Canvi d'hora, meteo, cinema barat i Barça-Madrid

Praise for the singing. Praise for the morning. Praise for them springing. Fresh from home. Fins demà! Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desvernada. Sembles el de passapalabra, no. La desvernada. La desvernada. La desvernada. La desvernada. La desvernada. Molt bona nit, són les 8 en punt. Esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus, i ara mateix comença... La desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb la senyoreta... Com et dius, guapa? Núria. Núria García Alibau, que la tinc aquí a l'esquerra. Això és el amic alemany. Hola, Núria, bona nit. A la dreta tinc el senyor Miquel Simón. Hola, Miquel, bona nit. Bona nit, senyor Escazóquio. I allà fora, fent un correu electrònic, que li costa molt, però veig que no està acostumat. Escriu amb dos dits. És el primer que rep a la seva vida i, clar, no està acostumat. I d'un amic que l'ha trucat per dir-li, t'hi ha enviat un correu, llegeix-lo. Exacte. Mira, veu, és el so del correu electrònic. Doncs suposo que ara entrarà el Marc Simón. I com sempre, doncs esperem poder contactar amb el doctor Santiago Baràmbia, amb la Meli Sánchez, Armand Garcia, que vindrà, suposem, per fer el sopar de... Ah, no, no va dir el sopar dels idiotes. No. El sopar dels gestos. El Josep Maria Montes, que ens farà la predicció del temps d'aquesta setmana i la setmana vinent. El Mariano García. González, González. No és García? No. Sóc jo la García. Ah, tu ets la García, ell és el González, molt bé. Doncs el González, l'ígid d'inglès d'Oscar Ramos, no ve? Ostres, quin liu. I el Jordi Domena, que el tenim aquí davant. Hola, Jordi, bona nit. Hola. 25 d'octubre de l'any 2013. Hola, Marc, bona nit. Bona nit. Què tal? Bé, ja has enviat el correu electrònic? Ja has enviat el correu electrònic. Molt bé, posa't els casquillos. Doncs 25 d'octubre de l'any 2013, setmana 43 de l'any. Tres correguts del 2013, 298. Ja estem a prop, a prop, a prop. Només ens falten 67 dies per allò que li ha agradat anar al Miquel. Te'n recordes? Pensava que no vas dir un altre número. Ostres, que bé t'ha sortit aquesta vegada. Molt bé. Ja sabeu, 67 dies serà el 2014. Sí. L'any de la reforma de la Constitució segons el senyor Rubalcaba. Molt bo, molt bo. Molt bo l'acudit, eh? Molt bo l'acudit. És quasi, tampoc, com l'any de la consulta. Exacte. No sé si... Ah, sí, una cosa important, eh? Aquest cap de setmana, el dissabte, el diumenge, a la una seran les 12, a les 12 serà la una... Ah, sí, també hi ha el rellotge, sí. La matinada del diumenge? Sí. O sigui, la nit com del dissabte al diumenge. Dissabte a diumenge. O sigui, que aquest diumenge podràs dormir una hora més. Clar, quan siguin les 3, no, seran les 2. Exacte. Una hora més de festa, no de dormir. Bueno, no, perdona, si tu t'aixeques a les 9, quan t'aixeques a les 9 del diumenge, seran les 10 del dissabte. Ja, però si te'n vas a dormir a les 4... Bueno, no comencem, perquè cada vegada que es canvia l'hora, cada vegada que es canvia l'hora, passa el mateix. És a dir, aquest cap de setmana és Sant Rellotge. Sí, senyor. Bé, anem. Per tant, avui el sol... ha sortit quan eren les 8 i 15. I quina la serà? Les 7 i 15. Les 8 i 15. I s'ha post a les 6.56. A les 7. És a dir, que la setmana que ve... Deixa-ho, deixa-ho. Deixa-ho córrer. I la Lluna, mira, sortirà a les 24. Mira. I es pondrà a les 13.46 de demà. Bé. Bé. Anem a demà. Demà el Sol sortirà a les 8 i 16, un minut més tard, i es pondrà dos minuts més d'hora, a les 18.54. Exacte. La Lluna... Sí, perdó. La Lluna sortirà a les 0.56, és a dir, gairebé una hora més tard. Ahà. I es pondrà gairebé també una hora més tard. Tres quarts d'hora. Sí, tres quarts d'hora. Les 14.24. Exacte. Hem de dir que la Lluna estarà minvant. Minvant del tot del diumenge. Sí, senyor. Ja va minvant. Minvant del tot del diumenge. Després continua minvant. Fins que minva del tot. I és nova. I és nova. És allò del 2001, no? Que es va envellint i torna a néixer. Una mica és això. Us entreteniu amb les coses? Sí, eh? Anem als aniversaris. Gent que fa anys tal dia com avui. Comenci, senyor Simón. 29, que joveneta. La Cati Perry. És una senyora que canta. Sí, canta. Sí, sí, sí, que canta, que canta. 40... Bueno, 40 em fa el senyor Pau Freixes, que ara ja estàvem discutint que aquest que és jugador de futbol... No, és un director de cinema, un altre corredor de motos, és un director de cinema. D'una sèrie també. Concretament és el que està dirigint o estava dirigint la sèrie Pulseres Vermelles. En fa 57? Sí. Que jove aquest. Sí, oi? El senyor Iñaki Perurena. Què és aquest? Futbolista. No. Cantant? No. Actor? No. Ai... El marit d'algú famós. No. Aquell de les orelles. Exacte. Aixeca pedres, aquest senyor. Sí, senyor. És un escolari. Un escolari, no. És un escolari, sí. És un pedracolari. Aixeca pedres. És fill d'un aixecador de pedres. No sabem si el seu fill també aixecarà pedres, però aixequen pedres. I 74 fa aquest segurament ni la Núria ni el Marc sabran qui és. El Miquel no ho sé perquè és una mica incult. Elena Maria Tejero. I tant. Escriptora. No. Clar, com el Miquel veia a la televisió en blanc i negre, sap qui és Elena Maria Tejero. La tele ha sigut en blanc i negre? Sí, sí. I el cinema mut. Sí? Sí. Doncs era, bueno, sí, és realment encara actriu, encara que realment treballa molt poc. Bueno, s'ha mort l'Emparo Soler Leal. Sí, s'ha mort l'Emparo Soler Leal. I el... El Manolo Escobar. El Manolo Escobar ahí. La moria Manolo Escobar, avui l'Emparo Soler Leal, malament, coses no... no rotllen bé, eh? No, no rotllen bé. Els brotes verdes no se ven. No, jo hi he estat mirant, inclús m'he comprat una lupa, no? Una linda casta, però a veure, però no els veig, no, no veig els brotes. El Manol Escobar era el de... Micarro. Micarro, viva Espanya. Micarro, viva Espanya. El Porón Pompero. El Porón Pompero. Ni se compra ni se vende. I viva Espanya. I bueno, si haguéssim de dir tota la... Sí, sí. No tindrien programa suficient. No, no, no. I pel·lícules, bueno... Sí, sí. Déu-n'hi-do, també, eh? Sí, sí. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Sí. Micarro. Quina persona? Aquesta, Manolo Escolar. Però és, per cert, seguidor del Barça. Sí, sí. No sé si demà deixaran que els seguidors del Barça facin un minut de silenci. No sé, no sé. No, i... En fi, anem a les efemèrides, coses que m'han succeït el dia, com avui, 25 d'octubre. Et deixo la primera. De 1873. Es va crear per decret la caixa d'estalvi, perdó, la caja d'ehorros de Madrid. Que amb el temps va convertir en caja Madrid, després en bànquia, després en la guisseta de la presó. En fi, 1923. 956 com aquell que diu quasi fa 4 dies doncs no, no fa 4 dies fa ja uns 60 no, no, no tants 57 57 57 anys li van donar el Premi Nobel de Literatura a Juan Ramon Jiménez que és aquell que va escriure una història d'un burro sí el burro i jo el títol platero i jo sí, aquesta sí però el títol inicial era el burro i jo Però la censura franquista no li va permetre posar el burro allò i va posar Platero. Platero, que era blanco i suave i no sé quantes coses. I el 25 d'octubre de 1977 es van firmar los pactos de la Moncloa. Que és allò que ara tothom diu que s'ha de respectar. Sí. Los pactos de la Moncloa. Los pactos de la Moncloa. Què diuen los pactos de la Moncloa? No ho saben, hi ha aquells que diuen que s'han de respectar. Però bueno. 1979. Ara, aixecau-vos-ho, sisplau, perquè tal dia com avui, de 1979, van ser aprovats en majoria absoluta, en referèndum, cadascú el seu, lògicament, els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i el País Basc. Sí, senyor. El primer estatut era el de Sau, El de Sau, el de Sau. El de Núria. El de Núria. El de Núria. Jo vaig estudiar història. El de Núria. El de Sau va ser aquell que lo cepillaron. Sí. Molt bé. Va, l'últim. I bé, per acabar, el 25 d'octubre de 1990, la CEE, Comissió Econòmica Europea, declara Catalunya libre de la fiebre quina. Jo quan he llegit declara Catalunya libre, dic vale! No, de la fiebre quina, només. Per tant, es van poder celebrar les proves de cavalls de Barcelona 92. exacte, no deixaven entrar cavalls perquè hi havia fiebre equina sí, sí Catalunya libre de la fiebre equina i ara no és una efemèride això però és que avui falten dos mesos per Nadal dos mesos exactes sí, senyor, sí, senyor au, bé, a cantar una Nadala, va em dic a pujar sobre la cadira? sí, sí Sí, però jo no t'anaré aquí en alto. Bé, anem al sant oral. Et vaig dir que tu llegiries el de debat? Sí, ja hi heu llegit. Però no. Va, llegeix el d'avui. Esclar, com que estàs rovellat, em toca a mi, no? Bé, m'ha fet molta il·lusió veure la primera onomàstica d'avui, perquè jo vaig anar al col·legi i tallar al costat. Sí, al costat. A mi em va molt bé. Perdona, és que vam veure el coeficient d'intel·ligència i vam decidir que tu no... Sí, efectivament. Doncs avui és la Mare de Déu de la Bona Nova. Sí, senyor. Bé, i també és Sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, abans havia sigut sis tercens a Santes Creus. Va néixer a prop de Reus. I perquè porta l'accent, si no, seria el patró dels perruquers. També, sí, senyor. Avui també és la Mare de Déu del Cullell, que va aparèixer en 1483 en un santuari de la Garrotxa. Sants Crisant i Daria, que eren marit i muller i màrtirs a l'any 284 a Roma. Sant Crispí... Ui, el Crispí ni el Goliat. No, no. Crispín. Crispín. Sant Crispí i Sant Crispinià. Màrtirs, al segle III. Que són patrons dels sabaters. O sigui que avui les sabateries tindrien que estar tancades. Tindrien que estar tancades, tindrien que fer festa. No m'hi ha fixat. Jo tampoc. Ningú havia de comprar sabates avui? No, la setmana passada. Suposo que quan dius sabaters es refereixen a los ràpidos. Al sabater i al remendón. Remendón, suposo. O al sabater que fa sabates, no a la botiga que les ven. També, també. Bé, anem al santoral de demà. Sí. Sant Lucià i Marcià. Patrodes dels astronautes. Com es diu aquell? El Marcià aquell? El robotito aquell? R2D2? No, no, no, no. Podria ser l'ET, sí, el Sant Marcià podria ser l'ET. Bé, aquests eren màrtires de Nicomèdia i són molt benenats. Ah, el Wall-E. Wall-E, no? Wall-E és un robot. Un robot, un robot. No, un robot, sí. Sí, però és a la Pixar, és a la productora. Sí, sí. De què parleu ara? D'una pel·lícula de dibuixos anemats. Bé, doncs, com deia, som molt venerats a Vic, aquest, el Malucià i Marcià. Sant Rústic, bisbe de Narbona. Haig de dir que, tal dia com avui, de fa uns quants anys, va néixer un dels gossos que vaig tenir jo. Ah, mira. Sí, però es deia Rústic. Ah, sí. Ah, mira. Mira. Quina raça era? Un bòxer. Mm. Maco, el pobrat. Sant Viril. És el meu sant. Abat de Lleira, Navarra. I Sant Avarist. Únic papa, dit Avarist, grec, que va ser papa entre el 97 i el 105. Màrtir. En aquella època els papes eren màrtirs. Sí, sí. Bé, doncs, i fins aquí els santurals, aniversaris, si algú fa anys avui, moltes felicitats. Sí, senyor. Si es diu de qualsevol dels noms que hem dit, per exemple, Crispy, doncs moltes felicitats. També. I si no, doncs també. Moltes felicitats. Sí. La desbarnada. La desbarnada. Fins demà! La Mac diuen que nevarà els Pirineus, no? Sí, però vaja, tampoc... Bé, sí, nevarà els Pirineus, però encara el que és l'hivern cru-hivern, o almenys un hivern que pertocaria... Sí, no. Encara no, no, no. Bé, a veure, comencem pel cap de setmana. Sol, calor, humiditat, tot això, oi que sí? Doncs sí, en aquests moments tenim la humiditat pràcticament al 90%. Mirvis Perón. Si us fixeu, hi ha núvols baixos, d'aquests així. Home, es veuen aprenent una mica gruixuts, que són cúmuls que arrenquen de pocs metres per sobre nostre, uns 100 o 200 metres, i arriben fins a poc més de 1.000 metres. Són núvols no gaire gruixuts, tot dins d'una massa d'aire bastant càlida. Molt càlida. I d'on bufa el vent? En aquest moment bufa entre llevant i sud-est. Llevant i sud-est, ja. Que prové de les Illes Balears i, de fet, prové d'Argèlia... I també és al sud. Per tant, calor i humitat. Sí, ve càlid perquè ve de l'interior, o millor dit, del nord d'Àfrica, i húmit perquè es replega en el seu recorregut aquesta molta humitat, sobretot en les capes baixes, on estem nosaltres. I aquí seguirem. Això no s'acaba encara. Precisament demà dissabte i diumenge encara pot entrar una mica més d'aire càlid. D'aire càlid. Sí, sí, la massa d'aire càlida, el nucli més càlid que està en aquests moments entre les Balears i Argèlia, encara avançarà una mica més cap a nosaltres. Per tant, demà, una mica més de calor. I tindrem aquella sorra sospesa en l'aire... No, no l'arribarà. No, no l'arribarem gaire. El que sí que notarem és que la xafogó, que ja està moderada avui, demà serà igual, una miqueta més i tot. Hi ha tanta humitat, el que farà és que la temperatura màxima potser no se levi tant. Si no pugui arribar, com en zones interiors de Catalunya, a temperatures encara més altes. Més altes. Aquí no. Aquí ens podíem quedar amb uns 26. Déu-n'hi-do. 26 que no es pregi al Parlament. Déu-n'hi-do. Molt altes, molt altes. Bé, però l'anticiclo que tenim ara i que no permet que les borrasques entrin, marxin. Sí, de fet no deixa passar cap. No deixa passar. O les han enviat molt al nord, cap a les Illes Bitàniques i més al nord encara, fins a Islàndia, o una que en aquests moments està anant cap al sud. Està passant pel golf de Cadis, i viatjarà fins a les Illes Canàries. Però bueno, a Madrid ahir estava plovent, avui no ho sé, però ahir plovia... Avui ha deixat de ploure. Ha deixat de ploure. Això mateix. Però ahir va ploure i Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. En el centre de la península, oest de la península, sud-oest, Andalusia, va ploure, i força, i molt. I en aquests moments la pluja més concentrada i més intensa està al sud de Portugal i a l'oest, extrem oest d'Andalusia. Però tot això... tirant ja més cap al sud, cap a, en aquest cas, Camí del Marroc, i fins a les Illes Canàries, que arribaria demà cap a la tarda. I a l'anticiclo de marxa, no sé cap a on? Sí, aquest anticiclo finalment tindrà tendència, està intentant fer el màxim, però ja no podrà més. Ja no pot més, ja ha treballat massa, pobrec. Ja es jubila. I a partir dels dilluns. A partir dels dilluns, tot i que les temperatures seguiran a la banda molt alta, començarà l'anticiclò a retirar-se ja cap a Itàlia. Cap a Itàlia. I per l'oest de la península, o en aquest cas al nord-oest, per al Cantàbric, entrarà un front fred, que aquest sí que farà ja per fi la separació entre les temperatures d'estiu a temperatures totalment de tardor. De tardor. I el canvi de massa gaire es produirà, si els mapes no s'equivoquen, que esperem que no, Més o menys el dilluns entre la tarda, perdó, dimarts entre la tarda i el vespre. Això vol dir baixar de temperatures? Primer, vol dir que el dimarts ja serà un dia força diferent d'aquests anteriors. Començarem aquí a Sant Jus ja amb el cel força tapat, o es vagi tapant durant part del matí i migdia, i acabi ploent. El dimarts? Dimarts plourà. Plourà sobretot a la segona part del dia. I mentre la pluja ja es presenti, el que farà és les temperatures fer-les caure amb picat. Baixaran molt, tant que potser el dimecres tinguem temperatures uns 7 o 8 graus inferiors als que hagin tingut el dilluns. Si passarem dels 26 o 27 graus a uns 19 graus de màxima. I les mínimes que aquests dies s'estan movent als 19 o 20 graus, aquí a Sant Jús, que són d'estiu, passarem a uns 12 o 13 graus. 8 o 9 graus podrien arribar a caure. És una baixada molt important. Això dimecres? Això serà dimecres. I a partir del dimecres tornarà a entrar l'anticiclole de les 3 hores? Ah, sí? Sí. I pujaran les temperatures? Sembla ser, si no hi ha variacions, almenys ara per ara, doncs faria que les màximes puguin pujar una miqueta, però poc més, no ho aconseguiran gaire, i les mínimes, les nits, puguin encara refredar-se més. Quedarà l'aire bastant encalmat, bastant anticiclònic, amb moltes calmes, cel molt serè, i fer això, que les mínimes vagin baixant. Potser ja arribem gairebé als 10 graus. 10 graus menys dels que tenim ara. Dels que tenim ara. Tindrem avui, per exemple. Déu-n'hi-do, ens aniríem a uns 15 graus de màxima. Sí, sí. De fet, ja es podem garantir que ara sí que ja es pot fer el canvi... El canvi de vestuari. Ara sí. Molt bé. i això ja es mantindrà tota la setmana i el cap de setmana vinent que és el dia segons alguns del Halloween la nit de les ànimes segons altres la castanyada i la castanyada segons els que pesen més del que haurien de pesar Sí, sí, sembla que ja a partir d'ara serà impossible que puguem tenir el que hem tingut fins ara. Hi haurà un canvi, bueno, ja està. Podem dir que la tardor ja haurà arribat, molt tard aquest any. Bueno, benvinguda sigui. Potser aquesta sigui una primera pertorbació i comenci a obrir el camí a noves que venen per l'Atlàntic. Sembla que l'anticicló aquest que ens afectarà a partir del dijous i vendres llavors s'anirà cap al centre d'Europa. i pot permetre bloquejar perturbacions que vagin per aquella zona i comencin a visitar-nos cap a nosaltres amb possibles i nous canvis de temps però l'aire d'on vindrà no vindrà del nord del nord oest però no serà tan fred com si vinguis del nord no, de moment allò irrupcions d'aire fred encara no doncs ja tenim el pronòstic per aquests dies fins a la setmana que ve Que tinguis un bon cap de setmana, una bona setmana, i suposo que celebraràs amb els teus fills el Halloween, no? Bueno, no. No. La castanyada. La castanyada. Molt bé, perfecte. Doncs que mengis moltes castanyes i panellets. I molts moniatos. I molts moniatos, sí, sí. Molt bé. I carbasses. També, també. També. I ens tornarem a sentir d'aquí 15 dies. Perfecte. Vinga. Sobretot, disfruteu del dimarts. Un dia clau. Procurarem. Adéu. Adéu. Adéu. Doncs continuem amb el programa i ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que tenim. Notícies. I, però abans, farem el regalet. Sembla bé? Molt. Doncs, darrerament, hem escoltat que des de la pujada de l'IVA han invat el número d'espectadors als espectacles tals com concerts, teatres i cinema i doncs aquests locals han vist que cada vegada hi ha menys assistents des del govern s'ha dit que el preu de les entrades no afecta el número d'espectadors inclús hi ha hagut un paio que ara no recordo ben bé qui va ser que va dir que no fa gaire fa uns dies que el problema del cinema no és el preu de les entrades és que les pel·lícules són dolentes i per això la gent no va al cinema Doncs bé, aquesta setmana, els dies 21, 22 i 23, s'ha celebrat a tota Espanya l'anomenada Festa del Cinema, en una seva cinquena edició, organitzada per productors, distribuïdors empresaris i l'Institut del Cine, amb el patrocini de diferents empreses alienes al sector. I han col·laborat 323 cinemes amb un total de 2.924 sales de projecció. Segons la Federació d'Empresaris de Cinema, es van acreditar, perquè havies d'acreditar-te per internet, per gaudir del descompte, concretament l'entrada costava dos, amb 90, doncs es van acreditar, per assistir a les projeccions d'aquests dies, més d'1.800.000 persones. I els primers càlculs, encara falta tancar la cosa, donaven una xifra d'1.514.000 espectadors, que han pagat aquells dos euros amb 90 que costava a l'entrada. És a dir, han assistit al cinema un 98% més d'espectadors que la temporada anterior, en els mateixos dies de la festa del cinema, i, atenció, un 663% més d'espectadors que la setmana anterior. Feia temps que jo no havia vist tantes cues... com s'han format a les taquilles dels cinemes per comprar una entrada. Ara sí, les crispetes tenien el mateix preu. No les han rebaixat. La conclusió és ben senzilla. Si el preu de la localitat fos més barat, segurament hi haurien molts més espectadors al cinema. Doncs què? La botifarra pel ministre Verdi i els seus col·legues encapçalats pel senyor Rajoy per haver pujat l'IVA? Doncs sí. però també pels productors, distribuidors i empresaris, que han vist que, reduint una mica els beneficis de cada una de les entrades, augmenten considerablement els guanys perquè tenen més espectadors. Que el govern es repensi la pujada de l'IVA, i això, juntament amb una reducció dels preus de les entrades, hi veurien com el negoci del cinema no és tan dolent. A tots ells, felicitats per la idea de la festa del cinema, però també... per no voler veure la realitat... Un, dos, tres, botiparro de pagès! La desbernada. I ara sí, anem a les notícies. Va, roba'm la primera, Núria. Vale, va. Vinga. Intentaré no robar-la. A veure, a vosaltres us agraden les galetes Oreo? Ui! No, no les he menjat mal. Sí? Sí. No les he menjat mal. Doncs hi ha un estudi de la Universitat de Connecticut als Estats Units. Ah, si és de Connecticut... Val. Que diu que els dolços generen addicció. Sí, clar, clar, allà de xocolata també, sí. I llavors van realitzar un experiment amb les galetes preferides dels noramericans, que són les oreos, i van veure que tenien un efecte molt similar al de la droga. Ah, està bé. L'addicció de la droga. Per fer l'experiment van utilitzar rates. Llavors van col·locar... Com? Parar un ésser humà amb una rata és una cosa rara, eh? Home, diuen que és el que més s'assembla a nosaltres, no? Lògicament. Però que les rates es mengen qualsevol cosa. Perdona, les rates gaudeixen d'una salut envejable perquè tot ho proven amb les rates. I li han curat el càncer, li han curat la tuberculosi, li han curat... Els hi han posat una orella a l'esquena. Bueno, les rates, què? Menjaven oreo. Espera, espera. Ah, fer-ho. Van col·locar galetes d'orea en un costat d'un laberint i a l'altre costat van col·locar coques d'arròs. Sí. Llavors van deixar que els animals triessin el cantó en quin anar i van cronometrar el temps que passaven amb cada aliment. O sigui, quanta estona s'estaven amb les galetes i quanta estona s'estaven amb les coques d'arròs. Llavors van veure que, o sigui, no només s'estaven més estona amb les galetes sinó que també en la forma de menjar-les... Se li veia més... No, no, sinó que s'assemblaven més als humans, o sigui que primer es menjaven... Primer es menjaven... Primer es menjaven el que era farcit, o sigui, el de dins, i després es menjaven el de fora, com moltes persones fan. Les rates, després d'això, van rebre una injecció de cocaïna o morfina, i llavors van fer, o sigui, les van tornar a posar al laberint, I vam veure que les rates romanien a la zona del laberint on havien rebut la dosi de droga al mateix temps... Que amb les galetes? Sí... I llavors, bueno. S'ha de dir que... Molta imaginació per deduir... Home, anem a veure. Jo tinc que dir que les coses dolces segur que creen addicció. Segur. Segur. No cal que... No cal que li portin amb les rates. No. Jo el que vull dir és una cosa. Atenció, senyora, no li compri més galetes a Oreo. Al nen no sigui que es torni rata. No, a part, és que comparen... oreo, i a l'altre cantó, cocas d'arròs. A veure, posa un aliment una miqueta més. No hi ha culo. Les rates se dan moltes coses, però no són totes. Ai, Déu meu. Un aliment insípid com, no sé, posa-li un bistec, un filet. Què mengen les rates? Formatge? Ah, no? No els agrada el formatge, no els agrada. És veritat, això només és els dibuixos animats. Correcte. No sé per què. Menja-te tot. No sé per què ha quedat allò de formatge. Perquè el dibuixo sortia a la ratonera amb el tros de Walt Disney. Sí, segur. Vinga, Mar, la teva notícia. La meva notícia. Si us dic el nom de Manxita, sabeu qui és? Manxita deu ser una gossa que té un atac. Doncs no. És una rata. No. És un cargol que ha guanyat la 17a carrera de cargols de Tricio. El cargol més ràpid del món. No. El cargol que ha aconseguit arrossegar... durant 120 mil·límetres... Culleres. Una llauna de pebrots en conserva de 350 grams. Durant 5 minuts. I si ho arriben a fer amb una galeta d'Oreo, no veig. Ja et vull... És un concurs que es remunta a l'any 85, que fan en un poblet de la Rioja. Ja. Que són coneguts els del poble com els caracoleros. Sí, clar. I cada any van... I després els que no guanyen se'ls mengen. Sí. No t'adaltes. Cada any, des del 85, van anar uns bascos i van dir-li... I van començar la tradició de lligar-los-hi amb l'octite, un all... Això és el que té bèsties. I lligar-los-hi un cordill amb la llauna... Dius, a veure, hay que tener mala leche para enganxar-li una llauna de pebrots en conserva a l'esquena d'un cargol. Amb l'octite. Amb l'octite. Pobre cargol. No, no, però fixa't una cosa, 350 grams de llauna. Sí, sí, 120 mil·límetres en 5 minuts, o sigui que... No, no, ja no es tracta del temps ni la distància. És el pes que han portat pobre cargol. Es tracta que l'arrosseguen i després diuen que si les formigues poden portar hasta 7 o 8 vegades o no sé quantes vegades el seu pes, no? Saps quin és l'animal més fort? Un escarbat. Sí, segurament. Que sé que no sé si era 100 vegades el seu pes o 70 vegades el seu pes. Però vull dir que aquest cargol, Déu-n'hi-do, perquè un cargol què pot passar? No ho sé. 10 grams amb la closca, eh? No ho sé. I arrossegar 350... Si ho veu algun director de cinema japonès, segurament farà una pel·lícula en què el cargol es converteix en un cargol gegant. i aleshores agafa els éssers humans, els lliga, per on jo sé, amb l'octite, un camió de no sé quantes estones, ja ho tinc a córrer. El curiós de la situació és que en el mateix dia es celebrava el dia del cargol i es van degustar 1.200 racions dels que no van guanyar. La qüestió és que tots els cargols, els que porten el cargol són tot nens. Ja. Llavors, doncs... Aquest any hi havia 88 nens inscrits a la competició i, bueno, com cada any, si algú del poble es diu... Bueno, és igual, ja... Tricio. Tricio? No, espera... La Tricio. Sí, Tricio, Tricio. Molt bé, Miquel. Bé, jo, més que una notícia, bueno, sabeu que hi ha la revista aquesta Forbes, que cada dos per treus tereu la llista de los más feos, los más guafos, los más elegantes. Sempre treu llistes. Treu llistes. Doncs bueno, ara n'ha tret una dels morts que més ingressos generen. Michael Jackson 160 milions de dòlars l'any passat imagineu-vos el que havia de guanyar quan estava viu sembla ser que la Madonna aquest any passat només n'ha guanyat 125 el segon és l'Elvis Presley amb la casa que té, el Graceland i tal, que són 55 milions. La distància és de 100 i escaig milions. El tercer és el famós dibuixant de tires còmiques, el senyor Charles Schulz. El de l'Snupi. 37 milions. Clar, perquè encara es publica l'Snupi als diaris. El quart, l'Elisabeth Taylor, o la quarta, l'Elisabeth Taylor, però l'any passat l'Elisabeth Taylor estava la primera, i aquest any només n'ha ingressat 25 milions. I qui l'ingressa d'aquest fill? Bueno, són els negocis, no, no els negocis que té, que van generant. La família. La família. El Bob Marley, que a part que va vendre 75 milions en les últimes dèquades de discos, des que és mort fins ara, 75 milions d'àlbums, no d'àlbums, no d'euros ni de dòlars, però l'últim any ha ingressat 18 milions d'euros, ai, de dòlars, perdó. Pobret. La Marilyn Monroe, a través d'una empresa que va comprar els drets l'any passat, ha generat... 15 milions de dòlars. I per acabar, el número 6 és per en John Lennon, que segueix cobrant dels Beatles i tota la seva història, i està cobrant 12 milions de dòlars. El John Lennon no cobra un duro, ni d'Elisabeth Taylor, ni de Marilyn Monroe. Ho ha generat, perdó, ha generat 12 milions. Sembla ser que és gràcies a un espectacle que hi ha a Las Vegas que fa el Circo del Sol. Jo crec que tots aquests diners, en lloc de cobrar-los algú, el que haurien de fer, anar a la tomba i posar-los com si fos una guardiola. Fé com els egipcis, no? Que quan els fotien allà dins de les piràmides els hi posaven menjar pel camí i tal, clar. Sí, sí. Per si han de pagar pel barquer, no? Home, clar, per pagar el barquer i els peatges. Però amb el barquer no se li pagaven dues monedes de plata? Sí, bueno, però amb la inflexió... Sí, sí, home, no, no... Bé, vosaltres sabeu qui és Daniel Ballay? Jo conec el Daniel Boone. No, Daniel Ballay. És un noi anglès que se'm va anar a un supermercat a comprar cervesa. Ah, bé. Concretament, una Forest Gull. Forest Gull? No, Forest... Forest Gump. Forest Gump, no. Forest Gull. Doncs aquest senyor va comprar la cervesa, va arribar a casa seva, fresqueta se la va comprar, la va obrir i va veure que tenia un color estrany, la va provar i el sabor era dolentíssim. Aleshores, ja va mirar detenidament l'ampolla i va veure que en el fons hi havia una cosa estranya. Concretament, 50 mosques mortes. Quin fàstic? Quina marca era, això? Forest Gold, que és de la casa Heineken. Bueno, però això no us preocupeu, perquè aquelles les fan allà i les Heineken les fan aquí, aquestes. El pobre Daniel se'l va anar al supermercat i va dir, escolta, he dit que he comprat aquesta cervesa, no?, i té mosques del supermercat i diu, a mi què m'explica? Però ja havia begut. L'havia tastat, només. I hauria anat a l'hospital, no al supermercat. La casa Heineken diu que no s'ho expliquen perquè totes les seves cerveses someteixen un rigorós procés de qualitat, però que de totes maneres obriran una investigació. per veure què ha passat. Clar, perquè... Perdó, acaba, acaba. Com justifica això? Un cop oberta, jo li puc fotre les moques dintre i dius... Home, jo et diré una cosa, i això no l'he llegit, sinó que el vaig veure. El meu coixí havia agafat a l'època que la llet la posaven en ampolles de vidre. Va agafar l'ampolla, la vaig aixecar per beure així a morro, i plinc, només diré caure una gota. perquè una rata que és morta, que hi havia dintre l'ampolla, havia tapat, per sort, la sortida de la llet. Sí, sí. També vam anar on s'havia comprat la vella, va dir, oh, nosaltres no hem sigut. No me faltaria. Con regalito. Sí. Més notícies, Núria? Sí. Vinga. La Kimberly Walker, una soldat nord-americana, va ser assassinada fa uns mesos en un hotel del Colorado. Pobreta. I la seva família va voler que la seva làpida, el cementiri Spring Grove de Cincinnati, fos una reproducció exacta del seu personatge favorit. No diríeu pas quin... El bope esponja. Sí. Ai, el bope esponja. Ai, que serà que les veus... he vist la notícia llavors la família va demanar permís a les autoritats del cementiri per poder posar i suposo que han pagat els drets d'autor del Bope Esponja bueno, la qüestió és que van demanar a les autoritats del cementiri poder instal·lar com una escultura del Bope Esponja però de dos metres o sigui, superalta un Bope Esponjón Sí, i no només una, no, dues. O sigui, una parella i l'altra per la seva germana que està viva. Però per quan es mori, molt bé. No, doncs podríem haver posat el de jo, no? El Patricio. I el calamardo. El calamardo. I el senyor Cangrejo. I una búrguer casti búrguer d'aquelles, no? Cangreburguer. Cangreburguer. Ai, Déu meu, senyor. Quin mal ha fet aquesta sèrie. Jo tenia l'obligació de bebre el Bob Esponja, perquè la canalla... Jo també. Jo l'havia de bebre per obligació, home, que clar, el nen... Bob Esponja, Bob Esponja! Però vosaltres, sou una mica... Home, jo tinc una germana petita. Jo tinc un nebot, bueno, dos. Sí, sí, d'acord, molt bé. No he vist mai un capítol del Bob Esponja. És una sèrie molt subrealista. És molt dolenta. Sí, però és igual que... Perdoneu, però sí. Però és molt graciosa. Sí, uf! A veure, un moment, un moment. Criteri d'expert. Senyor Domènech, vostè ha vist alguna vegada el Bob Esponja per televisió? Sí que l'ABC. I jo he de confessar que jo sóc molt fan i m'agrada molt. Fipe! A mi m'agrada molt. És que és un humor tan tonto, tan absurd que fa gràcia. Té trossos, té trossets que dius, ostres, però... A més, està molt mal dibuixat. Exacte. És que realment és molt un dibuix d'un nen de 3 anys, però les coses que dius són molt divertides, les cares que fa, és molt de còmic. A mi m'agrada molt, però... no ho sé, molt bé correm-nos un estúpido velo havíem acabat, no? sí, bueno, res, dic que el cementiri el dia següent de col·locar les estàtues va venir una autoritat superior a la que els havia donat permís i va dir que no era apropiat és que jo estava pensant el mateix un pop esponja en un cementiri per què no? què passa? dar-li un toque d'alegria a tu si hagués posat un dimoni i dius un pop esponja Això és els Estats Units, no? Miquel, pren nota. Jo a la meva làpida vull un tiranossauro-rex de 15 metres d'alçada. Compte-hi. La teva notícia. No, no en tinc més. No tens més, Miquel. Bé, doncs mira, un senyor que anava a casar I, bueno, era molt conscient que no havia fet una de les coses més importants quan un es té a casar. És reservar la sala del jutjat. Ah, clar. Per casar-se. Aleshores, com que no ho havia fet, per por que la seva dona s'emprenyés amb ell, etcètera, etcètera... La seva nòvia s'emprenyés amb ell, etcètera, etcètera, en lloc de dir-li, mira, no ens podem casar perquè no... No, va trucar a la policia dient que hi havia una bomba posada a la sala del jutjat. Ah, perquè tothom sortís. Sí. I s'aplacés al casament. Aleshores, la policia va anar, van comprovar que no hi havia bomba, van comprovar que la trucada l'havia fet ell, i aleshores està condemnat a un any de presó. Fins l'any que ve no es podrà casar. L'únic que li recomanem és que abans de sortir de la presó faci la trucada aquella que tenen dret, segons les pel·lícules, més que res per reservar la sala. I per dir-li a la nòvia que arribarà tard. Exacte. Molt bé. Vosaltres recordeu allò de quieto todo el mundo? Sí. Sí. Doncs el tricorni d'aquest senyor... el que va entrar al Congrés el 23F el subhastaran el proper dia 24 d'octubre és a dir ahir no sé quin ha sigut el resultat perquè aquesta notícia la vaig llegir abans el preu de sortida era de 6.000 euros Déu-n'hi-do segons explica l'empresa durant subhastes en la seva web, el Tricorni va ser regalat per el propi Tejero, un amic seu que es diu Norberto Severiano de Soriano Iazmar, quan aquest el va visitar a la prisió militar d'Alcalá de Nares l'1 d'abril del 81, més després del cop d'estat. El Tricorni, com he dit, surt a subhasta amb un preu de 6.000 euros en puxes de 500 euros cadascuna. Ah, lluny. en el mateix lot, o sigui, no hi va solo el tricorni, sinó que també hi ha medalles, monedes i objectes històrics, i una targeta escrita a màquina i signada per el propi Tejero, en què queda reflectida l'entrega del tricorni a esta persona. La nota diu, este citicornio lo dedico a mi gran amigo, cabo caballero, legionario honorario, excelentísimo señor don Norberto Severiano de Soriano y Aznar, en prueba de mi afecto y amistad. Firmado Antonio Tarjero Molina, prisión militar de Alcalá, 1 de abril de 1981. Doncs el seu bon amic Norberto Severiano de Soviano li ha fet un mal pagament al pobre Tejero perquè va i el subasta. Quan ha tret? No, retiran de la subasta el tricornio que lució Tejero el 23F por no ser el auténtico. Quina desil·lusió. Ai, Déu meu, senyor. Bé, jo tenia una altra notícia, però no la penso lligar. Ja la deixarem per la setmana que ve i ens anem a Madrid. Don Mariano, bona nit. Bona nit. Què tal? Molt bé. Estàs sentado? Sí, más bien, sí. Bien. Pues ya te puedes poner de pie porque la semana pasada estuvimos hablando de si Madrid tenía o no tenía himno de la comunidad. Sí, sí, sí. Pues ponte de pie porque Madrid tiene himno de comunidad y himno de la ciudad. Este es el himno de la comunidad de Madrid. Cristo. Gràcies. La letra no se entiende mucho porque los coros estos son así de esto, pero que viene diciendo así de que yo estaba en el medio, giraban las otras en corro y yo era el centro y el corro se rompe y se hacen estados los pueblos y aquí de vacío girando sola me quedo y sigue. Sí, sí. También lo desconocía, porque como no suena acudir a actos oficiales... Pero el himno de la ciudad de Madrid es algo más conocido. No importa. Como buen madrileño me sabrás decir qué es esto. Bueno, eso parece el Madrid Madrid Madrid, ¿no? De Agustín Lara, sí señor. Pedazo de la España en que nací. Exactamente, este es el himno de la ciudad de Madrid. Barcelona, que yo sepa, no tiene himno, como no sea el de Manolo Escobar. Qué bonita es Barcelona. No. La semana pasada pensábamos que Madrid no tenía himno y tenía, o sea, Barcelona seguro que tenía. Seguramente Barcelona tenía himno. Podría ser este himno de Barcelona, ¿no? La categoría de que cante el Freddy Mercury y sobre todo Montserrat Caballé, pues es otra cosa diferente. Bueno, vamos a ver, vamos a averiguar si Barcelona tiene himnos, pero yo he descubierto otro término municipal curioso en Madrid. El término municipal de humanes. Bueno, claro. ¿Humanes? ¿Humanes? Humanes, sí. ¿Dónde está? Sí, sí, sí. Está por la zona de Fuenlabrada, cerca de Fuenlabrada, Móstoles al Corcón, por esa zona. Humanes de Madrid. Vamos, lo que es la zona de la carretera de... Entre la carretera de Toledo y la carretera de Andalucía. Ah, está bien. Por esos andurriales, anda. Ajá. Pues, bueno, yo te lo digo porque en el término municipal de Humanes se prepara para acoger el próximo domingo, 27 de octubre, una gran macro fiesta de Halloween. Sí, señor. Y bueno, ya se ha organizado la polémica, porque si no recuerdo mal, lo del Madrid Arena fue precisamente en la época de Halloween. Y bueno, pues ya ha habido gente que ha denunciado el recinto por no cumplir las condiciones, o sea, vamos, que han puesto el parche antes que la herida. Porque el año pasado el bloque local fue clausurado para una fiesta de año nuevo después de que las actuaciones policiales verificaran graves irregularidades en su funcionamiento, desde falta de licencia a problemas de aforo. Ya con la primera hubiera sido suficiente. Falta de licencia, pues a ver. Sí, pero es que es curiosísimo, porque a ver si lo encuentro aquí... En la inspección de la Guardia Civil los agentes encontraron numerosas irregularidades. Carecía de plan de emergencia. Ningún responsable sabía qué medidas había que tomar si se producía un incidente o había que evacuar el establecimiento. Después se detectaron puestos de bocadillos y hamburguesas, así como de merchandising, para lo que no tenía permiso. carecía de hojas de reclamaciones, los porteros no portaban la creditación, se excedía en el horario de apertura y vulneraba tres supuestos de la ley anti-tabaco, así como otros dos sobre mis medidas sanitarias frente al tabaquismo. En total, le pusieron diez multas. Te digo una cosa, si yo hago una macro fiesta en mi casa, seguramente tengo... No cumplirás ninguna... Seguramente. Sí, sí. Pero como este lugar, la mayoría de los lugares, por lo menos en Madrid, no sé en el resto, en los cuales se hacen fiestas y macrofiestas. Pero claro, es que el representante de esta sala, que es la empresa Fabric, denunció, con motivo de esta fiesta de Año Nuevo, que le habían robado el cancelador de entradas. Que supongo que debía ser la maquinita esta por la que pone la entrada y se abre el metro. Sí, sí, el portón. Con lo cual, claro, al robar el cancelador de entrada se temían que podría entrar todo el que quisiera y superaran el aforo y por eso la fiesta de Año Nuevo no... No se celebró. Y bueno, ahora para el día 27 de octubre tiene preparado otro robo de cancelador. El Monster Heat Halloween, que lo organiza un tal Pedro Serrano, presidente de la Asociación de Empresarios Nocturnos de Madrid, que es el que tuvo que suspender la fiesta de Año Nuevo. Y otra para el día 31 de octubre, que es la noche de Halloween, que también tienen pensado hacer otra macro fiesta en el mismo local. No, es insistir, insistir. Si hay veces que insistes, una te dejan... Yo no sé si tú tenías pensado ir a celebrar Halloween al municipio de Humanes. No, no tenía esa intención. Yo con ver los telediarios y ver... Ya hay bastante Halloween. Suficiente Halloween. Sí, y tanto. No, no tenía esa idea. Pero vamos, no me extraña en absoluto, yo desde el tema de Madrid Arena, cosas que ya se conocían, cualquier macro fiesta de estas que se ha hecho en Nochevieja, cualquier macro fiesta de las que se hace habitualmente, Si te pones en impuridad a revisar todas las reglamentaciones, todos los permisos... No cumple ninguna. ...te llevarías bastante desagradables sorpresas. Pero a mí lo que me ha sorprendido, no sé si te has enterado, creo que me ha sorprendido, pero vamos, una barbaridad, es una propuesta del Ayuntamiento de Madrid, encabezados por doña Ana Botella, sobre el Madrid de Arena, que no se les ha ocurrido otra mejor idea que cambiarle el nombre. A ver, así se deja de asociar al desastre. Claro, o sea, como en Madrid de Arena pasó esto, pues solución de cambiamos el nombre y se podrán celebrar fiestas. ¿Madrid Césped? No sé, podría ser Madrid Césped o yo qué sé... Al final el nombre, que saquen el nombre a concurso, que muchas veces lo suelen hacer, sacan nombres a concurso, la gente se apunta a teléfonos o por SMS o por historias de estas y luego eligen el nombre que quieren, que no tiene que ver con ninguno de los que se ha presentado. Sí, Casa de Bob Esponja, por ejemplo. En fin. Estas cosas son normales y lógicas. Es decir, cuando nunca se asumen responsabilidades, la culpa es de los demás. Y cuando hay un desastre, es que nadie se había dado cuenta de lo que estaba pasando. Y al final el human es, como en otros muchos sitios, acabará pasando. Pues eso es lo que... En algunos de estos lugares ha habido todo un reguero de solicitudes de fiestas que se hayan autorizado o que se hayan denegado en un momento dado, pero que en todas pasaba lo mismo, todas estas cosas que tú has dicho, faltas de licencia, faltas de plan de emergencia, faltas sin posibilidades de evacuación, que puede entrar al final todo el que quiera, con la connivencia de quien sea, no acuso a nadie, pero al final un aforo de 300 se convierte en 3.000, un aforo de 12.000 y un aforo de 12.000 se convierte en 50.000. No se sabe cómo. Concretamente, Mariano, en esa fiesta de Año Nuevo de la discoteca esta Fabric, tiene un aforo de 3.261 personas. Ya debe ser grande para tener un aforo de 3.200 personas. Pero se pusieron a la venta, según dicen, entre 5.000 y 6.000 entradas. Vamos, yo de hecho aquí reto a cualquier responsable municipal, a cualquier inspección municipal... de la comunidad o del Estado, a que vaya a cualquier macro fiesta que se celebre en cualquier punto de España y cuente las personas que hay dentro, a cualquiera. Pero espérate, es que por lo visto se encontraron entradas con una numeración cercana al 10.000. Sí, bien. Eso sin contar seguramente las que están falsificadas y duplicadas. Claro. Como el cancelador no funciona... Como el cancelador no funciona, pues... Tú te vas con una entrada, que harán las impresoras, las que... Sí, no, las impresoras. Claro. El color estas y pasas para adentro. Sí, sí, sí. O sea que fácilmente se puede cuadruplicar o quintuplicar el aforo en un momento determinado, porque luego la gente tampoco, desgraciadamente, tampoco discrimina mucho. ¿Hay espacio? Sí, hay al fondo. Pues venga, vamos, toco allá. Claro. Ya te digo yo que he ido a varias macro fiestas de estas y en pocas se cumple, pero sobre todo, y si son grandes eventos como fin de año y cosas así, que a veces dices, ¿cómo narices? Es que incluso... Es que ya no vas. O sea, vas y llegas, intentas pedirte una copa y no tres horas... Lo malo es que hay gente que sí va y luego pasa lo que pasa. Ahora sí, si realmente la desgracia del Madrid Arena sirve o sirviera... para evitar que en lo sucesivo vuelva a haber este Uber Booking de entradas. Pero lo malo es que no. Es un problema sobre todo económico. Primero, económico de adecuación de los locales. Hay que gastarse dinero en adecuar los locales. La gente que contrata para seguridades, accesos, controles, etcétera, sea la adecuada. Y luego con la titulación correspondiente, porque tienen que tener por lo menos una titulación, unos cursos, cierta educación al respecto de lo que van a realizar. Y luego, por otro lado, que claro... ¿Qué beneficio tiene después de preparar todo eso con una fiesta para 3.000 personas? Para 3.000 personas. O sea, es que no tiene el beneficio. Claro. ¿Cuál es el beneficio? Pues en una fiesta de 3.000 meter a 10.000. Pues que meter a 10.000. A 10.000 o a 15.000. Pero mira, yo recuerdo que en el... Teatro de la Arena Barcelona, que tú conoces, lo cerraron durante tres días porque las salidas de incendios no reunían las condiciones exigidas por la legislación. O sea, había salidas de incendio, pero no sé, por lo visto, yo qué sé, la cerradura no había palancas antipánico. Y lo cerraron y no les dieron permiso para volver a abrir hasta que instalaron las... Es que pasa, hasta que no pasa un desastre no podemos darnos cuenta. En Madrid tenemos experiencia con el Alcalá, con la discoteca. Sí, también. Pasó todo aquello, que todavía olean juicios y olean historias. Hace poco en Portugal, me parece que fue en Lisboa, también hubo otro grave problema con otra sala de fiestas, otra discoteca. Bueno, y no olvidemos, y no olvidemos el desastre de hace bastantes años en Los Ángeles de San Rafael, que el altillo que había construido el señor Jesús Gil y Gil se hundió. Se hundió por exceso de peso. que muchas veces no somos conscientes de que la tolerancia de los materiales y la tolerancia de los espacios tiene un límite. Claro que tiene un límite. Entonces, en cuanto sobrepasas el límite, ya estás en zona de riesgo. Y seguimos sin darnos cuenta. Y es más, desgraciadamente volverá a haber otra vez otro problema. Y volveremos otra vez a... Y volveremos a hablar de lo mismo. Pero cómo, pero cómo, pero cómo. Y si tiras de la manta, volverás a ver que muchos de los responsables que están detrás de todo eso, ya tienen un amplio... Que son los mismos. Claro, que son los mismos. Tienen un currículum. Sí, sí, sí, sí. Yo, aparte de a estos, también investigaría a los que les autorizan. Es que por ahí yo creo que tiene que ir la cosa, porque si no nos entiende... Porque, bueno, es que es bien fácil, si no tiene los permisos... Si le falta alguno de los requisitos, pues como si me falta a mí. Claro, pues se mandan un par de furgonetas de la Guardia Urbana y ahí no entra nadie y ya está. Claro, claro. Directamente se clausura. Claro. Antes de que la gente empiece a entrar. Y si va allí la gente y se crea un problema de orden público, pues yo lo siento, pero el mayor problema de orden público es que haya media docena de personas o doscientas en una balanza o en un incendio o en cualquier problema que pueda haber o que se hunda de repente el edificio por cualquier problema. Bastante más grave es eso. Luego nos llevaremos las manos a la cabeza y mira, mira lo que ha pasado. Desgraciadamente, me gustaría que no ocurriera, pero ¿cómo se siguen produciendo todo este tipo de cosas? Al final, ya será en Humanes, ya será en Madrid o ya será donde sea, volverá a ocurrir otra desgracia de esta categoría y nos enteraremos. Las puertas, las salidas de incendios estaban bloqueadas para que no se colara gente por ahí o que estaban abiertas para que entrara en la avalancha. Sí, no, porque además, bueno, ahora que has dicho eso, me estaba acordando de... Esto no ocurrió en España, en un país sudamericano, donde hubo un incendio en un supermercado. En México, me parece. ¿Eh? En México, me parece. Y el dueño ordenó cerrar las puertas para que la gente no saliera corriendo con mercancía robada. Con mercancía robada, efectivamente. O sea, que bueno... Claro, y el supermercado ardiendo. Claro, y el supermercado ardiendo. O sea, que dices que a veces, claro, que la mentalidad de determinar personas... Dices, bueno, dediques usted a la cría del caracol... Empujador de latas. Y deje la humanidad tranquila. No lo dejan. Me gustaría creer que este tipo de cosas no pudiera ocurrir. Pero desgraciadamente... No se pudiera celebrar si no hubiera todos los permisos. Sí, pero desgraciadamente ocurren y lo malo es que después de haber ocurrido vuelven a ocurrir. Sí, y vuelven y vuelven y vuelven a ocurrir, efectivamente. En fin, Mariano, que te damos fiesta la semana que viene. Hombre, muchas gracias. Para que, bueno, puedas celebrar Halloween, porque en Madrid celebráis Halloween, ¿no? Bueno, aquí de momento... Eso es demasiado joven para mí. Yo soy más antiguo. De momento, los santos y eso. A los santos. Los santos, los difuntos, etcétera, etcétera. Bueno... Nosotros aquí haremos nuestra castañada. Ah, sí. Bueno, comeros una a mi salud. Vale. Cuenta con ello. Oye, y para despedirte hasta dentro de 15 días, ¿qué prefieres escuchar? ¿El himno de la ciudad o el himno de la comunidad? Bueno, entre uno y otro para mí no hay color, el de la ciudad. El de la ciudad. Pues ahí va, el himno de la ciudad de Madrid. Mariano, hasta dentro de 15 días, que tengas un buen fin de semana y una buena fiesta de todos los santos. Igualmente para vosotros. Hasta luego. De buena nit. La desbarnada. S'ha de dir... Què s'ha de dir? Que Barcelona no té himne. No té himne. Em surt tot el rato l'himne del Barça o l'himne dels Segadors. Podríem adaptar-lo. Bé, doncs nosaltres proposem ara al senyor Trias... Ja que no vam, anem als Jocs Olímpics. Ja que no fem als Jocs Olímpics del 22... de cara als Olímpics del 26, que aquesta cançó d'en Freddy Mercury i Montserrat Caballé sigui oficialment l'himne de la ciutat de Barcelona. Sí, senyor. Aquí va la proposta. I no ens deixem de tonteries, continuem. Hem de contactar amb el doctor Santiago Barambio. Doctor Barambio, bona nit. Hola, de la UAP. Indignat. Per què? Indignat. Acabo de veure el Rubalcaba entrevistat pel Cuny. Ah, sí? I per què et mires aquestes coses? Home, perquè a mi m'interessa el que passa a la meva terra. Ah. I sé que a vosaltres no. Sí. Només us interessa la juerga. Hombre! Com ho saps, tant se'ns nota. Sí. Se us nota molt. Què ha dit el senyor Rubalcaba? Fixa't el seu nom, eh? Rubal Cava. Sí, sí, Rubal Cava. Rubal Cava per beure-s'ho. Perquè, clar, si el roba per vendre'l, encara hi ha una justificació. Però no, és beure, beure, beure, com vosaltres. Què ha dit aquest senyor? Bé, no, més que res m'he indignat per el que no ha dit. Ah, per el que no ha dit. Sí, perquè tot ha parlat de què passa amb el Mas, el problema que hi ha a Catalunya, s'ha de parlar amb el Mas, amb el Mas, amb el Mas, amb el Mas i el Mas la rebomar bé, perquè s'ha de sentar el Mas i el Rajoy i la Constitució i el Mas. Resulta que aquest llibre l'han muntat al poble. El Mas és l'únic que per no perdre el carro, perquè si no el descabalgaven directament. Jo, que em perdoni el senyor Rubalcá, o que no em perdoni, m'és igual, però aquest senyor crec que era ministre d'alguna cosa quan Catalunya va presentar un nou estatut, que va ser votat en referèndum, que va ser acceptat pel Parlament de Catalunya i pel poble de Catalunya, i que després lo cepillaron. Sí, però això ho va dir el Guerra, no ho va dir ell. Que el Cepillaro no va dir el Guerra, però és igual, el Guerra del seu partit, i ells estaven governant en aquell moment, i bé, sí, el PP va presentar un recurs al... Sí, el president va dir, apoyaré, i tot això que ja és propi de polítics. Per això dic que ell, una vegada més, creu que a Catalunya el que està passant és un problema de polítics, que és el que passa a Espanya. Els polítics d'Espanya manen i el poble ho vegeix. Mira-li, Espanya, Espanya, Espanya més que real, no m'estan fa gràcia. O sigui, Espanya no és més que castella ampliada. Sí, sí, bueno, això ve... I llavors jo ja no els dic espanyols, perquè és que tampoc em significa res, no? És castellanitzat. O sigui, hi ha gent castellanitzada i hi ha gent no castellanitzada. Llavors hi ha aquest concepte castellal que es veu molt bé en les seus frases fetes, no?, Sostenellos en el Mendallo, Gemini figura hasta la sepultura. Santiago y Cierra España. Quien la sigue, la persigue. A Dios rogando y con el mazo dando. Sí, claro que estoy en posicionamiento catalana. Porque en España sería con la porra dando, así con el mazo. Con la culata. A Dios rogando y con la culata repartiendo. Sería de eso. I llavors, com que per Castella l'he fotut de ser, conquistar Amèrica, o sigui, robar-li les coses als... Sí, pobrets, pobrets. I amb allò que robaven, doncs, es van acostumar a no fotre res i a viure de les colònies, no? Clar. I és tot el que estan fent en aquests moments? Però a sobre, com que són orgullosos, o fins i tot aquestes coses que tenen, de gering figura i tot això... Pues, a més a més, maltratant la colònia. O sigui, dame, dame, dame, i encima te reparto con la culata. I clar, que han fet totes les colònies, els enviar-los a la merda i encara els odien, perquè tu ves per Sud-amèrica i tu, si et dius la mare patria, però que arrasques una mica... Si quieren quedar-se huérfanos. Ja dic, no, no, jo sóc català, català, català, i quan veuen que tinc una certa hostilitat, comencen a parlar que no paren, m'entens? Mentre arribes a dir, en espanyol, ah, Espanya, sí, tal. Però quan dius, no, no, jo espanyol, no, deus ser català, no, els espanyols no els me'n deman pel cul, doncs allò, espanyols, entenem no les persones espanyoles, que tinc grans amics espanyols. Sí, sí, jo també. El concepte aquest, castellà, m'entens... polític, que es reflexa molt bé a Madrid, però tampoc tenen la culpa els madrilenys. Home, mira, nosaltres acabem de parlar amb un madrilenyo que és... Però vull dir que no tinc res en compte dels madrilenys. Tinc molts amics a Madrid, m'ho passo molt bé a Madrid i m'encanta. Jo no estic parlant d'això, estic parlant de l'assumpto aquest de la casta, dels ratos i aquesta gent que estan allà instal·lats de forma dècades, no? I organitzen el país pel seu propi profit. La sua imagen es y mejanza. Sí. I el senyor Rubalcala, m'assembla, que ha vingut aquí i no s'ha enterat que hi havia dos milions de persones a les carreteres anant de batalat del país. Ni l'interessa. I organitzat pel propi poble. O sigui, no ho ha organitzat. I continuem pensant que, com que a Espanya això és impossible, perquè no es posaran d'acord dos milions de persones per fer una cadena humana a menys que els recabin un bocadillo de xorris i els donin deu duros, doncs com que no és possible, ells creuen que aquí tampoc és possible. També un altre dit seu és que crea el ladrón que tot el món és de su condició. Sí, també ho sé. M'ha indignat molt, m'ha indignat que aquest senyor en cap moment ha citat el poble. No ha sigut capaç de dir que tenim un problema perquè el poble català, o sigui, els catalans, s'han d'inxar les narixes. No, tot el rato és el Rajoy i tal. Si el Rajoy, pobret, encara treurà vot perquè s'està guanyant la simpatia ara, m'entens? Perquè, vamos, si no arriba a ser perquè el Mas s'apunta a allò del 12 de setembre de l'any passat, vamos, el descalabro de Convergència ha sigut alguna cosa increïble, m'entens? I el Mas, al pujar-se al carro, al dir, no, no, oigo, patria, tu aflicció, no? Si jo escolto... Escolto el teu clam, no?, i m'hi apunto, doncs va aconseguir salvar convergència. Si no convergència és tot una hòstia, d'aquí t'espero. Bueno, esperarem. Segona cosa, les plumes i els ocells, i la fibrosis pulmonar. Sí, ja has llançat el teu edredon de plumes. Mira, a mi és que em fa molta gràcia, perquè últimament la medicina es converteix en... ¿Y saben lo que he descubierto? La sopa de ajo. Sí, sí. Sí, i ara resulta que soc el gran cocinero perquè és cubierto la sopa de ajo. Com si ara vas i patentes la roda, no? Clar. Home, mira, m'ho estic pensant, eh? Jo l'he de patentar la roda perquè segurament no està patentada. No, me sap que l'han patentada. Ah, sí? Sí, el que no la pots és explotar. No pots explotar la patent. Tu patentar-ho pots patentar-ho. Tu pots patentar com a modelo d'utilidades el que et doni la putada. Exacte. Però una cosa que ja està usada per la gent... No pots explotar la teva patent. No pots patentar ara la sabata. Clar. I pretendre que cada fabricant de sabata et pagui un euro per sabata. No, jo ho dic ara per el que va patentar l'estelada. No, no pots... Sí, però és igual. Pot patentar-la, sí, sí, com... Tu pots patentar el que vulguis. Ara, una altra cosa és que tu puguis, tinguis dret a... exigir un benefici econòmic a costa d'aquesta manera. Perquè sí, potser ha de ser algú que no sigui ni siquiera propietat de la humanitat, m'entens? És una cosa literalment nova. Si no és nova, i l'estelada no és nova, i la roda no és nova. Bé, parla de les plomes i dels ocells. Sí, de les plomes. Això la meva ràbia ja ho sabia. O i tant. Sí, la meva vida ho deia quan algú deia plumes a casa mai, això em porta amb els meus pulmons. Sí, sí, bueno, hi havia algú que em porta mala sort. Bueno, no, però mala sort és mala sort, però no, no, ja era concret, ja era amb els meus pulmons. Exacte. I això vull dir, i clar, la gent que treballa a la dreta, això, aquesta gent sempre acaba amb els meus pulmons. Home, jo vaig veure-ho l'altre dia per televisió i el que treballava amb les plumes aquestes portava mascareta. I jo recordo que era petit, no?, i el meu tio, el germà de la meva mare, es va casar amb una alemana. I llavors aquesta alemana, quan va vindre... El Edredon. Era del nord d'Alemanya, i aquí teníem mantes de llana. I llavors ella, ara així, érem arrasats. Antigos. Això, el que aquí en diuen nòrdics, no? Sí, sí. queda en pluma i tota la pesca i la meva àvia va dir que en aquella casa no entrava una pluma perquè quan va vindre va vindre soltera i abans aquestes coses no es veien bé i abans va anar a viure a casa dels meus avis i abans ella va dir que era un de plumes que era millor que les mantes i la meva àvia va dir que a casa seva les plumes no entraven és més, si us en recordeu la gent desplomava els pollastres fora de casa. La gent mai es desplomava dintre de casa. Ja ho sabien, això. Ara l'únic que li hem donat és nom. Hi ha una reacció inflamatòria que és per un procés al·lès, però si això passa amb tot. O sigui, què creieu que és l'asma? És la reacció inflamatòria o una reacció al·lèrgica a una cosa que flota, que pot ser el polen o l'emissió dels cotxes o d'una màquina o del que sigui. O los acaros. Tot. Los acaros. Més que en té viu. O sigui, qualsevol cosa que entri en contacte amb el teu organisme crea una reacció. Crea una reacció als colorants, als de la roba interior, per exemple, com era allò de la lana termogena de la pastora? Quin color tenia? Cru. Cru, no. No tenia color. Sí, sí, no tenia color. La roba interior, el correcte, és que sigui del color del cotó. Entens? Tal com està el cotó, el color cru. Natural. Posar-li colorant... Pots provocar reaccions alèrgiques. Agafa les calces d'una senyora, o agafa les calces d'una senyora, perquè... diguem, que tenen una relació més íntima amb la roba que els homes, no? I mira-ho entre el cuix i veuràs com està decolorada. Saps on ha de parar aquell colorant? A la pell. O sigui, s'ha d'estar a la pell i la pell ha de reaccionar davant d'aquella presència d'un cos estrany a si mateix. I això com ho fa? Fes una inflamació. Llavors, la inflamació sostinguda, doncs casca. És una de les... Els motius pels que envellim, perquè anem tenint inflamacions per tot arreu, o sigui, les genives estan permanentment inflamades, les articulacions les anem traumatitzant, perquè a vegades que correm, baixem, caminem, baixem escala, estem aixecant l'articulació, i quina és la resposta? La inflamació. El que passa és que són inflamacions, diguem, a nivell tolerable. Bueno, fins a cert punt. Llavors, un dia d'aquest vindrà una persona i em dirà, no, acabem de descobrir... per què es produeix l'artrosis per exemple perquè hi ha una cosa que es diu gravetat que et tira cap a baix cada vegada que baixes escales que fas tires tot el teu pes al buit i el pares amb el tacó el recorregut que fas és de 25 centímetres, però baixa 25 centímetres el teu pes, els teus 90 quilos, baixen 25 centímetres i tu els pares. La teva reacció correspon a una reacció igual i a sentit el contrari. En castellà ho vas ensenyar. Per tant, quan tu piques amb el taló contra el... És tot el teu pes. El que reps és un impacte de 90 quilos. Sí, senyor. El que pes és 90, clar. El que pes és 120... El pes amb un sol pes. O sigui, si baixessis saltant els esglaons, Serien 45 quilos per cada pes però com que vagi clar, llavors estem aquí descobrint-les a pedall llavors diuen, no, però ara cal si podem donar corticoides però no soc neumòleg però la veritat és que són estengues i ningú els hagi usat per això és bo, no sé si ho feu però us ho recomano a partir dels 40 anys aspirina i xocolata bé, la xocolata la fa feliç No, mare. Perquè té FEA. Saps què és la FEA? La FEA és la Comisión Española de... No. Té marques de chocolate. Perdona, el xocolata negra porta magnesi, i el magnesi va bé per les articulacions. Sí, i porta feniletiladanina. També. I cacau. I cacau. Sí, el cacau és el que porta feniletiladanina, que és el producte que és secreta quan ets feliç. Ah, veus? Sí. Tu, aquí no ens oblidem. Nosaltres sabem que ens passen coses perquè tenim una sèrie de productes químics circulant o fabricats. Home, clar, clar. Quan tu estàs emocionat, hi ha uns productes que circulen per la teva sang i quan estàs... Les feramones. Les feramones és una cosa que tu projectes a l'exterior. Però tu, per exemple, quan estàs patint, el teu organisme fabrica una morfina. L'emoció natural per paliar el dolor que tu tens. Aquí és igual. Quan tu ets feliç és perquè has secretat una cosa... Quan estàs enamorat, secretes feniletiladenina. Llavors el xocolata pots fer feniletiladenina. Per això és una de les coses que s'utilitza per compensar. La gent que se sent desgraciada... Menys de xocolata. És consumidora de xocolata, bombons i diferents formes. I per això hi ha d'enxocolates que es diuen batxi d'amore, amore mio, capses en forma de cor, es regala a les dones que vols conquistar, perquè si comença a menjar xocolata, la femenina de la xocolata, com que elles ho han identificat, identifiquen que és tu el que li protegeix la protecció i que estan enamorades de tu. És una reacció com el gos de Paolov, no? Sí, és una trampa, és una trampa. Tu el que vols és que la vegada fabriqui fenil a la nina. I li dones xocolata. Llavors, clar, li dones xocolata allà, amb una capsa en forma bonica, llavors ella té fenil a la nina, portada pel xocolata, però com que ella no ho sap, però que és seva, llavors se sent, diguem, emocionada cap a tu. I, a més a més, si la xocolata va amb conyac o qualsevol altre licor, encara més. A sobre, cap una trompa, i llavors, diguem que... Perquè, clar, ja sabem el que passa amb l'alcohol. L'alcohol, diuen, excita, no? Perquè la gent, a vegades, amb l'alcohol, crida i tal, igual. En realitat, no és això. En realitat, seda. El primer pas és sedar els mecanismes de control. I aleshores t'excites. Com que té sedada, el que li fa tindre vergonya, o està inhibit o cohibit, doncs deixa d'estar inhibit i cohibit i crida. Però si continua mamant, mamant acaba dormint. Acaba dormint, que és quan està totalment serè, tranquil i això. El maneig dels productes culinaris i tal... doncs tenen també, diguem, a vegades una intencionalitat. Han agafat al final un caràcter, diguem, gastronòmic, però molts dels seus orígens són d'una altra índole. Sí, senyor. Són més aviat com trampes enganyoses, perquè som uns cers taimats. Molt bé, Santi. Doncs mira, ja et deixem lliure perquè puguis anar a comprar la caixa de bombons. Sí, jo no menjo xocolata mai. No, home, no, per tu no. Per això mai sembla una persona apassionada per l'amor. Per si la vols regalar a algú, home, eh? No, no, no. Puc quedar-me jo, crec. I si no, la fea ja s'ha de produir. Si no es produeix, vol dir que això no funciona. Més val no continuar-hi parlant. Molt bé, doncs t'acomiadem fins aquí 15 dies, perquè la setmana que ve, com és el dia de los muertos, no farem programa. No, em creia que era un càstig. No, no, no, és que no farem programa. Ah. Bé, doncs ara, aquí 15 dies parlarem des d'algun lloc del món. Molt bé, perfecte. Per exemple, a Barcelona. Molt bé. Bon cap de setmana i bona setmana. Igualment. Adéu. Pausa musical del senyor Jordi Domènech. És del programa, eh? La pausa musical. No me la facis meva. Jo tinc aquí. Ah. Tema musical. A mans de... Presentació del tema. Control. Soc jo, soc jo. Hola, bona nit. Bona nit. Avui el tema era fàcil, eh? Manol Escobar. Perfecte. Un tema que a mi m'agrada molt, que és la minifalda. Ah, molt bé. Yo no quiero que a los toros te pongas la minifalda. Correcte, m'agrada molt la lletra, el significat... Porque la gente mira para arriba porque quiere ver tu rodilla. Aquesta Espanya moderna, no? Sí, senyor, sí. Jo crec que amb aquesta cançó sintetitza tot la modernitat que deia el senyor Rajoy també l'altre dia. Sí, senyor. Endavant. No me gusta que a los toros te pongan la minifalda. No me gusta que a los toros vayas con la mini falda, la gente mira pa' arriba porque quieren ver tu cara y quieren ver tus rodillas. Los niñatos que he pesado no dejan de contemplarte, me revelo y me revelo y tengo que pelearme y a los toros no los veo. No me mire de esa forma que tus ojos me aturrullan. Que tus ojos me aturrullan. No me mire de esa forma que tus ojos me aturrullan. Y como sin darme cuenta mi vida se va la tuya. que tú me quitas el sentío, no me miré de esa forma, que tú me quitas el sentío, que agua le pido al almendro y sombra pido a los ríos. A ti mi mujer te dijo, te paraste en mi puerta, y a ti mi mujer te dijo, me enamore a este hombre, que este hombre es mi marido, a mi novia le prohibío que vaya sola a la plaza. Que vaya sola a la plaza, a mi novia le prohibió que vaya sola a la plaza, porque todos los vendedores ahí tienen que mucha guasa. La ronea el candicero, el pescaero la guinea, la ronea el candicero y hasta se mete con ella el niño del panadero. Todos la dicen piropos, hasta el barra de la plaza, todos la dicen piropos. Y los celos ya me tienen, ya me tienen medio loco. Eres agüita del río y yo barquito velero. Y yo barquito velero y tú eres agua del río. Y yo barquito velero que me llevas donde quieres, por donde quieras me dejo. La dasbarnada. For once I tell you what's true How special Fins demà! Fins demà! Fins demà! La Dasbarnada. Doncs ja tornem a estar aquí. A més a més, el Manuel Escobar crec que ha posat alguna cosa més. Suposo. Sí, oi? Clar. No hi érem. La minifalda era molt curta i no ens ha durat temps a fer el cigarrer. A mi el que més greu em sap és que el Manuel Escobar ha mort sense trobar el carro. Sí, pogut. Però la culpa és que li va posar els clavos que eren d'oro. Aquí se l'ha acut. Bé, senyor García, bona nit. Bona nit. Què tal? García. Sí. Ah, vale. És parent teu. És un tiet de lluny. Sí. Algun problema? No, no, jo també sóc García. Ah. Mira aquí, la senyora García, la teva neboda. Bé, sopem aquesta nit? Bueno, o per sopar per demà a dinar. Farem un arròs. Arròs? Sí, fa molt temps que no faig cap arròs. Em sembla que no n'he fet cap aquí. No, mai, mai. Jo sí que he fet arròs. Ell no. Jo no, jo n'he fet arròs. Com que no has fet mai un arròs? Aquí no. Aquí no. Al programa. Ja ho sé. A casa més dura. Busca a internet, a l'os. A l'os. A l'os. A l'os. A l'os te les delicias. Bueno, farem un arròs, tampoc és massa complicat, eh? Amb salxitxes, cigrons, ceps i carxofes. Molt bé. Necessitem arròs. Ceps. Ceps recomano del secs. Secs, que després es poses en aigua. Sí, perquè així aprofitem l'aigua per tirar-lo. Per l'arròs. Molt bé. Vale? Vale. Dos seves grossetes. Seves. Tallades en juliar, no. Sí. Sí. Tallades. Molt fineta. Molt bé. Quatre o cinc alls. Depèn com m'agradi més l'all. Alls o dents. Alls. Quatre o cinc alls alls. Dientes de ajo, sí. Dientes. Dientes de ajo. Vale. no un cap d'alls no un cap d'alls no una cabeça d'arra un diente d'arra anava a dir la cabeça però no ho diguis que sona com a allò, eh? doncs no això també ho picarem petitó carxofes amb un parell o tres de carxofes ja és suficient les netegem bé teníem tot l'obert el que és dur ho traiem, llavors les fem a octaus, a crills, com si diguéssim les escaldem i les deixem que repassin necessitarem jo calculo que 6, 7, 8 salsitxes depèn d'algunes que siguin salsitxes no salsitxes, no salsitxes a trossos petitons i ja està cassola de fang no paellero, cassola és una rosa la cassola que són la de fang, oli i salxitxes. Saltem les salxitxes, ben saltades, ben duradetes, que estiguin ben duradetes. S'hi pot afegir qui vulgui cancel·lada. Jo ja em sembla que és carregable. És massa... És pot-li molta tràcia el tema ja, no? Llavors, una vegada estant, les tallem i les retirem, afegirem que afegi una mica d'oli... tirem la ceba picada sofregim la ceba amb les no, no, les salzitges fora tirem la ceba sempre quan es fa un sofregit d'arròs primer es sofregi la sèpia que la mata i llavors sí, tira la ceba perquè així la ceba es fa amb la mica de neteja inclús el que hagi pogut quedar enganxat de la resta de les salzitges o el guiplosis tirem la ceba Tirem la carxofa, fregim la ceba i la carxofa i quan està quasi a punt tirem l'all, l'all sempre més tard que la ceba, sinó es crema l'all i amarga. No és el que convé. Quan tenim tot això, bé, amb això, els seps, perdó, amb els seps, ja crec que amb 100 grams de seps n'hi ha suficient. O sí, 80 grams. Entre 80 i 100 grams de seps d'aquests secs... Que els han tingut en aigua. Els posem amb aigua calenta un parell d'hores, o tres, amb aigua calenta, i els deixem allà remullir. Que recuperin l'aigua. Que recuperin l'aigua. els haurem tret, els haurem escorregut ja una vegada hem passat aquesta estona, l'aiga la guardem l'aiga aquesta la guardem i inclús l'escalfem mantenim calenta quan tenim el sofregit aquest fet la ceba, la carxofa els alls i tal i afegim els ceps si volem els podem trencar una mica allò de fer-los una mica més petits si no s'encés tal com són o no s'encés amb làmines el que passa que a vegades quan les làmines són molt llargues Jo sempre estallo una miqueta. De fet, així és com si fos unes estisores. Sí, o unes estisores o dos cops de ganivet i es talla dintre la cassola. I davant la cassola, s'ofegim tot una miqueta, una miqueta més, i afegim la salxitxa, l'arròs, mig quilo d'arròs, 400 grams per 4 persones són 400 grams però jo quan faig arròs sempre hi poso una mica més per la paella? sí, no, sempre hi poso faig... la meva àvia deia són 4 punyals, mas uno per la paella sí, bé, ja és això ja és això, eh? però jo em foto una mica més d'arròs, és igual d'arròs al rai, tirem d'arròs el rossegem una mica, no massa, eh? tampoc, no gaire I llavors, res, hi fugim l'aigua, l'aigua de ceps, i ja està, s'ha de prendre. I esperar que es faci l'arròs. L'arròs normal i corrent, uns 20-25 minutets, els primers 10 minutets amb el foc a tot de castanya. També depèn molt de la qualitat del tipus d'arròs que es posi. Jo sempre, quan faig xerrossos així, cuino amb arròs bomba. perquè agafa més aig i aguanta més el gra a mi m'agrada aquest tipus d'arròs hi ha 200.000 tipus d'arròs diferents i aleshores els primers 10 minuts amb el foc de tota castanya després d'aquests 10 minuts baixem el foc i 10 minuts, 12 minuts forn engegat a 180-200 i l'acabem els últims dos entre 3-4-5 minuts al forn tapem en paper de diari important o un drap de cuina i el deixem reposar 4-5 minutets i ja està molt bé, i l'acompanyem d'un vinagre per exemple? sí, perfectament això podria, mira, amb un merlot aniria perfecte molt bé, doncs ja està, si algú vol fer-ho que ho faci, que ho provi I si li surt bé, doncs ens ho diu. Si algú no s'ha entrat ben bé de la recepta aquesta que dona l'Armand, pot anar a l'APP de Ràdio Desbert, buscar la desbernada d'avui, dia 25 d'octubre, i se la treu, torna a escoltar, i mentre l'escolta potser va fent. Però si té poca cosa a fer, doncs mira, es pot anar distraient. Molt bé, perfecte, doncs. Continuem. Com deia aquell, lo importante es el clàssico. Demà, a les 6 de la tarda, al Camp Nou, que ja no és tan nou, perquè ja té uns quants anys, de fet, ara el senyor Rossell vol fer el nou Camp Nou, doncs jugaran el Barça i el Madrid. Lògicament, a Madrid estan una mica nerviosos. Sí? Sí. I si no, escolteu aquest... Perdona, i tu creus que aquí, no? No, després parlarem de com estan nosaltres. Però jo el que vull és llegir l'article del senyor Roncero a l'as d'avui. I diu... Llorones... Lamentable la campaña que se ha organizado desde hace una semana en Barcelona para presionar y amedrentar a Ulliano. Como no jugáis a nada y sois más previsibles que una película de la saga de Star Trek, estáis montando un Halloween para condicionar las decisiones del Navarro. Cada vez os parecéis más al Barça de Núñez, que siempre estaba llorando y quejándose de los arbitrajes para justificar sus fracasos. Querido Santi, haz memoria y deja la demagogia victimista en el baúl de tus recuerdos. La entrada más alevosa que hubo en la final de la Copa de Mestalla se la hizo Busquets a la rodilla de Xavi, Alonso. Debió verla roja y Uldiano no le sacó ni la amarilla. ¡Firmáis el empate! Por cierto, ahí estuve en Barcelona y la visita me sirvió para comprobar que efectivamente da es por bueno el empate en el Clásico. Dos-dos me repetían una y otra vez paseando por la estación de Sants. Iker y Valdés. Es curioso que al otro lado del puente aéreo estéis dando la brasa con Casillas y su futuro. Preocuparos por vuestro portero. Nosotros tenemos dos. Se va Valdés en junio y solo os queda Pinto Pinto Gorgorito. Sin Valdés, más os vale fichar un par de centrales, majetes. Manolo Escobar ayer nos dejó. Manolo Escobar, que era un buen culé y un cantante excepcional, hizo feliz a mis padres y a mí mismo, un maestro que viva España. Aquest no està nerviós, aquest és tot del cul. Sí. Jo no sé, jo et diré una cosa, jo no sé... Ah, que ve el de Manolo Escobar. No, no, no, el Manolo Escobar, mira, no sé amb qui devia parlar ella a l'estació de Sants. Home, a tots els madrillanyos que venien a l'AVE... No, ho dic perquè avui una emissora de ràdio estaven fent també una enquesta i la gent, tothom deia que guanyaria el Barça per golejada. Fins i tot el Cruyff l'ha dit, eh? Si no passa res, sí. Si no passa res. Ha de guanyar. No sé, per exemple, fem la nostra enquesta ja ràpidament. Senyor Gidringlès, resultat de demà. Minuto resultado. Bonito reig. Qui signeu això? Qui ho pot signar? Qui pot signar? Qui pot signar de bestiesa d'aquesta? És que només n'hi ha un. El teu amic Tomàs Broncero. El inefable? Sí, senyor. Fantàstic. Bé, bueno... Era una curiositat. Jo estic... Abans hem dit que estem nerviosos, que si estan nerviosos i estan nerviosos... Jo estic convençut que no serà un bon partit. No, gens. Que no ho serà? No. No, segurament no. Hi haurà molta marrotlleria, segur. I molta por a perdre, segurament, i amarrar... Vull dir, ells jugaran pràcticament segons el contraatac, eh? Sí, home, clar, no saben posar la feu. Que poden jugar més. No saben fer altra cosa. Suposa que sí, que volen la bola, que tenen interès en jugar una mica millor que no pas jugaven l'any passat. Amb el que va de temporada porten fent el mateix. Doncs mira, et diré una cosa, si no juguen el contraatac i volen jugar d'una altra manera, el senyor Ancelotti no es menja els zorrons a Madrid. Els podia passar com aquell sincero que li van clavar en el Mourillo, que van venir molt confiats, no?, com li deien, l'equip de l'Alegria. Sí. I van sortir amb la mà gravada a la cara. Sí, però la culpa va ser del Piqué. No s'arriscarà, no. Que va anar pel tot el camp amb la mà aixecada. Amb la mà aixecada. Sí. En fi, home, jo ja et dic que estic... No penso que potser que sigui un bon partit de futbol, no... Normalment no ho són, eh? Si el partit va normal i el Barça està com ha d'estar i el Madrid està com està, n'hi poden quedar 3 o 4 tranquil·lament. Home, si l'amic un dia no fa... A veure, clar, si el partit més normal, si comencem a fotre tonteries i salvatxades i a treure coses i a veure coses estranies, doncs... Home, que hi haurà bufetades si pots posar de peus, perquè no ja saps com és, és que a més estar triat sembla que expressament. No, jo crec que ho fan expressament, eh? Jo, de totes maneres és curiós... Que no? Home, jo diria que els últims 3 o 4 partits els ha pitat ell. Sí, sí, per això està posat el pressament. Hi va haver una enquesta, una dada demolidora, i era que l'equip del Barça havia perdut. Em sembla que era un 8% dels partits que jugava des de l'any 2008 o 2009, i amb l'Undiano el nivell era d'un 24%. De partits perduts. A veure, a Madrid diuen que el problema no és que sigui un malàrbitre, és que clar... És madridista. No és malàrbitre. A la sortida aquella que va tenir en Casillas, a dir que cada vegada que veia li feia una abraçada... Què vols sentir? Que per cert, hi ha una de les coses que preocupa no a l'afició del Madrid, sinó a la directiva del Madrid... I és que Casillas segurament no jugarà, però que en el moment que surtin els suplents i el senyor Casillas se senti a la banqueta, que el públic del Barça l'aplaudeixi. A mi em sembla estupidesa. Perquè que l'aplaudeixi, no que li s'hi preocupi. Ni que ens preocupi ni que l'aplodeixi. Els hi preocupa. A mi és que... No ho sé, m'és igual. Perquè diuen que seria una manera de desestabilitzar l'equip. Tu creus? Això diuen. Bé, no sé. Parlar d'aquestes tonteries em sembla... No ho sé, és que em sembla estúpid. Doncs se suposa que ha sortit aquesta pel·lícula que la gent està demanant que l'apraudeixin. Jo què sé. No ho sé, d'algun friqui de la vida. Jo què sé. Que ha començat a penjar-lo a les reds i tothom ara sí. Oh, escolta que sí, és molt bon noi. Sí, bueno, i què? Bueno, bon noi, no ho sé. Recordem que fa poc va dir que els han vist s'ajudaven al Barça. Vaig seguir-vos al joc. Tan bon noi, no? És igual. Però jo et dic que no crec que l'equip del Madrid surti a jugar que no sigui el contraatac, intentar... És que no pot jugar res més. Perquè, si no, li poden caure uns quants i l'Anxelotti no es mentirà. Si va jugar al partit i va jugar a futbol, ni foten 3 o 4 segurs. Sortirem al Tribote, no? Al Tribote. El que diré jugarà... Amb això era el que jugava el Mourinho, no? El Tribote. Si diré que Modric i què més? Bueno, Alonso no se sap si jugarà o no jugarà. No, Alonso no juga segurament. Segur? Perquè ahir deien que hi ha... Alonso i al Pepe. Al Pepe no juga? Al Pepe no juga. En el Tribote, un Tribote amb el Pepe hi ha significatiu. Que no juga el Pepe, sí. Ja, per trepitjar-li la mà al Messi. O les costelles a Neymar. No sé, volem veure amb què... No, no, s'ha de jugar, el veurem, això està clar. potser ens cabregem no perquè en aquests moments el Madrid està a 3 punts sí a 3 és a dir que una teòrica victòria del Madrid significaria que l'Atlètic de Madrid es posaria primer sí, clar sí, sí si guanya l'Atlètic de Madrid l'Atlètic de Madrid juga a Madrid contra el Betis. Home, el Betis està força malament. Sí, per això. O sigui, és molt probable que l'Atlètic de Madrid guanyi. A més que venen eufòrics del partit de Champions... Sí, però si jugàvem contra l'Ausia... És igual. És igual. És que és una colla. Vull dir, igual entre 0-3 i, hòstia, és que partidars, hòstia, aquell partit de Champions, però si va a treure una banda. Bueno, avui parlant... Hòstia. I parlant de Champions i de bandes, què dieu del partit del Barça contra el Milena? A mi no em va agradar, va ser una repetició del... Va ser un partit... No, home, repetició de l'any passat no, perquè l'any passat es va... L'any passat es va perdre, per dos gols. Sí, però bueno, però vull dir, el partit va ser... Però igual que s'havia... Aquest ens podia haver perdut uns anys de més. Exacte, vull dir que... Jo vaig trobar un partit estrany, no sé... No sé realment a què jugàvem. Van jugar sense convicció, semblava. Sí, allò com... Ja ho arreglarem, allò. Ja aprofitarem un moment. Molt semblant el de l'any passat. A mi, l'únic que em va semblar diferent el de l'any passat és que jugava al Neymar. si no era un partit igual que l'any passat avorrit però un partit igual que l'any passat però amb un resultat d'una mica més més de 100 i a més a més que el Barça no va jugar bé, probablement, però que podria haver guanyat. Sí, també podria haver perdut. Sí, però bueno, quantes ocasions va tenir el Milan? És igual, però els milaners d'aquells equips, que vine una que em va tenir, pan, barraca, i dos claríssimes, dos més claríssimes. Ara, a mi el que em va sorprendre és aquest jugador que a Madrid no feia res. Sí, el Cacà. El Cacà. És increïble. No li cau bé el blanc amb el cacà. Com a l'Higuaín, no? Com a l'Higuaín, que no jugava i està jugant de meravella el tio. Bueno, i no diguem res de Lucil, que jugava i ara està que se surt. Per exemple. Però bueno... Està la nit molt tranquil, oi que sí? Sí, sí. Hi ha alguna cosa que falta... Bueno, ja sempre jo es preocuparà... Bueno, el fet que no... Jo suposo que el fet que no hi sigui el Mourinho, això ja ha calmat molt els ànims. El Celoti... El Celoti és molt més... Serà el que serà, però és més personal. És més personal. Sí. També ells tenen molts incendis a casa. Hòstia, el Casillas, aquell que no para de cascar. Aquí tothom, vull dir... És la casa dels desastres. A més a més, ara li ha sortit una oposició en el... Florentino? Florentino. Un tal Mendoza. Un tal Mendoza? Sí, que està muntant un grup per... No té res a veure amb aquells... No, no, no, jo diria que no. Però, de totes maneres, al Florentino sempre li ha sortit algú. Hi havia aquell actor còmic, com es deia? Pepe Navarro. No, Juanito Navarro. Juanito Navarro. Juanito Navarro, que també va sortir. El que va ser president de Males, el calderón, de tant en tant surt i diu alguna cosa en contra del Florentino... Ara es nota perquè els diaris de Madrid li estan donant canya. Ja, bueno, clar. Però ara s'atreveixen. Ja no és, com li deien, el ser superior. Ja no és el ser superior. Perdó de l'expressió, la cagada més d'una vegada. I a veure, els seguidors de Madrid tampoc són burros. I arriba un moment que molt ser superior, molt ser superior, però que això no rutlla. No, és que no es rotlla. I el que sí que és cert és que no es rotlla però no per manca de jugadors. Perquè si repassem una mica els jugadors que té el Madrid... Però és que els jugadors no fan un equip. Aquest és el problema. No han aconseguit fer un equip. I ahir li estava jo parlant amb un madrinista de pro que estava despotricant de l'Anxelotti. Ah, que t'ha dit l'Anxelotti, a mi no m'agrada perquè no sé què... I jo li vaig dir que a veure, Ancelotti és un personatge que en sap de futbol, ha sigut un jugador molt bo, i que possiblement la seva idea és fer un equip. Home, en París Sant Germà no en va fer un equip, eh? Fer un equip, però clar, s'ha de tenir en compte que fer un equip amb una institució per la que ha passat abans Mourinho és molt complicat perquè s'ha de començar de zero i amb una institució tens un ser superior que té l'última paraula i el problema és que el Madrid té unes necessitats que no li permeten esperar a fer un equip per tant el senyor Angelotti no crec que duri més d'una temporada si és intel·ligent no Per una banda, perquè potser marxia ell, i segona, perquè buscaran... A veure, si no guanya la dècima, si no guanya la lliga, inclús si no guanya dues coses, serà un fracàs. Perquè arriba un moment ja de tan esperar, tan esperar, tan esperar, que ja no es podrem conformar amb la copa del rei. Home, i tant invertir, perquè porten gastar un munt de pasta. No, i tant. I tant. També estàvem parlant del vell aquest, que jo torno a dir-ho no ho sé, no l'he vist jo he vist els partits aquests resums de partits que han donat haig de suposar per el que he sentit dir a gent que n'entén de futbol que és un bon jugador sí, però no és un crac exactament no és un tio de 7 milions i a més a més ahir em deia també és que jo el que no entenc que es fixa un senyor que ha jugat tota la seva vida per l'esquerra, crec, i el fan jugar a la dreta. No, no, això són aquestes... No, però és que... No, no és que són aquestes. És que a l'altra banda hi ha el Cristiano Ronaldo. I aleshores, clar, què fas? Treure el Ronaldo? Posar el Ronaldo... Que algú li va dir a l'Anceroti que per què Ronaldo no juga pel centre? No, és que el que va llançar l'altre és que jo no m'atreviria nunca a canviar de posició en un jugador que te marca 60 goles en una temporada. En la temporada, en el lugar donde está. Perquè el canvia i en lloc de 60 marca 59 goles i és un desastre. Sí, sí. Té una feina complicada. A més, van fotre fora el tio que s'organitzava al centre del camp. Sí. Bueno, que això és una... Bueno, però aquesta maniobra ja la va fer uns quants anys enrere amb el Maquelé, eh? Sí, sí, sí. Maquelé era el tros de jugador i el tros de jugadora. Però, quan... Perdona, si repassem jugadors que ha tingut el Madrid, que han marxat... Sí, i després han funcionat. I després han funcionat en un altre equip, n'hi han agrafat, eh? Luis Enrique, Euleto... que el Madrid érem tros de jugador que els hi ha solucionat més d'un partit i el fan fora perquè el fan cremant igual que cremen els entrenadors exactament igual de la que no funciona vinga a fora però perquè això perquè tenen unes urgències històriques i no poden esperar i no poden esperar m'assembla ben bé que hagi canviat la truita Sí, i tant. El que passa és que el Barça, com no estava acostumat... El problema del Madrid és que estava acostumat a guanyar. I que el fèiem guanyar, també. Estava acostumat a guanyar perquè el fèiem guanyar. Per el que sigui, però estava acostumat a guanyar. El Barça... De tant en tant guanyava una lliga i quedava segon. No hi havia aquesta urgència de dir hem de guanyar perquè... Sí, home, fa gràcia guanyar, lògicament, però això li ha permès al Barça crear un estil, crear un equip... d'anar substituint els jugadors. Aquí hi ha un fons de jugadors, un fons d'armari de jugadors increïble. Hòstia, vull dir... Jo en aquest aspecte, sempre ho he dit, el Barça ha de fitxar fora, ha de fitxar cracs, perquè és el Barça. Això és evident. Però que es pot nutrir de jugadors del B que poden substituir. No ara. Ara no podem exigir que el Sergi Roberto substitueixi ja de cop i volta el Xavi. és que el Xavi no és insubstituïble i que el Sergi Roberto pot arribar a ser un grandíssim jugador però no serà Xavi perquè de Xavi n'hi ha hagut un i és irrepetible però que el Sergi Roberto pot ser un bon jugador que li doni un molt bon resultat o pot ser el Bartra un bon central però per sort no tenim l'urgència històrica o l'urgència que això sigui ja perquè encara tenim... Busco els títols. Encara tenim corda. Xavi encara té per unes temporades, Inés encara pot jugar, és a dir, encara tenim teca per poder... Què et passa? Res, una cosa que em vas encarregar. Ah, què t'he encarregat? Que mi dices què? Bueno, després en parlem. No, no, digue-ho ara, perquè després ens queden 10 minuts de programa. No, te'n recordes un ioda que em vas demanar? M'acaben d'enviar una foto... Un Yoda. Ah, va, vale. No te vas a veure en el programa. Por això te he dit, després tu dic. A veure, a veure. No, no. Es que a mi dic, després tu dic. Jo ho he dit, després t'ho dic. No pensava que era alguna cosa del programa? No, no. És que la calor que fa l'estudi és... No, no, és que aquí dintre fa una calor impressionant. Tant, tant que el Miquel ha marxat. Sí, o sigui que... Ha marxat a suar un altre puesto. No tenim el mando. Hola. Demaneu-lo, diu. Bé, continuem amb l'Emili... Ah, no, avui ja ha dit que estava preparant... La cosa del bolet. Els bolets i les castanyes i totes aquestes coses. Bé, sentarem-nos una mica en el partit de demà. Jo crec que, bueno, a veure... Qui jugarà? Qui jugarà demà? Això us anava a dir. Sou capaços de fer l'alineació? Ah, sí. No, jo no. Sí, Valdés. La del Barça o la del Madrid, perdona? No. Valdés, no està clar. A partir d'aquí, digue'm tu les línies. Ja t'ho dic, Alves, Piqué... No, Piqué no. Piqué, Puyol, Adriano. Piqué no. Piqué sí. Piqué no. Piqué Puyol. Jo crec que serà Piqué. Piqué està tocat. Sortirà. Una altra cosa és que el canviï. Penso, eh? Per què? Treure L'altre dia va treure el Marcelano, a Milán, que tampoc ho vaig entendre gaire, però bueno. Jo crec que jugarà amb Piqué i Puyol. Més que res, perquè el que millor ha marcat fins ara Cristiano Ronaldo ha sigut Piqué. Sí, però en plenes condicions. Sí, bueno, vale. Però jo crec que ho provarà. La mitja està clara. Xavi, Busquets i Niestres. Sí. Què posaries a Cesc? No sé, no sé. L'indència és que entre Cesc et pots posar a Iniesta per l'esquerra. Per l'esquerra que a lloc d'aquí? De Neymar? I centrar en Neymar i obrir, com va fer l'altre dia, Messi a la dreta. Home, seria un canvi de guió. Sí, però no crec que faci canvi de guió, eh? Perdona? Jo no crec que ho faci. El que és possible és que no jugui Alexis i jugui Pedro. No ho sé, no en tinc ni idea. Cesc no juga. Cesc? Què penseu? Jo crec que no, jo crec que de sortida no. Ara, potser deixa Messi a la banqueta i juga Cesc de fals davant de centre. Hòstia, si fa això no comença el partit aquest home. Si treu aquesta lideració no comença el partit, l'apunyalen abans. Igual s'ha reservat el Messi per si les coses van maulades. Sí. Sí, sí. No sé, no sé. Sí. La situació del partido ante un equip que jugarà segurament a la contra... necesita unos cambios para que no seamos previsibles Valdez de davant de centre Clar, és que és lo seu I el nen mort de porter No, Messi Messi de porter Més petit o millor No, no, és que és que és complicat, eh? En aquests moments fer una alineació de Barça Us imagineu que en lloc del buscat jubí som? No m'ho imagino. No t'imagines? No, de moment no. De moment no. No m'ho puc imaginar. Ei, que pot passar, sí. Com a interior. Que pot passar, sí. Ara imaginar-m'ho no m'ho puc imaginar. No, de moment encara no. I això que el soc m'agrada, eh? Em desagrada jugar aquest tio. Però per un Madrid... Jo ho dic perquè és que del Busquets molt em temo que amb el dia no me llenco aquest no acabi el partit. Home, tindrà una targeta groga al minut 10 o 15. Sí. I per això, potser l'Adeu diu... Té... Si perdem el busquets al centre del camp es perd bastant de centre de camp, eh? Sí. Ja ho dic ara. Sí. Bé, potser ho deixem al centre del camp i juguem al contraatac. Ai, senyor. Us imagineu? Tots dos els equips... Els caraquillos després de sopar. No abans del programa. Doncs jugar al contraatac... Estaria bé, no? No, no crec, al Barça el contraatac no sap jugar. Els contraatacs que fa el Barça són d'aquells que... Però s'ha de tenir... S'ha de tenir alternativa, no? En plan B. Sí, en plan B. En plan B. No ho sé. I el Madrid, bueno, ja veurem què fotrà. Però fixeu-vos en una cosa, estem dient no serà un bon partit, però som optimistes, eh? Jo sí. Som optimistes. Que guanyarà Barça. Tinc que anar molt malament el teu perquè no guanyi. És que pot anar malament, eh? Sí, clar, jo sé, que pot anar malament, però bueno, però collons, també pot anar bé, no? Sí, també. Doncs millor pensar que anirà bé. Jo només faig una golejada, la veieu vosaltres? No, jo una golejada poder no. Jo no la veig. Ara per ara no la veig. Ara per ara no la veig. No sé què et dic. Que l'àrbit piti molt bé, que el Madrid vulgui jugar a futbol i que al Barça li surti de rodó. Jo crec que li surti rodó de principi. Imagineu-vos sortir pam pam una jugada de teva meva. En un quart d'hora li fots dos gols. Exacte, en un quart d'hora dos a zero. Per canviar el guió dels últims partits hauria de ser així, perquè si no recordo malament els 3 o 4 últims partits ha començat marcant el Madrid. Sí, senyor. Si comença el quart d'hora 2 a 0 el Barça, potser li foten 5. El famós 5 a 0 de l'època guardiola a Mourinho va ser això. Va ser marcar amb els primers minuts i els altres... L'altre dia, ahir em sembla que ho van donar aquest partit a Barça TV... I la cara del Casillas era impressionant. Impressionant. No sé quants gols havia rebut ja, però és que estaven desfets. Va ser l'últim partit que van intentar realment els Almedet jugar a futbol. Jugar a futbol, no? Sí, sí. L'únic que han fet ha sigut repartir. El del 6 a 2 també. El del 2 a 6 també van intentar jugar. I van començar a marcar ells. Sí, sí. I va ser primera part 1 a 3 i segona part 1 a 3. Sí, sí. Ara, quan va marcar, crec que va ser el Cristiano Ronaldo el que va marcar, el primer gol, que no m'equivoco. No va ser en Ramos. No, no, no. Jo diria que el primer o el segon no el va fer Ramos de cap, segur. Sí. El segon va fer Ramos de cap, crec. Doncs l'Iguain. L'Iguain. L'Iguain. L'Iguain. L'Iguain. I ens vam quedar tots de pasta aboniat-ho, eh? No estava. No, el di Maria no estava. No, el di Maria no estava. O va ser l'Higuaín. L'Higuaín no... A mi no sé per què ens sonava el Ronaldo. Però bueno, ens vam quedar tots de pasta aboniat amb el desert. Dic, ostres, ja està. Ja ens han fotut. Sí, però bueno, mira, veus. Però vam voler continuar jugant. Jo suposo que sí, ja et dic sí, però no sé, aquesta és la meva opinió. Si el partit roda bé, el Barça guanyava segur. Doncs anem a veure, que ens queden dos minuts, doña Núria, la porra. Tinc fred. Tinc fred. Ja podem parar això, ja podem parar això, ja, ja està. Vinga. Porra. Ai, jo primera no. Sí, sí, tu la primera. No ho sé. Juguen aquí, eh, t'ho dic perquè... Ah, d'acord. No, no, va, doncs 3 a 1. Armand. Jo he de dir 3 a 1, però 3 a 0. Marc. 4 a 2. Isidre. 3 a 2. 1 a 0 al minut 92. Bé, doncs tornarem d'aquí 15 dies. La setmana vinent no tenim programa. Celebrarem el dia dels difunts i dels vius i de tots els sants. Menjarem castanyes, panellets i mistela. I beurem mistela i tot això. I d'aquí 15 dies tornarem. Fins aleshores, que sigueu molt feliços.