Calor, UEFA i avortament; Euro’12 i guia del Sónar

Bona nit. Bona nit. Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. No, sembles el de passapalabra, no. La desbarnada. La desbarnada. Molt bona tarda, són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio d'Esbert, l'emissora municipal de Sant Jus, i aquest programa és... Salutacions de l'equip del programa, el senyor Marc Simó, que el tinc aquí a l'esquerra. Hola, Marc, bona nit, bona tarda, bon dia. Benvingut. Igualment. I a la dreta, com sempre, el senyor Miquel Simón. Hola, Miquel. Bon dia, bona nit, bona tarda, i ben trobat, senyor Escazòquio. I, com sempre, doncs esperem comptar amb la participació del doctor Santiago Barambio, de l'Emili Sánchez, de l'Armand García, del Josep Maria Montes del Mariano González de l'Isidre, en inglés, i a la que sí que tenim aquí, amb un aparell nou allà... T'has d'estirar massa, oi, Carme, per veure la pantalla, em sembla, t'haurà posat massa alt, això. Bé, la Carme Verdoy, ben trobada, Carme. La desbarnada. Ja estem a punt d'acabar. Sembla un paràtol d'aquells de les radiografies d'abans, no? Sí, no sé. És una altil·lusió. Sembla un parat d'aquest. No ho sé. Perdona, eh? No, no, no. Estava mirant si a casa servia per alguna cosa, però jo crec que no, eh? No, a casa tampoc. No, oi? No. Té dos pantalles de televisió, una càmera web, un ordinador... Està bé, eh? Sí, bueno. Bueno, això vol dir que les coses a la ràdio van bé, no? Ah, mira. O sigui que... S'han gastat l'espera, perquè això deu costar... Almenys 50 euros. Com a mínim. Segur. Segur. Bé, doncs com deia, estem a punt ja d'acabar. 15 de juny 2012, últim programa de la temporada. Últim? Penúltim. Bueno, sabeu que l'últim no es diu mai. Mai. Sempre és el penúltim. El penúltim programa de la penúltima temporada. Bueno, si ho vols dir així. Sí, ho direm així. Molt bé. Estem en la setmana 24 de l'any. Han transcorregut 167 dies ja de l'any de la crisi. No us preocupeu, només ens falten 199 per entrar el 2013, l'any de la crisi. També. Sí, senyor. El sol avui ja ha sortit. Sí, sí. Eren les 6 i 17 minuts quan el sol ha dit, hola, jo soc aquí. I d'aquí una hora i 25 minuts dirà, adéu, marxo. Mm-hm. I la lluna, doncs, sortirà a les 3 i 25 de la matinada, o ha sortit a les 3 i 25 de la matinada, ja no ho sé, jo. Sí, sí. I s'aposta a les 17.51? Sí. O es pondrà a les 17.51 de demà? No, s'aposta, s'aposta. Sí, sí, sí. Ja està. Demà. Bé, demà el Sol farà la mateixa feina que avui, sortirà a les 6 i 17 i es pondrà a les 21 i 27. Està en pla vaga. En pla vaga, sí. No penso treballar en un segon mes. Sí. Bé, i la Lluna sortirà una mica més tard, gairebé les 4, les 3.59, i es pondrà una mica més tard també, que són les 18.40. Però també treballarà menys. Sí, també. També està en pla vaga. Sí, també, també. A més, hem de recordar que dimarts la Lluna serà nova. Nova. La nova és aquella que no es veu. No. Te la senteix, ja. Sí, ja m'ha costat, m'ha costat el meu. Sí, la nova no es veu. La nova no es veu. Anem pels aniversaris. Gent que fa anys del dia com avui. I comencem per la senyora Maria Teresa Fernández de la Vega. En fa 63. Bé. Des que ja no és vicepresidenta, la senyora està una mica més greçoneta i tot. Sí, sí. Estava molt pelita. A més, a més, es va estirar tota. Sí, es va estirar. Es va engreixar una miqueta. Sí. Bé. 63, eh? Bé. Uns quants menys... Sí. El senyor Michael Laudrup, que en fa 48. El senyor que no hi veia bé. Ah, no hi veia bé? No, sempre deia que passava sense mirar. Ah. Perquè no hi veia bé. Jo no sé. 48. La senyora Ellen Hart, actiu de cinema. Sí, senyor. 49. 49. Recordes alguna pel·lícula de la Lea Hart? No, sé qui és, li poso cara el nom, però pel·lícules ara així no m'han de cap. És que jo, per associar les pel·lícules als actors, soc molt dolent. Hi ha una pel·lícula molt bona, molt bona, Mejor Impossible, potser. Sí, podria ser. És la mare del nen, la parella del... Sí, sí, sí, correcte. I feia una sèrie de televisió... que va fer el 33. El TV3, sí. Boig per tu. Bé, ha fet moltes pel·lícules, aquesta senyora. 49 anys. Bé, los viejos roqueros nunca mueren. Sí, bueno... Bueno, encara jove, però... 69, el senyor Johnny Halliday. Sí, Johnny Halliday. Sí, clar, per francès, Johnny Halliday. Aquest també es va operar, es va estirar... Sí, i Déu-n'hi-do també. Li van fer un pastís sepobrat Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Mare de Déu, senyor. Bé, en fi. Anem per les efemèrides, coses que fan succeir tal dia com avui, 15 de juny. I comencem per l'any 1094. Carai. O sigui, fa temps, eh? No sé com es poden saber aquestes coses. Algú et devia escriure, no? Que tal dia com avui, 15 de juny de l'any 1094, el senyor Rodrigo Díaz de Vivar, el sit camperador, entra a València. Que va ser quan va entrar mort, no?, sobre el cavall. No, això va ser quan va sortir. Ah, això va sortir. Crec jo. No ho sé. No ho sé. Sí, no, era... La pel·lícula acaba així, no? Però ja estava a València, no? No, encara no havia... Llavors fugen tots els morts i entren ells. Jo creia que ell havia entrat a València. i aleshores ferit, ferit de mort, i aleshores... Sí, sitiats pels moros. Els moros, van dir, diu, el fit s'ha mort, anem cap allà. I aleshores la... La Jimena. Sí, bueno, la Sofia Loren el posa sobre el cavall, el xarxa el geston, i... I el lliga allà amb unes pedres. Sí. Doncs tens que veure, és una escena molt bona, perquè es veu amb ell que va amb el cavall per la platja de València i es veu l'ombra d'un avió que passa volant. Que passa volant, sí, senyor. És l'última escena de la pel·lícula. I un dels soldats del feed era suís. Sí, perquè portava un rellotge. És la que està feta a penyiscola. Sí, senyor. Aquella mateixa. Molt bé. Doncs això, que tal dia com avui el senyor Cid Campeador va entrar a València. Bé, doncs el 15 de juny de 1775 i a l'altra banda del xarco... El senyor George Washington va ser anomenat comandant en cap de les tropes de la Unió lluitant contra Anglaterra. Ves per on. A mi el George Washington és que em cau molt bé. Sí. Sobretot quan jugo al... al trivial. Sí. perquè hi ha una pregunta que és, de qual immaterial era la dentadura postissa de la George Washington? Ah, hòstia. De fusta. De fusta. Ah, sí, no ho sabia. Però jo ho sé per un joc. Jo ho sé per un joc. Quin joc? El Trivial Pursuit? No. Day of the Tentacle. Ah. És un joc molt, molt, molt antic, del 90... L'havia antiquíssim. Bueno, del 90... Bueno, però era un joc que no té res a veure amb els jocs d'ara i, bueno, era en una invasió d'extraterrestres. De tot, una miqueta, hi sortia una... Sí, sortia amb el tema de la cometa i tot, sortia amb diversos personatges històrics. No, ja ho sé, era el... El Franklin, sí. Però sortia amb tots dos. Molt bé. 1969, l'any preferit del Mikado. Sí. Doncs aquest any, tal dia com avui, 15 de junts, s'enfonsa el terra d'un restaurant que estava a Los Angeles de San Rafael, a la província de Segovia... quan es celebrava un banquet. Crec que era un banquet de noses. Sí, sí. Van morir 57 persones i 150 van resultar ferides. El propietari d'aquell local era el senyor Jesús Gil i Gil. Sí, senyor. Bé, ja tocant aquí, gairebé abans d'ahir, el 15 de juny de 1977, el senyor Adolfo Suárez González, líder del partit de la Unió de Centre Democràtic, Va ser triat president del govern a les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República. Sí, senyor. Bueno. I fins avui. Ja no se'n recorda, però... No. Pobre, no. Bé, doncs anem al Sant Oral. Avui és el dia que festeja el nom de les persones que es diuen... Santa Maria Micaela del Santíssim Sacramento. Sí, senyor. que va néixer a Madrid el 1809 i va morir a València el 1865. Era verge i fundadora de les Aduratrius a Madrid. Sí, senyor. Bé, no sé si encara aquestes monges de Aduratrius són les que porten l'escola de les monges, però si encara són elles, doncs les felicitem. Sí, senyor, i tant. Maria Miquel del Santíssim Sacramento. També avui és Sant Bernat d'Aosta, que és patró dels muntanyencs i dels muntanyistes. Quina diferència hi ha entre els muntanyencs i els muntanyistes? Ja et anava a preguntar el mateix. Quina diferència hi ha entre muntanyenc i muntanyista? Perquè hi ha alguna diferència que hi deu haver des del moment que aquí ho posa. Sí, sí, segur, segur. Tindrem que esbrinar-ho. Va, Mar, ja tens deures per la setmana que ve. O per ara mateix. I també Santa Benilda, màrtir i Santa Germana, cosenc, deu ser, no? Sí, no sé si és germana o cosí, No. Santa germana cosin. Sí. Verge. No sabia ben bé si era germana o era cosina. Es va quedar verge. Demà. Demà Sant Quirza ha anomenat també Quiric, Quiri o Quir. Hòstia. O sigui, si teniu un nen no li poseu Quirza perquè no sabreu mai com es diu. Això sí, avui és el seu sant. I, bé, per celebrar-ho junts, també la seva mare. Junts, van junts perquè van ser màrtirs al segle IV. Sant Ferriol, presbíter i màrtir. I Sant aquest... Em va costar. He tingut que canviar la lletra. El tipus de lletra tres o quatre vegades per saber com es deia aquest senyor. I era Il Piri. O sigui, la primera és una I, la segona és una L. Quan amb la lletra que té, llegia... Ipidi! Ipidi! Ipidi! Ipidi! Màrtir. No has d'estranyar. O sigui, quan algú que li preguntava com et dius, el diu Ipidi! Màrtir. Bé, felicitats a tots, si és que... Quina diferència entre Muntanyà i... No? No, no. No, no. Molt bé. Vinga, va, som-hi. Anem. Continuem, no? Sí, sí, i tant. No, diu la Carme que no. Muntanyista deu ser... No, no, deu ser no. No, és la persona que va a la muntanya i muntanyec és tots els temes relacionats amb el fet d'anar a la muntanya. No, no, no, perquè és patró dels muntanyencs. De les persones que van a la muntanya. I dels muntanyistes. Que també són persones que van a la muntanya. Jo crec que una deu ser la diferència. No sé, m'ho estic inventant. Un és les persones i l'altre... No, no, no. Un són els escaladors i els altres són els que van caminant. Però els escaladors es diuen escaladors, no muntanyens. O si també es diuen alpinistes. Per això. O muntanyens. O muntanyistes. jo crec que la cosa va per aquí ara mira, fes-t'ho mirar és la Manuela ah, sí jo penso que va per on diu l'Emilio un és la persona i l'altre és amb els fets relacionats fes-t'ho mirar, fes-t'ho mirar Bueno, fa 13 minuts que ens ha començat el programa. Jo crec que és una bona hora, no?, perquè el Montes ens digui quin temps fem aquesta setmana. Aquesta setmana quasi li tindrem que fer l'hola, perquè la setmana passada havia fet els deures. Sí, mira, jo precisament ara, recordant que havia fet els deures, estava buscant per recordar a la nostra estimadíssima audiència que a un quart de vuit del vespre... Del 21 de juny, entre l'estiu. Sí, senyor. Entre l'estiu. I marxa la primavera. I marxa la primavera, que és quan canvien el lletrero del... el cartellet del temps de TV3, i el color. Ara és verd, després ja el posen vermell. Sí, sí, sí. Surt igualment el Molina dient bona nit, molt bona nit, que tenim el Montes o no tenim el Montes? No tenim el Montes, mare de Déu, senyor. I ara què fem? El suplent, a veure si hi és el suplent, va. Bueno... El substituto. Sí. Farà calor. Farà calor o no farà calor? Faristó, farà calor... Sí... Sí. Plourà. Plourà? No. En algun lloc de Catalunya plourà. Oh, sí, i en algun lloc del món segur també. Hi ha l'Argentina i l'Uruguai crec que fa fred. Els homes del temps són així de... Li podem preguntar, crec que el Pau ja ha tornat, li podem preguntar si l'Uruguai fa fred. Segur que sí. Està en ple hivern. Hivern, ara no? Tampoc. Tardor, ara devan estar a la tardor. A la tardor. Ves a buscar el temps, corre. Ens toca fer a nosaltres, Miguel, que hi farem. Predicció del temps per ser l'últim dia. En últim. Bueno, però és com si fos l'últim, perquè és que a mi m'entra la pena. La morrinya. L'enyorança. És l'últim dia, perquè el que ve farem els millors trossos de la desbarnada de la temporada. Que és el que acostumen a fer tots els programes que... Que Carme, aquesta setmana tens feina d'anar cortando y pegando, eh? Entres a l'androide aquell i vas tallant i tot això. A veure si... Bueno... Quint ha portat el periòdico? No, no, no. Tots dos, jo faig bé la feina. Però aquí falten les pàgines carbasses. No, saps què passa? Que avui han tingut problemes a l'avantguàrdia. Ah, sí? Sí, i no han posat pàgines carbasses. No sé quin problema han tingut i... Us he acabat el paper. El paper és carbassa o el pinten de carbassa quan imprimeixen? És el que jo voldria saber. Jo crec que el pinten de carbassa... Se m'acaba d'ocórrer la pregunta, eh? No, no, posa aquí. Diu, avisa els lectors i suscriptors. O sigui, els suscriptors no són lectors. El suscriptor només... Paga. Paga, però no es llegeixen. I el tenen allà en un racó a casa. Sí, diu, per problemes tècnics aliens a l'avantguàrdia... Perquè diuen sempre aliens a l'avantguàrdia. Aliens... Ens obliguen a imprimir el diari sense color en algunes planes amb el supriment Viure... Viure és el carbàs, aquest, eh? Ah, no, perdó. Amb el supriment Viure, o sigui, Vivir. Vivir. I sense paper salmó... Ah, el paper salmó. El paper salmó. Imprimir-lo els costaria una pasta, tenir tot el paper... I, a més, amb l'ordre... No sé quins són els problemes, però... no tenen el paper salmó sense fotografia en color han hagut de canviar l'ordre però tenim el Carles el nostre home del temps a substitut Sostitut. Home, encara que no t'ha dit una altra cosa pitjor, eh? Sí, t'hi podria haver dit una altra cosa pitjor. Reserva... Sí, no, home, no, reserva. Tu com el Fernando Torres, no? Reserva per marcar quatre gols. No, dos, dos. No crec que fos allò molt sol·licitat a la capital del rei, no jo. No? No. Hi ha més enèmics que mig jo per llançant. Perdona, perdona, jo crec que a la capital de l'imperi presentant música i fent el temps en català, seria... Escolta, el Nova Mas. Bueno, tindria futur, tu. I tant. I tant. Només per insultar-te t'acostaria... Tindries molts seguidors. Molts seguidors. Imagina't. Doncs encara fotria amb la primera tela. Igual sí, tu. Sí. Home, no hi ha gent aquí a Barcelona o aquí a Catalunya que escolta... Que el fa en castellà. No, i que escolta la competència. I quan dic la competència no em refereixo al programa. No, clar, és el que jo dic. A més a més hi ha gent que ho fa en castellà, no? Sí, sí. Perquè no podem fer-ho nosaltres en Català Madrid. Sí, sí. Quina diferència hi ha? Sí, sí. Bueno, que diuen que és una llengua conficial però no s'ho creuen. Ah. Bé, doncs jo anava a fer la predicció del temps però prefereixo que la facis tu, eh? Sí? Sí. No, no, si vols t'escolto. No, no, no, sisplau. No? Bueno, va, doncs vinga, som-hi. Cap de setmana. Cap de setmana d'estiu, podríem dir en plena primavera, tot i que avui m'han corregit i pràcticament la primavera ja està al final, però portàvem uns quants dies una miqueta de fresqueta, s'ha agraït molt, jo soc d'un grup així de tios raros que ens agrada més el mal temps que el bon temps, ja ho té això, si ets aficionat a la meteorologia t'agrada més l'activitat que la... que l'avorriment... Home, sí, clar, ja costuma passar, sí. Però encara sóc més raro, perquè m'agrada més el fred que la calor, que això tampoc no costuma passar, no sóc com la majoria dels mortals. Ah, no, a mi també m'agrada més la frescata que la calor, eh? Sí. Llavors, hi ha dues èpoques a l'any, tant la primavera com la tardor, que són, podríem dir, agradables, no?, perquè ni fred ni calor, ni carn ni peix... Sí. I hem tingut uns quants dies que amb el ventet aquest del nord que ens bufava, a part de la bona visibilitat i de netejar contaminacions, doncs el que a més ens tenien és que es podia conciliar la merda del sol a la nit, sinó d'enxufar cap aparell, i d'altra banda doncs el migdia s'estava prou bé i a qui l'interessi prendre el sol doncs també el podia prendre perquè el sol és potent, és igual que el dos mes d'agost, en aquestes èpoques de l'any estem a prou d'arribar... El substici d'estiu. Llavors, estàvem uns dies realment molt agradables, però se'ns espalla una mica. Si ho mirem des del punt de vista calorífic, eh? Ja, o sigui, s'espatlla perquè puja la calor. Sí. Pràcticament serà un cap de setmana d'estiu. Avui s'han superat ja, a bona part de l'interior de Catalunya, els 30 graus. A Sant Jus hem arribat als 25. Probablement de medissat els superem aquests i ens anem cap als 26 o 27. Bufa una miqueta de marinada. En aquestes èpoques de l'any, la marinada, aquest vent del mar, doncs, a punts, jo, una mica amb la influència del mar, doncs, frena una mica el termòmetre. I aquesta marinada a la tarda, doncs, encara ens pot ser una miqueta a la tarda suportable. Però si la marinada no bufa, que podria passar perquè és molt capritxosa, llavors tindrem aquesta sensació de deixar fogor, de mal rotllo, saps? Sí, sí, sí. I això podria passar aquest cap de setmana. Tant dissabte com dilunya seran dos dies realment molt macos, el sol avançó protagonista, molt semblant avui divendres, tenim molta tranquil·litat. Veu un frontet, no té ni categoria de front, que està lliscant pel Cantabri, que ja fotrà una mica la gitza de medissabte, i que té tendència a arribar diumenge. Els Pirineus, eh? Sí, anàvem investigant durant la setmana, perquè semblava que portava una peta més d'empenta, però ha anat afluixant. Quan s'ha trobat el panorama d'Europa, suposo que el tio... Sí, ha dit, ostres... No, s'ha adonat, ha dit, ostres, això és Espanya. Llavors, sí... Clar, de poc, és igual. No entrem en el tema. I el fet és que diumenge podria lliscar una miqueta la cadena d'estupols Pirineus, podria donar alguna precipitació de mitja tarda, però creiem que amb el pas del front s'obrirà una miqueta d'aire fred en alçada. I no serà diumenge, sinó que dilluns i dimarts, a la tarda, mirant guanyant terreny cada cop més les tempestes. Dilluns abarcaríem zones de muntanya i s'estraduirien a anar cap al prepirineu i potser a alguna plana de l'interior i acabar patant... cap a les comarques gironines, a última hora, i dimarts potser sí que per quedar més territori podrien tenir el detallet que tenia algun ruixat o alguna precipitació, perquè cal dir que Sant Jus aquest any està una miqueta fluix amb el que fa a precipitació i necessitem una miqueta més d'aigua. Sí, necessita aigua, sí. Potser dimarts a la tarda tenim alguna precipitació, alguna tempesteta que despistada pugui arribar a Sant Jus d'Esvern. Després d'això sembla que es tranquil·litza i l'entrada a l'estiu... Però els mapes indiquen que podria ser amb una onada de calor. O sigui que entrarem amb majúscules a l'estiu. Sembla que la segona meitat de la setmana vinent ens arriba. Això està per confirmar, però sembla i indica que ens entraria una onada de calor amb temperatures molt elevades que faria coincidir aquesta situació amb la rebella de Sant Joan. O sigui que, si els últims anys, ho comentàvem aquest matí al programa de la Carta Verdei, que la teniu aquí davant, comentàvem que els últims anys Les rebelles tampoc no s'han caracteritzat per ser massa extremadament caloroses, sinó que s'estava prou bé. Aquest any sí. Aquest any sí. Copeta de cava, copeta casul, trosset de coca, trosset casul, o sigui, saps allò, que també, si has d'estar l'aire lliure i has d'estar allargant la nit, doncs també acompanya el fet que faci caloreta. Celebrarem amb gintònica molt de gel. Sí, però tot això és que tal com tu vas fotent ho vas suant. És una mica... Sí, també és cert. Després vas anar al gimnàs a treure toxines, no? Potser? Sí. On has dit que anaves, tu? On has dit que anaves? No sé, no sé. Al gimnàs a treure toxines, eh? Al gimnàs a treure toxines. Què és això del gimnàs? Busca, busca... Busca al Google. Gimnàs. A veure què és això. Sí, què és això del gimnàs? No, no. Aquí vols enganyar. Que tu, en els tempos, m'ho facilitaris algunes fotos teves amb uns pectorals quan érem jo allà que anàvem molt treballant. No era ell, era la Sofía Lórez, home. Ah! Que m'enganyeu. Poseu un home a sota i tu... Clar, clar. Doncs res, nois, aviam si va bé la setmana i suposem que si tot va, com indiquen els mapes, doncs tindrem força calor per entrar a l'estiu. Bueno, ja t'ho recordarem. Sí. Vinga. Que tinguis un bon cap de setmana. I demà, ja saps, a veure el bàsquet. A veure el bàsquet, sí. A les set. Hòstia, tan de bo no sigui un miratge, allò de l'altre dia, per això. No, esperem que no. Vinga. Que vagi bé. Adéu. Doncs fa com 23 minuts que hem començat el programa, no? Sí, està bé, no? Portem bon ritme, no? Sí, portem bon ritme avui, sí. Bé, bé, doncs ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que hem trobat amb els diaris d'avui i, com sempre abans, doncs hem de fer un regalet. I has de dir... que per preparar la botifarra setmanal jo començo dilluns. Cada dia miro les notícies per veure si cap personatge ha fet més mèrits que l'anterior per guanyar el premi. És a dir, el dilluns esclic una, el dimarts ho miro, si algú més d'allò, doncs canvio, i així fins el divendres mateix. Però aquesta setmana no he volgut esperar. No he mirat res més. És molt possible que hagin subsit coses i que algú hagi dit quelcom mereixedor de la nostra botifarra Però el cabreig que vaig tenir el diumenge, de moment, ningú ha pogut fer que l'oblidi. Tota la setmana, des de la notícia de la mort sobtada de Manolo Prefiado, hi ha hagut notícies sobre els homenatges que l'esport espanyol i sobretot el futbol li ha volgut fer. La selecció espanyola va començar el primer dia d'entrenament a Polònia amb un minut de silenci. La senyora Paloma Antoranys, portaveu de la Federació Espanyola, va dir que el diumenge, és el dia del partit Espanya-Itàlia, demanarien formalment a la UEFA realitzar un homenatge a Manolo Preciados. El president de la Federació Espanyola, Ángel María Villar, vicepresident de la UEFA, va manifestar a l'arribar a Varsovia que la UEFA decidiria el mateix diumenge si autoritzava el minut de silenci. A més que els jugadors de la Roja portessin braçalets de dol i una pancarta que desplegarien els aficionats espanyols recordant el desaparegut entrenador. Doncs bé, va arribar l'hora del partit i de minuts de silenci, res. Els jugadors espanyols no portaven el braçalet de dol i la pancarta va ser retirada per la UEFA. Tan sols el senyor Manuel Cáceres Artesero, conegut com Manuel del Bombo, va portar un crespó negre El tambor. Possiblement el senyor Monsieur Platini, president de la UEFA, no sap qui era Manolo Preciado. El senyor Villar, vicepresident, i a més president de la Federació Espanyola, crec que sí ho sap. Però com el saber-ho no li dóna diners, doncs no lluitar per aquesta tonteria. Els jugadors de la Roja i la Federació Espanyola s'han queixat de la gespa però no he llegit cap comentari respecte a la negativa de la UEFA a fer-li un homenatge a Manolo Preciado. Clar, que certament cap diari esportiu ha fet referència a aquest tema. Per això hi ha molta gent mereixedora del nostre obsequi, però principalment per vostè, senyor Michel Platini. Un, dos, tres, botifarra de pagès! Digues. Jo puc entendre que la UEFA digui 9 minuts de silenci no. Per què no? No ho sé, ho puc entendre. Perdona, si hagués mort el gat del secretari de la UEFA segur que vinguéssim. Però bueno, ho puc entendre perquè era un entrenador espanyol i tal. que diguessin que no a la pancarta, però als jugadors de la selecció espanyola se'ls podia prohibir que portessin un braçalet negre? Sí, sí, sí, la UEFA és la que marca les coses que es poden portar o no fora de l'uniforme Bueno, pues, escolta, haver pintat un braçalet negre i dir l'uniforme de la roja a aquest campionat és amb un braçalet negre. Està clar que el senyor Villar, que és vicepresident de la UEFA, o sigui, que a mi no em digui el senyor Villar que la UEFA ha dit que no, perquè ell és el vicepresident de la UEFA. Però bueno, és això, no dona diners, no es tracta d'anar a fer un sopar i un tiberi i ja està. Bueno, anem per les notícies. Va, comença, Miquel. Bé, doncs mira, jo em porto una de molt curiosa. Un moment que crec que el Marc ha trobat, no sé si... Muntanyencs i... Muntanyista. Muntanyís. No, espera, que m'ha trobat muntanyista, és igual. Però bueno, jo diria... Què és muntanyista? L'havia trobat, però l'ha perdut. No, que tinc de canviar de finestra. Ah, finestra. La finestra... És igual, digues la notícia i jo vaig carregant. Sí, va, bueno. Molt curiosa. Un nano brasilè de dos anys a qui els metges s'havien donat per mort, quan estava al balatori tota la seva família i portaven allà uns 15-20 minuts... Se despertava i va dir, tinc gana. No, va dir, papà, dame agua. Ah, agua. És que fa uns mesos vam llegir una notícia... Ah, sí? No recordava si no l'he portat. També es va despertar i va dir, tinc gana. No, doncs va dir, papà, dame agua. va estar uns minuts conscient, estava dins de la caixa per enterrar-lo, es va tornar a estirar i va tornar a dormir-se. Evidentment el van tornar a portar a l'hospital i allà els metges el van reconèixer i van dir que no hi havia cap activitat vital. Aquest nen va ser ingressat a l'hospital per una neumonia i quan estava ingressat allà els metges el van donar per mort. Els van donar la família perquè li fessin l'enterrament i mentre estava envetllant el mort va despertar i tal. El pare ha anat a la policia, ha presentat una denúncia i diu que 15 minuts després d'arribar a l'hospital on el van portar per reanimar-lo els van dir que estava mort. I li van donar el cos. potser no el van examinar correctament i sí que es va morir i diu que pensa esbrinar què és el que ha passat en fi, coses que passen has trobat el Montanyang i el Montanyés? ara em diu que no el trobo l'androide jo tinc una notícia que és curiosa ha nascut a l'Argentina una vaca és una vaca dissenyada genèticament per donar llet humana és una vaca clonada per científics argentins amb gens de vaca lògicament i humans I ha començat a donar llet molt similar a la llet materna i amb això volen contribuir a la lluita contra la mortalitat infantil. Els investigadors de la Universitat Nacional de Sant Martín i de l'Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària van incorporar a Rosita Isa, que és com es don diu la vaca, l'any passat dos gens humans que codifiquen dues proteïnes presents a la llet humana d'alta importància per a la nutrició dels lactants. Els científics van aconseguir inclure aquesta vaca biotransgènica dels gens humans i el que va permetre que les dues proteïnes es fessin present a la glàndula mamària. Issa va néixer a l'abril de l'any 2011 i va ser presentada al juny de l'any passat per la presidenta d'Argentina, Cristina Fernández. És a dir, en aquell moment no pensava... nacionalitzar IPF i va assegurar la Cristina Fernández que es convertiria en la primera vaca del món capaç de produir llet maternitzada. Argentina va entrar al Club de la Clonació a crear vaques transgèniques en fin medicinals a l'any 2002 quan va néixer Pampa fruit d'una clonació dueta a terme per experts del laboratori Biocidus, amb el fi d'obtenir llet bovina amb la proteïna del creixement humà. Es veu que allà a l'Argentina hi ha... problemes amb nens que no tenen, els manca la proteïna de creixement, tots ells tenim l'Eomessi, que precisament va venir aquí perquè per tenir un tractament. Els descendants de Pampa, la primera ternera o, no, com es diu ternera en català, vedella, clonada a l'Amèrica Latina, que produeix llet que s'extrava aquesta proteïna per produir aquesta medicina necessària pels nens a cos molt més baix. Els argentins, a més de clonar vaques, també han clonat cavalls, toros, per obtenir, doncs, exemplars de millor rendiment. No ho sé, jo. Podrien clonar també empreses petroleres. Sí, sí. És el que crec que ara estàs a fer. Tu què, muntanyà, muntanyista... Muntanyista no ho troba. Muntanyista no ho troba? No, però muntanyec sí. Doncs aquí posa, eh, muntanyista. Ja, ja, ja ho sé, ho sé. Muntanyanc és el senyor que puja a la muntanya? No, és tot relacionat amb les elevacions del terreny. Ah, sí? Amb plantes també, plantes muntanyanc. O sigui, aquest senyor és patró de les plantes. I després diu personal la que fa... Espera. Sant Bernardo, està? Ah, aquest és el patró del Sant Bernardo, soma. Ah, clar, home. Ara està clar, home. Ara està clar. Ara és l'amo del Sant Bernardo. Sí, sí. Bé, notícia, Marc. Notícia. Torna a Dallas. Torna a Dallas, sí, senyor. Sí. Té. Ho heu llegit, ho heu sentit. Sí, home, sí. Torna al mític JR. Sí. Amb la seva família després de... Que, per cert, hem d'aclarir el bulo. JR mai li va dir a la Suelen ets un pendó. Ah, No, perquè va ser històric, no? Una de les primeres versions en català que va fer TV3 de Dallas, això va ser molt criticat pel senyor Alfonso Guerra, dice que eran una televisión para promocionar el catalán y van a ir en Dallas, que eran català. Doncs es va sortir al bulo de la frase aquella de Suelen, ets un pendó. Doncs no, no li van dir que ets un pendó ni li va ser al JR. Ho van traduir malament. No, això se'l va inventar la gent, perquè realment sí, el pare del JR li va dir Suelen, has estat tota la nit fent el pendó. Ah. Ah. I ell va dir, no he fet el pendó. Però bueno. Jo saps què passa? Que aquestes coses, aquestes novel·les, els tres capítols primers, molt bé, però el quart ja em cansen, i deixo de veure'ls. Sí, a mi em va passar amb Hous. Sí. Queden dos capítols. I amb el Fringe em va passar també el mateix. Ah, sí, sí, mira, la sèrie aquella m'agradava a mi també. A més a més la feien un pèl tard. Per mi la feien un pèl tard. Bueno, què passa? Torna d'Ales. Torna d'Ales. La mítica sèrie dels anys 80. Sí. La faran a Canal Plus. Sí. A Canal Plus? Sí. Canal Plus era... Sí, Canal Plus. Sí, el Canal Plus a... Ah, TNT. De la mano de TNT, correcte. TNT. Correcte. El proper 17 de juny a les 10 i mitja, per si algú vol tornar-se a enganxar... Però, una pregunta. És una reposició? No, no, no. Anys després, sí que seran actors que seguiran els mateixos, però se'ls posen... No ho crec, eh? Jo he llegit que sortien... Home, la... Gent que ja sortia, torna a sortir en aquesta. Sí? Sí. De vells, ja, no? De vells, sí, sí. Perquè, clar, el Gene Hallman... No, Gene Hallman o... Harry... Gabriel Sucio. Mantinel... Manté la rivalitat que hi havia entre els germans Ewin i els seus fills. Ah, d'acord. És els fills... El fill de la Pamela i el fill de la Suelen. No ho sé, jo no... Sí, home, sí. No vaig arribar... La Pamela era la dona del Bobby i la Suelen era la dona del... Del JR. Del JR. John Rose. Això, John Rose. John Rose. 30 anys després. Ostres, tu, sembla mentira, eh? Hòstia, mira, l'amic alemany encara no... No, no, ja va bé, ja va bé, tu. Bueno, doncs és 30 anys després. 30 anys després. I ara són els cosins que es barallen en lloc dels germans. Bueno, serà més o menys el mateix, però amb gent jove. Sí. O sigui, que el fill del JR serà el Dolent i el fill del... Allà sortia la dona de l'Elvis Presley o la filla? La filla... Sembra que era la filla de l'Elvis Presley o la dona, no? Sí, que era la filla que feia de germana petita de l'Edwin i del... Exactament, dels Edwins. Dels Edwins, sí senyor. Molt bé, més coses, Miquel. Bé, doncs mira, una nena xineta de 6 anys que resulta que té el 60% del seu cos cobert per una pica, per una pica. O sigui, no és negre? No. No, no. Diu que va néixer amb una pica que li cobreix el 60% del seu cos, que és el braç, l'esquena, part del pit i la meitat de la cara. Déu-n'hi-do. Sí. Els seus pares... Hi ha una cosa a la notícia, no sé si és la redacció o jo que no ho entenc. Que xinesa, la nena. Sí. Que els seus pares la van abandonar en una guarderia, quan tenia dos anys, i les autoritats de la guarderia van buscar... algun parent, no ho entenc. I van trobar un negre. No, i van trobar un avi d'un cosí, és el que no entenc. Un avi d'un cosí. Sí, si van trobar l'avi del cosí, no podien trobar els pares? No sé, una cosa molt bona. I és el que es va quedar amb la nena, sembla ser que avui dia la nena viu amb aquest senyor, que no té amics, perquè als nens, doncs, a uns els hi fa por i als altres se n'enriuen. Sí, pobreta. I bueno, doncs, és un... Diu que és una infermetat, això, que passa, que afecta a una de cada millor de persones. Vi, vi amb ve de persones. Es diu Hipertricosis Universalis. No, clar, amb aquest nom, lògicament, no... No ho té gaires persones. Bé, doncs ens anarem a Ceuta. Saps on és la Ceuta? Sí, a la punteta aquella... Al costat de Malilla. Sí, a la punteta de l'altra banda del mar. Passada de l'Extreixo. Delante de Gibraltar. Exactament. Doncs mira, la policia local de Ceuta ha denunciat un senyor, que no sabem ni com es diu ni qui era, perquè aquest senyor volia entrar en una església, a l'església catedral de Ceuta, concretament, disfressat de dimoni. Aleshores, doncs... les persones que se n'anaven a missa a la catedral doncs van cridar la policia perquè deia doncs que van veure aquest senyor vestit de dimoni que pertenia accedir doncs al temple en el moment que s'estava dient missa i lògicament doncs el dimoni No pot anar a missa. I el van detenir. Es desfà, no, a l'entrar? No ho sé. Es crema. Tu has vist la pel·lícula El fin de los días del Schwarzenegger? Sí, però no recordo molt bé perquè és una de les pel·lícules que vol... És molt bona, eh? Sí, sí, és molt bona. La lluita final és dintre d'una església. Sí, sí, però ara no recordo. A mi, perdoneu, no em va agradar. Ah, però jo sí, jo la vaig trobar... No te n'agradaves del final? Sí, home, si al final del Dimoni, el Schwarzenegger mata... a la persona que està posseguida pel dimoni, diguem-ho, i aleshores el dimoni es fica dintre d'ell i ell es llença contra l'espasa d'una estàtua de Sant Miquel, d'un arcàngel de l'espasa. Sant Miquel. Sant Miquel és l'arcàngel de l'espasa. És el que va dir allò de quien como Dios. Ah, sí? Quan va fotre el Satanàs a Campistraus. Exacte, però mira, el mateix mata el pobre Schwarzenegger la noia que ja sabia allò en sis d'ell diu, ostres, Schwarzenegger i aleshores va ser quan el van anomenar governador de Califòrnia Coses que passen Més notícies, Marc A mi no em para de sorprendre els anuncis que surten a la televisió Aquarius porta uns anys amb unes campanyes de televisió bastant... L'era d'Aquarius. L'era d'Aquarius. Sí que estem a l'era d'Aquarius. Per cert, els Aquarius van ben servits. Si estem a l'era d'Aquarius ha començat bé això. El 2007 va sortir l'anunci del senyor Gran que construïa una catedral d'Ell Sol. Segur que el recordeu. El 2008 era una ràdio d'Argentina que es deia la Colifata. Sí. Correcte. El 2009 era un senyor africà que construïa tauts en formes rares. No me'n recordo. Sí, feia amb vaixell, en forma de vaixell, en forma de llauna. El 2010, el Camino de Santiago de los Encuentros, que era tot de gent de diferents... Sí, del món. Sí. El 2011 era el dels noms raros, de Marcianes i Macarios, tot de gent que es deia amb aquests noms raros per canviar-se el nom. I aquest any tots els... cosmopolites o gent de ciutat que no tingui poble, podrà ser apadrinat per un poble. Està bé. Tu tens poble? Jo vaig néixer a Barcelona. Jo sóc d'un poble gran. Sí? Sí. No, perquè aquí Sant Just és poble ciutat. Jo vaig néixer a Gràcia, que és una vila. És una vila, sí. Vila de Sant Just, poble ciutat. A veure, a veure... Tu vas néixer a Barcelona. Però era Gràcia. És Gràcia. I Gràcia és una vila, és terreny lliure. La vila de Gràcia. És la República Independiente de mi casa. Doncs aquest any la marca de refrescs ha decidit fer una campanya i ha seleccionat 50 pobles de tota Espanya per promocionar el turisme amb menys de 2.500 habitants. Menys de 2.500 entrem. No, en Sanxús no, però bueno, te'n pots anar a un poble que es diu Ucles, a Cuenca. Llavors, les persones que es vulguin inscriure poden anar a la pàgina web i tots els guanyadors es beneficiaran de descomptes, tant per les estades al poble com als restaurants, i et donaran un diploma. perquè puguis fer dret d'aquests... Com a fill del poble. Com a fill del poble. Com a fill adoptit del poble. Jo ho he trobat una... Quants pobles hi ha que es pugui fer això? En tota Espanya. Participaran només 50 pobles en aquesta... O sigui, seran 50 persones que poden... Ah, és un fill per poble. És un fill per poble. Ah, sí, clar. Bueno, què més vols? I com es triarà? Per sorteig o com es farà? A veure, entres... a la pàgina web de l'Aera Aquarius i t'inscrius, i ho provem. I si toca, toques. Avui mateix m'inscric jo. Abans d'escriure-te, llegies de notícia. Ah, bueno, sí. Mira, avui vaig de dormir legues jo, eh? Una noia jove, de 15 anys, es va dormir a principis d'abril i ha dormit fins al final de maig. Ah, mira, això va estar a punt de passar-li al Marc la setmana passada. Bé, Aquesta noia sembla ser que té una malaltia que es diu síndrome de Klein-Levin, també conegut per síndrome de la vella dormiente. Klein-Levin, si deu ser un tio molt pesat, quan comença a parlar-te d'orbs. Això que diu que, degut a l'enfermetat aquesta... Doncs que s'adorm. S'adorm. Diu que ha arribat a estar adormida. La seva mare explica que havia arribat a estar adormida fins ara, potser un dia i mig, dos dies. Diu que es desperta, que va al lavabo, que beu aigua, però està en un modo que no se n'entera. Diu que jo la llamo modo dormida. Sonàmbula. No se n'entera de res. I ara ha estat dos mesos, gairebé dos mesos adormida. Home, jo dos mesos no, però jo recordo la meva època de desventures, el divendres a la nit, bueno, dissabte al dematí, ficava al llit a dormir i ja no em llevava fins als dilluns al dematí. Home, jo no, jo no. La cura de sueño, que li deia jo. Jo no. Bueno, doncs aquesta noia sembla ser que en aquests gairebé dos mesos que ha estat ara adormida, ha perdut 12 quilos, evidentment, al no menjar i tal, ha perdut 12 quilos. Diu que això ja li venia passant feia temps, això que es quedava adormida un dia i mig, coses d'aquestes. Veien la tele, segurament, sí. Que fins ara no li havien acabat de diagnosticar el tema que li passava. S'ha hagut de dormir mesos perquè li diagnostiquin. Ai, Déu meu senyor. Vosaltres aneu a la platja d'aquí de Barcelona, a la platja aquesta del Bogatell o de la Mar Vella. Jo fa molts anys que no hi vaig. No, doncs mira, i tu tampoc, Marc? Hi vaig, però vaig a algun restaurant o a algun bar. No, no, a la platja. Però la platja fa també molts. Doncs mira, resulta que els que vagin a la platja, 30 quilòmetres de platja que tenim a l'àrea metropolitana, més que a l'àrea metropolitana de Barcelona, doncs et poden obsequiar amb unes xancletes de color vermell. Sí, vaig estar a punt d'agafar-la, aquesta. Doncs resulta ser que l'Ajuntament de Barcelona ha contractat una empresa per mantenir neta la platja i dintre del contracte de manteniment, doncs, entre les coses que hi ha previstes, això, regalar un obsequi, que són unes xancles de color vermell i una bossa de plàstic per posar el mòbil, que no es mulli. Això està bé. Això ha costat només 16.000 euros... però que no el paga l'Ajuntament de Barcelona, sinó que la paga l'empresa del contracte de manteniment de la platja. Més o menys costa uns dos euros la xancla i un euro com a vuit, quasi dos euros també la bossa. Aquest kit li van entregar els periodistes, quan es va presentar la campanya de les platges de Cacdany, però els periodistes doncs van rebre l'obsequi i van dir bé no mire un obstacle però resulta que tots els treballadors de l'àrea metropolitana van rebre el regal juntament una carta signada en el que els necessitava un bon estiu i els aleshores el conseller regidor del Partit Popular, Òscar Ramírez, de l'oposició, va dir que no estan els temps per aquesta tonteria. Però si a l'Ajuntament no li havia costat res, sembla ser, no? No, però clar, el regal que li van fer els treballadors venia acompanyat d'una carta en la que es deia que un any més a l'àrea metropolitana ha preparat els serveis i equipaments instal·lats al llarg de 30 quilòmetres de platja del litoral amb aquest objectiu i el fet de l'arribada de l'estiu 2012, t'enviem a aquest petit docequi unes sancles que tancaminin cap a les nostres platges perfectament equipades i que contribueixen a disfrutar del descans d'estiu en ple de comoditats. Un port en veu de l'administració metropolitana va assegurar que la remissió d'aquestes sancles i la bossa pels mòbils a cadascú dels 400 treballadors de l'àrea metropolitana, es va fer perquè hi havia gran part d'aquests musequis que s'havien quedat sense donar-li a ningú. Bé, total, això només ha costat 1.500 euros, que no ha pagat l'administració, sinó una empresa concessionària, repeteixo, i el senyor Òscar Ramírez va assegurar que es tracta d'una iniciativa ridícula, i d'alta bombo. Què passa? Doncs que l'àrea més ruptropolitana està governada pel Convergència i Unió, Partit Socialista i Iniciativa per Catalunya i ho pervé que no sé què és. Bé, sí. Algú d'Unió per les ultratumbes. No són les ultratumbes. És igual. L'únic que està a l'oposició és el Partit Popular. Això no li ha semplat bé. Tens més notícies, Marc? Tinc més notícies, sí. No, perquè estic amb lo de muntanyenc, encara. Encara estàs de muntanyenc, sí. Muntanyistes no surten lloc. Almenys internet és. Bueno, ja... I el muntanyenc, si és de la muntanya o que té relació amb aquesta relevació del terreny, que viu a la muntanya... Ah, d'acord. O persona que practica el muntanyisme. Com puc ser el muntanyisme. que dius, a veure, muntanyista... O muntanyenc. O muntanyenc. Jo diria que és bàsicament el mateix, l'únic que deuen ser dos acepcions de la paraula. Una més antiga. El que ha fet el sant oral s'ha lluit. Ah, no sé que muntanyista vulgui referir-se'ls que dius tu, però ja et dic, a internet no enlloc... Igual el muntanyany pot ser també el que viu a la muntanya i muntanyista el que va al dominguero, diguem, no? Sí, sí. Va, més notícies, Marc, que hem d'acabar això, que hem d'anar a Madrid, eh? Hem d'anar a Madrid. Sí, que ja portem retard. Un pescador canadenc que ha trobat un bugabant de color blau. De color blau. Blau, sí. Però blau elèctric, per ser més exacte. Seria francès? No, es veu que segons un... Ho dic per allò del campionat d'Europa, els franceses van de blau, els italians també van de blau. Deixant que el Bugabant sigui de color blau elèctric... No n'hi ha una espècie que és blava. Segons això, és uno de cada dos milions. Bé, és una espècie que només... Deixant de mandar el color del Bugabant, jo no sabia que hi havia el... L'Instituto de Langostas de la Universitat de Maine. Aquesta gent que es passa el dia menjant llamàntols. Perdona, perdona. L'altre dia vam fer una pel·lícula a televisió... no sé si a la Paramount o a la Sexta 3, que era la Intrèpida i el Millonario, que parlava de Maine... I de l'Institut del Diamanto... Sí, perquè ella representa que és una cultivadora, entre cometes, de diamantos. Això passa per no veure la Sexta 3. No sé si era la Sexta 3 o la Paramount. Bueno, és igual. Bueno, però es veu que l'home que l'ha trobada la volia... Vendre per internet i les associacions de protecció dels animals s'han posat els grits al cel i de moment l'ha posat en una petita peixera perquè la vegi més gent. I a la fotografia es veia blau elèctric... Ja veuràs d'aquí uns mesos descobriran que estava pintat de blau. Segurament, segurament. Però bueno, es veu que el seu pare també en va trobar una. Ah, pensava que el pare de Llamanto també era blau. En va trobar una en tota la seva vida i ell porta ja 40 anys... Buscant, com boig. No, ser pescador de Llamant. Ah, bueno. Però cada vegada que en pesca, se'ls mira a tots. I llavors ens troba un altre de blau. Molt bé, no? Deu ser tota una experiència trobar-se un llavant igual. Ens anarem a Madrid? Sí, anem a Madrid. Doncs continuem amb la desvernada d'avui divendres 16 de juny i, com deien, hem marxat a Madrid. Senyor Mariano, bona nit. Bona nit. ¿Qué tal? Muy bien por aquí, como siempre. Muy bien por aquí. Muy bien por allá. Muy bien por allá. Sí. Muy bien por Acuya. Tranquilo Madrid. Bueno, sí, relativamente, ¿no? Como en todas partes. Bueno, yo he visto... Nadie está tranquilo hoy en día. Hoy he visto por televisión que, bueno, había muchos madrileños viendo en una pantalla gigante el triunfo de la Roja. Ya te digo que sí. Sí, ¿verdad? Pero eso siempre pasa. Claro. Y ayer, por ejemplo, en Madrid, las tabernas islandesas, que hay muchas, muchos pubs islandeses de estos... ¿Cerraron por defunción del dueño? Sí. Estaban llenos de gente y todos en la misma historia. Claro. Sí, somos aficionados al fútbol. Sí, ¿qué le vamos a hacer? Aunque lo jueguen bien otros, pero somos aficionados al fútbol. Sí, sí, sí. Pero yo Madrid lo veo así como cada vez más peligroso, ¿eh? Tengo aquí unas noticias que me... Putin no gobierna en Madrid, ¿no? Todavía no. Todavía, es lo que te dices. Todavía no, no sé si estará pensando en desembarcar por aquí, pero de momento no gobierna, ¿no? Porque parece ser que... Bueno, no es en Madrid, es en Fuenlabrada. Hay un teatro que se llama Teatro Josep Carreras... Que en Fuenlabrada debe haber un alcalde, o el alcalde que hizo esto, pues debía ser de un partido extremista separatista, ¿no? No lo sé muy bien, en Fuenlabrada siempre ha sido un feudo de partidos de izquierda. No, no, porque claro, llamarlo Teatro Josep Carreras... A lo mejor el alcalde es muy aficionado a la ópera. Sí, pero lo podría haber llamado José Carreras. No, no, pero el nombre es el nombre. El nombre es el nombre. Bueno, pues el hecho es esto, que en el teatro Josep Carreras de Fuenlabrada, el Cuerpo Nacional de Policía ha detenido el lunes pasado a una persona que participaba en una protesta abucheando cuando abandonaba las instalaciones la presidenta de la Comunidad de Madrid Según esto, la noticia ha sido dada por la vicealcaldesa de la localidad, Teresa Fernández, de Izquierda Unida, que ha aclarado que el detenido, el arrestado, no pertenece a Izquierda Unida. Eso yo creo que debía ser muy importante para la vicealcaldesa. Pero claro, resulta que se estaba celebrando un acto en el Teatro Josep Carreras de entrega de carnets a los nuevos miembros del Partido Popular. Y pues de golpe la policía decidió intervenir y detener a ese señor que estaba abucheando a Doña Espe. Por eso ya a mí me ha surgido la duda de si es Putin el presidente de la Comunidad de Madrid. Con todos los respetos para la doña Espe. Sí, sí, sí. Todavía creo que no. Pero también ella está acostumbrada a estas cosas. Quiero decir que solo uno, a lo mejor ella ni se ha dado cuenta. Está acostumbrada... a que le abuchen y a que la griten un montón de personas a la vez. Sí, sí, ¿no? Dicen que cuando yo llegó... Me imagino que si solamente era uno habrá sido un exceso de celo o bien de la policía o bien de los escoltantes. No sé, porque dicen que antes de... O sea, el momento en que Doña Espel llegó al teatro, pues sí que se encontró con un grupo, unas 30 personas aproximadamente, con gritos y cánticos llamándoles especuladores, ladrones... Iba, doña Espe, iba con Cristina Cifuentes, también nombrada a varias ocasiones en este programa, es la delegada del gobierno de Madrid, que yo no sé qué pinta un delegado del gobierno y menos en Madrid. ¿Para qué quiere un delegado del gobierno en Madrid? No tienen el gobierno. Ya sabes que todo, lo estamos diciendo mucho últimamente, que todas las administraciones públicas redundantes... serían de fácil eliminación, seguramente. En este caso, pues está una mala ley. No, porque claro, que aquí en Cataluña tengamos el delegado del gobierno, dice, bueno, pues es como el embajador, embajador de Madrid en Cataluña, podemos tomar así, pero claro, que en Madrid haya un delegado del gobierno, no lo entiendo. Bueno, un delegado del gobierno, y de hecho, fíjate, una noticia que he leído esta mañana... en Madrid había incluso una embajada de Aragón que la han cerrado que costaba 300.000 euros al año mantenerla Sí, no creo que Cataluña también tiene algo así como una delegación de Cataluña en Madrid. ¿Es lo que puede haber algún tipo de organismo o algún tipo de oficina de representación? Llamémoslo como queramos. No, yo recuerdo hace muchos años, bastantes años, que había el Círculo Catalán de Madrid... Donde podías ir a tomarte unas copas y a hablar catalán en la intimidad, en la intimidad del círculo. Puedes hacer un poco de tertulia. Exacto, puedes hacer un poco de tertulia. Y no, más que nada es que había personajes que a veces por cuestiones laborales les interesaba conocer y tal, empresarios y tal. Bueno, pues me interesa y voy al círculo catalán de Madrid. Pero luego este círculo no sé si se convirtió en una especie de delegación, gobierno o embajada o algo así. Ahora ya no sé lo que hay, la verdad. Yo ya sobre temas de... Estos temas desconozco absolutamente las conversiones que se han hecho de estos clubs y muchos de ellos se han convertido directamente en casas regionales. En casas regionales, sí. Sí, sí, sí, sí. Están de comer las comidas... típicas de cada lugar y bueno la verdad es que algunos de ellos incluso comen bien no hombre yo te puedo decir aquí hay el hogar de Castilla y León bueno de León concretamente puedes comer un botillo botillo botillo sensacional en el hogar de La Rioja se come de fábula es decir pues está muy bien eso y en el hogar de Asturias yo lo que he bebido es una sidra muy buena O sea que a mí lo de las casas regionales me parecía bien. Sí, porque además es una forma de darse a conocer de la forma más, iba a decir, más amable, de la forma más amable para el que se acerca, que salga satisfecho con una representación de la cocina del lugar. En la casa de Andalucía, de Barcelona, que está en la Vía Layetana, Hubo una temporada que los que llevaban el tema de la cocina... ¿La Casa de Andalucía, la Calle Beretana? Sí. No. ¿Dónde está la Casa de Andalucía? En la Calle... Está en Gracia. Pues esa debe ser la casa de Andalucía de Gracia, eh? Perquè jo la que conozco... I va com a pescaíto, allò allí. La calle Sant Lluís. Sant Lluís. De Gracia. Sí? Sí, hi ha el teatro i tal de la casa de Andalucía allí. Pues ahí otra. Puc assegurar que n'hi ha alguna cosa. No, no, no. No sé. Debe ser otra parte de Andalucía. Debe ser otra parte de Andalucía, sí. Sabes que hay la Andalucía. Perdón, tienes razón. Yo he hablado de la Casa de Almería. Almería. Tienes razón. Pues eso, quedaban en la Casa de Andalucía unos pescaditos muy buenos. Luego cambió el jefe de cocina, o bueno, la persona que llevaba la cocesión del bar y tal, y bajaron un poco, pero ahora los que hay también pues hacen una buena... Las casas regionales se comen bien. Sí, sí, sí. Por eso lo de las casas regionales me parece muy bien, ahora lo del delegado del gobierno no lo entiendo. Bueno, ahí no se comen nada. No, porque es que no te dan de comer. Tú te vas a la delegación del gobierno... Por eso están ahí, porque no se comen nada. Y no te dan de comer. Bueno, depende. Si te da por ponerte discolo, lo mismo te dan de comer unos romantapalos. Sí, también es verdad. O sea, que con cuidado con eso. No, bueno, pues ya sabemos lo que toca, adelgazamiento, ¿no?, de un poco de las estructuras, en la medida de lo razonable y de lo posible, o de lo mantenible. Eso como todo. Sí, sí. Entonces, de momento parece... Si es mantenible en la delegación del gobierno, incluso en Madrid... No, no es mantenible. Es manteable. Es manteable. Pues, oye, para acabar la noticia, porque es que claro, es que esta noticia me ha dejado como de pasta boniato. Que no sé exactamente cómo es la pasta del boniato, pero debe ser algo muy estupefacto. Porque, como te decía, un señor detenido por la policía en Fuenlabrada por abuchear a Doña Espe, detenido, y el portavoz del Partido Popular en Fuenlabrada, que es un señor que se llama Manuel Molina, pues al terminar el acto agradeció a la policía su actuación, restó importancia al incidente, Diciendo, la cosa ha estado tranquila respetando la libertad de expresión. Sí, señor. Sí, señor. Ah, sí. Con dos bemoles. Con un par. Sí, señor. Fíjate todo. Eso es respetar la libertad de expresión. Arrestamos a los que abuchean respetando su libertad de expresión. Muy bien. La podía abuchear, pero en comisaría. En comisaría, efectivamente. Sí, la podía abuchear, pero donde no lo oyeran. Claro, efectivamente. O sea, uno en su casa te respetarán totalmente la libertad de expresión si tú abucheas a doña Espe. Pero si se te ocurre abuchear a doña Espe en pleno Fuenlabrada o en la Plaza del Sol De todas formas, yo considero que eso debe haber sido algún exceso de celo de alguien que, como siempre... Para ganarse una medalla. Porque Doña Espe acostumbra a dar medallas luego, ¿no?, a los que... No, no necesariamente, pero desde luego sí te digo que está bastante acostumbrada a cualquier sitio donde se mueve, a cualquier actor que va... Siempre se encuentra... Con alguien mal intencionado. Y generalmente la suele recibir o la suele soportar con... Estoicamente. Ah, está bien. Lo que pasa es que, bueno, nunca es agradable en un acto de... Imagínate que alguno al que le están dando el nuevo carnet dice uy, uy, uy, si esto va a ser así siempre. Sí, claro. Yo no me apunto. Ahora entiendo por qué estaba tan resquemosa con lo de los pitos al himno. No, pero eso es diferente. ¿Ah, sí? Ya digo, como ella lo... Lo que pasa es que en el tema de los pitos hay una cuestión... fundamental, aparte de todo lo demás, que cada uno lo entienda como quiera, que es la cuestión del respeto y la educación. Sí, pero yo de todas maneras es que no he oído nada a Doña Espe y sus acólitos y algún que otro tertuliano radiofónico que dijera Nimú del hecho que la afición española pitara el himno italiano en el partido que se jugó en Polonia. ¿En el europeo? Sí. Sí. No he oído nada diciendo que se está pitando a un símbolo de un país. No, no, no. Al himno italiano se le puede pitar y abuchear tranquilamente porque nos resbala totalmente. Insisto, en estos casos es cuestión de tener un criterio de educación. No, no, no. Con el símbolo que sea. No, no, yo lo comprendo. Es decir, a mí no me parece bien que se silbe a un símbolo de ningún país que represente ese país. O sea, yo personalmente no lo haría. Haría otras cosas, posiblemente. O sea, coger un trabuco y subir al monte. Eso sí lo haría. Pero silbar a un símbolo o quemar una bandera, pues no. Pero de nadie. Lo que pasa es que luego también por una parte no deja de ser un símbolo y no deja de ser un acto simbólico. Sí. Sí, claro. Hay actos simbólicos y actos sintéticos. Efectivamente. Sí. Pero a fin de cuentas, si uno realmente se quiere rebelar contra algo, solo tiene un camino. Sí, coger el trabuco. Efectivamente. Claro. O sea, todo lo demás son paños calientes. Claro. Todo lo demás es, de alguna forma, bueno, pues un canto al aire y decir, es que cuidado, cuidado, cuidado. Ladro, ladro, ladro. Pues no ladras. Claro, claro. Entonces... Yo de todas maneras... Porque también vivimos en una sociedad, en una sociedad más o menos civilizada. ¿Y yo qué quieres que te diga? Pero más o menos civilizada. Y hombre, tampoco hay que dar considero realmente. Todo tiene la importancia que cada un le dé. Entonces tampoco hay que ver según qué importancia, según qué cosas. Y sobre todo, cualquier acción lleva consigo una reacción y cualquier provocación lleva consigo una reacción de provocación contraria. Sí, sí, lamentablemente. Pero de todas maneras, te iba a decir, Mariano, que yo ya no creo ni en las revoluciones. Porque hoy, precisamente, bueno, hoy, ayer o tal, leí la noticia de que el Tribunal Constitucional de Egipto ha anulado las elecciones que se habían hecho, y bueno, supongo que el ejército tomará el poder, como es normal, después de cualquier revolución. Entonces ya no creo ni en las revoluciones, porque fíjate tú, si nos remontamos a la Revolución Francesa, resulta que en la Revolución Francesa tomaron el poder el triunvirato del terror, y después Napoleón Bonaparte. Manda revolución. Efectivamente lo que se intentaba era mejorar la situación. No te quiero decir nada en Cuba. Revolución. En cualquier caso, hablar de revolución en un sistema democrático al final... El sistema democrático es el peor de los males, ¿no? O el mejor de los males. Que las revoluciones de las que estoy hablando precisamente no se dieron en sistemas democráticos. La revolución en Cuba, la revolución en Egipcia, la revolución bolchevique. Ya ves tú cómo acabó la revolución bolchevique. Con el terror de Stalin... O sea, yo ya analicé... O sea, ayer, leyendo la noticia de cómo ha terminado la famosa revolución de la Plaza Tahir del Cairo, ya ha llegado a la conclusión de que tampoco la revolución es tampoco coger el trabuco y subirse al monte, tampoco sirve absolutamente de nada. Mira, la revolución... Es decir, sirve para cambiar unos aprovechados por otros. La revolución del 2 de mayo, que tanto celebráis en Madrid, sirvió para que volviera Fernando VII. Realmente... No, se ha tenido un sentido a lo largo de los años posteriores, que es que teníamos un día de fiesta. Sí, eso sí. Eso sí. Bueno, claro, también teníamos un día de fiesta el 1 de abril, el día de la victoria. Era ir buscando con el paso del tiempo todos esos... 1 de abril de 1939... Claro, estos simbolismos se han convertido nada más en buscar una excusa para la mayoría, a ver si nos cae en puente y nos podemos ir de los cuatro días por ahí. Pues sí, sí, eso sí es cierto. Bueno, vosotros lo teníais bien, el 1 de mayo, día de San José Artesano, era San José Artesano, 2 de mayo, día del lanzamiento del pueblo de Madrid... Y anda, que como el día uno cayera en lunes, pues no veas tú, viernes, sábado, domingo y lunes, menudo fin de semana. Fantástico. Sí, señor. Fantástico, para eso ha quedado todo eso. Es decir, la historia desde luego está ahí para el que la quiera estudiar y la quiera aprender y la quiera conocer, pero a fin de cuentas eso pasa como con las Navidades, que han pasado de ser un hecho y unas fechas religiosas o unas fechas comerciales y a buscar puentes y a buscar fiestas, o sea... Fiestas, pero no religiosas, sino fiestas de... Sí, pero tú fíjate que algunos gobernantes, como son algunos gobernantes, me parece que fue Felipe González el que se le ocurrió la luminosa idea de guiar la fiesta de la Inmaculada. Le pasa que, claro, se le enfrentaron todos diciendo, tú estás loco... O sea, ¿cómo vas a quitar el puente de la Inmaculada Constitución? Pero no vayas más a la bodeguilla. Claro, no vayas más a la bodeguilla. ¿Para qué se le ocurre? Claro, claro. Es que ya independientemente de lo que significara el día... Claro, es que él quería eliminar las fiestas religiosas. Pero déjate de tonterías. O sea, los españoles ni van a misa, ni van al... Congreso de los Diputados acelerar la Constitución. Lo que quieren es hacer el puente. Lo que molestaba era que nos quitaran un pilar del puente. Hombre, claro. Por Dios, que el puente se hunde. Efectivamente. Así van quedando las cosas un poco desleídas en los acontecimientos. Con el paso del tiempo tú empiezas a preguntar en algunos... Yo siempre veo lo mismo a la educación general. Vete a preguntar qué significa según qué fiestas hay en el calendario. Pero fíjate tú que hace cuatro días... ¿Por qué son, no? Hace cuatro días era el jueves de Corpus, que hacíamos fiesta y nos la han quitado. Que decían que hay tres jueves que relucen más que el sol, jueves santo, Corpus y la Asunción. La Ascensión. La Ascensión, eso. La Ascensión tampoco... Ah, sí, la Ascensión sí porque es el 15 de agosto, ¿no? Es fiesta todavía. No, no, no. El 15 de agosto es fiesta, pero no es la ascensión. No, no, es la asunción. No, sí, es la asunción. ¿Y la asunción cuándo es? ¿El día 8 de diciembre? No, no lo sé qué día es ahora la ascensión. La ascensión tiene que ser después de Semana Santa. Después de Semana Santa, sí, claro. Cuarenta días después, sí. Antes del corpus. Eso ya no lo sé, no lo recuerdo. Bueno, ya, la clase de religión la daremos después. Porque tampoco es fiesta. Preguntaremos a algún religioso. Que no, que no, que no es fiesta, que te lo digo yo. No, no, no es fiesta, igual que el Corpo. Bueno, perdona, aquí en Cataluña... El 15 de agosto es la paloma. Bueno, sí, es el de las Marías. La paloma Torcaz. Aquí tenemos un tertuliano que está callado, un muerto, porque estamos hablando de fiestas y él no hace ni una sola fiesta al año, las trabaja todas, pobrec. No, no, estoy muy contento. Como los kiosqueros. Estoy muy contento de no hacer fiesta... Cuando todo el mundo hace fiesta. Claro, porque así tienes más negocio. Al final català. Aparte del negocio, es que al día siguiente, cuando voy a los sitios, no encuentro la marabunta, no encuentro empujones. Esto es mucho más tranquilo. Sí, sí, ahora dice esto. Sí. Pero de momento ya nos ha dicho que el viernes que viene no puede venir porque tiene que quitarle el polvo a las cocas. Sí, sí, sí. Pues buena excusa, ¿no? A ver... Como los policías que ha restaurado... Cuando yo esperaba... Esperaba que siendo día 22 de junio, un día antes de la verbena, pues viniera y nos obsequiara con una coca y una copa de cava. Yo también lo pensaba. No, no vengo. En fin, Mariano... Ya queda un pensamiento. Sí, sí, sí. Oye, que tenemos que hablar con el doctor. No sé si nos va a hablar de cocas y de verbenas. Pero tenemos que darle paso. También es una posibilidad. Bueno, oye, que pases un buen fin de semana. Igualmente para vosotros. No te he mandado el mensaje de que el día 29 hacemos la cena de fin de curso, porque ya me he imaginado que no está el horno para bollos para que vengas a Barcelona. Estamos intentando salvar el sistema financiero. Por eso. Bien hecho. Bien hecho. Entonces no me permiten coger fiesta. Pero vamos, en espíritu tenemos por seguro que estaré con vosotros. No te preocupes que más de una copa levantaremos a tu salud. Eso, eso. Y yo espero que alguna vez tomármela con vosotros también a la vuestra. No muchas por eso, porque también intentamos salvar el sistema financiero. Hasta el viernes, Mariano. Hasta el viernes. Que vaya bien. La desbarnada. Ja fa una estona que han començat i ara no em sento. Què m'has fet, Carme? M'has tret el... O m'he quedat sort, de cop? T'has quedat sort, jo diria. Sí? Sí. S'ha deixat el vací amb tu. Jo tampoc. Jo l'he deixat de sentir pels cascos, eh? Sí. Jo el sento. Ara sí, ara sí que em sento. Ara sí, ara sí. Jo el sento. Bé, tenim el doctor Baràmbio en línia. Doctor, posa-li la sintonia perquè sàpigui que entre ells, sí. Doctor Baràmbio, bon vespre. Hola. Bona nit. Què tal? Vosaltres teniu llum solar encara o no? Sí, sí, sí. Jo estic molt més cap a Orients. Estic a Madrid. On estàs? Estàs a Madrid? A Madrid. I què estàs curat i tot? Bueno, no... No, no, és que sortit de la tele. Home, no, jo he estat mirant perquè la televisió espanyola sí que han donat unes notícies sobre el tema de l'avortament... Era jo, era jo. Doncs en aquell moment, doncs, ha hagut un moment que he deixat de mirar, he sentit la notícia i he anat corrents i només he vist una... allò, com es diu, una taula d'aquestes de paridora que teniu vosaltres... Aquesta és la meva clínica. Ah, era la teva clínica. És el que he vist, però estava buida. No hi havia res i s'havia acabat la notícia. No, no. Això que ha sortit per la tele. Sí, hem fet una roda de premsa aquest matí, presentant els resultats d'un treball que han fet l'associació CAIS, de la que, com sabeu, soc president. Sí, senyor president. I, com a tal, he vingut aquí a la capital de l'estat... Que el resultat és que, ja t'he dit, la notícia no l'he sentit molt, però una de les coses que he sentit dir és que un processatge important de les dones que han... o sigui, s'ha de practicar l'avortament, que ho farien, ho tornarien a fer, o sigui, que no se'n penedeixen d'haver-ho fet. No és exactament això. No canviarien d'opinió encara que li canviessin qualsevol circumstància. Exacte, sí, sí, és exacte. Ho van fer per una circumstància, però encara que canviessin les circumstàncies, elles no canviarien d'opinió. Nosaltres, per aquesta alçada de l'any, juny, mitjans o finals o principis de juliol, sempre traiem un treball estadístic que el traiem... De les nostres estadístiques i no de les estadístiques oficials que recull el govern espanyol. Ja, amb la calla és que quan hi ha una manifestació diu que només hi ha quatre, sí. No, no, el que passa és que ells funcionen per trams diferents. Per exemple, nosaltres hem dit el nombre de dones del grup total de dones, quantes eren? De 15, perdó, de 16 i 17 anys. Mhm. I això, en canvi, dels números oficials no ho pots treure perquè ho tracten per trams de 5, o sigui, entre 15 i 20, entre 25. I, per tant, les 17 i 17, concretament, no les tens a recollir. Però no és tan complicat, no?, treure de 15 i 20... No, però com que el sistema de recollida és sistematitzat, no te'l demana... O sigui, ja posen directament edat entre 15 i 20. No, no, nosaltres posem l'edat, però dono ells quan això... quan això ho trasladen a la seva explotació estadística, doncs entre 15 i 20 anys ho posen tot juny, no ho segreguen. Per tant, encara que ho tenen recollit any per edat, tu, com a investigador, si vols sapiguer-ho, pots entrar a la pàgina web. I fas la teva pròpia estadística. No, però només trobaràs les dades entre 15 i 20 i 25. Si vols sapiguer tu quantes són entre 17 i 17, o tu ho dic jo o no t'ho diu ningú. encara que nosaltres els hi hem dit de 15 a tant, de 16 a tant, de 17 a tant per això t'he dit que no és tan complicat encara que el programa estigui fet per treballar massa l'explotació ho recull no, aquí hi ha tota la raó del món ho recull per trams de 5 anys i no recull no publica, diguem sí que ho recull però no publica no publica any per adat per adat sinó que publica en trams de 5 anys llavors nosaltres això considerem que sí que és important de cara a que una de les coses que diu el Ministeri en aquest moment és que vol que aquestes dones no puguin abortar més els seus pares, perquè, si no, a més a més, totes les dones de 17 anys ho utilitzaran com a mètode anticonceptiu, i com que, a més a més, la llei actual permet que una dona de 17 anys, si no vol dir-ho els seus pares, si notifica per escrit per què no ho vol dir-ho i hi ha una causa raonable, no sé per què explicar-los-hi, doncs totes ho omitiran. Nosaltres hem dit, no, miri, és una cosa que no. De tot el grup de dones que avorten, només un 4% és entre 7 i 17 anys. El grup de 7 i 17 anys només és un 4% del total. Per tant, és una mostra petita. No estan usant-lo totes les dones de 7 i 17 anys per avortar. vull dir que la mètode anticonceptiu. Perdona, ja per curiositat d'estadístic, 4% de quants? O sigui, quantes interrupcions d'embaràs hi ha? Nosaltres no ho fem de totes les interrupcions d'embaràs, perquè a part tampoc estadísticament significa més o menys. Nosaltres ho fem, en aquest cas, ho hem fet amb una mostra de 5.100. O sigui, el 4% de 5.000... Un 4% de la mostra escollida, però és una mostra de 5.100 dones, és a més a més repartida pel territori nacional, no s'ha fet només a l'Ugo o només a Barcelona, s'ha fet recollint-ho a Barcelona, a Catalunya, a Galícia, a Andalusia... Marge d'error de la mostra, sisplau. València... No ho sé ara, però... Ah... Si t'agrada la xifra bé, i si no, doncs... ¿Varia el percentatge segons zones? També ho tenim, però no és el que nosaltres perseguíem, no és el que nosaltres hem publicat avui. El que hem publicat avui ha sigut del total de dones de la mostra que nosaltres hem examinat, el 4% eren les dones entre 7 i 17 anys. Com que 5.100 dones és un número que estadísticament és suficientment demostratiu i el repartut territorial és suficientment demostratiu, podem dir que Espanya l'avorten entre 17 i 17 anys el 4% de les dones. Llavors, a part d'això, d'aquest 4%, el 13% s'acolleixen a no dir-ho als seus pares, i aquí sí que hem pormenoritzat per quin motiu no li deien als seus pares, i era perquè no li podien dir en la majoria dels casos, perquè no hi eren, perquè estaven a l'estranger, perquè estaven a la presó, perquè pràcticament no es veuen, perquè els pares són dolarictes d'alguna droga de dependència, incluïna l'alcohol, perquè l'obligarien a tindre per moral la religiós o el que sigui, o bé perquè els importen bledos i la seva filla està embargada o no, i per tant no pensen ni autoritzar-la, ni desautoritzar-la, ni acompanyar-la. Vull dir que no hi ha un abús d'aquesta opció. Ho diem perquè, clar, després els polítics, o determinats polítics, doncs intenten fer acabar a la gent coses que les tenen a la seva imaginació, o sigui, que no es basa en dades contestades. Un altre dato important és aquest que tu has dit, que era el 63% de les dones que demanen sol·licitant una introducció d'embarats, doncs li ofereixin el que ofereixin, no canviarà d'idea. Quan també el senyor Rudi Gallaudón està apurant i dintre que... Que sí que se les obliga, sí. Sí. Les facilitats per ser mare serien mare, però no. Home, depèn de la facilitat, que el que entengui el senyor Ruiz Gallardón per facilitat, però jo que suposo que a una senyora li prometen un sou de 5.000 euros mensuals i té el nen, i a lo millor diu que sí, eh? Sí. Jo comprenc que tu facis ironia. No, no, no faig ironia. Però no li donaran 5.000 euros. Ah, no, clar, que no li donaran, però si li donessin possiblement... El que li donaran són una palmareta d'esquena i l'animaran a que ser mare és un dinamassó. La senyora té un pare amb Alzheimer, té 3 nanos més, el marit a l'atur, i aquesta senyora no li donis el que li donis, de palmaretes, i que li donis 1.000 euros al mes tampoc. Tampou, no? Per 1.000 euros tampoc, segurament. Per això, vull dir que quan parlem, parlem de coses que siguin possibles. I després, per una altra banda, també una altra cifra que hem donat, és que més del 90, i quan dic més, és el més llarg, o sigui, 90. No m'ha preocupat totes les cifres, però estaria per sobre del 95%. Aleshores, que solitíssim una interrupció d'embaràs, no volien estar embarassades, no volien estar embarassades per accident. Llavors queda un 5% que si volia estar embarassada... I per exemple té un mal format i per això ha decidit interrompre la gestació, o li ha canviat molt la vida i per això ha decidit interrompre la gestació, o bé li ha trobat una malaltia que és molt incompatible amb el masque, n'hi ha molt poques, que fa que s'hagi interrompt la gestació. La majoria de les dones el que no volien és estar marçades. Quan estan marçades de març, és poc probable que li ofereixi el que li ofereixi vulgui canviar. No, clar, clar. Escolta, però tot això per televisió no l'ho han dit, eh? Bé, no, tot no ho diuen. Nosaltres ara això és una notícia. Llavors, nosaltres això ho enviarem a molts postos. Ho enviarem als ministeris, a les conselleries de salut, ho enviarem a empreses, a associacions de ginecologia de seguretat reproductiva, i ho enviarem a molts postos, i llavors això, tota aquesta gent ho anirà utilitzant, doncs en els seus, en els seus, quan parlin en públic, quan ho presentin a tal posto, a tal altre, i els segons va publicar aquell, doncs això va anar així. Llavors, les mitjans de comunicació... Depenent del post que tinguin, li dediquen més o menys. Per exemple, segurament el País demà farà referència a això amb un reflex més ampli que no amb un tren notícia de tota la visió que si et donaran un minut ja t'han donat molt. Sí, sí. Molt bé, Santi. Doncs escolta, que tu acabis de passar bé a Madrid, eh? M'ho estic passant molt bé treballant, perquè demà tinc l'Assemblea General de la societat, o sigui que seguiré treballant aquí. Bueno, doncs em va bé que tant en tant treballis. Ja està bé. Ara diré allò que m'agrada tant. Santiago de la Càmbia. Sant Just és ver, ràdio Sant Just. Molt bé, perfecte. Fins divendres. Fins divendres. Adéu. Fem una pausa, si us sembla bé, i si la Carme no pensa o diu el contrari, perquè recordem que en aquest programa la que mana és la Carme, com sempre. Sempre que hi ha una dona, la que mana és la dona. Podem fer la pausa, Carme? Sí? Molt bé, que escoltarem. Ai... Escoltarem... Coldplay. Molt bé, vinga, fins ara. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! 1, 2, 3, 4... Fins demà! La semanela! Doncs començant la segona part i última d'aquest penúltim programa de la temporada i ens n'anem a sopar. Senyor García, bona nit. Bona nit. Què sopem? Trita de tomàquet. Molt bé. Així. Així. Agafes un tomàquet, agafes un parell d'ous. Només? Doncs menges el que vulguis, però jo dic un plat. Ah, o sigui, tomàquet... És entretingut, eh? Sí? Sí. A veure, es vol fer bé. Perquè si no són ous remenats amb tomàquet... Que no té gràcia. Ja no té cap gràcia. Clar. Es pot fer de dues maneres. Un amb ous i un altre sense ous. No, no. Ous s'ha fet falta. Sí? Falta huevos, falta una tortilla de tomate. No, no. Es pot ser de dues maneres. Una, que és, o sigui, per fer la base, que és la salsa de tomàquet, fer un tomàquet, per entendre'ns, es pot fer o ratllant tomàquet... O agafen una llauna. No, no, llauna mai. La llauna de tomàquet de llauna a la cuina hauria d'estar prohibit. Sí, la llauna per la nerera, només. Exacte. Les llaunes són per posar al mig del cava sobre una pedra i tirar tiros a veure si les ertes. Molt bé. I ja està. Llavors, tomàquet o ratllar els tomàquets, obrir-los, treure les llavors i això, sobretot treure les llavors, que és el que produeix l'acidesa de tomàquet, i ratllar-los o escaldar-los, pelar-los, trossejar-los, fer-los a la pellar. I aleshores anar-los xafant i ja està, no? Jo prefereixo ratllar-los. Ratllat? Sí. En viu? Tal qual, tal qual. Tomàquets madurs, evidentment, d'aquests de rama, si són el més vermell que... D'aquell pera. No, el Pere també va bé, també va bé, però... Rodonets. El de rama. I el de branca, perdó. El de branca. El de branca. S'obren els tomàquets, es treuen els llavors, com he dit, amb una cullera, el que és el llavor, es relleva el tomàquet i es posa la paella. Jo crec que, bueno, un quilet de tomàquets, una coseta així, són 8-10 tomàquets, deuen ser... Depèn del gros. Sí, perall, perall. Quilet. A foc molt baixet, molt baixet, que vagis fent xup, xup, xup, xup, xup. I vagi reduint, reduint, reduint. Però molta estona. És llarg. Que vagi traient aigua. Sí, que vagi reduint, que vagi reduint. L'hem de confitar. Pràcticament hem de confitar el tomàquet. Sal, pebre. I quan està ben rodiet, que queda allò espès, pastos i tal... El traurem, el deixarem a part, agafarem sis ous, els batrem ben batuts, com més batuts millor. Les truites, bàsic, és molt important batre molt bé els ous. Jo vaig conèixer una persona que t'ho volia preguntar. Feia que agafava, primer, traia el que és la clara, i deixava el rovell a banda, batia ben la clara, ben batuda, ben batuda, ben batuda, i després li fotia dintre el rovell. Bé. Són sistemes o manies. Però no és... No, no crec que millori gaire la cosa. No, no l'hi veig. És que sempre, quan va fer això, sempre no havia saltat, no? Per fer els ferrats, sí, va bé separar la... I aquí ho fa, separar la clara de la yema, llavors tira la clara... Sí, que es faci... Llavors posa la yema a sobre. Amb puntilla i després hi posa la yema a sobre. Però, vaja, és complicat. És molt entretingut. Això, bueno, no... No crec que millori massa això. Ja hem batut els ous. Ben batuts, ben batuts, ben batuts, però batuts, quasi muntant, quasi que muntin. Paella, calenteta, tirem a l'ou, i a la que l'ou comença a... Agafar forma. Agafar... Va coent, per dir. Posem el tomàquet, I voltem immediatament. Immediatament que posem el tomàquet, voltem. Dóna una volta. Sí, s'ha de tindre, sobretot va bé tindre un tomba truites, uns giletruites d'aquests, que vagi bé, perquè el més fàcil, com que encara no està... Que el tomàquet se'n vagi... No, més que el tomàquet... L'ou. Perquè com que no està ben cuit de sobre, aleshores, si no ajusta... Si no són un giro de truites d'aquests que vagi bé, se'n va a la meitat de l'ou. Aleshores, gires, tombes la truita en la pell l'altra vegada i que es vagi cuint molt a poc a poc. Aleshores, que es vagi cuint a poc a poc. Quan estigui cuint a l'ou, això ja es veu la truita, no sé què pot trigar, però dos, tres, quatre minuts més, no crec. Treus la truita i... Sí, ja te la pots menjar. Truita de tomàquet perfecta. No serveix plegar-la? No. És que la truita... Com si fos truita la francesa amb el tomàquet dintre. No? No. No és el mateix, no queda igual. No sé, no ho he provat, no ho he provat. T'ho dic perquè la complicació de girar la truita ja m'ha... Sí, és la colla de les truites, eh? És la colla de les truites, eh? A l'hora que fa la paella i fa... No, perquè amb lo cru que... Amb lo crua que està, es toques mitja cuina. No, a més, girar la truita així... Si no és una truita que porti pes, allò tal, és complicadet. És complicadet. Perquè quan tu gires i fas per recollir, la truita es plega tota i et queda flors o, amb sort, et queda a la paella un mogollon. El més fàcil és que et quedi el mogo a la paella i el llon fora de la paella. Això és el més senzill. Però vaja, és una truita sensacional, de veritat. No té res a veure amb allò dels ous remenats amb tomàquet. Un revuelto de tomàquet. Exacte. No té res a veure. Queda boníssima. Molt bé, perfecte. Si algú la prova, ja, doncs, que ens ho digui. Més es pot menjar calenta o freda. És el que li passa a la truita, que es pot menjar calenta o freda. Sí, sí, sí. Aquesta concretament. Va molt bé, també, per combinar i fer un pastís de truites. Si fas una truita de seques, una de carbassó i una de patata i ceba, i poses la de tomàquet al mig... amb l'ordre que vulguis, la típic maionesa per sorra i tal, i queda... dóna molt bon resultat amb un pastís de sorra. Molt bé, perfecte. Doncs si algú ho prova i té ganes, ens pot dir que li ha semblat. Sí. Vinga. Doncs a punt d'acabar ja el programa d'avui, encetem l'espai d'esports. No dic d'hora ni res, estic al coltet avui. No, ja no diem l'hora. Ja no diem l'hora. No, home, tio, des que està molt androide... Clar, l'androide, home... Tenim un altre col·laborador? Bé, alguna vegada he parlat del senyor Tomàs Torrenzos. Sí, i tant. De l'Antesport. Sí, senyor. Doncs l'altre dia va fer el seu article el senyor Torrenzos... Però tu, de veritat, per què llegeixes aquestes coses? Mira, perquè em fa gràcia. Això, però et vacunes o prens alguna cosa o alguna cosa? Sí, però abans, sí, home. Doncs aquest senyor l'altre dia, el dia 15, que devia ser... El 15 és avui. Avui. No es la primera vez que escuchamos de boca de Xavi que Mou no entrará en la historia del fútbol, cosa que sí hará Guardiola, ya que según el culé Pep sí que ha innovado en el fútbol, mientras que Mourinho no. Lo que habría que decirle a este chico, que es él seguramente, el que tampoco pasa a la historia del fútbol, ya que no ha aportado nada nuevo. De hecho, todos saben pasar el balón con el pie y hacer ronditos, aunque no todos tienen su calidad innata para los desmayos dentro de las áreas rivales cuando tu equipo no pueda ganar. Arribado a aquest punt, Alselló Torreznos, Sanadona, que en aquests moments no es lluga a la Lliga, que os juga la Eurocopa y que Xavi juga amb la roja. ¿Pero qué comienza? La culpa principal de que Xavi no entre en la historia del fútbol está en su propia casa, ya que todo el entorno del club en el que milita desde los 10 añitos solo sabe alabar a un jugador restándole el mérito al resto de los jugadores del equipo. Cada vez que está cerca el debate del Balón de Oro, solo se habla de un jugador argentino compañero suyo. Ese mismo jugador que cuando no está acompañado de esta máquina y su mejor socio, Iniesta, no pasa de ser un buen jugador sin más, a pesar de que su selección juega única y exclusivamente para que pueda marcar goles, aunque no pase de cuartos en el Mundial y él no marque ni un solo gol. Claro, Messi no es jugador Roja. Así que mientras sigan adjudicando automáticamente el trofeo a Messi, aunque no se lo merezca, no pasará a la historia del fútbol. Pero Xavi no le molesta, porque, como le han adoctrinado y educado muy bien, no reclama nada para él y se conforma con que se lo lleve un compañero suyo, aunque Iniesta y él mismo se lo merezcan más. Una lástima que un talento como el de este chico no esté valorado por propios y extraños como se merece, ya que si el cerebro de la mejor selección española de la historia... Y es el motor indiscutible del Barça. Solo hace falta que de vez en cuando él no está en forma, su equipo se resiente muchísimo. Tampoco olvidemos que en sus inicios, en el Camp Nou, no fueron precisamente felices, ya que él se le criticaba muchísimo y se le achacaba que no tenía calidad para el Barça. Quan s'ha dit això? Bueno, sí, al principi... Hi havia gent. Hi havia gent que ho deia. No tothom, però hi havia gent que deia... Però és curiós, perquè, clar, comença ficant-se amb el savi, i de cop i volta algú li va dir... Oye, que juega la Roja! Sí, sí. A mi em fa gràcia com canvien els comentaris. Telecinco, per exemple. A veure si prenen a donar partits de futbol. Els de Telecinco no haurien de donar cap esport. És alguna fast. Jo he deixat de veure les motos des que vas donar a Telecinco. Com canvien els comentaris dels jugadors del Barça en la selecció. Home, clar. Fixa't que ahir el Busquets era el millor, eh? Sí, però el primer dia no. No. El primer dia no sé què cony feia el Busquets. I el Cesc tampoc sabem què fa. No, el Cesc. El Cesc. Cesc. Césc. Césc. Césc. Césc. Més difícil dir el que diuen ells que dir-ho com s'ha de dir. Senyor Sánchez, bona nit. Senyor Sánchez? Inglés. No hi és. Isidre Inglés. Ah, havia entès que allà teníem el Sánchez. Tenim el Ingles. el senyor Ingalls exacte, Ingalls que tal? bé, bé la veritat és el que estava dient que fa moltíssima gràcia escoltar aquesta gent com ara retransmet gràcia perquè estava escoltant les ràdios i feia la retransmissió amb la forma de jugar d'Espanya com fa que ara passen cur i parets i tota la pesca arriben fins a la cuina fins a l'àrea petita això ho veiem cada cap de setmana sí, nosaltres sí suposa que és avorrit que no és una forma de jugar com Déu Mànega això no és futbol ni res, això és futbol de salona és futbol sala resulta que som la bomba és que per ells és novetat això això és la llei de l'ambut i se'l ribeu moltíssim i tant Sí, però bueno, d'altres maneres, sort, sort que ahir va jugar el Torres. Sí, sí. Bueno, van canviant de teoria, no? Sí, sí. Se van cagant amb ell directament. Sí, que per què s'ha eleccionat el Torres? Que perquè l'han portat, que és el Benegredo, que si no sé quantos, i ara fica dos gols. I ara és de gana. També el partit té el partit. Amb espais i amb espais. Llavors, el tio és efectiu, però jo ets com el d'Itàlia, que s'ha inventat un torrat, eh? Era un partit més aviat per al Fernando, aquest, el del Bisau. Ah, al Llorente. Sí, al Llorente. L'únic que s'ha empregat més amb una defensa estàtica i les deixa molt bé, provoca segones jugades. Sí. Es nota molt i molt que no hi és en Villa, eh? Home, ni tanques, no. És un davant que no té substitut, ni al Barça, ni a les eleccions. No, no, clar, home. El més semblant és justament... Els valenciens es tancatrinen, que és el soldat. Sí, bueno, el soldat no està... No, no hi és. No hi ha ganes que no ho entenc. No, no, han portat tres que s'hi semblen molt. Bueno, almenys Negrego i Llorente són un calco i són pràcticament iguals. El que estranya és que la gent porta un davanter, si ja que portava tres davanter centres, almenys que porti un de diferent. I els soldats davant ratxa. Sí. A més que és un bon davanter centre. Exacte. No, no, no, és un tipus d'oportunitat, és un tipus... Sí, sí, sí. Bueno, però les seves raons tindrà el senyor del Bosque per no haver-lo portat, no ho sé. Jo crec que és la quota aquesta de... Sí. Tantos de Sevilla, tantos anys. És possible. És possible, però bueno, parlant de quota, no sé si heu sentit les declaracions de l'altre dia del senyor Mourinho. Bueno... Que li van preguntar què li semblava que la selecció espanyola jugués com el Barça. I... Y va a contestar, no sé por qué dices eso, de que juega como el Barça, porque después de todo en la selección española también hay cinco jugadores del Madrid. Bueno, sí. Vale. Y después va a decir, sí, porque el Barça, el Barça, bueno, fue el campeón de liga la temporada pasada, pero este año no ha ganado nada. Bueno, vamos a ganar una Copa del Rey, ¿no? I un mundialet. I la Supercopa d'Europa. Ah, no hem guanyat res. És igual. Has vist la presa de possessió del senyor Tito Vilanova? He sentit la roda de premsa. Ha sentit la roda de premsa. Ha senyat, no? Ha senyat? Sí, sí. A mi el que m'emprèn una mica és tota la... tota la gent que hi ha al voltant d'aquestes històries, dels colers aquests que es diuen... No sé com es diuen, però és igual. Els colers aquests que ja comencen a dir que li falta personalitat, que no té... Sí, avui s'ha vist que li falta personalitat. No, jo no estic d'acord amb això. No, no, sisplau. Que jo tampoc estic d'acord que li falti personalitat. Guardiola, n'hi ha un. Exacte, exacte. Hòstia, és que ja comencem a comparar. No comparem. Guardiola s'ha acabat, se n'ha anat. Però per això t'ho dic, avui una de les preguntes que li han fet és que si té por de la comparació amb Guardiola... I la resposta de Titorina ha sigut, diuen, no, en aquesta comparació, jo ja he perdut. És que és absurd, però és que avui s'han dit diversa gent, gent que els he preguntat, que els semblava i tal, i home, que s'ha de veure perquè, clar, és que li falta, no sé... Per què li falta? Hòstia, si no li foten confiança des del principi, tenim un problema, eh? Per l'única cosa que se'l pot medir en aquest senyor, en el Tito Vilanova, serà per als resultats. Per als resultats. El futbol l'equip. I per als resultats... És el millor comunicador, però li podem demanar que sigui un speaker de primera com és el Guardiola, perquè no és la seva funció. Ell no és cap portaveu. No, no, però ja ha dit que sí que farà roda de premsa com el Guardiola abans i després del partit. Sí, seguirà la mateixa línia de Guardiola, però amb el seu sistema i la seva manera. Amb el seu sistema, que possiblement no té el verbo de Guardiola. No és un comunicador com el Guardiola, possiblement. Tampoc és un inútil sense referències, eh? Però, a més a més, què hem fitxat? Un comunicador o un entrenador? Sí, sí. Donem-li partits i a veure què passa. Jo estic convençut que funcionarà. I no els guanyarà tots, això està clar. Hi haurà dies que les coses no surtin bé. Però el que sí... A veure, em puc equivocar, però jo el que tinc claríssim és que la línia de sistema de joc continuarà igual. Segur. Perquè el senyor Vilanova ha estat no quatre anys, sinó molts més... amb el Guardiola. I a més perquè és artífex de la meitat de les jugades d'estratègia del Barça. La majoria es veu que partien d'ell també. Ah, sí, per això. De fet, un dels últims gols que va marcar el Barça, que Messi el va dedicar a Tito Vilanova, li va assenyalar, dient-li, l'hem fet com tu deies. Sí, sí, sí. Vull dir que, bueno, se li ha de donar partits, vull dir, ja està, i més que resultats... No, el que s'ha de veure és el joc, i el joc continuarà igual. Més que resultats s'ha de veure com juga el Barça. Home, que des de Madrid li estarem ficant el dit a l'Ella des de Madrid. Segurament, està clar, està clar. Per intentar fer comparacions... amb en Guardiola, etcètera, però n'hem de caure amb aquesta història. Però si l'hi està fotent aquí, ja... Però, bueno, parlant de Madrid, jo l'altre dia, no sé si era, no recordo si era l'Esport o l'As, perdó, l'Esport, el Marc o l'As, un dels dos, parlant de la possible amnistia del senyor Villar, que indudablement, si Espanya guanyés l'europeu, segur que hi ha amnistia, que clar, el comentari... era Tito Vilanova se quedarà sin castigo. Sí, sí, sí. O sigui, que dius... Vale, vale, Tito. Per poner el ojo. Sí, no, per poner el ojo amb el dedo, claro, hombre. Això, vull dir que la cosa seguirà igual per aquesta banda. Sí. Ja ho podem donar per suposat. El que passa que, bueno, segurament sí, quan a l'època Guardiola ja va... Guardiola ja va dir que el puto amo és ell... Tito Vilanova no caldrà que l'ho digui. No, el que passa és que el que sí pot canviar és que el Tito Vilanova té bastanta més mala llet que el Guardiola. Mala llet que el Guardiola, sí. Potser no té tanta mà esquerra. Exacte, és més directa. De mala llet en tenen els dos, el que passa que... La guante que tinc en Guardiola era de Santobarone. Sí, no, el que passa... El que passa... El que passa... Sí, sí, sí, és un paio de caràcter, però, com deia jo, és de verbo fàcil. És a dir, ell li pot contestar amb elegància, amb facilitat. Potser, no ho sé, eh? Igual ens sorprèn el Tito Vilanova, resultat que té també... És més directe. Però és més directe, sí. És més cabron. Sembla que sí, però bueno... Amb això sí que vull veure. Jo no tinc dubtes ni tinc problemes amb el tema de com jugarà el Barça, quin serà el tipus de joc que faci, que continuarà pujant gent del planter perquè l'ha viscut des de fa anys. Amb això no tinc dubtes. L'únic que tinc dubtes és veure com es comportarà a les rodes de premsa, quan hi hagi l'atac verbal o físic de... Suposo que les tornarà. Jo suposo que les tornarà. Com ho farà? Si ho tornarà amb l'elegància i allò de Guardiola? O, més directament... Jo crec que entri el trapo allò a matar, però... No ho sé, però aquest és el dubte i la curiositat que jo tinc. Veure com reaccionarà, perquè indudablement hi haurà. És a dir, o el Madrid es destaca des d'un principi i comença a agafar punts i aleshores tot serà una baixa d'oli, o tornarem a tenir i el primer partit, el primer enfrontament de la Supercopa d'Espanya serà... El Barça començarà aquest any, perdoneu, amb el David Villa i amb el Pedro, diguem que ja amb una línia... Més o menys normal. Has de suposar que sí. Home, llavors això fa que la davantera, que era potser la part que més ens ha fallat... No, no, ens ha faltat el gol, ens ha faltat el gol perquè no teníem la gent que marqués els gols... Era Messi o Messi? Exacte, i els tenia que marcar Messi. I bueno, i Messi els ha marcat, però clar, si a sobre de Messi hi haguessin tingut el Villar en plena facultat, el Pedro encertat i tal, doncs... És que al final els gols els va haver de marcar, a banda del Messi, el Tello i el Cuenca. Més els que va poder marcar Iniesta o Piqué o Puyol, no? I per l'acte d'Iniesta, Iniesta anava a passar... La primera mitja temporada... Han faltat els vingols que feia 20 i escaig. Clar, això està claríssim. He dit que sempre també fa els seus 15 vingols. Què en penseu d'això? Sabeu que la Federació Italiana s'ha queixat perquè els espanyols van xiular el seu ving, no? Ah, no sabia que la Federació Italiana s'hagués queixat, no? Sí, perquè es va xiurar l'himne d'Itàlia. Sí, jo vaig sentir com es xiurava l'himne d'Itàlia i esperava que la senyora Esperanza Aguirre digués alguna cosa. Bueno, Jorge Carretero, de la Federación Española de Futbol. Nosotros no tenemos la culpa de que en España se sirven los himnos. Ah, molt bé. Fantàstic. Fantàstic. Meravellós. Sensacional. A veure què et diuen ara. Sí. Que no se tengan. Que se juegue el partido a puerta cerrada. És fantàstic. Exactament. Aquí un borro tenen. Aquí ho han fet, inclús, això ho estan fent a Ucrània, però que ho han fet aquí amb l'eslexia Xina, amb el Perú, amb Bolívia, amb Ecuador, no sé quin personatge. Però són himnes que no tenen més importància. Però això és únicament útil. Els del Bilbao? No, no, però, perdona, perdona, Isidre, però jo estic convençut si en un moment determinat es juga a Itàlia un partit d'amistos entre Espanya i França, Espanya i Itàlia, i el públic italià xiula l'himne espanyol, ja veuràs tu, ja veuràs tu, eh? Falta de respect, o falta de no sé què, todos a la càrcel, no? Segur, seguríssim. Sí, perquè aquí tinc un comentari del senyor Hermel. Saps què és l'Hermel? El del canvi del cicle. Que, parlant del tema de los guiñoles i tot això, diu que tengo que decir que en Francia al menos no se pita l'himno español como en España, como en el caso de la final de la Copa del Rey. Primero que arreglen las cosas aquí y luego que se critique a Francia. Fantàstic. Isidre, que ens fan fora. Sí. Bueno, escolta'm, si fa propera temporada. Bueno, no, el divendres encara tenim programa, eh? Bueno, jo ja em despadeixo. Et despadeixen? No, el divendres no... Ah, bueno, vale. Perfecte. Vinga, doncs. Vinga. Fins divendres. Porra, que marxem. Sí? Sí. Vols dir? Sí, no ens queda més remei. La Carme diu que pleguem. Fins i vendres que ve. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau, bon cap de setmana. Adéu-siau. Nits d'electrònica ara és Beats. Beats, molt més que Nits d'electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Nits d'electrònica Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Molt bona nit a tothom al cap de setmana del sonar, al cap de setmana més important a nivell mundial dedicat a la música electrònica. I això passa aquí a Barcelona, a la nostra ciutat veïna. Són tres dies plegats de música electrònica i també d'altres músiques relacionades. Com a clar exemple, aquest any al Sònar tenim l'Anna del Rei, aquest fenomen estrany a mig camí entre el que seria el mainstream i aquests sons que inicialment van captivar un públic més independent. Amb aquesta veu tan característica de l'Anna del Rei, però que sens dubte s'allunya molt, de l'electrònica que sentim, per exemple, de Mike Huckabee. Amb això volem dir que en aquest sónar trobarem de tot, des de pop, rock i, per exemple, el paradigma d'això seria New Order, el retorn de New Order, amb dos fantàstics concerts en el festival. Una d'obertura dijous i l'altra penso que dissabte. Tendirem pop, rock, electrònica, drama amb bass. Tindrem a Esquadra Pusher. Tindrem Tecno, per suposat. Repetiran els de sempre, però amb ganes de veure'ls. Per exemple, Reggie Houdin, Lauren Garnier. I també hi haurà moltes i moltes novetats que avui, en el programa d'avui, anirem repassant una a una i farem un repàs en aquest programa... d'aquest Sónar 2012 per aquells que no tinguin encara una ruta molt clara que es puguin acabar de definir. I això ho deixaríem per un altre programa, però no només aquest cap de setmana és important a Barcelona pel Sònar. De fet, diria que el cartell paral·lel, el que és el Sònar, aquell cartell paral·lel que es dona des de xeringuitos de la platja, des del B-Cool amb el Festival Radar, al Nitsa amb el Festival Versus... És a dir, tota la programació paral·lela de música electrònica que es dona aquest cap de setmana a Barcelona és realment, realment important. i val moltíssim la pena. El que passa és que és tan àmplia que avui no podrem repassar-la perquè tampoc tenim ara mateix encara definits tots els cartells. Sí que vull fer una menció especial al que es podrà sentir a la sala Be Cool, si no m'equivoco és el dissabte del Sónar. És una Treasure Night amb un convidat realment especial. Aquest convidat és Mike Huckabee, és un productor de Detroit, ja coneixeu, que és senzillament espectacular com a productor i espero també com a disc jockey. Imagino que sí, perquè fa poc s'ha publicat una edició en CD del 20è aniversari de Treasure Records i justament està punxat per Mike Huckabee. I justament és d'aquest CD que estem sentint de fons. Aquest CD ens acompanyarà durant la propera hora i és una visió retrospectiva a tot el que ha suposat el segell Tresor a la música tecno, punxat per Mike Hagaby i, a més, incluent-hi un tema inèdit, que és un tema que, com no es podria dir d'una altra forma, es diu The Treasure Track, i és aquest que està sonant. Amb aquesta sessió especial que sentirem avui, mentre també fem un repàs del cartell del sonar, que ens trobarem aquest cap de setmana, sentirem temes de Sargent, de Robert Hood, Mike Hickaby, Christian Vogel, Joy Beltram, Bam Bam, Jeff Mills, Robert Hood, repeteixo, Drex Tia i Sargent un altre cop per acabar. Sessió totalment imprescindible. Aquesta Tresor Records 20th anniversary barrajada per Mike Huckabee. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Molt bé, molt bé. Començarem a repassar una miqueta el que trobarem en aquest sònar. Tornar 2012, sabeu les edicions de dia, edicions de nit. Destacar que sempre característicament dijous és només dia. Algunes vegades han fet algun espectacle de nit, per exemple l'any dels Beastie Boys, van tocar un concert també el dijous a la nit. I aquest any sí que hi ha un concert inaugural dijous a la nit a càrrec de New Order, un concert inaugural que us recomanem. i que això sí, no entra dintre del que seria l'abono clàssic del sonar, sinó que té un preu a part. Bé, de cara al dijous per la tarda, què recomanem? Bé, dijous a la tarda és interessant. Tenim un showcase del segell de Los Angeles Brain Feeder, en el qual hi trobem productors interessants. Sobretot, destacaríem del capo, que és el senyor Flying Lotus, que fa un live d'una hora de 6 i mitja a 7 i mitja. Però també tindríem altres productors com Kutma, Jeremy Jay, com Thundercut, del mateix segell Brain Feeder. Sabem què més tenim aquí. Important també, penso, coincidint una miqueta amb Flying Lotus, tenim a les 6 de la tarda el DJ Dog de Nica, productor... del segell de Mew Selector 50-50 Weapons. Per tant, també força recomanable. Recomanem també a les 7 i mitja Home Unit i, per últim, de cara al dijous, és també, pensem, interessant a les 9 veure el live del brasiler Ricardo Donoso. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Ara passarem a repassar el divendres, divendres tardes, sonar de dia. Bé, tarda, comença a partir de les 12 del migdia, o sigui que ben bé, podríem dir, quasi un sonar matinal. Interessant d'aquest divendres, deu-n'hi-do, deu-n'hi-do les coses que hi ha. Recomanaríem, en primer lloc, a Jake's Green, de Canadà, a l'escenari Sonar Village, a les 7 i quart. A l'escenari Sonar Dome també hi trobem força coses interessants. Hi ha un showcase de la Red Bull Music Academy, en el qual també s'inclou Flying Lotus. A veure, si l'han recomanat pel dijous o lògicament també pel divendres. I també ha de destacar aquí la disc jockey i productora russa Nina Gravis. Tota una incògnita en quant al seu nivell musical. Sempre... Recomanen, recomanen i diuen que val molt la pena veure els seus directes. Flying Notus i Nina Cravis. També trobaríem coses interessants. A les 5, a l'escenari, Sonar Hall. A les 5, Super Silent, featuring John Paul Jones. A les 7, trobaríem, això sí que és totalment imprescindible, Mous on Mars. Nosaltres els hem vist al festival de Benny Cassim i va ser realment, realment espectacular. A més, acompanyats d'un bateria i un baixista, van ser realment, realment espectaculars i molt recomanables. I això és a les 7 de la tarda i un directe a les 8 i mitja, un dels triomfadors electrònics del Primavera Sound, el senyor John Talabot. És a dir, que déu-n'hi-do, déu-n'hi-do aquest escenari amb Super Silent, amb Mousel Mars i amb John Talabot. Després, a l'escenari sonar complex, també recomanaria a les 9, no us ho perdeu, Peeking Lights, que presenten el seu nou treball, Lucifer. Un duo que va des de l'electrònica més casolana, els sons que recorden la Boards of Canada, fins al Dab. És una música realment, realment, realment, extraordinària i extraordinàriament estranya, però que val molt la pena, Picking Lights. Per tant, el que no ens podem perdre d'aquest divendres seria, per tant, Jake's Green, Flying Lotus, Nina Kravitz, Mosomars, John Talabot i Picking Lights, imprescindible pels sonars de dia de divendres. Where's your child?