La Tetera - Vaginisme amb Mireia i Pilar Pons

Ai, que sólo, vantxiques, al bar de la esquina. És que cada cop que sinto aquesta cançó, tu dius que em poso contenta, Lua, hola, guapa. És que té bones vibres, així, de bones a primeres. Lua, avui, no estem sols, però des del principi, que això és una cosa que no hem fet mai, però clar, avui tenim una convidada especial, perquè al final és... o sigui, és una mica part de l'equip. Clar, el que parlem és que això és una convidada i en els inicis de la tetera, basta i presenta el participant. Ella va ser una dels petits planetes que van... Impulsar i començar la tetera. Exacte. Va ser una de les persones que ens van donar petites idees, perquè això segueix endavant. Hola, mire. No te ho esperaves així. Hola, què tal? Bé, doncs, avui, noies, no sé si sabeu de què veniu a parlar. El broma. Doncs avui venim a parlar, ara em poso sèria, perquè realment és un tema que crec que l'hem de prendre amb molta sària d'edat, però també, òbviament, amb la naturalitat que és necessària quan parlem d'aquest tema. Totalment. O sigui, si el sexe en general és un tabú... Jo aquí crec que ja anem a un tabú dins els tabús. És el tabús dins dels tabús silenciats, dins de... Jo soc una persona oberta per parlar del que sigui, però fins i tot d'aquest tema no n'en sé. Exacte. No, no, no. Vull dir, jo igual, vull dir... T'has volgut deixar el carro luar? Sí, total. Perquè realment, quan em vas dir que parlem d'aquest tema, jo avui ho parlava de, hòstia, és que em fa molta por parlar de coses que no sé, i això vull dir que no en sé. I per això també hem decidit que la Mire ens acompanyi des del principi, perquè és el diccionari, és l'especialista, no? I si l'aliem perdíssima, ens pari els peus i dir... vigila. Exacte. Què que vas de dir? Bé, doncs avui veníem a parlar del vaginisme. El vaginisme... Mire, jo, si vaig dir en paraules i no són correctes, tothom va dient... Això no. Anna, no, Anna, no. Perfecte. Bé, doncs el vaginisme, podríem dir que és un trastorn, no? Sí. És un trastorn relacionat amb el sol pèlbic, i exactament és una contractura, no? És una contractura... És una contractió involuntària, que fa el múscul de la teva vagina, i tu de cap manera, bueno, al principi penses que no pots controlar, però és una cosa totalment inconscient i que no pots no ho sap gestionar. Val. Això és un tema que, obviament, a tu t'arriba el control o la coneixença d'això que tens. Arrel de... Arrel de... Bueno, jo sé... Vosaltres que abans comentàveu que no tenia una idea de què era el vaginisme, jo realment li poso paraules al vaginisme des de fa un any i mig, dos anys. Val. Jo, amb 14 a 15, doncs m'he dit que et baixa la regla, et vols posar un tàmpax, i no podia posar-me cap tàmpax. No m'entrava cap mena de tàmpax, ni el Lila, ni res, ni un dit. Ni em podia tocar posant-me'ls dits, ni res. I després la cosa es va ficar més... vaig dir, val, hi ha un problema, quan vaig estar amb la meva primera parella, que volíem tenir relacions sexuals i amb penetració, i doncs tampoc. No ho podia. I llavors, a partir d'aquí, em comença a plantejar què li passa la meva vagina, perquè no puc, perquè totes les meves amigues parlen de com a molt a follar, com a molt a la prestació, com a bien, que a mi a mi no passo, i jo no podia. I llavors, a partir d'aquí, veig que tinc un problema, però fins després de... fins després de 10 anys, no ho haig, ningú em parla de vaginisme. Val. Jo... estem corrents, de fet, ara faré 3 punts suspensius, i rependrem això que estàs dient, una mequeta més endavant. Perquè abans ens agradaria parlar amb la teva terepeuta, que això és molt guai, perquè avui tenim de convidada, a part de la Mire, a la seva terepeuta. Exacte, tenim com les dues cares de la moneda, no? Això és molt guai, ja. Quina necessitat, exactament, i qui pot donar-te... Exacte. La solució. Bé, després us la presentaré millor a la Pilar, a Pilar Pons, es diu, però bueno, que bàsicament és això, és un... és un... és un... No sé si transtorn... A mi transtorn no m'acaba d'agradar. A mi tampoc, a mi tampoc. No sé per què un mal relació. Jo posaria... Afectació. Afectació. O problemàtica, però problema dins tampoc m'agrada. Sí, afectació... Sí. Bé, doncs afectació... Aquesta afectació. Bé, com sempre, ens agrada fer una introducció del tema que portem, però la dona de la història, la lua, ens explicarà una mica què passava per saber, després, on estem i on anem. Exacte. He de dir que aquest cop m'ha costat bastant trobar informació. M'ho he intentat amb català, amb castellà, he hagut de passar a l'anglès, fins que no he trobat com un text científic que em feia referència. Vull dir, jo crec que només amb això ja ens diu el que del tema. Sí, que és una cosa de la que no es parla gaire, però a veure què diu la història. La dona de la història. Doncs comencem, i és que aquest alveginisme és un concepte que va ser definit per primera vegada pel doctor Simms, ni més que res, que el 1861, és a dir, que fas casos 150 anys, i és una definició que quasi bé no ha canviat en aquests 150 anys. Avui llegirem una part d'aquest document on Simms relata exactament aquest primer cas de vaginisme amb el que ell diu que s'hi va trobar. Recordem, estem parlant del 1861. I diu així. El punt més interessant de la dona era el fet que tot i que hagués estat casada durant un quart de segle, ella encara era verja. A la meva examinació sobre aquest fenomen, va fallar estrepitosament. Incluso el més lleugetoc de l'entrada vaginal estava causant una intensa reacció. El sistema neuronal era un caos i havia una tensió muscular general. El seu cos el complet es tornava rígid, intermitentment, i tremulava. Ella cridava i els seus ulls s'ensenien com bojos. Mentre les llàgrimes li regalimaven per les galtes, aquesta situació que s'assemblava el terror i l'agonia de la pròpia mort era molt lamentable. Tot i la mostra de dolor físic es mostrava molt forta, quedant-se quieta a la llitera, suplicant-me a continuar si hi havia esperança per la seva greu condició. Amb tota la meva força, després d'uns minuts empanyent, vaig ser capaç d'introduir un dit a la seva vagina per uns segons, però no va prosseguir. Hi havia una forta resistència a la vagina i una contracció rígida que reduia la sensitivitat del meu dit. D'aquesta manera, a través d'aquesta examinació, vaig anar a demanar que hi havia aquesta forta contracció a l'entrada de la vagina, molt difícil de superar. Això és un extracte d'aquest document, 1861. Espera't un segon, perquè està molt interessant. Clar, vosaltres no us veieu, però mentre tu estàs llegint, la Mire va dient que sí amb el cap. Aleshores, per què dius que sí amb el cap, Mire? No, perquè em transporta una mica com a la meva teràpia, del dolor quiet i que m'intentessin introduir un dit, o jo mateix a intentar-me introduir un dit, i com a aquella sensació de no pudo més, que paria això, horrorós. La part del document que em crida més l'atenció, és on diu que ella li recorda aquesta agonia com es semblen a la mort, en plan, però tot i així, ella aguanta allà i diu si m'ho pots solucionar, sisplau, continua. O sigui, això és fortíssim. És el resum de la teràpia, bàsicament, és un valer. Sé que em fa mal, sé que no... que no ho estic aguantant, però això és un pas més. I després d'aquí, el següent dia, encara podré ficar-me un altre dit, o podré estar més estona amb el mal dit dins la vagina. O sigui, em fa molt de mal, però bé, aquest és el camí. Sé que ho he de fer. Et puc preguntar el teu tractament, quan ha durat més o menys, o sigui... Sí, el meu tractament definitiu, diguéssim, el tractament... Fins i tot ens ho podríeu dir, sí, com per fases. Per fases. A tots els tractaments què m'he fet? Bueno, no, tipo, quan vas trobar la primera... al primer pas, després, no sé com funciona una mica. Ho dic per relacionar-ho una mica amb això que està explicant. Jo, com he comentat abans, m'he anat a veure molts especialistes, perquè realment no sabia el que em passava a la vagina, i doncs vaig anar a diferent de gent que a veure si em podien donar alguna resposta. Llavors, jo dividiria el meu procés de solució del vaginisme en quatre tapes. La primera, que seria com la tapa ginecològica, que jo la vaig patir bastant, perquè la meva ginoacòloga va tenir molt poca en compte el dolor que jo tenia, i per tant em va forçar bastant, perquè jo retrossadís encara més amb el tema. Després vaig estar també durant dos anys i mig anant a una persona que em feia treball de sol pèlbic, quan hi anava el treball de molt, i després a casa. I això em va anar molt bé, perquè realment vaig enfortir la meva musculatura de la vagina, però no em va solucionar el problema, que no podia inserir res dins, però sí que em notava que tenia més control de la meva musculatura. Per tant em va anar bé. I després la tercera fase, que també va durar uns dos anys i mig tres, va ser la que jo em vaig patir més, que era una psicòloga sexòloga, que em va fer diferents teràpies, em va fer psiconàlisi, em pendul, diferents coses, per veure de què venia aquest problema, sempre relacionat amb algo psicològic i mental. Ella es pensava... La meva terepeuta em va dir... Sí, ho va relacionar amb més emocions, al principi amb temes familiars de quan jo era petita, i després em va arribar a dir, que ella suposava que jo havia pogut patir algun tema de bus, o havia pogut tenir una mala experiència, i que per tant això m'havia provocat a mi un xoc, i que per això tenia la vagina tan contracturada. Clar, i com tu em prens clima. Ella a mi em deia això, i jo li deia, no, és que a mi no m'ha passat res. Jo no recordo que a mi ningú m'hagi intentat agradar. Sí, sí, ella em va dir que era possible, que això estava sobre la taula, i que jo pensés i intentés recordar, i que a moltes noies els passava el mateix camí, que no ho recordaven, perquè era tan fort el xoc, que ho bloquejaven. I m'ho comparava com, per exemple, quan tens un accident de cotxe, o quan et passa alguna cosa molt forta, que la teva ment fa que oblidis i que ho deixes en una part del servei, que fa que no pugui recordar allò de lo fort que és. Jo recordo aquest moment, perquè m'ho vas explicar, de fet, en aquell moment, tu i jo ens veiem bastant, i és una cosa que tu te la vas prendre. No, i fins i tot com a absolut, va haver un moment on tu et creies que era això. 100%. O sigui, tu deies, Anna, això és el que em passa. Jo m'ho vaig arribar a creure, i jo vaig pensar, sí, tinc aquest problema. M'ha passat això, no sé qui, no sé com, però crec que a la meva contractura amb la vagina, i la meva impossibilitat de mantenir relacions amb penetració, ficar-me un temps o fer-me revisions i anacològiques en plenitud, és perquè el guau ha abusat de mi. I jo no me'n recordo, perquè de lo fort que has sigut, ho he bloquejat. I llavors això va ser heavy, perquè clar, jo va ser com guau, realment. És que és un problema afegit, un tema que era... Estava superallunyat de la realitat, que és el vaginisme real. Totalment. I després vas a cuidar la pila. Sí, llavors l'última fase, la quarta fase, va ser quan vaig conèixer la pila Pons, que va ser la persona que m'ha ajudat a solucionar el problema. No només físic, sinó també emocional, no? Sí, total. Total. M'ha fet acompanyament físic molt proper, i que m'ha ajudat molt, però també a nivell, ella també parlava molt amb ella i m'anava molt bé compartir aquesta desinformació que jo havia tingut, aquest poc coneixement, com jo m'he sentit durant aquests anys, i m'ha anat molt bé parlar amb ella i m'ha donat molt de suport també en aquest sentit, tan físic com més emocional. I relacionat amb el text que ha llegit a la lua del Dr. Simms, tu has sentit, has tingut aquesta sensació, o sigui, t'has sentit identificada... El 100%. Sí, sí, com has dit abans. De fet, és un text on et fa sentir el dolor. Quan l'has llegit... Sí, a més el que m'ha passat, quan l'he trobat, perquè l'he trobat originalment com en anglès, era com que podia... Tot i que jo no ho he patit mai, podia empatitzar 100% amb aquest dolor, no sé com... He notat que s'encontreia el que vindria a ser tot aquest múscul, no dient... Ai, no sé... Si vols seguir... Sí, o sigui, realment avui és bastant curt, però em fa gràcia el que tu deies, no com per les fases, primer una cosa com superfísica, després has passat com una cosa molt psicològica, i per últim, entenc que la Pilar va trobar com que era, i l'equilibri, que parlem després amb ella, doncs em fa gràcia, perquè realment, o sigui, tu has recorregut com a individu, ara, el segle XXI, el que va passar com a la història, perquè Simms, el que va establir, que el síndrome de vagini és mal, l'única manera que tenia de poder-lo tractar era la cirurgia, per tant, un cop t'havien fet aquesta cirurgia, l'únic que podien fer després era dilatar-te els músculs i els nèvils localitzats a l'entrada de la vagina, mitjançant un aixamplador de vidres, és a dir, com... És que no vull saber ben bé ni què deu ser això, saps? Imagino com uns ferros a dintre de la vagina, com, clar, que... Saps com t'ha de posar braquets i et posen allò a la boca per obrir-te l'aixisament? Sí, m'imagino com una cosa, com... simplement, bueno, molt, molt física. Llavors, una altra, llavors, més endavant, que pel 1909, Walthart, qüestion el concepte de Simms, que evidentment ho reduia tot a un fet físic, és una mica el que tu estaves dient, el que et va passar tu al principi, i proposa que no, que la idea d'aquesta contracció muscular no té res a veure com amb aquest fet físic, que és una reacció fòbica davant una por que pot tenir la dona i remarca que la importància més gran per tractar això és la psicoterapia i l'educació. Més endavant, al 1993, Beck defineix el vaginisme com un exemple de negligència científica en el seu origen, no? O sigui, realment, clar, que arribava a fer Simms amb aquestes dones, no ho vull saber. De fet, ara em ficaré potser un nom, no em diuen, però per mi, els tractaments fallits per als que tu has passat, no sé si es podria considerar una negligència, però comentar-li o dir-li a algú o afirmar-li coses com les que t'han afirmat, doncs jo no sé fins quin punt. Bueno, és que jo crec que per el que estaves explicant tu, primer a la ginecòloga que primer hi vas acudir i que tot era com molt físic, puc assumir que aquesta cosa física tu revies com a dolor, i després, quan m'estàs parlant d'aquesta psicoterepeuta, el dolor físic està enformant en un dolor psicològic 100% perquè tu et facin creure que tu has tingut un trauma i que has patit una cosa tan heavy i tan forta que tu has, a part, oblidat, que jo crec que et fa dubtar de tu mateixa com a persona, fins a quin punt jo sóc qui sóc, si potser m'he oblidat d'una cosa tan important com aquesta la resta de la meva vida, no ho sé com et pot afectar. Totalment, perquè et podries haver quedat amb aquesta realitat i seguir treballant amb això anys i anys i no treure enrere d'això. Si et sembla anar, fem primer... o sigui, fem entrar a la pilà, i com desnaves en... Avui comentem que, bé, òbviament, venir a Sant Just potser no és sempre tan senzill, aleshores avui l'entrevista amb la pilà la farem via telefònica. Exacte. Però ara la truquem i suposo que tot sortirà superbé. Si vols fer una breu introducció, qui és? La presento una mica. Ella crec que és un privilegi si parlem de vaginisme, poder parlar amb la pilà. Jo t'explico una mica. La pilà és physioterapeuta de sol pèlvic i porta més de 29 anys d'experiència en aquest sector, en aquest àmbit en concret. Ella ja ens explicarà, però em sembla que no va ser una tria, perquè abans he parlat amb ella, i em sembla que no va ser una tria de... bueno, de vida, li va venir. Però, bueno, ella ens explicarà després. El més a més, que també ho comentarem amb ella i que ens expliqui millor, ella és l'autora del silenci pèlbico, que, de fet, jo me l'he follatat això una mica i trobo que les dones aquelles que se senten una mica identificades, doncs està prou bé. Si vols apretes el botonet aquest de trucar, anem posant la capselera i ens entrem a la pilà. Exacte. Posa'm dues birres. Hola, pilà. Moltíssimes gràcies per estar aquí amb nosaltres a la Tatera. Avui parlem un tema del que ets totalment experta. Podríem dir que ets un referent en el tractament del vaginisme, a nivell nacional. I primer de tot m'agradaria sentir de la teva veu, amb les teves paraules, qui és el vaginisme, pilà? Doncs el vaginisme és la possibilitat d'aprenotar-se el vagintisme. És a dir, que la vegada que ho pateix, no es pot posar on tampoc, no pot fer-se revisions inapològiques i tampoc pot tenir un coi, diríem. Seria això, no és la contractura involuntària a l'entrada de la vagina i que per mi, simplement després d'aquestes anys d'experiència, diria que és, simplement això, una entrada molt petitona i que ara, llavors, no s'ha tingut la possibilitat d'obrir. I les dones que pateixen aquest transtorn, que no sé si és correcte dir transtorn, pilà? Sí, potser és una facció. Com has detectat? Com ho detecten aquestes dones? I a quina edat més o menys? Comencen sobre tot, doncs això que nosaltres vam posar en tampoc, però pensant, bueno, doncs ja podré, soc molt jove, tal. El mateix, de vegades, doncs bueno, potser és que el xico no m'acaba de no sé com gaire enamorada, o no sé què em passa, però ja podré, perquè soc massa jove, sempre estem amb el mateix, no? I després ja ve al sud final, no? Que és qual, me'n vaig a dir una cosa, i no poden fer l'agradició perquè em nego, perquè em fa molt de mal i no hi ha manera que entri res allà. I és quan la gent acola, normalment, em diu que em vaig a dir els xicòlegs, perquè necessito teràpia psicològica. I tu creus que tot això, bueno, tot aquest tema és un taull que fins i tot hi ha dones que s'ho callen i s'ho callen per sempre? O sigui, t'has trobat dones que també han vingut amb madat avançada? Sí, sí. Jo ens vol parlar de dones de 56 i de 65 anys. Els altres? Casades de 35 anys, de 56, casades de 35 anys mai, ja ho heu dit a ningú, i la de 65 no tenia parella, una germana, me'n recordo, però va dir, i després va posar plora, i em va dir, mira, no sé per què vingui, perquè no tinc ni parella, ni l'heu tingut mai, però crec que ja és sol, i la germana tenia aquest tema meu. I em va fer molta gràcia. I clar, perquè això pot esdevenir a informatats o d'altres coses? O sigui, pot derivar amb d'altres coses? O, bueno, és un tema... Això... que diguem. El que tu és greu de que la persona que la dona no trobi solució aviat és perquè no es podrà trobar per la visió enginacològica, i això sí que és greu, és molt greu. O sigui, hem tingut molt fàcils, tot aquest. No tant com molts, però hem tingut... Un sol ja val per tot, no? Vull dir, una persona que... que mor, però no mor, diríem si mor per càncer, però la causa, jo sóc de dir, que no és el càncer, és el vaginisme. És perquè, si mai t'has subcut una variació, i resulta que un cop solució és el vaginisme, i la persona que ve i tan vas, i la primera versió que et fa, no troben càncer avançat. D'acord d'autar, o sigui, d'autar, llavors és molt greu. Això sí que és molt, molt, molt greu. Això que quan em diu amor és que m'és igual, perquè jo aquí al cap, a mi la penetració és que em m'agafa, però és que no és això, és la teva salut, i el que no tenim molt clar és que ets la responsable de la teva salut. És que és un tema... És un tema... Ja no només de salut psicològica o sentimental, que també suposo que ho afecta bastant a moltes dones, sinó que també és el que dius, que és un tema d'anfermetat, doncs això, que mira fins i tot, no m'ho havia ni plantejat, i tens... Clar, tens tota la... Això és molt greu, és molt greu, i d'això estan d'estar, la que va arribantat amb curant i pic, i vol ser mare, vol ser mare, i es comença l'altra història, que és... No estic quedant embarassada, perquè ja me'n diuen que soc una mica gran, i llavors ja comencem amb les... amb les insaminacions, amb les acudacions en vitro, vull dir que s'allarga tot molt, això, no? Vull dir, tot és per imatges, per no... s'ha fet en un moment d'una... Això s'ha de fer quan un és molt jove, va? O sigui, mares, la nena no s'ha acusat tant, perquè et vinga cap a l'afició, va bé, anem a mirar què passarà. I ja està, i se l'ensenya, se li dona l'habilitat, per anar a obrir la traleta de la vagina, i ja està, i se soluciona. És que és molt fàcil solucionar-ho. Quan jo dic que no s'ha tingut l'habilitat d'obrir, ho dic molt, molt seriosament, o molt divertidament, no? Perquè és una aguda amb el simonis molt gran, que m'han dit, ui, en nosaltres ens passava, però mira, poquetes, poquetes, hi ha paciència, hi ha molts, i tolingues, i no sé què. M'han dit que tampoc el marit amb molta paciència, i molt... molt... Ostres. I noies així, com per exemple la Mire, que ets... Hola, Mire. Hola. Que estàs aquí molt calladeta, però la tenim aquí des del principi. Hola, Pilar. Dones, noies així com la Mire, t'acostumen a venir amb... O sigui, tu ja vas anar a veure la Pilar molt joveneta, no, Mire? No, jo vaig anar a veure la Pilar com era la cinquena especialista, o sisena especialista que veia. Vaig anar a molts... a la meva gent acòloga, a diferents, a dues sexòlogues, a un altre psicòloga especialitzada en el sexe, i finalment ningú em trobava el que, i finalment doncs vaig conèixer la Pilar, i ja es va poder solucionar l'assumpte. I dones així com la Mire, t'acostumes a trobar també que així més jovenetes, tal... O fins i tot adolescents, no? Sí, sí, sí. A veure, ara sobretot, ja vam venir de 17 anys, de 18, de 19, de 20... O sigui, molt contenta, perquè això fa anys no es veia, saps? És que... Sí, però de 17, no. Jo poc coneixement sobre aquest tema. De fet, abans, entre bambalines, deia una mica que hi hauria d'haver un dia internacional del vaginisme per poder visibilitzar... Doncs, bueno, això que segurament moltes dones... Ho hem parlat. Sí, ho hem parlat molt. I, bueno, de fet, ara estem, doncs, donant una travagada a pas a una associació que es diu ENVAC, associació per romanitzar el vaginisme, i que ja està ja tot càssic a punt, ja ho començaré a dir per deixar-se, i tal. I amb aquesta situació pensàvem, doncs, això, fer el dia internacional del vaginisme, perquè no hi ha cap. Vull dir, estaríem en l'esquimera, segur que ara associació, que no hi ha cap associació en tot el món, i que no s'hauria acabat de fer, i no mena gent, doncs ho veiem de fer, el dia internacional del vaginisme. I podria ser avui perfectament el 31 de març. El 31 de març seria un bon dia, no? Ostres, ostres, sí. Perquè, a més, aquest matí també t'han fet una entrevista, no, Pilar? No, el matí ha sortit a planta baixa, a la TV3, a la TV3, a la TV3, amb una altra reportatge. Doncs potser sí que avui sí que hauria de ser. Sí, ha sigut una qualitat d'or. Vale. Una pregunta en relació amb el vaginisme, que estem parlant de la problemàtica, és a dir, quins són els tractaments que hi ha en relació a aquest tema? S'ha fet superfàcil, que es basa en coneixement dels ròpicos, en coneixement que s'ha d'anar a tuntar-hi, però vull dir que ha de fer-ho molt bé. I tocar-te, i posar-te sol i fer-hi dretat, tothom anàveu a les fofes, posar-te de la vagina, anar de sensibilitzant amb el dit d'aquesta entrada, que és el més molest, i després ja començàvem a dilatar, dilatar amb dilatadors, que van augmentant de mesura, i poquet a poquet, amb tot el que t'he dit abans i tant, més o menys simplificat seria això, amb exercicis, amb respiracions, més o menys això. I sobretot, també, tenir un suport de... d'alones al voltant, que ho han passat, que són les madrines, que jo ho explico sempre, i que, en un moment d'onat, ja no som senceres de terapèutica, sinó que tens també una madrina... Un acompanyament. Un acompanyament a fer. Aquí és més divertit, més jo què sé, més informat. Sí, de fet, ara, a la meoria, després, ens explicarà una mica quina és la seva experiència com a pacient, i com a persona que et pate... Bueno, que té la vaginisme, no? Però ella... Bueno, jo ja et conec, i ja sé que ella, doncs, fins i tot, teniu un grup de WhatsApp, que ens explicaràs després, que em sembla molt xulo, perquè al final, estàs parlant amb dones, que tenen una situació similar, o igual que la teva, i jo crec que, fins i tot, per això tu, Mire, parles d'una forma tan oberta d'aquest tema. Sí, jo crec que, Pilar, a part de tot el que has dit que, evidentment, 100%, el que hem comentat moltes vegades, és també com aquest acompanyament de no sentir-te sola i de no sentir-te com un bitxo estrany, de que no només ets tu que tens això, sinó que hi ha moltes dones que ho pateixen, perquè a mi em va anar molt bé quan em vas fer un contacte amb persones i vaig poder compartir-me experiència amb elles, i també una vegada ja ho has superat, també t'agrada i et sents còmode poder explicar la teva experiència a altres noies, perquè saps que realment funciona i que això et fa sentir molt acompanyada. I també penso que, així per afegir-hi, penso que va molt bé quan estàs fent el tractament, realment està motivada, perquè, en el meu cas, però també crec que hi ha altres noies que també els hi ha passat, els hi costa molt trobar una especialista que realment et fiqui paraules al problema i ho agafi com de cara, perquè com has comentat abans pilar, normalment et destinen a més temes mentals o més psicològics, normalment estàs amb psicòlogues. Llavors, jo crec que és molt important estar realment motivada fent el tractament i donar-te el temps i l'espai per fer-ho, per donar-te el teu temps, fer els exercicis a casa i prestar-li temps a la teva vida. Perquè quan realment no ho estàs i estàs cremada i et has cansat del tema, què passa? Perquè quan vas a molta gent que no saben el que tens, que no t'entens, que no tal, et canses el tema, llavors ja ho creues. Llavors, jo penso que és important voler-ho fer i prestar-li temps. Jo penso. Jo volia fer una pregunta, pilar, perquè per què ens ha dit abans la Mire, portes molts anys dedicant-te això? O sigui, primer, com vas decidir, com si diguéssim, que hi havia moltes maneres que necessitaven bones idones, que necessitaven la teva ajuda i que era un bon camí per triar? No, no vaig decidir jo, la vida va decidir per mi, perquè em va dir una primera una primera pacient, i em va dir que no sé, com que treballaves al sol perri, per si va dir no, que no puc, i vaig dir que no ho sé, però amb un sentit comú vaig pensar que aquí veig que ets una contractura, doncs va, intentem tirar per aquí, i efectivament, vaig ser més atractable per això, una contractura, i me'n vaig anar sortint, i clar, a poc a poc, el principi venia molt poca gent, perquè som això, perquè no se'n coneixia, una contractura van guàrdia, després la lligra del 2016, en un lligre silenciològic, amb la qual cosa poslaia, ja està com una mica, ja amb bastant més dificilitat, i molt content. Ara deies una cosa així, amb la boca petita, però crec que és important parlar-ho, que ho he comentat abans, quan t'he presentat, però bueno, que tens una publicació que és molt interessant, que parla sobre el tema, i fins i tot dones que estan identificades en tot això que estem parlant, doncs que tens el llibre, aquest silenció pèlbico, que parla d'aquest tabú, d'aquest transtorn del que, no es parla d'una forma oberta, o que es desconeix, i en el teu llibre expliques bé què és, no pilar, explica'ns una mica. La versió és scratched, i cada cop és potser dia, nearest, més d'un dosi per configurations, però jo sí puc fer el tractament. Unador m'ha stadificat molt h opf, és una cosa rootmúsica patiently... d'una coseta diferent, evidentment, el que vas creixent i vas aprenent, però això és tot el meu tractament, en realitat i testimonis, i tot això, tot això que fa. Molt bé, doncs Pilar, moltíssimes gràcies per col·laborar amb nosaltres en aquest programa especial sobre el vaginisme. Avui recomanem un llibre primer que és el teu, que és El Silencio Pélvico, si alguna dona s'ha sentit identificada, etcètera, doncs ja sabeu i coneixeu a la Pilar. Moltíssimes gràcies Pilar. Pilar, adéu, moltes gràcies. Bé, doncs ha estat un plaer que ens hagis portat a la Pilar, miré, però ara també toca escoltar una mica que ja ens has explicat abans el principi, aquestes quatre fases que has tingut, però a mi m'agradaria que definissis, o sigui, tant com l'he preguntat a la Pilar, que és el vaginisme, però d'una forma teòrica i molt més metòdic, m'agradaria que m'expliquessis què és per tu el vaginisme, que has suposat per tu el vaginisme com a patidora d'això i com a pacient, i amb la situació, fins i tot si et ve una experiència al cap en concret que diguis, mira, això és el vaginisme. Aquesta emoció i aquest sentiment és el vaginisme. Per mi el vaginisme no ha estat un problema únicament sexual, que quan es parla de vaginisme, quasi sempre es parla de sexe o de no poder posar un tàmpax o de no poder anar a fer televisions ginecològiques completes, per mi el vaginisme ha estat una barreja de sensacions, de inseguretats, d'autoestima davant de l'hora de tenir relacions, de conèixer persones, de sentir-me incompressa pel meu entorn i per les persones amb les quals em podia trobar en una situació on s'havia d'explicar que, bueno, frena una mica, perquè no he tingut encara relacions sexuals, em fan atració, t'explico això. A mi m'ha afectat més a nivell emocional, de no sentir-me això compresa per ningú i molt insegura amb aquest problema, sinó a nivell sexual, sinó a nivell relacions socials en general, i com a dona també, de no sentir-me complet el 100% per no poder tenir relacions amb penetració. Has sentit com rebuig o com certa versió pel teu voltant, una mica com què dius o tia, t'estàs fent la olla? Sí, sobretot el que molestava molt, que abans que deies d'experiències, el quan ho explicava per primera vegada algú, el guà, tia, com pot ser, què dius, és impossible, però si això no és res, però si això, com aquesta manera de frivolitat de parlar-ne i de com jutjar i de banalitzar-ho, o per exemple el mític, que és una tonteria, però quan era més petita era com un moment que odiava, que era com jugar els mítics jo, que era aquests de veure, del jo mai mai o coses així, que es preguntaven coses relacionades amb la penetració i era com no vull jugar això amb la magòbia. I com aquesta cara de oh my god o de pena, que et mira la gent quan ho expliques per primera vegada, això molestava moltíssim, la veritat. És cert que tu sempre has estat molt sincer i molt oberta en aquest tema, que jo crec que t'ha ajudat molt. M'ha ajudat molt, sí, jo he de dir que ja des del primer moment que vaig veure que em passava alguna cosa a la vagina, tinc plena confiança amb la meva família i amb els meus amics, amb el meu entorn, per parlar-ne, i també m'ha ajudat molt el poder m'obrir i explicar com em sentia i que ells també poguéssim recomanar especialistes o recomanar articles o que també busquessin la resposta al que em passava, perquè el problema que més temps m'ha portat, el saber que realment tenia vaginisme, m'ha donat molt de suport poder-ne parlar obertament amb la meva família i amb els meus amics. Penso que aquest és el gran problema de les dones que solucionen el vaginisme a una edat tan avançada que és que no en parlen. I llavors penso que és molt important poder-ho comunicar. Això ja ho hem parlat anteriorment en altres programes i en general, que hi ha un tema educacional, amb el tema del sexe, de la dona, etc. No es parla d'una forma tan oberta, imagina't d'això que és una desconeixença, perquè fins i tot la lua jo 25 o 26 tacos. Jo sí que sabia que existia com unes nocions. Exacte, jo tenia el lit, però clar, aquestes nocions i aquest nom tampoc sabia que existia jo fins fa quatre dies literals. I que tampoc trobes molta informació a deixar-se o llibres o persones que et puguin. Hi ha molta desinformació i molt desconeixement. Per exemple, tu vas a una ginecòloga o un ginecòleg i aquesta opció no te la planteja. Almenys a mi, en el meu cas, amb les noies que he parlat, que també han patit vaginisme, és una cosa que ningú te la posa sobre la taula, fins que busques, busques, busques, està com molt. Això no passa, això. Aquest programa, a l'UA, abans comentàvem que ens ha costat molt trobar informació sobre aquest tema. I abans, amb l'entrevista, amb la Pilar, ha sortit el tema del WhatsApp, de qui us acompanyeu entre vosaltres, que això també crec que és molt important, donat que segurament el teu voltant ha conescut això, no, gràcies a tu, que tu comparteixis aquesta realitat amb dones que estan en el mateix punt i que també t'ajuda. A tu t'ajuda molt la teva forma de ser, exposar-ho i ser tan oberta, perquè després reps l'ajuda, però també hi ha aquesta part de trobar-te amb dones... De més emocional i de no sentir-te sola. Perquè al final ho pots comentar amb ta mare o amb amigues teves o amb amics teus, però no t'entena, no s'avança. No poden empatitzar realment. En canvi, amb una persona que ja ho has superat i que pots sentir com aquestes para ens ha de... Hòstia, que té solució, que pot... Llavors et fa sentir molt més forta i tenim molt la seguida amb el tractament. I una vegada l'has acabat i ja ets tu, la que està a l'altra banda i pot ser la madrina d'una persona que ha començat i que just està començant la teràpia. Amb totes les noies que he parlat, i personalment jo, ens agrada molt i també et fa sentir molt satisfeta i molt realitzada poder explicar la teva experiència per ajudar una altra noia, perquè és això. Jo estic encantada de venir a aquella ràdio a parlar d'això, perquè m'ha faltat molt aquesta informació. I llavors és com, hòstia, ara vull que tota la gent s'enteri d'això i que se'n parli, que la gent ho conegui, que si hi ha alguna persona m'està escoltant ara i li passa o té una cuina o una amiga o algú que li passa, s'ha pogut sentir identificada i saber que és algo normal, que li passa a moltes dones i que té solució i que no són persones estranyes ni es passa res mental ni cap problema. Total. I com és això? Tu ara mateix ets madrina d'una noia. Sí, de dues noies de fet. De dues noies que tenen edats similars a la nostra o són més jovenetes? No, una té dos anys més que jo i l'altra té 19 anys, jo ara en tinc 23. I quan acabes la teràpia la Pilar et pregunta si vols mantenir contacte amb alguna noia per ajudar-la i jo li vaig dir que evidentment sí, doncs bueno, parlem pel WhatsApp i jo els he dit alguna vegada que si volen cada mi o qualsevol cosa i ens anem explicant com va la teràpia. I a més a més tenim un grup com de bastantes noies que ja ens hem explicant. Però si he passat el dilatador 1, doncs ara... Sí, doncs ara he provat aquest lubricant que em va superbé. També durant consells... Ens anem tips, no? Sí, ens anem tips. Quan va millor, bueno, tenir aquest moment per tu per fer la teràpia i això, no sé, és guai fer-ho en el moment, ets sense acompanyada. A mi hi ha hagut una cosa que m'ha sorprès de... Realment no m'ha sorprès, ja m'ho esperava, però el tema d'edat, del que ens ha explicat la Pilar, d'aquestes dues dones, ens ha explicat dues experiències en concret, d'aquestes dues noies, dones de 55 i 65, em sembla que he dit, doncs això que arribar en aquest punt... D'estar tota la vida realment sense poder-ho solucionar i sense fer aquest pasa. Jo, de fet, en les meves últimes sessions que vaig anar, jo vaig fer, crec que 14 sessions amb la Pilar, qui són bastantes, també ho he de dir, crec que, com a l'1g9 o l'1g9, em vaig trobar amb una dona, una dona que hauria de tenir un 51-55, que anava pel dilatador 2. Jo anava pel 4 en aquell moment, va de menja més petit, a més gran. I em va dir que va ser molt especial, no la coneixer de res, allà, va dir la Pilar, hi ha una dona que és bastant més gran que tu, si vols la para meva i tal, i vaig entrar i em va dir, hòstia, quina enveja que tu siguis tan petita i ja estiguis tan avançada i has trobat la Pilar i has trobat que és el vaginisme, i ella estava supermotivada, encara li quedaven bastantes sessions, però se la veia supercontenta, i és això que havia estat tota la vida, sense saber, sense tenir ni idea, sense poder... no ho havia pogut ser ara, i amb tot el que això comporta, a nivell emocional. Que això també és un tema que ens ha explicat la Pilar, perquè això sembla una cosa molt física, mental, però també estem parlant d'informatats que poden ser realment greus, com ell ens parlava d'un sucusat càncer, o qualsevol altre problema per petit que sigui, que no pots accedir d'una forma tan senzilla... Pel fet de no poder-te fer la revisió ginecològica, que a mi és una cosa que em relleva bastant, i em deia, no pots follar en penetració, jo pensava, sí, clar, no puc follar en penetració, però tampoc puc fer-me una citologia, ni tan sols una citologia em podia fer. I també era que m'ho he de solucionar ja perquè no vull. Perdó, és fort, perquè el tractament no és que sigui tan llarg, sinó que el que és llarg és el període en què tardes ha de descobrir que això existeix. O sigui, el més perillós de tenir això és la desconeixència absoluta, la desinformació. Fins que tu no li poses nom, un cop li poses nom, ja el procés és el més fàcil, com si diguéssim, però fins que no arribes a aquell punt, una cosa que realment es podria informar, es podria explicar. Només que algú hagués dit en algun moment, jo què sé, a una classe de l'insti, existeix això, un titular i una frase de què és, quantes noies haurien dit, hòstia, no és normal que això em faci mal, saps? Clar, no és el que tu dius, és el temps que perds, averiguant què és el que t'està passant. Una vegada ja ho saps, i a més és que quan li posen paraules, també et sents com molt més tranquil·la, perquè abans el teu cap va mil per hora, no tens ni idea, ningú sap, ningú t'entén, és una sensació horrible, però una vegada et diuen no, és això i té aquesta solució i és possible, i trigues, depèn de la teva disposició i depèn de com tu t'ho prens, pots trigar un mes o de no solucionar-ho. Vull dir, realment és ràpid, el tractament. Jo he de dir que vaig trigar, perquè ho deixem, estava molt cremada del tema, i és el que li he comentat abans de la pela, que has d'estar realment motivada i donar-te el temps per fer-ho, i has de ser certes. Has de ser constant. Has de ser constant, i has de voler-ho fer, i has d'anar-hi cada setmana, i ets tu de fer-ho a casa teva, i que no sigui un problema de l'altre, que ho haig de fer com algú t'hi heu, i heu d'explorar-te, i heu de conèixer-te a tu mateixa, per passar-ho, perquè si no s'allarga molt. Però que realment, si tu t'hi poses, és un tractament realment curt. I ara tu ja has acabat el tractament, no? Sí. És a dir, tu ja amb la pilar tal, o has d'anar... Has de fer més sessions amb ell a pos, després. Ja està, fas les sessions i ja està. O sigui, ja has fet aquestes 14 sessions i ja... Sí, vaig fer això, aquestes 14 sessions, que el tractament en teoria s'acaba quan ja no sents dolor, bueno, la pilar no li agrada que diguem dolor, diu sempre molèstia, i tens facilitat perfecte per posar-te tot tipus de dilatadors, i a tu mateixa no et fa cap mena de por ni fòbia tocar-te, i ja controles i gestiones perfilament el teu cos, cosa que al principi és impensable. I llavors s'acaba la sessió, simbòlicament la pilar et dona com una clau, com si fos la clau de la teva vagina. Que guai. Sí, és guai, aquest moment. I ja està, això, doncs ho vaig passar ara fa un temps, i sí que és veritat que puc anar a la pilar com part de manteniment, perquè si no tens relacions sexuals de penetració habitualment, doncs al final, com a totes les dones, tinguin una vaginisme, fa una mica més de mal, si fa molt de temps que no tens relacions de penetració. Però jo igualment, com sé que m'ha costat, i vull com cuidar-me en aquest sentit, segueixo hidratant-me amb la vagina, segueixo fent els exercicis que feia amb la pilar, i és una cosa que he introduït a la meva vida, com si m'haguéssiu no parat del Junoi. Jo sempre ho explico, dic com si fos una rehabilitació de Junoi, o t'operen d'alguna cosa, doncs tu has d'anar treballant això, de manera física, doncs jo amb la meva vagina, igual. Me la cuido, m'hi poso crema, me la mimo, me la toco, perquè en un futur no em torni a passar la sensació que he estat de no poder. Jo mirem moltíssim, o sigui, realment moltes gràcies per parlar tan obertament d'aquest tema. Moltes gràcies. Per res. Ja us he dit que per mi era un plaer venir aquí, i que si les meves paraules podien servir per algú. I sobretot, a mi sempre m'ha sorprès molt que has parlat d'aquest tema d'una forma superoberta, i que ets una tira, ets molt crac. Sí, sí. Crec que és molt necessari gent com tu, quedar-hi com molt tòpic, però... No, no, no. O sigui, sí, quedar-hi com molt tòpic, però vull dir, aquestes coses ens les callem, i al final potser la que tens a assegur del costat de l'autobús està com tu, saps? És que és això. I sempre que ho explico algú em diu, la meva cuina ara què m'ho dius? Sí, sempre acabes trobant algú que... Total. Bueno, noies, estem a punt d'acabar, però, com sempre, recomanarem una cançó, un llibre i una pel·lícula, o documental, perquè ja sabem que la lua és més d'aquest caire. Per fer-me la llesta. Començarem amb el llibre. Vull dir que vaig amb una divulgadora de xarxes socials, periodista, i una valista eròtica. De fet, un dels llibres que recomanem és Mala mujer de la Noémia i Casquet, però també té dos llibres més, que és Torra i llibres, però, òbviament, el llibre d'avui recomanadíssim és El silenci apèlbico. Jo avui em quedaré així. De fet, la Noémia i Casquet, si voleu, oi que teniu el mòbil a les mans, gent, agafeu i, si teniu Instagram, podeu buscar-la, i, a més, penja coses bastant... bastant... doncs, bueno, útils. Mira, mira si és útil que ho enviï de l'hora. Útils, exacte. Jo estic d'acord. Vull dir, va... diferents tips de diferents coses. De diferents coses. Moltes relacionades amb el sexe, amb la sexualitat femenina, amb la masculina... en general. I, aleshores, Lua, què ens portes avui, que mai m'ho dius? Mai m'ho dius. Sempre em vols sorprendre. Doncs... Com saps que m'agraden les sorpreses? Avui porto un documental... Oh, no! de Fne Leblon. No, un documental francès! Oh, la lalo! Un documental francès. L'epetit documental. Bueno, el nom en català vindria a ser el meu nom és Clitoris, el pugui intentar pronunciar en francès, però potser faig plorar els francesos, però és... Mon nom és Clitoris. Aquest, o sigui, l'he triat, no parla del vaginisme, però el trobo que és molt interessant, perquè el que fa és com entrevistar diverses noies franceses sobre el tema de la sexualitat, o la seva propia sexualitat, i el desig. Llavors, és que no fa... O sigui, realment, és tan simple com això. Et posa diferents noies, les entrevisten a casa seva, a la seva habitació, i els hi pregunten coses tan simples, com quina és la primera vegada que vas tenir un orgasme, quina és la primera vegada que tu et vas tocar, quina vegada vas descobrir el sexe, si tens alguna experiència t'ha girat molt, no? I són com coses molt tontes, però a mi em van fer com reflexionar, perquè jo què sé, a mi em va fer pensar en la primera vegada que jo vaig tenir un orgasme. Doncs era una cosa que jo no m'havia plantejat, o almenys feia molt, que no n'havia parlat amb ningú, i realment són petites converses en totes aquestes dones, sobre la seva pròpia sexualitat, autoexploració, una mica del que parlàvem, de temes que estan molt invisibilitzats i que moltes vegades no parlem. Molt bé, doncs ens posaràs trailer o no? Si vols, sí, l'únic que... estan francès. Però a mi ja saps que sempre dic que si no ho entens, realment... bueno, perquè a més a més, hi ha un tema, i és que... Potser no entendrem l'idioma, però com, o sigui, la intenció, saps? El missatge. Jo se'l poso. Sí, posa'l, posa'l. Al principi fa, o sigui, ho relato, fa una intro bastant bonica a moltes ties que fan grafítiques de Clitoris. T'estàs fent? Estic pensant, és que és una bona idea de mostrar el teu visatge, de parlar de tot això. Està el teu copa... no serà vexat que t'etalga la teva sexualitat? Jo diria que les primeres sensacions que era en primers, a la piscina. Estàs sentint si t'ha parlat de Clitoris en classe? Em sentia que no. I és gran, en fait. S'ha vingut a l'âge, crec. La teva és d'un penis. La teva és d'un penis? 11 centímetres. 11 d'un penis? Aquest és el moment en què els fans saben que el Clitoris m'ha deixat 11 centímetres. M'ha recordat molt, perquè era a l'estat d'anys. Vaig venir a veure un film, i em va dir que el Clitoris era el meu fill. Tenim aquí. Realment el que acaba de passar és... ho tradueixo una mica. La primera noia parla de com ella es va plantejar parlant el propi documental. Vull que surti la meva cara en un documental parlant de sexe. També és interessant que es planteja l'imolestarà el meu nòvio de la seva sexualitat. Una altra noia parla de quina és la seva primera experiència sexual, o que va sentir plaer, i parla de la piscina, quan ella anava a l'escola. Altres parlen de la primera vegada que es van tocar. I en aquestes dues noies, que se sorprenen, per l'entrevistadora els venen com datos curiosos, i els diuen que el Clitoris el mateix company, 11 centímetres, i les ties flippen. Llavors, és interessant perquè es crea com aquesta conversa entre la pròpia entrevistadora i les noies, on l'entrevistadora els va donant com certs datos curiosos sobre la sexualitat i la dona, i com elles van reaccionant. I amb això, doncs, jo crec que fins aquí, animo tothom que el vegi, està filmant per variar. És la teva conta, no? Un dia ens passes la teva conta de filmant, perquè clar, allà que he de quedar amb tu per veure tot el que ens expliques. Bé, val la pena, jo faig públic, tothom és filmant. Molt guai, merci. Acabem amb la cançó, com sempre, però abans de posar la cançó, li donem les gràcies de nou a la Mire, i la convidem sempre que vulgui explicar-nos cosetes, perquè a més a la Mire li encanta explicar coses. Serra, sí. Però això és veritat. De fet, quan ens hem posat en contacte, a la Mire, t'agrada tant parlar que sisplau, forma para la ràbia. Sí, sí. Bueno, això moltíssimes gràcies, Mire. A vosaltres. Ens acabem amb la cançó de Bomba Estèrio, cosita rica. Cosita rica, que abans li he dit, cosita rica, cosita rica. Doncs li dono, no? Fins al mes 20. I és que no tengo edad. La vida no me alcanza. Y es que la soledad ya se me acabó. No tengo más que mi vida y mi garganta. Y no tengo fuerza. A ver si te quedó. Si me miras un poco más. Si me miras un poco más. Si me miras un poco más. Si me miras un poco más. Si me miras un poco más. Si me miras un poco más. Si me miras un poquito. Yo te veo. Si me dejas. Yo ya no puedo ir a ir. Pero si no te das cuenta. Yo me pierdo. Y si me pierdo. Ya no me puedes buscar. Y si me pierdo. Ya no me puedes buscar. Y si me pierdo. Ya no me puedes buscar. Tengo de la playa la sangre. Que quema mis ojos. Se llama mis pieles morena. Tengo tanta cana. Ya no aguanto más. Vamos esta noche a una vuelta a dar. Y llévanme pa' el cine. Y vamos a bailar. Para que empiece el cuerpo a subir. Una canción suave comienza el relajo. Todos en la pista. Tu arriba, tu abajo. Coge pista, coge pista. Mira no te ataco. Te lo llevas. Y también conectaos. Porque de ti yo estoy enamorado. Y esta noche que nos cojan los tragos. Y llévanme a tu casa o dónde de placa. Porque contigo yo me siento hipnotizao. Porque contigo yo me siento conectao. Yo no me pierdo si ho fa el carajo. Llévanme pa' el cuarto. Así está mejor. Pa' que lentamente hagamos el amor. Si quítame la ropa, quítame la piel. Abre bien los ojos que te quiero. Vésame despacio y dame una caricia. Y yo mientras tanto te levanto la caldicia. Y yo sigo bajando y dime qué se siente. Ahora que me acerco de un sudor en tu frente. Me pongo en la cama todos hacia un lado. Todos en la pista. Tu arriba, tu abajo. Arriba, abajo. You made me feel so high carajo. You made me feel so high. You made me feel so high. You made me feel so high. You made me feel so high. You made me feel so high. You made me feel so high. Tujeta, tujeta. Mira, no te ataco. Ya mi mente pa' si la pegao. So how... Tujeta, tujeta, mira, no te ataco Ya mi mente va así la pega Tu mamá le va también conectado Porque de ti estoy enamorado Y esta noche que no coja no trago Llévame a tu casa o donde te placa Porque contigo yo me siento emocionada Porque contigo yo me siento conectado Oh, oh, oh You make me feel, you make me feel, you make me feel, you make me feel so high You make me feel so high Ara escoltes ràdio d'esper Sintonitzes, ràdio d'esper Ràdio d'sengis Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avàs, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gent catpuncat, barra, atenció a les dones.