Drons al MWC, adéu a Spock, drets reproductius i prematurs, bunyols de bacallà i Barça a Europa (27F 2015)

Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues. La desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada. La... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... Salutacions de tot l'equip. Avui comptem aquí a l'estudi amb l'Òscar Ramos, que ja va venir divendres passat. Bones tardes. Bona tarda. La Núria, que el divendres va sopar. Avui no ho sabem si soparà o no. Després. Després. Bona nit, Núria. Bona nit. El amic Marc Simón, que m'ha dit que ja estava a Sant Just i que estava venint cap aquí. No sabem si vindrà. però esperem que també pugueu contactar amb el doctor Santiago Barambio, esperem que l'Armant García estigui aquí, el Josep Maria Montes ens faci la predicció del temps, que el Mariano González ens parli des de Madrid, que l'Isidre anglès ens expliqui el 1 a 2 del Barça, el Conejito ja marca gols, i esperem que la Isabel, el Mató, també ens expliqui tot el que passarà d'aquí a divendres que ve a les plugues i a Sant Just. Comencem el dia 27 de febrer. del 2015, és el 58 dia de l'any, i en falten 307 perquè acabi aquest any. És la setmana nou, i és la setmana en què el tiet Òscar, no el tiet Òscar Ramos i París, que també soc tiet, que també soc tiet, sinó el tiet Òscar d'allà, Yankee Dandy, ens va dir que Birman és la millor pel·lícula. També a Texas van suspendre una execució perquè s'havia descobert que la policia havia fet El senyor Rajoy, amb el debat de la nació, va dir que ja havíem sortit de la crisi i que ara començaria a gastar-se les peles. I estan parlant de 500 euros i no sé quantes coses més. A Grècia els hi prorroguen el rescat i el jutge Santiago Vidal és inhabilitat per 3 anys. L'han suspès. Continuem. Anem a veure el sol i la lluna. Núria, ens pots explicar el sol, sisplau? Resulta que avui el sol ha sortit a les 7.30, dos quarts de vuit de matí, i es pondrà, ja saps, a les 18.39. La lluna ha sortit a les 9.46 del matí i es pondrà a les 12.01 de la nit. El sol surt a 2 quarts menys un minut de 8 del matí. i es pon a les 18.40, és a dir, un minutillo després del que ho ha fet avui. La Lluna, en principi, segons aquesta informació, surt a les 10.21 i es pon a les 12.25. Molt bé. No està mal. No, està molt bé, no? No està mal. Podria ser pitjor. Sí, sí, sí. Doncs anem a veure les coses que van passar tal dia com avui. 27 de febrer. Núria, comença. A l'any 1801, Espanya va declarar a Portugal la guerra de les naranjes. No sé pas... La veritat és que volia buscar a veure què era aquesta guerra, però no... Hi ha la tomatina, la tomatina és aquella d'allò que es llença amb tomàquets, hi ha guerres de caramels també, i aquí es deien tirar taronges. A veure, centradades, no? Sí. Bona tarda a tothom. Bona tarda. A Banyeres de l'Ouchong, al sud de França, tocant aquí els Pirineus, a mitjans d'agost, no sé si és ben bé el dia 15, però potser és més cap al 20 i poc. Allà fan la batalla de les flors. Una espècie de circuit així, tipus Rambles de Barcelona, que les carroces van plenes de flors i guarnides totalment amb flors, i van donant voltes en aquest circuit, per dir-ho d'alguna manera, i van tirant flors als espectadors, i els espectadors els hi tornen. I van donant voltes fins que a les carroces els hi queda una sola flor. Això em recorda que fan a Girona. No deu ser tant això amb carrosses. A Girona carrosses no van. Aquí se'n just se'n feien. Aquí s'enjusten feies. I anava a buscar floretes a la muntanya. A Viladecans per Corpus encara hi ha pocs carrers que hi posen catifes de flors. A Sitges també. Tal dia com avui, un 27 de febrer, però del 1916, a Barcelona, aquí al costat, aquesta veïna població i bonica ciutat, s'inaugurava la plaça de toros o braus anomenada La Monumental. Amb una capacitat per a aquella època 23.000 persones. Déu-n'hi-do. Bé, aquesta la diré jo. El 27 de febrer de 1939, França i Anglaterra van reconèixer com a legítim el govern de la... del senyor Francisco Franco Bahamonde, la dictadora que va imposar aquest senyor després de la guerra civil. Marc? El 1942, el mariscal Philippe Putain, no? Va garantitzar als Estats Units que la flota francesa no cauria en mans dels alemanys. Però això va anar del canton duro, va haver bufetades i tot. Normal. La flota estava a l'Àfrica i va no viure ofetades. Les dues que queden, Núria les pots dir tu, fixa't que parlen del mateix però en diferents llocs. L'any és el mateix, el 2010. A Japó un terratrèmol de 7,3 graus en l'escalada Richard a 2,4 de 6 hora local. Va sacudir el país, va sacsejar el país, afectant les illes d'Oquinawa a Mami, i toca ara. Després, a Argentina també va tenir lloc un terratrèmum amb una magnitud de 6,1, també a l'escalada de Richard, a l'epicentre a 15 km de la ciutat de Salta, on es van produir dos morts, alguns ferits i alguns danys materials. L'hi he posat perquè és curiós, no? El mateix dia, el mateix dia, amb postos bastant... Bueno, hi ha gent que diu això, és que una cosa va lligada amb... hi ha gent que ho diu, allò de mira, això és la que feia... i ho ha fet a l'altre posto també al mateix temps. Bueno, això és com ara allà on és, al Bacetes, no? Aquests dies que hi ha hagut aquesta sacsejada... Hi ha hagut grosses a mitja península ibèrica, eh? Sí, sí, sí. Molta part del Llevant, molta part del centre d'Espanya. Van dir que era de 5,1, però també era l'escala de Riches? Sí, sempre. Depèn on sigui. Si és un lloc que està aïllat o a la muntanya, fa menys mal. Si això, l'epicentre està a Barcelona, per exemple, a Ciutat Vella, seria un cristo. Però si t'agafa on sigui, no ho sé. No. Correcte. Molt bé. Anem a veure si contactem amb el senyor del temps. Ah, no, perdó. Ei, ei, ei. Mare. Mare. Molt bé, molt bé. Molt bé. Sembla novato. Com si no ho hagués fet mai. Correcte, mare. Avui hi havia una llista molt llarga però jo de noms que conegués només hi havia aquests dos. I són els dos que he posat. Endavant, Miquel. Joan Woodward, actriu de Yankee Landia. Una promesa del cinema americà. Actriu revelació. Aquesta és la senyora del Paul Newman, no? Jo diria que, a veure, centre d'ades. Avui el tenim atabalat. Joan Woodward és la dona de Paul Newman. Creiem que sí, però com que són bastant indocumentats aquesta part de la taula, doncs demanem per favor. Per favor, demano! I després un altre aniversari, un altre actor també d'Estats Units, el senyor Adam Balmin. Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balguín Balgu Ah, sí? I què? Sí, que és del 20 de maig al 6 de juny. No em quadren les dates. Ah, bueno. Però podria ser que es declarés ara i que després... I de què anava? Tens informació sobre això o què? En 1801, Napoleón va conmina a Portugal, que trenqui la seva lliança amb Anglaterra i tanqui els seus ports als seus vaixells. I això va arrossegar Espanya al ministre Manuel Godoin. afirmar un tractat que comprometia declarar la guerra a Portugal si mantenia el seu recolzament als anglesos. I això amb les taronges que tinc? Anta la negativa portuguesa someter-se a las prestaciones franco-espanolas se desencadena en la guerra de las naranjas. Té dues naranjas amb el número. La guerra de las naranjas recibe este nombre debido al ramo de naranjas de Godoy, hizo llevar a la reina María Luisa cuando sitiaba la ciudad de Elvas. El Godoy era el Valido, no? Era el Valido aquell. Era el que governava llavors com a ministre. El Godoy no és un monologuista que ha actuat d'origen argentí que actua ara a Barcelona. Com que abans m'he precipitat i el Jordi ja ha contactat amb en Josep Maria Montes, anem a veure què ens explica pel temps d'aquest cap de setmana i fins tota la setmana que ve. Josep Maria, bona nit. Hola, bona nit. Què tal? Què ens expliques? Bé, doncs us explicaré que el temps, com ja veieu, està amb oscil·lacions de temperatures importants aquests darrers dies. Ahir vam tenir una pujada bastant descarada i avui han tornat a baixar un altre cop. I sembla que ara de moment es mantindrà aquest cap de setmana amb la línia baixa de les temperatures. Tot i que demà, per exemple, demà ens llevarem un dia força serè, demà dissabte, i... i molt serè, i a més a més, pràcticament no veurem núvols durant tot el dia. Excepte que a la tarda o vespre que sí que aniran apareixent d'aquests fins, els cirrus típics, que anunciaran un canvi de temps pel dia següent. Però el que és el dia demà, sí que creiem que farà sol, i les temperatures seran com les d'avui, o inclús una mica més baixes que les d'avui. Serà una sensació de fresca. Aquest migdia feia calor. Aquest migdia estava bé. La primavera ha venit i no saps com va ser. El sol ja es cal fer. El sol sí. Està molt bé. Ja estem a punt d'entrar al març. Què farà el diumenge? El diumenge respecte a les temperatures de dissabte pujaran una miqueta. Tot i que el diumenge el que trobarem a faltar és el sol. perquè el diumenge bona part del dia estarà bastant tapat, però creiem que no plouria pràcticament res. No plourà. No plourà. Tindrem vents bastant secs, deponent, que és el que ajudarà que els núvols que sí que estaran circulant durant tot el dia no provoquin cap tipus de precipitació. Per tant, com que no farà sol, tot i que la temperatura ambiental serà una mica més alta, pot donar la sensació que farà... Doncs això, inclús, potser més fred. Més fred. Però no serà així, eh? A nivell de teròmetres estarà una mica més altes. I la resta de dies de la setmana? I bé, la resta de dies de la setmana, començarem la setmana, de dilluns fins dimecres, més o menys, amb una pujada a les temperatures. Els vents tornaran a apuntar un altre cop i aquí a la costa poden pujar, especialment dilluns i dimarts. El dimecres I, més bé, ja dijous, tornarien a fer una recolada cap enrere, ja que els nens hi eren al nord, i de precipitació, res, eh? Res, res. I això es podria acabar fins al divendres, en què les temperatures estiguin una altra cop a la banda baixa, per, de nou, al cap de setmana, fer un ascens, una pujada que aquí, potser sí, al cap de setmana vinent, i en dies posteriors sigui força accentuada. Podem començar a notar que és ja la primavera. Però bé, això ja veieu que em falta molts dies... O sigui, però de moment l'abric no l'amaguem, no l'endrecem encara. No, no. Aquest cap de setmana, com us deia, la manca de sol del diumenge, i demà que les temperatures baixaran encara una miqueta més, doncs no fa gaire calor. Ja. Però precipitacions no en tindrem. No en tindrem. Gens, gens. De moment seguirem amb l'antíficlo gairebé molt a sobre nostra, o si no està a sobre nostra, sempre tenim vent del nord, que sí, que seguirà fent nevar al nord del Pirineu. Però aquí, absolutament res. De precipitacions, absolutament res. Ambient molt perfecte. Esperarà les pluges al maig, per allò del maig cada dia un ratx, no? O l'abril. O l'abril. Abril, aguas mil, no? Sí. Home, els castellans també diuen allò de marzo, ventoso i abril lluvioso, hacenamayo, florido y hermoso. Hermoso. O sigui que... Bueno, aquest any. En tot cas, el que podem fer la setmana vinent és mirar les provisions al llarg termini. A veure si és veritat, sí. Seria per veure la primavera, què t'anirem? Això, a veure què ens té preparat. Sí, i vés estudiant ja l'aconteixement. Ah, sí, el cap i l'estació, no? Sí, d'acord. Ho dic perquè vegis que t'avisem amb antelació que després no passi el de sempre. Que no te fili el toro, que no te fili el toro. Al darrerament m'estic posant bastant la lídia. Sí, sí, la veritat és que sí. Fas efecte. Sí. Molt bé, Josep Maria, moltes gràcies. Gràcies igualment, Josep Maria. Bona nit. La Desbarnada. Bé, doncs tornem al dia a dia i tornarem, recuperem el centural que no hem felicitat avui. Que maco el centural. Sí, el centural, que ara ja ens el tindrem que aprendre de memòria, de memòria, segons la llei verd. Escolta, hombre. Et vols dir? Sí, això diu, no? Que es té que sapiguer resar, que no sé quantes coses més. Jo ja en sé. Jo també. Doncs ja està. Tot això que tenim de... Sí, nosaltres sí, però aquesta canalla... La García, això de resar, em sembla que no ho portes gaire. Com ho portes, García? El què? Això de resar. Jo? Sí. Tirana verd. A veure, els sants d'avui, sisplau, Núria. Sant Baldomero, Sant Basil i Monja, Sant Lleonard de Sevilla, Sant Gabriel de la Dolorosa, Sant Hipòlit, Abat i Uispa, Sant Alexandre i Sant Lucas de Mesina. No era una publicitat d'una estufa? I els de demà els diré jo avui. A tots ells, moltes felicitats. I si algú ho fa a Sant Demà i no l'hem dit, també moltes felicitats. Ja anem cap a les notícies. A veure el que ha passat durant aquesta setmana. però abans d'anar per les notícies anem a donar el nostre regalet com cada setmana. I avui penso que no és una primícia perquè hi ha molta gent i ha regalat moltes coses. Diu que hi ha periodistes que estan a la guait, principalment els fotògrafs, que en moltes ocasions han agafat els polítics en situacions poc edificants. Aquesta vegada li ha tocat el torn a la Celia Villalobos, que, presidint la sessió del Congrés de Diputats en el debat de l'estat de la nació, la van fotografiar amb l'iPad mentre intervenia, a més a més, el seu cap de files, amb Mariano Rajoy. Però qui és aquesta Celia Villalobos? Doncs és una malagueña que té 65 anys, que va ser alcaldesa de Màlaga des de 1995 al 2000, ministre de Sanitat el 2000 al 2002, i a l'actualitat és diputada i vicepresidenta primera del Congrés. Com a tiputada ha tingut més d'un fet destacat. El 1997 va trencar la disciplina de vot del partit per votar favorablement una proposició de rei de llei de regulació de parelles de fet. El 2005 va votar favorablement en contra del seu partit a la legalització del matrimoni entre les persones del mateix sexe. El 2013 es va absentar del Congrés per no tenir que votar a favor de la modificació de la llei d'interrupció de l'embaràs. Com a ministre de Sanitat ha dit frases que han passat a la història en referència al cas de les banques bojes. El aceite de colza també estava prohibido, pero la gente lo compraba porque era un chollo. La enfermedad de les banques loques és un problema de salut animal. Las amas de casa no tienen que hacer un caldo con huesos de vaca, que además ya no se venden, y si los tienen en la nevera que los tiren, se puede hacer el caldo con huesos de cerdo. No digo que todo el mundo coma solo millo, pero a todo el mundo le gusta y no todo el mundo puede pagarlo. No volem defensar la senyora Villalobos, per cert, però el cert és que és normal veure com l'hemicicle es buida en molts moments i les senyories van al bar a fer una copa mentre els seus col·legues estan parlant al feristol. Després arriben a temps per votar i han complert. Célia Villalobos no podia anar-se'n. Era la presidenta en funció, si hi havia estat, al peu del canó. Però com que possiblement el que estava dient el senyor Rajoy no li interessava, es va posar a jugar al Candy Crush, que deu ser molt més interessant. Senyora Villalobos, No tenim més remei per al que està fet malament, però l'entenem. Perquè, per al que haig d'oïr, més val passar-lo bé. Així que qui té aquesta? Un, dos, tres, botifar a la pagès! Ara anem amb les notícies que hem trobat als diferents medis. Núria, comences tu, sisplau. Bé, amb aquesta notícia, la que ara us diré, ens porta al nord-oest de Novadeli, a l'Índia. Que maco Nova Delhi. Sí. I has estat? No. Però és maco. Sempre. Maco de veure. Sí, sí. A viatjar. A la regió d'Aranfield. Avui dia, amb aquests canals viajar i aquestes coses, no cal moure't del sofà de casa, vas a tot arreu. Per això sí, per això sí. Et poses allà el documental. Més barat tu. Espanyoles en el mundo i... Això és diferent. Això és diferent. Home, també t'ensenyen la ciutat. Molt. Ens consellen tot. Jo quan vaig estar a Malta, Acabàvem de filmar la noia que hi havia recepció a Espanyoles por el mundo. Va ser molt curios. La noia era espanyola. Espanyola era sevillana. Sevilla té un color especial. Que bonic que és Sevilla també. Que maco. Has anat a Sevilla alguna vegada? No. Has d'anar-hi. Sevilla és preciós. Sevilla té un color especial. Maco de veure. Resulta que es va dur a terme un casament amb un home de 25 anys anomenat Yugal Kishore i la seva promesa Indira de 23 anys. Estaven anant plena ceramònia nuptial i el nuvi li va donar un atac epilèptic. La novia va saber en aquell moment que tant ell com la seva família li havien ocultat que el noi tenia problemes neurològics. I el fort és que mentre se'n portaven el nubi a l'hospital, la novia va decidir continuar la ceramònia i es va acabar casant amb el cunyat de la seva germana. Perdón? Perdón? A l'escena es van generar moments de tensió. I va haver diversos baralles, cosa que va portar la policia a anar a veure què passava, i va detenir gent i tot. Indira, la noia, es va mantenir ferma i va continuar amb la ceramònia, es va casar, mentre el seu promès seria a l'hospital. Encara que el familiar és el promès, doncs la van denunciar. Bueno, el promès va tornar a la celebració ja, o sigui a la festa, i va ser llavors quan es va enterar que la seva nòvia s'havia casat amb un altre. Mala llet. Si no lo veo, no lo creo. Que siguin feliços els tres. Bueno, ho dudo. Què passa? Què passa? Aquesta gent fan uns fiestorros quan es casen. Almenys és el que hem vist a les pel·lícules. No, no, no. Aquí parles de Nueva Delhi i això és Índia, però a Pakistan jo et puc garantir Tinc un conegut que va anar a casar un nebot i va estar tres o quatre setmanes fora i jo li vaig preguntar, però em diu que no em pensis. Allà no és com aquí que fem un dinar o un sopar. No, no. Allà una setmana es reuneixen les famílies. Doncs bueno, tenim la... perdoneu eh, que estava jo amb una altra cosa. Però no ho expliquis tot tu. Sí, però estava buscant una altra cosa que volia més informació, però no. Aquesta setmana, com la majoria sabreu, s'ha celebrat el Mobile World Congress aquí a Barcelona. Comença ara. Dimecres ja estaven muntant coses. És aquest bàsicament el cap de setmana. Aquesta setmana ja hi havia reunions. Una empresa que es diu Star Solutions, que és de Canadà, que es dedica al desenvolupament de tecnologies 2G, 3G i 4G, amb 20 anys d'experiència, presentarà o ha presentat, perquè ja m'heu xafat, la primera red telefònica del món creada per drones. Sabeu què és un dron? Està pensat per la búsqueda i el rescat de persones al mig de la muntanya. No tens cobertura, aquest dron està preparat per donar senyal de telèfon en zones que no en hi hagi. Et permet localitzar les persones amb el repte que tenien de reduir les dimensions perquè tampoc podíem fer un dron molt gran. És un dronet, és un dronete. Un dron que segons la fotografia que sortia podria ser com aquesta taula, estem parlant d'un metre i mig. Per això envies un helicòpter. No, si hi ha dronetes i dronotes. Correcte, el pots controlar però té una intel·ligència que ell surt d'un punt Fa un recorregut i té la memòria suficient per registrar la trucada. Si li fan una trucada en aquell moment, trobar un terminal que necessiti senyal, fer-li una trucada a aquell terminal i registrar la trucada. Que complicat! Però és meravellós. Amb lo bo que eren els senyals de fum. De tota la vida. Remes al bosc i quan veuen fum ja venen amb índios. Aquest és intel·ligent i dona a senyalar els dispositius amb la qual cosa pot servir. No és car. A veure, no és que... Calla, calla. ...val una pasta... Calla, que l'afirmació no té desperdició. No, és car, però val... 15.000 dòlars. Bueno, vamos, posi-me'n 5. No, mira, tu per guardar. Posi-me'n 5. A veure... Porta's suelto, García. Porta's suelto. Però em refereixo que no és una... Que no valen mil milions d'euros. A veure, no és el mateix que un helicòpter que deia la Núria, que l'helicòpter val... Una mica més. No, és que només que s'aixequi del terra ja val 3.000 euros en benzina, com a mínim. Ja veus. Perquè si ara amb això de protecció civil, que si dones una falsa alarma, no sé què, i ha sigut per negligència, que et passa la factura, amb aquesta la factura serà més petiteta. O no. Depèn de l'empresa i del negoci que vulguis fer. I l'empresa està pensant que sigui un kit de seguretat pública. Coses que els drones són el futur. Tu saps el que és un dronis? Un dronis? Un selfie fet amb un dron. Fa 4 dies, ho estava llegint fa una estoneta, que el selfie va ser afegit al diccionari, com a paraula dintre del diccionari aquest, ja la llengua no sé què, el dronis en 4 dies ja estarà posat. Jo porto una notícia trista pels seguidors de Star Trek. Pels seguidors de Star Trek. S'ha mort el senyor Spock. Larga i próspera vida. Tenia 83 anys, patia una malaltia... pulmonar greu i crònica i no ha pogut dir que feia ja un any que estava malalt per aquest tema. L'any poc quin nom... Leonard Mimoi. Ha sortit a les dues últimes entregues, de les més modernetes a sortir. Feia com del passat i el futur o què sé re, que no ho sabem. Tu eres jo, jo sóc tu. A pesar d'aquest personatge el van casillar de tal manera que l'any 1975 va publicar ella una autobiografia i la va titular Jo no sóies poc. L'any 75 ja tenia biografia aquest home. Ha mort en 84, em sembla. Si a l'home pobre no li donaven més papers. Estava molt encaixillat. Sembla que s'hi feia teatre. Sembla que s'hi feia teatre. A moltes sèries, per exemple, de Big Bang Theory, Una sèrie que cada dos per tres parlen bastant del Leonard Nimoy i és Spock. Hi ha moltes sèries que és Spock, Leonard Nimoy. Al final diu que després de molts anys es va acostumar a viure amb aquesta marca que era el senyor Spock. cap més solució. Diu que la càmera de comerç de Hollywood posaran un ram de flors a l'estrella que té la famosa vinguda aquesta de les estrelles. Núria, més notícies? Bueno, és una mica d'orilla. Potser l'has de fer. És granito. Jo després no dormo. Tens passadilles. Tinc passadilles. Resulta que una dona alemanya de 28 anys va perdre la vida. a limitar una de les pràctiques sexuals descrites en el llibre de 50 hongres de grill. Tu no podies parlar de gossets o de futbol o de domènec? Resulta que la jove va ser lligada a mitges de nylon i preservatius per després ser colpejada 123 vegades pel seu nòvio. La seva parella no va ser conscient de la gravetat que comportava, segons la notícia, amb molts jocs sexuals que es duien a terme a 50 sombres de grei. Fins que després de colpejar la jove, va comprovar que la noia havia deixat de respirar. Segons ha informat el diari Daily Mail, el jove va donar la veu d'alarma i va intentar reanimar abans que les emergències arribessin a casa. Això va passar al nord de Suècia. L'ambulància va traslladar la seva nòvia fins a l'hospital on va rumandre ingressada a la unitat de cures intensives. La jove alemanya va morir. La jove alemanya que s'havia traslladat a Suècia com a estudiant d'intercanvi per passar una temporada amb la seva parella va morir els dos dies. Quin desastre! I d'allò que surt sempre, esto está hecho por profesionales, no lo intenten hacer en el salón de su casa. Que dius, no cal que ho posin, no? Hi ha gent que ho fa. Aquesta és una però moltes vegades han passat coses d'aquestes que la gent imita la ficció a casa i passa el que passa. I tant, i tant. Però amb aquesta més és sòrdid, no? Sí, sí. Li diguen i li peguen i... Mare de Déu del céu. Bueno, Marc, tens alguna notícia més? Sí, bueno, una punt. Ah, vale. Apple ha modernitzat els seus emoticons a aquesta actualització de WhatsApp. I tindrà 300 nous icons. Seran... a veure, jo no li trobo cap mena de sentit. Però quins, a veure, algun algo que ens pugui fer gràcia? No, seran els mateixos, però saps que surten, surt l'Smiley de tota la vida. L'Smiley, què vol dir un tio rient, un careto rient? L'Smiley. Les caretes groguetes, vale, hi ha també els que són de persones reals, dibuixat de persona, doncs han incorporat rassa caucàsica, Chinesa, afroamericans, i llatins també. Hi ha 5 tonalitats de pell, ho deixarem aquí. I hi ha les caretes i després els gestos típics, com podria ser el polze cap amunt. Han fet les cinc mans amb els cinc colors perquè totes les etnies puguin enviar un emoticon. Home, però és que amb el groc ja quedava així una mica, no? O no són grogues? No, no, no. Aquesta té color pell, carn normal. Bueno, rosa, és que és rosa, tampoc és normal. És rosa. Ara arregla-ho. A veure, ara arregla-ho. Simón, venga, foli, foli. Arregla-ho. Ja està? Ja està, ja s'ha acabat, Marc. Sí, era només això de modernitzar... I quantes dius de mils? 300. No va ser mòtic, o no? En hora de dur el cel. Ja vistes les notícies, ens anem cap a Madrid. Sí. Hola. Mariano, molt bona nit. Bona nit. ¿Qué tal, cómo estás? Pues en Madrid hoy muy bien, buen día. ¿En Madrid hoy muy bien, buen día? Sí, sí. ¿Qué pasa, que cuando no hace buen día no estáis bien? También estamos bien, pero hoy hace un día soleado muy bueno. Sí, ha hecho. Muy bien, estupendo. Un poquito de fresco, pero ha extendido. ¿Y qué nos cuentas de la capital de España? ¿Del imperio hacia Dios? Sí, efectivamente. Me parece al cielo, pero sí. Gracias a Dios. Sigue en su sitio. Sí, sigue en su sitio. Tengo que lamentar con vosotros el tema del señor Spock, Sí, sí, muy triste. Yo era un treki en mi juventud. ¿Un frikris? No, un treki, un treki. Un trekis. Yo era un treki, un treki. ¿Pero sabes hacer el símbolo con la mano o no? Vale. ¿Y con los dedos de los pies? Porque con la mano es muy fácil, pero con los pies... No todo el mundo lo sabe. Yo no sé. ¿Y con las orejas? No. Con las orejas sé batirlas como las palomas. Ahí estamos, ahí estamos. Ya me cuesta más, ¿no? Esto tengo que verlo yo, ¿eh? Pero el símbolo, ya lo verás, pero el símbolo de larga vida y prosperidad, desde luego que sí. ¿Qué ver? Pues sí, sí. Yo no soy capaz, ¿eh? A ver, el doctor es po... El doctor es po... El doctor no se ha dejado, pobre. Sí. La pena es que no lo podáis ver. No, pero nos lo imaginamos. Sí, sí, sí. Sí, estás mirándolo por la tele. Lo que podrías hacer sería salir al balcón y ponerte a hacer esto y ya verás la gente que pasa por la calle lo que te dirá. Los que son mayores, alguno los reconocerá, porque es una serie antigua. Efectivamente, así y así. Y los jóvenes dirán que este está chalado. No sé si recordarán al señor Spock de sus primeros tiempos, porque los últimos tiempos... Encontró el papel de su vida, que era no hacer nada prácticamente, nada más que decir, larga vida, prosperidad. No haga usted eso, Kirk. Sí, pero decía... Don Simon decía que a eso le iba a costar que lo encasillaran y que no fes res més. Sí, sí, sí. No, era... Estaba amargado, estaba jodido el tío. No, era una persona inteligente. Era una persona muy inteligente y muy... ¿Quién? ¿El actor o el personaje? El actor, el actor. El actor en sí era inteligente y hizo teatro, y estudió poesía, hizo... Lo que pasa es que tampoco se le asocia nada más, ¿eh? Estuvo en Misión Imposible, en la serie de Misión Imposible, no sé si no... Sí, sí, sí. En la serie sí que es verdad. Además... sustituyó a alguien por el que también habían pensado para hacer el señor Spock, que era un actor que conocíais que se llamaba Martin Landau. ¡Anda! Pues Martin Landau, que también trabajó en Misión Imposible y en otra serie que se llamaba Espacio en 1999. ¡Correcte! ¡Qué maco! ¿1999? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, La García, jo crec que el més antic deu ser el Doraemon o alguna cosa aquest. Poc a broma, però ha fet 22 pel·lícules segons el que estic veient aquí. Y también salió en series como Los Límites de la Realidad. Hizo cosas, hizo cosas. Y no era tan estirado así, tan serio como parecía. Lo que pasa es que, claro, con un personaje tan potente mediáticamente como ese, pues al final se convirtió en lo que realmente le da el trégo después de la vida real. Lo recuerdo en este caso por los buenos momentos que me hizo vivir la serie y por las peleas que yo mantenía En la primera cadena, en la segunda cadena de televisión española, que era donde echaban la serie, en blanco y negro, con mis padres, porque en la primera estaba Studio Uno. Luego, con los años de gusto, Studio Uno. Sí, hombre, esos teatros estupendos que se hacían mal a la deuda del céu. Pero en aquellas épocas... No, no parlant, yo... Yo de hecho es muy anoto, yo busco. Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Estudio 1 era... Bueno, pues en Madrid, ¿qué pasa en Madrid? Pues vosotros lo podéis ver. Es decir, políticamente lo damos por entendido, porque ya vemos cómo estamos. Creo que poco a poco, por descarte, van saliendo algunos candidatos en las formaciones políticas tanto para la comunidad como para los ayuntamientos. Si al final no ho arreglen, això no sabràs qui votar, eh, Mariano? Ja t'ho dic. Es que ahora lo único que podes hacer es decir, bueno, pues yo voy por allí y yo voy por allá, pero de momento saber a quién vas a votar la persona. La persona a la que vas a votar es prácticamente... Aquest, a les eleccions municipals, normalment, hi ha una certa tendència a votar el bitxo més que el nicho. Sí, sí, sí, sí, porque además conocemos cómo actúan. y somos capaces de discriminar. A parte de las siglas habitualmente votamos al bicho que... Sí, quizá porque es más cercano, porque lo palpas, por así decirlo, sobre todo en un pueblo. Antaño eran más desconocidos. Luego empezamos a votar un poco Recordaréis a Tierno Galván. Por supuesto, el profesor. ¿Quién? Ja està, Núria, no facis més el ridícul del que és d'això. Deixem-ho aquí. Si ara pregunta qui és, deixeu estar. Que deixis estar! Don Enrique Tierno Galván. Don Enrique Tierno Galván. Don Enrique Tierno Galván fue un alcalde que fue un profesor universitario. Mala explicada, no? Bueno, estuvo muchos años aquí en la Universidad de Barcelona. O unos cuantos. No, no, yo he estado en una manifestación en la calle Pelayo, me acordaré siempre, sentado en el suelo y dos filas delante mío estaba él. Toma ya. Sí, sí. No, y además, llevó a todos los jóvenes a una ilusión incontenible en su tiempo, porque además es que iban las manifestaciones y se ponía la gorra, Decía que él también era fan de John Lennox. No sé, era entrañable. Fundó, creo, el Partido Socialista Independiente. No recuerdo si era el Partido Socialista Independiente o el Partido Socialista de Madrid o algo así, que luego se fusionó con el Partido Socialista o de los españoles. Y bueno, fue una persona también... y también muy interesante en el sentido político y sobre todo en el sentido humano de la palabra. Luego le siguieron otros más. de los cuales podríamos decir de algunas cosas buenas, de otras cosas menos buenas, pero bueno, aquí está Madrid todavía. De su época como alcalde de Madrid, es la época de la movida madrileña? Sí, hombre. Empezó en aquel momento. Sí, home, sí, home. Sí, fue la época, fue en los años, pues justo, justo en los años de la movida madrileña, porque además era una persona, como todas las personas inteligentes, muy abierta, incluso, se lanzaba, porque para los años que tenía, que ya era mayor, era muy mayor, andar en las manifestaciones, en los conciertos, con gente joven e intentando entender su forma de ser y su forma de vivir, había que tener mucha... mucha... mucha valentía. Sobre todo, ya digo, con esa edad que tenía... Mariano Meido, y esto venía por el hecho de que... Ah, sí, calla, que no sabéis los candidatos. No. Claro. Claro. Entonces... Bueno, algunos sí que lo sabéis. Como no sé lo que tenemos, pues hablo de lo que tuvimos. Algunos sí que lo sabéis, ¿no? ¿O qué? Hombre, hay alguien que se va a desgastar. El socialista sí, ¿no? El socialista sí. Yo creo que el d'Iniciativa o el d'Izquierda Unida també lo tenéis, ¿no? ¿O qué? Bueno, sí, está... Antes iba a ser esta... ¿cómo se llama? Tania Sánchez, me parece. La nòvia del d'Aixons, sí, sí. Sí, pero... o exnòvia. Mariano, aquesta que és nòvia o exnòvia, com ha quedat el tema? Bueno, yo digo que pareja. Vamos a dejarlo con que son parejas. Pareja, de hecho, viven juntos y... Bueno, no sé si de hecho o no, pero viven juntos y... Con cuvinato, vaya. Viven en pecado. En pecado. Depende de la religión. Yo, como estoy con esto, larga vida y prosperidad... Bueno, tú estás en otra onda, tú estás... Es una simbología, así como la de... Pues que no te enganche Bert, que no sabes rezar y todas esas cosas. Que te va a poner Bert. Sí, sí, no, a mí no me engancha ninguna. Parece una selección de los teleñecos, si lo pones uno al lado de otro. Pero bueno, también tenemos un candidato por Ciudadanos, por cierto. Qué fuerte, qué fuerte, qué fuerte. Sí, sí, sí. No recuerdo cómo es Aguado, creo que se llamaba. No recuerdo. Lo he visto esta mañana de paso, hablando de candidatos, pero vamos, se ha presentado también por Descartes, creo que no había otro para presentarse. y el resto me imagino que poco a poco tendremos opción de saber por lo menos el día antes de las votaciones o el día antes del día de la reflexión qué es lo que piensan. Estos de Ciudadanos, la primera vez que se presentaron aquí al parlamento catalán, hicieron un póster que salían desnudos. Salía él. Bueno, sí, él. Deia algo así como res que amagar, o no malent res, o ensenyem tot. No se le veía la cosa. La idea no es nueva, pero podría haber hecho un calendario como los bomberos y luego haberlo vendido y el dinero que hubieran gastado. Para sufragar los gastos de la campaña. Mariano, allí... En Madrid, com les llamais? Perquè aquí són ciutadans. Allà com queda el tema? y aquí se llaman ciudadanos, realmente es lo mismo, quiere decir, para mí yo les reconozco más como ciudadanos que como ciudadanos. De hecho, aquí cuando hablamos de Podemos, mucha gente dice PUDEM. El caso, más que el nombre, es la idea, lo que representa y para lo que cada uno signifique, ¿no? Entonces... que cambien el nombre. Hombre, si estamos todos cómodos con Ciudadanos, ¿por qué lo tenemos que llamar Ciudadanos? Pues para que lo entendáis, porque no lo entendéis. Yo lo entiendo perfectamente y tampoco... Bueno, tú sí, porque eres un tío leído, pero hay mucha gente que no lo entena. Claro, claro. No, pero me parece bien, mientras sea por intentar meter ideas nuevas... Meter, meter, sí, meter, meter. Pero sí... Lo que se pueda, cada uno lo que pueda. Y mientras no haga daño está bien. Y no vamos a hablar de supositorios. No, no, mejor no. Claro. Oye, por cierto, lo de los drones que sobrevuelan... He oído algo de drones antes. Sí, sí, sí. Bueno, los drones que sobrevolaron... Es que Simon es muy aficionado a estas cosas. Sí, sí, sí, lo sé, lo sé. Lo sé porque... Raro, raro, raro. Le he oído algo. El tema de los drones que sobrevuelan las ciudades espero que al final no tengamos un disgusto, porque además hay que tener licencia para poder volar un drone. Tienes que tener una licencia oficial de piloto para manejar un drone. No vale cualquier cosa. En París estan un poco... Hi ha una etiqueta de l'Anis el mono que ja lleva la foto, això no vale. No, no vale, no vale. I els carnets d'edronauta on no els treus, això. Bueno, eh, eh, ¿cómo diría? Reviviremos a señores pocos de siguiente capítulo, se lo preguntaremos un poco. Tu dices que hay que sacarse un carnet, pero... Un ciudadano de a pie puede conseguir un dron, un ciudadano de a pie. Sí, sí. Sí, sí, sí. Almenar, tu te'n vas... No pots comprar, el que passa és que aprenen el fàgic volat fotran a la presó. No, a la presó no, però... Sí, a la presó, a la presó. Espera, és que vostè llegeix la normativa a Espanya. Sí. Se limita a zonas no pobladas y al espacio aereo controlado. Esto es. No poder volar. Encima de los ministerios o encima de la zarzuela? O encima de un aeropuerto. Lo que me está diciendo es espacio aéreo controlado. Puedes hacerlo circular o hacerlo volar en zonas no pobladas y en espacio aéreo no controlado. Con lo cual en un aeropuerto está prohibido. o en cualquier zona sensible, si lo haces en un parking, tal vez te vengan a montar, pero si lo haces en medio de la montaña no te van a decir nada. De todas formas, para poder sobrevolar, o sea, para poder pilotar un dron, porque un dron se pilota aunque sale de tierra, igual que los coches de estos que llevan mandos a distancia, que sacan carreras y ese tipo de cosas, Hay que sacar un carnet oficial y tener una licencia oficial. Pero no sabemos dónde, ¿eh? ¿Dónde no sabemos? Estoy buscando los requisitos. De hecho, es muy curioso porque estas Navidades, bueno, ya hace bastante tiempo, pero estas Navidades, sobre todo, en muchos centros comerciales, había en medio paraditas de estas que venden estos helicópteros, que van como tú dices, como si fueran coches... En la caja pone una advertencia. No hacerlos volar al aire libre. Te obligan a que los hagas volar dentro de casa, con lo cual las lámparas corren peligro. Sí, pero no los ojos de los viandantes. Digues, Òscar. No, es que tengo que decir algo que es importante. L'AMU, L'AMU, L'AMU, Emilio Escazocchio, L'AMU, ens ha enviat un WhatsApp en el que diu Partido Socialista Popular. A esto, Partido Socialista Popular, sí señor. Si no odiem, després ens passarà guachap, guachap, guachap. Ens passarà com les 50 sombrers de greu, perquè el millor és capaç de lligar-nos amb coses i estomacar-nos, eh. No arribis, García. Lo millor t'agrada, però a mi no, que jo soc gran, eh. Jo soc gran i a mi jo... Jo, des que has dit jo, Partido Socialista Independiente, que no me cuadraba el nombre, estava pensant... Gràcies al nostre director, eh. Moltes gràcies, senyor Escazóquio. Estan tots. No me terminaba de cuadrar del todo, pero sí, es verdad. Movemos a los drones y a los dronetes. Volvamos a los drones. Pues lo que digo, que una cosa son los drones infantiles, como pueden ser los coches de mando a distancia. O los helicópteros estos que puedes jugar en casa. Claro. Hombre, yo recuerdo hace muchos años también que nosotros jugábamos con los aviones aquellos que los lanzabas con gomita, volaban un poco. Claro, o aquellos que sujetabas con una cuerda de un ala. Y volaban. Bueno, esas son otras cosas. Volaban un poco más y le podían dar a alguien en la cabeza. Sí, señor. Hombre, de hecho, no sé si todavía existe, pero hasta no hace muchos años, arriba en el Montjuïc, al lado del estadio olímpico, había una pista de aviación de estas, de aquellos aviones que iban con gasolina y que iban con los dos cables y los hacía... Sí, señor, sí, señor. Y luego ya vinieron los... Los teledirigidos. Los teledirigidos, que también se tienen que volar en espacios... Especiales, sí. Especiales, se pueden volar en cualquier sitio, porque son ya aviones un poco más grandes, y a partir de esto se han venido ya los drones que son mucho más sofisticados, es decir, menos peso, mayor posibilidad de interactuar en muchos sitios. Y lo que veremos en el futuro. Sí. Pues sí, porque en este caso el futuro ya está ahí, va per la miniaturització i ja veurem què és el que hi ha. trasplantes de cabeza, convertir a gentes en androides... Bueno, este tipo de cosas. Hoy he leído, no sé dónde ha sido, a lo mejor ha sido hace un momento aquí buscando noticias y tal... La agencia de afición está encima de nosotros. No sé dónde hacer un trasplante total del cuerpo, que no entiendo por qué, ¿no? Era un trasplante total de cabeza. Una cabeza humana ponerla en otro cuerpo. Si ya se habían hecho pruebas hace algunos años con monos, lo que pasa es que no había llegado a funcionar. Pero me parece que ha sido un doctor, no sé si francés, belga... Sí, que ha dicho que efectivamente eso va a estar disponible en pocos años. la... la... la épica de... de eso. ¿A qué nos puede llevar una situación como esa, no? Porque, claro, entonces, ¿quién es? ¿El de la cabeza o el del cuerpo? No me preocupa tanto eso como que... Sí, efectivamente, puede en algún momento dado confundirse. Si no, ver a León Arnimo y él en los límites de la realidad, en algunos dos capítulos, para que vea dónde nos puede llegar a pasar. Pero, pero, si es cierto que si lo que sigue funcionando es el generador de ideas, que es el cerebro, y lo vamos cambiando de cuerpo a cuerpo durante muchos años, ¿qué puede generar eso? La inmortalidad del ser. Aquí dice polémica científica después de que un médico italiano anunciase que es posible trasplantar un cuerpo entero. ¿Cómo se trasplanta un cuerpo entero? Un brazo ya se podía trasplantar, el corazón, órganos se podían trasplantar, pero la cabeza en sí, es decir, lo que es trasplantar una cabeza entera, o bien trasplantar el cuerpo a una cabeza, Ya es más complicado. Según nuestro director general, el médico es Victor Frankenstein. Gràcies Emilio. ¿Cómo? Es broma, García. ¿No has visto el jovencito Frankenstein? Sí, si quiero. ¿Has visto la película? No, pero seguí es Frankenstein. El doctor es el Frankenstein. No sabemos ni si tienen cabeza. Qué miedo. Y en esas estábamos. Hasta que llegasteis vosotros. Y nos salvasteis un poquito del aburrimiento. Mariano, pues ya lo dejamos aquí. Muchas gracias. Y ya, como tú has dicho, el futuro ya está aquí. El futuro casi es hoy, o sea que... El futuro es dentro de un segundo. Sí, sí, totalmente cierto. Muy bien, Mariano, pues hasta la semana que viene... Un placer. Que no paséis frío y piensa que pronto, pronto llega la primavera. Que maca, la primavera. I podràs anar al retiro a tomar-te una botella de cava fresca. La primavera és maca, eh? Sí, sí, senyor. La saber que si les flores, els ocellets... Estàis invitats a la botella de cava. Ja vindrem a tomar la botella de cava al retiro. Llarga vida y prosperidad, compañeros. Para todo el mundo. Un abrazo, Mariano. Adéu-siau. Adéu-siau. Ja anem a veure l'agenda de la setmana que ens ha deixat aquest cas enregistrada la Isabel Almató. Enlatada, que en deien abans. I quan vulgui Jordi, sisplau. Hola, molt bon vespre. Doncs una altra vegada estem aquí per fer-vos l'agenda. Avui aniré una miqueta ràpida, ràpida, ràpida, molt ràpida, perquè ja sabeu que jo normalment no se sap on estic. Avui estic donant voltes per Barcelona amb un cotxe. Vinga, va, comencem ara mateix a les 9 i fins les 11 de la nit hi ha un taller de còptels afrodisíacs. Ja sabeu que dintre d'aquest mes de la sensualitat s'estan organitzant tota una sèrie d'activitats. Doncs acabem aquest mes de febrer amb aquests còpters afrodisíacs que us recomano. El que passa que jo no vull ser responsable del que us passi després. Tant si els proveu com si els mireu i després no us les preneu. Aquest cap de setmana es fa també aquí a Esplugues, al dia d'Andalusia, i tenim diversos actes, tant demà dissabte com diumenge. Qui vulgui més informació, com us dic normalment, us podeu consultar-ho a l'agenda i també a la pàgina web de l'Ajuntament. Perquè us feu una miqueta a la idea, doncs es fa el vi d'una hora, a dos quarts d'unze de la nit a l'edifici Molí, i demà dissabte al matí hi ha diverses activitats com una sardinada, amigues, degustació de plats típics andalusos i el diumenge al matí també a Can Vidaleta a la plaça de la Bòvila hi ha un festival flamenc en un hort al dia d'Andalusia. I per diumenge dia 1 de març també hi ha una activitat molt important que ja es ve realitzant diversos anys aquestes pluges que és la caminada solidària per Sant Joan de Déu. Diverses categories, diversos recorreguts. Des de les 11 del matí i fins a la una del migdia. L'inici serà des de la plaça Espanya fins a la plaça Catalunya de Barcelona. Abans aquesta cursa solidària es va començar a fer a Esplugues i és per això que des d'aquí volem fer un esment molt especial. I des d'aquest cotxe d'ambulant per la nit de Barcelona aquesta cargolina s'acomiada. Bona nit, que ho passeu bé. La desbarnada. Bé, doncs... Sí, sí, ha sigut ben breu, avui, eh? Molt breu, eh? Molt breu, avui. De lo bueno, sí, breve... Sí, sí, es notaba que anava per feina. Bé, doncs ha arribat el moment que en Jordi Domènech ens presenti... Això vol dir que tinc més temps, no, jo? Sí, sí, pots posar... no sé... El concierto de Aram-Juez, que no t'atreves. La versió Extended. No heu parlat de Rita Barberà, no? El Caloret. Mira això, no? Això ho petarà molt. El caloré, el caloré, el caloré ja esteu en falles. Vos anime a que deixei el fred del verano. Vos anime a que deixei el fred del verano, eh? És la tornada. Bé, aquest és un dels temes que han fet el mix del discurs. Jordi, te n'aprofites que no hi ha alarmant per posar aquesta música, eh? No t'atreveixes, eh? Poso pitjors, perquè això de veritat que m'està circulant per les xarxes. Núria, tu això ho saps, no? Perquè la gent jove ja posa-vos el politono. Això triomfarà a totes les festes i a totes les discoteques com a mínim a València. Avui us porto una versió. la versió que li vaig posar de l'Horeta Franklin. Doncs avui he pensat que aniré posant versions aquesta temporada del programa. Que és quina gràcia. Com s'ocorre ell. La setmana. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. La setmana era la primera. Bona nit! Bona nit! Sí, sí. In me, in me, I ain't no millionaire, no. In me, in me, in me, I ain't no fortune, no. In me, in me, I ain't no millionaire, no. In me, És el moment de la sessió clínica i anem a contactar, bueno, de fet ja el tenim a l'altra banda del telèfon, el doctor Santiago Barambio. Bona nit, doctor. Hola, bona nit. Què tal? Doncs bueno, fet bé, mira, anar fent. Ens ha donat la sensació quan has dit, hola bona nit, que tenies una... com es diria, estem en horari infantil? No. No? Que tenies una trempera així, avui molt... molta energia, vaja. Trempera? Trempera? No, no, no, energia, volia dir, home, és que no em sortia l'expressió. No, no, en català es diu trempera, Marcos. Sí, home, no? Doncs bueno, no, porto tot el dia enfrascat amb una cosa que m'han demanat. Amb què? Una cosa que m'han demanat, que faci un treball per un litigi estratègic, que és complicat de fer. Estic manejant aquí dades del Mundo Mundial. Jo tinc que buscar coses de l'Organització Mundial de la Salut de les Nacions Unides per reivindicar el dret de les dones homosexuals a tindre repressió assistida dintre del mal de la sanitat pública. Com jo sempre estic ficat amb guerres d'aquestes. I qui guanya les guerres? Aquesta qui la guanyarà? Home, de moment n'hem guanyat bastantes de guerres. I aquesta de la reproducció assistida per les parelles homosexuals? Sí, perquè no tenen relacions amb homes. És que llavors ens van modificar la llei. I llavors la llei... S'ha fet una llei que... Saps com la llegeix? És d'aquestes lleis que, com que es fan per permetre i no permetre, fan una llei que, si vols fer-ho... Per exemple, hem de suposar que la comunitat andalusa vol fer-ho, no? Doncs pot fer-ho amb aquesta llei. Però si la comunitat catalana, com és el cas, no vol fer-ho, també es pot agafar el mateix texte per no fer-ho. Ah, clar. Els legisladors són molt àvils a l'hora de omplir les paraules, les pàgines de paraules, que on que després s'han d'interpretar, es poden interpretar de maneres diferents, i llavors sempre el que no li agrada diu que l'altre fa frau de llei. Ja, ja, ja, ja. Per exemple, si ara es fes una llei deute nàcia, hem de suposar, seria el mateix. O sigui, seria una llei que es fa per poder-ho fer, però són sempre enrebaçades, perquè cada grup polític li ha de vendre la seva parròquia, entens? La llei d'avortament també passa el mateix. Fins a les 14 setmanes de gestació és molt clara, però també ha de poder resultar, ja ho he explicat de vegades, la diferència aquella entre gestació i amenorrhea, ja tens... una indefinició. I després de les 14 setmanes és per indicació. Llavors sempre pots dir, la indicació no l'han fet bé. Si no l'han fet bé... Per suposar que l'han feta bé, però en fi... Són textes d'aquells que te'ls agafes cap aquí o cap allà. De fet, quan es parla de coses d'aquestes, de lleis i tal, sempre parlem de la interpretació de la llei, no? Sempre es parla de l'esperit de la interpretació... Exacte. La llei, primer, té un esperit, o sigui, es fan per a algú, no? Sí. I aquest és l'esperit. Llavors tenen un preàmbul que no és vinculant, on s'explica això. Es diu, mira, a fer aquesta llei, la fem... pesant-nos amb això, amb allò, amb allò altre, no? Sí. O sigui, perquè una persona que no ha nascut a Espanya, anem a dir, doncs pot accedir a la nacionalitat espanyola, per exemple, no? Sí. Va, doncs, llavors, el preàmbul diria, no?, adonat que hi ha gent que ha emigrat i tenen fills, no saps què, gent que porta tants anys, que ja ha adquirit la cultura, llavors, això és el preàmbul. I després ve la llei, que és l'article 1, no? Sí. Aquestes lleis, aquesta que dic jo, són normalment bastant clares. Però les que tenen a veure amb drets en vius s'interpreten. Jo crec que fa, especialment a països com el nostre, que a la sala A la mateixa cosa et condemna i a la sala B una cosa igual no et condemna. Però les lleis sempre són ambigües, i els anglo-seccions encara més. Es basen en jurisprudència, en com s'ha fallat en un cas anterior. I és allò que veus a vegades en les pel·lícules, que diuen, no, no, és que ja va haver un cas, no, i tal, i llavors el jutge diu que sí, que sí, sembla o no, però tenen que anar buscant allà coses anteriors. Anteriors, sí, sí. Hi ha un precedent i tal. I avui també m'he divertit molt el que ha estat al Parlament, Sí? Maco Parlament. Sí, bueno, això de Parlament, però no tenia res a veure amb el Parlament. Estava en una sala del Parlament, no? Quan es reunia un grup municipal, un intergrup municipal, no? I es quedava ahir... I que bé que ho fan, no? Sí, sí, ens han reunit allà per dir que eren meravellosos. Per explicar-vos, perquè ells us expliquessin que bé ho fan. Sí, i llavors jo m'he aixecat i els he ficat el dit a l'ull, ho sento. Estaven dient que tenien un meravellós sistema d'infos. Era sobre la salut sexual i reproductiva, això, eh? Sí, sí, sí, sí. I tenien uns sistemes de comunicació estupendos i tal, no sé què, i per a tu i per a ta'm, i tal, i qual, i no sé, i la meva joventut i la meva joventut. Llavors, que jo els he dit, home, reviseu la vostra pagina web, perquè en àrea de salut, sort i reproductiva i joventut teniu posada la llei d'aportament de l'any 85. Déu-n'hi-do. I l'any 2010 es va canviar la llei, no?, fa 15 anys. Però és clar, la gent ens arriba desinformada o creient-se que té uns drets que no té o no sapiguem que té uns drets que sí que té. Sí, sí, està clar. No s'ho han agafat bé. No. Home, és que normalment, les persones quan ens diuen que hi ha algo que no fem bé, no ens ho agafem bé. Ah, doncs jo, doncs, gràcies. Nosaltres, a la clínica meva, al final, l'última persona que despedeix a la gent, li dona tots els papers, la informació i tal, li ofereix ajudar-lo a fer una reclamació, si vol. Ja, ja, ja. Home... No la fa ningú. No, no, això està bé. Però nosaltres l'oferim. L'oferim que la persona que és de la casa li ajudarà a fer de reclamació contra la casa, que és un costum molt anglofaxònic. Jo diria que això cada dia s'imposa més. No, no, jo m'agraeixo, si no, com milloro. Sí, aquí està, el poc a tindre un feedback de la gent. Ara et té tot un parell o tres de sugerències, perquè llavors saps què passa? I quan ho dius així, la gent ja no et fa la queixa. No, llavors ens agradaria... Però igual, per les sugerències. I les sugerències ajuden molt. Sí. Per exemple, no sé, una sugerència... Mira, una cosa molt habitual a tots els quiròfanos del món és una sèrie de metges petant la xerrada al passill de quiròfanos. Ja. Normalment les àrees quirúrgiques són tot de quiròfano en ranglera amb un pasillo davant. I per aquest pasillo arriben les camilles o els llits, depèn de com estigui organitzat, amb els malalts que anem a operar. Sí. El qual estem allà petant la xerrada sobre el partit de futbol de turno, o de la moto, del cotxe, de les vacances, el que sigui, i l'enfermeria també i tal, i passa el llit amb el pacient que el posa a quiròfano. i aleshores, almenys, estem molt divertits, perquè he explicat un xiste. Va, en el meu pasillo de quiròfanos passa el mateix. Els mitjans estan al passillo xerrant o inclús ensenyant-se coses amb el mòbil. Clar, però la diferència en un pasillo de quiròfanos, en un quiròfanodat, amb ingrés que se'n diu, que és el convencional, és que aquest pacient arriba sedat. Passa per davant d'aquests metges que estan parlant de les seves vacances, però passa que no s'entén res, pràcticament, no? Ja, ja, ja. Però, com que nosaltres fem situació més ambulatòria, i fem una cosa que es diu tècnica de fast track, que és escurçar timings perquè el pacient pugui anar-se més de pressa, una de les coses que fem és que no el dormim fins que no està ja a taula de quiròfano. I està a la taula preparada i almenys amb els guants posats. Per què? Perquè estigui al menor temps possible anestesiat. Per què? Perquè en un quiròfano que et van obrir la panxa i tal, tu després et passaràs tres dies allà. I per tant, que estiguis més rato adormit o menys, no té massa importància. Però amb uns quiròfanos que després te'n vas a casa teva, sí que té importància que vagis sortint més o menys dormit d'allà, no? Què passa? Que quan algú el van a ficar a quiròfano, està en un estat d'alerta impressionant. Ho tens? Sí, sí, esclar. No passa a l'edat. Passa al contrari, en un estat d'alerta impressionant. Llavors, el comandant que ens han fet és que hi ha uns metges parlant i tal, com si fos la plaça del poble, No és que passi res, però que encara, diguem, augmenta més l'estat d'ansietat de polític d'una persona que grava en el meu. Bé, doncs ja està. Ens ho han dit i ja ho hem arreglat. Ara no es deixa estar al passadís? No, perquè és que hi ha altres llocs on estar. No cal estar al passadís. El que passa és que estem acostumats a que els pacients per allà passen sedat. Sí, ja passen mitja adormit. Sí, doncs ja és una espècie d'acostum ancestral. Si no te n'has d'anar al quarto de metges, que sempre és allà, que has d'anar caminant fins allà a la punta a seure, abans et venen a buscar. Ja pots entrar, va, tornes a anar caminant. Ja et deixen a la porta de passejos parlant amb el quiròfan al costat que estàs parant amb tu. Ja, ja, ja. Són coses que, com que per a nosaltres són habituals... Si no li veieu res raro... Si no t'ho diuen, no li dones importància, l'entens? Si no t'ho diuen, què? Tu has anat a un enterro, no? Sí. Has vist els enterradors? Posen allà cada cop un hit. A l'enterrador li importa un breu el que estàs enterrant. Per ell és la seva feina. Deu cada dia una pila. Imagina't que tu estiguessis allà tot compongit amb la teva família i els teus estiguessis explicant-se xistes. Sí, esclar. Sí, sí. Seria comprensible, però no queda bé. No, no, no. Això ha posat un descobert gràcies a que la gent ens ho ha dit. I per què ens ho ha dit? Doncs perquè li facilitem el que ens ho digui. Jo crec que la crítica és bona. I jo, com a aquesta gent, quan els dic això, és que això és fer el ridícul, la veritat. Està presumint d'una pàgina web d'informació i que et diguin escolti, Està vostè donant una llei que ja no toca. El que passa, que ara que parles d'això, jo la veritat és que de tant en tant entres a alguna pàgina web que algú comenta que és bona o que tu penses... I la veritat és que normalment n'hi ha que estan moltes actualitzades, eh? Però molt, eh? Jo no sé, suposo que primer quan la creen hi posen molta il·lusió i després una mica s'adormen. S'adormen amb el tema. Ja tinc la pàgina web, ja està i tal. Sí, però bé, en aquest cas no és això. En aquest cas és que no en saben. El que fa la pàgina no en sap. Ja li està bé, perquè és més o menys, que és del que jo m'he queixat allà. De fet, ho he posat com a exemple que la gent ens arriba molt desinformada, perquè l'han informat malament gent que se suposa que la seva missió és informar-la bé. Jo tinc una pregunta doctor. Vaig començar la setmana passada un voluntariat a Sant Joan de Déu i m'estaven ensenyant l'hospital i em van ensenyar la planta de... com que també és un hospital on hi ha les mares que van aparir... Hi havia una incubadora amb un nadó molt petit, allò que neixen abans. Sí, prematur. De quantes setmanes era? No ho sé, volia preguntar-te el mínim que pot... Acabes de fer una pregunta que és una conferència. Fins a les 10. Sembla fàcil. Durant 10 minuts com ho tenim? El nen cabia en una mà i tenia... Miraré d'explicar-ho ràpid. Això és el que se'n diu viabilitat fatal. La viabilitat fatal és el punt de la gestació en el qual es considera que el fetus és capaç de sobreviure fora del clau samatem. Ara, quan diríem sobreviure, què és? Respirar? Que el cor bategui? O sobreviure és que tingui les mateixes garanties d'arribar a ser una persona amb un desenvolupament cerebral normal, entenem per normal la normalitat de la població, igual que un que hagi nascut en 40 setmanes. La criatura anava enxufada amb tubus. Això no s'agrada perquè quan estàs enxufada amb tubus... El que decidien és quina és la frontera on un recent nascut té les mateixes probabilitats de tindre un desenvolupament cerebral, muscular, escalètic, de moviment, o sigui, d'arribar a ser, no sé, enginyer, metge, perquè per ser ministre no cal que siguis massa intel·ligent. És aviat poc. Exacte. Vull dir, que tinguis les mateixes probabilitats que un que neixi 40 setmanes. On està aquesta frontera? Aquesta frontera està entre les 26 i les 28 setmanes. Si ja tenim al desenvolupament neurològic. Sí. Però, si entenem, per la capacitat respiratòria, si és capaç de ventilar, llavors va passar el següent. En els anys 80, els anglesos van aconseguir, gràcies a això, incubadores i tubes i coses d'aquestes, que sobrevisquessin els de 22 setmanes. Llavors, van dir, que grandes somos. Hem rebaixat la frontera de la viabilitat fatal de 26, 28 a 22. El seguiment d'aquests nanos que han nascut en 22 setmanes, el 70% moren a primera infància. O sigui que és un esforç inútil en el 70% dels casos. I del 30% que sobreviuen, el 70% no agafen els nivells mitjus del coefficient d'intel·ligència ni altres aspectes com la motilitat i coordinació. Total, que al final, que arribin d'aquests nanos de 22 setmanes a tindre, diguem, les mateixes prestacions que una persona que hagi nascut en 40 setmanes estaven al redó de l'1 al 2%. I aquest és un dilema moral també en aquest moment, o sigui, Què fas quan neix un nano de 25 setmanes? Va, doncs hi ha hospitals, diguem equips, metronos infantils, que no el reanimen. Diguem que el deixen morir, per dir-ho d'alguna manera. Però, aquest hospital on tu estàs fent de voluntariat, de qui és? De l'ordre hospitalària de Sant Joan. És de la Iglesia, guapa. De l'hermana de Sant Joan de Dios. i per tant, allà, encara que neixis amb 10 grams, et reanimen. O sigui, prioritzen les seves càncies religioses sobre altres valors que podem tindre altra gent. Realment era molt petit. Per exemple, allà, interlocucions d'embaràs no en fan. Evidentment. És un dret que tenen les dones. Sí, sí, sí. doncs que no tinguin un hospital el materno infantil, m'explico, que es dediquin a vacunar nens d'Àfrica, ja està, res. Però el que no pot ser és estar dient, no, no, jo faig materno infantil, però, a més a més, imposant o fent-lo anar segons les meves cançons. Llavors, clar, i m'agradaria veure quantes setmanes tenia aquest nano. Però si aquest nano estava sobre les 22 setmanes o menys, doncs, el més probable és que no passi de primera infància. amb el que ha passat, que li han donat unes esperances als pares que estaven allà patint, patint, patint, patint, per res. Hi ha que revisar-los també, aquestes espècies molt altres, perquè la vida no és solament respirar, no? També és saber assumar i fer coses aquestes. Alguna cosa a mà? No. O esteu ja contents. Ja estem molt contents. Ens has explicat moltes coses avui, eh, a l'esprit de la llei, posar-li el dit a l'ull a uns que no saben de què va, les autocrítiques que són molt importants, o els consells que puguin donar els altres, i a més a més a la Núria li has aclarit el tema de quan era viable. Mira, jo dic dues coses. En medicina fa molts anys que dic dues coses. Una, que en Cebola et pot ensenyar alguna cosa. la més humil auxiliar et pot ensenyar algo que no saps. I nosaltres, els metges, cada dia quan ens llevem, hem de fer un exercici de humilitat. Perquè és impossible saber-ho tot. És impossible perquè hem de saber moltes coses. Hi ha que fer un exercici de humilitat. I curiosament, la veritat sigui dita, dels meus companys no són molt humils. Jo he arribat a creure a vegades que els que tenen complexa inferioritat estudien medicina per allò que la figura del metge és com de ser superior, saps? I és una espècie de refugi de la tímida. Això és un debat que podríem encetar per un altre dia, però que està molt interessant, eh? Quan vulguis. A veure si la setmana que ve, si no hi ha cap cosa a comentar, podríem encetar aquest debat. Molt bé, moltes gràcies doctor, fins al proper divendres. Bon cap de setmana, adeu-siau. Bé, doncs és hora d'entrar a la cuina, herman. Doncs entrem i tu diràs què fem, sopem, dinem... A veure, primer on està la cuina? Al forn de l'esquerra és una altra cosa. És important saber on està la cuina. Això depèn perquè en este mundo de ilusión nada es verdad y nada es mentira. Que profund. Tot depèn del color del vidre de l'ampolla a través del qual es mira. Del cristal com que se mira. O de l'ampolla cristal que es vaciada. Sobretot això, vaciada. I això que serveix com a reflexió en general. Filòsof. Anem a fer dos cosetes i donem consell. Dos cosetes que és la mateixa però fet de diferent manera. Farem bonyols de bacallà. Hi ha mil maneres de fer-los però jo n'explicaré dos i queden molt diferents un de l'altre. I un consell, que aquest és ràpid i fàcil, quan es bull coliflor a casa, el bròquil, que costuma fotre un moment d'entufada, que tira d'esquena... I que per això molta gent no la vol fer a casa. Bueno, hi ha una solució perquè no faci pudor, no faci aquesta olor estranya. Si tira, quan poses l'aigabollí, li tires un ranch de llet. s'ha acabat l'olor, que no se païs. Abans que comencis, un dia jo recordo, no sé quan va ser, fa bastant, vas dir, si tens que bullir verdura, és tirar l'aigua i la verdura al mateix moment? No, jo no. I quan comença a bullir, tiro la verdura. Quan arranca a bullir, de 9, 4, 5, 6, 7 minuts, depèn de la verdura que és, i fora. Potser sí que era això, i jo em vaig quedar en mitja història. Que bulli l'aigua, afegesses, res. Anem pels bunyols, sisplau. Molta gent ho fa, posar la verdura amb l'aigua, però la verdura es va de substància. Bollons de bacallà. 100g de mentega. 100 g de bacallà, 100 g de farina i un ou. No, això seria per mi. Doncs no, enriguis, tot tu. Perquè és important saber les quantitats. T'imagines que convides a sopar a quatre, fas les quantitats que diu l'Armando i et surt un bunyol, dius que fem-nos-ho, fem un selfie. Ja ho veus, però ja ho veus. Això és que sabeu cuinar, prou és que no. Jo sempre dic que les candidats que donen A partir d'aquí pots fer la quantitat que vulguis. Quant surt? 250 grams. de massa, 250 g dona per dos o tres persones. De buñols de bacallà, no dona més. Això amb la farina i l'ou batut, mentremenat i tal i qual, la farina sempre quan tingueu que batre o barrejar farina amb aigua per fer una pasta, sempre tamisar-la. Passant-la per un colador. Perquè a casa no s'entenen un colador finet d'aquests petits. Pobres la farina i sobre el ous. Que no es facin grumolls. Perquè si tu poses la farina a sac i tires del sac i li tires a l'ou, quan remenis et faran grumolls perquè la farina És humida. Si tu agafes farina i l'apretes així, s'aguanta xafada. Quan la deixes anar es desfada seguida. Però si tu apretes fort la farina, arribes a obrir la mà i queda la farina xafada. Això vol dir que quan tu tires l'ou, a més amb ou sobretot passa més. Perquè l'ou no és líquid... No, no, no. És viscós. Sí. Llavors, quan... Una bava... Es van fent pilotes de farina. Llavors... Llavors s'ha de fer sopar amb pilotes de rellot. El que s'ha de fer si passa això és agafar... Llançar-ho i començar de nou. Agafar un colador i passar això pel colador amb un batidor o una espàtula rodona. i anar passant tot, tot, tot, que vagi baixant tot avall, per propositar-ho tot. Desmiculem el bacallà, veiem ben, bacallà de salat, tot, tot, tot. Esqueixadet, no? Sí, sí, més que esqueixadet, més que esqueixadet. El barregem tot, sal, ull i julivert, qui vulgui, això és aleatori, i es deixa reposar, això d'aquesta barreja es deixa reposar. L'emplasta aquest? Sí, 3 o 4 oletes. oli tota castanya i amb una collina es van tirant les pilotes aquestes, que han de ser tubetes. Aquesta és una manera. Que quedi color claret, no marró, com si diguéssim. Queden tubetes o...? Un cop cuït. Vol dir de dins. Per això dir que amb l'oli, amb els punyols, amb l'òlitre castanya perquè es dorin ràpid de fora, i el de dintre, que pràcticament amb la majoria de cases és cuit ja, queda tou. No es cou, es cou una miqueta només. L'altra manera és amb pateixú. Aquesta és la pòrmula llarga. Aquí en diem palo, nosaltres els presos en diem pasta de palo. Els palos de Sant Jacob. 375g de cassó, 375g de llard, es pot fer amb tequilla també, però jo pel rotllo del bacallà a mi particularment m'agrada més amb llard, mig litre d'aigua i posem el foc que es desfaci el llard i tal, mig quilo de farina, i remenar la farina de bé tamisada i amb el foc en marxa anem remenant i anem tornant la farina. A pasta? Sí, a pasta vas remenant, es fa com una pilota i aleshores vas remenant i vas tornant la farina. Una vegada fes la farina torrada, agafes tot allò, torrada, que no agafa color, sinó que la història va agafar més consistència, va quedar més aprensmeçada. Llavors agafes allò amb un altre paró gros, això sí, ous, el taló de... 12... entre 12 i 15, depèn. Per una pila de gent. Sí, per això dic que això s'ha d'arreglar. El que no hem arribat amb l'altre convidem els d'aquestes. El que passa és que es pot fer com les croquetes, que és fer-ne quantitat i les guardes. I les congeles. I les mengem un altre dia. Exacte. Aleshores, bacallà que en aquest cas anirà tranquil·lament tres quarts de quilo per ahir, 600 g de bacallà. La mateixa història de l'all i els julies verds, si vols se n'hi posa. Si no, no. I ja està, oli tota castanya. I lo mateix. Perdona, abans quan hem parlat la primera has dit 100 g de bacallà. Sí, 100... La proporció són 100% per un. El que passa ara m'estranya perquè d'aquesta manera estem parlant de 600 grams de bacallà. Però hi ha entre 12 i 15 ous. Hi ha 375 grams de gallar, mig litro d'aigua i mig quilo de fàcil. La primera era per un i la segona deu ser per 15. I llavors si baixes les proporcions d'aquest segon... Clar, pots posar 100 grams de bacallà, que és el que foten a la majoria de restaurants, no? Bonyols de bacallà. Bueno, perquè m'ho diu. Jo m'ho crec, jo m'ho crec, jo m'ho crec. Jo m'ho crec, jo m'ho crec. Jo m'ho crec, jo m'ho crec. Jo m'ho crec, jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo m'ho crec. Jo Jo estic parlant d'uns bonyols que quan el fos dius hòstia deu a callar. No cal que els digui de què són, mira tu. Prou, prou, prou. La recepta és una persona... La part d'això quan tens la pasta torrada, que no ho he dit, això d'afegir els ous, no els podem afegir tots de cop. Bé, sí que els podem afegir, però que passen 3 dies remenant. S'han d'anar afegint mica en mica. Primer, hauríem de fer-ho amb una... amb una espàtula, amb una pala, que la pasta vagi agafant els ous, i quan la pasta ja comença a estar una mica tendra i cal, llavors podem remenar amb unes varilles, un botiló de varilles. manual o potser amb un amassador. Sé que estàs en contra d'aquest tipus de parells. Sí, totalment. No estic en compte. Tu tens molta pràctica, però jo, per exemple... No, però és que no has d'anar així. És anar-ho plegant sobre si mateix, per dir-ho d'una manera. No, jo precisament aquestes coses les feia amb màquina. però també perquè fem catitat. Si tu tinguessis que menjar els bunyols de bacallà per tu, o fer-los per tu per dir... quins faries, els primers o els segons? M'agraden els dos. Els segons són més fàcils de fer. Els primers són d'allò de trepada. El tradicional. Estic veient avui, va, un tros de bacallà, plasplas, fot el bunyols i ja està. Els primers seria la tradicional per dir-ho d'alguna manera? No. Si és que n'hi ha 200.000 maneres de fer-la. Jo dic les dues que jo sempre faig, i més sovint faig, però conyols de bacallà, mare de Déu, n'hi ha amb beixamel, n'hi ha amb pa, n'hi ha que fan una massa amb el pa. N'hi ha 400.000 maneres de fer conyols de bacallà. No hi posen farina, hi posen pa poder. No sé exactament, però sí que hi ha bullons que hi posen pa. Amb patata també hi ha qui fa la massa aquesta les fan amb patata. I és que vaig intentar-los fer amb berenada de bacallà i no van quedar gaire bé. La berenada de bacallà té la seva conya, la berenada de bacallà... La dona de bacallà s'ha d'escaldar el bacallà, posar-hi la patata... A veure, estava bo, però... Després per jugar a fotre'l tot no es va quedar de cony. Aleshores l'has de muntar com si fos una llioli amb oli. És que té la seva gràcia. És com fer una llioli sense ou. Sí, però una llioli sense ou te'l faig. Sí, no, no, te'l fas. Sí, no, no, dic que no. Però vull dir que té la seva gràcia i no tothom ho sap fer. I la brandada, la punyeta que té és aquesta, que té el punt que... YouTube és molt dolent, perquè vaig veure un tutorial de YouTube de buscar receptes i et surt el vídeo i no sé què... Ah, que fàcil que és, no sé què, comença a provar... I quan estava remenat d'internet s'ha fet molt mal. Ho posen molt fàcil. Hi ha planes i planes. Hi ha algunes que estan bé la recepta i t'ho explica de tal manera que els passos són fàcils. Però aquesta semblava superfàcil. La intentes fer i et dic que em va costar. Sort que era poca quantitat de bacallà. Me'l vaig acabar menjant. Deixem-ho. Moltes gràcies, Armand. Sortim de la cuina i anem al camp de futbol. La Desbarnava. Bé, com deia, anem al camp de futbol. Ja tenim equip una altra vegada, després de la desfeta amb el Màlaga. Ara ja anem a tindre equip. Ho guanyarem tot, ja. Tinc a dir que l'Espanyol està guanyant 1-0 al Córdoba i a la primera part. Ha acabat ara, fa un moment, la primera part. Deu-n'hi-do. Vas veure el partit? Sí. I què tal? Quin dels dos? El segon. Perquè penso que el primer no en voldreu parlar, poder. Ah, no, sí. Si van sortir al cap dormint, ja està. Ja, ja, ja. Punto. Hi ha moltes coses. Aquest partit es va veure per moltes coses. Perquè no van jugar a res. perquè els altres es van tancar darrere i el Barça encara no ha descobert com trencar una defensa els deu tios allà darrere. I l'hàbit també va ajudar, però no ho poso com a excusa. Es va menjar un penal de llibre, va pitar 3 o 4 hores de jocs que no eren, però és igual. El teu no és l'hàbit. I això el Barça li ha d'intentar fotre. I el partit del Manchester, la primera part va ser un exhibició brutal del Barça. I a la segona part, va haver-hi un moment que el Manchester no li tocava un altre que anar per totes. Tu vols dir que el Barça va sortir a aguantar el resultat? No aguantar, però jugar més tranquil i a controlar el partit. Més relaxat. Sí, no, a controlar. Mentir-ne la pilota ells. Però això es va convertir en un control de la segona part. Pràcticament, els primers 20 minuts va ser un control del Manchester total. I si falla el penal... Isidre, bona nit. Hola, Isidre? Hola, bona nit. Bona nit. Què en penses del que estava dient l'Armand? O no l'has sentit en tot? Sí, però no com a excusa. Jo crec que els va jugar molt malament i penso que el plantejament d'Argues d'Enriquín no va ser més encertat. El tema de que no ha sortit Xavi a jugar en segons quina situació, segons quin partit... El que passa és que jo m'adono que al Barça cada vegada els equips se li tanquen més. Veuen que és la manera de jugar-li. Però això no és cap novetat. No, jo sé que no és novetat, però abans hi havia solucions per superar-ho i ara difícilment se superen. No, no és així. Home, els equips que es tanquen d'Abridat a darrere, que foten l'autocar allà darrere, hòstia, difícilment el Barça els supera. La penúltima mostra de podíem trobar el partit contra Villarreal en Copa. Sí, però allò no estava tancat. Jo diria que sí. A veure, si no estan tocats per la bareta màgica, els tres del davant i els del mig cap no tenen aquella última passada, per això deia allò el tema del Xavi. Jo trobo que en aquests partits que es tanca tantíssim, hòstia, és un jugador que fa aquella última passada que potser no et fa ningú més. I que et sap marcar el temps del partit en cada moment. Aquí podíem traslladar-nos al partit del dimecres contra el Manchester City, que també era un partit per haver controlat la segona part. Sí, per haver sortit el Xavi. Tal i com pintava la primera, no? Fantàstica. Però l'inici de la segona ja va demostrar que... Bé, aquests no van sortir amb la mateixa, diguem, esma que van sortir a la primera. I els de la Manchester m'imagino que després del rapapolvo que es mereixien per part de l'entrenador, per part d'en Pellegrini, m'imagino que van sortir amb un segà, perquè esclar, és que estaven pràcticament a fora amb un 2-0. La llàstima és que per primera part que s'hi han pogut ser 4 tranquil·lament. Clar, bueno, que hi va faltar. De tota manera, ho hem de posar tot en perspectiva, és a dir, anar a camp contrari i guanyar 0-5, que ni en època del temps no passava això. El 2 a 1 em sembla perfecte. És un bon resultat que hagués signat tothom. Que el signava abans d'anar-hi. Exacte. Tothom s'hagués signat abans de veure la primera part. Tothom signava inclús un empat, mira el que et dic. Efectivament. Un empat a 1 o a 2... El Champions a camp contrari, un empat a 1 o a 2... Hòstia, perfecte. És bon resultat, però veient la primera part ningú no hagués signat això. El penal, l'última jugada, que evidentment els penals es poden fallar, tot i que ara sembla que Messi té aquesta temporada un percentatge del 50%. Però el que no es pot fer tampoc és matar-lo al Messi. No, evidentment que no. Perquè falla a penals i s'ha de tirar a penals. No, falla aquí, oi no? Ja han anat sortint diferents... amb els volejadors i els llençadors de penals, i em sembla que porta una mitja, no una mitja d'aquesta temporada, sinó una mitja, diguem-ne, igual que la que tenia Hugo Sánchez, que els llençava el Madrid de la quinta de 8, etcètera, i també em sembla que porta la mateixa, o molt semblant, el percentatge igual que el Ronaldinho. És a dir, que menys, potser Kumen, que era un mestre a l'hora de llençar penals, El Ronaldo del Madrid actual està dintre de la línia. Ahir parlava d'això i deia que el Messi no tira els penaltis amb convicció. Els pensa massa sempre. O això, que no es tira allò que marca on va en moltes ocasions. i a més a més quasi tots pel mateix costat i canvia molt poc de costat. Contra més falla, més vol assegurar i agafa la matrícula que es llença per la banda esquerra del porter per dret a dins. Per contra el Cristiano Ronaldo no s'ho pensa, li fot garrotada i el fot a dintre sempre. Forta i cap a dintre, que és una mica com el de Sabella abans. Potser no tan forts, però si que es punta, hi ha un. Però si anem a les faltes, és més efectiu el bèstia que el Cristiano Ronaldo. Aquí el Messi col·loca la pilota on la vol col·locar, en el 80 o 90% dels casos, i en el Cristiano Ronaldo li fot carrotada si va a dintre. Allò no ho para ningú però difícilment va a dintre. Aquesta pel·lícula és l'enèssima comparació que busquen en el Madrid, per comparar mínimament el rendiment de l'un i de l'altre. que de les jugades que no li va anar de ben poc, una que li volia tirar entre les cames el porter i que la va parar jo crec amb el cul directament. Per això dic que es va marcar un tros de partit. Però bé, el que s'ha de destacar negatiu, doncs... Però això no ho escoltava d'un madrilenyo, eh? No, encara aquí també. No tenen ganes de fer pàgines. Aquestes tonteries que sempre es foten a comparar això amb allò, perquè aquell fa això però l'altre falla l'altre. Crida l'atenció. És a dir, no és normal fallar de 6-3. No és normal. I un d'ells no el va fallar perquè em sembla que en segona instància el va marcar. Em sembla que contra el Sevilla. I aquest dimecres hauria pogut marcar també, però va voler... Es cura molt la pilota i la va fotre fora. I el Lluís Suárez ja sap xutar? Són una mica els complexes. També escoltava una història sobre Lluís Suárez i té bastant de raó. Lluís Suárez quan pensa la jugada no la fot a barraca. Es diu de picar primera. Les dues rematades van ser de primeres. Sense aturar i sense pensar. És per això que s'ha d'anar soltant. Ha d'assumir que quan la té fora de l'àrea potser pensa més en passar que no enxutar, però que s'ha de treure les manies a sobre amb ell de contactar perquè marqui gols. Si fa passades espectaculars, millor encara. Si regateja, fantàstic. Si fa de boia, ell ha de marcar gols. Jo em poso en el lloc dels Luis Suárez i arribes amb un equip on hi ha el Messi, que fot mínim 40 gols la temporada que no es juga bé. Fot 40 gols. I, hòstia, saps allò que dius? No, no. Mira a la dreta està el Messi, mira a l'estona està el Neymar. Capità d'Argentina, capità de Brasil. Atenció. Què anava aquí? Li vam fer una entrevista i va dir que no estava acostumat a que els equips estinguessin tant. És una mica la casuística de tot aquell equip que s'enfronta contra Barça. És que et posen l'autobús davant i has de jugar amb espais molt petits sense espais. i llavors la gent regularment no està acostumada... Amb ell li costa aquest tipus de joc. Amb ell li costa aquest tipus de joc. Però amb ell més, perquè el Barça ja estava acostumat a fer les parets, aquestes passes d'últim passe a l'espai, coses d'aquestes que a vegades són molt justos. però els jugadors no han jugat mai aquest tipus de futbol. El jugador és un tio d'àrea i tal com li caia li fotia de rotadeta va a dintre i s'acaba la història. O amb grans, amb 25-30 metres per córrer. Sí, exacte. era el seu habitat natural, a qui s'ha d'acostumar, i mica a mica ho anirà fent. Però jo fins ara, tot i que no ficava els ous, per mi em tenia enamorat, perquè obre molts espais. Sí, i tant. I, a més, és molt lluitador. És un tio que recupera pilotes, que també és important. Això també ho feia l'Alexis, per això, eh? Tornar a parlar de l'Alexis. Que es va marcar un partit... Bueno, anava qualificat per fer muntant obstrucs. Van palmar 1-3 o 0-3? L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. L'Arsenal. Jo sempre li havia trobat això, que li faltava pensar les jugades. Tenia força i alguna remetada espectacular com aquella que va fer l'últim partit de Lliga contra l'Atlètic de Madrid, que va ser un golas. Però, hòstia, no tenia intel·ligència tàctica. Corria molt, sí. I tenia qualitat, sí. Però, hòstia, per mi no hi ha color, perquè el Zanetti anava infinitament més bo. Home, vaja, no hi ha color, no hi ha color. I què en penseu de la renovació d'en Busquets? Bueno, correcte, no? Sí, home, el Busquets és un tio que s'ha de conservar, s'ha de tenir. És l'evolució normal d'un paliu que porta ja sis temporades o no? Sí, sí. Home, l'hi hem de reconèixer perquè es veu que hi havia algú per allà tocant una mica les tecles. Sí, perquè com que aquesta no ha començat la temporada en el seu millor moment, ja començaven a veure el fora del Barça. Em sembla que l'havia tocat alguno. No sé qui era que li anaven tirant la canya a veure si el podien actuar. Si paga bé, que se l'emportin també. No m'adapèn quan paguin aquestes clausures. La clausura és de 140 milions, ja poden venir a comprar. Si paguen això que se l'emportin. Sí home, ràpida de més, sense problemes. Tant rara no sembla que sigui una de les possibilitats. Jo, de partit del dimecres, perquè m'hauria faltat pràcticament parlar. De tota manera, no, no, no. Jo tinc un tema a comentar. Una vegada dius que no vas jugar res i ja no pots parlar de res més d'aquest partit. Ja no hi ha res més. Jo tinc un tema. Això de jugar a l'esquadra? Bona transició. Perquè amb el Celta també es va jugar a l'esquadra. Tenen el 60% que juguen a l'esquadra. Demà tornen a jugar a les 4. Avui parlava l'Estivill, el doctor Estivill li deia que això, que el cos humà si està acostumat a un ritme i unes històries, que això afecta el rendiment. I més que el rendiment físic de potència, de força i de més, el poder de concentració. O sigui que ho fan expressament. Hi ha un complot. Hi hem posat uns quants a les quatre. Hi ha un complot. És rarito el tema. No, però el cony és a part. Amb el partit del dissabte també hi havia una... Alguna cosa que s'hauria de comentar al respecte. I és que no aquest any, no aquesta temporada. Si inclús en temporades anteriors, s'han fallat molts partits que juguen abans de jugar eliminatòria amb la Champions. Què vol dir que llavors la gent no té el cap al seu lloc? I si no és l'horari virtual, no és l'horari normal, doncs no hi ha... Sí, sí, és una ajuda per desconcentrar-se. Efectivament. Bueno, esperem que demà no la fastidiem. No, home, jo crec que no. El camp de Granada, que és un camp que ens costa, i és un camp que ens costa Perquè són camps petits. Hi foten tots allà i no hi ha espais. Clar, no hi ha forats per passar. Una pregunta, Isidre. Teres teken o bravo? Hòstia. Qui estigues més? El papa o la mama? No ho sé. No ho sé. Perquè el Ter Stigin se l'ha pujat com amb una bromera increïble. Sí, però no n'hem més prou en aquest. De tant en quan juga de peus fantàsticament bé, això s'ha de dir. Però fot unes sortides a vegades que dius hòstia quina por. Sí. A veure, jo trobo una mica més segur, potser per la veterania, amb Bravo. No sé què dir. Potser l'altre jugant igual de la mateixa número de partits, potser seria una opció... o el de bona Can Bravo, però jo no canviarà res d'aquesta temporada tu, que Bravo segueixi jugant la Lliga. Jo en aquest moment, si tindria exteriors, triaria el Bravo. Jo crec que també. També diria que el terèstic em sembla un molt bon porter, però de futur. Em falta una mica de xup-xup. Em té 21 anys, eh? Clar, és que és molt jovenet. És molt jove. És molt jovenet. Bueno, les mateixes pífies que fotia el Valdez al principi. Bueno, no parlem, eh? Què, o no? El Valès n'havia fet cada una. Fotia unes sortides a buscar cargols que deu n'hi do. I mira després com... La majoria de porters, quan estan al seu millor moment, són tios grandets. a partir dels 25 anys de damunt. Sí, sí. I més. I més. Cap als 30, que us t'haurà de dir, hòstia, ara està en el seu moment. Perquè, bueno, suposo que el tipus de control que tens que fotre en el camp... No, la bateria... Clar, i això... La feburadat i que vas volent... Evidentment, el fet de ser més gran com a d'edat, I el fet de jugar més partits també dona més seguretat a sota els pals. I potser connectes millor amb la gent que tens davant, amb la mala defensa em refereixo. Sí, però amb els jugadors de camp no és el mateix cas, però els jugadors de camp normalment... El tema físic és de la història. No rinden, no arriben. Aquí serà una de les grans... En qüestió del futur, en el tema de Mèxic evidentment, el seu físic freix moltíssim en la seva forma de jugar, però que mica en mica quan vagi perdent el vigor de la joventut, mica en mica jo crec que amb la qualitat tècnica que té, perquè l'altre dia el di Becres es va jugar un partit que pràcticament era un centre capista més en moltíssimes ocasions. Tota aquesta temporada ho està fent. Sí, però el dimecres va ser un autèntic recital. Vaig jugar absolutament de tot. Aquella de lateral va robar alguna pilota, inclús. Jo crec que se li ha de tenir en compte i per això que quan parlàvem abans del tema del penalti fallat, s'ho pot permetre i ara se'l llençen. I no passarà més. I no passarà més. I no passarà res més. Bé, crec que no hi ha debat en això. No, no, no, paia, per mi no hi ha ni un ni mig. De tota manera, malgrat el partit de dimecres o de dimecres, sí, 1 a 2, que és un bon resultat per la tornada, però el Madrid a quatre punts. De moment. De moment, què vols dir? Que diumenge en seran més? No, que una mala tarder la tinc igual quira. Ja, ja, ja, sí, sí. Una o dues setmanes la palmà del Leti. Sí, sí, sí. La setmana passada la palmà del Barça. Al Madrid podria haver palmat més d'una. Sí, i tant. Més d'una d'aquestes últimes jornades que ha tingut que els hi ha anat d'un pèl. I tant, perquè han guanyat plorant. Sí. Han guanyat plorant. Sí, sí, bastants partits a la més. Ara s'ha de veure, no tenen Copa del Rey pel mig, jugaran un cop a la setmana fins aquí un parell, em sembla que tornen a jugar contra el Schalke, que és una Maria, i han tingut la grandíssima sort que no els ha tocat en aquesta eliminatòria de Champions un equip amb cara i ulls, perquè s'han trobat grans problemes. Només que els hagués tocat el Paris Saint-Germain. Només que els hagués tocat el PSG que s'hagués tingut uns problemes de conya. Perquè ens els va donar a nosaltres. El Barça juga demà a les 4 a Granada. L'Atlètic de Madrid se'n va al Camp del Sevilla dissabte, també demà a les 7. Exacte. Ah, perdó, diumenge, diumenge a les 7. I el Madrid és l'últim de jugar a les 9 del vespre a casa amb el Villarreal. Que és un dels que et poden donar un susto. Sí, aquest sí que et pot donar un susto. Atenció, que el Villarreal... Sí, sí, sí. A més, estan amb una monarquia molt alta perquè com que a Europa estan funcionant bé... Han passat de la llibertatòria, no? Sí, sí. A més, bé, còmodes. Vull dir que... No, no, quan han jugat contra el Barça ens han creat problemes. I tant. L'únic que per enèsima vegada no jugarà un... un jugador, s'ha dit, per al Real Madrid, que és el Xerixet aquest, que per a aquesta clausula del miedo que li diuen, llavors no jugarà contra el seu equip, el Real Madrid, vaja. Bueno, igual, n'hi ha d'altres. És una forma com una altra d'adoptar la competició, jo no sé com ho deixen encara seguir fent, això, no? T'has entrat d'això de l'Almeria? Sí, hi ha coses que no en tinc gaire. Hòstia, per deutes... Dones de la UEFA? Sí, però si el futbol espanyol deu una pasta brutal... Segurament deu ser... Estaríem tots... Potser és dels jugadors. El futbol espanyol deu molt de pasta eixenda. Potser aquests que li deuen diners als jugadors. Potser per qui la UEFA els ha enganxat. Segons el president de l'Almeria, diu que està tot pagat. La qüestió és que no s'hi han fet el pal, vaja. És punts que li poden costar. Bastant en aquests, eh? Sembla que queden tocant el descens. Però com que no hi havia prou festival en el futbol espanyol, li fotem una mica de quintilla perquè s'ambienti la salsa. A veure com acaba això al final. És increïble, de veritat que és increïble. Són coses que passen. Sí, tant. Porra. Porra? Va, digues, digues. 0-5. Que tu t'agraden, aquests 0-3. Un 0-3. Un 0-3. Un 0-3. Un 0-3. Un 0-3. Un 0-3. Un 0-3. Un 0-3. Un 0-3. Bé, doncs jo 1-2 al Barça i al Madrid també pel Marà però 0-1. Perfecte, bon resultat. Últim minut i de penal injust. Molt bé, doncs moltes gràcies a tots, a vosaltres per estar a l'altra banda i als que heu estat aquí amb mi per telèfon, el Santiago Barambio, l'Armand Garcia que està aquí davant, el Josep Maria Montes, el Mariano González, l'Isidre Igles, gràcies, bona nit, la Núria Gracia, l'Òscar Ramos, que ha marxat fa una estona, la Isabel, el motor, que ens ho ha deixat crevat, moltes gràcies al senyor Escazó per fer de centre de dades avui i també moltes gràcies al Jordi Domena que ha permès arribar fins a tots vosaltres. Bona nit. d'un d'os ben...