Anticicló, efemèrides, ibuprofè, Barrufets i Barça

Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternada. La desbarnada. La semantela. No. La desbarnada. La semantela. No. Sembles el de passapalabra, no. La desbarnada. La semantela. No. La desbarnada. La semantela. La chamamena! Bones tardes i molt benvinguts, com diuen els bons professionals. Un minut ens passa de les 8 del vespre. Què, Simon, com ho veus? Ho estem fent bé o què? De moment molt bé ho fas, eh? Això de saludar ho fas molt. Ho fem, ho fem, perquè aquest és un programa coral. Ah, és coral. Sí. Doncs aleshores malament, perquè a mi això de cantar... Soc gordo com el Beethoven. Jo canto, jo canto. En Baràmbio canta, doctor Baràmbio. I cantes bé o què? Breu. Tu has cantat en algun lloc? Tens pinta de Kroner, eh? Tens pinta d'aquest tipus de Kroner? Jo, quan era joven, et cantava en un conjunt que es deien... Fes memòria, va, que veus que... En sèrio? I quin tipus de música fèieu? Folk! Que xungo. No rock, que és el que jo esperava que em diria. No, rock and roll. Rock, folk. Perdó, estem en un àri infantil i per a nosaltres no ho podem dir. Segons en quin ritme el fotis el folk. De fet, el rock és folk. Viene del folk. I ho va ser molts anys, això, o què? Mentre estudiava. Després jo em vaig dedicar a guanyar pasta. No ho pagaven. Bueno, però hi ha qui no es guanya malament la vida. Sí, però bueno, trien, eh? Sí, o no, depèn, depèn. Ara amb això del youtuber, ara et fots a youtuber, cantes i si triomfes, pum, en quatre dies, una discogràfica, compra, pum, els drets, pim, pam, pum, pum, i el Justin Bieber aquest. Sí, això li passa a un d'uns 15.000 milions. No, no, no, escolta'm, és que... Doctor Barambi, el món està mal repartit i això ho saps. Quan era petit, jo estic parlant d'abans dels círecs. D'abans dels círecs? Abans. Círecs encara no es coneixien. Ja hi eren, però no es coneixien. Mare de Déu del Cel. En fi, així estem. Dos minuts ens passen ja de les vuit i aquí estem. Avui, amb una col·laboració molt especial a l'altre costat de la peixera. Això és el que es diu sempre en ràdio, per fer referència a la gent que està en el control tècnic. Més això que sempre s'ha dit, i això de les peixeres, la gent de vegades... No vols dir que siguin uns llussos? No, no, no, no, ni que això sigui l'Aquàrio de Barcelona. Andrea, bueno, molt bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Avui puc fer una mica cara de lluç, o si no cara de lluç, veu de lluç. Avui tinc una veu, m'hauré de perdonar. Tothom, tothom, a mi... Escuses, tothom avui... No puc, no tinc veu, no sé què, estic fotut, no sé quantos... L'important és participar, diuen també. Sí, però si guanyes, millor. Jo tinc de fer un comentari, això, que dic que no tinc veu. Jo treballo en un contact center, 37 persones. Avui en tenia 10, totes amb problemes de veu. Hi ha hagut qui ha vingut a treballar, hi ha hagut qui ha vingut a treballar i, bueno, ha fet el que nosaltres en diem back office, o sigui, paper. Yes. tramitació de documents que sou molt inglesos o molt raros perquè hi ha un idioma avui dia les empreses si no et fas servir paraules ets un mitja merda perdó no ho puc dir perquè estem a l'anari infantil la teva empresa què li passa? Que està prohibit, utilitzar terminologia estúpida. Perquè tu ets una mica així totalitarista, home, llavors no deixes que la gent faci... No, totalitarista, jo sóc català. Ah, sí? A casa meva es parla en català. Molt bé, i portes barretina i el que li diguis res a l'italitat. Escolta'm una cosa, que passen ja 4 minuts a les 8 del vespre i aquí estem sense haver venut una escombra. Comencem amb el programa? Vinga, música. Música És la setmana 51 de l'any i és el dia de l'any 353. Queda poca cosa. Això s'acaba. Això s'acaba. Sí. Això s'acaba. O sigui, l'any s'acaba. El 2014 s'acaba. Sí. És lo que... Perdona, perdona. La setmana que ve, tal dia com avui, ja serà 2015. Ah, no, no, encara no. Veus, veus, Simón? No estàs tu, no estàs tu, eh? No, no, no, és veritat, és veritat. No estàs tu, no estàs tu... No, no, perquè encara ens queda un dilluns que serà 29. 29, sí senyor, sí senyor. Encara serà 29 un dilluns. Dilluns que ve 22... Dimarts. Jo seré més lluny en l'horari GM aquest que tu dius. Per què? Però no anaves a Gijón. Sí, però jo estaré més lluny. El sol surt una mica més tard. Però l'hora de Gijón és la mateixa hora de Barcelona. De moment! Perquè és un convencionalisme. Perquè és un convencionalisme que se'n diu... Com es diu? Hora? Hora espanyola. Home, no. Ara li dius hora... Hora GT. Espera, GMT. És Greenwich Meridian Time. Però l'hora no, ve marcada pel sol. I el sol surt abans a Barcelona que a Gijón, i a Gijón abans que a Lisboa. M'ho poses bé per dir que el sol ha sortit avui a les 7.33 del matí i que s'ha post a les 16.50, a les 4.50. A Roma, això ha sigut a Roma o aquí? O a qui es provés? Jo crec que ha sortit aquí. Aquí a Sant Just. Si tu em dius l'hora que ha sortit del sol a Sant Just. Ah, no, canya, cony, perdó. Em fas dir parolota i al final em faran fort, eh? Al final l'Emilio està ara posant allà creuetes a dir que aquí és un malhablado. Vull que concretis, vull que concretis. L'hora que t'he donat, doctor Barambio, és GMT, Greenwich Meridian Time. Per tant, no sé qui no ha sortit aquí i tant me fot. la lluna, anem amb la lluna la lluna amb la GMT aquesta dels nassos Greenwich Meridian Time sortirà a les 4 a 2 quarts de 5 gairebé del dematí i es pondrà a les 3 de la tarda aquesta és una informació fonamental però anem a altres coses tonto el que no entienda cuenta una leyenda Que una hembra agitada conjuró a la luna hasta el amanecer. Llorando pedía al llegar el día de esposar un calé. Tendrás a tu hombre piel morir. Aquesta és aquella bonica cançó que va fer Euromecano, que parlava de la lluna, la pruna, vestida... Em sembla que era aquesta, però en modern. Sí. Més o menys, era aquesta cançó, però en modern. Escolta, anem a veure quins sants tenim avui. La tira. Vinga. Sant Ajut, Anastàsic, Siriac, Conrad Dufisa, Darius, Santa Eva, Santa Fausta, Sant Francesc, Xavier Mau, Sant Franco... Ep! Sant Gregori, Sant Mèrio, Sant Nemesi, Sant Pau, Sant Riberi, o Riberí, perdó. Sant Pau, avui. Sí, sí, també. Un altre Pau. Un altre Pau. Exacte. Això és com Sant Josep... Quan, quin Josep! Sí, sí, sí. Collons, el que... Perdó. El que hi hagi. Sí, sí. Sant Segon, no sé quin dia devia ser, Sant Primer. Ahir va ser Sant Primer. Jo tenia un cosí que es deia Segunda. Sant Sindimi, Sant Tea, Sant Timoteu, Sant Urbà i Sant Zòsim. Deixeu-me dir una cosa. Segurament ho sabeu tots, però em fa gràcia dir-ho i explicar-ho. Això de posar Segon, o antigament, sobretot a Roma, el que es deia Quinto i tal, era que eren molt pràctics i li fotien el número del fill que era. Ja sé, eh? Sí, o sigui, el segon do, no és conya, el segon do era perquè era el segon fill. Ah, però jo ho faig amb els gossos. I el quinto no sé què, quinto máximo no sé què, era perquè era el cinquè fill. Jo ho faig amb els gossos. Ah, sí? Sí, sí, el meu gos es diu quart i l'anterior d'allà tres. Sí o no? Sí. Jo això ho feia amb els cotxes. I els segons als cinquets. No és conya, jo això ho feia amb els cotxes. Els cotxes, jo els sempre he posat nom. Vine aquí, cinquets. No, ara ve el quart. Ara ve el quart. Però destaquem algú, no? Qui destaquem avui? Bé, destaquem Santa Eva... que era la muller de l'Adam, la de la costella, la van fer, sí, home, la mare de tots els humans. Però si ets la traïdora, la de la poma i tot això. Es va enrotllar amb la serp en una cosa... Com que no es va enrotllar amb la serp? No, perdona, perdona, però tu també has fet un cuento de nens. En realitat es va enrotllar amb la serp, home. Vols dir? Sí, sí, sí. Ho saps de bona tinta. Ell hi era. Ell hi era. Per això ho sap de bona tinta. Ell hi era. A veure si era la serp. El demonio. El demonio d'ojo. El demonio d'ojo. Bueno, i a qui destaquem, dius? Santa Eva. Santa Eva. I què ens pots dir d'aquesta gènere? És la mare del gènere humà, per la qual cosa ha estat molt important dins dels llibres sagrats, on trobem els fonaments de la nostra cultura, si més no, religiosa. A l'inici de la humanitat havia quedat explicat... A l'inici havia de quedar explicat al nostre present. O sigui, quan va començar la humanitat d'alguna manera es tenia que ha de dir... A partir d'aquí vinieron más niños. Vale, empezamos, señor. Empezamos de cero. Aquellos locos vaquitos. També. Per això la Bíblia ens presenta una primera dona, Eva, que és el punt de partença de la dona d'avui. Sí. No, no, no, sí. I el punt... Hi ha una Eva, hi ha una Eva, considerada la mare de l'homo sapiens, o sigui, la primera dona que tenen els francesos. És una mòmia d'aquestes que tenen ells. I li van dir Eva. Ah, bé, no li han fotut el nom. Aquest és el primer bitxo que va ser. Tenen catalogada que és la primera... Homo sapiens. Se suposa que d'aquesta surten tots els homo sapiens. Els francesos també són una mica especialists. I li van posar Eva, també. Perquè això ja ho tenen. Aquesta gent, si hi havia de néixer algun lloc a França. A mi ho sento, però jo em quedaria amb Timoteo, que ja sé que aquí no li posen a cap neu Timoteo. Jo tinc una amic que es diu Timoteo. Però tots els Tim, aquests que surten a les pel·lícules, que parlen d'això com vosaltres. Timothy Dalton, per exemple. I Tim és un nom molt corrent. Jo tinc un amic que se'n diu de Timotec. És com, per exemple, Jaqueline, oi? Jaqueline queda bé, no? En català, en espanyol és Santiago. Santiago, eh? Sí, esclar. Maco. Ningú li posa Santiago a la seva filla. Però perquè no els hi dona la gana. La gent li posa Jaqueline. Però això és lliure, eh? Ah, clar, com el Camí de Sant Jac, no? En Francesc del Camí de Santiago. Sí, sí. Santiago, Jacobo, Jaume. Que bons els San Jacobos. Aquella mica de pernil allà ben frangits amb el d'allò. Jaume. Jaume, Diego, Diago, tot és el mateix nom. Didac, en català. Didac, que és en català, seria Jaume. Santiago, no hi ha en català. Santiago. No. Però estaria bé dir-se... Com et dius, Santiago? Jo em dic Santiago, per exemple. Santiago Barambio. Tothom s'empanyen a dir-me Santi i jo no l'he dit mai a ningú mai que em digui Santi. Com et dius tu, Santiago? Bueno, Santi, què fem? t'he dit jo que em dic Santi a partir d'ara et direm Santiago alguna cosa més de l'Eva? la mare de les mares sí, que és l'inici de la humanitat que xulo culpable de tot l'Eva aquesta és la que la serra va atentar això ho explicarem bé per la gent que ens està escoltant ho expliquem conjuntament amb l'Alanca Neus Escolta, Andrea, la música d'anem a veure què va passar tal dia com avui. Aquesta. Que maco. Que maricà. Sí, això ho tenim. Entre l'empresa de Quilamic i la música que ens posa l'Andrea Bueno, som una mica... A més, una mica nadalenca, no? Jo la trobo una mica... Em recordo una pel·li que era de Nadal. Em recordo una mica això. Tu ets romàntic, això sí que ho tens. Sí, una mica. Molt bé. Escolta, Simón. M'ànim. Què va passar al dia que m'ho veu? Recordem-ho. Tu què hi eres? Fins una memòria. No, no hi era. En aquesta primera no hi era. El 19 de desembre de 1154, a l'abadia de Westminster, el comte francès Enric II d'en Jú va ser coronat rei d'Anglaterra, succeint Steve de Blois. Tots molt francesos. S'iniciava així el reinat de la dinastia Plantagenet que ocuparia el tron anglès fins al 1399. en què va ser substituïda per la casa Lancaster. Aquests ja més inglesos. Però per això no es poden veure. Segur. Enric II va revocar les donacions de terres de la corona, va fer enderrocar castells, va fer fora els mercenaris, va abolir els comptats fiscals i va acceptar dels varons diners en lloc de serveis. Pasta, allò de dir, deixeu-vos de tonteries. No, ja podies pagar el no treballar pel rei. Què més? El famós i amic d'ell, Tomàs Beckett, el va fer anomenar bisbe de Canterbury per a disgust d'enric. En Tomàs va decidir defensar només... En veritat es deia... El que t'agrada a terme això de l'anglès es deia Thomas. Thomas, sí. No, no, jo no he dit que a mi m'agradés allò de l'anglès, eh? No, no, no, no. No he dit que m'agradés l'anglès, eh? Thomas. Yes. Of course. Yes, I do. Què més, Simon? Bé, doncs més coses. El 19 també, de desembre de 1562, va tindre lloc la batalla de Drue, a França. entre protestants, ugonots i catòlics, que serà l'inici de les guerres de religió a Europa. Allà va començar tot. Tot. Doctor Barambio, allà va començar tot. No amb l'Eva, no, no. Allà, allà, allà. Amb els ugonotes. Amb els ugonotes. Toca't els ugonotes. Els usos devem tindre alguna cosa d'aquí. Fijo, fijo, fijo, fijo, allà estaven també. I el 1941... Això és molt més cap aquí, eh? Sí, sí, ja gairebé... Això gairebé ja me'n recordo. Quin any has dit? 1941. Ah. La Segona Guerra Mundial, en Hitler va assumir el comandament suprem de les forces armades alemanyes. I la bàcara. De la Wehrmacht. i de ja i de l'Umbace i de la Krejmarine la Krejmarine jo això en alemany no ho porto estic en ello però tampoc no ho porto res Zero patatero. Jo el que sé dir en alemany és oui. Is libedis, tampoc? Tampoc, res. Bé, i ara sí, abans d'ahir, el 1965, el president Charles de Gaulle va ser rellegit president de França. General, general, president i general. Sí, bueno, sí. Què més? Continuem, ja va ser... Quin any és aquest? El 1965. Exacte. Ara, el 1984, és a dir, ahir el Regne Unit es compromet per tractar, deixar lliure a Hong Kong, a la Xina, el 1997. O sigui, que el 1984 van dir, bueno, va, ens ho rumiem i us començarem a deixar que feu... Però era una colònia. Hong Kong. Hong Kong. Era una colònia, valer una colònia... És el que vol dir... Isla Bonita. Ah, sí, és veritat. Hong Kong era una colònia que la traducció, perquè el doctor Brambio també toca el xinès, toques el xinès. Jo el toco tot el que es posi per dalt. Vale, que estem en horari infantil i aquesta gent van ser anglesos fins al 97, que van passar a ser xinesos, tot i que ja en tenien cara de xinesos. Estic gens d'acord. Jo, perdó, no estic gens d'acord. Precisament, la diferència entre el que van fer els anglesos i el que van fer els castellans va ser que ells tenien colònies, per tant, la gent continuava sent el que era, mentre que els castellans et feien espanyol. Això què té a veure amb els xinus ara? Tu has dit que eren inglesos abans i no ho eren d'inglesos. Ells eren xinus igual. No estaven sota les lleis. Allò era un protectorat. De la Commonwealth. Commonwealth és si vols ser-ho. I aquests ho haurien voler ser. No, no, no. Comanguel és quan surts de protectorat. Per exemple, la Índia forma part de la Comanguel. O Austràlia. O Canadà. En canvi, Hong Kong no era un protectorat. Llavors hi havia les autoritats xineses de Hong Kong i les autoritats ingleses. Però manaven els anglesos. Els anglesos, diguem que no és que manessin, és que eren els que protegien aquella gent. Ja te digo. Quina manera més sublim de dir-ho? Marroc, per exemple, no va ser mai Espanya, va ser un protectorat espanyol. I francès també. Marroc frances i marroc espanyol. Bueno, en tot cas, el 97 van deixar de tenir el que tenien amb els anglesos, digue-li com vulguis, i van passar a ser xinos, xinos, xinos. No, tampoc. Tampoc. No, tenen un estatus especial dintre de Xina. Però estan baralladíssims, eh?, perquè no els deixen fer el que volen, els hongkonesos. Bueno, però, per exemple, hi ha garanties, tens unes garanties jurídiques a Hong Kong, que és el que van posar com a condició els anglesos per anar-se'n, que es mantinguessin les garanties jurídiques. Si no s'haguessin ventingut les garanties jurídiques, al cap de dos dies totes les empreses que estan a Hong Kong haguessin estat a Canària. El que passa és que sí que hi ha garanties comercials, però garanties polítiques és més complicat. Una cosa són garanties jurídiques. Correcte. Allò de dir els impostos, el tema de drets... I això, per exemple, no ho té altres províncies xines. Correcte. però el tema de la política, malament ho tenen allà també tenen eleccions ara el problema que hi ha hagut a Hong Kong que han estat les revolucions paraigues ha sigut precisament que poden allegir però dintre d'una terna que els hi presenta el govern xinès ah, i aquí és on ells diuen que això no és democràcia evidentment no és democràcia encara que aquí fem el mateix ja ho ha dit els partits et presenten a qui pots votar si no ho diu, rebenta I què més va passar tal dia com el d'avui? Fa unes hores, és a dir, el 1998, la cambra de representants dels Estats Units... decideix per majoria sometre el president Clinton a un procés de destitució, l'impeachment, davant el Senat per perjuri i obstrucció a la justícia en el cas de la senyora Levinsky. No farem cap comentari, ho deixarem aquí. No, perdona, era becària. Era becària. Deixem-ho estar, deixem-ho estar. Quina diferència entre les becàries nord-americanes i les d'aquí. Estem en horari infantil, no toquem el tema. No toquem el tema. Sé que ho teniu a la boca, ho teniu amb ganes de dir-ho, ho teniu a la punta de la boca. La primera becària de la Casa Blanca va ser la Mary Morrow. Qui va néixer tal dia com el d'avui? Veure aquesta música estupenda... Bueno, pues tal dia com el d'avui, naixia d'altre l'altre, senyor Simón, qui? Bueno, pues el senyor... Hombre, el nostre amic, l'amic del... Dispara, dispara, digue-ho, digue-ho. Felip V. Ah, molt amic meu, sí, sí. Tu ja hi eres, també, en aquella època? No, però si hi hagués estat, a Felip V és el que no hi hagués estat. I aquest senyor... Va ser el primer rei espanyol de la casa de Borbó. Sí, xiflat. Què més? El 1796 va néixer el senyor Manuel Bretón de los Herreros, dramaturg. Què més? 1834, Antonio Gisbert, pintor. Sí, era valencià, aquest senyor. Què més? Era Antonio o Antonio? Antonio, Antonio. Antonio? Sí. El 1886, Ángel Herrera Oria, periodista i cardenal. Ah. El 1903, George D. Snell, científic nord-americà, Premi Nova de Medicina, el 1980. Maco. Perquè el Premi Nova de què? Medicina. Però per què no? Per què va fer, no? Això sí que no ho sabem. Però no ho coneixo, imagina't. El 1906, el senyor Leonidas Brevnev, dirigent soviètic. 1910, Jean Genet, escriptor francès. 1915, Edi Piaf, cantant francesa. Calla, calla, calla. Escolta, escolta. Aviam... Fins demà! I qui més naixeta el dia com el d'avui, Simon? 1924, Michel Tournier, escriptor francès. 1964, Arby de Sabonis, jugador de bàsquet lituà. I 1966, l'esportista italià, campió del món d'esquí, Albert Tomba. Maco d'escoltar, maco d'això. Molt bé, doncs aquesta és aquella primera part sempre que fem del programa per situar els oients amb aquestes informacions tan importants i que són tan necessàries per desenvolupar al final de la jornada d'una manera una mica coherent. I ara és el moment, Dios mediante, de saber, no sabem si ho podrem fer, però és el moment de saber el temps, si ha de ploure, si no ha de ploure i totes aquestes coses. Sembla ser que tenim alguna dificultat per parlar amb el nostre Home del Temps. Jo veig la nostra companya, Andrea Bueno, que està desesperadíssima amb diversos telèfonos. Penseu que avui és el primer dia de vacances. Avui no puc substituir-lo perquè no m'he mirat el mapa i el sol. És el primer dia. Toques això també o què? Sí, m'encanta. Sí? Jo sóc navegant. És un raro. Tu ets un raro. Com que sóc raro? Els navegants tenim que saber si ens plaurà o no. Què passarà? És el primer dia de vacances avui del senyor Montés. Demà continuarem tenint bon temps. Sí, vamos, hasta donde yo sé, yo sé poquito de esto. Ara, tinguem boires, eh? Sí, però això ja és una mica l'època. No, no que és l'època, perquè hi ha un anticiclo. Però quan fa aquest fred i aquestes coses... No, senyor, pot estar fent fred i és una borrasca. Les boires per què es provoquen? A veure, vols que t'ho expliqui de veritat o has sigut una putat? No, no, digues, digues. Digues, digues. L'anticicló, saps què és un anticicló? Sí, això que fa molt de fred. No, això és el de l'aire. L'anticicló és quan el vent està girant, està fent cercles, aquells cercles que surten a les mapes. A la tele? Sí, exacte. Quan gira, l'anticicló gira a favor de les agulles del reloj. Quan gira així, cap a la dreta, com les agulles del reloj, és un anticicló. I quan gira contra les agulles del reloj, és una borrasca. Què passa? És una borrasca. Quan hi ha un anticicló, en el centre de l'anticicló, el vent va cap a terra. I quan tens una borrasca, en el centre de la borrasca, el vent va cap a l'atmosfera. Per això, a vegades veus, si tu veus unes xumeneies, que el fum de la xumeneia va pla, no puja rectamunt, sinó que va pla, és que estàs amb un anticiclósol. Passa això, llavors, quan aquest vapor es queda condensat a les fondalades, li diem boire. Barambio, ets pitjor que el libro gordo de PTT. Sí, sí, jo ho sé, però soc una persona oculta. Josep Maria Montes, bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bé, no sé si estaves escoltant el doctor Baràmbio, que ens està donant una lliçó magistral sobre el tema dels anticiclons. I ho estava explicant molt bé. Doncs vinga, va. Ara podeu fer una conversa d'homes del temps. Doncs bé, si voleu, comencem parlant del que estem tenint en aquests moments. Què tenim? Precisament, l'extensió de l'anticicló de les Açores sobre la península ibèrica. Ho està fent, i de forma lenta, ho va fer des d'ahir, i seguirà els propers dies extenent-se per tota la península ièrica, inclús per quasi bé tot el Mediterrani, no només l'occidental, sinó també el central, és a dir, fins a Itàlia, tocant pràcticament a Grècia. I durant aquesta extensió de l'anticicló provocarà precisament un estancament de l'aire bastant important. Però això començaria després del cap de setmana, sobretot, perquè durant el cap de setmana, és a dir, demà, demà ens creuarà segurament l'últim front... atlàntic, que és una massa de núvols, que està intentant entrar dins d'aquest anticicló i, a mesura que ho està fent, està perdent gran part de la seva activitat. De fet, arribarà durant el dia de demà. Per tant, demà, després d'aquesta nit que tindrem, que no serà gaire freda, perquè tenim vents més i més aponentats, que no estan fent que les temperatures puguin baixar gaire, demà ens aixecarem el cel bastant serè o, en tot cas, amb un tel de núvols fins, molt finets, que són núvols molt alts, cirros, que precisament serà el front que ens estarà creuant, però vaja, també molt feble, i amb tota seguretat no produirà cap tipus de precipitació. Simplement això, núvols decoratius, que cap a la tarda acabaran de desaparèixer. Una pregunta, aquest anticicló, perquè no m'he pogut mirar avui, aquest anticicló abarca les Azores? Diguem, les Azores estarien dintre d'aquest anticicló? O és l'anticicló de les Azores que s'ha desplaçat? Això és l'anticicló d'assessores que s'ha despoltat. De fet, l'assessores és una zona, diguéssim, típica de creació d'anticiclons. però sapigueu que és una de les zones on hi plou moltíssim, també. Escolta, una preguntat, però d'aprenent. Normalment, jo quan estudiava això, em van dir, els anticiclons, és més, en els llibres dels que estudien per capità de barco o per patrola de barco, et diuen, els anticiclons tenen tamanys com continents, i les borrasques tenen tamanys com països. Jo el que estic veient últimament és tot el contrari, és unes borrasques que agafen uns tamanys immensos amb uns anticicons relativament petits. Què és el canvi climàtic, això? L'efecte invernadero. Allà li fiquem tot, el canvi climàtic. Sí, clar, per això ho pregunto. Doncs no, el que passa és que tal com desenvolupem els mapes, que els fem sobre una superfície plana, les zones del nord d'Europa, sobre un mapa pla, tenen dimensions més grans. Per tant, els mapes isobàrics on hi ha aquestes borrasques, sobre la superfície d'aquest mapa, acaben tenint una dimensió més gran de la que realment és. Aparentment, semblen sobre els mapes plans molt grans, són aquestes borrasques atlàntiques, però en extensió no són tant. Sí que és veritat que les preocupacions atlàntiques o les pacífiques, les que es mou pel oceà, són les més grans que existeixen en el sistema planetari. Però els anticiclos, sobretot el Sibarià o el Saharià, tenen dimensions pràcticament de continents. Penseu que a vegades en moments de l'hivern, quan fa molt fred, de vegades, hi ha algunes setmanes, que es genera un anticiclo que ha arribat pràcticament des del Japó Des del nord de l'Índia, Xina, fins pràcticament aquí a França, o penso a Ibèrica. És un antipsicòleg totalment continental, que simplement és el reflex de tot l'aire fred que hi ha a dins del continent europeu. Això fa una mica de por el que estàs dient, ja t'ho diré ara. Per ell, que és perú, que és perú. Josep Maria, escolta, vamos al tema, centrémonos. Quin temps ens ha de fer? Ens hem de brigar, sí o no, de cara als propers dies, hasta el viernes, que ens hem de tornar a escoltar. Ens hem de tornar a escoltar el divendres? El divendres no ens escoltarem, clar que no. Clar que no. Per què no? És en Esteve. I? Què passa? Tu penses que l'audiència se'n podrà estar sense escoltar el programa? Jo crec que sí. Correcte, doncs és igual. Fens-nos la previsió d'aquesta setmana. Sí, de fet aquesta setmana ja ho estem introduint en certa manera perquè l'anticicló té tendència a extendre's per tot el Mediterrani i sembla ser que a Catalunya podríem tenir-lo pràcticament a sobre. des del dilluns i en dies posteriors. I a més a més sembla que en capes altres vindrà acompanyat en aire força càlid. Per tant, això farà que les nits siguin relativament fredes o molt fredes en zones enclotades, zones interiors, sobretot a Catalunya i en baix del Pirineu, on es poden formar boires que podrien ser persistents ja durant tot el dia. A partir dels paràmetres que ens ha explicat el doctor Baràmbio abans de començar. Ah, això mateix. Per tant, les columnes... Està prenent notes, eh? Sí, sí, molt bé. De fet, les columnes de fum no s'eleiraran gens i farà que precisament tota la humitat ambiental quedi això enfonsada dins de totes les valls. De fet, es preveu que a Lleida, a partir del dilluns o dimarts i en dies posteriors, no vegin el sol durant uns quants dies. Aquest anticiclo sembla que té per dies, perquè segons els mapes, si no canvien, el tindrien fins a les últimes hores d'aquest any. i a Gijón estaràs la mar de bé Gijón per això queda ensorrat o no? no, Gijón està al mar i té, diguem les muntanyes allà a tocar o sigui que no farà un... farà fred a Gijón? segurament sí però molt de pelar-se de fred o què? no massa perquè com que l'empicicol tindrem situat més entre Catalunya i el sud de França sobre la costa Cantàbrica i oest de la península ibèrica, doncs els vents seran més aviat del sud. Sí, però ja hi ha muntanyes que són molt... No, no, jo és que penso que és una informació important perquè a mi em consta que... Puerto de Pajares, Puerto de Pajares. De l'Andrés. No, Puerto de Pajares és el que comunica Astúries amb Castelló. No, és que dic que és important el del temps a Gijón perquè a mi em consta que a Ràdio d'Esbert s'escoltà a Sant Just d'Esbert i a Gijón. O sigui, són els dos puestos que no sé per quina cosa tècnica es pot... No és conya, no... Per què rieu? Per què rieu? Josep Maria? No, sí, sí. Alguna altra cosa que sigui important a nivell de la predicció meteorològica per aquests propers dies? I per festes, sobretot per festes, per festes. Doncs festes, seguirem amb el mateix, com hem dit, amb l'enteixició. Per tant, farà un encalmament de l'aire força important i poques novetats tindrem, és a dir, les temperatures de nit seran fresquetes, però no gaire fredes, és a dir, no tindrem ni molt menys cap onada d'aire fred, això sí que es veu claríssim, I aquí a Sánchez d'Esvern tindrem dies on les temperatures poden ser agradables, al voltant dels 16, 15, 16 graus màximes, que no estan gens malament. No t'has d'anar a Gifón, doctor Barambio, t'has de quedar aquí? A més a més em vaig a Colunga. Això és pitjor. És alt, és alt. A més a més hi ha moltes fondalades, o sigui que... Josep Maria, com sempre, moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes gràcies. Puc fer-li una pregunta? Va, vinga. Has fet deures, Josep Maria? Crec que sí. Sí? A veure... Anem a comprovar-ho. Anem a comprovar-ho. Quan entra l'hivern, Josep Maria? Ah, doncs... Sí que els he fet. Ah, bravo! Però aquest és el notari de l'actualitat, l'amic Simón, que controla les coses d'allò. I com anava això de l'hivern? Sí, mira, l'hivern entrarà astronòmicament els 3 minuts després de començar el dilluns. A la 0-03. Ah, això mateix. D'aquest dilluns que ve, del dilluns 22. 0-0-03. El mateix dia que pot tocar la loteria, doncs aquest també entraria a l'hivern, però haurà fet abans. Aquest és l'hivern astronòmic, GMT. Aquest és l'hivern astronòmic, perquè l'hivern gastronòmic començarà el 24 al vespre. Sí, senyor. L'hivern gastronòmic i aquí ens posarem malalts fins que, bueno, estan passats festes. I tant. I el meteorològic, com ja sabeu, va començar en principi aquí a Sant Jurs, com la zona mediterrània, s'ha de començar sempre a l'1 de desembre i acabarà el 28 de febrer de 2015. Molt bé. Perquè el 29 no pot ser. Josep Maria, ara ja has fet els deures, ens has fet la predicció... No, hi ha una altra previsió. Què, què? Digues, digues. Uns altres deures que em vau posar fa dues setmanes. Jo no hi era, jo no hi era. Ara sí que ens has deixat. No m'ha xerrat. I a sobre què es preveu en aquest hivern a nivell de temperatures i a nivell de precipitacions. A nivell general, és correcte. Et vam fer aquesta demanda. I la resposta és... I la resposta és que seguirem igual que aquesta tardor. És a dir, més aviat de precipitacions menys de les habituals i de temperatures seguirem en la línia alta, és a dir, per sobre de les normals. Per tant, sembla que de moment poques novetats. Com també sabreu, aquest any 2014... Això només aquí, a Sant Jus? Sí, sí, no, no, això a la meitat oriental... A Gijón també. La zona mediterrània de la penínsia línica. A Gijón no, allà a l'interès. No, no, no, allà és atlàntic. Bé, és cantàbric. No, perquè... No, m'interessava... És igual. És que la Setmana Santa volia anar a navegar a Croàcia. És una persona molt especial, aquest... Sí, creus que tindré un... Per la Setmana Santa tindré un bon temps. Perquè ve molt d'hora aquest any la Setmana Santa. Sí, però se m'escapa això ja. Escolta, no, no, deures per la propera... Aquí no vindrà d'aquí. Us encanta fer feines. Ara té dies que té vacances. No, però a vegades sí que dieu home, per l'estiu aquest, aquest estiu serà un estiu que plaurà molt o coses així. No que et precises el dia tal o el dia quart. No, no, no. Bé. Josep Maria, ara ja sí, gràcies per tot. Ara ja sí, et desitgem que tinguis unes molt bones festes, això sí que és important, que tinguis unes molt, molt, molt, molt bones festes i que entris l'any de la millor manera que puguis, sàpigues i vulguis. Doncs us ho desitjo també a tots vosaltres. Perfectament. Una abraçada, amic. Vinga. Adéu. Adéu. 6 minuts ens passen dels dos quarts de nou del vespre i ara és el moment en aquell que nosaltres des del programa dediquem, habitualment amb poc carinyo, un element de la gastronomia catalana que ens agrada llançar-lo. Bé, anem per feina. Avui llegim a la premsa la següent informació. Retallades pressupostàries experimentades pel sistema sanitari espanyol des de l'inici de la crisi diu que encara no han afectat de manera significativa els indicadors de salut dels espanyols. Les seves conseqüències, a llarg termini, seran mínimes sempre que la inversió tornés a pujar, però si les retallades es mantenen uns quants anys més o s'incrementarien, el deteriorament dels principals indicadors que mesuren l'estat de salut de la població està garantit. Per autonomies, Catalunya ha encapçat l'Ajuntament amb Galícia i Navarra el rànquing de les tisorades amb un descens de la despesa del 19% entre el 2010 i el 2014. Gairebé el doble de la mitjana del conjunt d'Espanya. Aquest és, a grans trets, el diagnòstic sobre els efectes de la crisi en el sistema sanitari elaborat pel Sergi Jiménez Martín, professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona per l'Observatori de la Sanitat del Col·lectiu d'Economistes FEDEA. Però el tema no s'acaba aquí. Sis mesos després d'haver acabat el curs 2013-2014 i després d'haver intentat, pel que es veu infructuosament, que les diputacions provincials assumissin el cost, la Conselleria d'Ensenyament va anunciar que destinarà una partida de 3 milions d'euros per als parvularis d'iniciativa social. Més de 220 escoles a tot Catalunya que atenen a uns 10.000 alumnes, molts encara nadons. Aquesta subvenció suposa, segons va concretar el departament que dirigeix Irene Regau, una aportació de 300 euros per alumne escolaritzat en aquests centres. En la convocatòria del curs 2012-2013, el curs anterior, l'ajuda va ser de 720 euros. O sigui, recordem, la d'aquest curs passat serà de 300, la de l'anterior havia estat de 720 euros per nen. Mentre que en el curs anterior, aquests jardins d'infància, que no tenen ànim de lucre i que en molts barris desenvolupen un rol social important, havien rebut 800 euros per alumne matriculat. Els 3 milions d'euros compromesos per la Generalitat no solament arriben tard, bastant tard, sinó que resulten clarament insuficients, segons denuncien els afectats. En definitiva, la consellera Rigau retalla al 60% la partida dels pervoraris d'iniciativa social. Bé, doncs entre l'una i l'altra, així les coses, i en definitiva, a les tisorades, i amb poc carinyo... Un, dos, tres, potiparro de pagès! Vens d'un euro dia. Ja te digo, Barambio. Això en ràdio es diu un blanc elegant. Això es diu en ràdio un blanc elegant. Volíem una musiqueta per donar pas en aquestes notícies que ens agrada comentar. Aquelles notícies que vulguis que no, doncs, bueno, ens han llamat l'atenció. Simon, què t'ha llamat l'atenció, tu, aquesta setmana? Bé, doncs, m'ha fet molta gràcia. Ah, sí? Sí, diu que l'ibuprofè... L'ibuprofè no de tota la vida, vaja. Sí, augmenta l'esperança de vida en alguns cucs i mosques. El descobriment obre la via per investigar l'efecte del fàrmac en el procés d'envelliment. L'ús regular d'ibuprofè, un medicament que es pot adquirir sense recepta, augmenta l'esperança de vida en alguns cucs i mosques, segons un estudi. Els cucs, la mosca de la fruita i el llevat, tenen més esperança de vista quan són tractats amb dosis regulars d'ibuprofen, segons un estudi de l'A&M, AgriLife Research de Texas dels Estats Units de la Llonsis i Anquilària. Ves que aquests no siguin els que fabriquen l'ibuprofen. La meva àvia ho sabia. Ah, sí? Allò dels cucs ho sabia. No, allò dels antiinflamatoris. Ah, sí? S'havia aplicat a humans, allà de cucs en sabia poc. El que va molt bé és una aspirina cada dia. Sí, hi ha gent que s'ho prenia com el d'això. Jo també fotia una aspirineta. De fet, ara no ho sé, però hi va haver-hi una època que els que tenien infarts o patint del cor els donaven... Jo prengo una aspirina de semígrams i ara ja. Escolta, això en l'espai de medicina que fem després, aquest tema el recuperem i punxarem al doctor, no perquè sangri, no, perquè ens ho expliqui. Què més? Continuo llegint la mateixa notícia, doncs. Diu que el tractament subministrat amb dosis comparables a les recomanades en humans afegia aproximadament un 15% d'esperança de vida als cucs. que es van usar com a model això podria ser equivalent aproximadament a una dotzena d'anys Era una broma entre cucs i humans. Sí, ja, ja. Era una ironia. Deixeu-me donar-li la benvinguda a l'Armand García. Benvingut, Armand. Excel·lència. Bona tarda. Bona nit, bona nit. Què tal? Gràcies, gràcies. Bé. Tot bé? T'hem trobat a faltar al principi. Bé, el doctor Barambio no perquè és un saborió, però la resta sí. Ja em consta així. Ja us coneixeu, ja us coneixeu. Estupendo. Seguim, seguim, que el doctor Simón, perdó, el doctor Simón, l'amic Simón estava fent aquí una... Diu que la investigació senyala que l'ibuprofè afecta en un procés encara no implicat en l'envelliment, cosa que dona noves vies per estudiar i entendre el procés d'envelliment, segons el doctor Brian Kennedy del Buck Institute. Però el que encara és més important, segons Kennedy, és que aquest estudi obre la porta a noves investigacions sobre el que s'anomena medicaments antienvelliment, ja que hi ha raons per creure que hi ha altres fàrmacs que poden influir en l'esperança de la vida i els hem d'estudiar. L'ibuprofè és un medicament que va ser creat... Que quina propaganda li estàs fent, nano? Que tens accions o què? No, no, no. Després ho arreglaré. Té un esponsor. Té l'esponsor. Diu que va ser creat al començament dels anys 60 a Anglaterra i que des dels anys 80 es pot corruptar a ser sa recepta. L'Organització Mundial de la Salut inclou olivoprofè en la seva llista de medicaments essencials per a un sistema bàsic de salut i el descriu com un antiinflamatori no esteroide utilitzat per a lleujar el dolor, fer baixar la febre i reduir la inflamació. que a altes dosis pot tenir efectes secundaris, especialment en el tracte gastrointestinal i en el fetge. El projecte d'investigació, que va durar 3 anys, va mostrar que l'ibuprofè interfereix en la capacitat de les cèl·lules del llevat de recollir tripococles, El doctor ens dirà després què és. Un aminoàcid que es troba en les cèl·lules de tots els organismes i que és essencial pels humans, que l'obté de les fonts de proteïnes en la dieta. Ja està, ja t'ho he contestat. Molt bé. No estem segurs de per què funciona per reconèixer polimenis, no sé qui és aquest senyor. Home, polimenis del carrer de la Creu. També. Però val la pena seguir investigant. Aquest estudi és una prova de principi per demostrar que medicaments d'ús corrent relativament segur en humans pot augmentar l'esperança de vida de diversos organismes. L'Institut Bach, ha explicat Kennedy, està interessat a descobrir per què la gent es posa malalta quan envelleix. Creiem que entenent aquests processos podem intervenir i trobar formes de prolongar l'esperança de vida, mantenir la gent més saludable durant més temps i reduir l'envelliment. I més pobres els pobles. Aquest és el nostre objectiu últim, segons el senyor Kentoni. I tenim més coses. Sí, ara parlarem d'una notícia que és també molt, molt curiosa, jo la vaig sentir també fa 9 h a la ràdio. És que ara s'ha informat que Lleida tindrà un parc temàtic dels barrufets. Toma ja! Mítics barrufets. Toma ja, endavant doctor Baràmbio. Barrufets és una figura mítica del bosc del Pirineu català. Ah, sí? Sí, no heu vist que porten el gorro frigio? Sí, sí, sí. I el que passa és que els francesos... No, això el dibuix ve després. Abans del pilot ja existien en l'imaginari popular. El que passa és que els francesos ho van fer seus i els belgues, que són francesos, també, doncs va crear un personatge. Però està basat amb uns nans del Pirineu i per això porten el Gorro Frigió o també conegut entre nosaltres com a la Barra. A veure, explica'ns-ho això perquè això és molt interessant i anirem tots. Xis, per favor. Doncs sembla ser que Lleida convertirà les abandonades bases del Picat en un parc d'oci familiar dedicat als barrofets. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el cap de l'oposició, anunciaven dijous que aquest projecte es licitarà en règim de concessió durant el primer trimestre de l'any que ve. Per tant, els primers tres mesos del 2015, el consistori ja ha tancat un acord pels drets comercials dels barrufets que té un any de durada i que quedaria sense efecte si durant aquest període no es materialitza la inversió. No creixen els nanitos. Si no barrufa bé. Si no barrufa pleguen. Exacte. Doncs aquest projecte d'atenció suposa una inversió global de 47 milions d'euros. Això sí, generarà uns 200 llocs de treball i suposarà una repercussió econòmica per a la ciutat de 14 milions d'euros només el primer any de funcionament. Per tant, hauria de sortir rentable a més llarg termini. El parc d'oci familiar ocuparà 9 de les 27 hectàrees que té el parc i la resta de l'espai serà d'accés lliure i gratuït. El complex continuarà sent la titularitat pública i és molt estimat pels lleidatans. Durant dècades va ser un dels llocs d'oci de referència per a moltes famílies, ja que acollia set piscines municipals, però les instal·lacions van tancar fa 11 anys per l'alcos de manteniment i per la fuga d'usuaris a les piscines dels barris. Per ara, no hi ha cap espai d'aquestes característiques en cap lloc del planeta. Per tant, Lleida, allà... Van fer la pel·lícula dels barrufets, la van fer en un poble d'Andalusia. i aquest poble d'Andalusia va aprofitar que el van decorar i l'han mantingut el van pintar tot de blau i l'han mantingut i està sent un èxit turístic els de Lleida diuen que ells són els únics del planeta però els andalusos aquest no sé si és Nerja però és un poble andalús que van anar a fer la pel·lícula allà. Són uns aigua-festes, eh, vosaltres. I el que han fet ha sigut continuar, els van muntar allò per la pel·lícula... Són els hermanos mal a sombra, aquestos, eh? El barambi i el... No, no, el que passa és que esteu informats, m'entens? I ben informats. Cuidado, i ben informats. No passem per la vida, estem en la vida. Molt bé, estupendo. Sobretot a certes coses alcohòlices. Doncs escolta, aquestes són les notícies curioses. No sé si tenim alguna altra notícia que sí que tinguem a destacar. Ja és de la capital de l'imperió. Ara és el moment de viatjar, no? Sí. Per terres. Bueno, aquesta és la bonica cintúnia que posem tots els divendres. No em mireu amb aquesta cara, doctor Baralbió i Armand Garcia. M'esteu fotent unes ganyotes i unes cares més estrambòtiques. A més, els dos ho hem d'explicar perquè, clar, els dos venen vestits de negre. Sí, sí. De veritat, eh? Feu efecte. Feu efecte. Feu mal efecte. Queden 12 minuts perquè ens sonin les 9 del vespre i ja tenim a l'altre costat del fil telefònic el nostre amic en Mariano. Mariano González, bien hallado, ben retrobat de Villnou. Muy bien. Com estàs? Buenas noches a todos. No, però ara... Està parlant de la grada. No, l'Andrea, que ens ha posat aquest efecte de soc... No, molta gent que està venint a l'aplaudió, Mariano. Hoy tenemos la tocar de papiola aquí. La clar. Mariano? Vaya ensurt que os habéis llevado esta mañana. Vaya ensurt, ¿no? Con esto que ha pasado en la CDDP. Bueno, doy el titular y tú ya explicas lo que hagi, porque seguro que ha sido de verlo. Porque además, los gatos sois muy curiosos. Diu, un hombre establella un cotxe contra el Partido Popular de Madrid. El detingut és Daniel Pérez Berlanga, un home de l'atur de 37 anys, veí de Tarol. El veí que el contenia bombones de botar, però no substàncies explosives, tot i que ell ha intentat, o bueno, pensava o creia que tot allò sortiria pels aires a fer punyetes. Lo dicho, veian sur que os habéis llevado, ¿no? Bueno, te puedo decir que al principio ha sido un poco aparatoso, ¿eh? Pero más que susto. ha sido el impacto, porque generalmente... Bueno, el impacto que ha dado el coche contra la pared, porque ha entrado hasta la sala de estar, ¿eh? Ha entrado, ha entrado, pero directamente hasta el retíbulo. Sí, sí, no, no, la foto se ve en el coche dentro del... Diu, semblava un concessionari. Ha pasado, no, dice, póngame uno de estos. Sí, lo que pasa es que casi no se ha pillado a todos despertándonos. Sí, porque eso ha sigut molt d'hora, ha sigut sobre las 7 del matí o... Sí, sí, sí, nos han despertado luego la radio, la radio es por la mañana... bendites radios que todos lo cuentan, que... Que no se moran nunca la ràdia. Sí, porque depende, hay algunos medios que cuentan lo que quieren, pero por las radios... Nosotros, no te equivoques, nosaltres aquí diem el que ens dona la gana. Ningú ens diu el que hem de dir. Así no sale el programa, eh, también, por otra... Ah, pero es que es un programa... Y además, si dices lo que te da la gana, te miras mal. Libertat de tot, eh? Sobretot a tu, Barambios. Dime, dime, i què? ¿Entonces lo habéis oído i què? ¿Te has anat cap allà o no, tú? No, és que... Hostia, Mariano, valla corresponsal de pega que tenim. Una cosa que passa a Madrid, no vas? No sé si habéis visto que el día anterior había habido un incertiu en una... En una hacienda. En unas... como se dice, en unas... En unos cuarteles del Ministerio. Sí, en un aparato de aire acondicionado al de la sutea del Ministerio. Uno empieza con una chispa y acaba ardiendo. Es que no paréis, Mariano, es que no paráis. Estáis, estáis, estáis... Un fallo. Un fallo, nunca me lo has dicho. Sí, pero al final no ha pasado nada más que un... Y nada menos que un señor con un coche se ha empotrado en la puerta principal del PP. Quería afiliarse. Sí. Bueno, no bien bien. Quería romper la máquina de afiliación. Exactamente. Pero no me han dicho que le han mandado un SMS, esto es un Twitter, a Mariano Rajoy diciendo que eran bombones, no bombonas. Sí, sí, sí. El problema ha sido siempre el mismo. ha salido nuestra amiga Esperanza, la señora Aguirre, vamos. Perdona, es cuando se dice este nombre hay que ponerse de pie, pegar un taconazo y levantar la mano. Lo primero que ha hecho ha sido desmentir que había sido ella, que no conducía el coche. Lo segundo que desconocía quién era el elemento, ha hecho la broma con el pequeño Nicolás, nuestro amigo de siempre. Y Ara vamos, ara vamos, ara vamos. Ara vamos, ara vamos. Acaba, acaba. Y al final, bueno, la policía después de tener la calle Génova, que es una calle, bueno, de mucho tráfico en Madrid, que está en la plaza de Colón, que nace de la plaza de Colón y llega hasta las orientaciones de Alonso Martínez y luego un poquito más allá. ¿Qué nombres tenéis en Madrid? La veritat es que da gozo de oírlo, estos nombres tan mostrados y tan ampulosos. Vosotros llamáis Colón, pero es Colom. Colom. Ah, era catalana. Pero bueno, ya algún día aprenderé. Porque este tío era de Sant Just, tú no lo sabes. No, no. Mariano, pero este tío era de Sant Just. De Santa Coloma de Farnesa. ¿Qué va? Era de Sant Just, home. Això encara ho hem d'explicar. Bé, pero aquest tío era de Sant Just. Hay estudios muy sesudos que lo colocan en todas las partes del mundo, incluso en América. Y que el tío tuvo la idea subido a la Peña del Moro. Miró y dijo, yo me vaig cap allà. Y ella ha de descubrir América. Porque no está descubierta. Léete un trabajo que hay, que en lugar de decir de dónde es... Sí, sí. descarta muchos de los que dicen de dónde es. Me parece perfecto. Y al final América no se llamó Colón, lo más cerca que está es Colombia. Sí, pero ¿sabes por qué se llamó América? Por Américo Vespuccio. Sí, pero ¿por qué? No lo sé. Por Américo Vespuccio. Tierra, tierra. El señor Américo Vespuccio era un italiano pero que vivía en Sevilla. Que Sevilla en aquel momento era como la capital del mundo, o sea, un sitio... Prácticamente. De alto nivel, cultural... Sí, pero a mes a mes allá no estaban los que hacían mapas y cosas estas. Entonces este era un geógrafo y entonces él cuando, sabéis qué, al principio no se dijo que se había descubierto un nuevo continente. Claro, claro. Entonces Américo Vespuccio fue el que empezó a escribir a otros geógrafos diciendo que no eran las estribaciones de Cipango, sino que era un nuevo continente. Y entonces todos los otros empezaron a hablar de la Tierra de Américo. O sea, cuando se hablaban entre ellos decían la Tierra esta que ha descubierto Américo, la Tierra de Américo, Américo... Y de aquí... Por eso se le puso América. Porque el tío se dio cuenta y me parece que nos estamos equivocando. Bueno, hay otras versiones sobre esto que es que se decía deliberadamente que en un nuevo continente... porque no interesaba que, digamos, la competencia, que en este caso eran los holandeses e ingleses, pues también navegaran hacia esa zona como hicieron a la que pudieron. Cuando se va a descubrir que la cosa era... En los repartos mundiales de las cartas... Oye, y cuando dicen que las cartas de Colom estaban equivocadas, no es que estaban equivocadas, estaban cifradas, precisamente para ser quien las conseguía que se equivocara. I me l'enviaven cap a... Bueno, a Gijón. Cap a la Fruget. No, no, però a la Fruget tenia bastant que veure perquè bastanta de la tripulació que anava amb les marines d'aquella zona. Perdoneu, perdoneu. Per això canten habaneres de la Habana. Ens podem centrar amb el cotxe que s'ha estavellat a la seu del cotxe. Jo estic sentadíssim perquè el del cotxe ja s'ha acabat de recorrer. No, Mariano, a veure... A més, el Mariano no ha anat i no sap ni què va. Però Mariano, Mariano, ¿nos pugui explicar un poco la pulsión? La pulsión, la pulsión de la capital. I esto, allà, com s'ha viscut? Teves cervecitas y un cafelito, y ya está. Com s'ha viscut, això? Claro, nos hemos relajado tomando un café en la Plaza Mayor. en Plaza Mayor y ya está. Realmente al final ha quedado en eso. Un coche que se ha empotrado, primero creían que había sido un accidente, según habían visto luego, según parecía, porque había hecho un giro un poco raro y se había empotrado directamente en la sede. Luego, según decía este hombre, pues se podría haber empotrado en la sede del PP. Yo creo que a lo mejor es la primera que había visto cómo se podía haber empotrado en cualquier otra, porque decía que iba contra todos los partidos políticos. Curiosamente, la encarnación del mal de todos los partidos políticos es el PP. El primero que ha visto y el primero que se ha ido. Y luego, la verdad es que el artefacto explosivo que llevaba era... Tenía cierta idea a la hora de haber visto en YouTube o algo así, pero al final ni las cantidades ni los... La mezcla, me parece que ha fallado la mezcla. Ha fallado. Ha fallado más cosas porque yo creo que... Por esto cedimos Teruel a los aragoneses. Ha puesto Teruel en la... Eso que decían que Teruel también existe. Bueno, nos hemos esperado que Teruel también existe y en principio parece ser que puede ser un Una persona perturbada que ha hecho... Que se tire a los leones como los perturbados de Cataluña, ¿me entiendes? O sea, no vaya atropellando a las señoras de la limpieza. En principio es lo que parece, ya veremos, parece que no hay nada más en este caso, nada más que un perturbado, pero claro, tú imagínate lo que ha hecho un perturbado. De repente, circulando tranquilamente y empotrarse, digo, entrar hasta el vestíbulo, prácticamente hasta el recibidor de la sede del PP, tú imagínate qué es lo que puede pasar si en vez de ser un perturbado es un profesional. Hay perturbados que lo han montado más gorda, ¿eh? Sí. Y siguen montándola. Incluso mandan ejércitos. Y si no, solo tienes que ir a este programa, Mariano. Eso ha dicho algo. Para ejemplo, un botón. Para ejemplo, un botón. En cualquier caso, bueno, la podía haber montado bastante más parda, pero al final todo se ha quedado en un surto. Y en una película posterior que se han ido montando... Entre unos y otros. Ahora hay que sacarle jugo político a esto. Hombre, el problema que está en el jugo político es, por un lado, los que tienen que decir algo no lo dicen. Es decir, Rajoy no habla. Rajoy ha dicho que las obras las pagarán con sobres. Ha hecho de don tardor... No habla ni para atrás. El nuevo portavoz del PP, sustituyendo al que han nombrado ministro de Sanidad, Alfonso Alonso, el nuevo portavoz del PP ya directamente entra con una multa de 20.000 euros por una multa, pero una sentencia de culpabilidad que tiene que pagar 20.000 euros por insultar o injuriar a UPyD, que le dijo que Prácticamente que se financiaba ilegalmente. Claro, el juez ha dicho que pague. O sea, que buen portavoz se han buscado también. No, sembla que aquest dia... Però ja havia protagonitzat alguns episodis a nivell de declaracions bastant... En fi, suposo que del personatge anirem parlant, Mariano, i anirem sabent una mica més com és, tot i que alguns ja el coneixem per altres moments que ha tingut cert protagonisme polític. Oye, sí. Són las nueve en punto, pero yo no quiero dejar marcharte sin tocar el tema. Nuestro tema. El pequeño Nicolás. Hombre, és que avui se ha negat a declarar la banda del jutge com un Pepe. I ha dicho que ha estado diez minutos delante del juez, ha llegado sonriente, ha dicho que estaba tranquilo y ha dicho que como el abogado no ha pogut veure tots els documents que havia de veure per poderlo defensar, que él no declaraba. Toma, per diria fer punyetes. Bueno, si el juez se lo permite, la verdad es que... Es un derecho que tiene un imputado. Por eso digo. Además, puede contarle que él personalmente mató a Kennedy. Sí. Que es una mentira. No tenía edad, no había nacido. Pero... Pero sencillamente me resulta muy difícil, aunque todas las pruebas van en ese camino, y al final parece que... ¿Que mató a Kennedy? No, no, no. Ahora me has enganchado en un requiebro. Ha sido un requiebro irónico. Pero no, todas las pruebas van un poco en camino de que es un perfecto timador que se ha aprovechado de todos los resquicios que un partido político y de cómo llegar a un partido político puede... Un presunto, ¿eh? Las fotos no se fabrican en una fotocopistería. Hombre... Digamos que entre un poquito de aquí y un poquito de allí si se puede hacer un documento. No sé si es tanto como se ha querido hacer pensar en algún momento, pero tampoco es tan poco como me parece que se quiere hacer pensar ahora. Lo difícil es de alguna forma que tanta gente y tanta gente con tanto conocimiento haya sido engañada por este caballero. Mira, això, Armand, fa uns programes, va dir, tu vas dir, Armando, no més en aquesta cara, tu vas dir, malo quan tanta gent desmenteixi que no és veritat i que surten i tal. Claro. Malo. Claro. Pero lo que pasa es que ahora están desmintiendo todos con la boca pequeña. Sí, pero no, aunque podría ser así, pero no fue. El vino, yo... Bueno, era una fotocopia, era así, no... Mira, yo tengo una teoría. Cuando me están intentando... Cuando alguien me intenta explicar algo durante 30 minutos y yo no lo entiendo, es que me está engañando. ¿Entiendes? Y aquí me lo están explicando desde hace días y yo sé que os voy a entenderlo, así que me vuelvo a que me están engañando. Yo también sigo sin entenderlo. Es decir, es un asunto cuanto menos para una película de torrente. Oye, Mariano, este chaval es un tío que ha conectado perfectamente con el pícaro español que lleva a todos dentro o con el lazarillo de Tormes o con ese personaje. Es un pícaro de toda la vida, sí. Y entonces ha cogido una época imprescindible Impresionante, para meterse en este entresigo, como todos están pillando, pues él parecía uno más, ¿me entiendes? Yo pillo de aquel y de aquel y no puedo decir nada, porque si no... Y además es simpático, es simpático el chaval, y es, sobre todo, y es uno de los nuestros. Hombre, es un avispado, es un avispado por lo menos, ahora bien. Mariano, ¿y todo esto plegado, cómo se está respirando por allí, por donde tú vives? Mira, ahora mismo no se está respondiendo de ninguna forma, quiero decirla. Según van pasando los días, uno, yo y la gente con la que yo puedo hablar, nos estamos dando cuenta de que probablemente hay algo más que todo esto. Sí, habrá hecho pruebas falsificadas, habrá hecho no sé qué, todo lo que uno quiera. Habrá documentos y tendrá mucha palabra, mucha oratoria... Y convencer a todo el mundo con una foto de quien sea, da igual. El problema no es lo que se sabe, sino lo que los que le conocen, porque le conocen lógicamente, temen que pueda tener que sea cierto. Y aquí es una cagaría, ¿no? Que es lo que digo, que hablan, desmiente, pero con la boca pequeña para que no se levante la manta y salga a todo lado y aparezcan cosas que no tendrían que aparecer. Ya, pero yo he oído cortes, cortes de voz, que el jefe este del CEIS o ¿cómo se llama? El de Seguridad, el Centro de la Inteligencia, reconocía que hacía trabajos esporádicos para ellos. Y eso me ha parecido oírlo en algún corte de voz. Yo lo que puedo entender es que si en un momento dado el CNI detecta que Nicolás, el pequeño Nicolás, vamos a llamarlo así de momento, está haciéndose pasar por agente del CNI, Hombre, un servicio secreto tiene que ver qué hay detrás de todo eso. Por lo menos yo lo haría. Tú seguramente, como yo, has visto muchas películas, siempre norteamericanas, porque son estos que pueden matar al presidente en cine y nadie les dice nada. Aquí en los otros países no podemos hacer esto. Pues resulta que hay estos agentes, como los de Misión Imposible, que negaremos cualquier participación... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Que és el que... Y luego este tipo de instituciones se nutren de otros muchos personajes y personajillos con vínculos que pasan de casi miembros a uno que pasaba por allí y los iba a explicar no sé qué. Aquí yo creo que es este merdé donde el Nicolás tiene su papel. Si segurament no ha treballat pel CNI, sinó que algú, potser, l'ha utilitzat. Vete, tu, a saber com. Hombre, en esta vida todos somos buenos para algo. Però jo he sentit un tall de veu on el jefe d'això hacía trabajos esporádicos. Si hacía trabajos esporádicos, en el moment aquell estava treballant pel CNI. Quan preguntin què trabajos esporádicos, decía, bueno, yo iba por los cafés. Sí, claro. Y yo le mandamos a buscar sellos, ¿no? Después también sorprende que sean asuntos internos quien coge a este empresario que dicen que ha denunciado y que resulta que no ha denunciado. O sea, realmente la única denuncia que hay sobre el Lepetín y con la es el propio CNI. Bueno, pues para tanto damnificado me parece poca denuncia. Ara hi ha una querella per injúries del CNI. De momento ni más ni menos. Tú me la pots fotre ara mateix. No ho faré perquè jo t'aprecio. Encara que siguis així d'espacial, jo t'aprecio. Nada, nada, nada. El tema és tant que l'empresario, Mariano, l'empresario que se ve que havia estafat un munt de pasta, diu que no es pensa carallar perquè està convencido que le petit Nicolás li tornarà la pasta. Seguro, seguro. Seguro, seguro que se la va a devolver, sí. Hombre, perdona, le devolvió una parte de la pasta ya a este. Sí, sí, sí. Porque esto era una especie de paga y señal o algo así, ¿me entiendes? Sobre no sé qué negocio de no sé dónde. Y como resulta que no funcionó, le devolvió... Pero el principio de la historia de la pasta fue porque... Porque fueron a una oficina bancaria y no había más dinero en ese momento en caja para que se lo llevaran. No, no todo, eh. Bueno, es igual. A mí hay gente que me debe dinero, eh. Sí, hombre. A mí que me registren, ¿eh? Claro. Pues bueno, pues si no deben dinero será porque ha habido un trasiego de dinero y ahora no tienen dinero y no pueden, ¿no? Esto, lo del pequeño Nicolás, tendríamos que ver sus declaraciones de la renta también, ¿no? No, no, no, no. Esto parece una película efectivamente de 007 mezclada con Mortadelo y Filén. Pal verano, hay una película aquí. Esto al final acabará... Acabará mal, Mariano. Acabará regular y nosotros estaremos allí para contarlo. Ahí estamos. Mariano, moltíssimes gràcies, com sempre, Mariano González, per haver-nos portat aquest punt de vista des de la capital del reino, de la villa i reino. Te deseamos, amb molt de cariño, des d'aquí, des de Sant Just d'Esbert, que tengas unes felices festes, sobretot les festes de Nadal, que les pasen en famílies, o que toqui la gana. I que tengas una entrada d'any estupenda. Les dues coses, te deseamos. Igualmente para todos. No da igual que sea en Nadal, ¿no? I que el año vaya bien, tío. que el año y que el año os vaya bien a vosotros a todos los que estáis ahí y los que no han podido ir hoy a todo el mundo feliz navidad y prospera el año nuevo y que nos toque la lotería a todos eso, eso, eso hay que jugar hay que jugar y sobre todo hay que pagar juegas a la catalana? a la grande en la traducción es la gran gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gorda la gord ¿Cuánto sale? El 31. Bueno, el 1, ¿no? El 31. La grosa de final. La grande de fin de año. Es para pillar el pedo por la noche. Mariano. Directamente despreocuparse por el año que viene. Solo te digo una cosa más, ¿eh? El año que viene hablaremos de Opatín Nicolás. Un abrazo, amigo. Un abrazo. Hasta luego, Mariano. Bé, i hem arribat, que ens passin deu minuts de l'esnou del vespre, i és el moment del Kit Kat que ens porta avui l'Andrea. Bueno, què ens proposes? Doncs avui us proposa una cançó molt xula. Un moment, un moment, que l'Armand ja està fent ganyotes. L'Armand Garcia és dir-li. Jo escolto, jo escolto. Però ja està, ell ja està, ja està, me'l tens inquiet, me'l tens inquiet. A veure, jo apostava per una cançó d'U2, que m'agrada molt. Mira. Who's gonna ride your wild horses, que és una cançó molt mítica. Yes. Armand, què? Yes. Sí, yes, yes. Sí o no? Yes. Es pot acertar. Fine, fine. Per què? Tens alguna proposta? No, no, no. De seguida te la busco, eh? No, no, no. Però aquesta jo crec que està molt bé. Fly me to the moon. Doncs vinga. Fins ara. Fins demà! You're an accident waiting to happen You're a piece of glass left there on a beach When you tell me things I know you're not supposed to Then you leave me just out of the room Who's gonna drive your wild horses? Who's gonna drive your old blue sea? Who's gonna drive your wild horses? Who's gonna drive your wild horses? Can we still be friends? Hey, hey, shalala. Who's going to ride your wild horses? Who's going to drown in your blue sea? Who's going to ride your wild horses? Bona nit. Fins demà! Fins demà! Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. A la vida Sant Just. La Dasbarnada. 17 minuts es passen de les 9 de la nit, i amb aquesta bonica sintonia, ara donem la benvinguda com expert en el tema que l'ocupa, el doctor Santiago, que no Santi Barambio. Doctor Barambio. Hola. Per què allò de Santiago? No li agrada Santi. Ah, no t'agrada Santi? Jo no li he dit mai a ningú, en tota la meva vida, que jo em digui Santi. Ja està, armat. Quan algú m'ha preguntat tu com t'ha dit Santiago? M'he dit mai Santi, i a continuació m'he dit Santi, véns amb mi a prendre una sorpresa, dic, bé, doncs vinc amb Santi, com si em vols dir condolla, però ara què farem? Doctor Baràmbio, vull que ens comentis aquesta notícia que hem estat comentant. L'ibuprofeno. L'ibuprofeno augmenta l'esperança de vida en alguns bitxos, tipus cucs, mosques i no sé quin blat de no sé què. Dit això... Pot ser que hi hagi medicaments que augmentin l'esperança de vida? Sí, clar, evidentment, tots els medicaments ens estan ajudant a augmentar l'esperança de vida. Tenint en compte que fa 50 anys, a meitat del segle XX, cap aquí, hem passat de 50 anys d'esperança de vida mitja a 80 i escaig les dones, 80 els dones. I a més a més es calcula que la gent que 8 i 50 anys té 90 anys d'esperança de vida mitja. Una altra cosa. Es calcula que quan una persona que agafi una patera aquí al Marroc i arribi a Espanya i posi el peu, qui diu això diu l'Empedusa a Itàlia, i posi el peu i aconsegueix entrar, acaba de guanyar 30 anys de vida. Només pel fet de vindre de l'Àfrica subsahariana d'estar al que seria el primer món i això és gràcies a dues coses una és l'alimentació que ens alimentem que no tot el planeta s'alimenta tenim aigua salubre que no tot el planeta té aigua salubre i l'altra els invents de la medicina diguem en general començant fonamentalment per les vacunes Això ja llibera la gent d'una seva malaltia, que seria la medicina preventiva en el sentit d'evitar malalties. Després, la millora de les capacidades diagnòstiques, o sigui, l'adveniment dels ratxics, per exemple, ja va canviar. Absolutament la capacitat diagnòstica que tenien els metges d'aquell moment. I després l'era antibiòtica que començava amb Fleming. Les infeccions eren d'una autèntica mortalitat brutal. La gent agafava una infecció i es moria. I d'això no fa tants anys. Els anys 40, per exemple. I, per exemple, a mi em va salvar Fleming la vida amb la penicil·lina. O sigui, va inventar la penicil·lina en el mateix moment que jo la vaig necessitar. Vaig fer una bronquitis, moria, vaja. I la penicil·lina, d'aquell moment, és una penicil·lina molt inestable i tal, però es va aconseguir que jo no em morís, no? Per tant, sóc un fill de Fleming, que ens va salvar la medicina. Per tant, els fàrmacs, evidentment, els fàrmacs i tots els avanços mèdics. Jo també estaria mort si no m'haguessin fet un triple bypass, per exemple. I així és moltíssima gent. Ara, abans estàveu parlant d'una cosa concreta. Sí, és allò de... El titular donava la sensació que si tu et prens això, viuràs molts més anys del que et tocaria viure. És aquesta la... Bé, del que et tocaria viure si no ho prens. I, a més a més, no ets un cert privilegiat. Per a canvi, a vegades també em diuen... La meva àvia va viure 95 anys i es va morir fa 15 o 20. I no prenia ibuprofen. O prenia una altra cosa, que potser era similar a l'ibuprofen. I a més, era d'origen natural. Per exemple, l'aspirina, si tu mastegues fulles de sauce, del sauce, de l'arbre, t'es transparent àcid salicílic. L'invent del senyor Bayer va ser acetilar-ho i fer l'àcid acetil salicílic. Però tingués el mateix efecte. L'únic que passa és que molta més seguretat feia és una perforació d'estòmac. El que va fer el senyor Bayer va ser posar-li l'acetil... Treure-li el taladro, com si diguéssim. Tot i així, l'aspirina et pot fer una perforació d'estómac, també si ets una persona susceptible. Per tant, quan estem parlant que pot allargar la vida o no, que se sàpiga que és amb grans números poblacionals. No vol dir que Pepito Pérez, el fet d'aprendre un ibuprofeno cada dia, li allargarà la seva vida, perquè es pot morir una altra cosa. Llavors, anem a l'ibuprofeno, i dintre l'ibuprofeno jo poso els aines. antiinflamatoris, no esteroïdes. Perquè l'antiinflamatori per excel·lència són els corticoides, que són els esteroides. O sigui, l'urbasson, per dir una marca començada. Cortisona. Aquest seria l'antiinflamatori per excel·lència. Jo, com a metge, quan necessito baixar un procés inflamatori, per exemple, per millorar l'acció d'un antibiòtic, el que li dono és un corticoide. No li dono un ibuprofeno. llavors hi ha els aines que tots són d'alguna manera fills de l'aspirina que és el primer aina important que tenim que tots són antitèrmics o sigui baixen la temperatura corporal que són antiinflamatoris i són antiàlgics o sigui disminueixen la sensació de dolor disminueixen la temperatura i disminueixen els processos inflamatoris que poden ser, els processos inflamatoris poden ser de molts orígens. Nosaltres sempre pensem, processos inflamatoris és origen infecciós. No, no, pot ser al·lèrgic, pot ser químic, pot ser traumàtic. Un cop de puny, allò s'infla, allò és un processos inflamatori. Tu et prens una aine i disminueixes el processos inflamatori i, per tant, disminueixes el mal. Perquè el que baixes és la posició infrenatòria. M'explico? Si actua com antifrenatòria, l'actua com antifrenatòria fa també l'efecte analgèsic. Bé, n'hi ha que són més analgèsics, n'hi ha que són menys analgèsics, etc. Una de les coses que fan és que diminueixen les múltiples inflamacions que tenim constantment al nostre cos. O sigui, tu vas pel carrer amb els ulls oberts, no? habitualment portes ulleres que encara et protegeixen alguna cosa però si no, tu estàs recollint germans constantment en aquests ulls els teus ulls s'estan defensant i llavors tens una espècie de mini-inflamacions amb les vies respiratàries t'és quasi el mateix les teves articulacions s'estan treballant i s'estan inflamant perquè són mini-inflamacions però si tu tens un anti-inflamatori tens menys inflamació i per tant aquesta articulació et durarà més I aquesta mucosa inflamada la tindràs menys inflamada i et durarà més. Llavors, en aquest sentit... Tot plegat, potser sí que fa... Ara, també haig de dir que els Estats Units, que tot ho compten, aquella gent, la Central Disease Control... té un apartat que reuneix molta informació de tots els estats, doncs resulta que recull unes 2.000 morts anuals, són 220-230 milions, és un percentatge significatiu, de gent morta per l'utilització d'aines que, com han dit en la notícia que ens ha dit, no necessiten recepta. O sigui, són el que se'n diu de lliure dispensació. Per tant, tothom pot comprar una aspirina, tothom pot prendre aquesta aspirina i tothom pot fer una hemorràgia gàstrica d'aquesta aspirina i morir-se. Per tant, ojo... els que ens han escoltat ara no es vagin com a bojos a prendre cada dia mils de tones d'ibuprofeno perquè això els allargarà la vida perquè també els pot matar l'ibuprofeno com m'ha explicat molt bé és un dels postos que ha portat a casa el fetge el fetge és un instrument que té el nostre organisme de depuració de fet és la depuradora la sang porta el que pilla de l'intestí que ho pilla tot, o pilla moltes coses que no deuria, va al fetge i el fetge les elimina per un procés de conjugació de sang, llavors les elimina o bé perquè es combina químicament i les deixa passar la sang, però el nou producte fabricat pel fetge ja no és tòxic, llavors s'eliminarà per l'orina, per la suor, o ho elimina via bilis, i ho torna, altra vegada, al sistema digestiu, però de manera que ja no s'absorbeixi i, llavors, elimina via heces. Per tant, el fetge és el nostre sense depuració. Clar... Sí, del cas que és amb l'ibuprofeno... Et queda sense depuració. Llavors, quan tu dius s'ha intoxicat, és que allò que has pres ha aconseguit passar la barrera de depuració i tindrà una concentració en sang lo suficient com per fer-te mal. Això és el que és una intoxicació. O sigui, és explicat en paraules planeres. Podríem complicar-ho molt si ens posem en pla. No, perquè si ho compliquem no ho entendrem. Però suposo que s'ha entès. Llavors, a veure, gran invent els de les aines en general i l'higuprofeno en particular. Especialment l'higuprofeno va molt bé pels dolors menstruals, per exemple. perquè rebaixen l'acció de les prostaglandines, seria complicat d'explicar, però va molt bé. Però, en mesura. No allò, oh, que bé em trobo amb això, mas. Me'l xuto. Usarà un mesura. Ara, les persones de més de 45 anys... que no tinguin una contraindicació formal que els ha de dir el seu metge, no ells mirant per internet, 100 mil·lígrams d'aspirina diàries, realment són aconsellables. Però això, en tot cas, com tu dius, que sigui el metge... Sí, perquè, per exemple, hi ha persones amb més sensibilitat, jo sóc una d'elles, per exemple... I a mi, amb 100 miligrons d'aspirina, amb ferideta que em faig, ferideta que s'angro. Aquí, aquí, però tu què és això d'aquí? És un copet d'aquest matí, ridícul, però el que tinc és una costa, i la costa que s'ha encoagulada. I és un copet ridícul, pum, s'ha encoagulat, no? I si ara m'ho arrenqués, quan s'ha de sang gran. No ho facis. Per què? Perquè l'aspirina a mi em fa un efecte molt important sobre l'agregació placatària que és necessària per la coagulació de sang. Perquè m'ho prenc, llavors. M'ho prenc perquè, com que tinc una operació de cor sobre les artèries, em va bé tindre la sang liquada i vigilo per no fer-me massa ferides. Per tant, per exemple, a mi em recomanen, si m'han d'operar, deixar l'aspirina set dies abans. En canvi, a altra gent li diuen, no, no cal, si hi ha estudis suficients, que amb 100 miligres et pren una paraula que sigui que no passa res. Depèn, si tens una altra sensibilitat com jo, sí que pot passar. I el mateix la gàstica. Si tu ets una persona que t'has pres un aspirin un dia i t'ha fet mal la panxa, que en cebol antiinflamatori et pot provocar una bolsa de l'estómac. I si no us de la sangra, et pot fer una hemorratge interna. Jo voldria fer una pregunta, ara parlant d'això, si puc prendre 100 mil·lígrams d'aspirina o no. Això que és a través d'un anàlisi o et fan prendre l'aspirina i a veure com reacciones? Com es podria detectar això? Home, 100 mil·lígrams d'aspirina és una anàlisi pediàtrica, una anàlisi de nens. En mínim general, tothom es pot prendre 100 mil·lígrams d'aspirina. I, com et dic, els estudis demostren que amb 100 milions d'esperina poden operar. És una persona que té una diusió en què és especial. 5 milions d'experiència no faràs una cosa d'estómac, però la podries fer. Llavors, això el teu metge t'agafa una setmana de preguntes i, en tot cas, fer el que se'n diu, que es pot fer amb això i amb moltes altres coses, el que se'n diu una prova terapèutica, que és, de moment li don, però tingui totes aquestes precaucions. Si he passat un temps en totes aquestes precaucions, no ha passat res, doncs podem considerar que tu pots prendre-ho tranquil·lament. I ets tolerant i que et funciona l'inventa. Doctor Barambio, deixem aquí l'espai de medicina setmanal. Gràcies per les explicacions, però no te'n vagis, que seguirem parlant. Dos quarts, Armand Garcia, el seu torn. Bona nit. I jo tinc una gana, ja que no m'hi veig. Vam parlar de l'escudella, no? És correcte, perquè tu vas dir, és que això ho sap fer tothom, vam dir, no? Sí, no. El Marc Simón va dir que ell no en sabia fer d'escudella. I per tant, vas dir que ens explicaries com fer aquest bonic... Jo tampoc. Doncs vinga, doctor Barambio, ja pots agafar un boli, un paper i pren nota. L'Andrea sap fer escudella? No. I ara? Vinga, tothom apunta. Va vergonya, però no. Armand, endavant. Home, és un plat... No vagis gaire ràpid, que jo apuntaré. Bueno, vale, vale. Vinga. L'escudilla és un plat... Quina expectació, no? Sí, sí, sí. Tonto que t'estàs posant nerviós. Això ho apunto, això que acabes de dir. No, això no cabria. L'escudilla, com... Com tota la vida. Un plat és un brou, Feta amb molta carn, amb molta verdura i, evidentment, superconsistent. Un brou molt consistent. Per tant, ha de quedar clar que és un plat no és un sopi sobre. Vull dir que té una elaboració llarga. Com a mínim de 3 hores i mitja, 4 tranquil·lament. Per fer una bona escudella. Una bona escudella. Tampoc és un plat barato. Tot i que algú ho podria pensar. Exacte. Si la fem bé, clar, una escudella pots posar-hi 3 fosos de pernil i una salgitxa i s'ha acabat. I fem una escudella i dues patates. No, això no és una escudella. Una escudella porta uns quants ingredients. Un tros de costella de vedella. Això de les quantitats, la gent que se vol cuinar es collona. Un tros, què vol dir un tros? Un tros de costella de vedella. Una costella d'una vedella pot ser com aquesta taula. Una culleradeta, un cunyau. Un grapadet, un raig, un raig. Bueno, va així això. Un os de vedella, un os de junoll de vedella. Un os del junoll. A part de la costella. Dos botifarres negres, dos botifarres blanques, d'aquestes típiques de fer brou. Dos talls de cancel·lada viada, una careta de porc, o un tros de careta, també hi ha gent que no li agrada tant i llavors posa menys un tros de cua o d'espina de porc un tros d'os de pernil si pot ser amb pernil millor amb una miqueta amb una mica de pernil millor que no sigui un os un os sí, però no tot l'os sencer un tros d'os que no sigui allò supernet i tal i qual que hi hagi una mica de xixa exacte I, a més, un tros d'os, que això en les trossinaries que ens agraden venen, que són uns trossos d'os que són molt blancs, que són els de pernil, són blanquejats, són per fer, ja ho diré, per blanquejar el caldo, perquè el brou quedi més blanc. Un tros de pollastre, si és gallina, millor. Un tros, vull dir, pot ser mig pollastre o un quart, és igual. I una carcassa. Una vegada hem tallat, hem tret totes les... la carn de la petxuga i totes aquestes històries allò també allò l'olla tot això, perdona, Armand per quantes persones estem fent ara? 8-10 persones per 8-10 persones per més. És que, clar, l'escudilla és molt relativa a fer. No pots fer una escudilla per a tres persones. Això és important, no? Això és un dato important. Poso dos tallets de botifarra, dos rodanges de... No, vull dir... És un... Familiar. Sí, que està en molta quantitat. El que has de fer és omplir ampolles i generar-lo. Omplir terres i generar-lo i punto. Jo el vas traient i ja està. Cap problema. Estava amb la carcassa de pollastre. Quatre patates, dues pestanagues, una branca d'àpid, una branca, no un àpid, una branca... una xerivia, un nap un porro un grapat de cigrons si poden ser cigrons per remullar d'aquests secs, per entendre'ns naturals, no bullits ja millor, si no, es posen bullits i tampoc passa res més mitja colp els galets, evidentment però els galets venen després sal, aigua quanta aigua per tot això? ara ho expliquem i per la pilota 150 o 200 de carn de porc 150 o 200 de carn de vedella, que normalment faig meitat i meitat, un gradall, una mica de julivert, sal, pebre i ens farà falta pa, molla de pa. Si és pa de pagès d'un parell de dies o d'un dia, millor. El què? del gradall una mica de julivert si no tampoc passa res més sal, pebre perdó fa falta un nou també o dos perdó eh I molla de pa, que he dit, i llet. Una mica de llet. L'elaboració d'això. Olla. Comim una olla de 15 litres. Una olla de 15 litres. Sí, sí, sí. Posem tota la carn, excepte les dues botifarres blanques, les dues botifarres negres i la pilota. Això fora. Això no ho posem. Posem tot això en l'olla, omplim l'olla, que quedi ben cobert, i a foc, no molta canya, sinó un foc baixet, que vagi bullint. hem de tenir una espumadera que ens vagi bé per poder anar desespumant, detenint tota la porqueria que va sortint, anar-ho desespumant, anar-ho desespumant i tal. quan porti una hora més o menys, hi afegim els cigrons. Sempre i quan els cigrons els hàgim tingut, que siguin cigrons secs, i els hàgim tingut en remull des del dia abans, amb bicarbonat sempre. Si són així, a una hora de bullir la carn, posem els cigrons. Si no, els cigrons els posarem molt més tard. Quan porti una altra hora més o menys, o sigui, ja portarem dues hores, i afegirem les verdures. Totes. Totes les verdures. Menys les patates. Menys la patata. Una vegada vagi bullint això, anem preparant la pilota. Per preparar la pilota, barregem les dues carns, afegim sal, pebre, tot i tal, un ou, i la molla d'un parell d'esques de pa, de pagès. el trinxem bé jo el que faig normalment és agafar el pa mullar-lo amb llet mullar-lo amb llet fins que queda una pasta i llavors ja afegeixo la carn i tota la història ho vaig remenant bé fins que queda una pasta homogènia allò que pots agafar i fer pilotes t'enfarines les mans, fas les pilotes enfarinades i les tens a punt quan falti quan portem una altra hora més o sigui que portarem 3 hores 3 hores i afegim les patates les dos botifarres les pilotes i si els cigrons són cuits els afegim a les hores Amb els cigrons, perquè no quedin allò dels perdigats i sultos por ahí, jo el que faig normalment és, amb una gasa, els lligo i queden amb un paquet. Queden agrupats. Perquè si no després tornes molt traient. Busquen els cigrons. Busquen els cigrons. I això que bulli mitja hora, tres quarts d'hora, una hora més. La pilota, els cigrons i què més? Les botifarres. Les botifarres i la patata. La patata, per fer això, jo procuro trobar, posar sempre patata vermella. A mi és la que em va millor, la que em queda bastant més sencera i tal, igual. Una vegada fet això, l'embullir les 3 hores i mitja, 4 hores més o menys, desespumem bé, això sí, superbé desespumat el caldo, el bolbrou, i ja està. Aquí tenim l'escudina feta. Quan et poses això, 3 hores més. No, no, quan poses això, mitja hora, una hora més. Entre mitja hora i una hora. I sumen les 4 en total. Exacte, són 3 hores i mitja, 4 de bullir. De vegades tenim això, tenim el bronfet. Com serveixem això? el que hem de mirar és de tenir un bon colador per poder tirar tota la cosa, tot el màxim de broc que puguem, que tot no podrem, el màxim que puguem. Llavors, separem la carn per posar amb safata per servir la carn d'olla, els cigrons per una banda, les verdures, les verdures són la patata, la bastanaga i la col, el resto de verdures, el nàpil, tot això no és... Jo no me l'he menjat mai. Però, escolta, els cigrons, la bodyfarra, la cancel·lada, tot això es va posant i això. Una vegada tenim això, bueno, tenim el brou per bullir. Galets, els galets, depèn dels galets que es posin, normalment es posen del zero. del número zero estan entre 10-12 minuts per 8-10-12 minuts més o menys això depèn del tipus de pasta que sigui Però el que sí aconsello és bullir els galets que facin falta. No allò de bullir tot el caldo, li fos tots els galets i llavors vaig servint i si en queda, queden. Dic això perquè el que quedi l'endemà no trobes prou. Els galets són beguts, uns galots, no són galets, galots. T'estapes l'oli i els galets surten. Els galets els fas a part. Exacte. Amb el brou que tens... Amb una mica de brou bullos galets i aleshores serveixo el brou i llavors afegeixo els galets. Per això, perquè és que si no bulls tot el brou amb 6 quilos de galets i l'endemà no hi ha brou. No, no. Són trobes galets com a rodes de camion. Ara tampoc és això. Aquests que hi ha pels carrers ara posats a Barcelona, d'aquests que han passat això. Aquests els van deixar. A les places, no sabiu què fotre, l'han fotut a la missa de la plaça. Sí, però aquests és un sol. El que podem fer també, si volem, és agafar la botifarra negra un tros de botifarra, un tros de botifarra blanca, o sigui, la meitat més o menys, trinxar-ho tot, fer una pasta amb una mica de col, una mica de patata, fem una farsa i farcim els galets. I això ja és lo más. Si no, pues ja... Armà, n'hem complert amb el repte que teníem, que era explicar com es fa una autèntica escuderia. No és complicat, és entretingut. El repte serà fer-la. No, no, això no és el repte, és mission impossible. No, no és difícil, és un problema de temps, de tenir temps. Sí, jo no sé si ho faré això, perquè jo puc estar 5 hores al quiròfano, però, tio, 5 hores a la cuina no. No és sincer. Doncs és el moment de ja encarar la recta final del programa parlant, com sempre fem, d'esports. Isidre Inglés, bona nit. Bona nit. Isidre, quants... És que sí? L'Isidre diu això per no encarar el tema que jo li he de preguntar. Quants vas dir que li fotrien en el Getafe? Ja està, jo ja em callo, ja no dic res més. Quants vas dir? No recordo, però molts, bastants. Què vaig dir jo? Què vaig dir jo? Què vaig dir jo? Que just o malament, va dir. Que just o malament. I què vaig dir del Paris Saint-Germain? Què vas dir? Que si fotríem un repasset, no? Sí o no? No va ser un repass, tampoc no va ser un repass. Home, 3 a 1. Sembla bé? Sí, però... A veure, el Martís... Podríem acabar 3 a 2 o... O 4-1 o 4-2 Fumo és fumo Fumo és fumo Fumo és fumo Fumo és fumo Fumo és fumo Fumo és fumo Fumo és fumo Fumo és fumo Exacto La primera part no la va dominar Totalment d'acord O sigui un 3-2 o un 3-3 inclús que ha sigut més correcte Aquest encara per al Getafe, ostí tu, a l'ordre Bueno, jo m'ho esperava. Perquè el Barça amb aquests equipets així acostuma a patir. Hosti, tu, però... Mira, contra l'Elche, contra el... Però la sensació d'impotència de no arribar... Em sembla que no sé si la primera part va enxutar menys una falta que va llençar en Messi... crec que no ho van xutar, pràcticament. Això era un dejamí d'altres temporades. Aleshores surt el Luis Enrique i et diu, però hubo un palo i un penalti que no espitaron. I un penalti que no espitaron. Hòstia, contra el que t'ha fet, d'anar posant aquestes excuses? A veure, que té raó. Hi havia hierba. Sí, home, però no fotem, home. Un Barça control que et de fer ni té que fotre sis. Home, altres anys hem campionat allà, hem fet partits. A veure, sempre és un camp que costa, a veure, obrir la llauna és un camp petit. Sí, però són tres petits. La forma de jugar que tenen no és com quan vas al ratllo, que és una altra història, no? Però, bueno, en fi, què farem? Estem a quatre punts. Ara, això sí, veus, amb els que ens veiem ja tenim aquí I demà, doncs, per tancar la temporada, bueno, la meitat de la temporada, abans de Nadal, doncs, al Còrdoba, què li fotrem? Suposo que ara sí un cabàs perquè es juguen aquí a casa. Sí, t'agrada? Em sembla que han guanyat un partit, si no recordo malament, al Còrdoba. Bueno, doncs en guanyaran un altre, que serà el de Barça. Bueno, fotem... Cuidado que l'Armand és una mica brujalola, eh? Sí. Una mica brujalola, eh? Pondré una vela negra. Exacte, cuidado amb això, on posa l'ull... No, no, amb el Córdoba bé perquè venim d'un molt bon resultat. Home, sí, si guanyem nosaltres... Ven guanyant l'Oscar 8 a 1 i, hòstia... Home, ens podem quedar un punt perquè el Madrid, aquest partit de la Jornam, fins al mes de febrer, em sembla. Sí, bueno... El que li perducava aquest cap de setmana. Que és amb el Sevilla, ni més ni menys. Bueno, que va a Sevilla a pierre la silla, eh? No, no. Però podem quedar un punt? Tècnicament podem quedar un punt. Sí, clar. O sigui, guanyen, clar. I el que sí que té castanyes és el sorteig de la Champions, no? Bueno. El rei a vindre, no? Aquí no volem. Ni en pintura aquí no volem. Manchester City. Com cada any. No mullies caldo? Cada temporada és així, això. I home, i al Madrid el xalque, vull dir que déu-n'hi-do. Però després vas i després el conecet o no el vull. Igualment els equips alemanys a vegades et poden donar una sorpresa. Vull dir que no està tot escrit, eh? Han de passar dos mesos. El xalque... Dóna moltes voltes. Home, el xalque difícilment li guanyarà. Tu creus que pot donar una sorpresa... De veritat? Bueno, igual dèiem del Barça amb el Getafe, mira, patapam. No, ho dèieu vosaltres. Jo no. Home, era un partit, diguem-ho, que no es podia perdre. Era un partit, cony, que s'havia de guanyar. No amb la corra, però, cony, s'havia de guanyar. Aquests són els que ha perdut el Barça, home. Bueno, doncs amb aquests partits... O que no empaten, eh? La Lliga, pots perdre la Lliga perfectament. Clar, clar. El millor ha sigut... La definició que ha fet ell, Lluís Enrique, avui, en l'espai d'abans de Nadal, la darrera roda de premsa, que ha dit que per ell ha sigut tal qual, entre cometes, ha sigut un any o cojorudo. Sí, sí, ha dit textualment, diu, Lluís Enrique se sent al paradís, l'expresident, ai, perdó, l'entrenador de Barça, diu que està vivint un any collonut després de l'experiència del Celta i el retorn al camp. aquí li deuen pagar 4 vegades més que cobrant per ell collonut que està cobrant una pasta que no ni s'ho pensava doncs clar esperem que un cop tornem de Nadal ja comenci, se suposa que sempre els seus equips fan millors segones voltes que primeres això diuen esperem que la cosa es compleixi perquè fins ara jo crec que anem a panzegades escuta, de totes maneres a mi s'ha de parlar de l'entrenador que vols que et digui, els que juguen són els jugadors eh Sí, home, però la tàctica, com els ordenes el camp i què els ordenes que facin... I quins jugadors poses, clar. Home, si no qualsevol... És el que tu deies moltes vegades, que qualsevol persona és un entrenador, sí, però, cony, després ho has de fer, diguem, coneixent els jugadors de prop, veient-los cada dia, i després, tàcticament... diguem que els col·loques al camp, i jo entenc que, hòstia, tàcticament ens té a tots despistats, perquè no sabem a què jugar. És el que anava a dir, que jo veig-ho aquí com perdut. No ho sap ningú. Vull dir que no ho sap ben bé, no? No, no, els propis jugadors jo crec que també estan despistats. Un exemple és el Rakitic. Va començar la temporada com un tró, és a dir, com jo, com estava jugant ja fa dues temporades al Sevilla... I de sobte, a començar, que ja no el van alinear el partit del Madrid, i des de llavors fins ara va jugant, però amb una posició que no és la seva, hòstia, coses raras, no? Sí, sí. El Xavi quasi no comptava, i ara, hòstia, pràcticament tots els partits han de jugar al centre del camp. Vull dir que, clar, dius, hòstia, no ho entenc gaire. No, no, que ens ha despistat a tots està claríssim. No sé, no sé. No ho veig, no ho veig. No veus la teva bola màgica aquesta? El tema del Montoya és un tema que tampoc entenc, perquè, vale, que el Montoya... Home, el partit que va jugar de Copa va ser, diguem que, a veure, que era l'Oscar. Però és igual, l'hem vist jugar, no, però l'hem vist jugar altres temporades i per mi no desentona. I vist com està ara Alves... Per mi, si els posés, comparant els dos, jo diria que estaria al 50%. I què posarà el Douglas? No, el Douglas, no. És que el Douglas se suposa que aquest any era perquè s'adaptés. És que jo crec que jo posaria Montoya. i normalment no se l'emporta ni el porta enlloc la centrada aquella que va fer ara no recordo el que el va fer va fer una centrada boníssima jo és que de veritat que no entenc que la gent es pugui parlar hores i hores parlar de futbol jo no ho entenc Perquè és un joc quasi d'assar. Estar 5 hores fent un caldito. Què hem de fer? Anar tots a operar? No, no, però la veritat, el futbol és un joc d'assar i he vist partits, bé, he vist pocs partits, la veritat, perquè m'avorreix el futbol, perquè és un joc lent una colla d'abacos, que estan allà, que de tant en tant corren una mica, però ens cansen enseguida, sempre estan per terra, es cauen, falta, tornen a començar, comparat amb altres deports que estan fent deports tot el dia. Però a veure, té la seva gràcia i segons com juguen, que d'això potser ens estem queixant, que fins ara fa molt poc, hòstia, valia la pena... quedar-te a casa o deixar de fer alguna cosa per veure un partit del Barça fins ara fa 4 dies perquè jugaven realment bé sí, però van acabar siguent previsibles perquè jugaven realment bé però sempre jugaven el mateix al final també era una mica de barra juguen al pilota i xuten no, no, però ja sabíem que era un partit del Barça d'aquests quan jugava bé que agafava la pilota l'Iniesta l'Iniesta no ha sortit bé que anem enrere que agafava la pilota al contrari, tots a buscar la pilota li prenien, perquè clar, són bons jugadors, només faltaria que amb el que costa ens facin un tap de suro, m'entens? Vull dir, clar, sabien prendre-li la pilota al contrari, i llavors tornaven a passejar-se pel camp, i al final feien un gol de quasi de puta casualitat i quedaven 1-0. Jo què vols que et digui? Allò tampoc era fantàstic, perquè li vam fotre cinc al matí d'una vegada, però vamos. Home, i sis, i sis. A veure. Els darrers cinc anys. Pocs partits has vist els darrers cinc anys, eh? No, home, no, que et xutes i a vegades entra i a vegades no entra, no? Un xut fantàstico, des de medi del campo, que entra, el portero està adelantado i ha sabido verlo. El tio ha tirat i ha entrat, m'entens? No li donem també més importància a aquest joc que et juga amb els peus, per començar, vull dir que ja té conya. Aquí té la gràcia. Aquí té la gràcia, però és que juguin amb el nas i serà més difícil encara, m'entens? Home, algun nens ficat amb el nas. Sí, amb el nas trencat. A veure, que és un joc que... Tu que ets més de bàsquet, potser? Home, el bàsquet però no estan jugant tota el rato, entens? Sí. Home, si tu veus algú allà, darrere, mirant-se l'aro, mentre que jo he vist molts mirant-se les grades, o la punta a la bota. Per no dir una altra cosa. I els esquiadors, pues esquien tota el rato que esquien, m'entens? I els que juguen a hockey, ja no ho dic, perquè a sobre que juguen, es barallen, m'entens? Vull dir que fan dos d'aports, alhora. Per exemple, els porters de futbol, jo dic una cosa, els porters de futbol, per exemple, quan fan una bona jugada, per què ningú s'abrassa i es tira a terra i fa tota aquella mandanga que fan quan un fa un gol? L'ho sèrio seria que el senyor que ha fet el gol es plantés i els altres l'inici donant la mà, com a senyors. No, com a crius, tira a terra i tal, però el porter fot una pareda de colló de mico quan fan bones parades si un que es tira a la terra s'abraça i s'amontonen tots a sobre el porter no ho he vist mai felicitar-lo i ràpidament el que ha fet el gol són 15 perquè incorporen l'àrbitre el segon àrbitre i alguna cosina segona que passava per allà Però si el porter paren dues coses. La defensa els hi fa la vida de la feina. El Barça Prodeci, però algú és que va parar 300 i va fotre 8. Doncs cada vegada hi hauria que fer... Clar que sí. Hòstia, sis hores de partit. És igual. És un jugador més que ningú l'abraça, pobra. Sí, està. Clar, perquè està ja sempre sol i tal i qual. És un joc tonto, lent i a més a més injust. Santiago, hem de fer, hem de fotre unes pancartes i una manifestació a favor dels porters. A tu l'únic que t'agrada és el que juga amb les mans. Ah, perquè, a veure, les persones són les que fan coses amb les mans. Quan algú fa la cosa mal diu, mira, mira, mira, sembla que ho hagi fet amb els peus. Tu camines amb les mans? Jo camino molt amb les mans. I tant. Sobretot a alguns dies de la setmana. Sobretot a les nits. Òrden, òrden, òrden. Vinga, reconduïm el tema, va. Una vegada la vena reivindicativa. Reconduïm el tema. Doncs això, que jo... Ah, menço que endemà a les 4, no? A les 4, a les 4. Mala hora, perquè quan juguen a les 4, regularment els és la partida al revés. I el Córdova, que és l'únic, no guanyant ni un partit? Un només, o no guanyant? Un-un, em sembla. O sigui, la cosa pinta bé, allò de 5 a 0 i vinga, que bacana. Si és com allò del Getafe i Isidre, ja podrà, ja no entro. Jugar al Camp Nou, home, que per mides i per gespa i tot plegat, home, és més fàcil que... A veure, allò va ser un accident. El que no pot passar és que guanyis els 40 partits que tens. Jo guanyo bastant menys que aquesta gent i no tinc aquests accidents, eh? Que estaria a la presó. Però tu no jugues contra ningú. Jo jugo contra els elements, contra la gravetat, contra la pressió sanguínea, contra els virus. Jo ets en tinc d'enemics, jo. I a mi no em paguen això, i per a mi que em surti malament, eh, que em foten. Sí, però tu no tens una ve que et va pressionant. Està sobrevalorat, això. Totalment. Totalment sobrevalorat està. De què parlaríem de nou, Barambio? Home, jo, no sé, a mi m'emociona més el Márquez, que vols que et digui. És una altra cosa. Clar, que és una altra cosa. Clar, que és una altra cosa. Precisament, la gràcia està en què és una altra cosa. Si fos la mateixa cosa, parlaríem d'aquell Márquez de futbolista. Parlem de futbol o parlem de motos? Parlem d'esports. Parlem de futbol. Jo he dit que m'agraden més altres esports. Per exemple, els motos té mèrit. Perquè fer aquelles guirinàquies a 300 per hora, el teu ídol ha renacido, eh? Quin? El italià? El Rossi. El Rossi? Sí, sí, sí. Home, al Rossi li quedan ja dos telediaris. Sí, dos telediaris, doncs mira, eh. Sí, sí, està fotent pòdiums. Sí, ja li quedaria molts, eh, fotre pòdiums. Però n'ha fet un o dos, el resto els ha fotut tots al Márquez. Home, perdona, perquè és que el Márquez és un monstru. És una bèstia, és una bèstia. És un monstru. Hi ha una escena que té la moto a terra. Ell està a terra i l'aixeca. Això és antinatural. És increïble. És increïble. I les carreres que m'han tingut piques amb el Rossi han sigut superdivertides. Perquè a més ho porten bé. Sí, sí, sí. Així com amb el Lorenzo Sánchez. Que el Lorenzo Sánchez. S'emprènye molt perquè el passa al mar i tal. I és d'agrair el tarat d'en Rossi. Sí, home, el Rossi es diverteix i a més a més es fot a riure com un animal. Perquè és un xixarelu i li passa la mà per la cara, però li fa gràcia. Sí, sí, sí. Jo crec que és orgànica la moto, m'entens? És una part del cos. Mira, ja que parlem de files i fòbies, jo el que no entenc és... com la gent pot seguir la fórmula 1. Jo en aquest moment també la trobo avorridíssima. Avorridíssima és. La carrera es juga en l'estratègia dels paros, de tres paros, de dos paros, de si surt el safe car aquest, que també s'ha de dir en anglès, no? Quan li canvien la roda de cotxe de seguretat, que conya de safe car. Ai, perdó, que ara estem a horari infantil? Sí, no, ja pots dir. Però demà al dematí, demà al dematí, si he de comptar. No repeteixen. El què? Demà matí reposa. Ah, perdona, eh, perdoni. Horari faltint diferit. La Fórmula 1 per mi també està sobrevalorada. Totalment. És un circ. Ja està? Ja està, ja està. Us heu quedat a gust? Escolta'm, queden ja només mig minut perquè siguin les 10 de la nit. Com sempre, sabem que el nostre director, Emilio Escazó, està passant punts del que estem dient i de les coses que hem estat explicant. Després em donarà whatsapps al Clatell. Ha estat aquí amb nosaltres el Miquel Simón, el doctor Santiago Barambio, l'Armand Garcia, el Josep Maria Montes, el Mariano González, l'Isid Anglès, que n'acabem de parlar... Avui no ha participat la Jeva Mató ni la Núria García, però sabem que estan com a mínim amb ànima, i l'Andrea Bueno, que avui ha substituït en en Jordi Domènech. André, moltíssimes gràcies per l'altra col·laboració, i l'Òscar Ramos i Periscos a parlar. Divendres que ve no venim, que tingueu bones festes i bon any. I l'altre tampoc. Ja ho veurem. Això no se sap mai. Bona nit i bones festes. Bona nit, bon Nadal. Passeu bé, passeu bé.