Germanwings i responsabilitat mèdica; Parla en fallida i AVE deficitari; Palma millor ciutat; El Clàssic, Copa del Rei i Setmana Santa (amb bacallà)

Has de dir la Desvernada. Què? Què has de dir la Desvernada? Què? Digues la Desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. La samanella! Molt bona nit, quan són les 8 del vespre i això és... La Desbarnada. Bé, avui, 27 de març, han passat 86 dies del 2015 i en queden 279 pel 2016. Avui és el Dia Mundial del Teatre. Estem a la setmana 13 de l'any en què un accident d'aviació va colpejar Catalunya, França i Alemanya. Els preus de les gasolina han baixat, tocant setmana santa, i les Corts Espanyoles aproven la lei Mordaza. Bé, doncs anem endavant i anem pel dia. M'ajudes, Núria? Sí. M'expliques el sol. El sol. Avui, el sol s'ha post... Perdó, ha sortit a les 6.42 del matí i s'ha post fa una estona a les 7 i 11 de la tarda. I demà, el sol, bueno, es pondrà a les 6.39 del matí. No, sortirà. Ai, perdó. Si em sap greu. No, home, no, no. Sortiré. Quin insult. Quin patiment. Sortirà a les 6.39 del matí i es pondrà dos minuts més tard que avui a les 7 i 13. Bé, la Lluna avui ha sortit a les 12 i un minut i es pondrà a la 1 i 53 de la matinada. Avui és quart creixent. Demà la lluna sortirà a les 12 i 56 minuts, gairebé una hora més tard, i es pondrà gairebé mitja hora més tard, a les dues i 39, i com dic avui és quart creixent. Anem a veure coses que van passar tal dia com avui, 27 de març. L'any... bueno, 1802, França va firmar amb Anglaterra la pau de Amiens, en la que Espanya va recuperar Manorca i va deixar la illa de Caribenya de la Trinitat. Home, sembla que les platges més o menys diuen que tenen el mateix conó, no? Les platges del Caribe i les de Manorca, no? Jo he anat a Manorca, al Caribe no he anat. I la de Manorca, sé que m'ha encantat. Molt bé. El 27 de març de 1808, a Roma, el papa catòlic Pius VII va excomulgar a Napoleón I. L'any 1871 a Edinburgh, Anglaterra va jugar el primer partit de rugby contra Escòcia i es tractava del primer partit internacional d'aquest esport. El 27 de març de 1892 a Manresa, Espanya, ben aclarit, Catalunya, l'Assemblea de la Unió Catalanista va aprovar les bases per la Constitució de la Regió Catalana. Uns quants anys més tard, en 1920, a Catalunya es va constituir legalment el sindicat de metges de Catalunya, que era el sindicat de metges més antic d'Europa. Molt bé. I el 27 de març d'abans d'ahir, de 1977, a Tenerife, Canàries, un altre accident d'aviació. Dos boins 747 van topar a la pista, una pista que estava plena de boira, i bueno, van morir 583 persones. La desvernada. Bé, doncs anem a veure els sants que tenim avui, Núria, sisplau. Avui és Sant Alexandre de Drisipara, Màrtir, també és Sant Macedon, és Sant Rupert de Salzburg, Obispe, i Sant Juan d'Egipto, que era una ermitat. El d'Egipte, els altres no. Demà, el centural també és curtet, és Sant Doroteo de Gaza, Sant Josep Sebastià Péz Czar, Sant Gontrano i Sant Esteve Harding. I a més a més, demà us recordem a tots que és Sant Rallotxa. Demà es toca el rellotge i dormirem una hora menys. És a dir, a les dues passaran a ser les tres. A les dues de la matinada ens treuen una hora que ens tornaran el novembre, o l'octubre o el novembre, no me'n recordo. I també recordar que demà de vuit i mitja a nou i mitja de la nit és l'hora del planeta. Les ciutats... si no totes, la majoria de les ciutats importants del món apagaran la il·luminació de tots els seus elements emblemàtics. La Torre Eiffel, de vuit i mitja a nou i mitja del vespre. I l'endemà veurem tot de fotos per internet i als diaris del món sense aquestes llums enceses. I a Barcelona també? Sí, també s'ha apuntat. Suposo que apagaran la Sagrada Família, la Torre Agbar, totes aquestes coses les apagaran perquè es vegin. Anem a veure... Per què no es vegin? Per això, perquè no es vegin. I a casa teva pots fer el mateix. Però una hora sense llum a dins d'una casa és una mica fotut. Un minut ho aguanto, però una hora... Una hora és una mica més fotut. Anem a veure qui fa anys avui. La Desbarnada. Acabes de fer l'entrada a l'estudi en Oscar Ramos i París. Bones tardes. Bona nit. Ja està la García. Avui és bona nit, ja, és bona nit, però d'aquí a 15 dies quan tornem al programa... Bona tarda. Bona tarda. Home, perquè ja és de noche. Que no véns del carrer, tu? Vinc del carrer. Avui no fa fred, eh, Òscar? No tant com... No, ara la tarda ha fet calor. Bueno, anem pels aniversaris. Hola, Domènech. He saludat el Domènech. Jo avui no he saludat a ningú. Després me n'he donat cost. Va, comença tu, Òscar, sisplau. Doncs mireu, tal dia com el d'avui... No, perdó, Anniversaris, m'he equivocat. Ah, vale, vale, sí, sí. Anniversaris, tal dia com el d'avui... Està descol·locat, eh? Sí. M'ha descol·locat l'entrada de l'Òscar. Però jo dic, tal dia com el d'avui, fa anys algú, i tal dia com el d'avui del 1952, sabeu qui naixia, ara fa 63 anys, alerta, alerta, alerta, Josep Antoni Duran i Lleida, polític, bueno, el que fa d'Unió Democràtica de Catalunya. Sí, senyor. L'any 1955, la Quim m'ha tocat, fa 60 anys. Va néixer el senyor Mariano Rajoy. El 1961, ja no fa tant de temps, però déu-n'hi-do, tal dia com el d'avui, neixia Toni Röminger, concretament ciclista suís. Aquest xicot és jove, amb 54 anys. Doncs sí. Núria? Fa 52 anys, el 1963, va néixer ni més ni menys que Tarantino, un cineasta dels EUA. Molt bé. Tal dia com el d'avui de fa 52 anys, el 1963, sabeu qui naixia? Digui, digui. Qui? Tela Marinera, la presentadora de televisió cantant i actriu del Brasil, la Xuxa. Com? La Xuxa, no us en recordeu de la Xuxa? Jo sí, jo sí. Aquesta la van prohibir no sé quin país per dir que invocava el dimoni o una cosa d'aquestes, em sembla. Sí, però vaja, tampoc no hi faria massa. Una noia que feia... Escolta, escolta, escolta. Escolta, García, escolta. Era el domènec si se'n recorda, el tot tu. Continuem? Sí, perquè no sentíem la xuxa, sentíem la intro, però no la xuxa. Fa 45 anys, Déu-n'hi-do, la Maria Carell, cantant, compositora i productora musical també dels E.U.A. És curiós, eh? Ha llegit que feia 45 anys i diu Déu-n'hi-do, i jo penso que jove que és aquesta Maria. És el que anava a dir, que és l'os pillada. És que me l'imagino i no la veig en 45 anys. I la Madonna? Sí. La Madonna, sí. En té uns quants més? Amadona, sí. 50. 60. Què? Sí, sí, sí. En té una pila. Sí, sí, sí. En té una pila. Molt bé. Bueno, hem celebrat felicitats a tots ells. Si algú fa avui el seu aniversari també moltes felicitats. I estem a veure si contactem amb el senyor Home del Temps. Clar, quan li donem feina és quan no podem parlar amb ell. perquè li encarregues quan entra la primavena i està missing un parell de setmanes, no sabem què passa, ara li vam encarregar que ens fes una predicció per tota la setmana santa. I s'ha cagat. Què has dit? Que s'ha cagat. Txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit, txiiit A veure si contactem amb l'home del temps, amb algun dels homes del temps. Serà per homes del temps. Bé, senyor Carles Hernández. Què tal, bona nit. Bé, aquí ja ho veus. Tenim que recórrer tu, sempre que el titular ens fa d'allà, però no hi... Però jo estic acostumat, a aquesta casa, quan hi ha algun forat, a fer alguna entrevista o alguna cosa, què fem, els catalans, parlar del temps. Quan hi ha algun forat, allà que hi va el Carlitos. Allà està, tu. Forat que veig, forat que vaig. No, dic home de l'espai radiofon. Què esperen dius avui? Ha quedat claríssim. T'hem entès, t'hem entès. Bé, a veure, Carles, què ens pots dir per aquest cap de setmana, de moment? Jo suposo que el titular... Jo suposo... Què vol dir? Jo suposo... No, no, no, no. Deixa'l acabar de parlar. És una introducció... Ah. El titular d'aquest programa, del temps, suposo que avui tampoc no calia agafar-se l'espai perquè... perquè realment el que hem pogut viure avui, doncs ho viurem tot el cap de setmana. Si ens quedem a Sant Just, perquè a Catalunya hi ha molta diversitat, tenim un anticicló bastant, potser ens tirem una miqueta així a sobre, sense fer-nos mal, i el que farà és fer que tots els fronts atlàntics vagin circulant pel nord, circulant pel Cantàbric, i arribin als Pirineus tot el que és cara nord. Llavors, en aquesta zona, sí que potser demà, fins i tot, podríem tenir una miqueta més de núvols, però la resta del país, el sol serà el protagonista. M'ho farà una miqueta de nord, dels dos extrems, que és habitual, però, vaja, que tampoc no ha de complicar massa la situació. Una miqueta de vent, potser la gent que va així cap a la costa ha bravat una miqueta més de sensació de fresca, però bàsicament avui hem tingut un dia espreny i hem pogut veure com les màximes s'han enfilat moltíssim. Hi ha hagut molta diferència el dijous i l'hivern. El dimecres va ser l'últim dia anul·lat, dijous vam tenir primer dia de sol però les temperatures van ser fresques, doncs que avui s'han disparat. Per exemple, aquest matí, quan fèiem la previsió a les 11 del matí, al just a la fusta, dimecres teníem... Perdó, dijous teníem 10 graus, avui en teníem 15. Avui la màxima ja s'ha enfilat fins als 17 i probablement aquest cap de setmana s'havien sorgit els 20 graus tots els dies. Però hem d'anar molt al tanto, Aquestes èpoques de l'any, que estem a finals de març, hi ha moltes diferències entre les màximes i cap al vespre. La primera vegada al matí, la temperatura es baixa i es refresca. O sigui, que tota aquella gent que digui al migdia, sobretot, i vaig amb màniga curta que vagi al tanto al vespre i al matí, perquè poden tenir l'ansur d'enganxar un encostipat que no ve gent de gust. Perquè quan fa solet, ja fa bon temps i tal, i tens aquest encostipat que dius que això t'hauria més d'hivern que la primavera, en prenc una mica. Només s'ha de vigilar amb això. Al matí, a última hora del dia, El sol serà el protagonista. A la resta del dia està molt bé. A aquella època s'han d'anar portant capes. Potser alguns núvols una miqueta més dessecats cap a la zona del Pirineu, sobretot carenor. Allò, les comarques del nord de Lleida, allò, la Vall d'Aran, el Pallars de l'Irala, el nord de la Cerdanya, l'Altarribagorça... En aquesta zona sí que potser algun dia el teníem més endoblat, però la resta del país era un temps molt tranquil, marcat pel sol. Les mesures màximes que es poden anar en filà, mitjans de setmana podríem parlar de values de 22 i 23 graus al migdia. Moltes coses. I és d'aquí a poc d'al·lèr perquè el demés ja no és gaire bo. Fins divendres o fins dilluns en aquest temps? Fins divendres. Falten molts dies. Sí. Previsions a molt llarg termini poden variar molt, però ja fa dies que els mapes van indicant que divendres els salvaríem, però dissabte i diumenge, si ficar dissabte a Sant i divendres a Sant, serien dos dies i una miqueta més d'inseps. Però això segur que canvia perquè al llarg de la setmana... L'anticiclòtep que estem preveient, Aquest sí que és estable i es mesura per els propers dies, i això sí que ho podem assegurar, que sabeu quants dies amb nosaltres. Però després el canvi de temps que ja marquen per dissabte i diumenge, això haurà de ser una setmana evident, perquè no està gens clar. Molt bé. Però tindrem que fer servir el paraigües el dia de la mona? Sí, bueno... És el que t'està dient, és que no ho sé. És una situació que a 10 dies és complicat. És complicat. Estem parlant del dia 5 d'abril. Vete tu a saber. No us mulleu mai, els homes del temps. No, perquè com que ho saben porten per aigua. Jo crec que no s'havia perdut. Si pot arribar un canvi de temps, podria coincidir entre el dissabte, el diumenge i el dilluns. Esperem que se'n vagi cap al dimarts i ens deixi la setmana santa tranquil·la. Però un consell meu, aprofiteu aquest cap de setmana que segur que és millor que els tres. Moltes gràcies. No et faré la pregunta, i a Galícia quin temps farà perquè seria abusar, però bueno. No, però a Galícia tinguem aquest flux, aquesta situació de fronts Atlàntics que llisquen pel nord, el que et comentava al principi anirà mantenint un clima completament diferent al nord de la península Iberia, que ja és habitual. però quan gran part de la península parli d'estabilitat, de temps tranquil, de temperatures agradables, tot el que és el Cantàbric i allà lliscant aquests fronts, que es quedaran així una mica clavats en aquella zona perquè l'anticicló no els deixarà baixar de latitud i no podran entrar a la península ibèrica, però sí que el Cantàbric i el Pirineu, des del Pirineu basc fins al català, allà tindran més nucleositats. Tenen un front aquest cap de setmana i en tenen un altre entre dimarts i dimecres. Moltes gràcies, Carles. No et dic fins d'aquí 15 dies, perquè com que Setmana Santa nosaltres també fem festa per les jornades de reflexió que comporta, perquè també anem d'exercicis espirituals, no et dic d'aquí 15 dies perquè a veure si tenim la sort que el nostre Home del Temps titular té a bé contestar el telèfon quan el truquem. No, saps què passa? Que també hem arribat a un acord, ja. Doncs ho fem un cada 15 dies, i us en recordeu del que hem dit i així ningú... No. Ah, mira, mira. Amigote, amigote. El tornem a veure mitja d'abril. Cuñetero. Molt bé, Carles, moltes gràcies. Molt bé. Abraçada. Adéu. Adéu. La desvernada. Bé, ja ha vist la situació del dia, anem a les notícies i per començar donarem el nostre regalet d'avui. Vinga. Estic cansat de tantes descalificacions. Arran de l'accident de l'Aribús, de Germán Guins als Alps, han aparegut diferents escrits, comunicats, dièul i com vulgueu, comentaris a les xarxes socials, Despectius. Insultant els catalans, els francesos o els alemanys, i de rebot els francesos i els catalans... Com vulgueu, dir-ho com vulgueu. Aprofitant l'ocuació per ficar-se amb tots tres. El que sigui. Els catalans per unes coses, els francesos per uns altres i els alemanys per nosaltres. Això costuma passar aquí a Espanya moltes vegades, sobretot quan el partit el clàssic, que després veus com la gent parla i entrevista i tal, és que estos catalanes son, estos catalanes han hecho tal... No sé, això demostra, suposo jo, la incultura d'aquesta gent i lo de l'accident d'avió demostra el seu poc sentiment humanitari. El seu poc sentiment perquè ni una tragèdia com aquesta són capaços de fer-los oblidar la seva rancúnia cap a un poble. La seva incultura perquè no tots els catalans són culers, ni tots els culers són catalans. A Catalunya hi ha periquitos, bètics, sabillistes, del nomància, matalassers i fins i tot merengues. Igual que a Madrid n'hi ha de tot. Tots els alemanys no són la Merkel, ni tots els francesos són l'Olan. Per això, pels que confonen continent i contingut, per tots els inhumans que a tots els hi val per anar en contra d'un poble, fins i tot en els seus moments més dolorosos, aquí els hi va aquest regalet. Sí, sí, i ben marascuda, eh, perquè jo vaig llegir algun dels comentaris i la veritat és que feien esgarrifar. Jo tinc que dir una cosa, que els primers que vaig llegir em vaig pensar que podria ser algú que els escrivia només per tocar els nassos i fer maranya. Però quan he començat a veure que els Mossos d'Esquadra han presentat ja denúncies a la Fiscalia i tal, m'ha... Bueno, jo crec que demostra que hi ha de tot. Evidentment. Aquestes persones no representen cap col·lectiu. No estic pensant en cap col·lectiu en concret. Avui tindrem que prendre'ns-ho d'alguna manera tranquil·la perquè avui no he presentat cap dels components i podem fer-ho ara. A l'estudi tenim l'Òscar Ramos. Bones tardes. I a la Núria García. Bona tarda. El Marc Simón no ha vingut. No sé si m'ha dit que estava fent sopes o que estava fent una sopa. O que estava ell fet sopa. Em sembla que estava malalt, no? Sí, estava fet una sopa, em sembla, m'ha quedat clar. Bé, després ja hem vist que no hem comptat amb en Josep Maria Montes. Hem comptat amb en Carles Hernández pel tema del temps. Contactarem, intentarem contactar d'aquí una estona amb el Mariano González, que ja ens ha dit a través del... Volem parlar amb el doctor Santiago Barambio. L'Isidre Inglès, que ens parlarà de futbol, del Clàssic, i després de les últimes declaracions, o millor dit, de les declaracions, el jutjat del senyor Bartomeu. L'Isabel Almató, com sempre, que ens presentarà l'agenda d'Esplugues. I aquest senyor que el porto boig perquè ara no sap si té que posar aquesta sintonia a l'altre o el que sigui, en Jordi Domènech, al que li dono com sempre, moltes gràcies. Avui no m'hi he deixat ningú Jordi. Inclús els que no estan. Avui fa maco de veure'l. Li podríem enviar un saludar a l'Emilio. L'Emilio sempre me'l deixo pel final. Emilio considera't saludat. Comença sisplau. Comença jo. No, avui són bastants maletes. Resulta que The Sunday Times ha escollit Palma, Palma de Mallorca, com el millor lloc del món per viure. Resulta que la capital mallorquina ha estat escollida entre una llista de 50 candidates, entre les quals hi havia Berlín, Toronto o Oakland. En un suplement de 12 pàgines, publicat aquest diumenge, el mitjà parla de Palma com un dels llocs més pintorescos de l'Estat. Diu textualment, creiem que ho té tot. I el text... Ui, doncs quan falta alguna cosa anem allà. El text cita, entre altres encants, té el clima, la bellesa del cas curva, la gastronomia o les platges. Vivim en un món globalitzat amb una economia digital en expansió, així que la possibilitat de triar on viure, ja sigui permanentment, per caps de setmana o durant uns mesos, creix tan ràpid com els britànics es desfan de les seves inhibicions sota el sol. Destaque l'article, que és britànic. Les seves inhibicions... Ai, Déu meu! Sempre surten al punt aquest, eh? Amb les màxis de la García sempre surt un punt. Aquests allà dalt no tenen sol i esclar. No, ja realment això de no veure el sol ha de ser un... Sí, sí, ha de ser tremenda. Jo vaig anar un estiu i és que durant tres setmanes cada dia... Un rajolí una mica... Sí, la pluja tonta que no saps si... El shirimiri que diuen al País Basc. O el calabobos, perquè diu que no plou, no plou i arribes a casa tot xop, calabobo. Entre les atraccions de la ciutat el text parla de la tranquil·la revolució culinària que ha experimentat Palma en els últims anys i també destaca que és un lloc molt accessible, que té un dels aeroports més transitats de l'Estat. I això que és un aeroport petit, el de Palma? L'Apanyau. L'Apanyau, no? Sí, és Apanyat. Ja fa molts anys que no hi he estat, però el recordo com molt apamat, com molt posat. Jo vaig estar fa dos anys. Bueno, doncs res, ens n'anirem cap a Palma, que hi ha de tot. Bé, jo la meva notícia... Volia portar una notícia tecnològica, però he pensat que vindrà el Marc i no la porto. i a última hora ha dit que no podia venir, però bé, n'hi ha agafat un altre parell. Diu que la ciutat argentina de Córdoba van detenir un carter que tenia 7.000 cartes a casa seva. El que és curiós és que ni els veïns del barri on ell repartia les cartes, ni ningú va denunciar el fet. Suposo que les hauria d'anar guardant de mica en mica. Suposo, suposo. Però no eren per ell aquestes cartes. No, no, no. Eren pels veïns del barri on ell distribueix les cartes. Home, jo crec que... 7.000 cartes, jo no he rebut ni mil en la meva vida. Bé, aquest jove de 29 anys, repeteixo, de Córdoba, Argentina, està acusat en aquests moments per la policia... No, de delicte contra la propietat i violació de les seves obligacions. No es desconeix el motiu pel que ell va quedar aquestes cartes i se les guardava a casa. Hi havia de tot, des de factura, citacions judicials, postals, cartes familiars... El bo és que estaven sense obrir. S'han enzillament les tenia. Sí, les tenia. Per tant, vol dir que ell no volia veure si a dins hi havia cèntims, si hi havia alguna cosa que pogués ser l'últim. Tant se li enfotia de repartir-lo. Sí, sí. A més a més, de moment, en el moment d'aquesta notícia, encara no havia dit per què ho havia fet. Diu que, repeteixo, que el veïnatge que hi havia del barri on ell repartia el correu no va ser qui va denunciar això. Qui va denunciar això va ser per casualitat. Ell va denunciar que havien entrat a casa seva uns lladres a robar i que li havien robat una sèrie d'electrodomèstics. Llavors quan van arribar els policies a la casa es van trobar que hi havia desenes de bosses plenes amb els sobres d'aquesta correspondència. Aquest home sí que s'emportava la feina a casa. Diu que aquesta acció no estava per què volgués robar perquè, repeteixo, les cartes estaven, els sobres estaven totalment tancats. Jo hi ha coses que no m'has entès. No, jo tampoc. Bueno, Núria? Segona notícia... Ui, ara. No, que és la graciosa. És xistosa. Doncs una mica de vingaciosa, ja. I diu que la mare del Tonjón, Sheila Firebrother, Va fer 90 anys la setmana passada, i ho va celebrar dissabte fent una festa que va estar amenitzada amb música del seu fill. Dreu molt bé. Però és que qui la interpretava no era Elton John. Era Ultimate Elton, un imitador professional del music. De fet, Elton John ni tan sols va assistir a la festa perquè des de l'estiu del 2008 no es parla amb la seva mare. Segons explica aquest dijous, el diari Daily Mail, la mare va assegurar que el seu fill ni tan sols s'havia posat en contacte amb ella per felicitar-la. El representant d'El Tonjón del cantant va oferir una versió completament diferent a la que va explicar la mare. L'Elton està de gira per Amèrica, però sé que li va enviar flors. No pot ser-hi i està actuant. El va justificar. Una mica trist tot plegat. Una història una mica trista. La festa, segons diu el diari, va ser tot un èxit. Diuen que va ser una batllada molt especial, va ser meravellós, veure'l a la pista de ball, passant-s'ho d'allò més bé amb tanta gent que l'estima al seu voltant. Va acabar bé, doncs, el tema. No t'ho preguntaré, Òscar. Fes-ho, no te n'estiguis. M'agradaria que recordis el dia que li vas demanar a la teva dona. Vaig anar al revés i m'ho va demanar. viu ja amb una senyora i de la que té dues filles. La senyora té dos fills d'ell. Li volia proposar matrimoni, com que no sabia com fer-ho va muntar-se una història i va ser gravar un vídeo amb les seves filles ensenyant una sèrie de targetes. Les nenes són petites. I aquestes targetes que ells anaven ensenyant li deien a la seva parella i a la que li demanava que casessin, li deien, eres increíble, sabemos todo lo que haces por nosotros, no sería genial que fuéramos tus niñas en las arras. Bueno, amb diversos missatges. Encara no sabem per això la notícia, en el moment que es va publicar, no se sabia si havia contestat si quiero. Jo crec que sí. Home, és una manera molt original de fer-ho. És maco. I algun vídeo del...? Sí, es veu que en el YouTube està penjat el vídeo de les nenes. El YouTube està penjat el vídeo de les nenes i ell pensant aquests rètols i aquests... Quina gràcia! Està bé, està bé. Bé, doncs fins aquí les notícies del dia. Anem a veure si podem contactar amb Madrid. Ella ha dit que s'hi estava a punt de revista. Diu que no porta botes, que tampoc té panxa. Ja ho veurem, perquè vaja dos dies que porteu amb el WhatsApp els de la Desbarnada. Sí, eh. Jo és que no sé ni en quin moment se'n va acudir crear el grup. Ah, doncs mira, la culpa és tu ja. Perquè Déu n'hi do ahir amb el Dalí i companyia. Pim-pam-pim-pam-pim. Sí, sí, sí. Home, com és allò, com ho feia anar el Mariano, que escrivia amb tantes esses, ara no me'n recordo, és surrealíssim o no sé, ara no me'n recordo. Mira, jo hi ha coses que no les vaig entendre. Tu no estàs a l'època. Tu el Dalí l'has vist alguna vegada parlar o només saps que és una figura existent? Jo sé que és un personatge històric, és un pintor... Per això no vas entendre tot el que explicava el Mariano del Dalí, de la barretina, de que si era republicà i monàrquic, de si portava bastó, etc. Has de fer un intensiu. Ja ho veiem que... Has de fer un intensiu perquè no... Anem cap a Madrid. La desbarnada. Mariano, buenas noches, bona nit. Buenas noches a todos. Bueno, has visto que Nuria no tiene ni idea de por qué escribiste ayer todo lo que escribiste sobre Dalí. Para que veas. Esta gente joven... Tiene que ir al museo de Figueras, ¿no, Mariano? Entre mis planes de Semana Santa voy a ir cerca de Figueras. Pots acostar-te al museu que, a més a més, jo penso que és molt interessant. Val la pena. I després, Púbol també està bé, és diferent, però també està bé. Bueno, Mariano, ¿qué nos cuentas? Bueno, no podía contar muchas cosas, no... Sí, cuéntanos dos o tres y cuando nos cansemos de escucharte ya te diremos, ¡prou! En Madrid pasan muchas cosas, en Madrid ya sabes que... que aparte de los asuntos políticos que todos conocemos, etcétera, etcétera, pues siguen pasando cosas. No sé si sabéis, por ejemplo, que Parla es una ciudad de... A veces hemos hablado de ella. Sí, hemos hablado de ella, sí, sí. Bueno, pues está declarada en bancarrota. La ciudad? La ciudad está declarada en bancarrota. Sí, mira. Sí, mira, es que el municipio dispone solamente de 70 millones de euros de presupuesto. No está mal. pero tiene 550 millones de deuda. Está muy malo. Sí, sí, sí, sí. Está malo. Eso está la cosa jodida. Perdón, ¿eh? Sí, está la cosa... bastante mal. Está muy malo la cosa. He leído algo. ¿Y la alcaldesa qué dice? Pues nada, el gobierno central, digamos así, o sea, el señor Montoro, en este caso, tiene retenido la totalidad de los impuestos estatales, i, doncs, poca cosa va a poder fer. Hi ha llocs de basures, hi ha... És el caos. És el caos. Si no pots pagar... Però, és clar, és que hi ha un problema molt important, que una de les grans figures, dels grans desconeguts, fins que gairebé... doncs es van aixecar les últimes polèmiques quan es van treure de... o le censaron como candidato a la Comunidad de Madrid, que era Tomás Gómez, pues fue alcalde de esta ciudad. Rascant, rascant, tots hi érem, eh? Sí, sí. La historia del tranvià... Ah, sí, és veritat, el tranvià. ... por metro cuadrado construido, esos pequeños detalles... Però seria cojonudo, un tranvià, però allà és millor el que la ve, tu. Todavía no ha descarrilado. Porque todavía no ha funcionado. Funciona poco, eso sí. Pues eso también. Está bien, por ejemplo, el tema. El caso es que gastar, gastar, gastar sin ingresar, igual que una economía familiar, que es como habría que llevar muchos ayuntamientos, pasa lo que pasa. Se cree uno que en base a multas... Que estiren más el brazo que la màniga, sí. Bueno, y estando así... Sí, no, es un ejemplo de cosas que pasan. No es de extrañar que el tranviar de Parla Este sea deficitario si tenemos en cuenta que hoy ha salido a la noticia que todas las líneas de España son deficitarias, incluso la de Barcelona-Madrid que es la única que siempre va todo el tren lleno. Es curiosísimo esto. Hay que imaginarse la inversión que tuvieron que hacer. Voy a poner el labio Madrid-Barcelona. ¡Un huevo! Eso costó un huevo. Y medio, que todavía... Bueno, depende del tamaño. Lo dejaron esgarrado. Esgarrado para siempre. El mío cayó cuando se hizo aquel chocabón que... ¿Te cayó un huevo? Por ahí, por ahí, por ahí andaba. Em sembla que estamos teniendo una cruce de conversaciones, eh, María, ¿no? Ya, ya, ya. Dime, dime, dime. Y así lo del huevo, ¿cómo lo tienes? Perdón, no, no, no. Lo del ave, lo del ave, lo del ave. Lo del ave, lo del ave fenomenal, porque así se cuenta lo que estamos diciendo es que cuando se hizo todo aquello, Lógicamente iba pagada con fondos europeos, de desarrollo, impuestos, y como de tantas partes venía el dinero, que al final, como siempre, se caen los socavones. Acaba costando todo más de lo que se presupuestan. En resumidas cuentas, al final los billetes salían demasiado caros y la gente para poder viajar en ave. Por lo menos los que tuvieran miedo a los aviones. No vamos a hablar de recientes... Pero por lo menos los que tuvieran miedo a los aviones tenían un motivo para no montar en avión, por ejemplo, Madrid o Barcelona. Y no es solo una cuestión de miedo, es una cuestión de, en muchos casos, practicidad. Va rápido, no has de embarcar, no sé qué, no te quita los zapatos... Es que solo por todo el follo este... Que eras que no, que eras que no, el... I el rato, més o menys, és el mateix, eh, Mariano? El estar pegado al tiempo, el estar pegado al suelo, que eras que no, te da un... Eso también, pero no trigabas... Sí, pero... Pero que no solo esto, porque el fet de... O sigui, més o menys, són les mateixes hores que gastes en el avió, no les gastes en el AVE, con la diferència que en el AVE te dejan al centro de Madrid. Sí, sí. Bueno, yo estuve el miércoles, estuve en Madrid, Fuyenabe, por cuestión de trabajo, y la verdad es que es una gozada porque a la... ¿Cuánta rato es? Dos y media. Si no para en ninguna estación, dos y media. ¿Y es fallar o es fallar? No, no, no. Te ponen una película que no es ni de serie B, Ni de sèrie B. I la B... Són els mateixos del tren que fan a l'Índia o què? Són el revisor i aquests que fan un número. La verdad es que el viaje está bien. Yo como encuentro que el tren es uno de los mejores sistemas de viajar por el mundo... A mí me encanta el tren. A mí cuando me dicen tenemos que ir a tal sitio iremos en tren. Bien. Tu has tenido pocas experiencias en trenes antiguos, ¿no? ¿En trenes antiguos? Yo he viajado... ¿Eh? ¿Perdona? En banquetas duras duele... Perdona, perdona, pero uno cuando viaja va con categoría y duerme... y viaja de noche en coche cama, tío. Claro, es que tú tienes que pensar que yo soy un hombre de alto estánding. Estás tocando de hueso, Mariano. ¿Eh? Yo hice... Yo mi primer viaje, os puedo decir que lo hice además a Tortosa, Me fui en tren una noche, era yo pequeño, pero dormí en una litera. La verdad, la primera vez que hice un viaje de noche en tren fue a San Sebastián y no cogimos ni litera, íbamos sentados. Toda la noche sentados, durmiendo. Pero bueno, oye, vamos. Yo he viajado mucho en tren. Yo he hecho Barcelona-Santiago en tren. De unido. O sea que... Sí, sí, sí, o sea que... El Transcantáfrico. No, no, no, no. No, porque ese sí que no podría pagármelo por mucho alto estánding que yo sea. Que lo es. Que lo soy, que lo soy. Que lo soy, efectivo. Muy bien, Óscar, muy bien. Aumento de sueldo. Move. Venga, apuntado. Es 10% más. Apuntando. Otro plus. Otro plus. No, no, la verdad es que sí. Pero bueno, no sé, yo a mí me ha extrañado cuando he leído que incluso la línea de AB Barcelona-Madrid es deficitaria. Es que al final hemos caído en que ¿quién es el que viaja habitualmente en esa línea? Pues gente de negocios, los más recurrentes, gente de negocios que tienen que optimizar, que tienen bonus por pases o que pueden en el momento dado concertar precios dependiendo de la empresa para la que trabajen. En fin, al final todo eso lleva que los precios que se... Que no es el pro de Marcat, clar. que no es lo mismo que pasa con el tranvia, evidentemente, pero vamos, a fin de cuentas, una cosa es el costo de instalación y otra cosa es el déficit que luego te puede dejar por la instalación o por el mantenimiento. Hablando de trenes, hoy he visto una noticia de un usuario de un tren que estaba sentado al lado de Rita Barberà i que l'ha pillat sentada amb els peus descalçats. Segurament aniria ventilant els joanets. Però no he d'educar. Tengo una pregunta para ti, Mariano. No es de Hacienda esta. Tú ya sé que tienes coche nuevo, relativamente nuevo. Digamos que entre bueno y nuevo está la cosa. Bueno, qué suerte. Hombre, ya te digo, parece un ovni. Bueno, entonces pues supongo que como casi es nuevo lo llevarás a la marca oficial, al concesionario oficial. Sí, pero mira tú por dónde todavía no ha llegado la primera revisión. La tengo marcada en el ordenador ese que te pone la marca de esos de los ordenadores porque ahora todo va a través de electrónica. Pero todavía no se me ha encendido ninguna lucecita que me diga que tengo que llevarlo. Pero sí, va a ser una pasa. Lo digo porque parece ser que en Madrid, en los polígonos del sur, ha aumentado de una manera escándalosa el número de talleres mecánicos clandestinos. Claro. Pero bueno, siempre han existido. Lo que pasa es que ahora con la... Siempre ha existido el taller del amiguete, de los conocidos, del voz a voz, boca a boca, mejor dicho, que en un momento de hace decían, jo, es que cambias ahora el embrague, me va a costar 1200 euros, 1300 euros, y no te preocupes que yo tengo un amigo que te lo cambia por menos de la mitad y encima te da garantía. ¿Y te daba la garantía? La garantía que te da es que te va a dejar el coche que funcione por lo menos hasta llegar a la puerta de tu casa. Luego ya depende de la buena fe o de la bondad de la persona que te lo arregla. Pero garantía, garantía, a no ser que sea un taller multimarca, un taller oficial, no creo que luego ninguno te lo acepte. Otra cosa es que tengas un coche de tipo Montaples, es decir, como pueden tener en algunos países africanos o asiáticos incluso, o incluso en Cuba, que te van cogiendo piezas de coche y al final te hacen un tuneado verdaderamente extraordinario. Sí, que no sabes exactamente qué modelo tienes, pero funciona. Pero funciona. Y si hay algo que no te preocupes, que de un pedazo de coco te hacen un sillín para sentarse, da lo mismo. Es decir, son verdaderos artistas en eso. Pero vamos, en lo que respecta a España y a los coches que aquí tenemos, pues vas a un taller oficial que te haga una factura oficial y que por lo menos en las revisiones te pueda garantizar cierta compatibilidad con la marca oficial y que el seguro te lo acepte luego después también, claro. Pero sí, sí, no, claro, si es que toda la vida ha existido esa picaresca. Incluso yo una vez me cambió un tubo de escape de mi coche. Tu mismo? Tu solo? Sí, el silencioso, que se me había picado en un antiguo coche que tenía. Me costó dios y ayuda, pero al final lo cambié y me funcionó durante una temporada. Luego tuve que tirar el coche. ¿Y a quién le quitaste el silencioso? No, a nadie. No mientas, Mariano. Ya ha prescrito, ya lo puedes decir. Yo ladrón soy muy malo. Si me pongo a robar un coche o un silencioso de un coche, un tapacúbo o lo que sea, es justo en el momento en el que viene el dueño a llevarse. Te fui a un desguace que te lo... vas por allí por un montón de estanterías donde hay piezas de coches, te descoges la que quieras y la pagas y ya está. Es muchísimo más barato si sabes hacerlo. Son piezas nuevas, pero claro. Eso lo hago yo, que soy un particular, y me lo cambio yo mismo. Un concesionario oficial no te va a hacer eso, me temo. Uno que sea pirata, Es lógico que el concesionario te cargue. Imagínate que fueran también a un mecánico pirata. És el més complicadillo, eh? No, pero independientemente, ya no hablo de los piratas, pero un taller totalmente asentado, un taller de barrio que no sea de ninguna marca oficial, siempre es mucho más barata que la marca oficial. No, no, y este cumple con todos los requisitos. Sí, sí, y cumple con toda la normativa y toda la pesca y que hace una buena reparación y tal. Sí, sí, sí. Y habitualmente es un pelín más baratito que la marca oficial. Habitualmente. Sí, sí, sí. Lo que pasa es que también las marcas oficiales han visto que el negocio, una vez que ha bajado la venta de vehículos, está en las revisiones y en las reparaciones. Entonces ya han empezado a hacer ofertas de mantenimiento que se acercan bastante dentro de lo que es... No, a lo mejor no son tan baratas, como hay un taller que nos lleva una marca oficial, pero ya empiezan a aproximarse bastante en precios a las que te puedan comprar, como por al final. Si luego llegas en la época del... Te revisamos para el verano, te ponemos además gratis las alfombrillas, o de mejor hasta te sale medio regular. Pero es la única forma de que mantengan, sobre todo, los concesionarios de demarques. Sí, sí. Lo que todavía no han arreglado es el precio de los neumáticos en los concesionarios de marca. Això és un cristo, eh? No. Porque, vamos, con las casas que hay hoy día por ahí, que te ponen... Y de marca, ¿eh? O sea, neumático, bueno, no recauchutado ni reciclado. No, no, no. Neumático totalmente nuevo con marca... A la meitat de preu que les... Sí, sí, sí. A la meitat de precio que les marques, que les cases... Concesionarios, sí, sí, sí. Esto es... Yo no sé qué puede pasar con algún tipo de neumáticos. de marcas, es decir, pongamos cualquier marca que todos podamos conocer, no me termino de creer, aunque lo vea muchas veces, que el mismo tipo de neumático, el mismo modelo, el mismo ancho, la misma presión, para la misma velocidad, esa cosa, pueda tener esa diferencia de precio, entre un concesionario oficial, un taller que vende solamente neumáticos y que coloca los neumáticos, o un taller en el que te vende el neumático que tienen en un momento dado, o una casa de estas que te venden directamente y te lo dicen además, que eso tampoco es ilegal, un neumático recauchutado y arreglado y te lo venden como un neumático reciclado, quiero decir que eso también es posible. Son cosas de... y luego viene la parte negativa de todo esto, que es la economía negra que se puede generar, en ese sentido. Me refiero por los ilegales, no por los legales. Economía sumercida, más dinero B, más paro, menos pago de impuestos... Pero hay una cosa... ahora porque hablamos de coches y en este caso en concreto hablábamos de neumáticos. Pero, ¿cuántas veces tú no compras una marca blanca de un producto? No sé, y ahora me lo invento, ¿eh? ¿Compras leche? y compras marca Pepito, una marca blanca, y resulta que si lees bien tal embalaje, etcétera, etcétera, la están envalando, envasando, perdón, no sé, por decir algo que creo que ya no existe, en la Lactaria Ram, o como se llamara en su momento, no sé si me explico, De hecho, hay turrones de marca blanca que si te fijas bien en el CIF, por ejemplo, un turrón de marca blanca que tiene que el fabricante, si te fijas en quién lo fabrica, y si no viene el nombre, viene el CIF de la empresa que lo fabrica, y si te vas a verlo, ¿ves quién es? Y son marcas conocidísimas y clarísimas. Sí, por supuesto. Y así pasa con todo. Y hay algunos casos No son productos muy conocidos pero en algunos casos concretos mejoran muchísimo a mucha marca original que hay por ahí. Y no solo en este caso, en otros que he encontrado en otras cadenas comerciales también. No voy a decir nombres para no hacer publicidad, pero hay una cadena también de supermercados, era francesa, El logotipo de color rojo, que también es low cost, por decirlo de alguna manera, que la leche era con mucho mejor del mercado, con mucho. Bueno, Mariano, tenemos que dejarlo aquí hasta dentro de 15 días. Feliz jornada de reflexión durante esta Semana Santa, no porque haya elecciones, sino para que vayas a hacer ejercicios espirituales. Alguno, Mariano, porque tengo prevista, os aviso, unas visitas para descubrir a todos los esqueletos no encontrados de personajes famosos en Madrid. Ah, pues mira, buen trabajo, buena labor de investigación para después de Semana Santa que nos la expliques. Porque no solamente está Cervantes, sino hay muchos más que no han sido encontrados. Mucho que no estaba muerto que estaba de parranda. También haz un poco de barra fija el levantamiento de vidrio, que también es interesante. De acuerdo. Eso mismo. Un abrazo muy fuerte hasta dentro de 15 días. Bé, quan són les 8 i 51 minuts, sembla que és la primera vegada des que faig de director del programa que dic l'hora. D'encarregat. Entre mitja. D'encarregat. No, jo vull dir de director. Només n'hi ha un. No, no, no, a mi m'agrada dir encarregat. Ai, director. Sí senyora, sí senyora. Així m'agrada. Bé, anem a saber què passarà la setmana que ve a Esplugues. Isabel, bona nit. Hola, bona nit. Com estem? Doncs bé, estic aquí a l'autobús cap a Sant Just, el 157, i m'heu pillat a l'autobús anant cap a Sant... bueno, cap a esclubes, em quedaré. No arribaré a Sant Just. No arribaràs a Sant Just. Escolta'm una cosa, Miquel. Digue'm. Si ja dius l'hora és que ja comences a ser un professional. Ah, gràcies. Oh, Isabel! Mira, plus de sou per tu aquest mes, eh? Gràcies. De res. No sé, el 15% més aquest mes. Ah, doncs està molt bé aquest augment de sou. Us queixareu, això amb l'altre director no passava. No, la veritat és que no. Amb l'altre no tenien ni sou. Ah, mira. Bé, Isabel, ens expliques què passarà la setmana que ve? Res. Res? Res, res. Com és això? Perdona, que t'he demanat parada i no has parat. Vale. Sí, sí, sí, estic aquí, estic aquí. Ja ho veig ja, ja ho hem vist ja, escolta'm. Doncs mira, aquesta setmana, clar, comença setmana santa. Evidentment. Per tant, hi ha molt poquetes coses. Hi ha una molt interessant, i que està molt ben promocionada. Mira, es va dintre de l'espai Jovem Ullí, que està a Camigalet, i l'exposició s'acaba demà. Ha estat des del 6 de mar fins demà, 27 de mar. Es pot anar a veure per les tardes. I l'exposició es diu Els prínceps estan de vacances. Ah, mira. I suposo que la mateixa artista és la que ha fet fer... Aquest petit text de promoció diu L'artista holandesa Miembux ens mostra que aquesta selecció de fotografies de dones emancipades no necessiten un príncep. Godzilla, el gripau, ha nascut a una època equivocada i està condemnat a ser un gripau per sempre. No queden princeses que li facin un petó. Això podria ser tema de debat. Sí, i tant. Estem les dones emancipades. Estaria disposada a fer-li un petó a qualsevol gripau que es cregui en el nostre domicili. Això tindries que contestar-ho tu. Oi tant. Però tu li faries un petó a un gripau? Si té un cor sincer, sí. Per què li faries? Només pel cor sincer o per veure si es convertia en príncep? perquè li volia el cor sincer. Ah, molt bé, que bonic, eh? Que bonic, escolta'm. Perquè els prínceps no existeixen. Ah, no existeixen els prínceps? No. I el rei que tenim ara, que fins fa quatre dies li deien el príncipe? No, perdona, això és dintre del món que tenim capitalista, i de les històries del paper al toixer, que necessitem uns símbols Totalment que fan... Bueno, no ha valut una paraula que no puc dir, no? Símbols de crepits, per no dir símbols que foten fàstic, no? Mirem símbols de crepits. Jo sé molt bé que els screenshot a molts llocs no existeixen. Aquesta cosa més tenim. Tenim demà dissabte, com sempre, dissabtes a la biblioteca, que fan els contracontes a la biblioteca per amic l'en. I després també dissabte a la tarda tenim els valls per la gent gran. I diumenge tenim el parc de canvi de l'ed dintre d'aquestes sessions del iugatec ambiental que està organitzat. per l'àrea metropolitana de Barcelona, en col·laboració amb diversos ajuntaments, aquest cas d'esplugues, és l'Hort al Balcó i la Gincama de l'Hort. És una activitat gratuïta, que no cal que faci cap tipus d'inscripció prèvia, i és un lloc taller amb diversos itineraris que són guiats i hi ha també un servei de préstec de material. I això serà aquest diumenge a dos quarts de dotze al parc de Can Vidalet. I per la setmana que ve, festa. Festa. Aquest diumenge ja sabeu que és diumenge de ram. Hem d'anar de Nairo a Palma. Està molt bé, això de la Palma. El Ramos diu que és el seu dia. Diumenge de Ramos. Mira, quan era petita m'agradava. Després ja quan vaig ser més gran, perquè soc una mica atea, la veritat, i no m'agradava gens. i ara que m'estic fent una miqueta més edat no gaire, doncs ser del diumenge de Rams ja m'agrada més. Quan comences a tindre 25-26 anys et torna a agradar el diumenge de Rams? Sí, i més que res, perquè m'agrada molt veure les cares dels nens il·lusionats. Sí, senyor. Perquè van a acceptar. No hi ha res més que m'agradi. Després no m'agrada veure les cares de les mares o dels pares o dels avis i les àvies, que moltes vegades van emprenyats, perquè resulta que el nen s'ha fet una petita taca al vestit... Però forma part del paisatge. Mira, una nena amb una palma. No t'ho prenguis malament. Una nena amb una palma pel carrer. És allò que us deia, les palmes, els ousos que pengen de les palmes, els jastos de colors... I una cosa que sí que me'n recordo, quan era petita, com que no tinc allà cosa d'agenda, jo em vaig enrubir, ja em tallareu, eh? Sí, sí, tranquil·la, tranquil·la. Acaba d'explicar que jo també, jo vull fer un comentari sobre tot el que estàs dient, també m'agradaria fer la meva aportació, digues, digues. La meva àvia sempre m'havia posat a la palma El jazz amb la senyera. Ah, molt bé, molt bé. Jo no n'era conscient, exactament, de què significava. Amb els anys me n'he adonat, no? Perquè, clar, quan ets petita veus una senyera, un jazz groc amb unes ratlletes vermelles, i... Ostres, la meva àvia punyetera, eh? Tu en aquell moment no eres conscient de què representava i ara doncs ets conscient de tot el que vol dir. La punyetera que als anys 60 jo anava amb la palma, amb la senyera, eh? De la Itamarinera. Ara no, ara anam amb una senyera amb una palma suposo que... Ja no fa ni gràcia. No, no. No, la veritat és que hi havia una senyera amb una palma... Ja tant ens fot. O una estelada, penso, què, Matea? I això ho puc dir jo i qui em coneix sap que ho puc dir. Hi ha una cosa, i estic d'acord amb tu, i és que quan ets petit hi ha coses, moltes coses, que et fan molta il·lusió. Després arriba un moment que passes olímpicament d'aquestes coses, però després te'n dónes compte que tornen a fer-te il·lusió, però perquè fa il·lusió a altra gent. Digues, digues. Et fa feliç veure feliç la gent. Correcte. Jo, per exemple, per mi un dia dels més macos de tot l'any és la nit de Reis. Jo la disfruto moltíssim. M'encanta. Jo per mi és la festivitat més maca. El dia de Reis és el més maco que hi ha. És el més maco que hi ha. Doncs molt bé, Isabel. Avui el teu espai ha sigut una miqueta curt, però bueno, intens. Està molt bé el comentari que has fet. Molt intens, molt bé. No, home, més que res pel comentari que ha fet, l'aportació personal que ha fet, que sempre és interessant. Isabel, que passis bones vacances de Setmana Santa, ens escoltarem o ens veurem d'aquí 15 dies, com tu vulguis. Molt bé. Estarem aquí i ja contactarem amb tu. Una abraçada ben grossa i que descansis. Igualment, un petó. Adéu. Bé, doncs anem a veure quina versió ens té preparada avui en Jordi Domènech. Bé, molt bé, sí. Avui us porto una versió. Us sona un tema que es diu Sweet Home Alabama? No, no. Maco, maco. Molt bonic, molt bonic. L'he perdut. L'has perdut, bé. La vam estar a l'altra banda del xarpo. És que volia posar l'original, però potser no cal, perquè és un tema, és una versió que ja coneixem tots, però aquesta versió és del Javier Calamaro. Que es diu Sweet Home Buenos Aires. I està cantant castellà i és molt catxonda i molt xula. I si voleu, just la poso. Molt bé. Atravieso la Pampa, lejos de la ciudad. Buenos Aires querido, ya me aleje de la alta suciedad. Dicen tantas mentiras Que nos hacen tragar Morirás por malvías Pero no te des vueltas sin cobrar. Swing on Buenos Aires Con el cielo es gratis i amb Buenos Aires, l'atenat del país. Ni ser Jarni García, no està sudat, sí senyor, que me recuerde en medio de una resaca patinar. Sí, home Buenos Aires, donde el cielo es cantís. Sí, home Buenos Aires, condenado país, Sí, home, Buenos Aires, donde el cielo está triste siempre dices sí, home, Buenos Aires. Sí, com Buenos Aires, tant el cielo està en risc. Sí, com Buenos Aires, condenado país. Bé, ja és l'hora de la sessió clínica. A veure si el doctor tenim a l'altra banda. Doctor, bona nit. Hola, bona nit. Què tal? Bé. Alguna cosa a comentar? Sí. Doncs vinga, endavant. Sobre això de l'avió. Sí. Jo també volia, a veure si parles del que jo volia parlar, si no m'agradaria fer-te una pregunta. Doncs pregunta si vols. No, no, primer parla i a veure si té alguna cosa a veure, si no ja et tallaré i et diré no, la meva pregunta anava per aquí. Primer he de fer un comentari, jo soc bastant conspiranoic, soc de la teoria de la conspiració. Tothom diu que això no és molt paranoic, però jo crec que no. Jo crec que tothom conspira. Vull dir, a tot arreu, a les empreses, la gent no fa les coses, sinó què passa? De com presentarem això? De com ho farem això? Mai es faci directament. La conspiració de la petita o gran sempre n'hi ha. I a mi, en aquest cas, em sorpren molt diverses coses. Una. No sé si vosaltres heu estat al cas, però a mi m'agrada bastant això dels accidents d'aviació, des del punt de vista del que s'aprèn d'ells, no? Des del punt de vista que m'agradi que hi hagi un accident d'aviació. M'ho imagino, m'ho imagino. Segueixo una sèrie que ara ja no la fan, però que la feien a la televisió, que tenen minuts angustiosos, que analitzava sempre els últims minuts d'un accident d'aviació, i llavors es veia com havia anat progressant, diguem, la seguretat amb els avions, fins que ara, en aquest moment, realment, encara que ara tenim tot el cor pres per l'accident aquest o l'accident aquest o homicidi aquest, doncs realment és el mitjà més segur. És a dir, amb el nombre de quantitat de gent que utilitza l'avió, el nombre de morts anuals amb avió és molt més baix que els del cotxe, per exemple. I, en canvi, quan s'estavella un avió, li donem una importància enorme i, en canvi, quan s'estavellen quatre cotxes en un cap de setmana, sembla que no ens importi gaire. Feta aquesta consideració, m'estranya, vistos els altres accidents d'aviació que més o menys m'han interessat, que no s'han fet conclusions fins setmanes després. Inclus vegades mesos després. I aquí en 48 hores ja tenien una explicació. Segons diuen pel tema de la Caixa Negra. Vosaltres sabeu que l'Associació de Pilots està presentant una reclamació en aquest moment. amb compte d'això, perquè qui ha divulgat això ha sigut, primer, una filtració, i després ho han fet, diguem, un estament polític, com és la fiscalia. I normalment això, els que acaben presentant les conclusions, són les autoritats aeronàutiques. Hi ha una pila de gent, encara que ningú s'ho pensi, hi ha una pila de gent examinant a part de recollint els restos humans i buscant la caixa negra, que és vermella, i tot això, estan analitzant també el punt de l'impacte, estan analitzant una pila, una pila de coses, i si no, us sugereixo que via Twitter o via el que sigui busqueu aquesta sèrie de minuts angustiosos i voreu la feina que fan, diguem, la gent, els ingeniers, aquesta gent experta, a analitzar els restos dels... de les dades de l'Ajuntament de l'Ajuntament d'Espanya. I la conspiració on està? Jo veig molta peatralitat, doncs mira, en poden haver moltes. Una primera, si és un suïcidi, les companyies assegures no paguen. O sigui, pagaran l'assegurança de vida, perquè això és un contracte, però totes les parts complementàries de responsabilitat, doncs no, perquè no hi ha responsabilitat. Si això és una persona que ha tirat l'avió, que és com se diu això? Doncs no és responsabilitat de la companyia, ni de l'empresa de manteniment, ni dels que fan el seguiment pel vol dels controladors aeris, ni res. Se n'ha acabat la responsabilitat. Home, jo no sé fins a quin punt no hi ha aquí la companyia... Jo no estic acusant ningú. Jo només estic dient que, com que he seguit altres accidents d'aviació per aquesta... afició que té. Doncs em sona molt raro tanta velocitat i qui parla. I després, de cop i volta, es diuen tots els accidents de l'Airbus, que és un dels avions que més hi ha. I això a absurdar, als Estats Units, que tenen la Boeing, l'Airbus és europea. O sigui, a veure, perdoneu-me, però m'assembla que, aproveixent aquest pisor que passa per Valladolid, doncs aquí hi ha moltes temes que se surten de lo normal. No estic en condicions de dir el per què, perquè primer no soc un especialista en analitzar equips, bufetades d'avions, ni soc polític, ni soc res, però se surt absolutament de l'habitual. I hi ha gent protestant, gent, diguem, professionals, que sí que estan acostumats a això, que estan protestant de la celeritat, la premura, que s'està fent tot, no? Jo, si em permets, doctor, faré només dues observacions que no contradueixen el que estàs dient però que també aporten d'allò. A veure, la cosa és... Jo crec... Una persona em deia també, feia una mica de teoria de la conspiració, que això, que tal... Jo li vaig dir, mira, et vaig fer només una reflexió. No hi ha cosa pitjor. per les companyies aeronàutiques no és un accident. El pitjor que pot passar és que un xiflat estrelli un avió. Com tu saps en aquests programes que hi ha i tal, hi ha uns estudis posteriors, hi ha una sèrie d'arreglos... És recuperable. Mentre que la imatge d'un pilot xiflat que s'estrella, jo crec que això no li convé a ningú. I a les companyies a les que menys, crec. Només per una qüestió d'aquestes, perquè això no és controlable, aquesta és una. No estic dient que a la companyia li vagi bé haver simbat aquest avió en cap moment. No, no, però és una reflexió, no? Perquè hi havia gent que deia, home, vols dir, vols dir... home, jo ni vull dir ni no vull dir. Jo crec que el pitjor que li pot passar a una companyia és no poder... Clar, però precisament perquè és una cosa que com que no és arreglable o és molt difícil de controlar, potser sí que ara hauran de fer moltes més proves, no ho sé, més psicotècnics, etc. Però mentre que un fallo mecànic, quan s'analitza es troba, després es pot reconduir que un senyor que està com un censerro estima un avió, això és la pitjor imatge que li pot passar. Si hi ha un fallo mecànic, el responsable és o el fabricant del motor o el fabricant del treballatge i això t'arreglo com si diguéssim. Jo recordava una estavellada també famosa que va ser el Concord. El Concord es va fotre una pinya sortint de pista, que és la pitjor pinya perquè vas a tota castanya, això se'n diu fallo motor en cabecera de pista, i això és mort prèviament segura, perquè vas amb tot el que dona l'avió. I d'aquella pinya el Concord va deixar de volar. Sí, però van aprofitar la situació. La qüestió està en que, clar, el que no pots deixar de volar és per la por que un pilot estigui com un sencerro. Allà es va dir guac, que havia sigut falta de neteja de la pista. Correcte, però que em vingui a referir que les explicacions o les raons tècniques, per dir-ho d'alguna manera, poden acabar sent més subsanables que una raó estranyíbula com aquesta. Aquesta és una. I l'altra. De fet, a nivell europeu, és la primera vegada, a nivell d'altres països, no. Estats Units havia passat, Àsia havia passat, Àfrica havia passat, però a Europa, des del 1902, que comença la història d'aviació, això és la primera vegada que passa. Vull dir que no... No ho sé, que potser sí que tens raó, però jo crec que mira... Però és que a Europa, per exemple, a Estats Units, a l'11AS, van crear aquesta espècie de gàbia del pilotat. Sí, que no te dejan entrar. Sí, que no te dejan entrar i que a més a més hi han d'haver dos. Han d'haver dos. Per tant, si un dels pilots, un dels... les persones que saben pilotar un avió s'aixeca per anar a la bava o per anar a menjar algo o per anar a estirar les cames, és igual, doncs l'altre no es pot llevar de l'accent, perquè està controlant i per tant no pot estar aixecant-se Menys el que ha passat aquí. Aquesta mesura de seguretat contra les mesures després de l'ONZ-S... Deixem la reflexió. Repetir el que has de dir, no vull repetir. Només vull instalar-ho per fer la reflexió. Els nord-americans, com que són molt pràctics i no es fien de ningú, ja van crear la figura de la segona. Si un pilot se'n vol sortir, ha de vindre el sobrecargo o algú, del personal auxiliar de vol, ha d'entrar a la cabina i l'altre ha d'estar sentat. Si l'altre ja no pot fer res, perquè si fa algú l'altre se'n va avisar el pilot, m'entens? I a part que no pot fer res, si s'aixeca, per matar-lo, per poder fer el que ell vulgui, ha de matar aquella persona. Per matar-los ha d'aixecar. I l'altre diu que és perquè t'aixeques, m'entens? Una altra cosa és què aconseguiran de posar amb això, un cop del copilot i s'estimen igual. Però vaja, com heu vist, com m'han explicat ara profusament, els avions tenen una quantitat de recursos d'autosalvament automàtic que són bestials. Efectivament. Per tant, has de dir-li tu baixa, si no, l'avió no baixa. Qui és el que li va fer aquest copilot que va apretar el botellet i baixa? L'avió sap si té avions al redador pels sistemes que té de detecció d'altres naus navegant i les evita automàticament. Si fa una despessurització, també baixa automàticament, fot una fila de coses automàticament. Li has de treure tots els automatismes i dir ara jo l'estimbo. I això amb una altra persona que sap de què va no és tan fàcil de fer. Europa sempre confia molt en la professionalitat i ens fa una mica de vergonya parlar malament del company. Els europeus són més curosos amb això. M'esteu sentint? Sí, sí, sí. Jo, com que parlo amb un inalembi, a vegades, si sento molt silenci, dic... No, no, estem escoltant el que dius. Bueno, doncs, vull dir... A veure, això és una de les reflexions que volia fer basant-me en l'única cosa que soc aficionat a això, vull dir que no... que m'ha estranyat tot, tot. Primer, aquí, a l'accident, els primers dies, que vaig fer un altre programa de ràdio, amb una altra emissora, parlant d'això, i vaig dir, escolta, és que tot això és molt raro. O sigui, aquest avió baixa però no cau, baixa. Per tant, baixa perquè l'estan comandant que baixi. Però baixa a una velocitat que no és ni de picat ni d'aproximació. O sigui, va baixar ràpid però tampoc tan ràpid, entens? O sigui, dona tot l'aspecte que s'està calculant el que es fa. Els Alps tenen vies d'escapos, o sigui, aquesta és una ruta supertransitada. Jo li passaré una muntanya de vegades aquesta. Barcelona durs al nord. I passa a tothom per sobre els Alps. Perquè és una zona on la climatologia és molt controlable, és molt previsible. I els avions el que volen és previsió del temps. Per exemple, Barcelona és un postura molt poc previsible. I llavors passen molts vols per allà. I estan ja dissenyades rutes d'escape. Si un avió té un problema, Hi ha tot una sèrie d'aeroports que ja se'ls assaven i surten de dalt de les muntanyes i se'n van a l'Iono, se'n van a Monaco, on també tinguin una pista adequada per a l'avió, però és que aquest avió tampoc és massa gran. Per tant, el comportament ja era molt anormal. Vols dir que precisament per tot això que argumentes, la tesi que el copilot va fer el que va fer cada cop és més... per allò que tu comentes, fins i tot? Estàs donant elements per dir que era... No és que fos fàcil arreglar un problema, perquè en aquests casos no se sap mai si és fàcil o difícil, però sembla que el que va passar se diu bastant amb el que sembla ser que estan explicant que va passar. En aquell moment quan parlava no sabia res, només sabíem que s'havia picat una bufetada i com havia baixat. No, però que les reflexions que tu feies, jo recordo que moltes informacions sortien de dir, donaven aquesta argumentació, que hi havia moltes possibilitats perquè no hagués passat, fins i tot per la ruta, etc. Primer, el clima no tenia cap particularitat. Després, les torres de control, que n'està farcit de torres de control allà, detecten si l'avió està fent una computació anòmala i segur que els persones intenten posar-se en contacte amb ràdio parell. Això podria apuntar a una de les coses que pot passar, que de fet avui dia estan resoltes, que és un fallo elèctric. Per exemple, tindrà un incendi per un curtocircuit en les conduccions elèctriques. Llavors et queda sense ràdio i et pots quedar sense control, sense govern. I llavors el que pots. Per exemple, els alerons poden no obeir. Les ordres que li envies són via elèctrica. Tot i així era raro, perquè llavors l'avió no hagués baixat tampoc d'aquella manera. No era molt correcte. Bueno, és igual. Ara, arreu de tot això, s'estan plantejant que han començat a investigar també aquest pilot, que també en dos dies saben totes les servidors de Miracles, i resulta que li havien donat la baixa, però ell no l'havia comunicada, que si era una persona que havia tingut un problema psicològic, havia estat impactada per depressió, i si aquestes persones passen unes revisions mèdiques o no, i tal i igual. Jo l'únic que vull explicar és que els metges estem igual. O sigui, aviam, un metge pot matar el seu malalt. No? Esteu d'acord? Sí, sí, clar. També li agafa la xaradu i tal. Nosaltres, per exemple, a Catalunya, concretament a Barcelona, al coetge de metges de Barcelona, Tenim una manera de resoldre internament quan nosaltres sospitem o pensem que un company no està en condicions de fer la seva feina. I jo no sé per què aquesta gent no ho poden fer, perquè clar, ara que estava parlant d'això deien, clar, és que ja el que se'n diu també que tu no pots dir Jo pensava que si em faig un xeque jo no el puc publicar. Aquí anava jo. Això era la meva pregunta. Si no haguessis tingut cap tema ni cap comentari, aquí anava jo. El metge que portava amb aquest xicot, que a més a més li devia fer aquesta baixa, que sembla ser que s'han trobat diverses baixes trencades a casa d'aquest xicot. El que li va fer no podia dir-li a algú Aquest senyor, que és pilot, que té una professió que comporta un risc... Suposo que a les revisions no li fa el metge capçalera cantonada, li deu fer el metge de la companyia. o el millor li fa un especialista, un psicòleg, o un psiquiatre i tal. No, perquè per l'últim no anava... Les baixes no sé si eren psicològiques, però no sé si eren fetes d'un psicòleg o no. Ja. Però vull dir que era una revisió per ser pilot. Els pilots passen revisions. Les revisions als pilots sembla que són físiques i si al metge que fa la revisió física li sembla que hi ha una necessitat de... de visitar-los psicològicament és ell el que ho indica. I no em sembla malament, perquè els metges també hem estudiat psicologia i psiquiatria, m'entens? Ja, ja, ja. Els metges són metges, en principi, tenen coneixements de tot, no solament de treure caixals, el que treu caixals. Llavors... Però el problema és que tu, si ho notifiques, estàs violant la intimitat del malalt. És a dir, confiem en que el malalt, quan li dirà, mira, no està en condicions d'agafar un cotxe, l'agafarà, no l'agafarà. Ja. M'explico o no? Sí, sí, sí, està clar. En el cas nostre, dels metges, és el que vull explicar, perquè també la gent ens pot agafar por, però m'agafa un boig que està tal i em fa mal. Explico com ho resolvem nosaltres. Per exemple, jo li he dit a una pacienta meva, després d'operar-la, que no podia conduir amb 48 hores. I m'ha passat a tota hòstia amb un semàforo. La pacienta que acabava jo d'operar. I m'ha firmat un paper on les instruccions les havia llegit i les havia entès. Si es mata la pacienta aquesta, ella ja respondrà qui sigui. Però si jo tinc un metge dintre de la meva estructura i crec que no està en condicions, i ho he fet, no està en condicions d'atendre pacients, Tinc una organització que es diu PAIM, el Colegi de Metges de Barcelona, que és Programa d'Atenció al Metge Malalt, potser Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt, i llavors jo l'hi dic al PAIM. Ja. Amb el qual jo no estic violant el secret professional. Ja. Entens? Ningú pot dir que jo m'estic saltant al dret a la intimitat d'aquella persona perquè jo no ho estic fent públic. Sí, però això, Santiago, ho pots fer tu amb aquest organisme del Col·legi de Metges de Barcelona. Però això... No, doncs només han de crear un organisme igual, m'entens? Sí, sí. Mentre de la mateixa companyia, on el fet de dir-ho i que l'incapacitin per pilotar, perquè t'asseguro una cosa, jo he tingut un cas d'un metge que l'havien despedit de 50 llocs, per drogar-se, perquè als metges tenim les drogues molt a l'abast. I aquella persona havia entrat en una espiral i no s'havia sortit d'allà. Era un excel·lent metge i una excel·lent persona. Però estava posant en perill la seva videla, doncs jo em vaig dir així. El paiem i què van fer? Doncs el van recuperar. Ja, ja. Bueno, però és que avui dia això... Crec que els que els van despedir no li van fer cap favor, m'entens? El que li vaig fer el favor va ser jo. El que passa és que en aquest cas ho teniu els metges, amb aquest organisme ho teniu controlat, però amb la vida normal i corrent, jo et puc dir que veig molts parters de baixa i hi posa enfermedat comú. Clar, perquè no poden dir-ho a tu. Una altra cosa és que després la persona que et fa arribar el parter de baixa a tu et digui, mira, em fa mal aquí, em fa mal allà o el que passa és que veig demonis coloraos. Quan ve una persona que no està en condicions de treballar, perquè, per exemple, està pagant una medicació que fa que no sigui recomanable menjar màquines d'eina. Màquines d'eina és un taladro o un cotxe. Aquest metge li diu que mentre estigui prenent aquesta medicació no pot menjar màquines d'eina. I l'altre agafa, i no ho diu, i agafa el bulldozer. I se'n potre. I tira la casa del costat de la que està treballant a terra. Jo crec que els metges haurien de saber, vostè què fa? Quina és la seva feina? Jo venc pa. El màxim que passarà és que se li caurà una barra de paterra. Vostè què fa? Jo soc conductor d'autobús. També es carrega 100 persones o 150 persones. Sí, sí, i tant, i tant. És com un avió, allò. Amb el nombre de persones a dins. Per això dic. Inclus aquí, per tant, jo aquí veig un fallo, un fallo en l'organització de la prevenció d'aquí. Perquè aquesta persona, igual, estava prenent antidepressius, per exemple, anem a suposar, i perquè no li detectessin el passar la frontera, Es va deixar d'aprendre. Ja. Poso un exemple, eh, no? Sí, sí, sí, sí, ja, ja, ja. Però clar, un antidepressiu, igual, amb un test, doncs et dona positiu. Ja. Llavors, ens resulta que el tio, perquè no el despedissin, anem a suposar, doncs ho va deixar. Llavors li va agafar la perra i es va tirar de terra. Per posar un exemple, jo crec que hi ha maneres de solventar que els professionals metges puguin no denunciar, que és una paraula lletja, si no, en funció de la feina de la persona, tindran que tindran un organisme al qual poguessin dirigir-se i que allò no fos considerat una violació d'intimitat. Bé, Santiago, ho deixem aquí. Ara tindrem 15 dies per veure com va evolucionant tot això de l'accident d'aquest avió. Jo m'està apassionant, clar. Ja ho veiem que tu estàs passant bé. No, bé, no. La veritat és que... Mira, saps qui més pena em fa? Gràcies per atendre'ns. els familiars del copilot que ha tirat l'avió. Amb això estic d'acord. Que també van anar allà i em fa pena a tothom, no? Però aquest, t'imagines que has anat allà a fer el dol del teu fill i resulta que és el culpable. El culpable, sí, sí. Estic d'acord amb tu. Sí, home, que fort. Sí, senyor. Bueno, doncs escolta'm, que facis moltes reflexions aquesta setmana santa i ens parlem d'aquí 15 dies. Parlarem de la meva investigació, probablement aquella que ja parlàvem. Sí, senyor, molt bé. La Desbarnada. Anem a veure si el pastisser que ens fa de cuiner avui què ens fa si ens farà un dinar de setmana santa o un pastís de no sé què o les torrijes o la mare que ens ha matriculat tots plegats. La torrija ja l'agafarem. La portem incorporada ja. La torrija va amb la mateixa bèstia. Farem un plat de bacallà. Veus? Semana Santa. És un plat de Semana Santa. Quan jo era petit menjava bacallà. I no va dir res. Bacallà de més que no és gaire conegut. Bacallà a la Marillo Albero. A la què? A Amarillo-Albero. Amarillo-Albero. Són a Torero, això, eh? Total. Tots els toreros a Amarillo-Albero. Bueno, doncs... Hòstia, això està... Desitem bacallà. Sí, evidentment. Evidentment. Però bacallà... salat? No, desalat ja. No, però vull dir... Sí, sí, evidentment. Jo sempre que parlo de bacallà parlo de bacallà. El bacallà fresc per tu no existeix. No, no és bacallà. D'acord, d'acord. És un peix que es mou i aquelles coses... O no, o si està pescat ja no. Però que no, no, no. Quan parlo de bacallà parlem de bacallà salat. Un tros guapo de bacallà es queixat però no com per fer es queixada sinó de trossos més grossos. Que un plat, una reacció puguin ser 5 o 6 trossos de bacallà. Agafarem aquest bacallà, l'escaldarem només escaldat, però allò d'escaldat és això. Bull d'aigua, tirem el bacallà dintre i fora. I fora. Fora immediatament. Pum, el deixem escorre i tal. Llavors, amb una cassola de fang, o si teniu d'aquestes de ferro, També, però el normal és l'alfanc, posarem bastant d'oli i molta ceba tallada al dau. 5-6 cebes grosses, molta ceba al dau. 4-5 grans d'all. I una cayena, això depèn del picant, com us agrada picant, però una cayena ja li fot tralla. Foc molt baixet, molt baixet, molt baixet. Com si estiguéssim caramelitzant la ceba, poder. Més que en el mig, que cambramalitzar. Quasi. L'estem, com es diu, no em surt la paraula. Putejant. Sí, putejant, més o menys. No em surt la paraula, bueno. El deixem que es faci fer molt a poc a poc, molt a poc a poc, molt a poc a poc, puxant. Ara m'has d'entrar. Domènec. Gràcies. 10 punts. Gràcies. És el pinxer. El pinxer de cuina, clar. I està tenent, està tenent, està tenent. La puxem. Triga estona, molta estona. Pràcticament que no bulli l'oli ni res. Molt baixet i anar fent. Quan la veiem, que la seva queda com transparenta, la posem a escorre, traiem els alls, la quindida no la podem deixar perfectament, traiem els alls i la traiem de la cassola. Agafem una mica més d'oli, una cassola, posem una mica d'aquest oli, posem els alls, els durem una mica i quan estiguin durats hi tirem el bacallà. Quatre voltes i hem de tenir preparada una bossa de patates palla. perquè en quan hi tirem els ous, que hi van els ous, i immediatament darrere van les patates. Explico. Si posem un ou per persona, més o menys, si són 4 ous, 4 ous. Remenem el bacallà, com si fos un remenat. El típic remenat, amb el bacallà i els ous. Tirem els plats ja preparats amb la ceba posada com a llit. Tiem les patates en la cassola, una remenada però una remenada i servim. Les patates les tirarem després que els ous ja hagin collat. En quan tira els ous tens que parar el foc ja. perquè és remenat amb la mateixa escalfor. Això depèn també del gust, de com t'agradi l'ou, si molt fet o poc fet. Perquè si no queda com un remenat. una truita poc feta, per entendre'ns. Ja, molt bé. Llavors, quan això, petó d'espatlla... I pim pam, pim pam, el plat i s'ha acabat. I què bevem? Vi, no? Evidentment, ja m'imaginava que vi, però... Qualsevol vi. Blanc, o tu, o en aquest cas... Jo molt bacallà m'agrada el negre. T'agrada el negre. Avui precisament, mira, avui n'he provat un que es diu... Així me'n recordaré. D'una bodega de la Conca Obrevarà. Success. I el vi es diu el mentider. Ni begut. Brutal. Aquests tenen aquest i en té un altre que és més baratet, que es diu la coca de llum. Que és de la mateixa bodega. Success, la bodega. No me'n recordava, però el mentider sí. Són tres xavals molt joves, i anòlegs tots, i que foten uns vins increïbles. Aquest albentider és un vi que és molt dòcil, i amb el bacallà podria anar bé. Bé, gràcies. Mare meva! Bé, doncs ja ha arribat la secció d'esports i la setmana que el senyor Fernando Alonso tornarà a córrer a Malàisia, després de l'accident que va tindre a Barcelona, que el Marc Márquez a les primeres proves torna a ser el primer... I què esperàveu? No, res més, res més. Que el senyor Bartomeu sembla ser per uns que s'ha despatxat a gust, uns altres diuen que no, que el mateix que va dir davant del jutge i que l'acer ha publicat d'una manera que no se sap com ja ho havia dit el mes de gener en una roda de premsa. Per tant, estem ahir. I després, el Clàssic, que suposo que parlarem del Clàssic amb el senyor Inglès. Bona nit, Isidre. Bona nit. Com estem? Bé, bé. Ja tenim equip. No estem gens malament. No estem gens malament. Ja tenim equip. Comencem parlant del Clàssic. Va ser just o no? Home, va ser just, vols dir, just el resultat o justet? Justet, apartadet, apartadet, apartadet. Hòstia, jo havia apostat per un 5 a... Jo vaig dir que seria justet, eh. Hòstia, doncs va ser molt justet. Sí. Molt justet i punyeta, al canto d'un duruda que no caigués de l'altre costat la història, eh. Sí, sí. A mi em va sorprendre, eh. La primera part va ser patètica. Els primers 10 minuts potser no, la darrera mitja hora de la primera per sí, sens dubte. Podria haver guanyat perfectament el Madrid i anar-se'n al descans amb un 1 a 3, perfectament. Però hi ha una por positiva, que no sé si és que m'ho dic que se'm treia una mica el gust aquest de Marc, no?, de la Victòria. Jo crec que és per això, però, a veure, és un punt de vista que crec que hauríem de tenir en compte, com a mínim. I és que, a veure, anys enrere, al Barça, a vegades, dèiem allò de... hem jugat com mai i hem perdut com sempre, no? Sí. Estaven farts de dominar els partits, el tempo, per suposat, la possessió de la pilota, ocasions de gol, les que vulguis, i et feien dues jugades i havies perdut el partit. És a dir, el comú era que un partit com el de l'altre dia, el Barça, el palmava sent ell el que jugava millor i fent-te l'altre, qui fos en aquest cas del Madrid, podria ser perfectament, i anar a casa amb el 2 a 1 i estar tu a 4 punts. Llavors, quina seria la per bona? Que això també et demostra que quan no jugues bé o almenys no domines una part del partit, Tot i així, pots guanyar. És una notícia per mi positiva. La negativa, sens dubte, que no dominem els partits, que no és la primera vegada que ens passa que, punyeta, que a l'altre equip hi ha vegades no tan potent, per noms i per plantilla i per trastacions com el Real Madrid, ens puja les barbes. i podem palmar perfectament. Podem guanyar tothom i podem palmar gairebé amb qualsevol. I per mi l'altra negativa també és que foten 45 ocasions de gol i en foten un. Aquest és l'altre. Que últimament hem perdut un tant de punteria. Tenim la millor de l'ànteca del món, 3 tios que foten gols per un tubo. Una de les millors en tot cas. Segurament la millor. Ho dic amb to irònic això de la millor. No, la mida sobre el paper sí que estaríem d'acord, pràcticament. Però, tira-li un moment, un la fot els nus, l'altre no arriba, l'altre no sé què. Home, jo crec que la quota, la quota que es perd últimament és la del Neymar, que l'altre dia va tornar a fallar, si sumem les ocasions dintre de la mateixa setmana que va fallar el dimecres, enfront del Manchester City, i les que va fallar contra el Madrid el diumenge, hòstia, jo diria que estem vora de les deu ocasions fallades, eh. Sí, sí. així com la van xufar en Suárez com calia, no? I en mitja ocasió va fer el segon gol del Barça, perquè allò no era ni una ocasió de gol, se la va fabricar ell mateix, bé, que la passada del Dani Alves era una passada decent, diguem-ne, que ja és molt dir, si la fa l'Alves, però que baixar aquella pilota tal com venia, en carrera, deixar-la llesta per xutar-la i... posar-li el porter al lloc que diuen que es va llançar més aviat i tal, però clar... Rematar allò tal com ho va rematar... allò és molt difícil. No, no, allò jo tinc el ple convenciment que està... aquella fer aquella jugada, culminar aquella jugada, fer el segon gol està a la base de poquíssims jugadors, jo diria. Ja que vam estar parlant l'altra setmana d'Alexis Sánchez, de jugar a Durazo, això no fa ni de conya. Home, hòstia, vaja, jo crec que tampoc, eh. Oi que no? I Pedro... El Pedro de la bona època sí. Però, vaja, que és una jugada a la base de poquíssima gent, eh. Jo també he anat a dir de l'Alexis que no sé si va ser la temporada passada o l'anterior, que li va fotre una vaselina en el... Brutal. No va ser l'últim partit contra el Madrid, no va ser un golas, o no? Allò també era molt complicat perquè hi ha hagut dos quiebros abans. La següent és l'extraordinari, el que va marcar contra l'Atlètic de Madrid l'últim partit de Lliga. Són aquests partits que et deien que el Barça domina, que té la pilota, et fan dos cundres i que te crec cap a casa i has perdut la Lliga, has perdut l'eliminatòria o el que sigui. que aquesta és una per bona, segur, que no es dominen els partits. Segueixo pensant que això és greu i que no ha sortit Xavi fins que faltava 10 minuts, un quart d'hora, quan era... Jo crec que era evident que el centre d'alcaldes no existia i els van passar per damunt i van fer només una cosa, que era afegir un pallu, que és en Bale, que no és ni centrecampista, però ells no jugaven. O sigui, sobre el paper jugaven igual que el Barça un 4-3-3, però tècnicament ells van baixar entre que apoyava, diguem, en Bale, ajudava més en defensa i a la creació des del centre del camp. I pujava Marcelo, perquè Messi va passar d'estar per la dreta i va anar pel centre, va fer una mica com fa sempre, que el cali rota. Llavors jugaven a vegades amb 4 i amb 5 centracampistes. I clar, això és el que li feia abans el Barça al Madrid, jugar amb un centracampista més i amb això ja dominaven el Madrid. Que es va anar de poc, sí. Que es va guanyar, sí. Que estem a 4, també. S'ha guanyat la Lliga, ja? S'ha guanyat la Lliga? No, n'hi ha de conya. Què va, què va. I segurament. Això pot donar moltes voltes. Tots dos perdran algun partit o algun punt segur. Algun empat hi haurà o alguna... I a veure, el Barça, hem de tenir en compte el mes d'abril que l'hi espera. I tant. El turmalet del Barça, bé, aquí és més pròxim. És que amb el Paris, Sant Germà i una altra vegada, tio. Exacte, amb el Paris i entre mitja amb el Sevilla i València. És a dir que aquest mes s'ho juguen tot. Menys la final de la Copa del Rey, no? Ja que ho has tirat de la copa del rei, vaja conya. Vaja conya de país que patètic i quina manera de fotre el ridícul. És que és espantós. Com pot ser que en una competició arribi el dia a jugar a la final i no sé on juguem, a casa teva, a casa d'aquell o al teu cosí, que tot deixi el camp? Però què cony és això? Mira si és fàcil cair Fins i tot la tenia clara en Ramos, que no té una ment prodigiosa. Però li vam preguntar el respecte, no es va voler mullar, però després va respondre, diu, home, segurament això s'arreglaria si a l'inici de temporada se sabés a quin camp s'ha de jugar. Mira que és fàcil el tema. I pots pactar, inclús, que si és un dels dos finalistes, és el camp que està designat, doncs es designa un segon i fins i tot un tercer. I ja no s'ha de parlar més. Jo crec que ho fan expressament, perquè no és possible que si no ho fas d'una forma expressa ho facis tan malament. És que és increïble, de veritat. I calen els diaris que hi hagi polèmica, que li demanin anar al Florentino, que ell digui que n'hagi de plàstic, que estem fent els banyos, o aquesta última, que és perquè com va anar a Silvàrem ni en Campo no, això no s'ho creu ningú. Ja, ja, ja. Però bé, al final, mira, s'ajugarà aquí al Camp Nou i vés, mira. Sí, però això és una putada. Però durant trenta dies, tres o quatre setmanes, hem estat donant-li voltes amb una pel·lícula que no tenia més recorregut. Per això és una putada pels colers, que juguin al camp. Sí, no. Sí, no, perquè l'opció sembla que passava. O per jugar al Villamarín, que és on volien jugar a Sevilla, al Camp del Betis, a l'Atlètic preferien aquesta opció, abans que a València. A València no sé per què no la volien, i sembla ser que es van reunir Votaven ells al Villamarín i semblava que si... Jo vaig sentir que si votaven tots alhora entre l'un i l'altre, la cosa no pintava bé, acabaríem al Villamarín, i el Barça no volia per comunicacions, que estan més lluny, etcètera, etcètera, i es veu que al final es va decidir optar per una de les, diguem-ne, com a camp de la final, el camp d'un dels dos. Clar, els del Bilbao volien el seu camp, i al final la votació va acabar guanyant l'opció del Barça dintre del dolent no és el pitjor de jugar al Camp Nou. Jo de tota manera dic que no vam estar bé pels col·lers perquè només tindran accés a les entrades al 40%. Sí, sí, no, s'haurà de fer un sorteig. Clar. Com una final falsa vol. Però has passat el mateix si has anat a un altre camp, no? No, però és diferent, perquè si tu vas a un altre camp no hi ha la possibilitat que hi vagin 150.000 socis. No, però el que hi ha una petita diferència és que aquí quebrant em sembla que les aficions es repartiran 40.000 cadascuna d'elles. I clar, quan vas al camp del València, si et toquen 17 o 18... Clar, sí, però la gent que està disposada a anar-hi no és la mateixa que la que estaria disposada a anar a Camp Barça. Saps què? Això és el que vull dir. Home, jo no tinc dubte que per una final, a més, els socis no crec que vagin per aquesta història, per tant... Bueno, ja ho veurem. Jo dic que dintre del pitjor no és la pitjor de les opcions, perquè jo he vingut al Madrid, està clar. Aquesta hauria sigut ideal. Però ja sabem com està la cosa i com aquí no hi ha previsió o en tot cas brilla per la seva absència, doncs està bé. Diguem que la millor de les pitjors solucions. Això hauria de ser com a Itàlia o Anglaterra. Les finales juguen a Wembley. Punto. La final de la Copa... Aquí potser si totes es juguessin sempre al Bernabeu, llavors nosaltres ja ens coneixem també. Diríem que... No, però és que és com hauria de ser. Sí? Segur? Jo crec que sí. Tu estaries d'acord? Sí i tant. Un Estadi Nacional, com tenen a França, com tenen a... Sí, jo sí, i saps que a la final sempre et toca allà. Puntes, no hi ha més problemes. Home, seria una manera de solucionar tot el merder que hi ha hagut ara, no? Si no, llavors cada any a veure amb quin Estadi decidim. No home, això potser ho faran quan, bueno, si algun dia acaben anant... L'Atlètic de Madrid em sembla que aquesta era la idea si va a aquell camp que li diuen la peineta, no sé com li diuen. És una capsa de mistos, eh? I el de les entrades, tio. Però no és més petit que altres camps que s'hi han anat. El Villamarín no sé quin aforament té, però tampoc no crec que sigui majestugós aquell estadi que creuen entrar. 30, 40.000, 50.000, com a molt. No en tinc ni idea, però és molt petit, la peineta. La peineta, jo penso que no arriba ni als 30.000, però, bueno, me'n falta. És més petit que el Manzanares? Sí, i tant. I tant? Sí, home, sí. No ho sé, ara potser em fico amb un jeruï, perquè t'hauria de canviar-te... No, no, que és més petit que el Calderón, vols dir? El Calderón, exacte. Sí, i tant, sí, és més petit que el Calderón. No pot tenir menys aforament, no ho sé. Sí, sí, en té menys, home. Jo diria que sí. En tot cas, parlem de futbol que és el que interessa. A tu com et va quedar el cos? D'aquella manera em va quedar. A la primera part li hauria fotut una petada al cap d'algú perquè veies que allò no anava ni amb rodes i penses que hi ha dues possibilitats o a la segona surten a pertot com altres vegades han fet ja. i li dóna la volta a la història o aquests tios se'ns menjaran i ens en fotran cinc ells. No nosaltres no, ells ens en fotran cinc. Perdona que et talli, germà, segons la Viquipèdia, Tot lo bo que pugui ser la Viquipèdia diu que hi caben entre 68.000 i 72.000 espectadors. Què dius? Sí, sí. A la feineta? Sí, sí. Hòstia. Això ja ho podem aclarir. Bueno, o estan fent una ampliació. Ah, exacte. Doncs vale, vale. Home, no tenia sentit que l'elè tica es canviés per un camp més petit que el que té ara. Ja, ja. És el que buscarien ara, que diguem, a Centrellet. és tenir més socis. Però el que jo pensava és que l'Helètic, si es quedava aquest camp, llavors l'ampliava. Això és el que jo pensava. Perquè la peineta d'origen... Passando de una foro de 20.000 a 70.000. Ara sí. Per això et deia que no arriba a 30.000. Jo el que pensava és que si l'Elèctric de Madrid anava allà, allavòres feia l'ampliació. No sabia que s'estava fent l'ampliació. Alguna cosa havia sentit que el volien destinar per fer això de les finals i tal al cam aquest. Doncs que ho facin. ja seria un aforament raonable. És dir, doncs que fotin això, però fixa ja, no cal cada any estar a veure si m'hi toca a mi, si m'hi toca a qui, no, tio, no. Jo et dic jo que aquí el més fàcil és que la gent, els clubs no hi estiguin d'acord, perquè de tant en tant li cau a València i treuen uns diners amb aquesta història. La ciutat li interessa i també li interessa el club perquè treu uns diners El lloguer, per dir-ho d'alguna manera. Efectivament. No és igual, tornem al futbol. La segona part, vam tenir la sort que s'ho van plantejar diferent. La truita va donar la volta i el que va fer el recital va ser el Barça. Recital entre cometes. Estem d'acord que en altres condicions, Diguem que no ha jugat o pràcticament no existia el Barça durant mitja hora. Lo més fàcil, i el que ens ha passat milions de vegades, milers de vegades, és que hem palmat. Sí, és el que et dic, que jo... I fins i tot jugant bé, que això sí que era greu, que jugaves de fàbula, tenies ocasions, no les ficaves i els altres, pam-pam, i et passaven la mà per la cara. Això és el que et deia, que el cuerpo se me quedó així, que com que això segueix així, que és el que ha passat moltes vegades, ens en fotran cinc, perquè és que va passar per sobre. Però també té una lectura positiva. Ells, tant de cara que el Madrid ho ha volgut vendre com una millora substancial en la seva forma de jugar, perquè s'ha de reconèixer que van jugar, i van jugar a futbol, eh? Sí, sí, van jugar molt bé. Van estar jugant bé a futbol. El Madrid xapó per la primera part que va fer. Sí, sí, però escolta'm, però no van ficar més que un gol, eh? No, no, no, clar. Recordem-ho. Van ficar un gol i van acabar palmant. Sí, sí, va venir un pal... És una dolce derrota, no? Però jo no li veig la gràcia, perquè la qüestió és que pel matí estàs a 4. Al moment es queda el Golaveraix, que per llàstima, per molt poc, no es va poder, com a mínim, empatar. Només que quedem un punt per sobre, el Golaveraix no serveix de res, no té cap oportunitat. Home, tenim el Matalàs de dos empats o una derrota i un empat. Vull dir que no és poca cosa. El que passa és que aquí ve lliga i això pot donar... Però aquí hi ha eliminatòries pel mig. El Barça s'ha d'enfrontar al PSG, però és que al Madrid, recordem-ho, que s'ha d'enfrontar a la seva bèstia a part de qui és l'Atlètic i, atenció, l'Atlètic és a doble partit. Són empats exigent. El que passa és que l'Atlètic... Aquest any no està... No està, però el Madrid el motiva especialment. Aquests partits no tenen un pronòstic fàcil. Amb eliminatòries de Champions. Seria agosarat dir que un té avantatge a l'altre. El que passa fins ara no compta. i tant un cop l'altre tenen, jo diria que els 50% de possibilitats de passar. Però vaja, que els hi tenen menjada una mica la moral. Sí, sí, home, els sis últims partits... Els sis últims partits guanyen l'Atleti. Home, home... Quatre han aguallat l'Atleti de Madrid i dos empats. Segurament era el pitjor encreuament que els hi podia tocar. I gràcies no els hi deu haver fet cap ni una, perquè amb un equip que ha espalmat els últims cinc, tu podràs dir, no, és que ara... Vull jugar amb ells per definitivament guanyar-los. Sí, sí, molt bé, però de moment t'han espalmat 5 vegades seguides. 5 partits seguits. Atenció, que també ho portes al cap, quan t'enfrontes a ells. Si ho comparem amb el partit del Barça-Madrid, sí, sí, heu perdut molt bé, però anem a 4 punts. La mateixa història, no? Que sí, sí, que ens podeu guanyar, sí, però de moment, els últims 5 partits els hem guanyat nosaltres. I la tornada és al Bernabéu o al Calderón? La tornada, doncs ara crec que la tornada és al Bernabéu, si no recordo el Bernabéu. Espera, si vols tu dir, a veure si puc... És que ara dubto, si no juguen primer al Bernabéu, crec que... Ara t'ho dic. Nosaltres sí que tenim la tornada aquí. No, mira, perdona, juguen primer al Camp de l'Atlético i la tornada al Bernabéu. Mal rellotge. Bueno, mal rotllo, no? Segons qui et diu que és millor el contrari. Sí, home, jo em penso que és millor que juguin el primer al Bernabéu. D'entrada potser sí, però clar... De fet és igual. I has d'anar igualment. Exacte. Per a vosaltres sí que és millor primer anar a París i després que vinguin ells aquí. I estem parlant d'aquí quatre dies, el 14 d'abril. Sí, i estem parlant que no juga a Libre. Passa la setmana santa i patapam. No juga a Libre i l'altre... El Berratti, no? Sí, el Berratti tampoc juga. Important, eh? A mi m'agrada més la baixa del Berratti que la del Libre. I no juga, tampoc per part del Barça, crec que no juga el... el... l'Albés, em sembla. Albés, bueno, aquest no em preocupa tant. Bueno, ja ens hem acostumat a que potser marxi aquest estiu i així... No, no, potser no, segur. Potser no, segur. És possible, ara estaven dient que no, eh, que segurament... hauran de fer marxar enrere si definitivament no poden fitxar, i potser pensar en fer-li una oferta, però segurament les postures estan molt intenses en quantitat de temps, i potser no tant en la quantitat que li han de pagar, però sí, potser perquè ell voldrà 3 anys segurament, i el Barça dubto que li ofereixi 3 anys. A més a més, la xifra que demanarà que li doni el Paris Saint Germain, segur que el Barcelona ja arribarà, ni de conya. I la aturada de Lliga, donat que ara estan jugant Espanya-Ucrània, si no ho recordo malament, crec que... La cosa s'allarga fins al dissabte, no aquest pròxim, sinó el següent. Sí. El 11 d'abril, és a dir, que hi ha una aturada important. Això és una altra història que de veritat que és increïble. Que trenca absolutament el ritme. I és brutal. I s'ha de tenir en compte que el Barça portava una bona ratxa, i en canvi, doncs mira... I després ve el virus... Ja veurem com tornem i, clar... El virus s'hi fa, ara. Deu no vulgui. Vull dir que... Bueno, lesions, no, ens va fotre el sostre al Messi. La pròxima jornada és quan ens hem d'anar al camp del Celta. Sí. I atenció, que al Madrid li toca el Granada amb el seu cap, amb el qual pots comptar que els punts ja es tenen al serrò. Sí, home. Va, el cap del Granada, va. El cap del Granada, no, no, no, no, juguen al cap del Madrid, al Granada, al cap del Madrid, al Bernabéu. Li fotran en un carro. Segurament. Segurament. És fàcil, això. Segurament. És fàcil de veure. No diem res de tot el ronronc en fer les declaracions al jutjat del Bartomeu. Jo no vull. Jo no vull. No estic saturat i estic fart d'aquesta pandilla de brètols i aquests gànsters. Qui són els brètols? Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. Tots. L'altre dia escoltava el Freixa que també deven idòtica. Sembla que la seva germana va participar amb el paio aquell que li va posar la demanda. És un desastre. És un record espectacular, el que passa a Can Barça en els interiors de Can Barça. Lo fotut és que tant de rum rum pel fitxatge d'aquest noi, del Neymar, i últimament gairebé valdria la pena que es posés les piles. La cosa barratxa. Ja ho veig. A veure, està jugant, diguem que relativament bé, però el que li està faltant és culminar. Ha fallat molts gols, això és veritat, els últims partits va ser anar... Vaig veure el gol que va fotre ahir en Brasil? No, no el vaig veure. Doncs mira-te'l. Va ser congolat o què? Hòstia, però espectacular. Bueno, bé, millor. Espectacular, per tota l'escaire, però quasi tocant el pal, saps? Allò de totalment, quasi la línia... Aquesta fora de l'àrea, que és el Marcà. No, no, no, no. Quasi tocant la línia de fondo. Ah, ah, ah. I allò tirat així amunt cap a l'escaire, allò que és, bueno... Hòstia, no es pot fer això. Si us interessa, va guanyant Espanya. Ah, sí? No, tant me fot. Doncs aquesta nit soparé. Tot de morata. Si guanya Espanya, soparé. I si no, també. I si no, també. Home, no m'heu deixat acabar, eh, vull dir que... Nosaltres quan tornem? Nosaltres d'aquí 15 dies, divendres que ve, divendres sants. I fem jornada de reflexió, de recolliment, d'exercicis espirituals. Jo heig d'agafar la mona. De penitencia. De penitencia, flagelació i totes aquestes coses. Bé, i ho deixem i fins d'aquí 15 dies. Moltes gràcies a tots per haver estat a l'altra banda. de les Zones i salutacions de tot l'equip. Doncs Santiago Barambio, Armand García, Mariano González, Isidre Anglès, Núria García, Óscar Ramos, i París, Isabel Almató, el Carles Hernández, que ha sigut l'home del temps substitut, en Jordi Domènech, que està saludant a no sé qui, i moltes gràcies i bona setmana santa a tu també, Emilio Escazokyo. Adéu-siau. Adéu-siau. Bona Pasqua a tothom. Bona Pasqua! Ara escoltes ràdio d'Esper. Sintonitzes ràdio d'Esper. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'Esper. 48.1. Ràdio d'Esper.