Judici del 9N, WhatsApp en dos passos, efemèrides (Escòcia, Ramon Franco i Lituània), agenda d’Esplugues i gran bloc d’esports (Barça-PSG)

Top 30 èxits Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Què? Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. No, sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. Molt bona nit, són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant ràdio a l'emissora municipal de Sant Jus i aquest programa és... La desbarnada. La desbarnada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a la dreta. Senyor Simón, bona tarda, bona nit, ben trobat, benvingut, tot el que vulguis. Sí. Bé? Sí, és divendres. Els divendres sempre són bons. Els divendres són bons. Sobretot a aquesta hora. Des de les dues del migdia són ideals. Ah, des de les dues del migdia. Molt bé, perfecte. El senyor Miquel Simón, com ja sabeu, no ho ve. Va venir la setmana passada perquè es va equivocar. Sí. Es va caure del cotxe. Es va caure del cotxe, va dir, bueno, ja que sóc aquí, tal, sí. Però avui no vindrà. El doctor Baràmbio va venir, no crec que vingui, però sí, espero tenir-lo perquè ens expliqui alguna cosa de les que normalment explica ell. L'ermà García l'estem esperant amb els braços oberts, que és una bona manera d'esperar la gent. Sí, però jo els tancaré una miqueta. Tens fred? Tinc una mica de fred. Molt bé. Aquí a l'estudi avui fa un palet de... Vols que posi... No, no, no. Vale. A Josep Maria Montes, que ens farà la predicció del temps del Mariano González, des de Madrid, que Madrid fa més fred que aquí, eh? Vols dir? Sí. Sí? Sí, sí. L'Isidre Inglés prepara'ns amb la bufanda i la samarreta del Barça i deixar per veure el partit de demà a un quart de cinc. La Núria García no ve. No ve. No. Està entrevistant a l'Angela Merkel, a Berlín. Hem enviat de corresponsal. Ja. Jo. Ens ha dit, Déu, si voleu, et truqueu, que jo faré la d'allò. Qui paga el Román? Tu realment només pagues fins a la frontera. La resta la paga ella. Paga ella. Em sap greu, pobreta. Més que res, això. Òscar Ramos i París. Estàvem esperant-lo. Desitjaven que vingués, però de moment no ha aparegut aquí al docutori. Per tant, molt em temo que no vindrà. L'Isabel Almatoipí està fent-se un tractament de no sé què. No ho sé. Diu. Bé, és igual ja ens ho explicarà quan vingui. Ja ens ho explicarà, sí. I ja està, ja estan tots. Estan tots, menys el senyor que té les mans sobre la taula de mescles, i que és l'Àlex Ruiz. Bé, en tinc l'Àlex. Benvingut. I quan vulguis començant. Avui és dia 10. 10 de febrer de l'any 2017. Han transcorregut 41 dies del 2017, i per tant falten 324 per arribar al 2018, 31 de desembre, que és el famós dia aquell de... Feliç Ano Nuevo. Feliç Ano Nuevo. Exactament. Molt bé. Maco el 2018. M'agrada aquest nom. Home, és de traspàs, no? Això no ho sé. M'agrada. El 2018. No. 4x4, 16, no és de traspàs. Que multiplicaves? Sí. Són de traspàs els anys que el número és divisible per 4. Ah. Bé, ho pots dividir per 4, eh? No, no, no d'on exacte. Ah, bé, ja som... Però és que no ho has dit cada 5 anys que dic que ho pots dividir per 4. Home, clar, tot número és divisible per 4. però no és exacte. Ah, bueno, però... A veure, bueno, les classes de materiàtica les deixem per una altra hora, d'acord? Per després, per sopar. D'acord. Setmana sisena de l'any. Aquesta setmana ens ha portat, entre altres coses, l'inici i el final del judici a Artur Mas, Joan Ortega i Irene Rigao per la 9N. El van començar l'illuns o l'han acabat avui? Bé. Bé, no? Així no gasten més calés. La conversa telefònica entre el senyor Trump i el senyor Rajoy. No sé de què van parlar, però no es van posar d'acord. El senyor Trump diu que li va dir que havia de pagar més per la OTAN. I el senyor Rajoy diu que se li va oferir com a interlocutor per a Europa i Sudamèrica. Vés a saber. A París hi ha hagut una manifestació per l'agressió per part de la policia a un jove negre i tenen por que es puguin repetir els fets que van succeir, no sé si va ser fa un parell d'anys, a les Rodalies de París, que va ser una manifestació de nasos. i justament avui s'ha sabut que la policia ha entregat al jutge un pendrive, és a dir, un USB, és a dir, un xisme d'aquells que es ponen a l'ordenador. Una memòria extraïble. Exacte. Que diu que se'l van trobar dintre d'un calaix i no se'n recordaven qui li havien agafat. Bé. O sigui, jo havia entès que es va caure d'un calaix quan estaven fent un altre escurcolls. No, no, no, no, no. No, sembla ser que aquest pendrive estava a la comissaria de policia. I diu, això què és? Diu, deixa'l el posol i què fa aquí? No ho sé. Diu, porta-li al jutge. Bueno, en quatre dies, ja veuràs com al final tanta cosa rara faran que no li anar el judici per... En fi, és igual, deixem-ho córrer. Anem pel sol i la lliure, que és el que realment ens interessa a nosaltres. Vinga, sol. Doncs, sol, el sol t'ha sortit quan faltaven vuit minuts per les vuit del... ai, set minuts per les vuit del matí. Sí. Quan eren les set i cinquanta tres, per ser exactes. Sí. I s'ha posat fa uns minutets ja, fa un parell duretes, a les sis i dinou minuts de la tarda. Correcte. Demà, demà el sol sortirà ben d'hora, ben d'hora, dos minutets abans. Sí, senyor. A les set i cinquanta un minuts, quan faltin nou minuts per les vuit del matí. Ara, la Mònica Terribas surt abans, eh? Surt abans. Sí, crec que a les sis. No sé, ara no ho he entès. És aquella que diu, bon dia, Catalunya, són les sis. Sí, vale, sí, vale, ara sí, ara t'entén. Sí, correcte. I, mira, i s'ha posat, i es pondrà, perdoneu, quan siguin les divuit hores i vint minuts. I vint minuts. Ja veiem que segueix allargant el dia. Sí, sí, segueix allargant el dia, i arribarà un moment que sortirà a les set i es pondrà a les set, o sortirà a les vuit i es pondrà a les vuit. Tot s'allarga. Tot s'allarga, senyor Ramos. Mentira, tot s'allarga, no. Senyor Ramos, hi ha coses que se'n congeixen. Sí, bones tardes. Bones tardes, què tal? Troba vostè bé? Sí. Ah, perfecte. Sí. Doncs, la lluna, la lluna... La pruna vestida de... Mira que és tonta la lluna. És maca, amb il·lusió, home, sí. Sí, però mira, la lluna... Vestida de dol. Que té a veure, la pruna amb la lluna. No ho sé. I vestida de dol, som part de què sa mare no vol. Això ha de tenir alguna lectura filosòfica que se'ns escapa. Sí, segurament, segurament. Ho hem d'agafar alguna persona que sàpiga de tradicions i... I explicar-nos a veure per què la mare no vol. Centra dades! Ja tens hores per la setmana que ve. Bé, doncs la lluna ha sortit quan eren les 17.58, és a dir, poc abans que marxés el sol, i es pondrà aquesta matinada, de matí, demà al matí, a les 7.20, que és a dir, poc abans que surti el sol. Per cert, que hi ha un pedazo de lluna ara mateix. Sí, senyor. Però, guà, guà! I demà sortirà la lluna a les 7 i 4 minuts, és a dir, també després, ja després que el sol marxi... A la tarda, a la tarda, sí. Sí, a les 7 i 4 minuts de la tarda, ja es pondrà a les 8 i un minut, és a dir, 10 minuts després que surti el sol. Merder, un merder. Lío, vaya. Això, tot això que vol dir? Que la lluna està plena. Però plena, plena, plena. No sabem de què està plena, però està plena. Plena! Plena, plena, plena. Bé, fins aquí la història del sol, la lluna, i tal, continuem. Ens anem a les efemèrides. Comencem per una efemèride de l'any 1306. Això els anglesos ho tenien molt per costum. Davant de l'altar, del gran altar de l'església de Greyfrees, a Downfree, no sé si es diu així, però queda maco. Vale. Queda maco. Doncs el senyor Robert de Bruce assassina a John Comyn i comença així les guerres de la independència d'Escòcia. No, la manera més tonta. Això és com comencen totes les coses avui en dia. I te mato. Tu has vist la pel·lícula Beckett? Beckett, sí. Amb Santa Tomàs Beckett, no? Sí. Que el rei Enric II d'Anglaterra, on el mata? Davant de l'altar. No? Era la demanda d'allà. Doncs aquests tenien costum de matar el... Bueno, mira, està bé, està bé. Bé, hem de dir que Robert I d'Escòcia era un noble escocès, fill de Robert... Robert I era fill de Robert VII. Però això és per l'acompanyament del nom. Perquè un era Robert I d'Escòcia i, en canvi, Robert VII Bruce, que era rebesnet del rei David I. No sabem si el rei David de... No ho creu. No, oi? Un altre David. No ho creu. I de Majorí, condessa de Carrick, filla de Neill. Va quedar per ubicar-nos de qui era aquest Robert brusque, Robert d'Escòcia. Sembles del senyor de los anillos. Oi que sí? Hijo de, amigo de, primo de... Exacte. Llavors tots aquells noms impronunciables, no? Aquest senyor havia nascut el 12 d'octubre de l'any 1286, era com de de Carrick, i va heredar de la seva mare el comdat de Carrick i del seu pare el llinatge real que li donaria dret al troc d'Escòcia. L'altre senyor que estava en el tema de l'altar davant de l'església era John Coming. Els Comings eren una de les principals famílies escoceses, amb extensos territoris al llarg del país i un gran pes polític, i amb llaços familiars amb la família reial anglesa. John Coming, segon, havia format part del grup de nobles que haurien de donar la benvinguda Margarida, la neta del rei i futura Ereba. Però la prematura mort de la nena va assumir a Escòcia en el caos. Jo no sabíem qui era la reina. I es va resoldre l'any 1292 amb la coronació, amb el suport dels Comings, de Joan Balliol, que va prenen el nom de Joan I d'Escòcia. Aquesta decisió, però, mai va ser acceptada per Robert Bruce, cinquè, avi del futur rei, el que portaria un enfrontament entre les dues famílies al llarg dels anys. Guerres d'independència d'Escòcia en conjunt de diverses campanyes militars que van enfrontar Escòcia amb Anglaterra entre finals del segle XIII i ja avançada la segona meitat del segle XIV. A llarg d'aquest període, les campanyes i batalles subsegüents, l'objectiu d'Anglaterra era l'ocupació i anexió del territori escocès, mentre que Escòcia pretenia mantenir la seva pròpia intendència enfront dels anglesos. La primera guerra de l'independència, que va durar des de l'any 1295 fins al 1328, es va iniciar amb la invasió anglesa d'Escòcia i finalitzant mitjançant l'assignatura del tractat d'Edinburgh-Northabton l'any 1328. En ell es reconeixia de facto la independència d'Escòcia, s'enmetia com el seu rei llegit a Robert Bruce, Robert I d'Escòcia. Les condicions estipulades pel tractat van dir que mitjançant el pagament de 100 lliures, la corona anglesa reconeix el rei d'Escòcia i reconeix que és un estat completament independent. Robert I i els seus successors són els governants llesítims d'Escòcia. La frontera entre Escòcia i Anglaterra són les que estaven en peu al reinat d'Alexandre III l'any 1248, no 49, 49. O sigui, que 100 lliures. Vaya tratado de la història escocesa. T'has quedat a gust, eh, Emilio? Sí, sí, sí. Madre mía, amb la tonteria... No, és que a mi, els escocesos, des que no ets veu allò de Braveheart, Yes, yes. surt el Bruce aquest, surt en Braveheart. Bueno, és soral d'això, el... El pare, que és el que té la cara... Sí, està fotut. Està fotudet, fotudet, i el fill... Bueno, en fet, era el Mel Gibson, no? Ah, no, no, el Mel Gibson també estava fotudet, sí. La pel·lícula és el... Sí, sí, sí, sí. Bé, et deixo a l'efemèrie del 26, mira. Ja, vale. Tal dia com avui, un 10 de febrer de l'any 1926, Ramon Franco, els comentaments de l'avió Plus Ultra, creua per primera vegada l'Atlàntic Sud. Sud. Cuidadito. Era el més jove dels germans Franco. Va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 1911 i, deu anys més tard, va ser destinat a l'aeronàutica militar com alumne de l'escola de pilots, obtenint el títol d'aviador i sent destinat a la base d'hidroavions d'Atalayon, a Malilla. Els seus èxits en l'aviació van animar a organitzar un raid aèric cap a Sud-amèrica, el després conegut com a vol del Plus Ultra. Es va organitzar una travessia que hauria d'arribar fins a Buenos Aires, capital de l'Argentina. A més de Ramon Franco, van participar amb ell el capità Julio Ruiz de Alda, el tinent de Navili, Juan Manuel Durán i el mecànic Pablo Rada. El mecànic era important, no?, perquè... Hombre, tu veuràs allà, el tio sortia... Algum ruïdor estranyo. El tio sortia fora. Hi ha un tornillo que tratequia. Exacte. El 22 de gener de 1926, l'hidroavió Dornia-Bual Plus Ultra va partir des de la localitat de Huelva, de Pals de la Frontera, començant una travessia que hauria de durar en total 59 hores i 39 minuts. A i es na. A i es na. El 10 de febrer van arribar a Buenos Aires després d'haver recorregut 10.270 quilòmetres i haver parat a les Palmes de Gran Canària, a Rio de Janeiro, a Recife i a Montevideo. Després de sol·licitar voluntàriament la seva baixa a l'exèrcit, Ramon Franco es va dedicar a la política. A les eleccions del 28 de juny de 1931 va sortir elegit diputat per la circunscripció de Barcelona, a alerta, integrant-se al grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya. En un míting durant la campanya electoral a Barcelona s'havia arribat a declarar partidari d'una federació de repúbliques ibèriques. El juliol del 36, en produir-se la revolta militar contra la república, ocupava un lloc a l'ambaixada de Washington. Es va posar en contacte amb un amic seu, amb un antic amic seu, preguntant-li sobre un hipotètic retorn a la zona republicana i posar-se a les ordres del govern legítim. El president Azanya va comentar que no vingui, que no vingui o ho passarà molt malament. Després d'alguns dubtes, el mes d'octubre Ramon Franco es va traslladar a Portugal i va passar a la zona denominada pels revoltats, unins a ells. Ramon Franco va morir a l'octubre del 1938 durant un vol que duia a terme des de la base de Puyensa a l'estavellar-se l'hidrobió que pilotava. Va partir de la base amb molt males condicions atmosfèriques i amb un avió carregat amb prop de 1.000 quilos de bombes i endinsant-se en una tempesta i no ser capaç de dominar l'aparell, sembla ser, va caure amb barrina sobre el mar. La seva mort va provocar rumors que hagués pogut estar víctima d'un sabotatge i alerta, bé procedent de quinta columnistes republicans o d'elements pròxims al bàndol revoltat de Franco, de son germà, que veurien en ell un personatge molest a causa del seu passat, el seu prestigi en l'aviació i el seu operantiu amb els líders dels sublevats. Bé, és el que hi ha. És el que hi ha. És el que hi ha. És el que hi ha. I també veia panegíric del personatge. Doncs espera't que ara parlem de Lituània. No puc-ho més, no puc-ho més. Ens explica lo de Lituània aquí l'amic Màximo. No. Doncs, el tal dia com avui, 10 de febrer de 1991, Lituània celebra un referèndum popular que el president de Rússia, Mikael Gorgratxov, va declarar il·legal, en el que el 90,47% de la població va votar a favor d'independitzar-se de Rússia. No sé què més suena això. No sé què més suena això. Doncs, en accionar la Polònia formant la república de dues nacions o mancomunitat de Polònia a Lituània, amb virtut de la unió dinàstica de dos estats del 1569. Toma, ja des del 1569, o sigui... No, no, espera, espera, espera, perquè això... Sí. Segons el sistema d'unió dels dos països, Lituània va poder conservar autogovern. Autonòmic. Autonòmic. Autonomia. Posteriorment, va ser incorporada a Rússia el 1795 sota el regnat de Caterina II de Rússia, després d'un procés que va durar tot el segle XVIII. Durant la Primera Guerra Mundial, entre el 1914 i el 1918, Lituània va ser ocupada per Alemanya, ja estamos, declarant alta vegada la seva independència el 16 de febrer de 1918. Entre el 1918 i el 1921 es va lliurar d'una guerra contra la recent proclama República de Polònia, que havia intentat enaccionar l'estat Lituà. La guerra es va saldar amb la pèrdua del 20% del territori Lituà amb la capital Vilna inclosa, de manera que la capital es va traslladar provisionalment a Caunes, justificant-se en els pactes germanos-soviètics, toma allà el palabra, i després d'un referèndum l'any 1940, les tropes de la Unió de la República Socialista Soviètica URSS, o URSS, per això ho he fet, per això ho he fet, van ocupar el país i a l'agost d'aquest any, o sigui, del 1940, Lituània va ser anaccionada convertir-se en la República Socialista Soviètica de Lituània. El 1941 i fins al 1944 que l'alemanena se va expulsar l'exèrcit Roig, de manera que una part de la societat Lituània va rebre els alemanys com els seus alliberadors davant de l'imperialisme bolxèvic. Això em sona de la setmana passada, pot ser que la setmana passada també comentéssim alguna cosa? De Lituània? Sí. Bueno, sí, la setmana passada, si no m'equivoco, era... O de la... Soviètica... L'Ira Grande de la salsitxa lituana, o alguna cosa. No, era la... No sé si la setmana passada o fa dues setmanes, era precisament l'aniversari de la creació de la República de les dues nacions. Ah, val, per això em sonava. Perdoneu, eh, el petit lapsus. No obstant, això no els va durar molt, perquè amb la victòria militar de les tropes aliades sobre l'exèrcit nazi, Lituània va passar a formar part de la URSS. Pobre gent, no paraven... Ara entres, ara s'al·la, ara sí, ara... Pel tractat de... Sol la punta, vinga. Posdam del 1945. El 1988 es va formar el moviment litua, que va triomfar a les eleccions de l'any següent, del 89, al Congrés dels Diputats de la URSS. El 1990, Vitautas Lansbergis va ser triat president, proclamant la independència de Lituània el 11 de març de 1990. Hi va haver una dura rèplica soviètica amb l'ocupació militar de Vilna, que va forçar la suspensió de la mesura del maig de 1990. Després del fallit cop d'estat de l'agost de 1991, a Moscou, la independència del país va ser reconeguda internacionalment. Ja està, fem el mateix, pim-pam-pum. Pim-pam-pum. Què hem de fer? Bé, el que hauríeu de fer és pertanyer a un bloc... A la Unió de Repubblica Socialista. Cosa que tot el món occidental odiava i que hagués fet qualsevol cosa perquè que hagués, entre d'altres, ajudar a que les repúbliques bàltiques se separessin. Però bé, tret d'aquest petit detall que no sé més importància. O sigui, parlo de més. Endavant, amics. Sí, senyor. En èxil... Què, pim-pam? Vinga, després en parlem del tema perquè jo et vull fer una pregunta. Ah, bueno, escolta'm. T'ho faré preu d'amic. Com a comentarista polític... T'ho faré preu d'amic. Val, perfecte. A preu d'amic. Ja està, ja hem acabat les efemèries. I acabada les efemèries ens anem als aniversaris. Bueno, aquest no fa... no és un karateka però és un esportista. Sí, senyora. A lo millor et fa gràcia dir-ho. Molta, molta. Veus? L'arximedallista olímpic Mark Spitz, nedador nord-americà. Aquest senyor, tal dia com el d'avui, va néixer el 1950, per tant, tal dia com el d'avui, fa 67 anys. Déu-n'hi-do, eh? Jo me'l recordo veure per televisió. Era un nen. Con ese bigote. Sí. T'acordas? Sí, sí, sí. Con ese bigote. I con ese banyador Spido arrapapadet. Arrapapadet. Que paràs que és esbalar a l'aigua. Sí, bueno, arrapapadet. Una mica, una mica, ja t'ho diré jo. Bé, Mark Andrew Spitz va néixer a Modesto, Califórnia, i va aconseguir set medalles d'ort en els Jocs Olímpics de Múnica el 1972. Aquest senyor va ser un dels que va treure més medalles a totes les... Fins després. Fins al... Michael Phelps. El Phelps. Aquest. Ell va trencar la marca mundial en cadascun dels seus triomfs. És a dir, va ser el primer atleta de la història dels Jocs Olímpics a aconseguir aquesta gesta en una sola edició. És a dir, el tio, en els Jocs Olímpics de Múnica, en aquestes set medalles d'or, va batre el rècord que hi havia en aquest moment. Sí, hi havia gent que tenia set medalles d'or, però no a la mateixa... i només va tenint rècords, perquè tu pots guanyar una medallada d'or, però quedant per sota del rècord anterior. Això es pot donar. Molt bé. Fins que a Pequín, el 2008, en què va ser superat pel també nadador a Nord-America, com deia Michael Phelps. Crec que en va guanyar nou. Phelps. Saps. Phelps. Val. Malgrat l'èxit assolit i amb tan sols 22 anys va decidir retirar-se, no us ho perdeu, per treballar amb vienes arrelos. Amb vienes arrels. Sí. Val. Vienes raïses, que se li dissé. És considerat un dels més grans atletes olímpics de tots els temps. Vagi des d'aquí el nostre homenatge. Sí, senyor. Bé, i de l'any 1950 ens passem a l'any 1930. Per tant, fa 87 anys... Quatre dies. Sí, i darrere, un actor nord-americà que es diu Robert Wagner, que precisament l'altre dia el vaig veure en una pel·lícula. I que no és pianista. No. No. No, no, no és compositor. És actor. L'altre dia el vaig veure en una pel·lícula que devia ser de quan ell va néixer, l'any 1930. Aquest senyor va néixer a Detroit, Michigan. Pot dir. Fill d'un executiu de la indústria de la ser. Ja, és a dir. I es va traslladar amb la seva família a Los Angeles, Califòrnia, quan tenia 7 anys. Es va convertir en un aspirant actor i va ser emparat en una varietat de llocs de treball. S'explica que fins i tot va ser cadi, ajudant de golf, del famós actor Kurt Cable. No va cridar l'atenció dels productors cinematogràfics fins que va concórrer amb la seva família a un restaurant de Beverly Hills i va ser descobert, o sigui, va anar a sopar o a dinar al restaurant de Beverly Hills i va ser descobert per un caçador de talents, el senyor Leah Fox, que li va donar una sèrie de papers com a protagonista en pel·lícules com El príncipe volent, que és el que vaig veure l'altre dia, adaptació cinematogràfica d'un còmic, que compartia protagonisme amb importants intèrprets com James Mason, Shirley Hayden, Jane Lay, Debra Paget i Víctor McLagan. En aquest mateix any, el 1954, va treballar en Broken Lounge d'Edward Dimitrick. Què te passa a la boca, Emilio? No ho sé, Tito. Una adaptació d'un western d'una pel·lícula de McIntyre, McIntyre, Odi en tres germans, era la pel·lícula aquesta del west. Compartint protagonisme ni més ni menys que en Spencer Tracy, Richard Wirmat, Cathy Jurado i John Peters, que no sé qui és. Als anys 60... Una actriu. Sí. Segurament. Segurament. Als anys 60, la carrera de Wagner s'estanca, encara que treballa en algunes pel·lícules destacades com La Pantera Rosa de Black Edwards, Harper, investigador privat, però no passa de papers secundaris. Als anys 70, comença a treballar en capítols de sèries destacades com Les Calles de San Francisco i com a protagonista en Atrapa amb un ladrón. Es va tornar a casar amb l'Anna Pellibut, ja s'havia casat, s'havia divorciat, es va tornar a casar i això li retorna a part de la popularitat perduda i és una de les estrelles que apareixen en la superproducció de Catastròfica, El Colòssor en Llames, i en la superproducció bèl·lica La Batalla de Midway de Jack Smith. Bé, després va tenir un problema amb la mort de la seva dona que alguns el van acusar o el van acusar, però sí, assenyalar com culpable o instigador o provocador. Sí, bé, la dona va caure al collet, ja al collet. Estaven en un barco i la dona va caure al mar. Sí, típic d'una pel·lícula. I ell era el capità del barco, no? Estava allà. Estava allà. No es va saber mai què va passar. No, no. Bé, fes aquí, felicitats a aquests dos i felicitats a tots els que fan anys avui i demà passat. Vinga. i acabem aquest tros de programa amb el Sant Oral. Senyor Simón. Doncs des d'aquí... Sant Simón. Des d'aquí... Don Simón. Molt il·lustríssim, senyor Simón. Molt il·lustríssim. Llavors és coronel. Bé. Sí. Des d'aquí felicitem a Santa Escolàstica. Que maco. Que va viure durant el segle cinquè i sisè. Era verge. Era verge. I l'ongeva. Era verge. I l'ongeva. Però que és que... A veure, pots néixer al final del segle V i veure els principis dels VI. Ja feia una mica de broma. Ah, va bé. No, no ho diguéssim. Era un xist. Era un xist. Xist. Sí. Dolent, dolent, però era un xist. Sí. Era germana de Sant Benet. Ah. Això és important. Anirem a Tatanet. Santa Escolàstica, germana de Sant Benet. També és Santa... Sòtera. Soltera. Verge, clar. Si era soltera, era verge. No, Sòtera. I màrtiri. I Sant Silva, que aquest era bisbe. Aquest era bisbe. Sí, sí. Molt bé. Bé, ens anem a demà. Crec que vol marxar. No? Sí. Sí, bueno, demà. El dius tu, el dius jo. Tu mateix, va. Demà, se celebra la diada o la nomàstica de la Mare de Déu de Lourdes. Sí, sí, ja. Alerta. Apareguda a la cova de Massabiel. Massabiel. Massabiel. Massabiel. I va aparèixer el 1858. Sí, sí. Per primera vegada, eh? Després hi ha hagut altres aparicions marianes en el mateix puesto. Sí. Sí, sí. Mare de Déu de Lourdes. És curiós, perquè jo quan vaig anar a Lourdes em vaig quedar una mica de jòtic, perquè hi ha un estat... Sí, estat, estat, estat, estat, estat, estat. I estàs fixat que a sota posa era, soc l'Immaculada Concepció. Això no me'n recordo. Sí. i a mi em vaig... Què vol dir això? Era, soc. I aleshores em vaig dir... Resulta, resulta... Que està escrit en Occità. I era és jo. Jo soc l'Immaculada Concepció. En Occità. Ja veus. I tu, hòstia. I jo, era, soc. Què? Què passa aquí? Una cosa més rara. Perquè és en un passat i en un futur. Era, soc. Era, soc. Era, abans. I soc, segueixo sent. No, no, però si jo és el que a l'interpreció li vaig donar. Però no, resulta que era. en Aranès, en Occità, vol dir jo. Vale. Vinga, doncs, va. A banda de la Mare de Déu de l'Orde, què més? Vale, avui, perdó, demà també se celebrarà l'onomàstica de Sant Desideri, que aquest senyor va ser bisbe en el seu moment. Sí, senyor. Santa Aloïsa, aquesta senyora va ser verge. Sí. Sant Benet de Nià, que no és el germà de Santa Escolàstica, perquè aquest era abat benedictí. Sí, senyor. Alerta. No té res a veure amb l'escolàstica. Exacte. No. Molt bé, doncs fins aquí. els aniversaris i marxem. Vinga, a cap a una altra, allò. La Manuela! Doncs ha arribat el moment de saber quin temps tindrem aquest cap de setmana i la setmana vinent si farà més fred, si no farà més fred, si plourà, si no plourà, si arribaran els reis o no arribaran. Senyor Montes, bona nit. Molt bona nit. Arribaran els reis? El rei? No? No. No? Doncs no. Els reis no. El que sí que arribaran són canvis. Canvis. Canvis de temps. Ah. O sigui... Avui els hem notat. Avui feia fred. Sí, fred, humitat, perquè els vents s'han començat ja a entrar en forma marítima. Sí. Dents del sud-est o del mitjà d'allà abans. Sí. i a més a més tenim una massa d'aire bastant fresqueta. Fresqueta, i tant. Avui. Avui. Avui. I a més a més els núvols també han anat augmentant. S'han anat tapant durant el dia. Sí. De núvols bastant alts, però bueno, hi ha prou espessos aquesta tarda. de fet ja ha deixat un salt bastant tapat. Tapadet, tapadet, sí. Tapadet. Per tant, una mica així, tot una mica, com veieu, una mica de fred, una mica de núvols, però poca cosa de moment. Tot això és a causa d'una pertorbació, una senyora pertorbació que hi ha en aquests moments enganxada a l'oest de Portugal. A l'oest de Portugal. Al nord o al sud? Més o menys cap al centre. Ah, bueno, o sigui que no arribarà a Galícia aquesta vegada. Bueno, va passar per Galícia. Va passar. Va passar per l'oest de Galícia i com que venia de molt al nord, pràcticament d'Islàndia, doncs, al anar baixant de latitud, a Galícia li ha afectat ambents quasi bé del sud. Ja. Mentre la pertorbació la tinguem a l'oest de la península, sempre a la zona davant, davantera, és a dir, a la zona E, és a dir, on estem nosaltres, respecte a la pertorbació, doncs giren els béns del sud. Sí. Però els béns del sud són càlids. Això mateix, eh? Per tant, el que començaran a fer és aquest aire fred que hem tingut aquests dos darrers dies, doncs, l'endurà molt cap al nord. Ah, ah. I per tant, les temperatures, els dos propers, bueno, els dos no, tres propers dies, si la tenència, anar pujant. i no només això, sinó, a més a més, com que els béns iran al sud o suders, cap aquí a Catalunya, doncs, la humitat també augmentarà i el no. I plourà. Això mateix. De fet, demà hi haurà una primera entrada d'humitat durant bona part del dia i demà el cel estarà pràcticament cobert durant tot el dia, i el cel pràcticament no el veurem. Ah, ah. I es poden produir algunes precipitacions febles, molt febles, inconexes. Jo pot caure quatre gotes. Sí, però precipitacions. Sí, amb aigua. Sí, sí. És el que té la precipitació. Sí, és el que té, sí, amb aigua. Ei, què ha passat? Vale. Bueno, no, el que passarà demà, doncs, el que passarà demà és això, eh, poques, res, gotes, gairebé potser ni arribarà a ploure. No arribarà a ploure. No, molt poc. L'habitació pot moure una mica el terra, mullar-lo i ja està. Ja està. Anem cap a la setmana vinent. No, no, diumenge. No, no, vale, sí, però que plourà poc, vols dir. No, diumenge encara menys. Ah, diumenge encara menys. Pot trencar una mica el tubus, perquè, tot i que en superfície ho faran menys de llevant, amb les capes mitjanes i altres, doncs no n'hi haurà tant d'inestabilitat. Per aigua, doncs això, es pot sortir una mica el sol, tot d'això continuarà a la forta humitat, perquè els bens seran llevantats, i poca cosa més. Ah, poca cosa més. Després, sí. I dilluns, aquesta perturbació s'aproparà un mica més, el mes. La central obert de Portugal s'aproparà i això farà canviar ja de forma important el temps. I és que arribarà un front de pluges, començarà més o menys de fins i matí, i durant bona part de la zona central del dia i fins a mitja tarda, doncs les pluges poden ser generoses abundants i acumular quantitats, si no ens equivoquen els mapes, doncs entre 30 i 50 litres per metre quadrat. Déu-n'hi-do. Sí, a veure si passa això. I això seria la traca final d'aquesta perturbació, perquè el dimarts... El dimarts ja no. No, no. El dimarts, tot i que els bens seguiran de component sud, per tant, si hi hagi amb temperatures altes, o, bueno, més altes que els que dimarts, i agradables, doncs ja no deixaria de ploure. O sigui, el dimarts ja no plou. Ja no plourà. I en dies posteriors, sembla que tampoc. Tampoc. un nou període, doncs, de temperatures no baixes i de bastanta estabilitat. Aha. Montes, Montes, recapitulant, el paraguas, ¿cuándo lo cogemos? Demà i demà passat. Demà potser en algun moment, però que és ben nivell de l'alçó. Perquè m'estic fotent un liu, eh? Sí, demà i demà passat ha quedat clar per aigua es pot dir. Ha dit precipitacions que caurà aigua, ha dit. Ja, ja, però que no em queda clar quants dies i quants dies. i després el dimarts. El dilluns, dilluns. Dilluns. Dilluns. Dilluns. Dilluns que sonant 60 metres però és que jo el dilluns no penso sortir de casa. Parlàm de Sant Jús, eh? Que plourà a Sant Jús, eh? Sí, sí, sí, Sant Jús. Per ser més exactes entre el carrer Bonavista i el carrer de Neu. Això no cal entrar. No cal entrar. No cal. Allà també plourà molt. El dilluns. Molt bé. Vinga, després ja, pujada de temperatures. Sí, les temperatures seguiran matins altes perquè els vents del sud seguiran i potser el dijous torni a augmentar els dilluns però sense precipitacions. Sense precipitacions. Sí. Molt bé. De moment ho deixarem així i a veure què passa la setmana que ve. La setmana que ve ja veu que aquí ens encanten els canvis de temps. Ja ens ho explicaràs. Ah, ah, ah, ah, ah, ah. Sí, i tant, però no vols rindre. Ja ens ho explicaràs divendres, títol. Doncs vinga, a veure si ja ens portem novetats. Bon cap de setmana. Gràcies. Igualment. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Bueno, ara crec que d'aquí res notícia tecnològica que té aquí el senyor Simón. Has portat notícia tecnològica? La que m'ha estat comentant. Sí, molt bé. Però jo abans volia no, res, un apunt, una coseta sense importància. Resulta que des del dia 11 de gener i fins al passat diumenge, dia 5, un grup d'actors es va unir, encapçalats per Manuel Veiga i sota la direcció de Genoveva Pellicer, es van unir per representar a la seca, a l'espai Brosa, l'obra de Federico García Lorca i l'amor de Don Pé Rimplín con Belisa en el jardín. No l'havies sentit en ma vida, aquesta. Doncs és una obra de... A veure si llegim una mica més. És una tràgica comèdia de Federico García Lorca. Hem de dir que el senyor Manuel Veiga, nascut a Barcelona l'any 1964, és un actor i dramaturg català, licenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre, ha estat autor de resident al Teatre Nacional de Catalunya. Genoveva Pellicer, nascuda a Oscar, va estudiar a la carrera de Magisteri i més tard es licencia en Filologia Romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció d'escena i dramatúrgia en l'Institut del Teatre. Des de l'any 1998 és professora a l'Institut del Teatre on imparteix assignatures d'escenificació i direcció d'actors. Bé, he fet aquesta petita introducció sobre el currículum de l'intèrpret principal i de la directora de l'obra perquè ningú dubti dels seus arrels a Catalunya. No es crec que sigui necessari parlar de Federico García Lorca, ben conegut per tothom, gran poeta, dramaturg, actor i director teatral, nascut a Granada i, per tant, castellano parlante i castellano escriviente. Andaluz, per més senyor. Exactament. Dic tot això perquè les representacions de l'obra de García Lorca a l'Espai Brossa han tingut un gran èxit i bona part del públic s'ha interessat per la possibilitat de tornar-la a veure novament en les poblacions del voltant de Barcelona, el que s'anomenen els bobos. Doncs bé, no serà possible. Les raons són variades. La primera, perquè els programadors públics i privats proposen el pagament a 60 o 90 dies. I, clar, aquesta no és una companyia estable, sinó que és una companyia formada per la unió de diversos actors que han fet això i no disposa de fons monetaris per fer el muntatge, traslladar l'escenari inclòs, tornar-lo a muntar i després no cobrar fins als 90 dies. Però, per mi, el més esgarrifós del tema és que més d'un programador i en aquest cas la majoria públics han manifestat que els agradaria poder-la contractar però que no poden fer-lo perquè no és una obra en català. Bé, jo accepto que s'hagi de traduir a Sèspir perquè el pugui entendre el públic local i posat a traduir, doncs bé està, que sigui en català. No crec que cap promotor escocès es negui a contractar una obra del gran dramaturge anglès si no es tradueix a l'escocès o al galàic escocès. Aquí tenim la sort de ser com a mínim bilingües i graduït d'autors com García Lorca, López de Vega o Benaventa, per dir-ne algun dels autors castellans. És un privilegi que qualsevol amb un mínim d'intel·ligència ens enveja. Per això, avui, a tots aquells que barregen el patriotisme amb l'estupidesa, per a aquells que pensen que la sarsuela acaba amb cançó d'amor i de guerra o la legió d'honor. Bé, i ara sí que ens anem a la tecnològica. Quina tecnològica tenim? Doncs la tecnològica que tenim és la verificació del WhatsApp. Verificació del WhatsApp. És el que, el que és? Espera, que se m'ha... Tu tens WhatsApp? És el que és? He perdido la connexió. Tu saps com li diuen a Andalusia? No. Tenemos un amigo que estamos en WhatsApp. WhatsApp. Mucha WhatsApp. doncs... El WhatsApp. Simón, que ens has deixat el metge, els fills. Sí, bueno, amb el cas que m'estàveu fent, que estàveu fent WhatsApp. WhatsApp, home, clar, el WhatsApp. Es tracta d'una nova forma de seguretat, no, una ampliació de seguretat. L'últim fa uns mesos vam rebre l'encriptat de punt a punt. Sí, diu, això no el podrà llegir ni nosaltres. Ni nosaltres. És veritat, hi ha moments que reps un WhatsApp que no el llegeix ningú. Diu, i mira, de la Xina... I què? Aleshores, ara... Han tret ja una medida per proporcionar més seguretat als usuaris. Sí. Es tracta de la verificació amb... amb dos passos. Sí. El dels dos passos no ho acabo d'entendre. Ells li diuen verificació dels dos passos, però els dos passos no estan clars. És tan senzill com això. la Ienca encara és més complicat. Sí. Va, bueno. Ara, la Ienca era en tres. Un, dos, tres. Es tracta... Delante, detrás, un, dos, tres. Es tracta que quan adquirim el nostre terminal nou, o sigui, un nou telèfon, perquè se t'ha espanyat el vell. Anem a migrar la nostra compte a instal·lar-la. Ara, quan la instal·lem, ens demanarà un password que tindrem que tenir prèviament activat. Sí, tenim activat aquest mètode de corroboració. Sí. Vale, i ens demanarà un pin. Sense aquest pin no podrem instal·lar el WhatsApp amb aquell número de telèfon. Amb el mateix número. Amb el mateix número. No sé si l'he explicat suficientament bé. Però això, quan, per exemple, jo tinc ara un telèfon que té WhatsApp. Correcte. Com he de crear tot això que m'estàs dient perquè en cas que m'hagi de comprar un nou telèfon... Bona pregunta. Bona pregunta. Me alegro que me hagas la pregunta. Has d'anar a configuración, cuenta, activación en despaces. això surt allà? Això surt. Ara no surt, eh? Ara no. Bueno, això no sé si... Arrel de que et vagis actualitzant a l'última versió de WhatsApp ja et sortirà. Però a smartphone també, o sigui Android també o només per... No, no. Android, iOS i... Ah, jo sabia, havia llegit que era per iOS. Fins i tot els incauts que fan servir un Windows Phone. Windows. Sí. Molt bé. És que tinc res en compte de Windows però has d'entrar en configuració, demanar... Cuenta. Cuenta i verificació en dos passos i et donaran un PIN. I li poses activar. Llavors et recomana que posis una direcció de correu electrònic per si t'oblides del PIN. Per si t'oblides del PIN. Llavors aquesta forma és que si tu, per exemple, t'ho imaginat, deixes un número de telèfon, el deixes de fer servir i has fet servir durant molts anys però el canvies perquè, jo què sé, perquè et dona la gana canviar de número i pots canviar de número. Estàs fart. aquest número de telèfon l'hi assignen a una altra persona. Tu imagina't que aquella persona els vol instal·lar el WhatsApp que és el més normal que volia. El més normal que s'instal·li el WhatsApp. automàticament hi ha una opció de... Hem detectat que tens converses guardades. Què vols fer? Una persona pot dir sí, descarregar i et descarrega les teves converses que has tingut. Bé, doncs a mi s'avorriria un massa. I tant, jo, de veritat, sobretot hi ha alguns grups que... Hi ha un grup de WhatsApp que realment... Pobre del que se lo baje. Sí, tanto. Hi ha els els que estan sumament preocupats per la seva privacitat que d'aquesta manera és un mètode de... Però si és interessant, si és interessant perquè si tu et compres un altre telèfon amb el mateix número i poses la targeta dintre del altre telèfon i vols donar dalt a WhatsApp, no podràs. Et demanarà aquell ping. Et demanarà el ping. O sigui, si no canvies de número... Com bé has dit, ha d'estar associat a una... Et recomanen que estigui associat amb la qual aconsegueixes que els senyors de WhatsApp puguin veure tots els teus correus. També. Ja te digo. Bueno, però tu pots... Ja te digo. Ja t'ho dic, això. No, perquè jo tinc una conta de correu electrònic que només la fas servir per donar altres coses d'aquestes. Sí, tu no tens una direcció de correu electrònic d'aquestes basura? Ah, sí? Sí. Sí. O sigui, necessitamos un correu electrònic. Tens. Este. Apa. I la consulto cada sis mesos perquè mira, perquè no me l'eliminin. o per buidar-la, no? Sí, o per buidar-la. Jo tinc la conta de basura que és la... O quan... No, necessito un correu electrònic per no sé què. Té, aquest. O aquest. Per si et toca. Sí. Bueno, ja tens el meu número de telèfon per si em toca i em trucaràs, però... No, no, no, vull la conta de correu. La conta de correu. Té, la conta de correu. Que és on comences a rebre espans. Espans. Espans. En controlen. Ui, tant. Bueno, tu què et penses? Bueno, fins aquí la tecnològica. Fins aquí la tecnològica. Per cert, per cert, cosa ràpida, cosa ràpida. Cosa ràpida, sí. He mirat lo de la... Perquè jo la setmana que ve estic a la capital de l'imperi. Sí, se'm va a la capital. Llavors, no podria... A Washington. Perdó. Sí. Perdó. He buscat lo de la lluna a la pruna. Ah, calla, tonto. Què, què, què, què, què? Que és la cançó... Sí, la lluna a la pruna. He trobat el significat fluidià de l'expressió. No el llegirem perquè és horari infantil. Tindria que posar-me els dos rombos. Ah. I no cadria. No. Però ve a ser una cosa d'incès, pare-filla i tot això. Què et dius ara? La lluna a la pruna? El pare no vol? Però l'explicació verdadera, diu aquest reporter que has fet, perquè no és meva la notícia, és el que ha escrit. Diu, l'explicació verdadera podem trobar-la en boca d'aquells vells camparels mallorquins que encara, quan canten la cançó, diuen la lluna, la bruna. Que això tinc una sensació de déjà-vu molt, molt, molt, molt, molt gran. Però, bueno, sense cap mena de dubte, la versió original era aquesta. La paraula brú significa de color fosc. Urscup, negre. Evidentment, la lluna bruna és la lluna fosca, la que no es veu. És a dir, la lluna anomenada... La que està vestida de dol. La nava que està vestida de dol. Astronòmicament es diu Noviluni. Noviluni. La lluna, coma, la bruna, és a dir, la que està vestida de dol perquè està negra, son pare l'estima... Vale, son pare de crida, son pare de crida. I el pare no vol. Aquesta part, aquesta part. Allò ja és... És el sumum de la... De la... En un giro. O sea, la mare de... Bueno, nena, vinga, t'aqui. El Noviluni és la fase de la lluna en la qual el reig de sol il·lumina la cara oposada a la que es veu des de la Terra. Clar. Llavors, per això, la lluna no es veu o està fosca. Molt bé. Vale. Què vol dir, son pare la crida i sa mare no vol? Què vol dir? Qui són el pare i la mare de la lluna? Qui? Ah. Metafòricament parlant, el pare és el sol i la mare és la Terra. Ah. Ah. La mare la crida. El pare, el pare. El pare, el sol, la crida, la vol il·luminar-la. Vale. I la mare diu que... I la mare, a l'il·luminar-la cara visible de la lluna, vol entrar que entri en luna creixent. Sí. Que entri la frase creixent. I la mare, doncs... Quieto para. Que diu que no. Quieto para. Que diu que no. M'ha encantat. Molt bé, ja sabem una cosa més. M'ha encantat. I ara, abans de parlar amb el meu dia, vull fer una pregunta. Ui, ui, ui, ui. Sí, sí, sí. Política. Ui, ui, ui, ui. Política. Ah, escull, això toca. Sí, toca. Quina serà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació a la prevaricació i la desobediència dels tres acusats? Desobediència severa. Severa. Perquè, segons posa, és desobediència severa. No, no, desobediència, és a dir, no, no, severa. Severo, severo. El professor Severo era el de Harry Potter. Sí, sí, sí. Doncs, bueno, quina serà la sentència? Prevaricació. Tu creus que hi ha hagut prevaricació? Això ho ha de dictaminar un jutge. Ah, ho ha de dictaminar un jutge. D'acord, molt bé. No es mulla, eh? Jo no soc jutge. Tu no ets jutge. Però tu què penses? Què és la prevaricació? No en tinc idea. La prevaricació és... La prevaricació és fer alguna cosa a sabientes de què és il·legal. De què està malament. De què és il·legal. De què és il·legal. Però això és una cosa molt normal, no? Bueno, depèn, depèn. Sobretot, si ets polític i en aquest moment a més ets president d'una comunitat... Tot això és més... I fas una cosa que saps que és il·legal, per exemple. Per exemple, prevaricació. Doncs jo què sé. Jo sé que el picant em senta malament i em poso picant. Això és prevaricà? No, això sé tot, tu. El senyor Rato, que mentre era vicepresident del govern i ministre d'Higenda... Però això no és prevaricà. Això és que és un xuris. Això és xurisà. Això és xurisà. Això està contemplat en altre apartat. Llavors, la veritat és que avui, que estàvem cobrint aquesta informació, jo no ho tinc gens clar. No ho està clar, no? No ho tinc clar. Però gens ni mica, eh? Gens ni mica. Jo, jo... A veure, tot apunta a que amb les coses sobre la taula hauria de ser que sí. Home, clar, però si no, per què l'acusen? És a dir, perquè hi ha una fiscalia que porta unes proves, tal, tal, tal, tal, tal, tal, tal, tal, i sembla ser... Però han presentat aquestes proves al judici? No, si les proves són les del dia 9 de novembre, que no ho té més. És a dir, les proves són... Que es va fer, que ja va fer. Clar, el que es va fer... O sigui, la foto que em vaig fer jo votant és una prova. Si hi ha alguna cosa que estigui documentada és que al 9N va bé allò que va bé. Sí, les urnes. Això està documentadíssim. Les urnes de Cartró. Allò està documentadíssim. Sí, sí, sí, i tant. D'acord? I el que sí que se sap és que el Constitucional, dies abans, va dir que allò no es podia fer. Sí. Vaig parlar amb una jurista i el que m'indicava és que tot rau en funció de com es va comunicar aquesta... Que no es podia fer. Aquesta no es podia fer, a les persones que després van voler o van fer que es fes o van deixar que es fes. Sembla ser que en funció de com es comuniqués no hi ha tema, no hi ha delicta. No hi causa. No hi causa. Segons sembla. Si et truco i et dic, escolta, això no ho pots fer... Si m'ho dius així o m'ho dius amb un correu mail o alguna cosa d'aquestes, és com si no... Com si no l'haguessis dit. Que m'han d'enviar un burofax. No, es veu que ha d'haver una comunicació personal amb una carta amb mà o alguna cosa així. A mi se m'escapa una mica... No ho sé, eh? És com la citació judicial, te l'han de donar amb mà. No, no pot ser. Oiga, que... Que t'han de deixar en el correu i ja ho trobaràs. No. Bueno, segons sembla, per el que jo he anat sentint del judici, sí que sembla que va haver una comunicació amb mà per part d'un d'això que va anar a Palau i que els hi va donar... Va firmar algun paper conforme a un recibo. Això no ho sé. Per tant, no ho sé, no ho sé. Pot ser un misteri. I tant. Pot ser... Però sí que... Clar, jo crec que aquesta sentència no se sabrà abans que es vegi el judici amb el... Amb l'OMS que el fa al Suprem. Aquesta és el... Perquè si no, clar, podria influir... El judici aquest es fa el 27 de febrer. El 27 de febrer. Comença el judici per la mateixa causa, però no al Tribunal Suprem perquè l'heu aforat. Bé, no és aforat. O sigui, sí que és aforat, però li van aixecar... Al Congrés li va aixecar... Li va aixecar l'aforament, és veritat. No l'aforament. Ara el nom tècnic no em sube. Bé, sí. Bé, que el deixaven que el jutgés al Tribunal Suprem. I el Suprem serà el que el jutjarà i ja es veurà què passarà també, perquè el jutgenà exactament por lo mismo. Claro. Por lo mismo lo mismo. Però no pots jutjar dos... Ah, sí, sí. Aquí no ha anat com a acusats, sinó que ha anat com a testimoni. Com a testimoni. I a més a més... Sí, com a testimoni. Com a testimoni. A més a més, com a testimoni de la defensa. De la defensa. De la defensa. Vale. Bueno, no, no, Emílio. Ni idea. Ni idea del que pot acabar passant. Clar, perquè és que... Tot apunta que sí que els inhabilitarien. Les apunta... Les apusacions són dos. Prevaricació, que poden comportar... Penes d'inhabilitació. Penes d'inhabilitació. I desobediència, que crec que la desobediència severa, sí. Que seria la levosia. No. No. És... Mira. És que me paso por el forro del donde te dije... No, no, però jo poso ara un exemple. Jo poso ara un exemple. A més, m'ha perdut jo, no? Resulta que un nen vol anar a jugar a futbol. Sí. I el papa li diu... No vayas. No pots anar a jugar a futbol perquè aquella hora has d'anar a missa. Molt bé. Ja no, la gent no va a missa. Bueno, però el nen aquest va a missa. Ah. Aleshores el nen se'n va, on estava jugant a l'equip de futbol, i li diu a l'entrenador. Entrenador, no puc jugar avui. i a l'entrenador li diu... Bueno, vale. No puc jugar perquè el meu pare no vol. Molt bé, com la lluna, no? Diu, vale, molt bé. Doncs queda't aquí al costat meu i... Mires com entrenar els altres. Discutim la jugada. Molt bé. El nen es queda, no ha jugat a futbol, però, clar, tampoc va a missa. Però què és el que li ha prohibit al pare? Anar a missa? No, no ha desobeït. Perquè el pare li ha dit, no pots anar a jugar a futbol perquè has d'anar a missa. Perquè has d'anar. I llavors, si l'ordre és clara de que has d'anar a missa i no vas, estàs desobeït al pare perquè no has anat a missa. Perquè no has anat a missa. Però el pare li ha dit, no pots jugar a futbol. A veure, això... Això no és conya. I tant que no és conya. Vaig a dir una perogrullada, però és veritat. Això és una molt mala peça al tele pel jutge. I tant que sí. I és una molt mala peça al tele per la justícia. Sí, senyor. Haver de decidir sobre això és un marronazo. Molt marronazo. És un marronazo. És un marronazo. A veure què opinen els de Madrid. Don Mariano. Don Mariano. Don Mariano. Don Mariano, Cifuentes, Gómez y González. Eso, Mariano González. Mariano González. ¿Y todo lo demás que te ha dicho? Bueno, Cifuentes es la presidenta de... Una cosa, os oigo un poco raro, ¿eh? No sois raros. A través de un filtro de videojuego. ¿Sí? Sí. Eso es cosa de Alex. Os entiendo en la lejanía, pero os oigo un poco raro, ¿eh? Sí. Bueno, ¿tú qué crees? ¿Que los van a declarar culpables o inocentes? Que si nos van a declarar culpables o inocentes. Sí. A los que han juzgado, ¿eh? ¿Inocentes? ¿Tú crees que se os tiran inocentes, Mariano? Perdón, perdón. ¿Tú crees que van a salir inocentes? No, no creo. ¿Sí o no? Mójate, mójate. No creo. Perdón, perdón. No, no, claro. Es que nos interesa saber la opinión de... No nos oye bien, ¿eh? Mariano, no nos oye bien. No, no nos oigo bien. Estamos hablando... Oigo un poquito entrecortado. A ver. Entrecortado. Dice que te vuelven a llamar. Sí, eso es lo que siempre se hacía... Sí, sí. Es como... Penja que tornem a trucar. Tornem a trucar. Pues, cuelgue, González. Cuelgue, Mariano. Cuelgue. Això era del capri. I ho pengi, González. Penji, home. Pobre, jo crec que no entenia la que li preguntava. No entenia la que li preguntava. Primer he dit, inocente. Inocente, no culpable. Bueno, clar. Pobre. Haber pedido muerte, ¿no? Sí. Pues, això que te diré, Emilio, jo crec que és un marronazo per al jutge. Un marron gordo, gordo, gordo, sí, sí, clar. No se puede acoger a la quinta enmienda. Hay quinta enmienda? Aquí no hi ha quinta enmienda. Aquí no hay quien la enmiende. Això és a Cal Trum. Jo, diré, penso, en mi opinió personal, que els declararà innocents de prevaricació culpables de desobediència severa. Con lo cual, no te inhabilito, pero te digo que te has portado mal. Que te has portado mal. Sería una opción. Sería una opción. No sé, eh? No, no, no. No sé si es pot dictaminar per una cosa. Sí, sí, sí. En aquest cas, en aquest no sé. Pero no te has dit lo que dieu. Ah, perquè prevaricación. Mariano. Mariano. Sí. A ver, si los van a declarar culpables o inocentes. En la capital, què decís? Al señor Mas y a la señora Ortega y a la señora Redau. Redau. Redau. Con las pruebas aportadas y dependiendo de por dónde están saliendo, porque es que hay muchas, hay muchas, muchas dudas. Parece ser el abogado de la acusación privada. Al final, si es por prevaricación. Sí. Probablemente tengan que ser declarados culpables. No sé en qué rango. Ya lo hemos cagado, hombre. Y lo de la desobediencia severa. Desobediencia. Estamos hablando de, en aquel momento, el primer representante, creo, de la Generalitat, por un lado. Sí. Estamos hablando también de los, de, me parece que era la, la presidenta de la... La vice, la vicepresidenta. La vicepresidenta. La vicepresidenta. Y la consejera de Educación. Y la consejera de Educación. Claro. Entonces, también se ha presentado gente que, por lo visto, se ha sentido presionada por, por, por los cargos a abrir los colegios en consultas electorales, una serie de cosas. Entonces, al final, quieras que no, el no darse por enterado es la, de alguna forma, me refiero de las personas que van a, que son juzgadas. Al final, no quedan claras las instrucciones del Tribunal Constitucional para anudar la consulta, etcétera, etcétera, etcétera. Con lo cual, al final, si no nos enteramos ninguno de nada, pues al final, que un presidente de la Generalitat nos entere en aquel momento, eh, es duro el tema. Yo creo que sí, que al final, al final, resultaran condenados. Yo creo que van a salir condenados. ¿Tú crees que sí? Yo creo. Pues es un marrón, eh, para la justicia. Puede ser, puede ser. Sí, claro que lo es. Yo, de todas maneras, mi opinión, ¿no? Los marrones no los comemos todos, todos los días. Ya te digo. Sí, tanto, nos los comemos marrones, verdes y buf, de todos los colores. Claro. Otra cosa es que todas las sentencias que dice la justicia en los tribunales, podamos considerarlas, los demás, justas o no. Porque hay, hay sentencias para todos los colores. Sí, claro. También, claro. Y en este caso parece que es una sentencia buscada. Quiero decir, buscada por, por, por los que han cometido, en principio, supuestamente, porque no están condenados, los que han, los que han cometido el, el acto de... Eh, eh, eh, eh, a ver, ¿de qué me estás hablando tú ahora? El acto. El acto. El acto político. Ah, vale. El acto político. Vale, vale, vale. El acto político. Siempre estás pensando en lo único. No, no, no, no. Es absolutamente libre. Cada uno como quiera. Bueno, avui l'expresidente Mas... President, president Mas, eh. President quan et dirigeixes a ell, però quan et dirigeixes o parles d'ell... És l'expresident. Correcte. Si el tinguéssim aquí li podríem dir president Mas. President Mas. Però quan parlem d'ell... Quan parlem d'ell és l'expresident. Ex. Això és un matiz protocolari. I per què no hi era el Junqueras, això que han fet? perquè el Junqueras no... No, no, no, no, jo no dic el judici. A la recepció a la generalitat que li ha fet el Puigdemont. Collons, ai, perdó, perquè està el president. I que era el vicepresident no hi ha d'anar-hi. Però si està el capitán no manda el marinero. No manda... Però és que no és marinero, és primer teniente. Bé, jo crec que és contra maestre. Ah, vale. Mariano, a veure, concentrem-nos. Llavors, centrem-nos una mica. Llavors, el expresident Mas, en la compareixència que ha fet avui amb el Puigdemont a la tarda, una vez cerrado el juicio visto para sentencia, en el fondo ha venido a decir que a él li és igual. És igual, que le digan. Que él hizo lo que tenía que hacer y que le da igual. Que ya está, hombre. Que le da igual. Y que con ello lo que hizo fue plantar cara al govern de l'Estat. Tot, ya está. Ja està. Jo, de totes mires, hi ha una cosa que no entenc. Al marge... Una només, quina sorte. No, no, hi ha moltes, hi ha moltes. Però sembla ser que entre els testimonis, no? Que hi va anar la directora... Els testicles. Els testimonis, sí. Una directora d'una escola de l'Hospitalet. Sí. Que va dir que a ella li van obligar a obrir l'escola. I dic jo, que era l'única escola que hi havia a l'Hospitalet. No podíem dir-li a una altra que si estigués d'acord obrir la que l'obrís? No, no, perdona, perdona. No, no és així? No, sí. Ah, bueno, no és així. No, a veure. Me imagino que al final seria un poco la prueba que iría buscando la acusació. Sí, però a veure, ara no està dic saber que no fue així. No ha dicho que la obligaron. No, és que a ella l'escola no va a obrir. Ah, sí, sí. O sigui que ella ha dit que a mí me querien obligar i jo no la obrir. A veure, ella en el seu moment va dir que es va sentir coaccionada i davant del jutge, quan li va preguntar no sé qui, va estar vostè coaccionada i va dir no. Ah, no, ara diu que no. El que passa és que ja sabem que diem les coses d'una manera i després, quan et fan la pregunta d'una manera concreta, doncs a vegades el sí i el no no corresponen a la realitat. Però aquesta senyora, i a més la consellera d'aquest moment de cultura va dir que com que ja sabien que aquesta persona havia manifestat que no volia obrir l'escola, i no li van dir res. Ja no li van demanar. Ah, ah. Per tant... O sigui, jo, si me dicen no abro l'escola. Però a part, ja el matís o el detall o la cosa curiosa, que aquesta senyora és militant de Ciutadans i havia anat a les llistes electorals de Ciutadans. Sí. Ja. O sigui que ja hi ha un element, Tomàs, de... Però d'igual, perquè avui el fiscal, que era molt interessant el que deia, diu, no estem jutjant tot això. Exacte. Està jutjant que a usted le dijeron que no lo hiciera y lo ha hecho. Que hi ha un tribunal constitucional que diu, això vostè no ho pot fer, i vostè això va i ho fa. I l'altre diu, jo no el vaig fer, que el van fer els voluntaris. Tot el demà és, jo crec que tot el demà és a 13, o sigui, és a se sintió coaccional, si l'altre no, si l'altre... Avui ha sortit una dient, eh, és que allà vam anar molts i vam anar molt de gust. Escolta, és igual, senyora, no estem jutjant això. O sigui, si vostè va a la platja... No, perquè si no, tots els que van votar haurien d'anar a la presó. Vosaltres sabeu que jo soc independentista. No! De la mateixa... No! Però de la mateixa manera que hi ha gent que té objecció de consciència pel motiu que sigui, aquesta directora d'escola tenia dret a la seva objecció. Objecció de consciència. I per tant, si som un país plural i tolerant, perquè no hem de tolerar que una persona en aquell moment no vulgués... És que no l'hi trobo, no l'hi trobo. L'hi van dir al senyor Mas que no ho fes i ell ho va fer? No, l'hi van dir segur. Que l'hi van dir, però... És més, a l'OMS va declarar. Que ell, el conseller de la presidència, va ser l'encarregat de fer un... Va exigir, de demanar d'allò, un estudi en els serveis jurídics de la Generalitat i que amb els serveis jurídics de la Generalitat a la mà, li va dir al Mas, tireu endavant, que això es pot fer. Per tant, se sabia perfectament, se sabia perfectament que els havien dit que no ho podíem fer i ho van fer i ja està, no passa nada. No passa nada. I ara el jutge, doncs, decidirà el que hagi de... Bueno, pues nada, nos esperaremos a que el juez determine su sentència. El juez dirá, tu, ja està. El juez dirá... Que falle. Ara, què dirà el juez del senyor Rato? Oig, fes una enquesta. Ah, no, anava a dir, fes una enquesta, a veure què opina l'oïent. Que ens truqui l'oïent i que digui, a veure què. Senyor Miquel Simón, truqui'ns. Que bueno sois. Oye, és veritat, Mariano, però en la capital... Jo vull saber, de veritat, jo vull saber, en la capital del reino, què incidència ha tenido este juicio que ha sido, vamos, la quinta esencial... Oig, cuidado, que aquí la TV3 ho ha dado en directo des del primer segundo hasta l'últim día. No, no, es que tinc curiositat. Allí en Madrid, ¿esto cómo lo habéis vivido? No, no, no. La verdad. Hay que distinguir los medios editoriales de Madrid y luego los madrileños. Los medios editoriales de Madrid, lógicamente, bueno, pues lo han tomado como lo deben de tomar. Es decir, cada uno según el color del cristal con que lo mira. Los madrileños, pues nos lo hemos tomado un poco... No voy a decir achirigota, pero claro, ver lo que es el paseo triunfal del señor Mas hacia los tribunales, pues bueno, a mí me recuerdan tiempos anteriores también cuando se hacían ese tipo de manifestaciones con otros presidentes de Estado absolutamente, y gracias a Dios ya... Que por cierto, los quieren cambiar de ubicación, me refiero al cadáver del antiguo. Sí, lo he leído, lo he leído. Lo que no me ha quedado claro es una volampusa. Pero realmente, aparte de eso, el paseo de Mas y todos los acompañantes, como diciendo aquí estamos todos y hemos hecho lo que hemos querido y por eso estamos aquí, pues me parece correcto. Ellos montan su presión, pero realmente a nosotros, por lo menos a mí personalmente y a algunos más, lo que nos parece, lo que nos recuerda es ver las antiguas manifestaciones de adhesión permanente a causas... Se veía adhesión inquebrantable, inquebrantable. Pero esto... Sí, adhesiones inquebrantables. Pero esto es normal. Pase lo que pase, sea lo que sea. Llevamos razón porque llevamos razón, ya está. Esto es normal. Vale, que vosotros en vez de ver el juicio habéis visto Falcon Crest. No, hemos visto lo que hemos visto. Como una especie de colla paseando por las calles con un montón de seguidores hasta llegar a un juzgado. Pues muy bien. Bueno, pues una procesión. Eso es lo que hemos visto. Una procesión. El motivo yo creo que lo tenemos claro. Es decir, pueden hacer caso o no pueden hacer caso, que eso será otra cosa. Estará en sus ganas de hacer las cosas. Obedecer al Tribunal Constitucional sobre el tema que da origen a todo esto, que es la celebración del referéndum o no. Pero al final no hicieron lo que el Tribunal Constitucional dijo y por eso han llegado donde han llegado. Simplemente. Estaremos de acuerdo o no, pero esa es la causa y el origen. Luego el resultado de eso, pues lo que la justicia dictamine. Claro. Creo. Claro. Bueno, en fin, ya veremos. Es la fórmula. Ya veremos lo que dice también la justicia. A mí no me voy a preguntar porque yo no lo sé. Yo lo sé, yo tampoco. Mariano, no sé si querías decir algo más sobre algo que haya ocurrido por el Paseo del Prado o algún sitio de esto. Bueno, ahora mismo tenemos realmente toda la, de alguna forma, toda la verbena que han montado Podemos. Ah, así, así, en el Vista Alegre. En el Vista Alegre dos. Sí. Y luego, por otro lado, bueno, por la... Hay dos fiestas, tenéis dos fiestas. Hay una batalla por el poder también inquebrantable del Congreso que se va a celebrar del PP. El PP. Ah, el PP. Hay dos fiestas en Madrid. Pepe, Pepe, Pepe. Hay dos pesos... Y luego el Congreso del Partido Socialista. Eso es al mes de junio. Al mes de junio. A ver, a que no le preguntas tú, a que no le preguntas Emilio o Mariano a ver si guañará el rejón o si guañará el iglesia. Eso. A que no le preguntas. ¿Quién va a ganar? ¿El rejón? A mí, más que quién va a ganar, me preocupa quién va a perder. ¿Quién va a perder? A mí, más que quién va a ganar, me preocupa quién va a perder, porque me parece que son exactamente dos caras de la misma moneda. Y al final, los que van a perder van a ser generalmente las bases. ¿Los podemistas? Yo, si me tengo que decantar por alguno, yo me decantaría por Pablo Iglesias, porque está mucho más puesto en lo que es el tema político. Yo siempre me he decantado por Tierno Galván, tú. Pero sí que toma ya no. Ojalá. Oye, por eso. Ojalá, no me importaría en absoluto, ¿eh? Lo digo que sí, que si ahora mismo cogiera alguno y cogiera su estandarte, el estandarte de Tierno Galván. Tú votarías por él, ¿eh? Y adelante, no me importaría. Lo que pasa es que coger los estandartes de tal, mira el, ¿cómo se llama este? El que tiene nombre de torero. Rivera. Ah, el Riberio. Ahora sí que... Diciendo, hablando de Adolfo Suárez, deje usted a Adolfo Suárez tranquilo, que usted no le llega a la suela del zapato. Claro. Te voy a coger el estandarte. Hubo unos orígenes dudosos, pero al final acabo siendo útil. Hombre, que hay tanto, ¿no? Pero claro que ahora venga, no, porque yo soy el heredero. Hombre, perdónate, a ver el testamento, ¿no? Todos tenemos un pasado. Aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, en estos casos no hay herederos. Aquí lo único que lo único que... Y Rodrigo Rato tiene 16 millones. ¿De herederos? Sí, qué pasados. Qué fuerte. Qué pasados. Siendo ministro de Hacienda. Qué fuerte, qué fuerte. No puedo, no puedo. Aquesta és la pena. O sigui, les esquerres estan perdent perquè entre ells s'estan afusellant, diguem-ne, verbalment, i les dretes estan defraudant i estan guanyant, estan guanyant. A mi, que un político defraude... Això està passant, com diu l'Emilio, vamos, ja fa... Que a mi, que un político defraude... Llega un momento que es... Que llegan... Están dentro de la normalidad. Hostia. No, no. Pero claro, que un señor salga por televisión y diga... Tenemos que pagar todos nuestros impuestos y tal, porque nos debemos... Y mientras tanto, Dios está embolsando 16 millones de euros. No puedo. Claro. No puedo. Es que es la... Es la ley del estudo. Porque, claro, es que esto ya es para acusarlo... Que nosotros ya no... De choriceo, como aquel, ¿no? De adulterio y cachondeo. Sí. Pues lo mismo. Mara de Dios, señor. En fin, no quiero hablar de Rodrigo. Es lo que... Es lo que... Es lo que ha puesto a escala. Es una cosa que ha defendido. Un poco como lo del constitucional, ¿no? Sí. Como lo del constitucional, ¿no? Bueno, pero el constitucional está ya para constitucionalizar. Sí. ¿Eh? Bueno. Además... Aquí les hacen un juicio, no, señores, porque han incumplido, según ellos... Si no le han hecho caso... Vale. Y resulta que el gobierno español, 34 incumplimientos, sentencias por el constitucional, y no pasó nada. ¿Por qué no presenta la Generalitat un querello en la Fiscalía? Hay que poner la alambrada ya. No, un querello en la Fiscalía... ¡Muera de Dios, señor! La última vez que yo hablo de una alambrada o de un muro, me parece que el Trump nos envió una onda y casi nos cancela la rádio, ¿eh? Sí, es verdad. ¡Ostras! En el Tribunal Constitucional, inclús en incompliments de sentencias, les han fet el Govern Central, per suposat, i totes les comunitats autónomas, inclús en Catalunya. Per això és el que dic... El que passa és el que diu l'Emilio, que no hi ha una demanda fiscada en contra. Però és igual. No. És igual, en què hi ha una demanda? A veure... Però si és el propi PP, coño. Però si és igual, això no... Però això no fotem. No, no tiene nada que ver, això. Hombre, vaya. No, vaya. A més, no hay PP. No, no hay PP. Y hay... Es igual. Y hay Manolo, también, ¿no? Yo no me dedico a la política. Hay algún Manolo, también, ¿no? Ya te digo, ya te digo. Hombre, Mariano. Sí, la verdad es que sería el debate eterno y mucho me temo que nosotros no lo vamos a solucionar. Sí, claro. Mira, ¿nosotros sabés qué vamos a hacer ahora? Hacer algo. Nos vamos a ir a Esplugas, a que la Isabel nos explique... No, no nos vamos a ir a Esplugas. Esplugas ha venido a Radú de Esverde. Cargulina. No em portis més la contraria, que ja està bé. Eso, la cargulina. Eso es desobediencia severa. Sí, señor. Al Tribunal Constitucional vas. Severa. Mariano, ha sido un placer. Hasta la setmana que viene. Hasta la semana que viene. Adéu, Mariano. Adéu, buen fin de semana. Buen fin de semana, Mariano. ¡Va, Mariano! Bé, anem a veure què ens diu la Cargulina. Doncs que... Esplugas estem immersos en el que és l'esport. L'esport. L'esport. Amb la qual cosa vol dir que no tinc ni idea. Que això d'immers volia dir estar sota l'aigua. Doncs també. Immersió. Immersió. Però pots estar amb altres coses. No cal que sigui a l'esport. Estan immersos en l'esport. L'utilització simbològica del llenguatge. Del llenguatge. Molt bé. En què esteu immersos? A l'esport? A l'esport. Hi ha alguna cosa de karate? No. No. D'aquí dues setmanes. Como si lo fuixera o fuixera. Sí, exacte. Bueno, quines per feu esplugues? Doncs aquesta setmana ha començat el Campionat d'Espanya de Seleccions Territorials Sub-17 de Futbol Sala Femení. Ah, molt bé. I qui vulgui passar-se pel poliesportiu de les Morenes, que està aquí molt a prop. Certa, al costat de les Morenes. Ja sabeu on està. Qui coneixeu el fosador de les Morenes? Doncs podeu... No, no, no. El poliesportiu. Podreu veure el futbol... No es pot aparcar, eh? No, però hi ha un aparcament a dintre, eh? Ah, sí. A dintre hi ha un aparcament. Però et deixen entrar? No deixen entrar l'aparcament? Sí, sí. Sí, sí, em penso que hi és una hora. Vinc de part de l'Eisabella, deixen passar. O sigui, et deixen entrar una hora abans i pots estar una hora. Exacte. Quan comença el partit has de sortir. El partit has de sortir. Molt bé. Doncs vinga, tenim aquest campionat que va començar el faria. El campionat de futbol sala femení. Sí, i que aquest cap de setmana en podeu gaudir tant dissabte com... Jo gana amb pantalonet cort? Cort? O... No sé, pregunto. Emilio, que t'estàs posant. T'estàs posant en un jardín. Sí, que no l'estàs cagant. Que no saps d'on t'està metint. Pregunto. No, t'estàs cagant. No, sí. Sí, sí, que l'estàs cagant. Normalment, a l'esport es fa amb pantalons curts. No, a tota raó. No, a tota raó. No. Vinga, què més? Doncs vinga. El futbol, habitualment, si Isabel tens raó. Tot l'esport no, però el futbol habitualment es fa amb calça corta. No, a tot el món. Sí. Dissabte a la tarda. Salvo en rosas excepciones. En rosas. En rosas. En rosas. Molt bé, què més? Dissabte a la tarda tenim l'habitual activitat, l'habitual activitat que hem de lloc, ja, del ball per la gent gran al Centre Cultural de l'Avenç a partir de les 5 de la tarda. Ah, també feu ball per la gent. També fent ball. Diumenge, al migdia, podrem gaudir al Centre Cultural Robert Brillas el concert d'orquestra de l'Escola Municipal de Música amb l'Orquestra Infantil L'Ocellet. Ai, mira. Pio, pio. I aniran acompanyats amb l'Orquestra de Cambra Ocell. Ah. Mira, eh? Tot queda... Exacte, tot queda amb ocellets. Molt bé. Ornitologia, molt bé. Us vull recomanar, més que recomanar és que ja amb tot aquest esport que estem organitzant esplugues, pel mes de març... El mes de març. El mes de març, el dia 5 de març, hi ha una activitat que és una caminada popular que es diu... Bé, és una caminada solidària organitzada per Sant Joan de Déu. Sant Joan de Déu aquest any fa el seu 50 aniversari. i es fan 5 curses diferents al mateix dia, per diferents indrets, en diferents llocs de sortida i arribar de tots a la catedral. Això és per recollir fons... A la catedral de Barcelona. A la catedral de Barcelona. Això és per recollir fons amb un objectiu totalment solidari. Un dels recorreguts, doncs, comença a esplugar, Sant Joan de Déu està a esplugar i començarà a esplugar. Molt bé. Ara estan obertes les inscripcions, per això us vull fer menció ara aquest mes de febrer. Abans estava al diagonal, eh? El què? És on jo te diu. Al carrer Muntaner. Diagonal. Al carrer Muntaner ja es va fundar l'any 1867. Bé, jo el recordo a la diagonal i no era 1800 perquè no hi era. Doncs vinga, va, us recordo aquesta activitat. Podeu fer les inscripcions a la pàgina web de Magic Line, o sigui, l'INE, i després sjd, Sant Joan de Déu, eh?, són les sigles, punt org barra CA i aquí trobareu tota la informació al respecte d'aquestes inscripcions. diumenge, diumenge, diguem-ne que ho tanquem ja, dilluns a la tarda, a les 8 del vespre, davant de l'Ajuntament d'Esplugues, hi haurà una performance d'una cosa que estan fent una activitat reivindicativa d'un grup de gent d'Esplugues, molt implicats els de l'associació de veïns d'Esplugues, que és sobre, defensem o volem els horts urbans esplugues. Qui vol? Horts, huertos. Ah, huerto, huerto, huerto. Aquí és tan just... Jo també havia entès els morts urbans, els plogues, direc. No anem bé. Els horts. Els horts. Pues en deshorts urbans. Humor negre. Hortalisses. Aquí... Bueno, perquè si no en trobo la conya. També l'Esplugues té una fama... Desplugues? Serà d'alprat la carxofa, no? Bueno, el prat i esplugues estan un al cos de l'altre. Sí, com a prou de... Algunes carxofes... Com estan. I després em diuen que jo soc conversiva. Doncs vinga. Home, perdona, el prat no està al costat de Cornellà? Sí. I Cornellà no està al costat d'Esplugues? Sí. Pues ja està. I Hospitalet també. Pues ja està. I Barcelona. I Sant Just. No, Sant Just no. No està al costat d'Esplugues. Sant Just esplugues, però no a Cornellà ni al prat. Si vas tirant amunt, arribes a Girona. També està al costat d'Esplugues. I les escarxofes d'on són? De Girona. Tota la vida. Tota la vida. Tota la vida? Sí. Sí, perquè al prat hi ha pollastre. Pot a blabar. Pot a blabar. I que menges carxofes del prat. És una activitat participativa. Sí. I l'organització demana, qui vulgui participar, que vagi vestit tot de negre. Negre. Tot de negre per formar part d'aquesta performance que... Sí, pots anar vestit de capellà. O monja. O monja. O cap aquí. Les monjas sempre porten alguna cosa blanca, tu. Sí. Doncs això és per dilluns. dimarts tenim una activitat dintre dels diàlegs a tot la sorra que es fa un cop al mes. Toca aquest dimarts. La conferència d'aquest mes es diu Obrim Fronteres, Tanquem els TIE. Els TIE són... Bueno, què sabeu? Teniu preguntes sobre els TIE? Doncs veniu dimarts 14 a l'Espluga Viva a partir de les 8 del mestre. El dia de Sant Valentí. El 14? El 14. El dia de Sant Valentí. Dimarts. Diu, els TIE és... Dimarts 14, el dia de Sant Valentí. Sant Valentí. Sant Valentí. Els TIE és un dels titulars que hi ha al cartell. Vulneren els drets fonamentals de les persones. I venen dues persones especialitzades. Una persona és membre de Tanquem els TIE i després el periodista Àlex Romaguera, que també farà una introducció. Totes les xerrades de diàleg sota la sorra estan fetes en directe per streaming a través de televisió... Esplugues Televisió. No, no. E-T-E-E-T-E-E-E-T-E. Mi casa. No, és Teleestudi. Teleestudi. No. És Teleestudi Esplugues, que és una televisió online. Ah. El dimecres tenim una activitat al matí en el que anirem a visitar el taller de la coneguda artista i escultora d'aquí, que és la Montserrat Sastre. Per tant, els Esplugues vindrem a compartir la sensibilitat i la subtil·leta de l'obra d'aquesta artista. De la Sastre. De la Montserrat Sastre. i després tenim també una altra activitat al dimecres, que si en cas ja acabarem la setmana, l'agenda de les plugues, tenim una activitat... Que se oye todo, que tenéis el micro aviar todo. Perdón, perdón, perdón. El dimecres dia 15, a dos por de vuit del vespre, hi ha una activitat, el jove remolí que està a Camidalet, i és una masterclass burlesque. Dintre del vuitè mes de la sensualitat, s'organitza una activitat molt suggerent per aprendre a respectar el gust i el plaer dels sentits. És una activitat per majors de 18 anys, fins a 35, és una activitat que està adreçada a les dones, en què els ensenyarà, amb una coreografia molt sensual, alliberar-se de l'autoestima, alliberar-se per fomentar la seva autoestima, i també una mica els ensenyarà en uns valls sensuals. Però ve la Carme Aguilera o no? No, ve la Pilar Raola. Oh, no! Ja sé on no aniré! No, jo no hi vaig. Allò dels 18 als 35 per què és? Vull, sensual, per la... M'acabo d'inventar, per la Raola. Perquè us destrempeu directament. No trobo just... Estem en horari, oi? Sí, ara ja sí, sí. No trobo just que sigui de 18 per 35. Hauria de ser més ample, oi? Més ample. Fins a 99. Clar. Perquè la sensualitat està... Clar. Està... A mi tampoc no m'ha semblat bé. Però com que és una activitat organitzada pels joves, les plugues... Ah, calla't. Perdona, la gent amb 40 anys segueix sent jove. Bueno. Menys, menys. Menys. Gràcies, emac. Moltes gràcies. Adeu, Cargolina. Estimats, la propera setmana seran registrat perquè no estaré aquí. Que? Te'n vas a sopar? No, me'n vaig a Lleida, em sembla, no ho sé. Que maco, Lleida, amb aquelles boides, aquell fred. Un fred que fa Lleida i a Moraja. Un fred, aquella humitat. Ens posen a mi... Les sargantanes porten un calapertor al cap. Ei, adeu, me'n vaig, passiu bé, bona nit. Tema musical del senyor Àlex Ruiz. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. El tema de hoy será Head to Here, The Real Estate. ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! I don't need the horizon To tell me where the sky ends It's a subtle escape Aquest era el tema musical que ens havia presentat l'Àlex Però no ens ha dit lo que era Apa, nen, presenta el tema Què és el que has presentat? Què és el que hem escoltat? Ens posa nerviós Dica-ho Dica-ho Aquest tema que és How to Here, The Real Estate Hola, ara t'escolto Doncs anem a veure si el senyor Baramllo està en línia Vinga But it's been, it's all I know It's all I know I know Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La part blanca! La part blanca! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! El caldo li posa el porro i el porro és el primer que posa! Sí! Quan fas una mitjissua, el porro triga bastant a caures! En canvi, si el salteixes o el frageixes, és un pim pam! I l'has de posar al final de tot! Perquè si no, del fons, de gret, de gret, de gret! Bé! Tenim els porros... Bullits! Bullits! Els traiem! Consovem l'aiga aquella! D'acord? L'utilitzarem després! I posem en una safata un tema en mantega, i els porros els tallem per la meitat. Es poden tallar abans de bullir, o una vegada bullits. A mi m'agrada més tallar-los una vegada bullits, perquè quan els bulls, com que es mouen i de més i tal, a vegades es desmunten. Es desmunten porros. Per la meitat et refereixes... De llarg. De llarg. Obert per la meitat. Obert, a l'ullarg. Obert. Fer dos peces. Dos peces. Com si fos un bocata. No, si el tallem per la meitat, fem dos peces. Sí. Llavors, jo normalment, ja dic, els tallo després de bullir-los, de coure'ls. D'acord. Perquè, si no, quan es couen, com que es mouen i tal amb l'aiga, a vegades les fulles desmunten i és una història. Bé! Passa. Sí. No, no, és el més normal. capçat, depèn on els capsis es desmunten. Eh? Va ser com les endívies. Sí. Sí. Un rotllo endívies. Una vegada els tenim, posem els porros plans, amb la fulla, com ho diria, la part tallada que passeu per dalt. Per dalt. La part plana a dalt i la part curvada a dalt. Exacte. Que faci bandajet. Al centre del porro mirant en l'aire. Sí. D'acord? Posem sal, una mica de pebre i fornem amb bacon. Ok. Formatge d'aquest de tranchete. Tranchete? Sí, com formatge de... Es pot fer també amb formatge d'aquest tal de lonxes, aquestes lonxes de formatge, pla. O... Sí, perquè hi ha una altra història a sobre. O es pot posar rulo d'aquest de cabra, tallat finet. Tallat finet. El que passa és que s'han perdut un tallat finet aquest formatge. Es tapa tot i a sobre més bacon. Aha. O sigui, és porro, bacon, formatge, bacon. Formatge, bacon. D'acord? I aleshores, amb l'aigua que hem assurat dels porros, fem una veluté. Una beixamel. Una beixamel que no... Sí. Llavors agafem, tirem tal, tal, tal, per sobre, formatge i a gratinar. L'altra versió és fer-ho amb pernil bo, pernil jabugo. I aleshores, per comptes de gratinar-los amb la beixamel, el que fem és gratinar-los amb el formatge. No posem la beixamel, no la fem la beixamel. Beixamel que no és beixamel amb llet. No, no, que és la veluté. La beixamel amb l'aigua dels porros. Exacte. Bueno, en el cas del pernil jabugo no l'hi posem. Vull dir, posem el formatge de cabra... I el forn. No, i el forn. que retinem el formatge aquest, el que està una mica torrat, traiem i immediatament posem pernil, que hem de tenir tallat, el més pernil que tinguem tallat, posar-lo per sobre i ja està. I ja està. I servir. O sigui que, si és pernil del bo, posem porros, formatge, pernil, formatge... No. No. No, no. El pernil és al final. Al final. En el bacon posem el porro, el bacon, formatge, bacon i la veluté. Correcte. Formatge, gratinà. I si ho fem amb jabugo o amb un pernil serrat, és porro, pernil, formatge, gratinem-li. Farem un cop de forn potent que el formatge fongui una mica i a la que surt ben calent posem el pernil a sobre. Molt bé. I ja s'ha servit. Perfecte. Doncs ja està. Si algú el prova i li sembla... Brutal de les dues maneres. Ja, doncs ens ho diu. I ja està. Una cosa, el bacon, sobretot traieu-li la corna. Vale. Tamanya el bacon gruixut, finet, finet, finet, finet, finet. Sempre finet. Tot això sempre finet. A mi les coses, els... Els beicons, tot això, gruixuts, no... No. Molt bé. Ah, bé. Doncs ha arribat el moment de parlar d'esports, a veure si contactem amb el... amb el gran anglès i dir que en aquests moments està jugant l'espanyol. Per on perd, ja? No. Està empatant a un. Ah, bueno. Mira. Està empatant a un, aquí al costat, al parat, i estan acabant la primera part. Estan a un minut de prolongació de la primera part, un minut d'afegit, i estan empatat a un. quan guanyava la Real Societat, i al minut 34 ha empatat l'Espanyol. Vale. Un altre dels partits que s'està jugant en aquests moments és el Galatasaray, o Barça Galatasaray de la Euroliga de bàsquet, i en aquests moments està guanyant el Galatasaray per 24. Mare de Déu. Mare de Déu. Doncs sí, el Barça està desfet, indudablement, no sé què. Diuen que no és culpa de l'entrenador, doncs no serà culpa de l'entrenador. Jo quan vam fer fora el Xavi Pasqual perquè els resultats vaig dir que la culpa no és del Xavi. Hi ha alguna cosa més, i de fet s'ha vist amb el entrenador aquest, doncs no ha solucionat absolutament res. que van donant de baixa a jugadors i per lesió prolongada i fitxar un altre jugador que tampoc dona resultats. No sé, no puc parlar massa de bàsquet perquè no hi entenc. O sigui, a veure, que és una temporada perduda pel Barça de bàsquet, està claríssim, perduda a nivell de Lliga, Copa d'Europa o com es digui, perquè en aquests moments, si no va l'últim, poc li falta, o sigui, que... No es classificarà pel... No, no, és molt, molt, molt, molt, molt, molt complicat que es classifiqui per... Per la final fort. Per la final fort. O sigui, va, per no dir impossible. Abans de la final fort hi ha una altra eliminatòria, però que tenia possibilitats, fa dues jornades, encara possibilitat del Barça de classificar-se. en aquests moments pràcticament dues. I a la Lliga Espanyola, bueno, jugarà la Copa del Rei, això sí, entre els... La jugarà. La jugarà, però... No té opcions. No, res a fer. Senyor Anglès, bona nit. Bona nit. Bona nit. Parleu de la Copa del Rei? Eh? No, no, no. Parleu de la Copa de la Majestat? De bàsquet, estàvem parlant de bàsquet. Ah. De bàsquet, de bàsquet. La Copa de la Majestat del Rei. Ostres, tu, a la Federació Espanyola de Futbol posa un circ i li creixen els nans. O sigui... Per què? Per què? Home, qui és la... Qui juga a la final? Bueno... Els bons. Els bons. Els bons. Catalans contra bascos. Els bons. Ja tenen la por una altra vegada, que si li xiularan l'himne, que si li xiularan el rei, que si no sé què... Ja han intentat, de totes maneres, fixeu-vos-hi bé, que han intentat... Primer que el Barça, fixeu-vos, s'ha enfrontat. Jo per això pensava que la semi seria Barça a l'avés. Perquè ha sigut l'Atlètic Club, un dels dos se n'anava fora. La Real Societat. La Real Societat. Un dels dos se n'anava fora. I a veure, el proper serà l'Alavés. Així, un dels dos va fora. Com la qual... Van intentar-ho amb l'Atlètic de Madrid per això. Clar, aleshores... Bueno, sí, l'Atlètic de Madrid, pensant... Bueno, jo crec que la final somniada per la Federació Espanyola era l'Atlètic de Madrid ser-te. Sí. Clar. Això està clar. Això està clar. Però bé... Va ser que no. Eh? Va ser que no. Va ser que no. Va ser que no. jo a l'Alavés i... Una altra cosa és que quan vam jugar dimarts... Vull dir... No, no. Estan jugant fatal. Estan jugant fatal. Estan jugant fatal. Mare de Déu. Us en recordeu d'aquesta conversa que ja portem... Sí, sí. Bastant de temps parlant, no? Sí, sí. El que començava sent, diguem, l'excepció, ara ja és la norma. La norma. Sí, sí, sí, sí. I ara cada vegada les estones de bons jocs són menys. És que la set no existeix al centre del camp. No n'hi ha. No, és que no n'hi ha. No n'hi ha. No hi ha centre del camp. No n'hi ha. I demà... A veure... Piqué no juga. Està lesionat. Uh-huh. Maserano, crec que també... No està lesionat. Està lesionat. Uh-huh. Arda Turán està lesionat. Aquí podrien dir que fins i tot és una sort. Sí poder jugar Neymar perquè estava sancionat per la Copa però no per la Lliga. O sigui que davant se suposa, encara que sigui l'Aleves, que jugaran Messi, Suárez, Neymar. Sí. No, que ets segur. Que ets segur. Al mig del camp està... Iniesta Busquets. Iniesta Busquets. Iniesta Busquets. Ràquetits, Iniesta Busquets. A veure si Ràquetits desperta tornant a jugar amb Busquets i Iniesta. Va començar la temporada que no estava molt fi i amb aquesta l'alineació on no ha entrat d'inici... S'ha enfonsat. S'ha posat més nerviós. S'ha enfonsat, sí. Però, bueno... I la defensa, la defensa, doncs, és complicada perquè tenim... Home, un tití jugarà segur. Un tití sí, però... Qui és l'altre central? Matier. Matier. Un tití... Un tití jugant per l'esquerra els dos. Clar, un tití ha de jugar a la dreta i... A la dreta li va fatal. Li va fatal perquè s'ha de posar la pilota a l'esquerra per poder... Clar, i un defensa que en el moment que està tallant els ocs s'ha de posar a la dreta... Pues fotran el Busquets de central. No crec. No crec. Bueno, no seria la primera vegada, eh? M'ha sentit. Aleshores queda pendent també el lateral esquerra perquè no sé com estarà Dinya... Està lesionat i no sé com estarà Jordi Alba, que també estava tocat... Doncs, Jordi Alba està bé. Està bé? Sí. No he dit res. La qüestió és que juguem... No he dit res que estigui lesionat. en Lliga i al cap de dos dies... Al cap de dos... Champions. Clar, clar, clar. I Champions ho veig molt pelut, jo, eh? Bueno... Jugant com juguen ho veig molt pelut. A París Sant General ens fotrà un repàs que... Cada partit és com llençar una moneda. Sí, sí, sí, sí. Pots sortir greu. Clar, exactament. A més, amb variacions entre primera i segona part, i primera part de la primera part, segona part de la primera part... Sí, sí, sí, sí. O sigui, realment no pots... Jo reconec que el Barça està jugant malament. No és fiable en aquests moments. No, no, no. Però, a veure, també li van marcar tres gols a l'Atletic Club. Sí. Eh? Clar, si els tres de davant tenen la inspiració, inclús es podria guanyar el partit. Jo crec que allà un empat ja aniria bé, però si els tres de davant estan inspirats, es pot guanyar el partit contra el París Sant Germain. No, que es pot guanyar, segur, si el Barça es juga com ho ha fet normalment. No, no, inclús... Inclús no jugant... Fins aquesta temporada. Inclús no jugant tan bé. Fins ara. Vull dir... Clar, pot guanyar. Perfecte. Ara, el París Sant Germain no és el l'Atletic de Madrid, eh? Jugant una mica més. No crec, eh? No crec, eh? Jo no... He vist... Bueno... Aquesta temporada... Aquesta temporada no l'he vist gaire. Han renovat l'equip. He vist els dos últims partits que han donat reportatges i... Hòstia... Sí, bueno, però el reportatge no t'he fixat, Armand. Els reportatges sempre treuen el millor de cada equip. Sí, sí. Bueno, qualsevol, el millor de cada equip, però... Jo, al París Sant Germain, que sí és cert que s'ha reforçat en el mercat d'hivern, l'ha fitxat a 3 o 4. Per què? Ells mateixos reconeixien que no estaven bé. Estan funcionant, eh? Bueno, però no el veig un equip que... Home, que pot guanyar, sí. I que al Barça li pot agafar una pajara. Això està claríssim, claríssim. Hem de recordar que els entrena la Mike Emery. Sí. Sí, sí. Que té un ampli historial amb el Barça pel man. Pel man. Crec que no li ha guanyat cap partit, no? Crec que va guanyar el penúltim quan estava al Sevilla. Sí, al Sevilla. Sí. No ha guanyat, però ha complicat la vida, eh? Ah, no, no. Complicar-te la vida segur que ens la complicaran. Sí. Això ho tinc claríssim. Qualsevol... A més, qualsevol equip a la Champions, a vuit anys, et complica la vida. Sens dubte, no. Et complica la vida. S'ha de recordar que el Paris Saint Germain té una bèstia negra que és el Barça. Sí. I jo crec que veuen la sabarreta i ja comencen a tremolar. Sí. Esperem-nos. I ara el Jeque està esperant a veure si pot fitxar Messi. Messi de moment ha renovat. Que pagui. No, no ha renovat encara. Ha renovat a Medides. Ah, a Medides. El Barça ha renovat el seu contracte. El Barça no. A veure, no ens preocupem. Jo no ens preocuparia. Ah, no, jo fa moltes que no em preocupo. El contracte de Messi acaba l'any 2018. Però si és igual. Com si vinen demà amb 200 o 300 quilos, pum, pum, pum. Adiós Messi, doncs adiós Messi. No, no, no. Clar que sí, home. Hòstia, per favor. Armand. Armand. Armand, home. Primer. Si fos així, venir amb 200 o 300 quilos, possiblement Messi ja hauria marxat. Però poden venir amb 200 o 300 quilos, però ha de ser Messi el que vulgui marxar. Clar, evidentment. Evidentment, clar. i Messi, de moment, no vol marxar. Però jo, tota aquesta conya de... Hòstia, el Messi que no marxi. No, no, no. És que les seves declaracions són claríssimes. Què coi? Però aquesta temporada, si l'equip està on està, sens dubte... És gràcies a Messi. Ompre. Ompre. Ompre. Ompre. A veure... Això està clar. Mira... Però, si el Messi vol marxar... Però mira... No farà re aquí. Armand. El que foti el camp... Jo, aquest estiu, quan es parlava de la possibilitat que el París Sant Germen, precisament, fitxés a Neymar, i estaven disposats a pagar... Però, el mateix... A mi no m'importaria Neymar. A mi, Neymar, escolta, xapó, venen, paguen 150, 200 milions... Doncs el mateix que el Messi. No. Ah, adiós. Doncs el mateix que el Messi. No. No, no és el mateix. No, no és el mateix. Comencem el jugador. No és el mateix. Home, no. En Messi seria una cagada històrica. Bueno. Home, i tant. Bueno, vale. Jo no ho entenc així, però bueno. Aquest tiu que tenen 5 anys més de fer-nos caure la bava. Jo no ho entenc així, però bueno, és igual. Si el senyor Bertomeu, com diu, vol acabar la seva presidència el 2018... El senyor Bertomeu, hay que echarle de comeraparte. Eh? Si aquest senyor vol acabar... No, no, no. Escolta'm, escolta'm. Hay que echarle. Hay que echarle. Hay que echarle. Hay que echarle. Hay que echarle. Hay que echarle. Bueno, president i junta. Bueno, però... Digue'm... Ara no em diguis Laporta. Digue'm una junta bona del Barça, d'aquests 25 anys. Laporta? No. Laporta. Com que no? No. Jo no soc soci del Barça. em cau com un tren al peu. A mi també. Però escolta'm una cosa. Però... Millor president no se n'ha vist. Sí senyor. Però... El tio l'aliava a Europa, amb la UEFA, amb la FIFA, amb qui fes falta... I es movia i fot-li. I fot-li. I fot-li. Qui sortia a la premsa reclamant els àrbitres de qui fes falta era ell. Sí, sí, sí, sí, sí. Totalment d'acord. És un coxista. Totalment d'acord. Bueno, però és una altra tàctica, una altra política. Jo no sóc deportista per res. Jo no sóc deportista per res. Però hem de recordar que l'equip, encara que n'hi ha ara, la part bona de l'equip, el tronc central, encara prové de l'època Laporta. Sí, sí. Sí, sí. No, d'acord. Sí. Ah, bé. Sí. Molt bé. I aquest l'ha mantingut. O sigui, veure... Bueno, l'ha mantingut. Jo diré que l'ha pitjorat. Qui ha marxat? Home. Xavi. Però Xavi tenia que marxar. Bueno, Xavi estava avorrit. Amb la porta o amb la finestra. Xavi marxava. Xavi va marxar perquè estava avorrit. No. A més d'un partit, m'agradaria tenir-lo a la banqueta perquè sortís, encara que fos els 20 últims minuts per controlar una mica algun partit. Els motius per als que Xavi va marxar del Barça no els sabrem mai perquè se'ls guarda ell. Cony, perquè no jugava. No, no. Hombre. No, no. El Luis Enrique li va obrir la porta, punyetes. Primer el Tata i després el Luis Enrique. Bueno. El Tata, no us en recordeu, que no va jugar a l'últim partit del Lliga. Sí senyora. Bueno, no estem d'acord. Més partits d'aquest cap de setmana. Els senyors del Madrid juguen demà també. Al Solista. Juguen demà també contra el Los Asuna, que és l'últim classificat, efectivament. Sí, sí. Cap problema. cap problema. Sí, en principi cap problema, però encara, inclús en temporades en que el Osasuna ha baixat a segona divisió. El Osasuna no és el que era ja. Però el Madrid, el Madrid el tenen, sobretot el públic, eh? L'únic lesionat que té el Madrid en aquests moments és el VL, eh? Bueno. I què? Tots els altres estan en ordre. I què? El Cristiano no tenen uns partits dels... O sigui, perdona que t'ho digui, però al Madrid més li convendria tenir lesionat a Benzema i tenir lesionat a Cristiano Ronaldo i que juguin al Morata... Però si té l'àrbitre. Sí, a banda d'això, a banda d'això. Cap problema. Cap problema. que l'únic lesionat és vell, doncs potser vell de les grans figures del Madrid és l'únic que encara es rotllava una mica. Doncs et diria que gairebé que és una sort si juguen els tres del davant. Exacte. Ojalá. Juguen pitjor amb els tres del davant. Sí senyor. Per això et dic, jo prefereixo que juguin, que no que estiguin lesionats o no sé què. El que passa és que el Fidan, jo crec que el Fidan no els posaria, posaria els altres. Però clar, el dia que faci això, ve el Florentino i el foto fora. En Morata se'n va i l'Isco també. Bueno, normal. L'Isco, atenció, que no s'esperi acabar el contracte, que acaba el 2018 i vingui per la cara del Barça. No, a final de temporada el foten a la venda. Segurament. El posaran a la venda si ell no vol marxar. Si ell no accepta la sessió... La reconaran i ja està. L'Atlètic de Madrid, no. El Sevilla. El Sevilla té un partit complicat. Juga el diumenge a dos quarts de set. A les Palmes. A les Palmes. Hòstia, a les Palmes està jugant, eh? Té un partit complicat i... Té un equip maco, eh? Sí. I no sé... L'Atlètic de Madrid, atenció, que va al cap del Celta. Exacte, exactament. L'Atlètic de Madrid va al camp del Celta. I aleshores, quina diferència de punts? Hi ha dos punts. De diferència entre... No, més. De quatre punts. O sigui que el Sevilla continuaria inclús de perdre contra les Palmes, que continuaria segon, amb 43 punts. En el Sevilla estem a dos punts, eh? Eh? En el Sevilla? En el Sevilla estem a dos punts. Sí, no, no, però estic parlant Sevilla-Làtic de Madrid. Ah, ok. O sigui, la plaça de Champions. Nosaltres estem a dos punts el Sevilla. Però, bueno, a les Palmes no serà fàcil, eh? O sigui... Com a dos punts el Sevilla? El Barça està a dos punts per sobre el Sevilla. Per sobre? Per sobre. Ah, va bé. Estem a dos punts... Estem a dos punts. Que han jugat algun partit i no m'he enterat, o què? I a sis de l'Atlètica de Madrid. Exacte. I si mires la classificació, clar, estem a un punt del Real Madrid. Sí. I dos partits menys. Ja, bueno... Sí, bueno, però el del València no cal ni comptar-lo, aquest partit. No, des de luego... Perquè, hòstia... El València, que, pobrets ells... L'Ibernia va fotre quatre l'altre dia, eh? Sí. Confio més en el Celta que el València. I jo també. Jo també. I el València juga contra el Betis, pobrets. Bé. No sé... El Betis no... Però escolteu, que no hem comentat res del superpartit de Copa del Rei. És que... Què vols comentar? No vull comentar res. Què vols comentar? No. Sí, no, jo vull comentar. Però, vamos, és que... Comenteu, comenteu. És repetición de otra vez de lo mismo. D'avui, perquè em vaig indignar. No. Però... Però, a veure... Vaig indignar, no, no, per tot, per tot, per tot. Com va jugar el Barça... Sí, el Barça va jugar malament. I per... Però no estem una altra vegada amb la mateixa història. Pels àrbits... Va jugar malament? Sí. Sí. Es va deixar dominar? Sí. Sí. Va jugar com un equip petit? Sí. No és reconeixible, també. Que això, per això et dic, em vaig indignar pel Barça i pels àrbits. net, pràcticament. Va, va, va. L'expulsió de Suárez... És agui creíble. L'expulsió de Suárez és absurda. És agui creíble. I la resolució del comitè de competició de donar-li un partit més... Sí. Això em sembla collonut. Perdona, això em sembla collonut. Sí. I això és culpa dels Suárez. I jo, si fos el Barça, censuraria els Suárez. Doncs... Perquè quan no n'expulsen, té que anar al vestidor. El senyor Sergio Ramos, també. Vale. Em sembla... No, no, no. És que jo t'estic parlant de l'actuació del comitè de competició. Sí. Però això és un altre tema. Jo t'estic parlant del comitè de competició. Sí. Però això és un altre tema. No parlem dels Ramos. Estem parlant dels Suárez. Perdona. Estem parlant dels Ramos que va passar al Barça. Que va passar al Barça. I no li van fotre. Bueno, doncs... Vale. Doncs és una història. A mi no me vale. A mi no me vale. Però si això ja sabem que funciona així. Doncs ja està. És el que... Però no... No. Perquè un mati l'altre no té que matar. d'acord? A veure... I el Suárez el que té que fer és comportar-se com un professional. I el que té que fer... M'expulsen cap a baix a l'esplori. S'ha acabat. Com una mala cosa. S'ha acabat. I llavors segur que no t'ensenyen la segona. Escolta'm. El pallo anava calent com una mala cosa. Mostra que si anava. Perquè no era falta. Clar. No era falta. I no li han ensenyat ni... Bueno, no li han pitat ni falta. Si el problema comença amb que li foten la falta. Ai, li treuen la tercera per la falta. Aquí comença el problema. Vull dir, si no passa això, evidentment no s'hagués posat com una moto. Sí, però que no es portin per tres exposats... Però bueno, però passa això... Doncs tio, calla i fot el camp. Per què? No, és molt complicat callar en aquell moment. A veure... Estàs encès... Si tinguéssim el mateix criteri. Amb tots els partits que juga el Barça i els donen de tortes fins al carrer d'identitat, jugaríem pràcticament cada partit contra set. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Vale, ja està. El criteri on és? Sí, sí, sí. No, no, però és igual. Sí, sí, ja està, vale. No, no, Armand, és que a veure... Que no, que no, que no. Igual, home. Els nervis... L'atenció... Això més igual, ells cobren per suportar la pressió i suportar la tensió i suportar tot això. No, no, no, no, Armand, no. Home, és la seva feina, tu. La seva feina és competir amb tensió. Vale, ja està, ja està. I amb empenta. i acabaven de fer que no jugués la final. Bueno, és igual. Bueno, vale, seguiu discutint. D'una forma injusta. Jo m'aparto d'aquest tema perquè no estic d'acord. Ja et dic que... No estic d'acord, absolut. que va reaccionar malament. Sí, ho entenc, ho entenc, perquè, o sigui, t'expulsen i el que... Ah, si un jugador l'expulsen i diu, vale, adeu, però jo entrenador no el torno a posar. No el torno a posar. No es pot anar. Diu, mira, m'han fotut fora, que bé. Però que el criteri arbitral va ser absolutament penós... Clar, ahir està el tema. Ahir està el tema. El partit de nada van voler a les tortes, per nom i les hòsties. I allà no van expulsar ningú. No. En Coque, en els dos partits, ni una targeta groga. És que, i quan no hauria d'haver acabat, cap dels dos partits. No hauria d'haver acabat els dos partits. No hauria d'haver acabat els dos partits. No, a mi només és igual. A mi només és igual. que no li va tocar pràcticament la cara i el pallo semblava que l'havia trencat. Igual que accepto que el gol que va marcar qui va ser el Gameiro o el... Griezmann. El Griezmann. Era gol. Era gol. Era gol. Com s'equivoquen tantíssimes vegades. Sí. Però accepto que en aquest cas l'Atlètic de Madrid va sortir perjudicat d'aquest gol anul·lat. I el penal era penal. Però el penal no era penal. Amigo. Perquè el tio es llença abans que arribi Piqué. l'arbitro vegi. Clar. Home, sí. Que és difícil que l'arbitro vegi. Val. Ho acepto. Aceptamos culpa com a animal de compañía. Però val. Val. Val. La postura com va caure... No, no. Es llença abans. Es portava molt que s'havia deixat anar. Sí, sí. Va començar a caure abans que el toqués el toque. Abans que... Sí. Ho heu vist amb càmera lenta? Sí, sí, sí, sí. Perquè jo sí ho he vist i he sentit comentaris amb càmera lenta. I què? De tal. I el Piqué toca la cama del defensor. Quan ja està a caure. Quan ja està a caure. No, no, no. El toca abans. El toca abans. El toca abans. A mi els comentaris que puguin fer... Deixa darrere la cama. Deixa, exactament. Vale, vale. S'està caient, deixa darrere la cama i és quan arriba Piqué. Bueno, pues vale, pues ja està. No era penal, ja està. No, no ho era. Vale, pues no està, no era. No està. No ho era. I al gol, sí, era gol. O sigui que l'Atlètic de Madrid també es pot caixar de l'arbitratge. Però, per exemple, que es queixi de l'expulsió del... de qui era? Qui és el que van expulsar del... de l'Atlètic de Madrid? El nano què? El bailador flamenco. que es queixi d'aquesta expulsió després d'haver vist l'expulsió de Sergi Robert. Jo he sentit dir que no era. Que no era què? Que no era expulsió perquè la segona rodola i s'emporta el del Barça per davant però que era com sense intenció. Sí. Incluso aquella última entrada de Filipe Luis per darrere Messi... Tampoc. Allò sí que era de vermella. Tampoc és expulsió, no? Allò l'hi va ensenyar una groga. Era una vermella directa. Era una vermella directa. Sí. Això és totalment d'acord. L'expulsió de l'Atlètic de Madrid tampoc és expulsió. Però que és igual. Era el final del partit. Tant se m'enfot que... El criteri. Si és que existeix el criteri arbitral. És el criteri de l'àrbitre. Hombre. Va bé. Però l'expulsió del tio de l'Atlètic de Madrid no era expulsió perquè el tio rellisca, llisca per la llispa i llavors s'emporta a la defensa. Mira, si aquest diria que és possible aplicar el mateix criteri que amb la de Suárez. Com? Com? És veritat que lluita amb la mà alta però no impacta. Sí. No li dóna un cop de colza. No és... No. Sembla que li hi he trincat la cara però ni de broma. És que es veu el gest. Ell posa la... la mà o el braç. Però, va, estàs prohibent-li d'ajuda a la final. Salta amb el braç per davant, sí. Però no... I la primera groga que li van ensenyar encara és més xorra que aquesta. Sí. Però, bueno, és igual. A mi... Les jugades d'aquestes al partit de nada hi van haver a punta pala, l'únic que van ser, gairebé totes, fetes per l'Atlètica de Madrid. A mi, aquest dematí, em deia un... El Suárez no podrà jugar el primer partit de Copa. Diria, mira, el primer partit de Copa serà contra el Gratallops i segurament Suárez no el jugarà, no el jugaria encara que pugués. Sí, sí. O sigui que... Porta relativament. La final... Home, per Suárez no jugar a la final és un cop duríssim. És un cop duríssim. Suárez és un paio que en un moment determinat fot una jugada acompanyat de Messi i fot un gol. També, el que et vaig dir l'altre dia, si Suárez marca, el Barça no perd. És un tio que protesta constantment. Constantment. I també protesta a Busquets. No, molt més, molt més. El que més protesta del Barça és Busquets. Que està protestant constantment. Bé, però ara no es pot protestar. Bé, sí. És igual. Sí, no. I protesta a Cristiano Ronaldo. I protesta a Sergio Ramos. I protesta al... que porta l'aigua del Betis, tu. Protestar protesten tots. Crucificem un paio perquè protesta molt. que no són hermanites de la caritat. Jo no l'estic crucificant. L'únic que estic dient... Que protesta molt. És que, per mi, Luis Suárez, només té un problema que és el protestar tot. Tot. És un paio intens. Tot. Bé, doncs té que aprendre a medir-se perquè li han tret unes quantes targetes per protestar com protesta. I a Messi. I a Neymar. I a Messi. I a Neymar. No. A Messi li ha tret quatre targetes d'un dut a la diga. Per protestar. Per protestar. Em sembla que són tres per protestar. Sí. Bé, doncs això. Clar. I una que hauríem de mirar a veure si... Bé, doncs igual. Protestar protesta en tots. Bé, jo ho entenc diferent, això. Ja està. Ah, ho entenc diferent, cony? No, no, no. Un tio que està jugant amb un equip com el Barça i que resulta que és un dels millors del món i el millor de l'antestat del món i no sé què i tal. Té que aprendre, té que aprendre a mesurar-se. Però ja estem igual... No, és que Messi... Però el tema és el criteri. Neymar no pot fer aquestes jugades perquè, clar, humilla al contrari. No, no, no. Jo no he dit. Això no té res a veure. Això no té res a veure amb el que estic dient. Però, bueno, no té res a veure. Hi ha gent que ho diu. Bueno, que hi ha gent que ho diu. I hi estic parlant jo. No està parlant la gent. Estic parlant jo. S'ha acabat el temps. L'Àlex ens fa fora. Tornarem el proper divendres a la 8, com sempre aquí a Ràdio d'Esvert. I fins aleshores, doncs, que sigueu molt feliços. Adeu, senyor. Bon cap de setmana. Adeu, bon cap de setmana. Yé! Bon cap de setmana. Un púri o córre! Educatl posição 3 Fins demà!