Fred polar, efemèrides i TV; bacallà i Pilota d’Or

Has de dir la desvernada. Què? Que has de dir la desvernada. Què? Digues la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternela. La desbernada. La semantela. No, la desbernada. La semantela. No, sembles el de passapalabra, no. La desbernada. La semantela. No, la desbernada. La semantela. La semantela. Molt bona nit, són les 8 d'enput de la nit vespre o del que vosaltres vulgueu. Esteu sintonitzant Ràdio d'Esbert, l'emissora municipal de Sant Just, i ara mateix comença... Salutacions de l'equip del programa amb la senyora, senyoreta, Núria García-Libau, que la tinc aquí a l'esquerra. Hola, Núria, bona nit, benvinguda. La setmana passada vas fer campana. Sí, tenia feina. Tenia un sopar, tenia un sopar. No, tenia feina. No, no, tenia feina. Tenia feina. I aquí a la dreta, aquest senyor que ha dit que tenia un sopar, que és el Miquel Simón. Hola, Miquel, bona nit. Bona nit, senyor Escazóquio. Perdona, jo dic que tenia un sopar perquè sempre que falta, diu, no, el divendres que ve no vindré. Avui també tinc un sopar. Nosaltres també. Jo sopo cada divendres. Un sopar d'aniversari. El teu? No, d'una amiga. I mirant la tableta de xocolata, el senyor Marc Simón i Martínez. Bona nit. Bona nit a tothom. Bé, no fent. Bé, i com sempre intentarem contactar amb el doctor Santiago Baràmbia, amb l'Emili Sánchez, amb l'Armand García, que esperem que vingui. El Josep Maria Montes, que ens agradaria que vingués algun dia, però bueno. El Mariano González, que no pot venir perquè està a Madrid. Perquè no vol, eh? Una mica lluny. Anar a agafar l'ave i amb 3 hores està aquí, eh? O amb cotxe, surt a les 3 i arriba aquí el programa. No, però a veure, surt a les 6, a les 9 està aquí, i està per sopar. I si no ha sentat a l'ala de l'avioli, sortirà de Franco. També és veritat. L'Isidre Inglés, que juntament amb l'Emili Sánchez ens parlaran del tema del Barça. L'Oscar Ramos i París, que no hi és, però que ens ha promès que possiblement sigui un regalet de Reis per aquest programa, que vindrà segurament, si Déu vol, i l'autoritat competente lo permite. Se sembla que el puedo prometer y prometo. Exacte, més o menys. I avui tenim, ni més ni menys el control que l'Andrea, bueno, l'Andrea, bona nit. Un dia va marxar, se'n va anar a Anglaterra, ens va deixar. Quan va tornar va dir, no vull fer més la desbarnada, però avui l'encastigada i aquí la tenim. Benvinguda, Andrea. Quan vulguis, comencem. Bé, avui és dia 22. Santa Cecília, patrona de la música. Sí, senyor. Romana. Bé, això és el final. Això és el santural. El santural. 22 de desembre de l'any 2013, setmana 47 de l'any, transcorreguts. 326 dies d'aquest any 2013. Només ens falta 39. Avui l'efecte l'has de fer tu, que no hi és el Jordi. Ah, sí. Feliz Anya Nuevo. 39 dies només, eh? Sí, sí. Doncs el sol ha sortit avui quan eren les 7.48 minuts i s'ha posat quan eren les 17.27. I demà? Demà el sol sortirà a les 7.49. és a dir, un minut més tard, i es pondrà un minut més d'hora, a les 5 i 26. Anem a la Lluna. La Lluna sortirà a les 21.46. És a dir, d'aquí una hora i... D'aquí les quarts. Sí, una hora i tres quarts. Una hora i tres quarts, més o menys. I es pondrà a les 11.22 de demà. Demà la Lluna sortirà una hora més tard, les 22.42, i es pondrà mitja hora més tard, les 11.57. Exactament. Hem de dir que està minvant. Va a la capa caiguda. Està en forma de C. De C. És al revés. És al revés, sí. La Lluna... Ara diré el de sempre, que a mi m'encanta dir això. Estava pensant el mateix, sempre. La Lluna és com totes les dones, t'enganyen. Sí. Volia dir que en català no serveix això. No? Decreixent. Ja sé que és minvant, però decreixent. Bueno, vinga, va. Acceptamos pulpo com animal de companyia. Aniversaris. Avui fan anys, i concretament 29, Scarlett Johansson, la nova musa del Woody Allen. Sí, sí. Sabeu que era més gran, aquesta. No creia que era més gran a l'edat. Vale, vale, vale. En fa 63... I aquesta sí que és una mica més gran, eh? I tant. Sí. Paloma San Basilio. Paloma San Basilio. Aquella que se fumava un cigarrillo a medias. Sí, i el cafè, sí. Sí, sí, sí. Juntos... 46 anys fa un senyor que abans jugava amb les pilotes. Sí. El Boris Baker. Jugador de tenis, aquest és el que es cabrejava molt, no? Amb els àrbitres. No, aquell era el McEnroe. El McEnroe, sí. El Boris Baker no era. Perdó, senyor Baker. 46. Bé, i un senyor que en fa uns quants més. Sí. Més inclús que la Paloma San Basilio. I tant. Radomir Antic. Entrenador de futbol. En aquests moments està a China, entrenant un equip xinès. En fa 65. Sí, 65. Està entrenant un equip xinès. Aquest senyor va ser entrenador dels tres grans equips espanyols. Del Real Madrid, de l'Atlètic de Madrid i del Barça. Sí, el Barça, sí. No me'n recordo. Sí, va venir mitja temporada. I amb l'Atlètic de Madrid, concretament, va assolir Café Copa i Puro. És a dir, la Copa del Rei i la Lliga. I la Lliga. Encara el recorden, els de l'Atlètic. I jugava en l'equip que entrenava Radomir Antic, el Xolo el Xolo Simeone que és l'actual entrenador vinga va ens n'anem als efemèrides Bé, doncs, l'any 1559, el 22 de novembre d'aquest any, es va publicar a Espanya una pragmàtica... Pragmàtica Asunción. Sí, del senyor Felip II, que prohibia a tots els espanyols... Ara també ho podria fer això. També ho podria fer, ara ho fa el Huert. Ara ho fa el Huert. El Huert ho fa, sí. Que prohibia? Que prohibia... Que els espanyols anessin a estudiar a l'estranger. Sí. els estrenem la padrona de l'estranger, jo, Felipe II proclamo, apa aquest país sempre ha anat igual jo és que no ho canvia Erasmus no, no, llavors no, ni Erasmus ni Rotterdam res bé, aquesta efemèride que toca ara ja suposo que la sabeu tots han sortit als diaris, han sortit a la televisió han sortit a la ràdio, han sortit a tot arreu 1963 JFK Exactament, a Dallas, va morir, assassinat John Fitzgerald Kennedy, conseqüència de, posa aquí, diversos disparos, sembla que només va ser un, amb la bala màgica aquella que va anar d'una banda a l'altra. Que va rebotar. I, bueno, ja s'anava amb cotxe per els carrers de Dallas i algú li va fotre un tret. Sí, senyor. On estàveu vosaltres? Tu no hi eres. Jo no. Tu, Marc, no hi eres. 1963. Jo era, bueno, 63, doncs tenia 9 anys. Sí. Recordo que si no estava al llit, estava a punt d'anar-me'n a dormir. Estava a punt. Doncs eren les vuit i pico aquí a Catalunya. Sí, però és que jo m'anava a dormir perquè... Jo és que sempre he sigut un estudiant d'estudiar pel dematí, no per la nit. No m'ha agradat mai. I en canvi a les sis del matí jo em llevo, o em llevava i em posava. Les traduccions del llatí em llevava i a les sis del matí, d'un paràgraf gran, en cinc minuts les tenia fetes. Però bueno, me'n recordo que estava a punt d'anar a dormir i nosaltres a casa en aquell moment no teníem televisió. Molta gent no tenia televisió. I ni escoltàvem la ràdio en aquell moment i va baixar la senyora de l'entresol, perquè nosaltres vivíem... Que sí, tenia televisió. Que sí, tenia televisió, dient que havien matat o que havien intentat matar o que havien disparat contra el senyor John Fitzgerald Kennedy. Me'n recordaré sempre d'això. Jo és curiós perquè no me'n recordo d'on està ara. Si me'n recordo que el van matar, si me'n recordo d'haver-lo vist per televisió... Recordo que em va impactar molt, però ni idea d'on estava a les 8 i 15 minuts, més o menys, que va ser quan li van fotre els dits. Ni idea, coses que passen. Anem per més efemèrides. Bé, doncs el 22 de novembre de 1975, és a dir, fa quatre dies... Ahir mateix, com aquell que diu. I vosaltres tampoc ho heu vist, però és una història recent. Tu no hi eres, el 75, tampoc? Home... No, no. No hi era el Márquez més gran? Sí, sí, no, no, clar. El meu fill tenia un any, sí. Juan Carlos I, hijo de don Juan de Borbón y Battenberg, conde de Barcelona, y nieto de Alfonso XIII, es proclamado rey de España dos días después de la muerte de Franco. Encara que aquí... Ell ho ha llegit bé, però aquí el paper posa de Franca. Sí, però jo no, perquè jo soy de Franco, tu. Estava traduint el castellà i... No, no, no, està en castellà. Ah, vale. Les femerilles estan sempre en castellà. Sempre en castellà. Sí, bueno, viva el rei. Viva el rei. Jo recordo que el senyor Valcar... Això sí que me'n recordo d'haver-ho vist per televisió. El senyor Rodríguez de Valcarcer, que aleshores era president de les Cortes, que va dir allò de... En el recuerdo... de no sé què, de Franco. Viva el rei! Sí, que és veritat. Ens anem a l'any 1977. 22 de novembre, el Concord va realitzar el seu primer viatge a París-Nova York. Que bonic. Sí, maco, eh? Que maco. I el 22 de novembre de 1213... Ai, perdó. Sí, no, del 1714. No, no, no. M'han posat nerviós, aquesta efemèride. M'ha posat nerviós. El 22 de novembre del 2009, el Tribunal Constitucional cuestiona el texto del Estatuto de Catalunya modificando el preàmbulo y más de 40 artículos, excluyendo el término nación. Exactament. Bé, hi hau efemèrides del 20 de novembre del no sé quin cuny d'any, el 70k? Del 75 també. Del 75 també. Sí, del 75, sí, sí. Quan va sortir el senyor de la mala leche, la mantequillària, se caia, no? Sí. I diu, Franco, ha muerto. I ho deia plorant. Sí, bueno, també li feia cosa. Sí, també és veritat, li feia cosa. Jo ho entenc, eh? Jo ho entenc. Tu ho entens, eh? Jo ho entenc. Perquè jo sóc un hombre de Franco. Jo en aquell moment estava fent l'Emili. Sí, i et van fer fora quan va morir. No, no, i quan vaig veure que es moria vaig dir jo ho sento, jo amb el rei no vull saber res, me'n vaig a casa. I em va dir que era un inútil i em va anar a enviar a casa. Ja passa, ja passa. Home, jo has de reconèixer una cosa, sempre ho he dit, jo continuaré dient, jo, com Franco, era massa jovent. Home, el meu germà, en Franco, feia festa el dia del seu sant i ningú li deia res. Ai que sí? Sí, es diu Pere. Es diu Pere. Bé, anem al sant oral, que és el que volia dir el Miquel. Va, digues el d'avui, que et fa il·lusió. El 22 de novembre és Santa Cecília, patrona de la música. Ocília. Ocília. Sí. Ocè, sí. El Ceci M'encanta Podríem haver enviat un WhatsApp a la Ceci No, jo no la tinc al WhatsApp M'encanta, és un dia que m'agrada molt No té WhatsApp la Ceci Que era verge. Qui? La santa Cecília. La santa Cecília. No ho sabem. Bueno, jo no sé qui és. No ho saps? Ah, doncs va venir l'altre dia a veure't, eh? Ah, sí? Sí. Ai, doncs no sé qui és. Ah, bueno, ja te la presentaré. Un dia t'explicaré una anècdota de la sessi. Galge i màrtir. Romana, com ha dit abans el senyor Escazòquio, al segle III. Patrona de la música, dels cantaires, músics, instrumentistes. No sé si vol dir els que toquen instruments o els que fan instruments. Suposo que els que toquen. Suposo, suposo. I, mira, també és el Sant Mortadelo i Filemón. Ah, no, Sant Filemón. No, només és Sant Filemó i Apia, que eren marit i muller i eren deixebles de pau. Pau. Pau. Pau. Figa-li-cau al gats a l'imenge, no té per diumenge. Anem al Santoral de demà. El Santoral de demà és Sant Climer I. Papa. Papa. De poc temps, de l'88 al 97. Home, Déu-n'hi-do, eh? Màrtir. Home, 9 anys. Màrtir. Santa Columbà. Sant, Sant, Sant. Ah, sí, Sant, Sant, Sant Columbà. Però qui es diu així? Algú segur que es diu així. Algú es diu Columbà. Almenys aquest home. A veure, aquest senyor va morir l'any 615. A la millor, en aquella època, era un nom comú, colombà. Potser sí. Era abat de França i Itàlia, i a més d'origen irlandès. Aquest va ser un dels que van constituir la Unió Europea. Segur. Santa Lucrècia. No la Borja, una altra. No, una altra Lucrècia. Tampoc és la dels pentinats amb cosetes de colors. No, és una altra Lucrècia, perquè aquesta Lucrècia era verge i màrtir. El beat Miquel Agustí. Prò. Què vol dir prò? Prò. El deia de cognom. Era el cognom, Agustú, prò. Prò. De professional. Prò. Era presbíter, jesuïta i màrtir. Quantes coses que feia. Sí. Va, donem per liquidat el dia d'avui. Liquidem-lo. Liquidem-lo. Va, ja anem al temps. Falten quatre hores. Manuela! Bé, estic veient que aquest any tampoc ens tocarà la loteria. Per què? Bé, ja t'ho explicaré després. Ah, sí, ja m'ho imagino. Tu imagines, oi que sí? Sí, ja sé per què. Ja saps per què. Doncs bé, pronòstic del temps avui amb el nostre substitut. Anem a dir una altra cosa. El senyor Carles Hernández i Rius. Molt bona nit. Bona nit. Què anaves a dir? Anem a dir substitut. Eh? Substitut. Ah, que rima amb substitut. Exacte. Que deia, diu... Bueno, ja t'ho explicaré un dia. És un acudit del Jaimito. És un substitut professional. Exacte. A veure, quin temps tindrem aquest cap de setmana? Doncs fred. Molt fred. Per això no cal estudiar molt, eh? No? No, però aviam, us expliqueu. Tenim una situació de Vents del Nord, un anticicló que es troba a sobre de... de les Illes Britàniques i està com molt quietet i ens hem imaginat els mapes d'Europa i com si fos una porta oberta baixa aire des d'Escandinàvia i de tot recte travessa França i ens arriba als Pirineus i arriba a Catalunya realment molt fred, arriba a unes temperatures que podríem dir que són d'hivern normal. O sigui, no d'inicis d'hivern, sinó d'una setmana al mes de gener. Podrem trobar, per exemple, un os blanc al mig de la diagonal. Això és polar. Sí, sí, sí. Temperatura polar. Polar, sí. No per posar-se el forro polar, no. No es passessin, però aviam, per exemple, en les zones altes de muntanya que ara estan rondant els 10-12 graus sota zero, Si aquí, quan ens arriben aquestes temperatures tan fredes, o quan estem a l'hivern, el que fem és agafar la temperatura, la humitat i el vent, i es fa una gràfica de sensació del cos. Sí, a cada matí eren 5 graus. Sí. Ara tornem a estar a aquest 5. Molt bé, Emili. Ara estem amb 9 euros de temperatures en junts, amb una temperatura de sensació de 5, perquè bufa vent del cos. Bufa vent. Això que parlàvem de temperatures polars, si anéssim ara al Pirineu i estiguéssim a 1.700 o 2.000 metres d'alçada, que també són ganes aquestes hores de la nit, pot haver... pot haver algú treballant amb l'atrac per demà obrir, no sé. Doncs allà fan al voltant dels 10, 12, 15 graus sota zero, amb el vent que està bufant. La sensació pot ser de 20. Sí, de 23, 24, 25 sota zero. Mare de Déu. Fa mal, fa mal. És un cap de setmana que aquest vent del nord hi ha moltíssima neu al Pirineu i en zones que hi ha més d'un metre, com és a Vallter, que no obriran demà, però hi ha altres zones que tenen 50-60 centímetres de neu, que està consolidada, però que tindran l'afegit de que empiparà una miqueta el vent, perquè aquest vent del nord no només bufarà Sant Jus, sinó que el Pirineu farà allò que es diu el torb, que aquesta neu fina i seca se l'emporta el vent i sembla que estigui nevant quan el dia és completament cera i blau. Hi ha altres zones, perquè vulguin esquiar, hi ha posats a dir-ho, hi ha altres zones com la Cerdanya o una miqueta més com el Pirineu de Lleda, que ja no estan tan tocats pel vent del nord, i podrien estar una miqueta més greps. Tot el que és el Pirineu de Girona demà és fumut, perquè el vent bufarà amb molta intensitat. I aquí a Sant Jurs els mapes ens indiquen una màxima demà, ara us ho treu a riure, però realment baixeta, eh? O sigui, avui hem arribat als 11 graus de temperatura, demà hi ha una previsió de 7 només a Sant Jurs. De màxima? No de sensació, eh? No de sensació. Temperatura o temperatura? Temperatura o temperatura, que si bufa el vent i vol bufar, doncs farà molta fresca demà. La temperatura mínima està al voltant dels 4 graus aquesta propera nit, I engeguem una situació de fred, també, perquè ja a partir del diumenge puja una mica les màximes, però les mínimes es quedaran, són aquelles d'encostipata. Les màximes... Alguns m'ha passat que són un temps més càlid, clar, si passem totes graus als 11 o 12... Sí, és més càlid, sí. És que ara hi ha bé que doblem, però seguirà fotent fred, i les mínimes seguiran sent baixes durant les properes nits. Aquest temps estable amb influència dins del nord només és per aquest cap de setmana, sinó que el dilluns, el dimarts... També seran dos dies on el sol serà el protagonista, amb temperatures al voltant dels 11 o 12 graus de màxima, amb molta tranquil·litat. Sembla, comencem amb la teoria i amb els condicionals, que dijous podria passar algun front, un front que ens podria portar alguns núvols, ens podria portar algun xàfec, difícilment ens donarà precipitació sòlida, neu, però bé, tindrem una màxima dijous de 12, aquesta és la previsió, i una mínima de 3, o sigui que depèn de quan sigui el ruixat... Podria ser alguna volbeta de neu, sí. Sí, o a Sant Jús o a algunes zones poc habituals, perquè a la cota de neu, si a Sant Jús estem a 12, a la que anem una miqueta de collçola cap a l'interior, les temperatures ja són gairebé a 0 graus. O sigui, podríem veure igual la penya del morro. No va bé. Una miqueta més amunt, potser el Tibidabo. El Tibidabo ja té més entitats, arriba gairebé... O la punta de l'antena aquella que han pujat allà. A la punta potser sí, però falta pujar algú a la punta per comprovar-ho. Per comprovar-ho, sí. No hi ha voluntaris, no? Jo no ho seré. Va, Miquel, anima't. Bueno, va. Todo por la pàtria. Ho farà, en dirà, des de la punta de l'antena de Valvidera, Miquel Simó, per Ràdio d'Esverns. Doncs res, farà una setmana que hi ha aquest petit canvi el dijous i després al cap de setmana potser n'arribaria un altre, però continuaríem amb aquesta línia d'influència de vent al nord i de fred. A molt, molt, molt llarg termini pel pont de la Puríssima i a ser. Bueno, aquest any no és pont, no? No ho sé, no? El divendres és 6. El divendres és 6, no? Sí, és divendres, dissabte i llumenge. Aquesta no la passarà el dilluns, no? Doncs per què cap de setmana els mapes porten més entre nou i una alta llevantada i precipitacions, però, clar, falta tant que... Sí, bueno, i a més a més... El Monti ja s'encarregarà d'agafar aquesta responsabilitat, perquè això és molt xulo, eh? Quan la cosa és xunga, com fem com a TV3, no? Sí. No agafo el telèfon i que s'hi posi un altre, i que faci la provisió un altre, no? Exacte, sí. Bueno, en fi, la setmana vinent no sé si faràs tu o farà el Josep Maria, però continuarem amb això de si farà fred o no farà fred i tal, perquè... Jo, si voleu, a partir de les 8 vaig escalfar, com que soc el substitut, i si truqueu, truqueu, i si no, doncs mira el titular. Molt bé, perfecte. Això dels substituts és tan de moda, ara en parlareu a la segona hora, suposo, de jugar al reservat. Ah, sí, sí, sí. Bé, després, el dimecres ja passes el rebut i et pagarem. Sí, cap problema. Jo em conformaríem que guanyéssim alguna quimiela d'aquest programa. Ho intentem cada divendres. T'ho prometo. Palardita del Niño Jesús. Cada divendres, tota la ciència ja posada. Doncs aviam si avui l'encerteu. Molt bé. Vinga. Moltes tardes. Bé, ha arribat el moment de llegir les notícies. Ja sabeu, tots tenim notícies per comentar. que m'estic rumiant de treure aquest espai de les notícies. Sí, ja us ho comentarem. Estic una mica cansat de les notícies. A mi cada dia em costa més trobar una notícia interessant. En fi, ja ho veurem. Però com sempre, abans hem de donar un regalet. I avui em surto de la normalitat fins ara de polítics... Què en dones, més d'un? No, no, no. Sí, col·lectiva. Col·lectiva, sí. I avui la cosa va de tele. De la tele. És a dir, de totes les diferents i múltiples cadenes de televisió que tenim des que van posar allò de la TDT. A mi els programes que més m'agraden són els de cinema, és a dir, veure pel·lícules. No hi veig pel·lícules. I sempre que puc procuro veure-les, si les donen, en versió original. O si no en anglès, no? No, realment trec dels dos idiomes que entenc, a més a més del català i del castellà, doncs en les altres idiomes em veig obligat a posar els subtítols, si vull veure, saber què és el que diuen. Va. En francès a vegades també me'ls poso subtítols, si n'hi ha en versió original francès, perquè així amplio el coneixement de l'idioma. I també a vegades en pel·lícules sud-americanes també poso subtítols perquè hi ha algun mot que se m'escapa. Quan parlen ràpid et perds. Exactament. Doncs bé, les cadenes de televisió han pres el costum que mentre estan donant un programa, qualsevol pel·lícula o el que sigui, doncs anunciar-te el que faran a continuació, el que faran la setmana vinent, o posar-te un anuncio. Allà al mig. I aquell rètol te'l posen a la banda inferior, precisament on surten els últims. Concretament, el diumenge passat, a TV Televisió Espanyola, la TV1, feien maleïts malparits, malditos bastardos, un títol en castellà, I no és que posés jo els subtítols, no sé si hi havia, però el fet és que no entenc suficitament l'inglès i encara que posi subtítols a això del llegit no em va bé. El que passa és que molts diàlegs d'aquesta pel·lícula estan en francès, en alemany i en italià. I aleshores el doblatge, el mateix doblatge, va conservar aquesta versió original d'aquests idiomes, quan parlaven anglès eren castellà i la resta d'idiomes els conservaven i per això van posar Subtítols. Ja no es tracta que el programador d'anuncis no pot saber si la gent posa o no posa subtítols per veure la pel·lícula. És que això també s'ho podria imaginar, no? Però és que la pròpia versió que estaven donant en aquell moment tenia subtítols. I vinc a posar el lletreret sobre les lletres. Sí. Ja no es tracta... Jo he deixat de veure, per exemple, les curses de motos, que era l'únic programa que veia a Telecinco, perquè ara fa temps que m'han pres la mania de posar la pantalla en dues, en un estan donant anuncis amb volum de tot volum, i en l'altre a la carrera, que no hi veus res perquè és molt més petita. També estic rumiant deixar de veure la Fórmula 1, perquè ja sabeu que a la part de baix surten com estan, el temps que porten, els que paren el pitestop i allò. I els senyors de TV3 també es dediquen a posar anuncis sobre aquesta informació. Hi ha, ara darrerament, alguna televisió que estan donant una pel·lícula i divideixen la pantalla en dos per dir-te què faran després. Ai, això no ho he vist. Sí, sí, sí. I a vegades, a la part superior dreta, et posen un lletreret enorme que agafa mitja pantalla per dir-te, doncs... O a vegades està permanent, diuen... Aquell encara no molesta, però hi ha un que et diu, lo que estás viendo en este momento, dius, ya lo sé lo que estic veient. Sí, és lo que anava a dir. Jo, a mi, ja ho sé lo que estic veient. I tant se me'n fot lo que pensen donar vostès després. Si m'interessa, ja ho sé. Ja ho sé que ho donaran. Hi ha mitjans per... Exactament, i jo vull veure el programa amb tranquil·litat, sense que m'aconselli quina lleta de comprar, o quina cervesa de beure, o on puc vendre els meus objectes d'or. Això ho fan molt els programes que tenen molta audiència. A Telecinco hi ha un que es diu La Voix, que és de cantants que surten, o sigui, van a cantar i posen, jo què sé, per exemple, com han practicat durant la setmana i diuen, bueno, i ara van a salir a cantar. I abans que surtin a cantar, doncs, et surt el Jesús Vázquez amb el Pa Bimbo i anunciant, i clar, et quedes allà amb les ganes de saber com canta per veure l'anunci de Pa Bimbo. En fi, per tot això, a tots vostès, sense fer distinció que sigui una empresa pública o privada... Un, dos, tres, potiparro de pagès! Jo, com tu, només miro o intento mirar pel·lícules o sèries. hi ha una sèrie de canals que fan sèries però és que porten dos anys fent les mateixes sèries el que vol dir que hi han repetit tots els capítols 4 o 5 vegades segur a mi em fa gràcia una sèrie que donen a Televisió Espanyola que a mi, la veritat, ho dic sincerament, em posa de molt mala llet, perquè és la Isabel, i cada vegada que surt el Ferran, li dic de tot. Disgraciat, podries haver divorciat. Però, bueno, i a la Isabel aquesta es veu un personatge nou, el bisbe de no sé què. ¿Quieres saber más sobre el obispo de Calatrava? www.isabel.com No sé què I això t'ho van repetir, no? Un lletret gran perquè els que no tenen bona vista ho puguin veure Això a TV1 també ho pots aprovar el botó en rojo Ah, el botó en rojo, sí? No, no, jo no ho tinc, però és una cosa que tens a mando de la tele Però això és per a l'Smart TV o per a qualsevol? No, això és per les teles que tenen... Interactives. Sí, que tenen accés a internet. Ah, interactives, sí, Smart TV. Sí, i que apretes el botó vermell del mando a distància... Et surt a... I et surt contingut extra de la sèrie. Ah, sí? Sí, i pots veure tots els programes. O sigui, deixes de veure la sèrie i... Ah, jo ho provaré. Sí, no, et pots fer-ho amb la tauleta, també. No, però no tinc botó vermell aquí. No, només és amb la tele, eh? Eh? Només és amb la tele i amb el botó vermell... Sí, però si entres a internet també, no... Sí, però amb la tele directament suposo que estàs veient el programa i et surten... Queda més maco, sí, sí. Pots veure tots els capítols del programa que vulgui i tot això. Molt bé, bé, anem a les notícies. Va, deixem les teves. Començo jo? Doncs hi ha una ciutat que, per exemple, llàstima que no hi sigui l'Armand, perquè l'Armand és un enamorat d'Asterland i de tot el que sigui holandès. Doncs a Amsterdam tenien un problema amb els alcohòlics. La gent bevia cervesa o vi, o allò que sé, que embruten els carrers, es barallaven entre ells, als parcs i per mig de la ciutat, molestaven tots els que passaven per allà, i aleshores hi ha hagut una fundació, de fundació Raybou, Raybou, que és a l'Arc de Sant Martí. Aquesta fundació ha trobat una solució perquè estiguin ocupats. Què ha fet? Li fan escombrar els carrers i, a canvi, els donen cervesa. A més a més de la cervesa, els donen també una mica de tabac i uns 10 euros per cada 3 dies a la setmana de feina. els donen dues llaunes de cervesa per començar quan comencen a treballar dos per esmorzar i una al final de la feina sembla que aquestes 5 llaunes de cervesa no en tenen prou aquesta gent Perquè quan cobren els 10 euros, sembla ser segons declaracions dels propis participants, diu que quan sortim de la feina ens anem al supermercat i amb els 10 euros que hem guanyat comprem cervesa. Diu que quan el supermercat obre a les 8 del matí, perquè clar treballen de nit, doncs quan el supermercat obre a les 8 del matí som els primers que arribem per comprar begudes. I a part de veure? Eh? A part de veure fan alguna cosa? No. Bueno, ara escombra les carrers. Ostres. Potser no és la millor manera de treure'ls a l'avi. No, però com a mínim, en lloc d'emgotar, neteixen. Contribueixen a una feina social. Sí, senyor. Núria. Jo? Sí. Resulta que una nena colombiana, que va néixer prematurament, quan la mare només portava 27 setmanes de gestació... Cada quants mesos? Més o menys 6. 6 mesos? Una mica més de 6. Si jo també sí. Quasi. Quasi. Bé, podria ser si jo també sí. A vegades s'equivoquen el compte... Resulta que la nena va morir perquè encara no tenia els pulmons ben acabats i quan va néixer se li van sumar complicacions respiratòries i va morir. Els metges abans ja volien retardar el part però va ser inevitable i li van practicar la cesària a la mare. La nena, bueno, re, va néixer, va viure durant 35 minuts i a les 3 i 20 de la matinada va morir. Llavors va ser declarada morta pels especialistes i 3 hores més tard la van traslladar al dipòsit de cadàvers. Sí. El dia següent, al migdia... La nena no hi era, no. No, no. Era massa petita. O sigui, 10 hores més tard de la seva mort, els familiars van demanar el cadàver i l'encarregat va anar a buscar el nadó i va veure que la nena es movia que obria els ulls i que va començar a florar. O sigui que aquell bebè, després d'haver estat declarat mort pels metges, va ressuscitar d'alguna manera. Problema legislatiu, eh? Però ja l'han declarada morta. I ara què? O una de dos, o va ressuscitar, o van dir que estava morta i estava viva. Igual és allò de la pel·lícula que ja... Però com no li han posat nom encara, el registre, que li canviïn el nom i diguin que és un altre naixement, ja està. Els metges ara l'han transportat a un hospital de Bogota, que és on hi ha una especialitat en pediatria. I va pesar 880 grams quan va néixer. I haurà d'estar, com a mínim, dos mesos més a l'any. El temps que li falta de gestació. I els pares li han posat de nom Milagros. Milagros. Evidentment. Encara com no li han posat resurrección. Sí, també. Què, Miquel? Bé, doncs jo porto una notícia mig esportiva, mig... mig còmica. La senyora Doria Tillier, francesa, ella, és coneguda en el seu país com Miss Meteor, de Meteoròlogo, perquè és la senyora que fa el temps a la ràdio televisió francesa, amb un canal d'allà, va dir... Que, bueno, vosaltres sabeu que Ucrània va jugar amb França l'altre dia... Sí, que va perdre Ucrània 2-0 i després jugàvem la tornada a França. I va dir que si Espanya... Ai, perdó, si França... Va dir, prometo delante de toda Francia que si nos classificamos mañana presentaré el tiempo desnuda a Pual... Apual, que en francès és Apelo, va dir això. França va jugar, es va classificar perquè va guanyar, com ha dit abans l'Emilio, 3 a 0, i ella va anar amb un poble que es diu Pual, I des d'allà va presentar el temps. No, però sembla ser que sí que anava nua. Sí, però a 4 quilòmetres de la càmera. Que no es veia res. No, bueno, ara ho anava a fer així, eh? Sembla ser que sí que... Però, bueno, que... Diu que, a més a més, estava tan lluny de la càmera que l'enfocava que no es veien els detalls. No es veien els detalls. Però, bueno... Bueno, això, aquí va haver-hi un home del temps fa molts anys que diu... A Barajas los aviones llegan con 5 minutos de anticipación, lo cual quiere decir que llevan viento de cola y por ello seguramente mañana va a llover. Si mañana no llueve me afeito el bigote. Al andamá las cámaras de Albán enfocada sense bigote. Aquest va ser famós també, sí que és veritat. Home, els homes del temps són molt acostumats, són molt donats a fer coses d'aquestes. Sí, mira, el nostre... El nostre no fa cap... Sí, home, el nostre diu el divendres que ve us vindré a veure i no ve. Tens notícies, tu, Marc? Sí, tinc notícies. Avui hi ha una efemèrie de friki, de les meves, es celebra la gent que hagi connectat avui amb Google, haurà vist el Doodle, que és el 50 aniversari de la creació d'una sèrie de la BBC, que a mi particularment m'agrada molt, que és el Doctor Who. El Doctor Who? Sí, es tracta de la sèrie més llarga de tot el món, amb més de 800 capítols, i es va començar a emetre el 1963. El directiu de la BBC en aquell moment va tornar al 96 i han fet diverses temporades, per dir-ho d'alguna manera, i és una sèrie de ciència-ficció i fins a l'actualitat han canviat diversos cops el que és el personatge, és un extraterrestre que pot canviar de forma i canvia perquè es fa bé s'ha de dir que els últims doctors d'aspecte són joves en la trentena i en canvi les primeres edicions, el 1963 el doctor era una persona d'avançada edat d'uns 60... dos, 65 anys. Ai, que es poden anar nerviosos. No, no, se'ls veu grans ja en l'última. I és una sèrie que a mi particularment m'agrada molt i avui se celebra el 50 aniversari i et dic 800 episodis i ja em diràs quantes sèries tenen 800 episodis. No, pocs, pocs, però no dic cap. Molt pocs. I que hagin reeditat... Bueno, sí, hi ha algunes que van estar parades durant dos anys, quan deixen de fer una sèrie ja la donen per perduda, i aquesta no la van recomençar. Sí, recomençar, sí, perquè segueix l'argument de la sèrie, és el mateix, però amb diferents... Sí, bueno, és com, tornant amb la teologia espanyola, la Isabel, que comença en el capítol anterior... I fan mitja hora del que havia passat al capítol anterior. Tu te'n recordes aquesta sèrie que fan de tant en tant 24 hores? Sí. Que surt el... Com es diu el... Sí, el... Bauer. El Bauer, sí. És una sèrie que fan, no sé si Antena 3... Antena 3, que és a temps real. 24 hores a temps real. Però et fan un capítol d'una hora, o fan dos, però els capítols duren una hora. però els primers 20 minuts és el capítol anterior però això és molt típic americà en totes les sèries aquí perquè al principi ho retallaven, ara no però normalment els capítols no el fan setmana a setmana sinó que a vegades passen més temps d'un capítol a l'altre i et fan la recorden que té una mica de sentit però clar, si visc cada setmana en el capítol anterior ho pots ometre, ho pots borrar sí, exacte, sí vaig amb la meva a veure Núria o Marc que és un tuit Un tuit. No t'ho sé, sé el que és, però no t'ho sé... Home, però està molt clar. És una frase d'equits caràcters, com a màxim. 152. 152, jo no sabia el número. 152, que s'escriu al Twitter. Ah, al Twitter. No, sé que és un 150, o sigui, que no és un número acabat amb zero, segur. Doncs sabeu quin és el tuit que més s'ha pogut llegir a la red social aquest dilluns? No. Un que diu, ara sí que, bueno, en anglès, ara sí que lo he visto todo en la línia roja del metro. Eh? I us referia concretament a això a un fet que va succeir al metro de Chicago, on, de cop i volta, una senyora totalment nua, no era la presentadora del temps, sinó que era una senyora totalment nua, va començar a caminar per les instal·lacions del metro, dient que ella era la deessa del tren. De cop i volta va entrar en un tren i va demanar a tots els passagers que sortissin immediatament perquè ella, com a deessa del tren, s'anava a posar a la màquina per portar ella al metro. I no estava segura del que podia fer i per això els va fer baixar tots. I no la van agafar? Sí, sí, sí. La policia va anar, la va detenir i tot això, mentre passava això, el metro, lògicament, va parar i va provocar una sèrie de retards en els... Aquesta dona té 31 anys, la van detenir i la van portar a un hospital psiquiàtric per avaluar-la. Jo no crec que calia molt avaluar-la molt. No, en absolut. Està claríssim. Tens més notícies, tu, Núria? Sí, una més. Doncs mira, la meva també va d'un síndrome psiquiàtric. que pateix una dona de 42 anys, una dona britànica que es diu Debi, i el síndrome es diu síndrome d'Otelo. Otelo. Otelo, que és quan els malalts... És gelosa. Sí, tenen gelos de manera injustificada. Sí, de tots. O sigui, sí. En aquest cas, la víctima d'aquesta dona, víctima per dir-ho d'alguna manera, és el seu marit, l'Estip. Sí, ja passa. Un noi de 30 anys. que es veu constantment obligat a fer el que li diu la dona. Per exemple, no pot veure la tele, li prohibeix llegir el diari i li ha d'ensenyar tots els missatges que porta el mòbil. Però el més curiós de tot és que la dona, cada vegada que entra i que surt, el noi, l'obliga a passar la prova de la mentida, o sigui, el polígraf. Sí, perquè es creu que té una altra relació amb una altra dona i que, bueno, li obliga a passar aquesta prova. I pobreta el nen, eh? I el noi, bueno, la cosa és que no s'entén com pot aguantar el noi amb aquesta dona. Alguna cosa tindrà. Sí. Dic jo. No, dic no, però em m'ha de caigut. A qui li toca? A mi. A tu, vinga. Bueno... Havies acabat, Maria? Sí. A un museu de Manchester. Museu de Manchester. Sí. Hi havia una estàtua egípcia de... Belfegor. No, d'una tal o un tal Nep Senu. Nep Senu. Sí, que és un... Era... És, perdó, un mèdium espiritual d'un funcionari de l'antic Egipte. Sí. Tenien l'estàtua allà al museu, a dins d'una vitrina, i aquesta estàtua es movia. Ja, com ha volgut fer gort. Cada nit, quan tancaven el museu, la tornaven a posar bé, i el dia següent veien com es anava movent. Però amb les càmeres? No, no, veien. Ara la poso així i durant el dia anava girant. Pum, pum, pum, pum, pum. Llavors hi ha un programa documental, una emissora de televisió que es diu ITV, i el programa és Mystery Map. Sí, és com el Quarto Millenio. Sí, més o menys com el Quarto Millenio, correcte. El filo de l'enigma que es donava aquí al Ràdio d'Esbert. I van decidir posar una sèrie de sensors i tal, per veure què passava. I llavors se'n donaven compte que posaven l'estàtua en una situació... i a les 6 del matí l'estàtue es començava a moure a les 6 del matí tenia algú del sol o alguna cosa i que el moment en què es movia més de pressa era a les 6 de la tarda que és el moment en què a Gran Bretanya hi ha més moviment perquè és quan la gent comença a plegar de la feina quan torna cap a la feina i tal van veure que les vibracions que produïa el carrer, amb la circulació, el metro, la gent caminant, etcètera, era la que feia que es movesi l'estat. Que bàsties els aglaços, eh? Que bàsties. Que tenien encarat el terra del museu perquè es mogués, perquè en una estata d'aquestes deu passar lo seu. Mare de Déu. La vibració que es detecta és una combinació de diferents fonts, com els autobusos que van a l'exterior, o els peatons pel carrer, o el metro al soterrani. I aquí és que sempre que diu que fa soroll al metro. Llavors, una egiptòloga, una tal Anna Garnet, va dir que era una força que venia més enllà de tot fenomen físic. I bueno, és això. Saps de que va, no? Sí, em sona un malefici... No, no. La pel·lícula que hi ha de la mòmia. Sí, però és el dolent. El dolent, sí. Un malefici, no? Sí, sí. Per cert, sí, són 140 caràcteris, però el febreu van reduir a 117. No sé per què tenia jo el cap 152. Estaven fins als nasos, ja va. No, perquè, bueno, és igual, ho van reduir, no entrarem. Molt bé. Notícia, si us dic Brian Wilson... Brian Wilson, jo conec a Brian, Brian sí, precisament ara em dic que els Monty Python tornen, gràcies. Un dia, eh? Un dia, però, de veritat, suposo que el filmaran o allò i podrem veure'ls perquè els Monty Python i els Lutiers no s'haurien de jubilar mai. Bueno, però si us dic Ryan Wilson, no sabeu qui és. No sé qui és. Si et dic, com a anècdota, que el preu de la seva barba pot superar els 13 milions de dòlars... És el que ha guanyat el concurs de barbes. No. No. T'explico. És un jugador de bèisbol. Bèisbol. De 31 anys. Va ser bal. Correcte, de 31 anys, que és conegut per la seva poblada barba, una barba bastant... Es pot tenir barba per jugar al bèisbol? Sí, t'explico. El motiu d'acabar el 13 milions és per això. Està a punt d'acabar el seu contracte amb els Àngeles Dodgers i ha renunciat a un contracte amb els New York Yankees, que seria l'equip americà... Tenen una normativa des dels anys 70... que el vello facial no puede superar el labio superior. O sigui, pots anar amb bigot i retallat, però no amb barba. Llavors, Art ha decidit rebutjar l'oferta perquè l'obliguen a afaitar-se i ha dit no, no, perquè la imatge estem... Senyor Barbudó, per excel·lència... Bueno, Déu-n'hi-do. Com la de Fidel Castro. Sí, més o menys. Llavors, també s'ha de dir que fa uns mesos li van oferir una coneguda marca de... De màquina de feitar. Un milió de dòlars per sortir en el seu anunci i afaitar-se i també ho va rebutjar. aquest home li deuen anar molt a cobrar el seu si va dels Dodgers els de Nueva York segur que deu ser molt bo els Dodgers ja és un bon equip però el New York Yankees és l'equip de béisbol més de referència sempre que surt algun partit surten els New York Yankees la gorra típica és la NY les dos NY aquelles creguades sí sí sí Fins aquí les notícies. Demà, el divendres que ve, continuarem parlant de barres. No m'he entenat del que ha dit. No, no, a veure, tu has dit... Continuarem parlant de barbes. No, has dit de barres. Has dit de barres i d'estrelles. I d'estrelles. Tu has sentit barres? No, no, no. Tu també has sentit barres. Tu què has sentit? Barbes. Gràcies. Un moment, un moment. Andrea, què és el que has sentit tu? No, no, jo he d'explicar per què la Núria li dóna la raó al senyor director. Per què? Perquè és final d'any i ara comencem a negociar el contracte de l'any que ve i perquè li apugin el sou. M'has pillat, Miquel. Anem a Madrid. Vinga, va, som-hi. Senyor Mariano, molt bona nit. Bona nit. Tu estabas escuchando el programa en el momento en que... antes, unos segundos antes, de que hiciéramos la conexión. Sí, sí, sí. He dicho barbas o barras. A ver qué dices. Vamos a ver, yo no soy sospechoso de nada, creo. Yo he entendido barbas. Bueno, bueno, otra pelota. Bueno, la próxima vez que vengas a Barcelona puedes ir buscando hotel, ¿eh? Es un problema de los Simons. Sí, iba a decir, eso es problema genético que los dos estamos igual de sordos. Bueno. Alguna de las Bs las cambiáis por R. Sí, sí, ya, ya. Ya te lo explicaré. Y viceversa. Bueno, eso había un chiste muy antiguo en la codorniz. Gran revista. La que la juventud seguramente no conoce ni sabe que existía. La codorniz no es un plato... La codorniz era la revista más audaz para el lector más inteligente. Una revista satírico-política impresionante. Y bueno, había una foto de una calle con unos agujeros y entonces abajo una R y ponía socavones de Madrid y la R abajo ponía colóquese donde proceda. Era uno de los millers de chistes grandiosos. Sí, sí, sí, grandiosos. Yo recuerdo un especial de no me acuerdo qué... ¿Motivo de qué? Que había en la portada un tren entrando en un túnel, en la contraportada el tren saliendo del túnel y todas las páginas en negro. Sí, señor, sí. Eso era por temas de censura de vez en cuando. Sí, se quejaban efectivamente porque les habían censurado unas cosas. En tiempo las revistas o periódicos, periódicos menos, pero las revistas por lo menos, de este tipo, que había pocas realmente. Pitan pocas. Bueno, luego salió el Papus. Sí, pero eso ya es posterior. Eso ya era satírico gamberro. Sí, pero lo curioso... Divertido, pero la codornita era realmente inteligente a la hora de hacer... Sí, sí, señor. Lo curioso es que en aquella época, por lo menos cuando yo la leía, el director de la Cornillez era Álvaro de la Iglesia, que era un adicto al régimen. Sí, señor. Era jerarca del partido y no sé cuántas cosas más. Era curiosísimo. Curiosamente era una especie de hombre lobo, es decir, tenían una vida de día y otra de noche. Una vida en el partido y una vida después, para arrepentirse del mal que había hecho. Una de las secciones llevaba ese nombre, ¿no? ¿No era en la codorniz que estaba el hombre lobo? El hermano lobo era del papus. Era una sección del papus. Pero, por ejemplo, una de las portadas de la Cordoní, recuerdo que voy a una farmacia, había una serie de frascos y arriba una piña. No había nada más. Por eso era la revista más audaz para el lector más inteligente. La traducción era frasco, frasco, frasco, arriba es piña. ¿Era o no era? Aquí la gente joven, cuando has explicado el dibujo que se veía, se han quedado igual. Pero los que sabíamos la expresión no utilizada en la época... Como otra portada famosísima de la Colón. En toda portada, un huevo. Dice, este es el huevo de Colón. Y abajo, pequeñito, porque la semana que viene les presentaremos el otro. Estamos acostumbrados ya a otro tipo de humor. Sí, sí, ahora ya es otro tipo de humor totalmente diferente. Muchas veces toca pensarlo. Pero a mí me gustaría, honestamente muchas veces le he pensado tener la colección completa de Alocodorniz porque era realmente fabulosa. Sí, además se podía hacer una tesis y realmente en alguna universidad podían hacer algún curso sobre ello. Sí, sí, sí. Porque realmente es... Aparte de ser una crítica política Hoy en día no sé si superada o no superada Bueno, ahora tenemos el jueves Pero es totalmente diferente Es otra cosa A veces está bien, otras veces es gracioso A veces es patoso, nunca sabes A veces es simplemente atrevido Pero aquello es que era... Y más, y más. Fina ironía desde el principio hasta el final. En el tiempo en que se publicaba, que también deseo tenerlo en cuenta. Sí, sí, evidentemente. En aquellos tiempos, por menos de nada, te enviaban a la policía, a los inspectores de policía... Y no es que te cerraran el negocio, te llevaban a los calabozos y a ver qué pasaba. Yo supongo que el hecho de que, bueno, que en aquella época el director era Álvaro de la Iglesia, como hemos dicho, pues, miembro del régimen, servía para evitar que le cerraran la redacción, que pusieran a los redactores en la cárcel... y sí, que el régimen tampoco era tonto el régimen tampoco era tonto y que muchas veces necesitaba una pequeña válvula de escape controlada y mejor controlarlo que tenerlo de otra forma entonces, tonto no era hombre, a ver si hubiese sido tonto yo creo que no habría estado, ¿cuántos años estuvo? pues alrededor de 40 40 años pero bueno, también mi última memoria son los 25 años de paz Me dediqué a quitar los cartelones que había en la calle. Incluso guardé uno porque al ir a arrancarlo los acababan de poner y entonces la cola no estaba todavía pegada y me salió entero. Y me lo guardé, me lo llevé a mi casa. 25 años de paz. Pues había una canción, no sé si era de Paco Ibañez o de... Alguien así, no recuerdo ahora mismo el nombre... que yo recuerdo que me parece que ya iba por 30 años. Era una clase muy subversiva. De hecho fueron 35 años, porque la guerra civil terminó en el 39, 40. La guerra civil acabó en el 39. 40 hasta el 75, ¿no? Son 35 o 36 años. No sé si llegó a 40. 35 o 36 años. Sí, sí, pero vamos, el último conteo que yo recuerdo haber oído en un medio público fue una canción. Creo que era, insisto, creo que era Paco Ibañez que cantaba una canción que en aquel momento era muy subversiva, que decía algo así como españoles. No, estudiantes españoles, no, estudiantes, estudiantes a la calle, a la calle. La lucha ha empezado y el fascismo lo sabe. Treinta años de paz solo han sido opresión o algo así, decía aquella canción. ¿De acuerdo? La escuchábamos en la radio por las noches. En Radio Pirinaica. Posiblemente, no recuerdo qué radio era, pero la escuchábamos por las noches. Radio España Independiente o Radio Pirinaica, sí. O Radio Monte Carlo. Claro, y nos sentíamos absolutamente subversivos. Vamos, lo éramos por escucharlo en aquel momento. Sí, sí, sí. A ver, yo recuerdo cuando sintonizaba Radio España Independiente... Y ahora, con el transcurso del tiempo, pensaba que es un poco iliberto ponerte por la noche, toda la noche, escuchando unos señores que, bueno, iban explicando sus historietas también. Visto en el tiempo, un poco tonto, ¿no? Pero bueno, era una de las distracciones. Hay que verlo con la perspectiva también del momento y de lo que te podía ocurrir si te pillaban escuchando. Ah, sí, sí, no, claro. Es que ahora parece que podemos escuchar cualquier cosa, pero... La onda corta... Es que no encontrabas aparatos en la venta con onda corta. Precisamente por eso, claro. Era onda medio y gracias. Podías escuchar emisiones del extranjero y desde el extranjero. No digo ya solamente los que sabían idiomas en aquel momento... que claro, si escuchan misiones en el extranjero, estaban viviendo un mundo y una realidad en el planeta diferente a la que vivíamos aquí absolutamente. Y además es que te cambiaba de frecuencia. Sí, para que no la pillaran precisamente. Sí, sí, la tenías sintonizada y, ostras, ya han cambiado de frecuencia, tenías que ir buscando a ver en qué otra. Y que no se te ocurriera poner una antena fuera de casa, o sea, en el terrao. No, no, eso no, no se veía. No se veía eso. No se veían antenas por los... Yo tenía una antena, como vivía en el último piso, tenía una antena en el terrao. Hombre, salvo que pudiera estar un poco oculta. Oculta, hombre, y dudablemente. Aprovechaba precisamente los tendederos. Estos parecen historias del abuelo Cebolleta. Sí, sí, sí. Tenía sus aventuras y iba delante de los grises en las manifestaciones que le iban aporreando y ese tipo de historias, pero la verdad es que... es que se han vivido otros momentos diferentes, otras circunstancias diferentes, y ahora en algunos casos hasta las miramos con cierta... Fíjate, yo también he batallado, he luchado, a mi forma, a mi posibilidad, un poco light, si quieres, pero una forma de ver también que no todos estábamos de acuerdo, aunque muchas veces, y en mi caso por juventud, No sabíamos tampoco ni qué hacer ni cómo. ¿Qué es lo que tenías que hacer? Nos movíamos un poco en la... Por impulsos. Por impulsos. En la marea un poco de la protesta, pero sin saber muy bien ni qué hacíamos ni a dónde nos llevaba. Exacto, sobre todo eso, a dónde nos podía llevar. Bueno, al final nos llevó donde el tiempo nos lleva siempre, es decir, al... A la desaparición del... No hay mal que 100 años dure, bueno, pues afortunadamente... Sí, pero de todas maneras, a veces nosotros aquí, Miquel, lo dice, yo soy del Franco, yo todo hago la broma de que con Franco era más joven, pero sí puedo asegurar que mal que estamos, realmente estamos mal, que tenemos unos políticos que... Sí, pero ahora estamos mal un poco por la mediocridad de todo el sistema político y de todo lo que viven de él. Exactamente. Pero no tanto porque no apreciemos la suma de libertades que tenemos. No las desgracias de los que nos están llevando ahora, donde nos están llevando en general. He oído últimamente gente ya de edad, mayores que yo incluso, bueno, gente mayor que yo, que decía, esto con Franco no pasaba, con Franco estábamos mejor, y yo lo siento mucho, pero estamos mal, estamos francamente mal. Digamos que estábamos más callados porque si no nos callaban. Yo creo que la expresión casi, y un poco de acuerdo con esta gente de la que habla Emilio, sería contra Franco vivíamos mejor. Vivíamos mejor, sí. Por lo menos teníamos un enemigo a quien... Sí, no, es que, vamos a ver, con Franco gobernando o con su régimen gobernando, ¿sabías lo que podías esperar? A razón un poco de la edad que tuvieras, ¿eh? Pero bueno, sabías lo que podías esperar. Pero ahora que tenemos democracia, que ahora no sabes lo que puedes esperar, y cada día nos están recortando más, ¿eh? Esta nueva ley, que parece ser que hoy han visto que las cosas no van bien y que se han reprimido... La ley de la seguridad... De la seguridad y todo esto, es restrictiva total, es una... Lo intentan, lo intentan. Este gobierno lo intenta y a veces se sale con la suya y otras veces dice, bueno, quizás nos hemos pasado, pero bueno, quitarán cuatro cositas. Yo si tenéis oportunidad y si hay algún oyente que nos esté escuchando, os diría que vierais un vídeo que hay en YouTube de Moncho Borrajo. Moncho Borrajo. Puede ser demoledor cuando quieres Moncho Borrajo. Te juro, dura unos tres minutos y pico, creo que es. No llega a los 5, eso seguro, y te juro que está genial. Y pienso que dice lo que pensamos la mayoría de la gente que estuvimos contra Franco hace unos años y que ahora parece ser que tenemos que estar contra estos partidos políticos que no saben qué hacer otra cosa que jugar al patio del colegio y tú más. Sí. Porque eso es lo que joroba. Y tú más. Sí, sí. No hay solución. Al final lo que uno acaba echando de menos es un mínimo de autocrítica. Un mínimo de autocrítica. Fíjate que digo poco. Mínimo. Un mínimo de decencia. Que la culpa no siempre la tiene el de enfrente. No, no, pero es que esta gente, yo estoy cada vez más convencido de que ellos están convencidos de que el pueblo es tonto. Es lo que dice Moncho. Moncho lo dice. Ni siquiera eso. El pueblo no es que sea tonto. El pueblo es un medio para que ellos estén donde están. A veces sueltan unas declaraciones como la de Montoro y dicen... Los salarios no están bajando en España. Están subiendo moderadamente. Y ahora ha salido una estadística del Ministerio de Hacienda que basándose en las declaraciones de renta de los últimos años ha determinado que los ingresos de los trabajadores españoles han bajado en estos últimos años casi un 3%. Bueno, aunque no fuera un 3%. Pero vamos a ver. Así es su propia gente que le ha dicho, oiga, señor Montoro, que no, que no es así. Claro. Que no hacía falta que nadie lo dijera. ¿Perdona? Que digo que alguien en su sano juicio puede creer eso. No, por eso te digo que no hacía falta que nadie lo dijera. Claro, no hacía falta ni estadísticas, ni que salga el CIS a decir que... Mira la calle, mira la gente, mírate tú, miremos cada uno de nosotros, es que lo estamos viviendo cada uno de nosotros. Si es que es una verdadera vergüenza y una verdadera vergüenza. Y luego encima que se pitorreen así de nosotros, y encima en nuestra cara, diciéndonos eso, habrán subido los sueldos de los grandes cargos, porque otros no los entienden. Bueno, sí, claro, igual al señor Montoro sí que han subido los sueldos, seguramente. Pero moderadamente. Se han subido moderadamente, eso sí. Sí, moderadamente. El 20% de cero es cero, el 10% de uno es algo, ¿eh? Sí. Y la media... A razón de 10, la media ya veremos, ¿no? Si a él le sumen 20 y a mí no me suben nada, la media es que ha subido un 10%, ¿no? Efectivamente, sí. Pues al final es que los suelos han subido... La estadística del pollo. Claro, claro, claro. Si eso funciona, sí. En fin, muy bien. Yo tenía aquí una noticia de Madrid que me ha llamado la atención. Sí, bueno, salen pueblos de los que ya hemos hablado, como Cienpozuelos y Parla. Ya hemos comentado alguna vez, la primera vez que salió un pueblo que se llamaba Parla... Bueno, pues... Sí, también podría ser, ¿no? Casi todos los idiomas proceden de uno anterior. Claro. Que, por cierto, en catalán antiguo, catalá significa castellano. O sea que Cataluña es castilla. ¡Ay, qué lindo! ¡Qué bonito! Oye, eso me ha gustado. Sí, ¿verdad? Oye, tengo que meditarlo eso. Medita, medita. Tengo que meditar eso. Oye, pues esta noticia, que más que nada para que tuvieras cuidado, aunque los han detenido, la Guardia Civil ha detenido una banda que se hacía pasar precisamente por Guardias Civiles. En las carreteras de Madrid los han detenido concretamente en Tiempozuelos y Parla. Son gente comprendida entre los 27 y los 37 años. Todos son de Madrid, o sea que son madrileños, que se vestían de guardias civiles, camuflaban el coche con los colores de la Guardia Civil y se dedicaban a parar camioneros que transportaban mercancías. Y cuando, bueno, pues discutiendo que si la multa, que si has hecho o que no has hecho, un guardia civil discutía con el camionero y los otros se dedicaban a abrir el camión para revisar la mercancía que llevaba y se lo iban cargando en los coches. Dice que entre las cosas que le han quitado, o sea, que han encontrado a los detenidos, numerosos teléfonos móviles con su embalaje, y tarjetas y sus tarjetas, paquetes de tabaco, material informático y electrónico, material informático y electrónico, supongo ordenadores y cosas de estas, todos con el embalaje original, lógicamente. Claro, eran originales, modelos originales. Exacto, y munición de arma de fuego, o sea que también se dedicaron a parar camiones que llevaban armas. Hombre, posiblemente porque las armas de fuego en un momento o la munición también sirve para que... Se puede vender, ¿eh? Para que haga pláticas de tiro. Y tanto. Pero es curioso, ¿no? O sea, ya no te puedes fiar ni de la Guardia Civil. Ni de la Guardia Civil. Para que veas. Y además es que esto es peligroso. ¿Qué multa les han puesto? No, de momento los han detenido y no pone si han sido... O sea, han ingresado en prisión o... Bueno, seguramente el juez los habrá dejado en libertad con cargos. En libertad, efectivamente, porque total indisfrazado... Sí, indisfrazado de Guardia Civil, pues es un delito menor. Robar a un camionero realmente no tiene ninguna importancia. Y bueno, pues ya está. Es acordaros aquellos que iban antaño con una galleta escondida en la solapa, la hacían así de policía, y que se entraban al fútbol, que se entraban a no sé dónde, ese tipo de historias. Por aquí estuvieron, por Cataluña estuvieron rondando durante tiempo, ahora parece que han desaparecido, creo que los detuvieron, pero también los pusieron en libertad con cargos, creo que se dieron a la fuga, la banda de los peruanos. No sé. La banda de los peruanos iba por las autopistas, hacía señales al coche que pasaba, como que tenían una rueda pinchada o que tenían algún problema en el coche, el vehículo paraba, ellos se ponían allí, se bajaban para teóricamente ayudarle y a lo que le ayudaban era vaciar totalmente el coche de todas las pertenencias que tenía. Sí, sí, incluso creo que ha salido por televisión alguno de estos actos Y en alguna de las ocasiones hasta se llevaron el coche entero. Sí, sí, se llevaban directamente el coche. Bueno, ahora aquí en Barcelona también, lo leí el otro día, hay un sistema también que es de parar el coche, sobre todo convicido por señoras, que acostumbran, tienen la mala costumbre de dejar el bolso en el asiento de al lado. Sí. Entonces baja la ventanilla, le preguntan cualquier cosa, mientras que el compinche va por el otro lado y le roba el bolso. Sí, sí. Eso del descuido está muy bien. Aquí en Madrid, en el Paseo de la Castellana, por ejemplo, también hubo ese tipo de actos. Es decir, había gente, como muchas veces había mucho tráfico, había retenciones en los semáforos, pues había gente que iba entre los coches y mientras uno te entretenía por un lado, el otro iba por el otro lado, iba probando la puerta y la puerta que se abría y lo que había en el lado del conductor tiraba y se lo llevaba, claro. En algunos de los casos hasta ladrillazo directamente y se llevaba lo que había. Por eso digo que, claro, ahora ya, pues, con esto que ha pasado en Madrid, ya ni de la Guardia Civil te puedes tirar en carretera, te para la Guardia Civil será o no será. Efectivamente. Y si es y no te paras, la lías un poco. Yo creo que en cualquier caso siempre va a ser mejor pararse, porque si son y no te paras, lo mismo las consecuencias son otras peores. Siempre puedes alegar, es que tenían mala pinta y claro, visto lo visto... Es que el verde del uniforme no me acababa de convencer. No, era bien, bien. Se veía desteñido. Tenía demasiados lavados. Además de una ocasión ha habido gente que se ha saltado un control policial de alguna cosa, una parada policial. Y yo recuerdo uno aquí, relativamente cerca de donde vivo, que hubo tiros y todo. En cuanto pasamos corriendo a toda velocidad, empezaron a dispararle. Si el policía te da el alto y no te paras, automáticamente, por su propia condición, piensa que eres un malo muy malo. Demasiado mal. Demasiado mal. Además que luego cuando aceleras tiendes a pasar demasiado cerca o a... de ellos, entonces claro, eso les mosquea mucho. Yo también lo entiendo, oye, si viene un coche a toda pastilla, un camión o lo que sea, y no para, viene hacia ti y no para. Tú también le dispararías. Bueno, ¿qué quiere este, no? Lo mismo me lleva por delante. Claro. En fin, Mariano, que nada, que no podemos estar tranquilos. No, en ningún caso. Eso es una buena cosa de la vida. Estás siempre atenta y alerta. Y tanto. Bueno, ahora no nos traiciones, no cuelgues el teléfono y te pongas a ver la tele y sigue escuchándola desvernada hasta que acabe. Generalmente escucho hasta que otra cosa me impide hacerlo. Y a veces hasta el final. Bueno, pues dale recuerdos a la otra cosa. De vuestra parte. Hasta el viernes. Hasta el viernes. De moment me'n sorprèn perquè l'Armand no ha vingut encara. No, no, no ha vingut. Vaig a mirar a veure si tinc un missatge. No acostuma a enviar missatges, però sí tinc una trucada perduda de l'Emili Sánchez. Sí, que igual, Andrea, quan truquis a l'Emili Sánchez, igual no contesta. He intentat trucar-me, no sé a quina hora m'ha trucat. A les 8 en punt. O sigui, a quan comença el programa. Sí, sí. Bum. Home de ràdio de tota la vida. Sap perfectament que quan comença el programa no es pot contestar el telèfon. El que passa és que ell quan va començar a fer ràdio no hi havia mòbils. Bé, tenim el doctor Baràmbio, que aquest sí que també és un home de ràdio amb experiència. Bona nit, doctor Baràmbio. Hola, què tal? Bé. Tinc una cosa que he dit en la conversa amb el nostre campany de Madrid. Sí, sí. Que no és que castellà no venga de català, sinó que tenen la mateixa arrel etimològic. Exacte, etimològicament, sí. Però no ve. Una cosa no ve de l'altra. No, no, no. A veure, és que hi ha dues coses. Com que els dos venen del llatí, tenen la mateixa arrel etimològica. A veure, si hi ha un escrit del segle XIII en què els comerciants catalans... deien que s'estaven aconseguint vendes a Castella perquè els castellans ja començaven a entendre els nostres mots. Sí, sí, sí. Bueno, és que això ha anat i ha vingut. Els catalans van arribar a conquistar, a conquerir Sevilla. Ja. I van a sitiar Zamora, m'assembla. I després, una altra cosa... Però aquestes coses, com que llavors diguem, les coses s'aguantaven el que s'aguantaven perquè, entre altres coses, moltes vegades... eren unes conquistes que més aviat rapinya que altra cosa. Sí, bueno, i que després, jo recordo quan estudiava història, entre altres coses, quan es va conquistar Múrcia, que no sé si primer o després... Hi va haver-hi dues conquistes de Múrcia, una per part dels catalans aragoneses i les altres per part del Cid Campeador, i que ni Castella ni Catalunya la volien. O sigui, que la conquistada deia, això és teu. Diu, no, no, no, queda-te-la tu, pobrec. Però el que sí que això està demostrat pels patronímics, que a Murcia el que ja és molt patronínic, aragonès, perquè Jaume I, el conqueridor, va, diguem, repoblar Múrcia, que era una zona com deserta. Clar, per això segurament ningú la volia, i al final van dir... Això va passar amb el que avui dia la gent li diu Uruguai, que en realitat Uruguai no existeix. I la República Oriental de l'Uruguai. De l'Uruguai, i l'Uruguai és el riu. Exacte. És com si Catalunya, diguéssim, la república al noroeste de l'Ebro. De l'Ebro. Llavors diguéssim, bueno, però li diríem Ebro, però és un país que no té nom. Llavors, els països, normalment els països i els pobles, els hi posa el nom als seus veïns. Llavors, Castilla ve de terra d'on hi havia castillos. I Catalunya sembla ser, ja està discutit, que ve d'on hi havia castlanes. que eren també unes fortificacions tipus castell sí, tipus castell i tipus masia exacte, realment els castellans o catalans eren els masovers d'aquests sí, de fet eren masoveres sí, exacte i era una organització una mica com les suïsses és a dir, no hi havia exèrcit llavors en aquests castells el que hi havia eren armes I quan hi havia una situació de perill... Doncs tots agafaven les armes i anaven a la defensa. Exacte, es refugiaven en aquest caslant i ja tenien les armes. Del que fora resistien l'àmbit o bé atacaven ell. Exactament. I després, per l'altra banda, aquests caslants eren cases pairals perquè tenien cap de llavor i tal, i llavors eren autosuficients. No necessitaven... Exacte, no era un exèrcit regular que les de mantenir amb diners, sinó que es mantenia... sol, no l'exèrcit perquè l'exèrcit era el poble no hi havia exèrcit només era la guarda custòdia de l'àrea que es mantenia a si mateixa el que és més o menys com està l'organització de l'exèrcit de defensa suïssa tenen tot l'arma a casa si és necessari es posen l'uniforme fan cada any uns exercicis de manteniment perquè no es rovellin i no tenen agèrcit pròpiament dit. És la població. El servei militar a Suïssa dura, no sé si són 50 anys... Sí, no tenen ni generals, perquè són coronals que, en cas de situació bèl·lica, passen a generals. Si s'estorbien el sou d'un general. Jo sempre dic, quan sigui gran, jo vull ser com Suïssa. Jo sempre dic que, si hem de mirar a veure quin tipus de país volem, jo sempre dic confederal com Suïssa. Sí, sí, però nosaltres hem confederal com suïssa. No, no, per això no dic senzillament confederal, sinó confederal com suïssa. Sí, perquè els Estats Units ha fet ser una còpia dels suïssos. I això no és una còpia dels suïssos, però amb el feta. Bueno, ha fet d'una altra manera. Bueno, ha fet d'una altra manera, per això no es diuen federals. Però els suïssos, el que més m'agrada dels suïssos és que tenen un govern de concentració, és a dir, totes les forces parlamentàries... Totes. A més, el cap del govern es va tornant periòdicament entre tots. Mai es pot donar allò que l'oposició li diu que no al que governa només per fastidiar. Exacte, perquè no hi ha oposició realment. Perquè no hi ha oposició, estan tots al govern. Quan proposen una llei, han d'estar d'acord. Si no estan d'acord... Jo crec que això aquí serà totalment impossible. No, jo crec que no. Tu creus que no? Jo crec que no hi ha res impossible. Els suïssos jo els conec molt bé, jo com sabeu he tingut una dona suïssa i dos filles suïsses, i els conec molt bé i no són ni més intel·ligents ni més res que els catalans. No, però bueno, tu creus que ara amb els líders, per dir-los d'alguna manera polítics que hi ha en aquests moments, es podria arribar... No, no, no, és que els líders espanyolistes, castellanitzats, és a dir... El que se'n diu Espanya, i a més ara, això està sortint molt, perquè s'està investigant molt, i no precisament per catalans, no, és que vosaltres el que passa és que, no, no, per noms americans, gent que se dedica a la història. Que, o sigui, de fet, Espanya és una entaraquera des del seu naixement, és a dir, o sigui, qui surt perdent, qui més surt perdent amb la idea d'Espanya és Castella. És Castella, sí. Perquè, de fet, no és més que una Castella ampliada, o sigui, és... Castella, a partir dels Trastamara, que reinventen el concepte i llavors converteixen amb Espanya, que venia de les Espanyes. Hem de recordar que fins a Amadeu I de Cebolla no es parlava del regne d'Espanya, sinó del regne de les Espanyes. Tot això és un concepte per crear una nació on no n'hi havia. On no hi ha nació. On hi ha un conglomerat de nacions. Llavors els cubanos també eren a Espanya, els peruanos, els mexicans... Escolta, que està en horari infantil. Després el nen preguntarà què vol dir això que ha dit el doctor Baràmbia. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, en fi, bueno, mira mèdicament voleu alguna cosa? podria ser un parell de receptes d'aigroprofero te les puc enviar per demà l'aigroprofero pots comprar sense recepta l'aigroprofero pot donar sense recepta alguna cosa que us hagi plantejat algun tipus de dubte? no, dubtes ja saps que no en tenim jo diria enaginació mental per dir-ho en castellà Però això no te cura, eh? O la fujimorización, no? No te cura, no. ¿No uís que el señor Rajoy sabe esta puta encara de fujimori? Sí, es que es la hostia, ¿no? Pichoca franco, tú. Si a un policia no li caus bé, tu, com que la seva paraula és el més cràstic... Sí, sí, sí. I no se t'acudeixi anar amb la càmera de filmar, amb la videogravadora, quan hi hagi una manifestació, eh? Ojo, eh? Ojo al dato, eh? I ara que tots els mòbils porten... càmera d'allò el requisaran ràpidament 60.000 o 600.000 euros de multa 600.000 euros de multa si filmes a un policia o l'insulta si l'insulta ho trobo normal si el gravo no perquè si està fent alguna cosa il·legal el puc gravar No, no pots. No pots, no? Està prohibit. Ara està prohibit. Estarà prohibit. No, és que en aquell mateix moment el poli... Doncs li poso píxels d'aquells, li poso el quadradito, los quadraditos esos. No, no, no, no. Aquest moment que ho estàs fent, el tio ja t'ho pots requisar. Ja t'ho pots requisar. I llavors ja que demostraràs. Si no, que ho faràs anònim? Hombre, anònim no té ningú valor, m'entens? Això és una... I també el que m'ha fet molta gràcia a mi, que crec que es projecta encara, han retirat dues o tres coses per acontentar l'oposició, però una de les coses que m'ha fet gràcia, diu, per protesta ante un edificio público o el hogar d'un personatge polític o público, no sé també quants anys... Fussilar de l'Amanecer. Sí, més o menys. De fugues, podem anar instaurant tot allò. Això ho hem inventat al Franco, tu. Només has d'agafar el manual i copiar-ho. Sí, sí, sí. L'altra cosa que volia dir és aquesta altra tonteria de que, vull dir, a veure, això dels cigavillos electrònics, a veure, els cigavillos electrònics, de fet, és com si fessis vao. Sí, perquè és vapor. Però clar, són baus de nicotina. És vapor, i a través d'aquest vapor tu et pots respirar farigola o el que sigui. Això se'n diu un bau. El que compris, depèn del líquid que compris. No, no, no. Quan fas un bau, agafes aire que calenta, que fa vapor, i poses I et tapes la cara al cap amb una tovallola? Sí, però això és un baú. El ciòleg electrònic és un baú. És el mateix, però portable. Fumar eucalipus. Amb la palangana i la tovallola i tot això és una mica antipàtic. Llavors han inventat això. Jo ara em vaig portar un d'un lloc que vaig estar, que a més a més és com una xitxa, no? Et pots fer la combinació que tu vulguis. Tens un dipòsit allà i poses un poc i una mica... Una mica d'eucariptus i ja està. Estàs un vao, no? Estàs un vao amb vapor. Això, això, perdona, ja no es pot dir com amb el tabaco que estàs agredint el veí. No, clar, li estàs donant... Perquè tu que treguis vapor d'aigua és com si diguis una olla bullint i diguis, no, està vostè agredint el veí, no? Sí, però clar, què passa? Que com ara ja li han agafat gust a lo de prohibir, Sí, bueno, clar, polític que no prohibeix algun... Clar, però avui en un... No, no, però l'argument, l'argument, no ho sé dir l'argument? No. Sí, que pot servir de porta d'entrada... A fumador. A altres vicis. Ah, sí, sí, sí, sí. Com menjar, menjar, millor que no mengi la gent, no? Sí, sí, sí. Perquè, clar, menjar, explica-se coses a la boca. Ja, sí. i que vagin amb compte que si fumes d'això de la cigarreta electrònica no creixeràs i et faràs pipir al llit el problema que ja no sé doncs avui en un estanc he vist que jo posava cigarrillo electrónico desexable Sí, ja no els desechaves. Sí que no són recarregables, sinó que et fimes el paquet. No, els que hi ha ara són, que li diuen cigarrer i el tónico, són una evolució d'aquests primers de la farmàcia. Ah, però això eren una estanca, no una farmàcia. Eren una estanca. Els primers que van sortir es venien a farmàcia, que imitaven un cigarrer. Sí, sí. Un filtre i tal. I quan s'acabava, s'acabava. Hi havia que quan s'acabava, s'acabava, i n'hi havia que podies recarregar-los i i ara ja són tot... Hi ha pipes, inclús, eh? Sí, sí, també n'hi he vist. Ara, aquest que diuen ara, no. És més aviat com una sitxa. O sigui, tens un dipòsit, li poses el llig i allò es calenta i tu ho agafes i ho respires, com un bau, igual que un bau. I ara resulta que un bau portàtil... Està prohibit. Vostè està fent un... No, no, jo m'estic fent un bau. Si tu treus el teu catxarro allà on sigui, després això es pot fer aquí. jo estic fent un vao escolti doctor, vostè en podria fer una recepta dient que em prescriu vaos cada 10 minuts cada 10 minuts, per exemple porto la butxaca la prohibició està començant a rebessar el ridícul si hi ha les coses ja en una població, m'entens que ja no és il·letrada, com abans ui, ui, ui això és el que ells creuen que som tontos Sí, però per això dic que ara els que estan fent els ridícules no és perquè la gent ja s'han fot. Abans la gent la podries enganyar. Però ara la gent... No, de totes maneres encara hi ha gent que la pots enganyar. Que la poden, perdó. A l'Espanya profunda... Ja que la poden enganyar. Sí, sempre hi ha de tot. Però escolta, perdona, ja no hi ha un índex d'analfabetismal, m'entens? Hi ha en drets socials, avui dia tu, el més tonto fa rellotges. Vull dir que... I a més amb coses d'aquestes. Ja s'encarregarà la llei verd perquè d'aquí a unes quantes generacions... Poden fer fotos a les polis, és por subient, això... Home, sí. Això ja no s'ho creu ni Déu, m'entén? En fi. Bueno, que sapigueu, i el que ens escolti, que això de fumar amb serriu electrònic No té res de dolent. Per molt que ara s'empeguin a presentar-ho. Ja saps per què ho fan, això, no? Perquè les tabacareres deuen anar a protestar. Això és el que té dolent. El que té dolent és que tabacarera deixa d'ingressar. Aquest és el tema. És com el de l'electricitat aquesta, la gent que s'havia posat Plaques solar, sí. Ara l'han de desmuntar. Per què? Perquè les elèctiques no hi ha. Mira, ja només faltaria això, que es produeixin ells l'electricitat. I nosaltres què fem? I després els polítics n'hi ha a treballar. Quan es jubilin, no n'hi ha a treballar. Quan surten de la política, els han d'anar a algun lloc. Per això dic que no som idiotes, això ho s'ha enviat tothom. Jo diria que se l'estan jugant. A les pròximes eleccions la gent em sembla que votarà partits d'aquells de la marihuana. Jo continuo pensant en la possibilitat de formar un partit polític que es diria el partit de l'entrepà amb un eslògan que diria vota per nosaltres que nosaltres menjarem per vosaltres. Ah, que bé. Però això és com aquella relligió que jo volia posar en marxa de ser egoista. Com més egoista siguis, més del cel miràs i sí. En fi, Santi, el divendres més. Vinga. Adéu. Fem una petita pausa, després tenim cuina i hem de parlar de futbol. Ja s'ha acabat la jornada FIFA. Fa falta, si ja no queden jugadors. Andrea, que ens posaràs? Bona nit, què tal? Doncs us posaré una cançó d'un cantant britànic que es diu Ronan Keating i la cançó es diu When You Say Nothing At All. Sembla ser que l'hermane li agrada. Sí, és molt surat, si no la coneix segur. I avui permeteu-me, sisplau, que li dediqui a la meva mare, que és el seu aniversari. Felicitats, senyora. I a més és el seu sant, que es diu Cecília, també. Ah, molt bé. Felicitats per roble. Hola. Que vagi bé. Fins ara. Fins ara. I can never explain Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Dug my way out, blood and fire. Bad decisions, that's alright. Welcome to my silly life. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Portem-nos aquí. Ara ha arribat el moment de sopar i per això tenim el nostre cuiner, el senyor Armand Garcia. Bona nit. Bona nit. Què sopem? Bacallada catalana. A la catalana, o sigui, quatre barres Totalment No porta quatre barres, però bueno, si poden posar Si poden posar les quatre barres Necessitem bacallar Exacte, si sent que no és de bacallar Dos Això m'agrada molt que em vagi allò A mi posa allò que no em toca fer, em posa molt nerviós Em posa fantàstic Dos cebes Sebes, si no passis català, has de ser de la ceba Sempre 5 tomàquets, que podrien ser 4, però en posarem un més per allò de la prompta que són més. Ja està, que són collonuts. I dos pebrots. 250, un quart de quilo de pèsols. Si poden ser frescos millor. Si no congelats. I aquests congelats que són molt frescos. Frescos de gust. 4 carxofes, que ara estem de carxofa, aquestes sí que poden ser fresques, i per una altra banda necessitarem 3 ous d'usos, un cot de vi blanc, 3 grans o 4 d'all, una fulla de llorer, Quatre fils de quatre ebres d'aquestes de safrà. Ui, comença a secar aquest. Sí, sí, sí. Bueno, no, tampoc, home. Un sobret de safrà. No, no, però el bacallà... Sí, clar, el bacallà... Bueno, el que té el bacallà. Sí, sí. Estic collonut el tema del bacallà, eh? Perquè jo quan era petit era menjar de pobres. Era menjar de pobres i el pollastre es menjava per Nadal. I era menjar de rins i s'ha canviat, sí senyor. Demanes bacallà i fot una bufetada que sols tremolar. Jo això els hi he comentat amb els meus fills més d'una vegada. Quan jo era petit el bacallà era menjar de pobres i el pollastre només es menjava tres cops a l'any, quatre. Sí, sí, grans festes. Bueno, i l'hivern. El primer que farem és els trossos de bacallà, enfalinar-los i fregir-los. Quan els tinguem fregits, els reservarem a part, trossarem les carxofes, traient les fulles més grossudes, com sempre fa, i les tallem com si talléssim grills de taronja. La fregim, quan la tinguem fregida la retirem, el bacallà ja el posarem en una cassola la carxofa quan la tinguem fregida la ratllarem posem la ceba ratllada a mi ratllar la ceba no m'agrada particularment. Jo la tallo Juliana Petita, perquè quan ratlles la ceba perd tota l'aigua de la ceba i són històries manies poder, però no m'agrada. Llavors, trocegem la ceba petitona, ratllem els tomàquets i fem un sofregit vulgar i corrent. Si posem primer la ceba, quan estigui la ceba duradeta, posem el tomàquet i anem reduint. És entretinguda de fer aquesta recepta, és entretinguda. que val més que ens hi posem a les 6 de la tarda si és per sopar, o sigui, ara ja no hi som a temps per sopar, eh? No, no, és un retició, si es vol fer bé, clar, evidentment. Quan tinguem el sofregidit fet, afegim la fulla de llorer i un got de vi, el got de vi. El deixem que redueixi una miqueta, llavors, quan hagi reduït el suficient, el tirem sobre el bacallà en la cassola. El bacallà està cronc ara, eh? No, està cronc. Està cronc. Està frigit. El bacallà estava frigit. I llavors els posen a la cassola i ja tens la cassola preparada i us la postes una mica calentona i tal. Aleshores, tires el seu frigit, tot això, i afegeixes el... jo diria, les patates trossejades. Jo normalment les patates no les tallo a d'au, sinó que les trenco. diuen que quan talles tapes l'omidor, tapes el pol, no sé què i agafes i trencar-les i de veritat és que queden diferents les trocegen el mig quilo de patates hi posen les patates, hi posen els pèsols i dos gots d'aigua, 30 minuts. Per una altra banda, tenim els tres ous, els tres ousos, que els tenen per la meitat, agafarem els tres alls, els quatre, com vulguem, els sofregim, fregim un parell de llesques de pa, I amb tot això fem una picada. Amb el safrà, el pa, els alls... I els ous. No, els ous. Si afegis una mica el mateix suc del... el mateix caldo de l'aglubre que estàs coent fas la picada i llavors tires la picada quan fa mitjana o així tires la picada 5 minutets més que faci tot remenant la calçola i demés faci una miqueta i es pot servir plat únic aquest eh sí, és contundent amb els ous a dintre hi ha una altra versió que és la variació que jo li he fet que és que en la picada hi afegeixo fetxa de bacallà hi ha unes lleonetes que són peritones que jo fetxa de bacallà amb oli amb aquest mateix oli o fetxa el trito dintre de la picada queda més encara més cos queda més potent el plat i ja està si algú el prova doncs ens pot ja dic, és llarguet de fer és un parell duretes tranquil·lament entre un parell i tres hores si algú el prova doncs et pot enviar uns més sí, sí, sí un mill dient el que vulgui ja està aquí a radiodesvert.com sí doncs bé, que aprofiti generarem el futbol Però va trucar a la mil·licència, però segurament no es posarà. Però tenim aquí el Miquel, que és... Un expert. Sí, i tant, i tant. Bé, a mi hi ha una cosa que m'ha sorprès. No ofèn el que vol, sinó el que pot. Sí, no, què passa? No ets un expert. Sí. Amb alguna cosa, amb alguna cosa, sí. Quan fem la travessa de 1-1, 1-1... I així ens va. Perdona, perdona. La temporada passada. Ja està. Més d'un dia. Ui, la temporada passada. Bé, com deia, anava a dir més sorprès, però no. O sigui, ja no ens sorprèn res. Durant el programa hem parlat dels polítics i ara toca parlar de la FIFA. la FIFA fa uns dies diversos personatges del futbol van desvallar a qui havien votat per la famosa pilota d'or cosa que abans no es podia fer cadascú votava pel seu després han començat a sortir després de l'elecció qui havia votat cadascú i ara ja abans per exemple el senyor del Bosque va dir que ell havia votat dos espanyols, Xavi i Iniesta, i un tercer que no va voler dir qui era. Suposo que hauria de ser Cristiano. No, no. Perquè per mi aquest any s'hauria d'emportar ell. Bé, com a entrenadors, el dels que va dir que havia votat a Heiken, a Rafa Benítez, perquè és espanyol, campió de l'Europa League, i també a Escolari, perquè havia sigut l'entrenador del campió de la Copa Confederacions. diu, he votat per els títols que han guanyat, més que per altra cosa, perquè em semblava més objectiu. El Thiago Silva, que és el capità de la selecció brasilera, diu que ha votat per Messi, per Ibrahimovic, que és company seu al PSG, i a Cristiano Ronaldo. per aquest ordre. És a dir, el màxim puntuació pel Messi, després per l'Ibrahimovic i el tercer per Cristiano Ronaldo. I que li hagués agradat poder votar per Neymar Però tenia entès que no podia perquè era brasilè. I ell és Brasil, com a selecció capital de la selecció brasilera, no podia votar per un brasilè. Doncs això sembla ser que és una de les normes que la FIFA ha canviat. No és que hagi canviat, és que ja hi era. Ja hi era. El que passa és que no comuniquen. Tu vota, què voto? Bueno, tu vota. Tu vota. Després ja farem el que vulguem. Molt bona també la declaració del seleccionador de Cabo Verde, el senyor Lucio Antunes, que diu que li ha donat els 5 punts a Cristiano Ronaldo, 3 a Leo Messi i 1 a Ibrahimovic. Bé, també s'han començat a fer comentaris de gent que sembla que el... el tapat d'aquesta votació era Neymar, que havia rebut molt més vots dels que s'esperaven, que era cosa estranya, perquè normalment es voten a jugadors que juguen a lligues europees, i Neymar jugava al Santos, jugava al Brasil, i, per tant, no s'esperaven que hi hagués tants vots per a Neymar. Però bé, tot això s'ha anat a nord-ris. Perquè els senyors de la FIFA... han decidit que la votació acabava el dia 15 de novembre. Tothom ha votat. Alguns sembla que no han arribat el temps a votar. Ara la FIFA diu que resulta que ara ens hem adonat que la repesca del campionat del món no entrava dintre d'això perquè es jugava després del dia 15. Per tant, tornem a fer la votació. És a dir, els que no han votat poden votar fins al dia 29. I els que ja han votat poden canviar el seu vot. És espectacular. És que és increïble, de veritat. De veritat. Per què? Bueno... Tu has dit, jo crec que el Catanya ha de guanyar el Cristiano Ronaldo. A mi, personalment... Aquest any ha jugat... Si comptem tota la temporada passada... I això... I el Cristiano Ronaldo és tan millor moment que el Messi. Bueno, i què? I el Ribery? Vaja, jo considero que és més jugador el Cristiano que el Ribery. I el Neymar, el Santos? és més jugador jo crec jo és la meva opinió jo de totes maneres ho he dit sempre a mi això de la pilota d'or és una patutxada és un premi individual amb un esport d'equip no s'entén massa la vota d'or el que ha marcat més gols guanya la vota d'or el porter menys golejat encara que el porter molta gent diu si no tinguis la defensa que té però de fet ha sigut el porter de l'equip menys golejat però bueno així estàs el gener sabrem qui ha guanyat la pilota d'or el veurem per televisió continuarem dient allò el que l'havia d'haver guanyat era el Xavi Liniestra que els seguidors de l'associació espanyola Si no el guanya el Messi potser no ho diran. Si el guanya el Cristiano sobretot no ho diran. Hauria de guanyar el Xavi Ministre, però bueno. La història de cada any. El que pot gràcies és que fa dos dies que abans que parlés el Plat tenies aquella troca que valia a Madrid deien que la pilota d'Ariol era un trofeig. Que no servia de res. Sí, sí, sí. I ara, des que han canviat i que hi ha hagut la possibilitat del cristiano tal, ara no. Sí, sí, perquè a més i més estan convençuts, estan convençuts, per això jo vull veure quin és el resultat final, però a la caverna mediàtica estan convençuts que el canvi de la FIFA... ha sigut perquè la gent pugui votar per Cristiano Ronaldo perquè ha fet un partidàs contra Suècia i ha marcat tres gols. És veritat, el va fer. Sí, el va fer. Senyor Anglès, bona nit. Bona nit. Què tal? Què opines tu de la pilota? Ja t'hi pots posar de peus que li donaran el ploràmic aquest, eh? El Cristiano? Hombre. El marge d'aquesta història. Està cantat, home. Això està cantat. Bueno, però anirà a buscar... Robar, robar. Això és que porten fent la campanya anys. Sembla que sigui la gran història. Això, temps enrere, no li interessava absolutament a ningú. Sí, bueno, clar. És que quan fa temps enrere el que donava aquest trofets era un diari, i al principi els que votaven pel millor jugador eren els periodistes d'aquest diari. Exacte. Després el van ampliar a més periodistes, després hi va entrar la FIFA, va dir que havíem de votar els companys de les seleccions, els entrenadors... Però això no li ha importat mai gairebé a ningú. Aquesta és una història... No, no li hem posat gairebé a ningú... Aquest ha sigut... Exacte, bueno, clar... Jo crec que no, a cap país segurament no hi ha com aquí aquest merder amb aquesta història i menys i totes les preguntes i cada informatiu... Això cansa una mica. Si hagués aquest merder, l'any que li van donar al Canavaro, què sentiu? Sí. A mi, el Canavaro em va fer gràcia, per una cosa, va ser la primera vegada que li van donar un defensa, perquè normalment són els devanters, perquè els devanters marquen gols. Els devanters marquen gols, ja hi ha un trofeig que es diu la bota d'or, el màxim golezador. Per tant, la pilota d'or portés, no sé si Jacim la va guanyar, a l'època que perdonava no ho sé però el porter crec que sí crec que és Jacint és l'únic porter que m'hi ha donat crec que és Jacint no, hi ha algun defensa més potser no sé si com es diuen igual sí igual sí però és la teva al Meckenbauer no sé si li van donar al Meckenbauer no ho sé Però vaja, això no té més transcendència. No, és correcte. És una història que no porta en joc. L'únic que va ser un invent d'uns periodistes que m'han dit... No, no, en principi era un invent d'uns periodistes que m'han dit, doncs premiarem el jugador que ens ha semblat millor durant una temporada. I això ja s'ha anat convertint... Com diu l'Armand, en un negoci, un negoci publicitari, un negoci... Com tot el que ramena la FIFA i la UEFA i tots aquests. La FIFA, que no oblidem, va tenir la genial idea de jugar un campionat del món l'any 2022, a ple estiu, a Qatar. i ara que estan dient, bueno, potser s'hauria de jugar al gener. No, però ja han dit que no serà així. Que no serà així, que ha de jugar al gener. No, no, exacte, que no jugarà... A veure, s'han adonat que han ficat la pota fins a més a dalt del nas i diuen, bueno, potser s'hauria de jugar a l'hivern. O sigui, a Europa tots els equips i tots la gent del futbol s'ha estat queixant de la famosa Copa d'Àfrica que es jugava al gener i que hi havia jugadors africans que jugaven en equips europeus i que havien de deixar el seu equip per anar a jugar la Copa d'Àfrica i ara volen fer un campionat del món el geni és que és un tinguador tan fèstia a banda del que diuen sempre que hi ha partits de selecció el que paga el jugador És l'equip. I no són quatre duros els que li paguen. Però el que ens ha costat. El que ens ha costat, el que li ha costat al Barça i el que li ha costat al Madrid perquè vulguis que no. Sí, sí, sí, no, no, el que ens ha costat, el que li ha costat amb els equips. Els equips, i les llunats. La cadira que no podrà jugar amb tota la temporada. Valdés que estarà com a vuit setmanes sense poder jugar. Això què és? Això què és? I el Neymar perquè va tenir sort. El Neymar perquè és jove. El Neymar perquè va tenir sort, perquè si la caçada aquella que li van potre li toquen bé, li foten la cama al aire i s'ha acabat ja. Sí, sí, ja està. però continuen fent un bolo a Guinea perquè els venia de pas per anar a Sud-àfrica i que a més diguin que hi han anat de gratis hi han anat de gratis no han cobrat 4 milions ah sí? qui? el Villar el Villar l'equip ja ha anat de gratis els que no han cobrat són els jugadors que si és cert que ja tenim lliga aquest cap de setmana el Barça juga demà a les 4 de la tarda horari fantàstic sense Valdés sense Alves segurament sense Messi lògicament sense Xavi sense Xavi sense Alba Ara l'Alba també està sense Tello. Tello estava tocat també, sí. Però que... S'ha tirat el Rossell a jugar. No, bueno, ja ha dit el Gerard Martí, no? Que tot això no pot servir d'excusa si no es guanya. Ha agafat dos, un del juvenil A i un del B. Bueno, suposo que de porter jugarà el Pinto, no? Sí, en teoria sí. No crec que el foti un oie. No. I l'Olles jugarà el primer partit de la Copa del Rei contra el Cartagena? Segurament no. No ho sé, no ho crec. És que jo no tinc clar que seguissin amb aquesta història de donar-li els partits a... Home, a veure... Era una cosa que va posar en Guardiola, va seguir en Tito Vilanova, però no tinc clar que el Gerardo Martí no posés un porter. Jo suposo que no, però jo et dic una cosa. En el partit de Cartagena, o inclús el partit de l'Ajax, jo provaria l'Oriar a veure què passa amb ell. A veure si... Clar, perquè s'està parlant, el Valdés marxa, necessitem un porter. Ara diuen que si no saben si fixaran un o dos, que depèn que es renovi o no es renovi a Pinto. Però Pinto, cada vegada que ha fet falta... A veure, Pinto, el problema... És un porter més que a Decent. És un bon porter. El problema, entre cometes, perquè és entre cometes... És la comparació. No, és que té 38 anys, té la vora de 40. Quants en tenia l'Italia aquell? El fof aquell, no? Però sí, però hem de ser conscients que no és un porter de futur. Home, això està clar. El porter pot ser ara, en aquests moments, un perfecte substitut de Valdés, sempre que ha sortit de jugat bé, però no pots confiar en Pinto com a porter de futur. Si Valdés marxa, es necessita un porter de futur. i bueno però llavors que no vinguin a fixar el Reina no, és que Reina jo penso perquè està tocando estos años no tinc ni idea però jo crec que Reina és el candidat en cas que Pinto decideixi ell o perquè no crec que l'estaf tenit del Barça vulgui no renovar Pinto per una o dues temporades més Però potser ell diu que es vol dedicar a la música i que no el renova. Qui, el reina? No, el Pinto. En aquest cas, possiblement el fitxatge de substitut de Pinto sigui reina, però no el substitut de Valdés. Ah, perquè clar, a veure... Quasi prefereixo el Pinto abans que el reina, eh? Jo també, jo també. Però bueno... Jo... Tu com ho veus, Isidre? Si preferiu, perdona... Ah, Pinto que abans que el reina... A mi, reina, quan vaig jugar al Barça no em va convencer massa. A veure, jo no el veig. No, jo tampoc. El veig de segon porter, però no crec que ell acceptés. De segon porter, sí, el Pinto Barça. Exacte, exacte. Però és que es comentava que potser serien dos en comptes d'una els que es fitxarien de portes. Reina jo crec que és el candidat en cas de Capinto no renova i aleshores es fitxaria Reina com a segon porter. Com a segon porter, em sembla bé. Com a primer, segur que no. Em sembla que encara que ara diuen que el Bayer el vol fixar i no sé qui el vol fixar, el que es tenia aquest del Berússia de Munchenbansen. que és un noi jove, sembla que és un bon porter. Home, jo crec que el Zubizarreta n'ha de saber, de porters, no? Aquest o el de l'Atlètic de Madrid? Sí, però l'Atlètic de Madrid és complicat perquè té fitxa amb el Chelsea, eh? Aquell és el de l'Atlètic de Madrid. És un tros de porter, eh? Sí, sí, però se li ha de fitxar al Chelsea, eh? Ojo. i no el soltaran perquè és un paio jove i ja té una data el titular que tenen és ara que no el soltaran ni molt menys perquè vingui el Barça no tenen per què fer-ho ens queden 3 minutets, voldria parlar de l'espanyol Home, jo pensava que deies el partit de demà, que demà juguem. Sí, demà sí, juguem contra el Granada. Home, això està fet. Home, no, sí. Això està fet. Crec que la temporada passada el Granada va estar a punt de donar-nos un susto. Sí, vinc allà 2-0 de... En l'últim minut... 2 a 0 o 1 a 0? 1 a 0 i al minut 80 i escaig. Sí, sí, o sigui que no està fet. Encara, encara, com jugant d'una altra manera, no hi ha possessió. Doncs l'Espanyol juga contra l'equip que té més possessió de pilota després del Barça. El Rayo Vallecano. Aquí. No, aquí no. A Madrid, a Madrid, a Vallecas. I l'Espanyol necessita guanyar, pobresa. Si no, ja les últimes declaracions del senyor president va dir que... Aguirre seguirà fins a final de temporada i això ja és molt greu. O sigui que l'Aguirre deu estar tremolant. No menjarà els torrons a Barcelona. Com ho veus això, Isidre? No, jo no crec que el facin fora, l'Aguirre. Home, jo crec que l'Espanyol, a veure si li surt del petit... És que té, a veure, té la plantilla que té, vull dir. No, no, però si li surt del petit pot treure com a mínim un punt ben bé de Vallecas, eh? Jo crec que sí. Però bueno... Home, han d'anar espavilar, perquè si no se'ls pot posar molt complicat. I tant. I tant. Complicat com se'ns suposa a nosaltres ja la cefa, ja m'ha fet el senyal, m'ha ensenyalat el rellotge, ja ens queda menys d'un minut per acabar la història aquesta. Vols fer porra, Isidre? Som-hi. Vinga. 4-0. 4-0. Als d'aquí. Als d'aquí. Senyor García. 3-0. 3-0. Vinga. Marc, 2-1 3-2 3-2 2-0, dos gols de Neymar Bueno... Perdó, i a Champions, oi? Sí, al dimarts Champions, a l'Ajax L'Ajax, eh? També, 3-0 Jo 4 a l'Ajax Depèn, si juga l'Oyer 4-3 Bé, tornarem el proper divendres. Fins a les hores. Que sigueu molt feliços. Bona nit. Adéu-siau. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit, benvinguts a Beats, novament un divendres, sintonia de la Ràdio d'Esver, amb tots vosaltres per disfrutar d'aquesta hora musical, amb electrònica d'alta qualitat, com és això que sonava per començar, amb microfic, i amb molta més música, com sempre avui. No farem un especial perquè ho va fer el Lluís la setmana passada respecte al Mira, el festival Mira que va ser el cap de setmana passat, on vam poder assistir des d'aquí, des de Beats. El Lluís va venir el dissabte i vaig poder estar els dos dies. Un regús molt positiu d'una aposta ferma, arriscada i que crec que val la pena seguir apostant per aquest format de qualitat respecte a quantitat. I dintre d'aquest fantàstic mira, on hi ha hagut coses molt destacables com Bats, però especialment Microfic, un home que és una llegenda de l'electrònica, de l'electrònica contemporània, i que jo no havia vist mai en directe, el senyor Mike Paradines, a nivell de productor, ja fa anys que no publica res, excepte aquest any, que té un nou treball, que es diu Cheat With Corners, que és un discazo, per altra banda, a mi m'ho sembla, i després, com a jefe d'un gran segell, també, Planet Moo, on hem anat veient en els darrers anys grans meravelles sonores d'electrònica i molt més. Per tant, Microfic servia ara per començar el programa amb aquest tema, amb Twangle Mailcast, un tema curtet, i també acabarem amb un temazo House 10, que és el que va tancar justament el Mira, el seu live, i que vam disfrutar, com feia temps que no disfrutàvem amb l'electrònica, vam estar parlant després de tota la gent que hi érem, i ens va encantar, o sigui, és electrònica amb majúscules, electrònica que ens va fer gaudir, com feia mesos que no disfrutàvem amb l'electrònica en aquest sentit, o sigui que va ser molt, molt, molt disfrutat per nosaltres, espero que l'altra gent que va poder assistir ho gaudís igual, i jo crec que sí. Molt bé, amb aquest inici amb un petit cop d'ull al Mira, que també el tancarem al final del programa, doncs començant el programa d'avui, ho fèiem amb ella, amb Microfic, i a partir d'aquí ja fem un punt i seguit, hi haurà més coses electrònica, perquè en tinc força, i després, com sempre, grups.