Banco Popular i Santander, sanitat i parts a casa, edificis de palla, CITES i espècies, recepta de bacallà i debat Barça

98.1 Ràdio Tosfet 98.1 Ràdio Tosfet 98.1 Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de Passapalabra, no. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. Bona tarda, són les 8 i quasi quasi un minut. Esteu sintonitzant Ràdio Desbarnada, l'emissora municipal de Sant Just, i aquest programa és... La desbarnada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola, Marc, bona nit. Bona nit a tothom. Bona tarda. Bona tarda. Bona. Bona. Bona. Bona. Bona. Bona. Bona. El Miquel Simón, que havia d'estar aquí, no hi és. No. No sabem si s'ha perdut, si ha decidit no venir, si... Bueno. Bueno, és... Bé, ja dirà alguna cosa. Ja dirà, si vol, i si no, que no digui res. El doctor Barambio va dir que si podia, vindria. De moment no ha vingut. Això vol dir, igual que és que no pot. Però, bé, intentaran contactar amb ell. L'Armand Garcia, aquest sí que ha promès que vindrà. No sabia l'hora. Jo ja li he dit que el programa començava a les 8, però dic, no sé a quina hora, però vindré. D'acord, molt bé, perfecte. El Josep Maria Montes. No sé si el Josep Maria Montes, darrerament, fa el seu espai del temps, el fa? Sí. Sí? Va, aleshores tindrem el Josep Maria Montes per fer l'espai del temps. Mariana González, des de Madrid, aquest no té problema. L'únic problema que té és agafar l'ave per venir fins aquí. Sembla ser que els horaris de l'alta velocitat espanyol... doncs no són els adients per venir fins aquí, per tant, es queda a Madrid i ho farà per telèfon. Que, per cert, el de l'alta velocitat espanyol, quan Catalunya declara l'independència, canviaran el nom. Li posaran a alta velocitat. A les seques. A les seques. El senyor Isidro Inglés també ha dit que estaria per aquí una hora o l'altra. La Núria García no, la Núria García avui no vindrà i demà tampoc, perquè demà no hi ha programa, per tant no cal que vingui. L'Òscar Ramos i París tampoc pot venir i l'Isabel Almató està de sopar, però ens farà cinc cèntims de les activitats d'Esplugues aquest cap de setmana. I el tècnic d'això que tenim avui és l'Àlex Ruiz, que està allà darrere del vidre, però com li dóna el sol no li des de cara. Hola, Àlex, bona nit. La desvernada Doncs avui és dia 9, 9 de juny de l'any 2017, han transcorregut 160 dies d'aquest 2017, i per tant ens falten només 205 per arribar al 2018 i fer allò de Feliz Anya Nuevo. Estem a la setmana 23 de l'any, una setmana que ens ha portat, entre altres coses, la mort de Juan Goiti Solo, l'ascens del Zirona a primera divisió, per fi ho ha aconseguit, la curiosa compra per part del banc Santander, del banc popular que estava en fallida, per el preu simbòlic d'un euro, el tancament definitiu de la presó model a Barcelona, i notícia d'avui fresqueta, l'anunci del govern català d'una convocatòria, possible convocatòria, o potser si fem un referèndum el dia 1 d'octubre, en el que preguntarem si els catalans volen fer-ho una república. Bé, això ha estat el que ens ha portat la setmana. Anem al sol i la lluna. Doncs, què, comencem pel sol, no? El sol, sí. Doncs el sol t'ha sortit avui quan passava un minutet d'un quart de set, és a dir, a les 6 i 16. 6 i 16. I es pondrà quan passin 25 minuts de les 9 del vespre, és a dir... Sí, d'aquí una hora i 21 minuts. Sí, sí. Estarem amb mitja desvernada, acabant la desvernada, pràcticament. Demà. Demà deu ser un error. No, no, no. Ho he mirat en molts llocs i a tots pas el mateix. S'ha estancat. Sí, s'ha quedat allà. S'ha quedat allà. Demà sortirà el sol exactament a la mateixa hora que avui, a les 6 i 16 minuts, i es pondrà exactament a la mateixa hora que es pondrà avui, a les 9 i 25 minuts. Sí, jo crec que com d'aquí a un parell de setmanes és el dia més llarg, és a dir, el dia que hi ha més sol, ara està descansant una mica, diu, no, no... Eh, podria ser. Podria ser. Sí. Bé. Això ho els hi feia mandra, vos, fer-ho bé. Sí, també, però ja et dic, he mirat... Tampoc em refiava gaire. Bé, la lluna. La lluna sortirà avui uns minutets abans que es pongui el sol, a les 21.14, i es pondrà a les 6 i 29 minuts. I demà sortirà a les 10 i 5 minuts, aproximadament, i es pondrà a les 7 i 11 minuts del dematí. hem de dir que, en aquests moments, la lluna està plena. No sabem de què, però està plena. D'acord? Vinga, continuem. Anem per les efemèriques, coses que ens han succeït el dia com avui, 9 de juny, però de fa uns quants anys. I comencem l'any 1829, on a Madrid es va crear l'anomenat Banco Espanyol de San Fernando, un rato a pie i l'altre andando, que va ser el precursor del que avui es coneix com el Banc d'Espanya. L'any 1782, el rei Carles III va crear a Madrid una entitat de caràcter privat, és a dir, no era estatal, la va crear el rei, però no era estatal, que es va anomenar Banco Nacional de San Carlos. L'any següent, aquesta institució va començar a emetre bitllets de peseta, devia ser, no sé, no sé quina era la moneda d'aquella época a Espanya. No ho sé. Bé. El fet és que l'any 1829, a iniciativa del ministre d'Hisenda d'Espanya, senyor Ruiz López Ballesteros, el Banc de San Carlos va ser substituït com a emissor per el Banco Espanyol de San Fernando, que, a més a més, va absorbir aquell banc i va assumir el deute que, doncs, era considerable. Això va significar un increment del capital per part del banc de San Fernando, amb l'intenció de convertir-lo en el primer banc de caràcter públic en capacitat d'emissió de moneda. Però dos terços del capital d'aquest banc públic estava en mans d'accionistes privats. Entre les seves activitats, a més de les assenyalades, es va convertir en un instrument financer per salvar la liquiditat del tesor públic. És a dir, quan el tesor públic necessitava diners, el Banco de San Fernando li donava. Més tard es va fusionar amb l'anomenat Banco d'Isabell II i va passar-se a dir Banco Espanyol de San Fernando, fins que va transformar el seu nom per Banc d'Espanya, que és com se'l coneix a l'actualitat. Més efemèrides, Marc. Doncs, perdoneu, uns anyets més tard, als Estats Units s'estrena la primera pel·lícula de Donald Duck. Concretament de l'any 1934. Sí, ara me n'estava adonant, dic, te has saltado el año. Ja, bueno, és igual. Va ser en l'animació Sinfonies Ximples. Això és en anglès o és en català? En català, Sinfonies Ximples. I la gallineta sàvia, encara que anteriorment havia sigut esmentat en un llibre d'històries de Disney de l'any 1931. L'aparença que tenia Donald en aquesta animació, creada per Dick Landy, és similar a l'actual. Els colors són els mateixos, igual que la marinera i la gorra, però el seu aspecte físic era més estirat, més gros, i els seus peus més grans. Més grans? Sí, els peus més grans, tenia, sí. Mare meva, però si té una zanca que no vegis. La seva personalitat no estava desenvolupada encara, en el curt només feia d'amic poc servicial. La seva característica veu es mantindria igual durant 51 anys, fins la mort del seu creador Clarence Nash. La seva forma de parlar, gairebé intel·ligible, es va aferrar a la ment de l'audiència i el va ajudar en el seu èxit. Sí, perquè parlava rarè. Bé, jo és que abans... No sé si... Sí, així, exactament, exactament. Donald va ser redissenyat l'any 1937. Només quatre anys més tard, pobret. Sí. Passant a ser una mica més grassonet, arrodonit i baixet. La primera animació de la qual Donald va aparèixer com a protagonista principal va ser el 9 de gener de 1937, a Don Donald. En aquest curt apareix també el personatge de Daisy. Daisy, la seva companya. Els seus nebots, Jaimito, Juanito i Jorgito, a Espanya, va ser la seva aparició animada un any més tard, el 15 d'abril de 1938, a la pel·lícula Els nebots de Donald, dirigida per Jack Cain. King. King. King. King, King. King. Quines coses, eh? Quines coses de dir. Molt bé, ens passem a l'any 1968, quan, tal dia com avui, el president dels Estats Units, Lyndon B. Johnson, va declarar un dia de dol per la mort del senador Robert Francis Kennedy. Robert Francis Kennedy va ser fiscal general dels Estats Units des de l'any 1961 fins al 64. Era germà del president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, i un dels seus consellers de major confiança. Va treballar estretament al costat del seu germà durant la crisi, l'anomenada crisi dels missils a Cuba. Després de l'assassinat de JFK, Robert es va mantenir en el càrrec fiscal general durant nou mesos al costat del president Johnson i va renunciar a aquest càrrec a causa de les seves discrepàncies sobre la guerra del Vietnam. I concretament va renunciar al setembre de l'any 1964 i es va presentar al Senat en el que va ser triat senador per l'estat de New York al mes de novembre. Kennedy va anunciar la seva pròpia campanya electoral per la presidència i va vèncer, per cert, la va anunciar en contra de lo que opinaven els caps del Partit Demòcrata i va vèncer el candidat McCarthy en l'elecció primària de Califòrnia. Concretament, amb aquesta victòria va ser el que va causar la seva mort perquè va ser assassinat moments després de realitzar el seu discurs a la matinada del 5 de juny de l'any 1968 morint a l'hospital el dia següent. I fins aquí dels efemèrides. Va, continuem amb altres coses perquè... A veure si trobem una mica més d'alegria. Aniversaris, Marc. Aniversaris. Doncs en fa 56 anys, ni més ni menys. Va néixer el 1961 Michael J. Fox, actor canadèc. Canadà. Tothom pensava que és nord-americà i no, és... És canadèc. És canadèc, encara que té també la nacionalitat americana. Doncs la seva carrera... Bé, és un gran actor. Sí. Bé, ara ja està retirat. Bé, però està retirat, sí. Doncs la seva carrera al cinema i a la televisió va començar a finals del 1970. Entre els seus papers destaca el paper de Marty McFly en la trilogia Retorn al futur. Del 85 al 90. El 1991 li va diagnosticar Parkinson, malaltia que va fer pública el 1998. L'any 2000, finalment, va abandonar l'actuació quan els símptomes es van fer més sabers. Des de llavors s'ha mantingut com a activista per la cura d'aquesta malaltia. Això el va portar a crear The Michael J. Fox Foundation. I fa poquet, al març del 2010, sí, bueno, fa set anys, l'Institut Karolinska de Suècia el va condecurar amb un honoris causa per la seva feina en favor a trobar una cura per la malaltia del Parkinson. Inclús va fer una sèrie ja amb la malaltia va fer una sèrie en què el protagonista patia la malaltia de Parkinson. Sí, era la que ha quedat boscat? Em sembla que sí. Sí, és que estava pensant jo el nom i no em sortirà... Bé, continuem amb els aniversaris. Un altre membre de l'estrellat de Hollywood va néixer l'any 1981, per tant, en fa 36, i és la Natalie Portman, actriu nascuda a Israel, però que té la doble nacionalitat també israeliana nord-americana. És actriu, productora, directora i psicòloga. És una de les poques actrius que han guanyat els quatre premis més importants del cinema. L'Òscar, el BAFTA, el Globus d'Or i el Premi del Sindicat d'Actors. Va debutar al cinema amb la pel·lícula francesa Léon, 1994, en què era una nena i que feia el paper d'una orfa que és salvada per un assassí a sou. En la dècada dels anys 90, concretament el 1990, va ser seleccionada per donar vida al personatge de Padam Admidala en Star Wars. I el 1999, mentre treballava en la filmació de Star Wars, va ingressar a la Universitat de Harvard on va obtenir la seva licenciatura en Psicologia l'any 2003. El maig del 2008, Natalie Portman es va convertir en el membre més jove del jurat del Festival de Cannes i aquestes neteja anys va debutar com a directora en un curtmetratge intitulat Eva. El 2011, per la seva interpretació protagonista en la pel·lícula El cinia negra, va ser guanyadora de l'Òscar a la millor actriu, el Globos d'Or a la millor actriu en un drama i el Premi del Sindicat d'Actors a la millor actriu protagonista. Suposo que hi ha més naixements avui, segurament, sí, hi ha un... crec que és Johnny Deeb també va néixer avui, sí, sí, i Sergio García, un jugador de futbol, però hi ha més, però no no ens estarà enllà per històries, ens donarem al Sant Ural. Correcte. Què vols dir, Marc, el d'avui o el d'ahir? Dic el de demà. La sèrie que va fer... Sí, l'has trobat? Sí, es deia Michael J. Fox Show, en la que interpretava a un... Un showman? No. No. Espera't. A un presentador d'un programa que li diagnostica en aquesta infermetat, deixa la... deixa d'actar-sí com a presentador i després retorna a la feina, ja diagnosticat de Parkinson i, bueno, los devaneos entre familia y trabajo. Molt bé. Bueno, mira, és que em feia curiositat. Per cert, es diu Michael Andrews Fox. Michael Andrews, sí. Sí, la J. Bueno, la J. deu ser... jo què sé. Sí, bueno, li va agradar... Li va agradar... Sí, quedava més teatral. Sí. El sant oral. El sant oral d'avui. Avui és sant Efrem, del 306 al 373. Déu-n'hi-do els anys que va viure aquest senyor. Pues sí, sí, sí. Diaca siríac i doctor de l'Església. Sant Marí, ermità. Aquest no sabem quan va viure. No. Sant Prim i Felicià, màrtils. Aquest poquet. Poquet. Sí. Santa Pelàgia o Pellalla. Pellalla? Pellalla. Verge i màrtir. Bé, com allà, sí. I dels veats Josep Anxieta, presbíter jesuïta, i la beata Anna Maria Taiki, mare de família. Ja veus. Eh? Ja deien que les mares de família... És veritat, mares de família n'hi ha alguna, no? Que és santa, però pare de família, no? No n'hi ha cap. No n'hi ha cap. Bé. Demà, demà celebren a la seva unomàstica, és a dir, trobaran el seu nom al calendari els que els diguin Maurici, que era un abat, i Astèri, que no té res a veure amb... Astèrix. Astèrix. Era bisbe, i Astèrix no... Era gal. Sí, no era bisbe. Per tant, demà, Sant Maurici i Sant Astèrix. i con esto y un bizcocho hem acabat de repassar el dia d'avui. Au, vinga. La semanela. Hem de fer la predicció del temps. Sí. Vamos haciendo chispitas, eh? Eh? Que anem fent chispitas, eh? Anem molt ràpid avui. Anem molt ràpid, bueno... Pimpam pum. Això, mira, perdona, portem 10 minuts de retard, d'acord amb el plan imprevist. Bueno, perdona, però mai ho hem complert. clar, això també és cert. Però, igual, igual anem més ràpids encara, perquè sembla ser que el senyor Montés... Té 4 minuts. Ha començat les vacances, ja. Sí. No, encara queda una setmana d'escola. Ah, sí, és veritat. Doncs deu estar... No, una setmana de... corregir exàmens. Segurament. Eh? Però exàmens? Si li deuen corregir, o deu posar directament com han fet l'any aquest, va, sospet, sospet. Però jo dic perquè no contesta, no veig la cara de l'Àlex, perquè continua el sol. Jo em veig a mi mateix. Si et veus a tu, jo també em veig a jo mateix. I això que no tenim la tele. No. No. No contesta, no contesta. Està fent així amb la mà. Sí. Home, a veure, podem fer la predicció del temps així ràpidament. Farà calor. Farà calor, sí, i no tornarà a ploure. No. Sembla ser que cap de setmana la cosa, doncs, bé, no? Bé. Bé, bé de calor. Bé de calor. Sí, més que res, perquè demà les màximes tornaran a ser de 28 graus. Sí. i les mínimes de 19. Sí, senyor. Mira, jo aquí tinc el pronòstic de demà, encara que estarà una mica nubulat. La temperatura màxima de demà pot arribar als 29 graus aquí a Sant Jús i la mínima 18. Però, bueno, és... I aquesta temperatura, doncs, també serà pràcticament la mateixa. El dalt diumenge, encara que el diumenge hi haurà una mica més, una mica més de sol. Sol, ple sol, de sol d'aquells que que dius m'acaso el sol. Dimarts. El dilluns, el dilluns, el dilluns. Jo el dilluns em surt un nubulet petitet, eh? No, no, doncs a mi el dilluns em surt tot de sol igual que el dimarts. De totes maneres, a partir de dimecres prepareu la força perquè, segons el meu xivà, to marca 31 de màxima i 22 de mínima. I això és molta calor. Molta calor, sí. Jo tinc que en el meu, continuo a tenir la màxima de 29, però ja és possible que el que l'hagi fet s'hagi quedat al 29 allà. I la mínima sí, la mínima puja Déu-n'hi-do. Però, no sé si tu el tens, jo el divendres tinc possibilitat de tormentes. i pluges. A mi no em surt. El que sí que no sé si és un error de l'aplicació que faig servir, els propers dies, espera, que estic comprovant, menys demà, dissabte, que ja hem dit l'hora, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, i divendres, no, i dijous, surt el sol i es pon a la mateixa hora. A la mateixa hora. perquè divendres ja canvia i dissabte és la mateixa, o sigui, Déu-n'hi-do, no? Dos dies, quatre dies seguits a la mateixa hora. Sí, sí. I has dit que plauria divendres que ve. Divendres, sí. No, a mi em diu que va. Que no, oi? Humitat del 53%, l'índex de V o ultravioleta, no? És de factor nou, que és molt alt. Sí, és que quan t'has de posar la crema del factor nou. Sí, serà de factor 50, com a mínim, no? El factor nou és... No ho sé, jo no tinc ni idea. Ligero, bueno, i... Bueno. Res, no, a mi no em diu que plourà. El que sí, el que sí podem dir que en aquests moments a la temperatura a Sant Just Desver és de 24 graus. Déu-n'hi-do per ser les 8 i 22 minuts. A partir de les 12 s'estarà mitjanament bé. Sí? Sí, perquè marca 19. 19, a partir de les 12 de la nit, de mitjanit, val. Però es mantindrà, eh? Sortirem al carrer a mitjanit. No sé si la meva aplicació coincidirà, perquè... No, no, jo a les 12 tinc 21. Sí, no, 21. jo tinc 21 a les 11 i 19 a les 12. No, no, jo a les 19 a les 3 de la matinada i 18 a les 5 de la matinada. Correcte. Bueno, en fi, que ja ha arribat l'estiu, que diu la dita, no sé si en català també existeix, jo crec que no, és gairebé castellana, que diu hasta el 40 de mayo no te quites el saio. Doncs demà és 40 de maig. Sí. Per tant, ja ha arribat l'estiu. Sí, ja ha plogut. Eh? Ja ha plogut un poquet, bueno, poquet, poca estona, però a l'ensurt l'has endut. Ja està, d'aquí 4 dies la rebella de Sant Joan, en fi, ja està, i 4 dies més i Felicità, ja no ho veu. Sí, 5. Sí. 5. Sí. Molt bé, doncs vinga, va, continuem. Deixem el Josep Maria que no, deu estar corregint els amens. Doncs ha arribat el moment de fer el regalet, feia temps que no el feia, i abans de tot vull explicar que el 1975 es va crear la anomenada Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre. I aquesta convenció, anomenada Convenció CITES, es va crear per assegurar la supervivència de les espècies amensades i regular la compravenda internacional d'animals i plantes exòtiques. El Reial Decret de 1333 del 2006 determina l'adjudicació a l'Estat de la propietat dels especíments CITES. decomissats. L'article 8, en el seu apartat 1, estableix que la propietat dels especíments CITES, definitivament decomissat per sentència judicial o resolució administrativa, amb imposició de sanció per infracció administrativa de contraband, s'adjudicaran a l'Estat i així com la seva descendència. Però el pàrregat 4 d'aquest Reial Decret diu que en cas que sigui impossible o inadequada la reintroducció de l'espècimen al medi silvestre, la seva cessió per al seu manteniment en captivitat o la seva donació per a fins d'investigació o en cas que els especíments patissin una malaltia incurable, crònica o infecciosa, es pot aplicar l'eutanàsia i si es cau la destrucció de l'espècimen vegetal. Paral·lelament, l'any 1993 es va crear l'anomenat Projecte Gran Simi, que és una organització internacional de primatòlegs, psicòlegs, filòsofs i altres experts que promouen una declaració dels drets dels grans simis a les Nacions Unides que otorgaria certs drets morals i legals als grans simis, incluent el dret a la vida, la protecció, la llibertat individual i la prohibició de la tortura. La Comissió de Peticions de l'Eurocambra ha admès a tràmit una denúncia que ha fet aquesta organització, Projecte Gran Simi, que va alertar les autoritats europees en considerar que la normativa espanyola infringeix la Convenció del Comerç Internacional d'Espècimens Amenaçats de Flor i Faona Silvestre, de la qual Espanya forma part des de l'any 1986. La Comissió de Peticions ha demanat, a més a la Comissió Europea, que faci una investigació per eliminar, segons consta en la carta que han remès a l'organització. Poza Cerrados, que és director del projecte Gran Simi, ha declarat que, com pot ser que una llei per protegir les espècies en perill d'extinció diuen que es poden sacrificar? Jo no estic dient que l'Estat ho faci, però, si passa, tampoc ens assabentaríem. Les comunitats autònomes tenen centres especialitzats per fer-se càrrec dels animals decomissats, per el tràfic il·legal d'espècies autòctones, per les espècies exòtiques. Però per el tràfic il·legal d'espècies autòctones, no per les espècies exòtiques. L'Estat no disposa de centres d'acollida, de manera que deriva aquesta funció, a geològics o centres privats, moltes vegades amb llaços amb les xarxes il·legals. L'organització denuncia, a més a més, que només usa el CITES en qualitat econòmica. Les decomissions per tràfic d'espècies s'emmarquen dins de la llei de contraband, que es regeix per valorar econòmicament el material amb el qual es trafica, i no pel seu valor ecològic, de manera que només es considera delicte quan el valor del gènere és igual o superior als 6.000 euros. Espanya es troba entre els païs d'Europa amb major tràfic d'espècies per ser un dels principals territoris triats pels traficants per introduir animals exòtics a Europa des de Latina Amèrica i Àfrica. Segons dades del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil, encarregada en major mesura de la confiscació, entre l'any 2005 i el 2014 es van decomissar a prop de 14.000 animals il·legals al nostre país. el tràfic d'espècies és el quart negoci il·legal que més diner dona al món. Està clar que el decret de la Comissió CITES no compleix... perdó, el decret del 1313 del 2006 no compleix amb les expectatives per les quals va ser creat per la qual cosa llavors cap del govern, senyor José Luis Rodríguez Zapatero, els seus successors i els diferents ministres d'Economia i Hisenda, Medianvent, Indústria, Turisme i Comerç, que són els encarregats del compliment de que els animals exòdics puguin sobreviure, els hi donem aquesta... Un, dos, tres, putifarro de pagès! Bueno, anem a per les notícies de la setmana. Tens alguna notícia tecnològica? No, no perquè no n'hi havia cap prou a dient que mereixés... No? No. Res, bueno. Era tot palla. Eh? Era tot palla. Palla, doncs parlem de palla, va. Perdem de palla? Ah, no, no, palla, dono, no, no, jo ho deia per introduir-te. Sí, sí, sí, sí. Doncs l'empresa pituriana Ecopaja s'ha convertit en l'única de l'Estat i una de les tres de tota Europa que pot construir tot tipus d'edifici de palla per haver superat les proves que certificen que poden arribar fins als 28 metres d'alçada i suportar un incendi durant dues hores i mitja sense esfondrar-se. Ja veus. Mare meva, el que pot aguantar això... De la palla, eh, no? Sí, sí, però aguantar dues hores i mitja... Déu-n'hi-do, crec que no va aguantar tant el... Algú en sort. I les torres besones, també. Bueno, però allà hi havia una de queroseno... Sí. Però, bueno, l'acreditació otorgada pels laboratoris de l'Antitat Nacional d'Acreditació a l'ENAC el faculten el faculten per edificar cases, hospitals o col·legis de fins a 28 metres d'alçada. No està gens malament que serien quatre plantes. Mhm. Amb mòduls elaborats amb fusta i palla compacta de 4.000 quilos. Segons ha informat la mateixa companyia en un comunitat. Aquesta nova certificació permetrà a l'empresa buscar basca, perdó, construir qualsevol tipus d'edifici, ja sigui residencial, administratiu, hospitalari o docent. A més, aquests edificis de fusta i palla són a coeficients, ja que asseguren una rebaixa del consum elèctric energètic en calefacció de fins a prop d'un 90%, déu-n'hi-do, un 90%, ja que el gruix dels aïllaments és de 45 centímetres davant dels 5 o 10 que solen tenir habitualment els immobles tradicionals. D'aquí a poc tots vivim en cases de palla. I no sense els veïns. I no sense els veïns, tampoc. Ni el trànsit. Ni no els sentiràs res. Però bueno, jo me'n recordo el conte dels 3 porquets. El primer se'l fa de palla. I sí. El segon de fusta. Sí. Bueno, en fi, anem per una altra notícia. El senyor Derek Meade era un granger, per cert, multimilionari, i el dia 4 de juny, o sigui, 4 d'aquest mes, va començar, com sempre, cada matí, a fer les feines a la seva granja de Gran Bretanya. I, doncs, va acabar d'una manera, doncs, fatal. No se sap per què, per quina raó, el senyor Derek Meade, que tenia 70 anys, estava a sota del tractor, suposem que per mirar alguna cosa, per arreglar alguna cosa que estava malament, i es pensa, i es pensa que el gos va saltar a la cabina del tractor i, lògicament, sense voler, va accionar de manera accidental la palanca de canvi o el fred del vehicle i el senyor va ser atropellat per el seu propi tractor conduït pel gos. Segur que no era l'hereu? Segur que no era l'hereu, el gos? No se sap. Els serveis mèdics van acudir, no sabem si els va trucar el gos per tal no sabem qui els va trucar, però bueno. Hi ha hagut un accident. Hi ha hagut un accident, sí, però l'home va tenir un infart i i va morir. Suposo que va morir l'infart pel susto quan va veure que el tractor començava a moure's, dic jo. Suposo. Les talles de sota i els tractors mou. Bueno, són coses que passen, pobre gos. El Ros no sabem si ha sigut detingut, acusat d'homicidi involuntari i el seu advocat no ha fet cap mena de declaració fins ara. Bé. Vinga, l'última notícia del dia. Doncs l'última notícia del cinc. Aquesta és bona. Aquesta és molt bona. El Centre per al Control i Prevenció de Malalties ha més una advertència sombra un paràsid perillós vinculat a les piscines públiques i parcs aquàtics. Si llegís fins aquí, vale, però és als Estats Units. Allà, allà. Allà, allà. El paràsit es diu Cryptosporodium o ben conegut pels biòlegs o els científics que l'estudien. Sí, per acortar. El crepto. Clar, és que una cosa que es diu Cryptosporodium no té res a veure amb la criptonita. Descartem. Pot contaminar una piscina molt ràpidament. Sí. La forma en què es contamina l'aigua és si algú amb diarrea es banya a la piscina i té un episodi encara que sigui curt passa el que passa que es contamina. Clar, que passa a l'aigua. Si algú se'n passa aquesta aigua contaminada podria tenir fins a tres setmanes de diarrea. Tres. O sigui, jo estic dos dies i estic fet pols i tres dies... Bueno, jo vaig estar darrerament una setmana i és horrible, una setmana ja per morir-se. Doncs quasi, quasi. per morir-se. Es fa un advertiment a tots els pares perquè alertin els seus fills petits sobre els perills d'empassar aigua de les piscines. Sí, home, clar. Clar. Ara anirem amb compte, a veure, no és que beguis aigua però a vegades... Però sempre no, clar. Que de totes maneres l'il·luminat que té aquesta enfermetat que està malament... Si tens diarrea no et bagnis o no vagis a la piscina. Queda't segut a la tassa. O a casa, tranquil. Ostres, per mi. Bueno, però jo suposo que deu ser que també en el... en el moment de... que ho pots transmetre sense tenir els símptomes encara. Vull dir... Suposo. Mentre no incoves. A veure, has de... Bueno, jo és que salvo alguna casa els meus episodis duran dues hores, com a molt. Sí? Sí, soc pim-pam-pum. Pim-pam-pum. Sí. Bueno, en fi. I, bueno, per evitar aquesta contaminació de l'aigua de la piscina als parcs públics s'estan sometent a proves diàries per assegurar-se que estigui neta. aquí hi ha una empresa que cobra una pasta. Que cobra una pasta. Una pasta que és... Jo crec que és l'empresa que els seus... quan els seus empleats tenen diarrea els envia a la piscina. Els envia a la piscina. Segur, segur. En fi. Fins aquí la notícia de la setmana. No tenim notícia tecnològica i ens anirem a Madrid. La setmana-la! Notícia tecnològica mentre es connectem amb Madrid. Notícia tecnològica en hi ha moltes. Sí, no clar. Han tret moltes novetats, no sé què, però com el fabricant no aporta i són tot marques. No aporta res. No, no, no. Nosaltres no direm res d'aquesta marca. No, no, no. Ara, notícia important. crec que per primera vegada a la història de la desvernada connectem a Madrid a l'hora prevista, a les 20.35. Bueno, sí, però és perquè fem mano a mano. No tenim ningú que... Ja, Castigui allà. Bé, Mariano. Bona nit. Bona nit. ¿Cómo va eso? ¿Cómo va eso? Bueno, mucho trabajo, ja sabes. Hombre, sí. Chico. Sí. Supongo que ahora os viene un trabajo impresionante, ¿no?, con lo del gran dispendio que ha hecho la empresa en la que tú prestas tus servicios. Hombre, ya sabes que lo primero de alguna forma es el precio simbólico. Lo realmente complicado viene después. Claro, no, no. Hay precio simbólico y precio sintético. Claro. Entonces, en este caso es un precio simbólico, sintético, y es un precio prácticamente mínimo. E hiperbólico. E hiperbólico. Pero el problema es el que se presenta después. Es saber qué hay ahí y si ese caramelo está más envenenado de lo que parece. No, no, no, tranquilo. Allí no había nada ya. Bueno, perdona, sí. Mi cuenta corriente estaba allí. Bueno, pero tu cuenta corriente no tenía ningún problema, seguro. No, no, no, no, no. Si hubieras tenido acciones, otra cosa hubiera sido. Bueno. Porque los accionistas lo han perdido absolutamente todo. Me estuvieron dando la paliza, ¿eh? Con llamadas al principio de la ampliación de capital con llamadas a cada semana, luego ya eran dos o tres a la semana, y al final, cada día, oiga, que va a perder la oportunidad y... Sí, claro, la oportunidad de perder con el resto. Y yo les dije que sí, sí, que efectivamente que estaba plenamente decidido a perder la oportunidad. Claro. No sé por qué, tú, tenía un pálpito. Bueno, pues el pálpito era correcto, además. Y se sabía, vamos, y es que dentro de, vamos, quiero decir, se sabía, por lo menos se sospechaba, porque saber, saber, pero desde que empiezan a buscar una salida, empiezan a, a ver qué es lo que pasa y se empieza a conocer todo el tema inmobiliario que tenía. Sí, ahí está, ahí está el problema, que empezaron a dar, conceder hipotecas a inmobiliarias que estaban en... Juanco Pastor, que Juanco Pastor también tenía una cartera inmobiliaria impresionante, sí, sí. Y además una cartera bastante, bastante mala, vamos a decirlo así. Sí, no, porque el popular dentro de lo que cabe, salvo la gran inversión inmobiliaria, pues estaba, por otro lado, parecía bastante saneado, salvo eso, ¿no? Sí, el problema es que la inversión inmobiliaria con todo lo que parece, poco a poco ahí dominando, poco a poco ahí dominando, claro. Y al final se ha lanzado una carrera, o sea, se ha lanzado una carrera hacia adelante para intentar, por un lado, seguir pagando a los dividendos, a los accionistas, y por otro lado, bueno, pues intentar dar números en números en balance pues para poder justificar que todo estaba bien. De todas maneras... Bueno, desde hace tiempo ya se veía que no estaba bien. No, no, que no estaba bien, que no estaba bien por descontado, pero yo creo que la prensa también tiene un poco de culpa con las publicaciones diarias de lo mal que está el popular y luego sí... Más que nada, pues como las tiene con cualquier noticia, hay noticias más tendenciosas que otras, pero muchas veces no dejan de ocultar o de iluminar una verdad. No, no, por descontado que era verdad, pero claro, la gente, eso de que nada, tiene usted sus ahorros garantizados hasta 100.000 euros, ¿de quién me los garantiza? El señor Rajoy, madre de Dios, señor. Y claro, decidieron ir sacando el dinero de las cuentas, lo cual, claro, yo según mis noticias de Radio Macuto, esto, la compra fue el miércoles, si no me equivoco. Sí, miércoles noche. A primera hora de la mañana, es decir, antes de que prácticamente entráramos a las oficinas tanto unos como otros. Efectivamente, pues el martes algunas sucursales del Banco Popular recibieron orden de cerrar porque no tenían liquidez para hacer frente a... Esto fue, realmente, realmente ocurrió y más que no tenían liquidez que no podían, no podían realizar su actividad. Exacto. Pero de toda... Su actividad normal, no solamente la de facilitar dinero al cliente que fuera a caja o la de hacer algún tipo de transferencia, sino realmente que el problema que tenía era que estaba realmente ya out, fuera. Ya, sí, sí. Lo que pasa es que ya no entran los mecanismos que teníamos en España, es decir, los mecanismos... No, ahora son europeos directamente. Exactamente. y aquí hicimos una especie de componenda con Bankia, con los rescates bancarios, etcétera, etcétera, etcétera. Ahora lo que realmente existe es el fondo de garantía de depósito. Básicamente, eso es lo que existe. Y el fondo de reestructuración ordenada bancaria, el FROB, que es el que un poco se encarga también de ver todo esto. ¿Qué es lo que pasa? Pues que llega un momento en que no puede abrir Banco Popular porque no tiene capacidad, no tiene liquidez, no que no tenga solvencia en un momento. No, no, solvencia tenía, lo que no tiene es liquidez. Y no tiene nadie que se la dé. Claro, claro. Entonces, no pueden abrir las puertas y como ya estaban buscando compradores o ya estaban haciendo ofertas de compradores, ya habían presentado cuentas, balances, etcétera, etcétera, se había visto y lo que había no gustaba a nadie. Hombre, de todas maneras... Pero el Papa Estado en este caso no iba a poner un duro porque no se lo permitía la comunidad económica europea o la comunidad europea. Pues ¿qué ha pasado? que ha tenido que quebrar. No ha llegado a la quiebra porque en la subasta fresca que se hizo en esa fecha solo había un banco en este caso, todos sabemos cuál es, que puso un euro para quedarse con el popular sin ver más documentos de los que ya conocía. Hombre, bueno, exacto, tú lo has dicho, sin ver más documentos de los que ya conocía que algunos sí debía conocer. Hombre, si yo conozco más o menos lo que es el balance del banco y dónde tienen los problemas, si han estado viendo documentación auditada y se han presentado unas cuentas que pueden ser imagen más o menos fiel de la realidad, no de la que se ha presentado antes, sino más o menos fiel de la realidad actual, pues evidentemente no se va a quedar en el euro ni tampoco se va a quedar en la ampliación de capitales. Va a haber que ir bastante más allá en cuanto al saneamiento general y a la desinversión de activos. Pero eso sí, alguien puede estar tranquilo que son los depositantes del banco. Todos los que tienen depósitos, todos los que tienen el dinero, etcétera, etcétera, no lo van a perder. No, son los accionistas los que compraron preferentes, indudablemente. Los que compraron acciones son los que tienen deuda subordinada. La deuda subordinada que también... Esos convertibles en acciones, etcétera, etcétera. Claro, que la deuda subordinada, todo lo que tuvieran invertido en este tipo de activos. Que digo que la deuda subordinada es un invento que tenéis los bancarios bastante criminal, ¿eh? Sí, pero de alguna forma es un invento mal utilizado porque se ha dado a mercado masivo. Ese ha sido el problema. Porque no se tenía que haber hecho con el mercado masivo. Era un invento por el cual... Principalmente con la abuelita que tiene su libreta. Efectivamente. A esa no le puedes perder ni preferencias ni deuda subordinada. Vamos, prácticamente no le puedes vender nada que no sea una imposición pura y dura. Exactamente. La famosa libreta plata. La libreta. La libreta. O sea, porque es que por mucho que te entienda la mayoría de la gente no lo entiende. No lo entiende, eso está claro. Ahora, hablando de entender, yo lo que no entiendo es que el señor presidente del Consejo de Administración, consejero delegado del Banco Popular recién dimitido, no el último que había que el pobre se ha encontrado con el pastel ya hecho. Bueno, llegó un poco a ver si podía, llegó realmente para liquidar el banco. Para liquidar el banco, pero es que el anterior que se ha ido de rositas y además con una pensión de jubilación de treinta y tantos mil euros al mes. Sí, pero quería llevarse más cosas. Sí, pero yo creo que lo que tendría que hacer este señor es ver si, que yo creo que sí, tiene, pues, motivos para ingresar en alcalámetro. Hombre, hay una cosa que es clara. Acaba de iniciarse todo lo que es el proceso de reclamación de los accionistas del Banco Popular a los gestores del Banco Popular. Claro, pero es que no a los gestores actuales. No, no, no, a todo lo que ha habido anterior, incluso a los auditores. Efectivamente. Porque nos acordémonos que cuando la anterior crisis que tuvo que salvar el Estado, no voy a decir la Comunidad Europea Europea, sino el Estado, para que no nos interviniera directamente la Comunidad Europea, como pasó con Grecia, por ejemplo, como pasó con Portugal en algún caso, pues al final también hubo una responsabilidad civil, no sé si pecuniaria posterior, pero por lo menos había una responsabilidad por parte de los auditores. No puede decir un banco. Está maravillosamente bien y dos meses después que está quebrado. O sea, algo falla en toda esa cadena que tienen que solucionar. pero bueno, y los auditores se van siempre de rositas, pero es lo mismo que los asesores fiscales. Yo, y aquí los meto absolutamente a todos. Siempre tienen razón, ¿eh? Sí, pero los futbolistas que lo que saben, pues bueno, pues es darle patadas al balón, se lo dan algunos de forma maravillosa, pero no puedes pretender con, además, que ganan una cantidad de dinero que yo creo que incluso una persona más o menos avesada en cuestiones fiscales y en cuestiones económicas, si le entrara ese dinero no sabría qué hacer. ¿No sabría qué hacer? Y de conocimiento. Claro. Y de gestión de activos. En absoluto. Entonces, y sin embargo, los asesores, yo no he visto ningún asesor fiscal sentado en el banquillo de los acusados. Hombre, por asesoramiento creo que no. Pues por eso, entonces... Creo, por lo menos en ese sentido. No sé si habrá habido algún tipo de causa, no en estas grandes causas, ¿no? Sino en causas... Igual en alguna de esas que no salen en la prensa. Pero por lo menos por estas causas, no. Por estas causas. No, no, no, no. Y claro, dices que es lo mismo que a estos grandes gestores de grandes fortunas y más en bancos que están jugando... Es imposible. Lo único que podemos hacer en este caso es hacer casi lo que hacía a nuestros abuelos. Es decir, no fiarte ni de la sombra que te sigue. Hombre, yo, de todas maneras, estoy viendo gente, bueno, incluso, yo iba a decir de mi edad, pero no, no, gente incluso más joven que yo que está optando últimamente por, en cuanto recibe la nómina, que lógicamente la recibe en el banco porque todo el mundo la recibe en el banco, saca el dinero y hace el ingreso justo de lo que prevé que le van a cobrar ese mes, luz, teléfono, tal, tal, tal, y pone ese dinero para pagar los recibos que vengan, pero que no deja lo que se hacía antes, bueno, pues lo tengo en el banco, lo tengo seguro, la verdad es que el problema es que eso no le va a salvar de que tenga que utilizar una entidad financiera, sea la que sea. No, pero bueno, ahora yo me puedo ir a tiempos que igual tú también recuerdas cuando empezaron a decirnos los cobradores que iban por las canas efectivamente, no, no, póngalo usted esto por el banco porque es más cómodo, más cómodo, hombre, que indudablemente sí, dices, ah, pues es verdad, pues es verdad. Primero se crea la infraestructura y la necesidad. La necesidad. Pues realmente son las empresas las que dicen, ¿no lo tiene usted domiciliado? Pues, dale, sí, y luego, claro, automáticamente el banco, una vez ya lo tiene todo domiciliado, se inventa lo de tantas pesetas o tantos céntimos de euro por apunte con los seis primeros apuntes gratuitos, claro, si tú tienes... Estamos, la verdad de todo esto es que estamos en una economía global, estamos en un tiempo en el que no solamente los bancos hacen banca, sino que ya empiezan a hacer banca todas las grandes empresas que están en la red, valgan, valgan, no que sé, cualquier medio de pago que pueda haber, cualquier, tú muchas veces estás pagando online en cualquier sitio y estás pagando, por ejemplo, con un PayPal. Sí. Te pongo un caso. O hay otros medios de pago similares que no pertenecen a un banco. No, no, no, no, por descontado. Y tú, sin embargo, estás pagando con ellos. Quiero decir, que no son solamente los bancos. Que los bancos mínimamente están regulados, aunque sea mínimamente o máximamente, pero vamos, por lo menos están regulados y tienen que cumplir unas reglas. Si no las cumplen, pues pasa lo que pasa. Evidentemente, se les puede denunciar, se les puede, en fin, en algunos casos incluso recuperar parte del dinero si hay sentencia favorable para ello, pero el problema es que quien está en la red, muchos de esos bancos que están en la red directamente o muchas de esas empresas que hacen banca pero que no existen como tales con oficinas, con un sitio donde así están en la nube. Están regulados por Banta en España. Están en la nube. Están por ahí. Entonces, ¿a quién vas a reclamar si un día desaparecen? Pues a la nube. A la nube. Sí. Pero claro, la nube tienes que tener la clave para entrar. Y si no tienes la clave para entrar en la nube, no entras. En fin, Mariano. ¿A qué volvemos? A los tiempos. Es como la guerra. Después de las batallas nucleares pues solamente quedan las personas que se tiran piedra. Sí. Pues aquí lo mismo. Ahora hay que igual. Solamente quedamos nosotros con el dinero, los billetes, guardados en el cojín hasta que se los comen los ratones. Efectivamente. Ahí es donde vamos. Y entonces, al cabo de unos años... ...que andar con pie de plomo siempre. Tú fíjate que, eso no lo veremos, pero llegará el momento en que la gente volverá a dejarse el dinero en el cojín o debajo del colchón y al cabo de los años a alguien se le ocurrirá la idea de guardar ese dinero dentro de una entidad a la cual le va a poner el nombre de entidad financiera o banco. Yo lo que sí te digo y acuérdate, no sé si yo llegaré a verlo, pero el fin de toda esta globalización, digitalización y de dinero virtual, porque todo se supone que tenemos dinero, pero todo es virtual. Sí, yo no lo veo. Bueno, los cinco euros, sí, pero es que ya no veo ni el dinero para comprar el periódico. Lo que podemos sacar si vamos al banco y pedimos que nos den el dinero en efectivo, ese tipo de cosas. Pero dinero real, real, real, lo que vemos en los extractos que nos envían las cuentas, que tenemos tanto cuento, pero no lo vemos. Mariano. Y el día que haya un apagón, que Dios nos libre. Digo que antes, en los billetes de peseta, ponía, el Banco de España pagará al portador la cantidad de 50 pesetas, 100 pesetas, 1000 pesetas, 5000 pesetas. En los euros no pone nada de eso. Claro. Pone 50 euros, 20 euros, que no sabemos lo que es. O sea, ¿qué respaldo tiene realmente el euro? Hombre, ahí tienes al Banco Central Europeo comprando deuda pública miles de millones continuamente. Continuamente, sí. A ver, ¿quién paga eso luego? Con euros. A ver. En fin, Mariano, que nada, que esto no lo arreglaremos nosotros. No, me temo que no. Por mucho que queramos. En cualquier caso, tranquilidad a la gente. Sí, sí. A los que no sean accionistas, me refiero. No, los accionistas, bueno, estarán un poco nerviosos, pero bueno, ahora parece ser sobre todo los pequeños que ya se han empezado a movilizar, han empezado a juntar, a crear plataformas de pequeños. Para ver exactamente qué es lo que pueden sacar. A ver qué es lo que pueden sacar, pero creo que sacará un poco. No, de ahí, pero además por normativa europea. Ya, ya, sí, sí, no, no, no, es que bueno, es la ley comercial la que impera y esto se ha comprado por un euro y si queréis, pues repartimos el euro entre no sé cuántos miles de accionistas debía de tener el Banco Popular y a ver lo que les toca a cada uno del euro. Claro. En proporción además a lo que tenía. Desgraciadamente ahí había metido a mucha gente e incluso empleados y gente que tenía la esperanza de que eso no iba a pasar, pero además con un banco, con un banco como el Popular. Como el Popular. pero bueno, por imagen tradicional, quiero decir, lo que pasa es que le faltó más a crítica y la primera vez que se quedó con un banco que fue el Pastor por lo que podía digerir y a partir de ahí. Eso también fue un error, pero bueno, que se hizo para, yo creo que lo hicieron para demostrar de que veis como tenemos nosotros solvencia realmente y podemos hasta quedarnos con el Banco Pastor. Sí, pero no. Pero no. Se veía, se veía además porque es que es que no había yo he conocido clientes con créditos que se habían dado de una determinada forma y yo me llevaba un poco las manos a la cabeza. Sí. Como diciendo, madre mía. Pero bueno, eso son cosas que ahora ya están más o menos pendientes todo en resolución y ya lo que quedamos ahora es simplemente pues a ver qué es la disposición que toma el Banco Comprador sobre los activos del Banco Adquirido. Pues sí. No todo es malo, ¿eh? No, no. No todo es malo. Lo que pasa es que lo malo superaba en proporción a lo bueno. A lo bueno. En fin, Mariano, que pases un buen fin de semana y la semana que viene hablaremos del gobierno. Una actividad solidaria que es una carrera alrededor del parque del retiro. Vas a correr. Sí, voy a correr un poquito. Ajá. En una carrera que se llama Hay salida contra la violencia de género. Ah, muy bien. ¿Eh? O sea, que lo mismo hasta os podré enviar alguna foto de la carrerita porque, bueno, promete estar interesante. Perfecto. Además es por una buena causa. Esperaremos la foto con ilusión. Espero que sí. Hasta el viernes. Hasta el viernes. Adiós, Mariano. Adiós, Mariano. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós, Manuela. Está cantorrejant. Bé, ha arribat el moment d'intentar contactar amb l'Isabel Almató a veure si està disponible o no està disponible per explicar-nos una miqueta de què tindrem aquest cap de setmana a Esplugues. Crec que a Sant Just no hi ha res. Podríem mirar-ho mentrestant a veure l'agenda de Sant Just a veure si tenim alguna cosa. Pinto, pinto, gorgorito. Agenda Sant Just. A veure, Agenda Sant Just. Sant Just d'Esbert. Agenda, Ajuntament de Sant Just d'Esbert. Pa, pa, pa. Agenda. El dia 10. Demà. Demà. Audició dels tallers de música. Tot el dia al Casal de la Música, als tallers de música, al Casal de Joves, que un acte organitzat per als tallers de música. O sigui, tot el dia. Ja podeu anar tranquil·lament a l'hora que sigui, que sempre estaran fent alguna cosa. Després, també, a les 10 i mitja, hi ha... Això és Sant Just? No, això és Barcelona. No, no, no. Això és Barcelona. Jo també estic mirant l'agenda de Sant Just d'Esbert i em surten coses de Barcelona. En fi. Agenda d'activitat de patrimoni cultural de Sant Just d'Esbert. Aquests de l'Ajuntament de Sant Just, és que no. agenda d'activitat, agenda de Sant Just, a veure si ara tenim sort, l'Almató, què passa? No contesta. Doncs em surt exactament el mateix. Els tallers de música... És la mateixa pàgina, eh, crec? Sí, sí, per això, que he entrat per una altra banda, però m'ha sortit el mateix. i edició del festival... A la sàmbra, que això sí. Setena edició del Festival Sinfònic a les 19 hores, a les 18 hores, el dia 10, és a dir, demà, a la sala municipal de l'Ateneu i al casal de joves, actuació de l'escola de música de l'Ateneu i a la sala municipal de l'Ateneu i a les 18, als tallers de música i al casal de joves, també a les 18, o sigui, típic, es coincideixen les activitats, les dues a la mateixa hora, en dos llocs diferents, dues activitats, en concret, en aquest cas, dues activitats musicals. En fi, no vull mirar més. Deixem-ho córrer. La Isabel Almató, no de lloc, no tenim tampoc agenda d'esplugues. Avui lo estamos dejando. Acabarem d'hora, avui. Acabarem d'hora. Bueno. Perquè no hi ha futbol? No hi ha futbol. Però, de totes maneres, ara escoltarem el tema musical que ens presenta l'Àlex i després contactarem si Déu vol i el ministro de Hacienda no lo impide amb el doctor Santiago Barambio. Doncs bé, avui us porto una cançó de Marc Ronson que es diu Dadofolis. o alguna cosa així. Dadofolis. Sí, no sé. Molt bé, mira. Em costa una mica pronunciar la paraula en qüestió. Bueno. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Dadofolis. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, tens algun tema de parlar, algun congrés, alguna novetat científica, no sé. Doncs no. No. Sí que tindria coses a dir, però com que serien la mala de llanços, no, professionalment. Millor que no. Ahir vaig estar en una reunió als locals d'Esquerra Republicana de Catalunya a Barcelona. on es va reunir tota una sèrie de gent, entre ells jo. Jo estava de públic. I on es va parlar primer de... El leitmotiv global era quina sanitat volem. Quina sanitat volem. Se suposa que està implícit quina sanitat volem quan siguem independents. vaig entendre jo. No estava en el títol, però... Però... Sí. jo, no? Sí. O sigui, ara no. Ara la nostra sanitat emana del... del... del govern espanyol de turno. Ahà. I nosaltres podem fer, els catalans no feixo, podem fer, diguem, variacions, però sobre una base legal que està establerta per Espanya. No, per la base espanyola. El govern de turno, el que hi hagi, no? Va fent les lleis que vol. i la reunió aquesta era, diguéssim, per dir la llei que voldríem nosaltres, no? Sí, què ens agradaria? Sí, sí, què volíem. Llavors, hi havia una sèrie de gent invitada a dir el que volíem i la sèrie de gent escoltant. i hi havia dos trossets. El primer tros es referia a mares part, part i postpart. Mhm. I la segona part va ser era sobre salut sexual i reproductiva. Diguem que per això el poder hi vaig anar jo, no? Ja. Perquè la segona part m'interessava més, no? I la veritat és que perquè si el soc gran, eh? Si no plorava, si no em podia plorar. Per això em podia plorar. O sigui, si estigués més jove i l'has posat a plorar. Bueno, la gent gran també plora de tant en tant, eh? Ara, com que estic curtit ja, senti el que senti no ploro. Ja, ja. Era per plorar. O sigui, per la part d'en Baràs part i postpart, tinc que dir-los a les senyores que ens puguin estar escoltant, que ara van ser almenys dos. Sí, com a mínim. Com a mínim, no? Doncs, que ens volen retrotraure als anys 50. Ah, molt bé. I poder abans, eh? I poder als 40. O sigui, les senyores apareixen a casa seva. Sí. Bueno, precisament, mira, ara m'ha vingut a la memòria que l'altre dia vaig llegir que a l'hospital de Mataró o no sé on, havien posat unes habitacions com si fos l'habitació de casa. Ja, però això no és... Però era l'hospital, no? No, però això, sí, això se'n diu la casa de part. Sí. Això no, a mi no em sembla malament. Perquè, o sigui, hi ha hagut, els tres abans els més importants que hi ha hagut del segle XX en matèria de salut, ha estat els antibiòtics, el senyor... Fleming. Aquest, que va inventar Fleming, no?, que va inventar la penicilina. Els ratxics, més que l'invent ja podia venir abans, però vull dir l'aplicació de la medicina. I el tercer, que les dones sortissin de parir de casa i anessin a parir a centres amb gent, diguem, preparada per atendre les complicacions que hi haurien. Perquè, si bé és veritat que més o menys el 93% de les dones podrien parir a un paller, no?, és un acte natural, sí, un 7% de les dones moririen de diferents coses. La causa de mort maternal més important al món és l'hemorratia. Ja. I moren mils de dones al món cada any per l'hemorratia. I, en canvi, nosaltres no estem acostumats a que se'ns morin gent ara aquí, a Catalunya. Bueno, si agafés els registres de funcions dels anys 40, que és quan vaig deixar jo, per exemple, doncs, el número de dones mortes era impressionant. I ja no et dic el de nadons. Home, clar. I, en canvi, ara, quasi bé és considerada tonteria, això del pa. I, en canvi... Sí, avui en dia, quan... de tant en tant, si te n'enteres, no?, que hi ha hagut una complicació, i dius, ostres, com és possible, tan insòlita com que caigui un meteorit a mi de... Sí, sí, però què? Inclús ens sobta, no? Com és possible que... Sí, com és possible perquè hem arribat a la conclusió que això de perir no passa res. Clar. Però, en canvi, les dones continuen parint ara igual que fa 2.000 anys. Sí, això no ha canviat, sí. I es calcula, es calcula que han mort més dones en l'aventura reproductiva, o sigui, en el fet d'estar embarassades i de perir, que homes a totes les guerres. Ja. Per tant, això, encara que ara no li estem donant cap importància, doncs, jo considero que sanitàriament la té, i molta. i perirament tot això que sembla una tonteria s'ha aconseguit perquè a les dones s'estan parint a llocs on hi ha una complicació d'aquestes que les mata. Estan preparats per... Exacte, perquè la velocitat és molt important. Home, clar, l'intervenció immediata és el més important en aquests casos. En aquests casos, sí, perquè, clar, si et poses a sancrar és com una aixeta oberta, saps? I has de tancar l'aixeta. Jo he vist sancrar dones per una tonia uterina i és exactament igual que si tingués una aixeta oberta. i tenim 4 litros i mig de sang al cos. Ja. O sigui, es perden ràpid. Bé, l'altra causa important és la infecció, cosa que és molt més fàcil d'agafar a casa que amb una nava de pas que té cuidados d'aquests de 700. 700, dic jo, eh? I l'altra causa de mort és una cosa desconeguda, encara, vull dir, que es diu eclàmsia, sí, que té a veure, bàsicament, amb l'alimentació de la dona durant l'embaràs, i que es pot donar als voltants del moment de parir, pot ser abans de parir, durant el part, o també pot ser inclús després de parir. I és un quadro similar al de l'epilèpsia, per dir-ho una mica. I que avui dia, encara no sabem ben bé de què va. El que sí que sabem és com tractar-ho. però s'ha de tractar també en el lloc adequat. Adequat i que tingui els mitjans, amb els mitjans, perdó. Això, jo vaig estar intentant de fer una pregunta, però com que sabia què passaria, perquè clar, seria portar la contrària a tanta gent allà, m'enténs, que estaven tots allà en la regissió aquesta del parir a casa, doncs que hi ha un altre punt que ningú em va parlar, que és la salut cerebral del nadó. Afortunadament, la natura ha previst que la hemoglobina, per qui no sàpiga què és la hemoglobina, és un pigment que està als hematies i que té a veure amb la capacitat que els hematies transportin oxigen allà on vagi. Agafen l'oxigen dels pulmons i el porten a tot el cos. Sí, i això ho porten amb unes cèl·lules que es diuen glòbuls rotllos. I això és el que fa que la sang sigui vermella, per exemple. És un pigment. Va, doncs resulta que els fetus no respiren perquè no estan a l'exterior, estan a dintre. Han de començar a respirar quan surten a fora. A respirar, sí, però no a captar oxigen. Ja. A l'oxigen el capten via la placenta de la mare. Clar. I abans creen una hemoglobina que es diu hemoglobina F que ve d'hemoglobina fetal. I aquesta hemoglobina té una pendent d'accessió d'oxigen, o sigui, captura l'oxigen on sigui, en aquest cas de la placenta, no? De la sang de la mare, però exacte, a través de la placenta. I llavors la deixa anar allà on te vagi, no? Al cervell, al pulmó, a les cames, on vagi. I allà deixa anar l'oxigen necessari per la supervivència de les cèl·lules, d'on sigui, de les cames, del fetge o del cervell. Bé, doncs, un nadó pot estar sense oxigenar-se més o menys uns 10 minuts. 10 minuts. Perquè la seva hemoglobina deixarà anar oxigen durant 10 minuts. Sabeu? Sí. La hemoglobina d'adult no, eh? La hemoglobina és feta. La hemoglobina, el temps és més curt. Vosaltres heu sentit allò de l'hecterícia neonatal? Sí. Que alhora ens els posen grocs? Sí, els posen grocs, sí. Sí, llavors els posen amb unes làmpares i tal. Doncs, això és quan canvien de la hemoglobina fetal a la hemoglobina adulta. Sí, o sigui, el moment del canvi de... És després de néixer, sí, els dos o tres dies següents, llavors aquesta hemoglobina que es llibera pigmenta la pell de groc, aquesta hecterícia. Va, doncs els nadons tenen uns 10 minuts de reserva d'oxigen, per dir-ho d'alguna manera. Per tant, si en el moment que estan naixent per alguna raó intenten començar a respirar, una raó com pot ser l'estímul sobre el seu cap però que encara el nas no ha sortit, no? Doncs, com que no poden respirar, no tenen oxigen. Ja. i tot el sistema seu cardiovascular canvia, està pel bici de la vitalitat i llavors comencen a necessitar l'oxigen de fora i si no el tenen durant 10 minuts podran resistir amb la seva hemoglobina. que és el temps que poden resistir sense respirar, diguem. Exacte. Per tant, per això vosaltres ho heu vist que les zones que estan parint els posen uns pedatos sobre la panxa que va sentint la freqüència cardíaca total i que va registrant les contraccions. Bé, les contraccions són un enemic de l'oxigenació. Si hi ha masses contraccions o la contracció és massa duradera, llavors el nano li baixa la freqüència cardíaca fetal amb el qual vol dir que el cor bombeja menys sang i arriba menys oxigen a les diferents espais del cos. Sí. Una de les zones del cos important és el cervell. I tant. Per tant, si tu tens el que se'n diu un sofriment fetal en el moment de parir i no tenen temps de fer una cesària, el nano es queda sense oxigen, fa una anòxia que es diu una falta d'oxigen i les cèl·lules que necessitaven aquell oxigen es fan malbé. I si són les del cervell doncs es fan malbé les del cervell i depèn de quines es facin malbé en el cervell pots tindre el que se'n diu una paràlisi. Per exemple, en la tal, que és un drama, perquè hi ha gent que està com paralítica i no es pot bellugar, no ho sé, tipus el senyor aquell científic americà que va amb un ordinador que parla. Sí, el Hopkins. Hopkins, sí. Doncs, diguem que similar a allò, encara que no és el mateix, eh? No, perquè aquest senyor, si no... No, no, és una altra història, però quan tu veus una paràlisi sagrada, veus una cosa similar a aquella, perquè la gent es situï, eh? Però, en canvi, el seu cervell li pot funcionar exactament igual que el del Hopkins. Ja. o el millor com a matemàtic. Sí, sí, sí. lo cual li cales amargar la vida per una qüestió de no haver pogut ser necessària, per exemple, dintre d'aquests 10 minuts crucials. Clar, que a casa és una mica complicat fer el necessària. exacte, aquí és on jo vaig. Si tu estàs parint a casa i es crea una d'aquestes situacions de dèficit d'oxigen o el fet tu... Si és que no tens temps ni de fer un trasllat a una... No, no, perquè amb sort duraria 20 minuts. Ja. 10 minuts està garantitzat i amb sort pots anar 12, 14 hores fins... Si passes de 20 o no. Ja. Clar, aquest ha sigut un dels grans avanços. El que les dones no se'ls morissin de sangrada, recordo-ho dels 4 litres i mig o 5 amb un cas d'aixeta oberta, tampoc arribes massa lluny. I si de què ha vingut una ambulància, home, a mi m'arriben, quan he necessitat alguna cosa, m'arriben en uns 7 minuts les ambulàncies. Sí. Sí, però això vol dir arribar, eh? Arribar, però després s'ha d'agafar la persona, posar-la dintre de l'ambulància i arribar... I començar a fer coses. Clar. Per això dic, i això era el que passava doncs als anys 40, les dones parien a casa, amb la comadrona del barri, recordeu això? Sí, sí, sí, i tant. I tant. Són les pel·lícules. Bueno, jo no me'l recordo perquè també vaig néixer en aquella època i de tot allò no em recordo res. Ja, però vull dir, ho hauràs vist unes pel·lícules dels anys 50, per exemple. Sí, sí, sí, sí. Que sempre arribava a la comadrona i enviava totes les dones a calentar aigua... A escalfar aigua i què volia? Tovallós o... Tovalloles, sí. I després que ho feia era això. Per treure-vos a la gent de sobre. Allà al davant. Per treure-vos a la gent de sobre. Diu, ah, aneu a escalfar aigua. Necessito tovalloles que hagin bullit una hora. Una hora, com a mínim. I aleshores fotia una hora fora d'allà. Allà. I fa una altra banda. Bueno, doncs, això és el que vaig sentir ahir. O sigui que el plan era que les llevadores, doncs, si no, les cases amb les dones, no?, i estiguessin allà amb elles fins que parissin. I a més a més, el seu ritme. Ja, tranquils, eh? O sigui que si no n'està dos dies, doncs dos dies. Que és una de les causes que els nanos tinguin problemes d'oxigenació. Clar. Saps? Perquè quan... En fi, a mi la veritat és que després de veure l'esforç que s'ha fet en la segona meitat del segle XX per millorar això, que ha estat la mort, i la desgràcia de la quantitat de famílies, es calcula que en els anys 40 totes les famílies tenien una dona morta de part, totes en tenien una o més d'una. Recordeu la figura del viudo, que era un home relativament jove amb un fill petit que era un fill perquè la seva dona havia mort el viudo que era una figura social el viudo jove. Bé, doncs és el que volem tornar-hi. no, no, clar, no, perquè tal, però clar, escolti, a mi em miris que Àfrica no tenen més remei, però l'any que ho has de dir. Aquesta és la qüestió, no?, que possiblement en països on, pel que sigui, per el seu desenvolupament, encara estan en aquesta situació i ells ja agradaria doncs pujar un esglaó i nosaltres que ho tenim tot, no?, doncs surten aquests col·lectius col·lectius reivindicatius de no sé què que qualsevol... Una de les paraules que més vaig sentir tot el rato les diferents juradores perquè tot eren dones era que era cost efectiu positiu. Cost? Efectiu positiu. Cost. Cost eficaç o cost positiu. Cost eficaç. O sigui, queda més barat. Ja. D'una manera elegant de dir... Que és més barat. Però, home, si... El problema és això, quan a la sanitat comencem a mirar d'estalviar diners, aleshores és quan se'n va tot en orris. Doncs aquesta, jo, clar, aquesta... Si aquesta és la sanitat que veurem... Jo esperava, al contrari, no? Si tindran més tecnologia a disposició... Perquè, clar, què li faran un control d'aquests a casa seva? Li posaran això que he dit del freqüència cardíaca fetal i tal? O sigui, quan arriba d'anar amb un camion allà i li posar la comadrona amb l'aparatus, no sé què, de posar una bossa de sang a la nave... No sé com ha dit això, però vull dir, jo ho veig perillós. Ja. I ja, amb el de la salut de la salut i la salut reproductiva, ja... Bé, ja és que... Aquí sí que em volia posar el programa. doncs, si et sembla d'aquest tema, si vols, podem parlar-lo la setmana vinent. Sí, sí, hi haurà setmana vinent? Hi haurà setmana vinent. Hem estat entrant i sortint aquí. Sí, sí, sí, com estàs tu, com estàs tu? Deixem que m'interessi per tu. No, no, bé, bé, la setmana que ve, la setmana que ve serà l'últim programa de la temporada i estarem aquí per acomiadar-nos de tot, de tota la immensa audiència. La setmana que ve, em podeu enganxar volant. Ah, bueno. Estic a un congrés de la Societat Espanyola d'Océria i d'Ecologia que presento una coseta que aquest any és a Oviedo i presento una cosa a Oviedo però el divendres estic tornant i me sembla que a l'hora que fem el programa jo estic tornant. I no es pot utilitzar el mòbil a l'avió? Els avions no deixen ara. No, no deixen. Bueno, ho intentem. Algunes companyies diuen que sí però l'escriu a vosaltres. Ho intentarem. I si... Si veieu que no, doncs jo aprofito per desitjar-vos un bon estiu. Igualment. A tots. Que us ho passeu tots molt bé i a l'audiència, igual, clar, a l'audiència també... Que passi un molt bon estiu, sí. I sobretot que es vagi preparat perquè ja tenim data i pregunta. Sí. Sí. Ja veurem. Estiu distret, aquest. Que passa que la data i la pregunta no serà en divendres per qualsevol a nosaltres ens agafem una mica despistats. Però bé. Molt bé, Santi. Escolta, ha sigut un plaer. Tinguis un molt bon estiu si no podem parlar el divendres i, bé, fins a la temporada que ve si és que n'hi ha. Igualment. Vinga. Adéu, bona nit. Adéu, bona nit. Doncs ha vingut. Teníem els nostres dubtes i han vingut els dos. el senyor Armand García. Tens el micro tancat perquè no parlis. A veure si... Ah, molt bé. I el senyor Isidro Anglès. Hola, bona nit a tots dos. Bona nit. Armand, tenim receta? Bueno, sí. Sí? Doncs vinga, va. Sí. Som-hi. Segura que vaig provar l'altre dia. Ara la vas provar l'altre dia? Sí. No serà merenguer? Dic jo, eh? Vens provocant ja. Vens fort avui, eh? Es per donar peu. Ja, sí, sí. Vinga, va. Un bacallà. Bacallà. Amb patates i coliflor. Bacallà amb patates, això. Mira, estàvem parlant ara amb el Santi dels anys 40 i quan vam néixer nosaltres, bueno, ell i jo, vosaltres no ho sé, l'Isidro segur que no. Sí, jo... Estàvem... Jo, un abans dels 50. Bueno, doncs quan tu vas néixer el bacallà amb patates era el plat que hi havia que rodia a taula. Sí, senyor. Era un bacallà de pobres. Sí, senyor. Bueno, doncs ara, a veure, aquest bacallà amb patates i què més has dit? I coliflor. I coliflor. Important. Necessitarem... Home, bacallà... Patates i coliflor. Mor de bacallà, evidentment. Patates? Patates i coliflor. I coliflor. A més a més d'això... Una paella, potser? Sal. També una cassola, tal, i això, no? Suposo que sal, oli... No, no, però alls, molts alls. Alls, d'això de no dir alls, molts alls. Molts alls. Julivert. All, all. O sigui, no dint d'all, all. Diente de ajo. Alls. Alls. Alls. O sigui, desdentado. Sí. Bueno, ara ho explico. Ah, s'explica, ara ho explica. Ara ho explico. Julivert. I julivert, que és importantíssim. Primer, agafarem les patates, les courem, les bullirem, amb el coliflor, però deixant-les un palet justetes. O sigui, dures. Más que el punto, diguem. Sí, que li faltin aquells cinc minutets de bullir. per fer això, el millor és pollir-les amb la pell, senceres. Ah. I és més fàcil que no es desfacin i tal. El coliflor és el mateix, s'esbulli i tal. Ho traiem, ho deixem a banda, llavors, amb una cassola posem oli. Cassola de, és igual, de fang? La que estigui a mà. La que sigui, la primera que trobis. Jo faig amb aquestes de ferro colat, però, bueno, és igual. de ferro colat, aquesta aleació que és com el ferro colat. Oli. Llavors, agafarem alls i agafarem, per exemple, si fem per quatre persones, que són quatre talls de monolacallà, doncs posarem com a mínim, com a mínim, dos allets per... Per persona. Per tall. Aquests els laminarem, els posarem al foc, amb molt, al foc baixet i que es vagi fent, que es vagi confitant aquest all. D'acord? Els altres, llavors, els tindrem a part un parell d'alls més per cada tall de bacallà, que aquests els tindrem a part. Quan tinguem això, amb els alls que ja estiguin allò, que l'oli hagi agafat gustet i tal, tal, tal, a veure, tampoc cal posar mig tritle d'oli, tampoc cal hi ha oli, perquè si no, ens quedarà molt oliós tot. Quan tinguem això, les patates, les haurem pelat, les haurem tallat a penadera, allò, a discos, la coliflor l'haurem trencat de qualsevol manera, pim, pam, pam, pam, ho posem a la cassola. A dintre de la cassola. A la cassola. Ho remenem, tal, tal, tal, i la que et porti un parell de minutets, que s'aginia tot per regar el P, agafem els altres alls, el resto, que seran sis, vuit alls, i els fotem a dintre, els més alls. Piquem julivert. Perdona, insisteixo, quan dius alls et refereixes a les dents d'all. A dents d'all. Dents d'all. No 10 alls, sinó 10 dents d'all. No 10 cabesses d'all. Poca cuina, et la mitja del col·lega, eh? No. O sigui que, en total, per preguntar. En total, per 4 persones hem de posar aquells 12 alls. 10-12 alls, està perfecte. Tirem els alls, piquem julivert, i tirem una mica de julivert, res, també, el de seva part. Una vegada, això està fent, tal, d'afegim, si tenim fumet de peix, li posem fumet de peix, si no, aigua. Si pot ser mineral, molt millor. No sigui, de l'aixeta, amb gust d'aquestes coses que porten. una vegada tenim això cobert que comenci a arrenqui una miqueta el bull, agafem el bacallà i l'hi posem. Bacallà desalat, evidentment, eh? L'hi posem allà, aigua que li fotem aquest allò del foc, que arrenqui el bull, a la que arrenqui el bull baixem el foc, deixem el pol, que vagi fent xup-xup, res, 5 minutets, 10 minutets, encara no, i retirem del foc. Una vegada, retirem del foc, tenim julivert picat, julivert picat. Més any, no, segur? No. Més any no. Julivert picat, i ho tirem per sobre, tapem i ho deixem una estoneta. Que vagi... Deu estar impressionant, eh? A partir d'aquí, cadascú fot-hi el que vulgui, solmengi, llenci, faig el que vulgui. Fé una foto a l'Instagram, no? Que està molt de moda. Sí. I el llences. Molt important, molt important, molt important... que porti all. Que porti all. Sí. I el julivert. Sí, el julivert també, evidentment el julivert també. Quan es fan els discos, la primera vegada que laminem els alls, jo en aquesta ocasió, perquè a mi em pirra, m'agrada molt el porro, el de menjar, els altres també, però... que és la foto després de sopar. Doncs... De postres. Sí. Agafarem un porro, un tros de porro petit, tampoc que sigui amb grossa, i el piquem molt petit, molt petit o molt petit, i el posem amb els dins. També. Jo el darrer ho vaig fer així, i a mi em va agradar molt com va quedar. Però vaja, perfecte. Això seria... Un cop bullit tot, els alls els retires, no? No. Com ho va? No, no, no. Allà, se'n sents? Els alls allà. Bueno, s'aparten els dins. Després te'ls vinges o no te'ls vinges? Ah, bueno, bueno, això va a gustos. Mi tanalla em mataca. I em trobo el gust de l'altre. Tu, que ets un... Tu deus ser minx vampiro. Una mica. Una mica. Dos quarts, comencem, no? Dos quarts, sí, vinga, va. Àlex. Ara toca el merengue. Àlex, la sintonia. La semanela. La semanela. Jo no he sortit fins avui de casa, eh? Estava amb una depre. Estaves amb depre? Eh. Per què? Per què? La 4 Champions 3. Què és esto? Ah, però si estava claríssim. Barto dimissió. Però si estava claríssim, això. Demà, no sé on ha quedat la penya, ja investigaré, allà amb una pancarta, tio, que se'n vagin tots a parir pantera. Però què passa si el Barto no juga? Com que no juga? No. Ficha, fitxa, fitxa fort la pasta. I els fitxats han sigut dolents. 130... I tant. Home, no. Ah, no? Què nom, que no? Seguim igual? No fitxem a ningú? Com ho veus? No. Colla, hem fitxat el xingurri. A veure l'aigua. Ja hem fitxat el xingurri. Què més vols? El xingurri. El xingurri. Tot arreglat, tu. Ah, i tant. 4, 3, 2, 1, 0. Pim, pam, pum. I millor m'ho d'atun. Vale, molt bé. Nada, pues va, que sigui el col·lega. És que li he fet... Tota la culpa... No hem fet les culpes del Bartomeu, home. Tota no. Un 98%. No, és un programa de fitxar gent. No, és un programa de fitxar gent. És un programa de fotre fora gent. Bueno. Els que prèviament has fitxat, diguem-ne. Tota l'estaf directiu... I d'ala, i quan és l'estaf directiu? Que aquells no juguen. L'estaf directiu, on comença? Quina és la cúspide de... de les oficines, tot el que són oficines. Tota la presidència, tot el carrer. Home, no es podia fer pitjor. Ara ja es pot dir, home. Ja es pot dir, no es podia fer pitjor. A veure, vosaltres esteu molt mal acostumats, i de tu, Armand, no ho entenc. O sigui, esteu... Les obres de tot esteu molt mal acostumats. A què? De què? Que darrerament, en aquests últims 10 o 12 anys, el Barça ho guanya tot. No. Sí, sí, sí. No es tracta d'això. A veure. No, no, no. No es tracta d'això. S'ha estat fins a l'últim moment, amb possibilitat de guanyar la Liga. Perquè tens el Messi. Oh, coi, perquè tens el Messi. Tens el Messi. Això se m'ha collat. El Messi i el Suárez. I el Suárez i el Neymar. Jo no vull... Neymar, no sé. Jo, evidentment, que vull guanyar-ho tot. Evidentment. No, no, jo també. Però si no es guanya. Entenc que no sempre es guanya. Evidentment. I que hi ha hagut partits dolents. El que no puc entendre, el que no puc entendre de cap manera, és com aquests brètols estan fent anar al barç. Exacte. I les tonteries que estan arribant a fer i arribant a dir. Exacte. Això és el que no puc entendre. Exacte. Bueno, bueno. Sí, el que és criticable, evidentment, no són els resultats d'un mal partit. Això està claríssim. Però que la política de fitxatges no ha sigut encertada, estarem a dir. que ara canviaran la política de fitxatges en lloc de fitxar gent de 20 anys o 22 anys o fitxaran de 40. Sigo, sigo, sigo. El bàsquet està patat. El bàsquet, sí. La cantera està de cap a caiguda. No tant. No tant. No tant. No tant. Fot en el camp. Ara en fitxarem un. Fot en el camp. Ara en farem... Sempre, sempre han fotut el camp. Sempre. Piqué, per recordar algú, Piqué va fotre el camp. Ses fàbriques va fotre el camp. L'Hèctor Millarín, aquest que ara volia... Tots. Però no és d'ara. No, és que abans hi havia... Sempre. No, abans hi havia... Perdona. Abans hi havia dues coses. Una, superpoblació de cantera, diguem, de qualitat. I segona, que l'equip primer, el primer equip, allà no hi entrava, no podia entrar absolutament ningú. Quants ha fet pujar? Quants ha posat en el primer equip? Bona pregunta. Bona pregunta. Quants ha pujat en tres temporades? Bona pregunta. Qui? Bueno, hi ha hagut algú. Sí, sí. Sí, sí, que ha jugat un partit. Sí. Però ha acabat. A l'anyà un d'aquests. Ha jugat deu minuts. Deu minuts, no? Sí. Al Munir. Al Munir, no? Al Munir, ja venia d'abans, home. No, no, el primer jo va treure el dos enriques. Però, bueno, però va fer tres partits, va acabar. Adéu. També era, i a veure si aconsegueix aquesta vegada, que el B puja a segona divisió, perquè el filial del Barça no pot estar a segona B. Bueno, doncs una altra medalla per la directiva. Hi ha d'haver-hi un Barcelona C. Una altra medalla per la directiva. Però no ha sigut aquesta directiva per la que va passar el Barça B. Va passar abans, eh? No. Quants anys fa? Ne. Ne. Ne. Tampillà. És a la porta, potser? Perdó. Doncs tu és, tu és, tu és. Què dius, home? L'últim any de la porta va ser quan va baixar. L'últim any de la porta va ser quan va baixar. No. Sí, sí, sí, sí. Què va, home, què va? Sí. Si fa tres o quatre anys estava, no, home? Que no, home, que no. Fa tres temporades i eren al... Home, a Luis... S'entrada dades. Quan anava el... Luis Enrique, en el... Sí, va quedar... Estava a segona B. Exacte. I a Luis Enrique se'n va anar, se'n va anar a la Roma, se'n va anar al... al Celta. Sí. I quan hi havia l'Orsebio, l'última temporada de l'Orsebio... Perdona, quan jugava... Quan jugava... Ponyet, aquest que de tornar, l'Olofeu, estaven a segona. Sí. Home, home, home, home, home, i el Denis Suárez estava a segona. Estan jugant a segona. Sí, home, segona A, segona en tot cas. És igual. I la directiva va fer baixar la segona divisió. No, no, no, no, no. És un cúmul, és un cúmul de coses. És un cúmul de coses. A mi, el que no puc... Per què no surten totes aquestes coses quan el Barça guanya la Champions, quan el Barça guanya la Lliga... No, si ho feien igual de malament, eh? Si ho feien igual de malament. Però ningú deia res. Sí, sí. No, no, no, no, no. Com que no? No. El senyor Laporta estava calladet, el Benedito, aquest dels nasos, també no deia res. Ara, com resulta que no s'ha guanyat res aquest any, el bàsquet ha anat fatal. M'he exaltat d'amigo. M'he exaltat d'amigo. No, no, no, no. Tu que n'és l'unyista, ho entendràs. Escolta'm una cosa. Perdona, el soci no s'ha dit. Sí, ara parla'm a la portera. Escolta'm una cosa, mira, ja, el més imperdonable de tot, però a mi de que han fet cagades, eh? I podem parlar de la part esportiva, que jo crec que és innegable, vull dir, és innegable que l'han cagat de mitja mig. Però és que ja no és l'esportiva. Però no, no, el més heavy de tot ha estat quan en el Tejemanéje que van muntar, perquè el van muntar ells, aquest era el segon d'avort i amico de l'alma, el más gemeles amb el Rossell, el que es va tirar, eh? Sí. No us fallareu, us en recordeu, eh? No us fallareu. Ho he dit quantes vegades ho he dit. No, no, aquesta empresa ja no la tinc. Sí, bueno, també l'altra va dir apoyaré el que surt de Catalunya. M'he tret l'empresa de sobre. Aquesta empresa ja no la tinc. Hòstia, no la tinc. Teniu un home de palla allà dintre, tu. Com que no la tinc? Perdona, i després, oh, només hi havia Qatar en el món i resulta que ell té negoses amb Qatar. Hòstia, cosa que havia dit el Benedicto, per cert, fa a les... Sí, senyor. Quan es va entrevistar... Te'n recordes? Sí, senyor. Que li van callar la boca perquè ell suposo que no tenia proves, però ho va deixar caure i ho va dir amb molta seguretat. Estàs desparlant del Rossell, ara. Sí, clar. I el que feia el Rossell aquest senyor, el que tenim ara, el Novita, aquest ho sabia tot, eh? Evidentment. I ha seguit el seu camí, espanyat-lo una mica més perquè no és tan hàbil. I atenció. per acabar-ho de matat. Van muntar aquella pel·lícula, aquells rotllos, bueno, per un dia, no? Em sembla que era el fitxatge, ara no recordo, la venda de... Ah, no recordo el jugador. Se la van adjudicar ells al seu mandat. Per un dia, eh? Perquè van adonar, van inflar les comptes fins a fer-les impresentables i dues vegades, dues vegades, els jutges els han dit que no hi hagi cas. T'has deixit la sentència? Dues vegades... T'has deixit la sentència? És igual. No, no, no. És a la colló. Que era macano. No, no, no. És que els jutges no han dit que no. No hi hagi cas. No han dit això. Home, l'última era que hi havia beneficis, collons. De què estem parlant? L'última era que hi havia beneficis de pocs, de 4 milions, em sembla que eren. Tu t'has deixit la sentència? Al final de tot. No t'he deixit. Ja està. Clar que no, ni tu tampoc. Jo sí... Escolta'm, la sentència, el que diu al final, és que no hi hagi cas perquè no hi havia pèrdues. Si hi havia pèrdues, havien de posar els diners. i aquest encarnissament amb el que han anat amb molta mala folla muntant... A més, els números que... Viva la porta! No, no, viva la porta! Viva la porta! Que havíem sigut el Salvador del Barça! No, no, no! El gran la porta! Sí, senyor! Però és que anar en contra d'aquests no és anar a favor de la porta, però l'estan fent bo, jo ja fa temps que ho dic a això. Espera un moment, espera un moment. L'estan fent bo. Que sí, muntaran a la porta. Jo no soc laportista, evidentment, perquè em cau com una patada al cul. A mi em passa igual. Però, si ets en metre, que quan el senyor Laporta estava en el Barça, el Barça se'l tractava d'una altra manera a tot arreu. I feia respectar. Vale? A tot arreu. No calia... Matant-se els pantalons... Més igual. Més igual això. I fotent-se el que va per damunt. Més igual. Això és el marge. Més igual. Tot és el marge. No, tot és el marge. No, no, no, no, no. Els negocis que ha fet el senyor Laporta, també, doncs els deixem al marge, també. Però jo no estic dient això. No, no, no, no, els negocis els foten tots. Ah, vale. Vale? L'únic que estic dient és que el senyor Laporta feia el que el senyor Florenti no fa amb el Real Madrid. Exacte. Vale? Es fot xupa passillos, despatxos... Trapitxa en fort. I trepitxa a carrer amb totes les... Eh, i ningú... Perdó, perdó. I aquests blètols, l'únic que els recorreix, l'únic que els recorreix és reconèixer que el Barça ha comès... Aquesta és la més heavy. Perdó, no, no, no. Per favor, home. No, no, no. No fotem. Perdó. Solsament, que aquesta és la que et deia, espera't un moment que aquí ho ve la grossa. Els diaris, els diaris... No, no, els diaris, no, no. Escolta'm. Els diaris, que llegiu massa diaris... Els diaris... Per aquest sí, pels altres els diaris no. Pels altres també els diaris. Per la porta, no? Per la porta també els diaris, també els diaris diuen... Escolta'm una cosa. Ah, clar. Mira, qui va agafar un bolígraf? Bueno, primer, qui va acordar els termes del fitxatge de Neymar i quina composició i quina... El senyor Sandro Rosín. I qui estava de segon d'avord? El senyor Bertomeu. Ok. El fitxatge del senyor Neymar, clar, el senyor Neymar és una merda de jugador... No, no, una merda de jugador, no. No, no, no. Pel preu que va costar, no, van dir... Perdó, perdó. Havia de haver fitxat al Madrid. A veure, van dir 57 i ni un duro més. I ha costat quants? Cent i pico milions? Cent i pico. Que se sàpiga, eh? Bueno. I d'aquestes aigües tenen estos dos. Més lo que han xupat ell. Perdó. Exacte. Perquè això va a seguir, evidentemente. Que és la sospita que n'hi ha ara. Per això deien... Aixequeu, perquè aquest és un comissionista. Comissionista no vol dir que sigui dolent. És un comissionista que no declara el que està guanyant. És un tio de tejemanejes. Estàs parlant del Rossell. Evidentment. Vale. Evidentment. Bueno, doncs fotem fora el Rossell. O ja no està de president. No, no, el seu amic. Ah, el seu amic també. No, no, és que el seu amic és per tapar les vergonyes, per no reconèixer que havíem fotut la pota i per no haver de segurament pagar ells els diners perquè va pagar el Barça, han embrutat el nom de l'institució. I aquest, el que ha fet ha sigut encolomar-li al Barça que el Barça és un ente, vull dir, no existeix. El Barça no agafa un boli. El Barça són ells ara. Ells el representen. Sí. I per on s'ha passat la institució? Per l'entrecull, potser. Bueno, doncs vinga. Això és imperdonable. El proper president sigui el senyor Veredito. El que no pot ser, escolta'm, el que no pot ser és que tractin d'una forma... a veure, que tots, com bé dèiem abans, que tots han fet els seus negocis, que és una posició... Tots fotons encolomar-li al Florentino, el Floripóndio Pérez, evidentment, que ho usa... I el Gaspar, i els Núñez... Que jo fins i tot... No, no, però que jo fins i tot ho trobo lògic. Tens un poder i una proximitat amb gent... I tens una relació... Ah, que et facilita... Home, jo crec que el millor de tot seria que no hi hagués junta directiva. No, home, no, cony. Sí, home, sí. A veure, el que no pot ser és que ho facin de puta pena, perdó que va dir aquestes paraules, i que els aplaudim. O sigui, jo no ho ets. No, jo no ens aplaudeixo. Això és com el rotllo del PP. Jo tampoc els aplaudeixo. Jo no ens aplaudeixo. Si surt dels collons, és allò de Dije, Digo, Digo, Digo, Dinero Negro, sobres, tot... Sí, es van dient coses, es van dient... Però quan surt... I els segueixen votant. I per què els segueixen votant? Doncs jo crec que hi ha un cert papanatisme, per mi és papanatisme, eh? A mi, jo ho he dit sempre... Tots són papanates... No, no, no. Menys els quants referibilitzats. És papanates el que se li pixen a les sabates i segueix dient-li hola, bon dia, senyor, com està vostè? A qui li fa? I aquests tios el que han fet amb el Barça ha sigut això. De quants... És de molt poca vergonya. Perdona, quants socis té el Barça? Cent i pico mil, no? Cent i pico mil. Dels quals potser voten un 60%? No ho sé, un 50, un 30, pocs, pocs. Així n'hi ha massa socials, sí. Posem un 60%, 60 mil. D'aquests 60 mil, el cinquanta i pico per cent són papanates. Sot el meu criteri, sí. Eh? Sot el meu criteri, sí. Bona nit. Ja està. Jo, si no, no s'hi afetiu, eh? Aquest paix se'l va votar quan acabava de guanyar un triplet una copa d'Europa. És allò de les mosques. Jo ho entenc. No, no. No és allò de les mosques. És tenir criteri. Qui la fa... Però és que jo no crec que el senyor... Qui la fa, la paga. Qui la fa, la paga. N'hi ha guanyat cap triplet, ni cap Copa d'Europa, ni cap... La Junta Directiva. La Junta Directiva no guanya res. A veure, si no tinc res a veure... Per què? Perquè... Disculpa. El mateix equip... A veure, a veure, a veure... El mateix equip que juga avui, de manera celestial, que dius, Macau, si bé, a la temporada següent resulta que és una merda d'equip. No és una merda d'equip? Sí. De cap manera no és una merda d'equip. No és una merda d'equip. De cap manera. No, però es foten coses que no s'entiran. Ara m'estaràs parlant del fitxatge del Denis Suárez, del... No, mira, sense anar més lluny, parlar de fitxatges, la cagada sideral de deixar escapar per 4 milions d'euros al nano aquest que estava signat, eh? I era perquè no li volien pagar al Mallorca els 4 milions de cops, sinó que es van tossudir un dels directius en que li van de pagar mitat i mitat. Va arribar al Floripondi i va pagar 600.000 més. 4.600.000, com estos. Patapam, me lo llevo. Ascensió, 21 anys i amb una pinta extraordinària. Bueno, tots pinten bé fins que... van deixar escapar... No, no, no, no. Perdona, ha jugat de puta mare, eh? Van deixar escapar el Nolito, per exemple, un altre. L'Isco, quan va fitxar el Madrid, volia fitxar pel Barça. Perdona. A l'àmbul Madrid... Si una persona vol fitxar pel Barça, no fitxa pel Madrid. Home. Como que no. Como que no. Home, et foten un parell de quilos més i tu veuràs el fitxar pel Barça. Ah, aleshores no és... Ah, conya, doncs ja... No és que vulgui fitxar pel Barça, és que si el Barça em dóna un parell de quilos més, ben vaig al Barça. I el Toni... Això se l'haurà l'escudo, eh? No és això. Home, el Toni Creus havia acabat contracte al Bayern de Munic, un xaval també de 22 anys. Però si hem quedat els que no s'han de fitxar de 22 anys, que ha sigut una política errónea. Els que no s'han fitxat, sí. Com que és errónea? La política errónea de fitxar són els de 22 anys. No, no, que s'han fitxat. El que no s'ha de fer és fitxar una tolla de 22 anys pagant 40 milions. Qui és la tolla? La tolla? Sense anar més lluny, el tal Gómez. L'Andre Gómez. El pes bullit, sí, home. Jo no sé què l'hem vist, aquest tio. A veure. De planta, sí. La toca, sí. I el València estava jugant de puta mare. Sí, però no el Barça. Però no té caràcter. Però no té caràcter. Bueno, no té caràcter. Tampoc els tenien els jugadors el caràcter. Quins altres? Eh? Quins altres? Home, el de l'Arda ha sigut memorable, tio. Bueno, han vingut aquí... A lo de l'Arda... A lo de l'Arda... Jo el dia que vam fitxar l'Arda Turan vaig dir no. No. A veure. No, no. És que hi ha uns quants, eh? A mi no em semblava malament. Però clar, tal com ha entrat per la porta ha vingut a tocar-se, no es pot dir... El Matier, per exemple, un altre fitxatge. Bueno, pel Matier... Però no, és que segueix. L'Alcácer, un altre fitxatge. L'Alcácer és dolent? A veure. Perdona, l'Alcácer és un senyor que s'ha fitxat amb tota la... No és dolent. A mi fins i tot em cau bé. I que ve, i que ve... Però és que no estic dient... Però vèrem una cosa. Però qui vols fitxar de davantés? Escolta'm una cosa. Si tenies a Munir que s'estava llançant a fer gols. Però qui vols fitxar de davantés? Però si no calia fitxar ningú. Clar. Si no calia fitxar ningú. Sí que calia fitxar. Però si tenies davantés. Un davanté no. Qui? El Munir. Munir, per exemple. El Munir no era un jugador que podia estar tota una temporada a la banqueta sense jugar. El Munir havia de tenir... Al Cácer sí. Havia de tenir minuts. Al Cácer sí. Per això es paguen 40 milions. Bueno, doncs no ho entenc, noi. Ho sento. Jo de poc. Ho sento. Vens per 4 duros, compres caríssim i compres malament. Això ha sigut sempre. No és d'aquesta directiva. El senyor Laporta ha fet el mateix. A qui ha venut el senyor Laporta? El Guardiola? No ho sé. A qui ha venut el senyor Laporta que ha fet caixa? O el senyor Núñez? O el senyor Gaspar? O el senyor Miros Sanz? Si no tingués res a veure, la directiva... El millor venda. Si no tingués res a veure la directiva amb el decurs de com van les coses dintre d'una estructura tan complicada com deu ser per dintre el Barça, encara s'hauria el Gaspar i tu ho aplaudint, ho suposo. No, no, jo no l'he aplaudit. La directiva no juga. Jo no l'he aplaudit mai al Gaspar. Ah, per què no? Però no l'he aplaudit ni quan guanyava ni quan perdia. Si no ha guanyat mai. Com que no ha guanyat mai. Perdona, jo recordo veure el senyor Gaspar corrents pel Bernabéu i pagant-li... Com que no? Sent ell el president... O vicepresident, és igual. Saps qui ha sigut la millor venda de jugador que ha fet el Barça en tota la seva vida? Sorprende. A part de Luis Suárez. A part de Luis Suárez. Compre o venda? Venda, venda. I aleshores va haver un jugador del Barça que es deia Luis Suárez i que es va fitxar per l'Inter de Milán. Doncs la millor venda que va fer el Barça traient aquell que ja és la peruca prehistòrica... A l'Inter era? O a Milán. A l'Inter. A l'Inter? A l'Inter. Va ser un tal Ronaldo, el grassonet... Si no el van vendre, si va venir un amb la pasta de setmanar... Amb la pasta a pagar-li la clàusula de rescissió. És l'única vegada que un jugador sortit del Barça... Sets fàbriques per 40 milions... No, no, no. Però, que és que és una altra cosa i això és la directiva del Barça i les directives de tot arreu. Li hem posat una clàusula de rescissió de 400 milions. El Messi ara tindrà una clàusula de rescissió de 400 milions. De què serveix tot aquest? Si se'n vol anar... Que si se'n vol anar marxarà. La qüestió, que és per on hem començat, no hi ha per on defensar la directiva. Les coses com són, no hi ha per on defensar-la i a mi em sembla fantàstic que el Benedito o qui sigui aixequi la veu perquè és que si s'ha sobretat les bases... Fa dos temporades, dos temporades que restarem un problema de laterals. Bueno, i el central. Què ens va costar trobar un central? Us en recordeu? Que només hi havia... I han tingut la sort de l'entiti. i que el Magirano s'ha d'adaptar perquè, clar... Sí, però no és el seu lloc, exactament. A veure, que és un desastre, home, és un desastre i s'han fet les coses molt malament i, de fet, el portant veu que per això l'està empitant i que agança amb ell. Potser li està bé fins a un cert límit és en Piqué. Aquí ningú aixeca la veu. Aquí les diuen de l'alçada d'un campanar i aquí tothom... Bueno, no sé, que, coi, però no hi ha una directiva, si no és el president... Aquesta n'hi ha. Si no és el president ha de ser algú dels que hi ha per sota d'ell que sigui el que surti i si algú li ha de fer callar la boca i donar-li, diguem que una... És allò el poli bueno, poli malo. Algú ha de fer de poli malo. En el cas del senyor Laporta, com dieu, no calia poli malo perquè el tio fotia tots els papers a la boca. Però ja m'estava bé, això. que en segons quines situacions la directiva no posi el puny sobre la taula... En cap situació. No, no. Segons quines situacions... Que no la poso en cap. Bueno, que, a veure, em deixeu parlar. Sents parlar al Bartomeu i... Em deixes parlar? Em deixes acabar? Sí, sí. I tant. Només acabar. que en algunes situacions que s'havia de posar el puny sobre la taula no l'ha posat, esteu totalment... Estic totalment d'acord amb la taula. En algunes no, en totes. Digue'm una de sola. És que hi ha... Potser hi ha algunes situacions que nosaltres pensem que s'ha de posar i hi ha altres maneres de fer les coses. Bueno, és una manera de vestir-ho bastant peculiar. És a dir, la cosa és clara. És quan algú se t'està pixant a la sèrie. No, no, aleshores sí. D'acord. D'acord. Hombre. Mira, sense anar més lluny. Però, perdona, però, però, el senyor Laporta, el senyor Laporta tampoc ho feia dir. Acaben de dir-li, en plena cibeles, en plena celebració, piqué cabrón. Sí. Vale, per menys d'això, per menys d'això, l'Eto, bueno, per dir, puta, Madrid, no sé com va anar la història. Madrid. Madrid cabrón saludar el campió. Lo mateix, exacte. Sí, lo mateix, exacte. En ell li va caure un puro, una sanció de... Sí, sí, sí. 12.000 euros. Bueno, i va sortir l'endemà mateix a disculpar-se. Abans que li fotessin les onziors. Sí, sí, sí, l'endemà mateix. Segurament ho va fer perquè li rebaixessin, evidentment. Bueno. A instàncies del club i tal. Amb aquests els hi ha passat res? No. Algú ha dit res? No. Hòstia, i serviria d'alguna cosa? Com a mínim, que no et prenguin per imbècil. Que s'ho pensin és una cosa, que tu demostris i és un altre diferent. Perquè d'altres... I aquests no aixequen mai la veu. Aquí ha passat de tot, ha passat absolutament al Tebas ETC. Vull dir, és que són una darrere d'una altra. I aquí tothom fot... És un pim-pam-pum i aquí ningú no diu ni piu. L'únic que diu, i ja ho sabeu, la meva opinió, amb el... amb el Piqué, que també em sembla un bocachancla, però, cony, que hi ha ocasions com ara el que... Això que ho va dir últimament em va semblar superencertat. Que li van dir, no ho sé, no ho saben que ell, si li foten l'ama, picarà, li van dir, que no sé què, lo del Madrid i tal, el dia que fem una Copa del Rei per una Copa del Rei. Molt bona, el dia que nosaltres cercamos a celebrar una Copa del Rei con una Rua, ja hablaremos. És el primer doblec que fa el Madrid. Clar, però per això et dic que els posa el seu lloc d'una forma molt fina, també s'ha de dir, perquè ell no ha dit mai una mala paraula. És que el Piqué no és imbècil, eh? Per això et dic jo, que el tio és un bocach, sí, però és que Pucs és l'únic i per això l'ho dien tantíssim. I és el que li passava en la porta que feia de pararallos. I serà president del Barça d'aquí uns anys. Segurament, segurament. I el Xavi d'entrenador. Segurament. I el Puyol de secretari tècnic. Però, mentretant, ara no hi ha junta ni directiva, però tu vas sentir... Jo és que crec que no hi ha hagut mai junta, mai, ni a l'època del Nuñez. Vas sentir parlant aquest senyor de les ulleretes fent una mica de vergonya aliena. El dia que va presentar en Valverde, que a més a més va venir a dir etc, etc, perquè era la notícia del dia, la porta que l'havia... Hòstia, feia vergonya aliena. Aquest tio no val, no està preparat de cap manera per ser president d'una institució tan gran com el Barça. La junta de veïns de la seva escala potser encara colaria la història, però que... Així com a dir, era soso fins a dir prou. És el conseller delegat i president d'una de les empreses més solvents que hi ha en aquest... Bueno, ens hem de preguntar... En el occidental. Ens hem de preguntar de qui és a dir. Alguna gràcia tindrà per vendre... Alguna gràcia tindrà per vendre condons però no per... Hi ha gent que serveix per una cosa i una gent que serveix per una altra i ja està. Que sigui el que sigui el tio, que a mi m'és igual. Però jo l'altre dia el vaig sentir parlar i deia... Hòstia, feia vergonya aliena. Jo cada vegada que el sento... No sabia... Bueno, és que allà tothom es prepara i clar, és boc fòpuli i la gent va allà patint pel que... És un sòmines... Quan la fastidiarà? És que no... És un sòmines total. És una bleda, és un peix bullit però és que un peix bullit porta un altre peix bullit. Vull dir que això és una cadena. Si el comandament, si el general és un desastre, clar, el que va cap a baix, imagina't com serà. Bueno, resultats. Mira com està el bàsquet. Bueno, jo recordo amb la porta hi havia alguna coseta al bàsquet bastant interessant, no? I es m'ha dit xupant la rueda. Bueno, jo et dic, jo me remito a los hechos. A los hechos. Vull dir, una altra cosa... que a mi també em caia com una patada al cul a la porta. Però he de reconèixer que prefereixo un tio que em caia com una patada al cul que defensi el que jo sento que en un altre que se m'ha... Que estigui posant la cara sempre. Exacte. Perquè no feia... No traia els demés a donar la cara. No, no, sortia ell i se li fotien al damunt, la caverna mediàtica amb ell és que no parava. Vull dir, que si catalanista, que si independentista... Li van caure per tot arreu. Resultat, a mi això m'és igual, però resultat esportiu portant una tercera divisió que és on estava el Barça llavors. El de pujar al Pep Guardiola s'han de tenir així de grossos perquè jo vaig dir ui, ui, cuidadito. Jo no, jo vaig dir fabulós. Cuidadito. Quan van pujar a Guardiola jo sí. Bueno, a veure series l'únic perquè estigui tot... A veure... Igual que quan van pujar l'Uix Andrés sí. M'encanta pel personatge. No, no, jo estava encantat però deia ui, ui, ui. Ah, a veure, és difícil. Per si diessin bé el Xavi. Bueno, sí, de puta mare. S'ha de dir molt bé a veure què passarà. Exacte. A veure. Exacte. Perquè una cosa, una cosa... S'ha de ser valent. I quan es va fitxar S'ha de ser valent. I quan es va fitxar el Reijard també vas dir olé tus huevos. El Reijard. El Reijard. Sí. El Reijard que els quatre dies tothom el volia fer fora. Tothom el volia fer fora. Veus el Reijard sí que no. Eh? El Reijard sí que no. Que no, que no. Tu no el volies fer fora. No. Però si veníem del no res. Però no. Moltes i... que volíem portar a l'Alemanya aquell. Saps? No. Sí, el Rossell. No, el Rossell volia portar a su amigo el brasileño. Com es deia? Sí. El del bigotet. Sí. Exacte, el brasileño. El guerrero. El guerrero de l'antifà. Sí. És igual. Un pastel dels seus. Sí, que havia sigut solucionador de Brasil. Sí, dues vegades m'ha estat, em sembla. Sí. El Felipao. Felipao. No, no. Felip Escolari. Escolari. Escolari. Felipao. Felipao. Felip Escolari. Que a mi, el senyor Rossell, per l'únic, l'únic, que em semblava bé, saps per què era? Perquè era l'únic que podia fer fora de la porta. Però mira. Mira com ha anat el tema. Qualsevol altre m'hagués semblat millor que el Rossell. Et dic una cosa, el senyor Nullista, exactament, aquesta teoria és la que va fer fora de la porta i va fer que arresés el Rossell. I semblava molt més del que era, perquè aquell també, do de paraula, no en tenia. No. Es va amagar com una mala cosa, una bestiesa. I ara que va pintar una mica d'allò, va dir, bueno, yo me voy. No, no, quan va veure el marro va dir, taluego, Lucas, va gestionar aquell fitxatge de Neymar d'una forma bastant fosca. De forma brasilera. No, de forma brasilera no. Amb ell li tenen diverses històries muntades allà a Brasil per sus amigos a todos los brasileños. I esto saps de què va, no? Saps el baile de l'Egipcio? Trapa acá que voy pa allá. Bueno. Esto te lo doy a ti pero vamos a medias, amigo. Hay unos cafos a l'Egipcio y los otros que le dan el cafo a l'Egipcio. Sí, bueno, bueno. Nero de dinero. Sí, bueno, bueno. Que es lo que ha fet al Valentino. Si no recordo malament, aquest senyor ara mateix està a Madrid en l'hotel Rejas, eh? Sí, sí, sí. No sé si li he posat la camisa del Jus. Hi ha altres que havien de ser i no hi són. fosca a darrere. Que la forma no ha sigut adequada, etc. Bueno, potser sí. Potser sí. Bueno, esperarem en compte ser menys. I el de les fitxatges que deies... Jo dic que... Jo és que trec els fitxatges que veure, que fitxatges dolents que fitxatges dolents ha fet cert. Però deixes d'explicar o no? Jo sí. És que, clar. Jo dic, aquest jugador, per exemple, el Gómez, el Cáceres, aquests... Jo no dic que siguin bons jugadors perquè evidentment no ho són. Són dius que estan jugant a primera i que juguen. I la toquen i molt bé. Però no són jugadors per estar al Barça. No, no. Cony. És igual que el Matí. El Matí, ho sento. Hòstia, cada vegada que surt a patir. Conyo. És així, això? És que és un... Però és que... És així. Sempre hi ha hagut fitxatges dolents. Emili. Emili. És fitxatges dolents, però jo... Clar que la pots festiviar. Que ojo, que jo penso que el Denis Suárez, el pes bullit que li dius tu a l'André Gómez, no siguen sigut fitxats als dolents. L'Alcácer no ha sigut fitxatges dolents. I ojo. Que no són mals jugadors. Que no són mals jugadors. Jo no estic dir que siguin dolents. Que poden jugar al Barça. Llavors, jo crec que no. Tal com juga el Barça, no poden jugar. No tenen lloc. Aquí, perdó, jo sí que crec que la cosa ha anat una mica i aquí se li ha de posar una gran... Sota el meu criteri. Jo crec que en Luis Enrique és un gran part de culpa. No. Amb aquests jugadors hi ha uns quants més. La seva forma de fer és un tant talibanesca. Sí, sí. El rotllo que es va tirar... Jo també hi estic d'acord. Perquè... Totalment. Jo no entenia, no entenc i no entendré mai el rotllo que es va tirar amb l'Eix Vidal. No. A més, un tio que li va donar tres partits, llàstima que es va lesionar, jugava de... Es menja la herba aquell pallo. Perquè aquell pallo ha anat donant voltes. Oh, mare de Déu. Ja li pots tancar el micro perquè hem de marxar. Censura, censura! 30 segons. 30 segons perquè siguin les 10 de la nit. Ens tornarem, si Déu vol, la setmana vinent. Petem-li la... Continuarem sense aixecar futbol i ja sabrà, quan no hi ha futbol hi ha que la directiva es delenta, els fichatges i totes aquestes coses. Fins aleshores que sigueu molt feliços. Tancar-los, tancar-los el micro ja, sisplau. Fins aleshores