La Desbarnada (28/03/2014) + inici de Beats: canvi d’hora, efemèrides i meteo; notícies (Leguina, “avió” a Canàries, WhatsAppitis); Madrid i noms de carrers; cromosoma sintètic i avortament; cuina (bunyols); Barça i pronòstics

2, 3, 4! To-to-to-to 30 exits. Número 1. I aquesta és una de les novetats d'aquest mes de març que no ha aconseguit Òscar a la millor cançó des de la banda sonora de Grudos, però és el número 1 d'aquest mes de març a la llista, al Top 30 de ràdio d'Esvernès Farro Williams i això que porta per títol Happy. If you feel like happiness is the truth. If you know what happiness is to you. Bring me down, can you? Bring me down, can you? Bring me down, can you? Bring me down, can you? Bring me down, can you? Bring me down, can you? Bring me down, can you? Bring me down, can you? Bring me down, can you? Bring me down, can you? Bring me down, can you? Bring me down, can you? if you feel that happiness is the truth. Because love alone if you know what happiness is to you. Because love alone if you feel like that's what you want to do. Because love alone if you feel like moving out. Because love alone if you feel like happiness is the truth. Because love alone I feel like that's what you want to do. Bring me down, can't nothing. Bring me down, the love is true. Bring me down, can't nothing. Bring me down, I say, come along. La ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Juny... Què? Has de dir la Desvernada. Què has de dir? La desbarnada. Què? Digues. La desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. Molt bona nit, són les 8 i un minut, esteu sintonitzant ràdio d'Esberla, Mésora Municipal de Sant Just, i ara mateix comença. Salutacions de l'equip del programa amb la senyora Núria García, que la tinc aquí a l'esquerra. Bona nit. Hola, bona nit. Amb el senyoret Miquel Simón, que el tinc a la dreta. Bona nit. Bona nit, senyoret Escazokyo. Benvingut. Ben trobat. Avui el Marc Nové té un... Sopar? No. Suposo que soparà. Sí, suposem que soparà. Té un programa de locomoció. Per tant, no vindrà. El que sí, esperem descontactar i comptar amb el doctor Santiago Barambio, amb la Miri Sánchez, amb l'Armand García, que esperem que vingui. El Josep Maria Montes, que ens ha de fer l'aprenentatge del temps a veure si plorarà o no plorarà demà fins al dimecres, hem vist totes aquestes coses. El Mariano González, que aquest no falla mai, sempre està allà a Madrid, no es mou de Madrid. Bueno, sí que em mou, eh, que yo lo he ido a Mátras puestos, también, sí, y tanto. Però avui està a Madrid? No ho sé. No ho sabem, ni trementarem. L'Isidro inglès, que deu estar eufòric, lògicament. Home, i tant. I avui tenim el control de sol, l'Andrea Bueno, una vegada més. Andrea, benvinguda, ben tornada. I els paus d'aplaudiments està prenent del Jordi. Sí, sí. Com vulgui, comencem. La Desbarnada. Avui és dia 28, 28 de març de l'any 2014, setmana 13. Trescorregut 87 dies del 2014 i ens falten 278. per arribar a allò que ha de venir. Avui el sol, per última vegada, sortirà cap a prop de les 7 del dematí, concretament a les 6.42, i s'ha posat a les 7.12. Molt bé. Si fa res, fa tres quarts d'hora. Més o menys. I demà. Bé, demà el sol sortirà dos minuts abans, a les 6.40 i es pondrà un minut més tard, a les 19.13. I diem que són els últims dies perquè em sembla que és el dissabte i dimenja. Dissabte. S'enrotza i es canvia l'hora. I adelantem una hora. Adelantem una hora. Per tant, el sol sortirà a les 7. A les 7. A les 8. 7. Sí, gairebé a les 8. La lluna. La lluna ha sortit Fa ja estona quan eren les 5 i 5 de la matinada. I s'aposta quan eren gairebé les 5 de la nit, a les 16.50. I demà. Bé, demà sortirà a les 5.40, uns 35 minuts més tard. i es pondrà uns 50 minuts, no, més. Més, més, més. Quasi una hora. Quasi una hora llarga, sí. Una hora i deu minuts. Més tard, a les 6 de la tarda. Exactament. Hem de dir que al diumenge no hi ha lluna. No. És nova. Sí senyor. I ja sabeu que quan la lluna és nova... No n'hi ha. No hi ha lluna. Jo no l'he entès mai, perquè en tot cas hauria de ser lluna vella. L'agafes i la llences. L'agafes i la llences i no hi és. O sigui... Dormiràs una hora menys. Sí, sí, però tindrem... El matí serà encara fosc. Més fosc. Més fosc. I a la nit serà més clar. Més clar. Exacte. Vale. Entesos? Tu pensa que el diumenge les vuit seran les set d'avui. Clar. Queda clar, no? Sí, claríssim. Audiença, queda clar? Vinga, perfecte. Han contestat tots. Tots, tots. Home, l'Andrea diu que sí. No sé si hi ha algú més que ens escolta. Si l'Andrea diu que sí, va a missa. Ja està. Bé, anem al Sant Ural. I avui fem una excepció. No, al Sant Ural? Els aniversaris. Fem una excepció i parlarem dels aniversaris d'ahir. perquè ahir van fer anys dos personatges. Un és el senyor Mariano Rajoy, que en va fer 59. Si algú el vol felicitar, que li envia un tuiti. i ahir també en va fer 62, és a dir, 3 més, el senyor Joan Antoni Duran i Lleida. I no sé si de Twitter... Sí, de Twitter. I Facebook... Bueno, Facebook no sé, però Twitter segur. També el podeu felicitar, també li podeu enviar un Twitter. Sí, senyor. Vinga, anem als d'avui. Bé, als d'avui, hombre. Lady Gaga, en fa 28. Vés per on. Una mica més, uns quants més. Molts més. El senyor Mario Vargas Llosa, que si no m'equivoca és premi Nobel de Literatura. 78. i el Premi Nobel de les Finances, 78 també, Amancio Ortega. I amb aquest no cal que li donin premi, ja se'ls guanya. Molt bé, doncs, felicitats a tots. I anem a les efemèries del dia 28 de març. El 28 de març de 1844, la reina Isabel II d'Espanya va crear per real decreto la Guàrdia Civil, instituto de policia militar destinado a velar por la seguridad en las zonas rurales. de dos en dos. Tu saps per què, no? Perquè un sabia escriure l'altre llegir. Veig que sí. Això, guàrdia civil, caminera, totes aquestes coses. 1845. S'estrena a Madrid l'obra Don Juan Tenorio de José Zorrilla. que és l'obra més representativa del romanticisme espanyol, i a més, si no estic confós, és l'obra més representada a Espanya. I és possible, no? Perquè per Tots Sants és una obra que representa gairebé. Ara no sé si, bé, no s'ho poso a posar en el lloc o continuaran fent, per Tots Sants, Juan Tenorio. Curiosament, aquesta obra, el senyor Zorrilla estava totalment arruïnat, tenia deutes impressionants, i aleshores, un dels seus acreïdors, li va dir, bueno, si escrius una obra, me la regales, doncs m'empaques amb això. I d'altra, sembla que diuen que amb una nit va escriure Don Juan Tenorio. I, lògicament, el que no s'esperava és que... Sí, perquè no és un Cainete, eh, Don Juan Tenorio. No, no, no. Diuen la... El 1895, és a dir 50 anys després de l'estrena de Don Juan Tenorio, Los hermanos Lumière van presentar al foment de la indústria nacional de París el seu invent que van dir, o que li deien, cinematógrafo nacional. Lo de nacional no sé. Lo de nacional ha sigut del cortapega. Diria jo, eh, diria jo. Perquè hi ha dos punts. No ho sé. Bueno, doncs això. El cinema. 1899. afemèrides molt lligada a aquesta casa. El senyor Marconi William o Guillem Guillem va establir per primera vegada una comunicació ràdio-telegràfica entre les dues... al Canal de la Mànega entre Anglaterra i França va transmetre la primera comunicació era la primera experiència de ràdio, i ja veieu, fins arribar al ràdio d'Esver, un apurgutgell. Sí, senyor. I el 28 de març de 1920, als Estats Units va quedar instaurat el Dret a vot de la dona. Ojo, eh? Estem parlant 1920. Sí, sí. Fa... 90 anys. Sí. I que... Ja veus. Sí, senyor. Bé, anem al Centural. Anem a felicitar els que avui, si encara tenen calendari d'aquells que surten als noms, que jo darrerament no en veig. No, n'hi ha pocs, n'hi ha pocs. És que era molta feina, això. Saps qui ens tenen? Que són tacos de sou de taula, les agendes aquestes, diguéssim, comercials, no les petitonetes. Bé, avui és Sant... Gontram. Gontram, que podia ser el patró del tranvia. També he conegut com Gontran, que era un rei francès. Sant Cix III, lògicament papa, va ser papa del 432 al 440, en aquella època els papes durem molt poc. I Sant Dorateu Abat. D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu D'oroteu Berta, Toledo només. Sí, quan sortia de Toledo ja no era. Però Toledo era Berta. Sí. Molt bé, doncs fins aquí el dia. Va, som-hi, anem. Doncs a veure quin temps tindrem aquest cap de setmana. Senyor Montés, bona nit. Bona nit. Em va aprenent, que cada dilluns el Cracòvia o no, el Polònia. Avui han baixat les temperatures, està anul·lant, no ha plogut, demà no sabem si plourà o no plourà. Com va això? De qui a dimecres? Doncs fixeu-vos que fa una setmana estàvem comentant que segurament passaria el que està passant. que és que l'anticicló de les Azores, una part d'ell aniria a parar al nord d'Europa. I així ha estat. De fet, en aquests moments, està sobre el nord de les Illes Britàniques, esperent-se per tota l'Europa central i oriental, i està permetent que les perturbacions atlàntiques s'estiguin desplaçant cap al sud. En aquests moments, n'hi ha una a l'oest de la península, de fet, enganxada entre Lisboa i el Gop de Cadis. Ah, cap a baix. Cap al sud. Sí, sí, està viatjant bastant cap al sud. I, de fet, és en aquest viatge, traslladant-se cap al nord del Marroc, que ens està impulsant sobre Catalunya. Hi ha aigua, fet durant el dia d'avui, que va més del Lledan o del sud-est de Xaloc. Tot i que la sensació és de fresqueta o fred, penseu que les temperatures no és que siguin excessivament baixes. No són excessivament baixes. El que passa és que la humitat ha augmentat bastant. És molt alta i és el que fa aquesta sensació. Entre l'aire que fa i la manca de sol que hem tingut durant el dia d'avui, i la humitat a la sensació de fredor. No ha plogut avui. Ni ho farà amb les hores que ens queden d'avui divendres. O sigui, avui no plou. Avui no plou. Demà. I demà dissabte aquesta perturbació seguirà viatjant més... estarà al sud d'Andalusia i al nord del Marroc. Un viatge lent que va més a l'est. Els vents seran de llevant i es reforçaran. De fet, demanarem el vent moderat. A l'arrònd de la costa pot haver-hi cops entre els 40 i 60 quilòmetres per hora. Vent de llevant que alterant i força l'estat marítim. Però aquí és enjust, però veiem que demano plor aquí absolutament res. De principi no hauria de ploure. El que sí que hi haurà és força núvols, potser sobre d'alguna estona, i puguem veure una mica el sol, però molt poques estones. La veritat és que els núvols seran força abundants i tindrem dues capes de núvols, núvols alts, que són aquests fins que els veurem passejant per les zones altes, i núvols més gruixuts, baixos, que aniran entrant del mar cap a terra. Aquests que són macos. Sí, com coliflors, que aniran passejant-se, però creiem que no serà suficient gruixuts com perquè arribin a provocar aquest tipus de precipitació. Un dia fresquet, també. Tot i que les temperatures demà pujaran una miqueta més en respecte a les d'avui. Diumenge. I diumenge aquesta perturbació ens llançarà un front que és més actiu, que en aquests moments està cap a Andalusia, doncs el diumenge començarà a arribar a Catalunya. I de bon matí ja podrien caure algunes precipitacions. Sembla que seran molt disperses. És a dir, no serà allò de pluja continuada, però aniran afectant a diferents zones del territori. I, per tant, també aquí arreu de la costa. També aquí. Per tant, a Sant Just també. i a la tarda les precipitacions podrien fer-se una mica més intenses, inclús. Hi ha algunes zones de l'interior de les comarques d'aquí de Barcelona on es gerin en forma de tempesta. Què creiem que a la costa no serien d'aquesta forma? Serien pluges més aviat d'entre minces i moderades i intermitents. Ah, intermitents de Madrid. No continuades. No continuades. Però vaja, entre un xàfec i un altre, es poden acumular alguns litres. No molts, creiem. Aniríem cap a la zona, més o menys, d'uns 20 litres en tot el dia. Això diumenge. Ara ens queden dilluns i dimarts, perquè si no estic confós, dimecres ja sortirà el sol. No, doncs ho farà més ràpid. La matinada diumenge-dilluns, que ja estarem al nou horari solar. De fet serà entre el dissabte i el diumenge, no? La matinada diumenge. Doncs el dilluns, El front, aquest ja haurà passat, estarà a les comarques de Girona i cap a França. I, per tant, aquí a Barcelona, el temps anirà millorant ja des del matí. I deixarà de ploure ja en tot el dia. I sol? El dilluns ja veurem el sol, per fi, perquè el diumenge segurament no el veurem gens. És un cap de setmana sense sol. Doncs el dilluns ja millorarà força, les temperatures tiren cap amunt, i aquesta pujada de temperatures es pot pronunciar força més els dies posteriors, dimarts i dimecres. Tot això serà perquè s'aproparà una segona borrasca atlàntica per l'oest de la península, però que ens llançarà vents del sud-oest, que venen de Andalusia i de més al sud del Marroc, que farà pujar de forma notòria les temperatures. Això fins al dimecres. El dimecres ens arribaré un altre front, creiem, que produiria prou que algunes precipitacions, però creiem que aquest és bastant feble i a partir de llavors sembla que l'anticicló de les estores el tindríem garantit a partir de divendres i ja veurem si en dies posteriors. Bé, doncs d'això ja en parlarem divendres. El que sí que és molt clar i segur que aquest cap de setmana el sol el veurem poquíssim. Bueno, poquíssim. Bé, què hi farem? Què hi farem? Resignaré. Sí, com veieu el tema de la sogra ha sortit molt bé aquest cop. Pobre dona, ara em sap greu tu. Molt bé, Josep Maria, doncs el divendres ens expliques què passarà la setmana vinent. Molt bé. O sigui, la següent, vull dir, i d'aquí poc ja... Sembla santa. Exacte, ens has d'explicar una mica això de si divendres s'ha enplourat, com és habitual i totes aquestes coses. Molt bé, doncs ho anirem preparant. Vinga, doncs, fins divendres. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu. La Desbarnada. Bé, doncs ara ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que tenim, com sempre, preparades. Avui no tenim les tecnològiques del Marc. No. Però jo tinc preparada una que s'heu dut tecnològiques, sí. Però abans fem de fer el regalet. No sé si recordareu un senyor que es diu Joaquín Leguina Herrán. Aquest senyor va néixer a Cantàbria l'any 1941. És licenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Bilbao. i va fer el doctorat en Ciències Econòmiques a la Universitat Complutense de Madrid. Va ser el primer president de la Comunitat de Madrid entre l'any 1983 i 1995. I actualment podem dir que és polític, però retirat, és a dir, continua sent membre de la Federació Madrilenya del PSOE, però no practica, diguem-ne, oficialment. El que sí és madrinista de pro. Avui, el diari AS, diari esportiu de la capital, publica una entrevista amb aquest senyor, en la que demostra clarament el seu forofisme dient que l'àrbit del clàssic, senyor Umdiano Mallenco, va decidir el resultat assenyalant tres penals que no ho eren. I que el Real Madrid és el candidat millor situat per guanyar la lliga. Molt bé, fins aquí res a dir. És la seva opinió. I com a tal la respectem. Amb una de les preguntes que li fan a l'entrevista, que és, ¿qué sensaciones le da el palco del Madrid? El senyor Leguina contesta, es un palco de gente adinerada. Pero lo prefiero al palco del Barcelona, que está lleno de políticos que quieren hacerse la foto para ver quién es más nacionalista. Eso de que el Barça es más que un club es muy sospechoso. Yo nunca sería de un equipo así. El palco del Barça es un espectáculo deprimente. És allò d'aquell que li van preguntar sobre les papallones i va dir que la papallona és un animal molt més petit que l'elefant. I va començar a disertar sobre l'elefant. Perquè, a veure, li han preguntat sobre la llotja del Bernabeu i vostè aprofita per atacar els que acostumen a anar a la del Barça. I per acabar dient que ell no seria mai d'un equip com el Barça. No cal que ho jutgi. Amb aquesta resposta ja ha quedat retratat. Clar que el periodista de l'AS no li fa cap comentari i publiquen la resposta tal qual. En fi, senyor Leguina, en companyia dels periodistes d'AS que han publicat aquesta entrevista, es poden cruxpir entre tots aquesta... I anem ara a les notícies, les notícies serioses, no les declaracions del senyor Leguina. Núria, què portes? Doncs resulta que un vaixell confós en un avió que ha caigut al mar va mobilitzar ahir el Servei d'Emergència de Gran Canària. El Servei d'Emergència va informar ahir que un avió havia caigut al mar a prop de Gran Canària. Diversos veïns van trucar al 112 a veure que semblava a l'acua d'un avió, però que es tractava en realitat un remolcador que transportava un embarcació especial i llavors Aena va desmentir l'accident. Durant uns minuts semblava que la tragèdia havia arribat a Gran Canària. La imatge d'un vaixell remolcant amb una embarcació singular vista des de lluny va fer pensar molts veïns que es tractava de l'acua d'un avió que havia caigut al mar. Ja pensava en el cas de la Malàcia a Irlín. Sí. L'avís va ser transmès a la mateixa ministra de Foment, Ana Pastor, que justament es trobaven aquells moments a la seu del govern de les Canàries amb el president de la comunitat autònoma. Justo, porata. Paulino Rivero. I els directors dels mitjans de comunicació de les illes. La sensació de tragèdia no va cessar fins que un helicòpter de l'exèrcit de l'aire, desplaçat a la zona, va comprovar que es tractava d'un vaixell lleugerament escurat, que estava sent remolcat per un altre. Diu el cert és que alguns veïns van confondre des de la costa aquesta imatge amb la d'un avió flotant la qual cosa va posar en marxa tota la cadena d'esdeveniments. El 112 de Canàries va llançar el seu twitter al següent missatge. Control Canàries confirma que cau el mar d'avió a dues milles. Bueno, Cuixinet, Gran Canària, a l'altura de Ginamar. Es desconeix el nombre de passatgers. 18 minuts després, el mateix 112 aclaria a la mateixa xarxa social que no hi havia hagut cap accident aeri. I que el control aeri, l'exèrcit de l'aire i l'helicòpter del grup d'emergències, confirmaven que es tractava d'un remocador. Home, jo he vist la foto que he publicat als diaris i suposo que si que des de lluny... A veure, sí que semblava com la cua d'un avió. Es pot confondre amb la cua d'un avió, però bueno, em sembla bé. I és normal que els veïns truquin, però que no es desmen... o sigui, que abans de publicar la notícia a les xarxes o als mitjans no comprovin que realment... Sí, potser l'avió... Exactament, s'hauria d'haver comprovat abans de fer la publicació, però bueno, a veure, de fet ens van rebre una... una alarma que semblava que un avió havia caigut i van fer el que havíem de fer. Home, millor anticipar-se que no... Exacte. No és igual, no passa res, no tenim constància de cap avió... I després la consciència que se't queda... Exacte. Miquel. Bé, mira, és una cosa d'aquestes que un no entén i que criden molt l'atenció. Una nena de 9 anys li van prohibir entrar al col·legi perquè es va rapar el cap. Aquesta nena, Karim Renfo, d'un poble de Colorado, d'Estats Units, es va rapar el cap perquè una companya seva que patia càncer s'havia quedat sense cabell. Patia un neuroblastoma, que sembla ser que és una forma de càncer infantil. I per solidaritat amb ella i perquè no es trobés rara, es va rapar el cap. Els pares de la nena van trucar a l'escola i els van dir alerta que la nostra filla ha fet això. i nosaltres li donem tot el suport. L'escola, en aquell moment, quan els pares la van avisar, no va dir res, però quan la nena es va presentar a classe li van prohibir d'entrar a l'escola, dient que anava en contra de tota l'ordenança de vestimenta i de normes que tenia l'escola per poder entrar. Sembla ser que és una escola que no permet que durant el curs les nenes... Canviden pentinats. No, no, i tenyessin a Colorado. estenyeixin el cabell o vagin de jo. I li van dir a aquesta nena que o es posava una perruca o que s'esperés que li creixés el cabell. Molt bé, la nena va dir doncs m'espero. Bé, no, aquí no ho aclareix, la notícia no ho aclareix. El que sí que és cert és que als Estats Units hi va haver-hi tant de rebombori per a aquesta història que al cap de pocs dies l'escola va admetre a la nena que pogués anar d'allò. La nena malalta, que es diu Clemens, diu que estava molt contenta i emocionada perquè així jo entraria a l'escola i la gent no em miraria com vaig perquè hi havia una altra companya que anava com jo. Evidentment els pares d'aquesta nena solidària, la Karim Renfro, estan superorgullosos de la seva filla. Home, és molt maco. Però bueno, a mi dels Estats Units no m'estranya res. Està clar que no. Però no s'entén. Si una nena que es queda sense cabell per una malaltia la deixen passar i l'altre que ho fa... Perquè aquí hi havia suposo que una justificació. Per què no ho deixen fer? Perquè els americans són així. Perquè per estètica un no veu les dues nenes amb el cabell curt però no sap a priori. Jo recordo una vegada que va sortir una notícia que els Estats Units havien acusat un nen de 4 anys d'assetjament sexual perquè li havia donat un petó amb una companya de pergolari. Segur que anava amb mala intenció. Una gran cadena d'aquestes de fast food americana li van posar una multa molt gran perquè quan anaven els nens a demanar un menú infantil regalaven un cotxet. Amb un dels nens li va caure el cotxet a terra, la seva mare va trepitjar, el cotxet va relliscar, es va trencar, no sé si un braç o una cama, no recordo exactament què era, i va demanar al McDonald's, va demanar a la cadena perquè hi havia aquell cotxet a terra i s'havia caigut i s'havia fet mal. i això n'estem aprenent aquí a Espanya. Tu fixa't que fins fa molt temps tu anaves per un centre públic o el nostre lloc de treball. Nosaltres anàvem per allà, les senyores de la neteja començaven a netejar a les 5 de la tarda i al millor tu estaves treballant fins a les 7. I no passava res. Estava fregat. Si li deies perdoni, he de trepitjar aquí que està mullat. I no passava res. Ara actualment estan posant d'aquests catxarres... No sé ni què. Perquè aquí a Espanya ja estem copiant de totes aquestes coses. De fet, als Estats Units, si l'hem vist en diverses pel·lícules, és típic que... de cop i volta et passa qualsevol cosa, un accident de trànsit o això de què causa i, ràpidament, el ventsenyor et dona la seva tàrgica, fulani te la t'abogau i està a la seva disposició. El bandeja de plata, la pel·lícula aquella del Walter Watteau i el Jack Lemmon, aquella és impressionant. Bé, jo, com deia, tenia una notícia pseudo tecnològica o mèdica, depèn. La revista científica Lancet va recollir el que probablement sigui el primer cas diagnosticat com i anomenat WhatsApp Petis. Ah, ja ho he sentit, em sembla. Les passades festes de Nadal, una senyora de 34 anys, que estava treballant de guàrdia el dia de... la nit de Nadal, i la nit i el dia de Nadal es va passar, com a mínim 6 hores seguides, contestant a missatges de felicitació a WhatsApp. Seguides. 6 hores seguides. 6 hores seguides. Aquesta senyora té 34 anys. Després, quan va acabar de treballar, va anar a urgències amb forts dolors al canell i amb el dip pulgà. Tenia dolors i la van inspeccionar i van confirmar que s'estava donant tendinitis amb el pulgà i va determinar el diagnòstic. El diagnòstic el van escriure com WhatsApp Pitis. És a dir, tendinitis provocada pel WhatsApp. Els mèdics li van receptar antiinflamatoris, li van prohibir utilitzar els serveis de massatgeria mòbil, però el dia de cap d'any, la nit de cap d'any, va tornar a fer-ho. La revista ja recorda que l'any 1990 es va diagnosticar el primer cas de Nintendo Tendinitis, que és provocat per l'accés d'ús de la Nintendo i la Tenosinobitis provocada per l'accés d'ús del servei de massageria en el mòbil. que sembla que són unes malalties que cada vegada n'hi ha més. Però és que 6 hores, a part del dolor que et pugui fer el dit, no té res més a fer. No sé si deu ser aquesta mateixa senyora, però també aquesta setmana portava una notícia també, no sé quantes hores... Ah no, aquell era jugant. Jugar-ne amb una videocònsola d'aquesta o no? Al Call of Duty, em sembla el joc, es deia. No ho sé, és igual. El joc que fos, només vaig llegir el titular. I a més a més, suposo que per mantenir l'excitació del joc o el que fos, prenia uns 4 o 5 litres de begudes energètiques. Energètiques per...? Sí. I a més a més, el joc que va estar no sé quantes hores. No ho recordo i no voldria exagerar-ho. Que és tan coma, no? Sí, sí, està en coma. Està en coma. Clar, jo suposo que el coma deu estar més induït pel tema de les begudes que no pel joc, no ho sé, no ho sé, però... Possiblement. Home, jo recordo fa molts anys que quan va sortir... jo crec que va ser la primera cònsula de videojoc que s'inventava a la tele, que era l'Atari. Sí, i tant. Hi havia una batalla de marcianos. I, bueno, estava el meu fill i jo jugant amb els marcianos, allí, pim pim pim pim, i una vegada era... Ei! És l'hora de dinar! i nosaltres, espera, espera, que estan superant el rècord. Ens va fotre una bronca. No hi havia possibilitat de tenir tendinitis de tari. Tens dues coses Núria? Sí, una altra. Digues. Resulta que una nena valenciana de 10 mesos es recupera ara a casa després d'un transplantament de 7 òrgans. Carai. La Luna, es diu la nena, ha sortit endavant i fa vida normal, després és un metres a Madrid a un transplantament de 7 òrgans. Una intervenció en la qual va rebre d'un donant els intestins gros, l'intestí prim, el còlon, l'estómac, el fetge, el pàncreas i la melça, perquè el seu organisme va deixar de funcionar. La Luna va ser operada fa tres mesos a l'Hospital La Paz de Madrid, que és l'únic centre hospitalari on tenen una unitat de multitransplantaments. Fa dues setmanes li van donar l'alta i bueno, mares està recuperant a casa seva. Aquí explica que diu que la Luna tenia uns dies de vida quan el seu organisme va deixar de funcionar i va haver d'entrar en la llista de transplantaments múltiple d'òrgans. Fins a poder rebre'ls va estar connectada a una màquina de nutrició parenteral per alimentar-la a forma artificial. Després de ser intervinguda i rebre el transplantament dels 7 òrgans, la seva evolució ha estat anant favorable la van enviar a casa i s'està recuperant. Però el que és curiós és que superar un transplantament de 7 òrgans sent tan petit? Possiblement quan més petit és més fàcil. Jo també em pregunto si hi ha costes que hi hagi un durant d'un òrgan De 7 i una nena de 10 mesos... No li pots posar la melça d'un senyor de 40 o de 60. Ha tingut molta sort també. El Tribunal Suprem d'Espanya va assoldre l'altre dia a un pres que va morir Va morir. Mentre es complia una condemna per una cosa que ell no havia fet. L'home havia estat condemnat per un jutjat de Sevilla l'any 2011. Va produir un robatori en violència. i el lladre, l'autor veritable, es va fer una ferida i va caure sang al cotxe, que sembla ser que és on es va practicar aquest robatori. I en principi tot acusàvem aquest senyor i va estar... Sembla ser que no el van fer, que semblava molt el verdader culpable i el van condemnar. Però que un any i cinc mesos després d'aquesta condemna, van agafar aquesta gota i van practicar la prova de l'ADN i van veure que aquest senyor era innocent. I quan va morir? No ho posa, però va morir a la presó. Però jo recordo una notícia que va sortir fa poc també d'un ciutat americà que estava condemnat a morts Va ser el corredor de la mort de 20 o 30 anys. perquè fa poc que el veritable culpable va confessar que havia sigut ell, que aquest senyor no tenia res a veure amb el... i clar, l'han tret de la presó. Em va culpèixer molt les declaracions d'aquest senyor, que diu que quan em va posar a la presó el meu fill era petit i ara tinc dos nets. Jo vaig llegir-ho també. És fort, eh? Avui també em sembla que avui, ahir, va sortir una notícia al diari, que no sé si hi ha, que bueno, que també al Japó un condemnat ha mort, que portava no sé quants anys, és que només he llegit el titular i posava, en japon, el condenado ha muerto en masa antigo, abandona el corredor de la monza. El van condemnar el 29 de maig del 2010. de l'Ajuntament de Madrid. Fa pocs dies, a Girona, a casa d'uns jubilats, una jubilada de 61 anys de Girona, va entrar el senyor dient que li feia la revisió. De fet, a la porta de casa del vestíbul de l'edifici havien posat un paper dient que faran la revisió del gas, no sé quants. Aquest senyor va venir, va mirar, va dir ui, la flama no és blava i per tant això vol dir que l'escalfador està brut. Ells hi va cobrar 99 amb 70 i va dir ja vinc gran de la companyia a arreglar-hi l'escalfador. O sigui, per dir que la flama no era blava... I era de suposar que els hi devia dir, i amb això hi han pagat la reparació, no? No, no, no. Això només per mirar-ho, 98 d'ancietat. El cert és que aquests senyors no eren, no estaven contractats per la companyia del gas. Això sí, anaven preparadíssims, ja dic, posant paperets al vestíbul de l'edifici, i en camí anien a fer la deia del gas, es van presentar amb un vestit, també amb l'anagrama, presentant documentació dient que venien de part de l'atagàs natural. I amb l'aparell aquest, amb el que fan la... no sé si vosaltres heu tenit o si l'heu vist, quan acaben de fer la revisió, doncs tenen un aparell... Sí, i van imprimeixent tot... Un empresor a petitona que després signes conforme doncs a tant fet la revisió. I amb aquest, un aparell d'aquest tipus, va fer un rebut que no posava res més, que eren 99-70. La dona va veure una mica estrany perquè de cop i volta diu i obri-la. Per sort, estàvem tots dos a casa i un es va quedar amb ell i l'altre va obrir la seda i diu, si arribo a estar sola segurament m'hagués robat. Sí, algun més. En fet, és que es veu que el matrimoni es va negar una mica a pagar i i els van amenaçar dient-li doncs si vostè no vol que li fem la revisió, doncs s'ha de tindre les conseqüències perquè passaran els de la Generalitat i li posaran una multa que serà molt més que el que jo li pugui cobrar per fer aquesta revisió. amb això ja els n'han agafat. Bé, jo l'únic que vull dir, jo a casa hem fet la revisió dels aparells de gas diverses vegades i com a mínim puc dir que a mi, i suposo que ho faran a tothom, gas natural el que et fa és enviar-te una carta Després et truquen per telèfon dient ha rebut vostè la carta de tal qual, quin dia, a quina hora li va bé que passem. El nostre tècnic vindrà a documentar, etcètera, etcètera. Clar que això es fa a l'abast també d'un estafador. Sí, sí, està clar. però el que si és cert és que, i això ho han dit els senyors de casa natural, si han de cobrar alguna cosa, que per la revisió normalment no es cobra perquè ja tens la pòlissa de revisió que te la cobren cada mes o cada dos mesos, si haguessin de cobrar alguna cosa aquest cobrament es farà amb la factura del proper consum. Que els seus tècnics no cobren absolutament res. Si et van deixar El comprovem. El comprovem que les peces de recami costen tant, però no te les cobre. Això ho ha recalcat l'Ajuntament Natural perquè ningú tingui aquest tipus de problemes. La Generalitat i els Mossos d'Esquadra diuen que abans del dubte que si és o no és igual que no te'n refies, doncs que truquis a la policia municipal. Els Mossos d'Esquadra diuen, mira, tinc aquí un senyor, jo no sé si aquest senyor és o no és, i ells es presenten i li demanen l'identificació amb aquest senyor. Pot ser que hagin de fer un viatge per re, perquè resulta que si és o també pensa que no. Diu que normalment quan veuen que truques per telèfon, si no ho és, surt corrent. Surt corrent, evidentment. Bé, crec que és hora d'anar a Madrid, oi? Sí. Doncs anem-hi. Doncs vinga, a Madrid. Don Mariano, Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Sí, no, que continuïs parlant català, home. Home... Todavía no, eh, todavía no. Todavía no. Todavía no. Pero ya me arrancaré, ya me arrancaré. Muy bien. Hoy una cosa, no sé si habrá sido, supongo que no, porque había unas colas impresionantes al homenaje posthumó al señor Adolfo Suárez. No, no he ido por varias razones. La primera, porque efectivamente había muchas colas y la segunda porque no tenía tiempo y la tercera no me miraba muy a mano. Pero como hecho histórico, pues hombre, podía haber acudido también. El hecho que a mi me ha llamado mucho... Para decir aquello, como cuando uno se acuerda, como cuando mataron a Kennedy. ¿De dónde estaba yo cuando mataron a Kennedy? Pues igual, ¿dónde estaba yo cuando murió Suárez? Sí, pues yo no... Cuando mataron a Kennedy no me acuerdo, pero cuando murió Suárez sí estaba delante de la tele. Yo, cuando mataron a Kennedy, estaba en la cama. Me levantó mi madre. Me recordaré siempre. No me acuerdo bien bien, ya hace tantos años de lo de Kennedy. Pero, bueno, a mí lo que sí me ha llamado la atención es que ahora todo el mundo cree... Adolfo Suárez, gran estadista, gran no sé qué, gran... Y este hombre ha estado, bueno, prácticamente desde que dijo aquello de que me voy porque creo que el país así me lo exige, no se ha vuelto a saber nada más de él. Bueno, se supo que estaba enfermo, eso sí. Pero ya en eso fue muchos años posteriores. Muchos años después, porque la verdad es que cuando se fue, prácticamente en general, dejamos que se fuera tranquilamente y el hombre se apartó y ahí estuvo huyendo de su vida y sus dramas personales. Nadie ha nunca... a ningún político le he oído decir nada de lo que había... De nada sirve dar los méritos cuando ya está muerto. Exacto. Ahora el gran estadista... Pero bueno, yo lo que sí te quería comentar, que parece ser que el aeropuerto de Barajas pasará a llamarse aeropuerto Adolfo Suárez-Madrid-Barajas. Sí, de hecho ya aparece así en los carteles de AENA, del anuncio de AENA de identificación del aeropuerto de Barajas, que ahora ya se llama aeropuerto Adolfo Suárez-Madrid-Barajas. Bueno, tipo el aeropuerto de París, que es el Salz de Gol. L'aeroport de Nova York, que és el J.F.K. I el de Washington també. No recordo el que polític s'ha dedicat. Però bueno, en Madrid teniu alguns ja. con el nombre y otros que está previsto. Por ejemplo, la propuesta que hizo en enero del 2012 Doña Ana Botella de poner un nombre de Manuel Fraga a algo y esto ha sido aprobado por el consistorio municipal con el voto en contra de Izquierda Unida, eso sí. Incluso sería con el mío también, claro. Eso de poner el nombre a algo Si alguien se lo merece, se lo busca y se lo pone. una calle, un callejón, una plaza, un aeropuerto, llámate lo que quieras, pues tiene que ser alguien que reúna, por lo menos, un cierto consenso general. Pues ya te digo, lo de Fraga no se sabe bien bien el qué, votaron todos a favor menos Izquierda Unida. El que sí que creo que votaron todos a favor es poner el nombre de Paco de Lucía a una estación de la ampliación de la Línea 9. No sé cómo está la Línea 9 de Madrid, supongo que debe estar en mantillas. No, la línea 9 es una línea relativamente joven, pero bueno, son ampliaciones. Ya sabes que en Madrid hay tuneladoras que están permanentemente trabajando. Seguís buscando el tesoro. Sí, no han encontrado porque siguen trabajando y en un momento determinado de repente te sorprenden con una planificación de 2, 3, 4, 5, 6, 7 bocas de metro más, 7 estaciones de metro más, y bueno, pues hay que ponerle a su nombre. Algunos de los nombres que tenemos son un poco peregrinos en cuanto al significado de las estaciones, hombre, pues meterle un significado. En este caso, Paco de Lucía, por ejemplo, me parece muy, muy correcto. O dar un nombre a una auditoria musical, a una, no sé... Sí, pero bueno, a ver, normalmente las estaciones de metro, que yo recuerde, pues más o menos llevan el nombre del barrio, de la zona, de la calle, tal, o del... Bueno, bueno, en algunos casos sí, en otros casos sí. Sí, bueno, salvo la de Solbodafone. Sí, pero eso ya sabemos que son los patrocinadores. Patrocinan, pero quieren aparecer en el patrocinio. Lo que tienen que hacer es no salir de esos patrocinios que cada boca, por lo menos la histórica, sol, que el hombre más bonito, sol, la Puerta del Sol, ¿no? Sol. Pues eso es muy bonito porque ahora tienen que añadir nada. En todo caso que le añadan Puerta del Sol Precioso. Pero no Puerta del Sol Vodafone o lo que sea, ¿no? Bueno, menos mal que es Vodafone y no es sono. Solo no. La Puerta del Sol, quizás, si con algún tipo de publicidad puede de alguna forma hermanarse, es con el cartel que ha habido toda la vida y van a volver a ponerle el tío Pepe. El tío Pepe, sí. Es quizás el único cartel de publicidad que yo pueda asociar a la Puerta del Sol. Todo el resto de publicidad en nombre publicitario me parece... Eso, poner un nombre. Nadie dice, oye, que nos vemos en la Puerta del Sol, por afón. No, claro. Además, ni Puerta decís, porque decís en Nos vemos en Sol. Nos vemos en Sol. Puerta del Sol... Decimos la Puerta del Sol muchas veces para estudistas. Sí, exacto. Aquí realmente se dice Sol. Nos vemos en Sol. Todo lo más, si alguien nos entera muy bien, nos vemos en la Puerta del Sol, porque dice ¿dónde? Pues no sé dónde la... donde la lotería, la nueva salida que han hecho con... o frente al reloj, ese tipo de cosas. Oye, una cosa. ¿Dónde está el barrio de Puerta Bonita? Ostras. Ni idea. Ostras, me acabas de pillar, macho. Bueno, pues en el barrio de Puerta Bonita, en el febrero del 2014, se inauguró un jardín y un monolito en honor a Enrique Morente. Puede ser. Puede ser. No te diría yo que no. Otro gran artista. No sabemos dónde está Puerta Bonita. No, no, no. Ahora mismo se me escapa dónde puede estar. Me dice por aquí nuestra estimada Andrea que está en Carabanchel. En Carabanchel. Pero aparte de eso, poco más te puedo decir de él, ¿eh? Que está el... el campo del Carabanchel por esa zona. Es que esas zonas son extremos extremos y además son extremos ignotos, porque Carabanchel en tiempos fue casi un pueblo, más que parte de la ciudad. Entonces, bueno, luego ya sabes que se va construyendo, se va construyendo, van haciendo planes generales de urbanismo y aquello va creciendo y de repente Carabanchel en Madrid. Això ja passa. A nosaltres ens ha passat amb Sants, Gràcia, Charrià i tants i tants pobles que ara són barris de la ciutat. Sí, sí, sí. De hecho, en Madrid muchos de los barrios periféricos que hay ahora hace no mucho eran pueblos. O sea que si esto sigue creciendo... Bueno, ya con todo el tema de la deflacción económica antes crecía mucho más en Madrid, ahora ya se ha detenido mucho. Ya se ha detenido. Espérate que no. Y la conexión de ciudades que están en los exteriores. Espérate que no haya alguno que pida la independencia. Pues sí, se la pida. Oye, si por pedirla no hay problema. Claro. Claro, si cada uno tiene el derecho de pedir lo que quiere. Pues seguimos con nombres. En septiembre del 2012, también la corporación nacional municipal de Madrid, por decisión unánime de todos los grupos políticos, decidió otorgar a Gregorio Peces Barra el honor de que una calle o un espacio público de la ciudad llevara su nombre. Pero me parece que todavía no han decidido ni qué calle ni qué espacio público. Sí, fíjate que no habrá. o plazas o espacios públicos en un momento dado. Yo pienso que un espacio público dedicado a una persona que ha sido relevante en cualquier circunstancia de la vida, tanto profesional como personal, por alguna circunstancia, el espacio o el lugar deben de ir un poco acorde a lo que ha sido o a lo que ha hecho, a los actos relevantes que ha pasado en su vida. No sé exactamente qué criterio, porque no le vamos a poner en una calle. La pueden poner cuando quieran o cuando quieran, porque hay muchas calles que se han alargado incluso de forma... Seguimos con el nombre de la calle. y bueno, se pusieron en una serie de partidos y al final se decidió no hacerlo. Pero bueno, se pusieron por su pasado fascista. Hombre, sí, todo eso es comprensible. Lo que pasa es que más allá de cualquier... si solamente es por su relevancia política, pues seguramente puedes entenderlo. Dices, oye, pues para qué, ¿no? Habría que ver también si todo eso pudiera tener algún tipo de otra relevancia, como el tema de los Juegos Olímpicos. Y, indudablemente, aparte de lo que impulsó Barcelona esos Juegos Olímpicos, también lo que impulsó el deporte español el hecho de que el presidente del Comité Olímpico Internacional fuera un español, un repagán. En principio esa sería un poco la filosofía, coger y decir, hombre, pues si una persona ha hecho algo relevante por nosotros, luego ya independientemente que cada uno sea de su padre o de su madre, ¿no? Pues bueno, si los hechos que ha realizado son merecedores de que en un momento dado se le pueda tomar una o simplemente una placa o cualquier cosa, pues perfecto, Madri, Barcelona, cualquier sitio está lleno de estatuas con placa de personajes relevantes. El que sí tiene plaza en Madrid, concretamente en el barrio de Lava Pies, es Nelson Mandela, una propuesta de enero de 2014, aprobada y ejecutada. Sí, sí, sí. La plaza de Nelson Mandela. Me parece bien, más que nada. sea un poco lejano a nosotros, pero por el significado de la vida, porque en la época de información global que vivimos, bueno, pues fue un hombre que en su momento significó valores importantes también en este caso de conciliación, porque él también tuvo sus orígenes antes de ser quien posteriormente fue. Bueno, si hurgas un poco más en su vida, pues ves hechos mejores y hechos peores, pero al final, ¿qué significó? de alguna forma, pues el nacimiento de la reconciliación de un país, un poco el que las cosas... Pues vamos a hacer una similitud con Adolfo Suárez, si quiere, ¿no? Vamos a dejar de pegarnos tiros y vamos a empezar a hablar un poquito, ¿no? Sí. Estábamos todos ahí un poco... ¿Qué es lo que va a pasar? Si tenemos que echarnos al monte o si podemos sentarnos... O podemos sentarnos a hablar y arreglar el tema. Y este hombre también vino de muchos años, en cárcel. Sí. Bueno, está bien. Esa gente me parece... y me parece muy bien que pueda tener un recuerdo significado en algún sitio. El que sí es curioso es la propuesta de UPID en el Ayuntamiento de Madrid, que recibió, aparte de que se ve en el ayuntamiento, una bronca impresionante, y se votó con el voto en contra del PSOE y de Izquierda Unida esta propuesta de ponerle el nombre a Osvaldo Payá en una calle en un espacio público madrileño. Pero, claro, supongo que aunque PSOE y ERC votaran en contra, con el voto de UIP y D, que no sé si tiene uno o dos concejales, más en los del PP, pues adelante con el espacio público calle de Oswaldo Payá. Yo creo que en todos los temas de los hombres, realmente, los temas de mayorías aplastantes, a la hora de decidir qué es lo que es, A mí siempre me han rechinado mucho y cirreado mucho las mayorías aplastantes. Es decir, yo lo decido porque puedo y ya está. Hay que atender a sensibilidades. Porque las mayorías, aunque sean aplastantes, siempre son momentáneas y temporales. Entonces, ¿qué sirve hacer algo si después viene otro que lo echa para atrás? Que vuelvo yo, que también lo vuelva a poner y luego... Es una locura. Creo que cualquier homenaje, cualquier cosa que signifique Algo tiene que significar algo, no sé, para la ciudad, para el pueblo, para el país, para lo que sea, pero vamos, que sea un poco un síntoma de consenso, ¿no? Sí, hombre, yo aquí, por ejemplo, aquí en Barcelona, con la recuperación de la democracia, se decidió a la Avenida Diagonal ponerle este nombre, Avenida Diagonal, que yo creo que es una de las calles que más nombres ha tenido. Pero, sin embargo, yo desde fuera no recuerdo qué otro nombre pudiera tener la avenida Diagonal. Diagonal me gusta. Fue la avenida del generalísimo Franco, anteriormente fue la avenida de la República. No, no, pero es que la gente mayor, durante el franquismo, le seguía llamando Diagonal. Sí, sí, sí, el Diagonal era... El primer nombre que tuvo fue la avenida Diagonal. Luego ya empezaron a ponerle que si flano, que si mengano, que si... y acabó siendo la Avenida del Generalissimo Franco. Y la generación posterior volvió a cambiar los nombres. Y lo mismo que la Gran Vía. Sí, porque la Gran Vía era Primo de Ribera. La Avenida de José Antonio, Primo de Ribera. Y luego fue... Exactamente, él estaba al metro de José Antonio en su momento también. No, estamos hablando de Barcelona. No, Barcelona. En Madrid también la tuvimos. Que realmente es la Gran Vía de las Cortes Catalanas, que es su nombre completo, Pero bueno, que venían y las rebautizaron como la avenida de José Antonio. Yo os tengo que ser sinceros, yo cuando era... no voy a decir un crío, ya sino incluso mayor. Si me preguntaban por la calle, por la avenida Generalísimo Franco o por la avenida José Antonio Primo de Rivera, tenía que pensarlo tres veces para saber cuál era, ¿eh? Qué lío, ¿no? Porque para mí era diagonal. La diagonal y la Gran Vía. Porque mi padre siempre decía diagonal y la Gran Vía, mi padre siempre decía la Gran Vía. Bueno, de hecho, yo aquí en Sant Just, cuando vine a Sant Just vivía en la avenida José Antonio. ¿Qué es? La calle Bonoista. El primer carrer de Sant Just venint de... No, no, no, sí, al Bonavista, seguint és... Es deia venir d'avui a José Antonio i de Rambla de Sant Just era l'avenida Generalismo. Hay libros que se ocupan de estos temas, de por qué se llama una calle y cómo se llama. Por lo menos en Madrid existen, en Barcelona me imagino que igual dirigen de las calles. Y la verdad es que en algunos casos son historias... entre algunos de los nombres de las calles hay otras historias humanas importantes y de otros, por veces, exactamente, ves la historia en los cambios de los nombres de las calles. La plaça aquella, la Francesc Macià, no es deia Calvosotelo. Una calle con nombre curioso aquí en Barcelona, que con Franco no se le cambió el nombre, es la calle de Rafael Casanova, que es la calle Casanovas. que parece ser, según las malas lenguas, no le cambiaron el nombre porque se pensaban que se refería al Casanova, al Don Juan, y por eso no le cambiaron el nombre. De hecho, en algunas placas ahora pone Rafael de Casanova. Está bien que la ignorancia de algunos permita la supervivencia de algunas cosas históricas. El que también debió ser sonado en el Ayuntamiento de Madrid fue la votación que hubo en octubre del 2012 para ponerle a una calle de Madrid el nombre de Santiago Carrillo. votaron a favor el PSOE, Izquierda Unida y UPyD, y hubo varios concejales del PP que para no votar, suponemos que a favor, se fueron, porque el PP votó en contra, y algunos concejales del PP se fueron para no votar en contra, con lo cual quedó torrada la calle de Santiago Carrillo, que creo que tampoco todavía se ha decidido que tal sea. Realmente, en general y salvo excepciones, motivadas por alguna razón que pueda considerarse evidente. Sinceramente creo que en temas de personajes públicos políticos, primero, los nombres de las calles deberían estar muy limitados, y menos cuando estuvieran vivos, y menos cuando todo hubiera sido tan reciente. Santiago Carrillo, evidentemente, como Mandela, como todos, tuvo un origen, tuvo un desarrollo y tuvo un final. También él fue, en un momento dado, responsable del tema de la transición. De alguna forma, hombre, él defendía las ideas que defendía, pero evidentemente también estuvo un poco en el tema de la transición. Sí, en los pactos, en los acuerdos y en el... Claro, es decir, si uno es excluyente o no excluyente ya dependerá de otras cosas. pero si estás de acuerdo en que hay que dar una calle, por ejemplo, a Manuel Fraga, pues tendrás que estar de acuerdo también por la misma lógica con la que das, claro, con la que das una calle, un espacio público a Manuel Fraga, pues también tendrás que dárselo a Santiago Carrillo o a quien sea, quiero decir, de ideología diferente. El que sí está decidido, que será la avenida que dé acceso al nuevo estadio de La Peineta, cuando esté... todo urbanizado, que es que esa avenida se llamará la avenida de Luis Aragonés. Sí. Estarán todos de acuerdo, muy majo, zapatones... Ahí tienes un call. Sí, hombre, ¿qué quieres que te diga? Yo creo que en Madrid, ya sean madridistas atléticos, conchoneros, ya sea del Getafe, ya sea del Rayo Vallecano... Luis Aragonés era una persona apreciada, querida, era... Era como el... de alguna forma se convirtió en ese... no va a decir padre, pero en esa persona, en ese vecino carcarabias que siempre tenías, que te soltaba... Era uno de los entrenadores carismáticos de la Liga Española, realmente. Sí, sí. Yo he tenido la ocasión de conocerle vis a vis, y tal como se le ve muchas veces hablar en televisión... Era así. Así era. Él no estaba interpretando un papel, era así. No, no, era así. Era así. Cuando se encaraba con un jugador le decía, es que ese negro va a poder más que tú. Tú puedes más que ese negro. Realmente no lo decía porque no era así. Con desprecio. No lo decía con desprecio. Era así y lo que hacía era motivar, pero yo no le conozco un acto de desprecio. No, no, en absoluto. De hecho, recordemos que Samuel Eto'o Era un tío muy claro, muy directo y sobre todo era un tío... era buena gente. Era buena gente y en su momento, bueno, pues también. Si no hubiese sido por los triunfos de la selección, no la tendrías en Madrid. Pudiera haber sido, porque lo que pasa es que también hay muchos entrenadores madrileños, coqueridos en Madrid a lo largo de la historia, que no tienen esa... Lo que pasa es que, claro, ahora, que tarde, indudablemente, porque no le quiero ni mal, sino todo lo contrario, pues será obligado en su momento ponerle una calle a Del Bosque, ¿no? Hombre, Del Bosque en un momento dado, y que tarde muchos años, posiblemente acabará con otra calle en Madrid. ¿Sabes lo que pasa? Que en Madrid hay calles para todos. Dependerá de la sensibilidad de las personas que tengan que autorizarlo, que en vez de ser estrictas en su ideología, sean un poco más abiertas en el significado general que esa persona haya podido tener. Pero luego calles en Madrid para todos los colores, ideas y sensibilidades, desde luego que espacios pueda haber y habrá. Y tanto que los hay, porque fíjate que en abril del 2013 el Ayuntamiento de Madrid, con el voto en contra de Soe Izquierda Unida y la abstención de UPyD, se decidió darle el nombre de una calle a Margaret Thatcher. Pues no tenía suficiente con... con las que tienen en Londres, que tiene alguna, vamos. No lo sé, yo creo que no. Yo tampoco, no lo sé, no lo sé, pero desde luego, no sé. Hombre, hay que reconocer... En Madrid, calles para todos. Sí, pero desde luego estás en una calle un poco alejada, no sé qué decirte, o excesiva. Yo no sé qué significaría para nosotros, Margaret Thatcher, pero a nivel de conocimiento, El sobrenombre de la alma de hierro y saber que los tenía cuadrados. De momento, fíjate que esto fue en abril del 2013, lo de Enzo Urbandel ha ido mucho más rápido, porque Margaret Thatcher no tiene... Sinceramente, a lo mejor dentro de 100 años, Puedo entender que se le pueda dar a alguien una calle, a lo mejor lo explicas, ya nadie lo conoce, fue una mujer... Yo creo que hay personajes en este país con muchos mayores méritos para tener una calle que no la señora Margaret Thatcher, que la verdad a nosotros fue... A vosaltres, a nosaltres, i jo crec que està inclús als britànics. A els propis britànics sí, perquè quan va morir hi va haver algun comentari. Moltes vegades hi ha molt d'oportunista en aquestes coses, hi ha molt de dir Pero vamos, y desde luego al que se le ocurriera la cosa de ponerle una calle o un espacio público más real, entonces desde luego se alució. Se alució, sí. Yo creo que hay muchas veces que es más propaganda y luego ya todo queda en... Y queda en agua de borrajas y... Oye, por cierto... Al que se le quiere dar se le da, pero se le da de verdad. Tú que eres castellano de pro, ¿qué son las aguas de borraja? No, no me has pillado. Las aguas de borraja es un término que se utiliza para decir que cualquier enfado, cualquier lucha o cualquier discusión en un momento determinado queda en nada. Como significado de agua de borraja es eso precisamente. Las cosas han quedado en nada. No tiene mayor importancia y lo que yo pueda decir hoy Pues no es nada. La borraja en sí es una especie de picardo o creo una especie de espinaca o de acelga. Es una planta con la cual se pueden hacer guisados. Pero que no se saca agua. Yo he comido borraja. No, no, no. Sí, pues posible, posible. Como una espinaca o una celga. La verdad es que, hombre, a los niños pequeños no les debe gustar mucho, pero para las personas que realmente... Como asunto, como asunto, desde luego como frase es... Sí, sí, no, pero como frase sí. Como frase ya sabía el significado. Como planta lo que se hace es que creo que también se hacen caldos y bueno, cocidos, se hacen caldos de esta cosa. Pero no tiene mucho, a lo mejor tiene algún alimento en alguna cosa, pero no es significativo. O sea que el agua que se saca de la borraja, o igual es el agua producida después de cocerlas, que no sirve absolutamente para nada. No, no, no. Esto es como los... Mira, estoy viendo una cosa, por cierto, que es que me hace mucha gracia, que en tiempos, la borraja, antiguamente creían que tenía la facultad de dejar embarazada una mujer. Ah, bien. Con pisarla, pero eso ya... Con pisarla nada más. Ya no hacía falta ni que se sentara encima. Nada, nada, nada, nada. No, pero, vamos, lógicamente luego eso... que no se demostraba, lógicamente. Ya me imagino. Muy bien, Mariano, pues el viernes que viene más. Esperemos que mejor también. Y ya has visto que no hemos hablado de fútbol. No, se puede hablar. Bueno, si de fútbol podemos hablar tantas veces y no solamente cuando nos interesa. Pero vamos, bien está, bien está. Más emoción, más emoción. Seguiremos en los partidos de fútbol y seguiremos en la clasificación. Perfecto. Vinga, buen fin de semana. Igualmente. Adiós. La desbarnada. Ens ha arribat el moment de parlar amb el doctor Santiago Barambio, que suposo que el tenim en línia, l'en Santiago, bona nit. Hola, bona nit. Què tal, com estem? Bé. Bé. A veure, tens algun tema? Tres. Hola. 3. 3. Molt bé. Un és molt ràpid. Va bé. Estic sentint l'entrevista del Cuní amb un senyor que no sé com s'hi diu, però que era el coordinador del Pacte Nacional de Salut. Sí. I no he conegut d'entendre res. No has entès res? No, me'n va donar la sensació d'una espècie de porter, no?, parant pilotes, no? Sí, sí. I jo em vaig dir, eh, què hem de fer? No sé si ell volia que jo em tanqués, que era el Pacte Nacional de Salut, i jo, perdona'm, jo no... No t'has entès tu res, imagina't l'audiència. Una de les uniques coses que m'agrada és que el sector públic pot fer una lliçena privada. Això és l'única cosa que m'agrada. I això no és que no, perquè això no està dintre d'aquestes coses. Són inintel·ligibles. És a dir, dius, cada paraula sap el que significa, però d'ajuntament no sé què vol dir, no? És que és com aquests manuals, no t'he dit mai, aquests manuals que a vegades he preparat, oi? Sí, sí, sí. Deu traduir alguna màquina o alguna cosa així, i dius, és a dir, cada paraula sap el que vol dir, però al final no hi ha entès res, o ho endullo o no. Però aquest és un dels temes que per mi ja he acabat. Segon tema. Home, hi ha dos temes així importants, no? Sí, però espera que digui el seu, després li posarem deures. Sí, un altre tema és aquesta notícia que ja he anat explicant que va sortir alguna cosa, de la fabricació d'un cromosoma. Exacte, d'aquesta jo volia comentar-te si havies profunditzat una mica en el tema. Sí, bueno, si veiem, això de fet ja s'ha fet, no? Si veus que fins ara el que havien fet era canviar trossos de cromossoma. Ara tornem a explicar el que és un cromossoma. Un cromossoma és un seguit d'instruccions que en diem gens, fet per unes proteïnes que combina de determinada manera, doncs, contenen una mena d'informació, i aquesta informació és el que et fa ser, doncs, goma, dona, tos, morenon, petcuc, goma, En aquest cas, una estelada mal llevat de la cervesa. Per què? Perquè en definitiva tots els sers vius tenim molt poques diferències. Però hi ha aquella diferència que et fa ser una cosa o una altra. Sí, clar. I després també el nombre de cromossomes. Hi ha bitxos amb més cromossomes i bitxos amb menys. Però la base és la mateixa, perquè en definitiva tots venim d'una cèl·lula onigènia. I d'aquella es van anar fent canvis o mutacions, que se'n diuen, i llavors, amb aquestes mutacions, es van aparèixer els peixos, els alafants, etcètera. Fins ara, tot el que s'havia fet que, de fet, amb totes les finalitats industrials, en molts casos, que és que agafaves un tros d'aquell conglomerat d'informació i el canviaves. Hi havia maneres de poder-ho fer. Llavors, en aquell moment, una bacteria feia, per exemple, antibiòtics. Com un tarangènic. Sí, de fet un transgènic és això, no?, transformar la genètica, també en diem en genèria genètica. Però ara el que hem fet és que hem fabricat el colmossoma sencer, no? Ara anàvem fent trossets i ara hem fet el colmossoma sencer. Això és molt important. Home, tot pas d'això és important. Home, exacte, el que te n'ha dit, el pas és important. El pas és important, però ara ja haurà de veure... A què es dedica, això. Que fins ara no s'havia fet, però ara ja s'ha fet. Però vull dir que no deixa de ser un pas més en una col·lecció de passes, que s'estan... que veuran fent. No és allò que dius... No és una fita. Ara, té una importància fonamental en una cosa, que és que... Fins ara tot venia d'una altra cèl·lula i ara es pot vindre de zero. En certa manera és una cèl·lula que no ve d'una altra cèl·lula, és un cromossoma que no ve d'una altra cromossoma, sinó que ve de si mateix. Aquest seria, diguem, l'aspecte diferencial més imotable. L'altra definitiva és igual que anàvem canviant bocins, però ara l'hem canviat tots els bocins. El tercer tema, o voleu ampliar algun d'aquest? Ja n'hi ha prou, anem al tercer tema. El tercer tema és una cosa que a mi ja m'està preocupant. En aquest moment jo no hi soc, per una sèrie de motius, entre ells, perquè em cansa, però a part tinc motius familiars, però ara s'està fent el... en aquest moment, aquest cap de setmana, s'està... el dijous i el vençat, s'està realitzant al País Basc, al Congrés de la Societat Espanyola de Contrasenció. I, bueno, jo he estat en contacte amb gent de les meves associacions que estan allà, i amb el tema que jo, diguem, soc una persona representativa, a nivell nacional i internacional, que és el tema de l'avortament, doncs que ara constato més que, mentre això ha sigut una cosa proscrita, Tu que vas estar a la conferència que vaig donar, amb aquelles lleis que creaven inseguretat jurídica, però resulta que només eren uns quants que estaven interessats en fer-ho. Aquesta gent que estava interessada en fer-ho, se'ns han penjat moltes etiquetes, perquè puc garantir que la majoria de gent que jo conec al món que es trafica d'aquest tema ho ha fet perquè creia que era necessari proporcionar a la dona aquest dret. i no per altres motius esporiors que a vegades se'ns aixequen. Però bé, això ja se sap. Però ara, en aquest moment, ja al canviar, al tindre les lleis, diguem que despenalitzem, ja tothom s'hi vol posar. Ja veuràs, ja aquí tothom. Ja entren els interessos habituals. Això no és una cosa d'aquells que fan allò. Si no, que no ens anem res a fer. I estic veient, doncs, la ingerència de dues coses. Una de la... El que s'està venent és mentida. És menys invasiu. quan tu poses un producte a la sang és absolutament invasiu. És molt més invasiu que que et clavis una ulla, perquè la ulla es clava amb un lloc. No t'està invadint el cervell, per exemple, no? En canvi, quan tu poses un farmac a circular per la sang, t'està invadint per tota la veu. I la prova és que aquests productes tenen més d'un, en el cas d'un 50% d'efectes no desitjables, com diarres, vòmits, pujades de temperatura, això no surt de la nada. És un trasbals orgànic, és una cosa orgànica que està alterada, i per tant està produint aquest producte. No deixa de ser una expressió química sobre el cos. A més, jo tinc una morta. La única explicació que he fet és el trasval aquest, que l'estudi seu preparatori era correcte, i que la situació a la que la va portar, una de les que és absolutament normal, va ser d'insuficiència cardíaca i la vam remuntar, però va tornar a fer... Ja no va plegar. Es va morir. Es va morir d'una patologia associada, no és que les pastilles... Ja la van matar les pastilles, però... Es va morir d'una patologia associada que no es va considerar que tenia una incompatibilitat amb aquest talent. Però això perquè, això ho cito, per explicar que sí és invasiu. La indústria farmacètica té un poder... A part que és invasiu, fa patir les dones. Jo miro que m'han d'ensenyar, quan estava estudiant i d'això fa molts anys, és que si venia una dona avortant jo hauria d'ajudar que jo s'acabés de manera que li fes el menys mal possible. I això és el que m'han d'ensenyar. El patiment per patir és absurd. i, a canvi, això no fa patir les dones. Això cursa amb un 70% de dolor intens o molt intens, les exigències còmodes, que més o menys afecta la vida quotidiana, afecta també la confidencialitat, amb un sangrat abundant amb un 50% i amb uns efectes secundaris amb 40% i amb uns ingressos de quasi el 2%. En canvi, els sistemes instrumentals, que, torno a dir, es volen presentar com a més invasius, Perquè se'ls diu quirúrgics, i abans ja t'estan operant, no? Però no t'estan operant, perquè el que fas és introduir un èstim, una cavitat, i et tendur el que hi ha dintre la cavitat. No estàs tallant res. No estàs tallant ni estàs obrint nous catàlegs. Un part no és cirurgia, un part. Per tant, en aquest cas tampoc ho és. I, en canvi, se li està carregant de negativitat no solucionament, perquè és una farmacèutica. Òbviament el que li interessa és com que l'avortament és un volumen important de l'atenció a la dona, doncs clar, si és un volumen important de l'atenció a la dona, allà hi ha un mercat. Aquests productes tenen un cos i això els representa un avantatge a la farmacèutica. Però per una altra banda també hi ha un interès, diguem, en parlem de l'eficiència dintre dels costos sanitaris. És més valent. És més barat. Com que ja entra un pagador que se'n diu estat, que la dona pateixi. A canvi de que a mi em surti més barat, per molts motius. Repartir pastilles ho pot fer gent amb una qualificació professional. No necessites tenir-ne gènics per saber escriure en un paper. I una cada tantes hores. Doncs bé, com que ja el que arriba a l'hospital és un problema ostètic, aquells metges d'allà, i són companys meus, els conec i tot, i sé com funcionen, funcionen perfectament, saben atendre un problema ostètic. Però el que no s'ha de fer és una interrupció d'embaràs. De tipus instrumental. Perquè això representaria ja, si ho féssim així, La presenteria tindrà gent entrenada, amb pràctiques i... Instrumental, tot això s'ha de fer a quiròfano, dues pastilles també a casa, i si sangres ja t'acabaràs de tovallar la teva, i ara rentaràs tu, m'entens? Exacte, i tens un telèfon per si et trobes molt malament. Exacte, i això per si has d'anar a recollir una ambulància, passar a l'hospital i tal. Però, clar, tot això és... bé, el que per mi em fa pena, que tot això ho puc entendre. O sigui, que la farmacèutica vulgui guanyar calés, doncs jo ho entenc, com que es vol l'empresa. I que l'Estat vulgui mirar els seus recursos, també ho puc entendre. El que jo puc entendre és que els metges, corporativament, els deixin influenciar per aquests dos poders. S'ha de tenir que estar al màrquia d'això. Nosaltres, el nostre... El destí de la nostra feina és el nostre pacient. Clar, i reduir el patiment del pacient. Exacte. No que la farmacèutica sigui millonària... I que l'estat s'estalviï més. I que l'estat s'estalviï més. I, en canvi, estic veient allà que s'han muntat, inclús, bueno, han anat dos companys meus de la CAI, han presentat un debat entre això, farmacològic i instrumental, i el Sherman, el moderador de la taula, A més, claríssimament, a favor del farmacològic. I, clar, això no pot ser. Si és un moderador, ha de ser independent i deixar parlar... Dependent, primera. I segona, el que no pot ser és que, en lloc d'invitar-te a explicar el que saps, el que t'hagin de fer és parar-te una trampa per mirar-te de fer quedar malament. I això no m'ha passat a mi. Si hagués estat jo, vosaltres em coneixeu, i soc clarament treballadora molt fàcilment, no? i començo a disparar d'aquest sinistre i haguessin vist que hagués passat. Però bueno, hi ha anat una companya meva, hi he parlat amb ella i la veritat és que s'ha considerat enganyada i encerronada, i ella ha anat amb dates, amb un treball seriosament fet. Però que no li ha servit de res. I en canvi, el que s'ha venut allà és una altra cosa. I ha dit que a mi la Generalitat va dir allà, he presentit uns números de que bien lo hago y que bueno soy, que estupenda que lo hago y que los catalanes son los cojonudos, Vale, però jo després tinc dones que estan venint a la clínica, aquí no m'ho faran allò, eh, dones pastilles, oi? Jo no, eh. I és perquè ja tenen una experiència previa d'aquest sentit. D'una ocasió anterior. Jo tinc sempre mitjans de comunicació demanant-me poder entrevistar, i més ara que portem aquí dos anys de la labor de moda per culpa del senyor Gallardón, amb els seus atracos i atracos, que com que cada tres mesos ho tenia que presentar i no presentava, doncs ha estat mantenint la cosa No hi ha hagut quantitat de mitjans de... de comunicació, que volíem parlar-ne com una mujer que avortava. Sànti, perdona, és molt interessant, però és que ara estic mirant l'hora i continuem el divendres que ve, si ves al 5. Tampoc de vegades més parlaves madrilenyos. Exactament, sí, ja passa, ja passa. El divendres que ve continuarem amb aquest tema, perquè crec que és molt interessant. No, ja està dit, ja, però potser ja queda clar del que he dit. Molt bé. Fins divendres. Gràcies. Una petita pausa amb la música de l'Andrea. I després tenim cuina, senyor García? Sí, farem bunyols de vent. Bunyols de vent, que és una cosa ràpida. Agafes el bunyol, li fots el vent a dintre i ja està. És un problema bufar. Vinga. Andrea, què escoltarem? Doncs avui escoltarem una cançó d'un cantant britànic que es diu Tomodeli i que la cançó es diu I know i és molt maca. Molt bé, perfecte. Fins ara. Cold hands, white light, yellow lips and blackened skies, duffel hooks and deep brown eyes. I'll send you a song that I think you'll like and we'll walk the places we always go. A million faces, I don't know. I say the words, you'd always hope that our hearts are racing. Even though I know what you told me, I know I know that it's all over I know I can't keep calling Every time I run, yeah, I keep on falling I know what you told me I know that it's all over I know I can't keep calling Just every time I run, yeah, I keep on falling on you On the way I stand, on the way I sway. The way your hair curls in the rain. The little lines, the right of your face. On the winter nights, you come and stay. On the way you hit me when you wanna fly. The way I yearn, the way I cry. The way I love, roll with the ties. We know I'll make up every time I... I know what it's all over. I know I could keep calling. Every time I run, I keep on calling. I know what it's all over. I know I could keep calling. Every time I run, I keep on calling. I know what you told me. I know it's all over. I know I can't keep calling. Just every time I run, I keep on falling. I know what you told me. I know it's all over. I know I can't keep calling. Just every time I run, I keep on falling. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Stand d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests drogues més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar classificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe, cada matí de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Bé, avui és divendres, divendres bunyols. Sí, dimecres i divendres. Dimecres i divendres, sí senyor. El vas o encara te n'han quedat de l'any passat? Els vaig traient la pols cada divendres. Sí, però eren de l'any passat o ja són nous aquests? Els d'avui tenien dos anys. Ah, mira, està bé. Som nous, som nous. Però aquests ja no es poden dir de vent, aquests deuen ser de l'Empordà. Aquests són de l'Empordà. Veus? Veus? De vent, per a la botiga no em faig. No em faig. No em faig. Si m'encarreguen sí, però si no, faig dels de l'Empordà. De l'Empordà. Però avui què farem? Avui farem bunyols de vent. Bunyols de vent. Perquè, a veure, de l'Empordà també es poden fer a casa, però són bastant més complicats i som molt punyeteros per ser de pasta de mà i és un rotllo. Els d'avenes, més o menys com la Patashu, com la lionesa que ja vam un dia fer, pràcticament és el mateix, un quart de litre d'aigua, doncs sortien centilitres mililitres, un quart de litre d'aigua, 175 g de mantequilla, de manteca, i un quart de quilo de farina. Posem l'aigua al foc amb la manteca, que es vagi desfent, quan està calent i s'ha desfet, afegim la farina, torrem bé la farina, la voltem i la passem bastant, que quedi bastant torradeta, posem amb un perol i llavors, si tenim batidora amb pala, no amb varilla, sinó amb pala, el que tingui un rebot i si no ho té que fer amb A, llavors anem afegint ous. Per aquesta quantitat, 7, 8, entre 6 i 9 ous. Tot l'ou. Sí, sí, tot, tot. Depèn del que siguin els ous. Si són destros, menys ous. Sí, a mitja en tens prou. 6 o 9 ous. Una vegada tens això, per comptes de, com fèiem amb la Lionesa, escudinar-la sobre una planxa i posar-la en un forn, una paella amb bastant d'oli, molt d'oli, ben calent l'oli, al costat un pot amb oli per anar muntant els dits, posem tota la pasta aquesta amb una màniga i anem regent a sobre els dits, anem fent boles i a dits a fregir. S'ha d'anar voltant, això sí, perquè si no es torna d'una banda, s'ha d'anar voltant, s'infla, ja veurà que s'infla, pam, i ja està. Per omplir-los, es tallen per la meitat, o no acabar amb l'ús de tallar. Si es talla una miqueta, s'obre amb crema, amb nata, amb el que es vulgui. Es posa sobre un plat, s'ensucre. No, sense res. Són per menjar farts. Sense res és que no tenen gust. No tenen gust de res. Tenen gust de la batanguilla, però aquí no tenen gust de res. i llavors s'ensucren amb sucre llustre, que si es té molinet de cafè a casa es pot fer a casa, si no s'ha de comprar. Una pregunta, tu has dit, diu, 250g d'aigua i la mantequilla la posem al foc, que comenci a bullir? No, que bulli no, que es vagi desfent. i a la que comenci a bullir s'ha d'anar voltant i tornar a la farina. Vols dir que tot aquest quart de litre d'aigua la farina l'absorbeix totalment? Sí, sí, sí. Perquè al dir torrar... No, torrar em refereixo a coure-la bé. No es torna la farina, no queda tondrada. L'has de coure bé, que quedi ben cuixa. Si no, quan menges el bunyol es nota molt el gust de la farina. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs ja sabeu, aquest cap de setmana podeu anar a casa del Miquel a provar bunyols de vent. La desbarnada. Són fàcils de fer. Doncs ha arribat el moment de parlar d'esports. Bé, per aquells que no creien, per aquells homes de poca fe, doncs el Barça està en aquells moments a un punt de l'Atlètic de Madrid, que, per cert, ha de venir al Camp Nou a jugar l'últim partit de Lliga, i dos punts per sobre del Real Madrid, que, a més a més, l'altre dia, després de perdre contra el Barça 3-4, El Madrid, cada any que han estat així, tots dos a dalt, frec a frec, i el Barça ha anat allà i ha guanyat d'una manera, si no clara, contundent, no sé si enteneu la diferència, el partit següent sempre l'ha perdut. L'any del 2006 el va perdre el partit següent i era amb un equip que estava a les tres últimes posicions, em sembla recordar. L'altre any també que el Barça allà els va donar una lliçó, també el va perdre. De totes maneres, encara que no vulguin reconèixer, el Madrid està... Està bullint el Madrid. Després del partit del Barça-Madrid vaig veure l'única cosa que es recalcaven, remarcaven i que es van... La trepitjada del Busquets. És que és tan trist. Sí. És tan trist. Però bueno, i he agafat un article del senyor Alfredo Relano, que no es pot dir que sigui culer, ni molt menys. És el llendó, eh? Bé, i aquest senyor diu... Francament, m'he sorprès la sortida en Tromba del Madí. Vi a dos porzalotes tan significativos como Cristiano y Sergio Ramos contra el arbitraje. Me sorprendió porque mi impresión fue otra. Mi impresión fue que vimos un gran partido. algo de lo que enorgullecernos ante el mundo, que si se resolvió a favor del Barça fue porque Messi estuvo genial e Iniesta cerca de él, pero no por el arbitraje, porque el Barça remó siempre río arriba con constancia, mientras que el Madrid jugó demasiado a verlas venir sin apostar seriamente por la victoria salvo durante el primer cuarto de hora. Espurcar luego las imágenes, frotarlas hasta hacerlas saltar minutos para ver penaltis offside por centímetros me parece un ejercicio exagerado. Si alguien quiere quitarle un partido, no te da un penalti fuera del área. Ni deja ir una jugada como la del fuera del juego de Benzema, a pase de Bale, que salvó Víctor Valdés. Si alguien te quiere quitar el partido, hubiera podido pitar un penalti de Pepe a Neymar antes de los tres que llegaron. Hubo un montón de jugadas fronterizas, de las que seis repeticiones, que Udiano falló, falló como pudo, unas veces, por cierto, mal, pero descarto que hubiera sesgo maligno. Venimos de tiempos turbulentos, primero de años en los que Messi metía un gol con la mano, que por poco való una liga, y el árbitro le daban el lunes la final de copa. Recordarán ustedes lo del Villarato. Pero aquello desapareció, pero en el Madrid dejó un poso de amargura Lo que menos falta le hacía era la levadura de Mourinho, que varió los modos del club, le hizo victimista y con frecuencia grosero, le sacó de su óptica tradicional y eso ha quedado. Mourinho se ha ido, pero por cierto modo sigue metido en el Madrid y la consecuencia no es solo que Casillas falte en la Liga. Estic molt d'acord. Estic molt d'acord. Clar, que això que ho digui el senyor Alfredo Relaño, doncs dius... Xapó. Xapó. Lògicament el senyor Roncero... Però aquest és un pallasso. Exacte. Aquest és un pallasso. Aquest és un pallasso que fa el seu paper. Senyor Isidre Inglès. Hola, nois. Què dius ara? Què? Com que què dic? Sí, demà, l'altre dia, que això està perdut, que no sé què... Com que està perdut? Hi ha lliga o no hi ha lliga? Sí, sí, sí. Hi ha lligar o no hi ha lligar? Per cert, parlant de la porra, hem de dir que no l'han encertat ningú. Això és davant de xistes. No, però escolteu... Com en tenc xistes? Jo vaig dir, després del partit de l'Ossesuna, que si jugaven així no hi havia cap problema. És més, vaig apostar que guanyava la setmana passada clarament al Madrid, allà, sí, sí, ho tenia claríssim. Sí, sí, tu vas dir que jugant així sí. Dos a sis. Me'n vaig sobre una mica, però sí que... No, no, no. Reconec que confiava seriament que farien un gran partit. perquè sí que m'havien demostrat en els dos partits anteriors que s'havien pres en sèrio. És a dir, quan surten a jugar, com l'altre dia, malgrat que els vam regalar la banda dreta, malgrat que els vam regalar la banda dreta, i els vam... bueno, el Benzema, en Sabina, tindrà un partit més fàcil per ficar cinc gols. No en va ficar tres perquè Piqué va ficar al peu. Però és que a Valdez també li va parar un, també. Però dues rematades més li van anar a fora per poquíssim. Home, és que saltava sempre amb un paio que li treu un pam. I a més, no estava damunt d'ell, no l'estava cobrint com Déu mana. A veure, el partit de Barça va ser magnífic, diguem, de mig camí endavant. Però de mig camí enrere, la defensa és un xist, és un acudit, home. Ja ho hem dit, moltes vegades, que possiblement doncs s'hi soda Amb un equip seriós, no guanyem, està clar, o guanyem amb moltíssima dificultat, bueno, de fet va ser amb molta dificultat, perquè se'ns va posar tot en contra del 2-0, o del 0-2, vam passar el 2 a 1, no fotis, en cinc minuts, la mateixa jugada, és que més és bé, he vist. Va ser, sí, sí, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser Ho sap tothom. I, clar, ficar a la dreta, que és el que vam parlar la setmana passada, ficar a la dreta al Neymar és condemnar-lo a que el destrossin. Ell no defensa, a la dreta no li va... O sigui, a l'extrem esquerre, diguem que no li acaba d'agradar jugar. És una mica en Rivaldo, no? Ell, per on surt bé, o per on li va més, pel centre o centre esquerre. Però, clar, allà tens Messi, tens Iniesta, ho tenen fastidiat. Però vaja, si apostes per ella, has de jugar com a mínim d'extrem esquerre, però amb dret. És fer-lo viure una botada. És renunciar... És jugar amb un menys. Sí, sí. Però bueno, de fet després... Jugar, perdó, amb dos menys. Perquè també, Alves, què passa? Que com que no hi ha ningú que li faci un cop de mà, ell sol, amb aquestes pujades amb els cabolets que fa, Hòstia, doncs, és que a la banda dreta no existeix, eh? El diumenge, el dia del medecí no va fer gaire pujades, eh? Home, d'un llibret s'hi va pujar. Sí, sí, s'hi va fer pujar. Sí, cada vegada que... Home... No tantes com a partits. Els Imeria n'hi ha de fer uns dos contra un, home. No com a altres partits. Potser no tant, però d'un i dos s'hi va pujar. En el partit contra el Felta, com a mínim, el senyor Neymar va marcar dos gols. Diríem que el 99% de les jugades de perill van anar per la banda dreta. La banda esquerra d'ells, la banda dreta nostra. És que allò era un col·laborador, era un passadís. Li faltava la catifa vermella, perquè anessin passant. Es va guanyar 3-4, es va guanyar després el salt a 3-5 i el Madrid va perdre 2-1 a Sevilla. Ara hem perdut. Ara hem perdut. Jo el que no entenc és que els diaris de Madrid diuen que Vell no li va deixar tirar la falta a Cristiano Ronaldo. Realment penseu vosaltres que Cristiano Ronaldo, o sigui que Vell li pot dir a Cristiano Ronaldo que no tiri la falta? No, és que no li va dir res, va tirar directament. Va tirar directament. No va mirar res, va fotre'l a la pàgina i va tirar. Sí, però bueno... Inclus la va col·locar, jo crec que ja el tenia impactat. Ja el tenia impactat, que no vinguin ara... I després, i després una altra de les coses que treu molta premsa de Madrid, que culpen el Bale, perquè em sembla que va ser el segon gol o un dels gols del Sevilla, Bale s'estava canviant les voltes. I va deixar el Madrid amb 10. Potser era la culpa de vell. Ja està, mira això. Han de buscar algú per tirar la culpa, l'àrbitre, el vell, etcètera. El porter, el Diego López, etcètera. És que de fet, perdoneu, de fet no es van guanyar l'altre dia 3 punts, van ser 9 punts. 3 que guanyes, 3 que no treu. L'ex líder de la Lliga, el Madrid, i a més a més, com els va deixar estar avorrits, el dimecres la van fastidiar. Van començar guanyant, punyeta. Sí, sí, sí, van començar guanyant. I els altres, doncs, que no va fer un gran partit al Sevilla, tampoc, eh, o sigui, van ser... Sí, no els hi va caldre. No, el partit va ser avorrit. Dos contra-tacs i... No, no, li vaig xutar tres cops i vam fer dos cops. Tenen un jugador, ara no sé com es diu, que... Sí, el que va fotre el barret aquell del BP. El piròtic aquest, o no sé què és. Sí, sí, però el que passa és que aquests tios els veus un partit i són la conya i tal. No, aquest porta uns quants partits. Aquest porta uns quants. No ho sé, no ho sé què és. Recordem que el Sevilla ha portat d'aquí jugadors bonets i que després han... I a més, per 4 duros. Aquest el vam fitxar en un mercat d'hivern, és d'aquells fitxatges de 4 duros del món xiquet. 5 milions. Sí, sí, no, no. I ara el venen per 40. Bueno, és com el vaca aquest, el vaca, que fa 6 mesos no ha estat fent d'autobusero. I ara el fica de dos en dos. Una pregunta que us vull fer a tots. Ha de fitxar el Barça en Portec? No. Jo no. No perquè no pot, tampoc. Vaja, és que falta fer dinits de competició. A veure, la normativa per fitxar un porter ha de ser un porter... Que no tingui fitxa, ara. Sí, exacte, que no tingui fitxa. Si no pot estar jugant. Un porter que hagi jugat a la Lliga Espanyola, no sé quants partits, pot fitxar. Jo crec que tampoc, a veure, si en un principi es va pensar que la tripleta de porters eren Valdés, Pinto i Oller, doncs hem tingut l'hora. Ara sí que pareguem que no es lesioni el Pinto, perquè tindríem un problema gros. Però què vols portar? La conya és que portes un porter. De moment quin porter portes? Fins que no s'adapti malament. Els bons estan jugant. A mi em va fer gràcia. No es deixaran anar. Ho heu sentit això? Què dius? Sisplau. En sèrio? Jo ho vaig sentir. Una cosa curiosa diu, clar, diu, però si el Barça vol, perdona això, que si s'ha de fitxar un porter i no s'ha de fitxar una equipa, per exemple, Ícar Casillas seria un dels porters que podria fitxar el Barça. Sí, sí. Però clar, diu, clar, però és que Ícar Casillas no podria jugar a la Champions perquè ja l'ha jugat amb el Madrid. Bé, és que seria suplent de Pinto, aquí també. Home, clar. Clar, però és més complicat. Jo em crec que s'ha de confiar 100% en Pinto. Jo, sí, hòstia, el Pinto cada vegada que ha sortit ha fet bons partits. Tu imagina't, a més, l'oportunitat. Té 38 anys. Sí, sí. Vull dir, se li han obert les portes del cel. Aquest any pot jugar, hòstia, doncs, esperem-ho, una final de Champions, jugarà a la final de Copa, que se la mereix, I de que a final de temporada pot fer guanyar el Barça la Lliga si defensa la porteria com fins ara. Anem a veure què opina el senyor Sánchez si està d'acord amb nosaltres. Emili, bona nit. No ho sé. No saps què? Que no sé si puc estar d'acord o no. La pregunta és, ha de fixar el Barça en porter? Ha de fixar el Barça i tant, la temporada que ve i tant. No, no, ara, ara, ara. Per l'al·legió de Valdez. No home, seria de molt mala dotació. D'acord. A veure, també t'he de dir una cosa. No, però jo no penso en Pinto. Ja no penso en Pinto. I en Massip. Que a mi, no, bueno, Massip o Euer, el problema... A veure, aquí, això és un club, no?, i estem parlant de milions i milions de calés, i estem parlant de... Aleshores, aquí, el tema sentimental, doncs així ens va. Vull dir que així ens va, Vull dir, perquè... doncs perquè aquest equip, doncs amb algunes fases, amb algunes parts de l'equip, doncs s'hauria d'haver renovat. Sí. I no hauria d'haver tingut... No hauria d'haver tingut por als sentiments. I amb d'altres, doncs tot el contrari. En el cas del porter, si realment... si realment es confia en Pinto, que em sembla bé, perquè no... Pinto no és pitjor porter que... que el senyor Diego López. No, no, i tant que no. Ho dic sincerament. Que sigui el porter ideal del Barça, que sigui el millor porter per afrontar. Noi, si és el segon porter és el segon porter. És el segon porter, exacte. Jo no puc opinar del tercer. No, perquè no l'hem vist. No, i de massiu tothom diu que és molt bo, Però només parlem de referències. Sí, sí, això està clar. Una mica és el que ens passa amb el... Amb el Ter Stegen? No. No, no, no, el Ter Stegen l'hem pogut veure una miqueta més. No, amb el Brasilei, amb el... Com es diu aquest noi? Aquest noi jove que arribarà... Ah, sí, Neymar. Neymar. No, ho dic sincerament. No l'he vist. És que a mi algun dels que diuen que és un superfenomeno, Jo suposo que a nivell periodístic, sí que algun periodista malalt d'aquests que n'hi ha, s'ha pogut tregar un fotimer de partits de quan jugava als Santos i demés, però al marge d'això, nosaltres l'hem vist a l'Intent Continental, ja fa un miler d'anys, i va passar desapercebut absolutament. Em vinc a referir que moltes vegades, tots plegats, jo primer, parlem per referències. Vull dir, ens diuen, és que aquest tio és molt bo, i ens ho creiem. I en el cas dels porters, en el cas dels porters, jo recordo una campanya, no sé si va ser la darrera final que ens va robar el Madrid, ho dic perquè ells que tant parlen de robar, que ens van robar el Madrid i que ahir no va estar especialment lluit en Pinto, però vull dir, o l'anterior, però vull dir, va haver una campanya molt bèstia des de Madrid, enfotent-se, rient-se a la cara de Pinto, només per això, només per això, ja es mereix tot el respecte de la conada. I tant, i tant que sí. Ara, una altra cosa és de dir, a veure, al marge de qüestions sentimentals o no, si el segon porter és a la dient, perquè la història està en que si Pinto, com l'altre dia va picar amb el genoll al pal, Aquest és el problema. Realment hi ha confiança amb l'Ojer i amb el Massif? Avui ho ha dit el Tata. Aleshores haurem de córrer i haurem de buscar una solució. I en teoria, per això cobra el senyor Zubizarreta. Jo suposo, vull creure que davant d'aquesta oportunitat sí que la diversitat tècnica de la Barça ja està mirant i veient quina podria ser la solució en cas que passés alguna cosa, però sense precipitar-ho. De moment el porter és Pinto, el segon porter és Hoyer. I el tercer és massiu. Jo no tinc cap mena de preocupació, igual que amb la Copa del Rey. No tinc cap mena de preocupació que el porter davant de la final de la Copa del Rey fos Pinto. No em crea més inquietud que... A més, els que ens hem criat amb la teoria curifista, tot i no ser curifistes 100%, però ens hem criat amb aquesta teoria, doncs si el porter faia i encaixa un gol que no hauria d'encantar... I nosaltres en marquem dos i ja està. Ah, aquí està, sí senyor. Doncs nosaltres hem de fer dos. Hem de marcar un gol més que el contrari. Exacte, exacte. Vull dir que no és més drama que aquest. No és més drama que aquest. Si el porter t'ha de salvar... A l'hora de la veritat, sí, és així. El porter et pot salvar a partits, perquè el minut que sigui important mira el Madrid. A veure, el Madrid contra el Barça... L'altre dia, l'amic Diego López, no és només d'aquest partit, no va estar afortunat. Diguem que al partit no li va sortir rodó, ja no l'hi ve d'aquí, però el mantenen i és fantàstic. Sí, em sembla molt bé. L'espanyolisme periodístic ja s'està encarregant perquè... i han tingut molta sort i ho estan celebrant, segur que algú ho celebra, Doncs perquè és clar, el que havia de ser porter titular d'Espanya al Mundial havia de ser Víctor Valdez. Havia de ser Víctor Valdez, això sí. Jo dubto que ho hagués sigut. Ho dubto. Que haguessin posat a Diego Lopez. No, a Iker Casillas. Per suposat. A més, ho dubto primer per la pressió espanyolista. I segon, i segon també per la fidelitat i la coherència del senyor del Bosque. Vull dir, les que les consiguin. Vull dir, el senyor del Bosque per ell i el seu porter titular és el senyor Iquet Casillas. Continua, senyor Casillas. A més, no em sembla malament, eh? És la mateixa finalitat que té per Busquets, o ha tingut el Xavi, o ha tingut el Pedro... Sí, sí, sí. Aquests són els seus tios. Clar, són els seus jugadors. Ah, exacte, són els seus jugadors. I aleshores és el que m'hagués semblat correcte. Però, a més a més, jo suposo que dins de la premsa de Madrid i d'aquests cercles espanyolistes i merengues i demés, doncs veuen per illar, doncs el fet que Casillas doncs pugui ser el porter o ballant abans per illar... Sí, i ara en l'elecció de Valdez doncs ho veuen més. No. Però bueno, el debat a la porteria del Madrid està molt més obert que a la porteria del Barça. I no se lesiona ningú a la porteria del Madrid. Bueno, en el seu moment, sí, el seu moment es va... Doncs clar, sí, clar, quan la meva àvia anava amb patinet, però vull dir que aquesta temporada no. No, aquesta temporada no. Vull dir, aquesta temporada, el Mauriñisme segueix viu? Sí, sí, sí, bueno, és el que deia el relany en el seu article... Sí, senyor, sí, senyor, ho vaig llegir, sí, senyor. Que pobra, aquest tio, eh? Sí, senyor, sí, senyor, bueno, és que aquest tio hi toca, aquest tio és un periodista. No l'he sentit gaire en el relany aquest. El què? Que no l'he sentit gaire, no l'he seguit gaire en el relany. No, però bueno, és un tio de tota la vida. És un periodista que parla amb criteri, i que al marge de que ell pugui ser merengue o no ser merengue... És que bueno, que això és molt lliure. Clar, evidentment, és que això és com el periodisme polític. Tu pots ser d'esquerres o de dretes, però vull dir... Però el que no ets és un cagabandúries. I aleshores el que no ets és un ronfero o un... Bueno, no... És això, és periodista o no és periodista, i en aquest cas el senyor Relany Agües ho ha sigut sempre. I a més a més no ha tragat mai amb els dictaments del senyor Mòdic. Exacte. Un últim punt abans d'anar a la jornada d'aquest cap de setmana. Aquesta... Bueno, que encara no... Les paraules que ha sigut de Bartomeu, que valdés el que vulgui, el club està a la seva disposició, com dient si no et fitxa ningú, Ens renomem? Us sembla bé? Sí, ho he dit clar. No, no, a mi em sembla el que ha de fer. A mi em sembla el que ha de fer el president. El que és una llàstima és que això no s'hagués fet amb el Vidal. Home, ja es va fer, perdona. No, no, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. Es va fer el primer any. Es va fer el primer any. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no Vull dir, jo crec que Vidal hagués pogut, aquesta temporada, hagués completat perfectament la defensa. Entre Vidal i Puyol haguessin fet un. Havessin fet un, sí, és possible. És possible. Vull dir, no, a mi em sembla bé, i tenint en compte que aquí s'ha permès tenir un entrenador, doncs que se sabia que... Que no podia estar. Que no podia estar i que la probabilitat més, per desgràcia, més probable és que passés el que ha passat. Vull dir, a mi em sembla més greu Al quedar-se i continuar el projecte esportiu amb en Tito, per desgràcia. Per desgràcia pel Tito, evidentment, ja no pel Barça. Al Barça, que li donin pel sac, per la persona. Tenint en compte el que es va fer en Tito, que em sembla una responsabilitat enorme del senyor Rossell, per mi em sembla de les cagades més gran que ha fet aquest senyor, des de la directiva del Barça, perquè em sembla incomprensible. Tenint en compte això, el de Valdez em sembla de llei, de llei, com agraïment. Crec que tots els colers no han sigut prou agraïts amb Valdez. A mi em sembla perfecte aquest oferiment i no sé com tindrà... Que no ho acceptarà, que tots coneixem Valdez. A veure, jo no el conec, no m'he anat a sopar mai amb ell, però... No sabem com té... Però és un tio amb un caràcter molt especial i, evidentment, no l'acceptarà. Home, jo crec que depèn. Si es troba que l'equip amb el que va donar, doncs li diuen... Perquè, clar, fins a l'octubre no podrem anar a jugar. Coneixent-lo, Valdez no s'arrossegarà. Vols dir que es quedaria un any xabàtic? Si no fitxés per un altre. I si no es queda un any xabàtic a nivell econòmic, no ho sé, ho negociaria d'alguna manera, Com no estorben. És que em sorprendria de Valdez. Ho dic sincerament. Em sorprendria que Valdez digués que em queda un any més. No estem parlant que d'aquí dos mesos faci la pre-temporada. Estem parlant que l'octubre pot començar a jugar. Ens queda poc temps, ens queden 4 minutets. Anem a la jornada aquesta d'aquest cap de setmana. Molta por, molta por. Espanyol, Barça? Molta por. A mi l'Espanyol em fa sempre amb molt de respecte. Li tinc molt de respecte en el bon sentit de la paraula de l'Espanyol. Bueno, poc. A veure, per ells... És un dels partits claus de la temporada. Sí, però em fa molt de respecte, perquè jo respecto molt l'Espanyol. Respecto molt l'entrenador de l'Espanyol. Crec que l'Espanyol és un bon equip, que es mereix estar de mitja taula i lluitant, igual que el Sevilla, pels Jocs de Champions, cada any, i ho he dit sempre en aquests micròfons, i crec que és un dels equips complicats de la Lliga, al marge del derbi, al marge de la rivalitat. Al marge d'això, doncs a veure, la Barça és superior, perquè és superior si vol ser superior... A veure, si no té problemes el Bernabéu, no ha de tenir problemes... No hauria de tenir problemes, que ens complicaran la Vila, segur. Sempre, és que l'obligació de l'Espanyol és complicant de la vida, i l'obligació de l'Espanyol és intentar guanyar el Barça. I tot el meu respecte a l'Espanyol. Vinga, va, la porra. Espanyol-Barça. Eh... 0-3. 0-3, et fa por, l'Espanyola. Isidre. Espanyol-Barça, la porra. Eh... No va dir 0-3. 1-4. 1 a 4. Perdó, hem de fer doble porra, eh? No ens oblidem que dimarts juguem contra l'Atlètic de Madrid. Atenció, eh? Sí. Vols fer-la doble? Hombre... Vinga, doncs donem el resultat de... 2-0. 2-0. El dimarts, 2-0. 2-0. Emili, el dimarts, contra l'Atlètic de Madrid. 2 a 1. 2 a 1. Senyor Simón, el de demà? El de demà, 1 a 2. 1 a 2 i el dimecres, el dimarts? Jo dic més, 5 a 3. 5 a 3. Vinga, per complicar la tornada. Demà? 1 a 4. 1 a 4. I el dimarts? El dimarts, 3 a 1. 3 a 1. Doncs el meu demà és un 2 a 5. 12-5? 12-5. I el dimarts, 3-0. I això que no ens he fotut uns carahillos, encara. I el futbol, el futbol, que l'Atlètic de Madrid juga demà a Bilbao. Vinga, hem de marxar ja. Manca mig minut per que siguin les deu de la nit. Per tant, doncs marxarem. Tornarem, això sigui el proper divendres, en directe. En diferit per l'APP de Ràdio Desver, en el moment que vulgueu, ens podeu escoltar. Fins divendres, que estarem aquí en directe, que sigueu molt feliços. Bits, molt més que nits d'electrònica. La teva buidor muntant Mostrant-me infinites varacions Del nou res A l'ombra d'una carícia i a l'oasi que nosaltres hem robat el teu desè. Mira'l no res com gira, mira'l no res com vola. Ara s'ofega sota una pluja salvatge llavors crema sota un sol de justícia. Té el gust intens d'una maduixa o l'amargó d'una altra causa perduda és tot allò que es precipita que es troba o que floreix és el missatge al mòbil que se t'oblida. La teva buidor mutant mostra'm a infinites versions del no res. S'embarcant de Tumbú tu marra que és Las Vegas, Paris o Londres. Una família es consola agafant-se de les mans que ho ha sentit com xisca la capatera. Deixa-la dormir que la pobra bèstia somia, un nou res que és somni. La deure d'avui d'or d'una dona al sol un hem del teu desert. Bona nit, benvinguts a Beats, novament a Sintonia Reo d'Esver amb tots vosaltres aquest divendres per compartir aquesta hora d'emissió. Un programa avui especial perquè tenim un convidat, cosa no habitual aquí a Beats, i tenim aquí l'Antonio, aquí a l'estudi del costat. Bona nit, Antonio. Un plaer estar amb vosaltres aquesta nit. Això mateix, un plaer també per nosaltres, perquè, a més a més, ja feia... Podria parlar d'anys que hem parlat que vinguessis al programa de ràdio. Sí, la veritat és que sí. A través de la feina, avui ha sigut aquesta coincidència de duraris, no cosa fàcil, ja ho sabem tots dos, i per fi pots estar aquí amb nosaltres, en aquest programa. que he preparat una mica tenint en compte la teva arribada a nivell de grups, musical, acostumant-me a ficar aquí quan vaig preparant el programa semanalment, a través de les diferents pàgines de música que miro sempre acostumo a portar novetats o coses que encara fins i tot no han sortit en molts casos. Avui no estan així, sinó que faig una mica de recollida de les coses que els darrers temps estic escoltant per veure què et sembla. Per mi perfecte. I, a més a més, des d'aquí, que podeu escoltar el programa d'avui, Antonio, avui parlàvem dinant, justament, que ets una persona que t'agrada la música. T'agrada la música amb una frase senzilla però molt complerta a la vegada. És que és molt, molt ampli. El tema de que t'agradi la música no s'escoltar música mentre cuines, mentre mires el que sigui a la ràdio i tal. La música és més que tot això. Pot ser això, però pot ser molt més que tot això. I per alguns ho és, tant físicament com sensorialment, com de moltes maneres. i tant. Hem parlat moltes vegades de música, hem parlat de concerts, també ho dèiem avui al migdia, que l'experiència que és anar moltes vegades a concerts, n'hem anat a molts, tu molts més que jo. No, igual no tant. Bueno, sí, sí, però bueno, hem pogut disfrutar de la música en directe i ho dèiem abans, no?, de la sensació quan connectes amb un directe que t'arriba, allò és una experiència que jo crec que és una cosa gairebé mística. Pots haver vist centenars de concerts però hi ha algun moment que alguna cosa t'arriba pel lloc, pel moment, pel disc, pel que sigui, pel teu estat d'ànim i llavors es produeix màgia i això et fa entrar en un estat que a mi només m'ho fa a la música. Això mateix, jo estic totalment d'acord i com que jo això sé que ho comparteixes i jo també ho comparteixo i he notat ja fa temps parlant de la música a la feina, per això estic molt content que estiguis avui aquí. Perquè trobar una persona que també és apassionada pel que ens apassiona aquí a Bits no és habitual o en aquest nivell sí que hi ha molta gent que li agrada la música,