La Salut al dia
El Centre d’Atenció Primària de Sant Just Desvern ha posat en marxa un espai radiofònic que permet apropar la salut a la població. “La salut al dia” dins del magazine “La Rambla” presentat per Núria Garcia i coordinat per Sílvia Granollers, infermera del CAP Sant Just, dona veu a professionals de l’àmbit sanitari i social del centre.
Subscriu-te al podcast
Prevenció de caigudes en la gent gran: riscos a casa i al carrer, exercici, medicació i ossos; consells per a avis amb nets
Panorama general
Capítol dedicat a la prevenció de caigudes en persones grans, amb consells pràctics per reduir riscos a casa i al carrer, i recomanacions sobre exercici físic, control de la tensió, medicació i enfortiment ossi. A la part final, pautes específiques per a avis i àvies que passen temps amb els nets.
"Més val prevenir que curar" i "el que es tracta és de ser el màxim d’autònoms el màxim de temps possible".
Per què augmenta el risc de caigudes amb l’edat
- Pèrdua progressiva d’equilibri, força i flexibilitat si no es treballen de forma activa.
- Necessitat de prendre la prevenció com una profilaxi més, al nivell d’altres hàbits de salut (ex. controlar la tensió, el sucre, etc.).
- Importància de reconèixer les pròpies limitacions: qui s’adapta i usa ajudes manté millor l’autonomia.
Exercici i programes recomanats
- - Treballar diàriament:
- articulacions (mobilitat)
- equilibri
- força muscular.
- Activitats útils: ioga, pilates, gimnàstica suau, marxa nòrdica.
- Es pot fer a casa i/o en grups (benefici físic i social/emocional).
Riscos i prevenció a casa
- Espais crítics: bany (humitat, espai reduït) i cuina (oli/aliments al terra, perill d’agafar-se a la paella o al tovalloler).
- Calçat: sabata còmoda, sola antilliscant, subjecta al peu i sense taló.
- Caigudes típiques:
- - Pujar a l’escala per agafar objectes voluminosos (edredó).
- Solució: esperar ajuda o fer-ho amb algú al costat.
- - Aixecar-se de cop (timbre o mòbil) → hipotensió ortostàtica i mareig, sobretot a l’estiu.
- Solució: aixecar-se a poc a poc, beure aigua amb rutina i controlar la tensió amb tensiòmetre.
Factors mèdics
- Deshidratació estival → baixa tensió i mareig.
- - Medicació: ansiolítics i pastilles per dormir poden deixar efecte residual (somnolència/inestabilitat).
- Parlar amb el metge per ajustar dosis.
Seguretat al carrer i mobiliari urbà
- Creuar per passos de vianants, evitar diagonals i no forçar semàfors quan canvien.
- Revisió de vista (ulleres actualitzades, cataractes) i oïda (audiòfons calibrats) per detectar perills.
- Ajudes tècniques: normalitzar l’ús de bastó, caminador o cadira de rodes com a eina d’autonomia.
- Fer servir bancs per descansar i aprofitar zones d’ombra i refugis climàtics; comunicar mancances a l’Ajuntament.
Ossos forts i fractures
- Caigudes poden causar fractures de maluc, fèmur o aplastaments vertebrals.
- A partir dels 60–65 (sobretot >75): fer densitometria òssia per valorar osteoporosi.
- Si cal, suplementar amb vitamina D i calci; vigilar tractaments amb corticoides (debilen l’os) i compensar-los.
Activitat física segura i beneficiosa
- Millor diària i en petites estones (30–60 min) que no pas sessions esporàdiques.
- Beneficis: millora ànim, energia, perspectiva i té efecte antidepressiu.
- Opcions locals (Sant Just Desvern): marxa nòrdica des del CAP, centres cívics i entorns naturals propers.
Medicació i condicions cròniques a considerar
- - Ansiolítics/hipnòtics: incrementen risc d’inestabilitat.
- Minimitzar i buscar alternatives amb el metge.
- Corticoides: augmenten la pèrdua òssia → reforçar amb vitamina D/calci i seguiment.
- - Diürètics a l’estiu: poden afavorir deshidratació i hipotensió.
- Reforçar hidratació i revisar tractament si cal.
Avis i nets: jugar amb seguretat
- Evitar càrregues brusques i agafar els nets des d’una posició doblada (risc d’aplastament vertebral).
- - Estratègies:
- ajupir-se o asseure’s per estar a la seva alçada
- col·locar el nen a la falda
- pensar el moviment abans de fer-lo.
- Adaptar el joc a la pròpia forma física: l’objectiu és compartir temps amb seguretat.
Idees clau
- No córrer més del que el cos permet (timbre, mòbil, urgència per anar al lavabo).
- Usar ajudes i adaptar l’entorn (baranes, bastó, mobiliari urbà).
- Hidratació, control de tensió i revisió de medicació són claus.
- La prevenció és, en gran part, sentit comú i es tradueix en més autonomia i millor qualitat de vida.
Seccions de l'episodi

Introducció i presentació del tema i convidats
• Darrer espai de salut de la temporada a Ràdio Desvern. • Tema: prevenció de caigudes i riscos, sobretot en gent gran. • Convidats: Mireia Soler i Dr. Florenci Valle.

Marc del problema i enfoc de profilaxi en gent gran
• Importància de les caigudes com a factor que pot revertir una bona salut. • Assumir la prevenció com una "profilaxi" diària (al nivell de controlar tensió o sucre).

Envelliment: exercici, equilibri i programes per mantenir capacitats
• Treballar flexibilitat articular, equilibri i força per evitar atròfia. • Recomanacions: ioga, pilates, gimnàstica suau, marxa nòrdica; també a casa.

Acceptació de limitacions i autonomia
• Ser conscients dels límits i adaptar-se augmenta l’autonomia. • Evitar minimitzar riscos; prendre precaucions manté la independència.

Conscienciació, recordatoris i adaptació de l’entorn
• Paper dels sanitaris: reforçar hàbits i precaucions. • Adaptar l’habitatge i treball municipal per entorn urbà segur.

Caigudes típiques a casa i factors mèdics
• Escales amb objectes voluminosos (edredó), aixecar-se de cop per timbre/mòbil. • A l’estiu: deshidratació → tensió baixa; instaurar rutina d’hidratació i mesurar tensió. • Ansiolítics/hipnòtics: efecte residual d’inestabilitat; comentar-ho amb el metge.

Domicili: bany, cuina i calçat
• Bany i cuina: zones de més risc (humitat, oli, agafar-se a punts insegurs). • Calçat: antilliscant, subjecte, sense taló; clau per a l’estabilitat.

Al carrer: creuaments segurs, sentits i ajudes tècniques; mobiliari urbà
• Respectar passos de vianants i semàfors; evitar diagonals. • Revisar vista i oïda; normalitzar bastó/caminador. • Ús de bancs, zones d’ombra i refugis climàtics; fer arribar suggeriments a l’Ajuntament.

Ossos i fractures: densitometria i suplementació
• Risc de fractura de maluc/fèmur i aplastaments vertebrals. • Densitometria a partir dels 60–65 (especialment >75). • Si cal: vitamina D i calci; vigilar efecte dels corticoides.

Riscos clau resumits i ajudes per a l’autonomia
• No córrer per sobre de les pròpies capacitats (timbre, mòbil, urgències). • Usar ajudes i adaptar l’entorn (baranes, bastó) per prevenir caigudes i mantenir autonomia.

Activitat física segura: rutina i beneficis (també emocionals)
• Exercici millor diari i fraccionat (30–60’). • Beneficis en salut mental i socialització. • Oferta local: marxa nòrdica des del CAP, centres cívics, entorn natural.

Medicació i condicions cròniques que augmenten el risc
• Ansiolítics/hipnòtics: augmenten inestabilitat; minimitzar o substituir. • Corticoides: debiliten os; compensar amb vitamina D/calci. • Diürètics a l’estiu: més risc d’hipotensió per deshidratació; reforçar hidratació i revisar tractament.

Infants i avis: càrrega, higiene postural i joc segur
• Evitar alçar nets des de posició flexionada; planificar el moviment. • Alternatives: asseure’s, posar el nen a la falda; adaptar el joc a la condició física.

Cloenda i missatges finals
• La prevenció és sentit comú i millora l’autonomia. • Recordatori final: "més val prevenir que curar" i agraïments de comiat.
. Va, que comencem ara l'últim espai de salut de la temporada aquí a Ràdio Desvern. La secció titulada La Salut al dia, que es fa mensualment a l'emissora amb professionals sanitaris del CAP de Sant Jús i que quan venen tractant algun tema sociosanitari d'interès general aquest mes el dediquem a un tema ben especial. Aquest juliol ens visiten la Mireia Soler, que és treballadora social del CAP, i també el doctor Florenci Valle, pediatra i nou regidor de Salut de l'Ajuntament de Sant Jús i ho fan per parlar sobre la prevenció de les caigudes i també dels riscos. Els saludem. Hola, bona tarda als dos. Què tal? Com esteu? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs bé, si us sembla, comencem parlant d'aquest tema que hem presentat, aquest capítol, que ens centrem sobretot en les persones grans, no?, i en el risc que tenen de patir caigudes. Hola. Mira, és un tema, Núria, és un tema molt important perquè la gent gran, a vegades ens trobem... A mi personalment, com a metge, em dóna molta ràbia perquè trobes gent de més de 75 anys amb unes analítiques perfectes, amb un nivell cognitiu perfecte, o sigui, amb una salut de ferro. A priori bé, eh? Exacte, i de cop i volta tenen una relliscada, cauen, es trenca el maluc, es trenca un braç, es trenca part de la columna i comencen problemes molt seriosos. I això és un tema que, com he dit, personalment em dóna molta, molta, molta ràbia. Llavors, jo crec que les persones grans s'han de prendre l'intentar que això no passi, com si fos una profilèxis d'una altra malaltia. Què vol dir això? És a dir, tenir igual de cura, igual d'importància? Exacte, igual que fem la profilèxis per no tenir sucre, no tenim una patologia cardiovascular, o si tenim una hipertensió, posar-li remei en fàrmacs, en aquest cas seria tot un tema de profilèxis de fer esport. Ara intentarem aclarir com podem fer una profilèxis efectiva de les caigudes. Clar, perquè molt sovint ens trobem que hi ha riscos que no els podem evitar i una caiguda ens pot passar a tots, però moltes vegades la gent ens diu jo ja sabia que no havia de fer això, jo ja sabia que no havia de filar-me. Clar, i per què ho fas, no? Exacte, i els fills, les filles els han dit moltes vegades, això no ho facis. Vull dir que també volem diferenciar això que si és un accident, és un accident i són coses imprevisibles i això ens passa a totes les edats, però aquestes coses que volem parlar avui és una mica el que hi ha als fills, les filles, els familiars ja recorden i que és habitable. A vegades veus que la gent gran potser s'aventura massa a fer certes coses i ja ho vas veient i dius ostres, això poder millor que no fer d'una altra manera. Per què tenen més risc les persones grans comparativament? Bé, lògicament amb l'edat anem perdent facultats. Llavors hem de fer un esforç per intentar mantenir les articulacions flexibles, tenir un bon equilibri, tenir una musculatura tonificada. Llavors, perquè si no fem res, això va cap a baix, diguéssim. S'atrofia, no? Se va atrofiant i llavors tu cada vegada tens una disponibilitat pitjor. Llavors, durant una bona part del dia, aquestes persones han de dedicar un temps a treballar precisament el que hem comentat, les articulacions per mantenir-les flexibles, per tenir-les en un balance articular correcte, que no estigui limitat, que la musculatura estigui el més forta possible, perquè se va atrofiant, el que hem comentat, i el que era el tema de l'equilibri, de l'estabilitat, també s'ha de treballar. Es pot treballar a casa. Sí, per banda pròpia, no? Per banda pròpia, o sigui, això animo a la gent que ho faci, i també hi ha molts programes que poden també treballar en aquest sentit, de fer ioga, fer pilates, el guagim, la gimnàcia sueca, que es deia abans, que és la gimnàcia suau, la marxa nòrdica, tot això redunda en intentar mantenir totes aquestes articulacions, tota aquesta musculatura i tot aquest equilibri en un bon estat. Llavors s'hauria de fer. Mireia, per la teva banda, vols comentar alguna cosa? Bé, afegir que també amb l'edat sembla que minimitzem menys els riscos. També, o sigui, sembla tot el contrari, eh? Sembla tot el contrari, però, bé, sembla que ja tenim una experiència de coses, minimitzem o no s'ho pesem bé, no? Llavors, això també s'ha de tenir en compte, juntament amb el que diu ell, no? Que, clar, que els reflexos no són els mateixos. Les capacitats de reacció ràpida, de banda de qualsevol imprevist, no són les mateixes. Llavors, penso que és saber-se adaptar a la situació, és anticipar-se una mica a tots aquests problemes que et poden aparèixer, no? Sí, també és veritat que a vegades a la gent gran li costa acceptar, no?, que va perdent facultats i per això tampoc potser no atenen massa als riscos que estan en determinades situacions. Clar, que no és tot el contrari. La gent que és capaç d'admetre que ha perdut una facultat i buscar com pal·liar-ho, sovint són molt més autònoms que la gent que no té, que potser té totes les facultats però no pren precaucions. és més fàcil que aquesta persona ens caigui que no la persona que diu jo tinc unes limitacions, per tant, faig això, això i això i puc continuar de forma autònoma molt més temps, encara que sembla paradoxa, no? Sí, sí, tenir una mica de consciència, no?, l'estat en què una es troba. Després, també, seguint una mica el fil del tema, les persones grans són conscients d'aquests riscos? Se'ls ha d'anar recordant molt? Com ho fem, això? Bé, part de la tasca que té el sanitari és anar recordant això, o sigui, que la persona gran sigui conscient de les seves limitacions, les seves mancances que van apareixent amb l'edat, no? I, bé, no es tracta de posar-los por al cos, però se li ha d'anar recordant que vostè ha de tenir cura amb això, ha de fer això, ha de fer això altre, i les persones, en principi, normalment ens fan cas. Normalment. Normalment ens fan cas. Llavors, doncs, bé, és el que ha dit la Mireia, també s'ha d'intentar adaptar les situacions, o sigui, nosaltres com a metges o com a sanitaris hem d'intentar també el que sigui el seu envoltant, que estigui acorde amb les seves limitacions, o sigui, que el que sigui l'habitatge, ara ell explicarà com s'ha de, com ho han de tenir les persones aquestes grans, i també el que és el mobiliari urbà, també hem de fer com un esforç a nivell municipal per tenir-lo també adequat, adaptat a aquestes persones. Mireia, per exemple, jo no sé si, per amb el tema de la consciència, o podem fer alguna cosa també per minimitzar aquests riscos? Bé, podem fer coses, no? Molts riscos que direm, la gent ja és conscient, però, per exemple, abans d'entrar ho comentàvem, avui dia encara trobem moltes, sobretot senyores, que ens cauen de les escales, perquè quan s'ha de fer el canvi de temporada volen agafar l'edredor que està a la part dalt de l'armari, l'edredor no pesa, no pesa, o sigui, és una caiguda mítica, no pesa, però fa molt volto, i el volum fa que et puguis desestabilitzar i caiguis a l'escala. O sigui, és una cosa que encara avui dia, malgrat ho hem dit, malgrat tothom ho sap, encara continua passant, perquè a mi no em passarà, només és una vegada, quan en realitat és una cosa que podem esperar perfectament a que vingui un familiar, que jo soc una persona gran i em puc pujar a l'escala? Potser sí, però que hi hagi algú al costat aguantant-me l'escala, donant-me un cop de mà, i en cap moment estem dient que no es pugui fer, però sí amb unes precaucions. Però fico aquest exemple perquè, bueno, és bastant habitual, desgraciadament. Perquè de caigudes i de gent gran que ve amb cops i caigudes i de més, hi ha algun... Teniu identificades algunes caigudes mítiques, com aquestes, no?, de voler fer un canvi de roba, o canvi d'armari, canvi de... Hi ha algunes que, digueu... És que això sempre ens ho trobem. Una altra molt típica és quan sona el timbre, m'aixeco corrents del sofà i anava de pressa, baixo el cap molt avall i em mereixo i caig a terra. Que això ens passa també sovint, no? Vull dir, malgrat toqui el timbre o malgrat soni el mòbil i el tinc lluny, no cal córrer, perquè estem parlant de dècimes de segon de diferència. Si hi ha algú esperant, pot esperar una miqueta més. Clar. I si truca en el mòbil, doncs després ja veurem qui ens ha trucat. Si és urgent, ja tornarà a trucar, no? Exacte. Però una aixecada ràpida d'una cadira, i això també a vegades passa amb la gent jove, que passa que potser la gent jove té més facilitat en mantenir l'equilibri, no? Una aixecada ràpida amb el cap una mica baix i ara que, per exemple, fa tantíssima calor, doncs és un mareig i fàcilment una caiguda. En aquesta línia, des de la part mèdica, està molt ben visualitzat el que ha explicat Mireia, la persona gran ha de tenir cura de la seva tensió arterial, clar, perquè això que ha dit que passa pot passar sobretot quan tens la tensió una mica baixa. I a l'estiu és molt freqüent perquè una mica estem tots deshidratats, però la gent gran més encara, perquè no té sensació de set, llavors si no ha fet una rutina de beure aigua, doncs normalment està baixeta de tensió i un canvi postural molt brusc li podria provocar això, una caiguda. Una caiguda que, com he comentat, en una persona jove no passa absolutament res, dins de casa, doncs cau, rellisques, no passa res, però en una persona gran podria significar una fractura de maluc i és gravíssim. Sí, sí. Llavors, l'atenció és una de les coses que també la gent gran s'ha d'anar controlant i això es pot fer perfectament a casa. Tenim tots... Tensiómetres, no? Tensiómetres de farmàcia i això qualsevol persona ho pot fer o la filla, el fill, li pot ajudar. Llavors això és molt important. I ara a l'estiu, doncs el que ha dit la Mireia, s'ha de beure aigua, s'ha d'estar ben hidratat, perquè tot això no passi. També, un petit apunt, també, respecte a el que és la estabilitat, les persones grans a vegades també prenen algun ansiolític, alguna mencia de ciapina, alguna pastilleta per dormir, i són pastilletes que fan l'efecte més eficaç a l'hora de dormir, però durant el dia sempre queda una mica de quantitat que no s'acaba d'eliminar, perquè a més a més el fetge ja no és tan eficaz, etcètera, etcètera. Llavors, també hi ha una mica d'efecte d'aquesta violència de ciapina, d'aquest ansiolític, encara queda una mica d'efecte durant tot el dia. Llavors aquestes persones han de tenir també una cura especial, perquè poden tenir alguna davallada d'estabilitat, algun maletge, llavors ha de ser conscient que pren aquest tipus de medicació, li ha de comentar al seu metge, si alguna vegada ha notat aquest tipus d'inestabilitat o que està més fluixeta o que té com una sensació de pèrdua de força a les cames o sensació que està molt abatuda, doncs li ha de comentar també al seu metge de cap severa, per a veure si li pots ajustar dosis, etcètera. Això ha estat molt important també. Estem parlant ara d'intentar minimitzar aquests riscos de les caigudes. En quins espais es pot interactuar? És a dir, en quins llocs hem d'estar una mica alerta? En domicilis? A on? Bé, començo... El domicili és un factor important, sovint perquè quan estem a casa baixem més la guàrdia, ens relaxem, ara ho explicarem, però anem calçats i vestits potser de forma més informal, amb això també hi ha més riscos, però dins el domicili sí que veiem que hi ha dos llocs molt importants, que és el bany, perquè òbviament és humit, hi ha humitat, si t'has dutxat, i tot està més relliscós i hi ha rajola, i l'altra és la cuina, pel risc que caigui una mica d'oli, que caigui alguna cosa de menjar, és molt més fàcil... relliscar... relliscar... El bany té la peculiaritat que és petit i és fàcil, si caus, donar un cop en algun lloc, la cuina, això ho podem salvar una mica més, però la cuina té els riscos, però és que hi ha fogons, intentar agafar-nos a un lloc que no toqui i arrossegar la paella o arrossegar alguna cosa, no? Són els dos espais que hem de tenir més cura. Sí, són els llocs on, si hi ha alguna caiguda, és probable que, que, bueno, agafem o ens recolzem en algun lloc, acabem... M'agafo del tovalloler, m'agafo de la paella, quan la paella no m'aguantarà, m'agafo de llocs que no són adequats. Això pel que fa al domicili, no? Domicili. I ja tenint en compte també el tema del calçat, que normalment anem amb sabates així més a estar per casa, que no som tan adherents, potser, al terra, no? Exacte. O sigui, el calçat és fonamental a la gent gran per donar-li el que he comentat, estabilitat a la marxa. Llavors ha de ser un calçat còmode, sense tacons. I que tingui una sola que no rellisqui. D'acord, bàsicament. Bàsicament. Si podem, que sigui agafat al peu, millor. Exacte. La gent gran, encara que sigui estiu, una mica agafat al peu. A més a més del domicili, en quins altres llocs també hem d'estar allò, una mica alerta, eh?, per el tema de les caigudes? Després tenim el carrer, clar. Són els dos llocs on ens veiem, no? El carrer. Sovint el carrer és un tema de presses, també, no? De prestar atenció pel lloc on anem. Llavors, al carrer ens trobarem que hi pot haver alguna caiguda, però també a vegades són imprudències de no creuar el carrer pels llocs adequats. Ah, mira. Tots sabem que hi ha passos cebres. Sí. I això ho sabem tots, però, bueno, intentem a vegades... Anar més ràpid. Anar més ràpid. O creuar en diagonal. Sí. Això també és molt perillós, començar bé, però per escurçar, creuar en diagonal amb el que els cotxes que venen del xanfran no et veuen. I després, que això també ho sabem tots, el semàfor, si jo veig que està a punt de canviar, que està a punt... Jo no he vist que s'ha posat verd, sinó que està a punt de posar-se vermell i no vaig ràpid, m'espero. M'espero. D'algunes consideracions que, bueno, que s'han de tenir en compte, no? S'han de tenir en compte perquè els cotxes a vegades van molt de pressa i anem a dos temps diferents. De cara a moure's al carrer, també des d'una part mèdica, a part de l'estabilitat que ja han comentat, seria molt important controlar el tema de la vista. Les persones que s'han de tenir la vista ben controlada, ben corregida, si han de portar olleres que estiguin actualitzades, si tenen algun problema de cataracta s'han d'operar i també el tema d'oïda, perquè l'oïda, diguéssim, per moure's al carrer també és molt important, per sentir el que deia la Mireia, si se t'acosta un cotxe, un vehicle, alguna cosa, que puguis sentir-la. O sigui, les limitacions dels sentits sempre redunden en accidents. llavors, si té algun tipus de deficiència auditiva, ha de portar uns audífons correctes i ben equilibrats i ben calibrats. Sí, perquè a vegades, a més, hi ha gent que li fa com vergonya. Sí, això anava a dir, que a la gent li fa vergonya inclús el tema d'un bastó, un bastó que pot ser una cosa tan adequada, que avui dia, inclús hi ha bastons, persones que ens venen amb bastons que són originals, que dius, doncs mira, m'agrada a cinar. Ole tu, no? El bastó. De floretes, com personalitzats, no? O si cal, més endavant, el tema d'un caminador o el tema d'una cadira de rodes. A vegades, aquestes ajudes, el que deia al començament, és per ajudar a favorir l'autonomia de la persona. O sigui, perquè tu siguis molt més autònom. Si has d'anar amb una cadira de rodes, una estoneta, però després pots caminar amb una estoneta agafat a la cadira, doncs això què pots fer? Si has de portar un bastó per evitar caigudes, doncs integrem-ho dintre del nostre vestiment, de la nostra estètica, no? Sí, sí, exacte. I perd una mica aquests... Formaria parat del seu atretzo normal. Són com tabus antics, no? Sí, una mica. Són una mica antics. I avui dia, penso que la gent gran s'ha modernitzat en moltes coses, però amb això també s'ha de modernitzar. I parlant també de locals públics, de mobiliari urbà, això també ho hem de tenir en compte, no? Suposo? Sí, clar. És que... A veure, hi ha dues coses. Primer, a vegades el mobiliari no està del tot adaptat, per una banda, i per altra banda hem d'utilitzar bé el mobiliari urbà. Però si jo sé que em canso i que fa moltíssima calor i tinc risc de marejar-me i hi ha un banc, doncs mira, em vaig sentant a cada banc, no? Per sort, aquest poble, Déu-n'hi-do la de mobiliari que ja ha adaptat, no? Doncs em vaig sentant, i si trigo 20 minuts més, doncs... Doncs bé. O surto abans a casa o m'organitzo, no? Això, sí, és tasca de l'Ajuntament, ha d'estar a sobre, que les persones gran tinguin tot el que sigui el mobiliari urbà perfectament adaptat. i ara, amb les onades de calor, doncs que hi hagi zones d'ombra clara i zones fresques, el que havien engegat dels refugis climàtics, tot això és molt important també perquè les persones es trobin bé, caminin amb seguretat... Que en tinguin un lloc, no?, també, on poder entrar i dir, bueno, no... Si es troba malament, que puguin descansar, no? Sí. I per això, doncs ha d'haver una infraestructura correctíssima, llavors, en aquest sentit, és l'Ajuntament el que ha de fer-lo i si algú troba alguna mancança, doncs ens ha de comunicar. Clar. Sempre has de fer suggeriments... Sí, perquè sempre es pot millorar. Teníem una col·laboradora aquí a la ràdio, una col·laboradora gran, que deia, clar, és que pujo al carribador feia anys i no hi ha cap banc. Clar. No el puc fer tot seguit. És una... Fins que ja vam... És una rampa gran. Fins que ja vam posar un banc i ara hi ha un banc al carribador i la dona pot fer la parada allà al mig del carrer i deia, és que no el puc fer. Doncs això, això, molt bé. I llavors es para allà al banc. Clar que arribado és. Sí, clar, però quan la gent fa aportacions i s'estudien, no?, aquestes coses, però a tots nivells, perquè al final és qui sap ben bé què és el que fa falta. Després es podrà fer o no es podrà fer depèn de les circumstàncies, no? Sí. Perquè aquest poble, ja sabem tots, que té moltes pujades i baixades i això no ho podem canviar. Però bueno, aquestes petites aportacions en general al mobiliari, a les condicions, són, bueno, jo veig que sempre són benvingudes, no? I tant. Després, seguint també més parts d'aquest capítol, els principals riscos, quins són? Personalment, es pot fer alguna cosa? Bueno, com he comentat, en el moment que una persona d'edat avançada cau al terra, pot patir fractures de maluc, de fèmur, pot patir algun aplastament vertebral. Com es pot fer també una profilaxi en aquest sentit? Doncs, tenint uns ossos ben calcificats, d'acord? Llavors, el primer que hem de saber com estan els nostres ossos a partir d'una certa edat, per sobre sempre de 60, 65, d'acord? Sobretot 75 cap amunt, doncs, és important saber com estan els nostres ossos. Llavors, això seria una densitometria osea, per saber com estan, quina és la nostra situació, la densitometria es fa per part, llavors, la situació que tens l'húmer, que tens el maluc, el fèmur, i en base a això, si es necessita un suplement de vitamina D o de calci o el que sigui, s'hauria d'anar fent de profilaxis perquè no hi hagi unes fractures, el que diem en medicina, una fractura patològica, que és sense haver de patir una caiguda, un estrès traumàtic, l'os és fractura. Tens un estornot molt fort i se t'aplasta parcialment una vèrtebra, d'acord? Això pot passar, si hi ha, diguéssim, una densitat osea molt danyada. Llavors, o tens un tractament amb còrticoïdes i això és el que s'està precipitant a la descalcificació, osea, llavors, això és el que també hem d'estar a sobre els metges perquè la gent gran tingui una usificació correcta. Perquè si passa algun dia un accident o una caiguda, doncs que sigui danyina possible. Clar, entenem que si els ossos estan poc densos, no? Qualsevol estrès. Qualsevol caiguda o ja ni caiguda, no? Exacte. Es poden fracturar més fàcilment. Podria arribar a ser això, sí, sí. Jo a nivell de riscos hagués de fer així com un resum important. Sí. Diria, per una banda, voler anar més de pressa del que pot la persona, en general, voler córrer més del que et permet el teu cos i això sí que cadascú ha de saber. Tant el que deia abans, no? Si truquen al timbre, si sona el mòbil, si tinc ganes d'anar al lavabo, se m'està escapant el pipí, corro. D'acord. Aquestes situacions que són com una mica apurades, doncs bueno, el que dèiem, si a la porta truquen es poden esperar. Potser si tinc un costum d'anar al lavabo de forma més regular perquè sé que si no hauré de córrer, doncs també és una manera de prevenir la caiguda, no? I l'altre gran factor és no utilitzar les tècniques que hi ha avui dia o els elements de suport que jo necessito. Si necessito un bastó, necessito un bastó. Si a casa m'he de posar una barana perquè tinc escales i em costa pujar-les i baixar-les, em poso una barana. O sigui, per això tenim la sort de tenir elements de suport que ens ajuden a facilitar la nostra autonomia. Al final, bueno, ja ho he dit diverses vegades, però al final el que es tracta és de ser el màxim d'autònoms al màxim de temps possible. Clar. I una caiguda el que faràs és fer-nos un pas enrere en l'autonomia. Clar, totalment, qualsevol caiguda. I si parlem de l'activitat física, en moderació, la traiem durant un temps i després la tornem... Com ho fem, això? Això és correcte. Clar, tot això que estem dient no és perquè la gent gran agafi por i es quedi a casa. Clar, no, no, de cap manera. És tot el contrari. Llavors, doncs bé, com tu veus ben has dit, s'ha de fer un exercici regular, un exercici diari, perquè això és el que... Igual que quan ens hem d'hidratar ha de ser aglopets i no de cop, doncs exactament funciona el tema de l'exercici. Un exercici és eficaç si és diari, si són estones, una mitja horeta, tres quarts, una hora, i fas al matí, a la tarda, si vas fent això com petites estones i diàriament, això és el que realment és interessant per la salut. Crea una mena de rutina, no? Crea una mena... Exacte, les rutines a la vida són fonamentals. Llavors, això seria una rutina positiva. D'acord. I després també el fet d'afectivitat física té molts beneficis a nivell de la nostra salut emocional i la nostra salut mental, no? No ho he d'explicar jo, està més que demostrat, no? Que l'activitat física ens ajuda a tenir millor humor, una manera de vendre's les coses, ens permet allunyar-nos una mica dels problemes de cada dia i això fa que els veiem des d'una altra perspectiva, no? També té tota aquesta part secundària que això també per qualsevol... Té una vessant fins i tot antidepressiva. Oh, mira. Imagina't. Vull dir que que a vegades algunes persones grans es deixen una mica, no? Sí. Perden la motivació i llavors hem vist que l'activitat física millora tot això i també es pot plantejar fer una part a casa, una part en algun centre amb altres persones, no? Que també té aquesta part de socialitzar-se i de benefici també a nivell emocional. Sí, sí. Aquí a Sant Jus no serà per oferta entre els centres cívics, el mil·lenari i també la marxa nòrdica que des del CAP també es promociona molt. L'oferta és bastant i a més hi ha diferents nivells i tenim un entorn molt agradable per l'activitat també i no cal caminar molt. Caminar poquet també pots arribar a llocs a parcs agradables, a Collserola... Quasi estàs a la muntanya que mires una mica i ja estàs a la vorera de la muntanya. Sí, sí. I de l'activitat física passem a parlar de si hi ha alguna patologia crònica o algun tractament mèdic crònic. Això com podria afectar? Bé, és el que ja d'alguna forma he anat dient. El tema d'ansiolítics això seria el més delicat perquè de fet cada vegada estan més contraindicats en la llet crà. Més que res perquè baixen una mica el nivell de consciència i el nivell d'estabilitat toca una mica llavors això s'hauria de minimitzar al màxim aquest tipus de tractament. Perquè a més a més solen tenir un caràcter crònic llavors s'ha d'intentar substituir. I per una altra banda tractaments com ho he comentat amb corticoides que debiliten molt el tema dels ossos a vegades s'han de fer sí o sí llavors han de tenir una contrapartida de vitamina D per anar enfortint la part que s'està debilitant de l'os la de tornar diguéssim que es torni a refer. Llavors seria vitamina D calci, etc. Molt bé. Però sempre podem buscar una alternativa, no? Al final hi ha gent que la coagim consultar el metge l'enfermera i buscar alternatives si jo sóc una persona que vull fer esport i veig que tinc unes patologies que no em permeten però és intentar buscar amb l'equip sanitari sempre et pot orientar una mica amb aquestes coses. Perdona el tema de diurètics també perquè els diurètics a vegades es donen per al tractament de les hipertensos i bueno durant l'hivern però no té cap importància perquè a vegades són petites dosis de diurètic però quan arriba l'estiu aquest diurètic aquesta petita dosi de diurètic té un impacte important perquè entre que no beuen aigua perquè se n'estan s'oblida no tenen set fa molta calor llavors el tema de l'hipotímia són més freqüents per això per el tema de la deshidratació i en aquest sentit el que és el diurètic també juga un papel important en les persones que tenen aquest tipus de tractament crònic. I després i ja anem per l'última part deixant una mica de banda la gent gran centrant-nos potser més en els infants han acabat l'escola estan de vacances també potser es passen més temps a casa mesures que hem de tenir en compte amb la calor no sé si també pel que fa a prevenció inclús de caigudes hidratació activitat a l'aire lliure Bueno això també Mireia dirà alguna cosa però jo he vist alguna vegada alguna fractura alguna fractura aplastament vertebral per agafar però que no o sigui la idea no és que no ho facin perquè no no és no no és la meva intenció no és la meva intenció en absolut Mencionar-ho però hem de tenir cura perquè un infant pot arribar a pesar força i a més a més es belluga o sigui tu l'agafes i es belluga quan el tens en vilo i aquest moviment amb la càrrega pot provocar una mica d'aplastament llavors han d'evitar càrregues importants o si les fan ha d'estar en una posició correcta perquè clar el problema és que fan com agafant el nen des de baix des del terra estan doblegats i llavors tota la càrrega recau sobre la columna d'orso-lumbar llavors això és potencialment provocador de lesions és l'únic que hem de tenir en compte no dic que no agafin els nens no no deixarem sense els avis els nens necessiten els seus avis clar però una mica això pensar abans com l'agafes o si t'ajups en vez d'aixecar des de dret t'ajups et fiques a la seva alçada t'asseus a terra t'asseus amb el nen a la falda vull dir pots fer moltíssimes coses però protegint sempre la teva esquena perquè si no demà no podràs tenir cura dels nets o avis i àvies que surten a jugar potser també a pilota amb els nets de dir el net pot fer unes coses i potser l'avi o l'àvia no és tan elàstic hi ha àvies i avis que estan molt en forma no, sí, sí això no ho dubto però que si no busca altres maneres perquè al final el que t'interessa és tenir estar amb els nens amb els nets i jugar amb ells intentar això primer pensar una mica el moviment que faràs clar, tenir-ho en compte molt bé doncs jo crec que no ens deixem cap coseta no sé si voleu destacar alguna altra consideració o deixem per acabar el capítol aquí només que tinguin present la gent gran que poden que poden patir aquest tipus de caigudes i només com que se'n recordin doncs jo crec que les profilaxis o les les les mides que han de prendre això quasi quasi són de sentit comú molt bé i un típic que la prevenció sempre és millor que curar llavors més val prevenir i això és una frase que sempre diem sí, una dita qualsevol prevenció de qualsevol caiguda de qualsevol cosa d'aquestes doncs d'això es tracta que ho puguin pensar clar molt bé doncs doctor Florenci Valle també Mireia moltíssimes gràcies per haver estat aquests minutets aquí a Ràdio d'Esvern que vagi tot molt bé bon estiu i fins la propera moltíssimes gràcies a tu Núria igualment gràcies adeu adeu