Desvernada: Meteo, UE i euro, notícies, salut, Barça

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Número 1 Fins demà! Fins demà! Has de dir la desvernada. Què? Has de dir la desvernada. Què? Que has de dir la desvernada. Digues, la desbernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternada. La desbernada. La semantela. No. La desbernada. La semantela. No. Sembles el de Passapalabra, no. La desbernada. La semantela. No. La desbernada. La semantela. Molt bona nit. Jo no em sento, em sentiu? Jo tampoc. Jo sí. Bona nit. Bona nit. Són les 8 i un minut. Esteu s'utilitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus, i ara mateix comença... La desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb la senyoreta Núria García-Libau, que acaba d'arribar. Hola, Núria, bona nit. Hola, hola. Encara porto el fred al cos. Ja et pots treure la bufanda, l'iglut, ho pots treure tot. La Núria la tinc a l'esquerra i a la dreta tinc el senyor Miquel Simón. Hola, Miquel Simón i Puyol. Puyol. Puyol. Amigríega. Puyol. Puyol, amigríega. Bona nit. Bona nit, senyor Escazoquio. I una mica més amunt, el senyor Marc, Marc, Simó i Martínez. Simón, amena. Simón, amena. I amb accent a la O. I amb accent a la O. Molt bé, perfecte. Bona nit. Bona nit. I, com sempre, intentarem contactar amb el doctor Santiago Barambio, amb l'Aveli Sánchez, l'Armand Garcia, que esperem que vingui d'aquí una estroneta, Josep Maria Montes, que el tenim una mica missic, no sabem si està de Colònies. Ara? No ho sé. O la Setmana Blanca. Encara existeix? No ho sé. No, la van treure. A més, la Setmana Blanca era el febrer. Ah, sí? Sí. Bueno, no sé, ja mirarem de vegades si és. Mariano González, que ets segur que sí, serà... Ens deus estar mirant i veient ara per l'internet? Hola, Mariano. L'Isidre Inglés, lògicament, també en tindrem contactat amb ell. L'Òscar Remos i París, no, sabem que està viu, sabem que... Sí, sí. Perquè, a veure si algú s'aplica el compte. Paga els deutes. Sí, senyor. Paga els deutes, eh? Ha pagat la loteria. Sí, sí. O sigui que aquest any ens tocarà. Sí, senyor. A veure si altres també fan el mateix. I el senyor dels efectes de sol, el senyor Jordi Domènech. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Doncs avui és 29 de novembre de l'any 2013. Sí, senyor. 48 setmanes. Molt bé. I no. Trascorreguts, 333. La galleta que no se pide por su número. I ens falten 32. Sí. El 2014, que ja no serà l'any d'escriu. No. No. Però segur que serà l'any d'algú. D'algú. Clar. Bueno, sí, el tricentenari, sí. Sí, sí, sí. El general Prim, també, 200 anys que va néixer. Mare de Déu, senyor, si no sé què faríem en aquest programa si no fos per el Jordi, tu. Molt bé, doncs mira, avui el sol ha sortit quan eren les 7 i 56 minuts i s'ha posat quan eren les 5 i 23. Ah, està bé. Bé, demà el sol sortirà un minut més... Fa fred, eh? Sí, sí. Demà el sol sortirà un minut més tard, a les 7.57, i es pondrà igual que avui, a les 17.23. Li ha agradat l'hora. Sí, sí. La Lluna. La Lluna ha sortit quan eren les 3 i 43 de la matinada. Déu-n'hi-do. La matinada que torna la Lluna. I s'ha post quan eren les 3 de la tarda. Té, té. I demà? Demà. Demà la Lluna sortirà una hora més tard, a les 4.49, més o menys, i es pondrà mitja hora més tard, també, a les 15.30 avui. Hem de dir que està minvant, va cap a Nova, i serà Nova el dimarts. Molt bé. Dimarts Nova. Estrenarem Lluna. Sí, senyor. Que és quan no es veu. Sí. Anem als aniversaris. Gent que fa anys, avui... Avui fa 74 anys... La xica lleie. Conxa Velasco. Aquesta mateixa. Sí. La senyora Velasco. Sí. 59 fa el senyor Joel Cohen, el seu germà no. No. No sé quants anys fa el seu germà. No ho sé. Eh? El senyor Joel Cohen, que és director, productor, guionista de cinema. Sí, fa de tot. És el marit de la Francis McDermott, que és una senyora que normalment treballa en les pel·lícules dels germans Cohen, que per exemple Fargo, és una pel·lícula dels germans Cohen. Crash, no la feia la Francis McDermott, però també és una pel·lícula dels germans Cohen. Aquest senyor, 59 anys. Molt bé. Home, un amic meu. Sí, molt. El senyor Jacques Chirac. Sí, aquest està a la presó? Hòstia. No. No. No, em sembla. L'havien de jutjar. Què va fer per anar a la presó? No sé, quan era alcalde de París no sé què va fer. Sí, sí, sí. Coses que fan els polítics. Sí. 81 anys. 81. I un actor de cinema que es diu Don Tzedulé. Alemany? No. Negre, americà. De color. De color negre. Fa 49 anys. Aquest senyor ha fet pel·lícules com Volcano, Traffic, Ocean Worlds, Hotel Ruanda, pel·lícula boníssima per ser, Crash, Iron Man 2, Iron Man 2, El Vuelo, amb el Dreads of Washington, que fa de policia, crec. Sí, em sembla que sí. I Iron Man 3, que aquesta crec que l'han estrenada no fa gaire, no? Sí, fa poc, a l'octubre, em sembla. Doncs aquestes pel·lícules són les que fa... interpreta com l'actual John Chadwick, que fa 49 anys. Molt bé. Ens anem a les efemèrides, coses que m'han succeït el dia com avui, i atenció, perquè vull una efemèride molt important. Ja pots començar. Ah, doncs el dia 29 de novembre de 1800 es va aprovar la nova unitat fonamental de mesura. Exacte. El metro. El metro. Quina línia? La línia 3, la línia 2... que es va imposar la... la mesura aquesta es va imposar per llei. Per llei. Van fer una llei i diu, a partir d'ara, metro. Això on? Tot el món. No, no, perquè els... Els anglesos. I els americans. Els britànics. No, i els yanquis tampoc. Les cultures anglosaxones... Ara crec que sí que ja tenen el metro, els americans. Els suecs segur que han agafat el metro. Sí, sí, sí. Els suecs agafen el metro, normalment no es colen, paguen. Sí, sí, sí. Aquí agafem el metro i la majoria es cola. Sí, sí. Bé, ens anem a l'any 1835. 1835, una efemèride que de tant en tant es repeteix, que és Barcelona és declarada en estat de 16 per al general Espoz i Mina. O sigui, no és que es repeteix amb el general Espoz i Mina, no, no, es repeteix per l'estat de 16. Sí. Es tractava de la Guerra Carlina, una de les guerres carlines, i el senyor aquest, Espoz i Mina, era el capità general de Catalunya. Ara em tinc que posar dret o no cal? Sí, senyor. Sí, senyor. Aquesta és l'efemèride. Atención. Esta es la efemèride. El 29 de novembre de 1899... Es va constituir el Futbol Club Barcelona, amb registre oficial al govern civil. Barça! Barça! I ens anem a l'última notícia que tenim avui, 1947, en què els senyors de l'ONU, amb una idea lluminosa, gran idea que van tenir, van decidir dividir Palestina en dos estats, un jueu i un ara. Sí, senyor. Molt bé. Ens en anem al Sant Oral. Sant Oral d'avui. Bé, doncs Sant Sadurní de Noia. No, Sant Sadurní. Aquesta. Cerni o Cerní. Sí, és el mateix. És el mateix, eh? Que era bisbe de Tolosa de Llenguadoc. Sí, no sé, jo pensava que era bisbe d'aquí, no? Sí. De la Noia, eh? No, no, no. Era de Tolosa de Llenguadoc. Sí, senyor. Que era màrtir, també. Era màrtir. I Sant Demetri, màrtir. Màrtir, també. I també és Santa Il·luminada, verge. No, màrtir. No, verge. I demà, demà és a Sant Andreu, el de la Creu. Sí. La famosa Creu de Sant Andreu. Sí, sí. I hi ha un barri que és el barri de Sant Andreu. Del Palomar. Eh, de gana teix. Era apòstol de Betsaida, deixeble del Baptista. Hi ha uns quants apòstols que eren deixebles del Baptista. Sí, perquè, clar... Es van canviar la bàndol. Clar, primer seguien a un i aleshores quan va vindre l'altre... Quan primer li van tallar el cap van dir... Això és una mica... Primer seguien el José Antonio i després seguien el tio Paco. Exacte, sí senyor. Bueno, doncs aquest era el deixeble del Batista, el Sant Andreu, i era germà de Pere. Sí. De Simón? No, no, no. El meu germà no té cap... Sí, el meu germà no té cap germà que es digui Andreu, eh? No, però es diu Pere. El meu germà, sí. Bé, i Santa Justina, que aquesta sí era, a més de verge, era màrtir. I justa. Justina, eh? Era justeta. Com a mínim Justina. Va, vinga, va, som-hi. Continuem. La desbarnada. I tenim el senyor Montes. Ves per on, senyor Montes, bona nit. Bona nit. Estàs lluny? Lluny a uns 4 quilòmetres més o menys d'aquí. Ah, sí? Sí, a Barcelona. Estàs a Barcelona? I què fas a Barcelona? Barcelona, estic treballant encara. Encara estàs treballant? Hola, qualsevol cosa n'hi diuen treballar avui dia també. Corregint exàmens o què? Doncs sí. Ah. I tinc una pantalla davant meu. Una pantalla? Sí. Sí, on els estic veient ara. Hombre! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh Sí, clar. A veure, temps d'aquest cap de setmana. Doncs molt interessant. Sí, clar. Interessantíssim. Això vol dir que plou. O neva. Doncs sí, però no aquí. No aquí. El Tibidabo, dic al Pirineu. Tot i que en aquests moments està fent molt fred. I tant. A l'exterior una temperatura de 4 graus. 4 graus, que serà una sensació de 2. Amb l'amica davantet que fa, sí. Sí, sí. Sí, realment tenim una temperatura molt freda. Penseu que en aquests moments la meitat de Catalunya, i potser una mica més, està zero graus o per sota dels zero graus. A les zones interiors. Està bé ni fred ni calor. Sí, no zero graus. Sí, però s'ha de tenir glacial. Sí. Bé, tot aquest és l'aire fred que els darrers dies ha anat enviant Catalunya. Ah, ens hem enviant l'aire fred. Sí, venia del nord, i en aquests moments està a punt d'arribar a Catalunya un front del nord, també. Sí. que ha d'estar creuant França, de nord a sud, i arribarà aquesta matinada, primeres hores del matí, a Catalunya. Cosa que farà que demà al matí comencem el cel, això, amb una mica de cel entaranyat, allò amb... A veure, però aquest front què ens ve, ajudar per la independència? No ho sé, potser sí. Ho intentarà almenys. A veure... Perquè escamparà aquest aire fred cap al sud. Ah, o sigui, l'aire fred se n'anirà cap al sud. Sí, perquè aquí ens arribarà una mica, durant unes hores, un aire no tan fred, és a dir, una mica més càlid, i farà que demà, tot i que la temperatura sigui relativament baixa, no serà tan baixa com aquests darrers dies, com ahir ni com avui. Pujarà una miqueta. El vent s'apunt a enterrar una miqueta, i això, el dia serà bastant gris, allò un dia bastant tapat. i per tant una mica diguéssim allibernant a la tarda ens arribarà el front fred que el que farà és això començar a tornar a fer baixar les temperatures i durant la tarda vespre doncs tornarem a tenir sensació d'encara més fred encara més fred pot caure algun xàfac sobretot a mitja tarda entre la mitja tarda i el vespre potser i aquest xàfac seria en forma d'aigua perquè la gota de neu en aquests moments es trobarà als 500 metres 500 metres O sigui que pot nevar al Tibidabo, quasi, eh? Sí, a la part alta del Tibidabo sí que hi hagués algun floc de neu. Aquí, a Sant Jús, no. No, no. A la Pina del Morro, no? No, no, no. Bueno, i això serà, has dit, demà? Això demà. A partir de... Diumenge. I diumenge es formarà una pertorbació entre les Illes Balears i Còssega i Sardenya. Ah, bueno, per això està lluny. Sí, però serà el suficient com per enviar-nos vents del nord... Ostres! Que no seran tan freds, perquè el seu origen no serà del nord d'Europa, sinó més aviat del centre d'Itàlia... que correjaran una mica la costa i a Catalunya del nord. Ja tenim aquí la borrasca. Sí, ja la sento. La qüestió és que aquest aire serà més càlid i farà que a partir del diumenge i vies posteriors les temperatures es vagin recuperant. Però plourà? No, res de pluja. El vent del nord és un vent sec i amb aquest aire que no serà tan fred farà que això, que la sensació dels propers dies, a partir del diumenge i dies posteriors, dilluns, dimarts, dimecres, sigui més agradable. Però més, vol dir uns 5 graus més del que hem tingut aquests darrers dies. 5 graus més? Sí, sí. 7 graus. Sí, potser mínim serem 7-8 graus i màximes d'uns 13-14... Molt bé. Dijous divendres! Dijous i divendres seguirem igual. Igual. Molta tranquil·litat. Tindrem l'anticicló a sobre. Sense vent, molta calma, màximes agradables i nits fresquetes, però, reiterem, no tan baixes com aquests darrers dies. O sigui, que el que vulgui pel pont pot anar a estrenar la pista de... no sé on. Doncs sí, les pistes de... Bé, de fet, de tot el Pirineu estaran obertes perquè hi ha neu acumulada. Aquest frecà fet dels darrers dies la faran mantenir en bones condicions. Tot i això, de moment sembla que el pont no parilla. No parilla el pont. No parilla si volem bon temps. Bueno, i el diumenge també. El diumenge també, és a dir, el que seria divendres, dissabte, diumenge de la setmana vinent. Bueno. Esperem que es compleixi. Esperem que sí. Però res, ja t'ho direm d'aquí 15 dies. Ho analitzem d'aquí dues setmanes. Molt bé. Que tinguis un bon cap de setmana i un bon puente de la immaculada Constitución. Igualmente para todos vosotros. Molt bé. Adéu-siau. Adéu. Bé, doncs ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que hem replegat i abans, com sempre, doncs donarem el regalet. Bé. Doncs el dimecle passat el senyor Rajoy, aprofitant la visita del president de França, François Hollande, I a pregunta d'un periodista va dir que si una part d'un país gran s'escindeix es convertiria en un tercer país petit respecte a la Unió Europea i no se li aplicarien els tractats. S'estava referint concretament a Escòcia i Catalunya. Va fer dir que recuperar la pertenença a la Unió Europea suposa un procés que no és senzill perquè cal sol·licitar l'entrada, ser acceptat com a nou estat membre per unanimitat. Aquesta és la llei i la llei s'hi aplica, diu el senyor Rajoy. Clarament va insinuar que Espanya, en aquest cas, votarà que no. Uns dies abans, el dilluns, concretament, el governador del Banc d'Espanya, el senyor Luis Maria Linde, va afirmar que si Catalunya se separés d'Espanya, hauria de crear un supervisor i una moneda pròpies, Cosa que seria dolenta, tant per la regió com per el país, perquè els actius es comptabilitzarien en la seva moneda pròpia i els passius en euros, el que suposaria un problema financer claríssim. Bé, per el que fa al banc supervisor, vist el taranà del banc d'Espanya, realment jo no crec que sigui molt necessari. Bé. I si ens fixem en la situació actual, resulta que dels 28 països que formen la Unió Europea, només 17 tenen l'euro com a moneda. Es queden fora Bulgària, la República Checa, Croàcia, Dinamarca, Hungria, Letònia, Lituània, Polònia, el Regne Unit, Romania i Suècia. Aquestes no tenen l'euro. Hi ha tres països que efectivament no pertanyen a la Unió Europea, però que tenen l'euro com a moneda. Són concretament la ciutat del Vaticà, Mònaco i San Marino. I finalment hi ha països que ni tenen l'euro ni pertanyen a la Unió Europea. Està clar que els catalans que volen la independència majoritàriament aposten per una Catalunya amb l'euro i a la Unió Europea. Has dit que el Vaticà... Que té l'euro. Que té l'euro però no és de la Unió Europea. No és de la Unió Europea. No sé ara si el papa Francisco demanarà la... De moment, no. Doncs com deia... Els catalans, majoritàriament, aposten per una Catalunya amb l'euro i a la Unió Europea. Però si mirem algun dels països que no tenen aquesta condició, és a dir, no estan a l'euro ni estan a la Unió Europea, com per citar-ne algun Finlàndia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa, i la veritat és que en aquests països no els va gens malament. ens continuen posant la por al cor, els catalans, amb les desgràcies que ens caurien si assolim la independència. I per què? El que volem de moment és tenir els mateixos drets que el senyor Cameron li ha donat a Escòcia, poder votar el nostre destí, i després... En el moment de la campanya informativa dels diferents partits de cara al referèndum, cadascú pot utilitzar els arguments que creguin necessaris com està fent, de fet, Anglaterra. Com sempre aquí, a Espanya, es comença la casa per la taulada. Sisplau, posin primer els fonaments. I mentre s'ho pensa, senyor Rajoy, es pot menjar amb cullera aquesta... I ara sí, anem per les notícies. Núria, la primera. Sí, jo. Tu. El dimarts passat, la justícia va absoldre una pianista de Puigcerdà... Sí, sí. Que es diu Laia Martín, de 28 anys, que s'enfrontava a una pena de presó... D'entre 5 i 7 anys per molestar a una veïna que va ser qui la va denunciar. Sí, perquè no era sorda la veïna. La veïna l'acusava d'haver-li produït trastorns psíquics per tenir que escoltar com assajava l'instrument durant més de 40 hores setmanals. I a més a més per sobre dels decibels que marca la llei. Aquesta senyora crec que va anar a veure el pianista i va sortir corrents. Abans del judici, la fiscalia demanava set anys a presó per un delicte de contaminació acústica i per una altra de lesions psíquiques relacionades amb els símptomes d'ansietat, alteració de les hores de son, intranquil·litat, angoixa... Pobreta. I a més a més, la veïna demanava que també es condemneixin els pares com a cooperadors de... Sí, responsables civils subsidiaris. Sí, i bueno, res, que l'altre dia, doncs, el jutjat gironí va absoldre l'acusada i els seus pares, assenyalant que aquests ja havien fet obres a casa seva, insonoritzant l'habitació de la noia. Sí, no, inclús han marxat, s'han comprat una casa al desert, crec, quan la nena pugui estudiar, continuar tocant el piano. Molt bé, ara vaig dir la meva. Hi ha una senyora que es diu Anne Treune, que viu a San Diego, Califòrnia, té 60 anys, i un dia va sortir tranquil·lament de casa seva per anar a la biblioteca. Va agafar el cotxe i, bueno, caminant, caminant, caminant, amb el cotxe es va trobar de cop i volta, es va trobar... amb el seu cotxe a Mèxic. Ah. Sí. Seguint el GPS. No, no parla res del GPS. Va trobar a Mèxic i durant quatre hores ningú sabia on estava. Pobre. Diu que estava conduint, va començar a ploure, va perdre la visibilitat, i a més, clar, diu que no té telèfon mòbil, no podia trucar a ningú. D'un dia, la dona? De San Diego, Califòrnia. I va arribar a Mèxic. Va arribar a Mèxic. El marit, veient que la senyora que vi era de la biblioteca, doncs no tornava, diu, o ha trobat un llibre molt interessant... I va trucar a la policia. Clar, la gent li va preguntar, quan la van trobar, li van dir, escolti, però vostè no va veure aquell senyal tan gran que hi ha a la frontera que diu, bienvenido a México? I diu, pues no. No la vaig veure. Si plovia i no hi havia visibilitat. El problema és que, a més a més, amb aquesta senyora, una vegada va arribar a Mèxic, li van robar el bolso i el cotxe. Ostres. I, doncs, va anar a un hotel, va marxar d'aquell hotel sense pagar, se'n va anar a un altre hotel. Queda graciadeta, eh, la dona? I al final, clar, de l'últim hotel la van fer fora perquè no tenia pasta per pagar. Per final va aconseguir que un policia mexicà la portés fins a la frontera, van avisar el marit i el marit la va venir a buscar. Ai, que bonic! Que bonic! La teva notícia, Miquel. Bé, doncs... Hi ha un senyor d'aquests que ja... que de tant en tant surt en Bora i que... sembla que els hi falta un bull. Hi ha uns quants, d'aquests, sí. Que es diu Albino Cruz. Albino? Sí. És un senyor equatorià. Aquest senyor assegura que des dels 15 anys manté relacions sexuals... Agafeu-vos a fort... Amb qui? Amb una fada. Com a Pinocchio. Diu que és una fada de 80 centímetres d'alçada, de pell blanca, ulls verds, pèl roja, orelles punxegudes i que és molt maca de cara. Diu que cada vegada que hi ha lluna plena ve la fada per tindre sexe amb ell. Ah, molt bé. Diu que ella, que només és sexe, que ella només vol tenir sexe. Si no, la fada ho deu tenir-ho tot. Això que és una fada no és una bruixa, si no. Sí, sí. diu que va començar a veure-la una vegada jugant amb els seus amics. Ah, bé, amb els seus amics. Sí, a cuint d'amagar, i que a partir d'aquell moment se la trobava, cada vegada que hi havia lluna plena, a sota el llit, fins que van començar a tenir relacions. De sota el llit es va posar sobre el llit. El tema es va complicar quan ella es va casar. Has de casar ells. Sí, sí, sí. Perquè diu que les nits de lluna plena, que apareixia la fada... Fan un homenatge a trobar. No, no. La dona, el dia següent, sortia o es despertava amb tot demorats per tot el cos. Ostres, la fada. Sí, sí. I, bueno, diu que no hi ha amor, que ella només vol sexe, i que diu, sé que li agrado només perquè tinc molt de cabell per tot el cos. Ah, clar. I perquè ella no vingui, jo em depilo, però ella segueix venint i segueix insistint. Clar. Bé? diu que, bueno, que... diu que amb ella ho ha fet tot i que està supercontenta cada vegada que la veu i bueno, ara diu que li promette resorts cada vegada que tenen relacions però que no acaben d'arribar i d'on dius que ha sortit? d'on és aquest home? d'Equatoria d'Equatoria segur que no s'havia fumat alguna planta d'aquestes i cada vegada que hi ha lluna plena s'ha fumat Diu que no se li ha ocorregut mai quan està allà fer-li una foto. No, clar. No, no hi penses, no hi penses. No, és que es veu que no té mòbil. No, no. Molt bé. Doncs ja està. Tu, Marc, tens notícies? Tinc notícies, tinc notícies. M'encanta que importem festivitats dels Estats Units. Sí, ara acabem d'importar-ne una... Una. Avui mateix, aquesta nit. Ahir era, com sabem, com és normal, ahir se celebrava el Dia d'Acció de Gràcies pels Americans i tenen tradició que el dia següent és el Viernes Negro o Black Friday i hi ha hagut algunes grans superfícies que han importat aquesta tradició per... No saben com treure diners de la gent. Correcte, és per donar la benvinguda a les festes nadalenques, ofereixen descomptes molt importants, fins a un 50% de descompte. I, bueno, no diré noms de grans superfícies. No, no cal. Però la que no soy tonto, fins al dilluns aplicant descomptes... O sigui, aquest fa divendres... Aquest fa més dies. Divendres, dissabte, dimensi, dilluns. Aprofita, aprofita. Dilluns no obren, no? Sí, a les grans superfícies sí. A les grans superfícies sí. Llavors, descomptes fins al 25% en aquest cas, 50, ja de tot una miqueta. És una tradició... El dia d'acció de gràcies, per què és? Donen gràcies... Bueno, és el de los peregrinos, no? Sí, no sé, uns colonos aquests que van arribar... Els del Mayflower, crec que no van ser uns altres, que al moment que van arribar a la terra aquesta que estàvem buscant, els Estats Units, que encara no eren els Estats Units, eren les colònies... doncs li vam voler donar gràcies a Déu per el viatge i haver-los portat fins on volien arribar i aleshores vam matar un gall dindi i li vam fer de tot el gall dindi se'l van crospir i des d'aleshores cada dia, cada any celebren el dia d'acció de gràcies matant el gall dindi Quart dijous de novembre. Quart dijous de novembre. Que va ser quan van arribar aquests. Són tradicions que va... Importem altres tradicions que no són tan agradables o... Sí, però aquí el gall dindi no. No, no. El pavo, no? Sí, el pavo. Ells també mengen gall dindi o pavo per Nadal. Sí, correcte. Haurem d'exportar els canelons. Això sí, veus? Perdona, i la cardolla. Sí, i la truita de patates, Tito. La truita de patates no cal. A veure, més notícies, Núria. Sí. El lladre d'un iPhone a Xina va passar a paper la llista de més de mil contactes que tenia emmagatzemats el propietari del dispositiu. Els va passar a paper escrivint-los un a un. Un a un. Home, se'ls podia haver passat a l'ordinador i després imprimint-ho, no? Doncs el lladre va enviar les 11 pàgines dels contactes per correu. Per correu no electrònic, o sigui, correu convencional. Es veu que el propietari de l'iPhone va enviar missatges de text amenaçadors al lladre, convençut que... Qui li havia robat l'aparell era un home amb qui havia estat compartint un taxi. I no. I es veu que li va enviar un missatge que deia sé que has estat assegut al meu costat, puc assegurar que et trobaré, mirar els contactes del telèfon i veure amb qui està tractant. Òbviament el propietari estava més preocupat per tots els contactes que tenia dins del mòbil que no pas per la pèrdua de l'aparell. I uns dies després li va arribar per correu la targeta SIM i les 11 pàgines amb els contactes. I qui era aquest xino? No ho sé, un xino. Un xino. De la xina. De la xina, com les mandarines. Sí, les taronges. I les taronges, també, sí. No, però a la xina hi ha molt mandarín. Sí, i les naranques de la xina. També. Ah, i t'enganyen com un xino. També, sí, sí, passi millé. Millé. Bé, suposo que tots, quan us imagineu l'hivern, doncs, i penseu en la neu... La penseu blanca, oi? Sí. Maco, l'enfarinada que diu el Tomàs Molina per la televisió, no? Doncs bé, hi ha llocs on la niu no és blanca. Ah, no? És rosa. Rosa? Sí. I això què? Com? Bé, doncs això, per exemple, pot passar a Rússia, a Canadà o a Groenlàndia. Per què? Això és el nord. Però on més vegades passa és a Colorado, als Estats Units. Clar, dieu, clar, Colorado... Clar. Doncs no. Això és degut a una alga que es diu Mare de Déu, Senyor... claimidomonas nibalis. Jo la claimidomonas aquesta nibalis la coneixia, però la alga, mare de Déu Senyor, no. Aquesta no surti. La claimidomonas nibalis aquesta, que té en el seu interior un pigment de color vermell i que fa que la neu Doncs presenti aquest color. Va deixant com alguna tinta i es va... O sigui, la neu té aquesta clamidora. Que només està a Rússia, a Groenlàndia... Sí, Rússia, Groenlàndia, Canadà i, principalment, a Colorado. Aquesta neu rosa és coneguda com Buttermelon Shown. Snow. Buttermelon Snow. Que vol dir neu... De cíndria. Sí, a cíndria. Perquè la gent que l'ha provat, la neu se l'ha menjat, aquesta no es diu que té sa bo de cíndria. A veure si hem descobert que l'alga és una cíndria. El del Perú aquest que parlàvem segur que menja d'aquesta. Deu menjar neu d'aquesta, sí. Més notícies, Miquel. Bé, bueno, això més que una... M'ha cridat l'atenció per la originalitat que tenen alguns pares per posar noms als seus fills. Home, a la llet. A veure, primer explicaré aquí les últimes eleccions que hi va haver-hi a... On? No sé on. En algun punt del món. En algun lloc del món. En algun lloc del món, sí. Sud-amèrica. Sud-amèrica acostumen a posar nom molt claros. Sí, sí, ara... Bueno, és igual. Hi va haver-hi un senyor que era president d'una taula, d'una mesa electoral, i què va fer? Va agafar un... Va treure un document i el va penjar a internet, al Facebook i als Twitter i la mare d'allò... d'un senyor que els seus pares havien fet la gràcia de posar-li un nom tan original com Shakespeare Mozart Armstrong Correa Pérez. Ostres... Molt bé. Llavors, bueno, es fa dir Mozart, per això ell. Ah, mira. Almenys pot escollir, no? A partir d'aquest moment, evidentment, aquest xicot va denunciar-ho i les autoritats competents van agafar el president de la mesa electoral i està condenat i tal... No, però més que res m'ha cridat l'atenció pel nom que tenia el pobre Nadal. Home, però el noi es podia canviar el nom, no? No sé les lleis d'aquell país. Aquí, en aquest país, fins a fa poc no podies canviar el nom. Jo em deia Miguel fins no fa poc, no fa gaire, eh? I no podia canviar-me el nom. Ja ha callat el senyor que es deia José Mierda, que es volia canviar el nom, i al final li van dir, bueno, no, clar, és lògic que es volia canviar el nom. Com es vol dir, vostè? Diu, Joan Mierda. Bé, home, els sud-americans un dia a Valgegí tenen uns noms i posen uns noms als nens com Superman, Spiderman Sí, sí, també, sí, sí És molt habitual Sí, sí I Karim Abdul-Jabbar Tens una altra notícia? No, jo en tinc una curteta i passem d'allò. Un pebroma de 87 anys estava jugant al golf a Anglaterra i de cop i volta li va donar un atac de cor. El golf és dolent, eh? Ja és el segon que sento dir que s'ha mort jugant al golf. Ha fet molt mal, eh? Doncs els serveis del camp de golf ràpidament van trucar una ambulància L'ambulància va arribar amb tota velocitat, el van estabilitzar i van dir, l'hem de portar a l'hospital. L'hem estabilitzat, però l'hem de portar a l'hospital. Doncs mai el van arribar a portar a l'hospital perquè el conductor de l'ambulància s'havia perdut les claus i el senyor es va morir. Que fort. Per perdre les claus. Per perdre les claus. I això de portar una còpia de les claus? Allà amb el d'allò de la sola. A veure, jo no... No sé si jo vaig corrents i de pressa. T'ho prometo que mai me'n recordo de treure les claus del contacte. Mai. Sí, però no te les perds. No, però clar, si les deixo al contacte no les perdré. Ja tenia por que li robessin l'ambulància. No sé, es va perdre les claus. I és que des que veig totes les pel·lícules americanes que agafen l'aguantera i fan així... Bé, anem a Madrid? Anem a Madrid, va. Don Mariano González. Bona nit Com està vostè? Molt bé Me n'alegro molt Y yo también. Bueno, oye, tengo una noticia de Madrid muy curiosa, pero la habría preparado para hacer el regalito a la policía municipal, pero al final, como el señor Linde este hizo sus declaraciones, le ha cambiado. Pero ya hablaremos de ella, no sé, para los santos inocentes, porque es mucho más... Más propia, ¿no? Más propia, sí. ¿Tú piensas comprarte un coche eléctrico? No tenía... Por lo menos en las próximas fechas no tenía esa idea. No tenías esa idea, ¿no? No, no, no. Porque yo no sé aquí en Barcelona cómo está el tema de la recarga de los coches eléctricos. Hay algún que otro sitio. Sí, hay bastantes sitios. Hay parkings. Y gasolineras. Y gasolineras. Porque dos periodistas de ABC hicieron la prueba. En Madrid parece ser que el... el coche puede ir con unos 50 kilómetros con gasolina el coche que probaron estos señores y bueno pues dijeron vamos a ver si podemos recargar fueron un sitio había plazas destinadas a los coches eléctricos que estaba cerrado con dos macetas que no pudieron recargar allí eh Entonces preguntaron a unos trabajadores de Endesa que se encontraron, dicen, mire, allí tienen ustedes un sitio para recargar. Fueron allí y el tipo de enchufe no coincidía con el enchufe de su coche. Es que hay tres modelos de enchufe. Y entonces, bueno, siguieron buscando sitios, encontraron uno donde... Va con monedas. Entonces llegaron allí, dejaron el coche, lo enchufaron, echaron las monedas y salió un mensaje en la pantalla diciendo que el punto de recarga estaba inactivo. Fueron a buscar otro sitio y bueno, se lo encontraron precintado con la cinta esta que pone la policía a no pasar y tal. Y finalmente fueron a unos aparcamientos subterráneos que ofrecían la posibilidad de recarga eléctrica cerca del estadio Santiago Bernabéu. Y dice que había cinco plazas para coches eléctricos, estaban las cinco vacías. Y la encargada del parking les dijo que en realidad a las cinco postes de recarga solo funcionaba uno porque realmente no había mucha demanda. Les ofrecieron un adaptador para el enchufe porque tampoco servía. Y le pidieron cuatro euros de fianfa por el adaptador, que les devolverían los cuatro euros una vez recargado el coche. Volvieron a las dos horas. Nos devuelven la fianza y les cobraron 4 euros por el uso del parking. Ah, mira. Porque la electricidad es gratis. Sí, creo que sí. Entonces, claro, en las dos horas que estuvieron, el coche no se recargó lo suficiente. Pero claro, empezaron a hacer números y... Claro, por las horas que deben dejar el coche en el parking para recargarlo, pues no les había contado. Y creo que estos dos periodistas ya han decidido comprarse un coche de gasolina, que es mucho más fácil. Además, en cuanto a las eléctricas vean que esto prolifera, que el número de coches eléctricos, ya verás los postes donde tengas que cargar... De hecho, estos ya se encontraron con unos que eran de pago, pero que estaban inoperante. A lo mejor ahora yo no sé qué se debe pagar ahora en estos que hay que pagar, pero como las eléctricas vean el negocio, ya verás los precios. Tampoco va a ser el problema. Es que realmente coches eléctricos como tales no hay tantos. No. Entonces, no, tampoco hay un especial interés, excepto el publicitario, en que haya lugares donde realmente se pueda recargarlo. Si lo puedes recargar en el garaje de tu casa, pues perfecto. Sí, es el sitio donde es más fácil recargarlo, en el garaje de casa. Cuando tienes que salir del coche y dar cuatro vueltas y buscar un sitio para recargar, porque si no, no vuelves a tu casa y no tienes otro método alternativo. Hombre, hay un método muy fácil. Lo aparcas en la calle, te compras un cable suficientemente largo para que desde la ventana de tu casa puedas lanzar el cable a la calle y ya está. Y recargas. Y claro, y al día siguiente cuando sales a la calle te encuentras recargados todos los electrodomésticos. Algunos dicen, me voy a cargar el móvil. Somos especialistas y algunos se conectarán a la calefación de su casa. Pues también es posible, también es posible, sí. O sea que esto de... Bueno, de todas maneras, sí será caro, indudablemente. No creo que llegue a ser tan caro como la gasolina, ¿no? No debería. Realmente, teóricamente, no es tan caro, ¿eh? Pero bueno, tampoco pagaremos lo de la potencia, el impuesto del punto y aparte... Ya digo que como las eléctricas vean que esto es un negocio... Ya veréis a qué precio se ponen los postes estos. Pues a 1,40, a 1,50 el litro. Claro. Se equiparará. Claro. Y luego ya nos lo venderán como que, desde luego, y eso es cierto, por lo menos en teoría... Es más limpio. Para las ciudades es mucho más ecológico. Sí, sí, es ecológico. Eso es cierto, eso es cierto, sí. Pero eso de la ecología es muy relativo, porque claro, prohibieron las bolsas de plástico... Bueno, no las prohibieron, dijeron. Para que la gente no consuma bolsas de plástico, ¿qué vamos a hacer? Las cobramos. Se sigue utilizando la bolsa de plástico exactamente igual. Que regalen las otras. Que regalen las de papel, ¿no? Sí. En Estados Unidos se ve en las películas, ¿no? Lo malo de esas bolsas es que no tienen... No tienen asa. No lo tienen que llevar. Yo también ahí digo una cosa, si los americanos pueden vivir con ellas y funcionan bien, seguramente nosotros también podríamos. De vez en cuando se ven en las películas que la bolsa de papel se rompe y van todas las naranjas y las banzadas por el suelo. Pero es por culpa del que pone las cosas dentro de la bolsa, porque ahí tienen a un tío que lo pone dentro de la bolsa. Sí, señor, también es verdad. No, indudablemente las bolsas de plástico. Y el otro día salía precisamente en un periódico un señor que hablaba de las bolsas de plástico y hablaba de estas que son biodegradables, es decir, que se deshacen con el tiempo. A los cinco minutos de salir de la tienda. Que tardan no sé cuántos años en descomponerse. Hombre, ya van avanzando en eso también porque antes no se disolvían nunca. Claro, sí, algo ha avanzado. Y ahora ya pueden tardar 100 años o 80 años o 50 años o no sé cuánto. Pero el biodegradable ya tardan menos. Este hombre lo que decía es que el gran problema de las bolsas de plástico, y hay que ser animal, es que la gente, o sea, no sé por qué, estas bolsas van a parar al mar. Hombre, pues... Hay tantas cosas que van a parar al mar. Hombre, yo te garantizo una cosa. Yo estoy convencido de que nadie tira esas bolsas por la cisterna de su casa. ¿Verdad que no? No, no. O sea, que sería la forma más rápida de que fueran a parar al mar. Pues dice que el gran problema es que van a parar al mar, entonces los depredadores de medusas confunden las bolsas de plástico con medusas, se las comen y se ahogan. Aguanta. Ah... Y por eso hay tantas medusas. Y por eso ahora hay tantas medusas. El cambio climático no tiene nada que ver. No, el problema de las medusas es porque los depredadores de medusas están muriéndose porque se comen las bolsas de plástico. ¿Y este lumbreras de qué organización es? No sé. Yo solo sé que a mí el otro día me iban a cobrar, no sé si eran dos céntimos por la bolsa, la vi y dije, no pensarás cobrarme dos céntimos por esto, porque hay cada bolsa que era poner nada, y iba un pote de champú... Y ya estaba llena. No, no, que ya se estaba desmontando, que fue levantarla del mostrador y ya se estaba rompiendo. Hay un sitio, no voy a hacer publicidad del sitio, más que una droguería, que te vende las bolsas a un céntimo la pequeña y a dos céntimos la grande. Pero curiosamente sus productos valen algo con 99 o con 98. Compras una cosa, 2,99. Dame una bolsa de un céntimo. Es lo lógico y además son listos. Imagínate que te venden una bolsa y te vale 2,01 euros. Claro. Se quedan sin monedas de céntimos. Claro, se quedan sin monedas de céntimos. Bueno, a veces... Al final te tienen que devolver 99 céntimos. Claro. Eso te lo perdonan y entonces salen perdiendo. Claro, tres semanas igual. Pero ya no hay negocio. Claro, ya no hay negocio. Pero es curioso, o sea, tanto de hablar de que las bolsas de plástico, que contamina, que no sé, pero cuando te las cobran ya no contamina. Bueno, yo recuerdo cuando empezaron a decir aquello de no, ecológico y tal, yo dije, mentira, si esto no tiene nada que ver con eso, ya sacaron algo por otro lado, que empezaron a sacar por las bolsas que se llevaban antiguamente toda la vida, llevaban nuestros abuelos. Sí, sí, bueno. Para ir a la compra. Claro, las redecillas esas. Yo acuerdo que mi madre iba con una redecilla que la tenía envuelta. La llevaban el bolso y cuando iba a comprar se acababa la pedecilla. Las otras bolsas que luego decoraron también las grandes superficies vendiéndolas también como bolsas ecológicas, que no era plástico, pues tres cuartos de lo mismo. Yo recuerdo también que esas bolsas se llevaban hace 60, 50 años. No es que yo tenga tantos años, pero vamos, por lo menos hace 50 años se llevaban. Sí, sí, sí, llevaban las bolsas estas y bueno, y ahora... Y han vuelto, pero vamos, porque el negocio primero fue venderte las bolsas ecológicas apelando a nuestra conciencia ecológica, que todos la tenemos, nos sentimos culpables de algo que no hemos hecho, pero nos sentimos culpables como especie humana, como sociedad, como personas individuales, y al final picamos y compramos esas bolsas ecológicas. que yo todavía tengo, por cierto, y las uso, porque no se me han estropeado, y las uso cada vez que corresponde. Pero resulta que las bolsas de plástico se siguen vendiendo, se siguen ofreciendo, y si alguna vez... Por desgracia, tengo que ir al supermercado y no me acuerdo de llevar la bolsa. Pues compras una. Tengo que comprar una bolsa de plástico. Claro. Ecológica o no, tendrás una más. Pero ayer leí una noticia que me llamó muchísimo la atención. No sé si en Madrid también han hecho la campaña esa de recicla y el plástico. Bueno, aquí hay el famoso anuncio de ambas... Ara amb els electrodomèstics. Sí. Entonces, bueno, que los envases, el de color amarillo, que es un envase, entonces han hecho toda una campaña de lo que es envase, lo que no es envase, el envase... Y entre las cosas de plástico que no eran envase... Una bolsa. No, de bolsa sí. Algunas bolsas. Las perchas. No, claro, no son de plástico. La percha... Ojo al dato. La percha no es un envase y, consecuentemente, la percha no puede ir al contenedor. Pero ahora los fabricantes de perchas han conseguido que la percha que se vende junto con la prenda que tú compres, sí es un envase. Consecuentemente, esa percha nada más puede ir al envase amarillo. Y se van a poner a mirar si es de una o de otra. Pero si es plástico igual. Eso es lo que yo he dicho. Serán igual de plástico, ¿no? Yo creo que las bolsas de plástico no pueden ir a... A ver, el que puede ir al contenedor amarillo es todo envase o contenedor que lleve dos flechitas curvadas. Que quiere decir que se puede reciclar. Que quiere decir que el fabricante de ese producto paga el canon de reciclaje. Iba a decir, esto empezaba a parecerse una de las conversaciones de Tipicol. Y es todo tan sencillo como efectivamente poner un logotipo perfectamente visible, identificable... Exactamente. Este vaso creo que no es reciclable porque no lleva... Este vaso no lo puedes tirar tú al contenedor de los plásticos Sí, no, sí Sí, aquí al mig Sí, que és un número 5 PP, sí, el trianglet Però és un triangle, no és una rodoneta No, no, no, és que és una rodoneta amb dos fletxes Però en aquest porta el símbol de reciclatge amb tres fletxetes Sí, sí, porta No et vull dir la companyia que dius tu però porta el de reciclatge Serà una altra particularitat Pero lo que sí fue curioso es eso de la percha, ¿no? O sea, como los fabricantes de perchas pagan el canon con la percha que lleva la prenda cuando la compras, de nueva. O sea, nos cobran luego posteriormente a nosotros ese canon de reciclaje cuando nos dan la percha. Efectivamente. Entonces ya puedes tirarla tranquilamente al contenedor de reciclaje. Muy bien, muy bien, muy bien. Bueno, que nos lo pongan de todas formas un poquito más fácil porque yo veo al Miquel mirando el triángulo para arriba y para abajo. Por favor, que lo pongan un poco más visible porque el que sea un poco duro de retina lo va a llevar crudo. Sí, lo lleva crudo. ¿Tú no tiras al amarillo y ya luego... Alguien se encargará de separarlo. Bueno, a no ser que vengan los inspectores de la basura Cuando estés tirándolo. No, no, es que aquí lo han hecho los inspectores de la basura que vienen revisando o que han revisado en algunos momentos los cubos de las comunidades de vecinos y el que ve que echan las cosas donde no se ve y luego le ponen una vuelta a la comunidad. No, no, es que aquí han llegado incluso a inspeccionar efectivamente las basuras. O sea, lo tiro todo a rebuts y ya me espabilo. Sí, sí, sí, lo tiras todo a rebuts pero no reciclas consecuentemente iban a mirar las bolsas y como encontraran un sobre con tu nombre y tu dirección o un papel te venían a casa a ponerte la multa yo tengo una compañera de trabajo que la señora de la limpieza un día cogió papeles que había para tirar y en lugar de tirarlos al contenedor de papel los tiró en una papelera normal dentro de una bolsa de plástico Pasó quien fuera. Abrió la bolsa. Abrió la bolsa y en ese papel había sobres y estaba el nombre y la dirección. 300 euros de multa. ¿Por tirar el papel donde no se tiene que tirar el papel? ¿En las basuras pequeñas, esas de la calle? ¿En las marrones? No, no, en las grises. A las grises, a las del carrer. En teoría... Esos son papeleras, ¿eh? Ah, la papelera gris, la pequeñita. No, no todo lo que quieras. ¿Las cacas de vos no? No, y las bolsas de basura tampoco. Las bolsas de basura tampoco las puedes tirar allí. Y en el contenedor gris grande va todo aquello que no tiene su propio contenedor para reciclar. O sea que si tú tiras al gris los huesos del pollo... Mal asunto. ¿Esto es orgánico? Sí. Los besos del pollo son orgánicos y tienen que ir al marrón. Y las cacas de perro, claro. También son orgánicas, pero no van al marrón. Pero yo las cojo con la bolsa. Vosotros fijaros la cosa. Cuatro personas inteligentes intentando discriminar. Bueno, unos más que los otros. ¿Dónde va? Me estoy descargando una aplicación. Claro, claro. ¿Dónde va cada cosa? ¿Dónde va cada cosa? Imagínate, el pobre señor o la pobre señora en su casa... Con todas las basuras intentando ver a qué bolsa va cada una y dentro de eso a qué luego recipiente va cada otra. Eso sí tiene sitio en la cocina, porque claro, las cocinas de los pisos modernos son bastante pequeñas. Claro, o sea, una verdadera locura. Yo desde ahora aprovecho de ver de aquí para, por favor, que lo simplifiquen y que lo pongan más fácil en todos los sitios. Y oído al parche, las botellas de cristal... hay que tirarla sin tapón al contenedor. Sí, sí, sin tapón al contenedor de la botella. Pero hay botellas de cristal que en el cuello llevan una... O un regulador, ¿no? Exacto. Esa botella donde la rompes... Bueno, por ejemplo, en los envases en Europa, aquí estamos de Europa, pero ya prácticamente en toda Europa hay lo que antiguamente había aquí, y es pagar depósito por el envase. Y cuando lo devuelves, se devuelven el depósito. Yo pienso que esa es una gran medida. Los niños muchas veces nos hacíamos unas pesetillas recopilando envases y llevándolos a devolver. A devolver, sí, señor. Yo conocí uno en la empresa que teníamos una nevera con bebidas refrescantes con casco de cristal y de vez en cuando desaparecían los cascos. Y el encargado de rellenar la nevera, desesperado, porque él tenía que pagar el casco cada vez que rellenaban esto, y desaparecieron los cascos, porque al final se pilló a uno que se iba, recogía los cascos, los metía en una bolsa de plástico, por cierto, y se iba a la tienda de ultramarinos de la esquina a devolver los cascos. Si con todo eso siempre ha habido un pequeño negociante. Pillería aparte, yo creo que la mejor manera para reciclar sobre todo los envases es acobrarte un depósito y cuando lo devuelves, pues te devuelven el dinero del depósito. No sé en qué población de aquí hay unos grandes superficies Te han colocado unas máquinas. Entonces tú vas allí, clac, clac, clac, clac, tiras tus cascos vidrio y plástico, la máquina es súper inteligente y te devuelve un ticket con lo que tú has echado y el valor de esto que te vas a caja y el momento de pagar y descuénteme esto. Sí, sí. Y te lo descuentan. Sí, eso lo he visto yo. pero no sé si en España. No sé si en la gran superficie de Granollers o de Terrassa. Es posible que lo estén implantando y no me parece del todo una idea descabellada esa. Yo eso sí lo he visto en algún programa de televisión, efectivamente, que la gente iba con sus cascos, con sus botellas, con sus latas, con todo lo que fuera... Y los metía en una máquina como si fuera un dispensador de bebidas, pero al revés. Y una vez echados, efectivamente, le daba un ticket con lo que era el importe que correspondía a esa devolución de cascos. Y con ese importe o bien se lo canjeaban por dinero posteriormente o descuentos de la compra. Lo que no sé es qué hará la máquina si, por ejemplo, tú tiras algo que no es... Igual te lo tire a la cara. ¡Esto no! O peor, se te presentan los mosos. También podría ser. O sea que, cuidado, mejor no hacerlo. No comprobarlo por si acaso. Sí, sí, sí. Pero bueno, eso es... Dicen que a veces volver a la antigüedad, hombre, por favor. A la antigüedad. Con todo eso de los plásticos yo tengo que decir, por ejemplo, me pongo en un ejemplo. Plásticos y residuos varios. Yo hace unos años, hace bastantes años, hice un viaje por Costa Rica. En Costa Rica tengo que decir fachajes maravillosos, naturaleza espléndida, espectacular, etc. Pero había algunas playas que hubieran podido ser perfectamente expuestas en una exhibición del paraíso terrenal que no podía hacerse porque estaban llenas de residuos plásticos. Entonces, problema, sí, que muchas de estas cosas van al mar, sí. Problema de las personas, las personas no las tiran al mar. No, no. Problema de la forma de, de alguna forma de procesar todos estos residuos. que a lo mejor no hay capacidad suficiente y por mucha colaboración que nos pidan a nosotros es imposible. Es decir, eso tiene que estar arbitrado de otra forma diferente. Todo tiene que estar arbitrado de otra forma diferente. Y nos lo tienen que poner fácil, no a mí, que yo creo que yo sí sé discriminar lo que es una cosa ciudadana. Sí, no, no, pero indudablemente lo que no puedes es complicarlo, que es a la conclusión que yo saqué con los famosos anuncios de ambas ambas, porque claro, bueno, al final ya no sé qué es lo que va a cada contenedor. ¿No pagamos un impuesto de basuras? Sí, bueno... Pero eso es por tener derecho a que nos pongan los contenedores para que nos equipen. Efectivamente, y para tener derecho a que no te recojan la basura durante una serie de semanas como ocurrió en Madrid. Porque no os han abonado el impuesto de recogida de basuras por el periodo... No, el porcentaje proporcional a la falta de servicio, no. No os lo han abonado. No, no, no. Creo que el año que viene nos lo vuelven a incrementar otra vez. Es lo que yo me imaginaba. En fin, Mariano, que nada, que eso no lo arreglamos de ninguna manera. Hoy hemos hablado de ecología, pero creo que no hemos solucionado nada. No hemos solucionado nada. Que tengas un buen fin de semana. Que disfrutes de vuestro puente de la Constitución. Hombre, pues intentaremos. Una fiesta que nos viene de maravilla en este año. Sí, sí. No, es que nosotros vamos a dejar de celebrarla ya en el 2014. Bueno, celebraréis otra diferente. También, es verdad. Otra Constitución diferente. Igual no tendremos Constitución como la Gran Bretaña. Bueno, la Gran Bretaña también tiene Escocia. O sea, que Escocia también... Vete tú a saber. Ya has visto tú los escoceses. Dicen, queremos la independencia, jefe del Estado, la reina de Inglaterra. Moneda, la libra. Hombre, de todas formas ya sabes tú que los súbditos de la Gran Bretaña siempre han sido muy especiales. Y tanto. Y ya sabes tú aquello de que el que ama a la Gran Bretaña y el homenaje le tributa... Sí, exactamente, y no hace falta seguir, que todos lo conocemos. Efectivamente. Dice el Jordi que no, ya luego te lo explico. No, hombre, no, que no es un hijo de España. Es un hijo de la Gran Bretaña. Hasta de aquí 15 días, Mariano. Hasta dentro de 15 días. la desbarnada. Ara toca salut. Salut i anarquia. Salut i força... Sabeu també allò de salut i força al canut? Sí. Marc? No, no, no. No ho saps. Va, explica-li, Miquel. Abans, fa molts anys... A l'època de Vilfredo el Peloso? Més o menys, els comerciants anaven de poble en poble a vendre les seves mercaderies o a comprar i portaven les peles amb un canut. Amb un tubo, amb un canut. I quan es trobaven un altre traginer d'aquests pel camí, se saludaven dient salut i força al canut. Però la força, volíem dir, força quantitat de peles aquí al canut. Doctor Balambio, bona nit. Què tal? Vostè ja ho sabia, això. Estava escoltant lo de Brothers, from my Brothers in Arms in Scotland. Estaves escoltant una altra emissora. No, no, no. Estàveu parlant amb la capital d'Espanya. Sí, sí, sí. Del reino d'Espanya. Del reino d'Espanya. Que per cert... Escolta, jo crec que els... Jo crec que el gremi d'humoristes... Sí? Tindria que protestar sèriament... Sí, perquè els estan fent la competència. Els estan prenent el lloc. Sí, sí, els estan fent la competència però molt forta, eh? Sí, sabeu lo del trepitja? De qui? Ah, no sabeu lo del trepitja? No. La consellera de Cultura de Susillas, que és el PP, ha parlat de l'informe trepitja. Saps? O sigui, a Cufos, el Pisa, en espanyol, Pisa Morena, Pisa con Garbo, la Cufos en una ciutat italiana. Ah, ja. O sigui, ha fotut el traductor, perquè com que no... Ha agafat el Google, ha agafat el Google i ha fet la traducció. Ha fotut el Google, m'entens? I li ha sortit trepitja i ho ha allargat, tu! És massa, és massa. Doncs espera. La consellera de Cultura. A València han citat l'informe trepitja al Camps. Ai, Déu meu senyor. Sí, això amb el senyor Rajoy confonent el que és un primer ministre amb un jefe d'estat, d'Escòcia, és que no saben ni del que parlen. És que és una cosa... A més a més, tu els preguntes el que vulguis, que és llegeixer el que li han posat davant. Això és normal. Jo a vegades penso... Mai he tingut l'oportunitat d'anar a una roda de premsa d'un polític d'aquests. És que no podria, perquè, clar, si jo li faig una pregunta i el tio em contesta el que li passa pels nasos... Sí, jo ho he fet. A mi em surt de tornar-li a preguntar. Clar, em dirien vostè... Calla vostè! Jo ho he fet a congressos on ha vingut el gilipuertas de turno i ha dit la tonteria del segle, no? I li he fet preguntes. És igual, són inassequibles al desaliento. Contesten altra vegada... Et tornen a contestar el mateix. Sí, ho he fet al círculo equestre amb aquests dinars que fan, que inviten a gent i he anat allà a tocar la pera. Sí. I és igual, els dius el que vulgui és que ells et contesten per peteneres. Ho he fet a les ràdios, que vosaltres sabeu que heu estat a ràdios, on es trucava gent, diguem, principal, no? Principal per a prop de terra que estan els principals. I, no sé, no sé, jefes de partit i coses d'aquestes. I és igual, tu els dius una cosa, allò, dius, hòstia, com li he clavada... I els tios ens diuen, si el cometa està de la volta al sol i ara s'ha de posar la punta. És igual. Sí, bueno, com el dia que el senyor Rajoy va dir, està lloviendo mucho. Sí, sí. No, però això ja sap el que fa, perquè això és el típic després aquest castellà, m'entens? De dir, caliente, riase la gente, sostener llenó en mendallos, geni figura hasta la sepultura... O sigui, són uns barroers, m'entens? I ara ja ve que m'importa lo que digas tu, tio, aquí llora de muchos, eh? Però vamos, el cachondeo que s'han portat a Scotland, eh? Bueno, fem el ridícul allà on anem, tio. O sigui, hi ha que fugir d'aquí ràpidament perquè si no al final sortíem al palmón i direm, i ho té què és? Jo, jo, passaporte, espanyol, ah! Mira, oi, un espanyol, tu! Jo continuo dient que ja parlen de la tercera via i jo fa temps que estic parlant de la quarta via. Fundar... No, li pots fotre la quinta... No, no, no, fundar Catalorra. Fundar Catalorra. La Unió d'Andorra i Catalunya. Bueno, no creguis. Andando el tiempo, que diuen aquest, i una Catalunya independent... Podria acabar fent una espècie de Benelux, que seria Andorra, Catalunya, Espanya, Portugal. Això podria ser. Tampoc ho veig, però no amb la gent que hi ha ara, clar. No, no, clar. La gent que hi ha ara tindria que estar... S'ha de fer un reciclatge. O amb un geriàtric, no? O el contenidor groc. O el contenidor de la cantonada publicat amb el bar. O amb el rebuig mateix. El rebuig directament al gris, no? Allò seleccionat, no. Bé, jo tinc una notícia, diguem, sanitària. Sí. Que és que... han dit por ahí, m'han arribat algunes demandes d'escolti, m'ho pot explicar això? D'això de la pastilla de la manià siguiente i les senyores gordes. Ah, que no poden prendre-la? No, que baixa l'efectivitat. Ah, si està... No són tan eficaces o... Si està grassa, li baixa l'efectivitat. Les pastilles de la manià siguiente i les senyores gordes. A veure, jo amb això també és el mateix que amb el senyor Rajoy en company. Vull dir, o sigui... No sé si riure o plorar. Fa com 30 anys que sabem que les hormones esteroidees i les hormones sexuals són hormones esteroidees, tenen un especial apatit per depositar-se al teixit gras. Per això les dones que es queden sense hormones allà als 50 anys... Engraixen. M'ha anat? Engreixen. Engreixen. No, no, no. Si us fixeu, la senyora Rodoneta, la senyora Mediterrània, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí. Engreix a les caderes i això, si és la senyora Julio Romero de Torres, no? Sí. Doncs aquestes senyores, si us hi fixeu, mantenen una tarsura de la pell i això molt més llarga que les dones enjutes, les dones sense grasa. Sí, sí, sí. I això és perquè els seus ovaris han anat produint hormones sexuals, que són hormones esteroidees, aquestes hormones s'han anat amagatzemant a la seva grassa, i quan els seus ovaris han deixat de fabricar-les, el que se'n diu la menopausa, en veritat se li diu el climateri, però és igual, la menopausa, per entendre'ns, doncs resulta que el seu greix, que té amagatzemat estrogens i hormones de tota la vida, hormonal seva, doncs té un retorn, no?, li retorna aquestes hormones i per això mantenen un nivell de col·làgen, de tessura de la pell, de tonicitat mamària, és a dir, més alt que la dona molt prima, que com que no té greix, no ha pogut amagatzemar aquestes hormones sexuals i no té aquest retorn. Això a mi m'ho van explicar quan estudiava, tio. Sí. Entens? I això que té a veure amb la pastilla? Sí, sí, home, sí. Explica una mica de la teva enorme intel·ligència i veus com ho entens. És a dir, si tu tens... El que estem és donant una pastilla que el que es fa són hormones sexuals femenines, que pretenem que vagi a la sang i la seva concentració faci un efecte, que és aturar l'ovulació, que això és com funciona... A pesar que els prohibida aquests s'empeñin a dir que són pastilles abortives, no ho són. O sigui, el que fan és... Tu ja li dones les hormones, l'organisme es creu que hi ha ovulat, perquè tu li dones progesterona, que és l'hormona que es produeix... I aleshores no ovula. I com que l'organisme es creu que hi ha ovulat, doncs no ovula. I aquest és el principi sobre el que es basa... Diguem, la pastilla de mena siguiente, impedir l'ovulació. Bé, evidentment, si les hormones tenen una patència per anar-se'n al greix... Doncs a casa se'n ve. Ah, perquè són iguals, d'enténs? Són hormones sexuals iguals que les que fabrica l'ovari o molt similars. Per tant, on se'n van? Al greix. Ja. I si se'n van al greix, no es queden a la sang. Ja. i si no es queda més sang no fan el seu efecte de l'ovulació perquè el cos no se n'entera llavors això em porta a una altra cosa que és que l'únic que ha fet aquesta gent que ara ho ha publicat és fer una constatació diguem empírica estadística d'un fet que coneixem o que devíem conèixer en un cas molt concret clar, a mi m'han ensenyat que la medicina no és basada en això A mi em van ensenyar que es basava en el coneixement. Per tant, jo ja el tinc, aquest coneixement. No necessito la constatació empírica, concreta, d'una cosa concreta. Ja puc aplicar el coneixement. Ja sé el que és una hormona esteroidea, ja sé el que és una hormona sexual, ja sé el que és el greix, ja sé que quan li doni la dosi a una dona amb molt de greix, aquesta hormona es van dir al greix, I no farà el seu efecte. O l'efecte serà menor. Cosa que saben tots els anestesistes del món, quan donen dosis a una persona obesa, li donen més dosis perquè aconsegueixin tindre la concentració. Això ja ho saben. Però no necessiten dir-ho. No, miri, ara li constataré que aquest producte concret amb aquest tipus de gordura concreta, no ho sé, perquè si no... hauríem de demostrar tot, tot, tot, tot, els coneixements genèrics no servirien per res. I això em porta a una altra constatació llestimosa i penosa, que és que avui dia la gent ja no sap medicina, i l'àpica en forma genèrica. O sigui, aviat, dit d'una altra manera, a mi no se m'ocurriria fer aquest estudi, perquè el dono percebut, Bueno, però algú ho haurà cobrat per fer aquest estudi. Bueno, però no, el problema no és aquest. El problema és que això ha d'acabar amb un protocol de gent amb coneixements baixos. Clar, i aleshores ja quan vingui una senyora agressionada diu no cal que li donem perquè no li serveix de res. S'ha demostrat en aquest treball que si la senyora es gorda l'efecte pot ser menor, etc. Quan ho tindria que sàpiga pels seus coneixements. Ja, bueno... no caldria que li especificin allà la ratlla 32 del protocolo del que dona pastilles. Això és el que volia constatar, que sàpiguen les gent que tenen greix, doncs els efectes seran menors. I augmentant la dosi... A les senyores que tenen greix, en lloc d'una, ja que donar-la... S'aumenta la dosi i ja està, no? Clar. Jo no soc metge, eh? Ja, però és lògic. És que la medicina, com tot en aquesta vida, es basa en tenir els coneixements i llavors aplicar una cosa que es diu intel·ligència, lògic, que ets comú, que li convulguis, sobre aquests coneixements que tens. Sí, sí. Volia comentar això perquè considero que és important que se sàpiga, perquè la pastilla de la mañana siguiente, dita d'altra manera, anticoncepció d'emergència, és un element que no és gens segur, però sí que davant d'una situació d'emergència s'ha d'utilitzar. Mai utilitzar-lo com anticonceptiu. I, per altra banda, significa això que cada dia tenim menys metges i més professionals de la medicina. Bueno, això passa no tan sols a la medicina, passa molt. Clar, passa que, clar, la medicina és un dels punts crítics de la humanitat. Bé, doncs l'altre dia parlarem molt de l'Oriol. Sí, senyor. Tens 15 dies de temps per anar-te'n preparant, perquè la setmana que ve, com és la Immaculada Constitució, no farem programa, eh? Molt bé. Vinga. Abans, el senyor Rajoy ens continua fent riure com fins ara. Espero que sí, perquè els programes d'humor... Els programes d'humor darrerament deixen molt que desitja, per tant, espero que el senyor Rajoy... Millors polítics. Sí, senyor, sí, senyor. Però el pisa i trepitja, tio, és que és insuperable. Fins que no ho vegi, no, no, no. Vinga, Santi. Vinga, adeu. Adéu, bona nit. La sintonia del Jordi. Què tal? Bona tarda, com esteu? Bona nit, bon dia, i la repetició. Per cert, molt fan d'aquesta quarta via que apuntaves tu, Emilio. Sí, del Catalorra? Sí, que a Andorra ens envia això ja. Exacte. Formatges, tabac, tot de pistes d'esquí, i el millor de tot he pensat que pagaríem els impostos a Andorra. Sí, senyor. Diuen que està molt bé. Sí, senyor. Molt fan, molt fan. I a més estaríem a les Nacions Unides, eh? Clar. Tindríem l'euro, eh? I podríem demanar l'entrada a la Unió Europea. I el millor de tot, estaria ple de portuguesos per tot arreu. També, és veritat. Bé, mireu, avui us porto un tema d'Antònia Font, un grup que ahir es va dir Zoldre. Aquest tema a mi m'agrada molt, que es diu Calgari 88. Us explico de què va... Sí, explica. És el del patinatge? Sí, senyora. Tu ho saps, però amb que ells marxaran ara fora i tampoc no ens escoltaran el tema, tracta d'una cosa que va passar a una parella de ball que van dir, si traiem un 10 a la puntuació, feien patinatge artístic, et demanaré que et casis després de l'actuació, davant dels jutges, eren unes olimpiades, em sembla, a Calcatí 88, i bé, si voleu saber què va passar, hauré d'escoltar el final de la cançó. Molt bé, vale, ja m'esperen a la Maria. Adéu. Adéu. A l'Olimpíada, divent del Tenedà, abans de sortir, tu vares dir, t'atesaries amb jo, i vaig contestar, avui m'estàs amb cigonya amb la medalla d'or. En sincronia i a màxima velocitat, te'n vas a l'aire amb una força increïble i a punt de caure tallat. T'ha farsa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta, agafa energia i t'aixec només amb una mà. Fas una gràcia de ballarina a la punta dels patins. Sona un redoble de bateria i feim com t'hi discutí. Han atxurat, s'acreuen mirades, crec que els ha agradat. Feim una atxura d'estàtua final, mirant-te'n sota i rient i a l'anar. Ballar amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgari 88. Ja sona la cançó per mena apònia Atlantis i Skolik S.O.S.P.O.S. Es locutós repassa entre Rússia, va treure un 9,5. Es favorits eren suets i tenien just un 9,75. Aixellen ses taules i tots mos posen un 10. Vens t'apajó, m'abrasses i plores, i m'atropitges un peu, li demanam un jutge de pista. Si mos voltes a ell, és en directe i ho televisen. A tots els cinc continents, damunt es pòdium amb la medalla. mos dóna amb sa mà senten pels micros així com mos llasen i dins sa tele tu i jo mos besam ballà amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgari 88 ja sona sa tensó vermella poc S.O.S.P.A.L.O.S. Ara escoltes l'àdio d'Esbert Sintonitzes l'àdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Connecta't al català. el Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Ràdio Esvern. La dasbarnada. Doncs continuant el programa, és el moment de la cuina, és el moment de sopar. No tenim el cuiner oficial del programa, el senyor Armand Garcia. Però tenim el prostitut, oi? Tenim el cuiner prostitut. Què, senyor Marc Simón Martínez? Molt bona nit. Bona nit. No sé si fer cuina o jubilar-me allà directament. Per què, home? O sigui, prostitut, o sigui, en dieu de tot. Com he de cuinar, amb aquest estrès. No es diu així? No, no es diu així. Com es diu? Substituto. Ah, substituto. Bé, doncs avui farem cua de bou a la Guinness. Cua de bou a la Guinness. A la Guinness. Has de comprar-li llibre rècord de los Guinness. No, no. Primer tindre el bou, i després comprar-li el llibre. Tenir el bou, tallar-li la cua. Correcte, a veure, per això necessitarem aproximadament un parell de quilos de... Una cua d'un parell de quius? Bueno, trossets d'estalla, trossos, quilo i mig, dos quilos de cua de bou. Sí. 800 mil·lilitres de cervesa Guinness. Hem de dir que això de la cua de bou a les Terres de Castilla es diu rabo del toro. Rabo del toro. Vale. Ho he preguntat per un momentet. 800 mil·lilitres de cervesa Guinness o cervesa negra. Sí. Jo ho faig amb Guinness. Sí. Bé, ho he fet un cop amb Guinness. Quatre cebes. Quatre cebes. Un parell de pastanagues mitjanament grosses. Sí. Un api. Ai, sí, un api. Un porro. Un porro. O sigui, el porro que no cal. Inspiració. Oli, sal, pebre... Un manyoc d'herbes que venen preparades. Per la cua de bou... pels estofats. És un preparat d'herbes que venen envoltats amb un filet que porta d'herbes una miqueta. Llavors, per començar el plat... El primer que has de fer és fumar-te el porro, perquè si no, no fa res. Es comença el dia abans. S'ha de deixar marinar dels 800 mil·lilitres, que serien dues llaunes de... de les grosses, de 400 mil·lilitres, amb jauna i mitja marinem durant 24 hores la cua de bou amb les herbes i la cervesa. Ho deixem allà al frigorífic aproximadament 24 hores. 24 hores, al frigorífic, la cua del bou... Marinant amb la cervesa guinès. Marinant amb la cervesa i les herbes. Correcte. Molt bé. Llavors, el dia següent ho traiem del preparat aquest. I aleshores poseu vinagre a la nevera perquè l'olor que us ha quedat... No tanta, no tanta. Llavors, en una parola de ferro colat, millor ferro colat, jo ho vaig fer amb una parola normal i corrent, d'uns 40 centímetres més o menys, s'ofregim la cua de bou per tancar tot el que seria... La marquem, com diria l'hermany. La marquem, un cop marcada la separem. Sí, la reservem. La reservem. És que parla amb propietats. La reservem. Per això soc el substitut. les reservem a un constat, llavors totes les verduretes... O a l'altra. O a l'altra, correcte. Les verduretes les tallem... No fa falta molt petit perquè després tot passa pel col·lador xinès. Ah, bueno. Pel xino. Pel xino. S'ha de dir que ha de tindre una certa profunditat la... La parola. La parola. Sí, està fent un pam una mica menys d'un pam. No, una mica menys d'un pam. Bueno, olla... Ha de ser una miqueta ample. 15 centímetres. 15 centímetres. Llavors, tallem les verduretes mitjanament... Com vulguis. Com vulguis. Afegim la cua de... Bueno, sofregim una miqueta. La marinada. Sofregim una miqueta, afegim la cua de bou, afegim el líquid de la Guinness que ha estat marinant la meitat i afegim l'altra meitat de cervesa que ens quedava. Cervesa normal. Normal que ens quedava. No te la veus. No te la veus. La llences dintre. Sí. I afegim un got de... de caldo que m'havia deixat al principi de dir de caldo de pollo no, jo de verdures caldo de verdures amb tetrabric amb tetrabric o amb pastilleta o amb pastilleta o has fet el caldo però el caldo és cuina per solters el pots comprar fet ho afegim tot tapem i deixem bullir, bueno, que es vagi com un estofat, com un estofat, parell d'hores, més o menys. Obrir una mica la finestra de la cuina perquè si no s'ho plirà demà. Correcte. Llavors, un cop han passat les dues horetes, tres, que ja està fet, bueno, la cua de bou triga el seu a fer-se perquè quedi melosa i tendra, doncs ha d'estar al seu ratet. Un cop fet, traiem a la cua de bou la salseta aquesta la passem pel passapurès colador xino passapurès o xino El que fas així... Passapurès. El passapurès per triturar-ho tot una miqueta. Sí. Ho triturem, llavors, un cop triturat, tornem a afegir-ho en una parola, la salsa ja passarà pel xino, amb la cua d'ou, ho deixem fer una miqueta més xup-xup perquè redueixi una miqueta la salseta i ja està a menjar. Molt bé. S'ha de dir que té un gust... A Cua de Bou. A Cervesa. No, perquè la Cervesa Guinness té un punt de... de regalèsia, que li dona un toc molt... Si és negre. Si és negre, correcte. Quin és negre, eh? Quin és negre, sí, ja ho has dit. Quin és negre? Li dona un punt i està realment... És un plat elaborat, té el seu temps, però si ho deixes fer... Home, mira, 24 hores a la nevera. Bueno, amb 28 hores tens fet el plat. Ja està, tu. Que és això comparat amb... Jo aconseguio, de totes maneres, que en aquestes 24 hores mengeu alguna cosa. Sí, perquè si no... Encara que sigui unes galetetes. Sí, unes galetetes saladetes. Exacte, sí, de les fucs, a casa. Molt bé, gràcies, Marc. De res. Ja algú el provarà. Segur. I, com sempre, si el proveu, el testeu, doncs ens envieu un emílio a radiodesvert.com. S'ha de dir que per beure podem beure una cervesa Guinness. També. Per aprofitar... O sigui que compreu més cerveses que la que necessiteu per fer això, perquè... Va bé acompanyar-lo d'aquest servei. Correcte. Molt bé, perfecte. Vinga. Bé, hi ha arribat el moment de la tertúlia esportiva. Ara mateix suposo que contactarem amb el Isidre Inglés i l'Emili Sánchez, però està clar que després del partit que va jugar el Barça a Amsterdam, jo crec que la solució és clara. hem de fer fora el Tata Martino, ens hem de vendre a Messi, no hem de renomar ni l'Iniesta, ni el Puyol, ni l'Alba, ni cap d'aquests, tots a fora i que jugui el Sandro Rossell. Efectivament. Ja està. Desastre, eh? A veure, jo jo anava dient, pobre Tata... Pobre tata, el dia que perdi el primer partit, i efectivament, o sigui, hi ha hagut periodistes que ens n'hem fotut a sobre, que si, ja vam començar amb allò que si el Barça, no sé, el Barça, que si el, com li deien, el... el joc del Barça, però ja està, ja ha perdut el primer partit, I ja ni guanyem la Lliga, ni guanyem la Champions, ni la Copa del Rei, ni la Copa Catalana. No guanyem res. Això és un desastre de tot i tot. No hi és Messi, hi ha una Messi dependència, el Neymar no serveix de res, jo crec que ja li podem vendre al Real Madrid per als 100 milions que estava disposat a pagar el senyor Florentino... I ja està, home. Poca cosa més s'ha de dir. No, no, ja està. Jo és que no entenc com som així els culers. Bueno, és que, a veure, els jovent d'ara estem molt acostumats. A veure, portem una sèrie d'anys guanyant-lo tot i es pensaven que això era sempre guanyant. Doncs no, el Barça també de tant en tant perd. És que si no la lliga no té gràcia. Si no per tot el sentit. No, i està clar que si hi havia un partit que el Barça podia perdre, era aquest. Ens valia empatar i acabàvem primers de grup. Hem perdut, doncs... Hem de jugar encara contra el Celtic de Glasgow, aquí a casa, i empatant acabàvem primers de grup, que és el que es pretén de la lligueta de classificació per als vuitens. O sigui, quedar primer... per allò que diuen que el que queda primer juga contra els segons. Ara, mireu quins són els segons per veure qui ens pot caure. Tampoc un mal partit el té qualsevol, potser t'interessa. Si és cert que quedant primer el partit de tornada el jugues a casa... Però tampoc oblidem que al partit de les semifinals de Champions de la temporada passada també vam jugar a tornar de casa. I va anar com va anar. I va anar com va anar. Senyor Gironanglès, bona nit. Ai, mi tata. Li hem caigut per tot arreu en aquest. Home, pobre home. I més que li cauran. Home, a veure, va ser de pena, eh? Sí. Bona nit, perdó, perdó. Bona nit. Bona nit. Sí senyor, van jugar fatal. A veure, diuen que la primera part, la segona part tampoc és que es va jugar massa d'allò. Van arribar a xutar porta? Jo crec que sí, un parell de vegades al Neymar. Crec. No, no, o sigui, el partit va ser desastrós. Però amb un partit desastrós es va perdre 2-1. L'Aiacs no va jugar gens malament. Perquè van fer... Vaja... Jo diria que és dels 10 pitjors partits que han fet. Sí, sí. Fatal, fatal. És que va semblar al partit que van jugar contra el Bayern de Monec l'any passat, però clar... Aquests xavals, els de l'Àxec, no són el Bayern. No, no són el Bayern, molt bé. Això va sonar a Coymaria. Es van prendre un dia de festa. Bé, hasta que no eren els titulars, no estaven tots, però vaja, els que sortien com a mínim planta cara, com a mínim jugar, com a mínim tocar-la. Però va haver-hi jo crec que una certa desídia. Bé, doncs si s'havia de jugar un partit malament, que s'havia de perdre, millor... Ah, no, sens dubte. A la direta i contra l'Ajax. Que no és una catàstrofe. No. Es va perdre potser el partit que es podia perdre, que era aquest. Que no passa res, que era una prova, o va ser un mal dia, o s'ho van prendre de conya, i els hi van així. Tu agafes els diaris esportius d'avui, i ui, l'Atlètic Club, escolta que... Home, atenció, que no han perdut cap partit a casa, i rematen molt bé de cap, i... És veritat, i no, no, i li posen el que s'ha de posar, li posen intensitat, que és l'única arma amb la que va jugar l'Àgex, perquè aquells són una... Amb respecte, són una colla de replegats. És un equip jove. No tenen grans figures, però li van posar... Ara no recordo com era aquell nano, aquell Calvito. Tu dius, no tenen grans figures. Ens va tornar bojos. Però fixa't en una cosa, l'Ajax... Mai ha tingut grans figures, menys el famós Ajax. Quan les produïen ells. Les figures les produeixen ells i són grans figures quan marxen de l'Agex. Ja fa molt temps que no surten jugadors de la cantera de l'Agex. Es menja res en cas que no sigui la mateixa lliga. La lliga holandesa. el partit va ser un complet desastre un desastre i el pitjor de tot i el més preocupant seria que no hi va haver cap reacció perquè van tenir temps de sobres per poder demostrar al final no et surt jugues bé xutes pot passar Però és que no hi va haver cap tipus de reacció. Jugaven els últims minuts, sí que van apretant una mica, potser els 10-15 minuts últims, però clar, amb aquella intensitat tot el partit sí que haguessin guanyat. De sobres. Bé, sí, no, és possible. I si jugant amb una mica d'intensitat durant el partit també s'hagués guanyat. O no, però com a mínim no fas el Pena, i això de fer el Pena a Europa comença a ser una mica... De totes maneres, ja ho va dir el Tata Martino, que no havia de servir d'excusa, però no jugava Alves, no jugava ni Alba ni Adriano, No, està clar. No jugava Sergi Busquet, no jugava Alexis. Però tot i així. No jugava Messi. Home, està clar, està clar. No jugava l'equip titular del Barça. És que, clar, comences a sumar... No, no, està clar, està clar. Però et poden guanyar, però no passa per damunt, no et poden passar per sobre. Bé... I va ser una mica la impressió que va donar. Vull dir, que no hi va haver partit. Semblava que s'havien canviat la samarreta. Sí, sí, sí. A la primera part, sobretot. A la primera part, tenies la impressió que el Barça estava jugant de blanc i vermell, i a l'equip contrari de Blaugrana. Efectivament. Sí, sí, això és cert. El partit va ser desastrós. que, bueno, amb èpoques glorioses del Barça, després d'aquest partit, o sigui, durant el partit, els 2.000 aficionats del Barça haguessin marxat del camp, hauríem trencat el carnet... Aquest any tampoc. Exacte. Aquesta ja me la sé. Exacte. Això dic que, bueno, esperem una mica... A veure, no cal dramatitzar, però jo diria que sí que hi ha... L'equip aquest està en un moment que és un impàs que sembla que, si no hi ha una reacció immediata aquest diumenge... Jo crec que és per començar a se preocupar. Si fiques la pota que em van ficar l'altre dia i no fan un partidat el diumenge, jo em preocuparia ja. Perquè t'han passat la mà per la cara, ho ha vist tothom, i el crèdit és una cosa que costa molt d'aconseguir. D'aconseguir és més fàcil de perdre, sí, es perd ràpidament. Ara, indudablement, tu recordes el partit contra el Bayern, el 4-0 d'allà? Tampoc van fer absolutament res. I clar, era contra el Bayern. Que no van fer res al Barça. Al Barça. Se suposava que era final de temporada, que estaven cansats, que la preparació... però va ser una calca d'aquest partit. Vull dir que el Barça no va existir, estaven allà passejant i els altres vinga, corre, semblaven avions. Sí, sí. I en el cas del Bayern, clar, té el hàndicap que encara és un equip molt més potent. Ai, que té jugadors molt perillosos. Jugant com van jugar l'altre dia, el Bayern te'n fot 5, fàpidament. Sí, sí. Fan un 5 a 0 i et quedes amb cara de tonto. Efectivament. Per això repeteixo que potser aquest era el partit, si s'havia de perdre un partit... Sí, el partit tonto, el que toca cada temporada. El partit tonto de cada temporada, quan la classificació per vuit anys ja està feta, empatant aquí a casa contra el Celtic de Glasgow, que molt malament han de jugar per no empatar... i amb l'empat es queda primer de grup també repeteixo que mireu qui està amb possibilitats d'arribar segon i que l'única avantatge entre cometes és jugar el partit de tornada a casa i dic entre cometes perquè clar vas a jugar contra qualsevol d'aquests possibilitats de ser segon i ja foten un 4-0 i ja pots jugar el partit de tornada a casa o sigui que però bueno El que sí que és cert és que la classificació de 8 anys ja està. Continuem primer a la Lliga i que el dissabte demà juguen l'Atlètic de Madrid contra l'Els i el Madrid que juga a casa contra el Valladolid. Se suposa que guanyaran els dos. Home, d'entrada em sembla molt probable... Sembla molt probable que guanyin, i de totes maneres hi ha algun empat i qui li posaria la travessa. I que el Barça té, entre cometes, aquell avantatge que sempre dèiem que tenia la temporada passada al Madrid, que jugava després de jugar al Barça i sabia el resultat. Doncs en aquesta ocasió el Barça juga diumenge, després que aquests dos hagin jugat el dissabte, i per tant jugarà sabent el resultat. És a ben revés. si guanyen, que sembla que guanyaran tots dos, doncs, bueno, encara amb més motiu han de demostrar que els interessa guanyar aquesta lliga. Clar, i aleshores, si es juga Bilbao, l'ètic de Bilbao va, si no m'equivoco, va cinquè o sisè, està a un punt de jugar... M'enganxes, a mi m'enganxes. Em sembla que va cinquè, igual. Oi, en Valverde prepara bé els partits, eh? Sí, per això et dic, si es guanya, aleshores què passarà? Ens ho posaran difícils. Però tu imagines que es guanya, que aleshores què passarà amb tot el que s'ha dit durant aquesta setmana, que el Barça ja s'ha acabat, el canvi o d'així? No, guanyaran perquè és una obligació, i d'entrada anar al Bilbao l'hauries de guanyar. Sí. en principi. Pot passar que perdis, però vaja, el que no pot ser és que donis la impressió que es va donar l'altre dia, d'apatia, de passo de tot. Sí, però, Isidre, encara que el Barça faci el millor partit de la temporada, si perd, Inclús si empata... Serà millor que no faci un bon partit i guanyin per 4... És això el que t'anava a dir. Que facin un partidàs i perdin. Perquè aleshores sí que s'ha acabat el Tata, el Tete i el Tito. que jo penso que no ho està fent tan malament que potser sí ha tingut darrerament un gran error el Tata Martino i és contestar amb ironia algunes preguntes que li han fet els periodistes jo crec que comença a estar una mica fins a la pera fins als dasos ja no està acostumat a qualsevol altre equip que fes aquests números evidentment el posaríem damunt d'un pedestal i l'estan qüestionant des del primer dia del minut zero li estan fent preguntes amb doble sentit i algunes amb mala folla, inclús. Sí, sí, sí. No està acostumat. No està acostumat. I sembla que això, em sembla que un dia ho vam parlar, que té més caràcter del que d'entrada semblava aquest senyor. No, no, caràcter en té. Passa que aquest senyor ve d'entrenar un equip que no era pràcticament res a la Lliga Argentina, era un equip de segona fila, i el va fer campió de Lliga. que és molt diferent d'agafar un equip de primera fila... I fer-lo campió de tot. I fer-lo campió de tot. I jugar d'una forma d'esombrant. Exacte. En Llobernadora. La qüestió, que tenim massa a prop la retina, els partits que hem vist, la forma de jugar, la forma de guanyar, etcètera, etcètera. Home, es comença a ser difícil. Estem molt mal acostumats. Per mi té un vot de confiança llarguíssim. Però diria que m'està començant a flaquejar una mica. Sí, però... M'està començant a flaquejar. A veure, jo l'altre dia, aquí a la tertúlia esportiva que fem aquí els dimecres, hi havia dos nois joves, nois... Ah, és que clar, a l'època Guardiola, a l'època Guardiola. A veure, el senyor Guardiola, indudablement, va haver-hi una temporada a guanyar sis títols... Guanyarà està el Bayern, tu. El Guardiola ja està el Bayern. Exactament, el senyor Guardiola va marxar, ell sabrà per què... L'únic que la pregunta, perdona que t'arropeixo, però la pregunta és una mica si no es veia venir aquesta història, perquè sí que semblava que hi havia una mica de mala maró, o això diuen, ja amb el tema del vestuari. Aquest és un pallo, el Pep és un pallo que apreta molt, és molt exigent. Bé, jo he llegit que... Hi havia ja més d'un que passava pel forro la pressió, etcètera, perquè pressió vam fer, en aquesta temporada han fet un sol partit, que va ser el primer que van guanyar 7 a 0. 7 a 0, sí. I a partir d'aquí, clar, ens vam quedar tots bocabadats. Però va ser una sola vegada, el primer partit, i prou. Home, hi ha gent que diu que Guardiola va marxar perquè havia arribat el moment de fer més d'un canvi a l'equip, que possiblement alguna de les anomenades vaques sagrades se l'havia de... De posar-li les piles. De posar-li les piles o prescindir d'ell i que el senyor Guardiola no va voler fer això i per això va morçar. Aquella frase que va dir, no? Prendrem mal. Sí. I abans de posar-me me'n vaig. El que sí que és cert és que Guardiola no hi és, que Guardiola va marxar i ell sabrà per què va marxar. Va marxar perquè no s'entenia amb el president? Pot ser. Pel que sigui, sí és cert també que Guardiola, ja a l'època Laporta, feia contractes d'any en any, no va voler mai fer un contracte de més d'un any, i en canvi amb el Bayer ha signat per tres. amb 3 però suposo que si se'n vol anar el primer o el primer any no li posaran cap problema segurament ho han pactat així de cara a la galeria per un contracte d'aquests si se'n vol anar segurament l'entrenador no crec que el puguis obligar a quedar-se però el fet és aquest que allà va signar per 3 i aquí anava signant d'any potser perquè coneix El Barça coneix la casa i diu, mira, jo un any i segons com vagi renovo i segons com vagi marxo, que és el que ha fet. Però el que sí que és cert és que Guardiola ja no hi és. Això està claríssim, però els jugadors sí que hi són. Els jugadors sí, però, bueno, quants anys han passat d'aquests jugadors? O se'ls ha oblidat jugar com jugaven, o no tenen la força, o no tenen l'interès, o hi han perdut una mica després de tan guanyar, que també és lògic, eh? Però, clar, això només et deixa una alternativa i em remeto a les portades que han sortit aquests darrers dies. A veure què opinar. Fijo que seran quatre canvis. A l'estiu, quatre canvis. Home, jo diria que l'única forma de... de buscar una reacció i tenir un revulsiu i encara que tinguis, diguem, la base de l'equip ja embastada, és ficar sang nova, gent que es volgui guanyar el lloc i que sorti a menjar-se el verba. Sí, bueno, aquest any s'ha fitxat al Neymar i ja parlen de l'any que ve fitxar un central perquè sembla que l'esperança del Tata de Puyol no acaba de lloc allà, però a veure què opina l'Emili Sánchez. Emili, bona nit. Hola, bona nit. Què opines tu de tot això? Esteu parlant del Barça, no? Sí, estem parlant del Barça. Tots fora? Equip nou? Fora el Tata? Venem a Messi? Ens paguen 150 milions? Jo crec que no cal ni ser tremendistes ni ser tampoc somiatuites ni una cosa ni l'altra. Vull dir, per una banda s'ha de reconèixer que el Tata porta 4 dies aquí I se li ha de donar temps com se li ha de donar qualsevol entrenador. És un projecte nou. El que hem d'entendre és que és un projecte nou. A mi, de moment, el que estic veient no m'agrada, d'aquest nou projecte. No m'agrada perquè jo crec que el que tenen els argentins és molta làvia. Ho saben explicar molt bé, la teoria, perquè tu sents el d'Alessandro i els fitxaries d'entrenador, Perquè parlant, no, és que et convenç, o a Valdano, vull dir, ho saben explicar perfectament, però el gust pel futbol que tenia del Barça, evidentment, doncs tenia el gust per veure'l a casa, però per practicar-lo no, no té res a veure, vull dir, és una altra història. I, evidentment, aquests jugadors porten una pila d'anys jugant d'una manera determinada. Sí, i canviar-s'hi el xip és... És difícil. És molt difícil. És difícil. Això, per una banda, vull dir, home, jo crec que no s'han de cremar les naus, vull dir, no m'està agradant el Tata, però jo crec que s'ha d'aguantar, s'ha d'aguantar, i més tenint en compte que veiem líders a 6 punts del Madrid, i estem a un punt de classificar-nos per 8 anys de la Champions. A veure, que aquí no passa res. No, no, a un punt de quedar primers, perquè classificats ja estan. Exacte, a un punt de quedar primers. El que sí que és cert és que quan jugues malament, doncs al final acabes perdent. Exacte. I ja portes molts partits de Lliga d'on juguen molt malament. O malament, si més no malament. La justificació del dia que van saltar les alarmes el dia del raio, doncs em semblava creïble. És a dir, doncs t'has d'adaptar Doncs perquè és un camp determinat, és una circumstància determinada si t'has d'adaptar. Sí, però fixa't una cosa, que d'aquest partit de l'Ajax, que se'm va perdre, jo no he sentit cap comentari sobre l'estat del camp, i el camp estava que fotia pena, eh? Sí, però no és un problema del camp. Ens van passar per sobre amb intensitat, amb ganes, i amb distribució dels jugadors al propi camp. Sí, senyor, exactament. Però, fixa't, s'ha perdut, i aleshores, aquells mateixos periodistes que, clar, és que s'estava jugant en un patatal, és que el Barça són jugadors que no poden jugar, amb aquesta vegada, que indudablement que l'Aias ens va passar per sobre, que el Barça no va fer res... Sí, jo al marge d'això, per exemple, jo el trobo molt covard, el Tata, en el sentit, no ha sigut prou valent i així. I aquí sí, hi ha diferències, al marge de l'estil de joc, hi ha diferències en quant, per exemple, a jugar-te'l amb nanos. Vull dir, està clar que Xavi ni està, doncs... El parla de l'estat físic, que també... Estan notant moltíssim, diguem que són els que organitzaven l'equip, i estan notant moltíssim el canvi, el canvi de sistema, de manera de jugar. Jo crec que ho estan pagant ells, especialment ells ho estan pagant. Però d'alguna manera encara no he vist sortir de titular cap dia el Sergi Roberto. No. Vull dir, cap dia, i ha tingut moltes ocasions, perquè han estat lesionats tant l'un com l'altre, i han hagut moltes ocasions, perquè de fet, quan se'n va anar el Thiago... Doncs que era l'alternativa, doncs està clar, després veient el que hem vist, doncs està clar que l'avançar tal, Tiago, marxant. Perquè aquí, doncs, no hagués jugat. No hagués jugat, és possiblement no hagués jugat, sí. És una mica el que li està passant al Bartra. Vull dir, jo crec que la Bartra, estem parlant de centrals, però la Bartra, de moment, ha demostrat més que sobradament que li dona 100.000 voltes a Txigrinskis i a molts altres centrals que han pogut passar per aquí i fins i tot dels que s'han parlat. que sí tenen nom internacional, però que no, i jo em quedo amb el Bartra. Vale, però fixa't en una cosa, en defensa del Tata, el Bartra ha jugat molt més amb el Tata Martino que no amb el Tito Vilanova. Sí, sí, però bueno, és un any després, tot té un procés. Sí, vale, d'acord. Sí, està clar, vull dir, a veure... Però vols dir que el Tito... Jo crec que el Tito Vilanova és gairebé una anècdota en el procés... perquè no evolucionava, el sistema no va evolucionar, era exactament el mateix. Era el mateix, era una continuació. I el que jo crec que estàvem tots d'acord és que és evident que havia d'arribar algú que busqués. Sí, home, alguna cosa s'havia de canviar. Perquè el que sí és cert, que la resta d'equips ja sabien de memòria com jugaria el Barça. Clar, clar. Ara, el de fitxatges, doncs, em sembla molt bé, vull dir, s'ha de renovar fitxatges o realment apostar apostar, doncs, al que estem dient, si normalment balan o no balan aquests nanos, i si no, doncs, s'han de cedir. El que es va fer amb el 10-12 no està molt bé, perquè... Sí, bueno, que jugui, que jugui. Exacte. Però, evidentment, que s'han de renovar. Hi ha jugadors, doncs, que tenen les bones comptades al Barça, com Pedro... Correcte. Algun que altre lateral, doncs, també... perquè sí, perquè s'ha de renovar. El que passa és que has de renovar per buscar quin estil. Ara ens hem tornat clementistes, tant que hem criticat el Madrid de Mourinho, ara al Barça ens hem tornat mourinyistes o clementistes. Vull dir, perquè resulta que ens hem passat no sé quants anys dient que el Madrid no jugava res, però que guanyava els partits i que golejava. I ara volem guanyar els partits. I ara estem nosaltres fent exactament el que ha estat fent. L'única diferència és que anem primers. Però estem fent exactament el mateix que feia el Moguinho. I jo ho sento, però crec que també és un altre cas que també se li ha de donar com a mínim un any d'adaptació. Doncs és el cas Neymar, però jo no soc dels que la vegen amb el que estic veient de Neymar. Ho sento en l'ànima. No, no, en aquest moment... Ho sento, però no. Ho sento, però no m'aporta més del que m'aportava Tello. No, se li veuen possibilitats, indudablement, com si li veien el Tello, com si li van veure el Cuenca... Sí, que evidentment tindrà més recorregut i és un euro que pot donar molt, però té molt per demostrar encara. No, no, i tant, però bueno, fixa't tu que llegeixes els diaris i hi ha partits que gràcies a Neymar, Neymar és l'únic que ha fet alguna cosa, Neymar, Neymar, Neymar, Neymar. Exacte, però és que jo és amb això amb el que no estic d'acord. Jo crec que precisament el jugador que, si posem a parlar de baixes, el jugador que es notava a faltar l'altre dia era Alexis. Alexis, correcte. Però clar, jo és que sóc un dels raros que defensa Alexis. Bueno, però ja som dos. Ja som dos. Jo, al partit aquest, jo estic convençut que si haguessis jugat Alexis el dimarts... És que és per intensitat. Clar, per ganes. Exacte. Jo ja no li vull dir ganes, perquè jo no poso en dubte la professionalitat i jo això no. Perquè et veus superat i no saps com fer-t'ho i no... I és que es veia quan el Barça tenia la pilota, especialment a la primera part, i recordem que la segona va millorar una mica, però és que eren deu. Eren deu. Vull dir, eren deu. Però, vull dir, es veia que el Barça no tenia espais per on fer circular la pilota, no tenia cap mena de possibilitat, l'Ajax ho sabia de memòria per fer el que volia fer el Barça. Però jo crec que no cal tenir ni drames, ni aquí no passa res. I tornant, Emili, als diaris d'aquesta setmana, que ja s'està parlant dels fitxatges que s'han de fer, que si s'ha de fitxar un central, que si s'ha de fitxar un centrecampista, que si s'ha de fitxar un delanter... Ja no es parla de la gent que pot posar del segon equip. I ara ja s'ha de fitxar. S'ha de fitxar. El noi aquest que va sortir, que, bueno, com es diu, el... Adama. Sí. Bueno, és un noi que... Que té 17 anys. Però que presenta unes possibilitats. Sí, bueno, i a més té l'avantatge que això passa amb absolutament tots els entrenadors, tots. Vull dir, tots els entrenadors volen tenir una obra. I volen deixar, doncs, diguem, una pica en Flandes. I, diguem, doncs, que aquest ha triat a l'Alabama. Si no li falla, doncs ha triat aquest. Però que hi ha hagut, i tu te'n recordaràs, Emili, molts jugadors en aquesta mateixa posició, que jugaven al Barça bé, i que, ah, aquest és extraordinari, aquest és fabulós. Sí, aquest no em visa 50.000. Exacte, i quan pugen al primer equip fan un partit d'ostres, mira, i s'han acabat. Sí, bueno, és que hi ha molts condicionants, és que li queda molt, és que amb 17 anys ha d'aprendre moltíssim, i ha de fotre molts tios, encara. I si algú pensa que la dama serà la solució perquè el Barça jugui... No, perquè no és just, aquest noi no s'ha de... En el seu moment no se li va fer, això a Messi, tampoc. És el que anava a dir. Jo recordo quan la gent al camp demanava Iniesta, Iniesta, Iniesta, i Iniesta no jugava, sortia uns minuts. Messi exactament igual i possiblement ara sigui el Sergi Roberto el que li toqui això no no evidentment no és un jugador que hagi de seure a la banqueta ningú però jo crec que tenint en compte el que s'està veient les necessitats que jo li estic veient de frescura al mig del camp de més descaro que sembla no tenir aquest any ni Xavi ni Niestra pel que sigui Jo crec que hi ha hagut partits de lliga més o menys tontos, entre cometes, Que podria haver jugat. Podria haver jugat, sí. Podria haver jugat, però potser, no sé, eh? Però clar, no podem jugar entrenadors. Exacte. I dir, bueno, igual pensa, si el poso, encara que sigui un partit no transcendent, perquè no hi ha partits transcendents a la Lliga, si volem que el Barça la guanyi, però que sí, més, entre cometes, fàcils, és donar-li la responsabilitat de tirar endavant el partit al Sergi Roberto, i em sembla que tampoc seria just No, no, exacte, exacte, per això dic, no és una qüestió d'això, però bueno, hem de recordar en el seu moment, doncs això, els Busquets, els Pedro, una sèrie de jugadors que van aguantar pals de tot tipus, jugadors de tercera i de més, i que van haver d'assumir responsabilitats i van haver d'assumir uns galons que potser no li corresponien però que en aquell moment el Barça ho necessitava. I possiblement el Sergi Roberto també és capaç i està desitjant assumir aquesta responsabilitat. El que passa és que és això, nosaltres ni el coneixem ni sabem com treballa ni sabem quin és el seu caràcter i això jo crec que és molt important tant com veure-li fer una bona jugada o una mala jugada, vull dir, és Hi ha altres factors que són importantíssims. Jo no tindria pressa, vull dir, jo crec que a les alçades que s'han de temporada sonaria l'alarma si veiéssim, ostres, que anem segons o tercers, que anem a sis punts del Madrid, que, ostres, doncs començaria a preocupar-me, que a la Champions, doncs amb prou feines, hem de guanyar un punt per intentar classificar-nos. Exacte. Em preocuparia, em preocuparia, però vull dir, tal com estem, doncs no és com per preocupar-se, sí que preocupa el joc, l'estil... la manera de guanyar diguem que no és perquè no és ara que estem acostumats tots recordem a Robson jo recordo un Barça-Logronyers al Camp Nou amb Robson 8 a 0 si no recordo malament i és un dels partits més avorrets de la meva vida i ara una mica és el que està passant són plomizos els partits del Barça perquè estem acostumats a una altra cosa però és que a més a més aquí el problema i jo veig que a Madrid ho diuen Però jo ho diria, al revés. Aquí el problema és que ens hem fotut un far de passar-li la mà per la cara als altres. Els altres diuen que no juguen i guanyen. Exacte, i ara estem fent el mateix. Sí, sí. Però que va també una mica amb el... O sigui, que es guanya. Se l'ha de donar mesos. Jo li vull donar el benefici del dubte i li vull donar mesos, jo espero... I desitjo, doncs, això, que a partir de febrer-març, doncs, el Barça estigui com una moto. Jo també ho espero. I especialment Messi, perquè el Barça necessita el Messi més brillant. Això està clar. En honor a l'Isidre Anglès, fem ràpidament la porra de l'Atlètic de vida del Barça. Va, Emili. Un... 1-4. 1-4. Isidre. Ja em conformo amb un... 1-2. 1 a 2. Marc? 2 a 3. Miquel? 0 a 2. 0 a 5. L'altre dia vaig veure un partit del Barça que va guanyar 0 a 7, avui doncs. Vinga, doncs marxem. Tornarem d'aquí 15 dies perquè el pont de la Immaculada Constitució el celebrarem com Déu mana i, per tant, d'aquí 15 dies tornarem. Fins aleshores, que sigueu molt feliços. Adéu. Adéu. Fins demà!