Del 155 i Florida a la Vantablack de Pyeongchang, onada de fred, efemèrides, ciència contra el càncer, agenda local i tertúlia Barça

Divendres que ve. Després ho parlem, vale? A les seves esquenes... Quan pagueu? Això fora d'antena. A les seves esquenes ho decidim, vale, Nil? Et sembla bé? Sembla bé o no? Es paguen perxeros. Encantadíssims d'haver vingut tots aquí, els nostres acompanyants. Doncs molt bé, ens veiem divendres que ve. Ha estat un plaer, Oriol Jiménez. Gràcies a vosaltres. Adrià Climent. Moltíssimes gràcies. En Ricard Calvo. Moltes gràcies. I Marc Noia Freixanet. Gràcies, guapo. Adéu, Nil. Ens veiem la setmana que ve, guapo. I em despeteixes al públic, és molt desagradable. Adéu, públic, i adéu, jo, Adrià Vilà, com sempre. Ens veiem dimendres que ve. Bon cap de setmana. Gràcies. Amor. Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Noi! Messi! Fins demà! fa 16 anys! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! Fins demà! el Prat! Un AVE que vagi des de l'aeroport de Girona fins a l'estació de Sants. Una nova matança a un institut d'Estats Units, aquesta vegada a Florida. I també emparant-se en l'article 155, el govern Rajoy estudia modificar l'ensenyança del català a l'escola. Concretament, vol que en el moment de l'inscripció, hi hagi una casella, no? Al fons d'inscripció que digui si vol l'ensenyança en català o en castellà. Bé, li pot sortir això com... Un tir per la colata. Sí, com el dia que va ser, el 21 de desembre. Sí. Doncs li pot sortir igual. Sí, sí. Bé, curiós, la última notícia, bueno, notícia d'avui, la Guàrdia Civil vincula a Elsa Artadi en la preparació de l'1 d'octubre. Està vist que el que soni el teu nom com a candidat a la presidència de la Generalitat pot comportar perill. Sí, es busca qualsevol excusa per... Sí, sí. O sigui, la Jorquera és al carrer, a la presó, al Puigdemont, un altre que pot ser president, doncs que no pot venir perquè si ve l'engarjolan. la Marta Rovira ja li han tret coses, no sigui que la facin candidata. Sí. Sí. a la presidència de la Generalitat. No, també. També, també ha col·laborat, tothom ha col·laborat. Jo voto a Miqui Maus com a candidat a la presidència de la Generalitat. A veure si a què li agrada, el senyor Rajoy. Bé, anem al sol i la lluna. Vinga, avui el sol ha sortit a la vent d'hora a les 7 del matí i 43 minuts, i s'ha post, fa una estona, a les 6 i 27 minuts de la tarda. Bé, sí. En canvi, la lluna ha sortit a les 8 i 10 del matí i s'ha post a les 7 i 8 minuts del vespre. Exactament. I demà el sol sortirà a les 7.42 i es pondrà a les 6, quasi dels quarts de 7, 29. I la lluna sortirà a les 8 i 41 minuts i es pondrà a les 8 i 9 minuts. La lluna està minvan, minvan, minvan, minvan, tant que el dijous serà nova. Serà nova. O sigui, d'aquí una setmana serà ja lluna nova. Molt bé. Molt bé. Doncs anem per les efemèriques, coses que han succeït el dia com avui, però de fa uns quants anys. Uns quants, uns quants. Sí, comencem per l'any 1521. Per exemple. Ahir mateix. Doncs en aquest any, tal dia com avui, 16 de febrer, a Burgos, es va fer públic l'edicta, l'edicta Worms, que havia signat el rei Carles I d'Espanya el 17 de desembre de l'any 1520, en què condemnava els anomenats comuneros. Qui eren els comuners? Doncs mira-t'ho. La guerra de les comunitats de Castella va ser l'aixecament armat dels anomenats comuneros, esdevingut en la corona de Castella des de l'any 1520 fins al 1522, és a dir, al començament del regnat de Carles I. Les ciutats protagonistes van ser les de l'interior de Castella, situant-se al capdavant de l'alçament, les de Toledo i Valladolid. Alguns estudiosos qualifiquen la guerra de les comunitats com una de les primeres revolucions burgeses de l'era moderna. L'aixecament es va produir en un moment d'inistabilitat política de la corona de Castella que s'arrossegava des de la mort d'Isabel la Catòlica al mal l'any 1504. A l'octubre de l'any 1517, el rei Carles I va arribar a Astúries, provinent de Flandes, on s'havia autoproclamat rei de les seves possessions hispàniques. A les Corts de Valladolid, el 1518, va arribar sense saber parlar prou feines al castellà i portant a ser un gran nombre de nobles i clèrics flamencs com a cord, el que va produir recels entre les élits socials castellanes que van sentir que el seu esdeveniment els implicaria una pèrdua de poder i d'estatus social. Aquest descontentament es va transmetre a les capes populars. Les demandes d'impostos que van coincidir en la marxa del rei per a ser escollit com a emperador d'Alemanya va produir una sèrie de revoltes urbanes que es van consolidar i van institucionalitzar trobant un candidat alternatiu a la corona amb la reina Joana, anomenada la propietària de Castella. ha passat a la seva incapacitat o bogeria que podria ser objecte de revisió, encara que la pròpia Joana, de fet, no hi col·laboreix. Després de pràcticament un any de rebel·lió, s'havien reorganitzat els partidaris de l'emperador i les tropes imperials van assentar un cop gairebé definitiu a los comuneros a la batalla del Villar el 23 d'abril del 1521. Allà mateix, l'endemà, es va decapitar els líders comuneros Padilla, Bravo i Maldonado. L'exèrcit comuner quedava descompost. Només Toledo es va mantenir viva a la seva rebel·lia fins a la seva rendició definitiva al febrer del 1522. una època convulsa. Sí. Tant com la d'ara. Sí, més o menys. Més o menys. Ara tenien una Joana a la Loca. Saps en què s'assemblen els reis catòlics, els reis, el Juan Carlos, el rei emèrit Juan Carlos i Sofia? No. Doncs que els reis catòlics tenien Juan a la Loca. I els reis d'ara tenen a Helena Maria Txalà. Home, a aquesta noia li falta un ergor o li falta alguna cosa. No ho sé, és mestra. Mestra? Sí. De què? De parvulari? Suposo. Ostres, ara sí que m'acabas de deixar, Toni. Sí. Bé, continuem amb les de Llonsis, amb les efemèrides, va. Passem uns 400 anys, aproximadament, i ens anem al 1918, a les Galeries del Mau de Barcelona, on va exposar per primera vegada les seves obres el pintor de renom Joan Miró. Bé, parlem una mica de la biografia d'aquest pintor. Joan Miró i Ferrar va néixer a Barcelona el 20 d'abril del 1893. Va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol, considerat dels màxims representants del surrealisme. La seva obra va reflectir el seu interès en la cultura i les tradicions de Catalunya. En la seva joventut es va iniciar en la figuració amb fortes influències cubistes i expressionistes, passant a una pintura plana amb cert aire naif, que vol dir com innocent, com ho és el seu conegut quadre La Masia, de l'any 1920. A partir de la seva estada que va fer a París, la seva obra es va tornar més fantasiosa, coincidint amb els punts del surrealisme i incorporant-se en aquest moviment. en algunes entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Joan Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de la pintura per poder afavorir així una forma d'expressió que fos més contemporània i no voler doblegar-se les exigències de l'estètica ni tan sols amb els seus compromisos cap als surrealistes. Un dels grans projectes de Joan Miró va ser la creació, el 1975, de la Fundació Joan Miró, ubicada a Barcelona, allà a Montjuïc, centre cultural i artístic per difondre les noves tendències de l'art contemporàni, que es va constituir amb un gran fons d'obres donades per l'autor. Joan Miró va estudiar comerç, segons el desig del seu pare, per tenir una preparació i aconseguir ser algú a la vida, entre cometes. Davant del seu desig de matricular-se a l'escola de la llotja per dibuixar i tenir la possibilitat de les classes nocturnes, el seu pare va acceptar la petició com un hobby, com un passatemps del Joan. A la llotja es va veure influenciat pel mestre Modest Urgell. Els dibuixos del 1907 que es guarden a la Fundació Miró són una prova d'aquesta influència clara. Altres dibuixos, de poc abans de la mort de Joan Miró, realitzats amb una simple però ferma línia horitzontal i la inscripció en record de Modest Urgell, resumeixen el gran efecte que va guardar sempre per al seu mestre. Joan Miró, amb 17 anys, va acabar els estudis de comerç i va entrar a treballar durant dos anys com a empleat en una drogueria, fins que a una malaltia el va obligar a retirar-se a una casa familiar al poble de Montroig. Quan va tornar a Barcelona, jo tenia la ferma resolució de ser pintor i encara que amb reticències també comptava amb el permís patern. Entre els Premis Rebuts podem destacar el 1954 el Gran Premi de Gravat de la Bienal de Venècia, el 1959 la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Sabi, el 1959 el Gran Premi de la Fundació Guggenheim, el 1962 el Chevalier de la Legió d'Honor de França, el 1968 és doctor honoris causa per la Universitat de Harvard, el 1978 Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya sent el primer català en rebre tal distinció, un any més tard, el 79, va ser doctor honoris causa a la Universitat de Barcelona, un any més tard, el 80, va ser medalla d'Or de les Velles Arts i el 83 va ser doctor honoris causa per la Universitat de Múrcia. El mateix any, el 25 de desembre, a Palma de Mallorca, va morir. Doncs l'última efemèride que recordem avui és de l'any 1943. Heinrich Himmler decideix la massacre del gueto de Varsovia. Aquest era el madreta de Hitler? De Hitler, sí. El gueto de Varsovia va ser el major gueto jueu establert a l'Europa i durant l'Holocaust. Va ser implantat en el centre de la capital polonesa entre l'octubre i el novembre de 1940. El gueto va ser confinat sobretot als jueus de Varsovia, així com també d'altres regions de Polònia sota el control alemany. També va ser internats als jueus deportats d'Alemanya i dels diferents països ocupats pels nazis. Va ser concebut principalment com a camp de trànsit de les deportacions per una destinació final al camp d'extermini de Treblinka, entre altres. I com tal formava part de l'extermini en massa organitzat, anomenada solució final de la qüestió jueva. El gueto de Varsovia tenia una població estimada de 400.000 persones, un 30% de la població de Varsovia, que es trobaven amontegades en una superfície equivalent a dos quartes parts de la mateixa ciutat. Durant els tres anys de la seva existència, la fam, les malalties i les deportacions als camps de concentració i d'extermini va reduir la seva població a 50.000 habitants. Però, en un moment, has dit dues quartes parts, volies dir un 2,4%, no? Eh, perdón, un 2,4%, sí. Hi havia el 30% de població de Varsovia en el 2,4% de la superfície. Sí. El gueto va ser l'escenari de la major acció de resistència jueva contra el genocidi, coneguda com l'atzecament del gueto de Varsovia, iniciat a la nit del Pesach, que és la celebració de la lliberació dels jueus d'Egipte, el 19 d'abril del 1943, i va acabar el 16 de maig del mateix any, sent aquest alçament una de les primeres revoltes contra el nazisme a Europa. A principis de gener del 43, el comandant de les SS, Himmler, va visitar el gueto i va ordenar incrementar les deportacions, donant començament a la segona expulsió massiva de jueus. Això va donar lloc a la resistència armada. Els jueus insurrectes van aconseguir cert èxit. L'expulsió es va aturar després de quatre dies i les dues organitzacions principals de lluita van passar a controlar el gueto, constituint nombroses barricades i actuant en contra dels jueus col·laboracionistes. durant els tres mesos següents es va preparar per el que va ser la lluita final. Això va provocar l'era de Himmler, que va ordenar la crema de tots els edificis del gueto per obligar els rebels a sortir dels seus amagatalls. L'àrea es va omplir de flames i fum i els jueus van resistir anant als búnquers, que aviat es mostrarien ineficients per les males condicions per la conservació del menjar i l'aigua, i l'aigua a més a més per l'aire viciat pel fum. Molts jueus van morir gassejats pels nazis en els búnquers, mentre que altres saltaven dels edificis amb flames. La resistència major va ser sotmesa el 23 d'abril i l'aixecament en general el 16 de maig de 1943. En aquesta última data, els alemanys van volar la gran sinagoga del carrer Trommachie, que estava fora del gueto com a signe de la fi de la resistència del gueto de Varsovia. Fins aquí a les efemèrides. Passem als aniversaris. A veure, sembla-se que tenim el senyor Josep Maria Montes amb línia. És veritat o no és veritat? Sí, aquí sí. Hola! No, ja que el tenim, fem el temps i després continuarem els aniversaris. Exacte, molt bé. Senyor Josep Maria Montes, bona nit. Bona nit. Què? Demà farà fred? Doncs especialment a la tarda, sí. Farà fred, eh? Però al matí no. I plourà? Sí, a la tarda. Veus? No, és que jo me'l noto. I pels Pirineus com m'anirà la cosa? Bé, també, però bueno, ja anavarà. Anavarà, anavarà. Anavarà? Sí, sí. Doncs veuré anavà en directe. Fa temps que no ho veig, perquè me'n vaig a... Se'n va a trencar-se el coll. Sí, a trencar-me el coll. A trencar-me, a partir-me la nuca. Un altre cop. No, home, doncs això no, eh? No, no, no, no. A cotes altes aniràs? Mmm, aniré a Alp. Alp? Alp. Sí, que està molt a prop de Puigcerda, més o menys. 300 o 400 metres, suposo. Sí, està més... No. No? No sé, ara exactament no sé la cota. No, però podem saber-ho, mira. Bé, mentre estàs més dient... Sí. Josep Maria, és que jo darrerament tinc un baròmetre aquí dintre del cos, per tant, si algun dia no saps ben bé quin temps farà demà, m'ho preguntes que ja t'ho diré jo. D'acord. Doncs, bé, suposo que desnotant aquest baròmetre, doncs que els ve un canvi de temps. Un canvi de temps, clar. Sí, i de fet, demà, us explico, aquests dies ha pujat les temperatures, eh? De forma substancial comparat amb els dies anteriors. Sí, bueno, aquests dies vols dir ahir i avui, no? Ahir? Això mateix, sí, sí, correcte. Ah, vale. El que passa és que, com que hi ha hagut força núvols, no s'ha notat tant. Tant, però la massa d'aire sí que es nota ni molt menys freda com havia estat fa, això, tres dies cap enrere. I bé, després d'aquesta entrada càlida, doncs això s'acaba. Demà, a partir del migdia, arribarà un altre cop una massa més freda. A veure, no tan freda, això sí, com el que havíem tingut el cap de setmana, especialment. A veure, perquè és que jo mirava el temps i hi havia un poble molt a prop d'Alp, que es diu Das, que estava a menys 22 graus. Sí. I ho pensava, mare meva. Menys 22,8 graus van arribar, quasi 23 graus sota zero. Sota zero. Diem que Alp està a la Baixa Cerdanya i a una altura de 1.158 metres. Sí, i Das està més o menys igual. Nevarà, nevarà. Nevarà i tot, crec. Sí, sí, són dos pobles que estan super al costat. Nevarà demà a 1.100 metres. Ah. 1.200. Bé, començarà primer nevant els 2.000 metres, molt amunt, perquè precisament, això que comentàvem, la massa d'aire és ara càlida. i en la zona de la muntanya també ho és. Clar. Per tant, tot i que al matí començarem amb molts duguns, allà al Pirineu, però amb precipitacions molt febles. De fet, pot haver algun xàfec i sempre seria la cota de neu al voltant dels 2.000 o 2.100 metres. I a partir dels meus dies, quan la cosa s'animarà, començarà a arribar la massa freda i és el que farà inestabilitzar el temps. Pràcticament a la meitat nord i és de Catalunya. Per tant, aquí també, aquí a Sant Just i tot el Pirineu, on la cota de neu anirà baixant durant el dia. De fet, a mitja tarda pot estar als 1.500 i cap al vespre pot arribar ja als 1.100 o 1.000 metres d'altitud. Déu-n'hi-do. El que passa és que allà a les precipitacions, a mesura que la cota vagi baixant, aniran perdent intensitat. Per tant, el que és la nevada a cota baixa, diguéssim, bé, a cota baixa, als 1.000 o 1.200, ja serà de poc gruix. I, mentrestant, serà aquí on s'animarà. Sembla ser que demà a la tarda plourà algunes estones aquí a Sant Just i les temperatures tornaran a anar cap avall. Però no tan avall, no per això? No, no, no, clar, no tan avall com aquelles possibilitats de nevades que m'havien tingut la setmana passada. I quan es torna a tenir sol? I sol, bé, el que és sol, el diumenge em veureu una mica al matí. Ah, d'acord. Tornaran, encara quedaran núvols, el diumenge. Al matí encara, això, hi ha entre sol i núvols i es mantindrà pràcticament bona part del diumenge. Incluso al matí per haver-hi més calorianes, però a la tarda s'anirà com tapant on t'aranyinant. Allò, el cel com d'aquells, el que abans li diem, eh, aquells fils, cabells, eh, pel cel. I farà un dia una mica espès. I les temperatures es mantindran, doncs això, fresques. Fresques, eh? Fresques, sí, sí, res d'aquesta mica de caldureta que hem vingut aquests dos dies. I el sol el podríem veure una mica més el dilluns, eh. El dilluns aquest s'aniran trencant i tindrem entre dilluns i dimarts un, això, dies més tranquils, amb més sol, i les temperatures faran una petita recuperació. Petita. Perquè el que sí, sí, ara sí, que ja podem començar a entreveure que s'està preparant una autèntica onada d'aire fred. Més. És molt dura, podria ser la més dura de tot aquest hivern. Sí. Quasi ho podem assegurar, que serà la més dura, a bona part d'Europa. però a qui ens afectaria? És de l'estil sibarià, i aquestes sibarianes ja sabeu que són les més intenses, perquè provenen de l'interior de Rússia, a més barrejada amb aire que prové de l'Àrtic. Si hi ha una combinació inicial per Alemanya o així, pel nord, doncs una mica humida. I a mesura que vagi baixant per Europa, doncs, bé, parlem una mica de força, però sembla que la podrà mantenir. I la selva estrella podria començar aquí el dimecres. Per tant, si això comença el dimecres, farà un primer graó amb les temperatures, eh? Comencem a notar, doncs, una introducció d'aire fred. Aquesta seria una primera agrupada. I el que no sabem és si, dos o tres dies després, encara podria venir una més intensa, que ens entrem a parlar, eh? Seguríssim, de les temperatures que provocarà pel centre d'Europa. Al centre d'Europa, però aquí no. Sí, no ho sabem encara. Encara no ho sabem. Però, vaja, ens encanta, eh? Ja sé que a tu t'encanta. No, perquè els mapes són molt freds, molt. I, a més a més, hi ha possibilitat d'alguns mapes, doncs, que poden provocar una formació d'una pertorbació molt a prop nostra. Això podria ser d'aquí uns set dies. És que, clar, falta massa dies, eh? Sí, és aventurar-se massa. El divendres que veig... A partir del dimecres... El divendres que veig podràs confinar si sí o sí. A partir del dimecres, a veure si podem portar encara més notícies interessants. Bé. Escolta una cosa, que jo et volia preguntar, i si no ho saps tu, migues i ens ho dius. Ara, val. Què hi ha d'encert, o si és mentira del tot, o quin efecte pot tenir? Això que diu a internet que ha sortit la notícia, que a Espanya, des dels avions, llencen diòxid de plom per evitar les pluges i aconseguir una temperatura d'estiu durant tot l'any per, doncs, augmentar el turisme. El turisme. El turisme i tot això. M'ha arribat, em sembla, a través de WhatsApp o... T'ha arribat a tu també. Sí, sí. No hi crec absolutament res. No hi creus. Jo tampoc m'ho crec. Perquè les masses d'aire es mouen... Bé, i veus, quan es mouen d'una forma molt ràpida. Ja. Ja. Tornament, al cap d'unes 24 hores la podem tenir, doncs, a París o a Itàlia. O a Itàlia. Vaja, o s'han de llançar moltes tones, però moltes. i, a més a més, de forma extremament contínua. I tampoc els efectes, no sé si estan tan comprovats com puguin. No, bueno, jo suposo que aquesta notícia, o Bulo, com vulguis dir-li, va sortir en aquells moments en què hi havia una sequera impressionant, que no plovia gens, i que ara, doncs, amb les pluges i les nevades i tot això, doncs, s'ha caigut tot per terra. És cert, i després de l'onada a l'aire fred que estem preveient, potser també ho tornem a tirar a terra. Perquè jo sí, també fa temps havia llegit que es llançava l'aire, no sé quin producte, als núvols, per provocar la pluja. Sí, o almenys, sí, perquè es llançava, no em sortirà, eh, però és un tipus de partícules que el que fan és fer del que s'anomenen nuclis de condensació. que fa que el vapor d'aigua es pugui enganxar en aquestes partícules, que això a la natura passa de forma normal. És a dir, les gotes d'aigua totes es formen perquè s'enganxen sobre pols o polen que hi ha en l'atmosfera. En l'atmosfera. Doncs seria simular això, fer com si... O sigui que fer ploure és possible, però fer que no plovi és una mica més complicat. Ah, això potser. Molt bé, Josep Maria, doncs bé, la setmana que ve ens confirmes això del temps i farà més fred encara del que ha fet la setmana passada. A veure què portem, sí. Molt bé. Moltes ganes de veure-ho. D'acord, doncs. Bon cap de setmana. Vinga. Igualment, disfruteu del paraigua a la mà i de la baixada de temperatures a partir del dimecres. Procurarem. Vale. Vinga. Vinga. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Doncs continuem amb la qüestió del dia i anem als aniversaris. Comencem el 1945? Sí. Va néixer Fernando Esteso, actor, en fase 73. És allò. Fernando Julián Esteso, el lluer, va néixer a Saragossa. És un actor, director, guionista, cantant i humorista. La relació de Fernando Esteso amb el món de l'espectacle va ser bastant primerenca, començant a treballar en el circ com a pallasso al costat del seu pare, quan només era un nen. Es va traslladar a viure a Madrid el 1964, amb 19 anys, on al poc temps va debutar com a actor de teatre. Als anys 70 es va fer popular com a humorista en diversos programes de televisió, gravant clàssics de l'humor ibèric, com el comercial del Conyac la Parra. El Conyac la Parra, el que no ve, ve la garra. Ah, clar, clar. Després es va fer famós per les pel·lícules de tall eròtic-humorístic que, al costat d'Andrés Pajares, va interpretar a finals dels 70 i principis dels 80. També va tenir un cert èxit com a cantant humorístic. Les seves cançons més conegudes van ser El Bellotero i La Ramona. Aprofitant la fama aconseguida, el 1987 va escriure, dirigir i protagonitzar una pel·lícula per vídeo, titulada Viva la Rissa. Aquest mateix any va protagonitzar al costat de Pajares l'obra de teatre L'estranya parella, de Neil Seymour. Després de més de 10 anys de treball interromput, ininterromput en el cinema espanyol, encarant majoritàriament personatges de tipus còmic amb gran èxit de taquilla, el 91 va protagonitzar L'amor si té cura, de Javier Aguirre. Actualment resideix a València. El 2011 va gravar una nova versió de la seva cançó, La Ramona, al costat de King Africa. El març del 2012 va intervenir a l'episodi 7 de la websèrie còmica Los Hijos de Mambrú, dirigit per Òscar Parra de Carrizosa. El 2016 va tornar al cinema amb la pel·lícula Reemigrantes, dirigit de nou per Òscar Parra de Carrizosa. Reemigrantes va suposar el seu retorn com a protagonista a la gran pantalla. Doncs felicitem el senyor Fernando Estesso. Exacte. Vinga. Fa poc van comparar l'Ada Colau amb el Fernando Estesso. Serà per l'ample. Suposo. No ho sé. Però em va sobtar una mica perquè tampoc no els acabava de veure la similitud. No, jo tampoc. Bé, més nascuts el dia com avui, concretament l'any 1969, en fa 49 anys, Fermín Cazzo, Arleta. Fermín Cazzo Ruiz va néixer a Agra de Sòria, corredor migfondista, especialista en 1.500 metres llisos. És un dels atletes espanyols més guardonats. Considerant com un dels millors atletes espanyols de tots els temps, el seu àmpic palmarès s'ha de destacar dues medalles olímpiques, una d'or aconseguida als 1.500 metres als Jocs Olímpics de Barcelona en 1992 i una altra de plata en la mateixa prova en els Jocs d'Atlanta de 1996. Sempre a la prova de 1.500 metres lliços es va proclamar campió d'Europa en els europeus del 94 i medalla de bronze obtinguda a l'europeu del 98. En els campionats del món va obtenir dos subcampionats als anys 93 i 97. En pista coberta destaquen les medalles de plata del campionat del món celebrat a Sevilla en el 91 i en el campionat d'Europa de 1990 a Glasgow. La seva millor marca, en 1.500 metres, aconseguida el 13 d'agost de 1997 a Zurich, continua sent rècord d'Espanya. Molt bé. Vinga, anem per l'últim aniversari. Vinga, Valentino Rosso... Eh, perdó, Valentino Rossi, pilot de motociclisme, en fa 39. Va néixer al 79. Sí, amb 39 anys diu allò de gallina vella fa bon brou. Ah, sí? No ho sabia, això. Valentino Rossi va néixer a Urbino, Itàlia. És guanyador de nou títols mundials en les tres categories de motociclisme, de 125, que ho va ser l'any 97, de 250, que ho va ser el 99, i de MotoGP, que ho ha estat diversos anys, del 2001 al 2005 i el 2008-2009. va participar a la màxima categoria amb els tres grans equips de motociclisme del moment, amb Honda, Yamaha i Ducati. És el pilot amb més podis, 221, i amb més punts. Té 5.186 punts en la història del Mundial del Motociclisme. I, a més, ha aconseguit el major nombre de victòries, 89, 185 podis i 75 voltes ràpides a MotoGP. Doncs, felicitats, Valentino. Esperem a veure quan comenci la nova temporada de MotoGP. Doncs, què fa? A veure. Amb el Marc Márquez. Marc Márquez, no sé qui més hi ha. Bueno, ja està. Marc Márquez, el Pedrosa, el... L'Espargaró aquell? No, l'Espargaró. L'Espargaró sí, també. Però hi ha el company de Rossi a Yamaha, que és el... Alba de Vinyales. Això. Bueno, hi ha uns quants. Ja veurem. Bueno. Pot ser interessant. Home, 40 anys, és grandet, no? Sí, és grandet. Ai, 39. Sí, sí. Per això diu ell, que la gallina vella, quan guanya, diu que la gallina vella fa bonbrou. Sí, sí. Bé, doncs bé, s'ha acabat les, el dret jo, les onomàstiques i ens n'anem als... Ens n'anem a les onomàstiques. Les onomàstiques perquè s'han acabat els aniversaris. Clar, exacte. No sé, al revés te lo digo perquè m'entiendes. Vinga, aniversaris, no, onomàstiques. Onomàstiques. Va. Vinga, Núria, a les d'avui. Avui és Sant Onèsim, Bisba, Santa Juliana, Verge i Màrtir. Sant Onès, també Beat Joan de Sant Domènec, Màrtir. Beat Simó de Càssia, presbiter Agustínia. I Sant Porfiri, Màrtir, al 309, a l'Àsia Menor. Sant Porfiri. T'imagines, que has de dir Porfiri? Porfiri, Porfiri. No, no m'ho imagino. No t'ho imagino. Millor d'imaginar-s'ho. Demà, Sant Aleix Falconeri, que va morir el 1310, juntament amb altres sis florentins. Van ser fundadors dels servents de Maria o los servites. D'aquests servites n'hi ha uns quants anys, eh? Sí? Jo, de tant en tant, no ho sé, servita. Ah, pot ser. Sí. també avui, demà, millor dit, es commemora la fugida d'Egipte de la família, anava a dir la família real, no, no, no, de Jesús i els seus pares, no? Van fugir d'Egipte, perquè, a Egipte, perquè l'Herode es volia matar tots els nens. Ah, vale, sí, sí, ara hi caic. Ara hi caus, no? No et facis mal, una altra vegada no et facis mal, eh? No, no, no. I també avui és Sant Ròmul, màrtir, no té res a veure amb el fundador de Roma, perquè aquest vam viure, morir o no sé què, l'any 302. Val, o sigui, no pot tenir res a veure. I Sant Silví, que era bisbe. Bisbe. No sé d'on, però era bisbe. Bé, a tots els que hem anomenat, moltes felicitats d'avui o demà. Tant sigui avui com demà. Exacte. Vinga, continuem. Vinga. Notícies. Anem a les notícies, doncs aprofitant que ara aquests dies s'estan celebrant els Jocs Olímpics d'hivern. Fa un fred els Jocs Olímpics d'hivern? Sí, sí. Està buscant alguna curiositat i resulta que en els recintos que estan celebrant els Jocs està fabricat el pavelló de Llacorea. Bé, és l'edifici més fosc de tot el món. Diu, està fabricat amb un material que absorbeix el 99,96% de la llum. Què? Diu, entre les moltes sorpreses que hi ha en aquests jocs, els que acudeixin als Jocs d'hivern, que s'estan fent a Pyeongchang, a Corea del Sur, es troba el pavelló Hyundai. És un pavelló que està dissenyat per l'arquitecte britànic Asif Khan i és l'edifici més negre que existeix en tot el món. Negre? Més negre, més fosc. El secret està... Més que el de la caixa? Més, més. Ui. El secret està que a la seva fabricació s'ha utilitzat un material negre anomenat Vantablac V Bx2 que té... Sí, VBx2 Toma ja, Candela. Que té la propietat d'absorbir el 99,96% de la llum que rep. O sigui, que una mica més i no es veu. donant lloc al color negre més fosc conegut. És un negre tan intens que resulta impossible, impossible distingir els contorns. Només es pot veure el que hi ha al seu voltant. Ja. Suposo que amb aquest 0,004%. O sigui, és com el monolit de 2001 no ho dic ser a l'espai? No sé com és. que apareix un monolit negre enmig de la lluna doncs més o menys deu ser igual. Sí. A més, a la façana de l'edifici hi han col·locat com uns tubs petits blancs que produeixen el mateix efecte que unes minúscules estrelles que brillen en la immensitat del firmament. Del negre. Segons el creador, el que ell ha volgut mostrar és aconseguir que els visitants tinguin la sensació de contemplar un gran forant negre que és capaç de treure tot el que flota al seu voltant. Molt bé. El pavelló té unes dimensions de 35 metres d'ample per 10 d'alçada i no massa, no. No. I en contrast amb l'exterior resulta que l'interior del mateix és d'un blanc o sigui reluciente. Molt bé. Diu, bueno, allà en aquest pavelló no es celebrarà cap avent esportiu sinó que només es tracta d'un espai de relax creat perquè els visitants doncs puguin puguin tenir aquesta vivència d'una experiència sensorial gràcies a la instal·lació que, bueno... Sí, aquests coreans ho pensen tot. Sí, sí, sí. Mare de Déu, senyor. Fa res, uns segons que ha fet la seva entrada a l'estudi número 1 de Ràdio d'Esbert, el... Armand García. Bona nit. Bona nit. Bona nit. A veure qui diu. Sí, sí, a veure quin nom diu, no? Avui he vist la foto dels... d'allò de Quaresma, dels punyols. Sí, punyols. Tenen un aspecte fabulós, eh? Si de més són bons, ja és la hòstia de Déu. Sí, sí, oi? Això ja... Has d'anar a veure si... Demà passa que demà em diuen que plourà i tal i no, quan jo em plou no puc sortir de casa perquè em mullo. És que no sé, no sé si a vosaltres us passa. Sí, és això de que cau aigua i et mulles. Et mulles, eh? Jo no, perquè no surto. No surto. És un fenomen inexplicable. Però, bueno, tindrem que mirar... Bueno, demano... Ah, bueno, sí, el cap de setmana també en feu. Sí. Dimecres, divendres... Divendres, divendres i cap de setmana. I cap de setmana. Molt bé. Tenir-ho en compte... Diumenge, bàsicament. No és perquè l'Armand sigui amic meu, que ja sabeu que l'aprecio molt, però puc dir que són els millors que he provat en la meva vida. Millors? Sí, sí, sí, sí. O sigui, no. A veure... Bons, però... No, no, són... Fals amb modestia, Armand. No, res, home. No, és veritat, són molt bons. Fabulosos, fabulosos. Jo per mi... Ja no hi ha gent que són bons. Bueno, potser sí, digue'm algú i compararé a les hores. De moment... com et gustaria dir-ho. De moment, els millors que he provat són els de Campogunya. Tens més notícies, però no tan llarga com a la casa aquesta, eh? Vale, vale, va. Més curteta, vinga. Va. Resulta que he trobat el gelat que és més perillós del món. El gelat per fred o per verinós? No, pel gust. Per la picantó. Picantó. És un gelat que has de ser major... De guindilla. Espera, espera. Has de ser major d'edat, val? I firmar un document que lliuri de responsabilitats penals als seus creadors. Ja no les vides per la caixa. Això s'ha fet en una cafeteria a Glasgow que ha posat a la venda aquest gelat que l'ha anomenat, atenció, Respiro del Diàbolo. Respiro del Diàbolo. Amb això ja, el nom ja t'ho diu tot. Bé, resulta que el gelat està fet això, bueno, de guindilles, no? Cosa que ja ja et pot fer una idea de... aproximadament de quina és la seva principal característica. Allò que et dius, dolç, no soc. Guindilla, no? Sí. Els propietaris del local asseguren que ha estat preparat seguint una recepta tradicional italiana que data del 1930. Oh, bueno, fa quatre dies. Diuen que la sensació de picor que produeix és 500 vegades superior a la del Tabasco. Tabasco. Bueno, Tabasco tampoc és que piqui molt. I el fet és que els seus ingredients són tan irritants que per preparar-lo fins i tot s'han de protegir adequadament les mans i la cara. Per tots aquests motius, per menjar-lo s'ha de demostrar que és major d'edat i firmar el document que eximeix de tota responsabilitat al local. Molt bé. Per medir la intensitat del picant s'utilitza el que s'anomena l'escala Scoville que calcula la quantitat de capsaicina que és un compost químic responsable de la sensació d'ardor que conté un producte. La del Tabasco és molt inferior a la de la capsaicina pura que puntua en un milió d'unitats a l'escala aquesta d'Escolville. Està bé. Mira, el restaurant mexicà després del burrito et poden donar. Sí. Sí. O un xiu i fot un xiu i després se't poden donar aquest gelat. Quan xiu et dones un gelat i després et fos un gelat d'aquest. Exacte. I l'ampolla de tequila ja te la quedes directament, no? Sí. No se la lleves. No, per fer-ho el tequila. Llavors compres un gelat per refrescar-te i acabes... El tequila l'encens. Sí. Parles i... En fi, bueno, anem a veure... Has acabat la notícia? Sí. Quedava, sí? Sí, sí, sí. Anem a Madrid? Bueno. Vinga. Ja estava la modícula a Madrid. Quin remei. Doncs aprofitant que les línies telefòriques funcionen i que l'Àlex doncs ho fa bé, eh? Perfecte. Doncs a veure si podem parlar amb el Mariano. Mariano, molt bona nit. Molt bona nit. Bona nit. Hola. De conya. Funciona, funciona. De conya. Oye, una cosa, Mariano. Bueno, en Madrid, por cuaresma, hacen buñuelos? Hacen, sí, también hacen buñuelos. Ah. En Madrid hacen todo el año buñuelos. Hacen todo el año. Tenemos las pastelerías llenas durante todo el año. Sí, pero ma también. Ah, vale. Vale, no, no, no, es que no sabía como cada región, comunidad, provincia o estado tiene su... Tiene su propio dulce, digamos. Sí, si tiene sus propios pasteles, se organiza allí una pastelería, ¿no? Sí. Eh, pues... Sí, pero son distintos. Son distintos, sí, sí, sí. Son dos tipos de buñuelos. Sí, y luego... No es el mismo buñuelo, ¿eh? No, no, no, no, no, no. Sí, sí, no, no lo dudo. Pero es otro tipo de buñuelos. Yo he comido... Algunos son buñuelos del país. He comido alguna repostería en Madrid buena, pero lo que más me gusta son los churros con chocolate, chico. ¿Qué quieres que te diga? Claro, claro, claro. Es lo más típico. Unos buenos churritos. Pero vamos, eso de los churros con chocolate es lo más típico, si quieres, pero se toma todo el año. Sí, no, claro. Si es verano, invierno, primavera... Sí, sí. O estemos a 40 grados a la sombra. También, también. Churros con chocolate caliente. Pero bueno, luego está la repostería típica de cada fecha. Y este año, además, han hecho otra cosa nueva que yo todavía no la he visto en ningún sitio, pero me imagino que en algún momento la sacarán. Es una especie de lata de sardina con una sardina como de bollo de chocolate... Lo he visto, lo he visto. Sí, sí, sí. Yo he visto en la noticia, pero todavía no lo he visto en la... No lo has visto en la calle. No, yo tampoco. Yo lo he visto en prensa, esto. Sí, sí, sí. Pero vamos, todo lo que sean los buñuelos de viento y los huesos de santo y todo eso. Sí, pero los huesos de santo son para todos los santos. Claro, todos los santos. Sí, y los pedos de monja, ¿para cuándo son? Pues perdona, hay un pastel que se llama pedos de monja. No, y unas galletitas, unas... Es catalán, los pedos de monja son catalanes. Ah, pensaba yo que eran castellanos. Sí, sí, sí, pero también se puede decir. También se comen pedos de monja en Madrid. Sí, ahora lo hacen todos en todos lados. La verdad es que al final, todo lo que es bueno, todo lo que vende, pues se acaba expandiendo, se acaba... Con facilidad. Se acaba tomando y luego en cada parte le hacen su propia... Sí, le dan su toque. Su toque especial, digamoslo así. Que es lo que al final acaba siendo, teniendo la gracia de las cosas. Sí, sí. Pero demasiado dulce, ¿eh? Demasiado dulce. Hace muchos años, hace algunos años sí que había mucha diferencia entre, digamos, el resto de España y Cataluña. En la repostería había una diferencia brutal. Brutal. En los españoles utilizaban mucho los glaseados y los confitados y era muy, muy... Una pastelería muy... No, basta y muy dulce. Sí. Pero ahora en todas partes hay de todo y además hay gente que trabaja muy bien. Sí. Es cuestión... La verdad es que al final es cuestión de buscarlo. Sí. Si al final le buscas y muchas veces al final también por el boca a boca vas encontrando sitios y lugares donde tienes o todo o algo específico que está de muerte. Oye una cosa, cambiando de tema, Mariano, que no sé, yo he leído una noticia que me parece un poco extraña, no acabo de creérmela. Dicen que los colegios de la zona, la Comunidad de Madrid, en la próxima matriculación, o sea, la matriculación que tenga lugar en septiembre, va a haber una casilla para los que puedan escoger la enseñanza vehicular en catalán. ¿Es verdad? Hombre, no lo he visto como tal. Había visto lo contrario. Ah, no, es que yo pensaba que si aquí lo hacen en castellano que en Madrid lo harían en catalán, ¿no? O sea, a ver, ¿un madrileño no puede pedir la enseñanza vehicular en catalán? Por poder puede pedirlo. ¿Puede hoy? Lo que yo no sé, lo que yo no sé es si en Madrid habrá profesores de catalán para tener... Bueno, era para esto, señor Rajoy. Minucias, minucias. El señor Rajoy, el gobierno Rajoy, que han perdido 550 millones de las tasas judiciales y no saben dónde están, pueden encontrarlas. Que no pueden encontrarlas. ¿No? Anda, pierde tú en tu declaración de la renta euro. Es lo que yo he pensado. Con la multa y con los intereses de demora. Es lo que yo he pensado. 550 y pico millones. Yo creo que sí que saben dónde están. Yo creo que también lo saben. Ellos lo saben. Sí. Ellos lo saben. Lo que pasa es que van buscando por otro lado. Ya. Pues no lo encontramos por aquí. Pues tampoco por allá. Oye, fíjate. Y deberían estar en algún lado, ¿eh? Pues a lo mejor se lo han enviado en sobre de correo. Sí, no. Se está dando vueltas y cuando dejen de buscarlos es cuando aparece. Sí, sí, no. Además que con unas declaraciones diciendo, no, bueno, es que el Ministerio de Hacienda no tiene por qué saber dónde están. No, claro. No, claro. Para que... Es decir, mira, es la misma... Es un argumento que podría coger tanto Al Capone como Sito Viñanco. Pues sí. No, sí. Tú haces... Los dos cogiditos de la mano. Tú haces una declaración de la renta que te salga a pagar, ya no digo 550 millones, no, pero, yo qué sé, ¿mil euros? y que digas, oiga, es que no sé dónde están. Es que yo iba a pagar. Yo iba a pagar, pero es que no sé dónde están los mil euros, ya verás tú la que te cae. No, pues mira, pues los mil euros más la multa, más el 100%, más la investigación de todos tus anteriores años y cuando te sacan otra cosa dices, bueno, paro aquí o sigo. Sí, sí, sí. Es curioso, ¿eh? Es curioso todo esto. Sí, sí, sí. Es como siempre la fuerza contra el débil y de alguna forma la pleitesía con el fuerte. Ya. O de alguna forma con el que tienen por encima. Pero eso siempre ha sido así también, sobre todo en cualquier sociedad. Nosotros les dejamos hacer y luego ellos hacen. Claro que tengo entendido que los... En este caso perder 150 millones de... No, a ver. Digo que tengo entendido que los diputados se han aumentado el sueldo, ¿no? Eso es siempre. A veces hay publicidad y a veces no. No sé cuánto se han aumentado. No sé si ha sido un 3 o un 5%. Qué bueno que está en la tónica, ¿no? O sea, las pensiones suben un 0,25. De alguna forma siempre se... Hombre, si suben un 0,25 ellos no tienen... De alguna forma no cubren su IPC. Claro. Que los jubilados, por ejemplo, no cubran su IPC es lo mismo. Es un problema de los jubilados. Claro. Claro. Porque se jubilan. No haberse jubilado, ¿no? Yo lo que... Lo que me gustaría es que... Ya lo dijo la de esta, la... Claro. La... ¿Cómo se llama? La... La Villalobos. Celia Villalobos. Celia Villalobos. De los jubilados. Lo que no quieren es trabajar. Claro. Y por eso se jubilan. Yo lo que quiero es tener un trabajo como ella. Yo también. Claro. Yo tampoco me jubilo. Yo me voy a ofrecer para dormir en los escaños de la Cámara de Diputados. Lo que quieres es no hacer nada como ella. Claro. Porque el trabajo no tiene ninguno, ¿eh? Claro. Claro, claro. Porque luego es ir dando lecciones. Yo creo que ese sillón para dormir no debe ser muy cómodo. O sea que tiene su esfuerzo y es lógico que ese esfuerzo sea compensado con una retribución económica. No sé si es muy cómodo pero hay fotos que duelen un montón de gente. Sí. Pero, ¿eh? ¿No es ese su trabajo? Yo creo que sí. Yo me iba a ofrecer. Su trabajo es testar. Es testar la dureza de los sillones del Senado, del Congreso y de las comisiones de ambos. Claro. Y no los quieren cómodos porque son sufridos. Claro. Entonces... No, esto aquí no dormimos. Aquí estamos testando. Mariano, he leído cambiando de tema porque es que me ha venido a la cabeza y que... Uy, si algo le viene a la cabeza a Nuria, ojo, ¿eh? Sí, lo tengo que soltar. No, no. Átate los machos. Suéltatelo, suéltatelo. Que se ha hecho público el dinero que se ha invertido de las arcas... Bueno, de las arcas públicas en la reparación que llevan durante ya cinco años en el Valle de los Caídos y resulta que le ha costado al gobierno que ha invertido 1,8 millones de euros. Bueno, hombre, claro, es que había muchos caídos. Claro. A ver, levantarlos a todos... Ten en cuenta que cuidar la piedra... Hombre. Es muy caro y además está en un lugar en el que en invierno hace muchísimo frío. Nada más montar el andamiaje para remozar la cruz. No, todavía no han empezado. Ah, todavía no han empezado. Claro, montar ese andamiaje... Ese es el presupuesto. Tienen que hacer todo lo que son los estudios medioambientales... Ya, ya, ya. Ese tipo de cosas. Claro. Todos los permisos municipales, comunitarios, etcétera, etcétera, etcétera, para luego poder empezar. Claro, yo entiendo entonces que, claro, que a los pensionistas nada más se les pueda subir un 0,25, pero... Nada, nada, nada. Claro, con la cantidad de gastos que tienen ahora. Ahora creo que van a hacer un ave que no es un ave que es un EVA. Es un EVA low cost. Low cost, sí. Y que va despacito. Es que yo me imagino Italia o Alemania pagando con dinero público mantener un Mauserleo sagrado para el leero Mussolini. Exacto, sí. Bueno, es que... No lo veo. No lo entiendes, Nuria. En Italia y en Alemania no saben dónde están enterrados Mussolini y Hitler. Precisamente lo... Para no crear lugares de... Para evitar cosas como esta, ¿no? Claro, es que... ¿Dónde están enterrados? Ya, mí te me cuentas. Me han enterrado. La verdad es que si te pones a ver el lugar, vamos a decirlo así, y cualquiera que haya estado allí resulta un poco esperpéntico. Yo recuerdo cuando se inauguró cuando se inauguró que lo llamaban el Valle de los Borrachos. No me extraña tampoco. El Valle de los Borrachos porque estaba el fundador, el veterano y pronto iría el soberano. Claro. Pues mira... Pues ahora están los tres. Ahora están los tres. Están los tres. Uno tras otro. En fin. Sí, sí, sí. Y todos los que pasaron por allí también han repitido y tesías. Luego hay alguno que se esconde, pero hay mucha gente que ha pasado por allí. Bueno, de todas maneras, yo tampoco tengo ningún inconveniente que a todos los seguidores de esa ideología los entierren en el Valle de los Caídos. pero que no tarden tanto. No creo, no creo. Todos juntos a la vez. Vamos a ahorrar dinero todos a la vez. Venga, vamos allá. Vamos a quedar un día y lo pelamos todo. Efectivamente, hombre. Sí, pero no creo que quisieran ir para allá. Bueno... Les engañamos con unas cañas y unos cipirones y no sé. Sí, decimos mira, si ya está el fundador y el soberano pues vamos a meter allí a los... unos grifitos de cerveza. ¿Cómo era el mejor coñar de todos los tiempos? ¿El 103? ¿O 206? Es igual, 103, 206... Había uno que... Sí, no sé. Ahora alguno diría que el 155 pero es el... Días 96. Un traído por los peores. Días 96. Días 96. Bueno. El mejor coñar del mundo era el 103, ¿no? Días 96, ¿no? Ah, Días 96. Días 96, bueno. Me parece, ¿eh? Sí, puede ser, puede ser. Yo me quedé en aquello como era Ponche Caballero. Famoso en el mundo entero. Famoso en el mundo entero. Coñac de Cano Caballero. ¡Qué coñac! Eso cuando escuchábamos los partidos de fútbol del carrusel deportivo. Bueno, el que era genial, el que era genial. Uno de los de los de los de los sketches, coño, que yo me reí mucho fue el de Esteso, Fernando Esteso. Sí, que hoy es su cumpleaños, por cierto. Con el coñac. Coñal la parra. Coñal la parra. El que la bebe, el que lo bebe la garra. Pues mira, hace nada hemos estado hablando de esto. Sí, sí, sí. Y acaba diciendo... Me acuerdo de aquello. Pues sí. Ahora está prohibido. Porque empezó en el tabatorio y terminaba y terminaba terminaba absolutamente veodo. Sí. Ahora está prohibido hacer anuncios de bebidas alcohólicas, ¿no? Dicen, sí. Sí, está prohibido. Está prohibido, pero... Pero no. Yo he visto, ¿eh? Pero no. Sí, pero no. Al final... El tabaco sí, el tabaco totalmente proscrito. De alguna forma subliminal siempre te sacan. Sí, sí. Siempre te van sacando. A mí la verdad me parece un poco absurdo. Pero fíjate que en eso, en el tabaco, han llegado incluso... No, ya no aquí, ¿eh? En todo el mundo. Ah, carteles publicitarios de películas famosas. En la verdad había una película, un cartel publicitario que era un dibujo donde salía Henry Bogart fumando y le han borrado el cigarrillo. Las películas de Henry Bogart eran un cigarrillo y un tío con gabardina detrás. Un tío con gabardina y un sombrero detrás. Bueno, pues sí. En ese cartel ha habido un gilipollas y que me perdona el que le siente mal la palabra que ha borrado el cigarrillo. Es que se puede ser políticamente correcto pero no políticamente tonto. Exactamente. Aunque hay muchos tontos políticos también. Demasiados. Demasiados. Esa de lo políticamente correcto, no ofender a nadie, lleno los fumadores, los bebedores, los no sé qué. Pero además es que... Eso ya es historia. Es como sacar a los romanos sin espada, pongo por ejemplo. Por ejemplo. A Julio César, ¿con qué iba? ¿Con una piruleta? Sí, es que sí. Pero es que además... Con un romano con reloj. Bueno, eso sí, eso ha habido más de uno. Pero volviéndolo del tabaco, claro. A mí estos políticos que se les llena la boca diciendo que el tabaco es malo, y el Estado, uno de sus principales ingresos es el impuesto sobre el tabaco. y sobre los hidrocarburos, es lo que quieren quitar también. Sí, exacto. No, coches eléctricos. No veas tú el impuesto que nos van a meter en la electricidad. ¿Más? ¿Más? ¿No tendrán que compensar el de la gasolina? Ya lo están testando también. Hombre, claro. Con el tema ese de que pagas la luz según el no sé qué oferta y demanda que hay en un momento determinado. Sí, sí, sí, sí, sí. Ayer en casa nos llegó una carta del... De... De Endesa. Que a las familias numerosas nos hacen ahora un 25% de descuento de la despesa del UCI. Sí, sí, sí. Hombre, mira, os voy a adoptar, Nuria, a ti, a tu hermana y a la perra. Claro, pero eso... Eso está bien, pero básicamente es para dejaros como estáis porque van a subir un... Sí, van a subir, sí. Entonces, publicitariamente... Queda muy bien. No digo que ahora ni de golpe. Claro, queda muy bien. El año que viene hay elecciones, ¿verdad? Eh... ¿Qué hay que...? ¿Próximo año? Sí, creo que sí. No sé si es el año que viene o el otro. No debe faltar mucho, ¿eh? No, no. No es el 19. De todas formas, ahora empezaron las inauguraciones de Mantano y las cifras finalizadas y las aperturas de las autopistas... Ya empiezan a regalar cosas y a dar... Y haremos y aquí en el aeropuerto nos harán... Una nueva terminal, una nave que vaya desde Gerón a Santiago de Compostético a Sánchez. Va a ser una cosa. Bueno, bueno... Yo creo que más que... Y en vez del 155 nos van a poner el 310. Sí, señor. Con un pan. Sí, a ver dónde hay tantos artículos. En cualquier caso, más que hacer tantas cosas, por favor, que las que hay, que funcionen. Exacto, que hagan pocas, pero que vayan... No, pero esto no... No, no, no, no. No entra dentro de eso. Es que si hacen pocas ya no se despistan los 155 millones esos de los 150 millones esos que todavía no han encontrado. No, 500, perdona, 500, 550 millones de las tasas judiciales que se empezaron a pagar cuando el señor Ruiz Gallardón era ministro de Justicia. Pues mira, Mira, yo creo que es difícil que no haya rastro de eso. Eso sí. Vamos, en cualquier caso... El señor este, el señor este que se apellida catalán, no como a los señores de Murcia, el ministro de Justicia no es catalán, se apellida catalán. Es el apellido. Pues dice que va a cambiar la ley. Para no encontrar los 500 millones. Para no tener que buscar los 550 millones. Entonces la ley está ya derogada, esto ha prescrito, estamos hablando del pasado, a mí que me cuenta yo no estaba. prácticamente. Si ha sido hace dos días prácticamente ¿cómo puede haber prescrito? No, bueno, se prescribe fácil. ¿Qué dijo cuando... Decreto ley ha prescrito. cuando el juicio Gürtel que le preguntaron al señor ese que no sé ni cómo se llama, ¿qué le parecía eso de la financiación ilegal del PSOE, perdón, del PSOE del PP? Dice, bueno, esto son cosas del pasado. Claro. Claro. Los que hicieron eso ya no están. Claro. No, claro, el señor M. Rajoy ya no está. No ha estado nunca. No ha estado nunca, realmente. En otro planeta. Ni ha estado ni se le ha esperado. Ni se le espera. Ni se le espera. Efectivamente. Y el momento que se vaya no nos habremos dado ni cuenta. Bueno, que no nos habremos dado cuenta. Este va a ser peor que Mourinho en el Madrid. Sí que nos vamos a dar cuenta, Mariano, porque tendremos pocas cosas de que reírnos. No, no, efectivamente. Las parrafadas y genialidades que sueltan. Las pocas cosas de las que todavía nos podemos reír ya no las tendremos. Pero yo te digo de verdad, creo que lo que hizo Mourinho con el Inter, con el Chelsea, antes de irse con el Inter, con el Madrid, va a ser nada, una viñeza del jueves comparado con lo que deje Mariano Rejoico en este país. El problema que hay ahora es que a ver quién viene después. Ah, no, claro, sí. Bueno, más y peor. Depende de quién venga después, puede ser más divertido o puede ser bastante peor. Sí, porque encima no será gracioso. No, no, no. Mira, en eso tienes razón. En eso tienes razón. No creo que sea gracioso el que venga después. No nos felicitará el 2016 a finales del 2018. Digo, a finales del 2017. Y no haremos cosas. No haremos cosas y, claro. Y el alcalde es el vecino que quiere que vote el alcalde. Un vaso y un plato es un plato. Eso de hablar de los sueldos de las mujeres no toca. Le van a subir el IVA a los chuches. Los libros de pastelina. Oye, es verdad, ya para terminar porque ya de esto, es verdad que la mujer de Pedro Sánchez es la presidenta de Oxfam en España. ¿Cómo? Desconocíalo. No lo sé. Es que me ha llegado el rumor y no sé yo si es cierto o no es cierto. Cuidado, que cuidado. No tiene que ver con lo que... No, no, no, no. No me suena, no me suena. Por lo menos a la persona que he visto en televisión... No era ella, ¿no? No, no me ha parecido que fuera ella. No, vamos, si hubiera sido ya habrían sacado el ventilador, ¿eh? No, ¿sabes qué pasa? Que antes, nada más mentían los periódicos. Sí. Ahora ya miente todo el mundo, lo pone en internet y ya... Ahora lo que pasa... ¿Esto qué es? Ahora lo que pasa es que cuando alguien molesta, lo primero que hacen es sacar el ventilador y esparcen. Y venga, a ver... Hay alguien que coge. Por ahí va. Yo también, pero tú más. Tú más, tú más. Antes era Tomás, ahora es Tomás. Al final, al final acaba pasando lo que acaba pasando, que de una posible verdad o de una plausible verdad se acaba tomando como una verdad absoluta. Sí, no, bueno, ya no hace falta investigar. Alguien dice algo y ya es una verdad. Miente que algo queda. Un millón de retuits o un millón de mensajes de Facebook o tres canales o cuatro de televisión que te cuentan no sé qué y ya está. Y ya está. Eso se convierte en una realidad para muchos cientos de miles de personas. Y si alguna televisión cuenta la verdad, pues habrá que cerrarla. Pero muchos son dirigidos... Tú piensas lo que ha hecho Trump, el Donald Trump, por ejemplo, con los tweets. Ha conseguido este pendiente del Twitter. A ver qué barbaridad va a ser la siguiente. A ver qué dice. Muchos son dirigidos por ellos mismos, ¿eh? Seguro. Sí. Muchos de estas... Estos fakes, estas noticias falsas... Fake news. Sí. Las historias... Fake news. Fake news. Muchos son producidos por ellos mismos. Claro, claro. Además, es que les encanta. Como no tienen inteligencia para decir cosas inteligentes, vamos a decir, para la redundancia, pues tienen que dedicarse a estas cosas. Pero a la fuerza del dicho, dice que hablen de ti aunque sea mal. Aunque sea mal. Claro. La cuestión es salir en los papeles. Y así despistan la atención de lo que realmente está pasando. Claro. Eso pasa siempre y pasará. Panem et Circus, que decían ellos, ¿no? Ahora con la matanza esta en Florida de 17 jóvenes. Sí. Claro, el tema de las armas que Trump tanto defiende. No, no, no. Yo te doy la solución de Trump. ¿Sabes qué ha dicho? Es que el problema, no sé lo que ha dicho, pero yo me lo imagino. El problema es que los 17 niños del instituto no tenían armas porque si no podrían haber repetido el ataque. Sí, señor. ¿Ha dicho algo así? No. Ha dicho que Trump ha dicho que hará lo posible para detectar más fácilmente las enfermedades mentales, que va a invertir en investigaciones para detectar enfermedades mentales. Él puede ser el primer investigado. Sí, sí. Sí, me parece muy bien. Y además, ¿de qué va la investigación si con el sistema sanitario americano es imposible que la mayoría de los ciudadanos de Estados Unidos se puedan pagar eso? Claro. Un tratamiento de esas características. En fin, Mariano, que no vamos a arreglar el mundo por mucho que nos lo propongamos. Por tanto, un abrazo. Nos vamos, a las plugas igualmente y la semana que viene más. Tendrás noticias dentro de poco que tenemos a la vista un buen concierto, ¿eh? Fenomenal. Te lo digo. Espero, lo esperaré con mucha atención y con mucho cariño. Te lo digo, tendremos un buen concierto. Hasta el viernes, Mariano. Hasta el viernes. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós, adiós. I marxem ràpidament als plugas perquè ens queden pocs minuts. ¿Tenim recepta avui? Sí. que quedes tú que del Baràmbio i d'alguna cosa del Barça que hem de dir. Es plugas. Hola. L'agenda d'aquest cap de setmana ve farcides de moltes activitats. Per tant, estiguem atentes. Iniciarem les activitats aquí a Sant Just, on tenim aquest dissabte, a les 9 del vespre, als locals de la parròquia, un àpat solidari. És un àpat que consisteix en pa i oli. es presenta el projecte de consolidació del cicle d'educació secundària amb l'arribada perifèrica. Hi ha una ampliació de l'escola Melange Angola i els diners recollits aniran destinats al finançament del projecte de mans unides. Aquesta activitat està organitzada per Justícia i Pau de Sant Lluís d'Esbert. Diumenge al matí tenim moltes activitats. Per exemple, a Esplugues ens n'anirem al pont d'Esplugues el que coneixíem antigament com li dèiem el xurro del pont i allà tindrem una activitat que començarà a les 10 del dematí. Serà la desena jornada o el desè dia de la moto activa d'Esplugues. Està dintre de la Copa Catalana de Trial per a nens i nenes amb el trofeu Diputació de Barcelona. Podreu gaudir de les motos tant de benzina com elèctriques i podreu comprovar que aquests nens i nenes són molt destres en el manejament d'aquestes motos. Hi ha unes inscripcions prèvies i si voleu informació podreu trobar el motoclub Esplugues que es troba al Casal de Cultura Robert Brillas que està al carrer Àngel Guimerà número 27. I per diumenge tenim diverses activitats per exemple ens n'anirem cap a la part de la Font Santa on hi ha una activitat que engloba les tres poblacions de Sant Llu Sant Joan d'Espí i Sant Feliu de Llobregat és el Jogatec Ambiental es farà a dos quarts de dotze del migdia és una activitat per gaudir en família i també hi ha un espai de joc i Work Crossing Kids que és un intercanvi de llibres i contes infantils podreu trobar més informació a l'agenda de l'àrea metropolitana de Barcelona que és 3B baixes dobles a mb.cat barra agenda i ja finalitzarem amb l'activitat grossa per dir-ho d'alguna manera d'aquest diumenge que serà els tres toms a Sant Joan d'Espí la convocatòria la fa la colla de gegants de Sant Joan d'Espí i us diré el recorregut la sortida dels carros serà a les 12 del migdia des del recinte firal a l'avingura Mare de Déu de Montserrat anirà per l'avinguda de Barcelona Rambla de Josep Maria Jujol recollida de la bandera a la plaça de la ciutat gegantera carrer de Baltassar d'Espanya carrer de Bonviatge carrer Jacint Bardaguer carrer de les torres i una altra vegada avinguda de Barcelona i la segona volta serà més curta Bonviatge Jacint Bardaguer torres i avinguda de Barcelona i s'acabarà amb una rua final dels Tres Toms de Sant Joan d'Espí doncs us desitjo que tingueu molt bon cap de setmana i que disfruteu de totes aquestes activitats una abraçada per tothom molt bé doncs ja sabem alguna cosa que podem fer aquest cap de setmana per als voltants de Sant Jús i Sant Feliu i Esplugues i Sant Joan d'Espí sí i aquesta zona sí els tres anys els tres anys i Esplugues i Esplugues Bé ara hauríem de contactar amb el doctor Santiago Baràmbio com ho tenim a l'ex? Bé Doctor Baràmbio bona nit Hola bona nit Què tal? Bona nit Bé Bé Alguna novetat en el món científic? Home l'únic de la setmana no sé si heu estat el cas l'únic de càncer no? Sí ha sortit una notícia d'investigadors d'aquí a més a més que havien descobert en una manera de que el sistema propi eliminés en principi tal com sortirà la notícia en les metàstases i això tornem a treballar a coses que ja m'heu sentit parlar Algú algú ha mirat allò que vaig recomanar de posar bru i càncer a Google? no No No No Vau dir perquè si ho haguéssim mirat poder estaria una mica més purat El cas és que aquí hi ha discussions sobre per què el sistema immunitari, que és el que ens defensa en principi de les agressions externes, quan entra un virus de la grip, el nostre sistema immunitari mira de matar-lo. Si no el pot matar, tenim la grip. I si el mata, no tenim la grip. I això passa amb altres tipus d'agressions. Per exemple, l'al·lèrgia també ve a ser una cosa similar. És a dir, hi ha una reacció de l'organisme en contra del polen que ha entrat en el teu organisme, o de l'àcaro, o d'una cosa que faci l'al·lèrgia. Bé, doncs s'ha discutit per què el sistema immunitari no feia el mateix amb les seules canceroses que corrien soltes per aig, que són les que acabaran fent una metàstasi. i una de les coses que es deia és que, com que són cèl·lules teves, el sistema immunitari no les reconeix com a coses alienes, com a cèl·lules d'un altre, com a cèl·lules d'un virus, no l'identifica com a cosa aliena, sinó que l'identifica com a cosa pròpia i, per tant, no fa res per defensar-se. De fet, el senyor Bru, aquell que vaig dir, que no era metge i que va tindre molts problemes per dir el que va dir, el que feia ja era reforçar els transportadors del sistema immunitari que eren els monocytos, no els monocytos, o sigui, una célula, uns limfocytos, o sigui, unes, o sigui, unes, o sigui, unes, o sigui, unes glòbules blancs. Bueno, pues, el que hem descobert a aquesta gent és que, pel que sembla, les, aquestes cèl·lules que van sueltes i que serien les que farien metàstasi, o quan ja estan fent metàstasi, fabriquen una substància, una hormona, per ser més exacta, que inhibeix l'acció del sistema immunitari. Llavors, el tractament es basaria en bloquejar l'acció d'aquests productes secretats per les seures canceroses que inhibeixen que el sistema immunitari actui i destruït-les. i llavors, quan han fet això, o sigui, han inhibit aquest producte, aquesta hormona, doncs el sistema immunitari ha aconseguit destruir les cèl·lules i les metàstasis han desaparegut. Fantàstic, no? Sí, sí, no. Déu-n'hi-do. El problema és que això ha passat amb ratolins. Sí. Que és amb una altra cosa que sempre em sentiu dir. Que quan surt una notícia d'aquestes, doncs hi ha molta gent que pot estar en la situació de tindre un càncer amb metàstasi... I es crea com il·lusions, no? Que et diu, home, mira, ja m'han trobat la solució, i no. O sigui, potser falten anys i anys... Clar, perquè... que es faci el descobriment a que es surti com la cura o... Ahir, sí. Ahir parlava... I abans, clar, abans d'això es calculaven 10 anys. Ara, doncs, a vegades va més de pressa, perquè, clar, avui dia la ciència adelanta que és una barbaridad, que diuen, no? I, per exemple, quan es va descobrir el genoma, doncs encara no han passat tants anys i ja s'han fet una piga de coses amb el genoma, no? Sí. Ahir vaig escoltar una entrevista amb un dels descobridors d'aquesta història i deia que fins d'aquí dos anys, més o menys, no podríem començar a parlar de quan es podria... seria efectiu això. Sí, jo dius-ho dels 10 anys no perquè sigui en aquest cas, sinó perquè és el que es diu tradicionalment, no? No, no, no. Per què? Perquè ara estan, hi ha quatre fases, i ara estan en la fase animal. i després de la fase animal, o sigui, hi ha la fase in vitro, que és sense animal, després hi ha la fase animal, que seria la segona fase, i després hi ha la fase d'experimentació amb sers humans, que no es pot fer fins que no es tinguin unes determinades seguretats en la fase. O sigui, cada fase, per passar a la fase següent, necessita unes determinades seguretats. I aquestes seguretats, doncs, requereixen d'una sèrie de coses que estan estipulades, no? I per passar ara, de la fase animal, vull dir que sembla que s'està demostrant, doncs, quan estigui ben demostrada, amb el número suficient de casos provats, etcètera, doncs, abans es pot passar a la fase humana amb voluntaris. I després d'aquesta fase amb voluntaris és quan es pot passar ja, diguem, a la fase d'utilització. I tot i així, hi ha un temps que se'n diu de farmacovigilància, és que es pot considerar com una eina útil. Per això abans es deia, això són uns 10 anys, ara ja dic, poder, com que tenim mitjans més àgils i més eficaços, doncs, a lo millor, es pot aconseguir amb menys anys. Però després, per l'altra banda, s'ha de demostrar que funciona amb humans. quan jo estudiava fisiologia, ja ens deien que la fisiologia humana tenia més de rata que d'humana, no? Sí, són molt semblats a les rates. El que fèiem... Alguns més que altres. Ho fèiem amb rates, no? Llavors nosaltres deiem, bueno, però això és un moment. I ara us diré una altra cosa, que no sé si a l'Irita, però sempre m'agrada dir-ho en aquests casos, que tots diuen, bueno, i això no es pot accelerar. Doncs no. I tot això ve, sabeu de què? Del juicio de Nuremberg. Ah, sí? Sí, el judici de Nuremberg no solament va servir per enviar una colla de nazis a la forca, sinó que també va servir per establir una setmana de coses. Recordeu que això acaba el 46 i el 48 és quan es fa la declaració dels drets humans. I la declaració de vida dels drets humans, de fet, arrenca del juicio de Nuremberg perquè es va considerar que allò que havien fet els elements d'experimentar amb els seus humans, que no ho van fer sols els elements, eh? Ho va fer més gent. Per exemple, als països nòrdics també ho va fer. I es va dir que no, perquè això no podia fer-se mai més i a partir d'allà d'aquest judici van anar per dret. O sigui, aquell judici va crear el que se'n diu jurisprudència i a través d'aquesta jurisprudència es van anar creant una sèrie de bases i avui dia l'experimentació és molt cara, llarga i complicada perquè s'han de complir tota una sèrie d'aspectes que neixen no s'estaveixen en aquell moment però neixen de les conclusions i de les sentències del juicio de Nuremberg. Molt bé, Santi. Entre ells l'avortament, eh? També. Sí, bueno, totes les experiències que va fer el doctor Mengale o Mengele. No, el Mengele era el que treballava sobre besons idèntics. I diferents. No. Santi, ho hem de deixar aquí. El moment del Mengele era amb besons idèntics. Val. Ho hem de deixar aquí i continuarem la setmana que ve. Molt bé. Busqueu burú i càncer. Sí. Molt bé. Ho buscaré jo. Vinga. Molt bé. Deu, fins i vendres. senyor García. Què? Què? Parlem del Barça o fem receta? No hi ha tins de receptes. No hi ha tins de receptes. Una recepta llarga. Acaba d'entrar el senyor Anglès. A veure, una recepta. Oli a la paella. A la paella. Ben fort, ben fort, ben fort, ben potent. Un ouf plam trencat al dintre. Salt. I ja està. Un ouf ferrat. Un ouf ferrat. Perfecte. Perfecte. Amb puntilla, no? Quina recepta. Amb puntilla. Anem als esports. Bé, ja podem començar la tertúlia esportiva. Ara comencem dient que s'està jugant el partit de, no sé què, de finals de bàsquet. Sí, que el Barça va perdent. El Barça anava perdent de 4 a 10. en aquests moments està 9 a 10. Avui he sentit una història per la ràdio que deien que el Barça no va com a favorit, però se la vol emportar. I jo he dit, hòstia, però és com no la robin. Bé, també és possible. Per tant de bàsquet, eh? En aquests moments estan 11 a 10. 11 a 10. 11 a 10. El Girona també està jugant el seu partit contra el Leganès. Guanya, a la primer temps, 2 a 0. Bien. El Girona està fotent una campanya increïble, eh? Sí, té molt mèrit. Increïble, eh? Bueno, perquè els ajuden els del sítio, home. Sí. El Puigdemont els ajuda. El Puigdemont? És que és el Girona. Senyor Anglès. Dimecres va en disgust, eh? Dimecres? Ja, ja va dir. Què volíeu que fessin aquests penes? A veure, quan... Neymar, Neymar, Neymar. Ah, ja, ja, home. Neymar. Home, jo vaig veure el partit, no amb atenció per si vas veure el partit, i realment el que em va encantar és l'Empapé. Clar, l'Empapé jugava a jugar de... Qui va dir que el bo era l'Empapé? Ah. Qui ho va dir jo? El Neymar, bueno, el Neymar és... I el Rabiot també, molt, eh? També. Sí. El Rabiot és molt bo, aquell tio. A veure, no sabem què passarà amb la... amb l'eliminatòria, però jo no dono el PSG per... No. Per eliminat, eh? Ni molt menys. Per eliminat? Sí, home, i tant que sí. Per eliminat? Si els entrena, què? A vosaltres el donar per eliminar? A l'Emer i jo, home, i tant. Bueno. Home, si els foten un gol allà, quants han de ficar? 7 o 8? Si els hi foten un gol allà, no? N'han de ficar 3? A veure, Messi encara no juga el PSG. No, ja ho sé. Juga en Neymar. No tenen res a fer, ja t'ho dic jo. Bueno. Res a fer. Ho mirarem, ho mirarem, ho mirarem. Res a fer. Jo crec que passarà al Madrid. I tant. Bé, però també pot passar al Madrid. Aquella pena de faltant 5 minuts que et fiquin dos gols, però... No, no, és que és... Matats, home. Bueno, però és típic del Madrid, tu. La temporada passada ho feia... No, no, no. És típic del Madrid? No. Sí, home, sí. Aquesta temporada no és típic del Madrid. No, aquest típic del Madrid no és típic del Madrid. És típic del Madrid, que va fer un canvi a Marrategui i li va sortir el... Li va sortir, bueno, el normal. No n'ha pres encara, eh? Sempre fa igual, sempre fa igual. No n'ha pres, eh? Que va, que va. Bé, anem a el que interessa, tu. Demà a un quart de... Un quart de 5. A 5. A Ispuruà. Partit complicat. E Iberbarça. Partit complicat, però bueno, portem... Enésimo partit complicat. Empat amb l'Espanyol, empat amb el Getafe. No som part seguits. Potser que ens traiem la som de les orelles, eh? No, bueno, però perdona. A veure, jo, el de l'Espanyol, ja no me'n recordo. Però el Getafe, sí. I quan fan una línia de 5 i una segona línia de 5 i allà no hi ha qui entre... Futbolins. Exacte. Exacte. Home, sí. Podien... No van intentar tant el tir des de fora. Que podria haver provat Rakitic, que podria haver provat Coutinho... No, és un problema que té el Barça que no tira des de fora. No tira des de fora. A vegades sí, a vegades sí, i els que tenen bona gardela, com Coutinho... Rakitic... Suárez també. Paulinho. Suárez, el que passa, que ve, no, Suárez sol està al mig. Això estava... Paulinho també. Sí, però bueno... Està l'opció en el, com es diu, el Jeremina, no? Que són dos metros... No va entrar el gol del Jeremina. Dos metros de Pallo, eh? El Pal no va picar. I va molt bé de cap, eh? Molt bé, molt bé, molt bé. Aquest hauria de fer... Saps la de Cruyff y Alessanco? La mateixa. Sí, sí, la mateixa, eh? Sí, sí, quan la defensa... Suve a rematar. Jerry! No, no, suve no, queda té. És que fixeu-vos-hi ara... És un Pallo molt gran, eh? Fixeu-vos-hi ara, perquè Piqué no és baixet tampoc, eh? Va, va, comparat amb aquest, sí. Comparat amb aquest, sí, però comparat amb la resta dels jugadors dos baixets. No, no, són dos torres, eh? Són dos torres, per tant, en el moment, per exemple, del llançament de Córner, tens a Jerry Mina i tens a Piqué, i això et dona... Tu vas veure el partit? Jo vaig veure el partit. Què te'l va jugar el Jerry Mina, el que va sortir? Bueno, no va jugar malament, no va tenir molta oportunitat de jugar amb defensa, perquè els del Getafe... Sí, els estaven tots a... Sí, els estaven tots a reder, però poques vegades algú en contraataca, el va tallar bé. De tota manera, és simptomàtic quan el Barça... Això ja no l'hi feien, ja fa temps, eh? Això de tancar-se allò, pany i forrallat, és que no és el primer. No, no, no, l'Espanyol va fer el mateix. Exactament el mateix. Ja et dic, el partit de l'Espanyol no el recordo, però... Això vol dir que van desesperats, és a dir, quan ja veuen que li fotràs un carro de gols, què fan? L'única, que és allò de, vinga, fiques gent a darrere, ho va intentar el Marcelino també, amb el... Però bueno, a veure, a mi... Em preocupa relativament, en aquests moments, són 6 punts, o... 7, no? 7 punts. No, no, a mi no em preocupa, però el partit de l'Eyver, eh? No. Això està guanyant, això és igual. I després del partit contra l'Atlètic de Madrid. La Lliga està guanyant. I l'Atlètic de Madrid no crec que es tanqui. El Chelsea jugaré així. El Chelsea jugaré així. Bueno, el Chelsea ho ha fet sempre, també. I tenen pallos al contraatac que no són... Sí, són molt ràpids. Sí, que no són... Que no són el Gepard. Exacte. D'acord. Bueno, està Pedrito, sense anar més lluny. Sí. Entre l'altre, això. No hi ha clàusula de la por amb el Pedrito? No. Perquè hi ha un jugador del Girona d'avui que no pot jugar, ara no me'n recordo qui és, perquè l'han fitxat del Leganés i hi ha la clàusula de la por. Això hauria d'estar prohibit. Això hauria d'estar prohibit. Clar, prohibit perquè qui ho fa és el Madrid, de la Barça. Si ho fes el Barça... Estaria prohibit, ja. I ens emmerda contínuament. Però bueno, és que això és desvirtual a la competició. Evidentment. És desvirtual a la competició. El tens tu o el té un altre? Si el té un altre pot... Doncs mira... Prohibit posar una clàusula que vagis de pagar si jugo contra tu. Et fots. Juga contra tu, et fots. Però si no que jugui amb tu, queda tal. No te'l venguis. No, el traspasses amb un... O el portes amb un altre estranger. O fora. Fora, on és possible que vagis el rumor d'Iriesta a Xina? Home, jo no m'ho creia que això no... Bueno, a veure, jo he llegit la notícia i no és de... I potser se'n va jugar un any a Xina a fer pasta i ja està. És que no és tan sols anar a jugar, sinó que li prometen la promoció dels seus vins a tota Àsia. Per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho... Per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho... Hi ha tota una sèrie de qüestions econòmiques que... I ja s'està preparant la jubilació. La jubilació. De fet, ell va... Però és una pena perquè encara té futbol. Encara té futbol. Encara té futbol, sí. I, bueno, i veure el juguer és un plaer. El contracte que té amb el Barça és... Es nota en l'equip, eh? Clar. Quan llés o no llés... Com en Xavi, com en Xavi. Si se'n va, no té res canvi. Hi ha un que s'hi sembla, sí, s'hi sembla... Sí, però no. Com un ou, una castanya. Sí, però no. No, bueno, ara s'està parlant molt... Té aquell toc de pilota que és impressionant. De cara a aquesta possible marxa, que és factible, s'està parlant molt del rei d'aquest, l'Artur. L'Artur, sí. El problema de l'Artur és que... I els de la taula redonda. Ocupa plaça d'estrany. Diuen que és molt bo, jo no l'ho he vist. No, però hi ha un d'ells... Coutinho pot agafar la nacionalitat portuguesa. Exacte, exacte. I és un dels temes que s'està mirant per portar... Que s'haurà de jubilar algun dia, està clar. Home, sí. Però jo crec que... Jo crec que les temporades li queden encara. Una com a mínim, o sigui, aquesta i una altra com a mínim, perquè com està jugant, és impressionant. És impressionant. És impressionant. Un setaveu està fent perquè és la darrera temporada, igual ell ho sap i està donant tot el camp, però, hosti, és que està jugant tan firo. Sí, sí, sí. Mare de Déu. Jo no n'hi he vist, d'aquesta temporada, els partits que he vist... I no és que ha jugat només mitja part, o sigui, 10 minuts. El mateix partit que ha fet, va fer mirqueries. És de xapó. Va fer mirqueries, autèntiques mirqueries. Ja està a dir, hòstia, és que és brutal. I, bueno, clar, si aquesta gent, doncs, li dona una promoció dels seus vins allà, importació, distribució, a banda de poder... I un sou de... Un sou. I una pasta gasta. Exacte. I poder jugar encara, doncs, una temporada més, o sigui, a futbol, i ensenyar-li als xinos com es toca la pilota, doncs no és descabellat que marxi. Bueno, no ho sé. De fet, el seu contracte de renovació vitalici, que és que marxi quan vulgui... Ani a any. I torni quan vulgui... No, no, ja no és any a any. És... Tu marxes quan vols... Fes el que vulgui, xaval. Fes el que vulgui, marxes quan vols, i si marxes pots tornar quan vulguis. I tornarà. I tornarà, exactament. I el Xavi tornarà. I el Xavi segur. A veure si plega allà de Qatar, es deixi d'històries. El XVI no ho he de fer. Sí. No com a tècnic. No, però potser no el ve. No, jo no ho crec. O el C, que ara s'està parlant de... Jo no l'hi veig. De reconstruir el Barça C. Bueno, bé. Si el Barça B aquest any manté la categoria segona, s'està tractant amb altres equips que juguen a tercera divisió per comprar-li la licència i posar el Barça C, perquè, doncs, ja... I és veritat, no? M'han dit que el Barça B s'ha reforçat amb gent de fora, no amb gent de la Macia, per aquesta idea de mantenir l'equip en segona divisió. però sí que és cert que la gent de la Macia té poca sortida i, aleshores, la idea és aprofitar i crear un equip a tercera divisió o a segona B. Ja ho veurem. Bueno, després, si han de pujar, perfecte. Si hem de fer com fins ara, que anem fitxant. Dembélé, què tal? Hòstia, l'Embélé una mica despistat, eh? Sí, bueno... Hòstia, tu li està costant, eh? L'està costant, bueno, però... L'està costant, eh? Jo penso que aquesta temporada, a lo millor el veiem... Corre un poc allò, pollos sin cabeza, eh? Sí. És molt jove, home. Hòstia, però molt jove, però... A Coutinho li veus allò de... Li costa, tal, però la toca, pim-pam. A Coutinho té molta més experiència que Dembélé, eh? Sí, sí, no, no. A Coutinho la porta uns quants anyets a les façades. També se'n jove i també se corre i no cobro el que cobra ell. Corres com a pollos sin cabeza. Com a pollos sin cabeza. No, com... Ha estat a punt, ha estat a punt de córrer com a pollos sin cabeza. Això és perquè no t'has buscat un molt representant. Clar. Et cal això algun... Encara estàs a TV3, Núria? O t'han fet fora, ja? No, ja no, ja no estic. Ja se m'han acabat les pràctiques. Ja t'han fet fora. El 155? No, no, no. No, Dios, fuera. Les pràctiques se m'han acabat, ja. Se m'han acabat. Sí. Bueno, veia, saps, ara has de presentar el currículum a TV3 i dir... I he estat a TV3. Sí. Ja, a veure. Home, perdona, la Elena Maria Tejero aquesta, com es digui? Malero, la Malero. La Malero Tejero. Aquesta va venir aquí a Ràdio Desverb, volia fer, i l'endemà, i van dir, sí, sí, sí, pots venir quan vulguis, i tal, i va trucar, i diu, escolteu, no vinc perquè me'n vaig a TV3. Ostres, que forta. O sigui que... Tot és possible. És l'únic, eh? Sí, sí. Bueno, jo em despedeixo aquí, vale? Molt bé, Núria. És una vostra tertúlia... Fins divendres. De cultura, que corris molt. Vés amb compte, eh? Ara no hi ha gel ni aigua, però vés amb compte. Vale? Esto... Pues re. Dembélé. Dembélé. Jo, home, s'ha de tenir una mica de paciència i esperança, no? Sí, sí, sí, paciència i esperança. Apunta, apunta... La que ja no tinc. Bueno, no jo, perdó, perdó. Apunta bé, eh? Vaig ser el primer, em sembla, eh? Amb el peix bullit. Exacte. Bueno, ja... És poc populi, ja. Ja... Hòstia, ni el vell... Crec que només sento qui era l'altre dia, que encara el defensava una mica, i dic, hòstia, tio... Però ja ni el Valverde. No, no, o sigui, has de tenir fe amb les coses. Tio, ja no pot ser, tu. És que juguem en moments. Pobre xaval. No, pobre xaval, no, que vagi a la merda, tu. No, no, no, no, no, no, la merda, no, perdona. Que vagi a un altre equip. Que vagi a un altre equip, que deixi pasta, tu. Sí, sí, sí, no. A veure si enganyem algú. El fotut és que no deixarà pasta, aquest. No, està clar que no. A veure si enganyem algú. Però, hosti, això és una tolla de... Que és impresentable. És que els podria haver venut a la Juventus. Núria! Búscate el... Qui porta aquest? Com es diu? El Mendés. El Mendés. El Mendés. Li podem dir a la Núria que... Que truca el Mendés, que l'esponsolim. Que l'esponsolim. Encara l'ha ficat amb el Barça. Va, tio, quina tolla, quin desastre. No s'ha enterat de res, no defensa, no... No, no, no, no. És transcendent, vull dir. Està jugant a un altre partit, el tio, no? Bueno, ell sí, la passa, la torna, però... Dieu-me una sola jugada de mèrit que hagis... Tots els partits que ha jugat. No. Va, perdó. L'única jugada de mèrit que va fer va ser el gol que va que en Sergio Roberto, Sergio Roberto, que la va tornar, no? Va ser ell el del PSG, no? Sí. Aquell aparell que li va tornar. Sí, em sembla que sí. Si no recordo... O un gol contra el Madrid. Quin va ser que el va ficar el Messi? No. Va fer un gol contra el Madrid, perdó, que va ser en Sergio Roberto. I ell va marcar un gol. I ell va sortir de la pròpia àrea, pràcticament, va sortir Corresto, que li anaven enrere a veure si les cobraven. Sí, sí, sí. Li va passar en el peix bullit, i el peix bullit li va passar en Messi. Li va passar en Messi. Menos mal. Sí, no, i també hi va haver un partit que va marcar un gol. També hi va haver un partit que va marcar un gol. Crec que ha marcat un gol, sí. Sí, sí, sí. Vaja. Sí. El que no entenc, tampoc, ja que estem parlant d'això, és el que passa amb el Denis Suárez. Perquè està fora, ja. Bueno, jo, per mi, si està fora el Denis Suárez, abans de sortir el Denis Suárez ho havia de sortir el Andre Gómez. Sí, jo també ho penso. Aporta més el Denis Suárez que el Gómez. I el Gómez. Què passa que ara, bueno... I no té oportunitats. Exacte. No, no, potser el posa l'aparador per vent, no és que no entenc, vull dir... Però fixa't que amb tots els entrenadors ha jugat. Vull dir, el Pallot no cal, deu entrenar de fàbula, però ha jugat de... Jo crec que després del partit que va ser contra el de l'Espanyol, no, va ser? Que l'últim que va jugar... És possible que va sortir de titular. Va sortir de titular, que va fer aquell... Hosti, la cantada d'aquella mort. El passant horitzontal. A la teva àrea, però sí, sí, sí. Que ets boig. Jo crec que allà que després, ja a la segona part ja no va sortir. No, no, ja es va quedar. I, clar, les declaracions del Valverde, no, com és que has fet un canvi... Clar, ell ha de justificar una mica... Bueno, no, és que va dir, diu... Sí, jo normalment faig els canvis i començar a la segona part, però és que aquesta vegada ho tenia clar. És un desastre. que és el que tregui ja. Ja vol dir... Bueno, ja vol dir, però bueno, s'ha d'esperar a final de temporada. S'ha d'esperar a final de temporada. I el que diu l'Armand, que sortirà sense deixar un durocaixa. No, fixa, això, ja t'hi pots posar de veus. Això serà... No costuma fer-se. No, si no, això típic de... La sessió... El cedirem a la Juventus, el tirant per la cara. Sí. Un any, llavors passarà un any, no se'l voldran quedar, llavors tornarà... Per cert, parlant de sessions, parlant de sessions, el Marlowe, el Nisa, juga de lateral dret. Marlowe? Sí. Marlowe? Saps qui és? El Jafre Gó, que era amb una pel·lícula. No, aquell era el detectiu. Ah, sí. Un central del Barça, Morenet, que va jugar... Marlowe, Marlowe. Era molt bo. Marlowe, sí. Juga de lateral dret, ara. Va començar a la central, va estar una... Està traspassat, em sembla. No, no, no, està cedit. Ha cedit. Ha cedit. No, volia dir ha cedit, perdó. Sí, està cedit. I, bueno, el problema és la nacionalitat, també, perquè és brasilè. Sí, que era... Era el... Com es diu? El Luis Enrique no li tenia massa confiança. No, però els partits que va jugar... No pintava malament. I aquest sí que era jove, també. Sí. El problema que té és, també, la nacionalitat. De fet, estava el B. Estava el B i el va pujar a l'A en un moment que també hi va haver problemes amb els centrals. El que vol tornar és el... El Thiago, eh? Quin Thiago? El Thiago Alcántara. Alcántara. Que vol tornar on? Diu que vol tornar al Barça. Ah! Ho he sentit, tu, això. Jo crec que hi ha una mica d'overbooking, no? Al mig camp. Que ho diu, eh? Ell ho ha dit. No, m'estranya. No juga. El Bayern no juga. Ell ho ha dit, que no n'hi faria res tornar al Barça. Bueno, doncs que s'hi posi fulles. Clar. El Bayern no juga. Va sortir de molt mala manera. Sí. I el tio molt... Sí. No sé què, s'ho creia molt. Si s'hagués quedat aquí, crec que ha sigut un grandíssim jugador. Sí. Perquè estava fet expressament pel futbol del Barça. I hauria jugat molt. Doncs sí. Però el Bayern, bueno, el Salvador Guardiola. Guardiola Salvador. Però no se l'ha portat al City. Guardiola no era tonto, eh? No, no, no, per això et dic. No, no, no. No, no, no, que era un bon jugador, indudablement. Ell havia ganes de marxar. Ell va dir... Vinga, com aquí. La lesió que va tenir, suposo que també l'ha marcat. Ell havia ganes de marxar. Ell ho deia. Ell, si m'ho farà sentat... Ell volia jugar. Ell va dir estrictament que ell volia triomfar. Sí. I li vam preguntar pel Barça. Diu, no, no, jo vull triomfar. Triomfar més igual on sigui. Més igual on sigui. Em sembla bé. Tenir una clàusula de Rissa, com sempre. Però és el mateix que ha dit el del Feu quan l'hem preguntat. Perquè l'has marxat i perquè jo vull jugar. Bueno, és que em sembla perfecte. Ell ja s'ha botanat. I ha marxat. Bueno, no, com s'ha dit. Tiago va ficar la pota perquè estava a punt de ser titularíssim, pràcticament. Sí, sí. I ho hagués sigut, eh? Sí, clar, i tant, que l'estan jugant. I ens vam quedar amb el germà, que se suposava que era el Bo, i mare de Déu, senyor, el Rafinha, bueno. Bueno, també les decisions també l'han fet. Els dos, eh? Sí, però dels dos germans, visto lo visto, jo em quedo amb el Tiago. Sí, no, és que jo en principi... Menos espectacular. El cap de trons tenia, el cap de trons. El Tiago la tocava. No, però ja, quan estava la passada. Quan estava els dos aquí i ja els veia, ja els veia... Bueno, Déu-n'hi-do. Però és un tio que la va jugar molt bé i es volia... Quan jugaven els dos aquí es veien més progressió, tenien mucho peligro. En més progressió al Tiago que no al Rafinha. L'únic que de caràcter, potser, el Rafinha és una cosa, i el Tiago era una mica... Bueno, jo no sé, jo no crec que ara tingui espai aquí al Barça. Home, si ve gratis, ve gratis, o com va això? Se li cal el contracte? No ho sé. Parlem-ne, clar. Juguem el dimarts amb el Chelsea, no? Sí, dimarts. Aquí primer. No, allà. Allà, allà. Allà. Està en Fort Bridge. 1 a 2. 0 a 3. S'acaba, s'acaba. Marxem. Fins divendres. Així que molt feliços. Adeu. Així m'agrada. No, no, no. No, no. No,". No, no, no. Viene de la poetry. No, no. No, no. No, no. No, no, no. No, no.