8M, meteo, política i Barça‑Milan a La Desvernada

Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. No, sembles el de passapalabra, no. La desbarnada. La semanala. La desbarnada. La semanala. La semanala. Molt bona nit, són les 8 i un minut, esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Just i aquest programa és La Desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta, dona Miquel, bona nit. Bona nit, senyor Escazòquio. I a la senyora Núria García Alibau, que el tinc a l'esquerra. Hola, Núria, bona nit. Hola, bona nit. I com sempre, doncs, el Marc avui no ha vingut, perquè, bueno, no ha vingut. No, no ha vingut. I sí, esperem comptar amb la col·laboració del Santiago Barà amb jo, l'Emili Sánchez, l'Armand Gatsí, el Josep Maria Montes i el Mariano González, l'Isidre Inglés. I la que sí que tenim aquí davant, com sempre, cada divendres puntual, la Carme Verday. Bona nit, Carme, quan vulguis, comencem. La desbarnada. La desbarnada. Bé, si les meves dades n'estan malament, avui és dia 8 de març de l'any 2013. Sí. Desena setmana de l'any. No ho sé, que no hi he comptat. Sí, han transcorregut 67 dies d'aquest 2013. I ens falten 298 per arribar al 2014, que com tots sabeu és l'any de la consulta. A menys que, donades les circumstàncies, es faci abans. Vols dir? Això ho va dir el Junqueras. O no ens la deixin fer? Depèn de si el xixarro... El xixarro i la xixarra, sí. I el torres dulce i la poma magra. Déu-n'hi-do. Vinga, va, el sol. El sol avui ha sortit quan eren les 7 i 15 minuts i s'apost quan eren... Mancaven 10 minuts per les 7. Es nota, eh? Es nota ja. Es nota el sol. Molt. Perdona. Digues. S'ha notat, ahir es va notar pel matí. Clar, com que portàvem uns quants dies que estava a núvol i tal, i de cop i volta no hi ha núvols, i hòstia, dius, el sol. Has sortit de casa amb sol. Que bonic. És maco. Sí, oi? Sí. La Lluna, la Lluna no ha sortit. Ha sortit quan mancaven uns 10 minuts més o menys per les 5 de la matinada i s'ha posat quan eren les 2 quarts de 4, més o menys, a les 15.26. Bé, demà el sol sortirà a les 7.13, dos minuts abans, i es pondrà un minut més tard, a les 18.51. La Lluna sortirà una mitja hora després, no? Sí, més o menys. A la 5.29 i es pondrà una hora més tard, també. més o menys, a les 16.35. I hem de dir que és nova. Dilluns serà totalment nova, estrenar. Dilluns estrenem lluna. Ja sabeu que quan l'estrenem és que no la veiem. No la veiem. Normalment les classes que s'estrenen no es veuen, fins que te les taques. Sí, sí. Bé, aniversaris. Bé, avui... Sí, sí, ja pots començar. Sí, sí. 67 en fa el senyor José Manuel Lara Bosch. Sí. Ell no sé si deu dir bosc o boix. No sé si diu boig. Aquella dona es deia bosc. Quina? No, és que jo el seu pare me'l trobava cada tarda... El pare d'aquí, del professor Manuel Lara? Sí. El Manuel Lara, pare, el fundador de l'Imperi Planeta, me'l trobava cada tarda en un bar del carrer Montaner... I aquella senyora no feia cara de dir-se Bosch. No? Gutiérrez, Pérez, González, una cosa d'aquestes, però Bosch no. No ho sé. Però bueno, ells diu Bosch. Sí, sí, no, no, molt bé, eh? Doncs un anyet menys que el senyor José Manuel Lara Bosch em fa el Florentino Pérez. Ja sabeu tots qui és, però tant no cal... No, ja sabem ja qui està contenta aquesta setmana. I en fa uns quants menys, 50, la Sílvia Marçó. Sí. Actriu, no? Sí, actriu. Què ha fet? No ho sé, no me'n recordo. Tu saps què ha fet? Pot ser que sortís a la sèrie aquella d'Anna i los siete? Amb l'obra bon? Ah, no ho sé. No ho sé. És una dona així primeta, no molt alta. Primeta sí. Alta no ho sé. Però no ho sé, no ho sé. Jo és que les sèries tan culturals no les puc veure perquè la neurona... Home, jo la veia quan era més petita, o sigui, fa bastants anys. Ja, ja. Em sembla. Anem per les efemèrites, coses que van succeir el dia com avui, 8 de març, i comencem per l'any 1908. 129 dones moren en un incendi en una fàbrica textil de Nova York en la que estaven tancades per demanar Igualtat de drets laborals amb els homes. Aquest fet va donar lloc a que avui es celebri el Dia de la Dona Treballadora. Que cosa que, si heu vist la tele o he sentit la ràdio, segur que ja sabíeu. Sí, segur. Se l'ha dit tothom. Dos anys després, o sigui, el 1910, el 8 de març, el Fons XIII va autoritzar que les dones espanyoles poguessin fer estudis superiors. Ves per on? Carai. 1948. el Tribunal Suprem dels Estats Units va declarar anticonstitucional l'ensenyança de la religió en les escoles públiques. Carai. No sabem quina religió explicaven allà, perquè com tenen tantes... Sí, és veritat. Què devien fer? Quina religió explicarien? Home, no, devien explicar una espècie d'història de religió, no? No, o la dels capellans, i per això la van declarar inconstitucional, perquè van dir no, no, aquí s'han d'explicar. O s'expliquen totes o no s'ha d'explicar. I com tenen tantes, no n'han de dir cap. Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sant Oral. Bé, avui és Sant Joan de Déu, que va viure entre 1495 i 1550. Era un religiós portuguès, mira, perdó, que va ser, que va fundar a Granada l'ordre hospitalària. Sí. És patró dels malalts i dels bombers. Ves per on. Eh, està bé. També Sant Baramón o Bermudó, les Bermudes no, eh? Bermudó. Dirache, que era, va ser abat. I Santa Aurelia de Nissa, màrtir. Molt bé, sí. I demà és Santa Francesca Romana, que és la patrona dels automobilistes. El dia que l'Església es va adonar que Sant Cristòfor no havia existit mai... Ah, sí? Sí. I Sant Jordi tampoc. M'he perdut, eh? Sant Jordi no va matar l'aranya? No, no, no va matar ningú. Sant Jordi no existia. No? No, oblidis vostè de Sant Jordi. Sant Jordi no ha existit mai. Corai. I ara què farem el dia de Sant Jordi, doncs? Doncs, mira, només es celebra Sant Jordi, l'Església, ho celebra a Catalunya i a Anglaterra. Perquè és el patró. No, i el León. El León també? Sí, em sembla que també és el patró de León. També és el patró de León. On sigui el patró, bueno, celebreu-lo, però Sant Jordi no va existir. I Sant Cristòfor tampoc. Aleshores, la patrona dels automobilistes és Santa Francisca Romana, que va viure entre 1384 i 1440. Era religiosa, vídua i fundadora de les Oblades Viteritines. Corre. Ja veus... Sant Pacià, que és un senyor que tenia molta paciència, tant que va ser bisbe de Barcelona al segle IV. I ja se devia tenir paciència. I Sant Dagobert, que té la virtut de ser laic. Sí. No era ni frare ni... Laic. Laic. Aleshores, que ja sabeu, si algú celebra la seva 1, nomàstica, avui o demà, doncs moltes franceses. Home, jo crec que ens hem deixat de dir una cosa que va passar el 8 de març, fa 3 anys. Que vas néixer tu? No. No, fa 3 anys. 3 anys. La nevada aquella tan gran... Va haver-hi una nevada? Va ser el 8 de març. Ah, el 8 de març. Poder sí, poder sí que va ser el 8 de març. No sé, jo l'únic que em sé és el 20 de març, que portava la primavera... Com era la cançó del Serrat? Sí, sí, i a la bandolera enduré la primavera el 20 de març. No, el 8 de març no. No, no. Bueno, avui ja està, no? Sí, ja no. A veure si nevarà? A veure si nevarà. Senyor Montes, bona nit. Bona nit. Què tal? Molt bé. Perfecte. Nevarà demà? No. No? Vale. No. Ni avui, eh? Ni aquesta nit. I certament avui fa 3 anys de la nevada que vam tenir aquí... La Núria. És una enciclopèdia. No sé què faríem sense la Núria. És que deu ser la primera vegada que va veure la neu, la Núria, aquell dia. Home, a la dels 62 no vaig estar, però... No, aquella no. Amb això acaba de dir, sóc la més jove del programa, eh? Sempre ho hem dit. I tu, Carme, vas veure la nevada dels 62? Fa que no, eh? Fa que no, perquè com que no dius res, fa que no. I tu, Josep Maria? Tampoc la vas veure. Tampoc? Bueno, doncs ja t'ho dic jo. L'any 62, el 25 de desembre, fum, fum, fum. La nit de Nadal va nevar. Va nevar. Molt. Entre mig metre i... I un metre. Baixaven pel carrer Val més amb esquís. Sí, i pel Passets de Gràcia. Sí, sí. Sí. Jo vaig veure el passeig de Gràcia amb carrer Diputació, un cotxe de bombers que no podia anar ni abans ni darrere, bloquejat per la neu. Però bé, temps d'aquest cap de setmana. Doncs bé, aquesta setmana deu-n'hi-do els canvis que hem tingut entre les perturbacions atlàntiques que han passat per l'estret de Gibraltar i ens han atacat per la zona mediterrània, amb vents de llevant, ja sabeu les precipitacions que hem tingut. I tant. Molt importants. I ahir va haver-hi un canvi de situació. Els vents van girar sud-oest o ponent, que el que han fet és provocar un ascens important de les temperatures. Penseu que avui hem fregat els 20 graus. I que han quedat nets? Els seguirem fregant demà. O sigui, no estan del tot nets i ens hem de continuar fregant. Això mateix. Molt bé. De fet, avui s'ha anat apropant d'una pertorbació que està creuant al centre de la península imèrica i en aquests moments està plovent ja a les Terres de l'Ebre. Ara mateix, eh? tota la vall de l'Ebre, l'extrem sud de Catalunya, i aquestes precipitacions s'aniran escampant per l'oest i centre de Catalunya. Creiem que aquí a la costa no arribarà pràcticament res. Però aquesta nit sí que pot estar nubolada i precisament aquests núvols no deixaran que la temperatura nocturna baixi gaire, que de fet no baixi gaire a la passada. Penseu que les mínimes han estat al voltant dels 11 graus positius. I demà serà això, aquests núvols marxaran durant Aquesta matinada i demà podem tenir un dia com el d'avui, molt assolellat. Amb temperatures, un altre cop, a la banda alta, 20 graus. I un dia molt sec, un dia molt agradable, de veritat, per estar a l'exterior. O sigui que floriran els cilerers? Doncs és possible, sí, sí. Almenys tenen la humitat a terra i l'aire sec a l'aire, que són les millors condicions per fer una bona floració. Molt bé. I això durarà? Demà, per cert, demà també anirà fent una mica de vent de ponent, com ho han fet avui, moderat, i farà aquesta sensació, tot i els 20 graus, una sensació de frescor, almenys a l'ombra. I res més. Sapigueu que el diumenge seguirem amb aquests vents de ponent, i per tant seguirem amb la mateixa situació. Potser el diumenge sí que augmentin una mica més els núvols alts, aquests fins, aquests fils, els cierros, que li diem, que siguin el preludi d'això, de perturbacions que estaran apropant-se pel Pirineu, però que no ens afectaran. Ah, no. Per tant, seguirem amb aquest... Això sí, una mica més de núvols. Amb les temperatures potser ja no pugin als 20, ens quedem amb un grau menys, uns 18-19 graus de màxima. Ja està bé. Però vaja, també amb un dia agradable, realment un dia molt bonic. I el cap de setmana no podem dir gaire cosa més, excepte que el diumenge els béns de Ponent potser reforcin una miqueta més, però vaja, res d'escandalós, eh? Ja veig que no t'atreveixes a dir que ens farà la setmana 21. Sí, ara sembla que ho tenim més clar, ja. Ah, bueno. Sí, a partir del dilluns hi ha una perturbació, que de fet és la que ens està provocant aquests béns de Ponent, que està... al nord-oest de Galícia. És a dir, més o menys entre Irlanda i Galícia, però més cap a l'oest, a l'Atlàntic. I aquesta perturbació, de fet, anirà a parar, sembla ser, sobre Catalunya. I ho faran durant tres dies. Durant tres dies s'anirà apropant, anirà perdent una mica de força a mesura que s'apropi, passarà pel Cantàbric el dilluns, el dimarts la tindrem gairebé per Navarra, Aragó, i el dimecres la tindrem a sobre. El dimecres. Però de la manera que ho farà, sembla que sempre seran vents bastant secs, i per tant creiem que les precipitacions que es provoquin, sobretot a partir del dimarts cap a la tarda del vespre, que creiem que no seran masses, doncs seran això, precipitacions no haver-hi importants, però això sí, iniciaran un descens de les temperatures que vindria el dimecres. El dimecres sí que notarem les temperatures, que el dijous pot ser més accentuada, Això sí, el dijous ja tornaria a sortir el sol, a menys del nord, frasquets o freds, però de precipitacions poques. El dijous ja no n'hi haurien. A veure, jo vaig sentir que venia un aire de Sibèria. Quan va venir? Semblava que arribaria, però ara... No ve... Vindria el dijous. Vindria cap al dimarts i es retardarà una mica fins al dijous. Això no et pots refiar de ningú, eh? Si és de Sibèria, deu ser soviètic i fa el que li dóna la gana. Ara vinc, ara no vinc. Ara vinc, em quedo de vacances per França, que es quedarà un parell de dies més. Referrà en França, que llavors, el que dèiem, el dijous envairia Catalunya, però creiem que no passarà res més que això, que el fer baixar les temperatures és molt important, però sense ni nevades, ni... Ni res. És com ha passat això, fa tres anys. Molt bé, doncs res. El divendres que ve ens expliques què passarà l'altra setmana. Sí, sapigueu que segurament el divendres de la setmana vinent portarem novetats. Ah, sí? Sí, i és que l'anticicló de les Açores continua sense estar al seu lloc. De fet, el tenim al nord d'Europa, que és el que està provocant que aquestes perturbacions no vagin pels llocs habituals. S'estiguin movent per zones poc freqüents, pel Mediterrani, per la Penínsia Ibèrica... i veiem que això seguirà. Per tant, creiem que portarem una primavera bastant divertida. Ja li podem canviar el nom, no?, a l'anticiclo de les Açores, si ja no està puesto? Del Mar del Nord. Molt bé, doncs proposem al senyor Molina que li canviï el nom, perquè tu no pots, tu no tens categoria per canviar el nom. No, no tinc poder. Molt bé. Vinga, Josep Maria, que tinguis un bon cap de setmana. I sobretot d'aquest cap de setmana. Bé? I sobretot d'aquest cap de setmana. Ens procurarem. Gràcies. Adéu. Doncs ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que hem trobat dels diferents diaris que es fan i es desfant per l'Arrel del Món. Sí. I abans, com sempre, doncs, direm unes quantes paraules. Com aquestes, frases com aquestes. Davant del previsible no de Madrid a permetre un referèndum sobre la independència, existeixen altres alternatives i una és utilitzar la llei de consultes amb preguntes d'un altre estil... i qui és on es pot i possiblement... Ai, no sé el que diu aquí ara, en preguntes d'un altre estil. Hi ha un marc legal molt concret i al mateix temps cal intentar connectar amb una realitat social d'una part important de la població de Catalunya que creu que és millor que per Catalunya un altre model que l'actual. Si no hi ha solució a Madrid, cal veure quin àmbit de competència ens ens queden i què es pot fer a través d'una llei de consultes. Al poble cal donar-li la possibilitat d'expressar el que vol, en general, a qualsevol poble. Ara mateix, el viatge a Ítaca, els bitllets els poden tenir a Madrid, i ens podem trobar que la postura de Madrid no sigui molt favorable als creuers. Jo crec que al final els legisladors han de ser conscients que legislen per a ciutadans i han de buscar el bé comú de tots i veure si la unitat ens enforteix o pot portar a fer-nos més febles. Totes les lleis es poden modificar i cal valorar si la norma segueix responent a una realitat social, com va ser l'any 78, o si hi ha una realitat diferent, plural, que aconsellaria una modificació. Aquestes frases les va dir l'exfiscal superior de Catalunya, el senyor Martín Rodríguez Sol, en una entrevista concedida a Europa Press. Arrel d'aquestes frases, el fiscal general Eduardo Torres Dulce va decidir iniciar els tràmits per substituir del seu càrrec el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, per les declaracions publicades en què recolzava, segons ells, la consulta sobiranista. Fa unes setmanes, Eduardo Torres Dulce va declarar que no donava suport a la decisió del fiscal en cap del Tribunal Superior de Catalunya per obrir diligències informatives al diari El Mundo per haver publicat que Artur Mas i Jordi Pujol tenien comptes a Suïssa. En paraules del fiscal general, la Fiscalia General no comparteix els arguments esgrimits en el decret de la Fiscalia Catalana que qualifica de radicalment falsa i mentidera la informació d'aquest diari. Amb tot aquest enrenou, el fiscal superior de Justícia de Catalunya va presentar la seva dimissió a Torres Dulce, de manera que l'expedient que li anaven a obrir ha quedat sense efecte. Preguntat sobre el tema i en concret en la relació a la libertat d'expressió, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha defensat dosicament l'actuació del fiscal general de l'Estat en la seva intenció de destituir el fiscal superior de Catalunya perquè, segons el ministre de Justícia, tant els jutges com els fiscals saben que tenen una sèrie de limitacions que els impedeixen participar en el debat polític perquè, si després han de jutjar aquest mateix debat, queden contaminats ja que han perdut l'objectivitat. Darrerament estem veient actituds autoritàries en el govern del senyor Rajoy. Ministres, jutges, parlamentaris... recolzats per algun membre de la cúpula militar, justifiquen aquestes actituds, això sí, omplint-se la boca de democràcia. Tenen por a preguntar a la gent la seva opinió. Jo crec que un referèndum és la prova més clara de democràcia i després s'ha d'acceptar la decisió, sigui la que sigui el resultat. I per això, per donar-li a algú, avui, el senyor Eduardo Torres Dulce, I bé, no parlarem del senyor Rodríguez Iguarra perquè no... No toca. No toca. Bueno, sí toca, però no... Sí, bueno. No val la pena. No, no, no. Anem a parlar de notícies. Núria, la teva. Els nens de l'era digital neixen pràcticament... Sabent utilitzar l'iPad, l'iPhone i tots els aparells tecnològics. Però deixar-los sense supervisió potser ja no és tanta bona idea. Ja sé per on vas. Uns pares britànics van cometre aquesta imprudència amb una conseqüència gravíssima pels seus estalvis. El seu fill de 5 anys es va gastar 1.700 dòlars O sigui, uns 2.000 euros. Ai, això, lliures, perdó. 2.000 euros. És que si no seria al revés. Clar, clar. En un joc de l'iPad. O sigui, el nen li va demanar al seu pare per jugar un joc de zombies contra ninjas i el seu pare, en veure que el joc era gratuït, doncs li va deixar. El que passa és que el pare no va tenir en compte que aquest joc tenia les opcions d'anar-se descarregant armament i complements pel joc que s'havien de pagar. I aquests s'havien de pagar. Sí. Tot el que els pares van veure que el nen s'havia gastat moltíssims diners i que ho havien de pagar. Tot això, Apple ha decidit per donar el deute a la família però ha aprofitat, a més a més, per recordar l'anècdota O sigui, ha aprofitat l'anècdota per recordar als pares que hi ha controls parentals. Bueno, en aquest cas, clar, el nen li va dir, papa, puc jugar? I el nen diu, és gratis, sí, fill meu, sí, juga, juga. És que avui dia passa molt. Vas a un restaurant i veus, a lo millor, un matrimoni amb canalla, i veus que al moment estan els nanos, i no gaire a edat, dale que te pego amb els iPods o l'iPhone dels pares, i és clar, pels pares millor, perquè així no molesten. No molesten, sí, això. Però, bueno, clar. Si per no molestar t'ha de costar 2.000 euros, te l'aplicaràs tu. La teva notícia, Miquel. Bé, doncs jo continuo parlant de nanos que gasten peles que no són seves. Aquí un nano rus de, no sé on, Piatigorsk, va decidir que volia anar un nen de 12 anys, va decidir que volia anar de Gresca, però de Gresca forta, de Gresca a Gresca. I com que no tenia peles, va entrar en un súper i va robar aproximadament uns 40.000 rublos, que són uns 3.700 euros. Després va atracar gent que anava pel carrer i els va atracar. Va robar també de casa el que va poder. I va trucar als seus amics i se'n van anar en un hotel amb unes prostitutes. Amb 12 anys. Amb 12 anys. Evidentment... no sé les circumstàncies familiars, però sembla que el germà gran va veure que el seu germà no venia, que feia dos dies que no apareixia per casa, ho va denunciar la policia i la policia va posar en marxa tots els sistemes que tenen i aleshores els treballadors de l'hotel van veure aquell nano amb tota la parafernàlia que tenia al voltant, ho van denunciar la policia i la policia el va anar a buscar. Però es va gastar això. Diu que va anar robant uns... 3.700 euros, aquests són els que va robar de la botiga, però en total es va gastar 150.000 rublos, que serien uns 10.000 euros aproximadament. Molt bé. Risky business. Doncs jo tinc aquí una notícia que és una mica curiosa. Entre altres coses, m'ha servit per saber com es diu cucarats en català. Escarabat? Escarabat de cuina. Jo anava a dir escarabat, anava a dir... No sabies que era un escarabat de cuina? Sí. Doncs ja sabem que aquests bitxos són molt resistents. Inclús es diu que en cas d'un desastre nuclear, els únics animals que podrien sobreviure són els escarabats de cuina. Bé, doncs un senyor d'argamasilla... la Gamacilla de Calatrava, Ciutat Real, té 38 anys d'edat, ha estat a punt de morir per culpa de l'escarbat de cuina. Carai. Té una fractura a un braç, ferides a la cara, i el va veure que al bany de casa seva hi havia escarbats i va decidir eliminar-los. va agafar un pot d'insecticida i el bany més o menys té uns 3 metres quadrats. Va buidar tot el pot d'insecticida al bany. Després va tancar la porta amb l'esperança que l'escarbat morissin. Però quan va tornar per veure si els escarbats s'havien mort, va obrir la porta, va encendre el llum i la xispa va provocar una explosió de tot el gas que s'havia acumulat per culpa de l'insecticida. El bany va quedar totalment destrossat, la porta va sortir volant i tot el guix del sostre va caure. També va sofrir danys al bany del veí, perquè estava, doncs, bany en bany, paret en paret, i amb el veí, doncs, totes les rejoles s'havien caigut. Home, normal. Home, tu diràs. O sigui que aneu amb compte amb l'escarbat, perquè és molt, molt, molt perillós. La manera millor de matar-lo és trepitjar-lo. Sí. No pot provocar incendi. No, segur que no. I una mica de fàstic. Bueno, què hi farem? Jo tenia una altra notícia, però l'ha llegit la Núria. Tindràs una altra, no, Núria? Sí, sí. Aquesta és una mica forta, dramàtica. Dramàtica? Sí. Mare de Déu, senyor. Bueno, més que dramàtica... A veure. Un jove de 23 anys, de Nova York, Va matar la seva mare, la va decapitar i es va fer una foto amb el seu cap a través del mòbil i va penjar la foto a les xarxes socials. Que graciós, no? I per què? Ho va explicar? Bé, el noi diu que ho va fer per ajudar la seva mare. Ah, que tenia mal de cap. Que tenia una malaltia crònica d'aquestes terminals i que ho va fer per ajudar-la perquè no patís. La policia va trobar el cos desmembrat en diferents contenidors, en diferents carrers, Després que un veí veiés les parts de la dona, en bosses d'escombraria mentre es treia a passejar el seu bosc. Maclent, que és el nom del noi... Va ser detingut quan la policia va trobar al seu mòbil les fotos on sortia ell ensenyant les parts del cap de la seva mare. Sí, ho va fer perquè la mare no patís, però les fotos, perquè se les va fer. Ai, Déu meu, senyor. Ara el noi s'ha resumés a proves psiquiatres. Sí, diran que està boig. Home, una mica boig. Encara que diuen que té antecedents d'esquizofrènia. Ja, sí. Ja passa. No sé si l'exculpa o no, però... Sí, segurament. Segur que sí. Més coses, Miquel. Aquest és un cas curiós. Un senyor, Bernard Bey, de 32 anys, ha denunciat els seus pares i els ha demanat, demanant una quantitat de 200.000 dòlars, com a compensació que quan ell era petit no el van estimar. es veu segons ell en una entrevista que va concedir que abusaven d'ell i l'insultaven i que això va fer que ell tingués que anar d'una casa d'aquestes d'acollida i inclús diu que es va veure abocat a haver d'anar pel carrer com si fos un sense sostre perquè els seus pares no l'estimaven i que ara ha presentat una demanda a l'acord de Brooklyn acusant els seus pares de no haver-lo estimat i que són els causants del trauma que té ara que els demana per 200.000 dòlars i a més a més que els demana també la hipoteca de la casa familiar diu que les peles que cobri de tot això li serviran per obrir dues botigues d'una franquícia molt coneguda als Estats Units de pizzas i així podrà començar una nova vida no m'interessa el que els hi pugui passar als meus pares ells no em van estimar quan jo era petit i no hi ha cap llaç d'unió entre nosaltres i diu que no em van rebre ni el dia que vaig tornar a casa I aquest senyor ha presentat una demana. Bueno, l'advocat cobrarà el 10% del que li tregui, 200.000 dòlars, 20.000 dòlars per l'advocat. No està mal. No està mal. Sí, sí. Algú té més notícies? Home, jo en tinc... Jo sempre en porto dos o tres, por si hi ha que... Bueno, por si hi ha que l'última, va. Va, l'última. Bé, una parella, el Ben Whitmore i la Niki Iwens... que es van gastar 75.000 dòlars en articles de Disney. Avui va de despeses, eh? Sí, sí, sí. Diu que... la noia, la Nikki, diu que els seus pares eren fans dels dibuixos animats de Disney i que estava acostumada a viure entre el Mickey Mouse i l'Anna Donald i que això, doncs, bueno, li ha... l'ha abocat a col·leccionar tots els articles de Disney que troba. Diu que... a visitar tots els parcs Disney que hi ha pel món però diverses vegades diu que inclús a Disney World i al Disneyland París han estat més de 100 vegades i que tenen una col·lecció de records d'aquests parcs que els ha costat aproximadament 75.000 dòlars Molt bé No serà una patologia això? Serà una patologia Disney Sí, sí En fi, jo crec que podem anar a Madrid Quan vulguis Aquí no, aquí tenemos sol y todo Bueno, ahora no. Ahora no tenemos sol. Cuanto más agua venga, más llenos estarán los pantanos y menos problemas de sequía tendremos en verano. ¿Y se acabará la pertinaz-sequía? La pertinaz-sequía, efectivamente. No sé yo lo de la pertinaz-sequía. La pertinaz-sequía es pertinaz. Es pertinaz. Dura y dura y dura más que las pilas. Era consecuencia de la conspiración judeomasónica. Por eso se hicieron tantos pantanos. Oye, una cosa, tú cuando vas por Madrid, que utilizas como medio de transporte el coche particular, ¿vas de parking a parking o aparcas en la calle? Depende. Generalmente el coche lo suelo utilizar cuando voy a trabajar y cuando en una zona que es un aparcamiento que está en la calle no... zona de no parquímetro y estas cosas. Cuando voy fuera de Madrid también cojo coche, pero cuando me desplazo por Madrid generalmente voy o andando o en transporte público. Ah, bueno. Te lo digo porque el Ayuntamiento de Madrid ya ha anunciado que a partir del año que viene los parquímetros serán más caros. Principalmente para los coches que contaminen más y en la zona donde haya una mayor acumulación de vehículos. Claro, o sea, todo Madrid. Es decir, tú vas a ir al parquímetro, tú o quien sea, tendrá que introducir la matrícula del coche y entonces la máquina calculará la antigüedad del coche, si el vehículo tiene una tecnología más o menos contaminante... Y también podrá determinar si es diésel, gasolina, híbrido o eléctrico. Y en función de eso aplicará o unos descuentos o unas penalizaciones en el aparcamiento. Efectivamente. Sí, así es. Nos vamos a modernizar, no nos vamos a escapar ninguno. Sí, no, no, es cierto. Y no solamente eso, sino que además van a modernizar la tecnología para cobrarnos. Es decir, nadie se va a escapar sin pagar. Y también otra de las cosas que está estudiando el Ayuntamiento de Madrid, y esto no sé si te puede llegar a afectar o no, es que va a poner en marcha un protocolo para episodios de alta contaminación que determinará cuándo se corta el tráfico en la ciudad y en qué condiciones, a qué vehículos y por cuánto tiempo. Está bien, es correcto y puede ser hasta comprensible. La dificultad está en cómo van a llevar a cabo la identificación de los vehículos y cómo van a parar a esos vehículos. Hombre, yo supongo que la Dirección General de Tráfico o tráfico del Ayuntamiento, pues en función de la matrícula, sabrá qué coches... de antigüedad, si es diésel, si ha pagado los impuestos de circulación... Y la segunda parte de todo eso es a quién va a poner para controlar todo esto o bien si va a haber un sistema automático electrónico que controle a cada uno de los vehículos. Como si la matrícula fuera un código de barras. Claro, claro. Algo parecido. Mira, ahora se me estaba ocurriendo, como hay gente que no paga el impuesto de circulación, pues podrían hacer también que el momento que tú pones la matrícula... no has pagado el impuesto de circulación y ya te lo cobren con el parking. No des ideas, oye, no des ideas. No, pero por ahí pueden acabar yendo las cosas. El parking 1,20 y 70 euros más gastos del impuesto de circulación que usted no ha pagado. Y siguiendo por ese camino, algún día te van a sorprender, en vez de cobrarte el parking, te van a cobrar... aparte del parking, pues el impuesto de circulación y te van a cobrar el IBI y te van a cobrar la tasa de basuras que no pagaste hace dos años. Efectivamente. Y caro te va a salir el parking. Bueno, esto yo recuerdo el Ayuntamiento de Hospitalet, no sé si lo siguen haciendo, pero que en Hospitalet la grúa te retirara el coche por estar mal aparcado era altamente peligroso. Sí. Porque cuando, si eras del Hospitalet, lógicamente, ¿no? Pero si cuando ibas a retirar el coche te sacaban la lista, dice, mire, usted Tiene que pagar tanto de la grúa, tanto de la multa por no aparcar. Además, no ha pagado el impuesto de circulación, no ha pagado el IBI, no ha pagado la recogida de basura. Total, 4.000 euros. Quedes el coche. Pero la que sí me ha hecho gracia es doña Ana, botella para los... O sea, la señora botella Ana para los amigos... que ha hecho balance del primer año de aplicación del plan de calidad del aire y dice que según sus datos se han cumplido el 90% de sus medidas. Está bien. Ella es optimista. Sí. Total, debe circular poco por Madrid y respirar poco ese aire. Perfecto. Si ella lo opina así, no lo opinamos de igual forma a los demás. Pero fíjate tú... Fíjate tú que acto seguido dice, bueno, dice, se ha cumplido el 90%. Claro que la meteorología ha ayudado y también ha ayudado la crisis económica que ha reducido el número de vehículos circulando. Dice, pero el aire que respiran los madrileños, sea por lo que sea, ha mejorado. Claro, sea por lo que sea. Aquí nos apuntamos a un bombardeo. Oye, si las decisiones son favorables y mejora, Pues como la economía, cuando un día mejore, se supone, pues el gobierno que esté en ese momento en el poder dirá, uy, qué bien. Qué bien, ha mejorado la economía. Ha mejorado. ¿Por qué? Da igual. Es igual, ha mejorado. Es apuntarnos a cualquier cosa buena que sea para nosotros. Y para nuestra forma de actuar. La verdad es que no cabe mayor desahogo en unas declaraciones. Y dichas, además, sin la nariz roja de payaso puesta, ¿eh? Que eso tiene mucho más mérito. Sí. Efectivamente. Porque teóricamente lo estaba diciendo en serio. Claro. No, además es que el payaso se esconde detrás de la nariz. Sí, sí, sí. Y estos pues no les hace falta. Tienen la cara tan dura que no necesitan... Bueno, realmente hizo unas declaraciones en una radio, en una emisora de radio de Madrid. Se escudaba detrás de un micrófono. En este caso porque los oyentes no le estaban viendo. No le estaban viendo, sí. Perfecto. sin que nadie le interrumpiera. Pero claro, así es muy fácil dar opiniones y sobre todo, como luego las ruedas de prensa, que es donde realmente puedes preguntar, ya no se admiten preguntas. No se admiten preguntas o si no, pues no se admite la repregunta. Qué vergüenza. Directamente lo que yo hago, voy allí, digo lo que quiero y ya está. Y no admito que nadie me contrade... Me pueden contradecir, lo que pasa es que no voy a contestar. Claro, y ya está. Ya preaviso de que no se admiten preguntas. Y si no, como está empezando a hacer ahora también en el mismo partido, pues sacar una televisión de plasma y dar la... La conferencia por televisión. La conferencia, la rueda de prensa a través de la televisión de plasma. Pues está bien. Está bien. Eso es síntoma de transparencia. Hombre, y tanto. Y de querer explicar bien las cosas. Como está mandado. Y sobre todo, de no querer... Que nadie pueda estar en contra de lo que se dice. Bueno... Luego en la calle ya se opinará lo que se quiera. También dijo la buena señora que, hombre, entre los ciudadanos existe una percepción, cierta percepción de que los políticos son uno de los problemas de la sociedad. Y yo diría que no, que está absolutamente equivocada. Hombre, y tanto. Es la completa seguridad de que eso es así. Claro, si ya lo decía al revés, dos millones de moscas... No pueden estar equivocadas. No pueden estar equivocadas, efectivamente. Pues aquí pasa lo mismo. Y en un ejercicio de transparencia, además, el ayuntamiento de la que ella es alcaldesa, pues resulta que tiene gran cantidad de asesores puestos a dedo por no se sabe quién, que además incluso... Ese es el ejercicio de transparencia. Sin saber, o teóricamente sin saber quiénes son, dice que sabrán ¿O tendrán los suficientes conocimientos para estar en el puesto para los que se les ha designado? Hombre, claro. Claro, claro. ¿Y quiénes son esos asesores? Cuñados, hijos, esposas, etcétera, etcétera. Cuñados. Y esta señora lo ha defendido esto, ¿eh? Sí, claro. Por eso digo que con la nariz de payaso puesta o no, ya me cabe la duda de si estaba hablando en serio o en broma. Y que luego sea capaz de hilvanar en la misma frase aquello de que los ciudadanos tienen la percepción de que los políticos... Somos un problema. Hombre, claro. ¿Cómo no? Y entonces a ti es evidente. No, no, no. Es que estás confundido, Mariano. Los políticos no son ningún problema. El problema somos los ciudadanos de a pie. Que nos damos cuenta, ¿no? Claro. Pero mira, fíjate tú. Hay un señor que no se sabe bien bien por qué, pero igual es por lo que estamos hablando. Un hombre de 55 años que entró en una tienda Zara que está en la calle Velázquez en el distrito de Salamanca. Entró, cerró el comercio por dentro con una cadena y enseñó tres bidones que portaban que contenían un líquido amarillento que parecía un líquido inflamable y amenazó con armarla. Dice, la voy a liar. Llamen ustedes a la televisión. Las dependientas, en lugar de llamar a la televisión, avisaron al 091, ahí se desplazó un coche patrulla, Uno de los agentes rompió una cadena y entraron en el establecimiento, arrestaron al individuo por presunto delito de detención ilegal. Porque, claro, resulta que los bidones tenían unos 6 litros, o sea, 2 litros cada bidón, porque llevaba 3, de agua con colorante amarillo. Eso sí, las 4 empleadas tuvieron que ser atendidas por el SAMUR O sea, sufrir una crisis de ansiedad. ¿Y el señor este se sabe que reivindicaba? No, nada más dijo que voy a liarla, aquí se va a armar la gorda. No tenía mayor idea que de montarla, que llegaba a la televisión. No se sabe si fue una broma, una apuesta o qué, pero el caso es que entró allí con los bidones de agua... Y montarla no sé lo que significaría, es decir, a lo mejor mojar la ropa o algo de eso. Yo que sé, yo que sé. ¿Y por qué cogió precisamente una franquicia de Zara? No sé, podría haber ido a... Creo que no ha habido explicaciones posteriores. No, ¿verdad? No han dicho nada de cuáles, ni los motivos, ni por qué escogió esa tienda en vez de otra, en fin. Yo hubiera comprendido más que se hubiera sentido indignado por irse alguna de estas... grandes cadenas en las cuales dan alimento dudoso. Por ejemplo. Que se hubiera enfadado por haberse comido una mandunguilla o alguna cosa. Claro, que se haya comido una hamburguesa con carne de caballo. Claro, pero vamos, que per se no es peligrosa. No. Bueno, a ver, yo hace días que Miquel me preguntaba, dice, no hablamos de la carne de caballo. A ver, yo hace días que quería decir, a ver, la carne de caballo no es mala. No. No es mala. Es más, según a qué personas con anemia, por ejemplo, les recomiendan comer carne de caballo porque, pues, cría sangre, que dicen, ¿no? En tiempos había carnicerías específicas de carne de caballo. Hombre, aquí cerca de San Jose, en Esplugas, hay una, la misma... Y en Viladecans, también en la calle Comercial, hay una carne de potro. Pues, claro, todas estas noticias sobre la carne de caballo lo que han hecho es... falsear la realidad. La carne de caballo no es mala. El problema es que, claro, que en el etiquetaje de esas hamburguesas o salchichas o lo que posee la posibilidad de carne de vacuno. No sé realmente si la carne de caballo es más barata. No, no. El precio es muy equivalente si no superior. Pero indudablemente es un fraude. Eso está claro, ¿no? que hay cierta prevención, antaño no tanto, ahora ya empieza a haber cierta prevención a comer según qué tipo de carne, nos hemos acostumbrado al vacuno, nos hemos acostumbrado al pollo, nos hemos acostumbrado... Sí, claro, a saber de dónde salió el caballo también, tendríamos que mirarlo, pero bueno, peor es que en los años 40, sobre todo en el treinta y tantos, cuando la guerra, después de los 40, que era habitual pedir conejo y encontrarte unas uñas de gato impresionantes. lo del conejo siempre ha sido un mito urbano pero que deviene de que antiguamente efectivamente si, si, lo del gato por liebre era pues habitual y efectivamente el gato es mucho más barato que la liebre sobre todo en Madrid que encuentras gatos por todos lados Sí, ya quedan menos, ¿eh? ¿Sí? Ya vienen la mayoría de provincias y aquí ya quedan menos gatos. Vaya, hombre. Pues era enfermecedor ver tantos gatos por Madrid. Sí, sí, a mí siempre me ha gustado. Sí, y además es curiosamente... Siempre me he sentido ciertamente amigo de los gatos. En Roma también hay, no sé si hay todavía, pero había muchos gatos por las calles y los... en el foro, por ejemplo, estaba lleno de gatos, y yo cuando vi tantos gatos en Madrid, pues se me enterneció el corazón, ¿no?, recordando mis años mozos de los gatos romanos. Y bueno... Sigue habiendo muchos gatos en Madrid, independientemente de los nacidos... Sí, bueno, de esos sois pocos. De esos ya quedamos menos, pero independientemente de esos felinos, propiamente dicho, hay Bueno, aquí había muchos, yo recuerdo en Barcelona, en la Plaza de Toros de las Arenas, que estuvo mucho tiempo cerrada, y estaba, había una población de gatos impresionante y gente que les llevaba comida. Tanto que el ayuntamiento prohibió llevarles de comer y hubo manifestaciones incluso en la Plaza de España. Es que se aposentan allí y no los quita nadie. Al final tuvieron que sacarlos para... Bueno, cuando se decidió remodelar las arenas, las obras, pues claro, tuvieron que sacar los gatos. No sé lo que tenían con ellos, pobrez. Que pueden acabar siendo un problema de salud pública, como con el tema de las palomas. Correcto, sí, señor. Sí, sí, sí. En un momento dado, pues claro, puede pasar de ser un grupo a ser una plaga. Yo no sé. Pero mira, ahora que has dicho plaga y problema, yo recuerdo, no sé si vosotros lo recordaréis, una... de una epidemia que hubo entre los perros que era la parvovirosis. La parvovirosis era una enfermedad, creo que era un microbio que atacaba al hígado del perro y el perro se quedaba sin sangre y moría desangrado. La parvovirosis es artificial, la inventó un químico francés Harto de que por las noches no pudiera dormir porque en el patio de la casa donde vivía estaba llena de gatos. Entonces los gatos pues se pasaban la noche de serenata a las gatas. Y entonces decidió pues hacer un mejunje para cargarse los gatos. El problema es que no se cargó a los gatos pero sí atacó a los perros y esa enfermedad pues se... Se expandió por toda Europa. Es que con esto de los gatos es muy curioso, pero la gente que les lleva comida no la pone en la puerta de su casa. Pone la comida para los gatos en la puerta de la casa del vecino. Últimamente ya se ve menos, pero darle de comer a las palomas pan mojado. Sí, mucho. Ibas andando por la calle y te encontrabas en medio de la acera un montón de pan mojado que como lo pisaras, lo más probable es que te fueras al suelo del resbalón Y bueno, claro, es que las pobrecitas, las palomitas tienen que comer. Lléveselas usted a su casa, las palomitas. Sí, sí, sí. Claro, pero ahí ya se convierte en algo más molesto. Sí. Porque, claro, si las llevas a tu casa, tienes que estar permanentemente limpiando. Bueno, no sé... No nos olvidemos el tema de que las palomas también son transmisoras de graves. Sí, de enfermedades. No sé si ha llegado a Madrid la noticia, porque me parece que el tema se ha escrito aquí en Cataluña, no me acuerdo en qué pueblo, de un señor que tenía en su casa, vivía en una casa con, iba a decir jardín, pero no es jardín, un patio de tierra grande, enorme y tal, tenía más de 100 perros. Sí, sí. Y ha ido la policía municipal y le ha retirado a los perros. El hombre salió por televisión y dice, ¿por qué? Son míos, yo los he criado y tal. Dice, porque muchos, algunos los he cogido de la calle que estaban abandonados, pero otros han nacido aquí en casa. Son mis perros, yo me los quiero quedar. No sé por qué me los quitan. Realmente yo tampoco sé por qué me los quitan. Bueno, sí, porque dicen que no estaban bien cuidados. No estaban bien cuidados. Bueno, pues yo he visto los perros por televisión y los perros estaban la mar de bien. Vale. Bueno, el hecho es que le han quitado los perros y ahora no sabe qué hacer el ayuntamiento con los perros porque la perrera municipal dice que no tiene sitio. Y una privada le ha pedido no sé cuánto dinero para tenerlos. Un montón de euros para coger los perros, porque claro, el perro se tiene que alimentar. Sí, sí, sí. Hay que alimentarlo, hay que... Desparasitarlo, etcétera, etcétera. O sea, tener un perro es un presupuesto, ¿eh? Hombre, creo que el señor este, cuando lo entrevistaron ayer, dijo que se gastaba mil euros al mes para el mantenimiento de los perros. Hombre, eso es economía de escala. ¿Mil euros al mes para cuántos, cien perros? Y pico, cien y pico. Sí, cien y pico. No, no, la verdad es que no, pero bueno. Bueno, también es cierto que por eso las economías de escala, comprar pienso para los perros o comprar algún tipo de carne o compuesto alimenticio para 100 perros es más barato proporcionalmente que comprarlo para uno solo, me imagino, no sé. Mira, 18 kilos de comida de perro cuestan unos 50 euros más o menos. Pues unos cuantos kilos de... ¿Y cuánto come un perro al día de esos 18? ¿Cuánto le tocarán? ¿Uno, dos? Le duran unos dos meses o así. Bueno, bueno. Entonces sí. No, hombre, siempre queda la solución de darles, como decía Eugenio, Yo les doy 20 duros que se compren lo que quieran. Pues igual, igual, igual. Bueno, ya lo que sí me tenéis que contar es qué pasa al final con todos esos perros. No sé, ya no será noticia. No, ya no será noticia. La noticia es que... La noticia era que el señor tenía más de 100 perros en su casa, que le han quitado los 100 perros, que el hombre lloraba... Vamos... Oye, ¿no se llamaría ese señor César Millán? No, no, no. Lo digo. Sí, sí. Digo, si eran los perros con los cuales adiestraban a otros perros. No, no, no. Perros de toda Rafa y de todo... Sí, y la pinta de los perros, cuidado, eh. Yo no diré si estaban desnutridos o no porque... Desnutridos no parecían. No, no lo parecían. Pero bueno, cuidados... Pero sucios, tal, y además, cuando hemos dicho una casa y un jardín, no te imagines... No, no, era jardín, era un... Patio de tierra Bastante grande Sí, eso sí Desde luego a los animales Cualquier persona que tenga un animal O que quiera tener un animal De compañía O varios animales Es decir, lo primero que pasa es que adquiere una responsabilidad enorme. Hombre, yo te puedo decir que yo he tenido un perro, tener 100 debe ser horrible. Pues claro, tienes que sacarlo a pasear. Supongo que al señor no le hacía falta que lo sacara a pasear. Pero limpiar de vez en cuando el jardín, sí. Pero bueno, lo tienes que lavar, lo tienes que desparasitar, lo tienes que darle de comida. Vacunar. Sí, es que el tema es ese, ¿no? Decía que los llevaba al veterinario cada mes y tal. No sé. Yo lo que sí puedo decirte es que ese señor, yo creo que los perros esos, el agua y el jabón lo conocían poco. Me dio la impresión de que lo conocían poco. Hombre, yo te puedo decir que el último perro que tuve, que era perra, entonces ya harto de... de lavarla en casa porque era horrible. Dejaba el sitio donde lo estabas lavando. Y entonces decidí llevarlo a la peluquería. Pues era más cara la peluquería del perro que la peluquería de mi mujer. Cuando mi mujer se enteró de lo que le había costado arreglarle el pelo a la perra, no vea tú. O sea que... Normal, normal. En cualquier caso, si los animales no estaban bien cuidados, pues mira, tampoco es que a lo mejor el ayuntamiento haya hecho ninguna barbaridad. No, pero claro, el problema que tienen ahora es que no saben qué hacer con los perros. Una salida un poco, iba a decir humanitaria, no es la palabra adecuada, pero una salida un poco... La solución que tienen es darlos en adopción, pero claro, que alguien adopte cien y pico perros no lo hacen en un día. No, creo que había una empresa, una sociedad o una organización que se dedicaba a llevar perros a países de Alemania o Francia o por ahí, a darlos en adopción. Y de hecho tenía cierto éxito porque los perros que se iban para allá los estaban esperando para recogerlos en adopción. Cosa que me extrañó, fue un programa que vi de televisión, de sus portadores de perros. Bueno, está bien, ¿no? Dicen que han aumentado las exportaciones españolas debido a la crisis. Serán los perros. Serán los perros. Desde luego, ahí hay una ocasión, un nicho de posibles ventas. Pues sí, sí, sí. En fin, Mariano, ¿qué son cosas que pasan? Ya ves que, como decía aquel... Como era aquello, todo el mundo es un... No sé qué. En toda parte cuece Navas. Ah, eso, ¿eh? En toda parte cuece Navas, en algunos a Calderadas, Barcelona y Madrid, que a pesar de la rivalidad... Ciudadana, somos ciudades hermanas, nos damos la mano porque... Sí, porque tenemos los mismos problemas. Los mismos problemas. Desde luego como ciudades son casi calcados. Pues sí. Casi calcados. Otras cosas ya son otras cosas, pero como ciudad, como problemas de capitales son prácticamente idénticos. Sí, señor. Venga, Mariano, que tengas un buen fin de semana. Vosotros que lo veáis. Y el viernes más. Y mejor. Vinga, adiós. Adiós. La desbernada. Doncs ara ha arribat el moment de parlar amb el doctor Santiago Brambio. No sé si voldrà parlar d'alguna cosa en concret o ens deixarà nosaltres la iniciativa. Doctor, digues. No, anava a dir que jo, mira, buscant notícies curioses d'aquestes per avui n'he trobat una. Que potser el doctor... I després també li volia fer un comentari d'algú que va dir fa uns dies, no sé si va ser aquest any o l'any passat, però penso que va ser aquesta temporada, sobre el tema de fer mamografies i tal, que avui ha sortit una notícia de la Generalitat. Això és el que jo li volia comentar. Autor Bonàmbio, bona nit. Hola, bona nit. Què tal? Doncs jo molt bé, i vosaltres? Bé. Ara que parlem amb tu de PME. Com deia un amic meu, cria en pèl. Ah, bueno, no tothom. Aquí em va perdent de pèl. També és veritat. Sí, senyor. No és el meu cas, però bueno, t'hi he vist. No, tu estàs ben provís de pèl, sí, senyor. Doncs això, tens alguna cosa per comentar? Doncs no especialment. No especialment. No, és que jo tenia això de l'última troballa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. D'alguna de les coses ja n'hem parlat alguna vegada, però tinc els nou punts per estalviar que s'han tret i que l'han publicitat a la web del departament i l'hi han comunicat a tots els metges. Ah, sí? Mira, m'han comunicat. No, no, estem parlant de la sanitat pública. Jo estic concentrat. Sí? Doncs mira, primer punt. Diu, els malats amb cefalea aclareixen mal de cap. Jo suposo jo que un metge ha de saber que la cefalea és un mal de cap. Bé, potser cefalea, neuràlgia o migranya. Bueno, doncs aquí et parla de la cefalea, diu, sense complicacions ni simptomatologia neurològica adicional. O sigui, vol dir, quan no és una miganya. Diu que no cal fer-li cap prova d'imatge que no serveix de res. Bueno, aviam, tot depèn de que ho tingui diagnosticat. No, no, suposa que es tracta de... El que no cal és fer-li... un nene que em fa el programa cada vegada. No, crec que parlaven, segons després he sentit, parlaven més d'un escàner o una resonància. No cal tampoc fer-li una resonància cada vegada. Indudablement. Però si una persona et diu, per exemple, si jo no havia tingut mai mal de cap i ara en tinc, jo l'hi faria. Clar, doncs diuen que no cal. Una vegada l'hi hagi fet, potser ja no cal que li faci cap més. Una altra de les coses que diuen, que d'això sí que n'hem parlat amb tu més d'una vegada, diu que les dones menors de 50 anys sense factor de risc adicional de càncer de mama no es recomana el cribatge rutinari mitjançant mamografia. I que la periodicitat del programa de cribatge de càncer de mama en dones de 50 i 69 anys hauria de ser cada dos anys. Bé, no sé, jo tinc un programa que... el tenim en marxa de l'any 78, que no penso canviar el que em diguin, per una senzilla raó, de l'any 78 no és una mort cap dona de càncer de mama. I ni vist, perquè podria ser que no era més viscant, que òbviament no és una mort cap dona. I això és gràcies a un programa que vam establir amb el Departament de Cineologia amb el que jo treballo, que és, si hi ha antecedents de càncer de mama a la família... Quan anem per la família, mare, àvia, germana o tia. La primera mamografia als 28 anys. No amb sintomatologia. Si té antecedents. Si té antecedents, mare, àvia, germana o tia. La cosina no. Aquí parlen de sense factor de risc adicional. Suposo que vol dir que no hi hagi antecedents familiars. No ho sé. en aquest cas això com que ja ho he explicat moltes vegades això està en raó d'una cosa que s'acaben dintre, bueno s'acaben no, ja fa uns anys és el que se'n diu la eficiència exacte no sé si alguna vegada ja us he dit hi ha un barcet per recordar-se'n és en castellà però si no no surt lo efectivo es para el vivo lo eficaz es para el matraz Y lo eficiente es para el gerente. Ah, està bé. O sigui, lo efectivo es lo millor, sense parar amb lo que costa. Que era com ens movíem, no sé, quan jo vaig estudiar, 70, 60, 70... Sí. I lo eficaz seria lo teòricament millor. Teòric. És per al matrà. I lo eficiente és la relació cos-beneficiment. que només se'l pot pagar el gerent. No, és pel gerent, perquè el que li interessa el gerent és el concepte eficient. Llavors, què passa? Que tu la barrera de lo eficiente la pots rellugar. Si tu pots dir, per exemple, mira, si faig un climatge poblacional a, no sé, tirar una moeda de l'aire davant de la persona i que la persona bufi, llavors si surt cara a l'estudi o si surt creu, no, a suposar, no? Doncs això em donarà una... eficiència del 90% de diagnòstic precoç del cáncer de pulmó. Per riure de tonteria. I si ara en lloc de fer això a la persona aquesta li faig una radiografia doncs tindré el 99%. Per exemple. Però clar, el cost de fer una radiografia a tothom és molt més alt que no de fer-lo bufar amb una moneda d'abans. Sí, senyor. I abans veiem aquí i es posa una gent que es diu epidemiòlegs i diuen un 90% de diagnòstic de cost està bé. Estem lluny dels estàndards internacionals que es consideren com a bons. Per què? Perquè els estàndards internacionals no es fan per Barcelona. No, clar, si són interpensables. El que fa pel món. Llavors, clar, jo, francament, si estic a Barcelona, vull una efectivitat superior a si estic a Tanzània. Ja. I aquí ens estem movent amb això. No, no, per què faig això? Ningú diu amb això. No, no, però és que, clar, per què va? Vam començar dient que per fer avords farmacològics en els ambulataris, que és una malada, doncs vam començar dient que no calia fer ecografia, per saber si la dona tenia un embaràs intrauterí o no, o si estava de 7 setmanes o de 12, o si l'embaràs era evolutiu o no. No calia, perquè segons l'OMS, no era necessari. Amb un tacte ja tenies una aproximació suficient per saber si tenies un ectòpic, si és un evolutiu, ja quantes setmanes estava. Vam començar a fer això, fins que els hospitals es van encaixar, no? Perquè, clar, resultava que havíem provocat una vora farmacològica a una dona, creient-se que estava de set setmanes i estava de dotze, li havíem provocat una vora que tenia un ectòpic, llavors li havíem fet una vora ectòpic, la dona estava de Sant Gran. Bé, ara fan ecografies. Ja. Però l'OMS diu, llavors l'OMS per què diu això? Home, perquè l'OMS... És per tot el món. Es dirigeix a tot el món, i és evident... No, a tot el món poden tenir una cobra. No poden tenir una cobra al costat. Llavors, ja quedem cuidats amb aquestes acceleracions de les autoritats sanitàries perquè, clar, poden estar portant a un nivell, diguem, tercimundista. Bé, és el que estan fent, eh? Jo ja m'aniré cansat d'utilitzar eufemismes amb la sanitat pública. O sigui, la sanitat pública, tant que parlen que és estupenda, doncs era estupenda el 80 i pico. Realment. Al final dels anys 80 vam tenir una sanitat pública que estava fantàstica, però era caríssima. Ja, clar. I ara cada vegada tenim una sanitat pública més dolenta. Els metges són dolents? No. Igual el millor són millors. Home, de fet, una de les coses que també es recomanen en aquest allò és no fer radiografia de tòrax en un preoperatori. No, això estic d'acord. Exactament amb el que t'anava a dir. Possiblement que hi hagi unes circumstàncies que ja diguin, anem assegurant. Normalment et recomana la persona dels 45. Però, bueno, clar, també depèn de la persona esfumadora, si ha estat miner, si ha viscut amb ambients contaminants... Clar, tot això depèn molt de moltes coses. Jo, per exemple, les embarassades... que no fumin perquè tindran nens baixpès. Molt bé. Una recomanació d'aquestes que coneix tothom. Bé, doncs les meves embarassades de tota la meva vida han fumat i no he tingut un nivell de nanos a baixpès, li diria a Matiu. Però per què? Perquè jo soc un metge privat, que les meves pacientes tenien diners. Ja, ja. I, a part dels diners, els empleaven per pagar un mitjà privat, però també els empleaven per menjar bé, no treballaven en ambients contaminants, vull dir, se n'anaven fora els caps de setmana i respiraven oxigen. Per tant, el tabaco, que no recomano a ningú que fumi, òbviament, però a aquesta dona li feia molt poc mal. Ara, el tabaco amb una dona que està en un ambient contaminat, poc oxigen o mal alimentada... posarà una puntilla important pel desenvolupament. Per tant, la medicina es pot fer, ja ho hem parlat algunes vegades, es poden fer plans per poblacions, llavors és quan entra en això de l'epidemiologia, l'eficiència, tot això, o es poden fer plans per mi. I jo, quan vaig al metge meu, vull que facin medicina per mi. Ja, clar. No, que em considerin un membre d'un col·lectiu d'una ciutat que es diu Barcelona. I la majoria pública està anant cap aquí. No, no, la majoria... Per aquests conceptes d'eficiència. De eficiència i de retallar les despeses. Sí, clar, clar. Bueno, i abans cap a això dic, poses el tall on tu vols, no? Vostè què vols? Ara, a mi tot això em sembla molt bé, si ho expliques. Sí, clar, clar, clar. Entends? Si tu ho expliques, jo a pacient meu se'ls dic, el programa de vigilant, de cribatge de càncer de mama públic és aquest. El meu és aquest, altre. Jo tinc, que jo sàpiga, zero càncer de mama que s'imagines que pot de manera precoç, que és el que val la pena. Ah, clar. Si ara el sistema públic em diu, amb aquest sistema, jo caso el 94, i el 94 és un estàndard internacional bo, ells estan molt contents, però el que li toqui ser el 6... Clar. Sí, clar, aquest patirà. Doncs li agradaria més que s'hagués aplicat el meu criteri, no? Bé, doncs us dic el meu criteri, per si us serveix, però és mamografia, els 28, si la dona té antecedents de cançó de mama familiar directes, I a partir dels 35 i 38, tampoc ha tornat-se boig, però forai, abans dels 40... Ens hem quedat sense el... Se li ha acabat la bateria al mòbil. Se li ha acabat la bateria al mòbil, s'ha tallat... Oh, vés a saber. O no. Bueno, intentarem connectar amb Esquerra per dir-li adeu, perquè, a veure, hem de ser educats i... Era interessant això que deia. Sí. Bueno, hi havia més coses, però clar, hi ha coses que jo estic d'acord. Per exemple, la de la radiografia. Realment sí, ja menys que hi hagi una raó per dir, bueno, li farem una radiografia per veure tal, però si no, no sé per què en un preoperatori hem de ficar una radiografia de tòraxs. Sí, segurament moltes de les coses que retallen són retallables, no? Sí, però altres que no. Però és el que diu ell, que ho expliqui. Clar, no, és que, per exemple... T'escoltar a alguien? Sí, t'escoltamos, que s'havia tallat. Ja he dit que més que res tornar a contactar a tu per dir-te adéu, no? Perquè com a mínim... No, deixa'm, ja que acabi el programa. Acaba, acaba. Després dels 40, cada dos anys... i després el 50 cada any. I a part d'això, no parar mai. Perquè jo, que soc també geriatra, com sabeu, i que he tingut una institució de casos de gent gran, em vaig trobar a moltes dones, per exemple, en 81 anys, per exemple, que el primer símptoma del càncer de mama era quan li feia mal al braç la metàstasi del braç. Si aquesta dona li haguessin continuat fent mamografies, Allà s'hagués detectat a temps. Allà no s'hagués mou d'un càncer de mama, però sobretot no hagués patit com va patir reviusament per les metastases. No, això està clar. No, doncs no està clar, perquè et deixen de fer les mamotes. Ja, ja, no, bueno, és que una de les coses que estava llegint jo ara, que els malalts polimedicats més grans de 65 anys que no rebin tractament amb antiinflamatori, doncs la prescripció d'inhibidors de bomba de protons per la prevenció de la patologia alcerosa no serveix de res. És a dir, si una persona té més de 65 anys, encara que prengui moltes medicines, no cal que li doni protecció d'estómac perquè no... Bueno, jo tinc més de 65 anys i em prenc medicines, entre ells em prenc aspirina... i em pren un pute estrogàstic i jo tinc un bon estómac si es deies sense prendre un pute estrogàstic la veritat és que l'experiment a mi m'empenyo ja, però és que jo és que el que no entenc són aquestes barreres d'edat si és més jove de 65 anys, sí si és més gran, no jo crec que té poca bateria té poca bateria No que està en un lloc que se li perd la senyal? No, no, no, perquè s'ha... Ha penjat. Ha penjat. Ha penjat. Bé, ara sí que és només per dir-li gràcies per la teva col·laboració. Fins a la propera setmana. Petons i abraçades. Una abraçada, petons al gos i patadetes als nens. Gràcies. Si això sí, sí, aconseguim contactar una altra vegada amb ell. Què em diu la Carme? No diu res la Carme. La Carme diu que... S'ajusta les ulleres. Continua amb el telèfon penjada a l'orella. Ara sí. Ara ens ho passa... Santi? Santiago? Hola. Bé, fins la setmana que ve, eh? Bueno, fins i tot, però tots els veners no pareu de fer l'amor, no us recobreu, no pareu de fer l'amor a les vostres parentes. Molt bé. Vinga. Adéu. Doncs crec, si no m'equivoco, que hem arribat al moment del tema musical de la Carme. Sí, senyor. Sí, doncs escoltem avui a Wilco. Molt bé. Fins ara. Fins ara. We might be strangers However close we get sometimes It's like we never met But you and I I think we can take it All the good with the bad Make something real No one else has but you and I, you and I. Me and you, what can we do? Well, the words we use sometimes are misconstrued. I won't guess. Bona nit Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! It's all right. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Heu escoltat el nou indicatiu de la desvernada. El gas que s'ha escapat. Li posa el de cinturi alarmant, que li agrada molt. Sí. Senyor García. Que sopem avui? No ho sé, tu no ho sé Ara quan anem veurem a veure què sopem Avui farem una tonyina amb verduretes Tonyina amb verduretes Primera cosa que hem de fer és anar al riu a pescar una tonyina A la banyera A la banyera Tonyina d'aquesta fresca Un tall gros De peça, tonyina grossa No bonita, l'únic grossa aquesta és tonyina Necessitarem filets de tullina, però gruixuts. Un dit i mig, un dit i mig. Si pot ser llom, millor. Jo dic, si pot ser llom, bueno. És careta, però bueno. Ara n'hi ha que no és d'aquí i que surt més, perquè aquí n'hi ha poca, aquesta és la veritat, i es pot trobar bé de preu. 17-18 euros es pot trobar. El què? El quilo. Si la vols vermella i demés, però et pot costar entre 24-26, més o menys. Un quilo de tonyina... No, no cal, no cal. No, els tens que facin 200 grams, més o menys. Perquè si s'instellen el tros de llom, el quart, diguem, del llom, és una peça que farà més o menys un pam. més o menys i allò, o tot sencer no cal, és tallar per la meitat i és un tall així molt bé, doncs va agafem la tollina una paella, evidentment i verdures cebes, una ceba de figueres sobretot de figueres alls carbassó porros dels que es tallen i es mengen no dels que es fumen Perdona, la ceba de Figueres és de Figueres o és del Prat? A veure, hauria de ser de Figueres D'on són? Les carxofes del Prat són del Prat o són d'on són? En teoria es diu de Figueres perquè és una classe de ceba que es fa en aquella zona Ara suposo que la faran a tot arreu. Llavors estàvem al carbassó i, si vol posar overxínia, no consigui posar-hi pebrot. Sense pebrot. Si algú li agrada molt pebrot, pebrot verd. A l'Emilio en menjarà, si no hi ha pebrot. Si algú li agrada molt pebrot i ho vol posar-n'hi, pebrot verd. Tot això ho trinxarem molt petitó, tallarem Juliana, molt petit, molt petit, molt petit. I passarem amb boli, primer les, com es diu, reogar, com es diu. Bueno, reogar, com són bilingües ja... Bueno, això. Són poliglotes aquí. Sí, polidiotes. Però ara reogar, no sé com, no em surtarà la paraula en català. Si alguno l'entasca, mira el diccionari. Primer la ceba amb el carbassó. i la Virginia després hi afegirem a mig coure això i afegirem l'all i el porro perquè es cou més ràpid molt més ràpid i aleshores quan estigui mig coure quan estigui mig coure les colarem ho traurem de l'oli tirarem l'oli i amb la mica d'oli que ens caigui en la paella les saltarem per aturar-les, durar-les una miqueta l'oli que queda a la paella i l'oli que quedarà a la verdura també no, però la verdura jo consolido posar-la amb un colador que deixi anar que deixi anar tot l'oli perquè xupa bastant, cremescona o vergina sobretot xupa bastant d'oli deixar-les escorre bé aleshores això ho saltarem amb una mica de mantega ho saltarem bé, quan tinguem saltat ho reservarem agafem la tonyina planxa a tota castanya a tota castanya i la marcarem. Marcar vull dir que que quedi torrada de fora, que guardi sucs, com quan fem els entrecots. Que quedi crueta per dintre. Llavors agafarem tot això, posarem una sabata de forn, oli, una miqueta d'oli, si vol, si es vol, jo no ho faig, però si es vol es pot posar una miqueta d'oli blanc, posem la tollina i les verdures a sobre. Mozzarella, m'he oblidat de mozzarella, però no ho he dit. Una mica de mozzarella, però no massa. Una mica de mozzarella a sobre de les verdures. El forn, 10 minutets, perquè es faci La mozzarella i ja està. Traiem i servim. I a taula. I a taula. Molt bé. I ja està. Per fet, digues... Ara que parlaves has dit porro. Sí. Hi ha alguna, no sé, de la mateixa manera que fem crema de carbassó o sopa de ceba, el porro sol? Crema de porro. La vitxissoise. La vitxissoise és una crema de porro. No em pensava que era de carbassó, la vitxissoise. No, la vitxissoise és de porro. Porros amb una mica de patata. Màgicament és de porro. I el porro pot fer... agafes el porro i amb un pel de patates d'aquests que hi ha ara que et tallen molt bé però ha de ser dels bons 20 euros al quilo no, no, no però un de bo pel de patates bons que n'hi ha que tallen agafes el porro, el talles per la meitat i fas fils llarguets Els passes per farina, vol-li ben bullint a la paella i els fots allà. Dos minuts queden torradets per acompanyar com se vol. Com si fos una tempura. Sí, més o menys. Fet com ho fan a l'Andalusa, agafen el peix i el foten amb farina. Sí, sí, sí. Expulsant-ho bé, evidentment, que no fotis dos quilos de farina a l'oli. I el poses dos segons, el retires... i per acompanyar qualsevol plat, és fantàstic. Molt bé, gràcies. Molt amable. Vinga, anem cap a la remuntada. Mentre contactem amb l'Isidre i l'Emili, vull comentar dos temes. Un, que l'altre dia, ja sabeu que de tant en tant veig el Punto Pelota, Encara? No tens cura, eh? I ha arribat a la conclusió que el senyor Ciro López i els seus companys el que havíem de fer és escriure un nou reglament del futbol. Jo crec que els haurien d'ingressar molt malament. Jo trobo totalment normal que en funció de quin sigui el teu equip puguis veure una jugada d'una manera o d'una altra. També accepto que l'àrbitre i el línier no vegin un moment determinat amb claretat una jugada i s'equivoquin. Això no és excusa per justificar la derrota del Barça contra el Madrid. Evidentment que no. Però el senyor Ciro López té una cara dura que és impressionant. El dilluns va dir textualment l'acció de Sergio Ramos sobre Adriano no és penalti. Hi ha contacte, però és que Adrià no se tira, i per això Pérez Lassa no pita penalti. El Lobo Carrasco li va intentar explicar, dient, mira, jo he sigut jugador, i aleshores si un jugador va corrents, avança la pilota, esprinta, i, clar, si li fan l'altra veta, el més probable és que caigui. El Ciro va continuar amb la seva. Si se tira, encara que hi ha contacte, no és penalti. Molt bé. I ja està. I bé, és això. El que van expulsar de Liverpool, aquest sí que era falta. Com va dir un dels contretulis, no, ja sabemos, o sea, lo tiene que ahogar fuerte con las manos. Això que va dir Iñaki? No, la Carme... No, Carme Barceló no. Bueno, no sé com es diu. Sí, la Carme Barcelona, que és d'aquí, de Barcelona. No, però aquesta, la Carme Barcelona fa esports. Sí. O serà ella, no ho sé. Carme es diu Carme, però no sé qui és. I també vull... Aquí tenim l'Isidre. Hola, bona nit. Hola, bona nit. Cagada rock. Esti... Què? 4-1, el dimarts. 4-1, què? 4-1. De Malde, per vols dir? No, no, no. El Milan. Tu hauries de ser a l'Alcoiano. Bueno... No, no, però soc del Barça, no? 4 a 1. Jo crec que si és possible... 4 a 1, mira el que et dic. Home, 4 a 1... No, jo et dic... Home, i tant, que fem un 4 a 1. 4 a 1, 4 a 1. Un 2 a 0 de principi també aniria molt bé. Déu t'escolti. Un 1 a 0 al minut 5. Sí. A veure, jo l'altre dia deia... Els jugadors són els mateixos. l'equip tècnic, encara que no hi sigui el títol, és el mateix, i no sé si els pot haver oblidat de jugar a futbol amb aquesta gent. En saben. Oblidar, oblidar no, però, vaja, els últims partits han escollit el pitjor moment per estar en baixa forma. Sí, a veure, jo crec que tenen, espero que han tingut i ja no tenen una baixada de forma física, que queda clar que el primer gol del Milán els va fer mal, i en aquell moment, entre la baixada física i els altres, els van marcar un gol, i no s'han recuperat. Però jo vaig veure una llum de recuperació amb el segon partit contra el Madrid. Amb quines ulleres ho va mirar? El primer el vaig veure molt dolent. El primer potser va ser nefast. era impossible jugar pitjor exacte, però en el segon no ja no van jugar tan malament no, però ja està no es va rematar, en fi no es va guanyar i definitivament no es va empatar per l'àrbitre això està clar que no es va empatar per l'àrbitre sí, sí, no, que ja pot haver contacte o sigui, li poden trencar la cama però si el tio cau a terra no és penal no, ara contacte dintre de l'àrea fent caure el contrari no és penal no és penal, no, no, no és penal A veure, queda clar que si s'hagués trobat amb el Barça en plenitud de facultats no ens hauria calgut aquest penal. Sí, però sempre estem amb les mateixes. El Barça hauria d'estar sempre en plenitud de facultats per guanyar sobradament i no és això. I era un penal indiscutible. Aquest el que digui, aquest i tota la colla. I si ja estem parlant d'àrbitres, para ja amb la tos. l'expulsió del nani o nini o un uni o com es digui. A veure, podia ser expulsió. Sí, però... No era expulsió perquè està clar que ell no fa l'acte d'entraer de joc perillós. Ell no veu el control. No veu el control, però en canvi, pocs minuts després hi va haver una altra jugada al revés que, si no me'n recordo, era el defensa del Madrid que va anar camamunt l'Arbeloa i mirant clarament... on estava al contrari. No, no, encara pitjor. Va ser anterior a aquesta i li va ensenyar a targeta groga. Exacte. Aleshores dius, bueno, per què no? La comparació de criteri és tan estranya. Clar, per què? Però, bueno, això és... I es van menjar al penal, també. És part del futbol, que et digui... Home, la qüestió va ser que fins que no van jugar contra 10, la cosa no pintava gens bé per ells, eh? Home, no, clar que no. Però, bueno, si passem la ronda ja ens ens podem trobar... Com que si passem la roma? Jo prefereixo ser... Jo crec que el partit de demà, que a la gent no li dóna importància el partit de demà, diu, bueno, portem 13 punts, la lliga està guanyada... Jo crec que el partit de demà és molt important. Demà 5 a 0. Si demà és un 5 a 0... Demà el Débol 5 a 0. Si demà és un 5 a 0... S'ha de suposar que no jugaran tots els que jugaran demà. És que és igual. A més, pensa que tindrem el pit de la porteria, eh? i el massic de suplent el Pinto, la porteria a Valdés no pot jugar? el Valdés ho aturarà tot el dimarts bueno tindrà més dies per recuperar-se el Valdés a mi no em preocupa que jugui Pinto jo crec que Pinto ha demostrat clarament que és un bon porter i que els gols que ha engeixat el Pinto els podria haver engeixat el Valdés Igualment, o sigui... Sí, però el Valdés a l'últim partit amb el Madrid va tenir una actitud destacada, eh? Sí. Va fer alguna parada de molt mèrit. Sí, clar que sí, clar que sí. I en el partit de Copa també el Pinto li va fer una parada a un xut de Cristiano Ronaldo. Impressionant. L'únic que quan enfila el contrari sol cap a la porteria i tenen només davant el porter... que tapa molt bé la porteria amb Valdés sí, dona molta seguretat sí, dona seguretat però jo a veure no em preocupa tant potser em preocupa més perquè clar sigui el que sigui el suplent que diuen que serà el Massip i aleshores el del Souvenir és el que jugarà amb el Barça B perquè l'Oyer no pot jugar perquè està sancionat també amb targeta vermella Però clar, el Massif no ha jugat mai amb el primer equip. Si hagués de sortir, no sé com sortirà. Igual sortis menys al món. Bé. No ho sé, em preocupa més això. El més fàcil és que l'equip no deixi arribar i punta. No ho sé, però jo crec que amb el... el partit del Depor serà clau per al partit del dimarts. Sí. No s'assemblarà en res? No, no s'assemblarà en res, però si les sensacions que tinguin els jugadors són bones, perquè han fet un bon partit, perquè han guanyat clarament, perquè han trobat porteria, perquè jo suposo que el que faran serà, encara que sigui contra el Depor, que el Depor anirà a tancar-se, intentaran obrir el camp, que és el que ha de fer el Barça, i si ells hi surt tindran molt millors sensacions per reafrontar-se al Milan jo estic convençut que al Milan hi fotran quadra jo et veig molt optimista un equip italià són un tant inexperts potser això té una part bona i una part dolenta potser corren més que els que teníem fa un any són una mica més joves i per una altra banda potser el partit els pot caure gran Depèn com comenci la cosa... Sí, és que ja està. La pilota en el camp del Barça es roda bé. Jugaran exactament igual que van fer el primer partit, potser fins i tot encara... Encara més tancadets. Més tancadets, home, això segur. A veure, perdona, porten un avantatge de dos gols. Home, vindran a aguantar aquest avantatge. Vindran a aguantar aquest avantatge. Si amb una sortida ràpida de pilota poden arribar, doncs... El contrataque, està clar. Això està claríssim. Què anava a dir? No sabem si al final el comitè de competició o el comitè de no sé què ha dit alguna cosa sobre el tema de Piqué, no? No. Els árbitres han presentat una... El Sánchez Armín i companyia, eh? Quan xerra els altres no diu ni pio i quan xerra el Piqué li tenen un carinyo especial amb aquest, eh? Sí, sí, sí. Jo, però, a veure, que no m'estranyaria que el comitè de competició entre ells d'ofici... Regularment, quan no és una jugada que està dintre de l'acte, acaba amb sanció econòmica, em sembla. Fins ara, clar. Sí, fins ara sense econòmica, però els diaris de Madrid treuen la sensació que li van posar al Mourinho a Itàlia per això mateix, que va ser de quatre partits. Més que amb les rajades que ha fet el Mourinho i companyia a Itàlia segurament els hagués fotut un carro. No té res a veure el que va dir Mourinho. No, no, no, va fer el mateix gest. El gestor, el gestor. Amb les mans. Sí. I per això li van caure quatre partits i una multa de no sé quants millors d'euros. Però, clar, també és això. O sigui, jo el que no entenc, i encara que sigui aigua passada, com encara el senyor Mauriño o la UEFA no l'hagi sancionat després de dir clarament que la UEFA arreglava partits perquè el Barça el patrocinava l'UNICEF. Perquè això ho va dir, clarament. I tant, sí, ho va dir. I va dir els noms dels arbres i això de més. Sí, sí, per això diu... I aquests... que són tan rígids i allò... I va passar la eliminatòria però va acabar parlant del Barça. Sí, sí, sí, sí. És que està malalt, aquest tio. Està obsessionat. Està obsessionat amb el Barça. Jo cada vegada crec més que el fet que veus a ell a la banqueta del Barça i que al final la directiva Laporta s'hagi decidit per Guardiola, això l'ha tocat de tal manera que l'ha desquiciat i encara no... Encara no m'ho ha paït. No m'ho ha paït, no. Escolteu, però un tema important. Com jugarà el Barça? Bé, bé. No, a part de bé. Amb quin sistema? Qui sortirà? Qui no sortirà? Contra el Milan o contra el Leport? Contra el Leport. Home, això no pot ser. Jo he llegit que sortirà amb una defensa de 3. Ai, ai, ai. i 4 o 5 davanters i amb Pinto del Líbero i amb Pinto del Líbero pujarà a rebatar els corners com aquell bordé que després li van fotre un gol parlàvem de la davantera em sembla que tenen 5 perquè era Pedro Pedro Messi Villa i Tello vinga i... qui ho ha dit això? realment jo crec que sortirà en un 4-3-3 potser un dels laterals pujarà més cada costum i l'altre es quedarà assegurar que és el que haurien de fer de forma normalment sí a darrere els dos centrals venuts que és el que feia una mica Vidal era el tercer central com es jugava abans quan pujava i no feia malament però estava més a la White a l'hora de defensar però Alba no és tercer central Alba és un extrem clar, si juguen Dani Albes doncs posem-lo d'extrem i fem jugar a un defensa jo en ocasions si no veus fins als avaners posaria al davant OBA Alba per l'esquerra, o bé a la dreta Adriano. Ja, però tant Alba com Adriano pugen a l'alt. I aleshores et quedes amb els dos centrals. No, no, però fer-los extrems i volen posar dos laterals. Perdoneu, eh? Perdoneu, però que no està malament, que sí, que Alba... Guanyes, a més a més de l'extrem, perquè són extrems realment ells. A més a més de guanyar l'extrem, és que et defensa molt millor la pujada del lateral. La sortida de pilota del contrari. Sí, vol dir que Tello no és defensa i Alba sí és defensa, per tant tens un defensa extrem. Sí, sí. Potser sí. Seria possibilitat en partits com aquests que s'han patit amb el Madrid i tal. Hi ha un tema... I no és una malson, com feia el Keita, de jugar d'interior. Però fixa't en una cosa, Isidre, hi ha un tema que jo almenys ho he vist, que fa uns mesos el Messi baixava a defensar El Pedro baixava a defensar. Ara caminen. I ara caminen, no baixen. No, no, doncs justament per això, que és el que deia una mica la setmana passada que estava bastant més caurejat que ara, no? No, clar, perquè el partit aquell contra el Madrid va ser infami. Sí, sí, sí. Va ser una autèntica porqueria de partit. Jo el que deia la setmana passada i segueixo pensant és que si no tens la forma física, i ho saps, perquè coincideix amb el mes de febrer, perquè les puntes de no sé què, etcètera, etcètera... per què no jugues amb un doble pivot, potser? Fiquen el son, que es compraria molt, i saps descansar una mica, perquè, clar, el que no pot fer és el... Fa de Gary Cooper el Busquets, està sol on té el pel·lícris. Sí, sí, sí, no. Això està clar. Bueno, veus, Busquets sí que podria ser el tercer central. Jo el veig més amunt i potser el son escombrant i si puja el lateral que s'hi fiqui per allà... També, també, sí. Perquè clar, és que Albes, quan puja, li costa un munt baixar. Li costa baixar, sí. És més ràpid... La majoria de gols han arribat per la seva banda. És més ràpid l'Alba que no... Sí, que no l'Albes a baixar. I està més al tanto, sobretot, del joc de defensar. L'Albes puja i puja. L'Albes depèn del partit. Quan passa de mig camp, es descontrola totalment. Ja perd el seu camp de vista i és només clar reporterí, se'n va cap allà i ja està. Però fa unes entrades que són impressionants, eh? I si trobes rematador, que ja és un gol. No, no, si no, no estic... Vale, perfecte, però no. Com a centre, molt millor Adriano, eh? A veure què opina l'Emili, a veure en quin estat d'ànim està. Emili, bona nit. Emili? És a mi? És a tu, sí. Tu et dius Emili Sánchez? Depèn. Depèn. No t'ho dius, t'ho diuen. Sí, m'ho diuen, exacte. Molt bé. Ah, sí? Fa temps que em vaig menjar la O perquè hi ha épocas de crisi i s'ha de menjar tot el que vingui. Molt bé. Com veus el... No sé si senties el que estàvem parlant. No. No el sentia. Estava parlant del Potxés i jo no estava pel tema. A veure, com veies, quin Barça ha de jugar contra el Milan? Però el que jo decideixi és el que jugarà? Crec que no. Ah. A veure, podríem intentar que tu diguis, gravar-ho, enviar-li el Tito Vilanova a Nova York perquè el Tito Vilanova truqui al Rour i li digui. A veure, hi ha dues opcions. Jo crec que hi ha dues opcions. I avui, a més a més, els diaris esportius, gairebé per unanimitat, proposaven, diguem, dues opcions. L'opció normal, per dir-ho així, que seria jugar amb defensa de quatre... amb un mitracamp habitual i amb tres puntes. Pedro Més Sevilla. I amb els tres puntes gairebé no hi havia variació, perquè pel que jo he pogut comparar, jo no parlo de la meva opinió, parlo del que he vist, que era o bé Pedro o bé Tello, perquè hi havia fins i tot aquesta opció, perquè Pedro diguem que no està fi, i el que passa és que no està fi, però anteriorment Pedro... Doncs el que no t'aportava en impacte ho aportava en defensa i en pressió. Sí, ara no ho fa, però tampoc ho fa el Messi. I aleshores l'opció era Villa en punta i Messi. D'acord, seria aquest triomvirat gairebé quatre i l'altre, o hi havia l'opció de Pedro, Villa i Messi, o Pedro, Villa, Messi i Tello, amb quatre, amb la qual cosa et menjaves un lateral, et menjaries albes, que jo crec que defensivament tampoc es notaria... perquè realment, darrerament, tots els gols venen per la seva banda. Vull dir, té una manera de pensar a dos metres de distància que dona l'opció a qualsevol a centrar i a guanyar la jugada. I aquesta seria una opció, és a dir, que seria Piqué, Puyol i Adriano o Alba, en aquest cas Adriano. I al mig del camp habitual, amb busquets, evidentment de mig centre... I després, doncs, tenint en compte si Xavi està en forma, ha de jugar Xavi. Ni Tiago ni Punyetas ha de jugar Xavi. Xavi... I ni està. I ni està. Vull dir, aquí no hi ha més duros a jugar. Però sí que hi ha aquestes variacions en el fet que s'incorporeix a la defensa Alves... i que no jugués Adriano i jugués Alba, és a dir, una defensa de 4 i aleshores Abel no jugaria, o no jugaria Tello o no jugaria Pedro, però jugarien 3, és a dir, o Pedro, Messi i Villa, o Pedro, Messi, perdó, o Tello, Messi i Villa, o, incluint-te a Tello, si és que juguem molt més a saco. El que és curiós és que en cap d'aquestes eliminacions que jo he dit a la premsa, doncs no ve que s'est, No és el que t'anava a dir, Cesc, totalment descartat. Però a veure, si el propi Cesc ha reconegut que no està, no es troba bé físicament. Bé, el que passa és que Cesc no ha reconegut que està bé, però a mi sí, si a mi el Pedro, el Messi, el Villa, el Busquets, el Xavi, l'Iniesta, l'Albes, el Piqué, el Puyol, l'Alba o el Valdez em diuen que estan bé, me n'enric en la seva cara. No, no, això està clar. Això està clar. En mica referir que ja no és tant si estan bé o no estan bé, sinó a què vols jugar. Vull dir, jo el que no entenc molt bé és que durant una prova de la temporada ha funcionat, quan el Cesc ha estat no bé, no, ha estat al 100%, ha funcionat molt bé la connexió de Messi, de mitja punta d'enllaç, i el Cesc, que en teoria és mitja punta jugant gairebé de davant de centre... I aquesta connexió. Això ha funcionat molt bé. Però això ha deixat de funcionar. Vull dir, diguem que ens han agafat a la cartera. Vull dir, ens han vist a què jugàvem. Vull dir, està claríssim. Per les partits, Cesc ha estat perdut al camp. Per què? Perquè aquest joc, que és el que havia de jugar, no jugava. Al mig del camp tampoc trobava el seu espai. Messi estava molt lluny i gairebé volia fer de Xavi. Vull dir, una mica, una mica, realment la setmana passada estàvem parlant, doncs, de... de quines sensacions els deixaria al Barcelona Madrid i jo us deia que era molt, molt pessimista i en continuo mantenint pessimista. El que passa és que tenint en compte el desastre de Madrid, el desastre... No només futbolístic del Barça, el desastre de l'indignat de l'arbitratge, el desastre de durant dos partits que ens rebin dues vegades seguides i incloent-hi a la tercera a Europa. I a més a més veient que a Europa hi ha un senyor turco que a los baños deu ser fantàstic, però és un poca vergonya, és un lladre. És un cimvergüença, un cimvergüença, que dirien els antics, un cimvergüença, que li regala el partit del Real Madrid davant del Manchester. Doncs veient això, jo crec que això, els jugadors del Barça, igual que jo puc estar molt indignats, han d'estar molt indignats. I ara ha d'arribar a un punt de dir, aquí ho hem de guanyar amb un parell de collons. I si al Barça no li importa un parell de collons. Tal com ho dic, un parell de collons. que tenen, i els tenen molt grans, un parell de collons sobre el Camp Nou, el proper dimarts, no hi ha manera de passar. I jo crec que el Barça té la gran oportunitat, l'oportunitat de la seva vida, de la seva vida, i ho dic molt en sèrio, l'oportunitat de la seva vida, enrere queden els anys, de posar un parell de collons sobre el Camp Nou, de passar a l'eliminatòria, i de pregar... pregar al papa nou que vingui, que es cregui amb el Real Madrid, convidar el Real Madrid a quart de final o a semifinals i deixar-los fora. El Maurinho, insultant, maleducat, prepotent, destrossaquips. Vull dir, a tota aquesta gentusa... a l'Arbeloa d'Estreler, assassí dins del camp, al Pepe Teatrero, a tota aquesta gentussa, el Barça els ha de posar al seu lloc. Jo crec que té l'oportunitat, però ha de començar per posar un parell de collons dimarts davant del Mirac. T'has quedat tranquil? Vale. Molt bé. Gràcies. Que sàpigues... Que sàpigues que el dia 12, 4 a 1. 4 a 1. Doncs t'ho signo, Armand, t'ho signo. Vale, què he de dir? Jo preferiria un 3 a 0. No, 4 a 1. Tu compro, on s'ha de signar? Què vols? Petirem, 4 a 1. No, no, jo no vull res. Però què vols pel 4 a 1? 4 a 1, que és el que passarà. I per què no un 6 a 2? Ostres, tia, tampoc cal emborratxar-se. Bueno... Ja, però penseu que també pot ser un 3 a 1, eh? malament, el 3-1 no ens serveix de res 4-1 serà ara jo no vull pensar estar per exemple 3-1 i que hi hagi un penal en l'últim minut i que l'àrbitre no el sigui Doncs això és un guió, Emili, és un guió que ja últimament estem massa acostumats. Per això t'ho dic. Pot passar, pot passar. Després sortirà a Marca i sortiran aquestes gentusses feixistes de la intereconomia i et diran que no hi ha penal, igual que no hi havia penal, igual que no hi havia mans amb el defensa. Ah, no, no, no. Vull dir, és igual, i ens emprenyarem moltíssim, moltíssim, moltíssim, i estarem com jo ara estic, i molt, uuu, uuu, i se'ls posaran els cabells de punta, i uuu, quina ràbia, independència, independència. Però és igual, però l'endam hem d'anar a treballar i ens quedarem amb aquesta ràbia, i sortirà algú de les Espanyes i al sobre ens dirà que som els nazis. Però bueno, això són coses que ens estan passant darrerament. Hòstia, Billy, t'has fet avui, eh? Home, t'has quedat bé, eh? Crec que t'hauríem de cobrar avui per participar al programa. Perquè estem fent una teràpia bestial, eh? Us ho juro que sí, eh? Que tinc tantes coses al pub, tinc tanta ràbia acumulada, que noi? Doncs res, escolta, el divendres que ve, a veure si ja te l'has tret tota de sobre. Ara me do comprar un divà. Ha, ha, ha! i una negra que em vendi crec que la teva dona no estaria amb un retoc tampoc que et passis no, que es posi morena a veure l'Emili com s'ha quedat l'Isidre com s'ha quedat després d'aquest despit impressionant de l'Emili Sánchez Isidre. Estic de pasta demonià, tu. Cabaranat. Cabaranat. No ho sé. Jo també vull... M'he tranquil·litzat, eh? Sí, t'has quedat tranquil, tu també, no? Sí, sí, sí. En època de quaresma ens estem preparant... Si els jugadors del Barça surten dimarts amb aquest... És que sortiran així. Si surten així... Home, han de sortir a tot. Això està guanyat, eh? De bon començament. És a dir, ja des que sona la musiqueta de la Champions han de sortir a mossegar. És que sortiren així. Sí que estic amb l'Emili amb el tema que han de demostrar. És l'ocasió perfecta per demostrar que són un superequip. Si fan un partit i el remunten... Realment és el millor equip del món. Però fent un partidàs, crec que rentarien la imatge panosa que han deixat en el cop. Això està claríssim. Amb un 3-1 quedaríem eliminats, però si donen una bona imatge, segurament el públic es posaria a cantar el camp del Barça. Això estic convençut. Però bueno... La qüestió és que surtin a jugar i a jugar a guanyar. Des de bon comencem. I que estarà als 5, 10, 15 primers minuts. No crec, molt m'equivocaria si el Milan no surt amb una línia de 5 a darrere i una de 4 a davant. Home, el precedent, perdoneu, és el del Deportivo, per cert. Sí, per això dic que... El Deport d'en Javo i Nureta van guanyar, em sembla, que va ser 4-1 al camp del Milan i els hi van tornar un 4-0 a... al camp del Depor. És a dir, que possible sí és. És possible. No eren aquests, eh? El cacà dels bons temps, el Sidor, etc. Vull dir, era la vella guàrdia. És possible, sí. No recordo malament l'any 2004, és a dir, ja fa un grapat d'anys. Jo estic convençut. Jo veia complicat que el Madrid es classifiqués. I bueno, ha sigut deixar el Manchester amb 10. Ha sigut crucial en aquest partit. També pensava que el València ho tenia totalment perdut i va estar a punt de classificar-se. Per tant, si el Madrid s'ha classificat i el València va estar a punt de classificar-se, per què no es pot classificar el Barça? S'hi juguen a totes i, com saben, poden guanyar. Jo estic absolutament convençut. Però han de sortir des de l'alineació inicial pel partit. I han d'estar convençuts del que faria. El partit de demà potser si serà bo per acabar de... per començar a agafar bones sensacions i veure que efectivament poden perquè està clar que el Depor sortirà a jugar com surt el Milan potser la categoria dels dos equips no és equiparable però que sortiran a jugar igual sí però el que no pot ser de cap manera és tornar a caure en la mateixa història de l'embut fer l'atac pel centre i fer parets i intentar no, perquè així no faran res si intenten això no faran res farà un gol al Messi però això no ens serveix de res i pregar una mica jugar bé i pregar que tot surti de cara 5-1-4-1 també així m'agrada Ja mirarem d'enviar-li un fax al Tito Vilanova. Dels coberts no hi ha res escrit. Però són els que viuen. Ja ho anava a dir, dels valents posa ser morió. I el Madrid sense Xavi Alonso, em sembla, no? Qui són els que tenen la grip? No tinc ni idea, i el Madrid, jo. Ni caso, ni caso. Nosaltres amb aquests equips de segona no ens parlem. Ojo, que juguen contra el Celta. A Vigo. Ja van perdre. No se li dona massa bé. No se li dona bé. És dels camps que els hi costa. Jo crec que guanyarà. O no. Véren contents de guanyar el Barça i de guanyar el Manchester. Per això t'ho dic. I a més la Lliga ja saben que la Lliga l'han perdut. Ells van anar per la dècima. Bueno, segons algú diu que no, que la Lliga la guanyen a Madrid. Sí, això també ho he sentit dir jo. Sí, sí, sí. Que el Barça està... Ja s'ha acabat el ciclo, ja s'ha acabat el Barça i ja està, ara ja no guanyen a la Lliga. Aquests dos partits mitjans han tingut una potra impressionant amb ajudes arbitrals i es pensen ja que són la bomba. És el millor que els pot passar. Sí, que es confiïn. La llàstima és que la final de Copa li ha tocat amb l'Atlètic de Madrid, que quan s'ho juga davant del Madrid segurament jugada al Bernabéu no, al Calderón no, no, no, juguen al Bernabéu el dia 17 divendres 17 i he sentit avui al Calderón? doncs jo he sentit el Bernabéu hòstia Jo el camp no el recordo, però sí que es jugarà en divendres. En divendres, el dia 17, perquè el dia 18 hi ha Televisió Espanyola, que és el que dóna la final, té el Festival de l'Eurovision. Té collons el teu ar. I és molt important aquest festival. I tant. Home, a veure, a mi, sincerament, se'l poden estalviar el partit de l'Atlètic. Però... Juguem a l'Atlètic o a Madrid? Contra qui en? Si el Simeone es posa les piles i encabrona els seus... No sé, l'Atlètico de Madrid... En fi, tindrem temps de parlar-lo. La porra per demà, ràpid. La porra per demà. 5 a 0. 5 a 0. Adéu-siau. Adeu, Emili, i fins el divendres que ve. A les 8 estarem aquí a la desvernada. Fins a les hores. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Adéu.