Setmana Sense Fum 2024: tabaquisme, nous productes (vapeig, IQOS, shisha) i mesures del Pla Nacional – conversa amb Sílvia Granollers (CAP Sant Just)

Iniciem un nou capítol mensual de la Salut al Dia, aquest espai que porten des del CAP de Sant Just els i les professionals que hi treballen. Avui, en el capítol, en el programa que tenim, saludem la Sílvia Granollers, que és infermera del CAP de Sant Just, per parlar sobre el tema de la setmana sense fum, el tabaquisme. Hola, Sílvia, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, Núria i oients. Vinga, doncs, s'acosta una setmana important, concretament la setmana sense fum, no? Que és l'última de maig. Què celebra exactament? Doncs, mira, el dia 31 de maig és el dia mundial sense tabac i llavors ja fa 25 anys la Societat de Medicina Familiar i Comunitària va pensar, bueno, allarguem una setmana. De seguida, l'Agència de Salut Pública de Catalunya s'hi va afegir, així com les altres societats, la d'Infermeria i la de Medicina Familiar i Comunitària Catalana, la de Canfic, i des d'aquell, des d'allò, des de fa 25 anys, se celebra aquella setmana, una setmana per sensibilitzar la gent que és bo deixar de fumar, que val la pena, que val la pena que els joves no comencin, això és cap de... Sí, sí. I també, doncs, que val la pena gaudir d'un entorn sense fum. També, eh? Per això aquest any, a més, el lema d'aquesta setmana és zero emissions també en els teus pulmons. Clar, molt bé. Bueno, suposo que cada any agafen un lema diferent, no? Sí, cada any es canvia. Cília, tu ens podries dir si es fuma ara més o menys que fa uns quants anys. Mira, Núria, ara es fuma diferent. T'explico, la indústria del tabac va veure... Has vist com s'ha compromès el consum de cigaretes convencionals? De fet, fa 25 anys fumava un 32, un 33% de la població i avui en dia fuma un 22%. Clar, això vol dir que la indústria veu perillar els ingressos. Què fa la indústria? I, a més, li ha sortit molt i molt bé. Posa en el mercat nous productes. Nous productes que disfressa com productes que poden ajudar a deixar de fumar. S'ha comprovat que no, però que atrauen molt, perquè, a més, estan molt dirigits a la gent jove. Són dispositius electrònics. Són productes que tenen sabor molt atractius, a xocolata, menta, maduixa, fruites. Llavors, la indústria ara sap que té moltes persones jovenetes que començaran a fumar i tenen assegurat la seva supervivència. Ostres, és un món tan bé, per dir-ho així. Molt bé. De fet, és que el govern, la indústria del tabac, que és el principal obstacle que té el govern per ajudar, per protegir la salut pública. Està fent alguna cosa el govern? Ha posat alguna llei en marxa o està fent alguna...? Sí, sí, sí. A l'abril es va aprovar, en Consell de Ministres, el Pla Nacional per la Prevenció i Control del Tabaquisme, en castellà, del 2024 al 2027. Això és una fita molt important que s'aconsegueix gràcies a que les societats científiques i els experts en tabaquisme impulsen que es prenguin mesures. Fa uns anys, tots ho sabem, que fumàvem a les aules de l'universitària, es fumava al cap... Un bé, un idó, sí, impensables, eh? Hòstia, és que no veig un doctor fumant a dins del cap. Eh, que no? És que no. Sí, però tot això que ara veiem com una cosa impossible, això era absolutament normal. Els plans nacionals han anat aconseguint això. I ara, de cara a aquests tres anys que tenim per endavant, què vol fer el Pla? El Pla vol equiparar la regulació. Dir que les cigarretes electròniques i els productes relacionats amb el tabac són un tabac tradicional. Equiparar la llei per uns i per els altres. Si vols, després ho parlem, no? Tu pots fumar una cigarreta electrònica en llocs que no es pot fumar, però si això no pot ser, hauria de... No, clar, clar. Doncs això és el que vol intentar el Pla. El Pla el que vol fer és augmentar els espais lliures de fum. Tu segurament has sentit parlar, i com els altres, els oients, que ara diuen, escolta, fumar les terrasses? No, no. Que es prohibeixi fumar les terrasses. O que es prohibeixi fumar dins dels cotxes quan hi ha nens petits, per exemple. Tot això són alguns aspectes que podrien millorar la qualitat de l'aire. I això és el que vol el Pla. També vol investigar. Vol que tots els medicaments entrin per la Seguritat Social. avui en dia tots els tractaments en substitut de la nicotina no entran per la Seguritat Social. Per tant, aquests haurien d'entrar també perquè són tractaments efectius. Això és el que vol el Pla. I també el que vol fer el Pla, mira una cosa que sembla increïble, que us s'hagi de dir, però que el Pla vol que la gent no llenci les borilles de les cigarreta a terra. Una cosa... Home, pel medi ambient també, no? Aquí està, pel medi ambient. Sí, sí. Així que el Pla contempla moltes coses. Estàvem parlant d'aquests productes, no? De les cigarretes i el que ens has comentat de dispositius electrònics. N'hi ha alguns models o alguns més concrets, Sílvia? Alguns productes d'aquests més específics? Quins són aquests productes? Sí, sí. Em comenta. Sí, sí, mira. Els primers que va aparèixer és la cigarreta electrònica. D'això fa 12 anys, de cigaretes electròniques. De fet, què són? Són uns dispositius electrònics que en forma de cigarreta, ara ja estan en la quarta generació, però tenen forma de cigarreta, de cigarr, de pur. Sí. Llavors tenen un dipòsit, un cartuig, amb un líquid, que llavors s'escalfa, es barreja i es converteix en un vapor. Per això, quan parlem de cigaretes electròniques, la gent diu vapejar, perquè estem... No és un fum, sinó que és un vapor que el fumador inhala. Els líquids que hi ha a dintre, la composició no està regulada. Per tant, aquí podem imaginar... Trobar de tot, no? Moltíssima variedad. A més, com dic, amb molts gustos, és molt atractiu, és un dispositiu electrònic que enganxa perquè, a més... A més, no és dolent, dic de sabor, saps? No, no, al contrari. Que és atractiu. Al contrari, té gust a xocolata, per exemple, o a menta, o al que... I quina és la diferència entre una cigarreta i una cigarreta electrònica a banda del vapor? Té nicotina, també? Exacte. Molt interessant. Això veiem. A veure, aquests dispositius, molts contenen nicotina. El problema és que no sabem quanta nicotina en componen, perdó, contenen. jo no sé si recordaràs, quan van sortir, durant un any vam tenir botiguetes on es venien cigaretes electròniques a cada cantonada. De cop i volta, al cap d'un any, van desaparèixer. Jo sempre dic que va haver-hi molt motiu per aquesta desaparició. Va ser perquè molts fumadors fumaven d'una manera o vapejaven d'una manera que la seva inhalació de nicotina era molt superior a la que ells estaven acostumats i llavors s'intoxicàvem amb nicotina. Clar, clar. L'heu dir-ho. Sí, és curiosíssim això de les cigaretes electròniques perquè inclús els que diuen que no, els cartutxos que diuen que no tenen nicotina s'ha vist que sí que en tenen. Però en tinguin o no tinguin nicotina sabem que no ajuden a deixar de fumar, que tot el contrari. És molt atractiu perquè els nens comencin a fer un gest que finalment els aportarà a tabac i que les productes que contenen que no sabem massa bé quins són perquè no està regulat i llavors es fan estudis evidentment i es veuen tots aquests productes també són tòxics, molt tòxics i sabem que a la llarga tindrem moltes malalties relacionades amb aquest consum d'aquestes cigaretes però que consti que no són les úniques. Després de les cigaretes electròniques han vingut altres productes. Parlàvem del pla nacional, del que es vol fer aquests tres propers anys, Sílvia. Es contempla l'augment del preu del tabac? Això és superinteressant, Núria. Sí, doncs no es contempla i aquí estan els investigadors molt disgustats perquè no s'ha aconseguit que introduïn aquest augment dels impostos pel consum pel tabac i sabent com sabem que a nivell de salut pública la mesura més efectiva perquè la gent deixi de fumar o no comenci és l'augment del preu. Si tu augmentes un 10% la cigarreta el preu del paquet un 4% de fumadors deixaran de fumar. És dur, eh, dir això. Sí, sí, sí. Però clar, a nivell de salut pública la salut de tothom això és una mesura fantàstica. Pensa que a més aquí al nostre territori el tabac és superbarat. Té molt bon preu. Estem parlant d'uns 5 euros per paquet quan altres països estan a 12 i a 13 euros el paquet. O sigui, nosaltres hi ha molt marge per augmentar. Sílvia, parlaves també, comentaves el tema de les terrasses i ara mateix es pot fumar a les terrasses? Ai, aquí, sí. De fet, les terrasses que estan obertes es pot fumar. El que passa que s'incompleix. La norma diu, la normativa diu que tu no pots fumar en una terrassa si hi ha sostre i dos parets. Llavors, quantes terrasses tancades la gent segueix fumant. Ja, clar. El que sí que ja es va introduir fa temps són aquests espais lliures de fum que són en els llocs més aviat públics, per exemple, escoles, hospitals, parades d'autobús, allà sí que està prohibit. Sí. en aquesta zona sí que... La parada d'autobús? No? Ah. Bueno, hospitals... Però al voltant, exacte. A veure, al voltant de l'hospital no està prohibit fora, és a dir, com l'escola. Darrere la porta, o sigui, per davant de la porta de l'escola els papás i les mamás i acompanyants podrien fumar. Sí. El que, i a més aquí a Sant Just s'ha fet amb molt èxit, és suggerir que no es fumi. Llavors hi ha uns espais com de seguretat per fora d'aquestes portes. Llavors, no et poden multar per fumar, però la veritat és que la gent, que a més el fumador és una persona educada i molt respectuosa, llavors, doncs no es fuma. Per què? Perquè la imatge seria, no? Veure un pare i una mare fumant a les portes d'un coller, realment, estàs normalitzant el consum de tabac que hauria de ser no podem normalitzar. Un nen o una nena no pot veure algun fumant perquè això li diu, valent, si ell fuma, això és lo normal. Quan sigui gran, jo també ho faré, no? I això és el que hem de tallar. Parlàvem també de les cigarretes electròniques i has mencionat que hi havia altres també maneres de fumar, no? Sí, sí, sí, sí. A més, són aquests, els icos, bàsicament. De fet, els coneixem per icos, tot i que són productes de tabac per escalfar, imagina't, eh? Productes de tabac per escalfar, el que passa que hi ha diferents marques i la gent diu estic fumant icos, val? O jo vapejo icos. A veure, què és? És tabac, en aquest cas és tabac, per això els icos no poden, tu no pots, així com les cigarretes electròniques, tu podries en un restaurant fumar, vapejar, vapejar, vapejar, però que és fumar, eh? Recordeu que és fumar. amb una cigarreta electrònica això ho podries fer-ho, no ho podries fer-ho al CAP, no ho podries fer-ho en un centre educatiu, no ho podries fer en un lloc de l'administració pública o a l'autobús, d'acord? Aquí no, però a tot arreu les cigarretes electròniques sí, perquè recordem que és un cartuig amb uns compostos i alguns i molts d'ells o quasi tots tenen nicotina. Aquest icos, que és una marca, és un producte de tabac que s'escalfa. És també un dispositiu electrònic, és també una monada molt atractiva, amb molts gustos, 7.000 sabors, els que vulguis i més, els que vulguis coco, tot el que vulguis, això, i el que fa és té uns cartutxos o, bueno, tu el que tu carregues, de fet és carregues un tabac, en aquest cas, picat, o sigui, és un picat, picat de tabac, de fulla de tabac. Llavors, les xigarretes normals, tu el que fas és cremar aquest tabac, de fet cremen a 800 graus de temperatura, però aquests dispositius, entre els que dic alicus, el que fa és escalfar aquest tabac a 300, 350 graus. Sí. És la diferència. És un sistema, això, electrònic que fa això. Com et pots imaginar, Núria, tant o més lesiu, nociu, addictiu, que qualsevol altra manera de fumar. I són més nous, aquests icu, és un cus? Sí, sí, sí, aquests fa set anys, van sorgir el 2017. Sí, sí, és molt nou. Després també hi ha molta gent jove que diu fumar de liar, això de liar que s'enrotlla. Sí, els per cargolar, el tabac per cargolar. Sí, sí. Això és igual de nociu, fa menys mal, com es pensa? Sí, no, no, dic que no, dic que sí quan reflexiono. És el que diuen, sembla que a banda una mica més barat, més econòmic, sigui més, com més saludable. No, de cap de les maneres. També hem de dir que la composició de tot aquest tabac que s'utilitza per liar tampoc està regulat, per tant, tu pots posar el que vulguis. Clar, sí, sí, sí. Després sabem que la manera de fumar que té la persona que fa aquest tipus de creació també és diferent. En fi, que al final arriben a aconseguir més monòxid de carboni, però amb un 85% més de monòxid de carboni, fumant menys, aconsegueixen més monòxid, que és un gas tòxic, com també més nicotina i en fi, o sigui, no. Res. No. Que pot ser més econòmic, però per la salut res d'economia, eh? Gens. Res d'economia. I les pipes d'aigua? Ah, les pipes d'aigua. Bé, les pipes d'aigua és un producte típicament que hem vist a Orient Mitjà, però, i, bueno, alguns païs també africans, però, de cop i volta, també veiem molta pipa d'aigua. Bé, la pipa d'aigua què és? És uns dipòsits que contenen uns productes, molts d'ells també, moltes pipes d'aigua són de tabac, aleshores, aquestes substàncies, herbes i de més, es col·loquen en un bol, aquest bol s'escalfa gràcies a carbó, és important perquè, clar, hi ha una combustió del carbó i, per tant, també hi ha productes tòxics que surten d'aquest carbó, llavors, el fum passa per una tija vertical, arriba amb un dipòsit d'aigua que refreda aquests vapors i els humidifiquen i, aleshores, hi ha unes mànegues o una, si és per un, normalment es fa un... Seria a Turquia la Gachimba, no? Ah, exacte, clar, clar, clar, clar, clar. És que ho estaves escrivint i dic, hòstia, això és la Gachimba. És exacte, la Gachimba, exacte, té diversos noms, eh, també, molt bé. Sí, sí, Núria. Doncs això, llavors, hi ha unes mànegues i, normalment, es fa un grup, el qual també, imagines la contaminació, no? Sí. Si vas xupant el mateix. Clar, no, no, hi ha això, bueno, a banda. A banda, a banda. i llavors, bueno, es pensa que és una cosa més saludable, de saludable, tampoc. I és, es considera tabac. Altres formes de fumar, també. Com ajudeu, Sílvia, a deixar de fumar, no? En el centre? Sí. Doncs mira, com sempre, des de fa molts anys que estem ajudant. S'enjusta encara a fumes? Sí. Sí, eh? A l'any 99. La mítica, frase allà al cap amb el logo amb la fulla, no? Sí, sí, sí, que ens va fer en Gerard Pàmies. Sí. I la família Majoana ens va fer la música del projecte, sí, sí. Doncs, des de llavors, estem ajudant a quina part? A la part física de la dependència de la nicotina i a la part psicològica. Un ha de voler deixar de fumar, tot i que ja sabem que encara que tu vulguis una cosa, això no vol dir que el dia següent ho aconsegueixis, ni molt menys. tot hi ha un camí per fer canvis a la nostra vida, però realment en aquests moments i després de tots aquests anys ja han hagut en el mercat, han aparegut fàrmacs que ajuden a la dependència física que les persones tinguin una síndrome d'abstinència més dolça i si tu no ho passes físicament malament, psicològicament també estàs més fort per afrontar-te a totes les costums que un fumador té en relació al tabac. I en aquestes noves formes que hem estat parlant de fumar, també ajudeu per exemple les cigarretes, tot això? I tant, i tant, i tant, i tant. Són noves maneres de fumar, però són també fumar i per tant també ajudem de la mateixa manera. Vull dir que hi ha gent que també hi està enganxada en aquestes formes, eh? Clar, clar, clar, clar, clar. Sí, sí, sí. Sí, sí. És que és és un fumador. Sí, sí, sí. D'altres maneres de fumar, però la persona que fuma pipa d'aigua com la que fuma tabac per escalfar com la que fuma una cigarreta electrònica o tabac per cargolar, totes són tractables des del centre de salut. Clar, i hi ha algun temps de promig de dir, mira, és que estaràs dos mesos, o estaràs mitjany o això va cadascú al seu temps, no? Cadascú necessita el seu temps, però és veritat que hi ha un dia que deixes de fumar. No, hi ha un dia que dius stop, no? I dic deixo. Llavors, com arribo fins a aquest dia? Cadascú ho fa de diferents maneres, reduint, hi ha moltes maneres, però hi ha un dia que deixes de fumar. A la història clínica, a nivell nostre, fins al cap d'un any d'aquell dia, no diem que la persona és un ex fumador. Suposo que és el que em preguntaves, no? Sí, sí, sí. Ara, també he de dir que, clar, el primer mes és un mes molt dur, molt difícil, normalment. Després, doncs, al cap de tres mesos hi ha moltes acostumats d'estar sense tabac. Clar. Al principi, clar, quan penses en tabac, penses en molta emoció, molta tristesa, estàs, no? Com em deia una persona d'aquí de Sant Jus que va deixar de fumar, diu, això és com la primera, la meva primera parella. Quan em va deixar, estava tot el dia plorant. Sí. Diu, ara, que ha passat temps, home, segueixo pensant en ella, però... Sí, bueno, relació a parella, però ja l'emoció no està, està, he deixat, no? He deixat de fumar, penses en què fumaves, però sense aquell contingut emocional que fa tant dur els primers dos mesos. Ràpidament, Sílvia, fareu alguna coseta aquí a Sant Jus per aquesta setmana sense fum? Sí, sí, sí. De moment estem decorant el centre, si algú vol venir a veure, tenim tot el centre decorat, però sobretot, la gran festa serà el dia 30, el dijous 30 de juny, que convidem a tothom... De maig, no? Ai, perdó, perdó, sí, sí, el 30 de maig, el 30 de maig, gràcies, Núria. El 30 de maig, dijous, que farem una caminada popular, ja, cada any la fem, de fet, una caminada que sortirem del centre de salut, no cal inscripció, tothom que vulgui venir el dia 30, sigui quina sigui la condició física, poden venir, ho asseguro, perquè tenim caminades per totes les velocitats possibles, així que vingui a les 10 del dematí, donarem, com sempre, farem uns, diversos circuits, arribarem a l'Ajuntament, farem una trobada allà a l'Ajuntament i després baixarem al centre, on tindrem la sessió de zumba que ens fa la Raquel, aquí sempre li hem d'agrair de nou que ens ho vulgui fer, i un sorteig de premis. Molt bé. Doncs, Sílvia, moltíssimes gràcies, deixem aquí el capítol del tabaquisme, si et sembla, de la Setmana Sense Fum. Gràcies per haver vingut i una abraçada, d'acord? Gràcies, Núria. Una abraçada a tu. Adéu.