Derbi Espanyol–Barça i semifinals Barça–Bayern; el temps i l’agenda d’Esplugues; empanadilles de Móstoles; 10 anys de YouTube; salut i pebrots farcits

Ara escolta's, ràdio d'Esper. Sintonitza's, ràdio d'Esper. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'Esper. 48.1. Ràdio d'Esper. Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues. La desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada. La... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... Bé, salutacions de tot l'equip, que sempre estem en quadro. Avui aquí l'estudi està en Marc Simón amb mi, aquí a la dreta, com diria el senyor Escazóquio. Bona nit a tothom. Bona nit, bona tarda. Bé, esperem que vingui l'Òscar Ramos en uns moments, que també vingui avui l'Armant García per fer-nos la recepta de cuina, parlar amb el doctor Santiago Barambio, parlar de les coses de Madrid amb el Mariano González, veure com va l'agenda cultural d'Esplugues amb la Isabel Almató, com no parlar del sorteig de la Champions, Barça-Bayer, perdó, amb l'Isidre anglès, i com sempre... Ah, sí, la que no vindrà avui és la Núria García. Diu que se'n vol anar a l'arxiu perquè vol tornar els papers a Salamanca. I el que tenim a l'altra banda del mirall, ahir dels vidres, és el senyor Jordi Domènech. Bona tarda, Jordi. Bé, i comencem, avui és 24 d'abril, Han passat 114 dies del 2015 i en queden 251 per arribar al 2016. Estem a la setmana 17, setmana que aquest cap de setmana arrenca la fèrie d'abril un cop acabada, la de Sevilla arrenca la de Barcelona, amb que Isenda disposa de totes les dades i són la repera patatera. I que ahir vam celebrar un altre Sant Jordi ple de llibres i de roses i a més a més vam tindre la sort que ens va acompanyar el sol. I dit això, ja anem per la jornada. Anem a veure el sol i la lluna. Marc, sisplau. Sí, perfecte. El sol ha sortit aquest matí, ben dureta, a les 7 i dos minuts. Jo he sortit abans. Jo no. Jo tot just m'estava llevant. I es pondrà en uns minutets a les 8 i 39 minuts, a les 20 i 39. La lluna ha sortit a les 11 i 46 i es pondrà a les 1 i 33 de la matinada. I demà Marc? Demà el sol sortirà més d'hora encara a les 7 del matí i es pondrà a les 8 i 40. Es nota que el dia va allargant. La lluna sortirà a les 12.42 i es pondrà a les dues i 17. I ara, un cop fet això, anem a veure coses que van passar tal dia com avui, però d'altres anys. 1521 a Espanya, en el marc de la guerra de les comunitats de Castella, són decapitats a Villar de los Comuneros, Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, principals comuneros. Que la seva bandera era la bandera de color lila, i que està fent servir ara Castella també com a bandera de l'autonomia. El 24 d'abril de 1558, a la catedral de Notre Dame a París, França, Maria Estuardos va casar amb el dofí francès, que en aquells moments era francès segon. 1701. A Espanya comença el regnat de la Casa de Bourbó, després de l'arribada de Felip V a Espanya, a Madrid. Aquest és el famós. El famós, el famós. I el 24 d'abril de 1844, Espanya va reconèixer la independència de Xile. 10 anys més tard, el 1854, a Viena, Francisco José I es casa amb Sissí, Isabel de Baviera, que es convertiria en l'emperadriu d'Àustria. I el 1898 Espanya va declarar la guerra als Estats Units, la famosa guerra de Cuba. 1915, a Turquia, va començar el genocidi armeni. La primera massacre en massa del segle XX, van morir un milió i mig d'armenis. Sí, encara està sortint als diaris. El 1918 es va produir el primer enfrontament de la història entre carros blindats durant la primera guerra mundial. Ja s'estava acabant el 1918. De fet, es va acabar el 1918. I el 1990, tal dia com avui, els Estats Units van llançar el telescopi especial Hubble. Sí, que ara celebrem 25 anys i també tots els diaris a treure notícies del Havel. Doncs molt bé, un cop vist coses que van passar tant el dia com avui, anem a veure quins s'en celebrem. Marc, comences amb els d'avui, sisplau. Començarem amb els d'avui. Avui és... Sant Alejandro de León, Sant Benito Meni, Santa Bova, Sant Deodato de Blois, Sant Dova, Acaba d'entrar en l'estudi el senyor Òscar Ramos i París. Bona tarda, senyor Òscar. Sant... bueno, en fi, fantàstic, eh? El centural d'avui és que m'ha deixat sense... Estàs ja amb calor? T'atreveixes a fer el centural de demà? Jo? Mare de Déu, vinga! Doncs endavant les haces! On som? Aquí? Demà! Quins sants hi ha demà? Atenció, perquè això no te'n perdo, eh? Sant Marc el Evangelista. Tu ets el Marc Evangelista. És el dia que celebro el meu sant, si celebra. I això de l'Evangelis com ho portes? Evangelio segon Sant Marc. Després també demà celebra la seva onomàstica Sant Anià, en castellà és Aniano. Demà és Sant Pere de Sant Josep. També és Sant Hermini de l'Obs, el Beat Joan Piemarta, el Beat Josep Trinitat Rangel, el Beat Andreu Solà i Molist i el Beat Leonard Pérez Larios. Això són Beatos, eh? Vull dir que no són... Encara no, encara no. Jo, a mi m'agradaria que, si la gent té la UEP connectada, et veiés lo guapo que has vingut avui, eh, Òscar? Home, sabent que us havia de veure vosaltres, m'he volgut mudar una mica. I els altres dies, què? No me'n recordava. Ah. Lapsos língües d'aquests. Correcte. Doncs he vingut així perquè he dit que tot el que vulguis veuràs, veuràs els teus amics i dic, posa't... Molt bé, molt bé. Porto-te'ls sants. Sí, però bueno... Moderni, aquí. Sí, va de xico modern, no? Sí, sí. Bueno, xico, gràcies a tot tu. A la veges viruales. Bé, doncs anem a veure gent que fa anys avui. Comences, Òscar, sisplau? Doncs vinga, mira, tal dia com el d'avui, un 24 d'abril del 1939, neixia, alerta, Julio Gento, futbolista espanyol fa 76 anys, el Gento. El Gento. Com ha passat el temps, eh? Sí, sí, sí. Sembla com si fos ahir, eh? Sí, senyor. Que entraven els tanquis per la Diagonal. També és veritat. On estava? On estava? No, no, Marc, Marc, no. Sí, sí, valeu, no, no. Em fa tres menus. Bárbara Streisand, cantant, actriu i cineasta Astadoninenka, que jo me'n vaig cantar l'altre dia que havia estat a la presó. No, aquesta no és la... va haver una d'aquestes... Si no ho saps no ho diguis. A més a més aquestes coses fan lleig. A més a més estàs... No, espera. Em sembla que un dia va guanyar un premi. No, em sembla que va anar a la presó. Sí, sí, ja hi som, ja hi som. Però és de l'època, és de l'època. Bueno, aquesta senyora jo sé que va ser molt reivindicator en el seu moment i que va tenir... És possible, és possible. No, no, era rosset igual. Us ho dic després, ja veuràs. Quin desastre, Marc. Això són conspiracions que no venen al conte. T'ha agradat, eh? El 1947, ara fa 68 anys, neixia tal dia com el d'avui, un 24 d'abril, en Josep Borrell. també conegut pels amics com Pep Borrell, no és conya. Aquest senyor va estar polític espanyol i president del Parlament Europeu, ni més ni menys. Un senyor Lleida Tà. Lleida Tà, sí senyor. Marx, dius l'últim, sisplau. Doncs en fa 65, Joan Saura i la Porta, un polític espanyol, que aquest no el conec. No el coneixes, però si fa quatre dies que estava remenant les sirenes. Aquest senyor, entre d'altres moltes coses, ha estat líder d'Iniciativa per Catalunya molts anys, va ser conseller de l'interior al govern de Pasqual Maragall, ara és senador, per l'entes o com es diguin, amb el Montilla també. Vale! Era Marta Stewart, perdona, m'he equivocat de... No, no, estem parlant de Jon Sauras. Ah, sí, ara sí. M'estàs triant. Jo te lio, jo te lio. M'estàs triant, m'estàs triant del huerto. I m'agusta, i m'agusta! Domènec... Per cert, ja heu felicitat en Domènec? És veritat que ahir va ser el seu. Aquí tothom fotent-se el ronso i el lloven però ningú li ha dit a en Domènech. Jo sé que ell no ho celebra i respecto. No ho celebra però el Facebook anava ple. Aleshores, perquè no hi ha carmelets aquí a l'estudi. Jo me'n recordo que quan era petit... És un ranci. Perdoneu, va ser ahir no avui, eh? Oju, perquè potser és una dada que estic donant fora d'allò, però va ser ahir no avui, eh? Però a veure Domènech, ahir no teníem programa. Bueno, avui no hi ha sang. És que una cosa o l'altra... Bona tarda, eh? Bona tarda, bona tarda. Compte el de no comprar quatre sucos... Sí, sí, el que fa, el que fa. Ja hem vist les coses que han passat a l'entorn del dia, anem a veure les notícies. Evidentment les notícies del temps. La Desbarnada. Bé, doncs Josep Maria, bona tarda. Hola. Hola, Josep Maria. Es deu haver cansat d'esperar, potser. Saps què passa? Aquesta setmana li toca. És una setmana sí, una setmana no. Aquest telèfon mosega els taurons. Jo crec que la mosegat i la connexió telefònica amb Montes han anat a fer punyetes. Perdoneu per l'expressió, però han anat a fer punyetes. Ai, que s'ha quedat sense bateria. Jo crec que s'ha quedat sense bateria. No se l'enxufa, i el mòbil que de tant en tant el té que enxufar perquè es carregui la bateria. No sé per què estàvem pensant en aquesta cosa. Ja t'he vist que els ulls et feien... Me he quedado ojiplático. Ojiplático? Com diuen a Madrid? Ah, diuen a Madrid? Després li preguntaré al Mariano. Bé, ara sí, Josep Maria, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda. No cal que ens expliquis que ahir va ser un Sant Jordi ple de sol. No cal que ens ho expliquis. No ho diré, però està molt diferent d'altres Sant Jordis. Sí, i tant, i tant. Com ja sabeu és habitual que algun moment del dia acabi plovent. Si la setmana passada heu estat atents quan et vam trucar, heu pogut dir que no està clar, no sabem si plourà o no, i avui t'heu pogut estirar les orelles, però com que et vas escaquejar... Sí, però el substitut es va fotre allò... Sí, però no lo sé, ves a saber... Vinga, explica'ns, Josep Maria, quin temps tindrem aquest cap de setmana i si pot ser allargar-ho fins dijous que ve, sisplau. Doncs començarem primer amb el front que ens està passant en aquests moments. Estem tenint núvols, com ja sabeu, que quasi no deixen veure el sol. I és això el que és un abans del que s'està preparant pel cap de setmana. Suposo, oi? Se'ns suma malament, oi? Sí, sí, ja pel que dius anem malament. Quin mal rotllo... Sí, perquè per l'Atlàntic tenim una perturbació que ens vol afectar de forma molt clara al llarg del cap de setmana. Però sembla que, de la manera que ho farà, podem tenir bastanta sort. Ah, sí? Bueno, llavors, què quedamos tu? Doncs bé, primer demà tindrem l'entrada d'un front càlid que farà que hi hagi forces núvols. Les temperatures, tot i que el nom de front càlid indica que hi hagi un augment de les temperatures, això només serà sobretot en alta muntanya. Aquí no ho notarem tant. De fet, avui hem pujat força. Hi ha unes zones aquí a la costa al voltant dels quasi 25 graus. Sobretot ha estat fins a migdia. Llavors, al tapar-se el sol, aquestes temperatures han caigut una miqueta més. Demà, entre núvols calerianes, dia com a volt d'avui, però menys núvols tan espessos, i no plourà. Demà, que si en tenim molt clar, és que no plourà. Això que dius, i demà no plourà, què vol dir que diumenge sí plourà? Diumenge sí, però aquí a la costa potser també tinguem sort, perquè les pluges que s'apropen, que sí que aquí és un front bastant actiu, és a dir, que porta tempestes i xàfecs associats, no arribaria a la costa fins al vespre de diumenge, és a dir, ja gairebé arribarà la matinada de dilluns. Ja. Aplaudrà amb el cap per la tarda en zones de les comarques de Ponent, al Pirineu. Del dilluns o del diumenge? Del diumenge. Però aquí a la costa sembla ser això, que no arribaríem fins al diumenge cap al vespre. Però arribaran? Arribaran, això sí. Arribaran encara amb temperatures força altes. Altes, altes com les que hem tingut avui, i com els que tenen demà. El diumenge sembla que al matí migdia pot haver-hi fosses previanes. Això sí, en zones de temps anubossals, que seran els que aniran avisant d'aquest canvi de temps que sí que serà molt important, especialment amb les temperatures. Ah, sí? Sí, perquè si diumenge farà caloreta, dilluns serà una altra història. Dilluns entraran vents del nord. De fet, ho faran més o menys a la matinada de diumenge a dilluns, amb el pas del front. A més a més, amb precipitacions durant la matinada, i aquí a la costa, possiblement, encara el matí de dilluns. Carai. I llavors sí que l'ambient serà fresc. Fresc vol dir que la màniga curta que, vaja, avui ja s'ha instal·lat, i demà, que també es podrà anar, i diumenge també, doncs haurem de retrocedir obligatòriament a la màniga llarga un altre cop. No ens traiem de sobre el... nyetero i verd. Primavera. Primavera. Si baixen les temperatures... Clar, que primavera ni primavera. Ara ja hauríem d'anar amb màniga de camisa remengada i coses d'aquest tipus. Dius que a partir del dilluns, un altre cop al Gersei de Collal, de Collocisne... No, al Gersei potser no. Al Pirineu sí, però aquí a la costa no. Però vaja, que es notarà l'era fresca, l'àntic dels vents del nord. Tot el dia de mes, no només les nits i els matins, sinó tot el dia. Sí, el dilluns sí. Dimarts els vents del nord pràcticament desapareixeran, però encara tenim una massa força freda. A mesura que farà molt sol el dimarts, sí que aquí per veient que les temperatures remuntin, i en el sol la veritat és que estarà molt bé. Però seran poques hores durant el dia, eh, del dimarts, en què es pugui estar, diguéssim, recometes de manera curta. Dimigres pujaran més. Llavors sí que ja tornarem un altre cop a tenir temperatures agradables, però no tan altes com les que hem tingut aquests darrers dies, com les d'ahir o les d'avui. I dijous. I dies posteriors sembla que se'ns prepara una nova perturbació, no tan activa en pluges com aquesta que tindrem entre el diumenge i el dilluns, però sí amb forces núvols i alguna nova baixada de temperatures, que podria afectar el pont de l'1 de maig. Ah, ploure no, però temperatura baixa sí. Ploure poc, el Pirineu sí, previem. Podria ser poca cosa, però baixar això. El dilluns del setembre que ve... El divendres del setembre no hi ha programa. Com que no hi ha programa? És el dia del treball o no voldràs que treballem? Amb més motiu, amb més motiu, no? És el dia que s'ha de demostrar, el que no fotem en tot l'any, que és fer ni brot, doncs d'acord. Doncs ja està. Inestable. Inestable, però amb poques especificacions. És a dir, un temps bastant variat. O sigui, no anar a la platja, però bueno, que es podrà passejar. Potser sí, inclús alguna estona. Alguna estona, ja ho veurem. Josep Maria, jo aprofitant que tinc el telèfon i donada la teva professió, m'agradaria que m'expliquessis en cinc minuts, en el teu col·legi o institut, no sé on dones les classes, va afectar el que va passar amb l'institut aquest, el Joan no sé quantos de Barcelona. Home, sí que ha afectat, no només pels minuts que vam fer de reflexió i silenci, per recordar el que havia passat en aquest institut, sinó, òbviament, penseu que quan treballem treballem en aquests escenaris, i amb els alumnes que tenim a classe, els professors que cada dia els veiem, imaginar-se el que va passar en aquest moment és inimaginable. i a fer que hagi passat aquí a la mateixa ciutat on treballem, fa pensar com a professor que una cosa que semblava inimaginable s'ha produït. Que s'ha produït. S'ha produït. Ens ha afectat, jo diria que tot s'ho tenia en ment i no només a professors, sinó també a alumnes. Ja m'imagino. A alumnes que també els hi sembla com impossible que això fos i arribar a passar. I això fa que vagis a classe amb por? No, gens. Molt bé. Doncs res més, Josep Maria, moltes gràcies per la teva explicació tant del temps com d'aquest petit fet, no petit fet, d'aquest fet que va passar, però el petit comentari que tu has fet, que sempre va bé tindre una informació de primera mà de gent que està en aquest ambient, en aquest entorn. Doncs molt bé, fins d'aquí 15 dies, que tinguis bon pont del treball i no treballis gaire. Gràcies, igualment. Si us plau d'aquesta primavera, que com veieu ja està en marxa. Sí, sí, no, ja ho veiem ja, però amb abric, eh? Amb abric. Vinga, adeu-siau, bona tarda. Adéu. Adéu. La Desbarnada. Bé, doncs ara sí, anem per les notícies i jo tinc que confessar que avui no hi ha botifarra. Home, me la podria inventar... I la botifarra és molt Miquel Simon. Bé, que sentigueu els senyors ullents, com que no ho he vist, jo ho explico en Jordi Domena, que el tècnic ha posat a l'1-2-3 botifarra de vegès i m'ha assenyalat a mi. S'ha quedat a la impresora. M'acull lloc de la impresora. Està còmode el full. És que... Vamos, vamos, vamos, vamos. Jo què voleu que us faci tu? En los deberes se me los ha comido el perro. Diu que perro. No has tingut tanta punyetera vida. No, no, no. S'ha quedat a la impresora. Ha sigut... Bueno, la vida és així. Vaig una mica atabalat últimament i ha fet que em despistés a l'hora de sortir de casa. I bueno, doncs... Però bueno, si tenim notícies... Jo passo a les millors famílies, Miquel. Sí, va. Ja me l'heu donada a mi la botifarra, l'accepto, aquesta nit me la menjaré amb seques. Bé, Marc, com anem de notícies? Molt bé. Doncs vinga, endavant. Bé, tots avui en dia... M'imagino que anem de notícia tecnològica. Me caen des. Alguns fins i tot s'han deixat la impressora. M'acaba d'aixafar la notícia que portava jo. Doncs és que és tecnològica. Bueno, tots en algun cop hem tingut un ordinador i hem tingut problemes. Doncs un senyor anomenat Lucas Ginx, De Colorado Springs, els Estats Units. De Colorado Springs de tota la vida. De tota la vida. Colorado Springs és mundialment coneguda. Hi ha una pizzeria al mig del poble que fan unes pizzas molt bones. Ja et dic. Aquest bon home, després d'uns dies amb problemes a l'ordinador, va decidir disparar-li 8 tretes al seu ordinador. Arrel d'això... L'ordinador no va tornar a funcionar allà del tot? Però bueno, és una solució. Saps allò de donar-li copets a l'ordinador o a qualsevol cosa electrònica a veure si funciona? Doncs aquest home va decidir, potser li disparo? Doncs a raó d'aquests trets a l'ordinador, el jutjat l'ha citat. La policia, quan va anar al seu domicili, el van veure i va reconèixer els fets. Va reconèixer que havia disparat a la màquina i que l'havia mort. Va reconèixer el crim. La frase és, eso era muy frustrante y llegué a un punto crítico. A veure, la policia, el jutjat li ha tret l'arma, no saben quan li tornaran, Menos mal. Si de cas mai. Si un tio que és capaç de disparar en un ordre no potser està ves que potser seria bo que no la tornés a tenir. I la frasera del seu comportament, que a que li semblava, fue glorioso los ángeles cantaban desde lo alto. Dius a mi em diu aquest senyor aquesta frase i no li torno la pistola. No, ni li tornes la pistola ni el deixes sortir. A més a més ara, a part que li hagin confiscat l'arma, sembla ser que el jutjat està pendent de judici perquè li poden posar una multa quantiosa Perquè sembla ser que dintre del terme municipal de Colorado Springs no es poden disparar armes. A veure, prou. Aquest home, no és que li han de tornar o no li han de tornar l'arma, si li han de posar una puta... L'han d'expulsar del poble. No, no, l'han de tancar, cony. Que no veieu que és un perill, que és un peligro. Ni arma ni multa. Bé, molt bé. Què més? Ara que m'has aixafat aquesta jo diré l'altra única que tinc. Una dona que té al·lèrgia als petons del seu marit. Però això és molt habitual. A partir de cert temps. A partir d'uns quants anys. Fins que et surti la urticària a la pell. Vols dir tant? I si no se la fa vindre la urticària? Moltes coses d'això de la pell és de nervis. Es deu posar molt nerviós aquesta senyora. Però això està diagnosticat. Aquesta senyora té el que se'n diu urticària aquagènica. Per allò que és al·lèrgica a tot el contacte amb aigua, la suor, la saliva, les llàgrimes i qualsevol altre component que tinguin producte, una mica derivats d'aigua, que continguin aigua. Però això aquesta dona, ja ho era abans de... No, los médicos se dieron cuenta que algo raro le sucedía cuando le salió la primera erupción en el brazo al estar debajo de una tormenta. El que vol dir que això ha sigut de cop i volta. Que no era de petita ni quan es va conèixer aquest senyor i això. A part que sigui al·lèrgica tot això, evidentment, el pitjor de tot és que el seu marit no li pot fer petons perquè també és al·lèrgica la saliva. O el pitjor, no? Depèn com estiguin. Si los labios de mi pareja están húmedos su saliva me hace reacción. Tiene que asegurarse de tenerlos secos en el caso de que quiera darme un beso. Això és el que explica la noia. Diu que no todo es tan malo como parece que de tant en tant es poden fer petons. Només li surt una mica d'erupció, però no se li posa vermell a la carn i li pica. Però és clar, si l'ambient té història. Jo tampoc. De seca d'alèrgies n'hi ha de molts tipus i de molts diferents, però com aquesta... La noia aquesta, que es diu Kerry, li provoquen picors i tal. i que li compliquen molt la vida. Tinc que posar una rentadora per fer la colada o banyar els seus fills. Diu que no puc suportar el dolor que em fan les mans quan toco. Diu que s'ha entrenat a no plorar. La llàgrima, l'aigua de la llàgrima li genera l'horticaria. Posa només el nom, Cary, però no posa algun nom. Però bueno... És que és molt heavy, eh? Sí, sí. Home, jo suposo que sí. Si un cas, després li podríem preguntar al doctor si existeix la... Claro, claro, claro. Però bueno, és que, a més a més, la primera paraula de la notícia és urticària aquagènica. O sigui, vull dir que deu ser una cosa que hi ha... Jo crec que es pregunta pel doctor Baram. A veure, després li preguntarem al doctor Baram jo. Bueno, notícia, ai Marc, et deixo les teves mans les notícies. Les notícies, bueno, doncs és efemèrida i és tecnològica. Calla. El Hubble. No, no, no. Aquest passat dijous fa 10 anys que vam sortir a la llum la plataforma YouTube. Ja fa 10 anys. Ahir va fer 10 anys del primer vídeo que es va pujar a YouTube. Quina gràcia. Durava 18 segons. Carai. Era un dels fundadors de YouTube que sortia al zoo de la seva població i el títol era Jo el zoo. original també. El vídeo que ha durat 18 segons i és ell davant d'uns elefants parlant dels elefants L'han vist no perquè no t'implica que cada reproducció sigui una persona, però l'han reproduït 19 milions de vegades. Que dius, hay que estar muy aburrido. No, no, és història, és història. Llavors, bueno, eren tres nois, treballaven a PayPal. i van decidir crear una plataforma per compartir vídeos. Una cosa senzilla que no s'imaginava. Entre ells. De caràcter domèstic o personal entre persones. Que fos una plataforma per publicar vídeos i compartir-los amb la gent. Seria un Facebook de vídeos, per dir-ho d'alguna manera. Però és que el YouTube ha acabat sent ara com una mena de puesto inevitable d'anar-hi i de buscar i de trobar absolutament tot. Però és que hi ha pel·lícules senceres, no t'ho perdis. Home, que si n'hi ha. Hi ha pel·lícules senceres. Google la va comprar el 2006 per 1.300 milions d'euros. En aquests nanos, els tres. La plataforma en un principi va començar a fer servir el llenguatge de l'època, que era l'HTML i el Flash. Avui en dia ja fa servir l'HTML 5, que és més compatible per a mòbils. Però bueno, és una plataforma que... Pocs o molts com comentàveu, tothom ha vist algun vídeo de Youtube. Tens tutorials, vídeos de música, ha sigut una plataforma per a grups, bueno, Justin Bieber va començar el Youtube. Sense anar més lluny. No ho dic que m'agradi, però... I el que diu Miquel, pots baixar-te la pel·li que vulguis, pràcticament, sense cap problema. Más o menos, eh? Si no, som massa modernes. I amb molta qualitat, a més a més. Si no són de les últimes últimes i tal... És on van... YouTube està intentant arribar a acords amb discogràfiques i productores per desenvolupar noves tecnologies a l'hora de que tinguin més qualitat els seus vídeos i per faccionar la transmissió de vídeos en streaming. És el que deixa de fer. Llavors, doncs, bueno... Si ja al 2006 van pagar els mil i pico milions d'euros, ara aquesta plataforma deu valdre. Com guanyen peles aquesta gent amb aquesta plataforma? La publicitat suposo. Tots els vídeos abans de reproduir quan... El primer potser no, però el següent et salta anuncis. Sí, això és veritat, sí que és veritat. Que t'has d'atregar o t'has d'esperar uns segons... Sí, fins que no surt un moment... Aquesta publicitat... A més, això és el que deia, que si hi ha 19 milions de persones que es mengen un vídeo d'aquests, doncs es menja l'anunci. Sí, sí, està clar. I com que, a més a més, això sí que es pot comptabilitzar hipsofacto, no és allò que dius... Bé, una enquesta, no? Correcte, correcte. Deu-n'hi-do. Deu anys, dius. Deu anys, sí. Com passa el temps? Sí, sí, sí. 20 años no és nada. Molt bé, sí, sí. Posa-la. Què passa? Se t'ha penjat l'ordinador? No, no, no. Ja tens una altra notícia? Jo m'ho preparo. Parla, parla. Aquesta és molt curiosa. Una enquesta que han realitzat, d'aquestes enquestes que fan, la setena enquesta de percepció social de la ciència. Han arribat a la conclusió que els espanyols són més llestos que l'anterior, però no acaben de ser... La generació actual és més llesta que l'anterior? No. Aquesta última enquesta ha donat millors resultats, però no els que haurien de ser. Més que res perquè destaca que cal... hi ha un 30% Un 31% de les persones encastades creuen que els humans i els dinosaures van conviure junts a sobre de la Terra. El 27,5% d'aquests encastats creu que és el sol el que gira al voltant de la Terra. Hi va haver-hi una època que el 100% pensava que el sol girava al voltant de la teva. I jo pensava el fotien a la foguera. Val més pensar-s'ho, no? Llavors, és l'enquesta aquesta que han realitzat, entre altres, preguntes. La diferència entre sexes és molt preocupant, perquè diu que els... Els homes... Espera, ja que és molt superior entre homes i dones. El 21% front al 9% de la cultura científica. La diferència és considerable. Ja va per edats, seguit de preguntes, però la que m'ha fet gràcia és aquesta, que el 31% quasi de la gent, bueno, el dels dinosaures i les persones, però que el 30% quasi pensi que el sol gira al voltant de la Terra. A veure, que sí, que fa 100 anys o... 100 anys no, però farà 300 anys? Ja ha d'haver-hi de tot. Molt bé. Fins aquí les notícies i ens n'anem cap a Madrid. Vamos! La Desbarnada. Mariano, bona tarda. Buenas tardes. Buenas tardes a todos. Buenas tardes, Mariano. Com anem? Te doy un minuto para que me defiendas que el Madrid no ha tenido suerte hoy. Hombre, es evidente. Que la ha tenido o que no la ha tenido? Que no la ha tenido. Ah, ¿no? Hombre, mira lo que hizo el año pasado con el Bayern. Ya, pero bueno. Pues parecía que el Bayern iba a comer el universo. Nunca sabes dónde está la suerte y la mala suerte, eh. Ya, ya, ya. Yo puedo defender que, por ejemplo, tanto el Barcelona, tanto el Barça como el Bayern de Muni han tenido mala suerte en enfrentarse el uno al otro. Pero bueno, en la final lo van a tener más fácil, cualquiera de los dos. Bueno. Heóricamente, el que más se lo va a tener más fácil, porque si se piensa bien, la lluve era el caramelito. Sí, correcto. Pero claro, digamos que el Bayern de Múnich y el Barça a priori eran los más complicados, salvo el Madrid, que lógicamente siempre está ahí y nunca sabe cuándo va a dar la campanada o cuándo va a desbarrar por banda, quiere decir cuándo va a despeñar. Así que al final, Te vuelvo a decir lo mismo. La suerte del Madrid o del Barcelona o del Bayern de Múnich está en jugar los partidos y ganarlos. Evidentemente, evidentemente. Escolta, que es quedi a la darrera mitja del programa i... No, hombre, yo es que pienso que hay que dar oportunidad de que el enemigo pueda expresarse. Claro, claro. Hay una cosa en el fútbol que es evidente. A un adversario deportivo, Nunca debes menos valorarlo o menos valorarlo porque te puede dar un disgusto. Y si no, ahí están los partidos de Copa en los que han ganado equipos de tercera edición. Pero ya no solo en el deporte. No has de menys tenir mai ningú que pugui. Más que enemigos, vamos a decir al adversario. Es evidente que el Madrid a priori ha tenido suerte. Pero vamos a decir que muchas veces los caramelos están endelenados. La vida es como una caja de bombones, pasando de la caja nunca sabes que te vas a encontrar. Bueno, pues ya ha pasado más de un minuto, o sea que ya se ha terminado tu tiempo para defender el tema. ¿Qué noticias nos cuentas hoy? Ay, ay, ay, qué revuelto está Madrid, qué revuelto está Madrid. ¿Ah sí? ¿Pero por qué? No, bueno, está más bien, está revuelto como en todas partes, ¿no? Todo el mundo anda ya pensando en ocupar sillones, en pegarse unos con otros, a ver, quitarle tú para ponerme yo, y ese tipo de cosas. Y, sin embargo, todavía se producen situaciones tan graciosas como las que, como que Martes y 13 tenían razón en su tiempo. Existían móstoles y existía la empanadilla de móstoles. Lo que pasa es que hasta hace relativamente poco tiempo, pues no se ha empezado, de alguna forma, a publicitar. Se va a celebrar este fin de semana la primera feria gastronómica de la empanadilla. O sea, que eso merece verse. ¿La primera? ¿No han hecho ninguna? ¿Cómo puede ser? Por eso. Salvo el chiste famoso de... O el sketch famoso de... De Marta de Tresanque. Hosti, qué bueno, qué bueno, tú. Sí, sí, sí. Pues resulta que en colaboración con el Ayuntamiento hay una escuela de hostelería que se llama la escuela de hostelería de Simón Ortega, que los hosteleros de la ciudad, en colaboración con el Ayuntamiento, pues lo han promovido. Y en este caso se trata simplemente de una iniciativa, es graciosa en sí, que es convertir el skate de martes y 13 en una oportunidad que atraiga visitantes y, sobre todo, gente que quiera conocer la diversidad en que se puede comer una empanadilla y que pueda viajar a Mostore, precisamente, y, por dos euros, se puede probar diversas empanadillas. Dos euros cada empanadilla. Hay diversas opciones. En un momento dado, dos euros con cerveza. Puedes tomar una cerveza y con dos euros te daré una empanadilla. Si en vez de cerveza te pides un vino en condición o otra cosa, pues 2,5 euros. Ja tens entrades? Una vegada allà ho domanes. Sí, sí, m'ho imagino. I un lote de cervell. O sigui, que poden sortir amb cervell. Sí, bastant contentos. Entre tant barullo d'herbatges que han aconseguit, la empanadilla. En este caso, en mostoles. La primera feria gastronómica de la empanadilla, de mostoles i en mostoles. Les dues coses. Molt bé. No solamente la famosa empanadilla que todos hemos conocido, sino vamos a ver qué tipo de... Supongo que habrá chiringuitos que te venderán empanadillas de todo, ¿no? Sí, sí, no solamente chiringuitos. Hay restaurantes que hacen su propia empanadilla. El tipo de... igual que la mejor tapada de la zona, la más creativa, la más rica, la más tradicional, el primer premio... A mi m'agusten molt les empanadilles, m'agraden molt les empanadilles. A mi també, si estan ben fetes, sobretot quan estan ben fetes... Que locura, és una locura, em farien mal. cuando era niño, ahora ya me voy concediendo. Sí, jo també. Veus, amb això ens passa el mateix, Mariano. Jo de petit me les fotia de 10 a 20. A Bocaos me era capaz de comerme por decenas. Sí, sí, mira, lo mismo. Si sortim ara, amb 6 horetes, estem allà. A Mostoles. A Mostoles. Oye, ¿ves guardando tanda? Jo he vingut incúmplicat, però ja m'agradaria. Bueno, guardaremos fila, porque creo que va a estar concurrido. No solamente por la gracia, sino que en cualquier feria de este tipo que se realiza o que se promueve, la verdad es que... por un precio muy económico... Evidentemente, tampoco puede ser caro una... Claro, claro, porque son precios populares. Ya sabes que al final siempre se escapa algún regalito extra en forma de empanadilla o a lo mejor en forma de croqueta o a lo mejor en forma de cualquier otra... Según esta mañana de la empanadilla. Según esta mañana de la empanadilla. Bueno, claro, aquí te harán mini empanadillas, pero bueno... Com a mínim el ser la primera d'això que fan ha de ser una empanadilla que faig una mica de goig. Ja es veurà, ja es veurà. Estem fent política ficció. Manda fotos. Manda fotos. Manda fotos. Manda fotos. Manda fotos. Manda fotos. Pero ahora se les termina el chollo porque como ganó el Pedro Sánchez dice que se va a traer una serie de instituciones para acá. No, no, no. No son cosas importantes, pero es igual. ¿Para qué las queremos importantes? Eso ya se lo dejamos a la villa. Nada, nada, nada. Nosotros no nos dejáis la feria de la empanadilla y no nos dejáis ese tipo de eventos que ya nos gustan. Todo lo demás, lo que realmente cuesta dinero, etcétera, etcétera, etcétera, os lo podéis llevar a donde queráis. Os podéis llevar a hacer puñetas. Al Pedro Sánchez si queréis también os lo podéis llevar. Al Tomás Gómez... Vamos todos, o cualquiera. Al que más os guste lo podéis llevar. Y si no os gusta, pues le dejéis que siga para adelante, que después está el mar y ya sabéis lo que pasa. La lideresa, que esta sí que es divertida, no? No tiene desperdicio, eh? Que es grande, pero no ha salido competencia, eh? No ha salido competencia. Con concifuentes. Ah, bueno, claro, sí, sí. Es que si una es la madera, la otra... La otra es el... Entre las dos... Parece que se llevan bien, pero claro, ya sabéis que la forma de disimular las cosas que tienen, en algunos casos, las políticas, sobre todo, las mujeres. Es que me niego a decir el tema de miembros y miembras y políticos y políticas. Vale, vale, vale, vale. Las candidatas, vamos a decirlo así, ahora candidatas, pues ya veremos a dónde llegan, pues son bastantes... En algunos momentos usan una retroexcavadora para darse golpes unas a otras, y en algunos otros momentos, digamos, el requiebro florentino ese de la punta de la espada que parece que va pero no llega, también suele hacer daño. Y ambardós tienen el mismo estilo. El resto, bueno, pues ahí anda también peleando. El Carmona, que era el candidato del PSOE, y con Gabilondo, que fue ex-ministro. La verdad es que a mí el ex-ministro y candidato, Me da sensación de una persona inteligente, pacífica, realmente interesado en hacer cosas. ¿Y el Carmona no? Sí, sí, luego habrá que verlo. Però són estils diferents. El Carmona i el Gavilondo són estils diferents. Però, home, amb això que estàs explicant, Maria, no? Puedes ser molt entretenida a esta campanya, entre las unas y los otros, ¿no? Sí, y luego sí... Entretenidos vais a estar, ¿por qué? Al resto de candidatos, que también los hay, aunque muchas veces no lo parezca, Es que esta vez digamos que... A més allà teniu Podemos i teniu altres coses per allà i hi haurà un merder de calample. La verdad es que, por cierto, por cierto, Madrid va a tener playa. ¿Ah, sí? Pero playa de verdad. Ya empezamos con las tonterías. ¿Qué vais a hacer? ¿Un canal está delicante? Es cierto, no, que va, que va, que va, que va. Que va a tener una playa de verdad. Digamos que puede ser del mismo calibre que a Madrid le den a los Juegos Olímpicos de 2089. A ver, cuéntalo esto, porque esto quizás será lo más interesante que vas a contar esta tarde. A ver, ¿qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? La historia es la siguiente. Bueno, una vez que ya se ha acabado el momio, de irse de viaje con la candidatura de las Olimpiadas de Madrid y de justificar todas las mejoras que puede haber en una ciudad en torno a las Olimpiadas. Pero Mariano, disculpame una cosa, yo creo que Madrid tornará a intentar, de aquí un temps, ser candidato. ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro! ¡Seguro de que todo acabe en un ridículo, digámoslo así, como con el que realmente lo más divertido es tomarse un café relajante en la Plaza Mayor, un relaxing cup of coffee en Plaza Mayor, y al final es lo que ha quedado de todos los millones de euros que se han gastado. Pues queda un poco... Si vives en la... En la ciudad donde teóricamente se supone y casi se asegura que está enterrado Cervantes. Como mínimo unos trozos. O por lo menos algún trocito, algún hueso. Eso sí, parece que es que sí. Pues entonces lo mínimo que puedes hacer es no meterte en ese tipo de fregados. que para eso ya están algunos políticos que salían de inglés y podían hablar inglés perfectamente o políticos o técnicos o lo que sea. Claro, el príncipe, en ese momento el príncipe, hoy en día rey de España, pues habló, hizo un discurso fenomenal en inglés. En inglés sé que tiene, pero fue un discurso fenomenal. El cambio salió en este caso a la botella del presidente y ya pues Sería muy divertido, sería fantástico, pero creo que la tomaron el pelo pensando que iba a ser divertida. Pero chiquito de la cansada solo había uno y no le llevaron, precisamente para hacer gracia. Con lo cual terminó ahí. Y lo de la playa Mariano, lo de la playa que nos estamos yendo de playas ya. Sí, sí, sí, sí, no, no, era lo de la playa, no sé si se acordáis del tema de Madrid-Río, que era una especie de paseo donde pensaban hacer una playa de disfrute de madrileños de cualquier persona que iba por allí. Vale. Pues aquello se quedó en un paseo, una cosa más o menos fluvial, con que crecieran los árboles para que dieran sombra, con unas amacas para que la gente pudiera tomar el sol y tal, pero bueno, a fin de cuentas, esto, en la zona del río Manzanares, más cercan al estadio Vicente Calderón, que es el Atlético de Madrid, Toda esa zona hacía rodeando el Manzanares y rodeando un poco la calle 30 que llaman a veces, que bordea toda esa zona. Bueno, pues al final, aunque todavía no habían hecho la playa, sino que había una especie de amago simulacro de playa, pues por fin van a hacer una playa de verdad con arena, con sus olas. que vas a poder ir allí, no vas a ver teléfono extraterràntico, como Barcelona. Però les olas seran artificials? O serà el riu? Com anirà això? El riu, el riu. Van a mejorar todo el dragado, toda la draga del riu. De alguna forma, el discurrir del riu va a ser un poco más... más amplio, más limpio y, sobre todo, que van a... Mariano, habla con el organizador y dile que lo de la arena que no la pongan, que es muy engorroso, tú, cuando sales, se te llena todos los trastornos. Oye, ¿ya que vais a hacer una playa, hacerla en condiciones? Sí, una playa con piedras o con... Como las de la Costa Brava, que son cantos de río. ¿Sabes cuáles... Y no es coña, ¿eh? A ver, yo no sé cómo farán a Madrid, no sé. Però si es fan com les platges que es van recuperar a la costa de Barcelona, és a dir, però Barcelona és ciutat, com que la sorra és estranyívola, allà et poses i la tovallola i tu quedes ple de pols. Ple de pols, però ple de pols, perquè l'arena no és l'arena que és d'allà exactament. I això no és conya, vull dir, és que acabes brut. Que en altres platges això, les platges normals, no passa. Sí, sí. En Madrid existen muchas zonas de extracción de arenas, grabas, etcétera, por todo tema de construcción. No creo yo que cojan arena de estas arenas de extracción para construcción, para lo que se usan, y la pongan como arena de playa. No te lo sé decir. En algunas zonas costeras lo que se han hecho ha sido dragar, a unos kilómetros de la playa, sacar arena y luego, de alguna forma, sacar la arena y lanzarla sobre la playa y ampliar ese trozo de costa. ¿Esto es ir más lejos a la mayoría de costas de la platja del Maresme que durante el hivern se la menja, mentre tot això ho fan d'aquesta manera? Lo que pasa es que, por ejemplo, aquí en Premià, Hay una dragadora de estas trabajando 24 horas al día, 365 días al año. Porque por las corrientes les llena el puerto deportivo que tienen de arena. Y entonces tienen que irlo limpiando. Bueno, Mariano. En cualquier caso, cualquier playa, cualquier zona, cualquier río tiene que estar limpio y en este caso siempre tiene que haber un dragado de las aguas y de la zona limpio. No se pueden ir dejando las porquerías porque al final lo que se consigue es todo el efecto contrario. Pero en fin, ya se dan unos pocos millones los que nos cuesten y como eso ya lo sacarán en pedradas de unos para otros, pues ya iremos viendo el resultado de aquello. Y si es necesario, pues lo veréis vosotros también. ¿Qué fumáis en Madrid? El Madrid de todo. Una esmandanga. Y esa mandanga también la quiero fumar. El Madrid algunos fuman, yo solamente el humo de la calle. Y no veas cómo nos pone. Sí, no. Solamente comando el humo de la calle nos pone finos. Ya si tiramos algo más ni te cuento. Vamos a dejarlo aquí, Mariano. Muchas gracias de nuevo por tu colaboración. Nos oímos dentro de 15 días. Que vaya bien la fiesta de la autonomía. Que vayas a la manifestación por la independencia. Ah, no, que vosotros no esto. Hombre, nosotros teníamos a los comuneros. A los comuneros, sí, sí. Sí, sí. El francés, el 1, el 2, el 3, el 4 de mayo... Que lo disfrutéis y nos oímos dentro de 15 días. Perfecto. Venga. Adiós, Mariano, bona nit. Bona nit. Adéu, adéu. la desvernada. Bé, abans de passar a l'agenda de la Isabel Almató amb l'agenda d'Esplugues, bona nit, Armand. Bona nit. No vull que diguis que no et saludo. I he rompit així l'obèstia? Sí, sí, però bueno... Està ben dit, he rompit? No. Tu ho dius sempre bé. Tu sempre ho dius tot bé. Avui la agenda cultural la tenim enllauna. Endavant Jordi, quan vulguis. Hola, molt bona nit amics. Novament des d'Esplugues us explico quatre cosetes. Us faré cinc cèntims. I centrarem les activitats amb aquest cap de setmana. La setmana que ve també tenim alguna coseta. Però vaja, bàsicament concentrarem tota la informació amb aquest cap de setmana de dissabte i diumenge. Mireu, començarem a les 12 del migdia, demà dissabte, a la biblioteca per a Miquel d'Estrugues, on ens oferiran, com sempre, aquests contes infantils a càrrec, amb aquesta ocasió, de la Sandra Rossi. El conte és, quan jo era petita. El que es prega és puntualitat, perquè ja sabem que de vegades els pares, les mares, les àvies no són puntuals i els comptes comencen sempre a l'hora, a les dotze en punt, a la biblioteca per a Miquel d'Esplugues. Aquest dissabte tenim aquí a Esplugas un torneig de natació. És el torneig Ciutat d'Esplugas. Es farà el Poliesportiu Municipal de la Plana i serà des de les 4 de la tarda fins a les 8 del vespre. Dissabte tenim moltes coses a Esplugas, o sigui, no ens genera temps a fer tot el que hi ha programat. Per tant, preneu bona nota perquè hi ha molta feina. Com us dic, a partir de les 4, el Poliesportiu de la Plana és el 28è torneig de natació Ciutat d'Esplugas. A les 6 de la tarda els parts del torrent, que és el part del torrent darrere la piscina, de la plana, és el torrent que separa la plana de Can Clota. Suposo que ja esteu situats. Doncs avall els torrents... Ja fa 9 anys que hi ha una entitat que prepara o que organitza sempre una comemoració i és el 29è aniversari de la catàstrofe de Chernobyl. Es fa una ofrena de flors, es fa un encès a les pelmes, unes oracions i unes lectures de poemes. Això organitza una associació que es diu Taras es Birknokif, més o menys aproximadament, i que jo, com sabeu, amb qüestió d'idiomes, català, castellà i poca cosa més. A les 6 de la tarda, el part dels torrents. A partir de dos quarts del 7 de la tarda, tenim la projecció del documental sobre els castells. Nosaltres, els xiquets de valls. Si voleu saber perquè com sorgeix la rivalitat entre les colles de valls, de castellers, ho podreu comprendre amb aquest documental que es farà a l'Avens, al Centre Cultural de l'Avens. Com que hi ha dia de castellera aquest cap de setmana es plogues, hem de dir que la pre-dia de castellera es farà als jardins del Robert Brillas a partir de les cinc de la tarda. Després hi haurà, a dues quarts de nou del vespre, el Parc Póguen Fèlix, el que nosaltres en coneixem com a la pista vermella, el gran espectacle musical, el llat tradicional, la llegenda de Sant Jordi. Això està organitzat per l'Esbair, danceria d'aquí d'Esplugas, i també hi col·labora el club de gimnàstic d'Esplugas i la colla de gegants d'Esplugas amb la seva falera gegantera. Si voleu saber de més detalls heu d'anar a la pista vermella a dos quarts de nou del vespre. Per diumenge, com ja us he dit durant aquestes darreres setmanes perquè hi havia les inscripcions, hi ha la cinquena cursa solidària Ciutat d'Esplugues en favor de l'Hospital de Sant Joan de Déu. Hi ha la minicursa, la cursa de promoció i la cursa popular. Una comença a les deu, a les deu i quart i a les onze. Com sempre us dic, tota aquesta informació la podeu trobar a www.totjunt.cat i, evidentment, a la pàgina web del nostre Ajuntament. També diumenge, i a partir de les 11, a la zona de Vianants d'Àngel Guimerà, Justament on hi ha la Fira de l'Art al carrer que organitza el Cercle Artístic d'Esplogues. Tenim més activitats de 12 a 1 al Parc de la Font Santa Vallem al Parc. És una activitat molt curiosa, està organitzat per aquestes activitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. i en col·laboració amb diversos ajuntaments. En aquesta ocasió s'havia col·laborat amb l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí, que per això es fa al Parc de la Fonsanta. Esplugues és al darrere. de l'escola L'Holangrada i pels de Sant Just seria a la baixada del tramvia del que coneixem, la parada del tram de l'hospital Moisés Brogi. Hi ha més coses als Plogues el diumenge. També tenim, com us he dit, una dia de castellera i a les 12 ens esperen a la plaça de l'Ajuntament per veure les tres colles que ens aixecaran aquests castells. Evidentment, una de les colles és la de les Plogues. i després també tenim ja, gairebé per acabar diumenge, tenim el Parc de Can Vidalet dintre de les activitats que s'organitzen també amb l'Àrea Metropolitana, aquest jugater ambiental, el Compte de la Aruga. Amb aquests comptes i amb aquesta activitat es vol descobrir els insectes que hi ha als parcs. Hi ha més activitats per la propera setmana, hi ha un lliurement d'un concurs literari que està organitzat per l'Explogaviva, que seria el dimecres, i per exemple el dijous tenim el Puigcó com a lectora de recital de poesia per a la gent gran. I si en un cas ho deixem aquí hi ha algunes activitats més, però crec que... Heu hagut d'anar molt ràpids per agafar paper, bolígraf i poder apuntar totes aquestes activitats que tenim per aquest cap de setmana, i per la propera setmana, aquí a les Pugues de Llobregat. Des de les Pugues de Llobregat, Cargolina, Isabel Almató. Passi-ho bé, bon cap de setmana. Què és el que ha canviat? La frase del final és la primera vegada que la diu. No em sona. Quan la fa gravada sempre diu una frase així més o menys. I ha arribat el moment del tema musical del senyor Jordi Domènech. Què tal? Bona nit. Continuament s'està portant molt bé. La seva versió de grans temes. Avui la trobarem, home, no et preocupis. Avui toca. Avui ho arreglarem, no? Avui pilles. Coneixeu aquest tema, no? De The Killers, Human, que a més a més, aprofitant que haurem de jugar contra Guardiola, la va posar de moda a ella a la segona temporada. Perquè la primera va ser Viva la vida Coldplay i la segona, diuen que aquesta era la vestuari. Doncs hi ha una versió d'una noia molt fineta i molt dolça, que es diu Christine Lavigne, que ha fet una versió d'aquest Human. A Molla. I did my best to notice When the call came down the line Up to the platform of surrender I was brought but I was kind Sometimes I get nervous When I see an open door Close your eyes Clear your heart Cut the cord Are we human? Or are we denser My sign is vital My hands are cold And I'm on my knees Looking for the answer Are we human Or are we denser Pay my respects to grace and virtue Send my condolences to good Give my regards to soul and romance They always did the best they could And so long to devotion You taught me everything I know Wave goodbye, wish me well You gotta let me go Are we human? Or are we dancer? My sign is vital My hands are cold And I'm on my knees Looking for the answer Are we human? Or are we dancer? Will your system be alright When you dream of home tonight? There is no message we're receiving. Let me know is your heart still beating. I wish I were a little girl. All evening. I find my home. My hands are cold. And I'm all by myself. Looking for the answer. He gotta let me know Are we human? Or are we dancers? My sign is vital My hands are cold And I'm on my knees Looking for the answer Are we human? Or are we dancers? No sé si som humans o som dancers, o som humans o som dancers. Ràdio T'Esfer, 98.1 Ràdio T'Esfer, Doctor, bona nit. Bona nit. Bona nit. Ens pensaven que no podríem localitzar-te. Ja gairebé estàvem decidint què fer perquè el doctor no agafa el telèfon, el doctor no hi és, ja patíem. Ha sigut dos minuts. No, dos minuts són més de vint. No he tocat de dues vegades. No, no, no. Tres. Però ha sonat. Segons aquí, al millor t'ha sonat perquè a vegades... Bueno, és igual. L'important és que estàs aquí i ja està. Algú un tema, doctor? No, no m'especial. Hi ha hagut temes aquesta setmana. A Roma, us estic parlant des de Roma. Sí, recordàvem... Perdona que em rigui, perdona que em rigui. És que el tècnic que t'ha trucat no es pensava que diries que estàs a Roma i s'ha espantat una mica. S'ha sacat i ha fet algunes reverències. Jo estic de vacances. Estàs de vacances a més a més. Molt bé. Sí, sí. Però bé, en cada que em trucaríeu, si podíeu posar... Sí, sí, sí. Escolta'm una cosa, tu dius que no tens res... Hi ha una cosa que em crida molt l'atenció, i és que últimament estan sortint moltes notícies que diuen que aquest medicament també serveix per això. Per exemple, un medicamento utilizado contra el càncer se muestra eficaz para curar la hepatitis B. Fàrmacos para la piel logran frenar la esclerosis múltiple. Coses d'aquestes. No sé, almenys em donen una sensació que com si ara les investigacions estiguessin donant voltes sobre els medicaments que ja coneixen i intentar modificar-los perquè ajudin a solucionar altres temes, altres malalties. Doctor? Estava parlant jo. Sol. Estaves parlant sol. Ara, ara, ara. M'has sentit la meva pregunta o no? Sí, sí. Dic, no es modifiquen. Bueno, no es modifiquen, però... Que fan proves per veure si funciona per a algú més. Sí. No sé. Bueno, a vegades no són proves. Els metges ja ho sabem. I no sempre els laboratoris adequen els medicaments a tots els seus resultats. El que passa és que fer-ho, diguem, costa uns diners, perquè tu... Encara que un medicament, per exemple, l'aspirina, l'aspirina és un antipirètic, o sigui, serveix per la febre, serveix per fer el dolor, és un antiàlgid, i també és un antigraumàtic, o sigui, baixa la inflamació a les articulacions. Però, ho sabem ara, tothom sap que les piscines l'integren amb precatari, i que s'ha usat molt com a profil·laccis de la trombosis coronària. Sí, sí. Ara ho podeu trobar ja en el prospecte, però s'està utilitzant com a profil·laccis de la trombosis coronària molt abans que hi estigui i que hi fos. El misoprostol, per exemple, que és un preparat que, de fet, en el seu prospecte, la seva indicació és un protector gàstric, igual que un altre, el moprozol, que és molt conegut, no? Sí, sí, sí. És delicat per a tothom, si se'ns prenguis això. Resulta que el misoprostol és utilitzat també com a... com a inductor de les contraccions d'otarines i com a preparació d'alcohol d'otarí. Però, en canvi, no ho busquis, potser ara també hi és, no ho sé. Abans no, per què? Perquè també podria servir com a búsqueda. Abans la pròpia casa no volia donar-li aquesta indicació. Per tant, no sempre és així, no sempre és que no ho sapiguem, sinó que... per poder-ho posar en un prospecte, hi ha que fer uns ensatges, hi ha que demostrar-ho, i no sempre les cases volen fer-ho, fins que arriba un moment en què la seva utilització ja li surti a comptar econòmicament fer el que s'aniveu al canvi de prospecte. Aquesta seria una mica l'explicació que entenc jo, de que moltes vegades, sorpresivament, això també se l'aixpegueu. No és una cosa tan... d'objectius i de situacions que moltes vegades els mateixos metges som els que ho descobrim, però no sempre. Fins que no es diu oficialment, no es pot dir. Ja, però el tema que encara últimament, ja dic, portem dos o tres setmanes que cada setmana surt una o dues notícies d'aquestes, no? I per això dic que tal... Però bueno... Jo avui també estava veient la... La televisió que hi ha a Roma, a TV3, per exemple, veient que un equipo norteamericano dirigido por un médico español estaba investigando sobre no sé què. I estava entrevistant al metge aquest, que també era una utilització d'aquestes, també era una cosa que era espúria, també era una cosa prognosta. I al metge aquest, l'entrevista que li feien, el pijama que portava era de l'Hospital Clinic. Ja. Bueno, millor se l'havien portat com a record, cap allà... Sí, segur, sí. L'equip nord-americà... Els equips ja no són ni nord-americanos ni res, on te'ls veu. Ja, ja, ja. Es treballa amb moltíssimes direccions. Es treballa molt conjuntament, no? Que es treballa molt conjuntament, no? Sí, sí, no, i especialment... Especialment els cabalans, prèviament, o qualsevol nen. Les universitats d'aquí són d'aquí físicament, però convirtint feina a resultats. Hi ha coses que fan un lloc, coses que fan un altre. És molt interessant. Quan diem una universitat nord-americana, Però, per exemple, l'Australiana també hi ha molta feina que fa conjuntament amb l'Austràlia. I això especialment amb Barcelona. No tant altres unes ciutats, per exemple, de Madrid, no són més ells mateixos, no tant difuminat en el món. És a dir, és que avui dia comença a veure molt la... no sé què, tal, tot el detall d'una estona de bons researchs. que deu estar almenys a Massachusetts. I està, però també hi ha Barcelona, també hi ha un cert de Birnheim, també hi ha un cert de Alemanya... És molt internacional. Igual que ja tinc algun resultat per dir, però quan acabem de publicar-ho, encara no puc dir-ho. del treball que està fent. Ara volia preguntar-te per com tenies la investigació. Si ja tenim alguna cosa per publicar, quan ho publiquem, doncs us donaré la primícia. Molt bé, molt bé. Moltes gràcies. La investigació, a part, està finançada amb diners d'un lloc, treballes amb un altre, T'apareixes amb coses d'una altra, és molt impressionant, que si no, no es pot, tampoc. Ja, ja, ja. I meves ja han resultat paradoxals, també. És a dir, que a vegades es treballa amb una línia i el que els col·legues amb direcció radicalment al revés del que tu estaves treballant, això no vol dir que no sigui útil. Perquè la investigació sempre es basa en la imaginació. O sigui, la investigació no és per casualitat. sinó que hi ha algú que imagina que allò pot ser. Per què? Per lo que sigui, per l'experiència personal, l'observació, el que sigui. Llavors, dissenya un pla de treball, que es converteix en una investigació, que es busca una finançació, de manera que llavors fan fondos europeus... I quan ja tens tot això, llavors comença a treballar i al final aquests resultats es publiquen que el millor passen sense pena ni glòria. Ja, ja, ja. Són coses així, és que... Per exemple, aquesta... aquest medicament per repetir-se, entre que es va descobrir i es va fer famós, per dir-ho d'alguna manera, volíem passar anys, eh? Ja, ja, ja. Això ja ho vas comentar en una altra ocasió. Sí, sí, ho vaig comentar. Ja que vam cuidar-ho amb la informació, la notícia, per dir-ho, ja que m'ho pots rebre així de bé, per avui, per diàleg, doncs la notícia seria... no s'ha de fer a un del titular. Ja, ja. El titular és per veteriàries o perquè t'hi fixis, no? És una història que, moltes vegades, el titular no deixa de ser un titular. I tots diuen, no? Descobrient total? No sé què. Llavors, el que us vaig dir, no? És aquest, bueno, sí, descobrir total és un camí pel que anirem, Què? La millora en aquest cas hauria sigut... Hem aconseguit allargar la vida dels que tenien càncers de pànquer. L'hem aconseguit allargar dos mesos. Ja, ja, ja. Si algú ha vist amb això una gran esperança. Però la novetat no està en què hem allargat dos mesos. sinó que, per fi, amb el càncer estem, com us vaig dir, estem treballant ja en altres coses que la destrucció, que és, per exemple, la immunitat, per evitar la immunitat corporal o a nivell molecular. I la novetat és aquesta. Volem estar a surt i dir-li que han esforçat, han allargat la vida de la gent. En aquest moment, la llargament no seria la gran notícia, però així és el titular. Sí, clar, evidentment. Doncs molt bé, doctor. Moltes gràcies per l'atenció, que tinguis bones vacances a Roma. M'estic passant molt bé aquí. És una ciutat que jo sempre recomano a tothom perquè per moltes vegades que vinc no te l'agrades mai. A mi també m'agrada molt. És una ciutat dispersa. Tu vas a París i no és París, és monotemàtic. Està molt bé, és molt gran, però sempre és el mateix. Però aquí tens coses dels romans, coses del renaixement, coses... I, a més a més, la vida està al darrere d'això, no? La gent viu a sobre d'una cuina. Sí, sí, sí, sí. I vindes pel carrer i, pam, hi havia un forat que s'ha inventat dues cases i tal, i és que allà hi ha unes coses i no sé què, i ara hi ha una estàtua que està tota mitjorònica. Hi ha tanta cosa que cuidar tot això és impossible. Com a cosa que he descobert avui mateix, d'aquesta tarda, he fet moltes fotos, perquè a mi més el temps m'agrada. Recordeu la del Chevita? Sí. Recordeu la del Chevita? Sí. Recordeu que hi ha un carrer que surt a la Dolce Vita que es diu Viabéneto. Sí? Sí. A Viabéneto, sí. I que a Viabéneto hi ha un lloc on es trobava tothom, que està ple de gent, tal, que és on es coneix ja el paparazzo, no? Sí, sí. Surt el primer lloc a veure el paparazzo, no? Sí. M'ha fet marciana i cridés els seus fotògrafs i dius, eh, paparazzo, vine cap aquí. Vale, pues el restaurant aquest es diu Café de París. era un restaurant, cafetaria, que era on es xulava tothom, l'any 60, i per això quan es va fer l'aplicació del Cebita, que era l'any 60, va sortir... Està tancat, i l'arròs, però sembla que hagin fotut el camp de sobte. L'escapalada té els preus, i són en líres. Hòstia. Hi ha les mires pels vidres, i dins estan... Les taules estan parades però amb els sucres trencats. Els sucres estan allà, no van trencar i van recollir sucres. És com si haguessis sortit a córrer en una guerra. A l'entrada hi ha una espècie d'allà amb un parell. Hi ha un parell d'allà. És una sensació tan desoladora. I he dit, mira, ja hi ha runes del 1960. El segle I del 1600, aquí hi ha una runa del 1960. I bueno, ho he fotografiat igual que he fotografiat també el Pantheon. I he fet aquesta reflexió del pas del temps d'una cosa relativament essencial. I després l'altra cosa que he dit és que és una cosa que no m'agrada gens, que és una cosa que també he vist a Barcelona, ho hem vist tots a Barcelona, que és aquesta anània d'agafar-ho tot i com renovar-ho. Si estan renovant, per exemple, la Fontana de Trevi. O sigui que no he pogut anar a la fontana de TV, perquè s'han d'aprendre nanis i coses d'aquestes. Però és clar, quan acabin amb això, serà una fontana de TV que serà com recient feta. Sí, sí, sí. Estic totalment d'acord amb tu. Sí, sí, sí, sí. I jo entenc això, que de totes les vegades una cosa i m'agraden com recient feta, doncs m'agraden les ciutats una mica m'espagades, no?, com si diguéssim una mica... Allò com recient feta a la capçó no m'agraden gaire. Estic veient que... Això a Barcelona, com heu vist, l'estan fent. Que maco, no? I hi ha una ciutat, per exemple, que això no ho fan, que m'encanta, que és Praga. A Praga tens les escultures, per exemple, que estan negres, ennegrides pel temps. Però no ho cuiden. No, no, sí, perquè, per exemple, tots els matalls de les escultures de Praga estan lluents. Lluents, sí senyor, sí. Els conserven, no? Però diuen que... i sent que la patina del temps tinguis la seva presència, no l'anulen, no? És una cosa que em mostra una mica. Bueno, doncs els romes estan restaurant Roma, mira tu. Bueno, doncs disfruta de la restauració, Santi. Vinga, ja tu. Ens parlem d'aquí dos divendres. Molt bé. Vinga, adeu, bona nit. Adeu, adeu. La Desvernada. Ja hem arribat a la cuina, doctor Armand. Avui què has dit? Avui farem uns pebrots farcits amb carn amb arròs blanc. Necessitem pebrots. Pebrots d'aquests d'escalivar no el pebrot morron normal, sinó aquests que no sé com es diuen, que són més xatos, més rodons. No sé, no tenen un nom, però no ho recordo en aquests moments. Necessitem pebrots d'aquests, un per persona. Necessitem carn picada, evidentment. Normalment quan es fan coses d'aquestes jo almenys hi poso mitat por mitat de vedella. Sí, perquè queda més melosa. Dóna una mica més de sabor, que és una mica més sabrosa. Necessitem cebes, alls i tomàquet. El primer que farem és escalivar els pebrots però molt poquet. O sigui, escalivar-los al punt que el pebrot es pugui migpalar, per entendre'ns. i que quedi tu, però que no se'ns trenqui, que no se'ns estripi el pebrot. Si per escalivar posem en el forn 40 minuts, en 20 minuts o així, n'hi ha prou. Anar-s'hi donant la volta, a més, si sovint. I ja està. Quan estiguem fets, les traiem i les reservem. Per fer el sofregit... El pebrot de moment encara el tenim sencer, perdona. Sí, sí, sencer. Agafem la carn picada, la quantitat, és que depèn dels pebrots, la quantitat de carn és la que el faci falta, no? Sí, home, clar, és així. Agafem la carpicada, la barregem amb sal i pebre i la barregem ben barrejada. Pringants en plan guerreres. Quan tinguem això també la deixem a part. Posem una paella o directament que sona de fang o cocó, d'aquestes de ferro colat, que és millor. Oli i tallem la seva juliana. posem la ceba, quan comenci a duradeta la ceba hi afegim l'all trinxat. Per això, sense fotre'l i canya, a poc a poc, tranquil·lament, quan estigui això hi posem el tomàquet. Aconsello que sigui tomàquet natural ratllat. Hi ha el de pot, però no es dona. Aquella horeta, horeta i quart que es vagi confitant. Quan estigui això ja confitat i a més, tirem la carn picada i amb una forquilla de fusta. De fusta. No de ferro? No, de fusta. De plàstic és que no perquè en plàstic no s'utilitza per a la cuina. El plàstic està prohibit. Els meus utensilis de cuina són de plàstic. Els que? Els meus utensilis de cuina són de plàstic. Bé, jo ho entenc. En forquilla de fusta, es tingeix un rot, i es passa el... Això que quedi dents, que quedi esposadet, es passa la carn una miqueta, el bebé, i es treu. Ha tret això, una safata de forn, posem l'oli que ha quedat de la ceba i això, agafem els pebrots, els escapcem, però guardem la tapa. Tallem allò, no del tot allò flas, sinó tallant voltant el pebrot. perquè el cor, sorgint-se'l, el puguem treure i el puguem utilitzar a la tapa. Posem aquests pebrots, els omplim, els farcim amb la farsa aquesta, els posem en la canvilera, els tapem, evidentment, al forn, i un quart d'hora, vint minuts, que s'acabin d'escalivar els pebrots. Ja, ja. Els que s'han acabat d'escalivar els pebrots es treuen i a punt de menjar. Per acompanyar això deia això de l'arròs blanc. Hi ha mil maneres de fer-lo. Tinc una mica de saborsillo i de més. El que faig normalment és una cassola on hi ha que bullia l'arròs. I poso oli, tiro 4 o 5 grans d'all, que es torrin bé, ben doradets els alls. Quan estan doradets els alls, hi afegeixo l'arròs, remeno, que es dori una mica l'arròs, no que es dori, sinó que es sucarrema una mica. i l'aigua directament. Si tenim fumet, doncs fumet, si no, doncs aigua. Que bulli els primers dos minuts de la castanya, com és l'arròs, i després els vint minuts, o depèn del tipus d'arròs, si és un bomba, en vint i cinc minuts el tens cuid. I ja està. Per estar, serveixes l'arròs, i el costat empobrat aquest, i és espectacular. L'altre dia parlant, ara que has dit allò de l'arròs, el James va fer l'arròs i el va fer d'una manera que, com si fos una paella entre cometes, era una gerra de... d'arròs per dors d'aigua. Ho deixava en una olla, ho tapava i ja no necessitava ni escolar l'aigua. No em vaig quedar amb el tipus d'arròs. Això normalment es fa amb l'arròs basmati. Normalment el que es posa és l'aigua i l'arròs tota l'hora. El problema del James, que no et diu a foc lent suposo o a tota xitxa. Se li fot castanya perquè renqui el buit. Els cinc primers minuts de l'arròs ha de ser de castanya. I després allà baixes, perquè ho va fer infusionat. Va infusionar-ho, va tirar té negre o té verd. Segurament hauria de ser arròs basmàtic, que és el que es fa normalment així, que es tira l'arròs. Va infusionar i li va posar, em sembla que va ser té de jazmín o no sé què. És un arròs que normalment es fa servir per coses d'aquestes. I la veritat vaig dir, però la forma de cuinar-lo... La forma de cuinar-lo em va semblar molt... salvant distàncies com una paella que li facessis el caldo i fins que ha absorbit tot l'arròs ja està fet. És com acostumava a fer l'arròs blanc aquí. L'arròs vermàtic és un arròs salvatge, triga més de coure, queda sempre més sencer. Si ho faig amb l'arròs que compro, me'n puc arriscar. No, no ho pots fer igualment. El que passa és que l'escou és diferent i has de controlar més. No, és que em va semblar d'una forma diferent de cofer l'arròs que no és el bullit que l'escorres després. Perquè normalment l'arròs és el que és dit, una tassa d'aigua i dos per dos d'aigua. Amb el bomba és clavat això. Quan bullo l'arròs tiro el colador i colo l'aigua. Depèn. Jo sempre faig l'ambulló o l'arròs. Poso un litrat. Pots quantitat d'arròs i quantitat d'aigua i és igual. No? O com? Sí, més o menys. Més o menys i després ho guardo. Però si ho fas com jo et dic, et quedarà l'arròs caldoset. Allò amb aquell... No et quedarà aigua. L'arròs l'únic que quan el pares, com que l'arròs continua absorbint, et quedarà l'arròs calvol sec, com els xinus. Aleshores aviat bé l'has d'esbendir. El midó de l'arròs queda a l'aigua. Saps allò que vaig fer a poca aigua? Vaig fer una tassa d'arròs i dos d'aigua i vaig veure poca aigua i vaig dir tira més aigua, no es vagi i sé que se't cremi l'arròs. Pensa que és diferent el concepte d'arròs que parleu per fer això que el concepte que tu dius. Ell està parlant de fer una amanida d'arròs. Més o menys. No, no és una manera ben bé. En seu cas en parlarem un altre dia, perquè ens estem allargant. En parlarem un altre dia i ara ens n'anem a veure si arribarem a la final o no. I tant. La Desbarnada. Bé, doncs ja està. Ja som als esports i avui tenim la presència del senyor Isidre... Anglès. Ho hem aconseguit, eh. Sí, ha costat però ho hem aconseguit, eh. La presència física. Física, física. No telefònica, física, física. O sigui, veiem la cara. Home, avui és un dia que s'ho mereix. Sí? No? Home, no ho sé, t'ho diràs. Home, hi ha dues fites importants ara. Dissabte, demà, demà, a les 4 de la tarda. A molt curt termini, exacte. Sí, a les 4 de la tarda, hora... Peninsular. Sí, Canària. Però això us fa por? El demà? Que m'ha comparat amb l'altre, no? No, però això... No us fa por, el demà? No, no, a mi no. A veure... Des de després de... Del notició? Sí. No, no, després del partit de València... Hòstia... No, no, per llorar. Per llorar un ratillo. Però, a partir d'aquí, tot el que he jugat, Jo veient aquell partit vaig pensar, les poques vegades que això li ha passat al Barça, partits que havia de perdre de 100 jugats així perd 95, si guanyes és que guanyes la Lliga. Però tot el de més que has jugat, ho has jugat de conya, no? Se'ls va notar molt el cansament de la Jornada de Champions i m'imagino que demà Amb el Paris Saint-Germain va fotre un partidàs. Tant el de Nada com el de Tornada. Sí. Sense dubte. La primera part va ser espectacular. La segona va fluixar. Però aquí no va tindre opció. No es va patir ni gens ni mica. Quin problema hi ha demà? D'entrada cap ni un. Només que l'Espanyol està esperant el Barça, això està claríssim. L'única cosa que poden fer... Però ja sé que és el partit de la Lliga. Clar, per ells sí. És el partit de la temporada per ells. Evidentment. Evidentment. Avui no sé si tu aquesta tarda escoltaves Raku a les 7, el programa aquell d'esports que fan, que ha sortit el Dani Solsona i el Minguella, no sé de qui tots... qui deia de tots dos diu no, no, El que estic preocupant no és el Barça, és el contrincant del Barça, perquè sap que juga amb un gran atent. Això segurament ho diria en Minguella, no? Sí, sí. I el Dani Solsona firmava un empat. Home, no m'estranya. Ja. Veient com venen, l'única cosa que podria variar la balança cap als pericos, cap a l'Espanyol, seria justament el físic. Sí, però... El que va passar amb el València va ser això, que al Barça es notava que li pesaven les cames. Sí, però hi ha hagut un dia més de descans aquesta setmana. Els hi pesaven les cames i una mica el plantejament tàctic que va fer... Les cames i el cul. El plantejament tàctic a la primera part va ser nafast, no va funcionar, jo crec que havia de haver fet el canvi... sobre la marxa haver resituat els jugadors, perquè la primera part vam patir moltíssim, vam patir moltíssim. És sort del gol aquell al primer minut de Súper Suárez, que aquest tio és un descobriment. Ja ho pensàvem quan el van fitxar, a mi ja m'ho semblava, que pintava bé encara que no feia un gol a l'art de Sant Martí. Però punyeta, aquest tio és la punyeta, és molt bo. A veure si és un tio que no s'ho pensa. Li fot, sortirà bé o no sortirà bé, però és que és l'única manera. No ho sé. A mi, per exemple, del PSG, em va agradar el Neymar, especialment. La primera part va fotre un partidàs brutal. I el segon gol va ser curiós, perquè jo estava dient, quan el ves, va fotre aquella liada, que em va recordar el Carrasco, aquelles històries que es diuen que va dir plans a ell, Dic, hòstia, no centris, potser és que la fotràs al córrer. I amb l'esquerra... I fot un centre que no el fotrà mai més a la seva vida. Potser hem descobert que és el que ha de fer, no centrar amb la dreta, que és la camabona, sinó amb l'esquerra. Home, va ser una centrada perfecta. Tensa, directa, impressionant. Però és que, bueno, el Neymar no va dir res que aixecar el camp i fotre'l i puntó. Va ser una mica de col·laboració del Xirigu, que va donar molt bones sensacions. per falta de físic. La jugada que es va treure de Harry Potter que veia i tal, va ser increïble, no? Jo ja quan vaig començar a veure que feia allò de la mitja volta i començava a córrer, dic ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, Jo creia que realment ens tocaria el Madrid. Jo ho hauria preferit. Home, a dos partits hi ha més opcions, no? Podem el Madrid? A dos partits amb el Madrid no té... no, no, no, no, no. Amb el Bayern ja és més pelot. El Ballern ha tingut moltes baixes. Ara es veu recuperant, però ho té fotut. El Pep coneix molt, sap com frenar aquest, com parar aquest, per on va aquell, per on va l'altre. Aquesta és la història. Però el Ballern a l'Oporto li va pintar la cara al seu camp. Sí, sí. Li van tornar duplicat al camp del Ballern. No es va pintar, no. Però va ser perquè a l'Oporto va sortir. Jo crec que reflexant el caràcter del seu entrenador, del Lopetegui, ha colat a darrere i a veure-la es vindre i 3 arribades, encara que fos de xurru, 3 gols. 20 minuts, 4 gols, em sembla que anava... Què has de fer? No deixar-lo jugar, fer el que va fer el Barça amb el Paris Saint-Germain. que van sortir de primeres, els van dir, escolta, marquen el terreny. És que no van xutar la primera part, eh? No, ni un xut. L'ibre no la van sumar, va haver de baixar a la mitja per tocar pilota. És que ningú. L'oruguella aquella, com es diu, el del París, tampoc la van sumar. Hòstia, no surt el número. Hi ha el Berrati i l'altre el... Bueno, és igual com se digui. En definitiva, tenim una semifinal? La Betzi. La Betzi és una mica més argentí que no pas uruguaià. És el cabell llarg. No, així... És parella de Luis Suarez a la davantera d'Uruguai, home. Ja en sortirà, no passa res. Sol passar. El que ens queda per davant, interessantíssim. Un final de temporada espectacular. De fet, ara, a la Lliga, almenys, el Barça ja ha passat la part més difícil. Si el Barça demà guanya l'Espanyol... L'únic pàpid fastidet que queda és el de l'Atlètic de Madrid. A l'últim dia, no? A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. A l'últim dia. El Marieta d'anar al Camp del Sevilla si no recordo malament. Amb el Celta, eh? Amb el Celta al Camp del Celta. Poca conya amb el Celta sense mòdric. Al València a casa d'ells. Sense mòdric. Ojo, eh, poca conya. Atenció, perquè Modric deien que tenia en el millor dels casos per 3 setmanes, tampoc no estarà a tope per jugar 90 minuts ni fins i tot amb la Juve segurament. Jo crec que sí. Segur? Bueno, doncs a la final ens veiem amb ells. Igual que amb l'Atleti de Madrid. Tenia que passar al darrere del Madrid. Perquè ja havia passat en el partit del Calderón. A mà, la tàctica en aquest cas del Simeone la va festiviar totalment. Va jugar molt millor el Madrid que l'Atleti de Madrid. L'Atleti de Madrid no va jugar. Va renunciar a jugar, va deixar els millors, jo crec. Jo és que no entenc tant que conya amb el Simeone. El plantejament. No l'entenc. Cony, tio, que has d'anar guanyant. Va voler recanejar. És que has de fotre només un golet i li compliques la vida, d'aquí no saps de quina manera. Però vés a buscar el golet, perquè s'obrin. De moment vés a buscar el gol. I el Manzuquit aquest, jo no ho entenc. Mira que a mi el Torres jo no soc un fan del Torres, però li hagués posat... És més llest el Torres que el Manzuquit aquest, per mi. Aquí et demostra el que estava apostant. Era pilotes llargues i per alt, i vinga, que la ramati aquest, que és un paio que fa dos metres gairebé, però a mi no m'agrada gens. I després fot fora en el francès, com es diu, el francès de la legis de Madrid. Hòstia, quin desastre. Quin dia. El francès aquest, home... Clisman? Semblant al ros. Vaja, el del petirat raro. Com es diu? És Estefan, però no me'n recordo. Jo avui tampoc no tinc el dia. És divendres. És algú així. És l'únic que està fotent algú entre cometes de cent. Allà ell el fot fora. Griezmann. Griezmann. Griezmann. Griezmann. Bueno, anem a prop, eh, per això. Ja mica en mica, no? Anem a prop. Anem afinant. No, home, vam marejar pel mà, estem d'acord. No, no, escolta'm una cosa, això va amb aquesta seqüència i ho tinc claríssim. Guanyem el Bayern i a la final del Madrid. Ja toca. Sí. Mira, abans que es treguin del damunt el Ronaldo aquest, el Ronaldo malo, diguem-ne, no? No el bo, el històric. I abans que Messi plegui també del Barça i tal, Jo crec que Xavi, Iniesta, etcètera, s'ha de dur aquest partit, home. La final hagués sigut millor fa uns anys enrere, no diguem que no, però què puc dir? La final contra el Madrid. En aquest moment també està bé. Màxim morbo. Ara, tres o quatre mesos enrere no. Però ara? Cap problema. De fet, la portada avui de l'esport era premonitòria. Deia Kieren Alváller, deien que la plantilla... El Barça volia anar al Vall d'Ara a semis. A mi la veritat és que m'aniria igual. Si hagués pogut triar, diria el Real Madrid. No ha sigut? És igual. El problema no pot ser que el primer partit es jugui aquí. A veure, hi ha teories. Si fots un bon resultat aquí, d'edifici te l'aixecaran. D'entrada, d'edifici, això va dir, no ho porto eh. No, no, home, però estem parlant d'una defensa que porta no sé quants partits, que no n'he fotut un gol. Jo segueixo pensant i el que dic durant tota la temporada, a mi l'únic que em fa patir és el centre del camp, que és el que ens va passar amb aquest invent que va fer en Lucho amb el València, aquesta història de jugar amb el doble medio centro, suposo que se li ha passat la gana ja de treure... No, no ho heu tornat a fer. No, és que... Ficar Busquets i al costat Mascherano és que no quadra el tema. Un dels dos ha de triar. Si vols centímetres per dalt, ha de fer jugar al darrere en comptes de Mascherano, ha de fer jugar al matí, Si vol parar, són gent molt alta i que van molt bé per alt. Potser és una possibilitat. Els altres dos defenses, els laterals, són petits. Només queda piqué. llavors potser ha de sacrificar Mascherano. Jo sé que a ell li deu costar, com a tots nosaltres, pensar que no jugui, però què hem de fer, doncs? Sí, perquè a més... A veure, com és centre de camp, com juga el Busquets, no pots fotre el Mascherano. Es trepitgen el terreny, no s'acoplen, no estan acostumats a jugar. I per jugar un dels dos, jo que jugui Busquets... No, un dels dos hauria de jugar llavors en la posició, diguem, de interior. La única fórmula seria fer-ho amb romba i no jugar amb un davanter. Hauríem de jugar amb dos davanters i el romba aquest, posant una mena d'escombra a la punta. No deixant sortir la pilota. No ens agrada, clar, evidentment. Per això et dic que jo crec que no ho tornen a provar. Serà el 4-4-3, lògic, que seria Busquets, Iniesta i Rakitic, que Rakitic està fluixíssim, per cert. Porto uns quants partits que no... Home, per allò vas recuperar bastant de pilota. Sens dubte va ser un dels millors partits dintre dels últims que té bastant grisos. Sí, però també és que l'han canviat diverses vegades de lloc i manera de jugar... Però un recorda com jugava aquest paio al Sevilla... Sí, però sempre jugava igual, sempre jugava al mateix lloc i sempre amb els mateixos tios al costat... Sí, però que qualitat en té, que qualitat en té... Sí, però ja agafarà el rotllo com Neymar la primera temporada... No, com quan va començar, quan va començar va començar com un tro. Sí, però llavors el van canviar de lloc, de costat, el van començar a fotre a l'invens i hòstia... Un tio que s'està adaptant amb una manera de jugar del Barça que és molt especial. I ve al centre del camp. Això ho he de reconèixer, el Barça té una manera de jugar especial, diferent, i que arribes aquí, t'està intentant adaptar, està sortint bé i tal, i llavors et foten allà, d'aquí a allà, et canvien aquest d'aquí, et posen el de... Hòstia, arriba ben que dius... i no és amb... si és amb defenses grans que tens, però no vull dir que el tio estigui fotut amb meravelles, però realment no està funcionant bé. No està al nivell. Però bueno, cal esperar que la propera temporada, mira el Neymar l'any passat... El canvi. I aquesta... Bueno, hi ha moments que sembla que no hi sigui, però és el que tenen aquests tios, hi ha moments que no hi són i t'aparecen i et foten la jugadora. La bassa que hem de jugar és aquesta davantera de somni que n'hi ha. I si a la mínima els hi fas un descosit al darrere, després que s'obrin a buscar-te. Però jo crec que, i més coneixent el Pep, ell apostarà per un Sant Alcà potent. Sí, clar, home, i tant, com hem fet sempre. L'únic dubte que tinc, el tema del central camp, que per això el 7-0 de fa dues temporades. Sí, sí, sí. No, 7-0 no, va ser un 4 i un 3, però vaja, en total 7-0. Sí, sí, són 7. Sí, sumant els dos partits. Bueno, digueu, 7-0 no és un partit 7-0. Entre dos partits, però hòstia... El dia 6, no? 6 i 12. Sí, es pot guanyar o es pot perdre, evidentment. Vaja. Què et sembla? Bueno, també es pot empatar, eh? Jo ho he fet sense bola, eh? Jo ho he fet sense bola. També es pot empatar. Empatar no contemples. Bueno, empatar, complicat, eh? No, però que el resultat final pot ser que guanyi una o guanyi l'altra. Però que serà un partit maco de veure. Segur. I que els dos jugaran i veurem un partit de futbol. Exacte. Després passarà el que passarà. Exacte. Serà un partit de poder a poder, allò que anava anant. Els pals també juguen i totes aquelles coses que hi ha al futbol, no? Però jo penso que serà un molt bon partit. Prefereixo aquest partit que no la Madrid jugui. Segurament serà més emocionant. Això sí que pot ser mega-avorrit. La jugui tancada allà darrere, esperant a sortir. i anar fent-hi, a Madrid, anar fotent garrotades per allà i a veure què passa. Però als italians, com a mínim, se'ls ha de reconèixer l'ofici. L'Atlètic de Madrid és un equip que juga d'italiana, però aquests són italians de veritat. Bé, és que no els elimini amb morata. Perquè es veu, he sentit, he llegit, que es veu que el Madrid volia aplicar aquesta clausula que tenen del pànic i tal, que no pogués jugar contra ells si es donava el cas. En aquest cas, més complicat, perquè no juguen a la Lliga Espanyola. i es veu que a la Juve no s'ho van passar. I van dir que n'hi haurà res. Que pot jugar perfectament. Què vol dir aquesta clàusula? Home, doncs que no volen que els hi passi com els hi va passar aquell any amb el Mónaco i el Morientes. No va ser, no? Que els vaig eliminar de la Copa d'Europa quan no arribaven a les semis mai, no? Doncs des d'aquella història ja han posat aquesta clàusula que si serveixen un jugador que no pot jugar contra ell, que això hauria d'estar prohibit directament, perquè adultarà la competició. Si els serveixes és que no el vols, per tant... Jo fitxo aquest jugador, jugador dels partits. Exactament. O els que jo vulgui. És que sí que pot jugar però amb una penalització econòmica, és a dir, que no s'hauria de permetre aquest tipus de clàusules, perquè amb un equip que li hagi cedit dos, t'ho imagines? Sí, clar. No sé, bueno, vegem-vos. I què més, què més, què més? Què més hi ha? No, vist així tot és molt fàcil. No, fàcil no serà. El Baller, el de pam, que passi el siguiente. Fàcil no serà. Fàcil no serà, evidentment. No serà per anar a unes partides. Jo crec que sí. Ho tinc clar. Una pregunta, perquè estem aquí dient, va, passarem... El Barça passa. I passen les joventuts. Cap problema. Segur? Segur. Segur. A veure, a aquestes alçades a la competició no hi ha en Perita Endulce. No hi aneu a dir res. Jo he estat xupant. Que li preguntin al Vallen amb l'oporto, que semblava... Hòstia, qui vol tot amb l'oporto, cony? Per dir-ho d'alguna manera, el que diu el gil de Perita Endulce cap, però preferia que quedés la xoveca al Madrid. A la final seria més fàcil guanyar la Juve que el Madrid. A la Juve li ha de passar per força que porten 12 anys sense estar a les semis. No de campanetes, tenen bons jugadors, tenen en Tévez, el de Banca, de Unidós, tenen la mala sort de tenir les llunes de l'Arturo Vidal, el Pogba, que és el que li aguanta i li fa arrullar al centre, que no està en condicions i segurament tampoc podrà jugar. És a dir, que estan marmats i no és un equip que tingui un gran recanvi, i els seus millors jugadors, o almenys dos d'ells, no juguen. No, però dir que inclús a nivell de manera de jugar, de soturar l'equip i demés, aquests equips en el Barça li van millor que en un equip que... Que el Busqui com farà el Bayern. Que el Busqui, i cuidado, que el Busqui amb possibilitats de passar-te. Com el Bayern. Clar, que et busqui la jove no hi ha problema. Hi ha dos tios que et poden passar. Per aquest jugant descaradament al darrere amb un pàllol o dos despenjats de dalt he buscat la vida. Això, mira, un moment engaltes una carteira des de fora l'àrea o fots aquelles parets que foten la volta. El TV3 és un pàllol perillós, eh? Sí, té una castanya important i, a més, és ràpid. És una mica soares. És un rotllo Suárez. Suárez amb més qualitat, potser. Jo diria que sí, també. Amb una mica més. A mi m'ha sorprès. És a dir, jo hi tenia molta confiança amb ell, i ja m'ha agradat des de fa molts anys, des d'aquesta balà, que hagués sigut ideal, quan va marxar a Toca hagués vingut aquest paio, però va, la cosa va anar com va anar. I cada vegada em sorprèn més, perquè té més qualitat de la que no pas sembla, perquè és un parell que veus i entra que no és molt estel·litzat, sembla que no és pas tan ràpid... Hòstia, però allò a trompicons, allò mig caient... Fot coses brutals, eh? No, no. I a l'hora de lluitar la pilota i treure-l'hi, i posar-hi en un compromís, que és el que feia Leto, no? Com si que tenia un cos més fibrat i se'l veia més vellós, no? Més ràpid. A mi em sorprèn la forma que té d'amagar la pilota als defenses i després de posar compromisos als defenses perquè els roba la pilota. Fa poc va fer un gol així que em vaig quedar a boca d'edat. Que se'ls salvi que ell sol, que no necessita l'equip pràcticament. A més és el que et dic, a la primera oportunitat que teniu fot castanya. I ara té la confiança que no tenia, doncs quan va començar, que portava diversos mesos sense competir, etcètera, etcètera, que dèiem, hòstia, a aquest tio què li passa? Mira, que no xutava i no anava als núvols. Sí, sí, sí. Bueno, molt bé, no? O sigui que el Barça a la final... Jo ho tinc clar. Molt bé. I demà amb l'Espanyol què? A patir, és a dir, hi haurà bregues? Segur? Jo que no crec que patim gaire. Home, que ens ho posaran o ens ho intentarem posar difícil. Si el Barça marca com va passar amb el València, no et dic el minutú. Qui té de banda, el espanyol? No sé qui és. Avui no ho pregunto, estem salats. El Lluís García. És l'únic. Lluís García, no. Sergio García. Sergio García. Ui, com estem avui. No m'he fotut cap psicològic ni cap carater. T'hauria d'haver fet tot. Serà això, serà això. El Sergi García és l'únic que tinc. És molt bo. Doncs porra per demà. Demà, 0-4. Jo anava a dir 0-4, però bueno... 1 a 5. 1 a 5. Doncs jo ho dic 0 a 2. 1 a 2, 1 a 2, dic jo. Bueno, i ara sí. Perdó, perdó. I el Madrid, al camp del Celta, 2 a 1. Sí? 2 a 1. Bueno, tant de bo, tant de bo. En parlarem d'aquí dos divendres. De penal i l'últim minut. Fet i fet. Injusta, a més. Vinga, senyores i senyors, molt bona nit, i us esperem trobar d'aquí una altra vegada, d'aquí dos divendres, i us saludem de part d'en Marc Simón, que ja ha marxat, en Santiago Barambio des de Roma, l'Armant García aquí a la meva esquerra, en Isidra anglès davant, el Josep Maria Montes, que ens ha dit que baixaran les temperatures, en Mariano González, que ens ha parlat de no sé quines històries de l'empenedilla de Mostelés, la Núria García, que s'han anat a buscar els papers de Salamanca, l'Òscar Ramos i París, que s'han anat a sopar, la Isabel Amatón, la gent de les Plugues, i el Jordi Domènech, a l'altra banda del vidre, que fa que tot això arribi a vosaltres. Bona nit, adeu-siau. Bits, molt més que nits d'electrònica.