Del 28F a la metàstasi: efemèrides, MWC i Wulff; meteo i anticló; “Operación Palace”; salut (metàstasi i Alzheimer); recepta de galtes; debat Barça; turisme de Madrid; i tancament amb Beats

No one offers you a shoulder No one looks you in the eye But I've been looking at you For a long, long time Just trying to break through Trying to make you mine Everybody wants a flame They don't want to get burned Well, today is our turn Li tu, nights like this Li tu, love like ours You like the spark in my bonfire People like us, we don't Need that much, just some One that starts, starts the spark in our bonfire We don't need that much, just someone that starts, starts the spark in our bumper hearts. Days like these lead to nights like this lead to love like ours. You light the spark in my bumper hearts. You're like the spark in my bonfire People like us, we don't need that much Just someone that starts, starts the spark in our bonfires Nits d'Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits d'Electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Santjust. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema. Has de dir, l'Ada és Bernada. Què has de dir la desbarnada? Què? Digues. La desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La samanella! La samanella! Molt bona nit, són les vuit i tres quarts de segon. Està us autoritzant ràdio, des de la visora municipal de Sant Just, i ara mateix comença la Desbarnada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta, finalment. Don Miquel, bona nit, benvingut. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Estic molt content de rebre aquest premi. Bona nit senyors que soc jo. Molt bona nit. I aquí a l'esquerra, com sempre, tinc la Núria García Libau. Hola, bona nit. Bona nit. Avui el que li toca sopar és el màxim que no. No bé. No bé. i els que no sabem si estaran o no estaran és el doctor Santiago Barambio, que la setmana passada va trucar amb retard i no va poder participar, l'Emili Sánchez, que la setmana passada no vam contactar amb ell, l'Armant García, que la setmana passada va arribar tard, i ja la resta és Josep Maria Montes, que aquest sí va estar-hi la setmana passada, la Mariana González, que no falla mai, l'Isidro Inglés, que també hi va estar, I avui tenim al control d'això el senyor Jordi Domènech, que tampoc hi va ser. La setmana passada va ser... Si no... Exactament. Bé, comencem. Comencem amb les dades del dia 28 de febrer de l'any 2014. Com no és any de traspàs, avui s'acaba el febrer. Sí. Novena setmana de l'any, 59 dies del 2014. Falta menys per 69. Sí, 306. Es falten 10. No ens tocarà. No. El sol. El sol ha sortit quan eren les 7 i 28 minuts. Es nota que cada vegada surt abans el sol. Jo ara ja quan surto cap a classe... Ja és de dia. Jo quan surto cap a treballar encara és fosc. Bueno, és que tu ets un masochista. 7 i 28 minuts quan ha sortit. 18 i 41, quasi quasi les 7. quan s'aposta. Sí senyor. I demà? Demà el sol sortirà dos minuts abans, a les 7 i 26, i es pondrà un minut més tard, a les 18 i 42. La lluna té les seves característiques pròpies. Surt, ha sortit, a les 6 i 33 minuts del matí, abans que surti el sol, i s'aposta a les 17 i 59, és a dir abans que marxés el sol. Sí. I demà? Demà la lluna sortirà a les 7 i 10. Abans que surti el sol. I espondrà a les 19 i 12. Després que espongui el sol. La lluna està nova, totalment nova. La que vam d'estrenar, com aquell que diu, l'estrenem demà. Demà és nova nova nova. Sí senyor. Ens anem als aniversaris. Avui fan anys, entre altres segurament, entre moltíssima gent segurament, nascuda el 28 de febrer. I, a més, tenint en compte que també celebren el seu aniversari, és que van néixer el dia 29. Ah, esclar. Tens raó, tens raó. Doncs farà el seu aniversari Paolo Futre, 48 anys. Segurament la Núria dirà, i qui és Paolo Futre? Estava pensant, però no em sona de res. No em sona de res. I tu? Jugador de futbol. Jugador de futbol de l'Atlètic de Madrid, portuguès, ell, i un de les grans figures del futbol portuguès. que avui precisament volen estar més o menys de moda dintre dels mitjans de comunicació perquè cap de setmana juga l'Atlètic de Madrid-Real Madrid. 48 anys, senyor Futre. Falta poc per jubilar-se aquest. Encara que a casa no es jubilen mai, no? No. Immanuel Uribe. 64. Director de cinema. Sí senyor. No sé quines pel·lícules ha fet, però segur que ha fet pel·lícules. Sí, sí, sí. Si és alguna pel·lícula d'Alimán a la Uribe, o tampoc saps qui és. No sé qui és. És un director de cinema. Vale. Clar, si et pregunto si saps qui és el John Torturro, Ai, Emili, m'estàs posant un compromís. Tampoc sé qui és. No, jo tampoc. Aquest no sé qui és. A tu, si et trac del Noriega, ja no coneixes ningú. Digue'm un títol, a veure si em sona. Del Torturó. Què era això? Una pel·li? Era una pel·li. Era una pel·li que dava d'un concurs de televisió. El Torturro feia el personatge del concursant que portava molt de temps guanyant, guanyant, guanyant, guanyant. Aleshores, els organitzadors del programa havien de buscar un altre concursant que li pogués allò. En troben un, l'elimina i el Torturro es cabresa per dir que li han donat la resposta. i es descobreix, basat en un fet real, es descobreix que els concursos aquests de televisió estaven una mica arregladets. És d'una pel·lícula, una de les pel·lícules que ha fet el Joan Torturó, una de les millors, que ha fet molt d'italià, lògicament, i fa 57 anys. Anem a les efemèries, coses que van succeir al dia com avui, 28 de febrer. Senyor Simón. De 1900, el Congrés de la Straight Union decide va decidir a Londres la fundació del Partit Laborista o l'origen del Partit Laborista. A veure, amb el meu anglès de la Sorbona, love or representation comitè. Ja veus, això mateix. Puc fer una pregunta? I això és una gran notícia, ja sé que és la fundació o l'ambió d'un partit. 1986. Avui van assassinar a Estocolma, Suècia, el que era aleshores Primer ministre, Olaf Palme. que, per cert, ahir, em sembla, si no m'equivoco, l'ateneu... o avui, avui, si avui d'avendres es fa un documental sobre aquest estadista. A més a més diuen que l'escriptor aquest del Milènium, de la trilogia El Milènium, té tota una sèrie d'informació que podria apuntar al possible assassí. El possible assassí de l'Olafano, que per cert no se sap qui és. El 28 de febrer del 2002 va desaparèixer definitivament les famoses pessetes, així com les monedes nacionals de 12 països de la Unió Europea. Saps que passetes és una moneda catalana? Sí, és la peça petita. Sí, sí. Ho sento, ho sento, Núria. S'hi faràs molt bé, eh? I va ser el... A l'euro ja havia sortit el 99, perquè va ser primer l'euro, després l'efecte 2000. Després de l'efecte 2000, però l'any 2002, va ser quan es va dir que ja no es pot fer servir. Ja no es pot fer servir, s'havia de fer servir funciosament l'euro i entre l'efecte 2000 i l'efecte euro, més d'un es va tornar a boig. Sí senyor. I la passeta va... No precisament els informàtics. Aquests van fer el que els va donar la gana. Exacte. La pesseta va desaparèixer però va ser moneda de curs normal després de 134 anys de vigència. Encara pots canviar pessetes. Ahir vaig llegir que no sé quants mils de milions encara hi ha pessetes que la gent no n'ha anat a canviar. centenar de pessetes més o menys a casa. Però em fa mandra anar al banc d'Espanya. Sí, perquè ara tens que anar al banc d'Espanya a canviar-te. Has d'anar al banc d'Espanya i fer cua, perquè hi ha cua. Ah, hi ha cua? Hi ha cua. Perquè només hi ha una finestreta que faci canvi de pessetes i hi ha cua. Jo no me'n recordo de com era la pesseta. Quina? No, cap. Cap peseta. No, sí, la que tenia el forat al mig. Aquella era de 25 cèntims. No, no, no. I la de 50 cèntims també tenia un forat al mig. Que passa que aquesta gent jove no l'ha vist. Era de 25 cèntims. No, era de 50 cèntims. Era 25 pessetes, que era del mateix color que la pesseta, la de 25 pessetes tenia el forat al mig. Hi havia una de 50 cèntims. Home, perdona, estic parlant de quan el senyor Escazóquio i jo anàvem amb pantalons curts. Sí, fèiem la primera comunió. No, però els ducados del velló sí. que era la moneda de curs legal a Catalunya a l'època de Ramon Berengue II. Acabem les efemèries amb una molt recent de l'any 2013, el dia com avui, el papa Benedict XVI. va dir, senyors, jo marxo, porto 8 anys fent aquí el papallona, i allà, ah, jo es quedais vosaltres com vostro d'allò. Que, per cert, em sembla que ahir, en una entrevista que li va fer algú, li va preguntar, escolti, però vostè si ja no és papa, per què m'esteix de blanc això? No és normal, no? I va dir, diu, és que clar, quan vaig deixar de ser papa, només tenia Estagios blancs. No tenia res més i no tinc diners per fer-me'n un altre. Ah, mira. Jo vaig anar de blanc perquè és que no tinc una altra cosa. O sigui que encara porta els vestits de fa vuit anys. En fi. Doncs fins aquí les efemèries. Anem al Sant Ural. Avui el Sant Ural del teu és curt, va. Sí, molt curt. Vols fer el teu amant? És igual, no tinc problemes. Sempre em deixes el curt a mi. Bé, doncs avui és Sant... No, et deixo el d'avui. Rufí. Rufí. Màrtir. Ei, Rufí. I Sant Hilari. Papa. Segurament l'únic hilari que hi ha hagut. Sí, perquè no posa res més. Hilari. Hilari, el papa. Exacte. Era de Cerdanya, del 461 al 468. Suposo que això és la data de papa. 7 anys de papa. Demà. Sant Rosent. Salles? On s'està Salles? Ni en tinc ni idea. Allà va néixer aquest Rocent, l'any 907, i va morir a Selenova, doncs a setanta anys després, el 977. Déu-n'hi-do, eh? Per aquella època, no? Jo crec que per això el van fer sant, no? Per viure setanta anys d'aquella època. Era bisbe, això ja... Explico una mica per què vau viure tants anys. Benedictine. Sant Lleó. Lleó, Màrtir, Sant Albi, que és un sant del segle VI, bisbe, benedicting, i Santa Eudòcia i Antonina, que eren, no sé, màrtirs. Deuen ser amigues. Sí, segur. Estava pensant en això dels Benedictins. Suposo que deuen ser, segons les èpoques, les congregacions religioses que devien ser més potents o tindre més influència. Sí, segurament, segurament sí. El franciscans, no crec que... Ara me'n ve lo del franciscà perquè ahir És una tertúlia de ràdio parlant precisament del que el Rasinger havia deixat de ser papa i que va sortir... El Francisco, el papa Berdòlio diu que és franciscà. Potser no. És jesuïda. Sí, és jesuïda. I s'ha posat de nom francès, anomenats a Sant Francesc de Cis, al Sant dels Pobres i totes aquestes coses. Però no és franciscà. No, no, no, és jesuïda. I crec que papa franciscà no hi ha hagut cap. No ho sé, jo és que... Diria que no. Però bueno, bé, ja està, no? Sí. Ens en podem anar a veure quin temps tindrem en aquest cap de setmana, a veure si tornarà a ploure, no plourà, què farà. Bueno. Un vent, un vent? No, no hi ha plogut, eh? Ja, ja. Ha plogut aquí a Sant Just, ha plogut. Senyor Montes, bona nit. Bona nit. Estava previst que ploguessis a Sant Just? Doncs, hi havia que estar possibilitats, sí, sí. Doncs ha plogut. Hi ha plogut poquet. Però ha plogut. Suficient per mullar el carrer, per mullar els cotxes, en fi. per embrutar. Sí, tot i que l'aigua que hi ha era força neta. Neta, neta, sí. Neta perquè l'Atlàntic no ve d'eslambles africanes. No. Però amb la pols que hi ha hagut durant el dia d'avui per les polsegueres del vent, doncs, certament, no ha de ser que era net. Molt bé. Doncs, i això continuarà? Continuarà l'entrada d'aire fred que s'està providint en aquests moments. Sí, fa fred. Fa fred i en seguirà fent més aquesta propera matinada. El matí de quina hora? El període més fred de la nit serà entre les 5 i les 7. Estaré dormint, sí. Doncs no notaràs, però els que estiguin a la matinada sí que notaran que la propera nit es notarà una baixada de temperatures. Creiem que al matí podria haver-hi, aquí a Sant Just, uns 100 graus. I el moment que fa, doncs et donarà sensació realment de fred i d'vern. 7 graus de temperatura i temperatura de sensació? 4, 5, 6? Sí, o inclús una miqueta menys i tot, si el vent bufés una miqueta més fort. La veritat és que et durà sensació de fred. I el vent com pararà? Doncs anirà bufant durant bona part d'aquest cap de setmana. El que passa és que ho farà amb menys intensitat del que ha fet durant el dia d'avui. Avui es passava una part més activa. que és la que ha introduït aquella aérea fred, i ara s'apropa per l'àntic una nova perturbació amb vents no tan intensos, que no afectarà directament a Catalunya. Està d'una manera curiosa que és poc freqüent, que és passar pel sud de Catalunya. Si se'n va cap a baix. Si rep a Aragó i d'Aragó la part més activa arribar a fregar les terres de l'Ebre, on allà sí que pot ploure a partir de mitja tarda de demà. A la resta de Catalunya poden augmentar els núvols, i bueno, augmentaran els núvols. Segurament es quedarà bastant tapat ja cap a mitja tarda, però creiem que la polaritat de precipitació és pràcticament nula, pràcticament zero. Els embassaments estan bé, estan plens, allà, aigua, no hi ha problema. I a més a més penseu que en aquests moments ara està nevant tot el Pirineu. Pirineu central i tot el vessant nord, a les cotes de 600 metres només. Déu-n'hi-do. El dia d'avui serà molt intens. Aquesta nevada anirà fent intermitència. cosa que farà que la nevada torni a augmentar al Pirineu, però la resta de Catalunya s'aclareixi molt el cel. El diumenge sembla ser que fa un dia molt radiant. D'aquells que al solat estàs bé. Sí. I de temperatura com estarem diumenge? La recuperarà una mica respecte a la demà. Penseu que demà entre la baixada de temperatures d'aquesta matinada i el poc sol que farà a partir de migdia, més o menys, Quedarà un dia realment... Lletx. Lletx, sí. Depèn. Els millors moments del dia demà seran pel matí. És una situació molt interessant pel Josep Maria. Ah, sí. Ah, que sí. Sí, però ja sabeu que trobem a faltar les onades d'aire fred. Clar. Aquestes de la Sibàriana. Bueno, espera't cap a mitjans de març ja veuràs tu com vindrà. No sé, no... Quan comencin a florir els arbres, tindran un parell d'aglaçades d'aquelles que ho matarà tot. Sí, que no seria el primer cop. Ni l'últim. Tot es veurà que diumenge sol, vaig superpujar una mica les temperatures i de cara a la setmana vinent, dilluns o dimetres... Sí, tenim canvis. No, no, no, no, no, no, no, no. Creiem que les prioritats que arribin aquí a Sant Junts avui, perdó, al dilluns, seran més baixes que no pas avui, per tant, vaja, quasi serà impossible que arribi ploure el dilluns, i en tot cas seria a la tarda, i gotetes. I a partir del dilluns, i en dies posteriors, parlarem d'una cosa que no n'hem parlat des que hem començat a parlar fa pocs minuts, que és l'anticicló. Home... l'enticicló de les Azores, que està allà a partir del dimarts començarà a traslladar-se sobre la península ibèrica i ens afectarà de forma plena sobre la península entre dimarts i divendres. I després ja veurem. Després ja en parlarem divendres. Sí, perquè no ho tenim clar. El que sembla ser, i això sí que pot ser novetat, que aquest enticicló que circularà per la península ibèrica pugui començar a situar-se en attitudes més altes si anem cap al nord d'Europa. I si això passa... Aleshores hi entrarà l'aire siberià. Això mateix. O temporals d'allavant, o canvis més importants de temps. En fi, d'això ja en parlarem la setmana que ve. Esperem la setmana que ve. Molt bé, bon cap de setmana. Disfruteu del temps. Igualment. Adéu. Adéu. La desbarnada. Bé, doncs ha arribat el moment de llegir algunes, o comentar alguna de les notícies que hem trobat en els diaris d'aquesta setmana, però abans, com sempre, fem un regalat, i avui és una mica especial. Avui parlarem del senyor Christian Wulf. Qui va ser el senyor Christian Wolf o qui és el senyor Christian Wolf? El senyor Christian Wolf és el que va era president de la República Alemanya des del juny del 2010 fins al febrer del 2012. Va substituir amb la presidència quan va dimitir Horst Köhler, que era el president, es va tenir que dimitir, ara no em recordo per quines qüestions, i ell també, el senyor Wolf, doncs es va haver obligat a dimitir el 17 de febrer de l'any 2012, quan la fiscalia de Hannover va demanar al Bundestag, que es deia la càmera de representants alemanya, l'aixecament de la seva immunitat, estem parlant del president de la república, si bé és cert que a Alemanya el president de la república no pinta gaire, el que pinta és el canseller, però bueno, va demanar l'aixecament de la seva immunitat per poder investigar possibles casos de corrupció i tràfic d'influència quan el senyor Wolf era ministre president de la Baixa Sahònia. El 5 d'abril del 2011, el senyor Christian Bull va ser convidat a un congrés de la banca a Alemanya i en el discurs que va fer en aquest congrés va criticar el sector bancari que, segons ell, era el responsable de la crisi econòmica. Entre altres coses va dir, diu, el poble, la gent del carrer està patint una greu crisi i vostès continuen amb els seus guanys. Curiosament pocs dies després el diari Bill el va acusar d'una sèrie de fets com per exemple de ser convidat pel productor cinematogràfic David Gronenburg a la Fira de la Cervesa de Múnich amb totes les despeses pagades a canvi de demanar-li el favor de que parlés amb una empresa perquè recolzés una de les seves pel·lícules. No ve el cas ni quina era l'empresa ni quina era la pel·lícula. Wolf lègicament es va queixar públicament d'aquest tractament del diari i al diari el va acusar d'aprofitar-se del càrrec per pressionar la premsa i va començar a publicar històries sobre el passat poc moral de la seva dona i acusar a Wolf d'obtenir crèdits privats en condicions avantajoses, de tràfic d'influències i altres delictes. El fet és que la Fiscalia de Sahònia el va investigar i acusar formalment de tràfic d'influències, el que va provocar que Christian Wolf presentés la seva dimissió si bé declarant sempre la seva innocència i que ell sempre havia actuat dins de la legalitat. I fins a aquesta història, que ens pot semblar exemplar a nosaltres, un diari publica una notícia sobre un polític, la Fiscalia investiga, l'acusa i el jutgen. Dos anys després, tan sol, dos anys després, perquè si tenim en compte que l'anomenat cas Gurk el porta més de 5 anys i el cas Palau, no diguem, en porta 13, això per citar-ne un parell dels casos sonats aquí a Espanya, com deia dos anys després un jutjat d'Annover ha declarat innocent assistent vulf de tots els càrrecs. Bé, el senyor Wolf podrà tornar segurament a la política amb el cap benalt, i qui sap si tornarà a ser president de la república o ocuparà qualsevol altre càrrec important. Pel que sembla, el senyor Wolf va ser víctima d'uns poderosos, els que no li van agradar a la seva crítica, i segurament als dos anys, amb ell li han semblat un segle. Però el que sí és cert, que en un temps prudencial els alemanys han aclarit el tema. En base a aquesta història, nosaltres, el sistema judicial espanyol, encapçalats pel senyor Alberto Ruiz Gallardon, actual ministre, però sense excusar a tots els seus predecessors, li fem entrega d'aquesta... Tens notícies, Núria? Sí, un parell. Vinga! Comencem amb la primera. Resulta que Peter Chou, el conseller delegat d'HTC, No, la marca de telefonia. Va aconseguir arribar a temps a una reunió molt important. El dilluns dia 24 al Mobile World Congress, gràcies a un motorista anònim que el va rescatar d'un embús de trànsit al centre de Barcelona, quan ell estava dins d'un taxi, i el va deixar en 10 minuts davant de la porta del recinte de la Fira a Gran Via. i on el va agafar no sabem. El directiu ara busca la ciutadania per les xarxes socials per recompensar-lo. En el blog d'HTC s'ha publicat en anglès i en castellà els relats dels fets i s'explica com el taxi que portava a Txou des del seu hotel fins al Mobile World Congress es va veure atrapat el dilluns a primera hora en un embús que l'impedia arribar a la reunió. L'home havia viatjat 12.000 quilòmetres expressament per anar a la reunió. Que trigava més a fer els 12.000 km que arribar des de l'hotel al congrés. Llavors, entremig del caos del trànsit, des de dins el taxi, el directiu va veure acostar-se a un motorista en una scupi. llavors li va demanar al taxista que fes una clacson per parar la moto. Va parar la moto i li va demanar que li portés fins al recinte final. El ciutadà anònim va acceptar i a les 8.24 va sortir pitant de l'embús amb xou assegut al darrere i a les 8.35 el deixava a l'accés del Mobile World Congress. Crec que la policia municipal l'està buscant per fotre una multa per accés de velocitat i saltar-se d'algun semàforo. I per portar un passeger sense cas. L'únic que li va oferir una recompensa al motorista i aquest no la va acceptar. Va quedar tan satisfet que ara l'estan buscant perquè voldrà insistir en donar-li... Que li doni el seu telèfon o... Com el localitzaran. Era un home d'entre uns 45 i 50 anys. De quina edat tens no hi arribes. Diu que conduïa una onda scupi de color verd amb una matrícula groga. Un ciclomotor, matrícula groga, ciclomotor. El Carlos Arrandes. No ho sé. Suposo que el senyor aquest dirà si és o no és. Va portar becasco i no el va veure. Bé, és d'una espabilitat, segurament. Era jo, era jo. Jo crec que aquest no voldrà que el descobreixin qui és. Diu que sí, sí, una indemnització i em fotran una multa. Però penses en la recompensa que et pot donar un dels directius d'HTC? No sé si ho deu compensar amb la multa. Jo hi ha una cosa que penso i és que si en el seu moment aquest xicot o aquest senyor li va dir no, no, jo no vull res, ara no es presentarà per cobrar. Segurament no. Vaja, no sé, penso jo. Una altra cosa és que l'altre marxés i ara digués, hòstia, no li ha donat res tal qual, hòstia va, si el localitzo li donaré una recompensa o li faré un obsequi, no? Però clar, si en aquell moment ja li va dir, té això, i l'altre va dir que no, home, jo... Potser li va oferir diners i ara està dient que no li faré diners i li regalaré una ampolla de whisky amb la qual la policia li farà la prova de la colèmia. Un colèmia, ja hi som. Val més que no es presenti. A veure, la teva notícia, Miquel. Ja és una notícia que quan... Són dos o tres notícies juntes i més que hi afegeixo. Quan jo he llegit m'he pensat que estava en els anys principis del 70, finals del 60. Perquè la notícia és que avui divendres a Ávila, en una Acadèmia General de la Policia Nacional... Dels exgrisos dels anys... Sí, correcte, han jurat al càrrec 222 nous inspectors. Inspectors? Inspectors de la policia. Fins aquí tot correcte. Però el sindicat unificat de la policia ha presentat una queixa perquè els hi... Sembla que els hi han fet cantar en les notícies anteriors. No, però una cançó religiosa. Sembla que... Perquè l'himne espanyol no pot ser, que ja vam dir que no té lletra. No té lletra. I els hi han fet cantar això. I és clar, per què me'n recordo del final dels 60, principis del 70? pel brazo incorrupto de Santa Teresa, perquè el senyor ministre de l'Interior, el senyor Fernández Díaz fa quatre dies que va dir que Santa Teresa velava per Espanya, que l'any passat se li va donar la medalla de la gran cruz de la ordre del mérito de la Guàrdia Civil A la Virgen del Pilar. Ara fa quatre dies s'ha dit que se li donaria la medalla a la Virgen Maria Santíssima de l'amor. que li donaran el mèrit policial. Totes aquestes notícies dius... Com? Mande? No tenim ja uns senyors que... A veure, en ple segle XXI, que totes aquestes coses encara segueixin produint, a mi em fa una mica de esgarrifar. A mi també. Com deia avui, no sobre aquesta notícia, sinó sobre una altra, ara no recordo quina era, un periodista de la ràdio deia que fa olor a iaia... A la tieta aquella soltera que tots teníem fa uns quants anys o bídua que entraves a casa seva i dius que feia farum. I això és el que està fent. I això és el que està fent. I llavors ha sortit, no sé si coneixeu, una plataforma que es diu change.org, que proposen parides i tonteries i diuen que vol que li donin la medalla aquesta de la policia nacional, el mérito de la policia, a Mortadelo i Filemon. S'almereixen, perquè són dos pilars de la investigació científica. Com es deia l'empresa? La Tia. Jo només tinc una notícia, és curteta, però és que m'ha fet molta gràcia. que el senyor Pere Macias, que és el portenveu del juny de Convergència i Llinó al Congrés dels Diputats, la setmana passada va visitar una fira dedicada als embotits. I bé, va estar allà per allà i aleshores un dels expositors li va donar una botifarra i li va demanar que si us plau, quan anés al Congrés, li portés aquesta botifarra al senyor Rajoy. Me va dir, em diu, perquè pugui veure que hi ha coses diferents i que no totes les coses són iguals. Doncs efectivament, l'altre dia, en ple debat sobre l'estado de la nación, que no jo sabia que la nación estava en estado, i ara amb la llei de l'avortament això de que la nación estigui en estado, doncs és preocupant, doncs estava allà, estava assegut amb el seu escó, estava amb la vicepresidenta del govern. I es va treure la botifarra. Sí, també estava, a l'altre costat estava el senyor Alberto Ruiz Gallardon, i va veure com el senyor Pere Macias se li apropava, i li donava la botifarra, això sí, embolicada. Perquè era crua o estava feta? Sí, sí, sí, una botifarra dolça. Ah, sí, sí, són molt bones. Ambolicada, això sí, ben embolicada en un paper, contra, perquè no... El greix, clar. El greix, no? I li va regalar. Em va fer molta gràcia. Nosaltres postem un grapat de temps regalant botifarres a Troche i Moche. Al senyor Rajoy també li hem donat més d'una. I aquest li dona en persona. Resulta que li han donat una botifarra al senyor Rajoy. Això deu ser que senten el programa i han dit que és bona idea. I va sortir per la tele o per algun mitjà? Jo he vist la fotografia. Poso una cara com somrient. De circumstàncies. Aquí té una botifarra. I sort que no hi era la Trinca. Suposo que en aquell moment el senyor Rajoy sí devia saber què significa fer una botifarra aquí a Catalunya. No ho sé. No ho sé, perquè jo recordo fa uns anys, no sé si va ser quan el Barça va guanyar el triplet o alguna cosa que va guanyar, que es van posar una samarreta negra i que darrere hi havia dos pebrots, un verd i un vermell, i no hi havia res més. Doncs els comentaristes de les televisions espanyoles no sabien que venia això dels pebrots, ¿Y por qué dos pimientos? ¿Qué quieren decir con los pimientos? Segurament no lo saben. Sí, doncs resulta que, no sé si recordeu que el diumenge passat, a la sexta, el Jordi Ebolí va fer un programa que es deia... Sí. Per un documental. Operación Palace. Jo no el vaig veure. Jo tampoc. A més a més, a casa el volíem veure i jo em vaig negar a veure-lo. No m'atreia res gens en absolut veure aquest programa. Jo sabia que el fèiem però no tenim per costum mirar la sexta i no vam canviar les costums. I què? Doncs resulta que Alfonso Guerra, diputat socialista, va criticar aquest documental i va fer una declaració que deia Nic Goebbels ho hauria fet millor. Diu que aquesta és l'opinió que té l'ex vicepresident del govern espanyol i diputat del PSOE, Alfonso Guerra, sobre el fals documental Operación Palace dirigit per Jordi Evole. diuen unes declaracions que ha recollit el diario.es, el dirigent socialista considera que aquella emissió, que el documental plantejava que l'intent del cop d'estat del 23F havia estat una operació impulsada per afavorir la democràcia, va ser una pallasada. I ha comparat la feina Débole amb la del ministre del propaganda nazi Josep Goebb. És curiós perquè jo vaig llegir algun comentari sobre allò i volien comparar-ho sense arribar-hi amb la guerra de los mundos de l'Orson Welles, un programa de ficció. És que sembla que, per allò que he llegit després, jo no el vaig veure ni res, que les xarxes socials anaven plenes de tuits de gent que es creia tot el que estava passant en aquell moment. L'han criticat molt perquè després va sortir dient que tot era una mentida. I es veu una cosa... Ho van fer el diumenge. Jo el dilluns per matí tenia classe i el professor, el primer que vam fer va ser comentar això del falso comentari, que l'una de les llavans era que... s'havien borrat milers de tuits de gent que ho havia tutejat, que havia compartit algun comentari, gent relativament important, que s'ho havia cregut, i que quan van dir que era mentida, doncs clar, per no quedar malament, tothom borrant els tuits per no fer ridícul. Hem de pensar, recordant l'emissió radiofònica dels Somwells, que hi va haver inclús suicidis. De gent que s'ho va creure que venien els marcians i que abans que vinguessin els marcians es va suïcidar. I que al final del programa els Somwells va sortir dient que tot era una bròmada per la diada de Halloween. Doncs el senyor Evole ha aconseguit... Es veu que va aconseguir a Espanya un 24% d'aixari i a Catalunya un 27% No, no, i si va aconseguir, doncs bé és cert que darrerament té molta credibilitat per les seves entrevistes i pels seus programes i aleshores si aprofitant d'aquesta credibilitat ha aconseguit convèncer la gent amb un programa que això que estava emitent era veritat, doncs xapó pel senyor Evole. Una feina de ficció periodística, doncs molt ben entrenada. I que a més a més dels programes que feia els diumenges, que es diu Salvados. Aquests programes havien tingut menys audiència que no pas el programa aquest especial que va fer. Sí, és cert que darrerament ha tingut molta bona publicitat, molt bones crítiques pels seus programes, per la seva manera de fer entrevistes, per la seva manera de dir, i això després, publicitant, que faria un programa especial sobre el 23F, i que dirien coses molt importants i que no volia dir que anava al programa perquè si no, no el deixarien fer segurament. I per això ho mantenia tot... Semblava com que hagués hagut d'anar a dir veritats compromeses. Sí, exacte. Clar, doncs va aconseguir tenir una audiència important i sobretot convèncer la gent. Però no, també ja va estar molt criticat. Sí, sí. Però bueno, a veure, el senyor Alfonso Guerra, jo... Jo crec que pel que diu aquí també que es va... No ho sé, de veritat demano al senyor Rajoy que això de la llei de la dependència es miri una mica, que comenci a donar ajuda a la gent que necessita tenir uns... una atenció especial, perquè... doncs, possiblement el senyor Arfonso Guerra ja és mereixedor d'un descans. És el que estava com enfadat, que no l'haguessin cridat. Clar, és que no... no m'entenem a mi. Arfonso, el decepillo. Bé, més notícies tu? Home, en tinc una. Vinga, va, doncs la teva i marxem. A veure, com dir-ho... Ens hem de felicitar els catalans. Entre les 200 millors universitats del món hi ha una vintena. Les universitats més cares d'Espanya estan a Catalunya. I d'Europa, segurament. Ara parlo de qualitat. Dentre les 200 millors universitats del món, n'hi ha una vintena que són espanyols, però cal destacar la Universitat Politécnica de Barcelona, que està al número 36, la Universitat Pompeu Fabra, que està en el posto 40, i la següent ja és la Complotència de Madrid, que està en el lloc 43. Però penso que és allò de... Tenim que fardar del que podem. Sí, bueno, la Universitat Central de Barcelona també està molt ben col·locada, hi ha facultats, com sempre, de Medicina, que no sé si és la segona o la tercera d'Europa o... Tenim que fardar del que podem. I penso que en aquests moments que tothom ens dona l'esquena, Hauríem de començar a marejar aquestes coses. Curiosament aquesta notícia sobre la qualitat de les universitats catalanes ha sortit ahir o abans d'ahir. I avui als diaris surt la notícia que les universitats catalanes són les més cares d'Espanya. Llavors ja posen que són les més elitistes. És un problema, evidentment. Inudablement és un problema, però què hi farem? A veure, m'acaben de donar una notícia. Madrid s'ha enfongat? No tenim connexió amb Madrid? Això és el BN, que ha trencat les cables. Això és perillós. Si el Mariano no hi és... Això és perillós. És raro que el Mariano no hi sigui. Deu estar de Carnestoltes. Carnestolendes. Jo diria que el Carnaval avui dia el fan a totes les comunitats autònomes. I ell és partidari. Home, jo no el veig molt. És molt seriós. Bueno, no ho sé, potser ens sorpren. A veure, Mariano. Mariano. No el Rajoy, el otro. El González. Te miro directamente a la cámara. Lé mi mente. Lé mi mente. Y contesta al teléfono. Mariano, estamos llamando. Mariano González, Manuel Bonenit. Bona nit. Bona nit. És el que fa el poder de la ment. La desbarnada. Mariano, oye, ¿quieres comprarte un caballo? Hombre, no sabría dónde meterlo. El salón de casa no me cabe muy bien. La próxima vez que vengas por Barcelona te explicaré el sistema del caballo. Pero viene el caso porque el Ministerio de Defensa va a subastar un total de 24 caballos. de la Lleguada Militar, cuatro de ellos pura sangre inglés y otros 20 de raza caballo deportivo español. Esto será el próximo día 22 de marzo en las instalaciones de la Cría Caballar de las Fuerzas Armadas de Madrid. O sea, fíjate tú, que además puedes ir a verlo, porque se encuentra en la disposición de los licizadores en la sección de enseñanza ecuestre, donde podrás verlos entre el día 17 y el día 21 de marzo, en horario asequible, de 11 a 14 horas, para que los caballos no tengan que madrugar, y, además, a los interesados se les facilitará toda la documentación relativa al equino. Hombre, es de suponer que el ejército, la llevada militar, nuevamente, No va a vender caballos que no tengan pedigree. ¿Qué pasa? Me gustaría saber la edad de los caballos. Bueno, te dan toda la documentación, chico. Si teóricamente si los ponen a la venta, los abastan, lo que vayan a hacer con ellos... No creo que sean caballos de desecho. Curiosamente, una cosa curiosa, porque la subasta será por el procedimiento de puja a la llana. No pata a la llana. ¿Sabes lo que es puja a la llana? Tú que eres un erudito de la lengua castellana. No, sinceramente no he pujado a la llana ni a ninguna otra cosa. Pues toma nota porque pujar a la llana es a mano alzada. O sea que próximamente cuando en el Congreso de los Diputados se haga una votación a mano alzada, han votado a la llana. A parte de tradiciones, conserva giros lingüísticos antiguos. Sí, sí, sí. Eso sí, los interesados en participar en la subasta, en la puja, no pueden hacerlo allí... No es con 50, no. Porque hay que efectuar un depósito en concepto de fianza a los que quieran pujar, que es el 25% del importe más alto que saldrán en la puja, el 25% del precio de salida del caballo más caro, que es de 2.500 euros. O sea que el 25% de 2.500 euros son 750 euros. No, menos. Menos? De 2.500. Ah, no, sí, no, porque son 1.250... 500... 625. Pues, ¿tras todo bien, acuerdo de hacer las cosas de memoria? ¿Tú sabes aquel que sumaba y hacía... No, no era yo. Sí, sí, sí, era la computadora humana. Exacto. Pues ya sabes, o sea que si te quieres comprar un caballo emulando pues al famoso anuncio de televisión de un coche... ...que tres amigos que se compran el mismo coche. Ah, sí, sí, sí. Y dice, me he comprado un... no sé qué. Y viene el otro y dice, ¿sabéis qué? Y dice, me he comprado un caballo. Pues tú puedes hacerlo, Mariano, puedes comprar... Puedo hacerlo realidad y a un precio razonable. Razonable, o sea, saldrá la puja de 2.500 euros, el más caro. Yo creo que los otros serán un poco más baratitos, si son más baratitos... Por lo que ha leído Emilio, que dice que son pura sangre... Pura sangre inglés. La raza de caballo deportivo español. Si solo valen 2.500 euros... El más caro. El más caro. Me huele que serán como los jeeps estos que a veces subastan que... Pues no te creas. Eso puede ser a lo mejor el precio mínimo de salida. Pero de todas maneras, yo te voy a decir que hace muchos años, bastantes años, estuve yo tentado de comprar un potro Ah, i un potre. Un potre, sí. No el vaig comprar perquè realment el que deia Mariano, no? Dicia, on el poso? No li agrada la terraça. No li agrada la terraça de casa. Però on el volies comprar? A Vilanova i Les Deltrums. I no era excessivament caro. És més, perquè representa que potser un potre l'has de donar tu o...? No. Lo ha de alimentar el resto de su vida. Ahí está. Ahí está el tema. Entonces, donde los vendían, decían, no, no, si usted quiere nosotros podemos cuidar el potro, tenerlo aquí en las cuadras, lo alimentamos, lo cuidamos... Que ese es el negocio. Claro. Y te aseguro, o sea, en tres meses el coste de mantenimiento del potrillo superaba el coste de compra. Razón por la cual dije, no compro el caballo. Pero me hubiera gustado. Debe farzar. Home, de pit, de pit. Debes ser, desde luego, espectacular ir por la calle con tu caballo. Tu caballo de raza pura inglesa. O deportivo español, por el paseo de la castellana. Montado en tu caballo. No sé si necesitaría ponerle matrícula en el culo al caballo. A lo mejor el microchip. Pero se puede ir por la ciudad con un caballo. Sí, pero has de recoger las cacas. Y eso ya es... Supongo que es posible que se pueda ir, pero no es aconsejable, porque el poble caballo con los cascos de las pezuñas se puede pegar cada patinazo. Y aún recuerdo el año que vino Pitsiguer a Barcelona, que vino a actuar al campus en la zona universitaria, en la Diagonal, que fue la primera vez que vi tanquetas de agua en Barcelona yo de la policía, que salió la policía primero a caballo, con los sables de goma esos que yo daba y los caballos... Y los caballos salían de patas y... Además, en aquel momento la diagonal no estaba asfaltada, estaba adoquinada. O sea, que peor todavía. Una pista de patinaje para la... Y claro, cuando empezó a saltar el agua de la tanqueta, peor todavía. Que los caballos tuvieron que retirarlos porque los pobres... Yo he visto la exhibición de la... No sé qué ecuestre de la policía urbana de Barcelona. Ah, la fuxarda, la fuxarda. Sí, sí. Y hoy es verdad. No, no, además los cuida muy. Los usan como elemento, no sé si más disfasorio que real. Sí, no, yo los he visto también actuar como elemento. Las manifestaciones de partidos de fútbol contra los... No, digamos, para hacer carga, pero sí para... Aquí antes en Barcelona también. No, y acostumbra, siempre que hay un evento de fútbol, hay un evento importante, siempre hay un camión con caballos. Pero no entiendo por qué, porque ya digo, con el asfalto y tal, un caballo... En Madrid, por ejemplo, en las cercanías del Palacio Real, de vez en cuando, se ven los camiones de la policía nacional o de la llenguada de la policía municipal que también hay, descargan los caballos y sirven para que los turistas se fotografíen con ese elemento turístico que es otra cosa. Pues igual que por ejemplo en Londres La policía municipal de Londres está allí con los caballos. Práctica en realidad. No sé si es muy práctica en una ciudad la policía caballo, pero desde luego en un momento dado Un caballo bien de pura raza que le tienes tomado, que empieza a hacer sus... Sus florituras. Exactamente, sus figuras artísticas. No vamos a decir así, no otras cosas, pero sus figuras artísticas. Y a la gente le gusta verlos, es cierto. Yo te digo, en el Afrikañar del Palacio Real, si he visto este tipo de caballo y este tipo de monta, y la verdad que un montón de japoneses y un montón, sobre todo japoneses, que a mí me dice mucha gracia, haciéndose fotos con el caballo, y los policías, claro, muy amables, encantados. Oye, pues voy a cambiar de tema, visto que no quieres el caballo, y te voy a nombrar unos cuantos pueblos de la región de Madrid, que son Buitrago de Lozoya, Chinchón, En la mayoría de ellos se come de lujo. La Comunidad de Madrid ha lanzado una guía turística, que se llama la guía turística de las villas de Madrid, y una tarjeta, que es la Villacart, mediante la cual, pues visitando estas localidades, con la tarjeta Villacart, desde el 1 de marzo se obtendrán descuentos del 5% en los comercios y restaurantes y el 10% en los alojamientos. Además, el utilizar la tarjeta significará que acumularás puntos que se podrán canjear por regalos de productos típicos de la región o entradas gratuitas a exposiciones de espectáculos. Entonces, si no te interesa el caballo, igual si te interesa el videocard. Sí, me interesa relativamente, pero sí es interesante, sobre todo para los turistas y la gente que viene de fuera a ver un poco porque te permite, sobre todo, acceder a lo mejor a algunos lugares, a algunas ciudades, a algunos pueblos y algún tipo de monumentalidad que habitualmente no se visita y que está muy bien. Cuando me los has nombrado, sin saber exactamente a dónde... Has pensado tú en la... Yo he pensado en comida. Yo también. Yo cuando he dicho chinchón me he acordado de un cochinillo que me comí. Sí, ¿verdad? Buah. Monumental. ¿Te acuerdas? Me acuerdo, me acuerdo, me acuerdo. Hombre, en colmenar de oreja supongo que habrá también productos de carne. Sí, pero no... Sí, también, también. Pero no solamente eso. Y en daval carnero no te digo nada. No, carnero... Carnero a tu ciplé. Yo te advierto que en todas estas... En alguno de estos pueblos, lo que no recuerdo exactamente el cual, existe en un momento hasta alguna estrella Michelin. incorporada. En cualquier caso, buenas tafas, buena comida y mucho que ver. En este caso, por ejemplo, Miquel, que ha estado en Chinchón, puede ver... Bueno, ha reconocido la ciudad un poquito, ha visto... Chinchón tiene un Goya incluso en una iglesia, que se puede ver. o sea que... y sobre todo la comida. No, no, y el... y el anís, el anís de Chinchón, el Chinchón Checo es espectacular. Bueno, en Chinchón la Plaza de Toros es la plaza mayor del pueblo. Sí. Sí, sí, no, que le ponen en todo el... La Montanera desmontan. Sí, sí, la Montanera desmontan, sí. Sí, sí. Bueno. Y sobre todo, puedes comer en cuevas, por ejemplo. Sí. Los restaurantes son una especie de cuevas y luego la... también puedes comer en terrazas. Estilo como si estuvieran en los años 1800, las tropas napoleónicas. Muy bien. Todos estos pueblos tienen características muy parecidas. Algunos más monumentales que otros, pero características muy parecidas. Y sobre todo para los triperos, que tenemos, a que vayan a comer allí. Hemos ayudado a que nuestra audiencia sepa que en Madrid y sus alrededores, además del Congreso de los Diputados y del señor Rajoy, que por cierto no es madrileño sino gallego, también existen cosas que vale la pena ver y disfrutar. Sí, bueno, en muchos de los alrededores de Madrid en muchas ciudades de Madrid, hay muchas cosas que ver. O sea, que animo a todo el mundo que no se esté escuchando y a los que no, a los que no se escuchen en diferido, que también, que vengan a Madrid y que vean sus pueblos, porque desde luego se lo van a pasar de maravilla. A mí me ha quedado en la memoria, y quizás por... subliminado, precisamente, por ser una memoria, un estofado de caza que comí en un restaurant del Pardo. Sí. ¿Algo? Algo sensacional, impresionante. Hay que decir que en estos restaurantes generalmente se cocina muy bien, en todos ellos, porque además son restaurantes, muchos de ellos, más de fin de semana y de turistas que de día a día. Pero en algunos casos, cuando es temporada de caza o de la pieza que vayan a poner, En algunos momentos pueden sacar unos platos, como dices, monumentales. Sí, sí, sí. Yo no sé por qué iba invitado, por suerte no paga yo, supongo que sería carísimo. Así se disfruta también mucho más. Hombre, y tanto, y tanto. Porque si estás comiendo y estás pensando que tienes que pagar la cuenta. Pero vamos, que... Los vinos, eso sí, todavía no existía denominación origen Madrid. No, existían vinos de Madrid, pero no eran vinos con denominación de origen, eran una especie de vinos un poco caseros, sin afinar, digámoslo así. Todavía los están afinando. Sí, bueno, pero han hecho una buena labor también con los vinos de Madrid. Afortunadamente, antes veías una botella de vino de Madrid y yo tengo que decir... Y decías, no, gracias. No, no, no. Y ahora, si veo una botella de vino de Madrid, Según cuál, ¿eh? Y según cómo. Porque ya empiezan a hacer vinos decentes. Sí, señor. O ya empezamos a hacer vinos decentes, claro. Yo no me meto en las pinajas a pisar uva. A pisar uva, perdó. Reconozco que se está haciendo... Creo que ahora ya no la pisan, ¿eh? No, no, no. Ahora ya no la pisan. Hombre, solamente para los turistas, ya te digo. Sí, bueno, para que lo vean y tal. Meten la uva y dicen, a ver, señores, súbanse aquí encima y empiecen a pisar descalzos. Pues nada, Mariano, si vas por uno de estos pueblos y aprovechas la Villacarte, pues ya nos lo contarás, a ver qué es lo que has comido, qué es lo que has bebido y cómo lo has disfrutado. Espero lo suficiente para no una indigestión, espero beber lo mínimo para poder contarlo y recordarlo y espero volver a oírlo la próxima semana. Hombre, por descontado. Claro que sí. Vinga. Hasta el viernes. Hasta el viernes. Adiós, bona nit. Ok, després de parlar de menjar, lògicament hem d'anar al metge. El doctor no sé si estarà disponible. El dijous que ve em sembla que és bé aquí, no? Vés a Sant Just. El dia 20. El dia 20, sí. Vé a fer una xerrada sobre la llei de l'avortament. Jo crec que per fer una xerrada sobre la llei de l'avortament no hauria de venir el doctor Baramio sinó hauria de venir el senyor Alberto Ruiz Gallardon, que és el que coneix millor la llei. Avui encara no ha passat el tràmit? No, encara no ha passat el tràmit. No sé si arribarà a passar-ho. Quin tràmit? El tràmit del Congrés de Diputats, en deputats si l'accepten o no l'accepten. I cada vegada hi ha més tractors dintre del propi Partit Popular que estan demanant que es canviïn algunes de les coses. Però jo crec que estic convençut que tot això ho han fet. amb tota la idea que la gent comenti que la gent es manifesti contra la llei de l'avortament i així s'eviten que protestes i comentaris i d'altres coses que potser els fan més mal perquè aquesta ja des d'un principi van dir que la farem així però amb la idea... I com que tenen l'excusa que ho van dir en el programa electoral Almenys per després dir si ja mos complir d'algun punt o alguna cosa. A veure, això del que ho van dir al programa electoral també el senyor Massa, al programa electoral, va posar que treuria l'impost de successions i el que ha fet és tornar-lo a posar. A mi això de que posa el programa electoral i serà l'únic, l'única cosa que ha posat al programa electoral. Per això, per dir almenys que... Estàvem fent una mica de despesa perquè no torni a passar-ho de la setmana passada. Una cita. Una cita amb nosaltres, els divendres d'aquesta hora, més o menys, recordava trucar, però ja havíem avançat el tema. Havíem fet la cuina ja no per sorters, sinó per casats sols a casa. Que la vas fer tu? Sí, sí, vaig explicar com es fa una pizza al forn. I ja està, ja havíem fet inclús això. Havíem entrat ja dintre del que era... Fem una cosa. Jordi, posem el tema musical i a veure si en el temps que tothom canta, no sé qui, qui cantarà o qui... Célia Cruz, català. Hola. Célia Cruz, sí. A veure, quin tema creieu que Célia Cruz... podria cantar en aquest cap de setmana i que sonarà a molts llocs i a moltes festes? Brasil... No, Brasil no... No, no cantava la Célia Cruz. No, Brasil no... No ho sé, jo és que aquesta senyora no... Unes respecte, unes grans veus, una cubana. Perdona, el senyor Pavarotti també és una gran veu i tampoc és aconseguidor, segur. Bueno, no me compares tú ahora Celia Cruz con Paparotti. Tremenda Celia. Bueno, en fi, tu, Núria, no saps ni qui és Celia Cruz, tu, de fet, no? A veure, com que és un concurs, això, una mica, ara s'ha convertit en gutx. Ja. Bueno... No, no, no, no. Us veig poc fiestero. Núria, tu ni que sigui. Pasamos por tontos. Seria, Cruz... La vida no és el títol. La vida és un carnaval. Ah, és un carnaval. Vinga. Todo aquel que piense que la vida es desigual, tiene que saber que no es así, que la vida es una hermosura, hay que vivirla. Todo aquel que piense que está solo y que está mal, tiene que saber que no es así, que en la vida no hay nadie solo, siempre hay alguien. Todo aquel que piense que la vida siempre es cruel tiene que saber que no es así, que tan solo hay momentos malos y todo pasa. Todo aquel que piense que esto nunca va a cambiar tiene que saber que no es así, que tan tiempo buena cara. Para gozar, para disfrutar, para seguir cantando. Carnaval, la vida es un carnaval. Todo podemos cantar. Ay, señor. Todo aquel que piense que David es cruel. Nunca estará solo. Dios está con él. Para aquellos que se quejan tanto. Para aquellos que solo critican. Para aquellos que usan las armas. Para aquellos que nos contaminen. Para aquellos que hacen la guerra. Para aquellos que viven pegando. Para aquellos que nos maltratan. Para aquellos que nos contagian. La Desbarnada. Ràdio Tosper, 48.1. Ràdio Tosper, 48.1. Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Es Bern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Doncs ja tornem a estar aquí i ara sí que tenim el doctor. Per cert, ara que he sentit aquest anunci del programa esportiu de Rodríguez, l'altre dia vaig veure un trosset del partit de l'Atlètic Sant Just Juvenil contra el Futbol Club Barcelona. No sé com va acabar el partit, abans estava en un 0 a favor del Barça. 0,6, però jugaven molt bé, aquests nanos, eh? Sí, molt bé. Bé, doncs passem al tema... médico-científico, amb la col·laboració de l'excellentíssim i reverentíssim... no, reverentíssim, no. Doctor Gramia, bona nit, don Santiago. No, esclar, jo soc bastant reverenciat, eh? Sí, és molt reverenciat, no? Però encara no és molt honorable. No, això no ho soc, ni... me sembla que ho usaré mai. No? No, no, no, jo sempre m'han dit que jo és l'honor... Aquestes coses eren per la gent que es va tirar al cobre per les passes i coses així. M'entens? A mi això de l'honor no, no. No, no et va. Jo sóc de cent. De cent. A vegades de mil. Sí. De cincents. De cincents tu sempre tira'm baix. Tampoc ens posem en aquesta manera. Què voleu saber? Segur que voleu saber... El de la metàstasi, sí. Sí, i que d'aquí 20, 30, 40, 50 anys, a lo millor... Jo ho he llegit, però no ho he acabat d'entendre. Bueno, sembla que sí. No sé, jo he llegit alguna cosa del cervell... Sí, jo també, del càncer de pulmó i del càncer de mana. Sí, home, jo ja comptava, no? Per què haig de llegir i per què haig de mirar si ja ens ho explicarà el Santi. A veure, de moment, el que hem descobert, tampoc et caiguis que és gran cosa. On has cobert la proteïna? Santi, no sé si és el telèfon o què. Ara sí, ara sí. Estava amb les mans lliures del cotxe perquè m'has agafat el cotxe. Però ara ja he agafat el telèfon i ara va millor. Molt bé, perfecte. A veure, el que han descobert és la proteïna que diguem que utilitza la cèl·lula cancerosa per desplaçar-se. Quan està circulant per la sang, les cèl·lules intenten sortir de la sang i ficar-se en un teixit. Llavors, si vols el teixit que tingui, tindràs la metastésia al cervell o el tindràs en un altre lloc. Tu tens un càncer en un lloc cancerós, potser amb el d'estómac o en un altre. Llavors, això, el càncer, de fet, és unes cèl·lules que s'han desorientat. No saben ben bé què són. No, sí que saben el que són. Són desorientats amb el que tenen que fer. O sigui, el genómac, que hem parlat algunes vegades, té moltes instruccions que s'han de seguir en diferents moments de la vida. No és el mateix quan ets un embrió, que quan ets un nen petit, que quan ets una persona adulta. Però el genoma, en canvi, és el mateix. Des del moment en què l'estomatoseu i l'òbul fan una nova cèl·lula, allà ja es configura un genoma i aquest genoma te'l quedes fins a aquest moment. Ara, aquest genoma té unes instruccions per quan ets un embrion. Escolta, prolifera, prolifera, fes moltes cèl·lules, fes moltes cèl·lules, creix, perquè, clar, tu has d'anar d'una cèl·lula a uns milions de cèl·lules. Clar, de pressa, eh? Clar, però sobretot proliferar. Llavors, després, una vegada que has proliferat, hi ha altres instruccions que diuen, bueno, prolifera, prolifera, però tu et converteixes en braç, tu converteixes en fetxa, tu converteixes en cervell, tu converteixes en pell. Aquesta seria una altra instrucció que té el genoma, per això hi ha gent amb els ulls clars, una altra amb els ulls foscos, uns altres rossos, Nosaltres som negres, grocs... Perquè això és una instrucció que està en aquest genoma. No, però d'un bon dia vas i neixes, no? I quan neixes, doncs resulta que continues tenint el mateix genoma, però abans has de créixer, diguem, els teus òrgans s'han de desenvolupar d'una manera hermònica, si no, fins a dir, el creixeria molt el cervell i molt poc els peus, per exemple, que a vegades són coses que passen, no?, que tenen alteracions del creixement, no?, per exemple, els acromegàlics, per exemple. I després arriba un moment en què ja estàs com acabat, per dir-ho. Ja estàs fets. Ja estàs fets. Bueno, doncs ara imagina't que unes seures d'aquestes es queden amb la idea de seguir proliferant. Llavors, aquesta seure, anem a suposar que és una seure del fetge, per exemple. La instrucció prolifera-prolifera, com que és allà, aquella seure va fent seures filles i va proliferant, i aquest creixement és el tumor. Aquestes cèl·lules, que estan allà en algun lloc, posem el fetge o l'estómac o el que vulguis, també tenen relació amb la sang. La sang no és més que una sèrie de tovaries plenes d'un líquid que van circulant pel cos. Van agafant coses d'un lloc i les porten a un altre. Una de les coses que poden agafar són cèl·lules d'aquestes canceroses. Aquestes cèl·lules van circulant per la sang. Però l'organisme no deixa No les vol, per dir-ho d'alguna manera. El sistema defensiu nostre, immunitari o què vulgui, no les deixa. Però de tant en tant, alguna d'aquestes... aconsegueix, diguem, enganxar-se a la paret de la tuberia, que és l'artèria, l'avena o el que sigui, s'enganxa, i llavors aconsegueix passar la paret de l'artèria i anar a parar el teixit que hi ha darrere, que és el que sigui. Pot ser el cervell o pot ser el que sigui. Llavors tens una metàstasis òsea en un os, d'un càncer de mama. El càncer està a la mama, però la célula ha anat a parar fins unes, i allà ha aconseguit traspassar el vas i ficar-se en el gos. I, llavors, què fa allà? Continua proliferant, proliferant, proliferant. I així, portat a diversos llocs, i depèn de la importància del costum vagi, et mata. Llavors, el que ha descobert el massager és la proteïna que permet que de tant en tant algunes cèl·lules d'aquestes traspassin de paret del bas i se'n vagi a un teixit veïn. Evidentment, la cosa està en que, si sabem quina és la proteïna, podem fabricar, per dir-li d'alguna manera, que no seria el terme correcte, l'antídot. Un inhibidor d'aquesta proteïna. Per exemple. Seria algú que bloquejaria l'activitat d'aquesta proteïna, i llavors aquesta proteïna ja no es podria expressar i la saurocanserosa no podria sortir del torrent circulatori on es quedaria eternament allà. Perquè no tendria qui l'ajudés. Perquè no tindria la proteïna que es necessita per fer aquest pas, entens? Clar. Llavors, clar, jo ara dic, i això servirà, no ho veig massa clar, jo. Perquè clar, a veure, tu quan et diagnostiquen un càncer, ja fa temps que el tens, eh? Sí, clar, clar, clar, clar, clar, quan el descobreix ja... Per tant, les cèl·lules ja estan circulant i ja poden haver fet una metàstasi, que de moment... Exacte, que de moment el teu sistema immunitari el pot incloure com paralitzat. I aquestes com inhibicions de les proteïnes tindrien efectes secundaris o...? Home, això s'haurà de veure. Això està ara a fase 2, que se'n diu, no? Sí. La fase 1 és in vitro. La fase 2 és quan es fan animals, que és el que estan fent ara. En ratolins. En ratolins, sí, sempre són ratolins, pobres. Són uns ratolins especials, eh?, per això que també estan... diguem, modificats genèticament. I perquè per ser-los similars, el més similar possible... El més similar possible... El que teòricament passaria en el ser humà. Però llavors la fase 3 ja és proves amb humans que són voluntaris, per dir-ho d'alguna manera, no? I llavors, bé, la fase 4, que ja és que ja s'utilitza, però hi ha 10 anys de farmacovigilància, o sigui que una vegada surt una cançóval invent sanitari al carrer es utilitza, però hi ha un procés de vigilància durant 10 anys per veure... A veure quin és... Perquè, clar, tu ho has provat amb uns quants, l'anem a suposar, amb mil persones, però no necessiten 20 milions de persones perquè se'n trobi un efecte indesitjable o un efecte secundari. Per tant, de moment, el que tenim és la proteïna aquesta. Jo també estic ara, soc director d'un programa d'investigació amb càncer, conjuntament amb el... al Catedràtic de Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona, de la Universitat Central, que també estem investigant a veure com intervenim genòmicament en la A en el càncer, que jo us ho explicaré quan estigui això una mica més avançat. I el Masseguer aquest estava aquí a Catalunya o estava fora? No, està a Ciutat Units. Aquí és una mica complicat investigar tot allò. De fet, nosaltres, el català et dic jo, que som dit des d'aquest programa, ho estem fent aquí. No ho estem fent. També hi ha gent aquí que investiga. Sí, per cert, jo us invito el dia que vulgueu a veure la càtera anatomial aquí a la Facultat de Medicina de la UNES de Barcelona i us quedareu parats. No té res que envenjar enlloc. L'altra cosa és que potser tinguin diners. Clar, aquest és el problema. Sí, però tecnològicament, per mitjans i per talent, n'hi ha de sobres. Ara, el que després és que aconsegueixis els millors d'euros... Els diners necessaris per continuar la investigació. Un apunt parlant precisament d'això, d'estudis i investigacions, vaig llegir l'altre dia que aquí a Catalunya, em sembla que és, que s'està a terme un estudi sobre l'Alzheimer, i doncs han demanat voluntaris de gent. La vacuna de l'Alzheimer. No era exactament la vacuna, sinó que han demanat voluntaris entre 40 i 65 anys de gent que tingui antecedents familiars amb l'Alzheimer. Jo, per començar, quan em donen aquestes notícies, m'agradaria tenir més informació. A mi em va sorprendre això, que familiars amb antecedents de l'Alzheimer, no ho sé, com si t'ho haguessin d'entendre, que l'Alzheimer pot ser hereditari. Sí, és que l'Alzheimer és hereditari. És hereditari. Però l'Alzheimer... És que ara se li diu Alzheimer a coses que no són Alzheimer. No, no, en aquest cas estàvem parlant de l'Alzheimer. L'Alzheimer puró. Sí, el que passa és que precisament per això no entenc per què era entre 40 i 65, quan jo he entès que l'Alzheimer es pot desenvolupar a una edat més jove també. No, no, l'Alzheimer és propi, normalment no és més de 60, eh. L'Alzheimer és una malaltia del 50. I no és una malaltia, tampoc se sap ben bé què és. És una alteració que ha de portar a una situació de la consumció orgànica entre ells el cervell i, per tant, un transtorn cognitiu associat. Però, a més a més, es posen cacèctics per la massa corporal. O sigui, l'Alzheimer no és aquest senyor bonatxon simpàtic que no sap com es diu el seu fill. Aquesta és la Mencia Senil. La Mencia Senil és un terme que s'utilitza a nivell carrer però pot ser uns cossos d'elevi, pot ser un trancor bascular... Hi ha diferents processos pels quals es produeixen, diguem, trancors cognitius. Cognitius és això, que la gent es reconeixi a si mateixa o l'aventor o se'n recordi del que era o d'on ha anat pel dematí. Llavors, això és un problema diferent, perquè, per exemple, un trancor cognitiu derivat d'un problema bascular Normalment, el resto de l'organisme està sa. No té una afectació de la resta. Digereix bé, va de ventre bé... L'únic que no se'n recorda de segons quines coses, eh? Perquè hi havia gent amb tons cognitius vasculars perquè ballaven el tango molt bé o tocaven el piano molt bé. Sí, que se'ls recordaven perfectament com es toca el piano o com es balla el tango. Exacte, per això, que tenen uns tons cognitius que estan cifrats amb algunes coses i les altres encara... encara se'ls hi mantenen. Són coses diferents. L'Alzheimer Alzheimer, el que va descriure el doctor Alzheimer, és una malaltia d'origen avui per avui desconegut, que també se suposa que és genòmica, perquè hi ha història familiar, i que afecta la gent amb estadis joves. I és molt ràpida. amb molt poc temps passes de ser cap del departament d'enginyeria de vaciaments a no servir absolutament. I a part físicament consumit. És una situació molt tràgica. La veritat és que n'he vist alguns i és una situació molt tràgica i molt tràgica també per l'entorn familiar. És veure com algú fa fonent, no? Fonent, literalment. Que, per cert, aprofitant això, et recordo, et dono una mica de deures, que encara tenim pendent de parlar precisament d'això, d'aquesta vacuna sobre l'Alzheimer, de la que no he sapigut res més. No, no n'he sapigut jo tampoc res més, no n'he sentit parlar, no en tinc ni idea. I la veritat és que tampoc m'he posat a buscar-ho perquè si hi hagués alguna cosa realment important jo crec que s'hauria de parlar més. Jo crec que això... No sé, alguna cosa d'aquestes. Jo no crec que això tingui molta vigència. Ja ens en entenem, si se'n parla més. Ja no és preocupat que us ho diré. Molt bé. S'ha entès bé, no? Sí, sí. A veure, jo... El Miquel vol fer una pregunta. Jo primer vull fer un comentari i la veritat és que cada vegada que parles de termes, no sé, jo recordo encara el dia que vas explicar, fa uns quants anys, fa uns quants anys, em sembla que estàvem a més a més, no estàvem aquí aquest estudi, sinó que estàvem aquí, a dalt... No hi ha a sobre Canxin està. Al barracó, correcte. Aquella construcció que hi havia ens vas explicar el tema del genoma i amb mi em vas clarificar moltes idees. I t'agraeixo avui l'explicació aquesta que has fet sobre el tema de la proteïna aquesta del massager i tal perquè llegeixo i jo llegeixo i no me n'antero de la meitat. Hi ha una cosa de l'Alzheimer que jo recordo que això ja ho havies comentat que es presenta en una edat molt jove, molt jove sí, molt jove. És jove, és jove. Aleshores, per exemple, el senyor Pasqual Maragall, que diuen que té Alzheimer. Tu dius que una persona que té Alzheimer a partir dels 50 anys i llavors fa una caiguda bestial i que és molt empicat. Què vol dir? Que hi ha algun farmac que avui dia però de tota manera que millora la qualitat de vida d'aquests malalts? El problema és que Maragall no crec que tingui un Alzheimer. A veure, jo no puc parlar massa del cas Maragall perquè, com sabeu, jo també soc geriatre. i tenia una institució geriàtrica i amb la que vam entrar en contacte amb la família Maragall. Llavors, doncs... No, no, bueno, és igual. Perdona. El meu sequet professional m'impedeix fer un correu. No, no, no. A veure, Perico de los Palotes. No sé, que té 60 i... No, mira, mira, és que amb el tema de l'alfèmer que s'ha convertit... És una d'aquestes paraules que he de dir que tenen glamur, no? Sí, sí. el CIDA té glamur, té una paraula que cala i tothom se la sap, i la petit IC no. Ja, ja, correcte. En canvi, funciona més o menys igual. Són vírica les dues, transmissió sexual igual, però mira, el CIDA té fama i la petit IC queda relegada. La paraula Alzheimer també és una de aquestes paraules que ha agafat fama, que tothom la utilitza i tal, igual. Però, per exemple, a mi, quan tenia la residència, que era una residència de alta dependència, i que hi havia tres plantes de mil metres cada una dedicades només a demències, i abans les teníem estatificades, amb una planta teníem les demències en fase inicial, amb una altra les demències en fase mitjana, amb l'altra les demències en fase avançada. I, precisament, ho teníem separat perquè si tu vols que una demència en fase inicial passi ràpidament a ser una demència en fase avançada... Es posen els uns. Es posen els uns, sí, sí. Per tant, hi ha una sèrie d'elements que faciliten o inhibeixen el procés del procés del trastorn cognitiu. Perquè nosaltres ens van arribar, i tampoc vull dir noms, però ens van arribar gent diagnosticada d'Alzheimer a la nostra residència per neuròlogos afamados o geriatres afamados, que no ho eren. Per exemple, eren trastorns psiquiàtrics, per exemple, sumats a l'edat. O sigui, la persona gran i, a més a més, amb un procés que l'havia tingut tota la vida però que l'havia tingut compensat. O amb una hospitalització, per exemple, s'havia descompensat. i ja li havien penjat l'etiqueta d'Alfheimer. Jo ho juro perquè no te la treus tan fàcil. Aleshores, per què als metges, a molta classe mèdica, segueix dient-li Alfheimer? No és contraproduent això? No és contraproduent? Sí, ho he dit, ho he repetit, ho he definit en aquell cas. A més a més, us diré una cosa, hi ha persones cognitius derivats del que són coses de l'Evi, i trastorns derivats de problemes vasculars. El tractament és radicalment diferent. Si tu tractes els cossos de levi com si fos una vascular, l'empitjores. I si tractes la vascular com si fos una vascular, l'empitjores. La tipificació del trastorn cognitiu és importantíssima per planificar quina és l'estratègia a seguir amb aquella persona. Però d'ordre primordial. i a nosaltres ens arribaven gent amb un vulgar quadre de confusió, un quadre confusional. Per exemple, persona gran que porta un sonotone, tal, no sé què. L'ingressen per una fractura de fèmur o per alguna cosa que t'estima a l'hospital. No està en una UCI, normalment està en una sala normal. Amb el quadre està gent que es trenca el fèmur perquè esquiava, per exemple. I a part, no té el sonotone, no son res, està aïllat del món. Escolta, És un perill imminent de declaració d'Alzheimer. que se sàpiga, diguem, ja és una persona gran i les persones grans, en un lloc hospitalari, potser es senten desorientats, doncs escolta, està en un trist que el diagnostiquin d'Alzheimer. I això ho hem vist. Ens arribava a nosaltres, gent diagnosticada d'Alzheimer, en qualitat de dir, és clar, eren Alzheimer's que els curàvem amb quinzeria. I la gent deia, és que diuen a vostès, fan miracle o no? Nosaltres no fem miracles, nosaltres el que no fem és tonteria. Però si en l'etiqueta d'Alzheimer i l'entres en un programa d'atenció d'Alzheimer, cuidado, eh? Sí, sí, sí. Perquè no es creu un Alzheimer, però li fotràs un trastorn sèrio de conducta, i llavors ja una cosa val a l'altra, i al final acabarà en una planta plena de bojos, m'entens? Ja, ja, ja, ja. I em perdó de la paraula bojos perquè col·loquialment ens entrem, no?, perquè cada persona té la seva dignitat. Sí, sí. I nosaltres, per exemple, teníem gent a la residència, per exemple, que feien feines a la residència, perquè tenir una persona sense fer res és també atemptar contra la seva dignitat. Abans hi havia persones que tenien un problema cognitiu, però escolta, era una bibliotecània perfecta. Quan s'encarregava de la biblioteca. I això també li donava un sentit a la seva vida. T'entendia sentada amb una cadira, m'entens?, migdrogada, mirant la paret. M'explico. Sí, sí. Ojo, perquè nosaltres estem a prop, eh?, tots nosaltres. Bueno... Aquesta companya que tenim aquí està molt lluny tu, oi? Sí, espero. Sí, per alguns de nosaltres estem aquí, eh. Sí, estem allà a les portes. Sí, mireu una pel·lícula que es diu Alguien boloso del meu del cuco. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí Fa una estoneta, poc han fet d'entrada aquí a l'estudi del senyor Armand García. Bravo, bravo, bravo. I ens aplaudim això també per la Núria, que marxa. Adéu, bona nit. I ens diran res. I t'han posat la sintonia de recepta. Com deia, la tenies la setmana passada? Jordi, no et pots trair les masquetes? La setmana passada volia fer... Galtes farcides de cebs i pinyons. Galtes de porc. Galtes de porc, sí. I... què ho diré, rostides i tal, així. I bueno, doncs farem aquest pa. Vinga, va. Som-hi. Dos galtes per persona. Sí. Necessitem dos galtes per persona. Escalònies. Seràs d'aquelles patitones. Pinyons, evidentment. Seps, si se'n troba de fresc, encara no se'n pot trobar algun, encara n'hi ha algun, sinó d'aquest sec. Deshidratat. No sé si és liofilitzat o deshidratat. Ara que es posen en aigua i creixen. Exacte. Jo prefereixo d'aquests secs perquè amb l'aigua de darrere de Carlos l'aprofito per fer la salsa. El primer que farem és agafar les galtes, desossar-les, que és fàcil, no és complicat desossar una galta. i obrir-les per la meitat com si fóssim un llibret d'aquells típics de llom. Tindrem això obert i ho deixarem a banda. Agafarem els seps, els posarem amb remull. Seps, a veure, si fem una que sola per quatre persones, que seran vuit galtes. hi posaria uns 300 o entre 200 i 300 de cec. D'aquest cec. D'aquest cec, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Sí, Si es posen en aigua calenta van més ràpid, però cal controlar el temps. Traiem els ceps, els posem a escorre. D'aquests ceps els més grossos els separarem. Alguns, no sé, que quedi 8 o 10 o 12 filets d'aquests o 6 filets d'aquests o 8 per persona, més o menys. Els separarem. El rest el piquem, passem per la paella, ajuntem els pinyons, posem una mica de vi, però una miqueta, no cap cosa que no s'emborratzi. Deixem que es consumeixi bé tot això. per fer una mica que quedi una farsa una mica dureta i posem un pols de farina. O maïcena? No, farina. Hi ha gent que acostuma molt a posar la maïcena. La maïcena és per a altres coses. Posem una mica de farina. Anem tornant la farina i quan aquell una massa una miqueta dureta i tal, l'apartem. Obrim les galtes, frecim les galtes amb això, les tornem a tancar, les enferinem i les passem per la paella. S'ha de rostir. s'han de rostir. S'ha d'anar al tanto, perquè quan es volten es poden obrir, pot sortir tot i l'has de fer amb carinyo. Una vegada tens això, les altres rostides les aparem, tirem les escalònies amb el matejoli, tirem les escalònies, l'assostim igualment, posem les galtes una altra vegada, posem el seps que hem apartat abans, i amb l'aigua del seps, hi afegim un got de birranxi, posem l'aigua, que quedi tot ben cobert, tot cobertet, i avullir. Que avulli 20 minuts, 40 minuts. que redueixi, que vagis a reduir, al principi a foc fortet, al vegetal, llavors vas baixant i que vagis fent el xup-xup, xup-xup, xup-xup, i ho deixes, després d'aquesta mitjoreta, tres quarts d'hora, ho deixes una horeta més ben bé. Reposant o com...? No, no. Amb foc lent. Pum-pum-pum, que vagis fent el xup-xup. Ja està, quan estigui, pum-pum, es para i ja està. Molt bé. És fantàstic. Té que estar bo, té que estar bo. És boníssim. Com sempre, si algú el prova, doncs ens agradaria que toqués o ens enviés un Emilio aquí a Radio Desverbes. L'hem provat? Emilio ja en tenim un. L'hem provat i en tenim dos. I en un ja en tenim prou. Dos, dos, perdoneu, en tenim dos. I un d'ells anirem de contacte ara mateix perquè ens passem els esports. La Desvernada. I tenim coses de parlar d'esports. Podríem parlar del partit del Barça contra la Real Sociedat de la setmana passada. Conegut com a tata Martino, com és argentí segurament portava dos noms, i doncs sí senyor, es diu Gerardo Daniel Martino. Algú va dir i Messi? Doncs Messi es diu Lionel Andrés Messi. Ja que estem, podem dir que Mascherano, que també és argentí, es diu Javier Alejandro Mascherano. I continuant amb sud-americans, perquè els brasilers no, els brasilers tenen tot un nom propi, com per exemple tenim Neymar de Silva Santos, Neymar, o sigui que tenim cognom, primer cognom i segon cognom, com normalment, i un nom, i en canvi el xilè Alexis es diu Alexis Alejandro Sánchez Sánchez. Sánchez Sánchez? Sánchez Sánchez. Diu pare Sánchez, mare Sánchez, Alexis Alejandro, Sánchez Sánchez. Jo no ho sé, tampoc ho entenc així. Es va perdre un partit que indudablement el Barça no el reconeixia. Cap jugador va fer re de mínimament. Jo d'aquests partits al Barça m'he vist moltes temporades. Neymar tampoc va tenir el seu dia. Possiblement també. Tot l'equip es va contagiar, fins i tot Valdez, que moltes vegades salva grans d'allò i en canvi... No va poder. No va poder. No, no, i va fallar també la seva. Però no li dono tanta importància, jo estic una mica amb les declaracions de Xavi Hernández i de Cesc Fàbregas i tal, i diu, bueno, doncs és a part d'un partit, encara depenent de nosaltres, estem a tres punts, hem de jugar contra ell, contra el Madrid i contra el Real Madrid, i tot depèn de nosaltres, tant, Si el Barça guanyés a Madrid... comptant que continuessin l'empat, de moment, per Gola Veras, el Barça va primer. Per tant, depèn totalment del Barça. També ha de jugar l'últim partit de Lliga contra l'Atleti. La final de Copa, indudablement, depenen d'ells. Jugar el partit i guanyar la final de Copa. I, de moment, estan a 8 anys de les Champions, amb 2 a 0 al camp del City. I que han de venir aquí, que se suposa que, com a mínim, a quarts, i després qui ens toca quarts, ja veurem i ja en parlarem. Però no crec que sigui tant desastrós. Jo no, jo no soc tant catastrofista. Però el que sigui cert, Isidre, bona nit. Doncs hi ha motius. Bona nit. Per què? Com que per què? Per què hi ha motius? Home, el partit va ser pècil. Bé, i? Bé, i res. Ja està. Ha sortit un partit molt malament. No guanyarem la Lliga. Ho tenim clar. El què? Que no guanyarem la Lliga. Aquest any tampoc. Jo estic convençut que sí. Aquest any no. Jo estic convençut que sí. No ho sé. Jo estic convençut que guanyarem la Liga. A veure, hi ha una probabilitat, evidentment. Una no, n'hi ha moltes. No, escolta'm, a veure. És el segon o tercer partit d'aquesta temporada, que anem al mercat del nou en contra i falta mitja hora perquè s'acabi el partit. no han sigut capaços ni de creure que sents de gol. Però que no es poden guanyar tots els partits. No, no, no, que no es poden guanyar tots els partits. Jo et dic una cosa. Si anem a mirar, si anem a mirar, si el Barça guanyés a partir de demà, tots els partits, és campió de Lliga, és campió de Lliga. No, no, no, de Liga, eh? No, no, estic parlant de la Liga. Si guanya tots els partits és campió de Liga. Sí, estem d'acord. No, no, a veure, que hi ha una probabilitat, un percentatge, sí, però que a mi la sensació que em va donar l'altre dia, i no és la primera vegada que me la dona, aquesta temporada a la Lliga també, inclús a la Copa Champions, és que a mig mitja hora per igualar el partit o remuntar-lo, ells te'n fan una altra, vull dir, no és que tu... empatis o guanyes el partit, és que ni ho intentes o no ho sembla? No, no, efectivament, contra la real societat no ho van intentar. Per això dic que trobo preocupant aquesta història, no sé si és culpa dels jugadors, bueno, culpa, dir culpa és molt dir, però a què es deu, si és l'entrenador que potser... Bueno, de moment... De moment tothom està d'acord que l'entrenador la va fastidiar. Que es va equivocar. Ell mateix simplement diu... No, no, i ell mateix ho va reconèixer, però una altra cosa encara més preocupant. És que quan tothom veu, fins i tot l'entrenador, nosaltres hem de reconèixer que segurament en Martí no deu tenir més experiència que nosaltres, quan no és capaç... de canviar la dinàmica amb els canvis que té, perquè a més em va fer dos, que no és la primera vegada que ho fa, que en comptes de canviar tres, bueno, va ser el Xavi. Es va anar a la banda i al final diu que no va entrar perquè ja l'ho havia perdido. El Martí no tampoc hi era, perquè estava... No te'n recordis, vaja, que no es creu ningú que perquè el Martí no estigui a dalt o l'hagin expulsat, que aquesta és una altra... Sí, que de l'expulsió de Martí no volia parlar-ne. ...amb el segon de bordo per dir-li, escolta, em canvia això... No, que sí, que sí. Però bueno, val, és un partit que ha sortit malament. Hi ha una manca de reacció, que a mi és el que més em preocupa, és a dir, clar que es pot perdre el partit. I 3 i 4, esclar. Jo el que vull esperar... Fútbol és fútbol, no? Jo el que vull esperar, si això d'aquest partit nefast contra la real societat, és la tònica de partida ara. Va sortir en Xavi, va dir el que era políticament correcte i coherent, com a capità de l'equip que és, Però no me'l crec. Jo crec que ni ell es va creure el que va dir. Hi ha alguna cosa o els jugadors no creuen en l'entrenador o l'entrenador no entenen els jugadors. Si hi ha alguna cosa que falla, a mi és l'efecte que em fa. No vull ser derrotista, però també no vull prendre a mi mateix la moto i dir... Escolta, més fantàstic, no? Jo no dic que sigui fantàstic. Fantàstic no diu ningú que ho sigui. Però tampoc està tot perdut. Fantàstic no, però tampoc... No és preocupant que fa el temps mitja hora, no sigui la primera vegada, aquesta temporada que veiem, que som incapacos de generar perill, Ja no dic de... A veure, pots perdre el partit, evidentment. Amb qualsevol pots perdre. Però, punyetes, que no va donar en cap moment la sensació de... Això, l'únic partit que ha passat ha sigut el de la Real Sociedad, perquè en les altres situacions de perill em van crear, eh? A veure... N'hi ha hagut un altre, no sé si ara va ser amb el Llevat, ara no ho sé exactament, però que em va donar la mateixa sensació, que cada mitja hora encara, Ara el que és la qüestió de ficar un gol, no dos comandes. Que sí, Gidra, que el partit contra València ha guanyat dos a zero, els van relaxar i van perdre els tres a dos. Exacte. Sí, d'acord. Però tot i així, van tenir ocasions per empatar. A mi no em dona cap bona sensació. Jo vull esperar, vull esperar una mica a veure com el partit contra l'Almeria, que enlludablement no és una pel·lícula de toc. I després hi haurà partit contra el Villarreal, a veure què passa, però que no llenço... Veurem amb la Real Societat, que és un bon equip, reconeixem-ho, són els quarts, si no recordo malament, de la Lliga. És un bon equip, està clar, però punyeta. No, és el Ballard de Muni. No és el... No, però això no té res a veure. Mare de Déu. Això no té res a veure, cony. L'èxit de Madrid va per amb el Mossosuna. Exacte. No, no, no, és que l'èxit de Madrid és el Pupes. No ens oblidem. Però a mi el que em fot és que veus el Madrid que jugant a res absolutament a res. Per això també estem acostumats. Com tu dius, futbol és futbol. M'explico que per això dic que crec que aquest any no guanyarem la Lliga. L'equip no està sent prou resolutiu. De totes maneres, Eixidre, et dic... Ja hi ha un primer fitxatge, a banda del terrestre. Sí, el Jailo Jailovic. Alen Jailovic. Bueno, que jugarà al Barça B. Jugarà al Barça B. Però no tenim central, eh. No, perdó. S'ha de fitxar en central, també. Es fitxarà segurament. El tema del central és una conya, ara... A veure, perdona. Hem passat de dir que s'ha de fitxar en central. Diu, no, però tenim el Bartre i el Bartre no sé què. El Bartre va fer partit... Van estar tots malament, però dintre... Tu veig. Tu veig. Mira, per dir que vam trobar a faltar... Però no va ser dels pitjors. Necessitàvem un central, necessitàvem un central. Per dir que vam trobar a faltar el jefe Tito, ja t'ho dic tot. Ell no és un central. No, vale. I segurament hagués fet molta més feina que tots els que hi van ser al camp de defensa, se suposa, perquè allà no defensa absolutament ningú, entraven pertot arreu. Mira que el Bet deixa l'autopista darrere seu, però s'ha de reconèixer que el Bet ja està gran i ja no té les facultats que tenia fa anys darrere. Però és insubstituïble. No ens enganyem. I mira que cada partit són tres o quatre ocasions que genera la seva tendència a anar a boquet. Ara, jo també volia fer una incidència sobre, perquè no l'entenc, la expulsió del Martino. Del Martino? No, l'entenc. És més greu dir-li al segon entrenador de l'equip contrari que entrar per darrere amb mala bava, a punt de provocar la lesió d'un jugador, que no li ensenya ni la targeta groga. O espereu un àrbitre a l'apartament allà perquè entri les 40. Això va fer molt brinyo i no va passar absolutament res. Va sortir inclús els diaris, la foto. Sí, però aquest àrbitre, que ara la real societat té un joc dur, té un joc fort, i la primera targeta la veu busquets, per una falta que dius, vale, sí, és falta, però no sé, n'hi ha hagut altres? Home, l'arbitratge va deixar molt calés, ja està. Estem d'acord i va ser molt tendenciós. Sí. Que no és excusa, eh? No, no, no és excusa, però... No, no és excusa. Evidentment que no. Influeix. No uneguem, tampoc. Influeix. I després tenim l'altre tema que és els 13 milions i mig que han pagat. Ja s'ho fotran això. És una conya eh. A veure, jo entenc que econòmicament, comercialment, que el Barça per evitar mals majors i també una mica per tancar boques, cosa que no ha aconseguit, Diu, bueno, què passa? Que són 9 milions més la d'allò, són 13 i mig, va, depositem els 13 milions i mig i ja veurem què. Però si tan segur estàs, de que no has fet res malament és una mica raro que facis. No, no és raro. No és raro, Zidran, no és raro. No, vaja. Amb els negocis, quan una empresa té un rumor d'una possibilitat de que no és així, en principi el que fa o és provisionar o és depositar. Després ja ho veurem. Després ja ho veurem. És una pràctica comercial, una pràctica empresarial bastant normal. Jo no hi veig tant d'allò. No entenc... Jo no entro en si n'has tapat o no has tapat perquè, evidentment, ni ho sé ni crec que ho sàpiga. Home, que s'ha pogut passar de llestos, segur. O han fotut aquelles Martingales, allò d'enginyeria financiera... Però en aquest cas concret sembla ser pel que he pogut llegir. No tingueu ni l'acta del jutge... És complicat. Jo el desconec. Ara sembla que Isenda també s'incorpora, cosa que Isenda fins ara no havia dit res i ara diu que sí. Hi ha una cosa que sí que és important, i això ho va dir un dels directius del Barça, i és que és molt, molt, molt, molt, molt raro... I això aquí és on anava. ...i el jutge et demanin... Aquí és on anava. ...el respecte abans que s'hagi pronunciat la... Però, a veure, si hem de creure o hem de basar en el que jo he llegit, sembla ser que la discrepància està amb els 40 milions pagats a l'empresa Neymar & Neymars, si és com a salari o és com a pagament. Perdoneu, però hauria de ser, primer que es pronunciés l'Agència Tributària, que en aquest cas faria la feina d'un tèrit, que hauria de dir, com a tècnic, si entén que hi ha alguna anomalia, que s'adelanti el fiscal i el jutge. L'empresa Neymar & Neymar diu que això és un pagament i que ells han pagat la corresponent o el posen dins dels seus balanços de la seva comptabilitat, per pagar després els impostos corresponents sobre els beneficis. En canvi, diuen que no, que són pagaments d'un salari d'un no resident i, conseqüentment, el Barça hauria d'haver retingut la part de l'IER. Però això no pot ser perquè en aquell moment el senyor Neymar no estava treballant en el Barça. Aquest és el tema. No sapent que sigui salari. No, no, i a més diuen que, a veure, si li han pagat aquesta quantitat, i aquesta quantitat ha tributat de Brasil, no pots tributar els dos llocs de l'hora. El tributes de Brasil o el tributes d'aquí. I considerar això com a salari, quan encara no ets treballador ni tens signat un tracte, és una mica estrany. i això encara hi ha, més on és que surt el vicepresident de la Federació Espanyola de Futbol i en què està investigant el Barça per si ha aturat d'una manera que no sigui d'acord amb la reglamentació de la federació. Però per què no es dediquen a aixecar tots... Llavors que s'aixequin tots els contractes? A veure, sisplau... Els del Veig, els del Cristiano Ronaldo... Clar, que s'aixequin tots. Clar, que s'obrin tots aleshores, perquè, clar. No s'entén. Per això, això és el que deia abans, que jo no entro si l'estafa l'han fet o no, però que això és una maniobra descaradíssima en contra del Barça, això està claríssim. Portada per aquí, no ho sé. És indudable que el fitxatge del Neymar, a més d'un, li ha cremat. Ja ha cremat. I tant si els hi ha cremat. I tant si els hi ha cremat. I això de voler arreglar... El 2014, aquests tipus de problemes amb els despatxos, no sé, els anys 50, el fitxatge de Distèfano... Es continuen arreglant. Dius, molt bé, tal i com estava la situació d'aleshores... Es continuen arreglant tots els despatxos. Ei, recordem també... Per exemple, el fitxatge de Cruyff va estar fitxat i una sèrie de jornades que no podia jugar perquè no tenia l'autorització federativa per jugar a Espanya. No era Messi que li va costar que li donessin la doble nacionalitat. També una dificultat amb els papers que les va arreglar el cunyat de la porta. Sí, sí, sí. En fi, bueno. No, no, això és la llei de l'ambut, que ja estem acostumats a estar clar. Per això et dic que algú ho volia podrir d'un Dinamarca. I aquí també. Segur que hi ha una mà negra al darrere. Quina? I això volguis que no? Encara que diguis que els jugadors són professionals, han de passar de tot això... A veure, això també s'afecta. Suposo que sí. Home, una persona que està treballant, que té un empresari, té la seva feina, i veu que constantment li estan fotent, doncs diu un moment, diu, que què estic fent jo, no? I vulguis que no, afecta. I jo crec que el Neymar també la situació, tota aquesta situació, per molt que ell no vulgui, que és noi jove, a més a més, i que es troba que ve un país estranger en el que encara no està adaptat, i es troba amb tot aquest merder, Hem de ser conscients que el Neymar pot arribar a ser molt bo però que li falta molt. El Halilovic aquest que té 17 anys començarà a jugar molt bé. Ara, això de dir-li, com han dit algú avui als diaris, que és el Messi de los Balcanes... Bueno, això ja... De los Balcanes, potser sí. Clar, si contemplem els Balcanes potser sí. Ahir vaig veure un... Com en Haji, que era el Maradona de los Balcanes. Hòstia, vaja, aquesta sí que era heavy. Aquesta sí que era forta. Ahir abans d'ahir vaig veure un tros de... clar, com que passa que et passen les millors jugades de la vida. Però bueno, però sí que es veia que el tio la toca. Sí, sí, no, no. Igual ha de ser bo, segur. Sí, sí, n'hi fot, n'hi fot. És un altre petitet, eh? Sí, molt petitó i molt primet. I un avantatge. Ai, Déu meu, ai Déu meu. Un altre petitó. Un avantatge entre els equips que el volien fitxar no hi és el Madrid. Vaja. Això és un gran avantatge, eh? O sigui, no ens ficaran ara que si s'han pagat 10 milions, que si és sou, que si... No ho descartis, no ho descartis, que a vegades som experts en donar-nos el tre del peu nosaltres mateixos. I parlant del Madrid, del diumenge a les 5 de la tarda, el Santiago Bernabéu... És igual, està clar això ja. Tu, l'Atlètic de Madrid, No. No, no, guanyarà Madrid. Guanyarà el TAC claríssim. A veure, si l'edric de Madrid vol tenir la mínima... De mínima oportunitat expectativa, porcentatge, de poder guanyar la Lliga, ha de guanyar sí o sí el Bernabéu. Ara ho tenen a huevo, ara ho tenen a huevo per apartar-ne un de la Lliga. Bueno, un i mig, eh? Un i mig. No ens enganyem, eh? Jo segueixo amb lo meu, eh? Bueno, és igual, vale, un i mig. El Barça haurà de jugar allà també a guanyar, eh? Atenció, eh? No, vale. Ja hem guanyat moltes vegades, eh? No és la serà la vale, ara. I pot ser una victòria encisadora. I perquè el Madrid també juga i pot perdre algun partit. Sí, i tant. Saps que llavors amb un empat tindríem prou. I tant. Són moltes coses que... A veure, aquest no s'acaba la Liga ni aquest cap de setmana ni el cap de setmana que ve. Encara queden uns quants partits per jugar. I l'Espanyol... Hòstia, l'Espanyol... Juga a casa contra el Getafe. Té un avantatge. que encara que guanyi no es posarà en llocs europeus. L'altre dia vaig riure perquè fan una connexió a TV3 amb la clònica de l'Espanyol. i des dels estudis diuen que ja el espanyol que jugui pot alcançar plazas europees i el altre li diuen que deixem-ho córrer i efectivament que t'agràs. Perdona, però l'espanyol és normal. És el seu joc. Ara no, ara estem a punt de baixar. Però és la premsa. El Aguirre sempre diu el mateix. Diu que tindrem que aconseguim els punts per anar a la salvació i quan estiguem tranquils ja veurem el que fem, però de moment el que ens interessa és aconseguir els punts necessaris per anar a la salvació. Estan situats com dos ara. Ara estem dient que a final de temporada se n'anirà. I el Martino també. El Martino també. Sembla, no sé, ja és molta gent que ho diu això. Sí. Jo crec que sí. Però la moto pròpi, perquè sembla que la directiva està amb ell, que li volien renovar inclús una temporada més de la que tenia tirada. Jo crec que el Martino està a l'escatablinis. No m'estranyaria. O sigui, aquest paio no entén absolutament de res. ni l'hem deixat d'entendre, ni l'hem fet entendre. És impossible. Aquest tio ha arribat aquí, li he començat a caure hòsties, l'has cridurat i l'han matxacat, i el tio... Collons, anem primers i m'estan matxacant. És impossible que l'entengui. Aterrissant com el com va aterrissar, no? I a més a més jo penso que sí que s'ha obert una porta a Europa i no m'estranyaria que qualsevol equip europeu el marxa d'aquí i el fitxés. Mira, el Menotti diu que és un gran entrenador. I ho és. Jo crec que sí que és un bon entrenador. pot ser un gran entrenador, però vols dir que entén la història del Barça com va? Sí, home, sí. Però és que aquest tio, a veure, com va el Barça... Escolta'm, escolta'm, escolta'm. Com va el Barça no el pot entendre ningú. No, no, a veure, jo no dubto que serà un bon entrenador, seguríssim, que ha guanyat el campionat, l'apertura, el caosura i no sé què més allà a l'Argentina. Però hi ha una cosa que a mi em mosqueja. I és que quan vols ser entrenador, és a dir, quan vols fer d'entrenador i ficar de la seva part amb l'equip del Barça, hòstia, la cagada, la cagada, reconeixem-ho. No sempre, no sempre heu fet canvis bons. En fi, que el divendres que ve... Tema, sí. El divendres que ve he continuat. La notista, culer, que ets un culer. A veure si em puc acomiadar. Fem la porra que si no ens donem a l'astrugança. No hi ha porra. Comencem, que tornaran el divendres. 8 a 0. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Bits molt més que nits electrònica. Molt benvinguts a les nits electròniques, o el que és el mateix, molt benvinguts al beach. Avui ens podreu sentir en format de sessió. Sentirem una sessió d'un productor desconegut anomenat Aled. És una sessió en la qual viatjarem des dels terrenys més foscos del dubstep, de la bass i de la UK music fins al techno més clàssic. Sentirem temes de productors com Christian Vogel, com 2562, com Martin, com Sargent, com Sunwell District, com Escuba... Sentirem molta, molta, molta varietat, això sí, tot bo. Una sessió tràpida que hem recuperat pel bitx d'avui. Tot just està entrant en un fantàstic clàssic de Joy Beltram. Bits, molt més que nits electrònica. Doncs sí, amics, és un viatge d'una hora, el que us espera amb Aled, una sessió especial que punxem al Beats. Una horeta, ara sentim jo i Beltran com a entra, una horeta de techno, inclús de ritmes trencats, foscos, en fi, una hora de bona música que sentireu avui al Beats. I, a més, demà dissabte sabeu que repetim de 10 a 11 de la nit, divendres de 10 a 11 de la nit, dissabte de 10 a 11 de la nit, radiodesvern.com o si esteu a Sant Just o pels voltants, doncs 98.1 FM. Bits molt més que nits d'electrònica.