Tabaquisme i vapeig: addicció a la nicotina, prevenció juvenil, tractaments i campanyes a Sant Just

. Vinga, fem ara a Raios d'Esvern una nova entrega, un nou capítol, el cinquè concretament, de la secció titulada La Salut al Dia, conduïda i coordinada per Sílvia Granollers, infermera del Cap de Sant Jus, que dona veu a professionals de l'àmbit sanitari i social del centre per parlar sobre temes d'interès general relacionats amb la salut. Recordem que normalment s'emet els últims dijous de cada mes, però que la repetició també pot donar-se en altres dies de la setmana. I en cada sessió normalment abordem un tema de salut diferent amb veus expertes en cadascun dels àmbits. Avui, però, no tenim més que una sola veu, que és la de la Sílvia, com hem dit, infermera del Cap de Sant Jus, i que ens parla en aquest cinquè capítol de la secció sobre el tabaquisme i alguns dels aspectes que el rodegen, com per exemple l'addicció, la prevenció, les campanyes, el tractament... Li obro ja els micròfons... Hola, Sílvia, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, Núria i oients. A veure, parlem de tabaquisme, ja ho hem dit, centrem avui el capítol en aquest aspecte i comencem pel principi. Si et sembla, què té el tabac que fa que sigui addictiu? I el tabac? El tabac és una substància complicadíssima. Sí, imagino. Sí, sí, sí. S'han descrit fins a 8.000 substàncies, una cosa tan petiteta, que té 8.000 substàncies. Cap n'és bona, però n'hi ha una, una d'aquestes substàncies, que és la nicotina, que és la que produeix aquesta addicció física que fa que un no pugui deixar de fumar, tot i tenir-ne moltes ganes. Això ja ho podem anar batitzant, perquè sempre es pot deixar de fumar. Sí, home, sempre hi ha ajudes. Però realment la nicotina té un gran poder addictiu. De seguida, de fet, sabem que una persona, en aquest cas normalment són nens, perquè es comença a fumar, no?, amb unes edats molt joves. Molt joves. Molt joves, per què? Perquè es tonteix amb una substància que et fa sentir gran, que et fa sentir igual a la gent que tu veus com els teus referents. Aleshores, una personeta que comença a fumar de manera irregular, però allò, anar fent, anar fumant, al cap de dos anys genera tolerància a la nicotina. Això vol dir que al cap de dos anys aquesta persona ja necessitarà diàriament una dosi de nicotina per poder funcionar sense malestar. Caram. Uau. Això, clar. Jo tinc una pregunta, perquè l'addicció és igual a totes les persones? Ah, molt bé. No, no, no. Tens tota la raó. I, a més, ho veiem. Sí. És veritat que hi ha persones que són més fumadores socials. Fumaran en moments, és veritat que també són les menys, però que fumaran en un entorn d'estar amb gent, d'estar en una terrassa... En una festa, no? En una festa, a nivell social, eh? Parlem, llavors, de dependència social. Una persona que ocasionalment fumarà, tot i que ja sabem que una cigarreta, potser algú s'ho planteja. si fumo una cigarreta cada tres dies, això no pot ser dolent. Doncs, malauradament, sí que és dolent, no? És a dir, és igual. És veritat que una persona que fuma ocasionalment fumarà una miqueta menys, a nivell de còmput final, però que la lesió que està produint en el seu cos ja és molt elevada. Clar. I m'he perdut amb el que en estàvem parlant. No, sí, amb el tema de si l'addicció és igual a totes les persones. Exacte. Ja em deies que hi havia aquestes que fumaven més a nivell social, però suposo que hi ha d'altres que fumen... Que fumen perquè, bueno, la tolerància que tu has fet a la nicotina farà que tu necessitis tants mil·lígrams de nicotina amb sang, nicotinèmia que s'anomena, i aleshores hi ha persones que necessiten... Bueno, la persona, ja ens ho imaginem, no? que fuma dos paquets o tres paquets al dia. Mare meva. Bueno, de fet, es considera que a partir d'un paquet al dia ja és una persona que és que necessites uns nivells de nicotina amb sang per estar bé, per poder funcionar, que diem, no? De fet, aquella persona que s'aixeca i encara que fumi 10 cigarrets, però que s'aixeca i ja necessita, abans de dir que el cafè, agafar la cigarreta i fumar-la, clar, és una persona que està tota la nit sense fumar, probablement, si no s'ha aixecat, clar, al matí s'aixeca amb uns nivells de nicotina en sang tan baixets que és que no pot, és a dir, no és que siguin persones... No, no, no, és que és normalíssim que necessitin, no? Fer la... fumar. O sigui, que l'addicció potser no es considera tant de quantitat, sinó el nivell d'enganxament, per dir-ho així, que hi ha amb el tabac? Mira, hi ha un test que es diu Fagerstrom, que s'havia utilitzat molt. Fagerstrom, a més, és un senyor A, el prim, que li agrada molt venir a Catalunya i ve tot sovint. Doncs ell es va inventar un test que tu el feies, contestaves, i deies si tenies molta o poca dependència a la nicotina. Llavors, van començar amb unes preguntes, després van ser set, després... Al final, Fagerstrom sempre diu que el que és... Per valorar la dependència d'una persona, el que ens ajuda més és saber a quina hora et fumes la primera cigarreta. Si realment és el principi del dia, vol dir, bueno, vull dir, aixecar-se, eh? Sí, sí. Aixecar-se encara, que treballis de nit i et vagis a dormir. Aixecar-se del llit i encendre una cigarreta i ja t'està dient que aquesta persona, doncs... La necessita. La necessita, la necessita. I, per tant... I això és una addicció. Això és una addicció, clar. Però és que també, i acabant el que tu ens preguntaves, tenim aquesta dependència social, n'hem parlat, la dependència física, n'estem parlant, i en aquesta, a més, tenim la bona notícia que hi ha tractaments farmacològics que faran que no estiguem passant-ho malament quan deixem de fumar, i hi ha la tercera i gran dependència, que aquesta ens afecta a totes les persones que fumen, que és la dependència conductual. Tu estàs, la persona fumadora, està acostumada a fer moltes coses amb una cigarreta a les mans. I quedar-se sense la cigarreta és molt, diríem, dolorós, o molt traumàtic, és molt difícil. Aleshores, la persona pot estar ajudada farmacològicament i físicament no ho passa malament, perquè no necessita la nicotina i, per tant, estàs bé, però, clar, tu t'has d'enfrontar a tota una sèrie, cada dia, a una sèrie de moments, que potser n'hi ha en 15, potser n'hi ha en 20, que tu comaries un cigarro. Ah, però, per exemple, ens referim a accions concretes que, no sé, per exemple, anem a passejar el gust. Per exemple, hi ha persones que baixen de l'autobús i, com sempre, han fet, encendran una cigarreta. O persones, moltes vegades, són persones que tenen moltes coses que el seu moment de descansar, de desconnectar, és la cigarreta. És la cigarreta. Llavors, ho tindràs tot, no? Papers a damunt de la taula, tot, i llavors dius, vaig a fer una cigarreta. I aquest moment és un espai que també te'l podries crear tu sense la cigarreta, però, com que portes un temps, anys, fent d'aquesta manera, sentir-te sense ella... És estrany. És estrany. Em s'anima més cosetes, perquè has començat abans parlant, Sílvia, sobre el tema que es fuma des d'edats molt primerenques. Tu creus que cada vegada més es fuma a edats més... Bueno, cada cop més aviat? O això és una tendència que s'està intentant revertir des de ja fa un temps? Sí, sí, s'intenta... Hi ha moltes projectes, molts programes, que busquen retardar l'inici del consum de tabac. I realment, en algunes ocasions ho hem fet. Jo recordo la gent de la meva època recorda que la primera cigarreta, moltes vegades ens la donaven el dia que fèiem la primera comunió. Mare meva! Sí, sí, era una... Els 10 anys! Bé, jo la vaig fer al 6, però... Ai, per favor! Sí, no, no. Però era... Estem parlant d'una cosa anecdòtica, no? Sí. Però fixa't el concepte, bé, també els reis portaven xigarretes de xocolata. Sí. Cosa que... Sí, sí, sí. Que dius, però com pot ser, no?, que estiguem utilitzant, no? Fent aquest... La gràcia de... La gràcieta, no? Sí. Bé, estem... Realment es busquen... Hi ha programes que busquen això, retardar. I de fet, Sant Just encara fumes, una de les coses que veiem també, juntament amb els col·legis, ets va treballar amb els col·legis, per retardar. En aquests moments a Barcelona i a altres poblacions, municipis, hi ha una cosa que s'anomena classe sense fum, que és un compromís que es fa al començament del curs, tots els alumnes d'una classe, per no fumar. I si tu et solidaritzes amb els teus companys i ningú fuma de la classe, al final d'any hi ha uns premis, hi ha una sèrie de regals. Què és? Què es busca? Són programes que busquen la complicitat i que el grup t'ajudi a no fumar. Sabem que el grup ajuda a fumar, però que també pot ser el contrari i es busca treballar aquestes aspectes. Malauradament, i ara parlo de la part tristíssima, és que la indústria no vol perdre clients, llavors en aquests moments està inundant el mercat d'altres formes de fumar. I tots coneixem les xigarretes electròniques, els icus, les catximbes, tots són productes que es consideren tabac. Sí, també. També. Són lesius, igualment, ho seria el tabac i, malauradament, l'altre dia m'explicaven i llegíem, que tenen formes com, bueno, de coses, són molt agradables pels nens, amb colors, amb sabors, que fan que siguin una substància que sembli inofensiva quan és absolutament lessiva, addictiva, tòxica. Estem parlant de les, per exemple, de les cigarretes electròniques, no?, que es venen com a un substitutiu a vegades. Són dispositius electrònics, que això ja ho fa molt, molt atractiu per la gent jove i pels adults també, però ara estem parlant de... Sí, sí, més del públic jove. Està clar que no estan dirigides a la gent gran, estan dirigides als joves perquè entrin en el consum d'aquesta substància. Però es venen com una opció com més saludable, no? T'ho venen així. Sí, sí, sí, però és fals. No és una opció saludable. L'única opció... Perquè també tenen nicotina? Sí, de fet, s'ha estudiat que els que diuen que no porten nicotina també en contenen, però, encara que no en contenguessin, totes les altres substàncies que contenen també són lesives. I nocives i addictives. No, addictives no, també això és veritat, no podem dir una cosa per l'altra, perquè la nicotina és l'addictiva, però, clar, hi ha una addicció conductual que tampoc te la treu i així ens estem. Realment hi ha tot com una feina que s'estan fent des de les societats científiques per contrarrestar tot aquest dany que s'està generant amb la venda i distribució d'aquests productes. Clar, socialment també el tema de fumar, com deies, està molt lligat a tenir uns referents que veuen ja també des d'edats molt petites, com gent que fuma i que a vegades no passa res i que són persones que socialment estan acceptades, que tenen potser un cert èxit. sí, sí, sí. És així que tenim... I, Sílvia, és possible deixar de fumar, ja que estem parlant de tot això? Sí, sí, sí. Com és possible? Com ho pot fer la gent? Bé, es pot deixar de fumar, però és veritat que quan tu vols fer un canvi a la teva vida, el que sigui, és igual, tot requereix un temps. Tu t'has de preparar per fer-ho, no? I buscar les estratègies que t'ajudin. En aquest cas, sabem que el tabac, la persona que tingui físicament necessitat de nicotina, aquesta persona es beneficiarà segur de tractament farmacològic. N'hi ha, són tots molt segurs, n'hi ha alguns que entren per la segura, és a dir, que econòmicament no són tan gravosos, tot i que la gent sempre diu, no? Bé, mira, si m'ho he de gastar, m'ho gastaré, perquè també m'ho gasto amb tabac. Clar, una cosa per l'altra. Però bé, estem dient que, de fet, des de, bueno, es busca ajudar la persona, inclús fent aquest finançament del medicament, perquè no hem d'oblidar, el tabaquisme és un problema de salut, i com qualsevol altre problema de salut, i per tant, el tractament el fem en centres de salut i ajudem farmacològicament amb tractaments. Però, clar, també cal aquesta voluntat, o... Digue'l-hi, jo... És que no sé com dir-ho, eh? Sí, sí, sí, sí, jo també, em surt la paraula voluntat, però jo diria il·lusió. és més... Deixem-ho una il·lusió. Deixem-ho una il·lusió, no? I tinc tantes ganes, o sigui, una de veure, una de veure què guanyarà. I, de fet, és que deixar de fumar sempre guanyes. Jo els hi a la clientela quan ve a la ciutat, les persones que potser alguns ens estan escoltant sempre diran si sí, és que ho diuen. Jo sempre dic és que venc el número d'olatoria que toca. Si me'l compres, toca, toca segur. perquè els tres mesos d'haver deixat de fumar, els teus nivells de salut han pujat espectacularment. En tots els àmbits, no? En tots els àmbits. És que al cap de 20 minuts d'haver deixat de fumar, tu ja estàs oxigenant el teu cos com has de fer el 99,9%. Quins òrgans, Sílvia, es veuen afectats? Tot. Tot. Pensa, quan tu encens una cigarreta, al cap de set segons, el teu cervell rep com un estímul i comença a generar-se un torrent d'accions, augmenta el peristaltisme, és a dir, els budells es mouen més, augmenta la secreció gàstrica, la temperatura de la teva canvia, hi ha una contracció de tot el sistema cardiovascular, el cor queda encongit, tot això ho provoca la nicotina i en set segons. En set segons, eh? En set segons. El monòxid de carboni, que també és una de les substàncies que a més a més podem mesurar, doncs fa que per cada part d'oxigen que entra en el teu cos n'entren 240 de monòxid de carboni, que és un gas tòxic, la gent la gent es mor per monòxid de carboni intoxicada, no? I però passa que el fumador clar, està acostumat a viure amb nivells d'oxigen que tu o jo ens deixarien incapacitades per fer aquesta entrevista, per exemple. Mare meva. Estaríem... Llavors, clar, quan tu deixes de fumar, o sigui, quan tu fumes, imagina't el teu cos, tots els teus òrgans queden afectats perquè a cap cos li va bé quedar-se sense oxigen, no? Déu-n'hi-do. I, bueno, en fi. I quant de temps es trigues, Sílvia, més o menys, a deixar de fumar? O això varia molt o depèn de la persona, de la situació? Mira, és una malaltia i té una paraula lletja que és crònica. Vol dir que per acabar de fer el canvi en el teu estil de vida, Núria, necessites segurament diverses vegades, intentar-hi-ho diverses vegades fins que deixes definitivament. Fins que la il·lusió és molt gran. Sí, i que t'acostumes a viure. Tu has d'aprendre a viure sense tabac. Clar, això és dolorós, costa. Llavors, què passa? que les persones deixen de fumar i llavors de cop i volta un dia en una reunió te n'oblides que el tabac ja no existeix per tu i encens una cigarreta i en aquell moment els receptors, jo sempre dibuixo, és com un... tenim uns receptors a la nicotina que hem estimulat amb els anys. Bé, tu estimules i llavors aquests receptors necessiten, et demanen nicotina cada dia. Tu pots estar, pots aconseguir que aquests receptors quedin doncs inactivats. si estàs 20, 14, 21 dies sense fumar els teus receptors es converteixen en una panceta res, inactivats totalment. Molt bé. Però, si tu encens una única cigarreta, què fas? Despertes com una pança quan la poses, s'infla i aquest receptor torna a estar. Això no vol dir que tots, la persona que encengui una cigarreta després d'uns mesos de no fumar, tothom recaigui. Però, hi ha molt, hi ha molt perill. Hi ha molt risc. Hi ha molt risc. Molt, molt i molt. A Sant Jus, quan es va començar a fer campanya contra el tabaquisme i més o menys, si recordes quan es va fer... Sí, tant i tant i tant que ho recordo. De fet, no era contra el tabaquisme, sinó a favor que la gent deixés de fumar. Ah, val, bueno, mira, és que tu ets una de les referents en aquest tema, al cap de Sant Jus, si ja sempre ets com la... era una cosa que vam fer moltíssima il·lusió i era posar de moda Sant Jus el no fumar. La idea era... La idea del Sant Jus encara fuma, vull dir, és mítica allà la imatge de la fulla aquella enganxada al cap. Sí, en el centre, eh? Sí. Nosaltres sempre diem que haurà al centre però la pancarta seguirà allà d'ell. La pancarta seguirà, no? I que segueixi molts anys, escolta'm. I tant, i tant, i tant. Allò no ho toqueu, eh? Ni si us ho pudeixo. No, no, no. Mira, el 99, això va ser el 99 del cicle passat ja. Sí, sí, ostres, dir-ho així ja fa quasi com una mica de mal i tot. I com va ser una mica, com es va posar en marxa, què s'ha anat fent al llarg dels anys, ha evolucionat la campanya? Sí, de fet, el que buscàvem en aquell moment i ara doncs és facilitar que les persones vinguessin al centre de salut per deixar de fumar i ajudar-los a, i com dèiem abans també, treballar amb les escoles per retardar l'edat d'inici del tabac, del fumar, dels nanos, no? I dels nens i les nenes. De fet, a veure, Núria, sabem que les mesures que funcionen més bé perquè la gent deixi de fumar són encarir el preu del tabac. Sí, és a dir, aquesta és més la primera, eh? Encareixes el preu de un 10% el preu del tabac i el consum cau amb un 4%. Ostres, sí, és així. Aquesta és la primera. la segona mesura, i això m'ha avançat moltíssim, és aconseguir espais lliures de fum. Per això ara s'està treballant en platges sense fum i en terrasses sense fum. I de fet, s'ha fet una enquesta i ara, per aquesta setmana, l'estem celebrant, la setmana que fa 24, setmana sense fum, i, bueno, en l'enquesta que s'ha fet es demostra que la gent majoritàriament està a favor que els espais com les terrasses, que siguin, encara que estan a l'aire lliure, també siguin lliures de fum. I això són les mesures que ajuden més a complir la llei ampliant els espais. Perquè, a més, el propi fumador agraeix, perquè ell sap que pot estar, qualsevol fumador pot estar, pot acostumar-se, eh? Estar en un lloc sense fumar i sense cap problema. Llavors, la llei busca això, anar ampliant, anar ampliant, ampliant. De fet, és una mica el que fem amb el tractament. El tractament farmacològic hem dit que és combinat amb el tractament conductual i el secret és, mira, si fumes, fes-ho d'una manera, sense fer res més, aïllat, per aconseguir que el tabac, l'acte de fumar, sigui, no estigui relacionat amb res. Res positiu, no? Res, simplement que tu fumes, fumes i ja està, amb un raconet i aquest és el teu espai de fumar. Llavors, què fas? Aprens a no fumar a tot el reste del món. I si tens ganes de fumar, te'n vas al teu raconet. Sí. Saps? És allò. I fas quatre inspiracions profundes, que això també va molt bé. D'acord. Fumes el cigarro en plena consciència, ara que s'ha posat, no?, tant allò de la mindfulness, la plena consciència. Doncs, fuma en plena consciència i, mica en mica, aniràs fumant, però aprenent a viure amb tota la resta de la teva vida, sense el tabac. i així ens arribaràs segurament a deixar de fumar. I, Sílvia, de quina forma ajudeu des del CAP? És a dir, si algú ve al CAP i s'adreça perquè li dongueu un cop de mà a deixar de fumar, com ho feu? Ho feu des de l'infermeria? hi ha algun metge? Es demana cita per la teva infermera de capçalera i es fa el tractament. Si necessites fàrmac, llavors també es fa la prescripció del fàrmac, que sigui el que pensem que sigui més adequat per a la persona i es fa el seguiment, doncs, com a mínim durant un any. Això vol dir que ens anirem o trucant o veient al llarg d'aquest any per, doncs, acompanyar-te en el procés. Molt bé. I estem ja en aquesta setmana, com hem dit, de la setmana sense fum. Més o menys, recordes quan fa que es celebra o per què es celebra el mes de maig? Si hi ha algun motiu... Ah, perquè el dia 31 de maig és el Dia Mundial Sense Tabac. Ah, llavors es fa funcí. Clar, clar, llavors, el Dia Mundial és el dia 31 i llavors a Catalunya i després amb els grups de tabaquisme es va decidir fer la setmana sense fum aquí, tant a Catalunya com al resta. Que a Catalunya... Bueno, el tema d'aquest any és millor el moviment que el fum i el vapeig, eh? Exacte. El vapeig què és, exactament? Això que estàvem parlant, allò de la cigarreta... De la cigarreta electrònica. Clar, aquest any es vol treballar, es vol insistir en comunicar a les persones. Home, és que se'n veuen, de persones, amb les cigarretes elèctriques, no sé si és perquè es pensen que és una alternativa totalment saludable i, bueno, no sé, però sí que se'n veuen, sí. Se'n veuen, se'n veuen i més que veurem i el que dèiem amb els joves, sobretot el problema és els joves. El gran, fixa't que fa uns anys, de cop i volta, de cop i volta va haver-hi moltes botigues on es venien cigarretes, van durar un any, després van plegar i n'en han quedat quatre. Per què? Perquè el mateix fumador adult ja se'n adonava que les situacions, no controlaven inclús, hi havia gent que s'intoxicava amb nicotina, controlava molt malament el consum de nicotina i amb aquest tipus de dispositius electrònics. i bé, això, ara queden els que queden, però bueno, insisteixo en que hi ha tota una política de la tabacalera per difondre aquests dispositius electrònics entre el jovent en forma de, no sé si puc dir, però per exemple, dèiem, de Bopes Ponha, hi ha uns dibuixets i clar, doncs, bueno, un xaval veu allò, tampoc sembla que no hagi de fer mal, no? Una cosa que té forma d'una esponjeta simpàtica. No, no, clar. En fi. Doncs bé, Sílvia, jo crec que no ens queda res per comentar, no sé si vols explicar alguna coseta referent a Sant Juro, alguna activitat Ah, gràcies. Sí, sí, sí. Referida a aquesta setmana sense fum. Estàs amb tot, eh, Núlia? Estàs amb tot. Sí, sí, i tant, i tant. Home, volem convidar totes les persones que ens escolten i amics i coneguts a venir a fer la caminada popular, que farem el dia 1 de juny, dijous, dijous de la setmana que ve, per celebrar el dia i la setmana sense fum. Farem una caminada, com sempre, una caminada més corteta que va del centre de salut a l'Ajuntament i tornar per persones, doncs, que tinguin mobilitat més reduïda i una altra que és una miqueta més llarga que passa per la bona aigua i també arriba a l'Ajuntament una caminada més llarga que surt això del centre i torna al centre passant per l'Ajuntament. Això, sortim a dos quarts de deu del matí, les nove i mitja, esperem que faci sol, tot i que la pluja també és molt benvinguda, però, bueno, aquell dia igual sí, ens respectes. I després, quan arribem, farem, com sempre, i tothom espera, la sessió de zumba amb la Raquel i llavors els regals i, bueno, repartirem aigua i fruita que ja saps que l'Ajuntament ens coordinem per poder-ho fer. Molt bé. Així que tothom està superconvidat a venir. Que bé. S'ha d'apuntar a la gent o no fa falta, en aquest cas? Bé, jo recomanaria, perquè sempre va molt bé que vinguessin al centre, hi ha unes bolletes que es poden omplir, hi ha una caixa, tenim una urna per anar deixant les bolletes i pot ser, doncs millor. Però que això no sigui un impediment. No, no, clar. Si algú no vol, no pot passar, que vingui dijous. Igualment. Igualment. Li donarem. Molt bé. Fantàstic, Sílvia. Doncs moltíssimes gràcies per venir avui, una sessió més aquí en aquest espai La Salut al Dia de Ràdio d'Esvern i fins la propera. Moltes gràcies, Núria, i a tots els ullets. Adéu. On a broken train with nobody I know but the pain And alone is the same where the dying Now I'm lost And I'm screaming for help