La Salut al dia
El Centre d’Atenció Primària de Sant Just Desvern ha posat en marxa un espai radiofònic que permet apropar la salut a la població. “La salut al dia” dins del magazine “La Rambla” presentat per Núria Garcia i coordinat per Sílvia Granollers, infermera del CAP Sant Just, dona veu a professionals de l’àmbit sanitari i social del centre.
Subscriu-te al podcast
Salut mental avui: prevalença, impacte de la Covid en joves, estigma, recursos del CAP i psicofàrmacs vs teràpia
Resum general
Participants i context
- Programa: La Salut al dia (CAP Sant Just)
- Participants: Dr. Retxe (metge d’atenció primària) i Noemí Morcillo (referent de benestar emocional i comunitària, psicòloga).
- Tema central: salut mental — prevalença, efectes post-Covid, estigma, recursos d’ajuda, consum de psicofàrmacs i el paper de la teràpia i l’autocura.
Temes principals
- Prevalença i diferències per sexe i edat: 1 de cada 4 persones tindrà algun problema de salut mental al llarg de la vida; més prevalent en dones. Augment notable en infància i adolescència en els darrers anys.
- Impacte de la Covid en joves: dèficits de relació i habilitats socials, amb més problemes adaptatius i d’ansietat.
- Estigma i retard en demanar ajuda: es consulta tard; molts s’expressen primer amb símptomes físics (somatització: dolor abdominal, cervical, etc.).
- Recursos d’ajuda disponibles: web gestioemocional.catsalut.cat, 061 Salut Respon, i xat WhatsApp O Profil (24/7) per a joves; derivació i grups del CAP.
- Consum de psicofàrmacs a l’alça: demanda de solucions ràpides, hàbits de son i pantalles, temps limitat a consulta; el consum no es correlaciona sempre amb nivell socioeconòmic.
- Psicofàrmacs vs teràpia: la medicació pot alleujar símptomes, però no resol la causa; recomanació clara de combinar amb teràpia psicològica i autocura. Evitar automedicació i ús de substàncies.
Dades i xifres clau
- 25% de la població (≥15 anys) patirà algun problema de salut mental al llarg de la vida.
- Prevalença aproximada: 20% homes vs 1 de cada 3 dones.
- Depressió greu: 7% homes i 15% dones, sobretot a partir dels 65 anys.
- Infància (4–14 anys): increment de ~7% a gairebé 11% en 3 anys.
- Consum de psicofàrmacs elevat i creixent; exemples locals mostren que no sempre és menor en zones amb millor nivell socioeconòmic.
Recursos destacats
- gestioemocional.catsalut.cat: test d’estat emocional, tècniques de relaxació, higiene del son, exercicis i materials per a diferents edats i professionals.
- 061 Salut Respon: orientació personalitzada i derivació a recursos.
- WhatsApp "O Profil" (xat salut mental joves, 24/7): 680 354 155.
- CAP Sant Just: metge/infermeria/treball social i grups de benestar: millora del son, regulació emocional i estrès, abordatge de l’ansietat/pànic (8 sessions de mitjana, tècniques pràctiques i aplicables).
Recomanacions clau
- Demanar ajuda aviat; no esperar a que afecti relacions, feina o salut física.
- Evitar l’automedicació i l’ús d’alcohol/substàncies com a "parxes"; risc d’addiccions i patologia dual.
- Si hi ha medicació, acompanyar-la sempre de teràpia i autocura (rutines, exercici, suport social, higiene del son, reduir pantalles a la nit).
- Entendre que la salut mental no requereix sempre un diagnòstic per cuidar-la: prevenir és clau.
Cites destacades
"La medicació és un parxe si no abordem la causa."
"Que no estem sols… vine a l’ambulatori i demana ajuda."
Conclusions
- La salut mental és altament prevalent i ha patit un impacte clar en joves post-Covid.
- L’estigma i la somatització retarden la consulta; cal normalitzar demanar ajuda.
- Els psicofàrmacs poden alleujar, però l’eficàcia real ve de combinar-los amb teràpia i canvis d’hàbits.
- Hi ha recursos gratuïts i accessibles; usar-los a temps millora pronòstic i qualitat de vida.
Seccions de l'episodi

Prevalença i impacte post-Covid (inclou infants i adolescents)
Magnitud del problema (1 de cada 4), diferències per sexe, depressió greu en edat avançada i fort augment de casos en 4–14 anys. Efectes de la Covid en relació i adaptació social dels joves.

Estigma, retard en demanar ajuda i somatització (especialment en joves)
La demanda arriba tard per estigma i creences errònies. Símptomes físics recurrents (mal de panxa, cervicals) sovint amaguen ansietat o problemes relacionals; importància de veure la salut mental més enllà dels diagnòstics.

Grups i programes de benestar emocional al CAP
Grups preventius i terapèutics (son, relaxació, benestar emocional, ansietat/pànic). 8 sessions de mitjana amb tècniques pràctiques i educació per a l’autogestió.

Recursos d’accés fàcil: web, 061 i WhatsApp O Profil, i derivacions del CAP
gestioemocional.catsalut.cat (tests, tècniques i exercicis), 061 Salut Respon (orientació), xat WhatsApp O Profil 24/7 per a joves (680 354 155) i circuits de derivació a grups i professionals des del CAP.

Augment de l’ús d’ansiolítics i antidepressius: per què i què implica
Cultura de la resposta ràpida, hàbits de son alterats per pantalles, poc temps a consulta i visió "parxe" de la medicació. Dades locals: el consum no sempre és menor en zones amb millor nivell socioeconòmic.

Psicofàrmacs: útils però insuficients sense teràpia i autocura; evitar l’automedicació i les substàncies
La medicació alleuja símptomes però cal treballar la causa amb teràpia i canvis d’hàbits. Risc d’automedicació i d’ús d’alcohol/drogues com a falsa solució, amb possible patologia dual.

Crida a demanar ajuda i tancament
Missatge final: demanar ajuda abans que l’impacte sigui alt (parella, feina, vida diària). Vocació d’acollida i acompanyament de tot l’equip del CAP.

Comiat
Agraïments finals i fi del capítol.
Comencem ara un nou capítol de l'execció La Salut al dia, un espai que du a terme el cap de Sant Just. Coordina la Belén Gil, nutricionista d'aquest centre i en aquests capítols que fem van passant professionals sanitaris del cap de Sant Just i ens tracten d'algun tema sociosanitari d'interès per la societat. Avui tenim amb nosaltres el doctor Retxe i també la Noemi Morcillo, que és referent de benestar emocional i comunitària. amb un llenguatge més planer, és psicòloga la Noemi i venen a parlar de salut mental. Els obrim els micròfons, els saludem. Hola, què tal? Molt bon dia els dos. Bon dia. Doncs bé, doctor Retxe, Noemi, comencem parlant, si us sembla, una mica de la població que pateix algun trastorn dins de la salut mental, una mica el percentatge, és a dir, el número de persones. Sí, bé, realment, quan veus el número com a tal, sobta una miqueta, no?, perquè hi ha una, potser a nivell fora del món sanitario, hi ha una percepció potser no gaire, bé, que no és un problema tan prevalent, no?, que no és tan freqüent, però, bé, quan veus les dades reals, estem parlant, per exemple, que el 25% de la població, a partir dels 15 anys, en algun moment de la vida, tindrà algun problema de salut mental. Ja estem parlant, llavors, d'un de cada quatre persones. Tot el tema de la salut mental sempre és més prevalent en les dones, aproximadament afecta un 20% dels homes, i encara hi ha una de cada tres dones, això seria un problema de salut mental. I parlant ja d'un problema de tipus de pressió més greu, estem parlant que 7% dels homes i 15% de les dones arriben a tenir problemes de depressió greu, sobretot a partir dels 65 anys. Llavors, és un problema molt prevalent. I una altra dada que també és important destacar és que també hi ha la percepció que potser als nens no s'afecta, i hem vist que els darrers tres anys, gairebé hem multiplicat per dos la incidència de problemes de salut mental en nens de 4 a 14 anys. Ostres! Hem passat d'un 7% a un 10, gairebé un 11%. Això potser és degut a que, és a dir, arrel de la Covid, potser s'han fet més estudis o també potser que sigui per això, és a dir, que s'hagin interessat més per avaluar com està la salut mental en aquesta franja. Realment, si el tema de la Covid, quan els que van patir la Covid i això de no poder sortir de casa i relacionar-se amb una edat, potser a l'adolescència, això, clar, han patit molt perquè li ha faltat una miqueta la forma de relacionar-se i d'aprendre una miqueta normes més de relació, i aquesta gent sí que estem veient que té més incidència de problemes de salut mental, més adaptatius, el tema de relació, li costa més relacionar-se, sortir, i lògicament ha sigut pel tema de la Covid, perquè els ha faltat el que habitualment fa sempre en aquella edat i no van poder tenir l'oportunitat de fer-ho, i és una cosa que a vegades, segons quin tipus de població, s'ha enquistat una miqueta i tenen més dificultats per relacionar-se. I amb la Covid, lògicament, sí que van desprepar l'herència de cas, però van generar moltes eines per ajudar la gent que no podia sortir de casa i que portava molt malament, per poder accedir a algun tipus d'ajuda, i sí que, lògicament, a partir d'aquí tenim moltes més dades de la gent que va fer-ho d'aquest tipus de recursos. Estem parlant una mica del percentatge de la població, ens han donat quatre xifres també dels que pateixen un trastorn de salut mental. Això es tradueix també amb les persones que rebeu, que demanen visita, o si en rebeu menys, què és el que fa que aquestes persones que tenen un problema de salut mental triguin més a demanar ajuda professional? Sí. Bueno, el que veiem és que la salut mental encara està una mica estigmatitzada, no? La gent, quan té un problema de salut, no sé, una diabetes, una hipertensió, bueno, com el seu problema, de seguida acudeix, demana informació, ajuda, tractament, inclús parla sense problema amb la feina o amb amics, no hi ha problema en dir-ho i dir què passa, no? En canvi, quan és un problema de salut mental, la gent li costa, li costa exterioritzar aquest problema i a nosaltres al final també a vegades rebem aquesta queixa, aquesta necessitat quan ja està molt evolucionada perquè la gent no la demana de seguida que comencen a detenir-la, sinó que va intentant fer-se la forta o el forno, com acostumbran a dir, jo puedo, jo puedo, jo puedo, jo puedo i al final, quan arriban, realment ja tenen molta necessitat i per això ja veuen també el tema de la medicalització i això que també augmenta la incidencia i, bueno, jo crec que això ja, falses creencias, no? Encara que els problemes de salut mental li donen, per exemple, que les persones amb salut mental són gent violenta o agressiva, quan no està demostrat, poden ser igual d'agressius que qualsevol persona que no té aquest problema, de fet, sí que hi ha estudis que demostren que la gent que té els problemes de salut mental reben més violència i més agressió per aquest problema, o sigui que és tot el contrari, que són més febles, per exemple, quan no té relació, hi ha gent que pot ser de caràcter molt, molt fort i molt, i poden caure una depressió igual que qualsevol, i després el tema de l'alcohol i les drogues, a vegades es pensa que la gent que té problemes de salut mental té més abús d'alcohol, més de drogues i veiem que això és tot el contrari, és que la gent comença a tenir problemes de necessitat a nivell d'ansietat, depressió, no comenten, això de fer-se el for, fer-se la forta, acostumant lligat a que comencen a fer consum d'alcohol perquè això nota en milloria de la seva ansietat, i al final acaben a tenir un problema d'alcoholisme perquè triguen a demanar ajuda. Llavors, és conseqüència d'esperar massa a demanar l'ajuda, no com a causa del problema de salut mental. I que a vegades, potser... Ai, perdona, no he mitjat allà. Resana, com diu el doctor Retxe, penso que molts cops la gent ja demana ajuda quan hi ha un tema físic, no?, quan ja venen amb malestar intestinal, no?, dolor lumbar, cervical, no?, i això és el que diu, no?, tota la raó. Sobretot en gent jove, sobretot adolescent o gent jove, a vegades, en principi, la gent jove acostuma a ser una persona sana, que no ha de tenir molts problemes de salut, i clàssic que troben gent que ve molt sovint per problemes intestinals, problemes de càstric, problemes... Ostres! I llavors, quan tires una miqueta, no?, com veus que aquella persona, en un tema s'ha vingut tres vegades, i té 20 anys, i comença a tirar una miqueta, és quan surt el problema real, que acostuma a ser un problema de salut mental. Sobretot en tema d'ansietat, problema de relació, o problemes que poden venir fins a l'infància, que no n'ha acabat mai de superar, i hi ha gent que somatitza aquest tipus de problema i no t'ho diu directament. A vegades, perquè no pensen que pugui ser somatitzat, sinó que pensen que... Simplement per trobar així, no? Exacte, i quan veuen que, ostres, potser sí que això que passa tan sovint pot venir d'allò que quan era petit va passar això, o amb el meu pare, no sé què, o... Clar, per exemple, quan pensen, no sé, en una relació tòxica o així, i els agafen molt mal la panxa, molt mal la panxa, això és somatitzar, no? Exacte, exacte. Que realment, o sigui, sí que tenen mal de panxa, però els ve per una cosa a nivell més mental. Sí, el que passa és que quan és un problema amb una relació, o sigui, t'agafen mal de panxa, tens clar que, mira, estic neguitós o el que sigui, i com reflexa. Però quan és una cosa més larvada, que el problema ha sigut fa anys... Clar. Clar, ja deixes de relacionar-lo tant amb allò que va passar, i acostumen a ser problemes que no s'han acabat d'abordar bé, que no s'han acabat de donar aires per superar aquest tipus de problema, i la gent, al final, quan ja ni se'n recorden, però qualsevol cosa que els relacionen amb allò, inclús inconscientment, li genera aquest tipus de malestar. I que a vegades, potser, pensem molt com en salut mental, com, ostres, no vull que em diagnostiquin un trastorn, però que a vegades tenir cura com de la salut mental no significa, no?, que t'hagin de diagnosticar un trastorn, o que siguis bipolar, o que siguis... Perquè a part de seguir perpetuant com també falses creences de certs trastorns, no?, és com, bueno, la salut mental engloba més que, bueno, potser poder tenir un trastorn... Com la salut física, no?, al final no cal tenir una diabetes, per exemple, o hipercolesterolemia per cuidar la teva dieta, no?, la teva nutrició, o no cal tenir un problema de cervicals per poder fer exercici, no?, i practicar aquesta part, no?, una cosa és la patologia i una altra cosa és la... Ja, quan parlem de la salut, en el benestar en general, no? Sí, bueno, jo crec que una tasca molt important de la Noemi és això, no?, perquè l'altre d'una noia que va veure ella, bueno, amb un grup de control emocional i d'estrès, ostres, va venir la consulta agraïda de, gràcies per enviar-me, perquè m'ha canviat la vida, i realment són eines que, si tu no tens informació, no saps, i en dues o tres sessions de les que fa la Noemi donen estratègies per afrontar aquest tipus de situacions, i realment són coses senzilles de fer, el que passa és que algú t'ha de guiar, no?, i tu has de demanar l'ajuda, perquè clar, si no ho demanes, en lloc de comentar-ho, al final, quan ve a la consulta ja està molt més complicat, no? A veure, explica aquest... Bueno, sense posar noms ni... Però en general, Noemi, com... Què és un grup que feies de què? Sí, bueno, suposo, ara... Benestar emocional. Sí, fem diferents grups, com per ajudar, no?, a prevenir, sobretot, la patologia, i després ja també, quan hi ha patologia, lleu. Fem diferents grups, que ja hem parlat algun cop, no?, però fem grups de millorar la qualitat de la son, que són tècniques de relaxació, enfocades al màxim de l'ansietat, dolor muscular, també el tema de l'insomni, no?, perquè al final l'insomni és una causa i conseqüència molts cops dels problemes de salut mental, no?, i de la nostra cura de salut mental. Després tenim, que crec que el que parla ell és el de millorar el benestar emocional, que aquest grup està enfocat, sobretot, per persones que encara no tenen una patologia, no?, o que són problemes de la vida quotidiana, invento, no?, potser una separació, un problema amb els fills, un problema a la feina, no?, que encara no ha escalat fins al que diu ell, no?, de vegades la gent ja ve quan estan sobresaturats, no?, i ja potser sí que hi ha més patologia, però de vegades si això ho agafes abans i et donen eines, no?, perquè la gent no ho fa, no practica eines perquè no les té, no?, i llavors el que diu el doctor, no?, quan dones eines i la gent realment hi ha una part de voler aplicar-les, no?, i poder perquè també són eines, són senzilles, però després aplicar-les al dia a dia de vegades costa, no?, perquè tenim una rutina i tenim les nostres coses i la nostra forma de funcionar, i amb sessions, fem diferents sessions, fem vuit sessions, normalment és la mitja, però realment quan ja aprenen algunes tècniques o almenys entendre, no?, comprendre el que passa, la gent normalment ja sent com almenys alivio, no?, perquè diu, bueno, ja sé què em passa i sé com una mica manegar-lo. Clar. I després tenim un altre d'abordatge a la simptomatologia ansiosa, que ja aquí és quan ja ha hagut atacs de pànics, ha hagut, potser ja té una etiqueta diagnòstica, no?, o sigui que, o un trastornata, diu el que sigui, i sí, la veritat és que estan agraïts, i, bueno, no perquè allò sigui la millor, sinó perquè també ells fiquen de part seva i perquè és superimportant la part també que fan els metges de derivació, no?, aquesta part de treballar, de vegades ells no tenen massa temps, per desgràcia, no?, però fer aquesta escolta activa, proposar-los, no?, perquè si un metge, una infermera, no fa una bona acollida, la persona no vindrà, a un metge a un grup, però tenir aquesta part, no?, es senten superagraïts i acollits, i és el que necessita molts cops per explicar-te, no?, no és un dolor al peu, no? Clar, no, no, totalment. Quins recursos hi ha per poder demanar ajuda? Sí, jo comentaria quatre recursos, l'últim el comentaré millor la Noemí, però recursos que poden dirigir-se directament la gent que pensi que ho necessita, sense anar ni moure't de casa, hi ha una aplicació a la web que diu gestioemocional.cat, que allà, bueno, és molt complet, a banda de fer primer, fan com un test per veure quina és la teva situació emocional, després hi ha moltíssima informació sobre, comentava ja ara què fa el grup, tècniques de relaxació, tècniques pel tema de l'insorni, bueno, hi ha molta informació. Exercicis. Exacte, exercicis. I després hi ha informació més per a nivell professional, i això tu directament si no saps si tens algun problema d'ansietat o, ostres, no em trobo bé, m'ha passat això, si entres a aquesta pàgina amb el test aquest que fan, t'orienta molt de si pot ser un problema més important o no. I a banda, si fa falta alguna tipus d'informació, la tens. Després hi ha el 061 Salud Respon, que aquí, si truques aquí, també hi ha gent que informarà darrere per assessorar-te una miqueta del que et passa i informar-te de dirigir-te i quines alternatives tenen. Ja aquest és més, diguem, més personal, perquè parles ja directament amb una altra persona, no és a una pàgina web tan freda. I després, un que m'ha agradat molt, que no el coneixia i que l'he vist preparat més jo, és un recurs que diu Overfield, que és un xat de salut mental per WhatsApp dirigit a joves i adolescents. Ah, molt bé. I es veu que qui hi ha darrere d'aquest WhatsApp són gent informada, que són les que treballen també al telèfon d'ajuda quan un té ja idees més de suïcidi i això. I són els que van donant informació i això és simplement com donar-te d'alta al WhatsApp, si pot donar-te el telèfon. Sí, oi tant, sí, sí, sí. Es diu O Profil, no? O Profil, sí. D'acord. Mira, el telèfon és el 680-354-155. D'acord. Llavors, la gent, bueno, suposo que se'l guarda o inclús potser posen O Profil a algú. Igual s'ho urnen. A llet també el poden trobar, inclús, bueno, doncs... Està obert 24 hores del dia, o sigui que... Que bé. Potser molt interessant. I... I, per últim, el tema del CAP, no? Que dèiem, el que fem a l'ambulatori, la part del metge, no? De la infermera, que, òbviament, fan un seguiment, no? Dels pacients, poden donar eines, fer l'escolta activa, no? Fer derivacions als serveis pertinents. I després el tema dels grups que, bueno, que ja he comentat, no? Però que també són un recurs i es pot demanar ajuda. Sempre han de venir, el que deia, derivats per a un professional sanitari, sigui la treballadora social, la infermera o el metge, o la metgessa, però que normalment arriben als nostres grups. Aquesta aplicació que deia el doctor, nosaltres la recomanem als grups, també, perquè veiem que... És que ho ha explicat superbé, no? Tens com tres apartats per si ets menor d'edat, em sembla que era major d'edat professional i els recursos estan adaptats realment per la persona, no? Que ho vol consumir. I tot i que són, com ha dit, pautes generals, de vegades, la forma de gestionar, no? Pensem, no, és que jo tinc la meva forma. I sí, i segurament cadascú té les seves diferències, però hi ha com unes línies, no? És com... Tu pots fer les coses de diferents formes, no? O sentir les diferents formes, però tenir unes pautes, no? Sempre va bé, tot i que siguin generals, i tot això que ha dit el doctor és gratuït, que és una molt bona notícia. Home, tu diràs. I que és accés per tothom, no? Que bé. Molt bé. És a gestioemocional.catsalut.cat. Exacte. Per tant, que la gent s'hi vol consultar. Sí. Per què els darrers anys, per això, hi ha un augment de consum de fàrmacs, antidepressius i també ansiolítics, en general? Bé, per respondre a això, jo crec que la resposta ve una miqueta també amb el canvi a nivell de societat, no? Que estem des dels últims anys, amb noves tecnologies, bé, vivim en un món on ara tot és consultar el moment, tu demanes alguna cosa i tens la resposta al moment, fer algun tràmit des de casa, del sofà, ho tens fet al moment. Sí. I a vegades la gent pensa que tot és així, hi ha totes les esferes de la vida i realment la salut mental no funciona així. No funciona així. I la gent, bueno, realment, quan té un problema de salut mental, vol que li doni la solució ràpida, demanen, lògicament, quan un té un insomni, demanen la pastilla per dormir, quan s'hauria de rascar una miqueta perquè té aquest insomni, quin tipus d'insomni és, treballar una miqueta hàbit i hàbit del tema de la son, que s'està alterant el món també amb el consum de pantalles i mòbils i xarxes socials, però, clar, la gent vol, no puc dormir, vull dormir... Vull la resposta, vull la... Clar, davant del malestar, volen la solució... Exacte, volen la solució ràpida, no? Ràpida. Clar, això s'ajunta, el que comentava també la Noemí, que a nivell d'atenció primària tenim molt poquet temps per pacient i, clar, realment, hi ha gent que no li pot donar la solució en una visita de 12 minuts, que tenim ara, sinó que potser hem de fer vàries visites per anar i veiem, tirant, no? L'hem de dir, tirant del fil a veure perquè aquest insomni i tractar la causa, no posar el parxe, que al final la medicació sempre és un parxe d'uns dones, però, clar, al final la medicació té les seves conseqüències, que el ponen llenar d'addicció. I jo crec que és això, que la gent vol tot... Bé, jo com a gent vull dir... Fico jo també al carro, eh? Volem tot ja i quan hi ha una cosa que no pot ser ja no tenim ja aquest nivell de paciència per saber que a vegades les coses requereixen més extrem, te frustres una miqueta perquè no ho pots tenir ja i, bueno, i al final passa el més ràpid i fàcil, no? Llavors sí que hi ha una incidència bastant elevada de consum d'ansiolítics i d'antidepressius, d'acord? Curiosament, en les dades que ens han passat a nivell de farmàcia i també anant amb el tema de l'estigma, es pensa que a nivell de població amb un nivell sociosanitari baix, sobretot econòmic, poden tenir més consum d'aquest fàrmac i vam veure, per exemple, que aquí a Sant Lluís hi ha un consum potser més alt que altres zones del Baix Llobregat que tenen un nivell sociosanitari que són bastant més inferiors. O sigui que això de que millor qualitat de vida, menys ansietat, depressió, realment no és cert. No es compliria, eh? Vale. Ostres. Dades interessants, eh? Dades interessants sobre el tema del consum dels fàrmacs i anem ja acabant en el capítol d'avui, és suficient treballar els problemes de salut mental amb psicofàrmacs? Bé, aquí com ha dit el doctor, la psicofàrmac, el fàrmac, el medicament, ajuda, no? Perquè, òbviament, no? Quan jo, és que tots que hem palaçat algun cop per una mala època o un malestar, el que sigui, jo no vull sentir això, no? És com, ostres, que acabi ja, no? Llavors, molts cops, el que diu, no? Vivim en una societat que tot és ja, no hi ha temps, tot és corrent, llavors, fiquem, no? Una mica aquesta ajuda per pal·liar una mica el malestar. Però què passa? El malestar, la simptomatologia, de vegades sí que es rebaixa, no? O amb un fàrmac puc conciliar la son, no com m'agradaria, però, bueno, una miqueta més i ja descanso, no? Que l'important que és descansar. Amb un antidepressiu, de vegades, l'ànim augmenta, baixen també els pensaments així que, bueno, que no ens agraden gaire. I és una ajuda, no? Realment. Però què passa? Que això pal·lia una mica, però el problema, la base, segueix estant, no? I si aquesta base de gestió o del problema no es treballa, no la treballem a nivell introspectiu i a nivell individual o grupal, el que sigui, seguiràs estant, no? Llavors sí que llavors allà sí que és una mica el que deia el doctor, un parxe, no? Perquè sí, m'està ajudant, però d'aquella forma, no? Llavors, què té, o què es recomana? Acompanyar sempre l'ús dels medicaments, psicofàrmacs, amb teràpia, amb autocura, no? Amb aquesta part de quines eines, no? I quin problema tinc, com puc, no sé si es pot solucionar o no, vale? Perquè hi ha problemes que no es poden solucionar, però, ostres, sí que podem gestionar-los d'una forma diferent, no? I un cop que la, que prenc un medicament del que sigui i la síntoma de neurologia o el malestar ha baixat una miqueta, ja puc agafar noves eines, no? Puc comprometre'm amb el meu canvi, puc ficar una mica més d'esforç, perquè si no és bastant complicat. I tot i que no es prengui psicofàrmacs, perquè de vegades no és necessari, no? Aquesta ajuda, també, no? Perquè al final el que ens ajuda, no? és fer tots aquests canvis que és del que aprendre i del que ara no em surt en català que segaré provecho, no? Clar, teurà provecho, sí. Llavors, és recomanable sempre acompanyar-ho de teràpia psicològica i de veritat que si algú sent que està passant per una situació complexa ara mateix, que sisplau vingui a l'ambulatori i demani ajuda que tant el doctor retxe, com altres doctors, doctores, infermers, infermeres, treballadors socials, estarem encantats de poder ajudar-li i de fer aquest acompanyament, que no estem sols i estem aquí per fer aquesta ajuda, no? O acompanyament, almenys. I sobretot que la gent tampoc no s'automediqui, no es digui, bueno, ara, no sé, em prendré un dia a fer pam, no? perquè és el típic, no? També, això de l'automedicar-se, que bueno, en principi a les farmàcies ja no, si no vas amb recepta no t'ho donen, no? Però bueno, que molta gent a vegades també es converteix en metge per art de màgia. Bueno, perquè tenim molta informació, no? Ara viure una època que tenim informació per tots els cantons, no? I de vegades penso que ja he llegit, no sé què, o he vist això a Instagram, tal, no? Vinga, per no anar, no? al metge perquè al final també suposa un, no? Anar, ostres, doctor, mira, em passa això, no? Ostres, és que estàs mostrant la teva part més vulnerable, no? I tot el que costa és que crec que no és gens fàcil i llavors què fem? Bueno, doncs jo lo resuelvo, jo puc amb tot, no? Jo faig així la pastilla o el que sigui o no hi penso i ja està, no? I això va fer un bolet. Va sumant, va sumant. Sí, i és complicat i abans una cosa que ha dit el doctor, no? que té tota la raó l'ús de substàncies, no? l'alcohol, altres substàncies, perquè, no? Ens ajuden, entre cometes, en un principi perquè tapen, no? Fan aquest parxe, què passa? Que a la llarga això forma que ja no solament tinc un problema d'ansietat o depressió, el que sigui, més igual, o un problema així, sinó que a més acaba generant una addicció, no? Totalment. I socialment està molt ben vist el consum, no sé què, però... Però... Clar, després genera potser una patologia dual, no? Perquè ja no solament l'ansietat que tinc, sinó a sobre he de paliar i treballar. Exactament, no? Llavors, que demanin ajuda que estarem encantats de rebre. No esperar, perquè normalment la gent quan ve ja és perquè li ha afectat la seva vida personal, la relació de parella, bueno, discussió, no està més irritable, no? O a la feina ja tampoc... Rendeix el mateix. I clar, no esperar arribar a aquest punt, no? Quan comences a notar-ho millor, demana ajuda, que per això estem i l'anomí que l'ajudarà també. Bueno, tothom a l'amulatori, tothom, des del GISC, l'anisiatiu que l'atén de la porta, fins al metge, tothom té la voluntat d'ajudar i això és l'important i que no, que la gent no pensi que molesto o que estic sobrecarregat. No, estem per això, no? I és la nostra feina i per això crec que la majoria de persones estudien la carrera sanitària per almenys acompanyar, no? Llavors, que no tinguin por, que no el jutjarem ni res, que aquí, qui més o qui menys té les seves coses en algun moment, no? Doncs, després d'aquestes recomanacions i d'aquests consells que ens donen el doctor Retxe i la Noemi, deixem aquí l'espai. Gràcies per venir els dos, una abraçada i fins la propera. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.