Calendari xinès, banca, Madrid, fideuà i Barça

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Has de dir la desvernada. Què? Que has de dir la desvernada. Què? Digues la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desvernada. La desvernada. La desvernada. No. La desvernada. La semantera. No, sembles el de passapalabra, no. La desvernada. La semantera. No, la desvernada. La semantera. La semantera. Molt bona nit, són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'avisora municipal de Sant Jús, i ara mateix comença... La desvernada. Salutacions de l'equip del programa, el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dret. Hola, Miquel, bona nit. Bona nit, senyor Escazoquio. El senyor Marc Simón, que també el tinc a la dret, encara una mica més cap allà. Hola, Marc, bona nit. Molt bona nit. La senyora Núria García, que la tinc a l'esquerra. Hola, Núria. Hola, bona nit. I, com sempre, els intentaran contactar amb el doctor Santiago Barambio, la milicència d'Armand Garcia, que vindrà, suposem, per fer-nos el sopar. Sí. A veure si és veritat que un dia el fa, a part d'explicar-lo. El Josep Maria Montes, que ens farà la predicció del temps, el Mariano Bonfale, des de Madrid, l'Isidre Inglés... Algú més? L'Emili Sánchez. L'Emili Sánchez. I està aquí, amb les seves mans meravelloses, el más mejor de todos. Jo. Evidentment. Hola, Jordi, bona nit. Bé, comencem, comencem, comencem, comencem dient que avui és dia 30 o 31? 31. 31, oi? 31, sí. Jo pensava que ja n'hi tenia 30 dies. No, no, no. Que no sabes lo de los nudillos, tu? Lo de los nudillos. Enero, febrero, marzo, abril, mayo, junio, julio. Los nudillos que son, dos ospedidons. 31 de gener de l'any 2014, setmana cinquena de l'any. Hem transcorregut 31 dies. Uau, t'ha costat, eh? T'ha costat, eh? I, per tant, ens falta, senyor Simón... 334 dies. Molt bé, perfecte, sí, senyor. El sol, el sol ha sortit quan eren les 8 i 4 minuts. I s'ha posat quan eren les 6 i 6 minuts. Demà. Demà el Sol sortirà un minut abans, les 8 i 3 minuts, i es pondrà un minut després, les 6 i 7 minuts. La Lluna. La Lluna sortirà a les... No, no sortirà. No en la veurem. No. Ha sortit, de fet... Sí. Ha sortit... Sí. Sortirà, jo què sé, a les 8 i 25. Sí. I es pondrà a les 19 i 13. Sí. Sí. Demà sortirà a les 8.41 i es pondrà a les 20.27. I està nova. Per això no la veiem. Una pregunta. Si és nova i no la veiem, com saben que surt? Per què li posen horari si no es veu? Això els xinus. Cenos que avui comencen l'any... Del cavall. L'any del cavall, sí, senyor. Any 4712. Sí, senyor. Com, 4712? Sí, ells van l'any 4712. És que tenen mesos de 28 dies. Ah. Perquè els anys són lunars. Comença amb la Lluna Nova i el mes acaba... Però ells celebren l'entrada de l'any 2014? No, celebren el 4712. Són xinous. Perdona, perdona. I els musulmans també tenen un altre any nou i els jueus tenen un altre any nou. Sí, els anys dels jueus és el... I quan van fer els Jocs Olímpics a Pequín... Sí. Pràcticament tot el món utilitza l'any cristià. Sí. Ah, d'acord. El calendari gregorià. Perquè si no haguéssim celebrat els Jocs Atlèntics a l'any 4.000. Tenen en compte l'any d'Atenes, perquè és versus l'any d'Atenes. Els jueus estan pel, jo què sé... Sí, també una barbaritat, em sembla. Fixe't, des de l'època d'Egipte... Sí. I els musulmans, no, els musulmans ens tenen menys que nosaltres. Vols dir? Sí. No ho tinc clar, eh? Sí, perquè em sembla que és des del naixement de Mahoma o alguna cosa així. Poder ser, poder ser. Bé, això. Anys xinès. 4.712. Jo, quan he vist que era el 4.712, he pensat, dos anys menys i la independència. 4.714. Ah, mira. Sí, sí, sí. Anys xinès. Anys xinès. Anys xinès. I aleshores, aquí, canviarem l'horari, ens posarem... Horari xinès. Horari xinès i calendari xinès. Sí, senyor. I ja està. De bambú. Sí, senyor. Anem per les efemèrides. No, els anys, no. Ai, els aniversaris. Ah, sí, els aniversaris. Oi, és veritat. Quina amòria. Perdoni, perdoni, molt honorable. Sí, perdoni, eh? Tothom d'en peus, sisplau. D'en peus, eh? Sí, sí que és jove. Sí, oi? Jo em pensava que seria més gran. És molt jove aquest xicot, no? Oi que sí. Sí, sí. Qui? El senyor Artur Mas. Em fa cinquanta-vuit. És un criu? Sí. És un criu? Molt honorable, moltes felicitats. Això de regne, això... Cinquanta-vuit. Uns quants més, vuit. El senyor... Joaquim Nadal, que en fa 66. Aquest també li hauria agradat ser molt honorable. Només va acabar a ser conseller. I un mestre... de la radiodifusió. Per tots nosaltres, és aquell que la primera vegada que va fer un programa a Barcelona, va sortir al carrer amb la unitat mòbil i l'encuentra en una de les múltiples plazes que tenim en aquesta magnífica ciutat de Barcelona, en la confluència entre la Calle Balmes i la Calle Mallorca. Qui és? Lluís de l'Olmo, 77 anys. Però no hi ha cap plaça en aquells carrers. No, però per ell, que ell venia a la lleó, i clar, al saflar de Barcelona, però ell era una plaça... De Pontferrada, de Pontferrada. Clar, una cantonada de l'Eixample per ell era... Clar, ja en una plaça, pobrec. Després ja es va acostumar a viure a Barcelona, no ha marxat mai, viu a Roda de Barà. A Roda de Barà, és el president, em sembla, del club de futbol Roda de Barà, i sí, està... Moltes felicitats, don Lluís. Sí, senyor. I per molts anys, ja sembla que ja s'ha retirat, no? Sí, ja ha deixat de fer... Fa uns mesos, no? Fa molt poc, fa molt poc, sí. Bé, ara sí, anem a les... Ah, fa merges, coses que van succeït el dia com avui, 31 de gener. 31 de gener de 1580. Felip II va invocar el seu dret a l'associació d'Enric de Portugal. i davant de l'oposició dels portuguesos es va decidir a fer el que feien en aquells moments invair el país del buscà i ara va invair Portugal perquè clar, el senyor Felip II era fill d'Isabel de Portugal sí senyor jo soc rei 1922 el senyor de la sierva que com gent pot pensar que era un caçador no, era un inventor va enlaidar per primera vegada el seu invent que és l'autogiro de la sierva i va aconseguir pujar 25 metres durant 3 minuts a l'aerodrom de Getafe el que no diu la notícia que va passar després dels 25 minuts dels 25 metres després de 3 minuts però bueno, es va enlaidar, això sí El 31 de gener de 1938 es va constituir oficialment el primer gobierno español presidido por el general Franco, que sustituya la Junta Tècnica del Estado. Que també l'havia de presidir el senyor general Franco. Sí, sí. Va. 1994. Fa quatre dies. Sí. Efemèrides que segurament tots els barcelonins recorden. Algú avui sortia al diari i diu, vaig veure el fum des de casa meva perquè es va cremar al Gran Teatre de Belliceu. Un senyor fent una soldadura. Això diuen. I va caure un... una guspira és així això, això que diu una xispa quin any? el 94 l'havies nascut ja? un any el Marc va olorar inclús el fum sí? què feies tu a la Rambla aquella hora? jo explicaré el tema eh de petit, una altra cosa no, però Barcelona de punta a punta caminant i damunt avall caminant, uns quants cops, el meu germà era capaç de dir-te, els carrers de... de l'Eixample, des del carrer Tarragona fins al passeig de Sant Joan de Memòria, anant pel carrer Aragó. Tenia sis? Menys, menys. El teu germà i jo podríem fer tot de Barcelona, perquè jo no el sabia des de la Gran Via... Fins a la diagonal. Sí, sí. La veritat és que sí. I aquell dia, al matí, quan ja els bombers pràcticament havien apagat el foc, estaven per casualitat. No vam anar a veure, ni ens n'havíem adonat, ni ho sabíem, però el passar per davant, hòstia. Cotxes de bombers i tal, i ho vam veure. Sí. Avui llegia notícies sobre això, no?, i la senyora Montserrat Cavallera, que va sortir per televisió, diu, lo tenemos que reconstruir entre todos, este templo del canto, no sé què. Però avui deia que sí, que està molt bé, però és que ha perdut sonoritat. Ah, vale. A mi em semblava que hagués estat abans, no ho sé. No. Bueno, a veure, a veure. És que és la segona vegada ja que es crema. Ah, vale. Jo crec que de tant en tant s'ha de refer al Liceu. Diu, mira, posem el soldador. Però l'altra vegada no va ser per una bomba? No, també li van posar una bomba, sí. Ah, és veritat, seria això. La bomba, sí, home, a la saga dels rius, la bomba del Liceu. Però en aquella ocasió no es va cremar. No? No, no, una altra vegada es va cremar. Es va carregar aquí, s'han de carregar ja uns quants més. Bé, ja s'han acabat les efemèries. El sant oral. Sí, Sant Oral d'avui. Bé, doncs avui és Sant Joan Bosco. Sí, senyor. De Turí, presbíter de Turí, fundador de les congregacions celestianes. Sí, senyor. Patró... Patró d'Alcina i Santa Marcela. I dels impresors, no? Sí, em sembla que també. I dels impresors. I diria jo. Sant Joan Bosco. Avui he passat per aquest carrer a Barcelona. Sant Joan Bosco. Sí, aquesta serrià, no? Sí. Sí. Sí. Va des de la ronda del mig fins a la plaça Artós. Fins a la plaça Artós. Pensava que el dels impressors era el Gutenberg, no? Aquest llibre sant, descregut. Mare de Déu, senyora. I també Santa Marcela, viuda. Sí, per això la vam fer Santa Pobreta. Demà, Sant Cecíli, bisbe de Granada, i a més a més, màrtir. Santa Brígida d'Escòcia, lògicament d'Escòcia. Verge. I les vegades, Maria Anna, Viladot... No, Viladot no. Villot. Villot. I Otília... Ajuda'm, cuill. Baumgarten. Això, Baumgarten. que eren paules religioses. Són beates, aquestes encara no han arribat a santes. Bé, doncs a tot el que faci la seva un nomàstica avui o demà, aquells que facin anys, igual que el senyor Mas i el senyor Luis de l'Olmo, moltes felicitats. Sí, senyor. I que compren moltes más. Bé, ha arribat el moment de saber quin temps tindrem aquest cap de setmana i principis de la setmana vinent. No sabem com aniran les temperatures, si baixaran o pujaran. Aquest cap de setmana em sembla que farà més fred. Jo crec que demà plourà. Sí, demà plourà. I baixa la cota de neu fins als 400 metres. 400 metres, oi? Per el Pirineu, no? No li traieu la feina a l'home del temps, tu? És per veure si després tenim raó, no? Tots sentiu la mateixa emisora. El Tibidabo no, oi? No anirà al Tibidabo, no? No, no. El Tibidabo només fa 300 i es caig. O sigui, no en fa 400. Però la punta de l'antena... A la punta de l'antena, bueno, ja pujarem a mirar-ho. Però bueno, de fet, sembla ser que demà baixaran les temperatures. És igual, que ens ho digui l'home del temps, el substitut, això sí, senyor Carles Hernández i Rius, molt bona nit. Bona nit. Estava escalfant a la banda. Exacte, sí, sí. Hem fet el canvi ràpidament perquè s'han lesionat els titulars. Pobre nano. Escolta, m'heu de pensar aviam què fem amb aquest titular, eh? Sí, sí, sí. Mercat d'hivern o alguna cosa rara d'aquestes. Hem de mirar de fer un fissatge, no, sí. Bé, quins temps tindrem aquest cap de setmana? Demà plou. Sí, bueno, demà serà un dia bastant tonto, bastant tapadot perquè creua un front. Potser al matí encara hi ha alguna clariana, eh? Potser encara el sol treu el nas una mica tímidament, però els núvols seran els grans protagonistes. Llavors, tímidament podria caure alguna goteta durant el matí o a la tarda... Però els mapes ens continuen indicant que on hi ha el gruix de la inestabilitat o de la pluja probablement sigui a partir de la matinada, sobretot, i la primera hora del matí de diumenge. O sigui, no volem aixafar la truita perquè en un principi es veia com si això només tingués d'afectar el dissabte i el diumenge quedava més... Aquest soroll és meu? El què? No, no, aquest soroll era meu. Era seu, però ja l'has recollit. No et facis protagonista. Ja l'has recollit, el soroll, sí. Doncs... Doncs el fet és que la màxima intensitat de la precipitació sembla ser que ens arribaria de matinada, quan estiguem dormint, o algun petard que estigui de festa, i llavors aquesta inestabilitat, com que va de oest cap a est, acabarà de passar els últims jocs on acabarà de donar la precipitació i deixar alguna goteta potser seria... cap a la costa de Girona i la costa barcelonina. Això pot provocar que a primera hora del matí de diumenge encara tinguem alguns núvols, sobretot al litoral central i al gironí, pugui caure alguna goteta o fins i tot s'animi i la precipitació pugui ser una miqueta destacada. A partir del migdia, a partir de les 12, l'hora del verbut, sembla ser que els núvols ja es trencarien, que el sol començaria a guanyar terreny i tindríem un cap de setmana així mig-mig, un dissabte més tapadot i un diumenge que a partir de mig matí potser el sol tindria una mica més de protagonisme. Això sí, serà un cap de setmana fred. Això sí. Perquè avui hem tingut una màxima de 12 Sant Jús, però la sensació era de 8-9. Si demà tenim el cel tapat, potser ens quedem amb els 8 o els 9 aquests de temperatura i la sensació serà de fred, perquè l'aire fred que ha entrat aquesta setmana es queda el cap de setmana amb aquest front que arriba i diumenge, encara tot i la presència del sol, serà el cap de setmana típic del mes de gener, que això ja també t'ho cal, eh? Home, hi ha poca, hi ha poca, sí, clar. Perquè si no ho fa ara, després ho farà cap al març-abril i no... És que portem una festa bastant important, pensem que entre el desembre i el gener, perquè sense comptar aquesta setmana, que ha estat una mica normal, només havien hagut dos dies amb temperatures al voltant de 5 graus de mínima, des que va començar l'hivern. O sigui, estem parlant de les èpoques de l'any una miqueta més fredes i el temps no està acompanyant, no és un hivern que diguis allò, ostres, quin fred, o ens ha entrat una onada polar o una onada ciberiana, sinó que Aquesta setmana és la primera, que és una mica normal, però la ràbia una miqueta és que és qüestió d'aquest cap de setmana i prou, perquè sembla que de cara a la setmana vinent tornarem a recuperar aquestes màximes de 13-14 graus, fins i tot hi ha una previsió per dijous, que fins ben bé dijous farà sol, d'una màxima de 17 graus a Sant Jus. És una temperatura molt agradable, són valors màxims, que són més de principis d'abril, finals de març, principis d'abril, que no pas del mes de febrer, que encetem demà. Llavors, la setmana com es presenta? Doncs molt tranquil·la, gairebé tots els dies estaran marcats pel sol, amb alguns núvols alts, però sense massa complicació, o sigui, tota la inestabilitat entre dissabte i diumenge després la cosa s'arregla, és allò de dir, tornem a treballar, però que faci bon temps quan treballem, sobretot, i sembla que hi ha un frontet que podria afectar-nos el divendres, que ha ballat una mica durant tota la setmana, o sigui, ja us dic que aquest matí els mapes ens indicaven que tant divendres i sabta com diumenge hi hauria pluges, els mapes d'aquesta tarda sembla que donen la pluja per divendres i s'arreglaria el cap de setmana amb un ambient una miqueta més fresquet. O sigui que temperatures de nou vent fins dijous, tornarem a recuperar aquells valors agradables al migdia, o sigui, tota aquella gent que vulgui fer vermut, a part que el diumenge s'ha d'abrigar una miqueta, si volen fer vermut dimarts, dimecres i dijous el poden fer tranquil·lament amb temperatures agradables, al matí tampoc no és que faci un fred excessiu, estem parlant de mínimes entre els 7 i els 10 graus, o sigui que serà una setmana bastant tranquil·la. Llavors ja la patacadeta aquesta del divendres, el dia 7, que podríem passar un front, deixar una mica de precipitació i normalitzar una mica les temperatures al cap de setmana, però avui els mapes diuen que em sol. Quan el titular torni, potser us fa una previsió del cap de setmana més acurada. Ja ho veurem, ja ho veurem. Potser heu d'anar a fer la desvernada amb paraigua, això sí. Tu escalfa la banda perquè potser t'has de soplir del titular. Però puc descansar fins dijous. Sí, sí, sí, tranquil. Tranquil, tranquil. El dijous a l'última hora comentes d'escalfar. Molt bé, doncs així estem. Si toca la quiniala... Que si toca la quiniela, què? Que m'aviguis, coi. Ah, bueno, ja t'enviaré. No és que s'han dit aquí alguns comentaris que tot el que surt d'una quiniela s'ha de gastar. Sí, sí, sí. Ho gastarem aquella mateixa nit, sí. M'has deixat una mica espantat, sí. Ja t'enviaré un WhatsApp. Això mateix. Molt bé. Vinga. Vinga. A reveure. Bon cap de setmana. Igualment. Adéu. Doncs ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que hem buscat en els diferents diaris, però abans d'això, doncs, el regalem. I avui, precisament, buscant notícies i a veure si algú era mereixedor de la... i n'he trobat algunes, com sempre, la senyora Alicia Sánchez Camarga. Camarga. Com es diu així? Camacho. Ah, Camacho. Però Camarga potser li senta millor. Sí. Bueno, hi ha molts, però hi ha unes notícies que anaven una rere i l'altra i m'han cridat l'atenció. Resulta que aquests titulars deien Una cosa que des de fa uns quants anys no la teníem. Sempre les notícies sobre els bancs era que havíem reduït els guanys respecte a l'any anterior. Ojo, reducció dels guanys, no pèrdues. I que aquests bancs necessitaven un rescat o necessitaven diners de l'Estat o de les institucions europees per continuar la seva feina. Doncs bé, avui els titulants eren totalment diferents. Concretament, CaixaBanks. CaixaBank va obtenir el 2013 un resultat net, és a dir, després de totes les despeses que tenen, ara són... 503 milions d'euros, un 118,9, quasi un 120% més... que l'any anterior. Com el meu augment de sou. Això sí, els crèdits dels clients han baixat un 781% i les comissions han pujat un 3,5%. Concretament de comissions, CaixaBank ha ingressat 1.760 milions d'euros. El Ban Popular va tancar l'exercici 2013 amb un benefici de 325,3 milions d'euros. El BBVA ha guanyat més diners que el 2012, però tal sols va poder incrementar el seu guany en un 32%. Concretament, ha guanyat 2.228 milions. Pobres. El Banc Santander ha pujat només un 77%. A mi em fan patir, eh? Fins als 3.310 milions d'euros. I el banc de Sabadell va tenir un benefici, pobret ell, de 1.861 milions d'euros, que és concretament un 105% amb respecte a l'any 2012. Bé, aquests són, crec, els cinc bancs més importants del país i els seus números són escandalosos. Això sí, ploren, perquè han tingut que treure les closes de terra de les hipoteques i això fa que els seus guants siguin més baixos. que la morositat va pujant i que per això no poden donar crèdits a les pimes ni donar interessos a l'estalvi i han de cobrar més per comissions dels seus serveis. Bé, jo crec que ha arribat el moment de ressuscitar el Matalàs. Treure els diners dels bancs i guardar-los a casa, sota el Matalàs, o una caça forta, això sí, empotrada. Perquè, clar, ens amenacen que hi ha molts robatoris. Els que puguin, els que puguin fer això, clar, perquè hi ha moltes famílies que ja ni tenen comptes corrents ni tenen estalvis perquè no... No tenim feina. Bé, i mentre arriba això, els banquers i els accionistes que constantment estan parant la mà per retirar els guanys, els regalem aquesta... Qui comença? Jo mateixa. Doncs vinga. Per variar. Endavant. Bueno, la meva notícia tracta sobre un hotel bastant conegut a Barcelona, que es diu Hotel Reina Sants. Sí, sí, Reina Sants, que està al carrer Pau Clarís, cantonal de Consell de Cint. Exacte, situat entre Pau Clarís i Consell de Cint. Sí, abans es deia d'una altra manera. Sí, es deia Asse Diplomàtic. El diplomàtic, exacte. Hi havia un senyor vestit d'almirant, una gorra. Que t'obria la porta quan arribaves amb coixa. Jo recordo un amic meu, que vivia a la vora, estava fent l'amílic, I la primera vegada que va passar davant d'allò li va saludar el sepulte. I va veure si mi cae un paquete. Doncs resulta que aquest hotel, que està portat per la cadena Mariot, l'ha comprat un fons de l'exèrcit de Qatar per un preu de 78,5 milions d'euros. Res, res, res. El fons aquest, una mala bolsaca, diu, mira, tinc 78 milions d'euros i ja li comprarem un hotel. La cadena Mariot continuarà gestionant l'establiment, ja que l'acord amb el comprador preveu una gestió a llarg termini. Tot i que el fons de Qatar participaran en les decisions més estratègiques. L'hotel, quan estava en mans del AC Diplomàtic, era de 4 estrelles, però després, quan va ser comprat per Mariot, va passar a ser de 5 estrelles. A més a més, es va ampliar la plantilla fins a arribar als 100 treballadors. Déu-n'hi-do. I això va ser al març del 2012. L'hotel compta amb 212 habitacions i durant el primer any de funcionament, o sigui, aquest ha transcorregut el 2012-2013, ha tingut una ocupació mitjana del 67%. Deus estar molt bé per ser un 5 estrelles. I, segons l'avantguàrdia, el fons aquest de Qatar és desconegut, o sigui, no té experiència en el sector hoteler. Bueno, no els hi cal. Tot i que el general Tani Alcuari... Veus? El general que es posarà a la porta... Ha explicat que el seu objectiu també és invertir en les ciutats més importants d'Europa, com París i Londres. Ah, clar. I el grup Mariot té 8 hotels a la ciutat de Barcelona, dels quals són de la marca Renaissance. Està bé, ja veus. Sí, bueno, si tenen peles per fer-ho que ho facin. I després una notícia també lligada amb la ciutat de Barcelona és que avui Google ha publicat una llista amb les 10 ciutats més fotografiades del món basant-se en una aplicació que es diu Sitemaps. Sí, bueno, la Sagrada Família ja m'explicaràs amb tots els japonesos que venen. I el rànquing queda en primer lloc Nova York, en segon lloc Roma i en tercer lloc Barcelona. Barcelona! Ja ha dit jo, la Sagrada Família. Després venen, bueno, París, Istanbul, Venècia, Monte Carlo, Florencia, Buenos Aires i Budapest. Ja veus. Molt bé. Està bé això, no? Com es diu ara, la marca Barcelona. Fa una gràcia això. La denominació oficial aquesta del Cava diu que li volen canviar i posar-li Barcelona. Hi ha un grup de cavistes que diuen això de denominació d'origen Cava que ja no d'allò. Barcelona. Sí, i cantarà la Montserrat Cabellet. I el Freddy Mercury, pobret, no. I la Montserrat Cabellet en fa l'efecte, que tampoc està... Bueno, la seva filla. I ara l'Ajuntament ha adquirit la Casa Vicenç de Gaudí. Ah, sí, per fer un hotel. Un museu. Sí, per ampliar com la ruta turística de Gaudí, doncs ja faran, bueno, ampliaran com la guia aquesta turística amb un punt més, que és la Casa Vicenç. Sí, perquè clar, que ara tapen una lona a la pedrera. Sí. Sí, avui he passat i estava tota... Diuen que a l'alona aquesta hi posaran la foto de la pedrera. Sí, però jo no ho entenc perquè això ho deuen fer per rehabilitació, no? Per rehabilitació de la façada, sí. Però si no fa gaires anys ja l'estaven rehabilitant, no? Sí, per això l'ha fet la Caixa. L'ha fet la Caixa a Catalunya i clar, no s'ha de tornar a fer. Vinga, la teva notícia. La meva, bueno, doncs jo és que a més a més em sorprèn molt aquesta notícia, de tant en tant va sortir notícies d'aquestes i em sorprèn molt. Diu, uno de cada cuatro negocios en España se encuentra en la economía sumergida. Això segons l'Associació de Treballadors Autònoms. Ah, pensava que era l'associació d'escalafandristes... No, no. Però, esclar, és molt curiós. Si és submergida, com els tenen controlats? Com ho saben, no? Llavors, esclar, fan una sèrie d'argumentacions que, evidentment, si un treballador autònom té que pagar... 210 euros de retenció i 270 de cotitzacions al mes, si fa més de 1.000 euros de benefici nets, clar, que no en tenen, que li queden 500 i pico tal, i que s'entén. Diu, el problema ja no són tant els autònoms que estiguin així. Com a economia submergida, per exemple, es compta, jo què sé, la botiga de verdures i fruites que hi ha a la cantonada... Aquesta poc submergida té que ser, no? Sí, de cada tres vendes, doncs una... No la passen per caixa. Ah, bueno, això sí. Sí, però és que avui això ja no funciona així. Aquests negocis funcionen per als metres quadrats que té el negoci i llavors pagues el... No sé com en diuen. Té un nom especial i pagues... Per mòduls paguen ara. Per mòduls. quadrats, pagues tant. Tants armaris... Sí, sí, i ja està. És igual, guanyis o no guanyis. Sí, senyor. L'Ajuntament de Barcelona i la resta d'Ajuntaments no saben d'on rebre els diners. No sé si heu llegit, potser una notícia que portàveu aquest paperama que per penjar cartells d'ociàfos i trasllados i tal, i hem fotut una multa de 150.000 euros. Sí, sí. Perquè, clar, a Barcelona no es poden embrutar les parets. No es poden embrutar les parets, no? I aquest paperama, doncs, havien concretament pensat 300 i... I els han comptat? Paperets, sí. Si la policia anava darrere d'ell i que l'anava de penjar a un... La policia el treia. Però el bo és que, per el que jo he pogut llegir, que no sé si és totalment cert, sembla ser que no els penjava a qualsevol lloc, sinó que anava a les botigues i demanava permís per penjar-los. Permís per penjar-los, això s'assembla. I li han posat la multa? Sí, 300 euros per cada paperet. i n'hi van agafar el que deies tu, 300 i pico i què deia el paper? traslados, baratos saps d'aquests paperets que et treus la pastelleta i et poses el telèfon? si ho penges a una farola, això? és ilegal, no es pot fer, no és espai públic bueno, doncs aquí a Sant Jus A lo millor la normativa és diferent, estem parlant de la ciutat de Barcelona. De fet, aquest senyor sembla ser que també ha volgut penjar, volia penjar els papers a... A Sant Cugat, em sembla que era. I la policia va agafar el telèfon i el va trucar i li va dir, escolta, miri, que està vostè penjant això i la normativa municipal no ho permet. Clar, és que haurien d'haver-lo avisat abans. No sé si ho heu vist per televisió, però jo ho he vist aquest matí, m'ha fet molta gràcia, perquè es veia el cartellet penjat a la farola, el tros d'engròs, que es veu que seria el principal, el telèfon difuminat, i els paperets que em penjaven amb el telèfon sense difuminar. I dius, si difumines els telèfons, difumines tots dos. Està bé que el posin per televisió, i així... Ostres, mira, jo necessito un transportista. A veure si així el pobre pot guanyar pasta per pagar la multa. Si difumines el gran o els petits, també, perquè es veia el gran difuminat i els petits que hi havia a sota... No, llavors dius... Es veu que... L'editor del vídeo... Cortevista. Diu, bueno, això no es veurà. Doncs estàvem allà, de l'economia submergida. Sí, i diu que això no només es dona entre els desempleats, sinó que hi ha molta gent que està cobrant un sou i que fa tasques que no cobra o que no declara. però a mi és clar, jo sempre que llegeixo una notícia d'aquestes em pregunto i com saben, si són economia submergida com ho saben i a més és que el quantifiquen tants milions, tanta gent clar, és una mica llavors fa una sèrie de propostes perquè per reduir el tema aquest o per no d'allò, que sigui pagar menys impostos, menys cotització de la seguretat social etcètera I, bueno, no ho sé. Jo, la veritat és que... A més, és molt bo perquè el portaveu d'aquesta associació de treballadors autònoms es diu Amor. Amor. Amor. Ai, mira, quants ens estimen. Marc, deixa ja la de... És que m'has xafat la notícia. Quina? La del senyor de la... No, del banc. La teva botifarra de la meva notícia. Ah, bueno, no, la pots comentar. No, no, no. Si tens més dades... No, tenia les mateixes dades més comuns, però... Hi ha una cosa, perdona, eh? Que cada any, com deies tu, els bancs han anat guanyant. Sí, sí. No el que tenien ells estipulat, però han anat guanyant. Sí, no el tenien previs guanyar 4.000 milions i només han guanyat 2.000. Sí, sí. Però em sembla que va ser l'any passat, el Banc Popular, l'any passat o ara fa dos anys, va perdre 1.000, no sé si van ser, 1.300 milions. Sí, ojalato. Sí, digues, digues. I en canvi aquest any ha pujat... L'any passat, a balanç, el Banc Popular va perdre efectivament 1.000 i escaig milions perquè va fer unes provisions a balanç pensant en la possible morositat. És a dir... De tots aquests crèdits que tenim concedits, hi haurà tants que no ens els tornaran. Per tant, fem una provisió de balanç per... Per cobrir. Clar, això va baixar els guanys fins a arribar a pèrdues. Però, clar, no els han aflorat tots, aquesta provisió de fons. N'han aflorat una mica, perquè sembla que la mobilitat també ha baixat. I, clar, això ha significat que els guanys s'han pujat una mica més. Clar. Però això és una... Anava a dir trampa, però no és una trampa, no? És un sistema comptable molt habitual. Ja, ja, ja. Igual se'ns enfonsa l'edifici i hem de comprar un edifici nou. Per si cas, fem una provisió de balanç de tants milers de milions, o sigui, que hem de comprar un edifici nou. Després de l'edifici no s'enfonsa. I això són guanys. En principi són pèrdues. Però després, quan els treu, són guanys. Jo, dades que havia trobat, per exemple, de Bankia, aquest gran Bankia. Bueno, Bankia ja no l'he volgut, no. De gener a setembre del 2012 havien perdut 7.053 milions que han sortit de la nostra butxaca. Sí, bueno, els han perdut però els han trobat ja. Els han trobat, sí. I aquest any... Ja ens els tornaran? No. No. Pa què? Pa què? Sí, han de reformar el camp del Madrid, home. Així és veritat. 400 milions. Amb un hotel a dins, em sembla. Sí, també. I botigas. S'ha de dir que aquest any, el 2013, se suposava que guanyarien 308 milions d'euros, que són els que li donaran al Florentino. per construir l'estadi. Encara no és segur que facin aquesta remodelació segons aquest disseny, perquè es veu que un dels dissenyadors és català. Un dels arquitectes és català. I l'Ajuntament està una mica molt. I no sé per què no fan una europòria, perquè hi ha posats. Home, allà a la castellana tindrien posat. I a més a més hi ha un altre problema que tenen, perquè clar, un dels ingressos que tenen previstos és un espònsor. Però... Clar, no es paga el mateix si l'estadi es diu Santiago Bernabéu, el que sigui, que només es digui el que sigui. I aleshores, clar, temen que si li tremen el nom Santiago Bernabéu, potser els socis s'hi fotria sobre. Però que s'ho estan rumiant. Una mica és com aquí a Can Barça, per això, no?, aquest tema. Ja sé que no és hora d'esports, però a Can Barça igual, no?, perquè poder fer la remodelació tindran que posar-li cognom. Sí. però ara tindran una parada de metro que es dirà Camp Nou però Camp Nou ja no és tan nou ja li poden canviar el nom nou Camp Nou Camp Nou i aleshores qui ho farà l'esponsor aquest diari el nou però van sortir que no ho farien sinó que remodelarien el nou Camp Nou si no hagués sigut el camp novíssim però com és el nou del nou però aquest del Madrid què seria? un altre o remodelat? no, remodelat tirat a terra i tornat a escriure no, no, el deixen només li posen la carcassa sí, que és com no sé com dir i això sí, tapat totalment tapat amb una visera retràctic perquè la gespa es faci molt bé exacte Bueno, sí, he trobat una notícia així, una mitjanament així. Bueno, a raó del que has dit tu del calendari, m'he posat a buscar... El xino? El xino. M'he posat a buscar diferents tipus de calendari. Sí. Segons el calendari breu... Sí, estàvem a l'any 6.000... Quan? 7.000? 5.774. 5.700, sí. I et dius res. Per quatre dies. Segons l'islàmic, el 2.788... No pot ser. Sí. No pot ser. Des de quant compten aquesta gent? No ho sé, però... Ah, potser des de l'Odebram, no? Islàmic... És que per calcular l'operació del calendari islàmic té la seva marro, sí. Perquè del cristià al musulmà has de dividir l'any cristià... No, has de restar l'any cristià 622, sumar-li el mateix valor que t'ha donat i dividir-lo entre 32. I això... Ah, no, clar, no ho he dividit entre 32... Ai! Molt bé, molt bé. Error tècnico. Ja em semblava mi estrany. Bueno, almenys no s'equivoquen els anys que falten per... Però no pot ser, 87 anys, no pot ser. No, no. Bueno, és igual, deixem de... Seran 800 anys. No, més, més, més. Bueno, és igual. Mira a veure com van i ximar, home, i ja està. però m'ha fet gràcia perquè he trobat el calendari persa des d'aquí crido a tot el món a canviar el calendari persa perquè és molt més precís que el calendari greugúria t'ho explico breument Ates que al calendari gregorià hi ha un error d'un dia cada 3... Espera, un dia cada 4 anys. Sí, bueno, el dia dura 23 hores i no sé quants minuts i els calculo 24. Sí, sí. El van adoptar el 1925 dos països, no direm quin, però al calendari gregorià hi ha un error d'un dia cada 3.320 anys, per això ho fem als anys viciestos aquests, però en canvi en el calendari persa l'error aquest apareix cada... 3,8 milions d'anys, amb la qual cosa, això de l'anyo visito ja no sabríem ni què és. Això sí, el que fan és afegir-li tot un mes. Ah, d'acord. Està bé, i a les hores ja queden d'allò. Llavors, comença l'any, que també és més... ja no faria falta el de los nudillos, del que seria el seu gener, que és el 21 de març, fins al 23 d'agost, els mesos tenen 31 dies, Els altres 5 tenen 30 dies i l'últim mes de l'any... No, 29 o 30. Però això cada 3,8 milions d'anys és més precís. Estem parlant de... És mil vegades més precís, més aproximadament. però bueno, els sinus cada mes té 28 dies són 6 mesos de 31 dies 5 mesos de 30 dies i l'últim dia de l'any 29 o 30 dies segons sigui de traspàs o no com el nostre, no era un mes el que li afegien li afegeixen un dia però és cada m'ha fet gràcia i això d'afegir el mes? no, afegir el mes és amb un altre calendari m'he confós és amb el de la vella ostres, ho tenia apuntat Home, escandinau? Ah, sí, el calendari de Torre. No, bueno, és igual. Ara buscaré. Ja us ho diré la setmana que ve. La setmana que ve us diré en quin any estem des de la Fundació de Roma, que crec que és el 2700... 63 o 64 però ho mirarem però està buscant calendaris hi havia un que li afegien era un d'aquests de per allà de l'escandinàvia o no sé què era el calendari antic el rúnic que li afegien un mes complet hi havia anys d'11 mesos i li afegien un mes sencer jo crec que també està bé Bé, dona, tens de vida la meva notícia? Me l'estalviu per la setmana que ve. A veure, ho dic, que jo llavors em menjava la meva, la meva era per fer palla. No, bueno, doncs el llegim. Ja sabeu que quan hi ha crisis, hi ha empresaris que reconverteixen el seu negoci. Ferrava per reconversió del negoci. I el que venia pipes, doncs ara ven el tramosos. Doncs hi ha unes quantes empreses que no van canviar de negoci per qüestió de la crisi, sinó perquè la seva evolució els va portar a canviar de negoci. I, per exemple, tenim una empresa que segurament el Marc coneix, diu, oi, aquests, Samsung. Sí, i tant, i tant. Doncs Samsung va començar venent peix. Ai, sí. Eh... El senyor Wing Chun va fundar l'empresa l'any 1938, a Corea, per l'exportació de peix sec, vegetals i fruites. Va ser l'any 1969, quan es va fusionar a Sunny Electronics, i va començar, doncs, a la seva... Amb el tema d'electrònica. I va deixar de banda el peix o va continuar amb el peix? Sembla que el peix l'han deixat. Opel, fabricant de cotxes. We live in autos. Nosaltres vivim pels automòbils. Doncs aquests senyors van començar fa 151 anys... com a fàbrica de màquines de cosir. No, perdona, fa 150 anys, exacte, com a fàbrica de màquines de cosir, que després va ampliar a què? A les bicicletes. I finalment es van dedicar a... Això ho veig més normal, veus, que no el del peix sec. Una altra empresa, doncs, també molt coneguda, Nokia, filandesa, ella, doncs es va fundar l'any 1865, quan el senyor Frederick Idestam i la seva dona van obrir una fàbrica de pasta de paper. Aquesta sí que ho sabia. Uns anys després, es va unir l'empresa amb una que estava al costat, o sigui, necessitàvem ampliar, i diu, mira, aquesta empresa, ens unim, sí, sí, sí. I sabeu què fabricaven? Què? Botes de goma i pneumàtics. Txirucas. No, catiuscas. I pneumàtics. I, finalment, l'any 1922, van comprar una companyia de cables a Helsinki i van començar a desenvolupar la seva tasca en telecomunicacions. Molt bé. Una altra fàbrica de cotxes, Peujot. Peujot fabricava ballenes pels corsers i els anomenats mirinyakes, que són unes coses que servien perquè les faldilles de les dones tinguessin amplitud. També fabricava molinets de cafè, fulles d'afaitar i màquines per tallar els cabells als cavalls. Ah, mira... Va ser després, durant generacions, va anar innovant i finalment Armand Peujot va començar a fabricar automòbils, que és el que fan en aquests moments. Hi ha una fàbrica espanyola molt famosa, sobretot dels que acostumen a anar amb bicicleta, que diuen que són una de les millors bicicletes, no diu les millors bicicletes que es fabriquen, que són les bicicletes Orbea. Encara funciona la fàbrica. Encara funciona la fàbrica Orbea. La van fundar els germans Orbea l'any 1840 a Eibar i es dedicava a fabricar revòlvers. Carai. Ah, sí, l'altre dia vaig sentir alguna cosa. Després es van dividir en dos. Una de les companyies va ser absorbida per la Unió Espanyola de Explosivos, Rio Tinto. I l'altre va començar a fabricar fresadores, premses, taladros i bicicletes. I a partir de l'any 1971 s'ha centrat únicament en l'esport i concretament en les bicicletes. I acabem per una altra empresa també molt coneguda, que és Suzuki. Suzuki, l'any 1908, es dedicava a la fabricació de talads. L'any 1951 es va col·lapsar la indústria del cotó, I aleshores van dir, doncs, aquí hem de fer una altra cosa. I es van dir, doncs, mira, per l'altre, fabriquem automòbils. Molt bé, mira. I van començar a fabricar automòbils. N'hi ha més, eh? També... Jo en sé una més. Quina? Kyocera. Kyocera, que es fabriquen empresores. Sí. I abans què feien bolígrafos? Ganivets. Ganivets. Sí, amb la ceràmica que encara en fabriquen i són dels més... dels més ara que posen en moda aquests que són de ceràmica que porten anys que s'embruten de mala manera i no hi ha manera de rentar-los però que són els més que tallen molt bé tallen molt bé un apunt sobre el tema dels calendaris jo volia abans comentar-ho en veu alta però com que no estaves avui preferint dir-ho l'has mirat a Viquipèdia ja ho tens jo Sí. No, no, no, i ho he mirat per assegurar. L'any musulmà, o l'època, el calendari musulmà, comença el dia, o l'any de l'Ejira, que és la fugida de Mahoma. La fugida de Mahoma, o sigui, després de l'Ejira. No el naixement, la fugida. La fugida de Mahoma, sí. I és el 622 de l'era cristiana. O sigui, el 2014 s'havia de treure 622... Correcte, i són 1.000... doncs 1.600 i escaig 1.700 potser no, no 1.400 1.392 si no m'equivoco llavors aquí l'operació matemàtica t'han enganyat perquè és l'any menys 622 622 De l'Ègira, que és la famosa fugida de Mo. Que va a la Meca. A la Meca. Sí, senyor. I van. Nosaltres no, ens n'anem a Madrid. Sí. D'entres de l'anama a Madrid per parlar amb el nostre bon amic i company, Mariano González... Y otras hierbas. Y otras hierbas. Señor González, buenas noches. Buenas noches, buenas noches a todos. Váyase, señor González. Pues nada, adiós. ¿Qué tal? ¿No estás en la convención del PP? Pues no. Intento evitar cualquier acto que me haga salir sarpullido. Ah, es que no, llamándose Mariano, yo pensaba, digo, igual se ha ido a la convención del PP. No, qué va, qué va. Además, ya de PP básico van quedando cada vez menos, porque se están yendo. Sí, sí, se están... Pero es que, claro, si lo piensas fríamente, Mariano González, tú vas para presidente de gobierno. Está claro. Reúno lo peor de las dos casas. Bueno, no sé, te faltaría el Rubalcaba por en medio, ¿eh? O el Aznar. Y alguno más, pero igual que los reyes... No te llamará Suárez. No, no, no, pero igual que los reyes se acaban llamando a algunos de los hijos y de todos los santos, pues vosotros lo habéis dicho muy bien, Mariano González y otras hierbas. Y otras hierbas, sí, sí. Efectivamente, pues todos los Rubalcabas y demás van englobados ahí. Ajá. Oye una cosa, mira, estaba buscando noticias sobre Madrid y yo no sé si esta ha sido como consecuencia de la presentación a la candidatura olímpica para el 2022, 2045, 2080, no sé para cuántos años se presentaba la candidatura olímpica. Vamos camino del siglo XXX. Creo que finalmente, de momento, doña Ana ha decidido, por lo menos mientras ella sea alcaldesa, no presentar una nueva candidatura para no volver a tener que hablar del... del Coup of... Del Coup of... Relaxing. Relaxing. Pero el Relaxing Coup, exactamente. Pues yo he visto una noticia que dice que Madrid se ha gastado 11.000 millones de euros... en una serie de obras que son realmente extraordinarias. Una, que supongo que sí que os habrá ido bien, que es el soterramiento de la M30. Hombre, evidentemente. Esa sí, ¿no? Sí, esa ha mejorado mucho el tráfico en ciertos momentos. Que, bueno, realmente el presupuesto para soterrar la M30 estaba presupuestado en 3.600 millones, pero, como es habitual, acaba costando más de 6 millones. Empiezas a hacer un agujero, un agujero, un agujero y nunca sabes dónde te va a llevar. Claro. Pero bueno, el sotorgamiento de la M30 se ha hecho. Creo que incluso habéis ganado unos jardincillos por encima. En fin, bien, ¿no? Está bien. El espacio parece pequeño en las fotografías, pero luego es grande el espacio ganado. Sí, en general ha sido una obra positiva. En general. Ahora hay que pagarla. En cambio, lo que no se llevó a cabo es el famoso Centro Internacional de Congresos. Un edificio con 190.000 metros cuadrados, de los cuales 70.000 eran por encima de la superficie y 120.000 metros cuadrados bajo tierra. Pero volvió a convertirse en un símbolo de la ciudad. Pero llegó la crisis y en el 2010 se decidió suspender... Se quedaron muchas cosas. Sí. Se habían hecho obras por 19 millones de euros y entonces dijeron como no vamos a seguir, hay que consolidar estas obras, hay que protegerlas para evitar que se eche a perder y esto costó 80 millones de euros. Y en el futuro, pues ya veremos. Bueno, eso que tendremos ganado cara al futuro, ¿no? Bueno, ahora el ayuntamiento está mirando que como hay un hueco hecho para el parking y el auditorio subterráneo prácticamente también está terminado, están mirando a ver de recuperar parte de estos 99 millones, casi 100 millones de euros que ha costado el palazo para ver si pueden recuperar algo. Sí, es correcto, correcto. Ya sabemos lo que le ocurre a la botella a la hora de... Toma las medidas que estima oportunas y no siempre son las más positivas. Ya veremos lo que cuesta la apertura de todo eso, a pesar de que solamente estén ganados los 100 millones de euros. Digo gastados los 100 millones de euros. A ver qué nos cuesta, a ver qué nos cuesta. Una cosa que sí me ha sorprendido, porque habla de un coste, no sé exactamente el coste, pero que sí, sí, exactamente, sí lo tengo. La transformación ha costado 125 millones de euros la transformación del Palacio de Telecomunicaciones, que es lo que han transformado. Pues lo ignoro. El Palacio de Telecomunicaciones. Ignoro qué es lo que han transformado. Sabes dónde está, ¿no? El Palacio de Telecomunicaciones. En el mismo centro de Madrid. Sí, sí, sí. Que se me equivoco con la Plaza de las Cibeles. Sí, sí, la Plaza de Cibeles, ¿no? No, está en... No, en Gran Vía. Te lo diré. En Gran Vía. En Gran Vía. Pero es una plaza, me parece. Están en la plaza por la zona de Ópera. Perdón, por la zona de Callao. De Callao, efectivamente, sí, un poco más abajo. Un poco más abajo de la plaza de Callao. Bueno, pues ha costado transformar 125 millones de euros porque han trasladado, han hecho un centro cultural y, claro, han tenido que trasladar a los funcionarios, que no sabemos cuánto ha costado, Esa excusa perfecta. Vamos a transformarlo en un centro cultural. Por ejemplo, ¿no? Otra de las grandes obras de Madrid es la llamada La Caja Mágica. El Real Madrid y el baloncesto ya no juegan La Caja Mágica, ¿no? Es tan mágico, tan mágico que han desaparecido los partidos del Madrid. Efectivamente. Lo utilizó durante una temporada, yo creo que más por temas de imagen que por otra cosa, pero al final resultaba incómodo. Exacto. Bueno, pues fíjate tú que la caja, que es una caja, realmente es una cosa así en forma de caja, de acero, aluminio y hormigón y gas cristalado como natural se presupuestó por 100 millones de euros y cuando lo acabaron la factura ascendió a casi 300 millones y es redondeando en este caso, más que en una caja que es cuadrada, redondeando para algo que no sé si se utiliza para algo cada vez menos sinceramente ya se está utilizando cada vez menos Partidos de tenis en algún momento se han utilizado. En fin, se han hecho algún espectáculo, pero realmente son obras que no van haciéndolo con mucho uso. No se van haciendo mucho uso de ellas. Y bueno, hemos empezado con una obra que en principio hemos dicho que esta puede haber sido buena, que será el soterramiento de la M30, y acabamos con una que también en principio podría haber sido buena, que es Metrosur. que es una línea de ferrocarril realmente, más que de metro, pero bueno, que une las localidades de Getafe, Alcorpón, Leganes, Fenlabrada y Móstoles para que se pudieran beneficiar de la red de metro de Madrid, es decir, de estas informaciones. Eso es correcto y es una red que está hecha y funciona. Y funciona, efectivamente. Funciona muy bien y, bueno, funciona muy bien. Funciona bien, vamos a decir que funciona bien y sobre todo... une todas esas localidades con la red de metro de la zona sur de Madrid. Tiene concretamente 28 estaciones y un recorrido circular de 41 kilómetros. Esa no es mala. Sí, pero el problema es que en 1999 se emplearon 14.000 obreros en su construcción que duró casi 3 años Pero los cálculos que se habían hecho para emprender esta obra era que podrían utilizarlo o se preveía que lo utilizarían 140.000 pasajeros cada día. Y según las últimas estadísticas no llega a 80.000. Los madrileños estáis muy mal acostumbrados, vais en coche a todos lados, hay que coger el metro. No, no, es que las últimas estadísticas no tienen en cuenta seguramente que la zona sur de Madrid es una de las más castigadas por el paro y la gente ya no tiene que ir a trabajar. Y la gente ya no viaja, claro, ya no viaja, ya no tiene que ir a Madrid. Entonces eso presupone unos cuantos, no ya unas decenas de miles, sino unos cuantos cientos de miles de personas que ya no vienen a trabajar a Madrid ni se mueven a trabajar por sus alrededores. Sí, yo, de hecho, tenía un amigo que vivía, no me acuerdo por dónde, pero sin una de estas poblaciones, decía, mira qué bien, me hacen el metro y tal, ¿no? Podré venir en metro, no hará falta que venga en coche. Lo jubilaron. No, se fue a trabajar a León. Claro, claro. Desde luego, la obra en sí no es mala y es muy aprovechable. El problema es que será aprovechable en el futuro si las cosas se arreglan, ¿no? Claro, claro. Y sobre todo porque todas estas ciudades, además, que en un principio eran muy dependientes de Madrid, poco a poco se han ido convirtiendo en grandes ciudades de las cuales las... Ya tienen su propio... Claro. Ya tienen, se autoabastecen en sus propios negocios, ya sea cual sea, bancos, industrias, polígonos... Como Guadalajara, sin ir más lejos, que tiene hasta una estación de lave. Exactamente, sí, sí, sí. Entonces poco a poco han dejado de depender tanto. Pero vamos, la idea en sí no es mala, a mí no me parece. En otros casos las he visto catastróficas, pero en este no me parece mala idea. Sobre todo porque las personas y los ciudadanos que se pueden aprovechar de ello suelen ser gente con... escasos recursos económicos en general. Bueno, y además como no han subido los precios del ticket del metro, pues... Al menos por el momento. Ya nos lo guardarán. Seguramente. Pero al menos por el momento. A mí la que me está preocupando últimamente es la obra que plantea nuestro querido presidente Florentino Pérez, el presidente del Real Madrid, claro, en el nuevo Santiago Bernabéu. Hombre, te van a hacer un centro comercial. Van a hacer un estadio galáctico... Bueno, eso es una parte, una pequeña parte. Al final van a coger prácticamente toda la manzana entera y van a hacer una especie de caja de bombones galáctica. Dicen que inspirado en las catedrales clásicas y todo esto. Ahora entiendo lo de Butragain y su ser superior que decía Florentino. Y va a costar, según dice el PESA, de 400 millones de euros. Sí, bueno, se presupuestan 400 millones de euros. Pero luego ya sabemos lo que pasa. 1,2. De todas maneras, parece ser que la Unión Europea le va a echar un vistazo. Hace muy bien, hace muy bien. Hace muy bien que luego ya sabemos lo que pasa con estas cosas. Es que no entienden muy bien ciertos movimientos entre ayuntamiento, comunidad y Real Madrid. como están en el ojo del huracán en uno de los ojos de los huracanes que hay varios huracanes que hay por ahí dando vueltas que luego lo pagamos entre todos el Estadio del Madrid ya verás el Estadio del Madrid lo que plantean es que sea promocionado o sea de alguna forma subvencionado por un... ¿Por alguna avispada empresa que patrocine el evento? Lo patrocinamos los catalanes. Hombre, yo por mí encantado. Uno de los arquitectos, parece ser que eso es una de las cosas que a la afición madrileña no le gusta, uno de los arquitectos es catalán. Pero el nombre, el nombre, Cataluña. Que tengan en cuenta, de todas maneras, señores del Reino Madrid, que su ínclito club... Muestra del Señorío fue fundado por dos catalanes. Y al Barça par un de Madrid, ¿no? No, un suiz. Un suizo. Chocolate con leche. Chocolate con nata. Un suizo. El Barcelona por un suizo. No sé para qué vais... Sí, sí, pero el Real Madrid fue fundado por dos catalanes. Y el Real Club Deportivo Español de Barcelona creo que fue fundado por un madrileño. Entre otros. No me extraña. Entre otros, ¿eh? Mira, son estas cosas que tienen... Sí, son cosas que pasan. Los flecos sueltos de la historia. Esto es una muestra de la hermandad que siempre ha habido en la península ibérica y que nos ha llevado a conquista de grandes hechos y grandes metas Que, como decía aquel, perdido de vista los objetivos, redoblamos nuestros esfuerzos para alcanzar las metas. Efectivamente. De todas formas, qué grandes momentos nos ha dado esta unión o esta rivalidad. Fíjate. Fíjate. Fíjate. No hubiéramos tenido tanto de que hablar si no nos hubiéramos enfrentado tantas veces. Y ahora que el señor Bert quiere unificar la historia de España para que se explique la misma historia en todas las comunidades autónomas. La suya. La suya. La verdad es que independientemente de ideologías, la historia es una y ahí está, el que la quiera ver que la vea y el que no. Sí, esto es así. De todas maneras hay que ver la nota que sale, por ejemplo, para poner un ejemplo, de la selectividad aquí en Cataluña, teniendo una asignatura más... y la que sale en la media de España, y a ver si tan mal enseñamos aquí en Cataluña. Sí, no, no, fatau, fatau, fatau. Es tan fácil como coger la nota de selectividad y verlo, que creo que tampoco está tan... Hombre, es un patrón, es una medida que se puede hacer dentro de las que hay, o sea que no está mal como rasero de medida. Sí, es una medida. Como salen preparados los estudiantes... de educación básica, digámoslo así, para afrontar una carrera universitaria. Si el rasero es la selectividad, pues ahí hay una media. En fin, de todo esto tendremos ocasión de hablar en el futuro, que no sabemos qué nos depara, pero que sí que nos permitirá, como mínimo, hablar de momento. Dice que no sabemos qué nos depara ni sabemos si está ahí. Lo buscaremos con afán, como decía aquel de la meta. Exacto, y de momento nos dejan hablar. Queda poco, ¿eh? Queda poco, sí, queda poco. Yo creo que la luz del final del túnel la van a pagar por falta de pago. Bueno, creo que las compañías eléctricas están pidiendo un aumento de la tarifa para poder ver la luz al final del túnel. Se pagarán la luz, pero no porque la pagarán, la cortarán. Conseguirán, conseguirán la tarifa. Conseguirán llevar la tarifa. Don Mariano, nos vemos el viernes. Nos vemos el viernes. Efectivamente. Estos ojitos verán aquellos y aquellos ojitos vuestros verán los míos. ¿Vas a venir con el ave? Eh, no. A ver si no llegas con el ave. A ver si no llego. Te lo iba a decir porque nos íbamos a cruzar yo yendo para aquí, para allá y tú viniendo para aquí. Oye, eso podría plantear un problema matemático de aquellos que no se detienen. Sí, un tren sale de esta estación no sé qué a tantos kilómetros por hora. ¿Cuándo se cruzarán? El ave viaja todo el rato a la misma velocidad. Yo sabía que él dice un tren sale de Salamanca hacia Madrid y tarda en llegar 3 horas 25 minutos. Y uno que sale de Madrid hacia Salamanca tarda 3 horas 40 minutos. Pregunta, ¿quién ha sido el gamberro que se ha llevado a Salamanca más lejos? Algunos serían. Una pregunta personal, Mariano. ¿Mañana por la noche estarás en casa? Mañana por la noche, depende a qué hora. Ya sé, para ti la noche ya sé que son las 12.00. Para mí son las 9, pero para ti las 12. Vale, vale, pues en principio seguramente un poquito más tarde. De las 12, vale, vale. Pues ya te llamaré el domingo por la mañana, pero mi mañana, mi mañana. O sea, a las 6 de la mañana. Como si fuera el gallo, ¿sabes? Bueno, inténtalo, a ver qué pasa. Vale, vale, venga. Venga, Mariano, hasta el viernes. Hasta pronto. Hasta el viernes. Chao. I a veure si el doctor Baràmbio té alguna notícia intranscendent per comentar, perquè si és transcendent no tindrem temps. Doncs Santiago, bona nit. Hola, bona nit, tia. Bona nit. Notícia intranscendent? No, no en tinc cap. Cap. I transcendent? Home, transcendent sí, com que ens volem matar els castellano parlantes amb machetazos, no? A veure, a veure, explica't, què dius de los machetazos, ara? Ah, sí, no ho vau sentir, la senyora aquesta, com se diu, la de Cospedal? Sí, sí, sí. Que té una família complicada amb a fer sospitosos? Què ha dit de los machetes? Va dir aquí, quan la reunió aquesta que vam fer aquí a Catalunya, de tot el PP, la cúpula del PP, a demostrar que eren los amos, no? Sí, sí. Sí, però després els va convidar a sopar un d'allò, no? No, però va convidar un català. Sí, per això ho dic. Un català els va convidar a sopar. No hi era. No hi era. Bueno, d'aquest va dir després el dia sovint que ell l'invitava a sus amigos. Bueno, però explica'm allò de los macetassos. Aquest era el seu discurs. Va dir que això, que els catalans estàvem... referint-se al maltracte al que submetem els castellanoparlants. Ah, sí, sí, sí, sí, sí. Sí, és veritat. Llavors, per això avui, per arreglar això, com que ara el PP governa a base de, bueno, governa Catalunya, vull dir, a base de, diguem, de coses judicials, no?, de sentències judicials o de tot això així. En lloc de governar a través de Parlament, ell governa a través de sentències judicials. Llavors avui s'ha dit, ja ho sabeu, que aquestes 5 famílies, 5 famílies que han denunciat que el seu fill no rep l'educació amb espanyol, perquè com tothom veu quan va per Barcelona que la majoria de la gent No sap parlar castellà, no, no, jo ho trobo cada dia. A qualsevol botiga parlava en castellà i tu demanes unes salades i et porten un bacallà. Això en sort, eh? En sort que no et fotin dues bufetades o dos tiros. Sí, exacte. Bueno, no el machete, el machete. El machete. Bé, doncs ara resulta que governen a cop de resolució. El que fan a parlar de Mallorca, que és governar pel decret de ley político, del governant de Turma, Aquí, com que no el tenen, s'ho fan vindre... I ara, els 5 col·legis, aquests que tenen 5 persones que han protestat, doncs tenen que adequar la seva educació per ensenyar un 25% més... Sí, una assignatura més en castellà. Sí, una més. Una assignatura més. Una assignatura més, a més de la llengua castellana. Una troncal, una troncal. I òbviament això s'ha de fer tots amb els mateixos, tots els de la classe. Cinc persones. I m'agradaria si cinc persones demanessin a Espanya que s'expliqués en català. A la teva edat hi creus molts pergritos per allò? Vull dir, és que aquesta gent, després com volem que nosaltres no puguem fotre el camp? Però jo me pregunto. Un país així, és que clar, escolti, és que encara que no sigui independentista, ja n'és per independència. És que en un país d'oligofrènics no vull ser-hi, home. Escolta una cosa, què passaria si la senyora Rius i Bufill, per exemple la família Rius i Bufill, que viu a Madrid perquè l'home es pot exercir traslladar allà, considerant que el català és una de les llengües oficials de l'estat espanyol, demanés a l'escola on seus fills van a Madrid que com a mínim un 25% de la seva educació fos en català? Doncs es distanyaria molt perquè fixa't hi bé. Quan veuen... A mi quan venia gent aquí i veia que jo parlava amb el gos en català, deia, ah, al gos també li parles en català, perquè ells creuen que parlem en català per tocar els collons. Ah. O sigui, no és perquè és el nostre idioma. Ah, però tu al gos li parlaves en català? Sí, si una mosca m'emprenya, ja dic, puig d'aquí. També li dic en català, la mosca. Ah. Al mosquit no l'hi facis perquè ve d'Àsia, eh? O sigui... Són deia que l'Holí Montlló diu... No sé com ho deia, però també... Bueno, no me'n recordo. Bueno, el cas és aquest. A una gent que els estranya... Perquè, clar, a veure, l'idioma que ha existit sempre sobre la Terra és l'espanyol. Llavors, hi ha hagut gent que, estranyament, parla amb anglès. Sí, és veritat. És molt raro, però hi ha gent que ho fa. La Terra, per exemple, ho fan. I, llavors, també, molt estranyament, hi ha gent que parla alemany a Alemanya. I, clar, hi ha gent que parla el català a Catalunya. Clar, i aquell que deia, estranyós un portuguès que des de su más tierna infancia todos los niños de Francia supieran falar francés. Sí, clar. Clar, per això dic que... No, està bé. Clar, quan tu veus un país que els seus governants diuen aquestes artes de tonteries, tu vols formar part d'aquell país? No, però és que, a veure, aquesta gent el que no ha entès és una cosa, perquè jo vaig sentir... No és una qüestió d'independència ni del 1740, tio. Jo vaig sentir l'altre dia... que no sé si era la Cospedal o la Santa Soraya del Perpetre Ricorte, que em sembla que era la Cospedal, que parlava de que porque nosotros los españoles queremos estar unidos y queremos... I estic d'acord, si em sembla molt bé que vulguin estar units, no hi estem en contra, i que no... No. Nosaltres no estem en contra de ells. No, no. Em sembla molt bé que ells vulguin estar amb ells. Jo ho he dit diverses vegades. Jo ho he dit públicament i no en tinc d'allò. Jo no soc partidari de la independència que demanen algun, però sí que vull la llibertat de poder anar i dir vull o no vull. O sigui, sí, sí, si no, no sí. En fi... Vull expressar... Si en algun moment de la meva vida he tingut algun dubte, ja fa temps que no el tinc, però és que cada dia que passa el tinc menys. Hi ha una frase... A mi no m'agradaria ser marroquí. Amb un rei absolutista, m'entens? Que pot decidir sobre la meva vida... i tot el que li doni la puta gana. A mi m'agradaria, per exemple... Perquè no tinc cap dret de res, m'entens? No m'agradaria... A mi m'agradaria ser, per exemple, que Catalunya fos un lamp d'Alemanya. Bé, poder sí, o una estrella dels Estats Units. O una estrella dels Estats Units, sí. Per exemple, a les dones de la teva família els agradaria viure en un país tipus Kuwait, per exemple, o a l'àvia saudí? No ho sé, mai se m'ha acudit. Va, se m'ha acudit... No, perquè... Segons a l'estat de la compta bancària, potser... No ho sé, no els he pres mai, se m'ha acudit preguntar. No. Per tant, a mi la forma de país i la forma de governar sí que em marca per si vull ser o no d'aquella cosa. Hi ha una frase... Jo, és com aquella, jamás seria... Crec que això ho va dir Woody Allen. Sí, exacte. Qui ho va dir, dius? Groucho Marx. Sí? Groucho Marx. O Woody Allen també ho va dir, eh? Bueno, i jo també ho he dit. Mira, no et pot. Sí, doncs aquí és al revés. Jamás seria un grup que té la gent com vostè. No, jo hi ha una frase, Santiago, que tu dius molt sovint aquí i que ara el que estàs dient implícitament porta aquesta frase, eh? I que penso que molta gent que no és independentista com jo com jo la penso, i és, jo no vull estar amb aquesta gent. Si ja ho deia el Raimon, jo no sap què ser mon. Jo no vull estar amb aquesta gent, i penso que molts estem, pensem això, no volem estar amb aquesta gent. Amb aquesta gent, com tu has dit fa una estona, que governa per mandat judicial, en el que de tant en tant els hi surt algun jutge rana i els hi està donant pel sac. Però és tant de tant en tant que quasi ni es nota. El senyor Pedro J. Ramírez, sant de la meva devoció, t'ho asseguro. Però crec que té tot el dret a dir el que vulgui i a que no el fotin al carrer de director d'un diari per el que diu. Perquè això se'n diu censura. Encara que el que digui aquest senyor... ni ho suscribeixo, ni m'agrada, ni m'ho convenç, m'entens? Però sí que defenso el dret a que ho pugui dir, m'entens? No, però resulta que, segons sembla, la foten fot a la directora del Mundo, vull dir, per pressions, perquè està criticant el govern i està criticant la corona, m'entens? Clar, si tenim això, escolta, tampoc vull ser d'aquest país, m'entens? No, no, està clar. això que dius és allò de jo sempre defensaré les idees jo mai estaré d'acord amb les idees que tu tens però sempre defensaré que les puguis dir o que les puguis expressar de totes maneres després de la convenció aquesta que han tingut aquí estan una mica preocupats perquè han fet ells mateixos enquestes en què resulta que a Catalunya els partidaris de la independència encara que fos, signifiqués sortir de la Unió Europea, ha pujat d'un 20 i pico fins al 35%. Estan veient que la seva política, les seves tàctiques, són totalment capaços. I a més a més, l'ala dreta del partit se'ls està desmembrant. Se'ls està desmembrant. Perquè entre l'UPID i el Vox, ja em direu vosaltres. Home, el Vox, el Vox... Ah, no, és el Votox. Ara no sé de què estava pensant. O sigui, que se'ls està desmembrant una part forta que tenien, que era aquesta, i per això suposo que tots els bispes i tal ara estan una altra vegada removent el tema de l'avortament, etcètera, perquè ara en dos o tres dies... Perdoneu, és que això ens porta una altra cosa, perquè aquí s'està desmembrant tot, perquè realment el que està passant és que aquest nou mil·leni, la globalització real hi ha, no solament la de quatre multinacionals, sinó la globalització del moviment d'agents, de la informació via rets social també de forma d'abastament mundial i tot això està canviant el concepte de les societats i de la manera d'aconseguir o no aconseguir les coses i per tant els partits convencionals que són per l'altra banda quasi tots estan tenint unes crisis internes importantíssimes per una qüestió de que les opinions dits dels partits polítics no són homogènies Però, segons, si els poses en l'Atlàntic, tots estaran d'acord amb salvar-se de morir ofegats, m'entens? Però una vegada arribint a terra, uns voldran anar vestits de vermell i nosaltres voldran anar vestits de verd. I, per tant, quan ja tenim consolidada la democràcia, ja tenim consolidats una sèrie de drets, una sèrie de coses, llavors hi ha una sèrie de gent que, per exemple, a dintre del PSC està pel dret a decidir i hi ha gent que no està pel dret a decidir amb aquest invent, no sé, raríssim de... de parlar amb Espanya per fer un Estat per davant. Espanya diu que no vol parlar amb el veí Donald, a veure si ens repartim un tros de pati, però ell no vol parlar amb mi, però quin collet pati d'hi va direct. És que hem fotut morir de riure aquesta gent, m'entens? És que això és el que volen, que et moris. És que ara has arribat al meollo, al moll de l'os. És que ells t'ho diuen, fan morir de riure. Potser sigui el que volen. Sí, segurament. Els hi anava molt bé, allò de l'Eta. I ara, Eta, està passant-se la pau. Hòstia, només els faltava això. Bueno, mira... Precisament, i ja acabem, la senyora Sánchez Camarga l'altre dia va comparar el que està fent en aquests moments el govern de la Generalitat amb l'ETA. No, no, no va dir això, perdoni. Què va dir? El que va dir és que el sentiment dels catalans que volen estar amb Espanya era igual al sentiment... dels bascos quan estaven amenaçats per ETA, que és més bèstia encara. Sí, sí, exactament el mateix, sí. Sí, sí, sí, sí. No que el govern era com era, no, no. Sí, sí, que ells se sentien com atacats, igual que... Ara em diràs tu que la gent d'aquí va pel carrer preocupadíssim per si un català Sí, sí, no, no, jo ara, després d'aquestes declaracions, hem estat pensant escriure al governador civil o governadora civil, no sé què hi ha aquí, i demanar una escolta. Delegat de govern. La delegada del govern, doncs, demanar una escolta. La delegada del govern és la que ara et resulta el problema, m'entens? Sí, home. A veure, ja han entrat en el tema de la ginecologia i us deixem per la setmana vinent, senyor Baràmbia. Vinga, Santi, el divendres ens veiem, no? Vale, sí. Deixa la senyora Rats en pau, que ja sé de les teves coses. Molt bé, vinga. Adéu-siau. Adéu. Senyor Comanec. Què tal? Bona nit, com esteu? Avui us porto el tema musical. Va guanyar un Grammy a la millor cançó de l'any, la setmana passada. Un Grammy. Daft Punk. Què? Daft Punk. No. No, no, no. Un altre Grammy. Un altre Grammy. És que hi ha molts Grammys. Els artistes ja sabeu... Fins al quilo mil grams. A veure què posa. Royals. Sí senyora, sí senyora. I també la millor intèrpret vocal pop solista. Només té 17 anys. Només té 17 anys, efectivament. És de Nova Zelanda i, a més a més, em sembla el millor que jo, Núria, però la cançó d'un anunci de Movistar, que és on et fa bastant. És la cançó de l'any, eh? L'anunci. Segons el gramí, eh? I cut my teeth on a wedding ring. We don't care. And we'll never be right. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara, no és de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Uff! Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Fins demà! Amigues, amics, Ràdio dels Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Ràdio Desfer. 98.5 Doncs ja estan aquí una altra vegada i ha arribat el moment de veure si el senyor Armand Garcia ens presenta alguna cosa per sopar. Perdona, alguna cosa abans que comencis. Hem decidit que a part d'explicar com se fa, un dia ho tens que fer. Munteu una cuina i ho farem. Munteu una cuina aquí i mentre hi ha la web ho aneu veient. Suprimim la resta d'espais del programa perquè si no, no hi ha temps. Una blanca amb dèquer i les quatre coses. Un martell, unes alicates i ja està. I fem això. avui segurament repetiré perquè jo diria que ja ho hem fet aquesta setmana passada vaig anar he anat a menjar un lloc no diré el lloc vaig menjant el fideuà no, no, no vaig menjar el fideuà i em vaig emprenyar moltíssim perquè m'han fotre una fideuà a preu d'arròs de llomanto i jo no era una fideuà ni de res era una rosa a la cassola, trist i pobra Arroz a sobra. No, no, era una fideua allò com fidós a la cassola, perdona, com allò, sense cap gràcia. Això sí, hi havia unes gambes, un escamarlà, i la fideua no porta res de tot això. Però, bueno, la gent fa bestieses. Aleshores farem fideua. Llavors, sí, vull explicar... És que és molt senzill, la fideua, és molt simple. I, bueno, primera, la fideua no porta tomàquet. La filla no porta tomàquet. No hi poseu tomàquet, per favor. Tomàquet en els arrossos està prohibit. Va posar safrà per donar-hi color. Seria el seu. El que passa és que el preu que està a la safrà... Li posem colorant. I foten aquell colorant i fot-li. Jo no hi poso ni colorant ni safrà. No hi poso res. Però un arròs, ara parlo de l'arròs, no es fa amb tomàquet? No. Es pot fer. Hi ha paelles, hi ha arrossos que porten tomàquet. Però un arròs marinera i tot això, un arròs, una paella, la típica paella no porta arròs. No porta tomàquet. Sí, l'arròs no porta arròs. Primera pregunta que et faré jo. Com han de ser els fideus de la fideuà? Els fideus hi ha, crec que ser del número dos. Del número dos. De totes maneres hi ha uns paquets que posa fideuà. Sí. És que jo he vist fideuà amb ulls gruixuts, un altre s'han forat, un altre... Aquests s'han fets amb cabell d'Àngel. El fideu és en fi. A més a més no estava ni... ni rossejar, ni rossejar, ni res, no? I jo estima gent que dic no, me'n vaig acabar. Anem a fer la fideua. La fideua, necessitarem un grapat de fideus, evidentment, per 4 persones, per exemple, 4 grapats. Un grapat per persones. Sí, més o menys. El primer que farem és paella al foc, si tenim un wok, un wok, si no, amb la mateixa paella, una mica d'oli, tirar els fideus i rossejar-los. Això és el primer que farem. Quan comenci a agafar color torrat, els traiem, els retirem, els deixem en un bol i els deixem allà esperant. Que vagin descansat. Bàsic tenir fumet de peix. No el fem amb aiga i pastilles de crem. Ni de peix. No, s'ha de fer un fumet de peix. Un fumet de peix és molt senzill de fer. Quan compres lluç o compres rap o compres tal, agafes que et donin el cap, t'ho donin tot i ho congeles i s'ha acabat. I el dia que tens per fer una olla, pots allò, l'olla plena, dos trossos de ceba, un tros, tres alls i tots dos tomàquets... Ho fots bullir i amb mitjoreta tens un fumet perfecte. Fantàstic. Si vols donar més història, li poses tres peixos de roca, d'aquests que venen per fer sopa. Sí, sí, per fer sopa de peix. Fots allà dintre, que tal, donen gust, mitjoreta de bullir, s'ha acabat l'història, tens un fumet perfecte. Vols tenir fet i congelat. Bé, tenim els fideus a part, ja. Un parell de cebes. A la paella. Sí, posem la paella al foc, sofrem amb oli, el mateix oli que hem fet els fios, una miqueta més hi hauríem d'afegir, tallem la seva petitona. Abans de tot això, dos sèpies grosetes, no sé, hagi 300 grans que d'una o porai, guardarem la melsa de la sèpia, guardarem la melsa de la sèpia, trocessarem la sèpia a daus petits i la sofregirem. Sofregirem la sèpia, la retirarem, quan estigui sofregida la retirem, posem la ceba tallada juliana, petitona, daus petitons, tot, tot, tot, a dintre. Quan la ceba estigui mig bé, afegirem 4 o 5 alls. també processats petitons, perquè l'all es cou abans que la ceba, i si ho poses al mateix moment, posa l'all cremat. Una vegada tinguem tot això, afegim la melsa de la sèpia, tirem la melsa de la sèpia, rebentem la bossa, tirem tota la melsa dintre, s'ofregim poquet allò que volti molt poquet en el foc molt poquet, molt poquet i una vegada tinguem això posem la sèpia una altra vegada, remenem tot i els fideus remenem dos o tres minuts afegim el fumet brossarem i pararem tot tal això és lo normal omplim de fumet i 20-25 minutets bullint 20 minutets n'hi ha prou parem el foc i a reposar llavors engeguem el forn gratinador la paella a baix de tot i uns 5-10 minutets gratinar Perquè assequem la part de dalt, fem una mica de crosta i fa trempar els fideus. Llavors surt el fideu amb els fideus. Sí, surt amb els fideus tisos. Sí, sí, sí, sí, senyor, sí, senyor. El treu i a servir. Es pot fer una altra... Llavors hi ha qui s'hi posa allioli. A mi particularment amb allioli no m'agrada perquè l'allioli no m'entusiasma. Es fa un allioli negat. i es serveix allò amb l'allioli negat es pot fer d'una altra manera que és quan es treu del foc es posa l'allioli a sobre s'escampa l'allioli per sobre i es posa al forn i es retira amb l'allioli A mi particularment, com més m'agrada és posar al forn. Això és el gust de cadascú. Perquè a tothom m'agrada la lloli, si li fos la lloli sobretot, tothom té que menjar el lloli. I ja està, no té més secret la Fideuà. No té cap més. Ja està, la Fideuà. És així de simple. No aneu a un restaurant a donar a Fideuà. Feu-la a casa vostra. Ja sabeu qual. Ni gambes, ni pesos, ni... Tot això no hi va. Ara, que s'hi pot posar, clar. És clar, és com aquell que va pel carrer i diu, puc girar a la dreta, diu, home, posa prohibit, però poguer, poguer, pot. Però perquè quedi fantàstica i tal, s'hi posen espardenyes. Però les espardenyes van el preu que van. D'acord? Molt bé. Eta lo que hay. Eta, bueno. Doncs ha arribat el moment de parlar a l'últim espai del programa, que és l'espai d'esports o de futbol o com li vulgueu dir. Per cert, fa unes setmanes vam dir que possiblement aquest programa es repetiria els diumenges. Doncs hem de dir que no es repeteixen els diumenges. I una de les causes és aquest espai. Ah. Sí, perquè clar, com els partits ara juguen divendres i dissabtes, clar, el diumenge ja no té gràcia. Bé, podem eliminar la sanció i fer-ne una altra. Sí, també. Bé, primer de tot avui el que vull és parlar una mica de la jornada de Lliga. Hem de dir que l'Espanyol té la possibilitat de consolidar la seva posició a la classificació. Juga contra el Betis. Juga contra el Betis. També podria ser que el Betis per fi guanyés. Està bé. Hòstia, seria una putada també. Sí, sí, sí. La veritat és que sí. Però bueno, l'Espanyol ha jugat contra el Betis. El Real Madrid se'n va a Bilbao. Sí, senyor. Ells estan feliços, contents. La setmana passada, qualsevol televisió que posessis de l'Estat deia que el Madrid ja és líder. Algú l'hi afegia provisional, però la majoria és líder. El Madrid és líder. i bé, li va durar 12 hores una cosa em va sorprendre molt l'endemà de la classificació del Real Madrid a la Copa del Rei que va guanyar l'Espanyol 1-0 hi havia un titular que posava Gese hace de volar o hace despegar al Madrid i jo em vaig quedar molt sorprès Ja, però aquí van guanyar 0-1 i allà van guanyar 1-0. Vull dir que això de volar, despegar, no sé. Realment jo no vaig veure sense el partit, vaig veure un trosset i per mi va mereixer guanyar l'Espanyol. El que passa és que a l'Espanyol li falta gol. no acaba de rematar la jugada el Casilla va treure mans com una copa és un jugador ja ho sé evidentment al meu pare sempre li havia sentit dir que els porters quan venien a Can Barça ho paraven tot Bueno, doncs aquest, el Casilla, és de Madrid. No, no, és cert, sí, el Casillas va fer un partidat, ho va per tot. El procés de l'Espanyol. Sí, sí, el procés de l'Espanyol. No Casillas, Casilla. Però bueno, també és cert que si l'Espanyol hagués acabat moltes jugades... Sí, sí senyor. Però bueno... Com deia, el Madrid se'n va a jugar a Bilbao. El Bilbao acaba de perdre la seva eliminatòria contra l'Atlètic de Madrid. Primer partit que perd a Sant Mamés. No ho Sant Mamés aquest any. I l'Atlètic de Madrid juga a casa contra la Real Societat. Ojo aquest partit, eh? La Real Societat, que no va poder celebrar el seu partit d'eliminatòria de Copa del Rei contra el Sant Ander. Sí. A mi, particularment, xapó pels jugadors del 70. Sí, jo també. És llàstima, perquè quan suposo que els feia molta il·lusió havien perdut el partit d'anada 2 a 1, tenien possibilitats de fer alguna cosa i classificar-se, però van decidir no jugar. i els de la Junta una pendilla de gánsters perquè els tios per hores han aconseguit, a part que no sigui un partit que no es classifiquin, que els hi fotin la multa i que no puguin jugar l'any que ve per plegar igualment de totes maneres no sabem si l'any que ve aquest club continuarà existint és patètic això Però precisament de cara a això, quan els jugadors del Santander, del Racing, ja van dir que no jugarien, titulars dels diaris de Madrid. Ja houve un antecedente en el Barcelona. Efectivament, el Barça en una eliminatoria contra l'Atlètic de Madrid, que havien perdut el partit d'anada 3-0, i que es va fer una convocatòria per la selecció nacional, els jugadors seleccionats del Barça. Van tornar relacionats alguns? No, no, no, és que estaven concentrats. Sí, sí, sí. Sé que tenien 17 jugadors o 15 jugadors. De fet, el Barça es va presentar al partit només amb 10 jugadors. perquè el senyor Vengal va dir que no tenia més jugadors per fer l'equip, li van dir que podia jugar amb els jugadors del B i l'altre va dir que l'equip ho feia ell i no tenien que fer-li des de la federació. I no va jugar, però clar, el problema no va ser aquest. el problema va ser que per no jugar s'havia de multar el Barça i a més a més no havia de poder jugar la següent temporada de la Copa del Rei però el van indultar el senyor Villar allà va començar el Villar el senyor Villar va indultar no sé si al Racing de Santander l'indulteran però és molt diferent fer una Copa del Rei sense un equip punter com és el Barça a fer-lo sense un equip com a Aquí el problema és que la FIQI paga tot això són els jugadors. Aquesta és la putada. I l'afició. Avui he llegit a aquests titulars que surten als noticiaris de televisió que s'ha creat ja la nova junta directiva del Racing de Santander formada entre diversos exjugadors de l'equip. I finalment el Barça, que juga a casa a les 6 de la tarda contra... A les 4, a les 4. Perdó, a les 4 de la tarda contra el València. Del Pizzi. València del Pizzi. València del Pizzi, sí senyor. I que ha fitxat el Keita. Exactament, però el Keita no crec que pugui jugar. No, no, no. No jugarà. Hem de dir que el Barça juga a les 6 de la tarda. A les 4. A les 16. Ha, ha, ha. A les 16. A veure si t'has insistit canviarà l'horari. No, no canviaran l'horari perquè el partit serà retransmès en directe per Beijing Televisió. A la Xina. A més a més de la Fox Asia per la Índia i per Indonèsia. RS Sport per Tailàndia i la cadena Wow Wow per Sapor. Estic molt content, doncs. Aprofitant l'horari, que és un horari dient per la... Estic molt content. A mi em pilla a prop i podré anar a un bar a veure-ho. Per la fissió asiàtica i, bé, per donat això, el Barça lluirà a la seva samarreta un distintiu que simbolitza un cavall que és a l'any xinès. Ara entenc per què el Messi estava escrivint en xin o no? Sí. No sé, dic que aquests del Barça cada dia estan pitjor. Han fet un vídeo en el que els jugadors del Barça saluden i feliciten l'afició xinesa per l'any nou... I clar, en aquest vídeo hi apareixen Neymar, Piqué, Pedro i Sergi Roberto, que parlen amb mandarín. Per felicitar els fillos a l'any nou. Senyor Sánchez, bona nit. Bona nit i bona hora. Bona nit. Mira, aquí estem. Et veig que vens amb penta, amb força. Per què? No ho sé, m'ha semblat, no? No. Bona nit i bona hora. Bueno, home, jo crec que és una mica d'educació, no?, també, tornar-se a la salutació. Sí, ho entens d'això? De salutació, sí. Ah, d'educació, dius. Bueno, depèn, depèn, segurament el que jo tinc és adoctrinament, segons a qui li preguntis. I l'educació vindrà a partir de l'any que ve. Sí, no? Escolta una cosa, com ets l'únic soci del Barça que està en aquesta tortúlia desvernadada... Sí, senyor. Tu creus que s'haurien de convocar eleccions al juny? Jo crec que sí. Jo crec que sí. Pregunta, per què? Doncs perquè jo crec que s'ha produït una circumstància irregular, crec que la dimissió del president... No prou explicada pels motius pels quals ha dimitit, no prou explicada, però el fet és que s'ha produït, tot i que els estatuts estableixen que no passa res i que està bé que ho estableixin els estatuts, perquè es pot produir les emissions en una situació de, què sé, es mor d'un infart o què sé, hi ha una detenció policial i aleshores el Barça ha de continuar en aquell moment i el que sigui, Doncs jo crec que no és el cas i no tinc res contra en Barto, que em sembla que li diuen així, oi? Sí, no sé per què li diuen Barto, però bueno. Barto, sí, bueno, és la colla del Jan, la colla d'en Barto, la colla de tots aquests, tota aquesta camarilla. Hem de dir que aquest senyor es diu Josep Maria Bartomeu i Floreta. Per què rieu quan dieu floreta? No, doncs diu floreta el segon cognom. Jo he sentit riures, per què? La seva mare diu floreta. He estat jo i em sap greu. Jo he sentit un riure amb la floreta. Algú li ha fet algun acudit amb el segon cognom del senyor Bartomeu. Que té la floreta a algun post, potser? Exacte, sí, potser tornarem a l'època del Cruyff. Molt bona, molt bona. Molt bona. No, no, però vull dir, a veure, que no tinc res, però jo crec que té gairebé mig anys per fer-se un forat en el cor dels barcelonistes i per dir, doncs, ostres, aquest tio sembla diferent a, per exemple, els que no eren sandristes. Doncs dir, doncs, aquest tio no em desagrada, per exemple. Com a mínim el que ha vist fins ara, no sé com d'allò, però que aquest somriu... No, no, comunica mil vegades millor, ja no se'ls comunica. No, no, i comunica molt bé. Ara, clar, és que si la primera roda de premsa ja no comunica, però clar, això, la primera roda de premsa de Sandro Rossell ja no comunicava. No, no, no, Sandro Rossell no ha comunicat mai. No, no, no, la veritat és que no. Bueno, si deu comunicar quan el truque ja està parlant per l'altra línia, però clar. Té una totalitat, aquest tio. Sí, però jo no tinc res contra el Bartomeu, perquè jo crec que s'ha produït una circumstància molt especial a la Barça. És més, crec que es vol tirar endavant una reforma que són molts calés per la Barça, perquè nosaltres som el Barça, nosaltres no som el Madrid. Però això, quan es faci el referèndum, el soci pot votar que no? No, però no estic d'acord. Bé, doncs vota que no. No, que no estic d'acord, que no està ben plantejat el referèndum. O sigui, per la independència de Catalunya tenim tres preguntes i per el referèndum del Barça només dos? Això, com va això? Vull dir, no acabo d'entendre, perquè tu pots estar d'acord amb una certa reforma, tu pots estar d'acord amb que el camp no passi a ser un camp cobert per quan plou. Això no vol dir 600 milions, que són 100.000 milions de pessetes. De possetes, eh? De possetes! Això és molt greu, eh? Això és molt greu. Vull dir que, clar, que no som quatre duros. Sí, però no pot ser un referent de dir, està vostè d'acord amb que es reformi el Camp Nou posant-li la visera? És que a mi m'agradaria saber si hi ha altres alternatives. A mi m'agradaria, per exemple, poder parlar... que potser amb 40 o 50 milions pots aconseguir els objectius, que és millorar certes localitats, per exemple de la pluja, i altres històries que semblen ser els motius de la renovació sense gastar aquest dineral. M'agradaria saber altres opcions. Insisteixo, nosaltres no som el Madrid, perquè avui el Florentines... ha presentat el seu gran projecte al Real Madrid. No sé si ho heu vist. Sí, que diuen que molts socis del Madrid no hi estan d'acord. I no farà referèndum, eh? De tota manera... I sense referèndum no està el problema. Si ho guanyo en una selecció fent trampa amb el vot pel correu, on té el problema? I d'omplir les urnes... De tota manera, en tota la pesterrada aquesta que dius que costa, costa la reforma aquesta del Barça, l'ha incluït a l'Espai Barça i al Palau Laugrana. No, no, però... Esclar, vull dir, és que... Però si el que m'he de referir, el que per llei no hauria d'estar permès, per exemple, igual que en el cas del Real Madrid, vull dir, no hauria d'estar permès... que un club que té gairebé 600 milions de deute, 600 milions de deute... Sí, però que la va cobrir no és l'únic que... A veure, un moment, jo visc un poble de 14.000 habitants que es diu Canet de Mar, i Canet de Mar té un deute de 9 milions. Canet de Mar, per una llei del senyor Rajoy, no pot contractar funcionaris, no pot fer contractes, no pot reemplaçar una plaça de jardiner o una plaça de... de servei d'obres públiques no pot fer res econòmicament i dic que anem de bar com tots els municipis de Catalunya i em sembla que és ostensiu a Espanya el que no s'entén és que un club que té que està endeutat amb 600 milions ara vulgui fer un projecte de remodelació de 600 més ens estan prenent el pèl a què conya estem jugant Vull dir, el follon senyor Rossell, vull dir, això hauria de ser extensió, això hauria de ser com el cas Bosman. Vull dir, hauria de crear jurisprudència i s'hauria d'actuar d'alguna manera, vull dir, no pot ser aquest desgavell. No pot ser aquest desgavell, no fotem. I tot és pura especulació, evidentment és pura especulació. Segurament, segurament. De totes maneres, a veure, tu com... L'altre dia ho parlàvem amb un soci també del Barça, que té el seu seient, i que deia que igual que tu, que no cal, que no sé què, que ja m'agrada el camp com és... Potser el primer que hauríem d'anir és això. Està bé el camp com està? No, el camp s'ha d'arreglar. Però perdona, arreglar, arreglar, arreglar poden ser 40-50 milions. Que sí, que sí, o 100, és igual. O 100, no ho sé. No, però és que estem amb el frau de la llei, és com el del PP. Vull dir, no tocarem a l'IVA, no tocarem... Vull dir, escolta, vull dir, aquí els programes electorals han de servir per alguna merda, vull dir, per alguna cosa han de servir els programes electorals. Si no, a què cony estem jugant aquí? Vull dir, aquí hi ha un senyor que es diu Sandro Rossell, la seva junta, on estava també el senyor Bartomeu... Doncs que es va presentar en unes eleccions despotricant del senyor Laporta, del qual jo també era un despotricador, però despotricant del projecte paraònic Foster, i dient que era una bajanada, que 350 milions era una autèntica bajanada i que ahir no permetria endeutar el Barça amb aquests calés per fer aquest projecte. I amb aquest programa electoral va guanyar i va arrasar en unes eleccions. Ara no em val que presenti un referèndum. Per mi no és equilibrat. Tu has guanyat unes eleccions dient que no ho faria. Doncs molt bé. Ara s'ha produït aquesta circumstància, doncs ara és el moment de tornar a fer eleccions i que si el senyor Bartomeu ho creu oportun, ho posi al seu programa. I si hi ha un altre candidat que diu que no, doncs que també ho posi al seu programa. I el saci votarà el que és del que em queixo. És el mateix que el fumar o no fumar. Per mi és un atracament. Per mi, perdoneu, però 700 socis, 600 socis no poden decidir sobre 160.000. I a mi l'assemblea de compromisaris m'ha semblat sempre una estafa democràtica. M'ha semblat una estafa democràtica, sempre, tota la vida. I ho continuo dient, entre altres coses, perquè jo fot la tira que soc soci i no he sigut mai de l'assemblea de compromisaris. Bueno, tampoc he anat mai a una taula electoral, la veritat. Quasi que ho perdono, eh? T'he dit també en línia l'Isidre Anglès. Isidre, bona nit. Bona nit. A tu no et pregunto per la remodelació del camp, perquè com no ets soci no pots opinar. A mi me la porta. Sí, sí. Me la porta. La porta, eh? És absolutament igual. Home, em sembla igual que diu l'Emili. És una... És una barbaritat que està a 600 milions. No, no, és una presa de pèl. S'han dedicat, des que van guanyant les eleccions, a dir una cosa i fer la contrària. Bueno, per això sabeu que està de moda, ara, eh? Bueno, deu estar de moda, però, com ell diu, no és democràtic. És a dir, tu presentes en un programa i t'espotricava del que anava a gastar en La Porta i ara volen gastar molt més del que s'ha previst. Jo, el que sí dic, que a mi, com tu dius, me la porta també, però crec que si s'ha de fer alguna cosa, el que s'ha de fer, per mi, és la meva opinió, obrir. l'espai a la ciutat. És a dir, que el camp no estigui tancat per reixes, parets, que allò sembla el mur de Berlín. Jo crec que el camp s'ha de veure. Però una decisió tan important com aquesta, el que queda clar és que, com diu en Benedito, ho ha dit aquesta setmana, que el que haurien de fer és presentar cada un la seva proposta i presentar-se a les eleccions. Diguem que la proposta esportiva és més o menys clara per tots els que es puguin presentar. Sí, en aquests moments qualsevol persona que es presenti a la presidència del Barça... No tocarà res del que hi ha, està clar. No presentarà fitxatges. Però el que poden presentar, que donarà les juntes, que es presentin a unes hipotètiques eleccions, seria justament això, el projecte de remodelar el camp, que sembla que és necessari. però clar, s'hauria de parlar dels diners, perquè això s'ha poden quedar per molts anys al camp. Sí, sí, això està claríssim. Però bé, també hem de pensar que l'any 54, si no m'equivoco, sí, 54? 54. Quan es va inaugurar el Camp Nou, també va costar el seu, i l'altre dia vaig dir que el pressupost inicial s'havia superat, però no era veritat. I en aquell moment, clar, 54 ja fa... 69, 60, 59, 60, estem al 14 al setembre, el dia 24 de setembre de l'any 2014, que jo des de la finestra de l'habitació veia les excavadores com estaven treballant allà. Tanta-li el micro, no li vacis, tanta-li directament. No parlem allà. Perdona, que jo ho sé. Què saps? Que estaven allà treballant, el maig del 54 estaven treballant allà. Que no et deixaven dormir? No em deixaven dormir, tio. I la meva mare, la pobra. Es va inaugurar el dia 24 de setembre de l'any 1954. I el 25 de maig de 1954 les excavadores estaven treballant allà i no deixaven dormir el nen petit. Que eres tu? Sí, exactament. Compreneu per què és de l'espanyol? Jo no sóc de l'espanyol. Bé, doncs com anava a dir, doncs aquella vegada també va ser una despesa, però que tothom estava content. Tenim cap nou. I ara segurament seria necessari fer una reforma. Que no es va arribar a fer un referèndum, perquè es va parlar de la possibilitat de fer un referèndum per posar-li nom. Tampoc es volvien les xifres que es mouen ara. No, no, no, hi havia aquestes diferències de xifres. Hem de dir també que es va fer una remodelació del camp l'any 82, el campionat del món, i aleshores es va inclús rumorejar la possibilitat que el camp canviés de nom i es posés José Luis Núñez. Però va fer una remodelació del camp. Després se n'ha fet una altra, posteriorment. És a dir, que el camp ja no és... Sí, però... Tu et recordes de les dues rampes aquelles que hi havia? Sí, sí. Elles han desaparegut, per exemple. Bueno, i ara l'entrada d'on es compraven abans les guixetes de Maranyón, ho han tirat tot a terra, i ja estan construint ahir... Per això vull dir que s'han fet remodelacions. El que passa és que el camp, si voltes per dintre, està bastant atrofinadet. Sí. Es veu vell. I per dintre també s'han fet modificacions perquè el terreny de joc s'ha baixat. Recordeu que hi havia el fosso. Sí, sí, sí. El fosso ha desaparegut perquè el camp... El terreny de joc ha baixat a l'altura... Per això van tenir els problemes que van tenir amb el Gispa. Sí, sí, sí. Però bé... També hem de recordar que una de les coses que més ofenava l'afició del Barça és que era l'únic estadi que no tenia reixes. Tenia fosso i després la UEFA va permetre que el camp del Barça tregués inclús el fosso aquest perquè no cadia, perquè no hi havia hagut mai cap mena de... de problema, i això va ser quan es va baixar el terreny. És a dir, que remodelacions s'han fet. Possiblement, sí, aquesta sigui massa massa gruixuda. No ho sé. No mai. I el més fort de tot era com plantejaven la pregunta. Plantejaven una remodelació i era o això o res. O res. O res, o està dinant. Hauria de presentar 3 o 4 opcions. Sí, però a veure, potser... Està clar que tothom dirà, home, s'ha de fer alguna cosa, però si només en presenten una és perquè votis exactament el que ells volen fer. O no. Jo crec que s'ha passat molt. És que, de totes maneres, a veure, això són maneres de pensar. Possiblement, si difumines amb tres o quatre preguntes, cap d'elles ho tindria una majoria per dir la majoria ha demanat això. Perquè l'opció de no fer res, evidentment, tampoc no és. La més adequada. Fem el que diuen ells o no fem res? De totes maneres, ara, per exemple, em ve a la memòria el referèndum aquest que va voler fer el senyor Hereu per la reforma de la Diagonal, que hi havia tres opcions, opció A, fer no sé què, opció B, fer no sé quants, i opció C... No fer res. I recordo que l'actual alcalde de Barcelona, el senyor Trias, s'ofenava de que ell havia votat per la C. No fer res. Ara que ell és alcalde, ha decidit remodelar la diagonal sense dir-li res a ningú. Doncs no fer res. Ell fot la diagonal i tira. I ja està. I que bueno, potser que ens ha volgut ficar en un jardí, tampoc. No, home, clar, clar. Vista o no vista com li van anar els altres. Demà hi ha partit. Demà hi ha partit. A les 4 de la tarda. A les 4 de la tarda. 16 hores. Horari xinès. Barça-València. Com ho veus, Isidre? Jo veig guanyant. Jo també. Emili, com veus el Barça-València? Doncs el vore al camp. El que no sé si he de dinar, si he de fer el vermut, si és l'hora del cubata o què? No, no, porta't un entrapà de truita. Saps què passa? Saps què passa? Que d'aquí a canet sortim a les dugues. Aleshores què has de dinar? Com si fossis un cony de britànic? Sí, veus com mai plou a gust d'aquí com? Mai, mai. No, no, o sigui, a veure, el que viu a Barcelona i al costat del camp, doncs és fantàstic. Mira, tot dinat amb el carajillo, doncs vinga, cap al camp. Jo ho he dit diverses vegades aquí. Home, però bueno, és igual, tot i que sigui incòmodo, és més raonable això que no la mandanga aquesta de que cada partit de Copa era una altra vegada, els dos partits de Copa del Rei, a les 10 de la nit. Castigats, el Barça castigat a les 10 de la nit. Sí, sí. I recordem que el Barça va jugar dimecres a les 10 de la nit i juga dissabte a les 4 de la tarda. Es veu que això, respecte de l'horari dels descans dels jugadors, només passava quan el Maurinho, per cert. I ja sé que s'acaba el temps. Només dir les carcajades del rival de la setmana passada del Maurinho. de les queixes del Mourinho el Mourinho queixant-se que el rival li va fer un ferrojazo el José que jocava per sentir i el rival l'altre rival que no recordo ni com es diu un britànic de Poray que li va dir que m'importa una mierda el que diga José fantàstic allà no tenen tantes mandangas com aquí allà l'engeguen a fer punyates i ja està home bé com deia l'Emili no queda temps va fem la porra ràpidament Barça-València Emili 4-0 Isidre 0. Quant? 4 a 0. 4 a 0 també? Sí. Va, tu. Un 5 a 1. Va. Marc, 1 a 0. 3 a 1. Anava a dir 3 a 1. Va. 2 a 0. Margem. Tornarem el divendres en directe, en diferit, a l'hora que vulgueu, quan vulgueu, per la PP. Vinga, fins el divendres, que sigueu molt feliços. Adéu-seu. Adéu-seu. Adéu-seu. Adéu-seu. Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva. El home està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme al manià. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. però que sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema. Ràdio Taspers Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Love is to die Love is to die Love is to die Love is to die Love is to die Bona nit. Bona nit, benvinguts a Beats, un nou divendres, aquí amb tots vosaltres, sintonia darrere d'Esvern, per disfrutar d'aquesta hora musical amb infinitat de música de diferents estils. Avui, pel que he anat veient mentre preparava les peces o el tracklist del programa d'avui, He vist que el resultat és bastant... Hi ha poca electrònica avui, això va com va, avui tocarà poca electrònica. Hi ha petits detalls que, evidentment, podrem disfrutar tots plegats, però ha sortit bastant orgànic el programa i, a més a més, bastant tranquil en quant a BPMs o en quant a peces. Ha sortit sense voler-ho, però crec que ha quedat maco i crec que ha quedat un programa que espero que us agradi en quant a la selecció. Per començar el programa d'avui, doncs ho fem amb una banda de Califòrnia, es diuen Warpaint, és una banda de quatre noies, on ja vam poder disfrutar aquí amb tots vosaltres, a Beats, el seu primer treball de fa un parell d'anys, es deia The Fool, i un treball que ens va agradar bastant, em sonava bastant fresc, sonava a costa oest, a so americà clàssic independent de la costa oest, que també jo crec que és bastant característic i ens agrada perquè ens porta sempre bones vibres,