Desvernada: Homenatge, Meteo, elBulli i Barça en crisi

Fins demà! Bona nit. Nits Electrònica ara és Bits Bits, molt més que Nits Electrònica ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit Has de dir, la desvernada. Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternada. La desbarnada. La semantela. No, la desbarnada. La semantela. No, sembles el de passapalabra, no. La desbarnada. La semantela. No, la desbarnada. Molt bona nit, són les 8 en punt del vespre i ara mateix comença... La desvernada. Què? Esteu s'autoritzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus. Comencem la desvernada i avui tinc aquí a la dret el senyor Miquel Simón amb la Miquel. Bona nit. Bona nit, senyor. A veure, Jordi, relaxem-nos. Tornem a començar? Tornem a començar. Molt bé. Molt bona nit. Doncs com deia, aquí a la dreta tinc el senyor Miquel Simón. Digues bona nit una altra vegada. Bona nit, senyor Escazúquio. I una mica més enllà, el lloc habitual del Marc Simón que avui no hi és perquè està a l'AVE. Sí, sí. Està a l'AVE. Sí, sí, ja està a l'AVE. Venim cap aquí. Doncs ha passat això, que el Marc s'ha anat a Madrid i des de Madrid ha vingut i el tenim aquí el senyor Mariano González. Mariano, bona nit. Bona nit, bona nit. I bé, com sempre, avui tindrem segurament a l'estudi el doctor Santiago Baràmbio, l'Hermán García, l'Isidre Inglés, la Núria García i esperem per via telefònica tenir l'Emili Sánchez i el Josep Maria Montes. El que sí que tenim aquí avui una mica despistadet, però que ja s'està centrant. Sí, ja s'ha centrat. Si posa aplaudiments ja s'ha centrat. Bé, avui, abans de començar el nostre programa, que normalment sempre té un to d'humor, doncs ens posem seriosos per acomiadar una veu que ens ha deixat. Ahir dissous, als 35 anys, va morir Tatiana Sisquella. Fins al mes d'octubre va estar activa com a presentadora del programa La Tribu de Catalunya Ràdio, però quan va haver de començar un tractament especial degut al càncer que patia des de feia set anys, doncs va deixar el programa. Va treballar a la ràdio, a la televisió i també al diari Ara, on escrivia una columna els dissabtes, des que es va fundar aquest diari el novembre del 2010. Va néixer l'any 78 a l'Hospitalet de Llobregat, va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i va començar la seva carrera com a redactora a Barça Televisió i, gràcies a aquesta feina, va conèixer la seva parella, en Joan Maria Pou. Els sis mesos de treballar a Barça TV va passar a RAC1, on va estar pràcticament deu anys treballant en programes com El món de RAC1, en Xavi Bosch, i va col·laborar en altres programes com Minoria Absoluta i Volta a Volta i La Segona Hora. L'any 2009 va passar a TV3 per presentar Sexes i Guerra i després va continuar lligat a la cadena col·laborant en el programa Divendres. El setembre del 2010 va deixar la televisió i va tornar a la ràdio, que era el seu mitjà favorit, aquesta vegada a Catalunya Ràdio, on presentava el suplement. Un espai informatiu dels caps de setmana del dissabte i diumenge al dematí. i el 2011 va deixar els caps de setmana i va passar a presentar la tribu de Catalunya Ràdio. Ens ha deixat la Tatiana Sisquella, segurament els oients de la ràdio, els que ens agrada la ràdio, no la oblidarem. Descansi en pau. Bé, avui és dia 7, 7 de febrer de l'any 2014, setmana sisena de l'any. Sí, està bé. Han transcorregut, doncs, 31 més 7, 38. Misèria. Sí, i ens falten, per tant, 327 per allò que tant li agrada al Miquel. Feliz senyor nuevo. El sol ha sortit quan eren les 7 i 57 minuts i s'ha posat quan eren les 6 i 15 minuts. Demà el sol sortirà dos minuts abans, a les 7.55, i es pondrà un minut més tard, a les 18.16. Sí, per anar a dormir sempre una mica més abans. La lluna. La lluna ha sortit a les 12.16. Sí. I es pondrà a la 1.58 de la matinada de demà. Sí, senyor. Demà la Lluna sortirà a les 12.58 i es pondrà a les 12.55 de passat demà. Exactament, o sigui, gairebé les 3. I per això està creixent. Sí, senyor. Repetitona i està creixent. Aniversaris. Avui fan anys el senyor Chris Rock. En fa 49. I ara preguntareu, i qui és Chris Rock? Això ens ho podria dir el Mariano, que segur que sap qui és Chris Rock. Chris Rock, segons jo creo, és un actor de color negro. Sí. Afroamericano. Afroamericano políticamente correcto. De forma políticamente correcta. Y que hace películas y es un poco... En un graciosillo. Sí, sí. Cómico al estilo americano. Exactament. Jo la película que ara recordo d'ell és... Nueve días. En el que fa dos papers, fa el paper del germà que el maten... Sí, vale, vale. És un xaval delgadito. Ara, ara, ara le pongo cara. Doncs fa 49 anys. Vinga. Uns quants menys, 22... Un tal Sergi Roberto, que sembla ser que és jugador de futbol i que juga al Club de Futbol Barcelona. Futbol Club Barcelona, si no et sap greu, eh? Bueno, és igual. No, és igual, que el de Club Futbol li va posar el Paco. Ah, sí? Sí, és Futbol Club. I ahir, avui, doncs, sí, hi ha altres gent, però hi ha molta gent que fa anys, però clar, no volíem deixar dir i felicitar el senyor Josep Maria Bartomeu i Floreta, Actual president del Futbol Club Barcelona, no sabem fins a quan, però en aquests moments és el president del Barça que fa 51 anys. Ah, molt bé. El felicitem. Anem a les efemèries, va. Bé, doncs el 7 de febrer de 1822, Fernando VII va demanar ajut a la Santa Aliança i a les potències que integraven la Santa Aliança per intervindre per derrocar els liberals i que el tornessin a posar a ell com a ple jefe de tot espai. Exacte, com a monarca absolut. Absolut. Bé, hem de dir que aquesta història que... que Ferran Setè va demanar ajuda a la Santa Aliança, la majoria dels historiadors no hi estan d'acord. Això va ser una cosa que es van treure, sembla ser, els historiadors espanyols, per... no sé per què. Però que hi ha historiadors espanyols i historiadors europeus que diuen que no, que no va ser la Santa Aliança, sinó que va ser el propi rei de França, que veia en perill que aquí a Espanya encara hi hagués reminiscències de la Revolució Francesa amb els liberals... I va decidir, doncs, treure'ls del mig. Va, va, està bé. Ens anem a 1931. L'any 1931 es van restablir les garanties constitucionals i es van convocar eleccions legislatives a Espanya. Carai. Ja veus. Bé, caspita. Bona nit, doctor Barambio. Ara em prendrà vostè la pressió. Bona nit. Potser, ja. Bé, doncs, una notícia curiosa, perquè a vegades posem aquest país com a exemple de moltes coses. El 7 de febrer de 1971... Si fa quatre dies, com aquell que diu. Sí. Un referèndum celebrat a Suïssa van aprovar, per majoria de dos terços, la concessió del dret de vot a la dona. Ves per on? Volia dir alguna cosa? Vostè no tomarà més sobre això o era una altra cosa? Sí, volia afegir alguna cosa, això de Suïssa. Això era... A Suïssa, els referèndums, tenia que votar tothom. És obligatori. Homes i dones. És obligatori, sí. Però, en canvi, a les eleccions, les dones no votaven. No votaven. Però ja s'havien fet diversos referèndums... En els que sí havien votat les dones. En els que sí havien votat les dones i sortia que les dones no votessin. Clar, perquè no volien votar elles. Aquest compromís no els volem. Però vull dir que, clar, això sí que haguéssim estat el 1902, però és que, clar, són referèndums que es feien a la segona meitat del segle XX i, en canvi, les dones votaven no votar. Sí, bueno, ja sabem que suïssa, quan no saben què fer, doncs convoquen un referèndum. Acaba de fer la seva entrada la Núria García. Hola, Núria, bona nit. Hola, bona nit. Perdó pel retràs. No, no et perdonem, ja ho saps. Ja ho saps. Bé, ens passem a l'any 1992, tal dia com avui, els 12 països que formaven la nomenada Comunitat Europea van signar el Tratat de Màstric, que va ser la primera pedra per constituir la nomenada Unió Europea. Ara hi ha un grapat de gent. El primer va ser allò del Tratat del Carboni. Sí, el Carboni i l'Acero, després la Comunitat Econòmica Europea, després la Unió Europea i després ja no sabrem què serà. No, serà la no Europa. La no Europa. On tothom se'n va. Anem al sant oral, va. Qui fa sants avui? Doncs Sant Ricard, rei d'Anglaterra. Que no és el Ricard Cordolléó. No. No és un altre Ricard. És un altre. Sante... No, no vol dir que deu ser Ricard primer. No ho posa. No ho posa, per tant, com el primer moment no es posa. No ho sé. També Sant Teodor, màrtir. Sí. Santa Juliana, mira, allò que es talla les verdures. És el sant del meu carrer, jo vine al carrer Teodora a la Padrida. Suposo que és el mateix Sant Teodor que Teodora o no. No, no, no. Segur que hi ha una Teodora. Doncs Josep i Jesús Josepa, no? Sí que és el mateix dia. Però n'hi ha que no. Però ja Josefes, eh? però les Josefes que jo conec feien el seu Sant Josep suposo que sí però segur que hi ha una Teodora les Jaqueline fan el mateix dia que el Santiago ja passa I les loioles fan el mateix dia. Perquè la Jaquelina encara queda molt xica en francès. És Santiago. Santiago. Sí, sí. Bé, continuem. També Santa Juliana. Això és bo, eh, la Juliana? Sí, sí, tallat així. L'Armand ho explica moltes vegades. Tallarem amb Juliana... Bidua, també és Santa Coleta. Santa Coleta. Per un moment hem pensat que era floreta. Santa Coleta. Que era verge franciscana. Sí. Pobre. Per el de verge o per el de franciscana? Per el de verge, sobretot per el de verge. Demà celebraran els seus ànels que es diguin Geronimiliani. És que hi havia un índio, no, que es deia així? Encara s'utilitza per tirar-se amb baracaídas o així. Geronimo! Sobretot els que no es volen llançar. Geronimo! Un empèntic cap a baix. Aquest senyor Sant Geroni Emilià va néixer a Venècia l'any 1486 i va morir a Somasca, que deu ser un dels països aquests del risc. No saps què és el risc? Ah, sí, perdó, del risc. Home, jo... Hi ha vegades que els jocs serveixen d'alguna cosa. Jo em vaig enterar que hi ha una península de Kamchatka perquè sortia el risc. Jo, quan al pòquer em vaig emparar el que era la doble parella. Aquesta senyora era presbíter i fundador dels Somascos. Cosa que tothom sap el que és. Exactament. I Santa Elisenda. De Moncada. verge no, la de Moncada no era verge bueno, almenys no ha passat a la història com a verge perquè tenia fills clar que podria ser inseminació artificial necessària que ningú ha tingut una verge no ho sé jo no ho sé jo No ho sé jo, eh? D'aquella època no sé jo si... Llavors feien cesàries. Sí. La mare no sobrevivia mai. Sí, bueno, la primera cesàvia la va fer... Era César. Julio César. Calígula, no. Calígula, no? Que va obrir la panxa a la seva germana que estava embarassada d'ell. La cesària ve de César, de Julio César, que deien que va néixer de César. Ah, sí? Sí. Jo pensava que era això, del Calígula. Va entrar matant la mare, ja. Ja. de vegades t'ha de saber justificació ja sabem que això de la història tot és segons el cristal la primera cesària per cert de l'època moderna mare que sobreviu, sabeu qui la va fer? tu no, jo no la primera la primera cesària la va fer una infermera anglesa no un metge una matrona una infermera anglesa Sí, Anglesa. Amb supervivència de la mà. Aleshores, s'hauria de dir sisària. Sí. Per un homenatge. Molt bé, doncs fins aquí el dia. No ens queda res, oi, Miquel? No, no. A veure si algú ens pot fer la predicció del temps, que no sé pas com anirà el temps, perquè segons mires un mapa... doncs veus Espanya d'una manera. Doncs depèn del temps, fonamentalment. I segons com el mires, doncs veus Espanya d'una altra manera. I per tant, no sabem pas quin temps tindrem aquest cap de setmana. Senyor Montes, bona nit. Bona nit. Benvingut, la setmana passada vas fer vaga, suposo. Com TV3. No sé què reivindiques, perquè a mi no m'ha arribat cap petició. Però bueno, pronòstic del temps d'aquest cap de setmana. Plourà, no plourà, farà fred, no farà fred, nevarà, no nevarà. Una mica de tot. Vent, no vent, què passarà? Doncs una mica de tot menys neu. Neu no, a Catalunya. Bueno, sí, al Pirineu sí, però aquí a Sant Jús no. I a Madrid? A Madrid neu tampoc. A Fineu a Sant Jús. Sí, sí, sí. Una precisió. Si això és un microclima. Ara dirà la temperatura de Sant Jús. 13 graus 13 graus en aquests moments m'has dit, pluges, vent, sol i de tot això és injust sí, perquè de fet en aquests moments segueix el viatge de pertorbacions atlàntiques d'oest a est escombrant tota l'Europa de l'oest d'Europa i sud i la zona més afectada com ja sabeu és Galícia al nord de Portugal i l'oest de França en aquests moments hi ha una nova pertorbació molt activa on el seu centre es troba en aquests moments a l'oest d'Irlanda. A uns mil quilòmetres a l'oest d'Irlanda. Sí, al costat mateix. Sí, però meteorologia... Sí, sí, però això ho dic, al costat. I d'allà surt un front que en aquests moments està a punt d'entrar sobre Galícia. Aquest front és el que anirà viatjant durant el dia de demà cap a Catalunya. Al matí ja estarà força núvol. I bona part del dia no veurem el sol. Estarà força... I a la nit encara menys. Bé, sí, a la nit encara... El que sí que veurem és algunes precipitacions. Sembla que demà plourà com va fer el dissabte passat. Si recordeu el dissabte passat, va ploure cap al migdia? Sí, sí. Doncs sembla que podria ser una situació relativament similar. Si fos a núvol, gris, húmit, i amb aquestes pebles, precipitacions, que creiem que no plourà gaire, eh? Però això sí, farà un dia molt ràpid. No plourà quan surti jo de casa, ja ho sé. Quan m'agafi jo la moto, t'asseguro que plou. No l'agafis. Doncs si l'agafes l'homissia, més probable, encara. I, de fet, aquest front ens anirà passejant durant el dia i cap al vespre ens deixarà, cosa que en aquest moment farà que les temperatures vagin a la baixa, perquè darrere d'aquest front entra una massa més fresca del nord-oest. Nord-oest, de Grunlàndia. Nord-oest, també de l'Atlàntic nord. De l'Atlàntic nord. Sí. Sí, el mestral, correcte. De fet, en aquests moments entrarà el mestral a la Vall de l'Ebre i també el mestral, no arribarà a ser tramuntana, al Golf de Lleó. I les temperatures de la nit de dissabte a diumenge baixaran respecte a les temperatures que estem tenint aquests dos darrers dies. Ara, escolta, jo no estic tenint, perdona, el mapa isobaric, però em sona raro vent de mestral amb una borrasca situada a Irlanda. O sigui, no acabo de veure... No, però... Acaba de veure el mapa isobaric. M'entens, no? Sí, sí, molt bona observació. Aquest nou fitxatge està molt bé, eh? Sí, per això ve poc. Doncs quan passi aquest front entrarà durant unes poques hores el vent de mestral, perquè es genera una pertorbació, una borrasca secundària entre el Pirineu i els Alps. És el que llavors fa que pugui entrar aquest vent de mestral. Vinga, diumenge. Vent de mestral que desapareixerà el diumenge i al matí. Ara. Tornaran a girar vents de ponent. Per tant, vol dir que el diumenge al matí farà un dia molt agradable, fresquet, de primera hora del matí, però molt sol. A partir del migdia canviarà, perquè per l'oest de Galícia, aquest cop no per Irlanda, sinó per Galícia, s'apropiarà una potentíssima perturbació, una borrasca molt activa, que porta associar vents bastant forts i, a més a més, precipitacions molt abundants. I això quan arribarà aquí? Aquesta afectarà Galícia el diumenge cap a la tarda vespre. O sigui que el dilluns el tenim aquí. La matinada, bueno, nit matinada de dilluns passarà per Catalunya. Puc fer una pregunta històrica? Sí, és la... A tu et sembla que és... O sigui, no és la situació normal, no?, d'aquesta època d'ara, i tindre tanta borrasca a l'Atlàntic, no? De tant en tant s'estableixen situacions d'aquesta, que de vegades tenen una durada d'un parell de setmanes en què les perturbacions van contínuament de oest a est, des dels Estats Units, la costa oest dels Estats Units fins a això, fins a tota l'Europa Occidental. Sol passar, eh? Sí? Sí, sí. El que passa és que de vegades no sol ser tan al sud, és a dir, les perturbacions no viatgen tan al sud com ho estan fent darrerament. Com parla sobretot aquesta del diumenge? Bé, i el dilluns què? El dilluns sembla ser que la part que podria ploure seria això, la matinada de dilluns i potser fins al mig matí del dilluns. Quan això passi, que les pluges en aquest moment podrien ser ja moderades, i amb vents moderats, notarem que circularà força l'aire, amb vents del sud-oest, a partir del mig matí canviarà de forma radical el temps, girant els vents al nord-oest un altre cop, a Mastral, i millorarà molt el temps. s'aclarirà el cel i tornaran un altre cop les temperatures a baixar. I des d'aquell moment, dimarts, dimecres, dijous, i possiblement fins que tornem a parlar, fins al proper divendres, el temps torni a millorar un altre cop, siguin dies molt clars, i amb les temperatures que d'aquests cops tornarien a enfilar-se i força. Es preveu que entre dimarts i divendres algunes màximes aquí a la costa, per tant també s'han just, puguin apropar-se als 20 graus. Què dius ara? Com ahir, no? Com ahir, correcte. I vam arribar als 19. Molt bé. Prec nota, Miquel, perquè el divendres... Li recordarem. Això que dius fins que ens tornem a parlar, vols dir que la provisió, ja sé que s'ha de l'endar, pel cap de setmana que ve, tornarà a ser així moguda amb pluges i tal? No ha mirat els mates. No m'atreveixo. Home, a una setmana vista ja està bé. Home, ho dic perquè portem uns quants caps de setmana que no hi fa un cap de setmana sencer amb unes condicions mitjanament bé. Per això ho dic, només per això, eh? Doncs si fem cas als mapes que... No es veu massa bé. No, doncs és igual, Josep Maria, és igual. Deixem-ho, deixem-ho. Sí, senyor. A més a més, en la varietat està al gust, no? Sí, sí. Ara plou, ara fa sol, ara tinc ronquera, ara parlo bé. Doncs a mi que plogui de dilluns a divendres, home, em toca els nassos, però tant me fot, però que plogui el cap de setmana... En canvi, quan vivia al camp, preferia que passés tot el cap de setmana plovent. Sí. O sigui, que em traia de sobret domingueros. No havies de regalos. No, no, que no em traia els domingueros de sobret. Però tu no volies que plogués a cap de setmana per allò de la sogra. Sí, però que faci al revés. Ara normalment plou el dissabte i el diumenge fa bon dia, però que faci al revés. Que plogui el diumenge però el dissabte faci bon dia. A veure si ho arregles. Ens esforçarem per la propera setmana. A veure si ho aconsegueixes, tio. Molt bé, doncs el divendres que ve veurem si l'has encertat o no. Molt bé. Vinga. Adéu. Adéu. Doncs ha arribat el moment de llegir les notícies que hem preparat, però abans, com sempre, hem de fer un regalet. I continuem amb el temps. Continuem amb el temps perquè els hotelers de la Cerdanya han criticat les prediccions que els meteoròlegs catalans van fer la primera quinzena de gener. Segons diuen, van anunciar tempestes de vent i neu que després no es van produir, i això els va fer perdre la meitat de les reserves que s'havien fet. Els professionals de l'hostaleria lamenten el poc encert dels meteoròlegs catalans i els demanen que, si tenen dubtes, evitin pronosticar fenòmens meteorològics que després no es produeixen. Accepten això sí que les prediccions no són una ciència exacta i, per això, exigeixen que els homes del temps eviten l'alarmisme i pensin que un error afecta a milers de persones. Clar, no diuen res quan els meteoròlegs pronostiquen sol i bon temps i després resulta que neva i fa vent La gent ja ha fet la reserva, no l'anula, i si després no poden sortir de l'hotel, doncs millor per ells, augmenta la despesa. El passat mes de juliol, els hotelers belgues van denunciar els jutjats a la web meteorològica en MeteoBelgic perquè diuen que al pronosticar que el temps no seria bo, han perdut més de 7 milions d'euros. Aquí no hem arribat a tant. De moment es limiten a queixar-se, però penso que si veuen la possibilitat de treure diners no duraran a presentar una denúncia al Servei Meteorològic de Catalunya. Doncs mira, no està malament. Els pagesos podrien queixar-se si pronostiquen pluses i la pedra fa mal bé la collita, o si pronostiquen sol i resulta que el camp necessita aigua. A nosaltres també ens podríem queixar i presentar una denúncia, per exemple, contra l'àrbitre, que en moment determinat anul·la un gol, o el devanter, que no marca un penal perquè ens han enviat anar al reix la travessa. Sisplau, una mica de serietat. Senyors hostilers i restauradors de la Cerdanya, ocupin-se del seu negoci. Donin un bon servei i deixin els meteoròlegs fer la seva feina. Ja ho sabem, que no sempre l'encerten, però qui és infal·lible en aquest món? Segur que els hostalers li donarien als meteoròlegs la nostra botifarra, però nosaltres pensem que són ells, els hostalers de la Cerdanya, per fer cosetes fora del test, els que es mereixen aquesta... Un, dos, tres, botifarra de pagès! Això que acabes de comentar és un comentari, com se diu, d'aquests, cíclic, no? Sí, sí, sí. De tant en tant... Ja, però, per exemple, a Itàlia van condenar uns meteoròlegs, eh? Sí, per dir que plovia i no va plovar. Sí, i van condenar. No, no, jo no ho dic, eh? O sigui, ara no... Va ser més aviat al revés, per no anunciar una situació que després va resultar catastròfica. I va condenar, això em sembla raó. A mi m'agrada la gent d'Astúries. La gent d'Estudia es planeja el seu cap de setmana, els importa un bledo, que plogui o no plogui. Ells fan la seva vida. Diu, si tinguessin que fer plans en funció de plogues no faríem mai cap. Allà en plena tormenta et munten un sideracrucis, un sideracrucis. Jo he fet sideracrucis. Sabeu què són, sideracrucis? Sí, sí. És un viacrucis, però va ben sidra. No n'heu fet mai cap? Doncs apunteu-se perquè és molt divertit. És molt divertit. Bé, doncs un cidre crutis amb un xàfec impressionant. Ara, de totes maneres, em fa gràcia perquè allà plou més com d'anar plovent, no? I aquí tenim més tormentes. I feia gràcia perquè estava plovent això d'anar plovent... y digan, es que está lloviendo a cántaros, esto es el diluvio universal. Digo, ostras. Si vienen aquí... Aquí denuncias no ha habido, pero sí hubo un hombre del tiempo que se cortó el bigote. Sí, por decir que los aviones bien llegan a Barajas con no sé cuántos minutos de adelanto, lo cual quiere decir que tienen viento de cola. Consecuentemente, me afeito el bigote si mañana no llueve en Madrid. Y no llovió. Y se afeitó el bigote. Sí, señor. Dona Núria, la seva notícia. La meva tracta és sobre Ferran Adrià i el nou espai de... Ah, sí, que fa un espai nou. Sí. Un bullit. Diu, Ferran Adrià vol portar la recerca gastronòmica i la investigació més puntera a la Cala Montjoi, que era on tenia el bullit. Diu, el govern ha fet un projecte de llei per permetre ampliar les instal·lacions del bullit al parc natural de Cap de Creus. Basta bé. El cuiner Ferran Adrià ha presentat aquest divendres, o sigui avui, el seu projecte del Bulli 1846, que s'emmarca en el Bulli Foundation i té com a objectiu el desenvolupament d'un espai de recerca en cuina d'avantguàrdia, de promoció de la cultura gastronòmica i de formació, amb un centre expositiu obert als visitants a la Cala Montjoi de Roses. Cobrant, això sí. Sí, al mateix lloc on hi havia el seu antigu restaurant. Diu, el projecte preveu una inversió, a través de la fundació del Bulli, de 9 milions d'euros i un termini d'execució de 18 mesos que podria començar el proper mes de setembre. Molt bé, molt bé. Necessita justificar ingressos. Sí, però avui he llegit que només donaran menjars 20 dies a l'any. Ah, jo pensava que podies portar-te el bocata. Seria una manera de... He llegit això. L'equip serà l'encarregat d'obrir durant un mes, o sigui... Un mes a l'any. El Bulli Restaurant, on el 50% de les places seran gratuïtes i atorgades per sistemes de sorteig. O sigui, serà com la loteria. t'apuntes i si te toca, te toca serà com els socis de l'Ateneu que els regalen un sopar a veure si hi posem el teu nom tu t'apuntes i pot ser que et toqui o paguis o paguis sense que et toqui jo si fos segur que em tocaria pagar Pues no iría allá y preguntaría, pues te he pagado, pues te he pagado, pues te he pagado. Si uno se apunta a través de un SMS y ese SMS que tiene que enviar... A 18, 5, 24, 1, 20... Pues imagínate, si se apuntan a 1.000, 2.000, 30.000 personas que quieren comer allí, pues imagínate, al final sale rentable. O y tan, y tan. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, hem estat present a l'acte on avui ha presentat el projecte i ha explicat que aquest projecte arquitectònic disposarà de dos espais, situats a la Cala Montjoi i al Parc Natural de Sant Descreus. Diu, està prevista la rehabilitació de l'antic restaurant... i la construcció d'un nou equipament. Així, en total, ocuparà 4.383 metres quadrats. Jo he vist la notícia per... Però diu que la majoria de les instal·lacions estaran soterrades. Soterrades, sí, soterrades. i m'he despistat un moment i de cop i volta han començat a parlar de la plaça de les Glòries que s'hi faran no sé què a diferents nivells i miradors i dic ostres, a veure, el senyor Adrià farà el bullit nou a la plaça de les Glòries ja no entenia res però després com repeteixen el 3-24 al cap de mitja hora tornen a donar les mateixes notícies que després te les donen a TV3 al Telenotícies doncs ja quan l'han repetit ja m'ha entenat que no, que eren dues notícies totalment diferents Jo tinc una notícia... A la plaça de les Glòries, si és possible. El de les Glòries diu que serà el soterrament de la Gran Via i el pas del tramvia de la Diagonal per sobre. Per sobre, sí. Cotxes per sota, tramvies per sobre, miradors a diferent nivell, pot ser maco, eh? Que diu que sobretot és una prioritat als vianants. Ah, sí, sí, sí, perquè ja ho he dit, és per als ciutadans i no per als cotxes. Passa sempre coses per al cotxe. Molt bé. Vols dir que és tu la teva? Llegeix tu, que anaves a començar ja. Sí, anava a començar una notícia que ha sortit avui als diaris i més que res que m'ha posat una mica nerviós. A l'Aràbia Saudí, una estudiant va morir el dimecres d'un infart després que les autoritats universitàries van impedir durant diverses hores l'entrada d'una ambulància amb metges homes al campus femení de la Universitat Rey Saud de Riyad. Segons explica un diari de la localitat, un funcionari del centre va justificar la prohibició perquè la noia no portava el llab. I que a l'edifici només poden entrar dones i no està permès l'accés als homes. Ser dona és perillosa. Les companyes de la víctima van protestar sense cap èxit de la direcció de la universitat perquè deixessin entrar l'ambulància i no la van deixar entrar i la noia va morir. d'un infart. Curiosament, és la primera vegada que succeixen coses semblants a l'Aràbia Saudí, perquè l'any 2002 15 alumnes van morir a la Meca després que, segons l'informe de l'època, es va provocar un incendi i la policia religiosa va impedir que les noies sortissin de l'edifici perquè no estaven vestides adequadament. en fi clar sin palabras para esto atenta contra la razón contra la lógica contra la humanidad contra todo per què? qui mana això? la religió la religió clar, s'hauria de prohibir la religió des de principi i ja està s'hauria acabat aquest tema aquest tema no, no, i quedarien altres De altres maneres, he visitat, i soc home, i soc ginecòleg, o sigui que he visitat a moltes dones ara. Sí, aquí o allà. Aquí, aquí. Aquí sí, cap problema. No, no. Bueno, a veure, l'Iman es pot queixar. No, no, venen acompanyades, això, però vaja, no hem posat cap problema perquè fos una... Bueno, he tenido una experiencia con eso un poco... Les gitanes també venen acompanyades de tota la família, no? Sí. Sí, porque dice que no he tenido un problema porque soy un hombre, no se va a atender muy una dona, por ejemplo. A mí me ha pasado una vez en mi trabajo, ir a presentarse a una pareja de Arabia Saudí, ir a darle la mano a la mujer y quedarme así como diciendo no, no, no, no, no, no. Y la persona que les acompañaba a decir... No, no, nunca, nunca. Pero bueno, si es darles la mano y saludarles, es un gesto d'educación. Per nosaltres sí, pero no. Para ellos es un gesto de agresión, casi de violación. Una mica com el Japó, que diu que al Japó tampoc quan et saludes amb algú no et toques. Fan l'acutament de cap o el que sigui, que no et toques, que no els agrada que els toquin. Sin embargo, luego las... Las mujeres árabes que ya llevan cierto tiempo... Bueno, no totes. No, pero muchas de ellas ya se occidentalizan más en cuanto a sus... Sí, jo conozco. Otras no. Si estan con los maridos, estan casadas, es otra situación diferente. Pero si ellas están solas, sí cambian. Sí, sí, cambian. Jo és que, precisament, veig moltes dones, i veig moltes dones àrabs, i veig moltes dones en una situació, diguem, de despullament, i això sí, pel mocador no se'l troben, però bé. Culturalmente viven una situación complicada. En fi, la teva notícia, Miquel. Sí, bueno, doncs... Avui, aquest matí a primera hora, els treballadors de Coca-Cola, de la fàbrica de Coca-Cola de Fuent Labrada... Coca-Cola, la xispa de la vida. S'han manifestat davant de les oficines que té l'empresa, la Coca-Cola Iberian Partners, al passeig de la Castellana, i s'han manifestat allà. I l'eslògan era, si Madrid no fabrica, no consumi. Clar, sembla ser que Madrid ha baixat el consum de Coca-Cola un 40%. Perquè no n'hi ha. No ho sé. Clar, a mi el que em crida l'atenció és que en una altra part diu que 900 milions de beneficis. Ah, sí, no, clar. Aleshores, jo no ho entenc, això. A veure, no ho entenc, vull dir que ja ho sé que ho tinc a entendre, però que 900 milions de beneficis ja els hi permeten fer un ERE, els hi permeten fer una sèrie de coses, llavors a mi és que em crida molt l'atenció quan veig que una empresa que té beneficis pot fer totes aquestes coses. Les nuevas leyes. Al final resulta que si te vas a crear los balances de cualquiera de estas empresas... No. Los fabrican a gusto. La setmana passada, te recordes la notícia que vaig portar? Era el tema dels beneficis bancaris. Sí. Bancs que fa quatre dies estaven malament, necessitaven... Sí, però jo amb els bancs tinc alguna cosa que dir. Els bancs estan aplicant en el seu balanç... Futurs beneficis. Futurs beneficis, sí. Això, clar, i així. No, no, no. Comptablement pots fer el que vulguis. Ara m'ha sabut que els hi prohibiran. Si te estudian a ti, no permiten i no contemplan esos futuros beneficios que ellos sí contemplan en sus balances actuales. Això és per donar una imatge d'empresa perquè no serveix amb res de parla. Realment, el que no tens, no el tens. No el tens, i està, per molt que el posis en un paper. De todas formas, todo eso luego tiene su parte de pago de impuestos, entonces con todo eso luego tienen que jugar un poco, en este caso, con Dios y con el diablo. A nivel de imagen sí les compensa. Bé, és el que li va passar l'any passat al Banc Popular, que va fer una provisió a balanç, amb la qual va tenir pèrdues, però clar, aquest any part d'aquesta provisió la van treure de balanç, ha tingut guanys i ha hagut de pagar impostos sobre uns guanys que realment podria haver fet l'any passat. Tot, amb això que estàvem parlant no té res a veure, però sí que té a veure amb tant en quant la... Diguem-ne, aquestes barbarites que es fan sobre les dones, són capa de les costums de les regions. Us recordo que ahir era el Dia Internacional en compte de criteridectomia. Sí, és veritat. Jo veig moltes dones criteridectomisades, catalanes, senegaleses de tercera generació, o sigui, catalanes que parlen un català tio d'Olot... Sí, que són d'aquí. I que són universitàries. I continuen portant les filles a criteridectomisar. Ah, sí. Jo ja he proposat, perquè això aquí està molt prohibit i molt condenat, i hi ha tots uns protocols per evitar-ho, i inclús et poden vendre el nen i treure't la residència i fer unes coses... Jo moltes vegades he proposat, perquè amb els homes també, els jueus també fan el mateix i no els hi deuen res, amb els homes. Tu si perds el prepuci, que és el que coneix el grande, per exemple, perds sensibilitat sexual. Sí, això sí. Per tant, estan prenent, diguem, una... qualitat a la teva futura sexualitat i tu fan quan ets un infant tampoc et demanen permís o sigui que aquí hi ha una discriminació els homes els podem prendre el propósit perquè són jueus però les nenes no s'hi poden prendre el criteris perquè són gambianes o són senegalesa jo he proposat diverses vegades que es fes una criteriomia testimonial és una intervenció mínima sobre el caputxon del crític, amb la qual cosa l'acostum quedaria salvada i no et portaria la nena a Senegal a que un salvatge amb un ganivet de... amb un agilet oxidat li faci una barbaritat i després mori d'una infecció, que és el que passa moltes vegades. És igual, ho deixo aquí. Molt bé. Tenim més notícies, Núria? No. Miquel? Jo en tinc una que ve pel tema del... com se diu? De la sentència o el fallo aquest de... Un fallo? No, el fallo del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Tribunal Superior de Justícia de Madrid. D'arxivar el tema de l'escratch de la... Acostumbre a fallar molt, sí. Sants de Santa Maria. Sants de Santa Maria del Perpetre Recorte, sí. Aleshores, pues... Soraya del Perpetre Recorte. que ha dit que ha arxivat la causa i a aquesta senyora no se li ocorreix dir res més que els drets no són il·limitats no calia que ho digués perquè ens ho demostren cada dia igual que l'altre jo crec que estava cantat que tu et vagis a manifestar davant d'algú i dir-li que no li agrada el que està fent jo no veig perquè té que són delictes no hauria de ser-ho i l'alcaldessa tu alcaldessa Diu que dejarse guiar por la calle es propio de la revolución francesa. Ah, i tant. Dejarse guiar por la calle. Sí, i tant, que és propio de la revolución francesa. Que els jutges s'han deixat portar pel carrer, per l'ambient del carrer. Ah, ah. I que és propio de la revolución francesa. De la revolución francesa. No, pues sí, pues sí. Sí, perquè, per exemple, té una constitucional que no està a toc de pito. No, no creo que sepa que es la revolución francesa ni lo que significa, pero queda muy bien. Queda muy bien en el contexto de lo que estaba diciendo. Sí, sí. La Revolució Francesa va ser el primer estat o govern que va prohibir l'avortament sota penes... Fins llavors estava condenat o no moralment. La Revolució Francesa és la que instaurà penes severes... Si estudiem bé la història... La legalité, fraternité... Però no va portar. O sigui, el primer que va emanar després de la Revolució Francesa crec que va ser un tal Robespierre, no? Que deixa l'anar, també. I van acabar amb un senyor que es deia Napoleó en bona parte. És que sempre els revolucionaris tenen molt de lo contra lo que han lluitat. Va ser Felipe González. Exacte. Bé, doncs han acabat les notícies, però continuem les notícies, però continuem les notícies des de Madrid. Avui no, des de Sant Just. Doncs, Mariano, tinc aquí una notícia que és que, a veure si me la clares... Porque yo no acabo de entenderla. Dice que los usuarios del transporte público en Madrid pueden obtener a partir de hoy viernes hasta finales de mes su tarjeta tuneada de San Valentín abonando 7 euros. Yo no sé si son 7 euros además de lo que vale o es que la tarjeta vale 7 euros. Es que la tarjeta vale además 7 euros. Además. Sí, es un marketing puro. Exacto, sí, sí. Tengo aquí la foto de la tarjeta por si no la habías visto. No, no había llegado a verla. Pues mira, aquí la tienes. Con el corazón, tu foto. Sí, la foto de tu pareja. Efectivamente, ya está muy bien. Sí, sí, sí. Se ve que supongo que los transportes municipales de Madrid deben estar en crisis. Están perdiendo dinero, como los de aquí de Barcelona. Y entonces se están inventando una serie de cosas y han lanzado una campaña animando a los usuarios a regalar por San Valentín los productos de merchandising que se venden en las tiendas de las estaciones de metro, de sol y nuevos ministerios. Ya la pasada Navidad lanzó una línea de productos que incluyen mantas, paraguas, gemelos, carteras, bolígrafos, carcasas para móvil, tazas, camisetas, imanes y bolsas de algodón y paquetes para los más pequeños con la mascota del metro. Una gorra y un reloj. Fíjate tú. El precio de estos... Una gorra de béisbol, supongo. No sé. Muy americana. Dice que el más barato de estos objetos son 3 euros, que es lo que cuesta un imán, y el más caro son 36, que vale el libro 90 años de historia, que supongo que deben ser 90 años de la historia del metro de Madrid. Yo insisto, si fuese una gorra de chulapo, yo me la compro. Hombre, sí, depende de lo que vale también, ¿no? Sí, sí. Por otro lado, ha llegado un acuerdo con unos señores que también están en crisis, que son el Corte Inglés, y hace un mes llegaron a un acuerdo para poner en marcha una innovadora acción publicitaria que ha supuesto la emisión de 50.000 tarjetas y fundas en las que figura el logo Del Corte Inglés. Es decir, que supongo que el Corte Inglés paga el precio de la tarjeta, el precio de la funda, pone su logo y el Transportes de Madrid cobra... ¿Cuánto vale la tarjeta de transportes? Pues depende lo que... La del multiviaje, el Bonobús. Normalmente 12 euros. 12 euros. 12 euros y poco. Vale. Bueno, està bé, és una manera... Ja s'ha inventat... Però no és gratis, aquesta? El què? Jo quan agafo un metro vaig gratis, no pago res. Tu no pagues? No, m'han dit que no es paga. Qui t'ho ha dit? El senyor que tenies al costat. Diu, passi, passi, que aquí no es paga. Sí, va dir, no cal pagar. Saltes, no sé què, i no pagues. Sí, no pagues. Saltes. Cada dia està més fotut saltar, eh? Sí, perquè cada dia posen les coses més altes. Bueno, però si hi ha una iaia, puges per sobre d'ella. Sí, o passes darrere. Sí, ara el que acostumen a fer és això. Posar-se darrere, enganxat, i passen... Sí, jo vaig provar jo a la línia 3 de Nova York i no hi cap. Però jo crec que a tu no te'n fan per colar-se. Vés amb compte, eh? Home, de fet, ara cada dimecres, a diverses estacions de Barcelona, hi ha grups d'aquests que estan en contra de les apujades del transport públic. Sí. Muntar-la. Sí, sí. I, a més a més, els obren les portes perquè la passin, eh? Ja, clar. O sigui, no volen merders. Els obren les portes. Però si no tinc els allà. Sí, sí, sí, sí. Doncs anem a dir que els del metro de Madrid són pioners, també, una de les coses que vam fer. Encara el metro, la parada de sol, todavía tiene nombre comercial adjunto. Sí, sí, lo van cambiando. Ah, lo van cambiando. No va ser siempre el mismo. No va ser siempre el mismo. No, cuando se acaba el patrocinio, pues buscan otro. Si les resulta rentable a la marca, continúan, si no, buscan otro. Com el Real Madrid, que primero lo patrocinava una empresa de... de apostas el B-Wing i ara és una línia aèrea Catarí? no de los Emiratos la Catarí és la del Barça Emirates emirates parlant de transport públic parlant de transport públic tu agafes el transport públic? agafes el tren de el ferrocarril de la Generalitat va molt bé m'han dit No, Déu-n'hi-do. Sí? Sí. Jo l'agafo per tornar des de l'Autònoma i baixo a Sarrià. A Sarrià agafes el 68... El 68 i després el 63. Carai. Llavors, jo no sabia que per les tardes, cap a les... 5 o així, hi ha un ferrocarril que surt des de l'Autònoma, que passa per totes les parades, i per aquella part, per Sant Joan, Sant Cugat, totes aquestes parades hi ha algunes escoles, i vam posar un ferrocarril especial per les escoles. Vols que et digui per què? Perquè es portaven per les queixes... Vols que et digui per què? Sí, ja m'ho imagino. Sí, ho he vist amb els meus ulls. Per l'escola, la primera escola que hi havia, que no n'hi havia cap més allà, era una escola que es diu Viaró. Els que sou d'aquí us deu sonar. I quan Catalana Occident va posar les oficines allà, llavors vam posar aquest tren perquè, a més a més, els nens del Viaró poguessin anar a treballar allà. I és un tren especial que passa pel matí abans que comencin les classes i suposo que passa després a la tarda. Quan acaben les classes. Jo l'he agafat quan és l'hora de sortir de les escoles i està tot ple de nens i molts es queixen perquè entren, se senten a les plataformes, criden, juguen, entren, surten quan paren, es canvien de vagó i... Jo a vegades agafo el 63 a l'hora de sortida de les escoles aquestes que hi ha a la part alta de Pedralbes i crec que estem fent una joventut totalment sorda. Perquè jo no en tinc per què hem de cridar d'aquesta manera. O sigui, entren i comences a sentir un bativarrut. Estan malament de la buida, no? No sé, jo tinc uns veïns davant que de tant en tant fan una festa que són gent... També estan malament de la buida. I munten uns saraus de colla d'amigos. Ara jo vaig a comprar un retroamplificador. El seu soroll el captaré, l'amplificaré i els hi retornaré. Jo això en mi caso lo hacía por las mañanas. És a dir, quan me daban una fiesta nocturna d'estas que no me dejaba dormir, al dia siguiente yo me levantaba y ponía la ràdio a toda pastilla y digo, bueno, yo no he dormido, pero vosotros tampoco vais a dormir ahora que queréis, ¿no? I la fiesta la empezaba yo cuando nosotros la terminaban. Jo tenia fa temps un veí que posava a tota pastilla heavy metal i aleshores un dia vaig tenir la santa paciència de despenjar els bafles, els de veus, els vaig posar al cel obert i li vaig posar l'heròica de Beethoven a tota pastilla. va captar el missatge? no, no, no, ell va continuar amb el heavy metal es veu que crec que el va pujar encara més perquè a Beethoven no li acabava d'agradar el final és molt migatge és millor la solució que estàs ara que estàs dormint ara te la poso sí, però em sabia greu per la resta dels veïns en les guerres hi ha d'acceptar tres coses sí, el dany colateral una feina de cap benefici Gastos y víctimas. Si no acceptes això i et sap greu, ja no ho fallis. Bueno, pues... Eso, ¿no? Muy bien, ¿no? Los transportes de... Me encanta, me encanta. Lástima que esto no sea televisión. Si fuera televisión, pues pondríamos la... Yo es que la función de esa tarjeta... Marketing puro. A lo mejor viene un japonés. Mira, quiero una. Le puedes poner la foto. Yo supongo que te puedes poner la foto tuya con Angelina Jolie, por ejemplo. Pero 7 euros por la foto. 7 euros por la foto. Yo me pregunto que en algunos países el metro de Londres, por ejemplo, que es un metro mundialmente conocido y famoso, el underground, aquel que tienen. Bueno, pues a lo mejor si te interesa llevarte un recuerdo de Londres que es la tarjeta de la del metro de Londres. Yo la tengo, por ejemplo, el metro de Londres la tengo. Tengo de todos los metros que he subido. La devolví, porque eran 5 libras, me parece, lo que me devolvían. Me devolvía la tarjeta aquella famosa y digo, bueno, era una tarjeta fea. En mi caso era una tarjeta fea y no la seleccionaba. A veces una cosa fea tiene su gracia por lo fea que es. Yo tengo un bonobús de Madrid. Me hizo gracia. Una vez que estuve en Madrid más tiempo del de esto, digo... Yo guardo un planell dels metros de les ciutats que visito amb un millón de metros guardat. A Mallorca, Berlín... Yo també tinc un montón de recuerdos de els llocs a les que he ido i és que ja no me caben. Ja, clar. Ja, però precisament un plano del metro... si te llevas la torre de lo que sea el mundo digital ha ayudado mucho porque ya puedes digitalizar puedes hacer escaneados puedes guardar cosas que de otra forma serán imposibles aunque luego siempre te gusta tocar y oler si dices esto lo voy a escanear yo esto de la cosa digital creo que a la llarga será una desgracia porque No en queda res, no? Si aquell correu epistolar entre fulano i sotano, ara s'anem a ells que quedaran... Home, no t'estan... Sí, la targeta aquella... Jo tinc una targeta de racionament de tabaco de la guerra, no? Per exemple, ara seria digital, no? I clar, una cosa... Es publiquen les cartes... El cercat epistolar entre tal fulano i mengano, no? Dos escriptors famosos i tal. Ara què publicarien? Els e-mails? No és el mateix. Alguns tenen cert interès, sobretot en un e-book. A més, amb un e-mail... Els e-mails la gent no s'enrotlla tant com quan s'escriuria... Bueno, bueno, bueno... Depende, depende. Hay gente que se enrolla con una persiana que te envían el e-mail, lo miras y dices ¡Ostras! Ahora me tengo que leer todo esto... El email es una idea útil, pero yo estoy de acuerdo en cierta forma contigo del tema digital. El día que desaparezca, no sé si la electricidad o lo que sea, todo eso puede desaparecer. Porque no lo tenemos en nuestras manos. Está en la nube. Ahí. En algún lado. Además, concretamente, yo estaba pensando en los libros electrónicos El tener un libro entre las manos, el pasarle... Tiene un... Tú fíjate, yo... Y lo de escribir con la pluma, lo que la pluma me refiero a la pluma. A la pluma de gancho. A la pluma de gancho. Eso es todo un... No sé que nadie me quite mi procesador de textos. Es todo un arte. Si eso está bien, incluso leer los libros en los e-books. El caso es leer y el caso es aprender. Pero luego existe, aparte del leer y del conocimiento, el placer. Y el placer, en cualquier caso, a mí no me lo da el e-book. Es mojarte el dedo. Pero això és el llibre com a contingut o com a continent. A mi, per exemple, m'agrada el llibre com a continent, però el llibre com a continent que té un continent maco, el llibre com a continent vulgar i corrent, la veritat és que no m'interessa el més mínim. Yo recuerdo cuando iba en Madrid, a la cuesta de Moyano, cuando estaban los libreros instalados, y es que era un universo de descubrimiento o un universo a descubrir cuando empezabas puesto por puesto y empezabas a tocar todos los libros hasta que encontrabas algo que de repente te llamaba la atención, lo sacabas y aquello era una sensación de absoluta realización casi. Ahora le das al Google o al buscador que cada uno tenga, le aprietas el botón y te aparecen... Yo, de todas maneras, hay una cosa que no entiendo. O sea, si tú te compras ahora un e-book, te viene ya cargado con una serie de libros. No sé si está el Quijote... Todos los que no pagan... Quijote, Lope de Vega... La Bíblia? Home, la Bíblia ja m'agradaria, però no, la Bíblia no te la faig. Igual encara cobren drets d'autor. Algú té drets d'autor. La Iglesia t'ha de haver de mantenir els seus drets. Però la gent llegeix el Quixote aquest? No creo que lo lea en digital. Pero merece la pena leerse en papel. Sí, sí, sí. Sí, todo no. El Quijote lo escribieron 20 o 30, porque hay trozos fantásticos y trozos que son un muermo. Yo tengo un Quijote, que son dos tomos. Dos tomos tamaño dina 4, con unas imágenes portentosas... Ah, pero tú miras las fotos. No, no, no, no. Las fotos es una... Uno que pone el Quijote en TVO. El año que viene lo traeré para que lo veáis. Es increíblemente divertido. No, seguramente. Y yo tuve un problema con el Quijote. Yo de reconocer que no le Yo empecé mal con el Quijote porque cuando yo iba al colegio teníamos una clase exclusiva de lectura del Quijote. Y empezaba uno de los alumnos de la clase a leer en un lugar de la mancha hasta que terminaba. Eso iba perfecto. Yo lo seguiría haciendo especialmente en España porque el trozo de un lugar de la mancha de cuyo nombre se lo sabe todo el mundo. O sea, deja a Castilla por el suelo auténticamente y luego Barcelona Archivo de Cortesía. Por lo tanto... Jo crec que deben seguir obligando a los castellanos a leer el Quijote para que se entenen de la diferencia que hay. El que sí és cert, que tenir a l'escola, que els nens de l'escola tinguin una classe de lectura, seria molt interessant. Sobretot si s'ha entrat que llegeixen. Sí. Perquè llegir ja llegeixen. El que passa és que... Vols dir que llegeixen? Sí, jo crec que sí. No ho sé. Però vull dir, una cosa és... lectura i una altra cosa és comprendre. No, home, lectura i comentari de tot el que es feia. Home, jo vaig tenir que fer-ho amb la Divina Comèdia. Això era una cosa que passava en l'època també, no? Llegés-te la crítica de la razón pura, no? Sí. Doncs... Dile una nuda a 14 años. Prefiero Diego Valor. Era una mica de sancisador. La que podría hacer un estudiante sería Joque Tocho, ¿no? Pues yo me la leí a esa edad. Si de eso se trata, de leerlo. Y claro, aquello era indigerible. Yo puedo decir que me leí dos hojas. De la que te queda zampura. No era imposible. Me di cuenta de que no podía. Si hay lecturas, que es mejor. Doncs ja hem entrat en el teu espai, i no sé si tu tens alguna cosa a dir, però a mi, jo tinc una cosa que pot anar ràpid o ens podem allargar, no?, en el tema, que és una notícia que també ha aparegut avui als diaris, jo crec que a tots els diaris. És un senyor que es va començar a trobar malament l'any 2011, Tenia 54 anys Pròtesis de cobalta Exacte, sí, la pròtesis de cobalta Però el que és clar, hi ha el titular, l'encapçalat i tot això va ser curiós perquè després de tractar-lo d'una cosa o de l'altra i va haver-hi un metge que va recordar un capítol de la sèrie Faust Amb una identificació per metall pesat I va dir, aquest senyor té això I va resultar que sí que, efectivament, que la pròtesi de cobalt que li havien posat, doncs, tenia una tara i... Jo sé que tu vas veure alguna vegada la sèrie aquesta del House. Bé, quan va sortir House va haver gent que va dir que s'havien inspirat en mi, no? Bé... Sí, sí, t'ho dic perquè volen dir els meus propis pacients. He fet la pel·lícula que t'han copiat. La veritat és que House al principi estava... Estava bastant bé perquè jo vaig celebrar-ho molt perquè sempre presenten uns metges en les pel·lícules que no són veritat. O sigui, per exemple, és un exemple que no sé si he dit alguna vegada en aquests micros, però que el poso bastant, que és els metges mai correm. Ja. i en les pel·lícules tothom corre i és molt lògic si tu tens que pujar un pis per a les escales i el puges corrent un minut i a dalt necessites tres per recuperar-te i si puges lentament tries dos minuts i cap no necessites cap minut per recuperar-te per tant és més eficaç està rigorosament prohibit això de córrer I, en canvi, el que estan és creant una imatge d'un metge irreal, i llavors, si no corres, em sembla que siguis un cachassa. Mira quina tranquil·litat. I és que si corres i guanyes un minut i estàs cansat, el que pot ser és menys eficaç, per exemple, amb una rehabilitació de l'omparo cardíac. i en canvi House posava potser d'una manera estereotipada però posava la verdadera dimensió d'un professional de la medicina tenim discussions amb els nostres làteres que no són discussions acadèmiques sinó que són de calla-te hòstia que no diguis ni puta això cada dia ens passa això és un diàleg normal amb una quarta de metges I no passa res, després ens anem, esperem un cafè junts. Per tant, posava la dimensió d'un metge, ja dic, de manera un tant caricaturesca, però les sèries de televisió són això, però posava uns metges més reals que el doctor Gannon o aquesta gent que havia sortit altres vegades en les sèries televisives. El que passa és que encara hi ha arribat a la caricatura de la caricatura de la caricatura i ara ja és una estracanada. Ara ja... Encara que els problemes que plantegen mèdics els treuen de casos reals. Per tant, sí que poden ser. A sobre els compliquen una mica més perquè si la cosa duri els 40 minuts o el que duri el capítol... Sí, però darrerament jo vaig aguantar fins a mitja de la tercera temporada, després hi vaig dir, ja està, ja quan va començar a incidir sobre el tema... Jo vaig tindre un cas... una senyora que li vaig fer un part li vaig fer una cosa que es fa en els pares que es diu episiotomia que és fer un tall controlat perquè no es desgarri i perquè el desgarro sempre és molt més complicat de sotre que quedi bé i a vegades inclús el que sembla que no s'ha desgarrat sí que ha fet micro desgarros i en canvi d'aquesta manera és un desgarro controlat i per tant tens una capacitat de reparativa molt millor Bé, i en aquell moment, això ja no s'utilitza des de les vaques loques, usàvem una sutura, que potser ho veu sentit, que deia catgut. Però anàvem un catgut, del dos, no?, i cosia sa meia. El catgut era tripa de porc, que després allò es digeria, la pell digeria i no tenies que treure els punts. Però hi havia un catgut, diguem, reforçat, que era catgut cromat, que portava crom, llavors aquest catgut trigava més i es posava per sutures que tenien que tenir més tensió i tenien que aguantar més dies. I amb aquella senyora vaig suturar un catgut cromat. va fer un procés inflamatori s'ha infectat una episió que és rara, és dificilíssim que s'infecti alguna ferida a la vulva perquè la natura és molt sàvia i ara té preparada perquè es defensi molt bé van buscar un abscès em vaig tornar boig i no hi havia manera de saber què li passava a aquella dona que ho estava passant molt malament i al final allò va desaparèixer sol i un temps després em va vindre i volia que li posés un dispositiu intrauterí. I que els dispositius intrauterí porten un metall, normalment porten coure. Una de les preguntes que jo faig a tothom que li posa un dispositiu abans de posar-li és si és al·lèrgica a metalls. I llavors la gent diu que sí o que no, el que sigui. Si no ho sap, fem una prova, que és posar, dormir una nit amb coure aquest de fil d'elèctric, dormir amb un espadarap a una mà, al dos de la mà, i en l'altre poses només l'espadarap. Si fas una ronxa als dos, és a la xica d'espadarap. Si fas una ronxa al del coure, és a la xica al coure, i si no fas una ronxa a cap, és a la xica a cap de les dues coses. No, però a casa se va dir, quan li vaig preguntar, se va dir, al·lèrgia que es mata? I diu, uh, a tots. La senyora me'l podria haver dit abans. Clar, el que va fer va ser una al·lèrgia al crom. i que jo sapia que ningú i des de llavors jo preguntava a la gent abans de suturar-lo escolti, no serà lègic al crom perquè si era lègic al crom no usava cap gut cromat doncs a mi em va tornar boig perquè no sabia què li passava jo de tornant al house recordo, bueno, marius i un també d'un senyor que està malalt que no sabem per què i al final va resultar que era perquè també era molt bo hi havia una mica d'investigació policial enviava els seus col·laboradors a casa del malalt i un dels seus col·laboradors va veure que a la terrassa d'aquest senyor hi havia molts coloms era una malaltia provocada pels coloms ara no fa gana va sortir aquesta notícia que el Vall d'Hebron havien descobert un problema respiratori que era degut als coloms. Això la meva àvia ho deia. Sempre els coloms, jo sempre ho he dit, porten malalties totes les que vulguis. Els bitxos amb plumes, els jaios amb bitxos amb plumes fora de casa, hi havia una sèrie de coses que plomons aquests no en volien. El saber popular ja sap moltes coses que no sap per què, Però hi ha que fer-li cas. I a vegades el que hi ha que buscar és... El que diu el saber popular és buscar-li l'explicació científica. I també de House, una de les coses que em va quedar d'aquesta sèrie és un dia que hi ve un senyor i el House... Quan l'envien a fer consulta d'urgències, diguem, o consulta hospitalària, i a visitar un senyor, se'l mira, diu, a vostè la seva dona l'enganya. El altre diu, per què? Diu, perquè estava vostè groc i la seva dona segurament no li ha dit res. Un altre cas que vam viure va ser una senyora d'una edat una mica avançada, que l'anestesista l'adorm. I entra en coma. Amb la inducció anestèsica. Amb la inducció anestèsica entra en coma. Comencem a preguntar si hi havia alguna cosa que no s'havia recollit a l'anamnèsis. Si era al·lèrgica o alguna cosa. La família no pren alguna medicació. No sortia del coma. Anàlisis de sang. A veure si es trobava alguna cosa. Una nena petita Diu, bueno, sí que pren coses, la iaia. Pren aquelles boletes. Diu, va, però allò és això... Homepatia. Aquelles boletes d'homepatia anopi. Ja, la homeopatia portava molt petites... I la inducció, aquella senyora suposo que estaria nerviosa per anar-se a operar, es va enxugar l'opi, després van entrar amb la inducció per anestèsia, que una de les coses que es poden posar són opiacis, es va sumar l'efecte i llavors va entrar amb un copà que es va arreglar, però vull dir que... A vegades estem usant coses que no li donem la importància que tenen al que fan. Jo recordo un cas d'una senyora que m'ha morit de cirrosis hepàtica i que la família deia que no pot ser perquè no ha begut mai, no veu mai. i no era cert perquè el que prenia era aigua del Carmen però en grans quantitats perquè li anava molt bé pel mal de cap per l'administració això era molt comú els anys 60 alcoholitzats de l'aigua del Carmen és a dir que aquesta anècdota que avui ha sortit a tots els diaris el problema és que hi havia una dissociació entre la causa i l'efecte l'efecte estava succeint en un lloc I la causa estava amb una altra. I deu ser complicat també d'arribar a... Sí, és que la medicina és bastant més difícil del que la gent es pensa. Perquè a mi fa molta gràcia avui dia ve la gent a la consulta i ja sap més que jo. No vingui. és que a internet ella diu res, que la tractis vostè sol no cal que em pregunti jo recomano a partir d'ara queda prohibit que una persona que es trobi malament, lo pitjor que pot fer és entrar a internet quan el metge li ha dit, miri, hi ha la possibilitat que hi hagi això, farem, no de què lo pitjor que pot fer és entrar a internet i llegir què és això que li ha dit el metge perquè segur Segur que li agafaran 50 que es mora. I a part comencen a modificar-te les dòcis i coses així. I sabeu el que es diu, que la manera segura de morir és fer un infart en un congrés de cardiòlegs. Començarà a discutir entre ells i et deixaran tirat. Sí que és veritat això d'internet, perquè jo ho vaig fer amb un tema i la veritat és que quan vaig començar a llegir que si el fetge, que si no sé què... acaba amb la mort és que està prohibido como leerse a muchos de los prospectos de los medicamentos que si los lees no te los toma las contraindicaciones si un médico te lo manda això és una protecció jurídica dels propis laboratoris a països on es donen els medicaments sense recepta per exemple hi ha un que diu que no prenda amb persones que prenguin inhibidores de la màu i ningú sap el que és la monoaminoaxidasa però si no ho saps doncs no ho saps a veure, jo estic més dintre del sistema anglo-soxotipo als Estats Units vull dir, hi ha una setmana de medicaments que es prenen als drogsters que no necessiten receptar i que tenen la seva informació i el que et recepten els metges és un principi actiu dosis i dies de duració A més, quan vas a la farmàcia et donen un pot que porta un número de referència i les instruccions s'han donat al metge. I a més, aquests diuen 500 mil·lígrams cada 8 hores, 4 dies. Doncs donaran 3 per 4, 12 pastilles. Donaran 200 pastilles. Això passa a les pel·lícules que identifiquen un cadàver perquè porta un flascó que porta la referència de la farmàcia, la referència del pacient i la referència de l'article. De l'article. Però només la referència, o sigui, si no, no saps el que és. Per tant, aquella capsa no la pots usar una altra, allò que fas ara. Vaig a veure si tinc alguna cosa. Això m'ha anat molt bé a mi. Vaig a veure si tinc alguna cosa. I se'n van allà a la cuina, obren la palma, i hi ha 4.000 articles allà dins. Sí, sí, sí. Cada un caig... Tot això és que... Bé, això és mediterrània pur. A mi, sí, no, no. A mi el que em posa dels nervis és que a vegades, doncs, t'han receptat un medicament i diu, això se'l pren durant 3 dies, tant, tant... I, clar, et venen una caixa amb 50.000 pastilles. En el qual, clar, dius, bueno, ara què faig amb això? Bueno, el deixo aquí i ja, quan tingui uns quants, ja els portaré a la farmàcia, no?, per... Per reciclar. Per reciclar. Generalmente te los vuelves a quedar por si acaso. No, no, no. No, no, digo tú, eh. Digo, pero muchas veces la gente, si te entran más pastillas de las necesarias, te lo quedas por si acaso. Por si acaso, bueno, sí. Por si acaso otra vez te pasa lo mismo... Però si també te pasa lo mismo, no tienes que tomar lo mismo. Sí, però lo mismo puede no ser lo mismo. Mismos síntomas no quiere decir mismo. Com diu el Santi, que dius, ostres, tinc mal de cap. Espera, jo tinc una cosa que a mi me la va donar el metge que va molt bé. Per què te la va donar? Em feia mal al cap. Per què et feia mal al cap? Què tenies? No ho sé, però va molt bé per mal de cap. Mira, mira, vas a buscar. No, no, no busquis res. Sí, sí, aquest és el més metge. Però ara en internet ja et vénen amb un tractat que s'han fet. i clar, jo a vegades ho dic, miri, jo les classes les dono a part i són molt cares i són molt cares com quan algú em diu és que això és molt desagradable, dic, si fos agradable no vegi el que costaria bé, fem una petita pausa amb el tema musical del Jordi que escoltarem Què tal? Bona nit, bon dia. L'altre dia hi va haver la Super Bowl, la final, a Nova York, i ja sabeu que als americans els agrada molt el tema de l'espectacle que hi ha sobretot a la mitja part, eh? De vegades és alta menys el joc. Bueno, ja comença cantant l'himne. Exacte. I Bruno Mars va fer amb Red Hot Chili Peppers un dels espectacles més espectaculars dels últims anys. I, si us sembla, escoltem un dels temes que van sonar, que és Locked Out of Heaven. Jo crec que això, perdona, això ho haurien de fer també els partits de futbol d'aquí, i a lo millor... aniria més gent al camp, eh? Sí, senyor, sí, senyor. Fins demà! Fins demà! Yeah, yeah, yeah. Fins demà! El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests greus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat de per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. El seu pare es va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tostel. 98.000. Bé, doncs estem esperant que el senyor Armand García vingui, ens vagi al sopar d'aquesta nit. Sí, potser ho tenim malament, si no ve. Sí, si no ve el cuiner, ho tenim malament, eh? Sí, sí. I, bé, i aprofitant que tenim aquí un senyor de la... De la meseta. De la meseta. De l'imperi. Doncs hi ha un tema que podríem parlar-ne. A veure, el referèndum aquest a la consulta o d'allò, s'ha de fer a tota Espanya o només s'ha de fer a Catalunya? Perquè, clar, l'altre dia va sortir el... Jo crec que això s'entès malament. S'entès malament, oi? Perquè diu, la consulta s'ha de fer a Catalunya. I després... és que s'haurà de fer Espanya, si es vol fer, diguem, dintre de la manera més correcta de fer-ho, perquè aviam... Per poder-ho fer, no per poder fer la consulta. La consulta és una enquesta. Llavors diem, es queda demostrat que la majoria de catalans volen tindre un estat propi. Això hi ha que acordar-ho amb Espanya. Espanya, per acordar això, necessita consultar A la seva gent. No és una decisió que pot prendre el president del govern pel seu compte i risc. Ah, vale, vale, pues nada. L'altre dia va sortir un ministre, ara no recordo qui és, la única manera de que Catalunya sea independiente será mediante una declaración unilateral. Això és una altra història, que llavors ja no és una separació acordada. És el que va fer Companys. O el que va fer Kosovo. Avui per avui el que Catalunya diu és que vol separar-se. Separar-se tampoc em queda massa clar. Vol tindre un estat propi, al final és... La fiscalitat l'ordeno jo, les relacions exteriors les ordeno jo, l'ensenyança l'ordeno jo, l'idioma meu el fiscalizo jo i tu no pintes res. Ara, podem arribar a acords en els quals col·laborem. Llavors fer una federació hispànica on estigués Andorra i Portugal, podem suposar. Però jo marco... I Gibraltar. Gibraltar ho dubto. Però jo marco quines són les meves condicions. No me les marques tu. Això seria tenir un estat, un estat propi. Si això li vols dir ser independent o no, hi hauria que veure-ho, perquè Espanya és un estat independent, però en aquest moment hi hauria que discutir-ho, no?, perquè Europa li marca coses d'obligat compliment. Per tant, diguem estat propi, que és el que diu el MAS, i jo estic d'acord amb això, i no és que sigui del MAS, precisament, però hi ha que ser lògics, aquesta vida. Llavors, clar, per fer això d'acord amb Espanya, Espanya no pot acordar-ho sense fer... una consulta a tots els espanyols evident perquè és una cosa que se surt del seu marc constitucional seria una reforma de la Constitució la pregunta d'abans podria ser voleu que Catalunya sigui independent voleu que Catalunya sigui un estat propi però també podria ser voleu reformar la Constitució en el sentit que es pugui fer referèndums això ja s'espaviaran però això és així Si tot això no es pot fer, no pots fer la consulta, no pots fer res, no pots fer, no pots fer, llavors queda el recurs de la declaració oriental d'independència. El que no entenc és... Això sí que és dir, escolti, ei... Però aquesta obstinació que no es pot fer la consulta perquè és anticonstitucional. No, això no és veritat. A veure, jo la consulta la veig en aquests moments, i vol estar equivocat, com, ho he dit abans, com a una enquesta. És a dir... pregunto, en lloc de preguntar pel carrer, si no faig una població a la que dirigeixo la meva enquesta, que és una població dels que viuen a Catalunya que tinguin aquestes condicions, que tinguin més de no sé quants anys, i els hi pregunto... Sí, però els que van fer la Constitució aquesta espanyola eren més llestos del que ens pensàvem, no entens? I jo crec que ja sabien el que es feien, o si no els hi va sortir de puta casualitat. Perquè resulta que una consulta o un referèndum a Espanya no és vinculant. Ja, bueno, ja... D'entrada ja és una broma. D'entrada ja és una broma. I això ja és una broma. Per exemple, jo ara he estat a Suïssa per uns assuntos. I resulta que allà la gent parlava que els polítics suïssos havien decidit donar uns passos d'aproximació a Europa que Europa els reclamava. Llavors, això es va portar a referèndum perquè es van juntar les firmes suficients i el poble els hi va tombar. Així està clar. Els hi va tombar. O sigui, el poble va dir no. I nosaltres vam tenir que trucar a Europa i dir, sento, però els suïssos no volen. Avui m'han dit que sembla ser que s'està estudiant a Suïssa fer un referèndum per tancar les fronteres. Podria ser. De prohibir l'entrada d'emigrants i... Jo crec que això ja s'ha fet alguna cosa en aquest sentit i va sortir que no. Sí, sí, va sortir que no, però... A Suïssa, com a tot arreu, hi ha... xenòfobos, hi ha gent simpàtica, hi ha xoriços, hi ha de tot com a tot arreu. Però el poble en si mateix, tonto, no ho és. Sí, sí, home, ja estudia a veure, per un referèndum estudien a veure si realment els convé o no els convé. La prova és que aquesta vegada feia bastant temps que no hi anava i aquesta vegada em va sorprendre la quantitat d'immigració pel carrer. A la immigració, diguem, visual. Perquè, clar, si tens un immigrant de l'est, és que ni tan enteres. Però vull dir, immigració visual, o sigui, jo no havia vist tanta gent, diguem, de tall sud-americà, oriental i africà com m'havia vist mai a Suïssa. Vull dir, I continuarem parlant amb el tema d'Europa. Ahir va sortir el diari una notícia sobre les properes eleccions europees on tant a França, a Holanda i a altres països sembla que els partits que tenen, segons les enquestes, més probabilitat de vot són precisament partits que el que volen és sortir d'Europa. Sí, a Holanda especialment. Jo també et diré per què. Jo, ja sabeu que navego a l'estiu, llogo un barc i me'n vaig a navegar. I, clar, amb això entres en contacte amb molta gent, no? Perquè navego a Croàcia i als ports hi ha gent alemana, hongaresa, gent de tot. I a més, sabeu que hi ha molta fraternitat, no?, als ports. Vull dir, sí, t'asseus en una taula que hi ha lloc, igual que el coneguis o no, t'asseus, entres en contacte i tal. I clar, quan dius soc espanyol, bueno, soc espanyol jo no ho dic mai, però vull dir... Doncs al final has de dir de Barcelona i et diuen a Espanya. Tens que començar-ho a explicar. El cas és que... Molt enfadats, eh? Estan molt enfadats. Ja. Home, perquè ells consideren que els hem robat la pasta, m'entén? És ja clar, ho veuen? Una persona normal austriaca... Considera que està donant molts calés a un país perquè surti del seu problema i resulta que s'han quedat quatre xulissos i que s'han gastat amb estupideses. Perquè tontos, torno a dir, no són. Jo anava per això perquè, clar, en aquests moments en què en diversos països els partits que sembla que poden guanyar les eleccions europees i dir que aquests senyors aniran al Parlament Europeu i la seva política és sortir d'Europa, i aquí una de les grans amenaces que té el govern central espanyol per la independència de Catalunya és que... no podrà portar a Europa. Això hi haurà que veure-ho, perquè és que Espanya, si queda sense Catalunya, Espanya deixa de ser Espanya. Això també ho han dit, eh? Sí, sí, també ho han dit. És a dir, que el que va entrar a la Unió Europea va ser un país que comprenia Catalunya, I nosaltres vam dir que sí, perquè vostès tenien Catalunya, que té un 28% del PIB, i ara ja no el tenen. Vostès ara comencen a assemblar-se a marruecos. Els donarem un acord preferencial. Clar, que també podria ser. I després hi ha el colmo sobre aquest tema, és les declaracions del ministre d'Afers d'Estrangers dient que Espanya no s'oposaria a una entrada o un manteniment d'Escòcia a la Unió Europea en cas que solís la independència. Primer van dir que no. I ara diuen que sí. A veure, no se m'ho correix per què? Pressions, poder? A veure, això de què Europa, diuen, no, és que Europa, això de Catalunya ho veuen, bueno, és un problema, a veure, sí que els interessa. Home, i tant. Els interessa i molt. El que passa és que la cortesia diplomàtica i societària és ser correcta amb el seu soci que avui per avui és Espanya i Catalunya està dins d'Espanya. La cortesia és aquesta. acceptarem mai Catalunya? Jo no l'he sentit, eh? A veure, no m'he llegit indudablement tots els tractats europeus. Nunca és demasiado tiempo, incluso para eso. Lo que pasa es que si bien es cierto que la Constitución Española pues tiene unas limitaciones en cuanto a su propia... Filosofía, la Constitución Europea o la Comunidad Europea también tiene unas normas prefijadas para su existencia, que se puede modificar refundando otra cosa. Fabrican las normas a golpe de la necesidad. Yo no he leído todos los tratados europeos. Y de hecho no hay nada que sea inamovible. I, además, es que no creo que nadie en Europa haya pensado sobre la posibilidad de que un país miembro de la Unión se disgregue en dos y saber qué va a pasar. O sea, legislar eso no creo que se les haya podido. No, pues que a mí sería una estupidesa. Porque la historia tiene una mica propia. No poden preveure totes las situaciones posibles de cara al futuro. Por lo tanto, nosotros de momento hacemos esto... i que ens vagin passant coses ja ens espavien. Preven un poco lo que pasa en ese momento y lo que pasa en ese momento es que una serie de estados que se quieren unir y que tienen que de alguna forma legislar contra lo que puede ocurrir. ¿Que entre otro estado miembro? Sí, con la aceptación de todos. Pero ni siquiera legisla Europa. Europa da directrices legislativas. Efectivamente, pero, por ejemplo, si ahora viniera, no sé qué decirte, iba a decir Turquía, por decir algo. Vamos a poner un país exótico, Irán, que no es posible que esté en la Comunidad Económica Europea, pero que por alguna circunstancia... Perdona, se ha hablado de la posibilidad de que Israel pudiera estar en la Comunidad Económica Europea. lógicamente, no solamente todos los países de la Comunidad Económica Europea, todas las naciones tendrían que aceptar que Irán estuviera en la Comunidad Económica Europea. Si hay uno, Inglaterra, el Reino Unido, que por algún caso dice, oye, yo no quiero, hay dos posibilidades, que se reforme esa política de la Comunidad Económica Europea o que se mantenga y se diga, por los sentimos señores de iraní. Pero fíjate una cosa. Esta norma se mantiene Porque no ha habido ninguna necesidad. No ha habido ninguna necesidad de modificarlo. Y ten en cuenta que al principio eran siete. Y ahora sí puede haberse. Lo que sí que querían esos siete es que los siete están de acuerdo. Cuando eres cuarenta, Es imposible. Pero podían mantener, como en cualquier país, un porcentaje de aceptaciones. Es decir, los dos tercios, uno, no sé qué. Hubiera sido más sencillo. Pero eso se hará cuando les interese a los que mandan. No cuando nos interesan los demás. En cuanto a la unanimidad, sí que ha habido antecedentes en la Unión Europea, por ejemplo, con la Constitución. Se inventaron una Constitución, escribieron una Constitución, se sometió a votación. Con la cosa curiosa de que unos países lo sometieron a referéndum y otros países simplemente decidió el Parlamento. Pero en un país que se decidió por referéndum y ese referéndum votó no... Pues no se aceptó la Constitución Europea porque un solo país, los habitantes de un solo país habían votado que no a esa Constitución. O sea que sí hay antecedentes de que ha de ser por unanimidad de todos los países. Yo de todas formas insisto que no hay ninguna Constitución o ninguna... No, no, que sea inamovible. Que sea inamovible porque entonces esa misma Constitución dentro de 100 años no es que se haya quedado atrasada, es que es arcaica y prehistórica. ¿Habéis estado en el caso de lo que le ha dicho a Xavier Martín, al presidente de la Comunidad, a Duró Barroso? ¿Habéis estado en el caso de lo que le ha dicho? Ahora no sé por dónde es. No, vale. Pues Dorao Barroso es el único que ha hecho unas manifestaciones, digamos, con algún matiz de que Cataluña quedaría fuera de Europa y que no podría volver a entrar si no... No sé qué, no sé cuántos. Y Xavier Sáenz Martín en Davos, como representante de Estados Unidos, porque Xavier Sáenz Martín es oriundo de Barcelona y de Cataluña, de Barcelona, no, de Cataluña, pero es norteamericano, ¿eh? Le dijo que no podía ser que una organización democrática como Europa aceptara países que han conseguido su independencia por las armas y tuvieran prioridad sobre los que quieren conseguir su independencia por medios democráticos. A ver, esto es imposible. O sea, eso es imposible. Es como dicen, mandaremos el ejército a Cataluña. Imposible. Si España manda el ejército a Cataluña, España sale de la Comunidad Europea. Vamos a ver, si España manda el ejército a Cataluña, la situación está perdida del todo. Quiero decir, la situación, la razón que pudiera mantener España... o la nación española. Las pierde todas. No me creo que haya nadie tan torpe como para pensar tan torpe. Bueno, torpes los hay. Sí, bueno, torpes lo ha sido e históricamente hemos conocido mucho, desgraciadamente. Pero no creo que en la actualidad sea una situación de torpeza tal como para intentar enviar el ejército a Cataluña. Bueno, el otro día Felipe González en el cara a cara con Más. Que desateríamos el españolismo más... Hombre, hay una cosa que es clara y se ha demostrado a lo largo de estos años. Toda acción lleva a una reacción, aunque sea ideológica o aunque sea emocional. Es decir, cualquier posibilidad de que se estudiara mínimamente de forma... Aceptable para Cataluña, la situación de Cataluña económica en cuanto a cultura, lengua, etcétera, etcétera. ¿Qué es lo que ha desatado? Un aumento bastante considerable de las personas que empiezan a pensar que la independencia es bastante mejor que la otra. Claro, es decir, se ha desatado, como muchas veces te he oído yo decir a ti, una fábrica de independentistas. Porque España se negaba a escuchar, y hablo de España como concepto general, no hablo de las personas, sino del Estado... Como que, por un lado, robaba, por otro lado, rechazaba y, por otro lado, no quería saber nada de una posible independencia de Cataluña. Cataluña era propiedad de España, básicamente. Bueno, es que se ha dicho esto. Felipe González, el otro día, vino a decir que éramos españoles, que ser catalanes... y dijéramos que éramos sardanistas o algo así. Nadie es propiedad de nadie. Afortunadamente en este país nadie es propiedad de nadie. O sea, sé que no te lo vas a hacer para mal, pero por parte de algunos políticos o algunos bienpensantes castellanos, Cataluña es tierra de conquista. Cataluña fue conquistada en su día. Sí, sí, sí. Escucha sus palabras. Están hablando de la actualidad. Sí, sí, a muy en día. perquè és una porció petita. Ojo, eh? Vull creure que és una porció petita. I gent que ha nascut aquí, però amb mentalitat... Sí, sí, que són més papistes que el papa. ...castellà, no? I que, bueno, Catalunya perdió tots els seus drets, no en 1714, en la prehistòria, ja, que es van donar a ser... De fet, neguen que els hagi tingut. A veure, en aquesta situació... a la que estem es diven moltes tuntaries. Sí, encantes el gran problema. España es la nación más antigua del mundo. Sí. Pues no. Pues tampoco. Que no es cierto, pero esto lo está repitiendo el señor Rajoy cada dos por tres. En la más antigua de Europa, pues tampoco. Concretamente, España, la palabra España, reino de España, se utilizó por primera vez con Amadeo I de Saboyán. Hasta entonces era el reino de las Españas. Desde los reyes católicos. No, no, y además... Hasta Mateo I. Ya sabes que los nombres, normalmente los nombres de los estados o de los pueblos se lo ponen los demás. Sí. Entonces los primeros que empezaron a hablar de los españoles... No en el sentido que lo decimos ahora, sino en el sentido de Hispania. Habían las tres Hispanias que dejaron los romanos. Fueron los catalanes, precisamente. Los catalanes cuando fueron a Italia y conquistaron Nápoles, Sicilia y todo esto, se llamaban los españoles. Y en realidad éramos los catalanes, tendrían que haber dicho. O aragoneses. Sí, pero es que Aragón también era la Cataluña, era el reino de Cataluña y Aragón. València era també. O sea, esto existía previo al concepto España con el que hoy manejamos el concepto España. El concepto España es muy moderno. El concepto España que se maneja hoy es un concepto muy moderno. Muy moderno. Muy moderno. ni siquiera con los reyes católicos, que Franco se empeñó en ponerlos como forjadores de la unidad de España. Y no, porque cuando muere Isabel, Fernando se tiene que largar. Y Fernando sigue siendo rey de Aragón y Juana reina de Castilla. Por lo tanto, ¿qué unión es esa donde el rey que se ha unido deja de tener? Y Fernando reclamó el reino de Castilla contra su hija, que era reina de Castilla y era rey de Aragón. Y realmente, Carlos I, el primer sitio donde fue y fue acogido, fue aquí, en Cataluña, y fue nombrado rey de Aragón, antes de ser rey de Castilla. Por eso que la historia, después comienza a explicar a cada uno com li dona una puta gana. Sí, claro. Indudablement, la historia está clar que es opinable, y cada escuta la explicarà com li dona la gana. Perquè si no ve una persona que va viure en aquell moment... A mi m'és igual. El que és evident és que una regió del món, no una Espanya, una regió del món, perquè entenc que el sud de França, l'Alguer, tot això forma part d'una determinada cultura. Hi ha una part, per exemple, que té la mateixa bandera, que és Aragó, i que jo crec que aquests no han mantingut la mateixa cultura. Només la part de la Franja... M'han dit la cultura, però no la resta. Llavors, és evident que aquesta gent ha conservat una cultura, una manera de ser, si vols, més o menys, i una llengua. I això és innegable. Llengua que ara resulta que l'Acadèmia Valenciana fa una declaració dient que el valencià és... Sembla que el valencià és la llengua que es parla bé i que també es parla en altres llocs com és Catalunya. I allà és coneguda com a català. Sí, clar. El català, en realitat, és un provençal del sur. El que passa és que uns senyors tiren unes línies en un mapa i diuen això és Catalunya, això és València, i aquí sembla una mica de liu, que avui dia crec que no passaria per la facilitat de comunicació. Avui dia, el que parlem nosaltres, potser no es diria català. No és possible. Es diria Provençal-Sureño o Ibero-Provençal, no? Ibero-Oxità, no? Jo què sé com es diria, m'entens? Però el que sí és segur és que hi ha una llengua... O sigui, jo m'entenc perfectament en un valencià. Sí. Jo parlo català... Jo et diré una anècdota, que una vegada que vaig estar a València estava amb l'albufera i aleshores un senyor va començar a intentar explicar-me en castellà què era i no sé què, i al final li va dir, escolti, digue-m'ho, en català o en valencià, que ens entendrem millor. Perquè és que no l'entenia de res, parlar en castellà. Jo sempre que estic a València parlo en català, però dic que parlo en valencià, perquè en definitiva per mi és per a lo mateix. És com si, a veure, el lleidatà no és igual que el barceloní. No és igual. I en canvi dient que parlem en català. I el gironí tampoc és igual. Per això, que tot això no és una tonteria. Como castellano hablante que he oído hablar a catalanes y a valencianos, tengo que decir que no veo mucha diferencia entre unos y otros. A lo mejor la vocalización más abierta o más cerrada en algún momento, pero... No he visto gran diferencia entre un idioma. Siempre son dos idiomas y no he visto gran diferencia. Sí, hay palabras que sí que... Terminaciones. Pero eso también son modismos. Exacto. No se habla igual. Tú hablas de Cataluña. Pues no, yo hablo barcelonés. Realmente. No, bueno, pero esto es, por ejemplo, en Andalucía mismo, según a qué provinciabas, la C es una S o no... Sí, claro. Bueno, per això dic, o sigui, que vull dir, hi ha una zona del món, una àrea del planeta, que tenen uns trets culturals i una llengua que és pròpia, i això és innegable. Ja està. Aquesta gent, a més a més, volen allugar-se dintre d'aquest món, que avui dia ja és molt petitonet, Doncs d'una determinada manera. I Espanya es vol bellugar d'una altra. D'una altra manera, sí, sí. Que a mi em sembla molt legítim. Espanya vol continuar siguent geno i figura hasta la sepultura, sostenerlo y no en vendallo, i anar por ahí muntat en un cavall. Doncs a mi em sembla perfecte, però resulta que el món ja no va per aquí. El món té altres... O sigui, volen, no sé, que les dones no puguin avortar... I totes aquestes coses que a Espanya, per lo vist, li agraden molt. Bueno, doncs, aquest aspecte, nosaltres som més calvinistes, si tu vols veure-ho, som més protestants, si tu vols. O sigui, si ho vols posar-ho dintre d'una altra visió de la cultura. I llavors, això diuen, no, els catalans, la pela. Jo sempre he dit, els catalans no tenim un problema per la pela, perquè fixa't-hi bé, quan la guerra de Bòsnia, el país que més donacions va fer en proporció al número d'habitants va ser Catalunya. el que es recull a la marató de TV3 és el que t'anava a dir però com sis vegades el que es recull a tot Espanya amb la marató d'antena 3 exacte, és el que t'anava a dir jo això que el poble català no és solidari això no és veritat el que sí que fa el català, és mirar-se-la. Home, que va, a veure en què me la gasto. O sigui, ara tengo mil peles y vámonos todos de mires, que és el que passa a Sevilla, pues no. I dic a Sevilla, i em diverteixo molt a Sevilla, i tinc molts amics sevillans i m'ho passo molt bé. Però són molt flamencos, m'entens? Bueno, aquí no som tan flamencos. De les mil ens en gastarem 200, i les altres 800 les guardarem per si de cas. És una altra manera de veure la vida, i Bueno, jo crec que donat el món en el que estem i l'agilitat que es necessita, jo crec que Catalunya té ganes de portar la cosa per una altra banda. I m'importa ja un bledo, el miocit, Jaume I, la cruït de patates o el pa amb tomàquet. És que és igual, perquè el pa amb tomàquet ara a Madrid, a qualsevol hotel, té el pa amb tomàquet. No té res a veure amb el pa amb tomàquet català, però bueno, és un pa amb tomàquet. És un intento. Que és un intento. Sí, sí. la desbarnada. Bé, jo no sé si el senyor Armand García o l'Armand, bona nit. Bona nit, bona nit. Aprofeixes el micros. No sé si tenies cuina. No. Estic aquí de casualitat. Perquè he caigut. Doncs poso el tema sobre la taula. Poso el tema sobre la taula. Què passa a l'assistència al Camp Nou que ha baixat tant que la gent ja no va al futbol? Què passa? Avui, tots, tots, tots els diaris parlen de la baixada d'assistència al Camp Nou. La gent ha deixat de ser culer. Ja no hi va. Passen moltes coses. Què passa? fred, hora, horari, i pasta. Preu. Però vosaltres creieu realment, com diuen alguns, que està baixant l'audiència i que el proper Barça-Madrid no hi anirà ningú? Qui ho ha dit això? Jo vull fumar el mateix. Això ha passat tota la vida. El rècord em sembla que són 15.000 persones amb un partit de copa contra el Benidorm, em sembla que era. Sí, però pensa una cosa, que 15.000 persones omplen l'estadi del Getafe, que té una capacitat de 15.000 persones. Això és com cada setmana. Em deu treure alguna cosa? A veure, què passa? No, no, però és que clar, a veure... A les 2 de la nit, amb la rasca que fos... A la setmana. Avui he llegit... Avui he llegit unes declaracions del pare de Xavi. que diu, no, no, i diu, ho entenc, diu, jo, que tinc a sobre l'alicient d'anar a veure el meu fill, no hi vaig anar. I diu, perquè penses, ostres, a les 10 de la nit, i ara haig d'anar al camp? Diu, no, home, no, me'ls veig per televisió. A les 10, si ets de Barcelona, encara. Els que venen de fora, i després tinguin... I que l'indemà estic a anar a treballar. Encara que visquis a Barcelona... Partit que es juga a les 10, vol dir anar a dormir d'hora. No tens el metro. Anar a dormir d'hora o una de la matinada i l'endemà t'has d'aixecar per anar a treballar. I a sobre resulta que te'l donen per fer. Treballar? Ah, treballa encara algú? Senyor Emili Sánchez, bona nit. Vostè que viu fora de Barcelona va anar a veure el partit contra el Real Societat a les 10 de la nit? Ah, que no? No. Vaig anar a veure el partit, vaig anar a veure la somnolència de malvalència a les 4 de la tarda, que vol dir, perquè jo soc membre de la penya barcelonista també d'aquí de Canet de Mar, vol dir que surts d'aquí a les dues del migdia. Sí, per arribar al camp a les 4. Exacte, amb l'autocar, vol dir que no saps si fer el vermut, si dinar, si fer el berenar, o si fote't ja el cubata quan arribes, vull dir, és allà un despister brutal, i després, quan estàs al camp, doncs arriba un punt, que és el que va passar a partir de la mitja hora, que dius, ai, que m'entra la nyonya. Sí, bueno, jo... Jo vaig tenir un instint de culpabilitat, perquè la nyonya que va entrar a mi, va ser que els hi entrava dos. Però la nyonya et va entrar per l'hora o pel partit? Per com van jugar a partir del minut? No, no, la nyonya et portava jo a sobre, però vull dir que, Jo crec que jo vaig ser el culpable, vull dir, perquè els jugadors els hi va entrar la mateixa lluny. Jo suposo que van dinar, no sé a quina hora, o si no havien dinat, o els hi va agafar amb l'estómac buit. Però bueno, total, total, en resum, que a més a més de l'horari, que és una autèntica bajenada, però noi, però noi, si vols fitxar Neymars i vols fitxar Sagonski, has de cobrar de la tele. A cascar-la, a cascar-la, vull dir, és el que toca, jugar a les 10 de la nit. perdona, perdona, perdona jugar a les 10 de la nit o jugar a les 8 com va jugar el Madrid contra l'Atlètic entenc que la setmana pròxima són a la revés però no és un programa federatiu, van a les televisions si Canal Plus està al servei del senyor Florentino Pérez doncs és el que hi ha, el Canal Plus està al servei de Florentino Pérez però Canal Plus posa el partit a les 9, no a les 10 eren TN3 el que el posa a les 10 és TV3 és Antena 3 i concretament el proper partit que deies tu has jugat dimarts has jugat dimarts a les 9 de la nit per Canal Plus I, en canvi, el Barça, perquè dius, bueno, resulta que com tots dos es jugaven el dimecres, doncs el del Madrid comença a les 8 i acaba a 3 quarts de 10, i el del Barça, perquè el pugui veure tothom, doncs ha de començar a les 10. Però és que el proper partit de Copa es juga el Madrid a les 9, el dimarts, i el Barça torna a jugar el dimecres a les 10 de la nit. Home, com a programació, és raro que sigui més interessant, o creguin que és més interessant, perquè a les 10 de la nit és el print-time. Si és que es va estar a casa i em va dormir al sopar. Que em vaig dormir al sofà, estant a casa. Ja. No només al camp, vull dir, estant a casa i em vaig dormir. Jo em vaig dormir contra qui va ser... Per això és un efecte col·lateral de com estan jugant últimament, eh? Bueno, però... Tot, és tot, és un cúmul de coses. No, però, a veure, jo ho sento... També us he de dir una cosa, vull dir, estic d'acord amb lo dels horaris. Vull dir, a veure, tots hem vist... Hem vist, no tots, vull dir, però nosaltres hem vist... Jo he estat al camp un Barça-Sevilla a les 12 de la nit. Sí, sí. i hem anat però senyors senyors, hi havia trempera exacte hi havia trempera hi havia viagra per l'Helena vull dir, és diferent ara ho sento en l'ànima el problema no és només dels horaris que ho és evidentment que ho és vols dir que pels jugadors també? que vols dir que ara hi ha consolador? Sí senyor, per mi la televisió és el consolador. I et deixa igual, tot i que no és el mateix, però et deixa igual. I el que és cert és que, perdona, és que jo el sacrifici, per mi, eh? Per mi, jo parlo per mi. El sacrifici d'anar l'altre dia a veure el València, a les quatre, que vol dir no dinar amb la família, que vol dir un horari raro, una cosa estranya, on puja, on baixa, on vés. Perquè no pensem només en que el soci viu a les corts Òbvio, amb un barri que agafa el metro i que hi va, que és a sotra. Perquè el senyor que agafa el metro, quan surt del camp del Barça, potser es troba sense metro. No, no, es troba sense metro, segur. Vull dir, és que són molts factors, però és que a més a més resulta que l'espectacle que està donant darrerament el Barça és lamentable. I això és la realitat. Home, perdona, jo crec que els primers 30 minuts... L'amic Isidre deu estar d'acord, vull dir, això passa amb l'espanyol. Vull dir, jo tinc amics, molts amics de l'Espanyol, i ho diuen, hòstia, és que segons com, per anar a veure el que vas a veure, t'ho han de posar fàcil, perquè és que si no... Vull dir, has de ser molt forofo, molt forofo, i diguem que la mitjana d'edat del Barça és molt elevada, i hi ha gent que ja està curada d'espantes, i de moltes batalles, i de moltes guerres, i de moltes temporades, i venim d'un paladar molt fi, venim de sopar al Bulli, o al celler de Can Roca, i ara no podem anar al Fràmfor de la cantonada. D'acord? Sopar soparàs. Si sopar sopes. Vull dir, l'estómac el tens ple. Però no és el mateix anar al celler de Can Roca que al Fràmfor de la cantonada. I ara mateix el que ens trobem quan anem al Camp de la Barça, els socis, els que hem d'anar al camp, és que ens donen Fràmfor de la cantonada. I abans teníem celler de Can Roca, el Bulli, o el Dos Palillos, o qualsevol restaurant... amb una mica de categoria. I ara el que tens és el Frankfurt de la cantonada. Amb tot el respecte al Frankfurt de la cantonada, que és molt digne, que és fantàstic, però bueno, un dia, un dia... És al revés, eh? La major part de la vida vas als Frankfurt i un dia va t'orguller. Clar, però pensa que fa uns quants anys era el Frankfurt de la cantonada temporada darrere temporada. exacte, però és que ens hem acostumat el problema ha sigut amb el senyor Baram i estic d'acord si no és això i de Frankfurt de la Cantorada hi ha molts tipus si estic d'acord el problema és que tu t'acostumes aquest és el problema tu t'has acostumat al senyor de Can Roca cada cap de setmana Sí, bueno, s'ha perdut aquell esperit de culer que... Menys surto i trenco el carnet perquè això no sé què i una altra vegada que hem quedat... Sí, senyor, sí, senyor, sí, senyor, és així. I a l'aquesta i sí, això s'ha perdut. Perquè ens hem acostumat a que ens serveixin a taula i que ens serveixin creaciones gastronòmiques i no, i ara, nois, ara toca a bocata. Ara toca a bocata. Vull dir, perquè toca bocata, perquè ara tenim un exercici... Però de totes maneres ho van passant tot, no? De totes maneres ho van passant tot, no? Jo, doctor Barambi, estic fins els collons de l'assado argentino, ja. Perquè no deixa de ser mastegar carn. Bueno, doncs... I estic fart. I estic fart, i jo ho he... Al·lòs l'han de substituir per un brat plur alemany. Clar, potser un pèl massa... O bueno, o per un... Perdona, o per un peix basc, també estaria bé, no? Què vols contactar, el Valverde? Per exemple? Potser que jugaríem millor, eh? No ho sé, eh? No ho sé. No, jo l'únic que dic... Jo crec que amb un entrador... A mi el que em sorpreim és la conya aquesta de treure sempre, quan vas amb el marcador en contra, cosa que passa tot sovint per desgràcia, és treure Xavi. Ho enteneu, això? No, no. El que fa és ficar més davanters, amb el qual es fa allà un embut impressionant. Tens raó, no ho entenc. centrecampistes, més centrecampistes que és el que feia el guardiol. No ho entenc, no ho entenc, no ho entenc. I fot allà més davanters i extrems i vinga, penya, allà al davant. Què passa? Que la primera contra que te'n vinyen, perquè no hi ha ningú de centre del camp, t'agafen amb calces i et foten el... Jo sí que ho entenc, això. No ha trobat la manera, i espero que la trobi, i el dia que la trobi ja veuràs com tot canviarà. No, no, no ha trobat la manera. No ha trobat la manera, i espero que la trobi, i el dia que la trobi ja veuràs com tot canviarà. No, no, no ha trobat la manera, no ha trobat la manera. No ha trobat la manera, i espero que la trobi, i el dia que la trobi ja veuràs com tot canviarà. No ha trobat la manera, no ha trobat la manera, i espero que la trobi, i el dia que la trobi ja veuràs com tot canviarà. No ha trobat la manera, no ha trobat la manera, no ha trobat la manera. No ha trobat la manera, no ha trobat la manera, no ha trobat la manera. No ha trobat la manera, no ha trobat la manera. Sí, bueno, doncs ja està un pilota l'olla i a veure si és el que feia el Barça el concepte del Barça davant de dues línies de 5 i de 4 que has de fer intentar jugar era el contrari era un mig camp potent creant ocasions dos o tres gent que no són ni siquiera davanters ja però jo és que partit darrere partit que veig al contrari amb una línia de 5 i una altra de 4 Si obres per la banda, la banda ha de centrar. A menys que l'estrem acabi jugada. I a més, deixant-te les bandes, sempre allà... Deixeu parlar a l'expert, que diu que no el deixeu parlar. No, no, no. Digues, digues. És molt complicat poder jugar així. No, jo us dic. A mi hi ha moltes vegades que em preocupen. Em preocupa això que dieu del Xavi, aquest costum de treure el Xavi, però és que em preocupen altres coses. Em preocupa la situació de Messi, Vull dir, si, com deia avui un altre il·luminat argentí, que es diu Ángel Capa, doncs que Messi ha perdut l'ànsia de futbol, no me lo creo i que no me venden motos. Vol dir que algú li ha rentat el cervell. Que algú li ha rentat el cervell a Messi per tenir menys gana de futbol? No. No. Però potser ell no es troba en aquests moments, encara que digui el contrari, no es troba al 100%. No, però perdoneu una cosa. Ha de venir un entrenador gentil perquè Messi perdi l'ànsia de futbol, perquè Messi deixi prop de la porteria? No. A mi això em preocupa. Em preocupa, i més a 21 Mundial. Em preocupa. De totes maneres, perdoneu, jo no entenc massa de tot això. A més, el futbol m'avorreix bastant. Però jo veig que tots els grans jugadors que arriben al Barça fan el mateix periplo. Juguen molt bé i al final acaben entrant en unes barrenes rares de desil·lusions i de coses així que no sé com bé que són. Això, la Maradona, el Ronaldinho... El Ronaldo, tots igual. Tots igual. Tots arriba un moment en què... Bueno, el Ronaldo va jugant un any. Està en un període menstrual. No, però... Estic d'acord amb això que dieu, eh? Lo del periplo. Però s'hauria de demostrar... que a més si surt de nit o fa coses d'aquest estil no forçosament ha de sortir de nit també pot ser una altra cosa jo què sé perdoneu aquest periple sembla que s'ha accelerat amb el cas de l'últim fitxatge perquè ara resulta que avui hi ha el Mundo Deportivo que anem a estar trist Ah, ja està trist? Jo tinc unes ganes d'estar trist, cobrant el que cobra Neymar, que no t'imagines, eh? Per què està trist? Què tindrà la princesa? La princesa està trist, de què tindrà la princesa? I després, que parleu de nit, a veure, el Gerardo Martí no va dir que està fart de les sortides nocturnes. Es referia a l'horari dels partits, eh? No traiem les coses de polleguera. Es referia a que està fart de jugar a les 10 de la nit. No, no, el Messi, el Messi. Perdó, el Neymar. Perdó, el Neymar. Sí, sí, sí, sí. Però està trist per què està trist? Ah, no sé, pregunta-li a ell. Home, sabeu que s'ha separat de la seva parella? Ah, sí? Vull dir, va ser pasta. Doctor, doctor, tu que saps de què parlo? Un nano de 21 anys o de 20 anys que ja té una criatura que no està ni casat, que té una nòvia, que no sé què, que la nòvia i el nen es queden allà al Brasil, que ell ve cap aquí i resulta que està trist. És molt brasilero. I els portugueses també estan tristes. No, per a mi la dinàmica sincerament em preocupa. Em preocupa i em preocupa molt. Vull dir, perquè... Però jo t'ho he dit, estan a semifinals, no? De la Copa, al final, no sé què. Sí, però és un problema que em supi bé, eh? I estan ben col·locats en l'eurodiva. A la que els enganxin un equip a menjar i lluny. Jo vull veure, jo vull veure d'aquí 15 dies, vull veure d'aquí 15 dies quin partit fan amb el City. I aleshores... I aleshores potser canviï d'opinió, però jo encara confio en què està sent. No, no, no! Però no canviarà l'opinió de l'entrenador, dels jugadors tinc la meva opinió i els jugadors, vull dir, en circumstàncies normals estan bé. Jo tinc els dubtes, vull dir, perquè el dia de la València us ho dic sincerament, vull dir, i suposo que els que vau veure per la tele és la mateixa sensació. Vull dir, no és normal que en 25 minuts de cop i volta s'esdesendogin. Si no és normal. S'esdesendogin. Com si hagués vingut un partit volant. S'esdesendogin el partit de cop i volta. Però el més greu és que hi ha una mitja part de pel mig. És a dir, un entrenador al mig del camp, o sigui, dins del camp, durant un partit, és molt difícil canviar la dinàmica. Molt difícil. Si no és a base de canvis. Però, havent una mitja part de pel mig... que no sàpiga canviar la dinàmica, que no sàpiga canviar el per què, encara em preocupa més. Jo espero, evidentment, que com vinguin els reptes grans amb el Manchester i demés, canvin, perquè és que si no, si no tindrem un disgust aquest any, eh? Bé, ho veurem. Ho veurem d'aquí 15 dies. No us recordeu que el Guardiola també va acabar molt trist. Sí. I nosaltres també acabem tristes perquè ja són gairebé les 10 de la nit i hem de marxar. A sopar. A sopar. Avui toca. Hem tret les de bastos i ens toca sopar. Això sí, tornarem el proper divendres a les 8 amb aquesta mateixa sintonia. Fins aleshores, que sigueu tots molt felicitats. Adéu-siau. Fins demà!