Cervantes, NFC i El Clàssic: setmana i agenda

Has de dir, la desvernada. Què? Que has de dir, la desvernada. Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. Hola, m'hagrada. La desbarnada. La semanala. No. La desbarnada. La semanala. No. Sembles el de passapalabra, no. La desbarnada. La semanala. No. La desbarnada. La semanala. La semanala. Molt bona nit quan són les 8 i si avui és divendres això és... La semanela! Avui és 20 de març, han passat 79 dies d'aquest 2015 i ens en queden 286 per arribar a l'any que ve. la setmana 12 de l'any, en la que Oriol Junqueras no sap si hi haurà o sí o no eleccions el dia 27 de septembre, on ens diuen que el PP és una ONG i, a més a més, es dicta sentència pel tema del setge al Parlament Català. Avui estem en quadre, aquí, Simon & Simon. Sí, sí, un mano a mano. Un mano a mano. Ja veurem si arriba el senyor Oscar Ramos, que ens ha dit que sí que vindria. També esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago Barambio, del Mariano González, que avui intervindrà dues vegades, per telèfon, però a la seva secció habitual i al tema d'esports. El que no vindrà i no tindrem, el Marc ja s'encarregarà de fer cuina de subsistència, el nostre cuiner oficial, l'Armand Garcia. Vull cobrar el doble. Molt bé, no et preocupis, fet. La predicció del temps, que ja ho sabem, plourà i farà vent, que ens donarà el Josep Maria Montes, l'Isidre Anglès, que ens ha promès que vindria, la Núria García, que per un problema familiar no pot venir, la Isabel Almató, que ens explicarà l'agenda d'Esplugues d'aquesta setmana que ve, i avui tenim a l'altra banda del vidre l'Andrea Bueno, perquè el senyor... Hola, Andrea. Què tal? Molt bé, i vos? Molt bé, també. Ja ho sabem, que estàs molt bé, ja no cal que et vagis fent publicitat. Ai, ai, gràcies. Comencem el dia. Bé, doncs anem a parlar del sol i la lluna. Correcte. Doncs comença pel sol, Marc. Doncs avui el sol ha sortit a les 6 i 59 minuts i s'ha posat fa una horeta a les 19 i un minut. Per cert, Andrea, has vist l'eclipsi? No, amb tot de núvols que hi havia aquest matí, impossible. Impossible. Hi havia gent que sí que l'ha vist i també a Barcelona, però jo, malauradament, Vosaltres sí? No, no, jo tampoc. No m'han recordat a les 7 de la tarda. Bé, bé. És tard, eh? És tard. Sí, sí. I demà el sol, Marc? Demà el sol sortirà a les 6 i 57 minuts i es pondrà a les 19.02, amb les 7 i 2. Molt bé. Es va allargant el dia? Sí, es va allargant. Encara que no es noti amb aquests núvols, però... En 2 hores 45 minuts, o en 3 hores 45 minuts, entrarem a la primavera. Bueno, després a veure si el Josep Maria Montes, si contactem amb ell, ens ho explica, sí, que ja ens ho va insinuar, ja ens ho va insinuar. Bé, la Lluna avui ha sortit a les 6.50 i s'ha posat a les 19.25. Avui és Lluna nova, o sigui, que canviem la Lluna. Demà sortirà a les 7.28 i es pondrà a les 20.38. Doncs bé, ja hem parlat del dia i anem a veure coses que vam pensar en tal dia com avui. Doncs començo jo, et sembla bé? M'encanta aquesta música. Jo també. Jo quan la posen em quedaria callat i aniria escoltant la música. Vinga, Marc, comença, comença. Sí, més que bé, a la gent li interessarà més la musiqueta que les alfemèrides. Doncs el 1179, Alfons Vuitè i Alfons II, Reis de Castilla i Aragó, un de cada cantó, quan eren Castilla i Aragó per dues parts separades, respectivament van firmar el Tratat de la Cassola? No, jo penso que és Cazorla, i aquí l'Avui Piquepèdia s'ha menjat la R. En el que tots dos regnes repartien les zones de conquista de l'Àndalus, València, Dènia, Xàtiva i Aragó. No, no, no. València, Dènia i Xàtiva eren pel Reina d'Aragó, i la resta dels territoris eren per Castella. Correcte, sí, que estàvem al... El 20 de març de 1565, Felip II, rei d'Espanya, va encarregar al Pedro Méndez de Avilés la conquista i conversió a la fe catòlica dels indígenes que hi havia a les províncies de Florida. Allò que penja allà als Estats Units, allò que els hi penja a mà dreta. Correcte. Marc. Sí. El 1852, als Estats Units, Harriet Becker Stowe, suposo que serà així, publica La cabanya del tio Tom, que va suposar un gran recolzament a la causa de l'emancipació de les persones de color. No, ens diuen negres, eh? A ells se'ls agrada que els diguin negres. No persones de color? Bueno, sí, perquè tots som de color, és veritat, tens raó. No volia dir negra per nosaltres, que no sonés malament. El 20 de març de 1873, l'Assemblea Nacional Republicana d'Espanya va aprovar l'abolició de l'esclavitud a la illa de Puerto Rico. Només a Puerto Rico? Sí. Que van anar per etapes? Suposo. 1888. A l'antigua ciutadella de Barcelona va ser convertida en un parc per la regent Maria Cristina, inaugurada a l'Exposició Universal. No? 1915, a l'Observatori de Barcelona, l'austrònom Josep Comas Isolar va descobrir l'esteroide 804, que el van batejar amb el nom d'Hispània. Si pugeu via Augusta, més amunt de Gala Placídia, pujant a mà dreta, hi ha una paret, bueno, no ho sé, però potser ja l'han tirat a terra i han fet pisos, però abans hi havia una paret amb un jardí molt gran i allà hi ha una placa, perquè en aquella casa hi havia viscut aquest senyor, i allà hi ha una placa commemorativa. Bueno, doncs va ser el primer esteroide que van descobrir científics espanyols. Interessant. 1916, Marc. No. Ah, no? Ja acabo jo. El 20 de març de 1916 Albert Einstein va publicar la seva teoria de la relativitat. El 2003, una coalició de països, encapçalats per als Estats Units, va invair Irak, que va ser l'inici de la famosa guerra d'Irak, que va durar fins a l'any 2011. I l'any següent, també el 20 de març, milers de persones es van manifestar per les ciutats més importants de tot el món en contra de l'ocupació d'Irak. I una vegada que hem vist les coses que van passar tal dia com avui, ens anem a veure el Santoral. Bé, doncs avui és Sant Martí Dumiense, Santa Maria Josep Sancho de Guerra, Sant Joan Nepomucemo, Sant Daniel, Sant Josep Vizelveski, Sant Ambrós, Sant Francisco de Jesús Maria i José Palau, Iker, el beat Bautista Espanyoli, el beat Hipólito Galantini, Sant Coberto, Sarquipino, i uns quants més. Avui hi havia la beata Juana Verón, que no diguin que no diguin senyores, perquè tot eren senyors fins ara, i Santa Alejandra Santa Clàudia. Avui n'hi havia molts de sants. En canvi, demà no n'hi ha tants, Marc. Demà és Sant Nicolàs de Flu, Es prononceria així? Fluet Santa Maria Francesca de les Llagues De les Nafres De les Nafres, correcte Sant Serapio al Escolástico Mira Sant Filemón I Sant Mortadelo Sant Donino de Roma Santa Catalina de Gènova Santa Benita Canviatjo Molt bé, molt bé. I el veat Miguel Gómez Loza. Aquest encara no és sant. Bueno, acaba de fer... Bueno, bueno, no és sant, però tot arribarà, eh? Acaba de fer l'entrada el senyor Oscar Ramos. Jo diria que hagi entrat triomfal, eh? Sí, sí, benvingut. No t'aplaudeixen i tot, eh? Ets fantàstica. Quan estàs tu de tècnic, ets fantàstica. Tornaré a venir més, aquí al programa. És que hauries de venir sempre tu. Ara el Domènec deu estar en recordar-se'n de mi, dels meus difunts a cavall i totes aquestes coses. El Jordi només s'aplaudeix ell mateix. Això sí que ho té. Generós no és. El del llit. El del llit. Mortadelo, no? Sant Mortadelo. Perdó, perdó, que estem en un àri infantil. Jo l'única pega que tinc amb el departament tècnic és que tenen l'ordinador posat de tal manera que no els veig la cara. És que tenim un ordinador tan gran aquí a la ràdio. Això sí, una altra cosa no la tenim gran. Té tres pantalles. Hola, Òscar, ara sí. Serà per pantalles? Avui sí que... Permeteu-me que no ho havia dit. Bones tardes. Bones tardes. Bueno, de bones tardes, res, eh? Ara mateix? Sí, sí, hem baixat les temperatures moltíssimes. Foto un fred? Vull dir que jo sé d'un que patirà, però d'aquí un moment aquí ja enxufem a l'aire calent, eh? Ja t'ho dic ara, eh? Mira com em mira en Simón Júnior. No, jo entenc que avui reivindiquis el que baixi en la pantalla de l'ordinador perquè puguis veure a la persona que hi ha al tècnic. És que no és el mateix veure-li la face en el Domènech mal afaitat, que sembla que s'acabi d'aixecar del llit cada vegada que... Jo vaig afaitada avui. Ja ho he vist. Bé, Òscar, em vols ajudar a dir els aniversaris d'avui? Per suposat. De fet, he vingut a això. Ah, només has vingut a això. Jo mateixa? Sí, comença tu mateix. Doncs mira, tal dia com avui, fa 78 anys naixia l'actriu Lina Morgan. Déu-n'hi-do, no? Sembla que ara estava molt fotuda, eh? Sí, molt fotuda. Sí, jo també ho crec. Bé, doncs, en fa 65, el William Hart, un gran actor d'Estats Units. Músic britànic de la banda, atenció, Emerson, Lake and Palmer, que si estigués aquí la Núria García fotria cara de Doraemon, de dir, perdón, doncs aquest senyor, Carl Palmer, Fa 65 anys del dia com el d'avui. I un que ha tornat a Espanya, fa aquesta temporada, el senyor Fernando Torres, futbolista espanyol, que en fa 31, que ve de... Més jovenet. Més jovenet, sí senyor. Bueno, doncs anem a veure si contactem amb en Josep Maria Montes i ens explica, bueno, no cal que ens expliqui gaires coses avui. Que constati potser, més que que ens expliqui que constati la... Bueno, fred que fot. La setmana! Josep Maria, bona nit. Sí, hola, bona nit. O bona tarda, el que prefereixis. Per tu què és, bona nit o bona tarda? Per la fosca que hi ha, podríem dir ja bona nit. Bona nit, molt bé. Bueno, plou, eh? Sí, està plovent. Han baixat les temperatures. Sí, han baixat perquè no ha fet sol, però... I fa vent, i fa vent. Això mateix. Ja pots plegar i el teu sou ens el repartim aquí nosaltres. Bueno, parla, parla, Josep Maria. Sí. en les típiques situacions en què el vent està en situació moderada, bastant continuada, perquè la pertorbació que tenim al Mediterrani ens està causant un vent de llevant bastant sostingut, i de moment les precipitacions fa res, una horeta, aquí a Sant Just, de moment són en forma, evidentment líquida, bruta. A les capes altes penseu que hi ha una mica d'introducció d'aire africà i aquestes gotes Les primeres, aquestes, són brutes, és a dir, amb mica de pang. I si m'embruten el cotxe, qui li puc reclamar que em pagui la rentada del cotxe? És una mica complicat, avui. De moment, millor no rentar-lo perquè seguirà plovent. I que sí que sabem és que d'aquí unes hores l'aigua que caigui, perquè seguirà plovent, serà en forma d'aigua ja neta. Ah. Per tant, no cal posar-se a rentar el cotxe, si només hi ha d'esperar. Ja em va bé, perquè jo el deixo al carrer, o sigui que mira, me la netejarà. Sí, jo el deixo al meu dorm al carrer. Sí. I per demà, què? La pertorbació o la borrasca que hi ha al sud de les Illes Balears s'anirà a prop de Catalunya. Per tant, sembla que tenim bastant garantit que a Catalunya pugui ploure bastant. De fet, hi ha certs avisos per aquestes quantitats de precipitació que es poden recollir. Més de 100 litres es perdeu al nord de Catalunya, a l'Empordà, sobretot a la zona de l'Empordà, i en altres zones també del sud. Aquí, a la zona de la costa central, les pluges no siguin tan abundants ni tan continuades. Les pluges, en principi, que ja han començat fa una hora o una hora i pico, seguiran durant aquesta nit. i seria demà cap a mig matí, mig dia, quan creien que ja et deixarien d'aparèixer. No seran seguides. Pot haver-hi pauses, inclús d'algunes hores, entre tot aquest període d'unes 18 precipitacions. El vent seguirà de llevant, inclús reforçant-se aquesta nit. Per demà, durant el dia, anar afluixant. tot i que encara quedarà llevant i, de fet, a la costa quedaran maragassa bastant importants, perquè portem ja un parell de dies amb aquest vent de llevant que ha remenat molt l'estat de la mar. I diumenge? Diumenge sembla que les coses volen millorar bastant. No del tot, és a dir, no quedarà el cel blau, sinó encara quedaran forces d'intervals de núvols amb el sol entremig i la possibilitat de precipitació ja és molt baixa. En algun moment del dia potser que hi hagi algun roixat Serà un temps molt, molt poc definit. Però, vaja, en principi serà un dia que pot aprofitar-se molt bé per estar a l'exterior. Les temperatures encara quedaran amb la banda alta. Això vol dir que farà calor? Vols dir que farà calor? Sí, no, no. La massa d'aire que tindrem no serà fresca, no. I, per tant, encara tindrem... tindrem això, un aire més aviat tirant a temperat una mica càlid. I ja serà a partir del dilluns que sí que notarem ja un retrocés amb les temperatures, començant a baixar. A veure, explica-m'ho això. Aquesta nit no entra a la primavera? Sí. I no, després en parlarem, ja, ja, després en parlarem més concretament. No, però era només per fer una pregunta. Entra la primavera, però tu dius que les temperatures de dilluns seran d'hivern. Això és un xurro, això és una estafa. No, no, no, no. És una estafa. Començaran a baixar. Començaran a baixar, però no seran d'hivern. No, no, no. L'hivern no. Volem números, volem números. De quins graus estem parlant? Volem números. Bona, el diumenge es moren cap als 18-19 graus. Ah, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Estava bé, però això veiem que no serien baixes. I el lunes? Penseu que avui, durant bona part del dia, hem estat al voltant dels 15-16 graus. Sí, Déu-n'hi-do, també. El que passa és que, com que hi ha força humitat, donava sensació de frescor. Amb el vent que feia, volies que no... Sí, sí. I dilluns baixaran perquè entrarà el vent del nord i podria retrocedir un parell de graus. És a dir, anem-nos cap a uns 17 graus, 17-17. Bé... Bé... I les nits, com que el temps se seranarà una mica, doncs podran refredar més. I més endavant quedarà una atmosfera una mica inestable. És a dir, tornarem a estar en dies no molt assolellats... amb fosses núvols i de precipitacions sembla que, de moment, la veritat és que no veiem així d'importants. És a dir, les més importants en els propers dies serien aquesta propera nit. Molt bé. O sigui que, de precipitacions, demà al matí començaria a escampar el tema i encara que anessin serien poques i molt disperses. Això mateix. I per dilluns sí que hi hauria una baixadeta de temperatura, però no... que es mantindria dimarts, potser dimecres tirin una miqueta cap amunt, per semblar cap a dijous i vendres, entrar un altre cop vents del nord, amb una nova baixada, que potser, en aquell cas, inclús seria més important que la del dilluns. Una baixada de temperatures. Vaja, que sembla que entrem en un temps més dinàmic, amb més moviment. el temps que us agrada els meteoròlegs que van canviant un cristo penseu que tot això està provocat per l'anticicló això ho provoquen els meteoròlegs per tindre feina ja que els eclipsis també per cert, l'has vist No, bueno, poquíssim. He intentat, però és que els núvols no m'ho han permès. Ja, ja, ja. Em sembla que, com tu, molta gent, eh? Sí, a l'àrea metropolitana, doncs, hem tingut molt mala sort. Bé, i ja ens has dit que l'eclipsi res de res, i la primavera, com deies abans, entra avui a tres quarts de dotze. De fet, sí, ens quedem tres hores i mitja, aproximadament perquè arribi aquesta primavera, que precisament coincideix amb una variabilitat en el temps, de fet, ho està fent molt bé, i aquesta variabilitat, doncs, què perdies? Perquè tot això, aquests canvis que s'estan produint ara, és la causa que l'anticicló, que sempre ens protegeix i ens genera un temps molt estable, en uns períodes bastant grans, Doncs està cap al nord d'Europa. I ja sabeu que quan l'anticicló se'ns va de viatge cap al nord, les perturbacions atlàntiques tenen un passadís més clar per poder viatjar pel sud. Ja estem en aquesta temporada. A veure si és molt llarga o no. Almenys sembla que tenim uns quants dies de variabilitat. Bueno, pues mira, els meteoròlegs estareu entretinguts i el ciudadano de pie, ho patirem. Sí, esperem que la Setmana Santa, aquest cop, ens la respecti. La Setmana Santa, que queda res, una setmana i pico. Sí, sí, bueno, això ja en parlarem divendres que ve. Estudia-t'ho bé, estudia-t'ho bé. Sí, sí, ho farem molt bé, molt bé. Mira, ja t'aviso. Estudia tu com estarà per Galícia. Perquè t'ho preguntaré, eh? No, no, algú més. Home, perdona. D'algú té que servir. Que sóc el director del programa, no? Bé, jo crec que ets l'encarregat. El director, n'hi ha un, és tot poderós. Jo ens el conservi molt de temps, i tu ets l'encarregat. D'alguna cosa té que servir ser l'encarregat. Després hi ha els mindondillos i els mitges merdes, que seríem el Marc i jo. Me pido mitja merda. Josep Maria, no t'entretenim més. Moltes gràcies. Fins la setmana que ve i ja ens explicaràs què passarà la Setmana Santa. Perfecte. Molt bé. Gràcies, amic. Disfruteu del vent. Ho farem, ho farem. Jo porto les butxaques plenes de pedres. Molt bé. Gràcies. Gràcies. Bé, doncs ja ens han fet la predicció del temps i ara anem a veure notícies que han passat pel món però abans anem a donar el nostre regalet de cada setmana. Ja es poden fer comissions d'investigació sobre la corrupció per investigar la família Pujol, que sembla que són els únics corruptes que té aquest país. El govern central fent lleis per canviar el nom dels que fins ara es diuen imputats perquè passin a ser investigats, com si el nom fos l'important. Establint un temps màxim per la investigació judicial perquè ara resulta que els jutges es passen i no acaben mai. No vull parlar del cas Neymar, pel que ja estan acusats, no investigats, acusats, els dos últims presidents del Barça i el propi club, per al que el fiscal demanarà, sembla ser, l'expulsió per dues temporades de la Lliga Espanyola. Ja em diràs què faran els equips. Ara resulta que la causa contra una setantena de càrrecs municipals, bàsicament alcaldes, que estaven impostats per percebre dietes i regals de la Federació de Municipis de Catalunya, quan la presidia l'exalcalde de Sabadell, en Manel Bustos, del PSC, ha estat arxivada per l'Audiència de Barcelona. Els alcaldes i els dirigents de la Federació de Municipis de Catalunya asseguraven en la seva defensa que la federació és una entitat de naturalesa privada, tot i que la immensa majoria dels seus recursos provenen de les administracions. Segons el Tribunal, la Federació de Municipis de Catalunya és un ens privat, tot i que rebia la majoria dels fons d'arques públiques i que, per tant, sent un ens, no es pot acusar els seus membres de malversació de fons públics, com feia la Fiscalia Anticorrupció. En la interlocutòria afirma que els diners... que procedeixen d'entitats públiques, perden aquesta condicció en el moment en què ingressen a la Federació. Però a veure, el delicte era haver rebut diners públics o haver rebut diners i regals? Ara entenc per què el senyor Pujol diu que els diners que són llegats al seu pare no són diners públics. I el de Bárcenas? Són diners públics o privats? I la banca privada d'Andorra? Quin delicte comès? Els diners eren dels clans de la droga, o sigui que eren ben privats. Ja ho deia en Raimon, nosaltres no som de Ximón. Per això no entenem res. Però no ens resistim a donar a tots els que maneguen l'anomenat poder judicial aquesta... Un, dos, tres, botifarra de pagès! Un, dos, tres, botifarra de pagès! Bé, doncs ara sí, anem a veure el que ha passat pel món aquesta setmana. Marc. Doncs la setmana passada volia comentar una coseta tecnològica, però la vaig deixar. Per crear... No, no, però és una cosa... Si us parlo del NFC, sabeu què és? No és la línia de trans de França? Ah, no, això és una altra cosa. No, ni se m'escapa. És Near Field Communication. Vosaltres teniu targetes, el que és una targeta contact. Nosaltres tenim targetes black, xaval. Home, jo en tinc una de negre. Aquestes targetes que estan començant a donar els bancs, que són comptables, seria un simil. D'aquestes que et ponen el datàfon i ja no la tenen que passar, sinó que la passes per davant. Jo tinc una targeta d'aquestes a l'Anspresso. Ai, que no es pot fer publicitat. Si no la fa el cloni, pues tu també. Jo faig així i em diu, bienvenido señor Miquel Simón, i m'agrada parlar de señor. I et fa el cafè també, o com vas? No, no, no. Llavors, jo he agafat una bossa i he posat tots aquests charcutos de cafè dins de la bossa, i llavors ho poso allà, i em diuen, usted ha cogido 3D descafeinado, 5D no sé què... Ah, a més, és intel·ligent la màquina. Sí, sí, però fixa si és intel·ligent que em dius senyor, tu, i és el que més m'agrada. Per això hi ha dies que quan m'avorreixo vaig a l'allà i vaig passar la targeta. Bé, doncs la tecnologia, la Nearfield Communication, NFC pels amics, és una tecnologia... Bé, que crea un camp... No entrarem en teoria, d'acord? Doncs hi ha dues grans marques de rellotges que des d'aquest es preveu a finals d'any trauran els seus rellotges amb NFC. I la gent dirà, no, però ja existeixen... Però pa què? Per què? Perquè últimament els rellotges, l'e-watch d'Apple, per exemple, Samsung també té el seu, totes les marques tenen els rellotges intel·ligents. El problema no és el rellotge. El problema és el tio que el porta. Si tens una lupa, pots llegir el correu electrònic a l'allotge. No, però em refereixo que hi ha empreses de telefonia que s'estan posant al sector dels rellotges entre cometes. Llavors, dues grans companyies com són Swatch i The Heubert han decidit en els seus rellotges afegir-hi algun tipus de gadget o aplicació, per dir-ho d'altra cometa, de tecnologia. Swatch preveu llançar la seva tecnologia NFC cap abans de l'estiu, i passat setembre, més o menys, amb l'NFC, llavors tu li posaràs un xip NFC que el configuraràs amb la teva targeta del banc, aniràs al súper, i llavors ja no farà falta que portis la cartera, passaràs el rellotge amb... La targeta la tindré a casa i ni idea. Mira, jo sin targeta. La targeta, el meu mòbil, per exemple, ho puc fer. Jo vaig a un súper i si tenen contactes, passo el mòbil per sobre del... del datàfon i automàticament em cobren. I ara això ho podràs fer amb el rellotge. Aquesta és la notícia. I et sembla que hi ha postos que et descompten cèntims, no? Sí, segons quins... Sí que hi ha promocions, per dir-ho d'alguna manera. Perquè la gent faci servir aquesta tecnologia. S'ha de dir que, per exemple, a veure, jo no perquè no porto rellotge, perquè certa persona el té a casa que me l'estan arreglant encara, La vida és molt complicada. No, però el mòbil, a veure, tu la cartera te la pots deixar a casa i el mòbil és impensable que algú se'l deixi en casa. Pues jo me'l deixo moltes vegades. Però avui en dia és més fàcil deixar-se la cartera que el mòbil. Almenys a la meva generació. La vostra que sou ja més... Ja està. Ya empezamos. A veure, li puc donar una patada al cap? Bueno, tira-li un casco. Andrea, dona'm la raó, sí o no. Tu què et deixes més cops, la cartera o el mòbil? Jo, la veritat és que sempre ho porto tot al bolso. Ah, ja està. És dona, és dona. I pot pensar dues coses alhora, la cartera i el bolso. A grandes males, grandes remedios. Sí, a casa del mòbil. Només he perdut el mòbil un cop, la cartera mai. Bueno, veient l'increment d'aquest tipus de tecnologia... No, no, que està bé La intenció és No dic als rellotges intel·ligents Com el d'Apple o el de Samsung Que sí, fas virgueries, pots llegir missatges Reps un missatge i el veus a la pantalleta Bueno, el veus No, sí, el veus bastant... No, no, el veus bastant... A veure, si és un missatge curt, el veus bastant bé. Correus electrònics no ho recomano, perquè deu ser... Torn a esguenyo, torna a esguenyo. No, no, jo n'hi he vist, jo n'hi he vist. No és que m'ho hagin explicat. L'has vist o l'has llegit. No, no, he llegit correu electrònic amb un rellotge. I has pogut? Però, per exemple, si t'envien un WhatsApp, un WhatsApp amb un OK, o quedem a aquesta hora... és una frase curta, la pots mitjanament veure. Sí, sí, sí. O sigui, llavors... No, la qüestió és que és una cosa que fa un parell d'anys, que potser fa més que hi ha aquest tipus de rellotges, però que s'han posat de moda, i Swatch, que és la marca suïssa de rellotges per excel·lència, que és així, mitjanament important, s'ha sabut sumar al carrer de les tecnologies. I Ta Heubert... que és el TACAWAREXIC, bueno, esto ya son relojes d'altra dimensión, a tu TAC que t'agraden... De la dimensión desconeguda. A tu TAC que t'agraden els rellotges... Ja te digo. Vale? Doncs el proper rellotge has de demanar-ne un amb NFC. Però saps quin és? No, no, permeteu-me que faci re. Sí, sí. M'agraden tant els rellotges que els que més m'agraden són els mecànics, els que van a corda. Imagina't si em compraré un trastoc del que tu m'estàs fent. No, però la qüestió és... A mi els que m'agraden són els de pèndol. Per exemple, els automàtics. Sí, els automàtics, sí. Però perquè a tu també t'agraden els rellotges. O sigui, otra cosa és que a tu et posin una minicomputadora en la molleca. No, no, no, però és que no m'estàs entenent. Els d'Apple, el d'Apple sí que és una computadora. El de Tachewer i el de Swatch serà la tecnologia suïssa de tota la vida, però li posaran un microxip amb la teva targeta bancària. No sé si m'acabarà d'agradar. Mira, aquí, bueno, hi ha una foto del... O sigui, és un rellotge... A veure, aquest és perquè és un disseny... Sí, aquest és un suatxú per d'última... Sí, sí, d'acord. Però em refereixo que no canviaran el seu disseny, sinó que li afegiran aquest tipus de funció... Algo amagat. Algo amagat, que... Seguiràs tenint un rellotge, un tajewer, que és un rellotge, un senyor rellotge... Tu vinc de donar la marca, eh? Que tens un rotllo... Sí, li lleuen, sí, sí. Hòstia, el tio, vinga, que tajau, que tajau, que tajau, que tajau... Home, ja... És que he parlat amb els de màrqueting i potser m'han regalat un. Quantes vegades tens que dir el nom? Jo ho aniré dient al lloc de l'hora. 42, tu. Jo em porto un d'uns grans magatzems, d'aquests que tenen les mides totalment diferents. Porto una notícia d'Ikea. Ikea va prohibir jugar el fet d'amagar que es diu en català l'escondite que diuen els castellans a les seves botigues a Holanda us explico hi va haver-hi una una tenda d'Ikea un nom belga que és una cosa així com Will Hick tens el veig una mica rovellat que el 29 de juliol passat un client va proposar-li a aquesta botiga fer un joc d'aquests de l'Escondite a dins de la botiga i va estar molt bé perquè van o sigui havien fet un concurs allà de jocs i ell havia proposat fer això Aquest 29 de juliol, en aquesta botiga de Bèlgica, es van reunir 500 persones. Puc dir-ho? Sí. Hòsties. Per amagar-se. Molt bé. Però hi va anar tot molt bé i tal. I llavors, Holanda, les botigues d'Ikea a Holanda, van dir, si ha anat també a Ikea a Bèlgica, ho farem aquí a Holanda. I van convocar també amb una sèrie de persones. Una sèrie de botigues van fer aquest concurs. Però, esclar, aquí la cosa es va de mesmadrar. Es van començar a presentar, pues, entre 19.000 persones a Amsterdam, 32.000 en un altre puesto, 12.000... Llavors és la frase de no hay camas pa' tant. No, correcto. Era, més que a l'escondite, era, ¿dónde está Wally? Més que a l'escondite, no nos podemos esconder. Sí, sí. Aleshores, els responsables d'IKEA van dir que no es podia tornar a fer organitzar una cosa d'aquestes a les botigues perquè, evidentment, el que no es podia era garantir la seguretat de tota aquesta gent a dins de la botiga, a més a més, sense saber en quin lloc estaven ubicades aquestes persones. Imagina't que te n'oblides un, dius, clar, és que com eren tantos, este no me acuerdo, i el troben al cap d'uns anys a dintre d'un frigorífic. Sí. Sí, perquè ara ja hi ha neveres també. Ah, per això... O dintre d'un canapé. Un canapé, sí, sí, sí. Bé, doncs mira, la notícia. Una altra notícia tecnològica. Avui hi va, avui hi va. Sabeu el que és un palo de selfies? Sí. Jo sé el que és un palo a l'aigua. Un palo a l'aigua. El que no ha fet més d'un en la seva punyetera vida. Perdó. Perdó. Els museus espanyols han prohibit l'ús... dels bastons de cèlvis. No només els espanyols. Museus com de tot el món, com el MoMA de Nova York o la Galeria de la Suficia a Florència, ho han prohibit als Palos del Cèlvis. No més que res per un tema de seguretat i conservació. En els museus espanyols, com el de la Reina Sofia, el Thyssen o el Lázaro Galdiano, que aquest no sé qui és, et permeten fer fotos... Lázaro Galdiano de tota la vida. Et permeten fer fotos però sense flash. Però han prohibit el fet d'entrar... A veure, estem parlant d'una barra metàlica que pot ser un arma. Home, i pots... Bueno, bueno, vale, vale. Que sí, que vale. Si et posen el cordó de terciopelo... Esfila molt prim. Esfila molt prim. Però si et posen el hilo de terciopelo, perquè no te acerques al quadro, pues... Però normalment els pals de selfies són perquè el facis, no el quadro, sinó tu i el quadro darrere. Per tant, és difícil que fotis-me el veu. Però que no li treguis el veu a algú. Tu imagina't. Home, jo no sé si has anat a veure tu la Mona Lisa per dir alguna cosa. Sí, i tinc... Que no la veus, perquè hi ha molta gent allà davant que no la veus. Puc dir, i crec... A veure, potser he anat un parell de vegades. No recordo, sí, dos o... et puc garantir que en una de les dues ocasions que era un estiu vaig poder-me fer la foto pràcticament jo sol en el quadre pràcticament sol però tu imagina't que sempre està al voltant del quadre imagina't que treus un pal d'aquell i quan vas a fer et poses amb un ull mil pals s'ha de dir que també en molts museus estan prohibits els trípodes els pals de les càmeres de fotogràfica i les pilotes i els patinets i l'arvocata de calamar que no, que hi ha molts que et permeten fer fotos amb la càmera sense flash però el trípode per exemple no et deixen plantar el trípode amb el que s'entén que el palo de selfie tampoc el deixen fer servir perquè no deixa de ser un... Un trípode, és un... Se sobreentén que... Imagina't allà, que semblaria la roda de premsa de l'Obama. 300 trípodes... Bueno, en fi, que em sembla... No, no, escolta... Què, escolta? Home, jo suposo que quan tots els museus, o molts museus ho han prohibit, és perquè alguna cosa... Doctores tiene la iglesia... Sí, sí, sí. I ja està. Bé, jo en porto una altra de notícia, que és la imaginació de la gent, tots sabem que és algo... Desbordant i prodigiosa. Sí, anava a dir una altra paraula, perquè encara estem en horari infantil. Però aquí, no sé, els lladres es poden posar caretes, màscares, qualsevol cosa, per dissimular l'aspecte que tenen i que no s'ha reconegut. Però n'hi va haver-hi un, un tal José Espinoza, un jove d'Estats Units, de 23 anys, que amb aquest nom no ho hauria dit mai. Home, de Califòrnia, de Califòrnia. A Estats Units, si alguna cosa tenen, és que hi ha de tot. Hi ha de tot. Hi ha de tot. Tu veus les forces armades dels Estats Units i si fos per la raça o ètnia dels militars no sabries de quin país són. No, no, no. Però de tot vol dir de tot. Perdona, avui dia està passant aquí a Espanya. No, no, no tant, però n'hi ha, eh? Menys. Perquè no fa gaire, un d'aquests, amb un convoi d'aquests que van perir, que em sembla, l'Afganistan, que els va esclatar una bomba, la foto d'aquell senyor... No, però jo t'explico, jo t'explico. No era, diguéssim... No, no, però jo t'explico. A Espanya hi ha, ja et diria que són tres països llatinoamericans, tres, que permeten que nacionals d'aquests països puguin estar les forces armades espanyoles. Tres països, eh? Llavors, que sí que també es poden trobar casos, però això no serien en operacions d'altres militars d'altres països que venen a fer cursos... Però això és una pel·lícula. Però jo diria que són... Tres països llatinoamericans que permeten... Sí, és possible, és possible. No recordo quin són. És possible. Centra dades, centra dades... Bé, doncs bé, hi va haver aquest senyor, el José Espinoza, que no se li va córrer una altra cosa que pintar-se les mans i la cara de negre. Ah. Per... Per camuflar-se. Sí, per camuflar-se i donar l'apariència que era una persona negra. Però bé, ell en el seu cap va tindre aquesta visió que sí, que era una gran idea, però el fotut és que el van enganxar. és clar, fins aquí res però es veu que quan van arribar a la comissaria i el van fer despullar per donar-li el mono es veu que tots els agents de la comissaria aquesta on estava ell van posar a riure i es veu que es va muntar un numeret que el pobre senyor Espinoza va quedar molt fotuda es va pintar com a vegades hem vist amb alguns reis Doncs fins aquí les notícies, Marc. Busca a veure si podem saber aquests tres països que... Aquí Espanya vius. Sí, sí, sí. Estàs equivocat del llarg, eh? Ai, calla, tonto. Per acollir-se a la convocatòria has de ser ciutadà d'algun dels següents països. Argentina, Bolívia, Costa Rica, Colòmbia, Xile, Ecuador, El Salvador, Guatemala, Guinea Ecuatorial, Honduras, Mèxic, Nicaragua, Panamá, Paraguay, Perú... República Dominicana, Uruguai i Venezuela. Ho has entès malament. Ell ha dit que tots els països menys tres. Tu ho has entès malament. En tot cas, són tots llatinoamericans. O parla espanyola. Però això és relativament recent, perquè fins no fa tant eren menys. Sí, eren menys països. Ha de tenir en vigor la targeta de residència temporal o permanent a Espanya, major d'edat, una altura mínima de 1,55 metres i menys de 2,03 metres. Això perquè ja són les condicions de tots els drets. Les notícies fins aquí i ara ens n'anem cap a Madrid. Andrea, sisplau. Gràcies. I com m'agrada aquesta música. És que és fabulosa aquesta. És que em puja... Com deia un que jo coneixia, diu, llàstima que Madrid estigui ple de madrilenys, que si no seria una gran ciutat. Això no, Mariano no li farà gràcia. No li farà gràcia, al Mariano. Jo, si ho fos ell, te'n llegaria a fer punyeta. Mariano, bona nit. ¿Te ha hecho gracia? Bona nit. Ninguna. Si no me mandas a los trabucaires... Hombre, no, és que... Te lo he dicho porque ahora hay un... Los trabucaires de Cardedeu. Bueno, tú los has visto, creo que los vimos juntos en una ocasión, ¿no? Pues a estos les han puesto a la sección 6.000 euros de multa. Cuidado, pedían no sé cuánto, ¿eh? 6.000 euros de multa porque decían que no tenían licencia de armas. Vaya por Dios. Sí, bueno, parece ser que también hay un poco de rifirrafe, porque parece ser que fingieron el, entre comillas, el fusilamiento de un regidor de la alcaldía y tal, pero bueno. Eso es muy bello, ¿no? No, no, ya fa anys, pero es que ahora ha surtit, salió la sentencia de que tenían que pagar no sé si 25.000 o 30.000, recurrieron varias veces y ahora les han dicho 6.000. Pero lo que pasa es que quien tiene que pagar es el secretario de la agrupación, no la agrupación, el secretario. Y claro, evidentemente ese señor no tiene 6.000 euros y están haciendo encargue de euda. Y si los tiene tampoco, no le da la gana de pagarlo. Y le han dicho que el único que puede perdonarlo es el ministro del Interior. Ah, pero que este es catalán, no hay problema. Sí, creo tú. Que este es catalán, tú. Que se den por fastidiados, entonces. La vida es muy complicada. Dentro de poco también pondrán una multa a las fiestas de moros y cristianos. Seguro, seguro. Fíjate que también lanzan trabucazos al aire. Bueno, pero ahí como están los moros y los cristianos, a lo mejor no tanto. Es más difícil, sí. Bueno, ¿qué nos cuentas hoy? ¿Los huesos son huesos? Bueno, sí son huesos, pero ¿son de quien dicen ser o no? Bueno, sí. El temazo. Pero no, quiero decir. No, ¿me permites un apunte? Sí. Yo no sé, el otro día dijeron la cantidad, pero no la recuerdo. Lo que ha costado exhumar esos huesos, hacer pruebas, no sé qué y tal. Sí, lo que era toda la... Un poco toda la obra que han hecho. Más que la obra, todo lo que han tenido que reparar, mirar... Alrededor de unos... No llega a 125.000 euros aproximadamente en total. Y en toda España se está recortando a la investigación. Sí. Por decir algo. Bueno, hay que ver una cosa que podría pasar con estos restos, que es el retorno... que podría tener en cuanto a lo que se refiere al ritmo. Sí, a reclam cultural. Eso es veritat. Parece ser que se han hecho números y parece ser que sí que podría generar una serie de... Bueno, algo de riqueza. Local, riqueza local. Local y turística que luego se puede tener. Sí, sí, sí, por eso. La ruta de Cervantes, te pongo por caso, por la ruta de Cervantes, que se empezaba a decir en un lugar de La Mancha pues empieza donde murió Cervantes, la casa de Cervantes en Alcalá de Henares... todo lo que tiene que ver con el Toboso, que por cierto en Castilla-La Mancha ahora hay fiestas, rutas que se dedican a Aldonza Lorenza y Alonso Quijano, en fin, todo ese tipo de cosas. No solamente en Madrid, sino también en los alrededores, en Castilla-La Mancha. Siempre habrá alguien que idee algo para sacar dinero de todo esto, no solo para que los demás lo paguemos. El problema va a ser que luego eso que hemos pagado el impuestos entre todos, retorne a los que pagamos los impuestos. Evidentemente. Esta es la historia, no otra. Esta es la historia. Pero a fin de cuentas, si los que han estado investigando llegan a... llegan a una conclusión que sea lo más veraz posible, pues me parece bien. Bueno, Mariano, dicen que sí que hay huesos de Cervantes y sí que hay huesos de la mujer de Cervantes, lo que pasa es que no estarían las calettes sansé o no lo saben encontrar, pero que sí que habría estos huesos, ¿no? Hombre, vamos a ver, según dicen... A pesar de los estados de conservación, lógicamente no han sido los mejores, los han trasladado varias veces, pero está documentado y además Cervantes quería ser enterrado allí. Y allí se le enterró, junto con su mujer Catalina de Salazar, creo que se llamaba. Entonces coincide toda la bibliografía, toda la historia y toda la... investigación realizada antes con los huesos que se han encontrado. Es decir, las 17 personas que estaban enterradas allí, los huesos, al final todo aquello se había convertido en un osario, en una especie de tumba común. Entonces se han encontrado huesos. Lo difícil ahora es ver de quién son esos huesos, además de Cervantes. Quiero decir, había más gente allí enterrada. Problema, ADN. Porque se sabe que hay unos huesos, se sabe que Cervantes pidió ser enterrado allí, pero no se puede delimitar o decir al 100% de que esos restos son de Cervantes. Evidentemente hay muchas evidencias, pero hay... Y no existen discrepancias sobre el lugar en el que tenían que estar enterrados. La primera vez, como los habían movido de varios sitios, se estuvieron buscando en un sitio equivocado, donde habían visto una MC, no sé si os acordáis, es decir, la costa suela. Sí, sí, sí. Pues no, no correspondía a la tumba de Cervantes y además había, creo que, 30, era un osario con 30 calaveras o restos de 30 personas diferentes. que no correspondía a lo que en su época decían que habían enterrado a Cervantes, que eran 17 personas entre hombres, mujeres y niños, y algunas más sin identificar, pero eso de sin identificar no sé qué significa, si que podían ser otro tipo de seres humanos diferentes. ¿O otro tipo de seres? O otro tipo de seres. Lo dejamos ahí, tú. Esto tendría que ser como el cuarto milenio, ¿eh? El Iker Jiménez. El Iker Jiménez. Lo que pasa es que no hay psicofonías, no parece que haya energías pelúdicas. Extrañívoles, extrañívoles, no. No, no, bueno, eso hasta que alguien haga una película, como hicieron de... Pues yo, com, Mariano, com opines tú, a mí em sembla bé que hagin trobat els ossos que siguin del Cervantes. Jo crec que, mira, bueno, mejor saberlo que no saberlo. Ja està. Sí, hombre. Como igual te diría de otros huesos, de cualquier otro que fuera, yo qué sé, que ahora no se me ocurre otro nombre. Podemos decir un poeta suyo. Shakespeare. Pues saben dónde está y hay peregrinajes y el teatro Shakespeare. Sí, sí, sí. Yo he estado en la casa donde nació. Molt maca, perquè la tenen molt ben conservada. Que, por cierto, el teatro és la rèplica puñetera que hicieron en... no sé si en els anys 70 o... Que fuerte, nen, és mentira el teatro del Shakespeare, és mentira! És mentira! És de Disneylandia, és mentira! La casa no, la casa es veu que sí, que és la que ensenyen més o menys... Y al final tiene mucha visita de gente, mucho público. Ui, està ple, allò, està ple, aparece la Capilla Sixtina, nene. En verano, allò és una festa. Claro, claro. Pues ahora nos va a pasar lo mismo con lo de Cervantes, tonto. Se puede aprender. Ahora pasará lo mismo con lo de Cervantes. Y además que, insisto, coincide absolutamente todo lo único que no somos capaces o no son capaces el investigador forense y las personas que estaban allí porque hay un forense dedicado a desentrañar todo esto entre otras personas, lógicamente... Pero el problema es que se podría saber, sí, porque existen restos de ADN de la hermana. Ya. Pero la hermana está enterrada en un... Luisa, está enterrada en un convento de Alcalá de Henares, pero... Esa es una buena noticia, pero la mala noticia es que está enterrada con otras personas. 200. O sea, que para encontrar ahora... 200. Calla, que a lo mejor acaban encontrando huesos de dos hermanos, pensan que es la Germana y observantes cuando son el Pepito y la Manolita, ¿no? Sí, sí, sí. Pues vaya churro, nene. Las monjas del convento donde están los huesos estos, que son las trinitarias, son... Sí, son las monjas trinitarias. Me parece que sí, ¿no? Pues han dicho que nadie se lleva de allí ni un hueso, ¿eh? No, no, evidentemente, ¿no? Y además la madre... Bueno, él pidió expresamente ser enterrado allí, porque además es que en su momento le ayudaron y él los ayudó a ellas también a que... Pudiera levantar el convento, la financiación, ese tipo de cosas. Ahora mismo hay una madre superiora que se llama Sor María Amada de Jesús, que ha mostrado el deseo de subir los restos, en vez de dejarlos en la cripta, subirlos a un lugar donde la gente los pueda visitar, pero no se van a sacar del templo, ya que fue allí donde él los quiso... Es donde él quiso estar, es donde él quiso que estuviera. A mí me gustaría saber por eso cuáles van a subir de huesos. Pues yo me imagino... Los que puedan, nene. No, yo me imagino que todos, porque es que es imposible delimitar si un hueso de rótula... Un puñaico. Un grapadet. Ja buscaran alguna fórmula. Hòstia, ja heu vist les imatges. La cápsula de la sangre de San Pantaleo. Pues algo parecido. Esa que cada que hay un año y al año se licua. Se licua. Se licua. Se lo beben. No, burro. Com s'ha de veure? Ho ensenyen, licuado. Licuado, sí, sí. ¿Cómo puede ser tan lerdo este hombre? Sí, sí. Bueno, ya saben lo que pasa con el sargento Arencibia. Oye, que no he sido yo, que ha sido el subalterno. A ver, aquí un respeto. Ese es el cabo Arencibia, que es peor. Avencibilla. Bueno, en cualquier caso, la historia está en que es un convento que no está, de todas formas, en muy buen estado de conservación Está conservado, pero se podría mejorar un poco. Y luego, después de todos los agujeros, boquetes y maquinaria que han empleado para encontrar los huesos reservantes, pensando que hay muchas personas mayores que van allí a los actos religiosos, Pues han pensado que en vez de ponerlo en una cripta... Ya, hombre, ponerlo más asequible, más asequible. Como, por ejemplo, están los huesos de los reyes católicos en Granada, si los habéis visto alguna vez, pues en este caso habría que ponerlos en la iglesia, en algún sitio que los puedan ver. La gente, por lo menos, saber que están ahí. ¿Qué es lo que puede pasar? De todo. Los restos no van a salir de ahí, ¿eh? Ya, ya, ya. Eso ya nos ha quedado claro, nene. Sí, sí. Y además, no solamente por obra de Dios, sino por obra de la Madre Superiora. No sé quién manda más. Las Madres Superioras mandan lo que no está escrito, nene. Sobre todo por si al sargento primero Arencivia le suena, el convento está justo enfrente... No sé si te sonará el sitio, de la tábula de las descalzas. Sí, me acuerdo, me acuerdo. Ya lo has dicho todo. Sí, sí, me acuerdo, me acuerdo. Pues allí está, o sea, está en el centro de Madrid, no te puedo decir, entonces, bueno. Así que ya sabemos dónde están. Los huesos. Los huesos de Cervantes, por lo menos en el montón en el que están los huesos de Cervantes, Y quizá en un futuro podamos saber con unos medios científicos más precisos cuáles son, cuáles corresponden realmente a los huesos de cervantes. De momento, sabiendo que los van a poner de alguna forma, lógicamente, no voy a decir rentabilizar en sí, pero bueno, Alguna rentabilidad le sacaran. Algo hay que hacer. Imagínate París con la tumba de Napoleón, por ejemplo. Sí, sí, está claro. Está claro que los grandes hombres, o por lo menos si no eran grandes los que han hecho grandes obras... sobre todo a los que nos gusta un poco ver qué ha sido de ellos, lo que han vivido y si es posible en algún momento tocar un trozo de piedra. También es verdad. Muy bien, Mariano. Otro motivo más para visitar la capital del imperio. Por supuesto, iremos. La capital del imperio. Aquí tengo que decir, en Madrid a lo mejor se habla más catalán, fíjate lo que te digo, En algunos sitios de Cataluña. ¿Y eso por qué lo dius? Ahora sí que más mal. Hombre, yo te recuerdo que siempre que he estado por Madrid me encuentro a gente de por aquí y me pongo a hablar catalán. Sí, sí, sí, sí. Siempre que vas por la calle y además, pero con toda la normalidad del mundo, y lo puedo decir además con satisfacción, con toda la normalidad del mundo ves gente hablando en catalán, Y no pasa absolutamente nada. ¿Qué quieres que pase mientras se entiendan? No saben que les entiendo. Sí, claro, eso es que tú no les entiendes. Bueno, Mariano, vamos a despedir de momento el espacio. Volveremos a contactar contigo sobre las nueve y media para hablar del clásico. I també, bueno, hablaremos també del sorteo de la Champions. Que mal que lo tenéis, Mariano. Bueno, nunca se sabe. Que mal que lo tenéis. Bueno, el nostre tècnic de sort saps que té un problema amb això, eh? No, no, no, ja està. Ja està resuelto todo el problema. Jo crec que té un problema amb això. No, no. I vamos a intentar hablar contigo. Amb el tema del clàssic, dic, té un problema. No, cap ni un. Explica-ho, dona, explica-ho. Explica-ho, explica-ho. No, que jo soc del Madrid. ¿Cómo os heu quedat? No ho sabíem. Has oído? Mariano, que hay esperanza. Hombre, claro que hay esperanza. Se llama... Bueno, Mariano, volvemos a contactar contigo. Hasta luego. Un abrazo. Bé, i ara és l'hora de saber què passarà la setmana que ve. Esplugues. I tenim una sorpresa. Avui ens ha vingut a veure la Isabel Almató. Oh, buenas. En vivo i en directo. En vivo i en directo. Sí, sí. Jo, quan t'he preguntat en vivo i en directo, volia dir per telèfon. Però després ja he pensat, eh, quan m'has contestat. Sí, sí, en vivo i en directo. Dic, hòstia, potser diu que bé. Però bueno, molt bé. Benvinguda. Benvinguda. Ens agrada molt que hagis vingut. He pogut venir per fi, a veure, després de tantes setmanes. De fàbula. Vinga, ens expliques què passarà la setmana que ve, començant per avui i demà. Moltes coses. De fet, ara mateix a l'església Santa Magdalena, dintre del Festival de Música Clàssica i Tradicional, hi ha el concert, hi ha un violinista, que és en Benjamin Heysert, i després el piano, el Sander Seating, que ens ofereixen un concert. Escolta, perdona, perdona. I a la Isabel per què no li dius que té l'anglès rovellat? No t'equivoquis, perquè el té perfecte, xavalote. Ah, sí? Hombre, el seu anglès és... Doncs jo pensava que això estava en alemany. Toma! Ho veus? Sí, sí, ho veus. Hi ha fa anys que ens coneixem amb l'Òscar. L'alemany, no sé com el té, però l'anglès el té bo. Continua. Doncs això, dintre del Festival de Música Tradicional, ens ofereixen peces de Joaquín Túria, de Maurice Ravel i de Serguei Prokofex. El rus tampoc no el domino gaire. El rus ja el té. Resquem una mica amb el rus. Bé, de part de mà dissabte tenim diverses activitats, la majoria d'elles adreçades als més petits i a les famílies. A les 12 del migdia, al Parc de l'Amitat, que se'l coneix com els jardins o el Parc del Puigcoca, hi haurà un taller que són les instal·lacions de les caixes niu. Aquest taller, pels més petits, té l'objectiu de vetllar per tenir en bones condicions aquestes caixes niu per preservar la fauna autòctona de la nostra població. Ja sabeu que tots aquests projectes estan avalats o finançats per entitats supramunicipals. En aquest cas, amb la col·laboració, de la Fundació World Nature i a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, dintre dels cicles i de la celebració del Dia Mundial Forestal. Per diumenge també tenim activitats infantils. El dissabte, a les 5 de la tarda, a l'avenç tenim el ball per la gent gran i el preu és simbòlic, són dos euros per les despeses que puguin haver-hi del manteniment de la sala. També dissabte a la tarda, i això es farà a la biblioteca de la bòbila de Can Vidalet, Can Vidalet Pobilla-Cases, hi ha l'acte de lliurement dels Premis Confidencial 2015. Són uns premis internacionals, que a vegades ja us comento que hi ha unes lectures de literatura negra. I la biblioteca de l'Hospitalet és precursora en aquests premis de novel·la negra Que no us ho perdeu. El primer premi és de 12.000 euros. Déu n'hi do. Està bé, no?, posar-se a escriure novel·la negra i presentar-se. Home, suposo que no és tan fàcil, eh? Evidentment que no. I guanyar-lo menys. Exacte, però jo crec que aquí hi ha nivell i si us ho proposeu i amb les capacitats que teniu segur que podeu, no sé en quant de temps i en quants anys podria fer una novel·la. Jo posaré la pintura negra, algú que posi la novel·la. Menos d'una piedra. Per diumenge al matí, a partir de les 11, la fira al carrer, fira de l'art al carrer, organitzat pel cercle artístic d'Esplugues, a la zona d'avianants del carrer d'Àngel Guimara. A partir de dos quarts de dotze del migdia i fins les dugues, en el parc de Can Vidalet, el que li diem... Normalment com el Parc de los Patos, que ja sabeu on està. Sí, el Parc de los Patos. Sempre s'ha dit el Parc de los Patos. O el Parc dels Ànecs, si t'agrada més. No, no, a mi també. Els Patos m'agrada molt. Es fa una activitat gratuïta que és sense inscripció i és un espai de joc i de taller amb un itinerari guiat i el que es fa és un servei de prèstec de material en el que és una activitat ambiental i s'ensenya mentre es juga. Això està fet amb la col·laboració de l'Esplai Pobillacases i Canvidalet i l'àrea metropolitana de Barcelona. Seguim amb el diumenge, hi ha un taller de divulgació infantil de meteorologia. Ara que estem amb això de la lluna... Tremola Montes, tremola. La lluna la prunen. Doncs a les 12 del migdia, també al Parc de Can Vidalet, hi ha aquest taller infantil. I també tenim una activitat infantil pel diumenge, que no vull que s'entrespapeli, que es farà al Museu d'Esplugues. És una visita a taller, com dic, és una visita a taller familiar, i es diu Gaudí i Esplugues. És per descobrir la relació que hi ha entre el Parc Güell i la Rajoleta, que és l'antiga fàbrica de la Rajoleta d'Esplugues, I perquè sapiguem també la relació que va haver-hi entre Gaudí i Esplugues. Per això es diu Gaudí i Esplugues. Molt interessant. És un taller guiat i al final d'aquest taller es farà el taller del trencadís. Ens explicarà què és un trencadís. Això per diumenge i encara tenim moltes coses. No em vull perdre. Tenim a la tarda, al migdia també, ballada de sardanes, a les 12, a la pista coberta que li diem que és allà al port d'en Fèlix, al costat mateix de la biblioteca para Miquel. A les dues tenim una calçotada es plugues, no calen avalls. Però aquí s'hi pot apuntar tothom o com va això? En principi ja us teníeu que haver apuntat, però ja sabeu que a última hora sempre hi ha gent, sempre es fan més calçots, els que s'havien de fer, gent que anula... Sempre es pot passar per l'avenç una horeta abans de la calçotada i preguntar si un s'hi pot apuntar. A les sis de la tarda, també a l'avenç, hi ha nit de gospel amb el cor carlit. A les 7 de la tarda, a la Biblioteca Para Miquel, dintre del Més de les Dones, hi ha 15 anys de l'Observatori de les Dones i els mitjans de comunicació. L'Observatori de les Dones és un observatori que es va crear al Baix Obregat i que aquestes xerrades van itinerant en els diferents ajuntaments que hi participen. Ens en anem a dimarts, que dimarts al matí hi ha una caminada a Sant Pere Marti. Aquesta caminada sortirà des del poliesportiu de les Moreres. I està adreçat per la gent gran. Però gent gran que estigui en forma, eh? A veure, no ens esmentis. Jo no m'atreveixo. Vosaltres dos no podeu anar. Tu vas a fer punyeta, home. Bueno, sou gent gran, però no esteu en forma. Més que res, perquè a l'últim tros hi deu haver força pendent. Parla per tu? Jo, de veritat, és que no m'atreveixo a fer aquesta caminada. És des de les 9 i mitja fins a la 1, aproximadament. Però, a veure, quant de ratos? Sí, clar, des de les 9 i mitja, entre que queden, pugen tranquil·lament, pugen a Sanquera Marti, deuen esmorzar, deuen fer la passejada de la carretera de les Aigües i deuen tornar. Sant Pere Martí he pujat jo fa quatre dies i cap problema. Hi ha bars de camí, la pujada? No, però anàvem ben habituals. A la plaça Mireia sí que tens un bar, a la plaça Mireia. No, no, jo és que necessito un bar. Vinga, seguim. Ah, Isabel. El mateix digeus a les sis de la tarda. Adquireix coneixements per trobar feina. Fes un voluntariat. Intercanvi, trobar feina, vas, t'ensenyen, intercanvies, experiències amb la gent que es presenti al taller. Ens n'anem anat a dijous, perdoneu que de diumenge me l'he anat a dijous, m'ha saltat el dimecres. Hi ha un taller d'autoprotecció i defensa personal per les dones que està impartit per la policia local. Aquest taller es farà dimecres a dos quarts de quatre de la tarda, fins aproximadament les sis, sis i quart. Si ens n'anem cap a dijous, tenim a l'Espluga Viva, organitzat per Tradicions i Costums, una xerrada sobre poetises escriptores catalanes. En aquesta ocasió tindrem la Maria Pérez Sierra i a l'espai es diu El Pati Blau. El Pati Blau comença a dos quarts de nou del vespre. Es fa la xerrada, es fa la presentació del llibre, també es posen en comú amb l'autora al davant. En aquest cas... ens quedem també amb aquests afers meteorològics, el llibre es diu M'he empassat la lluna. Ah, molt bé. Que maco. Sí, M'he empassat la lluna. Qui vulgui informació d'aquesta autora, tres uves dobles, martaperedsierratotjunt.com Un cop s'acaba la xerrada, qui es vulgui quedar a sopar i seguir compartint experiències amb la mateixa autora, hi ha un sopar amb un preu molt mòdic de 5 euros. És gairebé un preu simbòlic. És un pica-pica. Hem arribat a dir jous vinent i ja acabem aquí perquè divendres no he vist activitat i divendres que ve ja us explicarem les coses. Potser el millor, Isabel, de cara al divendres que ve una mica si hi ha alguna activitat de la Setmana Santa perquè com que després ja explicar-ho no sé si la gent... La setmana que ve no és la Setmana Santa ja. No, no, no. La setmana que ve ja programa. Va, el divendres que veia el programa. Sí, sí, però llavors una mica preparar perquè llavors sí que ja estem a les portes. O sigui, passat demà no, l'altre diumenge és el famós diumenge de Rams. És el meu diumenge. De Rams. Sí, de Rams. De Rams. Tu no n'has anat a París? De segon cognome. Ah, sí, sí. Molt bé, doncs moltes gràcies Isabel i ens ha agradat molt que ens hagis vingut a veure. A mi també, que està aquí una estona, tenia ganes. Això d'estar sempre per telèfon. Molt bé, doncs ara anem a que l'Andrea Bueno ens posi el seu número musical. Sí, avui us posarà una cançó d'un grup que es diu The Big Pink i que la cançó es diu Heat the Ground, Superman. Molt bé. I es diu així la cançó i està molt bé. Molt bé. Que vagi bé, fins ara. Fins ara. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Ràdio Tosfert Bé, doncs ja tornem a ser aquí i ja tenim el doctor a l'altra banda del telèfon. Doctor, bona nit. Hola. Com va això? Molt bé, i vostè? N'ha fent. N'ha fent, només n'ha fent. Sí. Bueno. Tenim per aquí el pastelero? No, no ha vingut avui, avui no ve. Està fent croquetes, ai, amb bunyols. Bunyols. M'estava sentint, i us les recomano, ja amb sessions del Jerry Lee Lewis. Ah, carai. Entreu al YouTube, poseu Jerry Lee Lewis, i veureu James Sessions amb el Keir Richard, amb el Tom Jones, moltes James Sessions boníssimes. Molt bé. Bé, doncs ho veurem, ho veurem. Si heu posat la música... Sí, ja l'hem posada, ja l'hem posada. Que se l'apunti. Sí, que se l'apunti. L'Andrea se l'apunta. La del Jerry Lee Lewis amb el Tom Jones és bestial. Sí? Bé. Molt bé, doctor. Alguna cosa per comentar per part teva? No, no tinc cap cosa especial. No? No, ha sortit una notícia de... L'apunto, però és que jo mateix no me la crec. Podem saber... Les dones que els seus pares hagin tingut cancer de pròstata, sembla ser que tenen més risc de tindre cancer de mama. Però això és veritat o això és mentira? Això és una cosa que ha sortit, però... A veure, el càncer de prostres és el més freqüent dels homes, i el càncer de mama és un dels més freqüents de la dona. Però no podria ser per una qüestió genètica que es faci aquesta afirmació? No, no podria ser una qüestió d'estadística d'aquesta casualitat. Com que hi ha més cotxes ara circulant, doncs hi ha més càncer de mama. Ah, vale, vale, t'entenc, t'entenc. No, el que passa és que les dones viuen més i és més probable que tinguin un càncer de mama... Sí... i segona, diguem, els detectem més. Ja, ja, ja. I per tant, podríem associar que l'increment de vehicles té res a veure amb el càncer de mama. Jo no m'ho acabo de veure. Ara, sí que pot ser, sí que es podria veure des d'un altre punt de vista, jo ara que estic una mica ficat amb això de la investigació del càncer, doncs que, diguem, tots tenim una sèrie de cèl·lules atacades, no?, per exemple, el fumador, doncs, està fastidiant cèl·lules dels seus pulmons, no?, i el fumador de pipa, doncs, cèl·lules dels seus llavis, no?, o sigui, vull dir, tu, i si corres, doncs cèl·lules de les teves articulacions, o sigui, la vida està carregada de coses que anem fastidiant. Ja. Llavors tenim unes cèl·lules que es diuen cèl·lules mare adultes, que van a aquests llocs on les cèl·lules les hem fastidiat d'alguna manera... i aquestes cèl·lules adultes es transformen en la cèl·lula del lloc on li falten cèl·lules, per exemple, en cèl·lules hepàtiques, o es transformen en cèl·lules pulmonars, o el que sigui. I en aquesta transformació poden fer una mala mutació, i aquesta mala mutació seria la que canviaria en el seu còdic d'ADN i es convertiria en una cèl·lula, diguem... cansar-nos. La cèl·lula que s'ha terminat, comença a créixer, a reproduir-se, a reproduir-se i és el que crea un tumor, per dir-ho d'alguna manera. Llavors, clar, com més tu fastidis un lloc, més necessitat tindres de cèl·lules mare i més vegades cèl·lules mares tindran que mutar. Per tant, augmentes la probabilitat que una muti malament. Llavors diríem, bueno, Per això els factors ambientals poden ser causa de càncer, no per ser perfumador. I clar, també podries agradar la predisposició a això. M'entens? Sí, sí, sí. La predisposició a que les teves segures mare no siguin massa bones i mutin malament. Ja. Imagina't si tenim aquí coses, m'entens, per mesclar. Llavors diem, bueno... Perquè, clar, els factors ambientals són importants pel càncer. Els factors ambientals o les cèl·lules mare mutant. Ja, ja, ja. Està clar, està clar. El factor genètic és important perquè si hi ha més probabilitat... Sí, això, o bé és que has heredat el que mutin malament. Ja, ja. I el que ens quedaria serien els virus. Que, clar, els virus, com que es reposeixen canviant el codi genètic de les cèl·lules... Mhm. En aquest canvi de codi genètic poden crear una cèl·lula, diguem, cancerosa. Llavors, clar, si tens un càncer de processos més freqüent, i a més, igual aquest senyor també tenia una predisposició a fer una mala mutació. Llavors, com que el càncer de mama és molt freqüent, doncs també has adirat la predisposició. A veure si m'entens, que el càncer encara estem... amb calcetes. Ja, ja, ja. O sigui, seria una mica un sofisme, això. O sigui, deduir alguna afirmació que potser no seria correcta. Com que ara hi ha més dones mestres que fa 30 anys, doncs això té a veure amb l'increment de la delinqüència juvenil. Ja, ja, ja. Són dos fets... Sí, sí, que no tenen res a veure una cosa amb l'altra. Per això que aquesta notícia... La comento perquè ara no estiguin totes les dones aquí preguntant. Aviam si el seu pare tenia càncer de pròstata i visquin assustades perquè tenen més càncer. Doctor, no et vull tallar el tema, però la nostra tècnica de so ha buscat la cançó aquesta i la té a punt. Andrea, què la podries posar? El que passa és que he trobat dos vídeos. Un és el medley, el rock and roll medley, pot ser? Sí, el medley. L'he trobat en un vídeo del YouTube. Posa'ns un minut, una cosa així. Sí, sí, sí. De l'any 69, això, eh? Sí, sí, sí. I aquí moràs un Tom Jones molt jovenet. Cert, i un Jerry Lewis també menjou. M'esteu posant les dents llargues. Demà al matí, quan estigui a casa, ho tindré que mirar, això. Molt bé. Gràcies, Andrea, gràcies. Bueno, no, més que res perquè vegis que seguim les teves indicacions, doctor. Molt bé, molt bé. Mireu, perquè jo havia sentit el Get Ball Rafael moltes vegades, el Jerry Lewis, però el que no havia trobat per casualitat és aquestes jam sessions amb altres músics, m'entens? Ja, ja, ja. N'hi ha una d'ell, amb l'Eric Clapton, per exemple, i el Keith Richards, també, una jam session boníssima, boníssima, boníssima. Sí, que a més a més es veu que ells s'estan divertint. Sí, sí, sí. Que és quan millor són els músics, quan ells ho estan passant. Sí, sí, a més a més, normalment quan un fa una cosa i es diverteix, ho transmet millor que no quan ho fa a desgana, no? Sí, ho fa perquè és la seva feina. Sí, correcte. I ara surts i cantes, i després te'n vas. Sí, sí, sí. Però si surts a divertir-te amb uns amics, m'entens? Sí. Llavors, clar, llavors són boníssims. Sí, sí. Jo he tingut la sort d'estar en unes quantes jam sessions de bons músics... i és estupendo, no?, perquè estan amb la seva salsa i es barallen, es piquen, vull dir... Jo he estat en una excepció en què estava el Cobos, el Solís Cobos, la Mònica Green, i un altre, que era com una mena de desafiu, no?, entre ells, no?, perquè algú la feia i l'altre la repetia. Ja. Molt, molt divertit. Molt bé, molt bé. Encara tenim un moment. A mi m'agradaria fer-te una pregunta... Només faltaria. Una mica, ho portava apuntat, però has parlat d'aquest tema, em sembla bé, i una mica està lligat amb això, o no, no ho sé. A França resulta que comencen a dir que si les pròtesis mamàries poden ser causa de... I Sanitat Espanyola diu que no. Bé, diu que no. Ho minimitza. Tu tens alguna notícia d'això? Sí, el problema és que van haver unes pròtesis de mama, que eren de silicona, i abans podien rebentar-se llavors aquesta silicona actuava de fet com una metàstasi, o sigui, podia entrar amb el drens i llavors això es va substituir després per unes de soja i bueno, no acaba de quedar clar si aquests productes que van perquè clar, la pòtesis de mama ha de quedar flonja no li pots posar una pòtesis de mama rígida i perquè sigui flonja doncs ha de ser un producte malejable llavors aquest producte marejable normalment va encapsulat i si se surt d'aquesta càpsula pot provocar tornem a lo mateix tornaríem a lo mateix provocaria que acudeixin cel·lules més adultes ja que el mutar podrien ser una causa de càncer ja, ja, ja ara, no tampoc sé en aquest moment ni crec que ho sàpiga ningú si és el propi producte el que protegeix el càncer, o això que he dit que estimula el procés reparatiu, i que aquest procés reparatiu seria el que propiciaria que el teixit mutés i es combatís en mutes. Ja, ja, ja. Tot el que he dit, el càncer ens falta, ens falta. Falta molt. Sí. La prova és que estem curant moltes coses, però el càncer el continuem curant a base de destruir-lo. No tenim altres alternatives. Ja, ja, ja. O sigui, el que fem és, mira, si el trobem a temps, doncs el tallem i el traiem i el llancem, no? Ja està fora. Si ens ha metestatitzat, doncs hem de posar productes, no?, com els citostàtics, no?, que el que fan és matar les cèl·lules allà on les troba. Maten les cèl·lules del càncer i algunes més. I algunes més. Les bones i les dolentes. Sí, per això vull dir, en aquest moment encara no això del càncer. La veritat és que anem sabent que a vegades més... i jo crec que al final la batalla del càncer es guanyarà per la via molecular o sigui enganyant aquestes cèl·lules malignes i fent-les que es tornin bones o que elles mateixes s'apoptissin que s'autodestrueixin com si se suïcidin la batalla contra el càncer es guanya de dues maneres una, la prevenció, el diagnòstic precoç i llavors entraria la quirúrgia Però quan ja passa d'aquí, quan ja està invadit i ja està metastatitzat, hi haurà que anar cèl·lula per cèl·lula. I això acabarem amb una gava a nivell molecular. Molt bé, doncs moltes gràcies com sempre per les teves explicacions Jo el que espero és que s'entenguin Jo no em considero un gran científic i la veritat és que normalment quan expliques coses d'aquestes les arribo a entendre jo diria que bastant bé Potser el que no acabo d'entendre és perquè al meu nivell científic no hi arriba més La meva neurona no corre La intenció és precisament que s'entengui per gent que no necessàriament tingui un elevat nivell científic. Ja, no, no, però ho fas molt aclaridor. Jo sempre dic, quan expliques alguna cosa d'aquestes, sempre, quan acaba el programa, comento, avui ha estat, la sessió clínica ha estat molt aclaridora, que normalment és com és. Aquesta és la intenció. Moltes gràcies, doctor. Bona setmana. Fins el divendres que ve. La desbernada. Bé, ja tornem a estar aquí. Per sorpresa, tenim el locatori ple avui. Això sembla ja a les Rambles. Comencem amb quadre i acabem que s'obre gent. No, s'obre mai ningú. Comença a fer caloreta. El caloret aquest... Gràcies, gràcies. És que té fred. És que estic delicada. Te l'ensenyo? Ui, sisplau, sisplau, sisplau. Per això te'ls vull ensenyar. sisplau estem a l'aire no sé si veieu el pebrot vermell aquest d'aquí jo estic assegut avui tenim la sort l'Armand que ha dit a mitja tarda que no vindria està aquí amb nosaltres moltes gràcies Armand per fer aquest esport i avui tenim també la gran sort que tenim aquí el senyor Inglés. Què tal? Molt bé. Com estem? Home, avui és un dia per no perdre salt. Hi ha molta cosa de què parlar. Per això, per això. He mirat d'escapar. Ara tenim aquí el cuiner... No, no, que estem bé. Però el cuiner substitut està una mica així... A congojao. Sí, a congojao, perquè, clar, el cuiner oficial ha dit que ell no fa recepta avui, Però és que davant d'un il·lustre cuiner com ell, les meves receptes són... A veure, d'entrada jo no soc cuiner, soc pastisser. Bueno, suposant que sigui algo. Bueno, vale, de acuerdo, aceptamos esto, pastisseros. Farem dues salses, va. Una que l'he provat, l'altra no, però bueno. Això pot ser... Pinta bé. Si encara bellugues les pots dir. Sí, no, no. Una és molt... Ha posat la sintomia? Sí, tira, tira. Ves parlant. Farem una salsa brava però amb iogurt. Aquesta l'he provat... Però això és per les patates. Per les patates braves, correcte. Aquesta l'he provat És especial, però és una salsa més lleugera que la mayonesa, que és supercalòrica. Jo vaig fer servir un iogurt grec. marca blanca light i la veritat estava prou bona i li donaven un to bastant agradable sí, picarem a part són ingredients que tens qualsevol solter té la respecta mira, és un dent d'all un all un diente una culleradeta una culleradeta de pimentó picant o pebre vermell picant, seria la traducció correcta, i un iogurt natural. Jo vaig fer servir en lloc d'un iogurt natural, un iogurt grec, perquè el trobo més cremós. Azucarà o no? No, sense sucre. Si posa iogurt natural, posa iogurt natural, perquè l'acides és diferent, eh? Hòstia, doncs a mi el grec em va agradar. Natural vols dir? Natural fet a casa. No, el iogurt... Danone, coi. Danone va ser de la nevera, conyo. Danone, Danone. Perquè no sigui un iogurt grec. és que tenia iogurt grec en aquell moment i el vaig fer servir però que si et poses això a prova-la veuràs com canvia perquè l'acidez és diferent l'hi vaig veure fer el nostre amic el James Olivier aquest fot un esbastell li posa xili a tot Sí, és un tio molt... James, Jamie, Jamie, Jamie Olivier. Fa receptes amb 15 minuts i mitja hora. Espectaculars. O sigui, et fa un menú... Qualsevol cosa. A més a més, et fa perdre allò de la por de tocar les coses. No, no, no. Perquè si fot amb greps, amb peus, tot el que vulgui fer. És espectacular. I aquest fàger on surt? Jo el veig al Canal de Cuina. Canal de Cuina. Però la típica fusta que fas servir tu per tallar les coses, la ceba i vas netejant, no sé què... Ella allà hi fa claquer. No, no, ella et treu el pollastre del forn, el tira allà sobre, te'l talla, te'l desmenuza per tota la taula i la mateixa fusta la serveix a sobre la taula. I queda tan anxo. Molt casolà. i li vaig veure haver fet la salsa i la veritat és que jo ja et dic, vaig fer servir un yogur grec i llavors és picar la llet molt finet ell feia servir un trinxador d'ajos que no l'he trobat enlloc N'hi ha, eh? Sí, però no funcionen bé. Almenys el que jo tinc. Jo en tenia un que funcionava molt bé, però l'he deixat. I llavors ell feia servir aquest... No és el mateix. No és el mateix? No és el mateix, tinc el xafat. Jo ho anava a dir, allà queda xafat com si fos un puré d'all. És igual que la ceba a rotllar o a picar. A veure, no ens trobem que la cosa pica bé. Agafes el dent d'all o dos dent d'all, com t'agradi, picaret molt finet, molt finet, en un bol, posem l'all, posem la cullereta de pebre vermell dolç o picant, Com vulgueu, vale? Picant, picant. Picant li dóna un... Jo vaig... No, jo el problema és que, com no sabia si va picar molt o poc, vaig posar meitat i meitat. Bueno, doncs ja està. Per anar provant. Si t'agrada més picant, més picant. Llavors, iogurt, i ho remenes, remenes, remenes, remenes, remenes, que s'integri tot i queda d'un color, doncs, salsa brava, picant. Rosau. A mi no em va quedar tan vermell com aquí a la recepta. Tirant-ne rosat. I seria un substitutiu de la salsa que es posa normalment a les patates braves. Home, Aquí el que fas és canviar potser l'oli, no? Jo li anava a preguntar, perquè hi ha la salsa... Una maionesa que es fa amb llet. Llet, oli... Ja et dic, i al nivell calòric, ell ho deia, que al nivell calòric no són les mateixes calories, però és una salsa ràpida de fer... Un iogurt, qualsevol persona té un iogurt. I segur que és bona, segur que ha de ser bona. No, no, havia dit, justament aquell dia havia comprat el iogurt estil griego, marca blanca no sé què, no sé quan, i vaig estrenar, dic, va, ho faig amb aquest, i vaig pensar que com més cremós potser... Sí, deu quedar més suau, la textura millor i tal, però el punt d'acidesa no és el mateix. No, això sí. I quina és la que no has provat? No, no, no, no. Ah, no, no, no. Com no l'has provat? No, no, perquè avui el tema que ens ocupa i preocupa ara és... A mi no, home. L'Armand posa cara de... Jo he venido a hablar de mi libro. Sí, sí, sí. Tots hem vingut a parlar del nostre llibre. Comencem ja, doncs, la secció d'esports. Començarem... L'hi fots tu o l'hi foto jo? Jo que el tinc més... Anem a parlar de coses sèries. Anem a parlar de coses sèries. Primer, que el Mundial de Qatar es jugarà el novembre-desembre. Fantàstic. Això no és important. No és important? El sorteig de la Champions. Aquí ja començava a tocar coses interessants. Pero que... Bueno, ante todo, Mariano. Mariano, buenas noches. Manifiesta-te, Mariano. Bueno, Mariano... No sé si 5-0 o 0-5. Eso es una buena manifestación. ¿Pero estamos hablando de Champions o de Liga? Estamos hablando de Liga. La Champions todavía queda para la final. ¿Para la final? Bueno, pero... Pero lo tienes claro con los colchoneros, ¿eh? Hombre, sí, sí, yo clarísimo. Los que no lo tienen claro son ellos, pero yo lo tengo clarísimo. Este año de los 4 o 5 partidos que habéis jugado, mal, ¿eh? Bueno, mal no, bien. Realmente los partidos que no importan no hace falta ganarlos, los que hay que ganar son los importantes, los que quedan para la victoria. Ahí duele. Pero bueno, los de la Lepi tienen también un, digamos, es su sino, ¿no? Sufrir, sufrir, ganar de vez en cuando y luego idealizar un poco toda esa victoria y todas esas cosas que han ganado generalmente. Podéis reconocer que no os apetecía para nada jugar contra el Atlético de Madrid porque ya no los precedentes, estamos hablando de hace un mes, os han ganado cuatro partidos, si no recuerdo mal, el de Liga... Dos eliminatorias de Copa del Rey. De Copa del Rey, sí. ¿Y el cuarto cuál es? El de Liga también. Ah, es verdad. Bueno, queda una mica més bien, pero es verdad. Son los últimos cuatro partidos. Y el penúltimo, que sería el de la Supercopa de España. Sí. El Madrid tiene estas cosas ciclotímicas también, ¿no? Hombre, yo... Perdón. Que muchas veces... Unas veces gana y se pierde... Y otras veces es que ni le interesa ganar. Yo no sé muchas veces cuál es la situación con el Eléctrico de Madrid. Porque cuando quiere ganar, gana. Pero no siempre le apetece ganar. El Cholillo creo que algo tiene que ver, María, ¿no? Sí, hombre, claro. Vamos a ver, el Atleti siempre ha sido un gran equipo dentro de sus posibilidades y el Madrid siempre va a querer ganar. Un tanto apocado, ¿no? Ya veis cuántos años, 18 años en que os ganarán. ¿Es posible? Era una barbaridad, o sea, era una media absurda. Es que yo creo que ni el Betis, ni el español, en fin... Son estas cosas que ya sales al campo y dices... Yo creo que pensaba el Madrid, bueno, si en los cinco minutos vamos a meter dos goles y ya está el partido sentenciado, ¿no? ¿Y puede que la tendencia haya cambiado y haya 18 años de lo contrario? ¿Tú cómo lo ves esto? Sería guay, ¿eh? Cabe dentro de lo posible. También hay que tener en cuenta que muchas veces hay equipos de fútbol que no siempre suelen ser de los más importantes, muchas veces, que te tienen tomada la medida y le puede pasar Madrid al Barcelona, al Atlético de Madrid ahora, a cualquier equipo, que viene un equipo que te tiene tomada la medida del juego por jugadores o por entrenador o por sistema de juego y te hacen la puñeta sistemáticamente. Hombre, el rollo de insistir con la BBC, como decís vosotros, el 4-3-3 este, yo creo que sin Modric en medio, con el cross un tanto fundido... era un poco, en catalán sería gusarat atrevido, osado y habéis insistido en ello bueno, Encelotti básicamente que es el que hace la alineación para jugar en el campo, pero yo creo que vamos, podía haber variado buscando otras fórmulas tácticas, me da mi la impresión pero bueno, en fin, yo que siga el tema y este domingo también lo espero con las plantillas que tiene el Madrid como la que puede tener el Barcelona o el Atlético de Madrid pues tiene jugadores para jugar al Al 1-2-3, al 4-5-6, al 3-4-3, al que quieran. Hay jugadores para correr y jugar. Que los jugadores son los que te marcan en cierta manera el resultado final en el campo. Si tienes unas piezas puedes jugar a una cosa, pero parece que es intocable la delantera de tres, que también le pasa en cierta manera al Barça. Este domingo, ya hablaremos de ello, me imagino, también considero que, porque el último partido que hemos jugado, no sé si tú lo viste... El del Manchester? No llegué a verlo entero, però sí vitrocito. Un recital de Messi impresionant. Però que se nota faltar el centro del campo en el Barça, perquè era un pasacalles, pràcticament. Si encontra faltar Busquets... Que no está descartado para el domingo, claro. Parece ser. Igual no sale de inicio, pero puede jugar. Busquets de aquellos tíos que parece que no hace nada, pero limpia mucho. Y después, a Radera, Tea Mascherano, que también es un mich libero, que cuando nada surtía tallar, sale a cubrir espacios. Una buena conexión. Un buen tándem, exacto. Mascherano es un grandísimo jugador... que lleva mucho tiempo jugando en posiciones que a lo mejor no eran las suyas en otros tiempos y sin embargo está dando un rendimiento magnífico. Se ha adaptado de una forma fantástica. A mí hace dos años hay que decir que me exasperaba el tema. Y estaba un poco mosca porque claro, cuando empezó en su faceta de central evidentemente la carencia la tenía porque jamás había jugado allí y para mí a veces, hostia, yo no lo veía para nada. Pero se ha de reconocer que es un grandísimo jugador... Como pocos. Además, siempre a la sombra. Él no quiere destacar. Es un jugador de equipo imprescindible en cualquier... Saca siempre balón bien controlado. Hay ocasiones que no. Hay ocasiones que patada seguiría hasta, ¿no? Pero por poco que pueda, siempre saca balón controlado. De central es un poco complicado a veces. Cuando juega entre central, con su visión mediocampista, a veces es difícil... saber qué neurona en ese momento está funcionando, si la de más central o la de más mediocampista. Porque uno siempre tiene creencias en alguna situación en el campo. Lógicamente. Pero lo que hay que ver es la media. Muchas veces no la cosa puntual de si falla un pase, de que si alguien le regatea, de que si no hace una cobertura en un momento determinado como central. A mí me parece que eso son anécdotas de juego muchas veces, como las puede hacer Sergio Ramos o como las puede hacer cualquier central del mundo. Y si no hay tienes a los centrales del Paris Saint-Germain, que ya hablaréis vosotros de ellos, me imagino, a David Luiz y al Thiago, son grandísimos centrales, pero también se las tragan dobladas de vez en cuando. O sea que ahí también vosotros tendréis algo que hacer en los cuartos de final de la Copa de Europa con ellos. A ver, nos van a dar trabajito, ¿eh? Sí, nos han dado. No es lo peor que nos podía tocar porque hubiera sido peor jugar o contra vosotros o contra el Atlético de Madrid, está clarísimo. Porque no apetece para nada, no nos engañemos. Porque es el equipo con el que te estás viendo, en este caso vosotros, como nos ha pasado otras veces contra el Madrid de nosotros. Es que nos cruzamos con ellos por la calle, joder. Hombre, es un continuo. Y claro, tener diez partidos en una temporada acabas un tanto aburrido y estresado de la historia, ¿no? Sí, sí. Pero bueno, afortunadamente... Nos ha tocado el Mónaco. Bueno, buen equipo también. Sí, ¿verdad? A estas alturas ya no hay malos equipos. Hombre, desde luego las semifinales pueden ser interesantes, ¿eh? Porque uno de los dos caerá, está claro, o Real Madrid o Atlético de Madrid. El Barça esperemos que se clasifique. Y de las otras eliminatorias, hombre, de entrada parece que será el Bayern contra el Porto y la Juve que tiene la perita en Dulce, que es el Mónaco, ¿no? Sí, però el Mónaco ha de sorpreses. No, exacte. Una sorpresa està abierta a tots, inclús al Barça, al tanto el PSG, que eliminó el Chelsea a casa seva. Sí, però no seria tan sorpresa que el PSG eliminés al Barça, no és tan sorpresa com que el Mónaco eliminés... Me parece que en la Ida no juega el Ibrahimovic, me parece. No, en el de Ida, en el de Ida no. El de Ida, además, es en París y es una cierta ventaja, no juega ni Berratti ni Ibrahimovic. Berratti, gran jugador, Ibrahimovic, pues depende cómo le dé. Bueno, si no abre la boca... Si se lo tomara en serio, pero muchas veces se le va, como dicen, la olla y... O rompe a alguien. Es de estos jugadores que muchas veces son tan grandes, tan grandes, que se quedan por el camino, no llegan a... un poco lo que es el genio de Messi, te pongo por un ejemplo, o sea, la genialidad de Messi que ya puede estar cojo. Estos son palabras mayores, ¿eh? Es otro peldaño. Bueno, es otra dimensión. Vamos a dejar la Champions, que ya habrá tiempo de hablar de Champions, y vamos a hablar de... Del clásico. Acentrarnos en lo mollar, en el tema. Venga, ¿quién rompe el hielo? La alineación la tenéis clara, supongo, ¿no? ¿De quién? Hombre, del Madrid, está claro. La del Barça, la podemos, creo que, cantar todos. La única duda sería el Kem Kuman trataban, ¿no? Nosotros no cantamos nada, ¿eh? Somos como los panchos. Entiendo que Valdés estará en la portería, ¿no? Sí, sí, sí. No, no, no. Igual estará en la portería del Liverpool, ¿no? O del Manchester. Perfecto. No, pero que en el caso del Barça creo que la única duda es la lesión de Busquets que seguramente no juega y en un inicio muy probablemente, quizás es la sorpresa que digamos que sería la alineación que podríamos recitar de memoria, ¿no? Si juega en el centro del campo Busquets pasaría a jugar de central Mascherano. Si no, serà Maixera el que jugué en el centre del campo i segurament tornarà a jugar el mateix Matier, que va fer un excel·lent partit, per cert, en la defensa. I el resto ja lo podemos saber. Alves Alba, Piqué, que està inconmensurable, el portero de la Liga, que és bravo, no? I després tindríem... Segurament Iniesta, que jo em vaig quedar amb ganes, ara aprofito... I Rakitic. Rakitic, exacte. Però que jo hagués preferit que sortís en Xavi al partit del Manchester i potser en el del Madrid, no sé fins a quin punt també m'interessaria que sortís. Sí, per controlar el centre del camp. Exacte, perquè si no el centre del camp no existeix, que és el que ens va passar a Manchester. I la delantera no fa falta ni que te la digue, Mariano, que ja la sabes tu. La sabes hasta tú. Hombre, yo voto por Suárez, por Neymar y por Messi. Yo también creo que no las has encaminado. Sí, sí, en el orden que quieras es igual. Yo creo que ambos equipos, lo que tienen claro, ambos equipos serán las dos delanteras. Luego ya veremos el resto, ¿no? Salvo por lesión, las dos delanteras están claras. Lo único que espero es que, aunque podría ser divertido, a ninguno de los dos entrenadores... Luis Enrique no parece muy dado a eso y Ancelotti creo que tampoco... Hombre, es que no se atreven. Como sienten a uno de los tres o de los seis, este partido creo que se monta gorda. Tengan un ataque de entrenador de esos que cogen y dicen pues ahora tengo que yo que marcar el partido de alguna forma. No veo yo... No veo yo a Ancelotti con... No creo que les va a dar ningún ataque de estos. Difícilmente. ¿Jugará Casillas o qué? ¿Cómo lo ves? Y Casillas va a jugar. Sin duda, ¿no? Sí, sí, sí. ¿Casillas? Sí, hombre. Sí, sí, sí. Por lo menos hasta que venga el día que está por detrás de él. Tiene que poner a Casillas porque si no es... ¿El último partido jugó Navas? Sí, el Keylor Navas, sí. ¿Llegó a tocar la pelota con el Eibar? Pues no sé si la sacó de la portería alguna vez. Pero vamos, no, no, no, no. Pues de todas formas hay que decir una cosa, es un grandísimo jugador en caliente, ¿eh? O sea, Navas es un grandísimo portero, siempre que le estén bombardeando la portería continuamente, ya lo ha demostrado. Pero en frío quizás es una historia. Pero en frío, una cosa, es lo que ha pasado siempre en los centrales de los grandes equipos, y en el Barcelona también lo ha pasado alguna vez, es decir, no es lo mismo un equipo que juega a un 4-4-2 y echado para atrás, te pongo por un caso, que a un 4-3-3... Quedó mirando tú. A un 3-3-4, vete tú a saber. Entonces los centrales y los porteros están... Y claro, no es lo mismo. El portero de un equipo chico que lo para todo y está caliente. Que se lo digan a Lopetegui, por ejemplo. En eso estamos de acuerdo, que se ha de ser de una pasta especial. Te llegan tres veces, pero las tres veces que te llegan, te llegan a contrapelo. Y la tienes que parar sí o sí. De ahí vienen los puntos y de ahí vienen luego los campeonatos. El otro día con el Manchester... El portero se salió. Sablaba que eran tres porteros en contras d'un, tú. Y de este, que sacó un par... Un par de manos buenas. Un par de manos buenas. No llegaron más. Hay que luego ver cómo sigue Joe Hart en la portería. Porque hay porteros y porteros y hay mucho portero. Hizo el partido a su vida. Yo creo que sí. Vamos, que sí. Se tira al suelo y directamente le van las pelotas a él. O sea, no hace falta ni que vaya por ellas. Qué partidazo se hizo. Pero bueno, ahí estaban los que estaban para decir, mire, no tendremos medio campo, pero tendremos oportunidades. Y al final, bueno, pues. Hombre, se puede ver un partido muy abierto. Si los dos juegan, los dos equipos juegan con 4-3-3, puede ser un partido muy abierto. Hasta puede ganar el Madrid y todo. Eso lo ves más complicado. No me extraña. Que el Madrid gane no es difícil. Que el Madrid juegue... Ya es otra cosa. Esa es otra cosa. Pero que gane, pues mira, entra dentro de lo posible porque el fútbol, a fin de cuentas, no es una ciencia exacta. Eso es un tópico. Mira, como tú decías, un ataque de entrenador, no sé, pero que sería un signo de inteligencia, que no creo que vaya a tener Ancelotti porque no se va a atrever, sería que las últimas veces por eso ha ganado o nos ha ganado en alguna ocasión el Madrid, es poner un cuarto centrocampista, que es cuando le ha creado problemas al Barça, porque le ha creado superioridad numérica en el centro del campo, entonces hemos sufrido y de qué manera. El Madrid tiene un problema en la BBC, que si marca goles como... como quien hace churros el churrero, pero ahí tenemos para mi gusto, Bale es un grandísimo jugador, pero que tiene un espejo en Cristiano Ronaldo, es decir, son como dos gotas de un espejo. Los dos fuertes, rocosos, Benzema es un artista, cuando quiere lo hace y cuando no no. Neymar es un artista y cuando quiere lo hace y cuando no no. Cristiano no tiene nada que ver con un jugador como Messi. Messi es un genio y así, literal. Y Cristiano es la fuerza bruta del intento de superación personal y más, más, más. No es que Messi no lo tenga. Tantos jugadores que no cooperen en la defensa... A mí me gustaba, aunque al principio, James, el que está lesionado, Precisamente por eso, porque empezaba a defender, empezó defendiendo, defendiendo, defendiendo, se hizo el hueco y al final acababa como el jugadorazo que parecía que era. Y hasta Di María también echaba una mano en su momento. Di María en sus tiempos también era un jugador que corría arriba y abajo. Esto sí que fue una gran equivocación del Madrid, echar a Di María. Es quizás la peor equivocación que ha cometido el Madrid en un traspaso. María y Ozil. Ozil. Ozil iba para genio, pero... Un poco vago, ¿eh? Si hubiera Luch peleado un poquito más, y no creer que con tres jugadas de genio podía solucionar un partido, porque al final le comían la moral rápidamente, llegó demasiado pronto, era demasiado bueno, y la moral o la actitud tampoco era la La correcta. Lo de Di María estaba a la altura casi de cuando os quitaste de encima a Makelele. El presidente dijo y este fuera. Y ahí fue cuando se acabó los galácticos. Se llama Makelele. Es moreno y no hace más que correr. Este no vende camiseta. Fuera. Fue un gravísimo error. O cuando entraron a campeón después de ganar la liga. En el Barça no andamos horas también. Son ataques de presidente. Son ataques de presidente más que de otra cosa. y luego fichar al Consell Sao y a todos aquellos que se ficharon por una porra de millones para nada pero son cosas que les pasan al Madrid-Barça esta vez no puedo deciros que vais a ganar porque no lo pienso así aunque podáis ganar por una razón en mi caso lo pienso en principio porque el Madrid si empieza a meter goles como Soles se puede desbocar pero últimamente le cuesta O sea, ¿qué? No acabo de entender. Es decir, tú apuestas porque... Yo apuesto por el Madrid. Porque el Barcelona está muy lanzado. Y no siempre gana el que dice que va a ganar. No, no, lógicamente. Claro que la historia está llena de ejemplos que nos lo podían asegurar también esto. Pero digo que... Más que lo que pensemos, realmente, ¿qué es lo que crees que pueda pasar? ¿Cómo ves tú el partido? Yo el partido lo veo a favor del Madrid. Sinceramente. Por varias razones. La primera, por lo que te digo, como el partido de Manchester en el último, que fue una genialidad de partido, el que hizo el Barcelona, pues también le podían haber caído varios de haber estado un poquito más, pero más casi por varios al Barcelona me refiero. ¿Pero viste el partido? Me lo corroboras. Sí, luego del partido entraron varias veces a rematarle a... No, sin duda, sin duda. Entonces... Yo sinceramente también es la única pequeña duda que yo tengo. Es decir, que o defendemos, digamos, manejamos mejor el centro del campo o se pueden tener problemas. Ahí han de estar muy concentrados. Sabemos que todos los jugadores son muy buenos, pero va a ganar con tanta igualdad de jugadores y con tanta igualdad de potencia de fuego... va a ganar el que más corra y el que más presione y el que más entregue en el partido. Pero ahí es donde yo también confío, Mariano, pero ahí es donde yo también confío, por contra, en que el Barça va a salir hipermotivado. Hipermotivado, porque es una manera... O sea, que el Madrid va a salir a todas, eso sin ningún género de dudas, porque tenéis un problema importante encima, que es una falta de resultados últimamente, de seguridad, etcétera. Y lo que os puede solucionar la papeleta es pegar el zarpazo aquí, ganar en Barcelona, aunque sea por 0-1, es igual, ya sin goleada. Pero eso daría un subidón importante. Al Barcelona hay que ganarle por lo que sea, sí. En el caso del Madrid, cuidado. Está claro. No, no, al revés nos pasa exactamente igual, ¿eh? Yo firmo el 1-0, ya. Además tenemos que lucirnos porque me parece que, no sé si es la Luz Hansa o una de estos... No, Turkish Airlines. ¿Quieres sponsorizar o qué? En los vuelos, todos los... En todos sus vuelos, el partido del Madrid-Barça. Ha llegado a un acuerdo con la televisión y va a echar en los vuelos de Turkish Airlines el partido del Madrid. Sí, mientras la gente esté volando. Tú, ¿cómo veus, Armán? Tú no tienes nada que decir a todo esto. Estos disparates de... No, no. Es broma, ¿eh? No, no, no. A ver, los pilotos no, ¿eh? No, no, no. Si me refería al resultado. Yo creo que el Madrid tiene un problema grave. Que es que juega Messi. Dicho esto... Hombre, viéndolo, si lo viste, entiendo que sí, y ya nos lo has dicho, viéndolo como está, hosti, da... Es que no es un partido, lleva unos cuantos partidos. No, no, para eso. Y que tiene unas ganas tremendas de enfrentarse justamente a su bestia parda, que es Cristiano, porque yo creo que Cristiano cometió un error gravísimo en la entrega del Balón de Oro. Yo es que lo escuché y pensé, uy, em se han las cagat. Sí, sí. cuando dijo aquello de que te quiero pillar y tal, y quiero igualarte o superarte, yo creo que el otro se la toma en serio. Es que es lo que le hacía falta. O sea, nos hizo un favor ese día, a los culés, a los barcelonistas. Impresionante, porque ha despertado a la bestia. Vuelve a estar, yo creo que, en sintonía con sus mejores tiempos. Y eso es lo interesante de la rivalidad. Claro, claro, se retroalimenta. Tener un rival, no voy a decir un enemigo, tener un rival, un espejo en el que verte... para poder llegar a él, que es lo que hace Cristiano. Cristiano Ronaldo lo que hace es que dice, mira, no soy el número uno del mundo porque existe Messi. Entonces, lo que tengo que hacer es intentar llegar lo más próximo que él. ¿Cómo? Metiendo goles, cuando estoy arriba, por la circunstancia que sea, como es lo que tú dices, el día del ¡uh! ese famoso, pues nada, pues es una forma de hipermotivarse. Quiere decir, que también motiva al rival, en este caso a Messi, pues por supuesto, pero es que si Messi no fuera Messi, fuera solamente Messi, o fuera solamente me, es decir, en cuanto a genialidad, pues no habría en este momento el pique que pueda haber entre ambos. Mira, te digo una cosa. Te digo una cosa. Tengo... Digo que la pequeña esperanza de que se vea un gran partido. Fíjate tú. Que no sea un partido, digamos, bronco, que no hayan tortas, que no hayan malas entradas, que no hayan malas historias. Y me gustaría, pero me gustaría, y tengo la sospecha de que puede ser así. De que puede ser un partidazo en el que ambos vayan directamente a ganar el partido. Que sea un duelo. A ver quién lo hace más gorda al otro. Y tengo ese... Porque últimamente, sobre todo en época de Mourinho y tal, ha habido partidos muy, muy rácanos, muy, muy broncos, muy, muy sucios... Muy trabados y sobre todo que ya de antemano se sabía a lo que se iba a ir. Exactamente. Directamente nos poníamos la armadura y para allá. Y a la guerra. Pero me gustaría que por una vez se enfrentaran, y me da la impresión de que este sería un momento ideal, que ambos se enfrentaran a cara descubierta, a todo, adelante. Yo no sé si recordáis, porque yo me aficioné al Real Madrid en este caso y al fútbol en general cuando era muy niño. Entonces, yo recuerdo aquellos partidos en los que todo el día, todo el partido para arriba, para abajo, todos unos, yo recuerdo haber visto jugar a Fusté, un montón de jugadores del Barcelona y un montón de jugadores de aquella época del Madrid. Entonces, yo veía, hombre, había partidos más duros que otros, pero veía las ganas de jugar, las ganas de superar, el correr, el siempre encima del otro. Quitando excepciones que siempre las hay en todas partes por los jugadores que son nobles por sí mismos, como cualquier otra cosa. Otra cosa es el entorno que pueda rodear a un jugador, como en los tiempos de Benito, que decían Benito, que no pase. Y no pasaba. Uno de los dos. Exacto. ¿Pasa la pelota o pasa el tipo? Exacto. Pero bueno... Bueno, unos cuantos, ¿eh? Últimamente Pepe, etcétera. Ramos. Sí, bueno, Pepe, incluso aunque no se lo digan. Pepe incluso en su casa. Tiene iniciativa, sí. Su mujer va con el finillera por el pasillo. Pero bueno, estas son cosas que ocurren. Pero quitando esos momentos de pequeños o grandes del Lícer, vamos a decirlo así, y creo que se está medicando ya para ello, Pepe es un grandísimo central, que si fuera un poquito más guapo y tuviera una novia como Shakira o similar, o Rihanna o una de estas, ¿acordes? Pues hasta podría ser... Buena gente. Sí, sí, sí. El problema es que se llama Pepe, tiene los dientes que tiene. Y que ha hecho las cosas que ha hecho. Eso está ahí y no se lo perdona nadie. Espero que tenga el día de los de jugar bien. Yo también reconozco que a mí me encanta como central. Exactamente como jugador. Cuando hace las tonterías que hace y las barbaridades que ha hecho, evidentemente no me apetece para nada. Somos todos inteligentes y a mí tampoco me gusta cuando pierde el sentido. Con Mourinho de todas formas lo perdía más. Que el otro le escondía la oreja hasta volvernos locos no nos cabe duda. Es que Mourinho ya lo perdía él antes. Sí, pero es que además tenía una especie de comunicación con los jugadores, no sé si verbal o no verbal, pero cuando veían la mirada de Mourinho había alguno que se fundía en negro, como Pepe. Y Pepe iba. O sea, no sabía dónde, pero iba. Y al final, si no daba pelotania al jugador, lo pisaba. ¿Daba hueso o lo que fuera? Lo que fuera. Hubiera abierto un hueco en la grada también. Tengo el secreto deseo, o sea, creo, la premonición, digámoslo así, de que puede ser un partidazo tú. Me encantaría que fuera un partidazo. Yo lo que sí creo es que no va a ser un partido de muchos goles. No lo sé. También me gustaría. No lo sé. No creo que sea un partido de muchos goles. Pero me gustaría que fuera un partido de muchos goles. A mí también me gustaría. Un 6-4. He sido de los que prefiero un 5-5 o un 6-5 que un 0-0 y... Si vale hasta el penalti justo en el último segundo, pues bueno. Lo bonito del fútbol es el gol. Si no hay gol, bueno, sí, puedes ver alguna jugada, pero no terminas de... Bueno, esto se lo preguntas a los entrenadores que después hay un pasmo. Bueno, Clemente no entra en esto. Sabes que te vas a tener que mojar, ¿no? Y dar un pronóstico. Sí, sí. Bueno, pues vamos a empezar, que si no luego os enrolláis mucho. Sorpréndenos. Resultado, Mariano. No, yo no sé si voy a sorprender o no. Yo voy a decir, lo tengo que decir porque así lo siento. Barça 3. No te cortes. Madrid 4. Buena, buena, buena. Tres goles de Messi. Yo pienso en un 2-0 o un 2-1. Sí. Yo iba a decir este resultado, pero para no decir el mismo diré 3-2. Marc. Yo diré 6-2. ¡Hala! No, no, no, atención. 5-2. A la altra. Y vamos a... Para que no se ha dicho, vamos a hablar con la otra merengue que tenemos en el estudio. ¿El merengue? Sí, que es Andrea Bueno. Pues yo voy a seguir... Sí, sí, ¿qué tal? Voy a seguir con la porra que hemos hecho aquí en la ràdio. Yo voy a poner un, dos, tres. Un, dos, tres. Sí, yo confío. Yo, si no os sembla malament, votaré per l'Emilio, el nostre director. 3-0. A l'Emilio 3-0. 3 de Messi. Bueno, pues, ya que hablamos de Emilio, ya sé que hay gente que no le gusta, pero Emilio hace años el martes que viene. I des d'aquí, moltes felicitats, Emilio. Esperem que aviat tornis a estar aquí amb nosaltres. Moltes gràcies, Mariano, per aquesta doble col·laboració del dia d'avui. I també moltes gràcies... Mariano, hasta la setmana que viene. Hasta la setmana que viene. Moltes gràcies als altres. Avui hem tingut la sort, hem comptat amb la presència de l'Esidra Anglès, hem comptat també amb la presència de la Isabel Almató, l'Òscar Ramos, que ens ha marxat, el doctor Santiago Barambio per telèfon, el Josep Maria Montes, també amb la predicció del temps, el Marc Simón, que ha estat aquí a l'estudi des de primera hora amb mi, L'Armand Garcia, que a pesar de que havia dit que no vindria, ha vingut. I tot això ha arribat a vosaltres. Gràcies a l'Andrea Bueno. Fins la setmana que ve. Bona setmana. Fins demà! Sintonitza el ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just. Llora't també per tu, ràdio d'Esperm.