Anticicló i hivern suau; Hepatitis C en debat; Foie gras i fast food; Pascua Militar i Petit Nicolás; Agenda d'Esplugues; Conill en escabetx; Barça

Escoltes, ràdio despert. Sintonitzes, ràdio despert. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio despert. 48.1. Ràdio despert. 48.1. Ràdio despert. La ràdio despert. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges, a deu vegades o de la nit. Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosaltres de segon llesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema. Ràdio un trasfer Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. Doncs molt bones tardes, dues minuts ens passen de les vuit del vespre, nens i nenes, senyors i senyores, amics i amigues, tornem-hi després de les vacances, per dir-ho d'alguna manera, les vacances de Nadal, les vacances de Cap d'Any, les vacances de Reis, i fins aquí hem arribat, hem menjat, hem gaudit, ens hem divertit, i tornem a ser-hi. La Desbarnada torna a ser amb tots vosaltres a partir d'aquests moments, i fins les deu a la nit, com cada divendres, a Ràdio Desvern. Comencem donant la benvinguda a la gent que habitualment fem el programa, no hi som tots, alguns estan por ahí, alguns no sabem on estan, oi García? No ho sabem. Desapareguts del mapa. Desapareguts en combat. De moment, els que estem aquí, el que sí que sabem és que el que ens està controlant com sempre, com sempre, via ones arcianes, és el nostre estimadíssim, respectadíssim i mai ben apreciadíssim director, el Emilio Escazó, que Emilio, estem aquí. I la gent que estem aquí, entre d'altres, és la Núria García. García, benvinguda. Hola, bona nit. Com ho portes? Home, després de les vacances, duc tornar, eh? Complicat, no? Sí, bastant. Complicau, complicao. Avui, de manera excepcional, perquè realment és excepcional, tenim a l'altre costat de la peixera, això és el que es diu quan es parla de la persona que porta els controls tècnics, Carles Hernández. ¡Carleitos! Bé! Com esteu? Bueno, per l'edat que tenim encara ens miren pel carrer. Bé, bastant bé. Sí, no, encara? Jo, jo sí. No t'ho sigues, sí, eh? Jo també jove, jo tinc dues edats. Bueno, Carlitus, ara no et desmereixis. No et desmereixis, no et desmereixis. Ja, ja veus això. Escolta, arranquem, valents? Com arrenca això? Pues venga, com es pugui, això és com un cotxe de segona mà. Vinga, va. La Desvernada. El que dèiem, divendres 9 de gener del 2015. A veure, dades d'interès d'aquestes que són fonamentals i importantíssimes per arrencar el programa. Primera data, han passat 9 dies des que hem començat l'any. I en queden... I en queden doncs 365 menys nous. En queden una web per arribar als d'allòs, no? Bastants. Tants com quants. Doncs 365 menys 10 fan 355, doncs en deu han quedat 356. Això en queden molts. Bastants. I què hem de fer? Doncs esperar. Esperar què? Que acabi. Hombre, com estem? Molt bé. Què tal? Bé. Venga. Uns fallen però altres venen. Apareixen, són aparicions. On et vols seure? Vinga, on vulguis. No serà per falta d'espai. No puc escollir, oi? A veure, farem un vídeo en directe? Sí. Això és l'Omas, de l'Omas, de l'Omas, de l'Omas, de l'Omas. Sí, sí. M'he quedat com una miqueta agarrat. Englaçat. Maria Montes, molt benvingut. Moltes gràcies, realment. Què tal? Molt bé. Jo crec que hauríem, com que teniu el Montes aquí en vídeo en directe, i això és una cosa excepcional, jo crec que no hauríem de perdre ni un minut ja directament a veure com tenim el tema aquest. Com ho faig això? Em salto el guió, no? Sí, salta el guió, Carlitos. El guió... Fuera! Amb patates! No, Carlitos, agafa'l ara mateix! Ah, sí? Què era broma? Clar, perquè després hauràs de llegir coses i tal... Clar, home! Ens ha costat de preparar-lo, tonto! Em puc esperar, eh? No, no, no, no, no, no, no, perquè a més a més, bueno, el que sí que donarem, García, són aquestes d'interès, que és a part que han passat 9 dies del que portem d'any i que queden una web per arribar a final d'any, aquestes dades fonamentals, i a més ens van També per enganxar després amb l'espai d'en Josep Maria. Aquestes hores de la nit són l'omàs de l'omàs. El sol ha sortit a les 7.38 i s'ha posat a les 17.06. Hora GMT, Grand Witch Meridian Time. Valens? Vinga, la lluna. La lluna surt a les 21-28. Encara no ha sortit. O sigui, encara no ha sortit, exacte. I es pondrà a les 9.47 del matí. De demà al matí, eh? Però això també GMT. GMT. Jo em pregunto si no és Greenwich Meridian Time. Jo ara vaig una mica desorientat, però em sembla que estem una hora o dues hores. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una. Una Mare meva! Josep Maria Montes, bona tarda o bona nit. Bona nit. Bona nit per la llum. Bona tarda encara o què? Són les 8 i poc? No sé on està el límit. Vespre. Aquí tenim la gràcia que fem això del vespre. És el comodí. Què intentarà? sinó més que res perquè tenim una forta inversió tèrmica. Tenim un anticicló potentíssim sobre la nostra, de fet que el tenim sobre la península ibérica, que es mesura en hectopascals. Ja estem amb les coses rares, que no les entenc. Pràcticament ningú. Pàticament ningú. Això és la pressió, no? És la pressió de l'aire, molt bé. Núria, un escarcel·lo. Ha sigut arrencar l'any, filla meva. Home, és que a mi això em sona. Estàs de sobidón, eh? Estàs de sobidón. Aquest anticicló prové de les Illes de Sores, que és un niu d'anticiclons i que en principi és càlid. És càlid però en capes mitjanes o altes d'aquesta zona que la tenim ara a sobre. De fet, si neixem al Pirineu, en aquest moment s'està fent més calor. A 2.500 metres d'altitud, on estan a 5-7 graus positius, que no en zones baixes. Això costa de creure. meteorològiques que hi ha a la Serra del Cadí, 2.500 metres, doncs en aquests moments estan a 6 positius. I han estat tot el dia així, entre 5 i 7 positius. I nosaltres a quants estem? Nosaltres ara estarem a uns 8. El que passa és que la humitat és molt alta aquí, i fa aquesta sensació de fred. Però hi ha zones més interiors de Catalunya on en aquests moments estan a 1 o 2 positius, a l'interior de la de la zona de Lleida, on realment hi ha boira baixa en aquests moments. Fa un fred que pesa. I fixeu-vos, a 2.500 metres d'altitud, encara més positius. Fa més calor. Calor entre cometes, perquè a 5 graus tampoc no és per anar gaire bruta. Però a l'hivern aquestes cotes haurien d'estar uns 10, 12 sota 0. I no a 5, 6 positius. Escolta, Josep Maria, amb aquest plantejament, què passa? Cap on anem? Doncs anem amb que l'anticicló estarà circulant per sobre nostre tres dies més. Vinga, tu passa fred. Fret en zones interiors, però en zones al Pirineu encara pujaran més les temperatures. De fet, demà és preocupant perquè les pistes d'esquí... És que no van obrir fa tant. No ha nevat massa el vessant català i amb aquestes temperatures sobre zero i bastant sobre zero A base de canó. Ni canons, perquè les temperatures seran sobre zero. Per tant, l'aigua que llençin no refredarà. I així durarà fins dilluns. L'entrecicló retirarà el dilluns, farà que la temperatura muntanya comenci a baixar. I aquí a la costa, tot i que cap de setmana pot pujar una mica. Aproximar-se als 17, 18, 19 graus. Home, això és una temperatura molt agradable. Tiran tets, eh, García? Sí, sí. El dissabte girem tots, són els tres tombs que veurem demà. Vinga, endavant. En zones de Lleida seguiran estancats amb aquestes temperatures. Això sí, eh? A la interior de Lleida no veuran res d'aquesta massa càlida. Però tampoc és normal 18 graus. A veure, que ho digui l'espert. No ho sé. De tant en tant passa. Són temperatures altes per l'hivern, 18 graus aquí a la costa. Penseu que en zones de l'Empordà o zones de terres de l'Ebre, on el vent pot bufar una mica, de tramuntana o ponent, allà es poden superar els 20 graus, que aquestes sí que són bastant altes. Home, per l'època que estem... Ja te digo. I això per quan està previst? Aquest cap de setmana encara pot pujar una miqueta, però encara farà fred i... El dilluns... Pensa que hem de fer la previsió pràcticament fins divendres que ve. Més o menys, en tenint tota la setmana vinent fins divendres, que tornem a parlar un altre cop. I donant morcilla tota la setmana. El que passa és que anirà basculant i farà petites retirades. Aquestes retirades farà que les temperatures puguin baixar temporalment. Això passarà el dilluns. Es tornaran a recuperar el dimarts. I divendres, potser quan parlem, anunciem una nova baixada de temperatures, que aquesta semblaria més seriosa. Però això hauríem d'esperar 7 dies. Ens compleix que l'anticiclo sembla que retiraria ja bastant a l'Atlantic i deixaria pas a vents bastant importants del nord. Però falten 7 dies. No deixa de ser una predicció. No és una sentència, és una predicció. No és una ciència exacta. Montes, aquest s'espera un hivern molt molt que ens parlarem de fred o un hivern normalet o què s'espera? Almenys amb els models que tenim i que fan previsions estacionants. No m'assustis, no m'assustis. No, doncs gens. Espantat depèn de què, de què espereu. Si espereu molt fred, de mitjana no se'n preveu gens. Més aviat estarem a la banda més aviat alta. Un hivern apanyadet. Sí, però després l'estiu a veure com és. Sí, i llavors esperem que els estius ens els inverteix. Almenys sembla que el que és de Jenèf... Això és l'efecte hivernadero, s'està acabant el món. Ja ho estic... S'acaba el món? Montes, s'acaba el món o no? Jo no ho sé, això no ho podem parlar encara. Divendres que ve potser. Jo ho anunciaré a veure. Vale, o sigui, una mica resumint... És poc plujós? Sí. aquí a la zona mediterrània, perquè la zona occidental de la península sembla ser més plujosa que l'habitual, i aquí a la zona de Catalunya... Fas una predicció una mica del que pot ser aquest hivern. Això mateix. Janer, febrer. I més calit del normal també a la zona mediterrània. I més o menys normal a la zona atlàntica de la península d'abèrica. Aquests serien els trens generants. Per tant, sembla que serà una situació bastant de l'oest. Poc per aigua, no? Molt poquet. Poc per aigua. El gener és molt típic. Que no hagi de peure. Ja es diu abril lluvies mil o aigües mil. Això ja serà el primer. Perfecte. Josep Maria, molt agraïts. És sempre un plaer tenir-te aquí en person i en directe. Això és la massa de la massa. És un lujo. Intentaré fer un esforç perquè això repeteixi. Sempre que vulguis. Una abraçada. Moltíssimes gràcies. Bona nit. Bona nit. La desbarnada. Doncs després d'aquest moment de glòria que hem tingut amb Josep Maria Montes, que ens ha fet la predicció meteorològica, en viu i en directe, anem amb el Sant Ural. Anem a celebrar la gent, que serà el Carles de Gruanyes que ens ho explicarà. Què et sembla o no? Nosaltres, a veure, primer, García, quins són els sants del dia d'avui? Els sants, va, els sants són Sant Eulògi de Córdoba, Sant Julià i Santa Basilisa. Santa Basilisa. No conec ningú que sigui així. Jo tampoc. Carles Hernández, Carlitos, Santa Basilisa és el sant o la santa que destaquem avui. Com que sabem que tu el tema aquest, si tu ets una persona així molt ortodoxa i tal, ens agradaria que ens expliquessis qui va ser aquesta senyora. Doncs m'agrada que m'ho diguis. M'agrada aquesta pregunta. Sant Julià és un personatge que va néixer en... Comencem. Antioquia. Antioquia. Això és maco, Antioquia. No hi has estat mai. Antioquia. No hi has estat mai, Antioquia. Ja no existeix. El Julià era de pares cristians. Sí. I va fer feina, va existir a finals del segle III. Es va casar en un... Segle III. Segle III. Segle III després de Cristo. Això mola molt, eh? 14. Que si mola. No era l'any 300, era el segle III. L'any 300. L'any 300. Jo no hi era. Ah, l'any 85, l'any 86. I ara quan canvies de segle dius anys 10. Saps? És estrany. No et sona estrany una miqueta? Deixa de fumar mandangues, Carlitxos, perquè tu les coses són molt rares. Des que he deixat de fumar que deig coses rares. Aquest home es va casar amb una honestíssima donzella anomenada Basilisa. Aquí la tenim. I quan van morir els seus pares van quedar areus disendes molt riques i ells van començar a gastar-les per socórrer els pobres. Tots els calés que tenien els repartien pels pobres. Ella es va consegrar a instruir en la religió cristiana als homes i ella a les dones. I eren dues línies d'educació. Sí, tenien dues línies, però separats per sexes. Moders no eren? No gaire, tot i que després a la nit igual valoraven... Vale, que estem en horari infantil. Molt bé, he dit que a les nits valoraven els estudis que havien fet durant el dia. Et vols engellar, Carles? Gràcies. Creixien per aquells temps les persecucions de Dioclasia i Maximia, però Bacilissa va poder... Qui ho ha escrit això? És el teu arquiu. Explica't. Això és una provocació. Tu parla amb el guionista. Ara parlaré amb ell. Però la Bacilissa va poder deslliurar-se d'aquestes persecucions i va acabar la seva vida d'amor natural. Mira. Això només passava abans. El seu marit, el Julià, va ser qui va assolir la palma d'un gloriós martiri. Ara surt el Barber President Marcià? No, Marcià diu. Marcià! Ah, perdó! Marcià! Quin salt a la història! Carlit, és que vols entrar, llegeix. Com que diu president... No, diu president. El Barber President Marcià, vale, vale. El segle III hi havia un president. Era un barber. No, era un parador marcià. Que això el guionista també t'ha fet aquí una gracieta. Ha quedat això? Ha quedat maco. Com una patata. Exacte, molt bé, García. Jo anava a dir algo bastant més gruller i bastant més groixut, però m'ha agradat. Estava amb el martiri del senyor Julià, que va patir un gloriós martiri a càrrec del barber marcià. De l'emperador marcià. Era emperador. Tu que el coneixies. El van tancar en un fosc a la bosc, normalment ja ho són, on van anar a visitar-lo set cavallers cristians, els quals, amb un sacerdot anomenat Antoni, i era hora que arribés algú amb un nom normal, van aconseguir a ser companys del seu mantorn. Mira que ets senzill, eh, Carles? Sí, jo soc així. Arribat el dia de l'execució, Mentre el... no, l'emparador. L'emparador, assegut en públic tribunal, interrogava Julià, van passar per allí uns gentils que portaven a enterrar un difunt. Realment, la història és espectacular, eh? De color bron. Jo és que de veritat, perquè, clar, o sigui, ara que estaves així pendent del martiri, ara te'n vas cap a uns que passen per allà... Amb un mort, anaven passejant un mort? No, no, aquí ho diu, anaven passejant un mort, un difunt? i se'n van passar per allà, i què? No sé per on anirem, anirem amb el mort o seguirem amb el martiri. Arribat el dia de l'explosió mentre l'emperador ha segut en públic tribunal i ha interrogat el Julià, van passar per allà uns gentils que portaven a enterrar un difús. Deu, vagi bé, ens veiem després de la mirada. Llavors què va passar? Amb tota mofa li van dir que ressuscités el mort. Llavors Julià, en nom de Jesucrist, el va ressuscitar. Jo suposo que era una festa, un comiat de solter. Vale, centrem-nos al guió, no siguis irreverent. Mira que després ens truquen de la parròquia, per favor, home. L'emperador va atribuir aquells formidables de veniment a la poderosa màgia d'en Julià i va condemnar el ressuscitat als mateixos suplicits. O sigui, no t'has mort una vez? Doncs ara... Montongo hasta la muerte. Els van tancar tots dos en unes botes enceses, suposo que de foc, però els condenats van sortir-ne sense la menor lesió. Els van llançar després a les feres de l'amfiteatre i les feres no van causar fer-los cap mal. Finalment, avergonyit el cruel tirà, els va fer de guiar i així van morir finalment. Carlitos, canviem de tema. I la bil·lutina no es va tancar? No, això és bastant posterior. I els que anaven a l'enterrament? Anem a un altre tema, Carlos, anem a un altre tema. Què hem de fer ara? Una altra musiqueta, la tenim? Exacte. Maco, maco. Després d'aquesta fantàstica i difícil de creure història que ens ha explicat en Carlitos, ara anirem a recordar què passaven... recordarem coses que van passar tal dia com el d'avui. I això ho farem amb la nostra benvoguda pertener a Núria García. García, què passava un 9 de gener de 1693? Doncs que un cisma de gran intensitat va arrasar la regió siciliana de Baldinotto situada al sud-est de l'illa. Considerat el més fort mai registrat en el territori italià va destruir 45 localitats amb una força igual o superior als 11 graus de l'escala de Mercali. Hi ha l'escala de Richard i l'escala de Mercali. La superfície afectada comprenia uns 5.600 quilòmetres quadrats. Això és una pila de quilòmetres. Quants? Catalunya, quants en té? Mira, ara m'has enganxat. Això, Carlitos, que és molt nostrat. Un 7.000, em sembla, no? Quants? Si s'ho acaba d'inventar. Vale. Vamos indocumentat, que ets un indocumentat. Què més? Ara t'ho miro. Van morir cap a 50.000 persones. De l'època! De l'època. Que hi eren moltes. Que això són molta gent. Ateses les seves característiques, se'l podria comparar amb el terratrèmol del 1169, i tot fa pensar que l'estructura sismogenètica es va originar al mar, entre Catània i Siracusa. Aquesta hipòtesi es basa en el sisme submarí que anava associat al terrestre. Un nou, aquesta és la família que hem destacat, però una mica abans, un nou de gener de 1463, què va passar? Els francesos van ocupar Perpinyà durant la guerra civil catalana. Quants? 32.000. Bastants més que el que va passar allà, però molt lluny dels... Quants has dit tu, tros d'Asa? És que jo crec que... Centrem-nos en les efemíries, estem atabalant l'oïent. Que va passar un altre 9 de gener de 1812? La guerra del francès. La ciutat de València capitula després de quatre dies de bombardejos davant l'exèrcit Napoleònic del mariscal... En francès. A veure com ho dius, això. Lluís Gabriel Suixet. Eh ui, ui, ui, és magnífic. Un nou de gener de 1874, què va passar? El república Joan Martí, més conegut com el xic de les barraquetes, es fa fort a serrià amb una partida de deutes per oposar-se al cop d'estat del general Pavia. Amb dos d'allò. El 9 de gener de 1924 la dictadura de Primo de Rivera avoleix les diputacions i amb elles la mancomunitat de Catalunya. Mira si ve de lluny aquestes coses estranyes. I bastant més ja cap aquí, una efemerida bastant recent. El 9 de gener del 2006, què va passar? El govern del sudant i els rebels del sud del país pactant la pau que posa fi a 22 anys de guerra civil. Déu-n'hi-do. I canviem de tema. I arrodonint una mica aquesta primera part del programa, anem a recordar quina xia... Això ho farem d'una manera coral, et sembla, García? Sí, perfecte. Carlitus, tot a punt? Que es complica? Hi ha noms estranyes? Es complica la cosa. Molt bé. Anem a veure. Ho farem això a la Limón. Comencem. Qui va néixer, tal dia com avui, un nou de gener del 1902? Carlitus. El Josep Maria escriva de Balaguer, sacerdot espanyol, fundador de l'Opus Dei. Simeon de Beauvoir, escriptora francesa. Això ha sigut un accent una mica estranyívol, el que has fet. És que no sé com es pronuncia això. Simeon de Beauvoir. Simeon ho ha fet una mica així, però bueno. Escolta, un 9 de gener del 1913 a qui neixia? Un ex-president dels Estats Units anomenat Richard Nixon. Té el meu personatge. I el 1920 qui va néixer? José Luis de Villarallonga, aristòcrata i escriptor espanyol. El 9 de gener del 1925? Un actor nord-americà que es diu Lee Van Cliff. I el 1941? Joan... Sí, sí, vas bé, vas bé, vas bé, no et tallis. Va, és cantant nord-americana, però és que nord-americana no pot ser Joan. Sí, perquè és Joan. Joan, perdó, és que no ho he dit amb l'accent. Exacte, és que t'hi has de posar. De fet és Joan, eh? És de Joana, però és d'això. El 1959... Una boníssima. El 1961... Un atleta espanyola, Lassandra Myers. Al 1974... El Jesulín Dubríquez, un torero. Toma ja, torero, torero, sí senyor, torero, torero. I per finalitzar aquest recordatori de gent que va néixer tal dia com el d'avui, anem al 9 de gener del 1982. Va néixer Kate Middleton. Ah, aquesta sí que te la coneixes. Sí, aquesta sí. Duquesa de Cambridge. Sí. I esposa del príncep Guillem d'Anglaterra. Toma ja. És que és per dir-ho molts cops. Ja ens hem quedat una mica encallats. Doncs ara que passen 26 minuts de les 8 del vespre és el moment en el que el programa li dedica amb poc carinyo en alguna persona doncs aquell producte de la gastronomia catalana. I llegíem avui. El ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, ha convocat, per al dilluns vinent, un comitè d'experts nacionals i internacionals per l'elaboració d'un pla estratègic sobre l'apatitis C, que estarà president per al doctor Joan Rodés, president de l'Institut d'Investigacions Sanitàries Clíniques i de VAPs i president del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat. Segons ha explicat a una entrevista a Televisió Espanyola, el ministre Alonso ha dit que s'ha d'estudiar bé, s'ha d'estudiar bé quina és la situació clara de la hepatitis C a Espanya i per fer-ho és necessària, segons paraules textuals, una estratègia integral per abordar aquesta malaltia. El ministre ha continuat dient que ha de ser des d'aquesta estratègia que ens diguin, segons deia ell, de quina manera aquí i com s'han de prescriure els nous fàrmacs perquè nosaltres, deia el ministre, puguem garantir des del Sistema Nacional de Salut, des del Ministeri i des de les comunitats autònomes que tots aquells a qui se'ls indiqui aquests tractaments els rebran. Per la seva banda, la plataforma Defectats per la Petit IC ha fet pública la petició d'una partida extraordinària de 800 milions d'euros als pressupostos generals de l'Estat del 2015 per destinar el tractament dels malalts més greus. El seu portaveu, Mario Cortés, ha assegurat que aquesta quantitat de diners permetria subministrar als fàrmacs d'última generació els entre 45.000 i 50.000 pacients espanyols més afectats. I ha anunciat que aquest dissabte demà tindrà a lloc una marxa entre l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid i el Palau de la Moncloa, al final de la qual entregaran un escrit adreçat al president del Govern, Mariano Rajoy, on quedarà consignada aquesta petició. Recordar que desenes d'integrants de la plataforma estan tancats a l'Hospital Madrid des de fa tres setmanes amb l'objectiu precisament de pressionar l'executiu. El fàcil accés als fàrmacs essencials és la seva bandera. Resumint, sembla que l'equació hauria de ser bastant senzilla. Un malalt de petit i ser va al metge. Aquest li recepta la medicació corresponent i el pacient la rep. I, possiblement, això li pot salvar la vida. Doncs no. No. El ministre Alonso, davant d'aquesta obvietat, decideix que la solució passa per crear un comitè d'experts. Aquest individu, Alfonso Alonso, amb poc carinyo... Això era per si no n'hi havia prou. Sí, una mutifarra i mitja. Vale, que sempre va bé. És per no quedar-te curt. Molt bé, molt bé, molt bé. Escolta'm, arriba el moment d'analitzar una mica aquesta actualitat estranyívola. Sí, molt estranya. Aquesta estranyívola que tenim al llarg de la setmana. Quan només ens manca ja recordem-ho. Jo diria que mig minut per arribar als dos quarts de nou. Carcia, quina notícia tens preparada? Doncs jo tinc una que m'ha cridat molt l'atenció i ha passat a Màlaga. Resulta que 8 joves van estar multats per jugar al parxís i beure begudes sense alcohol. La policia els ha imposat una multa de 101 euros a cada un per, atenció, permanència i concentració de persones consumint begudes en zones no autoritzades. Els joves tenien entre 20 i 30 anys i han estat multats quan es trobaven jugant al parxís i consumint les begudes en una plaça de Màlaga a la matinada. I hauran de pagar aquests 101 euros, segons el diari Màlaga Oi. Aquest grup d'amics s'havia reunit cap a les 11 d'un dimecres, com feien cada nit, i 3 hores més tard, 4 d'ells estaven jugant al parxís, sentats en una escala, mentre les noies conversaven, llavors la policia local es va apropar i li va demanar a un la seva documentació. Diu Conchi Toro, 29 anys, ha explicat al diari de Màlaga que no esperaven que fossin multats i que els diguessin que no es pot consumir res i que havien rebut queixes de veïns que afirmaven que els molestava, atenció, el soroll dels daus amb el cubilet. Atenció. Això va amb broma o és en sèrio? Va en sèrio. La dona aquesta diu que recorda que portaven dues botelles d'aigua i una llauna de refresc de Coca-Cola buides i que ajuntament a ells també hi havia una cadira de platja a la plaça. Diuen que la policia va començar a treure les denúncies perquè les poguessin firmar. Diuen que ens vam quedar morts perquè no estaven ni cridant, només estaven parlant. La policia, segons contesta l'escrit citat pel rotatiu, va justificar la seva actuació dient la permanència i concentració de persones consumint bebides en zones no autoritzades. Vols que digui què penso? Digue-m'ho. Què tal la costa bombal en Ramala? Sí, s'avorreix molt. Ja t'ho dic jo. Deu-n'hi-do. Sí, sí. No està mal. No està mal. Notícia estranya. Carlitos ja fa rato que em fa gestos des del control perquè ella es veu que té una notícia estranyíbula que vol comentar. La volem compartir amb tothom. Vinga, dispara. Resulta que un jutge federal de Califòrnia ha posat fi a aquest dijous... Califòrnia? Això està... Sí. Un jutge federal d'aquest estat dels Estats Units, que es diu California, ha posat fi aquest dijous a l'aplicació, al tanto de la normativa que prohibia la venda de foie gras. L'estat de Califòrnia està prohibit. Estava prohibit. Diu que és inconstitucional per interferir amb les lleis federals que regulaven els productes d'aus de corral. que havia estat aprovat pel Congrés californià el 2004, va entrar a vigor el 2012, o sigui que porten des del 2012 fins ara, que s'ha tornat a poder menjar... Que no es podia menjar... No es podia menjar amb el gras. Els de la Piara es fotien de fàstic, perdoneu-me l'expressió. Tots campanyes aquí perquè ja no podíem anar. I els de la mina. Doncs aquest vetus es fonamentava en el fet que les tècniques tradicionals utilitzades per engreixar el fetge de les aus per obtenir aquest producte gormet són una forma de tortura a la bèstia. Diu que per incrementar la mida del fetge, fins a deu vegades, si no és un foie gras, es força els animals a ingerir a través d'un embut o li foten l'embut a la boca, amb grans quantitats d'aliments, que principalment som grans de blat de mor obullit, i amb l'ajuda de bastons, fent pressió o aire a pressió, perquè això també... Ai, ai, ai, ai, ai... Quin mal! Escolta, jo sembla que demà en deixo de menjar, i mira que m'agrada, el bimbo amb fagràs, però... Però jo crec que el que ens donen aquí no deu ser això. No. Bona tarda. Saluda la teva audiència, que t'està esperant. El Toma ens agrada tocar-ho, ens agrada tocar-ho. El Carlitos deia... Bueno, acaba la notícia, Carlitos, acaba. Per favor, per favor. Posant-te una miqueta al dia, resulta que a Califòrnia estava prohibit prendre fruit gras, perquè era un tipus de crueltat i ara ja es pot tornar a vendre. Però bé, al final la decisió del jutge federal Stephen Wilson del Tribunal del Districte Central de Califòrnia, quins títols més guais, ha estat rebuda amb alegria pel gremi de cuiners i restauradors que van comparar la notícia amb el final de la llei seca del 33 que prohibia la venda d'alcohol. Aquesta gent no està en bé. Estan celebrant que puguin tornar a menjar foie. Diu les autoritats californianes encara no s'han pronunciat sobre la possibilitat d'apel·lar la sentència, com ja els han sol·licitat organitzacions en defensa dels animals, com la Human Society. El comunicat d'aquesta entitat argumenta que l'Estat té el dret de prohibir la venda de productes generats amb crueldat animal. Armant, molt ràpid. El Carlito us deia... Un moment, un moment. Ja que tenim aquí l'expert, aprofito i el pressiono i li trec el sumo perquè m'ho expliqui. Apreta-li el fetge. A veure, diu que per fer el foie gras, segons diu aquí, per incrementar la mida del fetge de la bèstia, de l'au, que normalment és un pato, es força els animals a través d'un embut, grans quantitats d'aliments, principalment grans de blat de moro bullit amb l'ajuda de bastons i de pressió. Està aquí, això més o menys ho entenem i arribem. Però el que mengem habitualment per aquí és això o és un altre sucedant? I quan obrem aquestes marques de foie gras, això xungo... No, els paters i foie gras i tot això porta part de la feixa d'Anna, Codoca... I quan jo vaig allò en aquestes superfícies i compro això que van tres pots, un enganxat... No, això normalment acostumen a ser pastes. Això és el que volia que m'expliquessis. Què té a veure això amb les oques? No té res a veure. Això que em menjo jo són oques putejades, perdó. Són oques putejades. Sembla un grup de música. de foie d'oca. De fitxa d'oca o de fitxa d'ana. Oca protejada d'aquestes apressions. Sí, sempre. El fas. Em sembla que tampoc no m'ho menjaré a gust. Els hi foten un embut. Ai, no, no, no, no, no, uns piquis. Vale, vale, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, Vale, prou home! La pregunta era si això ho feien d'aquesta manera i si el que mengem nosaltres aquí era d'això. No, n'hi ha, n'hi ha. Si no criden, no pateixen. Jo em faig cada any per Nadal, em faig. Agafes una oca, com profos, com profos. Ah, però tu compres allà el bitxo. Com profos cru. Tu no poteixes la bèstia. No, la vaig fer bé potejada. Ja, ja ve. I potejada perquè jo els faig jo. Cridar no deu cridar massa. Els faig miquit i ja està. L'última notícia abans de passar a altres temes, però deixem-ho explicar perquè si no, rebento. I també va alligat amb coses d'aquestes de menjar. Una dent humana a les patates fregides. 6 mesos després del succés, la companya McDonald's ha reconegut públicament que la clienta d'un establiment d'Osaka, va localitzar efectivament una peça dentària humana El menú, cosa que confirma l'onada de polèmica que envolta la multinacional nord-americana al Japó després de diversos incidents similars. Segueixo. La inesperada i desagradable troballa es va produir el 26 d'agost passat. Els responsables de l'establiment van demanar disculpes immediatament, encara que no van tornar els diners a la clienta. L'hi van dir. Sentimos lo del diente, pero en ese caso, reclame al garrotoncito Pérez. L'hi van dir algo així, no? Ara es confirma que l'adent era humana encara que no se sap com va arribar a les patates. Com un estornut, ja t'ho dic jo. L'afectada va encarregar una anàlisi de l'objecte estrany a un laboratori extern que va confirmar que es tractava d'una adent humana que havia rebut tractaments mèdics amb anterioritat. Tenia una en paste! La senyora japonesa va dir, tinc un fill petit i em fa por pensar que se l'hagués pogut empassar i asfixiar-se. McDonald's al Japó està tocada pels escàndols i amb això ho acabo. Els mitjans nipons japonèsos recorden que un establiment de McDonald's va servir uns nuggets de pollastre amb dos trossos de bossa de plàstic, molt pràctic, i un altre material d'aquest tipus també es va colar en una altra ocasió en una crema gelada servida a un McDonald's de Coriyama. Qui no ha estat a Koriyama? Jo hi vaig molts caps de setmana. La multinacional va patir d'esprovaïment de patates frites al Japó per una protesta als ports dels Estats Units, i al juliol passat va haver de suspendre la importació i venda a l'arxipièleg de tots els productes fets amb pollastre procedents de la Xina, on UCI Feud Company, filial de la nord-americana, situada a Shanghai, utilitzava carn, caducada. Com ho veus? Tu què et dediques a aquestes coses? Totes aquestes cadenes de fast food... No parlem malament gratuïtament. Argumentem això. No parlo ni malament ni bé. Crec que les tenien que prohibir. Directament. Veig que ets moderat. Això és un atemptat a la gastronomia. És un assassinat a la gastronomia. I per què els agrada tant les criatures? El regalo. Pels minuts que donen. Ja fa quatre dies que hi anava. Bueno, altres pares mai ens han deixat entrevistar. Surt a les pel·lícules i aquestes coses, fa molt americà, fa molt modern. I un burger d'aquells que és una cosa... Què és, què és, què és? Jo només he entrat una vegada... Què és, què és? Tu ho podries definir? No, no, no ho puc definir. Jo només he entrat una vegada i va ser a Suècia perquè eren els 12 de la nit i era l'únic que hi havia. I hi havia ganes. Sí, posaven unes quantes hores de cotxe. Però inclús les meves filles tenien prohibit anar-hi. Com ets? Ets un autoritari, eh? Ho sento. Jo hi ha un anunci que si el veiés l'Armand, li faria una ràbia. Una ràbia que no... De McDonald's, que surt un nen i una mare que passen per davant d'una pastisseria. Ah, sí, un nen que és el dia. I la mare... És un anunci recent, eh? Que expliquen que el nen no pot menjar una sèrie de coses, al llarg de la noci es va veient, o el que diu la garça en una pastisseria. I llavors, quan arriba el McDonald's, sí que pot calar, perquè allà fan menjar. Bueno, doncs vale, que li deu qui... McDonald's en el nen, cap problema. No sé què dic, jo és que ho prohibiria. Anem a Madrid. Això també ho prohibiria. Que també hi ha McDonald's a Madrid. Sí. Mariano. Bona nit. Bona nit. Bona nit, Mariano González. Bona nit. Es que estamos muy lejos, Mariano. En el fons, Catalunya i Madrid estan molt allunyades. Bona nit a tothom. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bien, bien, bien. Aquí estamos. Mira, hablando de fiestas, claro, yo te lo he de preguntar porque si no exploto. ¿Estuviste con su majestad Felipe VI en la Pascua Militar que van fer l'altre dia i que va rebre totes les autoritats i personalitats de Madrid, que una d'elles evidentment ets tu, com a representant oficial de Ràdio Desvern a la capital del Reino Corte i Villa i no sé quantes coses més, ¿estuviste invitado? No, no me invitaron. Perdó, perdó, que estamos en una hora infantil y no puedo blasfemar. No tengo la acreditación oficial. Mariano, això t'ho arreglem ràpidament, fill meu. T'ho endavos una xapa d'aquí i ja està. Una etiqueta d'Edniss del Mo, que lleva foto de la ràdio, el director de la ràdio, incorporada. Una pegatina. T'ho deus una pegatina. Soc dolent, soc dolent, com una mala cosa. Bueno, però això se ve que és molt important, allà, que passa... De lo que ha passat a aquestes festes, potser és el més destacat, o no? O no? La Pascua Militar ha sido un hecho bastante relevante. Tu ho dic perquè a veure, si llegeixes una mica la premsa... De qué va esto de la Pascua Militar? Ai, Armandos, que realment se t'ha d'explicar tot. Mariano, por favor, si eres tan amable, hazle cinco céntimos al Armand de qué es esto de la Pascua Militar. Hazle cinco céntimos. Y a mí también, de paso. Y a la otra le haces los otros cinco y hacemos una moneda de 10. Venga. Mira, mira. La Pascua Militar es cuando se reúnen todos los generales a comer canapés con el rey de Funciones, que es el que abre. Digamos que esos son 5 céntimos. Si me dais otros 5 sigo. Te pareces catalán, Mariano. Hòstia, sí. Te has contagiado o qué? Tens que deixar de parlar amb nosaltres, Mariano, porque estás pillando lo mejor de cada casa. Vinga, explica-li, explica-li l'Armand. És que se reuneen estos i què fan? Se reuneen porque el motivo de que... Una vegada m'ho van explicar, no ho recordo exactament, però se ve que un rei espanyol, un hace mucho, m'ho estic inventant una mica al 1700, no sé quant, per una cosa que va passar d'una d'aquestes guerres que van guanyar alguna cosa aquestes, van decidir que la Pasqua militar la fotien el Dia de Reis, per a algú així trenvòtic. ¿Es esto mariano? Más o menos. M'ho estic inventant, eh, una mica. I llavors la qüestió és que es reuneixen i és una mica l'inici de l'any d'aquesta gent. I acaba d'explicar-lo tu, perquè sembla que en sàpiga més jo. Claro, no, no, no, voy a explicarlo porque lo explicas muy bien. Y además se nota que entiendes. Però si parezco un lerdo, per l'amor de Déu. Que si entiende, bof. Ja està, ja està. Tardes amb les gracietes. Calla't el micròfon, Carlitos. Vinga, sigue, Mariano. Corta-le, corta-le, pero no, no le cortes. Vale. Que muy divertido. No, básicamente la Paz Famílica, aparte de lo que has dicho, es el inicio de todo lo que es el calendario oficial de la Casa Real. El rey en funciones se empieza, es decir, aquí empieza el año. Efectivamente viene de una conmemoración militar anterior. pero este ha sido el primer año en el que no ha asistido el rey Juan Carlos. I això és bueno o malo? És igual. És gran aquest home. L'any passat es va fotre la d'allò un lio amb el tema del discurs, que el tema està per això. Va ser en aquesta... Sí, mira, no és conya l'abdicació d'aquest home? Ve arran del discurs que no va poder acabar allà perquè es va fotre la pitxa... Perdó, es va fer un lio amb els papers. Sí, sí, es va fer un lio i va quedar allò com un xurro. I a poc després va dir que plego. Bueno, no va dir plego, va dir que abdiqui. Así que al final lo que hicieron fue nombrar a abdicar, nombrar rey a Felipe, Tenia problemes de medicació, diguem-ho així. El rei d'aquell any. Aquest, el Mariano, és diplomàtic, eh? No com tu, Armand, que ets un bruto. Tu ets un bruto. Sí, sí. I el Mariano és diplomàtic. Per això el tenim amb ell d'embaixador de ràdio d'Esberna a Madrid. Si tinguéssim a tu ja hauríem tingut un conflicte i ja haguéssim tingut... Difícil per mitja triomf, a mi. Seria molt complicat tenir-te d'embaixador de ràdio d'Esberna a Madrid a tu. Seria un Cristo darrere un altre, un Cristo darrere un altre. M'estic mentalitzant molt, Mariano. Aquí sería bien recibido. Aquí todo lo que saben de fútbol y tocan y esas cosas. Eso es verdad. Es verdad que también es verdad que tiene sus virtudes. Aunque no lo parezca, la Armando tiene sus virtudes. No lo parece, no lo parece, pero las tiene. Todo lo que tiene son virtudes. Porque no me gusta presumir. No facis, no facis, no presumís. Me he pillado un poco lejos. Ya cuando le tenga más cerca ya empezaré a ver defectos. Bueno, si queréis, no os vamos a lagar, si yo os dejamos un poco de intimidad. Carlito, no comenti res, que estamos en una infante que encara no se lo ha visto. Estamos practicando para el gran hermano Bit. Hòstia puta, hòstia. Escolta'm una cosa, una vez dicho esto y lo que tú has dicho, ¿alguna cosa a destacar de esta? No, no va a pasar res d'estrany, ni res de curiós, ni res d'allòs. No, lo único seguimos con el culebrón de Nicolás. ¡Ahí estamos! ¡Ahí le has dado! El carrito es fa cara de qui és aquest Nicolás? ¿Santa Claus? Mariano González, ¿tú te puedes creer que el Carlos Hernández, conocido como Carlitos, está dando la sensación de que no sabe quién es Le Petit Nicolás? Ho diuen amb broma. Jo crec que ho dius amb broma. No, no, no. En sèrio? Bueno, no te creas. Algunos mejor que otros. Tampoc no et pensis. Ja està, deixem-ho estar. Deixem-ho aquí. Prou, prou, prou! Mariano, que se ve... Bueno, escolta, Carlitos, estiguis escoltant a veure si t'enteres d'alguna cosa. Dilo, dilo, que hoy el pequeño Nicolás por segunda vez ha dicho que no me sale del nis, pero... És un dels fills de les princeses o del príncep o algun d'aquests. Carlitos, no està bé... Tu no estàs bé, Carlitos. Calla, això és el diari de tant en tant. Tu saps el que és llegir un diari? Mira un telediario o un telenotícies o alguna cosa. Ja sé, ja està. És aquí que surten totes les fotos. El que es fa selfies amb tot el disquí. T'has guanyat un gallifante. Tens un gallifante. Un que és molt lleig. I que surt a totes les fotos. Bueno, qual és l'última hora? Mariano, com no salvia? La última hora del pequeño Nicolás es que le han secuestrado en un bar de un barrio periférico de Madrid que se llama Las Tablas. Perquè nosaltres la notícia que teníem d'aquest noi, perquè estàvem aquí treballant des de fa molta estona, hem frascat-nos en el guion del programa, que tu saps que ens requereix moltíssimes hores, i que pràcticament des de mig matí ja estem aquí i ja no mirem res més, és que no parà. No quedem com uns lerdos perquè resulta que hi ha una última hora i ni ens havíem entrat, Armando. Com ho han sabut? Ho han sabut perquè s'han fet una foto dels segrestadors amb ell? Carlitos, per favor, centra't. Però explica'ns-ho, perquè nosaltres el que sabíem, Mariano, és que avui s'havia negat tornar a testificar davant del jutge per segona vegada i aquí no s'havíem quedat. Resulta que esta mañana le estaba esperando el señor juez y no aparecía el pequeño Nicolás. No aparecía hasta que de pronto llegó tranquilo al juzgado, efectivamente se ha negado a declarar, llegó tarde y se ha excusado Básicamente diciendo que ha llegado tarde porque le habían secuestrado. Le habían secuestrado en un bar de las tablas y le habían amenazado con un vaso. Ah, con un vaso, un arma mortífera donde las hallas, sobre todo si es de plástico. Sobre todo si lleva cubito de hielo. Eso ya es cargado, un vaso cargado. Está cargado, sí. Entonces, por lo visto, el señor que la amenazaba con el vaso pretendía hacerse un selfie Y como Nicolás, ya ves tú, el primer selfie que ha dicho que no, el señor que quería hacerse una foto con él, pues se ha enfadado. Con lo fácil que es bajarse una aplicación de Internet para aparecer en todas partes. Y ha amenazado, le han cerrado en un cuarto de baño y ha aterrido con él sub más y sub menos hasta que ha podido salir el pequeño Nicolás. Això està agafant tints dramàtics. Tintes dramàticos. I tu dius que deixi els diaris per llegir aquestes notícies, no? Vaya, vaya, vaya. És que és una colla, aquest país. los 25.000 euros que había estafado al empresario que había denunciado. Que l'empresari no li demanava, no li reclamava. Va dir que no li reclamava aquests diners, que ja sabia que li tornaria i que per tant no li posava cap mena de denúncia sobre aquest punt en concret. Teniu la sensació, tots els que esteu aquí ara fent el programa, com la que podria tenir jo, que això al final acabarà tot i que segurament ja més del que no sabem, acabarà amb no res al final. Això fa molt de discològia. Acabarà amb no res. Passarà res més. Aquest tio no passarà res. Ja ha donat la nota, ja se l'ha donat a conèixer i ja està. A veure, a mi que me digan el señor Francisco Nicolás, vamos a decirlo así, o el pequeño Nicolás, acordado el pequeño Nicolás, de dónde ha sacado 25.000 euros, se supone que no trabajaba. Ah, pues eso, hostia, pues es una buena reflexión. Hay gente que maneja el coco muy hábilmente. Hay quien maneja mi barca, ¿quién? Sí, sí. No, no hay más que verle... Y hay otra gente que va financiada por otra gente. Claro, claro. Viva la gente. El problema de todo esto, ya lo dijo alguien, es que alguien, en su sano juicio, y representando a los ciudadanos que le han votado, esté donde esté y sea quien sea, y se llame quien se llame, piense que apareciendo un tipo de estos es capaz de conseguir cualquier cosa que te sea. Quiero decir. Todos aquellos que han sido estafados por el Pequeño Nicolás y que no lo han declarado piensen que esa es la forma de conseguir negocio. Que aparezca alguien y diga que es enviado de la Casa Real, enviado de vicepresidencia del gobierno, enviado de Ratimui, enviado de donde quieran. Ese es el problema. Pero claro, aquí no ha salido nadie a decir nada más que a desmentir. Pero el Pequeño Nicolás se sigue riendo de todos, ¿no? Aparentemente sí, pero tampoco creo que esté muy tranquilo. Cuando entras en este juego, muy bien, tú funcionas y haces tus películas, pero luego hay que cumplirlo. Como te mantienen hay que justificar la manutención. Lo que pasa es que realmente yo creo que al chico este se le fue la mano un poco o alguien que esté detrás de él. O sea, resultamente se le haya podido ir la mano un poco y haya pasado lo que haya pasado. Porque si tú le oyes hablar a él y a todos los que hablan de él y a todas las noticias sobre él, nunca hay nada especialmente concreto excepto lo de la estafa de los 25.000 euros y que sí, que era un chico raro, que iba por ahí con un coche con... Raro es. Perdoneu, raro era cagar, eh. Que un tío de 20 años haga esto no es normal. No, para nada. No, cogieron a este porque está mal de la olla, este tío. Imagina que se le dijeron que a la emisora de Radio Desvern llega el pequeño Nicolás con sus escoltas, su coche, la sirena de la policía, en este caso, imaginaros que eran vosotros, cuadra, claro, o guardaespaldas, lo que fuera. Y se presenta allí diciendo que viene de vicepresidencia del gobierno que quiere cualquier cosa. Pues nos lo creemos. Bueno. Yo sé que... Bueno, claro, en este caso es difícil porque, claro, que venga de vicepresidencia del gobierno... Entonces me río un rato. Claro, claro. Pero imaginaros que tenéis allí un alcalde del partido, del partido del gobierno de la nación. Digo, de la nación española. No, te hemos entendido, te hemos entendido. Perfecto, perfecto. No, a Carlitos le has de hacer un croquis, porque es una mica así, pero vaya. Sí, sigue, sigue, hombre, sí. Y viene el pequeño Nicolás de turno y dice aquello de... Oye, que puedo hacer una emisora mucho más grande. Coño, ¿dónde hay que firmar? Ràpid, ¿dónde hay que firmar? Ah, yo sí, eh. Vamos a discutirlo en una comida, vamos a discutirlo... No me lo reconeixo, se me'n posen en un bon preu, vamos, lo que faci falta. Claro, claro. Entonces, al final, dentro de las ansias de poder de que cada uno tenga, pues caen. I això és el que ha passat. Ya caen muchos, eh. Porque para estar en pol... Otra cosa es que lo digan. perquè per estar en política... No, no, que està en barra de la cosa que... ...una ambició desmedida, moltes vegades. I que és el que deieu tots des de bon principi, com deia l'Armand fa temps que ho diu, aquí hi ha molt més del que s'està. I no se sabrà. I una mica és la por que em fa, que això quedarà en caure. I aquest tio... I us en recordeu del Nicolai? I aquest tio desapareixerà un bon dia, no aparecerà mai més, i no sabrem on és, i... ¿Y si ya lo mandaran a Congo Belgao? Estarán las islas vírgenes con el dinero que le hayan dado, o de viaje, o... o... o... o viene a cabar al presidente del gobierno. Bueno, no me extrañaría. Si lo tenéis el presidente será vuestro problema. A mí esto no, porque nosotros ya no estaremos. O no anirás. En cualquier caso decir que en Madrid ya han terminado las navidades, la Pajua Militar... la presentación de credenciales de los embajadores... M'acude veure això, eh, quan venen col·laca rosa allà... Ara haurem de tornar a la realitat i ja ens podem insultar una altra vegada. Sí, sí, escoroba. Vamos a decidir desde aquí, pues como... en mi modesta opinión y en mi modesta emoción también, Quiero solidarizarme un poco con los, no sé si lo habéis dicho, con los humoristas de la revista francesa Charlie. Efectivamente, nosotras estamos absolutamente de acuerdo con lo que estás planteando. Només faltaría. Mariano, ho deixem aquí, si te parece, i si no hi ha cap altra cosa, ens volem parlar divendres que ve. Per què vas combinant les dues llengües? No ho sé, em surt de natural. Pots fer-ho amb català directament? Estic d'acord, ho faré només en català. Mariano, un abrazo! Un abrazo para todos. Adéu-siau, guapo. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Dos minuts per arribar a les 9 del vespre i tossint a l'altre costat del fil telefònic. I aquí també, estem tots... La Isabel, tot i que era fluix, fa... No, tossia, tossia. Isabel, bon vespre, bona nit, bon bon... Com estàs? Estava tossint, no estaves tossint. Ja m'agradaria estar a la estada. Per un vint d'anys. Pot ser que tinguis un aparell de ràdio molt a prop i amb un volum una mica... com s'hagués dit? No, molt alt no, però vaja, ja està. S'acuplava. Isabel, que estàs refredada? Sí. Per això no he vingut. La meva intenció era venir a fer el programa amb vosaltres. Però estàs amb les pantufles, la bata d'estar per casa i el frenador. Amb la bata manta. Amb el senyor frenador. Què farem? És el que passa, no? Cada un tanqui vol, no? Esclar, esclar. Escolta, cada un és vostè l'acompanya que vol. Si estàs refredada, el col d'ina també va bé. El senyor col d'ina també. Jo tinc una recepta millor, però fa anys que no m'ha de prescriure. Vale, Isabel Amato i Pim, bona nit, benvinguda a la pàgina d'ell nou. Doncs esperem 15 segons que pugui arribar. Si després és 15 segons que entrem ja a l'horari adult i deixem-ho a la infantil, podem explicar-ho pràcticament tot. Pràcticament tot. Tampoc tot. Els detalls tampoc caldria. Els pèls i senyals no caldria. Podem fer una mica més. Si hem engreixat el fetge d'un ànec pobra bèstia fa mitja hora gairebé. Però allò no passa res. Allò és com veure el Rambo. El Rambo pot veure tothom, però depèn quines pel·lícules no, perquè es veu allò que no es pot dir. Allò que no sona. Isabel, què feu els cargolins aquests dies? Doncs moltíssimes coses. Un cop passats les festes de Nadal, comencen les preinscripcions a molts cursos i tallers del primer trimestre de l'agenda d'activitat. Per tant, us recomano els plugins Cargolín i Cargolines, que us mireu a la pàgina número 13 de l'agenda, en el que veureu com n'hi ha diferents. Tant per la gent jove, en el jove Ramolí, al casal de cultura Rovers Villas i a l'oficina jove de participació. També el centre que anomenem aquí, el Cirque de la Pepita, que és la de les dones, per dir d'alguna manera. No us diré tots els tallers i tots els cursos, eh? Però per exemple, hi ha des de dalt, hi ha converses en anglès, risoteràpia, hi ha també Reiki, i després hi ha iniciació a l'italià. Amb l'italià o l'italià? Iniciació a l'italià. Doncs quina festa amb l'italià, el frenador... Ara podem fer brometes d'aquest allò, pujar-nos una mica de tot... De moment... Ui, acabarem malament. Veig que hi ha algun tècnic ràpid i fàcil per emportar, però cuinar a la francesa no ho he vist. I hi ha diferents cursos i tallers d'informàtica, identització a internet, retoc d'imatges i PowerPoint, que aquestes fan a la Vila Pepita. El Photoshop. Si voleu informació només cal trucar al telèfon d'informació de l'Ajuntament d'Esplugues i ara sí que ja comencem. amb la llenda d'aquesta setmana. No sé si em sentiu bé o se me'n va la veu de tant en tant. Et sentim refredada però et sento bé. Tu si de tant en tant has de parar per agafar aire, tranquil·la. No hi ha problema. Molt bé, Carles, molt bé. Doncs vinga, comencem. Ja va dissabte a les 12 del migdia, a Biblioteca para Miquel, l'hora del compte, com ja sabeu, les tradicionals hores del compte. En aquesta ocasió, va càrrec d'en Santi Rovira i ens explica el col·leccionista del compte. A la tarda, això pels petits, al migdia, i a partir de la fin de la tarda, tenim el Centre Cultural de l'Avens, Vall per la General. Diumenge tenim diverses coses. Dintre d'aquest mes de gener hi ha diversos actes dins de les pluges ceramista, ceràmica i arquitectura. I al voltant d'aquest mes de gener hi haurà diverses xerrades, que són més a final de mes, però per iniciar, Aquest mes de gener, aquest diumenge, s'acaba l'exposició de la 17a Bienal de Ceràmica d'Esplugues Angelina Lóz. Esplugues es fa uns premis de ceràmica, que es fan cada dos anys, tocava en guany aquest 2014, i ara aquest diumenge s'acaba l'exposició de les obres presentades i seleccionades. Per tant, no us ho recomano, perquè en guany no hi ha estat el cas. però fa dos anys es van presentar més de 30 artistes d'arreu del món. Venien artistes d'Europa, d'Àsia i de Sud-Amèrica. Dintre d'aquestes activitats del museu, el diumenge, com us he dit, que hi haurà la clausura d'aquesta exposició, hi haurà un taller d'experimentació de fang i fangs. I en el transcurso d'aquest acte, es farà un reconeixement a la presa premiada, eh? A totes les escoles municipals de Ceramica. I el dimecres hi haurà la inauguració d'exposició temporal, que es diu 4x4. Quatre dones, quatre ceramics, tres camins. Les ceramistes Esther Ramos, Mercè Coma, Mercè Mir i Teresa Gironés exposen conjuntament tota una sèrie de peces que mostren diferents diàlegs entre l'evolució de la obra i de l'espai propi. Aquesta exposició està oberta fins al 15 de març. O sigui, aquest 14 de gener fins al 15 de març. Hi ha dies per anar a veure. Exacte, hi ha dies, però està bé anar a la inauguració, perquè sempre un dels autors o un dels protagonistes fa la presentació de l'exposició i és molt interessant. I per què hi ha canapès, no? No, no sempre. No sempre. No sempre. I tu, hermano, saps perfectament, perquè recordem les èpoques bones en què tots els ajuntaments, institucions feien els seus patis blancs, i tu tenies molta feina, o sigui que no cal que t'ho digui, i ara és tot molt aquesta de ballada. Ara quatre patates, quatre olives, i arriba. I això. De tota manera, aquí és la mostra de la gent que està interessada per la cultura. I no per les patates. Per les patates. Aquí queda demostrat. Efectivament. Què més? Diumenge. Diumenge, perdoneu. A Dilanres tenim un discofòrum molt interessant. Són audicions comentades a la carta. Es farà a la biblioteca per a Miquel Desplugues. Aquest acte està presentat per a Empea Rabarté. i el que fan és presentar una peça, un aratge de Mozart, que estarà comentat per en Ramon Cervera. Hi ha dues peces, que seran comentades dues peces, però us ho recomano perquè això està organitzat pel Club de la Música Clàssica del Pare Miquel d'Esplugues. És un grup de música que està creat en gent d'Esplugues i de Sant Just d'Esglés. I en principi el que estan organitzant és una petita copla de... La música s'ha donat un prioritzat als més manuts. I doncs mira, penso que ja està. Doncs no està mal, eh? Sí, ja està. Ah, perdona, i una cosa molt interessant. Divendres. Què passa? Divendres, a partir de les 4 de la tarda, divendres 17, l'Associació de Dones de la Plana fa el que se li diuen els tallers de constel·lacions familiars. Jo sempre he volgut que me'n fessin una, la constel·lació familiar. Doncs les constel·lacions familiars es poden fer de diverses maneres. i aquesta manera que proposa les dones a la plena és molt interessant, és d'altres coses perquè és totalment gratuïta. i el que suposo que es farà és una introducció a les constel·lacions familiars. Però està molt bé perquè el que t'ensenyen és a trobar solucions i a fer unes descàrregues emocionals molt importants. De fet, és una eina de treball. Jo recomano, no solament a les dones, tot on pugui, que s'apropi a l'Associació de Dones de la Plana, que està al carrer Bruc número 40, i després, a partir d'aquí, si us interessa, ja hi ha un professional que s'hi dedica a això. I, a més, sé que Sant Just es veu al carrer de la Creu, al número 106, 208, ara no recordo exactament, hi ha un centre que fan constel·lacions familiars. Ah, sí? Sí, ja buscaré exactament el nom. Ara no recordo el nom de la botiga, però sé que n'hi ha una que... Un publicitat si vols explicar que paguin, Isabel, gratis, aquí no saps res. Com que no fem res? Era broma, era broma, ara que no ens escolta ningú. Ara que no, exacte, ara que no ens escolta ningú. Doncs vinga, guapo i guapa, un petonet molt gran. Isabel, cuida't moltíssim d'aquest refredat. Segur que et neva a dir, eh, cuida't. Segur que la setmana que ve estàs millor. Una abraçada. Sí, però la setmana que ve no podré venir, tampoc, sí, ja us ho explicaré. Ho seré enregistrat, d'acord? Perfectament. Isabel, una abraçada molt forta. Adéu, adéu. Bona nit. Adéu, adéu. Molt bé. 7 minuts passen de... 8 minuts passen de les 9 del vespre i ara Carlitos és tu turno. A veure què fas, eh? Què ens proposes? Bueno, és una proposta condicionada al temps, eh? He agafat un... Ai, quina por en fas? No, Brian Adams. Ah, tothom! Sí, és una cançó així... Va guanyar un Oscar... Hòstia... Dura sis minuts i mig... Vale, ah, té temps... Es diu Everything I Do. Aquesta la van premiar per la pel·lícula aquella del Robin Hood, el Príncipe de los Ladrones. Maco! Fa molts anys, quan l'Òscar encara era jove, al 91. Doncs va, escoltem aquesta, què us sembla? Doncs sí, com si no l'escoltem. Look into my eyes Search your heart, search your soul. When you find me there, you'll search no more. Don't tell me it's not worth trying for. You can't tell me it's not worth dying for. No és true, everything I do. Take me as I am, take my life I would give it all, I would sacrifice Don't tell me it's not worth fighting for I can't help it, there's nothing I won't want You know it's true, everything I do. I do it for you. la desbarnada. 15 minuts ens passen ja de les 9 del vespre. Doctor Santiago Barambio, molt bona nit. Hola, bona nit. Com estàs? Bona nit. Bé, de peu. Què tal les festes? Molt de fred. Perquè tu vas estar a Gijón, és veritat. Aquest home se'ns en va anar... A Colunga. A on? A Colunga. I allà les temperatures què tal? Està a Gijón. No fred. Més o menys igual, mateix que aquí. Ah, sí? Sí, el que passa és que vaig estar en una... Recordeu que us vaig dir que vaig estar en un lloc Sí, era com molt de rancio a Bolengo, no? Sí, em va tocar una habitació que era a les antigues quadres. Però no hi havia bèsties. Sí, no. Ojalá hi haguessin hagut bèsties. Hi havia unes habitacions a sobre de les quadres i van entrar les bèsties perquè no fessin soroll, però les bèsties fan calor. Sí, correcte. I fotia un fred a aquella habitació que no he vist mai. El primer 1 de gener que no em dutxo. És un dato important aquest. Poca broma. Vaig obrir l'aixeta de la baca calenta i el dit em feia mal mentre esperava a veure si venia o no venia. L'experiència ha sigut gratificant o no? La del fred no, perquè jo no... Home no, et dic l'estada d'aquí a Gijón, aquest lloc i tot això. Ah, bueno, sí, a Gijón, jo m'ho conec. Jo menjo de puta mare a Gijón. Normalment es menja bé, per aquestes hores es menja bé. Sí, però a Gijón no sé, a Gijón especialment perquè la gent, almenys la gent que he tractat allà, són molt exigents. En quin sentit? Que volen que s'acabi el plat. No, és que els tornen, diuen, però a mi com et traies d'aquest pulpo de merda? Vull dir... Vull dir, doncs no estava malament, no? De conya! Que m'està mal! És que no! I l'altre diu, sí, perdona, el que passa és que cada vegada... és que cada vegada, no sé què, que està enferm i ha venit, no sé qui, i li han fet mal i reconeixen que m'han fet malament. Però jo visc allà a tornar de tot, en tot lloc, de tot, i visc a tornar. Vos de boer i de tot, perquè són molt exigents. No. Lo cual és bo, perquè llavors la gent s'esmera. Clar, evidentment que si la gent es queixa, normalment el servei intenta millorar i que no els torni gaire els plats de cuina, evidentment. Aquí com que la gent diu, bueno, no tornaré... Correcte, és veritat. És veritat, és veritat, és veritat. Però així no duus cas a la gent, saps? Jo si no em pregunten no dic res. Trobo malament un plat, si no em pregunten no dic res. No te'l menges... Però si em pregunten molt català això, allà no, allà li foten una bronca que l'escalden, eh. Però si em diuen què tal, llavors li deixo anar a la cavalleria. La Rusticana. No haver preguntat. M'acaballaria Rusticana, com a mínim. Com que han fotut el primer mos, vaig anar a un lloc i em van dir que anés a colar pulpa a un ciutat que ho feien fantàstic i tal, que és el millor lloc d'aquí, de Gijón i tal. I aquell dia no va haver sort. I bueno, han muntat un pollo ja, però com em feien això? Què tal? I des d'aquí, aquest senyor de Barcelona, dient que això és el millor, què va a dir? No sé, una broncada que allà es recordeu. Sí, sí, i m'he enfat a menjar cachopos. A menjar què? Ah, cachopos. L'Armand també fa cara a dir, me parece que ara no sé si... Ara no, no pillo. Doctor Barambio, què són els xochopos aquests? Els cachopos. Els cachopos. Els cachopos són un menjar típic d'allà, que us recomano que el mengeu allà. perquè també li podríeu dir un sanhacobo. Ah! Hombre, hombre, conegudíssim. Ara sí que se'n recordes. Però jo... Me sembla que vaig menjar un sanhacobo i no el vaig tornar a menjar mai més. I, en canvi, és... és bacant de vedella, no és amb llom de por, és un bacant de vedella, pernil... i forbatge, que és el cachorro. Llavors, una altra vedella, llavors arrebossat. Doncs jo em pensava que el sanjacobos només era el pernil i el formatge rebossat i que el que portava la carn era el llibret. El llibret és el llom. El llom es diu llibret. Ah, d'acord. Sanjacobos amb vedella. El catxopo es fa amb vedella, pernil... O formatge, no? Formatge. Formatge amb el que vulguis. I després hi tornes a posar una altra vedella a sobre i això ho rebosses. Però és que, clar, quan dius un catxopo, Jo dic, mira, això com que els catalans som pobres, sap? Aquí mengem quatre i el gos, eh? No, però és que allí foten uns plats... És un altre, és un altre. Foten uns plats que són una reacció... Per tres, el que diu el doctor Baràmbio, que són per quatre i el Ferro. Demanes una favada i tens favada per tota la setmana. Bueno, no, la cosa és que hi ha d'anar... Hi ha d'anar a un lloc que està anti-redenat i està... Aquí estan de vilers o viedo i de... Sí, que està al costat d'una carretera molt primeta amb una corba. Exacte, que es diu La Màquina. Ah, no sé com, no me'n recordo com es deia. L'Armando també és viatjat, també és un tio viatjat. Ah, però viatjat poc. La Màquina és un lloc que només fa enfadada. Que estan fent enfadada tot el rato. I tu arribes allà i pagues una enfadada i menges la enfadada que vulguis. I et foten una cassola que no gaire. No la ponen un tàffer que és perquè a casa tenim gent que no d'això. Vull dir que no és una febada per tu i si sobra febada te la ets tu, sinó que és una febada des del matí a la nit. I de qualitat què tal? Perquè parlem de les quantitats. Bona. Boníssima. Perquè allà la van desengrassant, desengrassant, desengrassant, desengrassant, desengrassant, i llavors, clar, menjar sense patir gaire grossa. Que és lo fotut de la febada, que si te la fos amb tota la grossa Pot ser com allò del foie gras, et pot explotar el fetge, no? Exacte, vull dir, d'ingrés. El fetge, l'estómac, tot. Tot, directament. Vaig menjar una falada aquí, vaig estar a punt d'ingressar-me, de veritat, eh. I el camillà, no foto gaire. I clar, cidre i cidre, però si no, bona, no cidre de xampanyes. La mejor del mundo entero. Si no vaig allà, no em veig. Tu ja ho veuràs bé, són uns pijos. No, són uns pijos. La sidra s'ha d'espalmar bé, que es diu. S'ha de tirar bé. És bàsic. S'ha de fer cantar. Que has de tindre un tio al costat que el tiri, i et va posant colins, que es diu. Un dit, així, i clar. Aleshores ha d'omplir-te el got de sidra i anar-la a vent, que és una porqueria. Però ara, t'ho dic a tu, no sé si t'agrada la cita ben tirada. Sí. T'agrada. Bé, han fabricat un aparato, els historiants, que copia exactament un bon espalmador. Com, ja? O que és un robot o és un...? No, és un escanciador. És una cosa que fiques a dintre de la botella, no? Fiques el tubo a dintre de la botella i té una bombeta. i té un suport per un got de cidre. Llavors ho tira amb l'angle exacte perquè xoqui amb el vidre i es palmi. Això al Corte Inglés ho trobes. Ah, sí? Ja ho miraré. El que passa és que al Corte Inglés dius això i diuen que lo cualo. No, i a més hi ha un altre problema, després trobar cidre aquí. No, si d'aquí jo et dic on el trobes. Sí, però no té res a veure amb la d'allà. No, no, no, si et dic si és la bona, si no, no, si és la bona. Si és la bona la trobes al gurmet del Cort Inglés. En sèrio? Sí, sí, sí. I després la Trebanco, que és la que jo veig allà, que ells consideren que és la bona, aquesta he trobat un restaurant Esturia que m'ha d'anar a mi. Hauré de fer un trepitjó, doncs. Sí, aquí això... Hauré de fer un trepitjó, eh? Aquí veig una mà negra, una mà negra, veig. I m'he inflat de pote. Pote? Sí. De pote. Pote és un... Brou. Brou. Sí. Però que ho fer pot amb tot. Com verdura. Una espècie de potaje. Sí. Em van portar a un restaurant que era allà amb una aldeia, que eren quatre cases, que al només d'entrada deien, aquí, oi, oi, lo de siempre. Això està bé. Diu, pues hace cinco años que no vengo. Diu, pues es lo de siempre. I què era? Què era, Santiago? Et porten potaje, i has d'acabar de posar potaje. I després del potaje, et porten... una altra cosa, m'entens? Calla, i després et porten una altra cosa, i després et porten carn, no ho sé, tot, boníssim, tio, de veritat, tot boníssim. I vas menjant, i dius, pa! Ja no puedo más. Pari. Com a mar, el reviento. Dime un poco y aparte. I val el que val per persona, m'entens? El que passa és que t'ho van canviant. Si vas tirant de pote i dius, paro aquí amb el pote, ja pares. Però si no, després et porten una altra cosa i una altra cosa i tot fet allà un moment. La veritat és que jo ja menjo coses... Per exemple, a mi els xipirons grans o calamarsos petits, sabeu? El calamarsós, sí. Si diuen xipirones, doncs són molt grossos, no? Són calamarsons, aquí. Calamarsets, exacte. I a mi no m'agraden. Bueno, menteixo. No m'agraden els que em posen aquí. I és allò que callo i no dic res i no torno a demanar-ho. Allà em repetia. No sé, tenen una gràcia especial per fer el que saben fer. Allà hi ha un torner de xampinyó, una cosa així no la demanes. No, clar, no. Però què passa de menjar el que saben fer allà? És de menjar la cuina d'ells, que a més no és massa extensa. Home, Déu-n'hi-do, eh? Sí, però no és una gran cuina. Home, vull dir que si estàs allà, com estic jo, 5 dies... Sí. Clar, aprofites per menjar una mica de tot i no et canses, tampoc. Clar, per 5 dies d'hora, m'entens? Sí, de sobres, i tant. Sí, home, ja. Però no és una cuina com la castellana o la catalana. És una mica més reluïdeta. No, home, allò és una cuina... De fet, això és una cuina de pancaires, eh? Sí, clar. Menjar energètic, m'entens?, per després anar a córrer les vaques. És agrair que tenen una mica més de cuina que Galícia. De fet, jo sempre dic que Asturias és el refinament de Galícia. Podria ser, sí, està ben trobat. També tenen cidre, però és una mica millor. Tenen falada, però és una mica millor. L'evolució del gallec és a l'estudià. L'evolució del gallec cuinar a part de los cocongreros, el popi i quatre coses més i estàs acabant. I poqueta cosa al paullà. Ah, menjaria el paullà. Bueno, home, després amb peix també tenen coses. Els estudiants amb peix també tenen peix amb menjumenos. És que allà el de l'Alonja s'ho salten. Tot aquesta zona, vull dir, és que en tenen de tot i bo. Perquè si busques verdures, tenen unes verdures espectaculars. Si busques carn, tenen una carn espectacular. Si busques peix, tenen un peix de conya, vull dir que... Hòstia, és molt difícil fer-ho malament. Vull dir, t'hi has de posar, a fer-ho malament. I tot i així dubto, dubto que surti malament. I després tenen una cosa molt bona allà també, que és que a nivell de casa ja, perquè jo estic allà a part de la nit de firant que vaig estar al palàcio Viverdón aquest morint mal fred, el resto de dies estava a casa d'uns amics meus. Llavors allà anàvem en joc, anàvem un altre i tal. Però també menjàvem a casa. Doncs ho encarreguen a gent. O sigui no cuinen ells. Sí, sí, sí, també, però vull dir que... Si no volen cuinar ells, truquen, no sé qui, i diuen, oye, ¿me haces un pote? Però no truquen a un restaurant, no, truquen a la senyora Petra. Això sabia que funcionava a Sant Sebastià, a Niporell. Truquen, no sé qui, i diuen, per banyar me haces una empanada. Però no és un restaurant. Ara ho faré amb l'Armand. Et trucaré jo a casa. Escolta, Armando, em fas... Dime que no t'ho facis tu amb el que te dije, oi? Exacte. I llavors em quedaré sense. Quan estàs menjant, estàs menjant plats de gent que domina el plat, i que, a més a més, està fet a llavors. Vull dir, estàs segur, m'entens? Bueno, jo menjo al villà. La gent que jo conec allà amb la que jo em va jugar, Són molt amables, de veritat. Un gent molt... molt... d'un nivell altet i, a més a més, molt... molt agradables, m'entens? El gallego és una mica més esquerp, no? Si el gallego, el que fas les preguntes, ja et mira molt a pell. T'agrada tot. Et contesten la majoria. Fas una pregunta, te la contesten, la segona, i et queden mirant i diuen... Tu ets el CNI, eh? Tu ets el CNI, eh, tu? Parla la seva bola, ja. El que passa és que no em parlo gaire de Xijón perquè no hi ha gaire turisme, saps? Que no sigui que hi vagin tots. Sí, que ja s'omplirà. No, no, la veritat és que em vaig bellugar per allà per les carreteres que parten. Autopista gratis, els gratis allà, és més a més ple de... ple de ponts aquells de dos quilòmetres i viaductes, no? Sí, sí. I unes carreteretes importants, també, al mig de la botanya. Sí, però que tornava algú a anar peliat, no? Sí, sí. I n'arribaves a un restaurant i, escolta, hi havia sis taules, m'entens, al Sibiri, que no... Bueno, no, i a més, encantats, eh?, vull dir, perquè no em sembla, tampoc, que els dirà que a dimarts se tindrà massa coses, no? No tenen pinta, més aviat, de dir, va, 200 meses i tal. Sí, que yo no sé, yo me paso a morber y yo soy racumano. Ya no se cuestiones. Y cuando digan guambaches y jonas dirán a qué. Bueno, no, si yo ya sé a qué. Home, ara comencem a tenir una mica més clar què es pot anar a fer entre les altres coses. Ja sé què. Santiago, tenia una pregunta. Digue'm. Hi ha un pastel bastant important muntat amb la cotja del tractament aquest de l'epatitis? Sí. De què va això, vull dir? Perquè, per una banda, he sentit que el tractament realment és molt barat, molt barato, i, per contra, aquí diuen que és que no es pot pagar perquè són molts calés. La veritat, si vols que et digui la veritat, no tinc prou informació per donar una informació vera. Doncs tens deures que fer. Deures per la setmana que ve. Bueno, ja m'he d'avaluar. Deures per la setmana que ve. Però la informació que tinc jo aquí és que sigui escarç. Ara no tinc ni idea de si és barat o molt car aquí. El que s'ha comentat és que la fabricació és relativament barata i la posada a la preu en el mercat és el que l'ha encarit a través de no sé quins mecanismes per a la investigació... Jo això ho puc explicar no amb aquest, sinó amb totes. Són tots cars. Perquè el que ha de recobrar la indústria farmacèutica és la inversió que ha fet... En investigació, no? la investigació en si que ja és cara, sinó que abans de treure un producte al mercat has de fer tots uns passos, que es diu fase 1, fase 2, fase 3, fase 4... Són deu anys abans, no? I aquestes fases tenen una sèrie de requisits entre ells seguros i una sèrie de coses que fa que surti caríssim, però caríssim No sé, ara en euros no ho sé, però jo me'n recordo quan m'ho van dir en pessetes. Una barbaritat, no? Sí, com dos mil milions, una cosa així. Només el cost de les proves in vitro, in vivo amb animals i voluntaris. I d'això després repercuteix en el preu del producte. Per una altra banda, el que ho descobreixi, a part del cos d'investigació, del sou dels investigadors i dels laboratoris i de tota la pesca, això suma-li més. Llavors, després això ho ha de ser obligatòriament a un altre laboratori. S'ha de ser en un altre laboratori. O sigui que no tindràs l'exportació absoluta del producte. I a part d'això tens 10 anys d'exploitació. Després de 10 anys ja pots fer-ho que en se vol. De pagant-te royalties a tu, però ja pots fer-ho que en se vol. I al cap de 20 anys passa a domini públic. Llavors és quan apareixen els genèrics. Exacte. Llavors, clar, resulta que tu tens en realitat molt poc temps per amortitzar tota l'amortitzada que has ficat. Encara que després una vegada hi ha elaborat el producte fabricat, ho valgui tres pessetes, ja has gastat 14.000 milions i t'has gastat 10 anys per aconseguir-ho al carrer. Mira que després a cada país després, a cada país s'ha de passar, a més a més, el registre, que se'n diu, m'entens?, el qual torna a ficar calés. Jo crec que el que està mal muntat, és a dir, això està muntat de... La idea és més aviat com si fos altruista, però al final resulta poc altruista, m'explico? Sí, sí, està clar. Vostè podrà investigar el que vulgui, però només ho podrà explotar deu anys. Quan això es va fer fa 100 anys, tenia la seva lògica, perquè la investigació de poder era un senyor amb un microscopi, una probeta i dos reactius, m'entens? Però ara que la cosa s'ha complicat tant, doncs, no sé, o els hi haurien de durar més anys, i llavors serien més barats, no sé, hi hauria d'haver una altra cosa. I una altra cosa que passa amb els medicaments també és al revés. Arriba un moment que el medicament, com que el preu està regulat, és tan barat que surt més car l'embas que el producte. Llavors els retiren del mercat. Molt bé. Perquè només la distribució ja és més car que el marge de beneficis que deixa aquell producte. I en canvi pot ser un producte estupendo, m'explico. I cap on n'hi ha i cap on és necessari. Desapareix del mercat per una qüestió que ja no és rentable, encara que vagi bé. Però sempre substitueix per un altre. Jo m'he trobat vegades que m'han retirat un producte per això, no perquè es fos dolent, i no tenia una alternativa. O l'alternativa ha funcionat No donava les prestacions que et donava el primer producte. I era més cara. Jo crec que aquests casos també tindrien que valorar. A vegades el que fan és que el treuen associat amb un altre i llavors, com si fos nou, et poden pujar el preu. Llavors el mantenen al mercat. Però jo crec que aquests productes que van molt bé Jo crec que s'hauria de facilitar que es pugui continuar utilitzant i que li fos rentable, diguem-ne, als que es guanyen la vida amb això. Perquè, clar, si no es guanyen la vida, al final, no ho fas, és evident. Doncs, doctor Santiago Barambio, et posem una mica de deures per acabar d'arreglar aquesta informació del tema de la petitisser i tot el merder que està avent i amb el tema de la medicació, si és cara o no. és un problema de dotació pressupostària, de moment que no en sé d'una altra. El que hi ha ara és que el medicament té un preu i la societat social, fins que no incorpora un medicament a la seva llista de productes, s'ho pensa. I en aquest cas, com que diuen que va tan bé, que també m'agradaria saber-ho, és allò de si no t'ho don que et mores i si t'ho don que et salves. És una mica la sensació aquesta. Clar, vist així, és una putada. perquè no tinguis calés de morir. Quan després s'està gastant la sanitat en general, s'està gastant diners a vegades amb tonteries, m'entens? Perfecte. Dr. Santiago Barambio, com sempre, gràcies, i si tot va bé, tornem a parlar divendres que ve. Una abraçada. Adéu-siau. Adéu-siau, bona nit. No, no, no, no. Doncs vuit minuts ens passen dels dos quarts de deu. Armand García, tot i que amb el doctor Barambio hem estat parlant de menjars i gastronomia per tres tubos, no un tres, ara és el torn realment en el que al programa li dediquem una part del seu temps a parlar del menjar. De la cuina. Correcte! García, aquí has estat esmulada, eh? Sí, oi? Aquí has estat esmulada, sí senyor, perquè no parlem de menjar, parlem de cuina. Bonitat, sí, sí. Què ens cuines avui? Avui farem un conillet amb les cames que veig. Sí, ja està el murari. Carlitus, centra't. Una mica de... Espai de cuina, sobretot, a la segona hora. Necessitem un conill, evidentment. Cebes, alls, pastanagues, oli, sal, pebre, pebre grà. No molido. No molido, exacte. Pebre grà i què més necessitem? I vinagre. Binagre, quan arribem al punt del vinagre us diré el què. L'obriment que farem és fer-nos tallar o tallar-lo nosaltres, si en sabem, qui en sàpiga, tallar el conill a trossos petits. Com si fos per fer la llet o una cosa així, no? Tots els petitons. I rostir-lo. Rostir-lo bé, ben rossadet. Quan estigui així el retirem, agafem les cebes, les tallem com si poguéssim fer discos, anus de ceba, però tallades per la meitat, posem la ceba a foc molt suau, que es vagi confitant la ceba. Una vegada això està confitadet a la ceba, que tingui una estoneta, que la veiem transparenteta i tal i qual, agafem i tirem el conill de dintre, la pastanaga, la pastanaga ho explico després. Tirem el corill, barregem i el traiem. Amb una parella agafarem oli, enrossegirem els alls, Però sense fotre-li molta canya al forn, que no es cremin. Retirem els alls. Prèviament hem tallat la pastanaga a rodanxes molt finetes, les hem escaldat, igual amb un parell de minuts i fora. Una vegada tenim això, afegim la pastanaga amb l'oli de l'all. i hi posem un got d'aigua o un i mig, el que vulguem, això depèn com vulguem de vinagre, si més fort o menys fort, i la meitat de vinagre que d'aigua. Deia això del vinagre perquè vinagre, el seu conill a sé, que es considera com un plat mig com de casa, es pot posar vinagre a l'estregó, al romaní... Hi ha molts tipus de vinagre que si el volem comprar el comprem i si no ens el fem nosaltres. No és res més que comprar les herbes, s'ho foten amb una ampolla, s'ho s'omple l'ampolla amb el vinagre i es deixen temps allà i s'ha acabat. No hi ha res més. No té més secret. Si no, jo normalment el faig amb vinagre de poma. O sigui, fem un got d'aigua enmig de vinagre de poma. Tot això ho posem a la pell, amb la pastanaga i els alls. Ho tirem a dintre de la cassola on tenim el conill i la ceba. Quatre voltes, acabada de córrer una mica. Hem de mirar això del conill. calder aquest, l'aigua i el vinagre, hem de mirar que puguem cobrir pràcticament tot el conill. M'he deixat el pebre. Quan tirem, estem amb les pastanagues, els alls i tal, tirem... Llavors s'ha de tirar... Sí, 4 o 8 de pebre. Grans, eh? Sí, grans. 4 o 5 o 6 és igual, normalment, aquí, perquè tampoc ha de tenir massa potència de ceba. Agafem tot això, ho portem a la cassola, parem i el deixem refredar i ja està. I això és un escabeig de conill. Menjable, fred, millor l'endemà. I si hem passat un parell o tres a dies encara millor. Els escabeixos acostumen a tenir jo. Són com tota la majoria de cassoles. La majoria de cassoles són més bones al cap d'un parell o tres de dies que acabades de fer. Això per conservar-ho millor a la nevera? Depèn de l'època. Si és a l'estiu sí, a la nevera. I ara per exemple guardant-ho en un lloc que estigui fresquet, que no estigui gustat d'arrelador. Si no es pot fer malbé. I bàsicament el que és important és tenir-ho tapat. Amb el plat? No, amb un tapper o si té una cassola especial per això que tapi bé, ja està. Per què? Millor tapat? Suposo que perquè és un... no ho sé, és que no en tinc ni idea. Ho fem i ja està. Sí, a mi m'han dit sempre que això millor guardar-ho tapat, sempre, els cabells sempre tapats. Excepte el de sardina. Ah. Les cabells de sardina no es tapa. No s'ha de tapar. Digue'm per què. No ho sé. Deures, deures, perquè alguns escabetxos s'han de tapar i alguns no s'han de tapar. Normalment els escabetxos de pollastre, El de Sardina no es tapa, no sé per què no es tapa. També possiblement perquè l'all va més torrat, porta pebre vermell picant, i aporta picant. Si hi posa normalment és més potenciat de vinagre, perquè els escabejos, per exemple el de conill aquest, hi dic la meitat. Però la meitat perquè a mi m'agrada molt la vinagre. Però en menys també funcionaria. Sí, en menys també. Perquè ha de tenir un toc de vinagre. No ha d'estar vinagrat del tot. No, exacte. Si no volem fotre'ns un escabetx de conill, com un escabetx de sardina. perquè si no m'agrada. Escabatges sardines és més fort de vinagre, és potenciat i tal. I els escabatges així, tant de guatlles com això, és aromatitzat, per entendre'ns. I així té un puntet de vinagre. Per això normalment es fa servir vinagre de poma o vinagres d'aquests ja que són aromatitzats. Perfecte. Us sembla bé? Ens sembla fantàstic. I a més a això, a veure si... S'ha d'acabar de saber per què es tapen i per què no es tapen. Perfecte. Doncs germans, gràcies. Vinga, fins ara. Mare meva! Escasament 14 minuts per les 10 de la nit i hem de parlar d'un... És el moment de parlar d'esports dins de la despernada, amb l'espai que tanquem sempre al programa, i hem de parlar d'un 5 a 0, que ja quan ho he mig comentat fa un moment fora d'antena, ja m'ha fet ganyotes a dir 5 a 0, però a mi, vaja... Més o menys. Jo crec que és el menys important. Hi ha altres coses més importants. Va, va, no, som-hi, som-hi. No. Va ser 5 a 0 o no va ser 5 a 0? Sí, va ser 5 a 0. Sí, però contradeix. Bueno, va, últim, però aviam. I a més no cobra ni aquelles coses. Hauríem de tocar una miqueta. Jo ara vaig a criticar l'obèstia total... Collado, que Carlos s'està posant sèrio ara, eh? No, perquè aviam, jo he practicat aquest esport, no he arribat a l'elit, però... Però quasi, però quasi. Bueno, he jugat un parell de partits a la selecció catalana, que ja es diu, és algo. però carai que els partits costen de guanyar, que els altres no són una colla de replegats i al contrari sempre se l'ha de respectar. I sembla que el Barça ha viscut una època molt petita i sembla que ara tota la vida ha de ser com aquella època. Sí, d'acord amb tu. Durant molts anys, 70s, 80s, 90s, s'ha patit, s'ha jugat amb el cul, ha vingut a l'Elge al Camp Nou i s'ha perdut, m'entens? I ara de cop i volta tenim un boom Un nivell. Per quatre anys sembla que això ja sigui que haig de guanyar sempre per 25 a 0. El Barça juga contra l'Els, mare de Déu. Què passa, que estem al minut 38 i encara no hem fotut cap gol? L'Els no ha tocat bola, però el Barça no ha marcat cap gol, però de què van? i a l'Ell ja està situat amb sis tios en defensa i tres més per davant, o sigui que té nou ja el porter i hi ha un despistat que el fan córrer per tot el camp. És molt difícil fotre un gol així. Em deixeu fer una mica de demagogia, però una mica de demagogia. Demagogia, ja ho dic així. Només això, amb la reflexió que està fent el Carles, tu o el Carles, algú que no en sàpiga gaire, en el meu cas, pot pensar Què val l'Elge, què val el Barça? Estem parlant de diners, eh? Ja està, deixa'm fer-ho d'amagos. Ja està, ja l'he feta, ja l'he feta, ja està. Brutal. Per fer verificar el discurs del Carlitos, que bueno, que tot és futbol, home, sí, però clar. És allò de córrer amb un cotxe, depèn quin cotxe, i córrer amb un cotxe, depèn quin cotxe. Depèn del que t'hagis gastat, és possible que amb un guanyis sempre i amb l'altre no guanyis mai. La culpa no és del jugador. La culpa és de qui ho paga. El Barça fa uns partits que no es poden fer. Dius, bueno, a què estem jugant? Al futbol? Què fem? Què tirem? No tirem? És el que estàvem parlant, o sigui, si intenta tirar d'una situació i d'un moment que va ser molt bo, que hi ha un estil de joc i una manera de jugar que és molt bona per a uns jugadors i unes edats, Aquest sistema de joc amb aquests jugadors i amb aquestes edats ja no es pot practicar igual. Si ja no tens aquell boom d'un criu que es diu Messi que s'ho menja tot i que vol jugar tots els partits i que té 20 anys, tens una estructura al mig del camp que ha sigut una cosa que només passarà un cop a la vida i mai més, o nosaltres ja no ho veurem mai més. No, però per exemple, referint-te al Messi, per exemple, tenies un Messi que era a agafar l'opilota, al mig camp, es fotia a córrer, no li fotia a ningú i, a més, fotia el gol. I que era increïble. Però ara tens un Messi Més gran. Més gran, que no fot d'aquestes bestieses, en fot alguna de tant en tant, però és un tio que dona unes existències molt pel camp d'una manera increïble. És brutal. És brutal. El que passa és que el que no pots, tampoc, és aviam qui és el xulo que arriba a Can Barça i canvia tota la estructura esportiva i canvia el sistema de joc. A Barça, perquè hi ha molts dèxits, ha de ser una cosa evolutiva. I aquesta evolució al Barça li està portant a aquests problemes. Tio, ets un filòsof, eh? No, tenen un estil de joc que triomfa, que juguen de conya. A més, coincideixen amb jugadors molt bons i amb el que valen, que tens tota la raó. I aquest estil de joc, els altres no són burros. Els altres aprenen a jugar al Barça. I els altres aprenen a saber jugar-li al Barça. La primera i segona temporada del Guardiola són bestials, però els equips diuen que anem a fotre'ls-hi. El Barça va crear escola a nivell de tècnica de joc. Com que és tan bonic i és tan clar, dius que no ho canviem del tot, intentem mantenir el mateix sistema, però ja no és el mateix, perquè el Barça perdia una pilota i pressionava, i l'altre equip tenia 20-30% de possessió. que això és una animalada com una casa, i ara és la cosa més normal del món. O sigui, que el Barça acabi amb un 70% de posició és la cosa més normal del món. Això als anys 90 no passava. I el Barça també valia més calés que l'Elge, al 1985. Llavors, aquesta situació de voler mantenir el que hi havia o voler tornar el que hi havia en l'època Guardiola amb una situació que va ser el Guardiola, va ser un jugadors, va ser un estil de joc, va ser una remesa de jugadors, mira, aquí al Sant José, al futbol sala, cosa més petitona, va haver una remesa de nanos que van pujar entre 7 i 8 nanos que van mantenir-se durant totes les categories i aquests nanos quan van arribar del de tot, en 5 anys van pujar 5 categories. Estava tan quadrat a l'equip i estava tan coordinat des de ben petits que en 5 anys el futbol se l'ha pujat d'esta segona B a la divisió de plata d'Espanya. que després aquests nanos es fan grans i jo torna a baixar i torna a posar-se al seu lloc al futbolsal, però vull dir que quan tens la sort que un plantet puja, estigui ben estructurat o no, arribes en un lloc, tens uns cracs que t'arriben i t'ajuden i a sobre hi ha una situació per poder parir una cosa guapa, doncs això et dona uns anys de fruits, però el que no podem pretendre és durar 15 anys. Puc fer una mica més de demagogia, però avisant-t'ho, avisant-t'ho. I per estar on estem i jugar com juguem, això podria costar una mica menys? Ja està, ja ho he dit. Pregunto eh, jo pregunto. Però és que els calesnes... Aquí no hi ha problema de calés tu. No, és que és una altra història. La casa és gran. Fer-me calés és una altra història. És una altra... És una història de com està muntat tot el tinglador aquest del futbol. que volen dir esport i no és un esport, pretén ser un negoci i és un espectacle. Jo ho tenia com a Estats Units, ho tenen molt clar, això. El bàsquet és un espectacle, no és res d'esport. És un espectacle. I el futbol, el rugby, el futbol, dona diners. És un espectacle que dona diners. I, a més a més, quan surt una perla, Quan surt una perra del planter o de l'equip que sigui, surt de les universitats, se'n va amb el pitjor, el millor. Si sortís un Messi de la Universitat de Barcelona, no se'n aniria al Barça, se'n aniria a l'Elge. I el segon se'n va al penúltim. I el tercer se'n va al tercer per la cua. Llavors, munten una estructura que equiparen els equips, tot i que les perres ja estan adjudicades, però com a mínim... Si tens una perla amb el pitjor equip de la Lliga, pots fer un bon paper i està més competitiu, perquè portem uns fanets que també això és més avorrit que el Pebre. O sigui, quan va a la Barça, quan va al Madrid, però després, com som de burros, ens sentem a veure un partit contra l'Elja i la nit. Jo em vaig dormir a la segona part i era conscient que el Barça guanyaria. És que vaig molt cansat. No el vaig veure. No, però és el fet aquest de dir-vos que veus un partit, portem unes temporades que vas a veure un partit, bueno ara ve un partit poc perquè aquest cap de setmana jugava el Barça i l'Atleti de Madrid i està més disputat. El Barça a Vila-real. Dius, bueno, tal com estava Vila-real, potser li ho cagaven tres o li cagaven cinc i això a l'època guardiola va passar. Quina gràcia té el futbol, anar a veure un partit que saps que li fotràs una bellissa que el deixaràs tombat. no està equilibrat, ja sigui per televisió o pel que sigui. Però era en l'època de Guardiola, en els partits de divarties, per com jugava l'equip. L'altre no jugava. Bueno, s'acaba de sorprendre, i sorprenien, no? Jo crec que el Barça el problema que té és aquest. S'està fent una pressió externa. I aquest és l'únic problema, Carlitos? És l'únic problema que té el Barça. Armando, ataca. Jo crec que en té més de problemes. No, no, perquè... A veure... Em vindràs a la directiva, no? Entre qui entri el Barça farà nous i fotrà pasta. No, no, no. La directiva, organització, direcció tècnica, és tot. I tot això arriba i es transmet al camp. Evidentment. No hi ha més. No hauria d'haver-hi, eh? No, clar que no. I els grans entrenadors són els que saben separar el que és la direcció esportiva d'un club amb el que és l'equip. Però de més és que sempre ha sigut així. Home, recordem Elenio Herrera, Cubala. Es van enganxar, qui va marxar? Elenio Herrera, Cubala es va quedar. I ara hi ha una enganxada amb Luis Enrique Messi, i 4 o 5 més de la plantilla. Diuen, eh? Diuen, eh? I 4 o 5 més de la plantilla. Vale, però que potser ho està embustant, també, això. El Messi no ha sortit dient, estic que no em parlo mal, senyor Luis Enrique. Ahir sentia els locutors de TV3 i fotien riure. Ah, bueno, això. Perquè estaven allà els tios dient, dient, què, s'han saludat? No. S'estan parlant? No. I al final va ser... S'han fet petons a la boca? Sí. Al final va saltar l'últim, el Gerard, que és jugador de futbol, i va dir que anés a mirar els altres partits, a veure si s'hi han parlat, de tanta mania, a veure si s'hi han dit alguna cosa. Cal dir-li alguna cosa al millor jugador del món? El Jordi Grau aquest, no? És increïble aquell tio. És com un salvamer del futbol. Aquestes coses a mi em fot ràbia, perquè és el que dius tu, però hauria d'estar completament separat. La part esportiva és una cosa, la part del club, i això no ha d'esquitxar el terenar d'un equip que ho està fent bé, aquesta temporada, i que, per culpa del que pugui passar en uns despatxos, estigui afectant la vida esportiva. Però és el que està passant. És el que està passant. De tota manera, hi ha accions de Luis Enrique que no s'entenen gaire, no? Vull dir, no sé, el que no entenc és Anoeta, un partit importantíssim que es tenia que guanyar, i deixa els cracs en la banqueta. Veus que és un càstig perquè va vindre dos dies més tard? Bueno, collons, algú li va donar permís, no? Clar, si la persona que li dona, ja no està al club, doncs molt mal fet perquè el permís l'ha de donar l'entrenador, no el director esportiu o qui sigui. Clar, i si algú li va donar permís al Messi i al Neymar i tal per arribar dos dies més tard, doncs no se li dona permís i ja està. Si li has donat permís, després no pots castigar per no jugar. Però és el que t'estava dient, probablement sigui una revieta de Luis Enrique cap al director esportiu i estem sortint de l'equip de dir tu qui ets per viure amb el meu jugador i llavors el càstig és pel jugador. I ja estàs afectant el que passa. Igual que el dimarts estava comentant, hòstia, demà jugant al Messi no es controlarà ells. No es jugarà perquè clar, amb tot això... Hòstia, a veure, a veure, si tenim un entrenador que no pot seure al Messi quan li doni la gana, que no calen, no ens fa mal d'entrenador per re, que juguin sols. I s'ha acabat, tio. Bueno, hi havia equips que ho feien, això. L'època bengal sortien de les seves ordres, es reunien al mig del camp un moment, i diuen, el que ha dit deixeu-ho. El Robson, l'època Robson. Vull dir que el famós partit del Madrid de Madrid es pot tornar a trobar del mig del camp, començar la segona partit i fotre'n el partit, donar les seves vides. No pot ser una qüestió només del Barça. L'altre dia a la roda de premsa, després del Madrid perdre'ns contra el Madrid, a Madrid també li estaven parlant amb entrenador de crisis. Un equip que té un màxim col·legió, que ha fotut més de dos gols per partit, un equip que s'està passejant per la Champions i que va liderar 5 punts del segon. És un problema... Un equip espectacular, que va dur liberal... És un problema d'egos. I dius, crisis? Perquè he perdut dos partits, però què afecta això? És un problema d'egos, Carlos. En els vestidors aquests, hi ha un... Entres allà i veus egos plenaps. No hi cap, no hi cap. Sí, hi ha por. Hòstia, allò clar, allò vull que no vegi, que no gaire ni la mínima. Però això pot acabar amb un equip. O pot desestructurar, l'estructura quedarà perquè no pots fotre uns atius fora i menys amb un equip d'aquest tipus. Recordo l'època del Pocony, el famós merder de l'Esperia. Mira si es va desestructurar allò. Vull dir que sí, fot una equipa a l'aire. I l'últim any el Reijard va fotre l'equipa a l'aire. Crec que s'ha de tenir paciència, no passarà res. Ja s'han convocat unes eleccions, o sigui que ja se sap segur que la directiva aquesta tardora canviarà. i a Barça ara es podrà centrar. Jo crec que ha sigut una bona decisió per part del president. Mira, foto eleccions i com a mínim ara deixo tranquil·la tot el que és la zona de l'equip. És que ho hauria hagut de fer només agafar el poder. Però tu saps el que... Tu te'n recordes d'aquell que va entrar a nit? Sí, un dia. Com es deia? El rei negat. Un dia es va fer la placa. I es va fotre la placa a la porta, ja. Imagina't, si un dia fa una placa de president... Vinga, va! Senyors i senyors, xim-pum! Xim-pum! Fins divendres que ve, no? No tenim temps ni de fer els crèdits de la gent que ha estat, per tant ho deixem aquí. 5 minuts, les 10, ha estat un plaer. I si tot va bé... O dos. O dos. A vegades es pot repetir. Tornem divendres que ve. Bits, molt més que nits d'electrònica.