Anticicló, bicicletes a BCN i cas Aguirre-Piqué

Ara escoltes ràdio desfè, sintonitzes ràdio desfè, la ràdio de Sant Jus. Ràdio Tesfem 98.1 Ràdio Tesfem 98.1 Què? Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. Hola, ma tan melà. La desbarnada. La semanela. No, la desbarnada. La semanela. No, sembles el de passar palabra, no. La desbarnada. La semanela. No, la desbarnada. La semanela. La semanela. Molt bona nit, quan són les 8. I si avui és divendres, això és... Bueno, salutacions d'en Marc Simón, que tinc aquí a la dreta. Del mini-equip del programa. Bona nit a tothom. Simon & Simon... Sí? No em sento. Ara. Simon & Simon, aquí al programa. El senyor Oscar Ramos, que em sembla que està entrant per la porta en aquests moments. Un aplaudiment ben fort. Quan entri ja el tornarem a saludar, però esperem comptar també amb la col·laboració del Josep Maria Montes, amb la predicció del temps, amb el doctor Santiago Barambio, amb temes mèdics, el Mariano González des de Madrid, a veure si ens parla dels camions d'escombraries aquests, que sembla ser que fa 5 mesos que eren provisionals i encara segueixen recollint. les escombraries, el senyor Isidre Anglès, que ens parli del Barça i a veure si sabem què ha passat amb el caso Ossassuna, la Núria Garcia, que no vindrà perquè s'està ampullant el diccionari de la Real Acadèmia de la Lengua Catalana, perquè participarà en el concurs de TV3 al Gran Dictat i, clar, està concentrada estudiant el... el d'allò. El senyor Oscar Ramos i París, que sí, ara sí, acaba d'entrar. Bona nit. Bona tarda, és, ara? Bona tarda. A l'Hermán García, que com sempre ens farà una recepta de cuina, i salutacions també pel nostre director, que segueix una mica patxutxo, el senyor Emilio Escazóquio. La desbarnada. Avui és 6 de març del 2015. Han passat 65 dies i en falten 300 per canviar d'any, per arribar al 2016. És la setmana 10 de l'any. Una setmana que va acabar la setmana passada, vam començar aquesta, amb noms de dues persones que ens han deixat, com són la Rosa Novell, o com eren Rosa Novell i en Jordi Tardà. Aquesta setmana passada es va celebrar a Barcelona el Mobile World Congress, El dilluns, dia 2, Ràdio d'Esvern va fer 31 anys. Molt bé. I ara anem a veure què ha passat. Felicitats, felicitats. Sí, sí, sí. Per què us toca? No, ho volia dir el divendres passat i se'm va despistar. De dir, el dilluns farem 31 anys, però em vaig despistar. Però així està fet i ja està. A més, diu que felicitar abans que passi... Que no. Sí, que no, que no, que no. Millor o millor després. Doncs anem a veure la lluna i el sol. Marc, sisplau, ens pots parlar del sol? El sol ha sortit avui a les 7 i 22 minuts i s'ha posat fa una estoneta a les 18 i 45. I demà? I demà el sol sortirà dos minutets abans, a les 7.20, i es pondrà un minutet més tard, a les 18.46. Això vol dir que ja s'allarga el dia? Home, ja fa dies, eh? Des del dia 5 de gener. De fet, el desembre ja es comença a allargar per... Em sembla que és per la tarda. Una miqueta. Una miqueta, molt a poc a poc, per la tarda. I a partir del 5 de gener es comença a allargar per les dues puntes. Sí, sí, però a més, de manera clara, eh? Si ara ja a les 6 de la tarda encara hi ha llum, i encara dius, home, fa... No, home, jo arribo a casa i encara es veu resolt per darrere la muntanya del Garraf, encara veig resolt. Una mica. Una mica. Molt bé. Bé, senyor Oscar Ramos, ¿em es pot parlar de la Lluna, sisplau? La Lluna, la pruna vestida de dol, surt a les 19.42, és a dir, a les 7.42 minuts, fa un momentet, i es pondrà aquest matí, o la matinada propera, a les 7.27, i hi haurà dos quarts de vuit. I demà, això una mica més tard, sortirà cap a les dos quarts de nou, més o menys, passat vuit minuts, i es pondrà gairebé a les vuit de matí, a les set cinquanta-six minuts. La nit passada, o sigui, la nit de dijous a divendres, va ser lluna plena i va ser la lluna... Grossa, grossa. Sí, però és la lluna més petita que es veurà aquest any, perquè està més distant de la Terra. Doncs es veia un claus de lluna. Sí, sí, sí. Però serà la Lluna més petita. És que es va dedicar, va agafar un peu de rei i així va començar amb dir-la. No, senyor, no, senyor. I ho he llegit amb un calendari d'aquests astronòmics. D'aquests que sí saben. Sí, molt bé. Doncs anem a veure coses que van passar tant el dia com avui, 6 de març. I comencem pel 1714, Marc. 1714. Es va firmar un tractat de pau que posava fi a les lluites entre França i Àustria. La famosa guerra de successo espanyola. Sí, aquí va començar la debacle. Tal dia com el d'avui. Sí, la debacle. I al cap de quatre dies entraven a Barcelona. La vida és així. Mira, tal dia com el d'avui, de 1831-6 de març, en el Teatre Carcano de Milán, a Itàlia s'estrenava l'òpera La Sonàmbula de Vincenzo Bellini. Tal dia com avui també, el del 1853, a Venècia es va estrenar la traviata de Josep Verdi. 1869. Dimitri Mendeleev va presentar la seva primera taula periòdica a la Societat de Química de Rússia. Vitio, Sodo, Potosio, Rubidio, Cesio, Francio, Berilio, Magnesio, etc. Hi ha algunes coses més. Jo me la sent català, ho sento. Hi ha uns números més. Jo quan era petit el català no existia a l'escola. Ah. No, no, no. Mira, tal dia com el d'avui del 1899, atenció perquè aquesta té gràcia, l'empresa farmacèutica alemanya Bayer registrava l'aspirina com a marca registrada. Tal dia com el d'avui, tu, naixia l'aspirina, naixia l'aspirina. El ácido acetilsalicílico. Sí, però amb nom d'aspirina. Amb nom d'aspirina. Ahí estamos. Bueno, vam posar nom més fàcil. Doncs, uns anys més tard, el 1972, a Barcelona, a Espanya, com o no, va tenir lloc l'explosió d'un edifici Capitán Arenes Cantonà de Santa Amèlia, que va causar 19 morts. Inicialment es va atribuir a un escape de gas natural, però posteriors informes del Col·legi Oficial d'Enginyers de Barcelona ho van desmentir. Aquests dos carrers... Santa Amèlia em sona, però Capitán Arenas ja no existeix, no? Sí, sí, i tant. És més gran que el Santa Amèlia. Sí, sí. El Capitán Arenas és el que va parar... Ràpid, ràpid, callejero. Busca, callejero. El Capitán Arenas és el que va parar el tall britànic de Diagonal, el que baixa des de Sarrià. Correcte, ja està. Sí, sí, correcte. Sí, senyor. Tal dia com el de 86 de març de 1983, atenció, als Estats Units sortia a la venda el primer telèfon celular del món, el Motorola DynaTAC. Sí, que devia ser un zapatòfono com el de l'anacleto agente secreto, lo mismo. L'any 83, com passa el temps, eh, mare de Déu? Sí, sí. Doncs tres anys més tard, el 1986, es va veure per última vegada el cometa Halley. prop de la Terra, que no es tornarà a veure amb aquesta proximitat fins a l'any 2061. O sigui, que amb una mica de sort algú d'aquesta taula encara el podrà veure. No ho sé jo, no ho sé jo. Sí, sí, home, sí. Perdona. Bé, no, sí, just, sí. I tot jo. La cosa mala. Home, perdona, falten 40, no, 50 anys, en tens 30, 80 anys, cada dia l'esperança de vida és més llarga, només faltaria. I l'esperança és l'últim que es perd. I tant, i tant, i tant. Bé, doncs anem a veure els sants que se celebren avui. Comences, Marc, sisplau? Sí, avui és Sant Fridolino Abad, Maria de Providència, fundadora... De què fundadora? Doncs d'alguna congregació mariana. D'algú, d'algú, d'algú. Ja està. Ja està, sí. Avui tu, bons, pocs però bons. Pam! Sí, sí, sí. Sant Fridolino i Santa Maria de la Providència, si t'agrada bé i si no, és ok. Ho deixes. I digues els de demà, ja que t'has parlat poc. T'has sentit un poco. El santural de demà és Santa Perpètua. De moguda. O l'altre. Santa Felicitat. Felicitat. I Santa Felícia. Molt bé. Felicitats a tots ells. I si algú celebra un sant d'aquests que no hem posat aquí en el santural... Perquè la veritat és que a vegades entres al santural catòlic i surt una llista molt gran. Però aquesta vegada era curteta. Doncs anem a veure els aniversaris. Per què no comences? Vinga. Tal dia com el d'avui, un 6 de març, però d'allà fa 69 anys, naixia David Gilmour, guitarrista britànic de la banda Pink Floyd. Agarra-me, que me voy. Sí, senyor. Doncs fa 68, un menys, el dic Forsbury. Pels joves, no us en recordareu o no ho sabreu, aquest senyor és aquell que als Jocs Olímpics de Mèxic va deixar de fer el rodillo que en deien per fer el salt d'alçada i va saltar d'esquena. Amb tisora, la tisora aquella... Perdó, i va saltar d'esquena. Aquell salt que anaven corrent i quan arribaven, badien les cames d'esquena. Digues l'últim... Doncs mira, tal dia com el d'avui, però de fa 56 anys, naixia el Lobo Carrasco, futbolista professional. Sí, senyor. I també és l'aniversari de Sandro Rossell, que en fa 51 anys. Això tu ho tenies ganes, eh? Home, per suposat, home. Tu ho tenies ganes. I és l'expresident del Barça, entre altres funcions que deu fer. O no. Sí, perquè també era d'una companyia de vol, és president d'una companyia de vol. Sí, no recordo quin era, però sí. Però bé, ja està, no? Sí, ja s'ha acabat. Ja han vist el dia i ara anem a veure... Ja podem marxar? Ja està, no, no. 10 minuts de programa, el record. Ara anem a veure quin temps farà aquesta setmana. Josep Maria, molt bona nit. Hola, molt bona nit. Què tal? Què ens expliques per aquest cap de setmana? Avorrida. Doncs, home, sí. És avorrit, cosa que vol dir que és més fàcil de preveure que altres situacions. Tenim l'anticicló i el tenim pràcticament a sobre, cosa que vol dir que genera això, molta tranquil·litat. En aquests moments les pressions atmosfèriques són molt altes, cosa que vol dir que tenim l'aire amb poca circulació, amb poquíssims núvols, per no dir pràcticament ni un, I això sembla que va per llarg. Sembla que tindrem, doncs, un període bastant llarg, com a mínim set o vuit dies, de tranquil·litat pràcticament absoluta. Això vol dir que fins divendres que ve, sol. Sol. Hi haurà petites variacions, això sí, que si en cas ara ho comencem a matitzar, però seran molt poques, almenys per comentar alguna cosa més. Demà tindrem sol. De fet, el tindrem durant tot el dia. L'antesicol el tindrem pràcticament a sobre. Tindrem encara una mica de vents del nord, cosa que farà que l'aire sigui molt sec i la matinada encara sigui fresqueta. Això és el que et anava a preguntar. Això vol dir que els matins tindrem fresca i, en canvi, els migdies potser seran més suaus? Això mateix. Sobretot demà. Demà pujaran més respecte a les d'avui. Un grau o dos més que les d'avui. Mhm. i demà a la nit les temperatures tornaran a baixar, com les d'aquesta nit. Aquesta nit que tindrem de divendres i dissabte. Diumenge començarem igual, el que passa que a partir de mig matí els vents giraran una mica agregal del nord-est de l'interior d'Europa, o inclús una mica de llevant, cosa que faria que se'nnúvolés una miqueta, i puguin aparèixer alguns núvols arran de la costa, i potser els veiem des de Sant Jus cap al mar, o puguin, inclús, arribar aquí, al mateix poble. I les temperatures, això és a dir, en aquest moment comencen a baixar una miqueta precisament per això, no només pels núvols que puguin aparèixer, sinó també per la humitat. A augmentar la humitat, doncs, farà baixar la temperatura. Ja, però crec que el dimetge baixaran una mica les temperatures respecte al demà, dissabte. Baixaran una mica, però vull dir que tampoc serà... Una mica, no, no, poquet, poquet, sí, sí. Serà un flux de vent fluix, Però, vaja, però està el suficient com per notar... Penseu que en aquests moments el mar Mediterrani es troba, en moment, amb temperatures més baixes de tot l'any. Ah, bueno, hasta per no anar-hi, no? Què? Hasta per no anar-hi. Això mateix. Escoltem, si ens hem de pelar de fred... Bé, més fresques. I dilluns seguiré més o menys igual que el diumenge, o sigui, quedarà les temperatures una mica retallades... Això sí, general farà bastant sol, pot haver encara alguns núvols baixos aquí arran de la costa, i en dies posteriors l'anticicló ja ens agafarà molta força, de fet es col·locarà exactament a sobre de Catalunya, i va per, això creiem, per 3 o 4 dies més, a partir del dimarts, cosa que farà que hi hagi molta tranquil·litat, moltíssima, vol dir, de vents fluixíssims, dies amb molt sol... I les temperatures màximes, això sí, durant els dies, s'aniran recuperant. Però al matí seguirem tenint fresca? Jo, quan surto de casa a les 7 del matí, tindré que posar-me encara la jaqueta gruixuda? Això especialment seria dilluns i dimarts. Després ja creiem que també s'aniran recuperant, al mateix ritme que ho facin les màximes. Però, però, escolteu, ja ho diu la veu popular, eh, hasta el 40 de mayo. Sí, no t'equites el saio. Per tant, allò que... Sí, però a les 12 del migdia l'ha abricat sobre. Però tu no ha vist tot el rato a les 12 del migdia, guapo. Però carreteja-t'ho tot el dia. Allà carretejo el portàtil. Ho faig? Per no refredar-me? Bé, bé, bé. Sense discutir, eh? Que no arribi la sang al riu, eh? Continua, continua. No, no, el creiem, doncs que això... Sí, sí, de moment això és un regal que ens fa el mes de març amb aquests dies molt bonics que farà a partir de demà mateix, que de fet ja ha començat avui. Això sí, però veiem canvis més endavant i sembla que les coses certament... podrien canviar bastant, però haurem d'esperar, això sí, de setmana vinent, per poder-los ja anar vinent de forma molt més clara. Molt bé, doncs divendres en parlem. Perfecte. I divendres potser ja ens tocarà fer-te examen, no? Sí, sí, sí. Aquí, aquí. Així m'agrada. Estudi a força. Ja ho estic preparant. Ah, molt bé, molt bé. Vinga. Si voleu ja us avançar alguna cosa. Va, avança-nos-ho. Frisem per saber-ho. Aquest any el canvi d'estació es prohibirà el dia 20 de març. 20 de març. La setmana que ve si volés-ho diem l'hora i el minut. Molt bé, perfecte. És divendres el 20 de març, eh? Sí. Farem la festa a la primavera. Sí, sí. La setmana que ve ens ho dius perquè si arriba abans del programa puguem ja fer la festa. Potser serà després del programa, però... No, no, dic, la setmana que ve estarem a 13, no? Sí, 13, i ens ho pots adelantar ja el dia i l'hora. I el mes 13, cuidadín. Sí, sí, però està la vacuna del sábado 14. Cuidadín. Però ens adelantes, o ja ens has dit el dia, ens dius l'hora, i així ja el divendres 20, si convé, ja haurem celebrat l'entrada de la primavera. Genial, doncs vinga. Molt bé, Josep Maria, moltes gràcies i fins divendres que ve. Vinga, que vagi molt bé. Adéu, adéu. La desvernada. Bé, doncs anem a parlar de les notícies que han passat durant aquesta setmana i per començar les notícies farem el regalet de cada setmana. Avui us explicaré dues històries. La primera història, 4 d'abril de 2014 a les 4 i 20. Un Toyota Verso de color blanc a part del carril bus de la Gran Via de Madrid davant el número 44 de la plaça Callao. Una parella d'agents de mobilitat s'apropa al vehicle amb intenció de posar-li una multa. Al veure els agents, la conductora del cotxe, que estava fent una operació bancària en un caixer automàtic, surt corrents cap al cotxe, es tracta d'Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid. Segons el part dels municipals, li van demanar a la senyora Aguirre la documentació per omplir la denúncia, però aquesta, molt nerviosa i alterada, es va ficar dintre del cotxe i amb la fugida, golpeja la moto d'un dels agents donant-se la fuga. La història continua a casa de l'infractor amb la presència dels agents denunciant una patrulla de la policia municipal. El 23 d'abril, el jutge, instructor, determina que no hi ha hagut delicte de desobediència a l'autoritat i, en tot cas, podria haver-hi un delicte de faltes que acabaria de ser declarada culpable amb el pagament d'una multa per aparcament indegut. Finalment, el 19 de gener de 2015, el magistrat Carlos Valle decideix l'arxiu del cas i ja no en sabem res més. Segona història. 13 d'octubre del 2014. La policia municipal deté un vehicle al carrer Triasfargas, al Port Olímpic, per haver estat detingut 15 minuts en un carril bus. Eren les dues i mitja de la matinada. El vehicle, conduït per Mar Piqué, germà del jugador del Barça, Gerard Piqué, que va sortir del cotxe dient segons l'atestat, «Me tenéis envidia porque soy famoso. Me estáis multando porque vais a comisión. Porque no tenéis dinero y os tenéis que llevar la comisión». Esta denuncia va a quedar en nada porque llamo a tu capo y me la quita. Voy a hablar con tus jefes y se te va a caer el pelo. Sois unos chulos y os creéis los amos del mundo por llevar este uniforme y multar a la gente. Esta multa la va a pagar tu padre. Sois una vergüenza. Me da asco vuestro trabajo y la guardia urbana es una puta vergüenza. Al 15 de octubre Gerard Piqué publicaba el Twitter. Se ha exagerado mucho lo que dije, pero en cualquier caso, lo siento, me he equivocado y no volverá a ocurrir. El 19 de febrer es va veure el judici i fa uns dies es va publicar la sentència de la jutja Maria Asunción González. La titular del jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona recrimina al central blaugrana la seva actitud despectiva i d'agressivitat verbal i gestual cap als agents que es disposaven a multar el seu germà la matinada del 13 d'octubre de 2014. A l'hora de xifrar la quantia de la comdena, la jutja opta per una quantitat proposada per l'acusació particular, exercida pels dos urbans, que va demanar 10.500 euros. Al prendre en consideració la situació econòmica del futbolista, que percep un sou no inferior als 6 milions d'euros anuals. La jutja remarca en aquest sentit que la multa que li imposa Piqué, d'una quota de 300 euros durant 35 dies, es correspondria a una sanció de 60 cèntims diaris a un milieurista, que són la immensa majoria de les persones denunciades en els judicis de faltes. En la sentència, que es pot recórrer a l'Audiència de Barcelona, la jutge adverteix a Piqué que si no fa efectiva voluntàriament la multa en el termini de set dies, des que el veredicte sigui ferm, li podrà imposar un dia de privació de la llibertat per cada dues cotes que deixi d'abonar, sense necessitat d'un requeriment previ. En la sentència, la jutja també es fa ressò de les disculpes de Piqué a Twitter, dient que la frase que s'ha utilitzat en moltes ocasions, en tot de broma, i no com una demostració de penediment. Està clar que la botifarra d'avui és per Esperanza Aguirre i Gerard Piqué, per la seva actitud. Però si els aficionats al futbol demanen als àrbits unificació de criteris, creiem que als jutges també se'ls ha d'exigir. Per tant, el magistrat Carles Valle i el jutge, i a la jutja, Maria Asunción González... Bé, doncs anem ara sí a veure les notícies que han passat aquesta setmana, i Marc... Comences? Començo, començo. No hi ha notícia tecnològica, ho sento. Ah, no? No. Tenint el Congrés aquí? No, perquè és més de lo mismo... El programa no serà el mateix, eh? El Zuckerberg dient que... Sí, és el fundador de Facebook. Que, bueno, dient-lo de sempre, que cuando hay dinero... Que s'han de... Doncs mira, parlant de Piqué, van a sopar amb el Piqué. I la Shakira. El petit comitè, em sembla, no? Van a estar sopant, em sembla que el petit comitè. Bé, que això, que la inversió dona inversió, inversió, i tot és inversió. Però bé, no, jo he trobat un altre... Perdona, diu que quan va fer la reunió aquesta que va fer, no sé on exactament, em sembla que al Liceu es va aixecar una noia per fer-li una pregunta i la pregunta de la noia va ser per què no té wifi aquesta sala? Tot bé. Toma, ja. Bé, vés, vés. Enllaviarà el molt guàlgo al Congrés i novetats i tot, però, bueno, com no em donen cap incentiu per fer publicitat... Que paguin, és allò, que si volen que en parlem, que paguin. N'he trobat un altre, bastant interessant, és per una de les aficions que he perdut, per desgràcia, per falta de temps, però Barcelona ha modificat una de les seves normatives, que a partir d'ara podran multar els conductors de vehicles a motor que angoixin, acocin que no sé com és en català els ciclistes Arrel d'una nova normativa que prohibiran que li facin llums, que li toquin el clacson a una bicicleta que circuli per la vorera, pel tros. Perquè han aplicat una normativa que les bicicletes només podran circular per aceres de 5 metres o més que tinguin almenys 3 metres lliures a Barcelona. Però això ja fa temps que era, no? Sí, però ara... Sí, era 4,75 metres. Però és que ara només podran circular per la cera. Sí. No, la normativa ja hi era, però ara el problema era que quan la bicicleta anava per la zona dels cotxes, hi havia cotxes que els feien llum, que els deien de tot, que els tocava el claxon... Però ara, si hi ha un urbano davant... podrà multar el... El ciclista. No, el que circula amb el vehicle. I la meva pregunta és, i qui multarà a tots aquests ciclistes que se salten els semàfors en vermell? Cada dia a Barcelona... Sí. Eh... No. El Ayuntamiento de Barcelona pone una multa al mes a los ciclistas incívicos. Una multa al mes? Sí, seria qüestió que si ho féssim mirar, no? En fi, jo estic d'acord amb Simón Senyor, eh? Estarà prohibit... A veure, evidentment hi ha molts ciclistes supercívics i que compleixen totes les normes, etcètera, etcètera, i que, a més, se'ls fa la vida molt complicada perquè els conductors no respecten els d'allò, els vianants tampoc moltes vegades no respecten els que... Però hi ha més d'un, de dos, de tres i d'uns quants ciclistes que Tela Marinera. Tela Marinera. Si vas per una carretera i et trobes una colla de ciclistes, ara com que poden anar, com els hi doni la gana, poden anar de cinco en fondo i t'ocupen tota l'amplada del sentit de la conducció. Llavors, arran d'aquesta normativa, que en 18 mesos ja estarà aplicada, només podran circular per la sera de 10 de la nit a 7 del matí Els menors de 12 anys i els seus acompanyants estan exempts d'aquesta normativa, però jo de totes maneres estic pensant, dic... que aceres tan amples de 5 metres en queden molt poques. No, no, perdona. I el Passeig de Gràcia. Passeig de Gràcia també. Hi ha 3 metres lliures, eh? L'acera pot ser ampla. Potser paral·lelo, potser també. El que passa és que, perdona, però cada dia les aceres de Barcelona són més amples. Però em refereixo que si tens d'anar, si és per fer una volta per Barcelona, perfecte. Però si és per anar d'un punt a un punt B... No siguis tan tiquismiquis, no siguis tan tiquismiquis, home. A veure, sí que hi ha més carrils... Sembles el covaia que tinc a casa. Sí que hi ha més carrils bici i que no ho sabia jo que hi ha una calle bici. Les zones de 30 se'ns diu carrers bici. Com? A les carrers que es van a 30, que marquen el distintiu, té el nom de carrer bici. No carril bici, sinó carrer bici. Jo tampoc. Ma vida ho havia sentit. Però això és normal que no ho hagi sentit perquè m'ho acabo de treure jo de la màniga. No, però a veure, que ara et puguin multar, que això està bé. Molt! És collonut que et puguin multar. Però que no esteu escoltant el que diu aquest xicot? Per incompliment. Jo he estat ciclista durant molts anys... Ja et notava jo un aire. Sí, a Indurain, no? El pelicol del gal o una cosa d'aquesta. I llavors, clar, tu circulaves per les esceres, molestaves a la gent, llavors el problema és que si intentaves anar per on els vehicles, et tocaven el clacson, et queies... A mi m'han atropellat dos cops en bici. Mal assumpto, això és mal assumpto. No plou mai a gust de tothom. No, però amb això té raó la... i de llavors, tancar-li el bici, van posant, doncs clar, la qüestió és, tu agafes una bicicleta i dius, ostres, és que em fa por agafar la bicicleta per anar del punt A al punt B perquè tinc de creuar aquest carrer. El Marc s'ha de reconèixer que té raó ara mateix. No volem ser una ciutat mòbil i tot amb menys contaminació i tot? Sí, home, però... Però mira, jo perdoneu, perquè potser estem allargant això i no sé si volem posar altres coses, però... Bueno, per circumstàncies jo he estat a alguns països escandinaus, de fet a els tres països escandinaus, I allà el tema de les bicicletes, realment, pràcticament, es podria dir que és quasi com una religió. O sigui, el sentit cívic que tenen tots, conductors de vehicles a motor, ciclistes, o persones que utilitzen les bicicletes, i vianants, és al·lucinant. I la quantitat d'ús que s'enfada la bicicleta en aquests països, sobretot a Dinamarca, que és on no recordo més, és una cosa espectacular, que arribar a aquells nivells d'utilització, però fins i tot d'utilització conscient, i de consciència, i de... No ho sé, i de viabilitat. Una cosa, però, increïble, de veritat, increïble. Jo aquest estiu també he estat a un poble d'aquí de França, Balans, a prop de Lyon, i a Lyon hi ha molta gent que va amb bicicleta. I també el que tu dius, tothom es respecta a tothom. Tothom sap què ha de fer. Jo crec que aquí el problema també ha estat que... Penso que algunes de les distribucions que han fet de carrils bicis, senyalitzacions, jo crec que la gent no ho sabem. Ni ho saben els ciclistes, que haurien de ser els primers, ni ho saben els conductors de vehicles a motor, ni ho sabem els vianants. Però jo puc passar per aquí? Jo puc parar aquí? Vostè ha de fer el C del Paso, l'he de fer jo? Un Cristo, un Cristo. A veure, jo ho feia. Quan vas en bici i vas per on els vehicles, t'actues com un vehicle. És quan avançarà... Si hi ha un grup de ciclistes al mig de la carretera i hi ha una línia contínua... Sí, pots adelantar-ho, eh? Els pots adelantar, però igual que hi ha aquesta normativa, el problema és que la resta de normativa, dius, ah, el ciclista hauria d'actuar com un vehicle. Sí, sí, sí. Aquí a Barcelona una mica el que passa, penso jo, jo no soc d'anar amb bici per ciutat, jo el faig servir per les carreteres d'aquí al Baix Llobregat i tal, i procuro passar per postos de poca circulació, però bueno, jo penso que quan es van posar en marxa aquí a Barcelona els carrils bici, es van posar persones que eren de passeig, No eren, diguéssim... De ús, de desplaçament. De desplaçament, correcte. Era allò, la família, no sé què, perquè es va fer la Diagonal, es feia el Port Olímpic, tota la zona aquella nova de Capellà i tal. I, bueno, no sé, carrers amples... Però, clar, no permetien utilitzar la bicicleta com un medi de transport. Correcte. Sinó que era com un medi lúdic de passar allò de dir... Ara han posat en marxa el Bissing, que per tant l'Ajuntament recapta peles, i llavors han decidit ampliar tota la història i suposo que per això tenen que fer una normativa per controlar totes aquestes històries. No, i que potser segurament la normativa calia després de molts anys de... Sí, suposo que sí. No lo sé. Vaig jo per una altra notícia, aquesta és de cultura, lliberació de llibres. Llep! A Valladolid. De què estamos hablando? A veure, això ja es fa a moltes ciutats del món, no només a Valladolid. El que passa m'ha fet gràcia perquè a Valladolid demà faran, diguéssim, una gran lliberació de llibres. O sigui, lliberació de llibres, què és? És posar llibres en postos que la gent va, l'agafa... El llegeix i després ell el torna a deixar en un altre lloc ja referenciat perquè algú pugui anar a buscar un llibre i anar llegint. És una manera de contribuir a que la gent llegeixi i no es tingui que gastar gaires peles, al contrari. Diu que el pròxim dissabte, o sigui demà, a Valladolid, a partir de les 12 del... del migdia, a la plaça Fuente Dorada, hi haurà una liberación de libros. Quina gracia. Això ja és el que comentava, que és deixar un llibre perquè la gent el pugui llegir. Ells diuen que primer començaran per la plaça aquesta, la Fuente Dorada, però que aniran ampliant tot el tema a tota la ciutat per poder que tothom tingui accés a... a poder accedir a un llibre. Diu que gràcies a això la Biblioteca Municipal de Valladolid ha rebut molts llibres, perquè és la promotora d'aquest event, d'aquesta història, i ha rebut molts llibres que molts ciutadans, potser perquè a casa ja no tenen espai, que és el que em passa a mi, van i els han donat a la biblioteca. I la biblioteca és la que els escamparà primer per la plaça aquesta de Fuente Dorada i després per tot el... a tota la ciutat de Valladolid. Molt interessant. Més que res per fomentar... Una iniciativa molt xula. Sí, senyor. Sí. Marc? Era la notícia tècnica? No, tècnica, no. Estava buscant quants quilòmetres hi ha de carrils bici a Barcelona. No te'ls acabes pas, eh? T'havies quedat enganxat. Enganxat, no te'ls acabes pas, eh? Quanto? 180 quilòmetres. No està mal. O sigui, hi ha un mapa que està tot... No està mal. O sigui, jo almenys no els faria. No està mal. No, no, jo no. Jo dic que... No, no, però espera, és que no trobo cap que sigui... Busca algú, mentrestant jo comento aquesta. Canadà, el banc de Canadà, ha demanat a tots els fans de Mr. Spock que deixin de pintar els bitllets de 5 dòlars, deixin de repintar-los amb les orelles, la pareta, les patilles que portava el Mr. Spock. perquè sembla ser que s'estan trobant amb molts bitllets d'aquest tipus i estan retocant el bitllet de 5 dòlars aquest, porta el retrat del... del sèptim primer ministre que va tindre al Canadà, Wilfred Laurier, que suposo que devia ser mig anglès. I deu tenir una retirada en l'actor, en el Mr. Spock, el doctor Spock. Sí, i bueno, diu que no és correcte. Jo els he vist, eh? Molt divertit. Sí, sí, jo t'he vist alguna foto i estan molt bé. Per cert, ara que dius això, l'altre dia em van enviar també una conya d'aquestes, una foto, d'una moneda, em sembla que és d'un euro amb la esfinja del rei Joan Carles, però que està manipulat de tal manera que és el Pablo Iglesias. El Pablo Iglesias de Podemos, sí. I tu, i s'assembla? No, no. I s'assembla punyetero? Sí, sí, anava a continuar la notícia. No, no, però ja està bé. No, no, home no, sisplau. Per això, perquè aquí a Espanya també sembla ser que s'han començat a veure monedes del Pablo Iglesias del rei, d'un euro amb la cara del rei i modificada i que s'assembla molt a la de Pablo Iglesias. Avui he llegit també una curiositat, no sé on era, que massa volia llegir-ho més extensament però un problema domèstic m'ha impedit fer-ho. diu que la salutació aquesta que parlàvem l'altre dia d'aquests que separen els dits, diu que és una salutació jueva. Busca-ho. Simons Júnior, busca-ho ràpidament, perquè això ho trobo fascinant. És fascinant. I a més es veia una foto d'un rabí i estava amb les dues mans i els dos... Jo no soc capaç de fer-ho, eh? Jo soc incapaç de fer-ho. Està amb els dits dels peus, eh? Això està amb els dits dels peus. Casi ho aconsegueixo, però no. Es veu la càmera? I, bueno, m'ha cridat molt l'atenció. Això era una salutació jueva. Sembla ser. És un saludo tradicional hebreu i, además... O sigui, és cert. Sí, estic buscant aquí... A veure, si ho poses en imatges, es veu la imatge del... del... I el text no explica res per això, quina salutació és, o alguna cosa així. O què vol dir, o què representa, o quina simbologia té. Aquí, el Padre... Oi, oi, oi... wikipedia, home, wikipedia, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, o Deixa-ho estar! No, no, no ho trobarà, no? No, no, que va, que va. Bueno, va, deixa-ho, Marc, deixa-ho. Si llarna el programa. Calla, silenci. És descendiente de la tribu Coen. De la família Coen dels ueus. Dels directors de cine, que és el mans Coen, no? Sí, clar. Home, és de suposar. Com a mi, amb la família. Bé, doncs ja està, ja està. Com que no tens cap més notícia, anirem viatjant cap a Madrid i mentrestant aniré comentant una notícia que he trobat de Madrid. Que diu, camiones de diésel. Has trobat ja per què? És una bendició sacerdotal. que estiren els braços, posen les mans cap endavant i llavors amb les palmes cap a baix, separen els dits de les mans fent el símbol, però és cap a baix. No és com aquell que ho fa cap a baix, però és una cerimònia que clar, és que qui comença a dir tot de paraules... jueves i no... No passa res. Bé, tranquil. Ja ho sabem, doncs sí que és una benedicció jueva, però el que passa és que es fa amb els palmells de les mans mirant a terra, no en vertical, com podria ser una salutació. Doncs bé, arribat a aquest punt, ja anem cap a Madrid, agafem l'avell, com sempre, i anem a veure què fem. Pues ve, ya me ha arribat a Madrid, hasta Matocha. Mariano. Buena nit. Buena nit. O como diría el señor Spock, tordiv smushnagé. Toma ya. Eso de ya. Eso es el idioma vulcano. Bocabadado no saps. Si sabe vulcan en todo. Ya te digo. Larga vida y prosperidad que decían en la serie. Bueno, ya vemos que dominas la lengua. La lengua y la mano. Bueno, bueno, bueno, sí. Ya estamos en horario infantil, Carlos. No sé, a las 8 y 40 estamos en horario infantil. La mano, la lengua. No queremos saber más, Mariano. Yo creo que lo podríamos dejar aquí. Yo lo domino, ¿eh? No queremos saberlo. Bueno, Mariano. Luego no puedo dormir. Yo seguro que sí. Bueno, cuéntanos algo. Habrá que ver los que han leído 50 sombras de Grace y después de esta introducción pueden dormir o no. Ah, ah, bueno, no sé, aquí, ¿alguien ha visto 50 sombras de Grey? Mira, Andrea Bueno, que antes no he hablado de ella, Andrea Bueno, que está al otro lado del cristal, nos dice que ella sí. Yo sí. ¿Sí? Sí, sí. Explícanse, ¿qué te ha semblat? Bé, bueno... És igual, ja està, ja està. Gràcies. No, no expliques que estem generant un quantitat. No, però, bueno, és lo que passa, supongo, quan lees un libro i després ves la pel·lícula, te decepcionas una mica, un poco, però jo ja havia leído crítiques de la pel·lícula quan s'estrenava en la Berlinale i va amb la expectativa molt baixa. I, la veritat, jo me reí. Ah, mira, mira, mira. Però reïmme me reí un rato, això és veritat. Igual no la van fer perquè la gent no regués. Segurament no, però no m'esperava els punts d'humor que tenia. Jo recordo fa uns anys que la gent anava a veure pel·lícules de terror al cine perquè li feien riure. Jo recordo els anys 60-70 i hi havia gent que anava... Jo a les pel·lis de por normalment em dóna per riure i és una situació estranya. Hi ha gent que es caga de por parlant en plata i a mi em fan gràcia. I tu tienes miedo en las pel·lícules o te ries? Yo siempre me río. Yo miedo ya tengo poco. O me río o lloro. Hay otras cosas, ¿verdad, Mariano? ¿Que dan más miedo que las películas de terror? Sí, bastante más cosas. Las películas de terror nos han acostumbrado a comportamientos todavía más raros y más primitivos y más violentos seguramente. Ya te digo. Por eso ese saludo de larga vida y prosperidad siempre me ha parecido maravilloso. Un saludo entre medio hippie y medio libertario. No sé cómo decirlo. Sí, señor, sí, señor, sí, señor, estamos de acuerdo. Bueno, Mariano, ¿tienes alguna cosa que comentar de la capital del imperio? Es que hay tantas cosas en la capital del imperio. No, tampoco nos exageremos, ¿eh? Sí, sí, sí. Ni en proma, en fin. Hombre, hombre. ¿Ah, sí? ¿Qué ha pasado? Pues imagínate que de pronto empiezan a caer los candidatos como churros. Se han picado después de la emisión de la semana pasada. Sí. Y los candidatos tanto a la Comunidad de Madrid como a la... Te oyeron, Mariano, te oyeron. Yo creo que te oyeron. Nos oyeron y te oyeron a Tibandí. Es que hablamos muy alto. Muy alto. Poco claro, pero muy alto. Fíjate que no sé si Radio de Sber tiene más seguidores en Madrid que en Barcelona. Pues no lo dudaría yo. Y hasta en San Jus. Igual tiene más que en San Jus. Mira lo que te digo. O sea que... Pues sí, pues sí, ya se empiezan a tomar decisiones en cuanto a candidatos y en cuanto a nombres de partidos, porque algunos de los nombres de los partidos todavía no se conocían. Sí, porque ahora ganemos y podemos hacen no sé qué, ¿no? Sí, ahora Madrid. Ahora Madrid, eso. Ah, siguen ahora Madrid. Podemos más ganemos, igual ahora Madrid. Todavía hemos sacado el ki del acertijo, pero seguramente para la próxima ya lo pueda decir. Ya, ya, ya. Porque podemos y ganemos ahora Madrid. Parece una... Bueno, pues ahora enviamos a los tanques, a los unos, a Tila, no sé qué, y ahora Madrid nos toca, ¿no? La podemos ganar. Pues sí, muy bien. Me gustan esas cosas también. Bueno, ahora Madrid... La filosofía es lo que tú dices, Mariano. Ahora Madrid y después... ¡Ay! Y después el resto del imperio. Lo que venga, después lo que nos echen. Lo que haga falta. Estamos acostumbrados a que nos llueva. Que no lo creáis, estamos acostumbrados a que nos llueva y nos pase de todo. O sea que bien, bien, bien, bien. De Madrid al cielo, si ya lo dijimos. Ya te digo yo. No sabemos si en Parigüelas o por martirio como los santos, pero de Madrid al cielo. Así que bueno, que sepáis que Esperanza Aguirre vuelve. com a candidat a l'alcaldia de Madrid. A l'alcaldia, eh? A l'alcaldia, sí. Perdó, se m'ha escapat. La presidenta, tu, la presidenta va d'alcalderesa, no, ara? La lideresa va d'alcalderesa i abans era presidentesa, no? Bueno, sí, és una forma divertida de dir-ho, no? Que fuerte, nene, que fuerte, Mariana. A veure què les dice ara a les policies municipals que la persiguieron. Però és que el més gordo és que igual sale, eh? Pues, bueno, ten la completa seguridad de que en Madrid va ser la marbotada, pero no por ella, sino por el partido. No por otra cosa. I por ella segur que tampoc el vols dir que no, aquesta dona? ¿Tú quieres decir que no, que ella no la arrastra? ¿Que saldrá por el partido y no por ella? Sí, sí, sí, hombre. ¿No la quieren esta mujer allí o qué? ¿No la voleu en Madrid? No, no, ni la quieren ni la dejan de querer. Es una mujer que se ha enfrentado a todo lo que la han puesto por delante, incluso huyendo en un coche, llevándose por delante a la policía. Hemos hablado hace un rato de ello. Ah, pues mira, entonces no redundo en el comentario. No, más que nada, porque te digo, tú ya sabes que damos un regalito, una botifarra de pagés, parafraseando a la trinca, damos un regalito cada semana y hoy comparábamos el caso de... De Piqué y Esperanza. Y bueno, les hemos dado una butifarra a ellos, pero también a los jueces o al juez y a la jueza que llevaron los casos por una falta de unificar criterios. Unificación de criterios, ¿no? Pero bueno. Bueno, esas cosas a veces ocurren. Evidentemente, hay veces que depende de la gravedad, pero claro... Entre atropellar o tirar la moto de un agente de la autoridad y luego darse la fuga. No darse la fuga, es decir, porque eso no está por lo visto sentenciado. Bueno, más que darse la fuga es me piro. Sí, me voy. Me piro vampiro. Ya está. Me piro vampiro y hasta que la Guardia Civil... Me piro vampiro y a los otros barrios. Las escoltas de la Guardia Civil que están en la puerta de mi casa impiden que la policía municipal haga su trabajo en ese momento. Pues sí, sí, sí. Un cuerpo de seguridad contra otro cuerpo de seguridad, pues mira. Hace mal efecto. Cuestión de competencias como en los Estados Unidos. Pero Piqué ha tenido un gesto español por incelencia, perdonadme que lo diga. ¿Usted no sabe quién soy yo? Tú no sabes con quién estás hablando, nene. Sí, sí, sí. En el fondo no somos tan diferentes. La jueza aquí le ha echado en cara que la frase que dijo que la había hecho mal y que estaba arrepentido y que no lo haría nunca más, que él la había escrito en el Twitter en plan jocoso porque, bueno, se ha dicho en otras circunstancias. Sí, hombre, no sé. Evidentemente, todas las cosas que se comentaron y se dijeron sobre el incidente son cosas que a cualquiera no pueden ocurrir. Quiero decir, en un momento dado... Sí, pero yo no sé, Mariano, si tú serás capaz de dirlo. No, yo jamás. Amigo. Yo a la autoridad le tengo un respeto inmenso. Porque en principio la autoridad proviene de la ley. Y la ley se hace para... ordenar un sistema justo, teóricamente hablando, claro. Y aparte, entre tú y yo, Mariano, sigue en práctics. Es aquello de que es igual. Después, si en lugar de 300 te cobran 600, encara es pichó. Por desobediencia y no sé qué. Per tant, ¿no? ¿Oye? Es lo que dios... A parte de la obediencia de vida, si no fotem cagarela, no sigui casca, al final la multa cabe sent. Una cosa, aquí el director del programa nos acaba de enviar... Don Emilio. Esto de las redes sociales es... Es lo que tiene. Y dice, confirmado, el pequeño Nicolás se presenta por Ciudadanos en Madrid. Toma ya. Mariano, ratifico eso. ¿En la presentación de Ciudadanos? No, no, que él se presenta. Que él se presenta como candidato. Ah, bueno, vale, vale. Porque está bien, está bien lo del pequeño Nicolás. Ojalá salieran alguna candidatura. Pero sois tan cachondos que igual acabaríeu tenint lo de alcalde, ¿eh? Sí, sí, sí. Hombre, hombre, yo no puedo llevaros la contraria, pero para cachondos... Para cachondos, vosotros en Cataluña también, ¿eh? Teníais un candidato que no recuerdo ahora mismo quién era, la señora esta o el señor este de los morros, que quería poner aeropuertos para astronaves alienígenas en Cataluña, ¿eh? ¿Cómo se llama? La Carmen de Mairena. ¡Ah, no! Però això, rai, que aquesta no va sortir. Però jo recordo casos, ja no en aquest país ni a casa nostra, sinó, per exemple, quan va sortir l'actriu porno Chicholina Itàlia. Aquesta va tindre un escó al Parlament Italià. I no sé què país, no es conya, va sortir un orangutant. No és broma, eh? Ah, sí? Sí. O sigui, va ser escollit un orangutant com a diputado. No sé quin país. Ja us ho buscaré. No sé si el Centre d'Alas ens ho pot buscar, això. Orangutant escogido diputado. No, pero no es mala idea. Y salió escogido. No es mala idea. Bueno, no fería pichoc a alguns que estan ara, eh, tampoc, pero no sé cómo acabó la cosa, eh. Mariano, perdona, di, di, di. No, que no sería nada descartable porque hubo una prueba para, que os acordaréis seguramente que alguna vez lo hemos comentado, de los brokers, un broker y un chimpancé eligiendo acciones que iban a subir o que iban a bajar Y acertó más el chimpancé que el broker, que el especialista. A veure, ¿no va a ser un pop que va a dir que la selección española guanyaría el Mundial y el va a guanyar? Bueno, pero eso fue el pulpo. El, coño, lo que te estoy diciendo era un pulpo, era un pulpo. ¿Aceptamos pulpo como animal de compañía? ¿Desde entonces aceptamos pulpo como animal de compañía? Claro, podemos cruzar un pulpo con un chimpancé y a ver qué nos sale. Un chimpancé con ocho brazos. Bueno, no sé yo. Oye, Mariano, yo por lo que has dicho hace un momento advierto o noto que tú pronosticas que Esperanza Aguirre será la próxima alcaldesa de Madrid. Bueno, yo creo... Jo, una cosa és lo que uno quiere i otra cosa és lo que uno cree. No, no, tu has dicho que ganaria. Tu has dicho que ganaria, eh? Jo també m'ho crec, que aquesta dona serà l'alcalderesa, l'alcalderesa, ja t'ho dic. Sí, sí. En cuanto a, por lo menos... Porque los otros, recuérdanos quién es el llistat d'alcaldables. Bueno, tenemos a... Gabilondo, el hermano de Iñaki. Gabilondo es de la Comunidad de Madrid. Sí, Madrid, Madrid. Alcaldables, alcaldables. Ah, los alcaldables. Por un lado tenemos a Gabilondo y por otro lado creo que tenemos al profesor... Es un poeta, ¿no? Es un poeta. Bueno, un poeta. Profesor universitario, pero que hace poesía. Sí, y se viste en las fiestas de arcoíris también. Sí, que este es de Izquierda Unida, ¿no? No, no. Fue antiguo concejal del Ayuntamiento de Madrid, que se llama... No me acuerdo ahora mismo. Bueno, es igual. Me iría acordando. Pero que un hombre inteligente y válido tiene un problema. ¿Solo uno? ¡Qué suerte! Tiene un problema en cuanto a su currículum. Que es que fue acusado y creo que sancionado por un tema de... o condenado, más bien, pero falta leve, de acoso de móvil laboral, no de otro tipo de circunstancia. Y bueno, en estas cosas muchas veces hay un poco de... No, això fa lleig, això fa lleig. Esto es un ataque, es un ataque al currículum. Bueno, siempre, siempre es un ataque a... En este caso, cualquier cosa que se diga contra un candidato, ya se sabe que es un ataque a Madrid y al partido. O sea que... Bueno, en cualquier caso... Vamos, que tenemos esperanza para cuatro años, según tú. Yo soy de la opinión que... Más que esperanza, lo que tenía Rajoy. Aguirre o la cora era de Dios. Es decir... Le va a dar estopa hasta que se canse Rajoy. Porque lo que quieres poner... ¿Tú crees que es ella la que se quiere poner después en lugar del Mariano? No hablo de ti del otro Mariano, ¿eh? Sí, sí, hombre, por supuesto. En mi lugar no se podría poner nunca. ¿Tú crees que esta mujer lo que aspira es a...? ¿Ya mantens? Bueno, yo creo que esta mujer no se va a ir. Ni con agua caliente. Y sobre todo investigándola como la han investigado Yo tengo mis dudas razonables de que se vaya de la política sin ser una presidenta de mayor calado, no de la Comunidad de Madrid, sino intentando algo más. Para lo cual ya se ha postulado en varias ocasiones. Tiene muchos en contra porque es una liberal absoluta que al final acaba yendo un poco hacia la derecha. Ya no es socialdemócrata ni centro... ni centrista total, sino que ya se escora un poco hacia la derechona. La derechona, como decía aquel, la derechona. Derechona, es derechona. Es de lo más derechona que te puedes encontrar. Pero, por otro lado, no hay nadie, por lo menos en Madrid, que le ha hecho un toro encima. Eso es lo que trae un poco de incertidumbre. ¿Quién le toca esa esperanza? Discute con quien sea. Le da lo mismo. A malos guardios urbanos, a malos agentes con... Joder, con todo el mundo. Y el que tiene delante no es capaz de discutir, lo atropella. Ya está. Bueno, Mariano, muy bien. Pues muchas gracias por estar en contacto con nosotros, por pronosticarnos quién va a ser la próxima alcaldesa de Madrid. Alcalderesa, calderesa. Alcalderesa, bueno, pues se va a quedar en alcalderesa. Sí, lo hemos inventado ahora mismo. Me parece correcta. Te preguntaremos al poeta, si vale. Seguro que sí, seguro que sí. Muy bien, pues buenas noches. Bonaní y fin si vendrás cabe. Volvemos de nuevo. Bonaní, Mariano. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Bé, abans de passar a l'agenda d'Esplugues, que ens porta la Isabel Almató, Marc, has trobat el de l'orangutani? No sé què havia après el senyor Òscar. M'havia fumat una mandanga en ell. No, perquè no surt, l'únic que surt que sigui que si tal diputat va dir orangutana a un altre... Ho buscarem, ho buscarem i ho trobarem. Són deures per la setmana que ve per tots tres. Jo diria que això era un país de l'est, tipus, m'ho estic inventant ara, o Bulgària, o Romania, algun país d'aquests va fer unes eleccions i un tio va presentar un mono i va votar-ho i va sortir. Bé, doncs anem a parlar amb la Isabel. Isabel, bona nit. Molt bona nit. Què tal, com estàs? Bé, molt enfeinada. Això vol dir que l'agenda ve farcida de coses? Moltes coses. Sí, doncs vinga. Faré una pisada molt ràpida, eh? Molt bé, d'acord. Com sempre intentem fer, ja sabeu que sempre hi ha més coses a l'agenda. Mireu, aquest cap de setmana es fan els tres troms aquí a Esplugues, i aquí té una peculiaritat que és que la tarda abans, o sigui, dissabte a dos quarts de set del vespre, el cas de Cultura Robert Grilles es fa el lliurament de l'Abanderat. En aquest cas, l'Abanderat... és l'entitat de l'Esbar d'Ansal i d'aquí d'Esplugues perquè enguany fan els 30 anys. Normalment l'abanderat dels Tres Toms està sempre lligat amb alguna cosa sempre relacionada amb les entitats i sempre fent homenatge amb aquella entitat, en aquest cas l'Esbar perquè fa 30 anys. Ja sabeu que els Tres Toms són tres Toms per a Esplugues. Qui vulgui venir de Sant Jus cap a Esplugues ja sabeu que sempre estem molt contents. Això perquè fa el dissabte i perquè fa el diumenge. També la setmana que ve comencen les inscripcions pels jocs florals i també comencen les inscripcions per anar a la cinquena cursa solidària per Sant Joan de Déu, que sa que és pluges i penso que és pel mes d'abril. Tant una cosa com l'altra, els jocs florals com la cursa, és a l'abril, però les inscripcions comencen ara aquest dilluns. I us tenia que dir tres coses, perquè m'he deixat la gent de casa, ho estic fent tot absolutament de memòria. Pensat del cap, això ho estàs fent pensat del cap. El diumenge a les 11.30, o sigui a dos quarts de 12, es farà la lectura del manifest del dia de la dona treballadora. Serà la porta de l'ajuntament, això es fa totes les poblacions, per no dir totes. i amb la peculiaritat també que com que moltes dones de la nostra població participen activament amb les entitats que estan participant al Tres Toms, doncs suposo que alguna d'elles vindrà amb la vestimenta típica de la seva entitat. I la setmana que ve continuen els actes o comencen els actes de la setmana de la dona amb diferents activitats. que ja dic, m'he deixat l'agenda i no us les puc comentar, però bueno, hi ha diverses coses. Hi ha una exposició i hi ha diverses xerrades molt interessants. Jo l'únic que puc fer és que si algú vol saber el que es fa aquestes setmanes plogues, doncs com sempre us dic, ho podeu mirar a l'agenda de l'Ajuntament. I per la setmana que ve... El dissabte també teniu una cosa molt interessant per avançar-vos, però vaja. El que fa deixar-se la gent de casa, sabeu? Ja, ja, ja. Però tenim divendres i divendres ens la pots explicar, si és de cara a dissabte que ve. Us ho volia avançar perquè he pensat que era força interessant que us sapiguessiu abans. Bueno, esteu tots bé? Sí, sí, aquí tots bé. L'Òscar està més guapo que mai. Ah, sí, que li han fet un disc. Calla tot tu. Ah, que després no dorm. Ai, perdó, perdó. Bueno, tu no miris que tu em poses molt nerviós. O sigui, deixeu-me estar. Quina gràcia, quina gràcia. No, no, és que ens hem aprimat una mica. Això és el que donen els constipats aquests tan bèsties d'aquesta. Ostres, quina gràcia. Ja te digo, ja te digo, encara tenim seqüeles. I tu estàs bé? La Isabel mai ha estat malament. No, em referia de salut, de l'altre ja ho sé, que jo me'n recordo com és i sé que... L'homator sempre ha estat estupenda. Sí. Afortunadament estic bé. Me'n vaig encostipar a l'inici d'any el dia 31, el dia 1, que va continuar fins passat rei, però ja està. S'acabó. Luka, m'ha cridat l'atenció una cosa. Els Tres Toms, i estem a març, no? Els Tres Toms és l'última setmana... No vull dir res, eh? Sí, que és l'última setmana de gener, em sembla, una cosa així. T'explico. Saps què passa? Que si els Tres Toms s'hagués de fer a Catalunya, A totes les poblacions de Catalunya. El cap de setmana que toca no hi haurien cavalls, no hi ha carruatges. Aleshores, ho fan les poblacions que sempre han tingut tradició de tres tons al cap de setmana que toca, per dir-ho d'alguna manera, i la resta anem a la reserva. Estem a la cua de fer l'acte. Ja m'ho imaginava. Quan has començat a parlar, ja m'ho imaginava. De quina acta que estem parlant? De quina acta? De quina acta? Ah, i l'acto. No i l'acta. Bueno, que m'ha dit abans, i ara ja m'esteu liant. No us perdeu una de les actuacions principals del Tres Toms, que és el mossèn d'Espluga, d'una tarima, al carrer de l'Església, allà mateix on comença el monestir de Montsió, beneïnt els animals que passen pels Tres Toms. A la seva primera volta. El que està molt bé és que vingueu a les 9 del dematí a la Botifarrada. Això m'interessa a mi. A veure, explica. Això es fa tocar a Sant Just on diem el parc de les Tres Esplugues, justament a sota de l'Institut de la Maiola. Allà hi ha una zona molt àmplia que està al Sabantill d'Espluga. Doncs amb aquella zona àmplia Allà es fa l'esmorzar dels tres tons. Molt bé. I allà es fa la botifarrada amb un molt bon vi, amb porró, i s'està molt bé. Això sí que val la pena, anar a esmorzar dels tres tons. Està molt bé de preu, d'un preu simbòlic. Dissabte al matí, això és? No, això és diumenge. Diumenge al matí, a les 9 del matí. A les 9 del matí, aquí a la Mallola. I a cap allà a les 11 comencen els 3 toms. I el dissabte a la tarda és el lliurement de la bandera. Ah, va, correcte. Això era el que a mi m'havia trasbalsat una mica, estava confonent les dates per això. Sí, exacte. Els 3 toms no sé si els farem després de menjar botifarra i beure vi, però bueno... Com a mínim un, no? Sí, això sí, almenys un, sí. Més que res per baixar el que bebem i el que mengem, no? Sí, home. Hi haurà seques o pan tomàquet? O no ho saps? No saps el menú? Sí, vaig estar l'any passat. Jo recordo botifarra, però com que a mi no m'agraden les seques, doncs si n'hi ha no, és una cosa que oblido. Que ho esborro de la meva memòria. Molt bé, doncs Isabel, alguna cosa més? Res més. Doncs la setmana que ve. Ens retrobem la setmana que ve. Bona setmana. Adéu. Adéu. Bé, doncs ja ha arribat el moment de l'Andrea Bueno. Com sempre, quan començo el programa saludo tothom, o gairebé tothom, però sempre m'oblido, amb el Jordi també em passa, del tècnic que tenim aquí. Cada setmana es deixa alguna cosa al principi i que és diferent que el que es deixa al final, perquè cada setmana se'n deixa un al principi i un al final. Però això és tota la gràcia. Se'n recorda de la gent que no ve. Correcte, i la que esteu aquí al plató se n'oblida. Escolta, cadascú té les seves coses, no passa res. Jo sempre dic que més val tard que mai i l'important és participar. A veure, abans que ens posis el tema musical, explica'ns una mica allò de les 50 sombres de Grey. És que no sabeu de qui va. No, no, no. A veure, jo vaig sentir, com tu has dit, la crítica de la Bernià i després també les crítiques d'aquí, dels crítics espanyols, quan es va estrenar aquí a Espanya, i efectivament no la posaven gaire bé. A més, a més, sembla que ell no dona la talla. La talla, vull dir, com a físic, quan el veus dius, no sé... El que passa és que ell jo crec que sí que dona detalles, sí. Els trobo els dos una mica forçats, sincerament, tant a ella com a ell. Es lo que tiene, ¿no? Però vull dir, jo crec que potser són bons actors i tot el que vulguis, però... A mi no m'acabaven de fer gaire el pes. I de tota manera, quan llegeixes un llibre, després el veus en pel·lícula, no és com t'imaginava. Quan m'anaven llegint el llibre, també es parlava molt de la pel·li, jo m'imaginava un actor, que era un dels que més sonaven. I aleshores me'l van canviar, doncs passa que es trasbalsa tot. Però bé, la pel·lícula és entretinguda. M'aconselles anar-la a veure? No sé quin tipus de pel·lícula està agradant. No, no, a mi... Si has d'anar al cine, per què pagaries per anar al cine? Per veure què? Jo, pel·lícules d'acció, d'intriga, el que en deien thrillers, o el que en diem thrillers. Doncs tiraria perquè no. Crec que la pots veure a casa teva perfectament sense haver de pagar... Sí, o la facin al Plus, o te la compris en DVD, fins i tot. Sí, molt bé. Doncs vinga, ens poses el tema musical, Andrea, sisplau. Sí, doncs avui sentirem Coldplay, una cançó que està molt bé, que es diu Rush of Blood to the Head, que és una mica llarga, però és la cançó que donava títol a aquell disc de Coldplay mític i crec que és una cançó per sentir ara mateix. Molt bé, moltes gràcies. Fins ara, que vagi bé. Adiós. I'm going to put it six feet underground They said I'm going to buy this place and watch it fall Stand here beside me baby in the crumbling walls Oh I'm going to buy this place and start a fire Fins demà! I'm going to buy a gun and start a war If he can tell me something worth fighting for All I'm going to buy this place is what I said Blame it upon a rush of blood today Fins demà! I said, I'm going by this place and see it go Stand here beside me, baby, watch the orange glow Some will laugh, some just sit and cry But you just sit down there and you wonder why So I'm gonna buy a gun and start a war. If you can tell me something worth fighting for. And I'm gonna buy this place is what I see. Blame it upon a rush of blood to the hand. Up to the hand. Fins demà! So meet me by the edge, meet me by the end. When am I going to see that pretty face again? Meet me on the road, meet me when I see it. Blame it all upon the rush of love today. . . . . Bé, doncs ja és l'hora que ens prenguin la pressió i anem a veure el doctor. Bona nit, doctor. Hola, bona nit. Què tal, com estem? Bé, també. Bé? Bé. Això són opinions, eh? Això de que estàs bé. Ah, sí, hi ha gent que opina que no estic bé. Bé, no sé, a mi no m'acabes de convèncer, però què hi farem? Bueno, sí, alguna persona d'alguna vegada m'ha insultat. No, jo no t'he insultat. Dic que no m'acabes de convèncer. Estàs boig i coses d'aquestes, però bueno, clar, això ja sap, els gènits sempre no tenim un públic 100% a favor. Sempre hi ha gent que li estranya. Sí, sí, això és veritat, això és veritat. Algun tema a comentar, doctor? Doncs no en tinc cap, jo. Hi ha algun d'aquesta setmana. Aquesta setmana he estat una mica apretat. La veritat és que no he mirat massa la premsa. Ha sortit alguna cosa? No, és que jo també he estat mirant i no hi havia res, no sé, amb coses per comentar sempre n'hi ha, però en principi per posar-te tu... El que estàvem ara parlant, mentre escoltàvem el tema musical que ens havia posat l'Andrea, Estàvem parlant que, a veure si tu tens memòria que nosaltres, divendres passat, quan ens vam acomiadar, vam dir, si un dia no tenim cap tema a tractar, podríem parlar sobre això, però ningú, cap dels tres que estem... Però estem tots igual, estem tots igual. Tindrem que menjar ques de pança. No sé... Bueno, me sembra que sí que me'n recordo, eh? Sí, digues. Estàvem parlant de lo dels metges i de la medicina, d'acordes? Sí, sí, sí. El que és metge i el que és professional de la medicina. Correcte, sí. I abans d'això jo feia una diferenciació entre... Entre el concepte que té la gent, més o menys literari o cinematogràfic, del metge, diguem aquest, de la pintura aquella del Picasso de Medicina i Caridad, no? Sí. El metge a la capçalera del malalt, prenent-li el pols, no? Un metge de família proper que sap... tot de tu i tal, i en canvi el concepte de professional de la medicina, que més aviat és una persona que tracta símptomes. Correcte, sí, parlàvem d'això, sí. Però després sé que quan ens vam acomiadar vas fer tu un comentari i vaig dir, bueno, el proper dia o un dia que no tinguem un tema parlarem d'això, però no recordo exactament què era el comentari que vas fer. Jo sé que anava per aquí, però tampoc recordo si el tema concret era aquest que acabo de dir o on era... on era un altre. Ja. No sé, perquè també això venia, si me'n recordo, de les farmacèutiques i dels diners que hi havia que invertir per poder treure un farmac al carrer i... No recordo, no recordo. Va, doncs podem parlar d'això, mira. Sí. Jo entenc que en aquest moment el sistema ha creat un monstru, o sigui, amb la millor intenció, i això ve del judici de Nuremberg, com que abans del judici de Nuremberg es van fer molts experiments amb persones... No solament els nazis, eh? Sí, sí. A Suècia també van fer esterilitzacions de gent que consideraven que no tenien que tindre fills, els feien anar a una guixeta i els irradiaven a l'aparatogenital mentre els entretenien davant de la guixeta. I ho van fer els suecs, eh? Que després han demanat perdó. O sigui, el concepte aquest de, diguem, de control de la reproducció de l'individu en funció de fer una raça superior... hegeliana, vull dir, no solament, podem als nascits, va adquirir la màxima expressió, però vull dir que és una cosa que es va córrer a Europa. Bé, el cas és que tot això es va considerar que una monstruositat i després d'això es van començar a posar una sèrie de normes, entre elles que per treure un fàrmac al carrer tenien que fer una sèrie d'experiments previs, que primer són invito, després són animal, després són voluntaris, I després passen a la població, si és que ha passat totes aquestes fases que se'n diuen 1, 2, 3, 4, passen a la població però tenen 10 anys, diguem, de vigilància farmacològica. De 10 anys s'esvalua, primer, si el fàrmac realment és útil, segona, si el fàrmac, diguem, és un fàrmac que no té efectes secundaris importants, i es fa, diguem, el balanç cost-beneficit. I a partir d'aquests deu anys ja passa, a més a més, a una utilització que ja no és solament del que el va investigar, sinó que el pot utilitzar més gent, pagant uns royalties a cap de vint anys. Si mal no recordo, passa ja, diguem-ne, a ser propietat de la humanitat, per dir-ho, en aquest moment. Pagant, per això? No, però pagant molt poc. Això és com la música, saps? Que al cap d'un temps... Per això ha de fer-se dir que la publicitat tota utilitza música dels anys 60. Perquè és música molt bona però que no paga. Ja, ja, ja. Perquè ja ha vençut el temps, diguem, de la propietat intel·lectual o no sé, o alguna cosa així. Sí, però fins que no s'arriba a aquest moment molta gent pot haver quedat pel camí, no? Ara, per exemple, ho hem vist aquests dies enrere amb el tema de l'hepatitis C, no? Que sembla ser que el tractament és supercar. Bueno, no, però el preu és el que anava a dir. O sigui, si tu resulta que, primer, com a cos d'un fàrmac tens el cos d'investigació. Sí. No? Va, El cost d'investigació el podríem considerar inclús zero, perquè si la investigació es fa en una universitat amb fons públics, diguem, el cost seria zero, no? Si no, no tindria que tindre un propietari. Però el cost d'investigació és un, però aquest cost d'investigació hi ha que sumar un cost molt més astronòmic, que és aquest que t'he dit, de tota aquesta fase in vitro, in vivo, amb animals i amb voltaris. I aquests anys que estan passant, evidentment. Tot això porta uns gastos adicionals importantíssims. De tal manera que, no m'ho sé amb euros ni amb dòlars, però en passat sí que venia a ser entre 3.000 i 5.000 milions a veure un fàrmaco al carrer. Déu-n'hi-do. Sí, per això, que no és barato. I després d'això has de fer un registre. Sí. O sigui, una vegada has passat això, has d'anar país per país, o pots fer multiregistes, que es diuen, i llavors a cada país negocies el prospecte, o sigui, aquell paper que porta a dintre, allò no ho ha escrit un, sinó que s'ha negociat amb el país. I s'ha negociat el preu, també. Clar, si tu tens molts calés invertits i tens 10 anys per rentabilitzar-ho, l'input després, per unitat, és caríssim. Clar, lògic, sí, sí, sí. I, per una altra banda, productes aquests de tota la vida, per dir-ho d'alguna manera, doncs arriba un moment que el laboratori que el va investigar ja no li dona un duro. Ja, ja, està clar. Pot arribar a ser més car l'envas que el preu del producte. Com més en venguin, més diners perdran. Sí, sí. Llavors, es retiren productes perquè el preu aquest, com que està prefixat i pactat, el laboratori no el pot pujar i arriba a ser massa barat. I jo crec que tot això hi hauria de repensar-ho. O sigui, els productes que investiguen, que costi el que costi treure's al carrer, però haurien de donar-li més anys al laboratori per amortitzar-lo. Perquè si els donessin més anys, el preu no hauria de ser tan elevat d'entrada. Correcte, clar. I segona, que els deixessin medicaments que són útils, però que són antics, però útils, que els deixessin augmentar el preu, m'entens? Perquè així també el laboratori tindrà beneficis per altres bandes, no? Sí, sí, sí. Jo crec que en aquest moment això està mal organitzat. I això és el que fa que, de cop i volta, si tu tens un producte que és únic i que resol un problema molt important, doncs clar, li fots un preu astronòmic. Està clar. Està clar. Per tant, dius, bueno, és que clar, els laboratoris són una videsa i tal, però el laboratori és un negoci que té uns accionistes, que té unes inversions. I per tant, si no dona beneficis, tampoc serà interessant, perquè tancaran tots, el capital es dedicarà a una altra cosa i no n'hi haurà ningú que investigui, ni ningú que faci proves, ni ningú que tregui medicaments. Evidentment, perquè la investigació pública no donarà l'abast o no arribarà. No, la investigació pública n'hi ha molt. Aquesta mateixa va ser investigada públicament i es va quedar dormint el senyor dos costos fins que algú va fer totes les passos necessaris per posar-lo al públic. Ja, ja, ja. O sigui, aquest medicament de l'hepetitis C, eh? Sí, sí. Va estar un temps dur, mira, un calaix. Ja. Per què? Perquè el que l'havia investigat no tenia capacitat per fer totes les passes necessàries per fer-les arribar al públic. Ja. I el que ho ha fet, doncs clar, es vol ressarcir la investigació feta. Evidentment. I el millor de les pèrdues que ha tingut amb una altra. Sí, sí, home, està clar. No sé si aquest és el cas d'aquest. Ja, ja. Però vull dir... que tot això jo ho veig una mica com mal dissenyat, no? Vull dir, es va dissenyant un moment en què la investigació la podies fer tipus Ramon i Cajal a casa, saps?, amb un microscopi, el cos era baixet, i llavors, doncs, després els ensatges no resultaven tancats, no hi havia seguros tancats i tal, i al final no hi havia la petada que hi havia, no? I abans, clar, era llargi que diguessin, bueno, miri, 10 anys ja en té vostè prou per amortitzar-ho. I després en té 10 més, no?, que li pagaran regaltis, per tant, ja està bé. Però, clar, i a posar-nos les cifres actuals, doncs potser tot això no és correcte, o no és pràctic, jo què sé. Ja, ja, ja. Bé, doncs no sé si això... No, mira, ha estat curiós el comentari. A més a més, avui una de les efemèrides que hem llegit és que el 1899, tal dia com avui, 6 de febrer, l'empresa alemana Alemanya Bayer va registrar l'aspirina com a marca registrada. Sí, imagina't, l'aspirina és un producte que es ve en UTC, que es diu, és un producte que es veu al públic directament Perquè llavors sí que el laboratori li pot posar el preu que vulgui, perquè és com una bleda. Ja. Entens? Ja, ja, ja, ja. No és un producte que estigui regit pel preu de l'oficina de la farmàcia. Llavors, clar, tampoc tens de pagar la Seguritat Social. No, està clar. Llavors, hi ha aspirines que sí. Per exemple, l'aspirina no, però l'adirosi, no? Ja. Que és acitacitil salicili, també, no? Llavors, aquest ja compleix unes normes mantenses i... Hi ha tota una sèrie de jocs i llavors l'aspirina va sortir del concepte medicament perquè com que és una cosa que la gent es pren per si mateixa, al laboratori li surt més a compte no està dintre d'un registre de sanitat pública. Però poder-lo vendre el preu que vulgui. Encara que segur que la fórmula està superamortitzada. Ja, evidentment, home. I més de l'aspirina. Potser que un altre producte no, però de l'aspirina... L'aspirina no solament és per baixar la temperatura, sinó que va molt bé per la gent que l'ha operat que té risc de trombosi... I se li van trobar més indicacions, encara. O sigui, vull dir que... L'aspirina és un d'aquests invents que són eterns, vull dir que són vàlids. Quan el van inventar, són vàlids ara i seran vàlids d'aquí 100 anys. Ara que parles d'això, i per tancar una mica el tema, l'aspirina, per exemple, parlem d'aquest medicament. Tu dius, i s'estan descobrint cada vegada... Però l'estirina és una marca. Sí, bueno, l'àcido acetilsalicílico. D'acord? I se li estan descobrint cada dia més propietats o més indicacions i més que se'n podran descobrir. Això, aleshores, esclar, l'àcido acetilsalicílico, per dir-ho d'alguna manera, ara és patrimoni de diversos laboratoris farmacèutics o de diverses universitats, o sigui que tothom pot fer investigacions amb aquest producte. No, no, tothom pot fer... A veure, si tu ets un laboratori pots fabricar acetilsalicílico. No necessites el permís de la Bayer. Vale, vale. Encara que el senyor Bayer fos l'inventor. D'acord. D'acord, i n'has de complir tot unes normes, evidentment, com que és l'altre producte. I una altra cosa és que s'estigui investigant sobre noves indicacions de l'àcido acetilsalicílico. Ja. Però això no farà que l'àcido acetilsalicílico canviï, que sigui una altra cosa. No, ara, com que hem descobert una cosa nova, el podem tornar a posar a car. Ja, ja, ja, ja. No. Val, val. Sí, sí, perquè, com tu deies, fa un moment... Un àcido acetilsalicílico, no sé què, que això també es va fer i abans va haver un moment que sortien aquests productes que portaven 14 productes junts. Sí, sí. Això també va ser un intent de... de rentabilitzar associacions de productes ja coneguts per donar-li un valor més actualitzat. Ja, ja. És a dir, que tot aquest món és més complicat que la cosa simple de dir oh, que dolents són aquests laboratoris que estan posant un preu que no és assequible. No és assequible. A veure, l'estat espanyol no vol pagar-ho. Ja, ja, ja. molts milions per quilòmetre d'Ave que no sabeix per res. Correcte, sí senyor. Doncs molt bé, moltes gràcies doctor i fins la propera setmana. Vale, vinga. Vinga, adéu, bona nit, gràcies, adéu. Bé, quan són les 9 i 24 minuts, el nostre Ferran Adrià oficial no ha vingut. Ens ha fet el salt, ens ha fet el salt. Dic Navadilla, m'estan comparant amb el Ferran Adrià? No, no, no. T'ho posem més fàcil. Ja sé per què no he vingut. Callar. Per el tema dels bunyols, que estem a Quaresma ja... La setmana passada també hi va venir. Sí, però aquesta setmana potser se li ha tallat la salsa. Ah, no, que els bunyols no porten salsa. Porten vent. Depèn de si són de vent o no. L'altre vam fer els de bacallà. Els de bacallà, va ser bona fórmula. Bé, el nostre cuiner substitut ha estat buscant per internet una recepta fàcil... Com sempre diem, cuina per solters. Tirada. Facilíssima. Doncs vinc, endavant, Marc. Farem pollastre a l'estil Kentucky? Kentucky. O KFC, ara, que l'han canviat el nom. Ah, que era com un rebussat extrañívol. Sí, correcte. Amb unes panotxes de blat de moro. típic americà això a les panotxes prendré nota però les panotxes a mi no em surten em queden molt rares a veure té la seva jo no ho sabia jo ho vaig veure en una recepta per un canal de cuina que vaig mirar l'altre dia i per això les faig perquè amb el pollastre queden bé les panotxes és molt senzill si les comprem fresques es tracta de netejar-les i treure-li tots els filets i totes les fulles llavors es poden bullir de 10 a 20 minuts amb aigua jo recomano el micrones perquè es triga 5 minuts es posen les panotxes en un bol on puguin cabre les dues panotxes per exemple amb un parell de culleres d'aigua un parell de culleres soperes d'aigua tapem amb un film transparent i li fem uns foradets i amb uns 5 minutets ja estaran fetes La qüestió és que d'aquesta manera queden una mica sosaines. Llavors, un cop cuites d'aquesta manera, podem aromatitzar amb alguna espècie a l'aigua, si volem, perquè li agafa una mica d'aroma. Un cop cuites, després l'ideal és passar-les o bé per una planxa, torrar-les una mica, i la cous dos cops, no només bullida, sinó que després la passes per la planxa o al forn, llavors li dones el toc cruixent, que suposo que és el que estàs acostumat una és per coure i l'altra és per arrodonir-ho el problema és que si tu només la vull és maïs i punt però d'aquesta manera ja et dic al micro teníem 5 minuts amb un parell de gota el pollastre el pollastre el pollastre Pel pollastre necessitarem un pollastre sencer, trosses allà de trossets, farina de plat, mantequilla, sal i oli d'oliva. Ara ve el complicat. Pel marinat necessitarem curri, pebre vermell dolç, pebre negre molta, orega, Anet, que para los que no lo sepan, es el eneldo, farigola o tomillo, allampols, una culleradeta de mostassa... una pastilla de caldo i 200 ml... Una pastilla de caldo de pollastre i un got de llet. Ens enfadem. Un got de llet? Una gràcia. És perquè el sol abegui el pollastre. Ara te vamos a crujir. D'aquest llistat, jo les tinc totes. O sigui, són espècies que estan... O sigui, una altra cosa no, però espècies jo en tinc un munt en casa. Llavors, va a gust. Si us agrada una miqueta més picant, poseu una miqueta més de pebre o una miqueta de pebre vermell... Consisteix en un bol el que seria una cullera de postre, raça més o menys, de totes les espècies seques. La juntem. Ho juntes, ho remenes, i separem un terç d'aquest pols que hem fet, el deixem a part. En aquest bol... i afegim la pastilla de caldo dissolta amb 200 mililitres, una mica d'aigua la dissolem, i la llet, i l'hi afegim i fem una pasteta, per dir-ho d'alguna manera. Llavors, l'hi afegim en un bol on quepiga tot, salem el pollastre i l'hi afegim aquesta marinada, per dir-ho d'alguna manera, al pollastre. L'ideal és deixar-ho un dia a la nevera, ben tapadet, Perquè marini bé, en 5 hores ja n'hi hauria prou. Què farem? El dia següent, quan ja tinguem el pollastre marinat, amb aquesta part de les espècies que hem reservat, afegirem farina. I el que farem és retirar del bol marinat una peça de pollastre i enfarinar-la amb la farina i l'espècie. I fregir. No sé, fregir-ho a la fregidora. A veure, alto calórico... ja s'aguanta el mejon friqueta amb el bitxo sí que s'aguanta perquè conta que tu li has posat la llet i el caldo de la pastilla llavors queda com una pasteta llavors tu l'afeixis-li a la farina forma la cròstera aquí es tracta esclar, el problema del pollastre és un i és que a vegades costa molt de coure si això ho hem de posar en una fregidora un cop el agafes i talles el coll llavors ja és més fàcil no són corrents ja el que es pot fer en lloc de fer el que seria en lloc de quarts ho fas a octaus o ho talles la talles a trossets més petitets i ho posats a la fregidora llavors ho acompanyes amb les dos panotxes de blat de moro amb una mica de mantega si voleu per ser més americà Sí. I ja està. Aleshores, com que estem parlant d'un plat yanqui, ens prendrem una cervesa. Sí. No? Una... Bueno, no diré marques, però... Sí. No? Digues marques. Una Budweiser. Clar. Ha de ser aquesta? Bueno, tens la xeca i l'americana. És que no sé més cerveses americanes. Bueno, si vols la del Simpson, et deixo. La Foster es diu? Foster, també. No, és canadenca. Ai, australiana. Ah, bueno. No és lo mismo, eh? No, no, no, jo és que no... També parlen anglès, però allà hi ha cangurus. Hi ha cangurus, sí. I si no, una DAF, una DAF, que existeix, una DAF. Perquè una estrella, no? Sí, no, però si la cervesa... Dic jo, eh, dic jo. No, tenint en compte que això és taxar, i estem tocant a Mèxic, estem tocant una coronita. Una coronita, o una sol. Una negra modelo. Una què? Negra modelo. Aquesta no la coneixo. És molt bona. De les mexicanes a mi és la que més m'agrada. Ah, perquè tu ets un seguret. I és negre. Com que diu negre model... Però no és negre. En tens a sota de casa teva? Per suposo. Ell viu en un lloc que té una bar, xorreria, no sé què més, que la veritat és que el senyor... Tenen de tot i bo. Tenen de tot i bo. Molt bé, moltes gràcies, Marc, per aquesta cuina per solters i ja anem cap a veure qui ha marcat gol. Fins demà! Bé, doncs ara és l'hora de futbol. Avui serà pràcticament un monòleg, perquè l'amic Isidre no tindrà ningú per aquí. És el rei del balón. Sí, bueno, ell en sap molt de futbol. És el rei del balón. Però, bueno, jo, no sé, he portat dos o tres temes i a veure què n'opina. Sembla, pel somriure de l'Andrea, sembla que sí, ja tenim l'Isidre a l'altra banda del telèfon. Sí, sí, el tenim. Em diu l'Andrea que sí. Bona nit, Isidre. Bona nit, em sembla que ja estic, sí. Sí, sí, estàs, estàs. Estàs, segur? Jo diria que sí, un tros almenys. Ahí estamos. Almenys l'orella sí, no? Exacte, que és la... Que és la part important. La de suro, la de suro. Bé... Ja ens hem entès, eh? Sí, sí, sí. I tant, i tant. Bueno, que no hi ha final catalana de la Copa del Rei. No hi ha final catalana, però hi ha, bueno, notició del tema dels pericons de l'espanyol, tu. Ah, sí? Bueno, el volia treure jo després, volia parlar primer del tema... Comencem pel principi, no hi ha final catalana, no? No, eh? Jo allà a la feina tinc diversos companys que són pericons i hores abans... Han volat, suposo, no? Eh? Estaven desolats, m'imagino. No, jo penso que ho tenien coll avall, que no passaria en l'eliminatòria. Sí, però, no, no, mira, jo vaig estar parlant, mira, quatre persones, ja sé que no són molts, però bueno, per el que jo parlo de futbol, quatre és un número. Multitud. És multitud, correcte. I a més a més, dels quatre, tres van al camp. i el dia abans que va ploure pel migdia va dir, hòstia, almenys que s'aixugui, que no plogui total, jo els hi vaig dir, però això és fàcil i cap dels quatre em va dir, sí, home, ja ho tenim guanyat, perquè aquí a casa tots ens van dir, no, no, està fotut, està fotut tots quatre em van dir el mateix després el dia següent la veritat és que no els hi ha dit res més no els hi ha dit res més però bueno un 0-2 sembla ser a més a més que van jugar bastant malament no diré molt malament però sí bastant malament força malament per allò que vaig llegir i bueno però em ha sigut jo crec una galleda d'aigua perquè ja fa anys que n'arribaven en una final i ho teníem un tant coll avall van jugar molt bé al camp de l'altre tipo de Bilal allà van mereixer guanyar sopradament a última hora els van fer el gol de l'empat, home, tot feia pensar que a casa seva jugarien un millor partit, i sí, sí, no, no, van jugar fatal, és la veritat. Jo, com a culer no gaire aficionat al futbol, però que m'agrada que guanyi el Barça, sempre dic que l'Espanyol només té que perdre dos partits en tota la temporada, que són els dos de Lliga que juguem el Barça. Sí. I en aquest cas, si hagin arribat a la final, evidentment has estat pensant que guanyés el Barça. I on es jugarà a la final? Això és tot un misteri, perquè aquí, com sempre, es decideix a última hora tot, i no està gens clar. Sembla que el Barça voldria jugar al camp del Madrid per aforament, ubicació i també seria el camp adequat. el més raonable en tot cas però també sembla que com últimament s'hi negaran i definitivament acabarem jugant jo m'imagino que el Camp del València perquè el de l'Atlètic de Madrid em sembla que no pot ser perquè hi ha un concert igual que a l'Estadi Olímpic i llavors segurament jo crec que acabaran jugant a Mestalla un altre cop tots sols pensar que acabaran jugant allà perquè el Madrid buscarà alguna excusa O simplement es traurà la màscara i diran que no volen. Don Emilio Escazóquio ens acaba d'enviar un WhatsApp que diu si l'espanyol hagués arribat a la final hauria jugat a Europa i això és yuyo. No sé, tu què penses? Si ho ha dit el senyor director, va a missa. Si donarem la raó, no? Sí. Doncs la veritat és que no ho sé. El que passa... Hauria sigut un partit entretingut, interessant per les zones aficients, perquè fa la intemarada que no juguen. Em sembla que de l'any 50 i escaig... La final de Copa del Reims, sí, sí, la tira d'any. Sí, sí, sí. No sé si fa 50 anys o va ser l'any 59 o 54. Ara no recordo exactament, però bueno... Jo entenc que el Madrid no vulgui que el Barça jugui allà, i menys Barça-Atlètic de Bilbao. Bé, jo ho entenc i no ho entenc. Però jo diria... A veure, a tu t'agradaria que el Madrid vingués a jugar a Can Barça? A mi no m'importaria. A tu no t'importaria? No, és que això de considerar com un temple... ser mancillat aquest discurs absurd que tenen a Madrid i aquí també hòstia, em sembla que és una bèstiesa això és un espectacle i s'ha de buscar el lloc més idoni per jugar-ho per les dues aficions no sé, aquí ho portem ens agafem amb paper de fumar muntem unes disputes absurdes amb coses que en un país modern i raonable no tindrien lloc és absurd A mi que més em dona que el Madrid guanya aquí, com si la guanya... Allò que va guanyar el Marroc, el Mundial i tot. Enhorabona per ells. Jo no estic content i prou s'ha acabat. El que a mi també em crida l'atenció és que no tinguin nassos, per no dir una altra expressió, per dir, miri, no, és que no volem que el Barça jugui al nostre camp. Punto. Bueno, per no quedar malament, per no negar-se, perquè ara estan buscant mil excuses, que l'última vegada... Per què tenen que buscar una excusa? Això és el que no entenc. Jo ja he vist diversos reportatges d'aquests, en el que estan des dels mitjans centrals, els de Madrid, ja li estan aplanant el terrell a Don Florentino perquè tinguin l'excusa que, a veure, podria ser raonable, és a dir, que l'última vegada... concretament avui he vist en un dels salariaris, no en faig dir-ho aquí, però pràcticament a tots és el mateix, imatges de com van quedar destrossats als lavabos, hi havia el Darull, segons ells, clar, t'enfoquen a quatre idiotes, que sempre n'hi ha quatre idiotes al terrat, a la que s'ajunten uns quants, a la que s'ajunten 40 o 80 mil persones, sempre hi ha quatre idiotes, és un tema estadístic. I llavors es veien allà uns amb la policia al darrere i tal. L'última vegada va ser quan van acabar a tortes. Sí, amb l'edat de Bilba, precisament, no? Amb l'Atlètic de Bilbao, precisament, no? Sí. Amb l'època del Maradona. Exacte, el partit aquell de les patades, el Kung Fu i tal. Sí, sí. O sigui, estem parlant de fa vint i tants anys. Vull dir que, bueno, que li estan aplanant el terreny, estan buscant les mil excuses. Potser si diguessin, escolta, no ens interessa que juguin aquí, clar, que li han avançat a la Batum, no? Ja, ja. Han de donar, diguem, una sortida que els deixi amb una imatge una mica més raonable del que pas... és realment perquè és una bestiesa, vull dir, que no vulguin que es jugui allà. I quan diuen, no, és que vosaltres no voldreu, jo no parlo per tothom, evidentment parlo per mi, a mi no m'importaria en absolut, el que més em dona. És absurd. Hem d'estar per damunt d'aquestes xurrades, no? Jo penso que sí, però bueno... Bueno, però... La rivalitat no us deixa... O no els hi deixa, perquè no els hi deixa veure res més. Sí, però que és una rivalitat mal entesa, tu. Sí, a veure... Són calés per l'equip. Mira, si això fos una lliga d'un país sèrio... que no ho és, evidentment, en molts aspectes, entre d'altres en aquest, ja se sabria, quan comença la competició, on jugaria la final, i potser si és un dels dos equips, o sigui, si pertany a aquell camp a l'equip que ha de jugar a la final, una alternativa. Una alternativa, clar. Aquestes històries, aquestes disputes, així es ve en paper, s'omplen... Hores de ràdio i de televisió, etc. Però alimenta un discurs que és absurd. I aquí estem parlant moltes vegades de tonteries i no preocupant-nos. de coses més importants com ara el que ha sortit, que és el que deies que volia... Sí, correcte. Sí, no, no, jo també volia... Del tema dels partits aquests de l'Espanyol i l'Osasuna i tal, això sí que és greu. Sí, i tant. Sí, perquè a més a més... Greu, molt greu, eh? Ja fa unes setmanes que ja s'havia començat a parlar del tema... No, ja fa mesos que hi havia rumors... Sí, sí, o mesos, sí. D'un dels de l'Osasuna, però ja se n'havien sentit campanes diverses vegades... Però ara ja estan parlant de dies, hores, quantitats... L'han agafat allò con el carreto de l'Helado. Sí, sí. I ha parlat també, em sembla, si no recordo malament, del Getafe. Sí, també. Però clar, amb pèls i senyals, també no sé si... Sí, que està implicat un que juga ara, que és el capità, si no recordo malament, del Llevant. I ara sí, no, no, ara els han enganxat, vull dir, ara em sembla que hi ha un president, un expresident de l'Osasuna que s'ha quedat, ja ha anat a declarar i se l'han quedat. Sí, sí, se l'han quedat, sí, correcte. I després, bueno, van reunir-se, sembla ser, amb el capità de l'Espanyol de fa dues temporades, que jo ja sabeu que per noms no d'allò, i dos jugadors de l'Ossassuna, que un era català, o que és català, i es van trobar en un bar per pactar una mica... Sí, que havia jugat al Barça B. Al Barça B, sí. La Vella... Sí, un nom així, un nom així, sí. Del Fia Vella, em sembla. Sí, és possible, és possible. Sí, sí, sí. I sembla ser que van pactar l'empat 250.000 euros... O 225.000, no sé. I, a més a més, el curiós és que l'empat després amb l'Osasuna no li va valdre per mantenir la categoria, perquè va baixar segona, no? O sigui que, esclar, és una mica fotut i, esclar... Home, que a final de temporada hi ha malatins amunt i avall corrents, alguns, en aquest cas gravíssim, per perdre, no? Per concertar... entre el resultat. Una altra cosa és que paguis per guanyar, que això és vell com la punyeta. Això és el que anava a dir jo. O sigui, anem a veure, tots juguen per guanyar, o tots tenien que jugar per guanyar, no?, en condicions normals. Diguem que les prims per guanyar, que sempre se n'ha sentit parlar, segurament hi són, però d'entrada tampoc no hauria de ser, però diguem que si et donen una prima perquè tu augmentis les teves ganes de guanyar un partit que igual per tu és transcendent, Diguem que podria quedar dintre de l'eològic, en tot cas no és un delicte com l'altre. És a dir, que a nosaltres no hi posin interès, és el que estàs pactant, no? Clar, no és el mateix pagar-li un... deixar guanyar o escolta, tenim que empatar perquè... Perdó, així ens interessa a tots dos, no ho sé, clar, és molt dur, molt heavy, tot això. No, regularment pagues equips que no es juguen res a finals de temporada i el que en aquest cas es vol salvar, doncs els paga per no tenir tan interès en guanyar, és a dir, per no ficar la cama, per prendre-s'ho, diguem, d'una forma relaxada, clar, és un delicte, directament. Evidentment, això sí que és, bueno, és sancionable totalment, totalment. Bueno, és un desastre, és un desastre absolut, perquè això, clar, ha d'olterar la competició i han baixat en comptes d'uns altres que són els que havien d'haver-ho fet, no? És un perjudici important, perquè baixar a segona... significa una pèrdua d'ingressos importants. No és lo mateix que vingui a jugar al teu camp, què sé jo, al Barcelona Atlètic, que al Barcelona, el primer equip. I al repartiment de les televisions, tot és. Això portarà cua. I després una altra història, que un equip de futbol que han sancionat retirant-li 3 punts, Sí, em sembla que vam comentar la setmana passada, perquè ara era molt recent. El que passa és que sembla ser que la FIFA o la Federació sí li ha retirat els tres punts amb aquest equip de futbol, però la Lliga Professional de Futbol diu que no. O sigui, no li ha tocat res, no ho sé, alguna cosa així. M'ha cridat l'atenció, però veig que tu també estàs una mica... Es veu que li deuen algun traspàs a algun jugador, m'imagino. Sí, sí, és per un tema d'un fichatge. Amb un equip estranger, si no recordo malament, de més. Sí, sí. I sembla ser que la FIFA l'ha castigat amb 3 punts menys, la federació dic que sí, però la lliga de futbol professional ha dit que... No l'han aplicat encara, eh? No. Bueno, aquí falta És la carna història de sempre. Clar, però és que ja només s'ha de veure els dirigents, no el Pallugueta, el president de la Real Federació d'Española de Fútbol. És un tio total i absolutament impresentable i total i absolutament mafiós. Ha posat les mil traves perquè no fiscalitzin les comptes de la federació perquè aquest tio fa i desfà tal com li ve en gana i hem de suposar que quan un adopta una... postura poc clara en una cosa tan seria com serien les comptes, els diners, pots comptar que aquí segurament, i visto lo visto en tema polític i de més, aquí segurament la gent també hi fica la mà. Evidentment. I deu haver més d'una despesa d'aquesta poc... Poc clara. Poc clara, que aquest, evidentment, no voldrà de cap manera que se sàpiga, perquè potser se li acabaria el xollo per una banda, o potser fins i tot coses més greus, no? Sí, sí, sí. Bueno, però... És una mica la forma de fer les coses, no? Sí, sí. Es va pastar l'agències que un dia la cosa es plota i llavors quan esclata tot, doncs tothom s'omple de la glòria per no tenir altra cosa. Correcte. Bueno, doncs deixem una mica aquests comentaris, deixem ja la Copa del Rei i els assumptes aquests una mica tèrbols. Ja arribarà, ja arribarà a la final i ja veurem on la juguem. És el caso Jacobsen. Jacobsen. A l'Almeria. A l'Almeria, exacte. La Lliga Professional de Futbol dona el seu apoyo a l'Almeria, però la FIFA és la que li vol treure els punts. Per una deuta de 61.000 euros. Per 61.000 euros? Sí. Doncs la quantitat no és que sigui exactament una gran quantitat, no? No, no. Però bueno, algun rotllo estrany. Sí. Alguna disputa. Segur. Bueno, sí, perquè va pagar... Tenia que pagar, va pagar amb retard, dos dies de retard. Va pagar, va pagar. A veure, hi haurà unes normes i... Sí, sí. Clar, a tot arreu, diguem que són un pèl més serios que no pas aquí. Aquí he fet les coses una mica, allò, vinga, va, ja, bueno, vingui bé. Sí, sí. I clar, això, la FIFA, la UEFA i altres organismes, doncs aquestes històries no se les empassen, no? No, no, què va, què va. Bueno, doncs anem per la jornada... que ha començat fa una estona, a les 20.45, amb el Levante Eivar. I llavors, de cara a demà dissabte... 0-0. 0-0, sí. L'Atlètic de Bilbao amb el Real Madrid demà a les 6 de la tarda. Que l'Atlètic, ara sí, tenen la moral pels núvols. Fins ara, diguem que era un equip que estava bastant fluix. Sí, sí. ara s'han agafat moral amb aquesta victòria, amb aquesta classificació per la final de la Copa del Rei, podien donar una sorpresa, perquè la setmana passada parlàvem de sorpreses que l'havien donat la setmana anterior al Barça, dues setmanes abans l'havia donat el Cante, l'havia donat l'Atlètic de Madrid, i la setmana passada el va donar al Madrid. Al Madrid, sí senyor, sí senyor. Bueno, ja veurem ara què passa. Home, aquí a l'Atlètic de Bilbao la veritat és que sí, perquè deuen estar amb les... Estaran a tope, l'agrició estarà a tope, el més fàcil és que guagui el Madrid al camp d'Atlètic de Bilbao, que no fem, vull dir, tampoc volar coloms. Però ja s'ha dit i ha demostrat que sorpreses hi poden haver a qualsevol jornada i amb qualsevol... El Barça ha guanyat a tots els equips, diguem, de la part alta de la taula, i a més amb tota, diguem, alta, i resulta que ha anat a palmar, diguem, amb els de mitja taula. Perquè va a palmar amb el Celta, no?, la primera volta. Amb el Celta, exacte. I després, ara fa quatre dies, amb el Màlaga. O sigui que, bé, Déu-n'hi-do. El Barça que juga amb el Rayo Vallecano a Barcelona. El diumenge a les 12. A l'hora del vermut, sí. Perfecte, és l'hora que els bars els serveix per fer caixa per poder donar el partit. Perquè l'altre dia vaig tindre una discussió i a les hores que els posen... O sigui, sabeu el que paga un bar per poder posar el futbol al bar? Els que ho tenen legal? Els que ho tenen legal. Els que ho tenen legal? 300 euros al mes. 300 euros, sí. Bueno, 270 i... Amb la qual cosa, si posen un partit a les 10 del vespre, A veure, a no ser que el bar tingui molta afició, no fan caixa. No, perquè la gent està a casa... Clar, està... La millor hora és a la tarda. A la tarda. La millor horària és a les 4, a les 5, però a les 12 és l'hora ideal, perquè si tens un bar que fa tapes, no sé què, o fan el vermut mentre donen el partit i després algun es pot quedar a dinar. Sí, sí, sí. Bé, doncs això, el Barça-Rayo a les 12 del migdia i el vespre o a la nit, Atlètic de Madrid, València. Sí, aquest també pot ser... Aquí saltaran xispes. L'Atlético ja no pot parlar més. I el València... Que li va per darrere, no? Sí, sí, sí. Em sembla que està en un punt, si no recordo malament. Sí, em sembla que sí. Em sembla que la setmana passada... La classificació. Sí. O sigui que, bueno, estem allà... Marc... Sí. Central de datos. Què vols? Què necessites? Els punts que hi ha entre la classificació de la Lliga. La classificació. Mira, té 22 l'Atlètic de Madrid i 21 el València. Espera, que... No, no, no, disculpa, m'he anat de l'olla, perdona'm. No, no, no. Estan a 54 i 53, perdó. 54 i 53, correcte. El senyor Escazóquio ens fa una rectificació. A tu i a mi, Isidre, se'ns ha parat el rellotge. Tu és el meu hermano? Sí, el gran hermano. Diu, escolteu, Atlético de Bilbao és de l'època d'en Franco. És Atlètic Club. Atlètic Club de Bilbao. Bé, molt bé, senyor Escazóqui. Ho tindrem en compte i no direm més Atlètic Club i direm... Ah, no, al revés. No, bé, bromes. Bromes a part. Atlètic Club ja s'entén que és de Bilbao. Sí, però bé, ell no. Ell ens ha modificat perquè el nom que li dèiem era... Jo és que la veritat tan mefa si era... Atlètic. Sí, era Atlètico de Bilbao. En tot cas, un partit que pot donar sorpresa demà a la 6a. Un partit que pot ser interessant pels interessos del Barça i que el Barça no palmi el Camp Nou amb el ratllo, tot i que és una de les 12, que és un horari poc habitual. Home, perquè a més a més els dos partits aquests que comentàvem abans que ha palmat... Els han palmat a les 4 de la tarda. A les 4 de la tarda, per tant... Però sembla que és el pitjor horari, eh? El de les 4 és el partit que sempre se'ns atrevesa. Ja. Bé, esperem que si la cosa va com ha d'anar... A veure, si arrasquem algun punt més amb el partit de l'Atlètic amb el Real Madrid... l'Atlético, doncs, ja no és tan rival, ho sembla, en les últimes jornades, i esperar, doncs, la següent, que el Barça tindrà fàcil, perquè jugarà amb l'Eiber, al Camp de l'Eiber, dissabte pròxim, eh? Sí, sí, sí. A les 6 de la tarda, i el Madrid jugarà al seu camp amb el Levant, amb el qual... la cosa, diguem, que estarà de divana i de... per jugar la següent setmana al Clàssic. Al Clàssic, que a més a més es juga aquí a Barcelona, que sempre és un avantatge. Encara que... Hauria de ser. Hauria de ser. Hauria de ser. Perquè... Home, s'hi juguen bastant. La punyeta és que el Barça, doncs... Vindrà de jugar una semifinal que d'entrada està ben encarrilada amb el Manchester City però vaja La setmana que ve juga el Madrid amb el Schalke que després del 0-2 i jugant aquí al Bernabéu el Madrid ho tindrà fàcil I l'altra setmana, és a dir, abans del clàssic, el Barça el que passa també juga aquí i també ve amb un gol a veraix d'avantatge. Juga aquí, és diumenge, vaja, d'entrada no hauria de suposar, però vaja, el calendari està de moment afavorint el Madrid, perquè inclús quan ha jugat aquest partit de Lliga amb el Amb el Villarreal, clar, el Villarreal s'havia reservat perquè ells no tenen, diguem, expectatives de, bueno, potser sí que classificar-se per Europa, però ho apostava tot a arribar a una final que no ha arribat mai en la seva història. I amb el partit de Lliga, amb el Madrid, van reservar els millors jugadors i els van fer jugar, diguem-ne, els més bons, els que són més titulars, van jugar contra el Barcelona. A la Copa del Rei. Sí que és veritat. Vas veure el partit de la Copa del Rei del Barça? Tornem una altra vegada a la Copa del Rei. Vaig estar al tanto. El Barça un tant dormit, com últimament, com darrerament fan, van fent, se'ls va posar coll amunt o coll avall en aquest cas, perquè van marcar de seguida, es van adormir una mica, els van empatar, aquella història que després ja quan van començar a apretar va tenir la sort que el bèstia aquell el van dir bèstia per l'entrada que va fer, que va ser una brutalitat. Li podia haver fet molt mal. De fet, ja va, li va fer mal, diguem que una jugada que no semblava potser amb tanta intencionalitat, tens de part amb Busquets i l'entrada que li va fer el Neymar va ser criminal. El van fer fora i jugant en veu la cosa es va posar... Va estar més fàcil i el resultat final... Et recordo, tu que ets més futbolero que jo, que l'HH deia que era més fàcil jugar con 10 que con 11. Aquell perquè era molt xulo. Alguna cosa havia de dir quan es posaven en un. Però aquesta història de que jugues millor en veu que Monza, bueno, si fos així, doncs, podia sortir d'entrada en veu, no? Hi ha més espai per córrer, per passar pilota, sobretot si el que té 10 és el rival. No, no, vista així és bona teoria. El que passa és que, bueno, si tenen un més, potser que hi ha una part del camp que no cobreixes. Sí, sí, sí, correcte. El senyor director ens segueix enviant informació dient que al Barça també li van canviar el nom, que de club de futbol va passar a denominar-se Futbol Club. el company de Madrid que ens digui el motiu i la data a veure si ho sap el company de Mariano González des de Madrid li pregunta amb el senyor Escazó que diu Emilio, i el Madrid ha canviat de nom? Sempre ha sigut real, no aquest? Jo penso que sí, no? Perquè el que era l'Atlètic de Madrid era, com es deia, Atlético Aviación, sí, correcte, però estem parlant de fa també 50.000 anys, no? Em sembla que llavors les pilotes encara eren de pedra. La pedra no ho sé, però agafar molt temps, segur. Sí, sí, sí. Crec que sempre ha sigut Real Madrid. Jo penso que sí, no ho sé, no ho sé. Jo com que ja sabeu que això del futbol a mi em ve una mica ample, perquè no soc... I tot que havia anat, quan era jove, havia anat molt al camp, perquè el meu pare era soci del Barça, I no se't va encomanar res. No, no. Saps què passa? Que hi va haver un moment que m'avorria molt. M'avorria molt el futbol. Home, era una època difícil, diguem-ho tot. Sí, evidentment, no guanyava... Si perds, exacte. Si perds i no guanyes, hosti, està dur. Jo em sembla que l'últim partit que vaig veure va ser l'any del segrest d'en Quini. En directe parlo, sí, sí. Del segrest d'en Quini. Ha plogut, eh? Ha plogut. Sí, sí, sí. Anaven primers de la Lliga i després del segrest van perdre... Van acabar perdent la Lliga, sí, sí. Sempre passava alguna cosa. Nosaltres érem el Pupes. Ara és el... De Madrid, sí, sí. Però abans el Pupes era el Barça perquè sempre passava alguna cosa. Alguna història. Amb aquella final que estàvem comentant de... va ser en lliga que el va lesionar el Maradona que es va carregar el Schuster, es va carregar el Maradona sempre passava alguna cosa i el va acabar apalmant aquella final jo recordo haver-la vist per televisió La de les patades. La de les patades, sí, sí. La del careté. Semblava una pel·lícula d'aquelles de Bruce Lee. Sí, sí. I la veritat és que va ser un partit que no va crear gens d'afició. Va ser brutíssim. Va ser brutíssim. L'ètic de Bilbao es va dedicar a repartir estopa durant tot el partit. Encara que va... no va acabar amb coses més greus. Més greus, sí senyor, sí. Però, bueno, ja ha passat, és història, i ara veurem què passa amb aquesta... Bueno, de fet... Em sembla que porten 5 o 6 anys. El 2009 i l'11, si no recordo malament, les jugues últimes que s'han jugat ha sigut contra ells i s'han guanyat. Que una va ser a València, més talla, i va guanyar el Barça 5 a 0, una quantitat de gols. Jo estava a Sevilla, de vacances, i la vaig veure a casa d'un company de feina, i me'n recordo que el seu fill, un culer, d'aquells de tres parells de nassos, era una família que vivia aquí, van anar allà per qüestions de feina, i era un culer, i va sopar disfressat, bueno, disfressat, perdó, amb la vestimenta del Barça. No, no, jo ho pots dir, disfressat, disfressat. No, home, no, era molt bon nano. Doncs la porra per demà, jo ho aposto per l'Emilio. Per l'Emilio? Què vols dir? I tant. Home, què? Jo dic el resultat que ell diria, jo tinc claríssim. I quin és el resultat? 5 a 0. 5 a 0, molt bé. Marc? Jo 6 a 0. Hola, no, jo penso que amb un 3 a 0 n'hi haurà prou. 4 a 0, per mi. Molt bé. Moltes gràcies, Isidre. Fins la setmana que ve. Estarem en contacte. L'Emilio fa un apunt que es deia la Corona al Real Madrid. Però, bueno... És en sèrie, això? Sí, això... Bueno, ha enviat un WhatsApp. No ho sé. No continuo perquè ens estan fent fora... Donar les gràcies a tothom per haver estat aquí, en Marc, l'Emilio com a centre de dades avui el teníem, el Santiago Barambio que ens ha explicat el tema dels medicaments, l'Hermán García que no sabem què ha passat, la Núria García que està concentrada estudiant el diccionari de la Real Academia de la Lengua Catalana, en Josep Maria Montes que ens ha fet la predicció del temps, el Mariano González que ens ha parlat de la Esperanza Aguirre, i a l'Òscar Ramos i París, que ens ha fet companyia fins fa una estona, la Isabel Mató amb l'agenda d'Esplugues, i a l'Andrea Bueno, que ha fet que tot això arribés fins a vosaltres. Bona nit i fins la setmana que ve.