Divendres 13: Rambles, política i Barça-Chelsea

Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. No, sembles el de Passapalabra, no. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. Molt bona nit. Són a les 8, tampons dins de darrer i un minut, ara mateix. I això és Ràdio Desbarn, l'emissora municipal de Sant Jús i aquest programa, la desbarnada. Bona nit, senyor Escazòquio. I bé, també durant el transcurs del programa esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago Barambio, de l'Emili Sánchez, de l'Hermán García, del José María Montes, del Mariano González i de l'Eligida Inglés. I com no, la que tenim avui, ben trobada novament, doña Carme Bardoi, quan vulguis. Doña? Doña. Que no hi ha senyoretes, ja, home. Lo de Doña em sona... Malament. Antiquíssim. Més que malament, antiquíssim. Sí. Jo que si has dit senyora... Senyora. Bueno. Doña no. Però Doña... No. Recorda la franquita. Doña Carmen Polo de Franco. Bé, va, comencem. Comencem. Avui és dia 13. D'abril. D'abril, divendres. Si fóssim a Anglaterra no faríem programa. Ah, no. Divendres 13, ja sabeu. Sí, sí. Però no, estem aquí als països catalans. És curiós. Sí, oi? Des que va sortir el Finestres, del Viernes 13 no se n'ha parlat gaire més. No? No. No? No. És curiós, això, eh? Hi ha altres virus una miqueta més xungos. Sí. Però vull dir que no és allò de dir cada Viernes 13 un virus no sé què, no poseu els ordinadors en marxa. Ja està. Ara ja... No cal que sigui divendres 13, que t'envien un e-mail i ja, va, virus. Home, jo recordo l'època del DOS 4.0, 5.0, 6.0, que tothom... N'hi havia un que era el Miguel Ángel o Leonardo da Vinci, que aquell era horrible. Sí, sí, fins i tot es posava el virus al menjador de casa. Sí, sí. Et feia malbé la tele. Sí. Sí, bueno. Bé, com dèiem, avui és divendres 13 d'abril de l'any 2012, setmana 15 de l'any. Han transcorregut 104 dies del 2013 i, per tant, ens falten 200... 262? Sí, clar, 262, sí, sí, sí, per arribar al 2013. 2013, que no sé pas què passarà el 2013. No ho sé. A mi em caduca la llauna de Coca-Cola. No sé. El 2013... A mi em passa alguna cosa. Si he de fer alguna cosa... La llauna de tonyina, no? Em deu caducar el carnet de conduir. A mi no em caducar el 2013. Vés-lo renovar, eh? Vés-lo renovar. Sí, sobretot, eh? Sí, sí, sí. No, però ara ja no és multa, eh? Ah, no, perdó. Sí, és multa, però no et tens que tornar a examinar. Sí, exacte. Bé, el sol avui ha sortit quan eren les 7 i 15 minuts, és a dir, un quart de 8, i es pondrà d'aquí uns 26 minuts, és a dir, a dos quarts de 9. Mhm. I la Lluna, doncs, no tinc ni idea. No sé si ha sortit... Sí, deu haver sortit quan eren les 3, més o menys, 2.53, i s'ha posat quan era la 1 del migdia. Sí, senyor. Sí, més o menys. Anem per demà. Bé, demà el sol sortirà dos minuts abans que avui, a les 7 i 13 minuts, i es pondrà un minut més tard que avui. Sí, la Lluna, que sempre fa el que li passa pels nassos... Sí, sortirà com mitja... No, una hora i mitja... Bueno, és igual, sortirà a les 3.32 i es pondrà a les 2 del migdia, aproximadament. Exactament. I demà, justament demà, és Minban. Sí. No sé, sempre dic el mateix, no sé si la Minban és la dels àrabs o no. Tindrem que mirar-ho, no ho sé, jo tampoc ho recordo, tindrem que mirar-ho. Molt bé. Anem per els aniversaris. Avui fa anys, concretament 34, el Capi, el Carles Pujol. Sí, ja hem vist per la tele, com totes el felicitaven, el aplaudien, i he vist que la mare et va covar i tot això. Molt bé. En fa uns quants, no gaires més. 49, el senyor Gary Kasparov. O Kasparov. Això dels escacs deu cansar més que el futbol, no? Perquè aquest paio fa temps que es va retirar, no? Home, suposo que deu fer, com en diuen això, exhibicions d'aquestes que juguen contra 50 i de les 50 partides en guanyen... Home, clar, 50 partides en 49 anys, sí, però que menys els fan en peus i tal, no? Si a part li tens de donar el paio de la llotxa aquí, això deu ser... Sí, sí, sí. I una senyora que a mi m'encanta, me'n recorda la meva infantesa, la Matilde Conessa, que tu no saps qui és. No. El Miquel sí, que recordarà Matilde, Perico i Periquín. Mama, nene, pupano! Aquest de la Matilde conessa era la Matilde. Sí, sí. La Pedro Pablo Ayuso era el... Perico. I Matilde Vilarinho era el Periquín. Aleshores es portava molt que les dones fessin les veus dels nens. Sí, sí, sí. Era una sèrie d'aquestes que veieu ara a televisió, però feta per ràdio. Feta per ràdio. Ah, Era la història d'una família. Sí, exacte. I, entre altres coses, Matilde Conessa, també, per la gent que ja no pentina res, no pentina res, doncs recordarà una famosa sèrie d'aquestes, un reality show d'aquestes, de l'Ama Rosa. Ostres, i tant. També hi sortia, la Matilde Conessa, de ser una de les actrius radiofòniques més grans que hi ha hagut en aquest país. Sí, senyor. I mira que n'hi ha hagut de grans, eh? Sí, senyor, sí. Doncs 84 anys. Fa la matri de Coreça. Déu-n'hi-do. Efemèrides. Coses que van succeir tal dia com avui, 13 d'abril. Bé, el 13 d'abril de 1959, el papa Nicolás II va decretar que, a partir d'aquell moment, només els cardenals triarien el sant pare. Sí, abans es veu que el podia triar qualsevol. Sí. Anàvem pel carrer a dir, tots el papa... I l'altre diu, no, si jo no estic casat, tu ets el papa. Eren adopcions aquells sobre la marxa. Bé, l'any 1534, també n'ha plogut des d'aleshores, l'humanista anglès Thomas Moreau, que després va ser Sant, que és autor d'Utopia, Es va negar a firmar un acte que reconeixia el rei Enric VIII, el Vuitè, com a cap de l'església, i acceptar el divorci d'aquest rei de la seva dona, que era Catalina de Draguer. Això, doncs, li va costar el cap. Sí. Perquè li van tallar. Sí. Ah, barato. Un amic. Pim-pam. Sí, sí, sí. Jo no sé per què diuen que Sant Jordi és el patró dels anglesos. Hauria de ser Sant Tomàs, perquè Sant Tomàs mor i Sant Tomàs Beckett. Ah, sí. Dos Tomasos, els dos màrtirs per la corona. Sí, sí. Bé, doncs el 13 d'abril de 1970 es va produir aquell fet tan famós de Houston, tenemos un problema. Sí, sí. quan van intentar posar-se la Lluna els senyors de l'Apolo 13, el van tindre que suspendre perquè hi va haver-hi una explosió amb un tanc d'oxigen que va inhabilitar el mòdul de servei. Sí, des de Houston, precisament, es van dir, diu, mireu a veure si el tanque d'oxigen no funciona. Ja està, diu, Houston tenim un problema, el Tom Hanks, que anava allà, on l'anava aquella, va ser el que va dir això del problema. Sí. Vaig. Anem pel Sant Oral, és a dir, ja sabeu, gent que avui celebra que el seu nom aparegui al calendari. I avui ho fan els senyors que es diuen Hermenazil, que era un príncep hispànic de l'any 586, Sant Martí primer papa, ja sabeu que això vol dir que hi va haver un segon, i aquest va ser papa entre el 649-656. A més, de papa va ser màrtir, també, pobre. I Santa Agatònica, inventora dels gintònics, segurament. O patrona dels gintònics. Agatònica. Màrtir. Gintònics. Anem per demà. Bé, doncs demà serà Sant Tiburci, també va ser màrtir, amb aquest nom, no m'estranya. Sant Lambert, que era bisbe, i Santa Domnina. Domnina. Verge i màrtir. I màrtir. El Sant Lambert aquest deu ser immortal, no? Immortal. Sí, ho dic per el Cristòfer Lambert. Era bisbe, era bisbe. Bé, doncs ja està. Sí, fins aquí. El dia. El dia. Anem al temps. Les 8 i 10 minuts, les 12 i 10 minuts, si ens escolteu en dissabte. Ha anat corrents abans que m'hi diguis. Ja que li he tret la primera, ja no li trec més. Bé, les 8 i 10 minuts o les 12 i 10 minuts, si ens escolteu en dissabte, i en aquells moments a Sant Just està plovent. Encara plou? Una miqueta. Una miqueta. Plou una miqueta. Tenim el senyor Montes? No tenim el senyor Montes. Vale, perfecte. Ja et vaig anar buscant la vanguardia per veure què passa. Intentarem a veure si el senyor Montes... Vaig. Espera't, si no hi és el Montes, mirarem a veure si tenim el substituto. El substituto està aquí, dius? Ah, sí? On és? Està amagat. Està amagat. S'amaga de nosaltres. I si no, doncs trobarem la vanguardia. Sempre ressertem nosaltres quan vols. I tant, i tant, i tant, i tant. A veure... Demà té que fer bon dia. Demà, sí, ja ho deia el Serrat. Demà serà un bon dia. Planteja-t'ho així? No, és avui, eh? Avui serà un gran dia. T'ajudo, sí. Demà, que per cert no ho hem dit, demà és Santa República. Ah, sí, és veritat. 14 d'abril, el dia que aquí es va canviar la bandera i li van treure una banda vermella per posar-li una banda morada. Sí, sí. No sé per què. Va durar poc. Sí, no, però de totes maneres això va ser un els d'atac contra Catalunya. Ja saps que la bandera espanyola és mitja bandera catalana. Sí, sí. I aquests la van canviar. Sí, sí. I van posar el morado. I això que eren republicans. I això que eren republicans. Que vol dir que eren una mica progres. Sí. Però bueno, no sé. No, no, aquestes coses... Sempre ens han anat malament. Sí, jo no sé, perquè... Ara ens va bé, home. Ara ens va bé. Sí? Sí. Escolta'm, després de veure la votació i el Congrés ja veig que ens aniran millor encara. Bé, doncs, més que la diana és amb algun xàfec i vent del nord. Això avui. A Barcelona diuen que entre 11 i 18 graus. Madrid. lògicament, per qüestió de la situació econòmica, entre 7 i 15. A París, entre 6 i 16. Què m'importa? Bé, doncs això. Avui, clarianes amb un sàfrec. Demà, dissabte, clarianes al matí, amb més sol a la costa, o sigui, aquí, i algun roixet a la tarda, algun núvol. O sigui que demà, doncs això, farà bon dia. Demà passat, diumenge... diu neu al Pirineu, per damunt dels 1.200 metres, i al sud, algun xàfec. Ja. Espera que em tragui les ulleres, que és un aniversari. Però el de la neu al Pirineu, ara ja, abans de Setmana Santa... Sí, però ara ja. No, no, ja els hi va anar bé, no? Sí, sí, i tant, i tant. Dilluns. El dilluns farà sol. Però... ennublat, molt ennublat al vessant nord del Pirineu. Com que ja al Pirineu no hi haurà ningú més que els que hi viuen normalment i estan acostumats, ja no vindrà d'aquí. Dimarts, en canvi, un dia assolellat, temperatures diurnes en assenys, però, a més a més, el vent del nord serà més fluix, la sensació aquesta del fred del vent tampoc es notarà tant. I dimecres farà sol al sud i a la tarda s'ennublarà al nord o sigui, cap al Pirineu també, no?, amb algun ruixat. És a dir, que segons això, durant aquesta setmana, de dissabte a dimecres, pluges, bueno, aquí a la costa, a Sant Jús, no en tindrem, dilluns i dimarts, sol, dimecres una mica nubulat, i les temperatures, doncs, suposo que pujaran, si hi ha sol, pujaran les temperatures, no?, és el que... Ho queda allò. Els envasaments no vull ni veure'ls, perquè els envasaments catalans de la Conca de l'Ebre hi estan baixíssims. Sí. Val més no parlar-ne. No, deixem-ho costar. Sí. Bé, si en teniu prou amb aquesta predicció meteorològica, doncs bé, i si no, i si no, doncs... Aneu al senyor Google i... No, no, és igual, d'aquí una hora i mitja, d'una hora i quart, més o menys, Sortirà algú a TV3, que allà tenen mapes i mòduls i... I fan servir les isobares i les... I tot això, i us ho explicaran. No us ho explicaran millor que nosaltres, però queda més maco. I tant. Fa més bonic. I tant. Sí, sí. fa més professional, potser, i tot. Perquè diu paraules d'aquestes rares, que no en té ningú. Sí, exacte. Sí, sí, sí. A més, els encanta ensenyar fotografies. Sí. Surtout a l'estat d'ensenyar fotografies. Deixa't de fotografies, ja, i diguem, quins fa ara. Però no, els encanta. Sí, perquè cada cop el van allargant més, perquè van donar 10 minuts i ara dura, doncs, entre les imatges. El reportatge de no sé què... Sí, i això que no passa res. Sí, doncs, imagina't si... Clar. Algú està obrint i tancant la porta? Sí, el senyor substituto del Tiempo. S'estava amagant i ara ha vingut. Ja està, ja hem fet el temps, ja no cal que arribis. Sí, no cal que arribis, ja l'hem fet el temps. Continuem. Sí. Mira-te'l. Vols venir a escoltar, no ho ha fet bé, eh? Sí? Gràcies, maco. Au, vinga, doncs a les notícies. Vinga, Manuela! Vuit i setze. Les 12 i 16, si ens escolteu en dissabte. Això mateix. Doncs ara hem parlat a les notícies. I abans de les notícies, com sempre, hem de fer un regalet. Doncs mireu, a les Rambles de Barcelona hi ha de tot. Hi ha estàtules humanes, hi ha pintors, hi ha terrasses de bar, hi ha trilers, hi ha músics, hi ha carteristes... En fi, tota aquesta gent que fa les delícies d'avianants i turistes. Alguns d'ells... que estan allà a la Rambla, necessiten una licència per poder desenvolupar les seves tasques. Altres, com per exemple els trilers i els gastaristes, sembla ser que també tinguin licència, perquè no hi ha manera de treure'ls. Un d'aquests artistes amb licència, que es diu Albert Tarragó, i que es dedica a pintar retrats, ha posat aquest cartell en el seu espai licenciat, és a dir, l'espai que ell ha pagat. Diu, disculpeu les molèsties, la policia no em permet dibuixar cossos petits... ni puc fer retrats massa divertits. Què ha passat? Doncs que el senyor Tarragó va pagar la seva licència per fer retrats i, segons la Guàrdia Urbana, es dedica a fer caricatures. Ah! El dissabte passat el van amonestar verbalment, és a dir, li van ensenyar targeta groga, i el diumenge el van denunciar, targeta vermella. El motiu? Doncs sembla ser que un altre senyor caricaturista proper, al seu espai licenciat amb el senyor Tarragó, es va queixar i el va denunciar per intrusisme. Tarragó ha dit que la policia li va dir que no podia fer caricatures i havia de limitar-se als retrats. El retrat és com una fotografia, li van dir. Ell assegura que els seus són retrats, però simplificats, per fer-los més baratets, i dubta que la policia tingui coneixements per valorar la seva feina. Total, que el diumenge el van denunciar per exercir una feina diferent a la que li permet la seva licència i li van requisar tres obres com a prova del delicte. Sembla un acudit, oi? Doncs bé, és veritat. I mentrestant, carteristes i trilers a gaudir de la seva impunitat. És que el que realment és greu i fa per allar la seguretat ciutatana i pot allunyar el turisme de la zona és que un senyor faci caricatures o reclats. Bé, Doncs a la Guàrdia Urbana i, per extensió, a l'Ajuntament de Barcelona... Jo diria més. Tu diries més. Sí, el veí que el va denunciar... També dissenyar. Dius, a veure, com si no hi hagués feina per tots. Sí, són quatre, perquè a part ara amb la llicència l'han limitat moltíssim, perquè abans et trobas... Sí, no, no, clar, plenament. Hi ha unes places limitades... El que no paguen o... Correcte, però hi ha unes places limitades que si no compleixes uns requisits i fan un concurs es veu per posar els millors, que em sembla perfecte, Però, mira, tius... Amb la gent que hi ha, amb els turistes que hi ha, creus que et vindrà ara de què? Això vol dir que les caricatures... Que serien millors que les d'altres. Segurament. Però, en fi, A més, a més, aquest senyor sembla ser que està treballant fent retratista i caricaturista, també, al Japó, a Anglaterra... Sí, i posa't a fer un retrat. Jo no dibuixo gens bé, però per fer un retrat bé, que estarà tot el matí per fer-ne un. Per fer-ne un. Tindràs el pobre alemán allà o el pobre francès allà. Jo recordo fa temps que hi havia un allà a l'Arambra que tu li portaves la fotografia... Ara no ho sé, perquè fa temps que no passo, però l'última vegada farà un any i mig o dos, encara n'hi havia algun que tenia una foto allà i anava dibuixant. Bé, anem per les notícies, notícies que hem destacat dels diferents mitjans de comunicació. Ja pots començar, Miquel. Si jo et pregunto una cadena de televisió que la seva línia editorial sigui totalment independent, amb qui penses? L'Espanyola? Sí. Independent? Sí. Independent? Què entenem per independent? Ja comencem. Suposo que no està ni a la dreta ni a l'esquerra ni al centre, sinó que va contra tothom, a favor de tothom. Suposo que podríem parlar d'això. Sí, sí. Doncs ja t'ho dic jo. La televisió d'Hospitalet, que només surt un cartell que posa... O això, o la nou, que surt un quadradet a quadradet de colors i ja està. Sí, sí, sí. Bueno, pues no. O mundiactivo, no sé què, que també que surt. Sí, i mundo interactivo. Que et comencen a explicar coses i dius, vale, i això quan? Quan? Porta'm més d'un any, amb això. Sí, sí. Segons el senyor Julián Martín Navarro, que és l'alcalde de Montbeltran, que és un poble de la província d'Àvila... Sí, la seva. Sí, la seva. No, diu que la cadena més independent és InterEconomia. Ah, sí, home, sí. Els catalans... La cosa que no ve per aquí, el titular de la notícia era InterEconomia tendrà una calle en un pueblo de Hàbila. Em sembla molt bé, sí. I el motiu que dona l'alcalde per donar-li, diu que ha argumentat el seu homenatge a la cadena televisiva, entre altres, per la independència en la seva línia editorial. Sí, i en lloc de plaques, que posi carrer d'intercronomia, posaran monitors de televisió. Evidentment, la cadena de televisió ha estat encantada i ha acceptat la proposta que un carrer... Aquests són els que van obrir un compte corrent perquè li donessin diners. Deuen haver aconseguit els diners. Suposo. Diu que... que, evidentment, el senyor Julio Ariza, que és el president de la cadena, doncs que ho accepta, i que, a més a més, el presentador del Gato a l'Agua, l'Antonio Jiménez, va assegurar que el poble té un castell molt maco. Sí, no, aquest sí que és independent, i que... Bueno... Diu que... I n'hi ha un que surt allà, amb aquest del Gato a l'Agua, que li falta un ull? No sé qui li ha patit l'ull, aquest... que també és independent. Bueno, res, que estan molt contents i, bueno, dintre del programa, el dia que es va parlar del tema, van fer broma que potser eren d'Izquierda Unida els que havien proposat el nom del seu carrer. Bueno, doncs ja està. Quin és equip de futbol, aquest? No ho sé. No, perquè, clar, el punto pelota, no ho veus? Poden parlar de l'equip de futbol del... com es diu? El poble. El poble es diu Mont Beltran. Mont Belpratense. Sí, potser sí, potser sí. Mont Belpratense Futbol Club. Molt bé, doncs mira, els senyors del Regne Unit, de la Gran Bretanya, ha estat treballant en noves mesures perquè la policia sufoqui futures protestes, com per exemple la que va tenir lloc a l'estiu del 2011, a Londres. I entre aquestes mesures hi ha projectils amb irritants químics que serien disparats amb noves armes fabricades per llançar aquest tipus de projectils. Aquest projectil irritant, que es diu DIP, és a dir, Discriminating Irritant Projectile, es troba en fase de desenvolupament i el Ministeri de l'Interior Britànic vol que sigui el substitut de les famoses bales de goma que fan mal. Això ja ho hem comprovat. Pel que sembla, els disturbis a la capital britànica l'any passat van servir perquè es posés a peu l'accelerador en relació amb aquesta tecnologia per al control dels disturbis. A més a més d'aquests projectils, els serveis de seguretat britànics preparen més armes. Per exemple, una arma fètida que seria disparada igual que les bales de goma. L'olor seria tan pestilent que les persones afectades haurien de canviar-se de roba perquè no podrien suportar la pudor i la gent no podria remandre al seu costat a causa de la fort pestilència. Així mateix, també segons el diari The Guardian, s'estaria parlant d'utilitzar ratx de calor i armes de so d'ultrasons a les manifestacions. Para que te quedes suerdo. Eh? Sí. Com les pilotes de goma han vist que són perilloses, doncs mira, au, pudor. La pudor fins a un cert punt encara, però els ultrasons aquests i el calor ja em diràs. Ves a saber. Home, jo el calor, vist l'altre dia el que va passar a Barcelona, que els nanos aquests anaven amb la cara tapada i sense res més. I fent foc perquè tenien fred. Tenien freds i posen calor. Sí, res. Marc jo porto una menys interessant que la vostra però m'ha semblat curiós no sé si tots ho sabreu que el passat mes de febrer una companyia de telefonia no diré noms dos d'elles si està disposada a pagar, sí, direm el nom va decidir que ja no subvencionaria els terminals de telefonia la tercera va decidir que no subvencionaria els terminals els nous i els vells correcte Doncs ara ha decidit canviar d'opinió, veient que ha perdut 120.000 clients en el mes de març. El doble que el mes de febrer. Que se n'han anat tots els que... Que se n'han anat tots a l'altra companyia. A l'altra companyia que sí. Per intentar rebatre i guanyar clients a la tercera companyia que ho mantenia, donarà fins a 200 euros de descompte, que podrà l'usuari de l'altra companyia... O sigui, que si tu compres un mòbil que val 150 euros, et donen 50 euros el mòbil. No, no. No, no. Pots escollir o terminal perquè et donin el terminal i pagar la diferència, o un descompte en factura que pot arribar fins al 50% durant un any. Ah. Segons el consum que tinguis, el terminal que vulguis... Totes aquestes històries. Dius, però a veure, en época de crisi... Què vols que faci la gent? Si en una companyia li regalen alguna cosa, jo tinc companys que esperen a fer el període de permanència, 18 mesos, i anaven canviant. I ara quina companyia tens? I amb el tema que pots mantenir el número, anaven canviant d'un a l'altre. I punt. Es veu que ara s'han donat compte que han perdut Sí, no, no, no. El director de marketing d'aquestes dues companyies no sé si estarà a la rama fent retrats. No és una llei de la Unió Europea? No, perquè la tercera companyia ho segueix fent i es veu que ha augmentat i manté la quota. A més a més ha decidit que no és lògic que un client fidel no tingui els mateixos... i per tant els vells també els canvien si tu tens un telèfon i el vols canviar tens l'opció de modificar-lo i canviar-lo jo faria que ho vinc dient, tindré que trucar a la meva operadora de DCL per veure si em fan alguna rebaixa i tothom en època de crisi està fent això la teva operadora de DCL en aquests moments crec que ja té a tots ha posat 10 megas sí O 6 o 10 megas. I em diran que pago més del que vaig contractar. Perdona, en el seu moment jo vaig contractar 6 megas, però a Viladecans no arribava, me'n vam donar 3. Sí, però ara ja tens el 6 perquè hi ha una directiva de la Unió Europea que 3 megas ha de ser servei dintre de l'abonament telefònic. Ah, mira. Per 3 meves no et poden cobrar. Solució. Doncs hi posem a tothom 6 o 10 meves i dir, no, no, clar, és que estem temis. I si dius, home, jo voldria tornar els 3. Oh, és que clar, no pot ser. Ja no pot ser. Tindré que canviar-me d'operadora. També. Tens més notícies, no? Sí, sí, sí. Bé, doncs jo en tinc un altre, també d'un poble. Un altre poble. Sí, del poble de La Toba, que té l'esfereïdora... La Toba Tense Futbol Club. Sí, correcte. L'esfereïdora... Està en quarta regional, em sembla. 117 habitants. 117. Sí. I el senyor alcalde, que en aquest cas és d'Izquierda Unida, ha tret una sèrie de normes... que no són tan normes, o si són normes però no tan lleis o sancions, per posar sancions, sinó que és una mica una norma de conducta entre les que altres coses diuen no parlar amb la boca plena, tornar els objectes perduts, no mossegar-se les ungles, ni posar-se el nas a les orelles, no explotar els grans o tocar-se les ferides en presència d'uns altres... Com aquestes, n'hi ha 42 més, que són disposicions addicionals que s'han afegit a l'ordenança municipal de la Toba. No es tenen que complir amb qualsevol altra llei, com la de baixar les escombraries després de les 9 de la nit. però diu que és un pla de promoció dels hàbits de cortesia i valors i habilitats socials. Que, a més a més, només s'aplicaran els menors d'edat i sempre i quan ells vulguin. Ja estan rebent els menors. El senyor Julián Atienza, que és l'alcalde aquest d'Esquerra Unida, és el promotor i explica que si un menor fa alguna d'aquestes faltes, com trencar una... Perdó, si un menor el que fa és destrossar una paperera o trencar una farola o un banc, pot optar a pagar multa com a qualsevol altre, o fer un examen tipus test amb les 42 disposicions adicionals aquestes que té. I sembla ser que si les encerta, ja està. Se li conmuta la multa. Diu que l'alcalde, amb un eslògan per promocionar això, diu que lo municipal es de todos y todos tenemos que cuidarlo. Molt bé, sí, senyor. Tu... Segurament te'n recordaràs, Miquel, del que li deien los puntos, no? Sí. Et casaves, donaven uns punts, punts... Tenies un fill que donaven uns punts... Després van treure els punts, però van donar premis de la natalitat... Tot això perquè això ho van fer en molts països. A Itàlga i a Alemanya, a l'època del fascisme i el nazisme també ho van fer, a Quim Franco ho va fer... després van treure els punts i no sé què, però van donar premis a la natalitat. Doncs resulta ser que el Parlament de Kiev, el grup popular, que no sé si depèn també del Mariano Rajoy o no, però ojo al dato, perquè el grup popular del Parlament de Kiev ha presentat una iniciativa per solucionar el problema de la baixa natalitat que hi ha al país. La poca fertilitat, diuen, i que fa que cada vegada hi hagi menys ucranians. Quines són aquestes iniciatives? Donar un premi de natalitat? Doncs no, senyor. Primera cosa, retallar l'entrada als drets de l'avortament. Segona, multa a les parelles que no tinguin fills. Carai. Concretament, una parella que porti 25 anys casats i no hagi tingut fills... Ja fa tard. Doncs... El 6% del mensual del salari de l'home li trauran com a impost. Per tota la vida, ja. Per tota la vida, fins que no tinguin un fill. I si té algun problema que no... Ah, d'això no diuen res. Però, dintre d'aquesta proposta del Partit Popular ucranià, el més sorprenent és que es vol prohibir la postura del missionero, a les relacions sexuals. Perquè diuen que aquesta postura no facilita la fecundació. Diu, segons una de les diputades, defensora d'aquesta llei, que es diu Natàlia Korleskaya, els experts han demostrat que la postura clàssica, que es coneix popularment com la del missionero, és ineficaç per la fecundació. I, per tant, recomana la postura del gosset. Ah, ah. I llavors que hi ha un inspector que passa per casa, miri, avui em toca, que vindrà a mirar si ho faig. Vingui a veure com ho faig. Clar, si això ho presenta el Parlament del Partit Popular al Parlament de Kiev, però s'ha de tenir en compte que hi ha països, com per exemple alguns estats nord-americans, que estan prohibides algunes pràctiques sexuals, no diguem quals, perquè... Tampoc, ara ensenyarem. No, no cal que parlem del Kama Sutra. Però, precisament, la postura aquesta que volen prohibir a Kiev sempre ha sigut la més recomanada per les bienpensantes, que es diu, la clàssica, no? Per això es diu el missionero. Per això es diu el missionero, sí, clar. que es dediquen els parlamentaris. Això és el Partit Popular. D'aquí a poc ja veurem una directiva del senyor Ruís Gallardón. Sí, està pesat aquest home. Sí, prohibint alguna cosa. Ja ha començat per l'any de l'abortament i ja veurem com acabarà. Això ja em passo. Sí, no, ja... Jo ja he complert. A mi no em poden multar. Jo també. La Bíblia diu crecer i multiplicar, jo em vaig a multiplicar ja. Sí, jo també. Ja està. Tu no, tu el tindràs malament, eh, Marc? A tu et multaran, eh? Et multaran, eh? Perquè no tens fills. Pues no tinc parella. Si no tinc parella no estic casat. I si no estic casat no puc tenir fills. Bueno, bueno, pues mira, escolta. Tens que posar-hi remei, eh? Sí, sí. Bé, tens més notícies, Marc? Tinc més notícies. Sempre hem cregut tots, o jo almenys, o gran part, que la cervesa tenia propietats negatives pel raonament i per l'habilitat mental. No ho sé. Jo recordo un eslògan d'una cervesa italiana, que encara l'utilitza, per cert, que diu, el que beu cervesa viu cent anys. Però això no té res a veure amb ser més intel·ligent o tenir més poder de... Perdona, si beu cervesa per viure 100 anys és més intel·ligent que el no que beu cervesa. Bé, ho deixem. Segons un estudi d'Illinois, als Estats Units... Ah, sí, això hauria de ser dels Estats Units. Amb un parell de cerveses, un home és creativament més intel·ligent. Amb un parell. Amb una tassa d'alcohol. Amb una dotzena ja se sale. Einstein nada. Nada. Es veu que amb una tassa d'alcohol en sang del 0,07... Que és aquella que et promulten si condueixes. Sí, si condueixes la palma en tres punts mínims. Sí, sí. Vam fer un estudi que els homes tenien menys memòria I per tant són més intel·ligents, perquè l'home que té memòria... Sí, la lia. A l'hora de fer proves que necessitàvem de la seva capacitat de memòria eren més dolents, però a l'hora de... Total, per el que hi ha per recordar. Eren més hàbils a l'hora de resoldre problemes de creativitat. Home, i tant. Llavors, no t'hi sé. Abans d'anar a fer un examen, Un parell de birres, pim-pam. Vols més creativitat que arribar a borratxo a casa i encertar amb la clau? Sí, sí, bueno, trobar casa teva ja és un punt. Ja està, ja és un punt. Sí, és com aquell que anava cridant al fanal. Diu, ei, què passa? Diu, no sé, però allà dalt, que li estic dient que m'obrin i hi ha algú perquè hi ha llum, eh? Molt bé, doncs, què fem? Ens anem a Madrid o tenim més notícies? Jo tinc més notícies, però tinc una per Madrid, pel Mariano. Ah, bé, doncs, aleshores ens esperem que contactem amb el Mariano. A mi m'està posant nerviós el Carlitos. Estàs treballant massa, nano. Està preparant cosa sèria. Ostres, cerveses. És per veure si la mena es desperta i el programa surt millor, la creativitat. Molt bé, doncs ens anem a Madrid. Va, vinga. Som-hi. Ni més dimensys que les 18 i 37. Les 12 i 37, si ens escolteu, amb dissabte. I com dèiem, doncs anarem a Madrid a veure si podem parlar amb el senyor Mariano González. Sí. A veure. A veure. És possible parlar amb el senyor Mariano González? Don Mariano. Buena nit. Buena nit. ¿Qué tal? Muy bien. Sí. ¿Y vosotros? Me alegro mucho. Bien. Oye una cosa. Dime. Yo cada vez que veo nombres de los pueblos de Madrid es que alucino. Yo no me acuerdo de los que hace unas semanas sacamos. Vacía Madrid era uno de ellos. Rivas Vacía Madrid. Rivas Vacía Madrid. Pero es que ahora me he encontrado con dos que también déjalos ir. Uno es Navas del Rey que no sé qué son las navas del rey sí. ¿Qué son las navas? No lo sé. ¿Qué son las navas? No, yo pensaba que debía ser alguna cosa muy castellana. No, no, no. Además que tampoco nunca me he sentido curiosidad por saber lo que eran las navas. Son estos topónimos de pueblos que muchas veces... Sería curioso estudiar el origen, ¿no? Sí, pero bueno, el que ya me ha llegado al alma es Navalcarnero. Sí, Navalcarnero. Navalcarnero. Que el equipo de fútbol debe ser el navalcarnerense Asociación Deportiva. No sé si es así, pero desde luego hay un equipo de fútbol que es el navalcarnero. Navalcarnero. El origen del nombre del pueblo, la verdad es que no sé de dónde viene. Pero en los topónimos viene realmente lo que pasaba. Navalcarnero. Viene de carnero, lógicamente. Hay que ver dónde viene lo de la nava. Bueno, pues quizás como debe estar cerca de Navas del Rey, Pues debe ser algo de las navas del rey. Y estas son las navas del carnero. No sé. No sé exactamente cuáles son las... las navas del carnero. Es que no sé lo que es una nava. Yo tampoco. Realmente. Pero debe ser la parte que aguanta la parte masculina del... ¿Navas del rey? ¿Nava el carnero? ¿Navas del carnero? Pues sí, igual sí. Traído así, te lo he dicho así, desde luego tiene cierta lógica, ¿no? Pues es que todo esto viene al cuento de una noticia... que la Guardia Civil del puesto principal de Navalcarnero, pues el otro día detuvo a dos personas, cuando se daban a una fuga, a un camión que habían robado en Navas del Rey. A ver de ser que, bueno, pues los agentes estaban escuchando la central operativa de servicios y oyeron un comunicado en el que se alertaba la comisión de un robo perpetrado en Navas del Rey Diciendo que el autor o autores de este robo y han logrado sustraer un camión que pertenecía ni más ni menos que al ayuntamiento. Al ayuntamiento de Navas del Rey. Al ayuntamiento de Navas del Rey, efectivamente. Pues estos guardias civiles vieron el camión, hicieron uso de las señales luminosas y acústicas, pero los ocupantes del vehículo siguieron su camino... Empezó a intentar escaparse, intentó echar fuera de la carretera al vehículo de la Guardia Civil embistiéndole, pero a la altura del punto kilométrico 16 de la M501, que claro, que tenéis 501 carreteras en Madrid, Bueno, bueno, bueno. Porque si esta es la M501, no sé si será la última, pero, oye, 501... No, no, no, no. Debe haber alguna más por ahí, porque yo creo que alguna 600 y pico. 600 y pico, ¿no? Claro, claro. Sí, sí, sí. O sea, que alguna posterior sí que hay. Pues, llegando al kilómetro 16 de la 501, cometieron el gran error de abandonar el vehículo y empezar a huir a pie y dejaron el camión contra un guardarraíl, ¿no? Bien, los policías siguieron persiguiéndole por el terreno y al final pues consiguieron coger al conductor. El conductor corría menos que el ocupante del vehículo y el ocupante del vehículo pues no sé si lo han detenido o no. Pero entonces avisaron al alcalde presidente de la villa de Navas del Rey el cual vino a ver y dijo sí, sí, este es el camión, el camión que nos han robado y lo que hay dentro del camión también nos lo han robado. Curiosamente, y esto pasa en Madrid, aquí en Cataluña, pues no sé, como siempre le echamos la culpa a los demás, resulta que los dos detenidos eran españoles, con antecedentes por hechos similares, o sea, se dedicaban a robar camiones de los ayuntamientos, con toda la impuridad del mundo, y claro, ¿qué le han imputado? Pues le han imputado el delito de robo de vehículo, delito de ir en contra de la seguridad del tráfico, atentado contra los agentes de la autoridad y robo con fuerza. Lo del robo con fuerza es lo que más me ha sorprendido. Supongo que debieron forzar las puertas del camión. Las cerraduras. Las cerraduras del camión para entrar. Le hicieron el puente, vamos. Claro, claro, le hicieron el puente. Lo iban empujando por la carretera. También que se necesita fuerza. Sí, con mucha fuerza. Sí. La noticia es curiosa, pero ya te digo, a mí, como claro... Lo que te ha llamado la atención ha sido los nombres. Lo de Navalcarnero. Navalcarnero, sí. Ah, mira, mira. Hola, señor Armán. Hola, señor. Hola, ¿qué tal? Mariana. Conozco, conozco. ¿Conoces Navalcarnero? Sí, conozco. ¿Y Navas del Rey? Navas del Rey no, pero en Navalcarnero sí porque tengo familia allí. Ah, tienes familia en Navalcarnero. Y además hay un asador. Ah. Hay un asador increíble que se llama... Claro, si es un carnero, lógicamente, tienen un asador. No me acuerdo. Es un antiguo convento de monjas, una cosa así. Ah. Sí, sí. Ya ves, ya sabemos algo más. Sabemos, por lo menos, que hay un asador y eso... Pero está muy cerca de Madrid. Sí, sí, no, por eso. Esto, Mariano, a ti te puede interesar saber que hay un buen asador, que antes era un convento de monjas, en Navalcarnero. Pruébalo. Nos dices el qué y nosotros... Yo estoy hablando, cuando estuve en este asador... Esto hace... No, por eso... Buf, buf. No, por eso le digo que vaya ahora Mariano, que vaya ahora Mariano, compruebe si desde buf hasta ahora, pues ha mantenido esa calidad y entonces estamos dispuestos a coger el ave e ir a tomar un buen asado en Naval Carnero. En Naval Carnero. Sí, sí, bien. Haremos el testeo. Exactamente, exactamente. Oye, ¿qué me cuentas de Doña Espe? Uf. Depende de lo que quieras oír. No sé, que yo leí el otro día que quiere devolverle al Estado algunas competencias. Sí, sobre todo las que le están costando dinero. Efectivamente. Es lo lógico, ¿no? Si algo te cuesta dinero, ¿para qué lo quieres? O sea, más dinero del que el rendimiento puede sacarle. O si otro lo puede pagar mejor que tú. Pero fíjate tú... Y el servicio te lo va a hacer igual. Que normalmente, por regla general, cuando Doña Espe dice algo aquí, pues los políticos de aquí se estiran de los cabellos y dicen, ¿cómo puede decir esto esta señora? No sé qué... Como, por ejemplo, no sé, en cierta ocasión que dijo... No sé, que algo que se tenía que celebrar en Barcelona, algo que tenía que venir a Barcelona. Ah, sí, hombre, sí, ya me acuerdo. La compra de Endesa por parte de Gas Natural. Dice, hombre, no podemos permitir que una empresa extranjera... Sí, sí, sí. Pero bueno, en esta ocasión, cuando doña Espia ha dicho que ella cree que habría que devolver algunas competencias como sanidad y educación al... Al Estado, al aparato del Estado. Fíjate tú que los políticos catalanes en su mayoría estaban de acuerdo. Hombre, es que... Estaban de acuerdo en el hecho de que Madrid y otras comunidades anulen ya de una vez este café para todos. Sí, no, sí, es que una de las partes de la orgía que los políticos han vivido en los últimos años es intentar ser todos absolutamente iguales cuando ni los seres humanos... Uno a uno somos iguales. No, claro, y en la diferencia está el gusto. Entonces, la equiparación, llega un momento que la equiparación, nos equiparamos en la tontería, en la memez y en el gasto insoportable e inaguantable, que es lo que han hecho los políticos. Claro, porque es que, a ver, Madrid podrían poner, en vez de Comunidad de Madrid, Madrid-Distrito Federal, como México. Por ejemplo. Me quedaría muy bonito el nombre. Casi me gusta más. Yo creo que no lo han pensado, si no lo estaría puesto. Y luego quitar la bandera esta que es de una casa de cervezas. Porque, a ver, es que realmente... Cinco estrellas, ¿no? Cinco estrellas. Había que poner una bandera. Sí, claro. Y el patrocinador... Pues ya sabemos cuál puede ser, ¿no? Nos lo ponen fácil. Es que, vamos a ver, eso pasa como en todas partes, ¿no? Cuando hay dinero para todo, pues perdemos el tiempo y nos lo gastamos en las cosas más peregrinas, como hizo la Comunidad de Madrid, pergreñando la historia de una bandera que no había existido nunca, pero bueno, la ponemos colorada, estrellitas, bueno, no sé, pues vale, pues muy bien, por lo que queráis. Ojo, que no es la única bandera que no había existido nunca, ¿eh? Bueno, bueno, sí, no, hay más. Pero en este caso por Doña Espe y todo lo que representa, ¿no? Esperanza Aguirre y todo lo que representa. Entonces, pues como todo, me parece muy bien. Todo es fantástico mientras todo es mantenible, sostenible... Claro, claro. Y no te cuesta más de lo que puedes pagar. ¿Qué es lo que pasa? Que el tema de la banderita y el tema de las comunidades y del tema del... Café para todos y de todos el mismo tipo de pan y de todo igual, pues al final conlleva una creación de unas megaestructuras, de unos aparatos administrativos, funcionariales, políticos y de todo tipo que son imposibles de tener. Son imposibles de mantener, lo que pasa es que los políticos quieren mantenerlos. Viven de eso y para eso. Por favor, yo no sé, entre parlamentos regionales o autonómicos, ayuntamientos, diputaciones, consejos comarcales, y ya no te digo nada del Parlamento Europeo, o sea, yo creo que más de la mitad de la población española se dedica al dolce farmiente. Es decir, la política. Y hay otra cuarta parte, si la mitad son políticos, otra cuarta parte de funcionarios, y el resto son a ver los que pueden pillar algo. Estamos trabajando todos los días, bueno, algunos, otros ya no. Y a esto hay que sumarle los amiguetes y los ambientes. No, no, pero hay unas personas que son imprescindibles... Que son los técnicos, asesor técnico en determinar si la competencia es del gobierno central, es del gobierno autonómico, es del Parlamento Europeo, es del Consejo Comarcal o de quién es. Pero lo del Consejo Comarcal, ¿qué caray representa? Es algo que no he entendido nunca. Hombre, a ver... Ni tú ni el que lo creo. A ver, yo te lo podría explicar. No, pero... Hay una explicación sencilla que no sirve para nada. Vale. A esta conclusión ya había llegado yo. Y luego hay una explicación política que son temas de competencias, son temas de a ver quién colocamos y dónde... Y a ver qué función creamos para colocar... Oye, que tengo un primo que no hace nada. Quizás que creemos un consejo comarcal. Vale, vale. Sí. Es como, por ejemplo, ¿de qué sirve la diputación? Bueno, no sé. Exactamente no sé. Para cobrar las multas. Para cobrar las multas. Hombre, hace muchos años, cuando no había entes autonómicos y administraciones autonómicas, pues a lo mejor tenían una utilidad un poquito más amplia. Ahora mismo se están solapando unas administraciones con otras y al final resulta que cuando una administración toma un campo en el cual puede tomar decisiones, la administración que los cede no desaparece. No, se queda. Simplemente queda como aletargada. Es como los virus estos que quedan congelados en el hielo en el Ártico. Claro, pero ¿por qué se quedan? No vaya a ser. que a doña Esperanza se le ocurra decir vamos a devolver las competencias. Porque claro, tú imagínate que ahora tuvieran que reconstruir todos aquellos ministerios y entidades que se deberían haber eliminado con motivo del traspaso a la... Claro, sería brutal. Solución, se mantienen allí aletargados... El problema es que todos los que están allí dentro siguen cobrando, aunque las funciones que realizan no sepan cuáles son. Hombre, perdona. Ya has visto lo que ha dicho don Tutocayo, ¿no? Sí. Que los funcionarios, menos cafelito y menos leer el periódico y además trabajar. Hombre, todo eso tendría sentido... Si eso se lo aplicara a sí mismo, quiero decir, en el partido político, sin ir más lejos, no voy más lejos que al propio partido político suyo, el PP, y por haber abierto en la boca en esta ocasión. Es decir, ¿cómo puede decir eso cuando a los funcionarios de carrera, por ejemplo, del Congreso, los está arrinconando para meter asesores técnicos de estos aúlicos de los grupos parlamentarios que cobran el doble, cuando menos, que el funcionario que realiza la misma función. Pero es que el funcionario no pierde su sueldo. Ya, pero entonces vamos a utilizarle. Efectivamente, vamos a utilizar al funcionario y a todos estos asesores que meten de gorra en cualquier organismo público... que al final no dejan de ser miembros de los partidos, etc., etc., que quedan descolocados en puestos. Oye, pues te habíamos prometido, pero no te podemos dar, pero bueno, por lo menos te colocamos aquí, que algo te llevarás. Pues cuando empiecen a adelgazar todo ese tipo de administración, todo ese tipo de prebendas, cuando empiecen de dejar de realizar ese tipo de favoritismos para sí mismos, nos podrán pedir sacrificios a los demás. Pero es que es imposible. ¿Qué es lo que hace Esperanza? Bueno, pues muy bien. Esperanza Aguirre. Tú eres un eutópico. Yo no sé. A tu edad deberías haber madurado ya. A tu edad no deberías creer unos pajaritos preñados. Claro, a mí algún día me van a dar una antorcha y voy a prender fuego. Es el camino inverso. Cuidado que esto con la reforma del Código Penal puede ser considerado delito. Sí, sí, cierto. Es verdad. Es verdad, que ahora es peligrosísimo, vamos. Sí, sí, sí. Bueno, a ver, hablaban de internet y... Redes sociales. Redes sociales. Yo no sé si nosotros somos una red social. Yo creo que es una red asocial. O sea, que tranquilo, puedes decir lo que quieras. No, si de hecho siempre lo digo. No me corto un pelo. No te cortas el pelo. Oye, pues ya va siendo hora, ¿eh? Sí, no, no, es verdad que tengo ya alguna greñita por aquí que sí se lo merecería. No, pero volviendo a lo de Esperanza Aguirre, hombre, hay que... Cierta lógica tiene lo que dice. Sí, sí, sí. Ahora lo que habría que ver es qué tipo de aplicación hay. Bueno, ya veremos. Ya veremos. No tengo muy claro cómo terminará toda esta historia, si terminará nada más que en un... Lo que no sabe Doña Espe, o no ha contado Doña Espe, que claro, si le quitan, por ejemplo, Sanidad y Educación, también le van a quitar el momio que recibe por Sanidad y Educación. Claro, claro. Ella dirá, yo no, las competencias no las quiero, pero la pasta es la pasta. Hombre, como todo lo que hay que ir a ver es la... de alguna forma el rendimiento del dinero público que mejor se pueda dar. Es decir, si se lo va a dar una administración municipal, que lo dé. Si es autonómica, que la dé. Si es una diputación la que mejor puede llevar a cabo una función, que la haga. Y si es el Estado, pues que la haga el Estado. Hay que ir un poco al uso efectivo del dinero que ya casi no tenemos. Ese es el problema. Bueno, también es lo que nos dicen, por otro lado. Cuidado, porque yo no he podido hacer... No, no, no. Ese es el problema, que dicen que no hay dinero. Efectivamente. Yo lo único que creo... ¿Os acordáis de la película aquella independiente? Sí. Aquella que nos invadía una raza alienígena y tal, que se dedicaban a explotar hasta la extenuación los recursos naturales de los planetas que invadían. Pues eso es lo que estamos viviendo nosotros ahora. Nos ha invadido... Un alienígena. Un alien económico que se llama Mercados, que lo único que pretende es quitarnos todos nuestros derechos adquiridos después de muchos milenios de trabajos, de esfuerzos, de sacrificios y de pérdidas, todos nuestros derechos sociales, todos nuestros derechos económicos, dejarnos, si es posible, como los chinos, hace 20 años. Es decir, trabajando por un yuan... que se llamaban yuanes, aquella moneda que tenía, la moneda que tuviera, trabajando por un yuan sin comida, sin nada, 12 horas diarias, o 14 horas diarias, o 24 horas diarias. Y a partir de ahí volver otra vez a crear la misma movida para llevarnos aquí. ¿Qué es lo que les está pasando a los chinos ahora? Todos quieren coche, todos quieren una televisor... Entonces, claro, tendrán que subir sueldos, ya no costará un dólar al día el... El que se tire un pobre chino en una máquina de montaje 12 horas o 14 horas ya empezará a costar 2 dólares, 3 dólares, 4 dólares, 5 dólares y dentro de 20 años estarán como nosotros. Pues sí. Y tendrán que dejar todo aquello otra vez como un solar para que los grupos económicos que sean al final los que están moviendo todo este cotarro de alguna forma que no se me escapa pero que a veces están tan sofisticadas que es difícil de explicar... ¿Para qué? Para ir esquilmando territorios, para ir, por otro lado, aprovechando hasta la estimación otros territorios y para ir dejando en barbecho otros, que es lo que nos va a pasar a nosotros. Mariano for president. Mariano, me has dejado alucinado Mariano for president Bueno, bueno, bueno No, por president no, porque estaría cabreado permanentemente Yo quiero vivir y ser feliz Pero estaríamos todos colocados Bueno Depende de lo que fuméis Mariano Te tendemos a despedir Yo lo único que te deseo Es que mañana A esta hora Más o menos estés muy, muy, muy rabioso. ¿Muy rabioso? Sí. Bueno, me tomaré mi medicación. Sí, dale. Luego ya el domingo puedes estar más tranquilo. Luego nos lo tenemos nosotros a las 10. Exacto. Muy bien, muy bien. A ver si hay suerte y en vez de rabioso estoy relajado. Bueno. Se depende de lo que te fumes. Hasta la semana que viene. Hasta la semana que viene. Adéu. Adéu. La desbernada. Passa 8 i 58. Les 12 i 58, si ens escolteu en dissabte. I amb 8 minuts de retard, doncs, anem a veure si podem contactar amb el doctor Baram, jo, que li donarem temps fins a un quart de nou. Què dius? Es tornarà boig. Ah, sí, sí, li regalarem, sí, bueno, depèn del que corri, però li podem regalar dos minuts, inclús fins a un quart de nou. Per dir el que vulgui, digues. És fàcil. Ah, tu li volies dir alguna cosa al Mariano? Sí, però bueno, t'he fet així, però és igual. No, és que ara és quan li he pensat. Digue-li al Baràmbio. El Mariano segur que ens està escoltant. Aquest demà dissabte, al Corcon, hi ha una concentració de cotxes de gamma alta. Ah, sí? Sí, si vols veure 10 milions d'euros en cotxes, amb uns 50-60 cotxes, hi has d'anar. Ah, doncs ja ho saps, Mariano. M'agafa que no tinc suelto. No tinc suelto. Tienes que ir al Corcón. Al Corcón. A un centro comercial que se llama... Al Corcón, no sé, a las afueras de Madrid. Sí, no, ya. Tenen un tren que hi va. Tres aguas. Tres aguas. El Corconero. Sí, sí. El Corconero Futbol Club. A part de la concentració d'aquesta de cotxes, hi haurà sortejos de... Sortejaran dos bonos per conduir un Ferrari. Ah, està bé. Durant mitja hora. Home, doctor Barami, bona nit. Hola, Barami. Vols conduir un Ferrari? M'anem? Vols conduir un Ferrari? Ja, ja li conduré. Ah, ja li has conduït. Tu com aquell de perfume de mujer, no? Bueno, la calle conduïa Cegas, jo conduïa Tigas. Ah, bueno. Si podies anar al corcón... És a dir, un 308 GT. Un GT? Un 308 GT. Amb molta GT. Mucha GT, sí. És un Ferrari que sí que hi portes. El vaig portar a dur un temps. Fa uns dies d'això, eh? De quin color era? Vermell. Ostres, vulgar, vulgar. I només pot ser vermell, groc o negre? Sí, jo teníem conegut. No, no, no. Blaus, blau-marí, blanc, blanc. El Ferrari 424, eh? Ara, no, no, té raó, té raó el... Tu compres un Ferrari a Ferrari, el color original és groc, negre o vermell. però si el paguis tu el vols d'un altre color l'has de pagar però els colors originals de Ferrari són negre, groc i vermell sí, vaig portar un altre 308 hi ha el clàssic 308 aquest el que té aquest que tothom feu les fotos però hi havia un altre 308 que era un 2 més 2 que era groc i un 400 que era negre Així són els colors de ferrerí. Vermell, negre, negre... El pronibís de blau. Sí, sí, sí. I de tronja, segur. Sí, sí. Un ferrarieto pots pintar el color que vulguis. Si tens pasta per... Si tens pasta per comprar-lo, qualsevol la prohibeix. I hem degradat. Almenys ferrari és molt bé la preu, eh? Ara estan baratets per el que són els ferraris. El problema és mantenir-lo, però pots comprar un... Home, si tens el caràcter i te'l mires tampoc costa tant. No, tampoc costa tant. Però el Ferrari és un cotxe molt noble de conduir. Coneixia un que es va comprar un Porsche i l'agafava una vegada al mes. Home, jo francament, Ferrari, Porsche, Ferrari tota la vida. Home, jo també. Sí, jo Porsche. Per què? Vistes de fora o portats? Conduït, conduït. Jo he tingut un carrer així que era un rava com una casa. Ferrari no n'he dut cap, Porsche n'he conduït i a mi Porsche m'encanta. I el macerati, que em dius del macerati? El macerati no funciona ni amb rodes. El macerati no funciona? No, sí que va, el que passa és que és un altre concepte de cotxe. És un altre concepte de cotxe, el macerati. I si no, el Lamborghini? Això no m'ho compraria mai. Mai. Jo no. Lamborghini ni idea. Jo no m'ho compraria mai. No l'he conduït, però... Bé, a veure, si hem de promocionar... Marques? La indústria nacional... Ens tindran de deixar un cotxe, no? Huiscuter! El Huiscuter era francès, perquè era Huiscuter Boisant. Ah, Boisant. Sí, sí. Però el fabricaven aquí, no? Sí, és aquí, Esplugues. Esplugues. Sí, però era un disseny francès. Bueno, també... No era un disseny, es fabricava sota llicència Boisant, que era francès. Sí, bueno, i el Citroën el fabriquen aquí al Celta... El fet que una cosa la fabriquin, no sé on, si sota llicència d'un altre lloc, jo diria que és d'un altre lloc. Sí, clar. Però el Made in... Aquí a Espanya va fer un gran cotxe, va ser el Pegaso. Un cotxe que va aportar innovacions que inclús avui dia es porten, com per exemple els cotxes en separat xocs, o sigui, on el... Portava un petit paraxocs que era més decoratiu que altres grans. La carrossa feia paraxocs, avui dia, molt en boga. Inclús va participar en algun premi de Fórmula 1, el Pegasso, eh? El Peñarín, no. El Peñarín. El Fórmula 1, no. Era un gran turisme esport i jo no podia currar a Fórmula 1. Ara us he de tenir idea de què? Com es deia aquell conductor espanyol de fa molts anys? No, no corria... El Pegaso va córrer a Peñarri. Portago. Portago. El Portago corria en Ferrari. En Ferrari. No sé per què tenia idea que havia conduït una vegada un... Em sembla que sí que va portar... Igual va portar un Pegaso. De manera promocional, pel que portava un Pegaso a Peñarri era el Gòdia. Ah, sí. El Gòdia. A mi amb alguna cosa m'enganxareu, però amb la història de l'automòbil vaig posar. Tu te'n recordes que es va inventar la roda? Quan es va inventar la roda, sí, home. Estava allà, no? Jo estava allà. Sempre ho he imaginat. Allò que hi havia dubtes... Va ser el Baig a Egipte. Jo vaig viure un forat del mig. Suposo que a vosaltres no us sona, però es diu Alejandria. Alejandria, on hi havia un faro. I una biblioteca. I una biblioteca. I van fer la roda. I van fer la roda, després van fer el pare. Sí, no, clar, van aprofitar la roda perquè el faro girés. I també van posar una biblioteca on, entre altres coses, podries trobar un llibre sobre... Que deia com es feia la roda. Bé, vosaltres ara ens diureu... Jo vinc d'una família de rodes. El meu avi tenia una fàbrica de rodes de carros que en el seu moment era altra tecnologia fer una roda de carro. Home, i tant, i tant. Us pot semblar una broma, però allò d'agafar una colla de fustes i un fer-lo calent, posar-lo, i que jo t'aguantés. I fer-lo rodó. No es trenqués, doncs tenia la seva conya. A veure si ho fan ara. No, ara impossible. Ara impossible. Però es tenia una fàbrica de rodes de carro. I el de la roda jo ho he xupat. Molt bé. Molt bé. Està bé l'espai de patigina aquest està bé a veure, això l'espai es diu session clínica però jo està molt bé la clínica pot ser mèdica, quirúrgica química o mecànica exacte com et va anar això la teva experiència a la televisió aquesta de de l'imperi de Mediaset de què dius? No vas anar a una televisió de Mediacet a fer una tertúlia? Ah, no, sí, no. No, no hi vas anar. Vaig anar a TV5. Exacte, sí, Mediacet. Sí, però no vaig anar a fer una tertúlia. D'alguna manera em van com a enganyar. Vaig anar com a expert, vaig anar com a expert, on vaig emetre una opinió en un moment donat. Ah, ja me'l conec, aquesta història, jo, sí, ja me la conec. Bueno, a mi em toca fer coses d'aquestes, no sabons quins temes, quan un és un expert reconegut internacionalment, però tant tant et toca fer coses d'aquestes. No et van dir, pot parlar vostè d'això, això, però no digui res d'aquest tema ni res d'aquest altre? No, no, en cap moment. Et van donar llibertat? Acostumen a fer-ho, eh? Si no me la donen, me'n vaig. Acostumen a fer-ho, diu, no, no, vostè pot parlar de tot el que vulgui, menys aquest tema no el toqui i aquest altre tampoc. Doncs no, mira, no m'ho han dit, bueno, diré una cosa. Una vegada em van proposar d'un programa una mica a la casa. Però ara ho entenc perquè també el que ho presentava era un amic meu i volia portar-ho cap a una determinada direcció. Haig de dir que no li vaig fer absolutament cap cas i el vaig portar amb una direcció absolutament curta. I va presentar la dimissió l'endemà? No, no, no. Era un d'aquells que he de parlar, no sé si ho recordeu. I em van demanar si podia anar a parlar... Bueno, em van orientar, per dir-ho, no? D'alguna manera... Era el tema de dones joves que es casaven en homes més grans. Ah, sí, d'aquests n'hi havia, sí. Sí, sí. I volien presentar-ho com una espècie de manifestació d'amor, no? Ah. I jo em vaig empanyar amb que allò era interès. Ah. I al final tots els exemples de dones joves amb home gran que van portar tots van... van acabar confessant que hi havia un interès. Hi havia un interès. Home, com a mínim... No ni que n'hi haguessin altres coses, però l'interès hi era, no? Sí. Com a mínim d'aprendre per l'esperança. No li vaig fer el favor a l'amic meu. Sí, no, no, jo sempre ho he pensat. Tinguis amics per això. No, jo crec que el programa va acabar millor. Va ser molt més trencador. Sí, home, però... No, i les mujeres jóvenes se caixen con los hombres mayores, porque los quieren, porque el amor es así, no tiene edad. Sí, sí. I clar, jo vaig dir, a mi em semblava que sempre a la vida d'això hi ha un interès. No, no, tot a la vida d'això hi ha un interès. Però van anar sortint, els interessos van anar sortint. I no dic noms, no dic noms, però perquè era gent coneguda. Però, bueno, estava allà dient-ho, o sigui que també podia dir-ho. Però, vull dir, hi ha un mag famós, d'aquí de català, Estava casat amb una sud-americana molt jove. I allò era mort. Era mort, però després resultava que no vull que els calés amb el que di la meva antiga dona. L'altre havia aconseguit la nacionalitat. Al final sempre sortien... I deia així, tranquil·lament, la meva antiga dona. No dic que no hi hagués carinyo, però els interessos també hi ha. No hi havia sols carinyo. Hombre, el Rosé ha de ser el carinyo. El roce hace chispas, tío. El roce hace chispas. No sé com anava, això. El cariño es el roce? El roce hace el cariño, però jo diria que el roce hace... Una vegada, en una apertura que estava jo, va un tio que va dir que el amor todo lo puede. I el tiempo todo lo jode. També, sí. El roce hace el cariño, no. El roce saca chispas. I crea l'activitat estàtica. Això sí, veus? Sí. Sí, sí. Jo recordo les pràtiques que fèiem a l'escola del bolígrafo amb el rosé i agafar el paper. Ah, jo dic acabar granotes. Amb el bolígrafo? Jo vaig dir sacar granotes. No, jo les granotes les superava de càncer de fetge. A veure, diga on té el fetge a la granota. Entrant, entrant, o sigui, feies el tall a la dreta. Entrada per dret, exacte. Perfecte. El té a l'esquerra, tio. Bueno, depèn... Depèn que ho posis la granota. Depèn que ho posis la granota, colla. Entraves per l'esquena. Tenia el cap cap a ell. Ja, ja, ja. Home, a veure... Bueno, doncs és la posició que no s'utilitza. Bueno, no la utilitzaràs tu. Però jo sóc un... No, perdona. Jo era un innovador. Per què no t'has deixat operar ningú mai? No, no. Has operat la primera granota i el professor Toribano. No, no, sí. Muy bien, Emilito, muy bien, Emilito. Et puc assegurar una cosa. Vaig a la pizarra, vaig a la pizarra i haga caravates. Et puc assegurar una cosa. I això, que la granota es va morir. Bueno, això ens deu passar-li a les granotes. Sí. A vegades saps que es compara Espanya versus pepé amb una granota versus un cazo d'aigua. Ho saps o no? No. Tu agafes una olla amb aigua calenta, allò bullint, que treu fum, agafes una granota. Què? Agafes una granota. Sí. I la tires a l'aigua bullint. Sí. I salta, salta. Surt disparada. Clar. I llavors agafes una olla d'aigua de temperatura normal. Sí. Posa una capa dintre. Sí. I l'altre comença a nedar per allà. Aleshores... Vas calentant l'aigua, vas calentant l'aigua... Sí. Què farà, que nota? Es queda dintre d'aigua. T'adorm, t'adorm. Sí. I acaba morint. Clar. Entens? I aleshores fas anques de rana. Va, doncs això a matí no està passant. Ens estan bullint a poc a poc. Ens estan bullint a poc a poc. Ara et foto això, ara et trec allò altre, ara... El Baràmbio per Telecinco, que és una manera de... Exacte, sí. Però és que allò del corcuero, no t'acordava? El corcuero de la petada. De la petada a la puerta, sí. Això ho passa. Si incites a la reunió per qualsevol canal, eres considerat terrorista. Sí, sí, no. Bueno, hem arribat a la conclusió... ...la clàssica des dels anys 60, la resistència efectiva dels estudiants, la policia que es treu. Ara serà, revenir entre l'autoritat, 12 anys de cafè. Ah, bueno. Toma ja. Perdona. Anem progressant en el tren. Doncs jo crec que més d'un... També, entens? Ah, la feina... Jo crec que més d'un s'apuntarà, eh? Aquell pebroma que viu en una residència, que més li costa un ull de la cara, menys a malament, no... O sigui, no té res. La foto no a la presó, té televisió, té gimnàs, no li costa un duro. El li donen a menjar? Menjar millor no menjarà, eh? Bueno, però tampoc menjarà pitjor, eh? Bueno, acabes de ratificar una de les meves propostes, són d'un dels meus noms propostos. El què? No, per exemple, l'FM, que bueno, que clar, que els hi haios vivint, vaja, perquè ja hi són. Vivint massa. No em cal. Que hi ha que prolongar. De jubilació, suposo que fins als 85 o 86, et jubilis i et moris directament. Sí, home, clar, així a l'estat s'hi feia la pensió. I, coi, aquests tios d'alcida i totes aquestes malalties i tal, doncs s'han tornat crònics, i ara s'han dit que, clar, són caríssims de mentir. Pots re. I això ho diuen així, tranquil·lament. Ja pots anar fent per on va això. D'aquí quatre dies, lo de la sanitat pública i la seguretat social... Me sembla que está peligrando... Es que l'heu entès... L'heu entès malament. No... No és sanitat pública. És sanitat pública. Ah, pública. Pública. Por vía vaginal, diria. Exacte. O anal. Coral... Coral o... No sé... Don Limpio. Un d'aquests... Bueno, però res, si l'FMI va dient coses d'aquestes, jo veig a tots els llaios, amb un calaix mig, entrar en un banc i dir, mira, no hi va els calés, i si en detinant se m'en fot. O sigui, a la presó em mantindran. Home, i tant. Llavors diran, no, però... Ai, a sobre els calés no els has de tornar, eh, si vas a la presó. Bueno, de moment no els tornen, no sé com va a baix. No, no. Però llavors hi ha una llei que dirà, que si un llai o atraca un banc, no va a la presó. Va a la residència. Que el mantinguin els pares. Els pares allà. I si els escapa... Els pares aniran als fills, ja trobaran algú que el mantinguin. I si els escapen a casa, pot multar pels fills o cosins que li hagi tocat la Xina. Ja. Recordeu l'article 25. Fes-me un favor. Això no ho diguis públicament. Perquè, clar, el senyor Ruiz Gallardón et pot sentir... Ah, m'escolta, el senyor Ruiz Gallardón. I aquest, doncs, ràpidament... Si no m'escolta, m'escoltarà. Si vas donant idees... T'has passat un minut del temps. Bé, tio, et posis així per un minut. No, no, no. No vol diria que sóc Isena. Més o menys. Diga, Santi. Aquí, 40 a la més. Ha sigut un plaer. Digues. No, no, no, no. Ja et dic que ha sigut un plaer, xerrar l'estorn amb tu. Demà ens veiem. Demà s'ha de veure? No ho sé, dic jo. Estàs apuntat. Ah, és demà? Sí. El Dia de la República. Demà on és això? Sí, fa tant de temps que no vins aquí a la ràdio que ja no saps on és. Vinc que vinc de la ràdio? Sí, sí. Escolta una cosa, Pere, hi ha alguna cosa? Mira. Dóna-li records amb aquest amic alemany que tens. No, però a vegades s'ha fet amb un hotel. No, no, no, aquí, és aquí, aquí, aquí. És en plan rústic. Aquí, sí. En plan rústic. En plan rústic, dic rústic. És cap testa. El sopar de... No, no, sopar, és dinar. Dinar bucòlic. Ui. Carme, sisplau, explica-li i nosaltres continuarem el programa perquè si no... Escolta, que dinem aquí al parking? Sí! Ara t'ho explica a la Carme. Fins demà, Santi. Adéu. Explica-li, explica-li, Carme. Mentre posem el tema musical i li vas explicar al Santi a veure què és el que ha de fer demà. Què escoltarem? Ui, que no s'ha posat ni el micro. L'he posat nerviosa. Un grup que es diu Anímic. Anímic? Així estem nosaltres, anímics. Anèmics. Vinga, anèmics. Vinga, fins ara. Fins ara. Trenco una branca i res ja no m'espanta. Surto de la casa i l'estructura ja no aguanta. Ets tu qui m'ha penjat aquí dalt. Ara no em deixis caure com a un animal. M'és tan indiferent el que passa dintre les llars. Quan obres la tanca, quan tanques les mans, i de taules plenes de menjar, plenes de famílies que no paren de parlar i de taules plenes de menjar, plenes d'alegries i coses per celebrar. Llenço una llança i m'omplo de confiança. Entro dins la casa i només queda l'esperança. Ets tu qui m'ha penjat aquí dalt. Ara no em deixis caure com a un animal. M'estan indiferent el que passa dintre les llars, quan obres la tanca, quan tanques les mans. i de taules plenes de menjar plenes de famílies que no paren de parlar i de taules plenes de menjar plenes d'alegries i coses per celebrar Miro com t'estires, les arrels ho fan. No mires enrere i vas plena de fang. Tens la pell gotida de tant caminat. Mai. Tens la cara bruta, tens els dits glaçats, carregues la història dels teus avantpassats. Ni coneixeràs que tu no descanses ni descansaràs. El teu pare reia Tu arribaves tant La mare cuinava Fins demà! La semanela. 9 i 24, les 9 i 24. La 1 i 24, si ens escolteu en dissabte. No, ho he dit dues vegades perquè les 9 no s'ha sentit. Ah, doncs la 1 i 24, si ens escolteu en dissabte. Això mateix. No va faltar, això. Ah, perquè sí. Té, i tant, home. Avui només ho han dit quatre cops. Ah, hi ha hagut sort, mira. Bé, què mengem avui? Avui farem unes sardines amb culis de raïm. Sí, home, sí. Amb què? Sardines amb culis de raïm. Culis de raïm? Culis de raïm. No té res a veure amb el cul, eh? És que estava mirant... Cul de sardines amb raïms, va. Sí. A més són crues, les sardines. Ah, sí? Sí, sí. comprem sardina, que no sigui massa grossa. Aquella sardineta. Si tenim paciència i ho sabem fer, no té cap complicació, escapsar-les i escatar-les i aquestes coses, i aleshores obrir-les per la meitat. Treure l'espina, que quedin d'obertes. No, el que es fa amb els bocarons, amb el ceitó. Doncs les obrirem, les posarem amb una safata... Salarem una miqueta, deixarem una estoneta que la sal faci l'aigua pertinent. Posarem, cobrirem les anxoves amb vinagre. Anxoves o sardines? Les sardines, perdó. És el mateix procediment, mèticament, que el saitó. Posarem vinagre. Jo he fet amb vinagre de poma. Pot ser consola vinagre. Jo és que faig servir vinagre de poma. Normalment utilitzo vinagre de poma. Amb vinagre... cobert, un parell o tres toretes, que es coguin una miqueta. Amb el vinagre. Amb el vinagre, que es couen amb el vinagre. I tal. Mentre comprarem raïm, el que... El que trobis. El que trobis. Ara hi ha d'aquest italià que és... Sí. Bueno, és igual, que és raïm. Que li diuen raïm. Sí, és una cosa... uns grans llargs que semblen pepinos, una cosa. Sí, mama, és el famós reïm pepino. Sí, exacte. Pepino de Capri. Bé, doncs, els escaldarem. El reïm. El reïm. Entre els grans, els escaldarem. Exacte. El pelarem i el tamisarem. Home, aquests italiens tenen una pell gruixudata. Sí, molt. I és molt emprenyada de veure. És molt emprenyada de veure. el draroc ja el tamisarem. També vol dir passar per un colador que baixi tota la pupa al màxim desfeta possible. Si és una mica verdot, una mica acidot, li posarem una mica més de sucre. Un miqueta, però re, un pulsing de pebre, blanca, una miqueta, eh? I una mica d'aigua i bullir. A reduir-ho. Amb tot això ja tirem les sardines que ja les podrem treure, les posem en una safata, que estaven en vinagre, les posem a escorre, les deixem sobre una safata i amb el colís aquest el tirem per sobre de les sardines i a comer. Queden de conya. Molt bé. Ja ho sabeu, si algú el prova, doncs ens pot enviar un Emilio a... És igual, que no vingui cap Emilio a tu, ja en tenim prou amb uns. Sí, però si veu res, no ens hi digueu res, ja està. A la direcció de sempre. Sí. Radiodesbert.com. Doncs ja està, ens anarem als esports. Les 9 i 28. La 1 i 28, si ens escolteu en dissabte. Sí. Per si fa 4 minuts que no ens escoltàveu. Bé, doncs hem arribat al moment dels esports i tinc dos retalls de dues notícies. Que és que no tens pasta per comprar-ho sense que has de comprar retalls. Un que signa un tal senyor Tomàs Torrenfos. Ah. Tomás Torrenzos. Aquest escriu en una plana web que es diu antifutbol.com He sentit parlar d'aquesta història. No hi he entrat mai perquè em fotria malalt, però... És com el punto pelota, però en vermell. Perquè tenen el color vermell. Doncs el senyor Tomás Torrenzos encapçala la seva crònica amb la següent frase. Hosti tu, no saben ni ganar. ¿Y por qué va eso? Dicen, no contentos con la victoria y con meter presión al líder de la Liga gracias a las continuas jornadas en las que juegan antes que el Madrid. Caprichos del calendario que siempre llegan al tramo final. Pep ha tenido que volver a salir al llorar a la rueda de prensa como vienen haciendo en tromba todos los del Barça esta temporada en vista de lo bien que le salieron los llantos hacia los árbitros de su presidente. cosa que jamás se le oye a Florentino Pérez, porque es un señor. Pues nada. Ya está calificado aquel tío. Pues nada, otra vez ha salido Pep para decir a los demás equipos cómo deben poner el césped en sus propios estadios. Parece ser que definitivamente Pep ha entrado al trapo de Mou y no puede dejar pasar una oportunidad para mandar un recado al Real Madrid, recordando que en el Bernabéu también les pasa. Yo desde aquí dejo el dato de que en Mestalla Se les puso el campo a su gusto... ...y fue el Real Madrid quien se llevó la copa. Dado que no parece querer hablar Pep... ...es porque... ...de lo que no parece querer hablar Pep... ...es de por qué ayer Keita... ...queita acabó el partido... ...cuando debió ser expulsado... ...en más de una ocasión... ...la primera por falta criminal... ¿Qué hace al atacante del Zaragoza? Al menos es lo que opinan los culés cuando Pepe le hizo una entrada calcada a Alves, con la diferencia que en Zaragoza no se estudia teatro. Y acaba dient, si a esto le sumas que en la primera parte del Zaragoza se quedó con 10 por una expulsión más que rigurosa, pues tiene razón Tiago, el Real Madrid tendrá que sudar tinta para ganar la Liga. Vale. Acá te son l'altra que ha agafat la signa un tal Sergio Santos, que era Santos, no sé si en té molt, i que escriu a un diari que es diu As. Asco. Diu, les càmaras de la Sexta captaron una curiosa secuencia en el Barcelona Getafa del pasado martes, en la que se observa a Pep Guardiola ordenar a Juanjo Grau, preparador físico del Club Catalán, que revise un possible gol de Charles. El árbitro del encuentro consideró que la pelota no había entrado, aunque las imágenes demostraron lo contrario. Pocos segundos después, Pep Brau volvió al blanquillo y le comunicó con rutinidad al técnico Bolaugrana que el esférico había rebasado la línea de gol. E inmediatamente Guardiola se acercó al cuarto árbitro para recriminarle la decisión e informarle de que el tanto debía haber subido al luminoso. Bueno, si és veritat, clar. Sí. O diu alguna mentida. No, no diu cap mentida, però jo, per exemple, a veure, de les dues conferències de rodes de premsa que s'han fet avui, les dues li vam preguntar, tant a Barcelona com a Madrid, li vam preguntar el mateix. Qui guanyaria el Pichichi? Resposta de Caranca. Está claro que Cristiano Ronaldo es el mejor jugador del mundo y todo el mundo lo sabe y nosotros lo pensamos así. Per molt que ho repeteixi, no ho serà. Guardiola, los dos son grandes jugadores y los dos luchan por conseguir este trofeo. No, i a més hi ha una altra cosa més clara encara. Rola de premsa de Madrid, surt el Caranca. Bueno. Borrino, callat, amagat. Rola de premsa aquí, surt el Guardiola. Ja saps que el Clemente Tampoc sortirà a fer la roda de premsa. Aquest poder millor que no sortirà. El fet és que continuem amb 4 punts. Això està molt complicat. Aquest any he volgut fer de Pitoniso. Tinc el resultat final que el Barça guanya la Lliga per 12 punts d'avantatge. I de moment la vaig encertant. El Barça té 4 punts de diferència sobre el Madrid, 4 punts menys. I demà... demà estarem a dos punts menys. Sí, tu creus? T'acorda el meu pronòstic? Amb l'esporting de Gijón, tu creus? Amb l'esporting de Gijón. Sí, clar, l'any passat també. L'any passat també va passar. Sí, és veritat, però vaja. Dos punts menys perquè després... Això no és lògic. El diumenge que ve, el dissabte que ve, un punt més. I... ho dic ara perquè després si surt no... El Barça guanya la Lliga amb dos punts d'avantatge perdent l'últim partit contra el Betis. Però el Madrid també palma amb el Bilbao, no? Eh? El Madrid palma amb el Bilbao. Jo és l'equip que realment confio en el Bilbao, eh? A veure... Tenint en compte que el Barça guanyi aquí, perquè si no, ja no cal pensar. Ja no cal fer càbales, ja. El Barça ha de guanyar tots els partits que li vénen. Si no, no cal cal calcular ni res. Ara, l'últim ja, amb... uns bons punts d'avantatge, doncs... A mi, particularment, m'encantaria, a part de perquè... Vull que el Barça guanyi la Lliga, evidentment. Si no, això està clar. Perquè jo aquell... M'encantaria, o sigui... el que guanyés el Barça de la Lliga que se sapigués era posar a punt de pelota i veure aquells tiros i anar enviant missatges què tal, què tal, ha canviat el ciclo ja o com lo tenies esto i anar enviant missatges el ciclo ja canvió fa temps Sí, a canvi de ciclo. Fa 12 anys que va canviar. M'encantaria per això. Tenim algun dels col·laboradors esportius en línia? 5 minuts se'ns ha demanat el senyor... Sí que han tenit de col·laboradors. Els dels 5 minuts suposo que és l'Emili Sánchez i a veure que si l'Isidre... I aquesta setmana, demà, tenim partit Barça-Levante. Sí. Levante-Barça. Difícil, eh? No, no, però ja ho diu. Levante-Barça. Partit difícil, eh? El que passa que jo crec que el Barça guanyarà tranquil. Tranquil. Home, tampoc... A mi em fa gràcia el Carlos Pérez de Rozas. que surt a la porteria. Fàcil, fàcil, fàcil. Fàcil, fàcil, fàcil. Aquell guanya tot. Abans de baixar de l'autocària. És genial, aquell tio. Sí, sí. Però tal com està jugant el Barça. Està fent partidassos. Està jugant-ne increïble. Sí, sí, sí. I, bueno, efectivament, la situació de la gespa afecta. De fet, a Saragossa, allò... A Saragossa, allò... És que jo no sé si... No sé si la gespa de la Romareda tenia... Tenia la lepra... Per televisió, un va dir... Té la varicela, el Serrampió... El Serrampió, sí. Un virus, té un virus. Però bé, fetes, que Saurabas es va guanyar. Aquí, el Getafe, que segons algun diari de Madrid, el Getafe li posaria molt difícil el partit del Barça. Bé... Jo crec que no li va complicar. I vaig tenir l'humorada de veure el Madrid Atlètic per televisió. Amb el quart gol ja vaig apagar la tele. Fins al cor vas esperar? Eh? Jo vaig al teatre. Què faig? Vaig al teatre o vaig al teatre? Tu em vas al teatre. Però realment no em van agradar. Ho sento, ni el Madrid ni l'Atlètic. Però és que el Madrid no es juga res. El Madrid té generalitat. Crec que el porter de l'Atlètic de Madrid és el proper fitxatge del Real Madrid per substituir Icar Casillas. Perquè si no, no en tinc. Aquest porter l'ha cedit El Chelsea. Ah, sí? Sí. Ah, sí, aquest és el que era del Chelsea. Sí, sí, sí. És jovenet. Però, bueno, futur, per fer d'estàtua a la Rambla el té. No sé si és el tercer o el quart gol, el castanyot que fot el Cristiano. Home, a veure, no tens temps ni de reaccionar. Va, fot un castanyot increïble. Va dir que, ojo, No, no, això està clar. Una folla seca. Sí, el que passa que penso que el primer sí que... Què és una folla seca? Una què? No ho sé, això li diuen al sud aquest del Ronaldo, li diuen folla seca. No ho sé, no ho sé. Bona nit. Bona nit. Igual diré una grullerida. Home, Isidre, tu que ets il·lustrat i home de lletres... Folla seca. Què és una folla seca? Però és que em sembla que cau així, com una folla seca, saps allò... Que cau a poc a poc, em sembla que ve d'aquí el tema Ah, podria ser, sí Però és un Tomahawks? No li diuen Tomahawks? Sí, perquè la pilota cau però ràpid, eh És el segon gol que fa de falta en tota la temporada a la Lliga Sí, no, no El porter la va cagar No, no, a veure, jo crec que el porter si després del set si no el vol crec que pot demanar una licència aquí per fer d'estatua a la Rambla, també Si Madrid fot fora el Casillas, ho té clar, eh? Si Madrid fot fora el Casillas, ho tindran clar. Home... Sí... Bueno, però coses pitjors han fet. Sí, no, no, i així els hi ha anat. I així els hi ha anat? Sí. Però voleu dir que seguirà amb Maurillo? Jo crec que no. Jo crec que no. Si no segueix, el que seguirà serà... Home, jo estic convençut. que si guanyen la Lliga o guanyen la Champions, marxarà. I si no guanya res? I si no guanya res, el faran fora. Ah. Si no guanya res, marxarà ell i el Florentino. Els dos agafades de la mà. I el Caranca. Perquè clar, que ha de fer el Caranca. Caranca li posarà el collar i la corretxa i hi haurà pa. Si no té el Moreno que el manega per darrere... Com veus el cap de setmana? Preguntes a mi? Sí. Ah, jo veig perfecte. Molt bé, no? No, no. El dilluns estarem a 4 punts. Jo no crec que l'Sporting faci res allà al Bernabeu. Jo més aviat veig una golejada. Jo crec que no. Golejada no ho sé. Eh? Golejada no, perquè el Clevet te posarà l'autobús. No, no, aquest jugaran amb 5, una línia de 5 i una línia de 4... O dos línies de 5. 9-1 jugarà. I un al davant i anem bombant pilotes a veure si algun rebot de casualitat entra. Se la fiquen a propia porta o així, però la tàctica és 9-1. Treventi. No, això és segur, però vaja. Però que no guanyaran ni treuran cap punt, jo ho tinc gairebé segur, això. A mi el que em dona l'únic que confio, que crec que podria passar a algú, És el Bilbao, però clar, Bilbao ha de mirar d'Europa també, no? El Sevilla, potser. El Sevilla, bueno, depèn si està en la de calça o la de sorda. Sí, el Sevilla depèn. Depèn des com estigui. El Sevilla depèn, però vaja, els unis que juguen una mica a futbol amb una mica de cara i són el Bilbao. El Bilbao, si juga com ha jugat contra el Schalke, li pot ser mal, eh? A veure, què opina el senyor Sánchez? Bona nit. I bona hora. Què tal? Doncs mira bé, que plou per aquí. Sí, una miqueta, sí. Aquí ja s'ha aturat. Aquí estem neguitosos perquè tremolem. Exacte. Tampoc us ho prengueu així, home. Collons, jo no sabia que caure del llit provocava això. Es ve que el meu volum provoca aquestes coses. Com veus la jornada aquesta del... Després parlarem del dimecres, però de moment ens... Jo crec que aquesta pot ser la jornada clau. Vale. És dels meus. Deu ser qüestió del nom. No, és que jo no confiava, deu ser això, jo no sabia el que t'opinaves, però jo no tenia cap mena de confiança en l'ètica de Madrid. Jo tampoc, home, aquest no s'hi pot dir. Primer això, i a més, entre altres coses, vull dir, és d'aquells partits que els jugadors se'ls prenen com de prestigi, tot i que ja vam veure avui el moment de forma i el moment de joc del Madrid, que és lamentable, perquè el partit va ser molt dolent per les dues bandes. Sí, sí, no. No, no, però és que a més a més l'ètica de Madrid... Vull dir, semblava absolutament lamentable com deixaven lliure a Cristiano Ronaldo, Xutader, de qualsevol lloc. És que va fer el que va vulgar. Exacte. I la classe que té el senyor Ronaldo amb la seva cama dreta, la seva cama esquerra, no li pot treure ningú. I si el deixen lliure per fer el que vulgui... Evidentment. Acabarà marcant, això està claríssim. I després, si el quantró aquest que tenen de porter, o no sé com es diu... Sí, alguna cosa així. Quartró a curtró, curtró, curtró, curtró, cartró. Jo crec que és cartró, sí. Perquè a mi em perdonaran, però de totes les meravelles de gols que va fer el Cristiano Ronaldo, com a mínim hi ha un parell que el porter podria fer alguna cosa. Sí, podria haver fet alguna cosa. Dos podria haver fet alguna cosa. Perquè el primer és una falta de més de 30 metres. Vull dir que no, i no sé què dir-te. I el segon... per molt que la pilota agafa aquell efecte, és que passa present per on està ell. En fi, és igual. El cas és que... Que no confiàvem res a l'Atlètic de Madrid. No, la veritat és que no. I jo confio més en els partits tontos. Sí. Com aquest de Desporting, tot i que també es compensa la confiança amb la desconfiança amb el seu entrenador. Bueno, la llàstima... Jo crec que, en lloc de dir que no fan roda de premsa, el Clemente i el Mourinho, jo crec que lo maco seria que la fessin junts. Sí senyor, sí senyor, completament d'acord. Sí senyor, oh, quin espectacle. Seria un espectacle... Però ja m'honrir directament, eh? No, però això lo maco seria que estiguessin emprenyats. Per això, posar-los en un rinc. Jo crec que superarien tots els controls d'audiència de la televisió de tota la vida. És que clar, però és que resulta que aquest en Clemente resulta que és un fan de Mourinho. Sí. I a la encagada. Ja. Però si no fos així, seria fantàstic. Sí, sí. Jo tot i així tinc esperances, amb una petita sorpresa, entre d'altres coses. Hola? Sí, sí, sí. Ah, no, és que de vegades el telèfon s'empenja i dic que tinc esperances perquè Cristiano Ronaldo està percebut. Sí. Jugarà o no jugarà? A segons el que haran que sí. No té cap problema perquè fa 12 mesos que té la quarta targeta Ai, ai, ai, ai, si li treuen. Ai, ai, ai. Home, billarato. No, la trauran, home. Billarato. Pita el mateix capital Mallorca i Real Madrid, eh? Però, tornant a les respostes de Roda de Príncep, Li pregunta a la Caranca si jugarà Ronaldo pensant, tenen en compte que té ja quatre targetes. Resposta, diu no. Dice, total, ja hace 12 partidos que tiene la quarta tarjeta y Ronaldo es un jugador que sabe lo que tiene que hacer. El jugador no hay ningún problema. Meteja pregunta a Guardiola en el cas Valdés. ¿Qué ocurrirá si Valdés dice, bueno, pues si Valdés tiene cinco tarjetas jugará Pinto? Sí, sí, sí, clar, és que la resposta és aquí. És que és així, sí, pues jugarà Pinto. Clar, i ja està. És que el de la confiança amb la plantilla no és només que ho diguis o que se suposi, sinó que s'ha de demostrar. És que, clar, és que ja està. I Pep la demostra, claríssimament. No, no, i tant que la demostra. Vull dir, l'ha demostrat en Copa del Rei... confiant en Pinto, tot i jugar-se la final, i tot i jugar contra el Madrid, i tot i el que vulguis. I ha confiat. Si diu una cosa, diu una cosa, i punto. I si no, no tens un segon porter. I si es fitxa el defensa, que ara no me'n recordo com es diu, del València. A l'Alba. A l'Alba podem arribar a jugar amb 11 de la cantera, eh? Doncs sí, si juguem contes d'Albes o d'Adriano o d'Adriano, podríem jugar amb 11 de la cartera. Déu-n'hi-do. Impressionant. L'altre dia van ser 10 i és absolutament impressionant. 10 o 9? 10, 10. L'únic que era de fora era l'Alexis. Sí, absolutament impressionant. És la demostració d'una filosofia d'una manera de fer. Us imagineu això amb una eliminatòria de Champions? I tant. Ostres. Si es dona el cas, ho farà, eh? O i tant, sense cap problema. No només en una eliminatòria de Champions, vull dir, en un Mundial. Quants eren? Set, set. Deu-n'hi-do, eh? Sí, sí. No del fitxat, sinó de la mateixa pedrera, vull dir, deu-n'hi-do. Set, set del Barceres, sí. Bé, i el dimecres tenim Chelsea. Sí. El què? El dimecres, Chelsea. El dimecres, Sergi? Chelsea. Ah, Chelsea. Està a Fort Bridge. Nen, nen, què? T'has canviat l'hospital del Sonotone o no? Isidre, digues alguna cosa que aquest dia ja està... Ja no hi sé, ja ho has celebrat. No, no m'ho permet, em sembla. Hola. Sí, sí. Hola. Doncs mira, passa que la Carme va de bòlit. Bé, doncs què? Com ho veus? Com ho veus a l'Stanford Bridge? Home, porta molt bones sensacions, no? Sí? Molt bons records. Home, jo vaig veure el Chelsea Olímpic. Perdó, el Chelsea Benfica. I prefereixo que hagi passat el Chelsea, eh? Jo també. Em feia més por l'olímpic. Sí, podem treure pit, però vaja, que aquests pallos aniran a totes. Serà molt difícil. L'última oportunitat, a més, davant d'aquí els ha fet fora més d'un cop. Serà molt difícil, serà un partit complicat. Bueno, perdoneu, és una semifinal de Champions. El que passa que tenim la sort també que juguem la tornada aquí. És una semifinal de Champions, no pot ser fàcil. Va molt bé Paral, atenció, amb això sí que superen, però amplíssimament el Barça, les jugades... El valor a la pilota de parada... Sí, sí, sí. Fa por. Però bueno... Està el Torres, que està en ratxa... Bueno, quan juga contra el Barça està pot ja sempre. Sí, però es pot trobar amb el Puyol davant, eh? Sí, i el Piqué. I el Piqué. D'entrada, se suposa que ha de passar al Barça amb tranquil·litat, però vaja, és un partit... Home, no serà fàcil. Jo, tant així com per dir-ho amb tranquil·litat, no crec. Vull dir que serà difícil i costarà. Però el que passarà al Barça... Estic convençut. Sí, sí, ara poden passar moltes coses. Per cert, passant per semifinals i passar... Heu llegit el línier aquest del Blancarença que va... L'han enganxat, no? L'han enganxat, per segur. L'ha investigat. Està investigat per suor. Aquell que... Un dels línies del Barça... Del fora de joc, segurament. El del fora de joc, de Milito, que no de jocs, està investigat per la justícia portuguesa per haver acceptat 2.000 euros en un partit que després resulta que no va arbitrar. O sigui, que no... A última hora el van treure. Però havia cobrat 2.000 euros, sembla que sí. Si està investigant... Bueno, suposo que no seria... Perdona, això va fer referència l'altre dia a l'àrbitre que s'ha jubilat. Sí, a l'Iturralde. A l'Iturralde, no? Va dir que el Mourinho coneixia tothom i que fins quan va marxar de Portugal van començar els problemes a investigar, que si hi havia hagut històries amb els àrbitres, els partits, etcètera. Que guapo, no? Sí, sí, sí. Que està molt bé, hòstia. Jo, de totes maneres, hem parlat abans que el Mourinho que marxarà a Madrid, estic convençut que marxarà a Madrid, però jo no crec que vagi a Anglaterra. No ho sé. Creirà la lliga russa? Sí, no? No, home, el City jo crec que l'estam fent allò que ja fa temps. O als Estats Units. El Manxini, no, home. A fer pasta. No, algun hecke boig d'aquests, el PSG o el... Però jo crec que el City... El PSG podria ser... A Holanda, a Holanda, el Mourinho no crec que encaixi, eh? Mira el que dic, eh? Bueno, perdoneu, eh? Però el Mourinho no és que no encaixa que ha lluit puesto. No, no, no, però a Holanda no li contarà la meitat de coses que se li guanten por ahí, eh? Ara us imagineu que vagi a Anglaterra, el Chelsea o el City, i Cruyff, de director tècnic del Liverpool? Que divertit, que guai... Sí, de tècnic, allò és la distància. Però no estava fitxat per el Chivas, o un d'aquests, un mexicà. Sí, per el Chivas, sí. Bueno, home, perdona, això de fer... Però ell pot estar a tot arreu. Exacte, ell és seleccionador de la catalana. És omnipotente, com es diu, omnipresente. Sí, sí. A l'Emili no el podem sentir? Sí. Has de pujar un i baixar l'altre. És que a lo millor vol dir alguna cosa, l'Emili. No ho sé. Hola. Hola. No, jo... Re, dos comentaris perquè us he de deixar. Disculpeu-me. Digues. Us he de deixar. No, no, re. Estava parlant del de querença, que total, miserable, per 2.000 euros, després gastar-ho amb homes, ja m'explicaràs tu. Ja. Ja m'ho explicaràs. Homes necessitats que hi ha al món que ho farien gratis. Però, res, cadascú li arriba el que li arriba i al Maurinho li arribarà el que es mereix que li arribi. I al Madrid per confiar en ell també. De tota manera, ja et dic, jo per acabar, i ara us deixo, vull dir això, molta confiança... o bé amb l'Esportim o bé amb el Sevilla perquè també recordem que a Michel li té ganes aquesta directiva i al senyor Mourinho però en definitiva la lectura de Guardiola jo crec que és la correcta el que ha de fer el Barça és guanyar està claríssim i a partir d'aquí després del que faci el Madrid ja s'ho faran si fallen el Barça serà campió i el que ha de fer el Barça és guanyar el Barça-Madrid tot passa per aquí perquè si no no cal ni parlar Clar, el Barça ha de guanyar els seus partits... No, sí que podem parlar, perquè és que el Barça i el Madrid poden empatar aquest partit i el Madrid pot perfectament perdre 4 punts. Sí, i tant. D'aquí a final de temporada, vull dir que tampoc seria tan estrany. Són dos empats. Exacte. Sí, sí. Però vaja, és complicat dir-ho. És complicat dir-ho. Ha de visitar Bilbao i ha de... ha de jugar amb el Sevilla, si no m'equivoco. Sí, però jo hi ha una cosa, o sigui, que demà l'Sporting jugui el 9-1 és molt possible. Sí, i tant, o el 10-0. O el 10-0, però el futur és si el Sevilla juga també el 10-0. M'entens? Jo crec que això li planteja més problemes al Madrid que no que el Sevilla jugui un 3-3. Sí, exacte. Vull dir, crec que al Madrid li va pitjor. El que li agrada és el contratac. Ah, no, això està clar. Un partit trencat i trebat i que s'escapi una pilota i l'agafa Cristiano Ronaldo i xuta, com l'altre dia a Madrid. I ensenya la cama. Exacte. S'aixeca el pont de l'altre. He gastat el primer que tenia a casa, per les arcades que tenia. Bueno, company. Vinga. Bona feina. Igualment. Bon cap de setmana. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Doncs això, que ens queda... Bé, ens queden unes quantes jornades de futbol. Aquesta setmana, dissabte-dimecres. La setmana que ve, dimarts... Diumenge, crec. Diumenge, sí. Em sembla que jugui diumenge. I això s'acaba ja, eh? Diumenge no? Dissabte? Dissabte? Dissabte? Dissabte perquè jugo el dimarts. Ah, sí, és veritat, el dimarts jugo el dissabte. I el Mourinho, clar, aquesta vegada no es podrà queixar. Bueno, Mourinho es podrà queixar. Es queixarà sempre. Ells jugant dimarts, per tant, tindran més temps de recuperació, que això em fa gràcia a mi. Jo quan sento parlar dels temps de recuperació és que clar, juguem dimecres i després hem de tornar a jugar dissabte. Jo recordo quan tenia l'edat dels jugadors de futbol que potser jugava 3 o 4 partits al mateix dia. I tant. Al mateix dia. I ni entrenava, ni tenia gimnàs, ni tenia massatge, ni tenia res. I veiem els de bàsquet. Els de bàsquet. Es pot una pila de partits. En una setmana potser jugàvem 4 partits. I aquí encara, però als Estats Units l'NDA és brutal. És un problema. Amb les distàncies, a més, que espontem que no són distàncies d'un parell d'hores. Però és un problema, es veu, sí. Què hi farem? O sigui, que com veus la setmana, Miquel? Com veus la setmana? Jo la setmana la veig molt llarga, tu. Sí, sí, la veig molt llarga. Perquè tants partits de futbol a mi m'agorreixen. Sí, bueno... L'Isidre ja no el tenim? Sí, sí que el tenim a l'Isidre. Li anava a preguntar a l'Isidre com veu la setmana, però que se l'ha sortit. Jo ja heu vist, jo ja heu vist. Però tu no ho diguis ara com veus la setmana, Isidre. Miquel, no desesperis que falta poc perquè s'acabi. Però després d'això ve l'Eurocopa i els Jocs Olímpics. Home, els Jocs Olímpics, què són? Els de Londres, no? Aquests en van bé perquè tenen un horari mig bo. Sí. Lo fotut és quan tinc que llevar-me a les 3 de la matinada per veure una semifinal dels 100 metres, una cosa d'aquestes. Això em toca als pobrots. Però a Anglaterra, a Londres, encara veuré alguna cosa d'atletisme. Sí, però per culpa de l'Eurocopa i dels Jocs Olímpics, el Barça no podrà afegir aquesta... És veritat, eh? Vaja, però va fantàstic, eh? Home, i tant. Jo crec que encara que el Guardiola avui ha dit això, diu, bueno, això són coses que el club, segons les seves necessitats, jo crec que ha sigut ell que diu, bueno, a veure, sisplau, deixeu-vos d'històries de viatjar... De viatjar a la Xina, de viatjar als Xives, a jugar contra els Xives. Faran una pretemporada com les d'Encroix. Sí, sí, segurament. Al Montanyar, al Montanyar, a jugar a golf. Sí, això ja ho veuràs. I tant. Sí, perquè, clar, tindrem la Supercopa d'Espanya. Segurament. Esperem que contra el Bilbao... Sí, seria el seu. Seria el seu. Seria el seu. A més a més, això, tio, no esteu avorrits ja de tants Barça-Madrits o en Madrid-Barça? Per això diem que la Supercopa sigui contra el Bilbao. Mentre es guanyi, no. A les coses guagui, que no juguin més. Però és que és un avorriment. No, a mi m'encanta veure la cara del Cristiano Ronaldo quan perd. Sí, sí, sí. A mi de tots els materialitius. Parlar del Cristiano Ronaldo és tot un poema. Perquè el Xavi Alonso, el d'allò, com es diu, el... Casillas. El Casillas. El Ramos. Si els hi veu ràbia. Però el Cristiano Ronaldo és tot un poema. Sí, sí, està desencaixat. Sí, ha perdut. I a sobre no ha marcat. Està desencaixat. Està desencaixat. Sí. Les dents, en lloc d'ensenyar la cama. És un valor afegit. Sí. Veure els caretos que fan. Sí, sí, sí, sí. Però bueno, ja ens han posat la música. Que tinguis un bon cap de setmana. Igualment, per tots. Un bon dimecres. He, he. I el Llullo, Força Barça. Força Barça. Fins dissabte. Fins divendres. Que marxem. Bé. Ara hem a sopar? Anem a sopar. I vosaltres que heu tingut la paciència d'arribar fins a aquest punt horari que acabem el programa. Moltes gràcies per la vostra companyia. Fins divendres que ve i que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Adéu-siau, bona nit. Molt més que nits electrònica.