La Desbarnada: Candelera i Dia de la Marmota, superlluna i pluges a la vista; Doomsday Clock, política i llengua; salut, cuina i una gran prèvia Espanyol–Barça

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Que has de dir, la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La semantela. No. Sembles el de Passapalabra, no. La desbarnada. La semantela. No. La desbarnada. La semantela. La semantela. Molt bona nit, són les 8 i 21 minuts. Esteu sintonitzant ràdio d'Esbert, l'emissora municipal de Sant Jús. I això és la desbarnada. Jo suposo que estem sortint, però no em sento absolutament res. Àlex! Emissora! Amb aquest sí que el sento, però jo no em sento, eh? Tinc el micro obert. Sí? Jo no et sento tampoc a tu, eh? Jo no et sento, eh? I a mi tampoc em sento. Ara, ara, ara, ara, ara. A veure, ara, ara, ara. M'has volto a cortar. Bueno, és igual. Missora, se sienté? Bueno. Ara, ara, ara. Ara sí, ara sí. Molt bé, Àlex. Doncs ara sí que podem enviar les salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola, Marc, bona nit, benvingut, bentrobat. Bona nit a tothom. El senyor Miquel Simón, atenció, està aquí. Bona nit, Miquel. Molt bona nit a tothom i molt content d'estar aquí amb vostès. El doctor Baràmbio ha dit que vindria, que si podia venir, que si no estava de part d'algú, que vindrà. D'acord. Armand Garcia, bona nit. Bona nit. Bona nit. Josep Maria Montes, no dic res. Suposo que després es farà la predicció del temps i, si no, és igual, no ens preocupem perquè tenim la predicció de la marmota. Mariano. Bona nit. Bona nit. En directe. A l'esitre inglès vindrà l'hora del futbol. Avui no anem a Madrid, eh? Avui no anem a Madrid. Ha venido a Madrid aquí. Sí. Doncs això, l'esitre inglès vindrà a l'hora del futbol, la Núria García diu que només vindrà a sopar. L'Òscar Ramos i París, com sempre. Òscar, que estàs bé, maco. Sí, perquè aquesta setmana no ha dit... No ha dit res. No, no, res. T'han estressat, Déu-tindrà. Està enfeinat. Sí, està enfeinat, està buscant el Puigdemont. Ah, vale. La Isabel Almató, també. També està buscant el Puigdemont. Està buscant el Puigdemont i diu que no ha tingut temps de fer l'agenda, que ja mirarà a veure què. I això sí, avui tenim l'Àlex Ruiz aquí, el control de so, amb els cascos posats i les mans a la butxaca. Quan vulguis, comencem. Bé, avui és dia 2. 2 de febrer de l'any 2018. Han transcorregut 33 dies del 2018 i, per tant, si sabeu sumar, sabreu que ens falten 332 per arribar a... Feliz Anya Nuevo. Cal fer-ho, això? Sí. Com sumar-ho? Això no sé, és una pregunta. Sí, perquè hi ha gent que vol saber quants dies queden per fer l'any i necessiten de la nostra il·luminació. Si no, què? Poca feina, eh, d'això. Perdona, ara d'aquí una estoneta connectarem amb el Josep Maria Montés perquè ens digui el temps. Si no cal que ens ho diguis, surts al carrer i saps que fa fred. I que farà molt. Molt de fred. Bé, estem a la cinquena setmana de l'any, una setmana que, entre altres moltes coses, doncs s'ha quedat marcada per l'entrega dels Premis Gaudí del Cinema Català, que possiblement, segons diuen, poden ser els últims, amb el triomf de l'estiu 1993. Que, per cert, crec que és que la màxima candidata també els Goya. Sí. Sí, sí, sí. Una altra notícia de la setmana, la suspensió del debat d'investidura, i que Telecinco va robar els missatges del mòbil de Toni Comín, on Puigdemont, entre altres coses, sembla que donava per acabar del procés. Però no n'hi digues. No, no sé si heu vist la publicitat del programa de demà de TV3. Què? Del Preguntes Freqüents. Surt la Rosa, Rosa es diu, la presentadora? Sí, la de Malleça aquella. Sí, la noia aquella, la presentadora, ara no me'n recordo el cognom. Quintana? No, no, no, no, no, no. La presentadora del programa. Ah, la... De Preguntes Freqüents. La noia aquella, ara. No sé. Farell? Farell? No. O Rosel, Rosel, Rosel. De cognom Rosel. Correcte. I surt amb l'Anna Rosa Quintana i la presentadora del programa de TV3 agafa el mòbil i li pregunta, no m'hauran pres cap re, no? I ella va dir, aquí, l'Anna Rosa Quintana contesta, aquí no es roba re si ningú no vol. És possible. Però no em crec. Bueno. És igual. Jo dic el que l'ha apropatat. Sí, no, però, claro, no, hombre, sí. Qualquer cosa. El sol i la lluna. Va, Miquel, continua parlant. Digue'm quan ha sortit el sol i quan ha sortit la lluna. Bé, avui el sol ha sortit a les vuit del matí i la lluna sortirà, doncs, d'aquí una estoneta, ben aviat, a les vint, trenta-vuit. Sí, senyor. Eh? I es pondrà el sol de... Ja està. Ah, ja s'ha pos. Sí. A les... Perdó, a les sis i deu. Sí, crec que s'ha pos. Sí, sí, sí. Llarga. Està fosc. Ja hi som. I la lluna es pondrà demà al matí a les nou i vint. Val, per demà. Per demà. Per demà el sol sortirà a les set cinquanta-nou i es pondrà a les sis i onze minuts. Per tant, ja s'allarga el dia. Dos minuts. Doncs mira, dos minuts. Un per davant i un per darrere. Sí. I la lluna sortirà a les vint-i-una i quarenta-set i es pondrà a les nou cinquanta-six del matí de dilluns. Exacte. De dilluns. Clar. Ah, de diumenge, de diumenge. Bé, hem de dir que la lluna està minvant, fa quatre dies estava gran, hi havia la... Superluna-sul. La superluna-sul. La superluna-sul. Superluna-sul, eclipse lunar i la distància més curta a la Terra. Tres coses que no passen més que cada cent cinquanta anys. Exacte. Resulta que no passen més bé i després passa cada quatre dies i hi ha una cosa d'aquestes. Marc, explica'ns què és la superluna-sul. La superluna-sul. La superluna-sul és... se li diu lluna blava a la segona lluna del mes en curs. Ah, molt bé. La segona lluna plena. Plena. Plena. O sigui, quan hi ha dues llunes plenes en el mateix mes, a la segona se li diu superluna. Que això passa quan un mes de 31 dies comença el dia 1 al dilluns. Al dilluns. Correcte. Quan un mes, és igual. Hi ha dues llunes plenes. Jo veig la lluna, se'n va, es posa... No veus res més. Després, s'ha ajuntat també que hi havia un eclipse lunar que no era visible des de la part on estem nosaltres en aquest cas. Només es veia no total des dels Estats Units i total des de la Índia. A la Índia sí. He vist el mapa del mapa múndia, a la dreta. Fa molt a línia, ja. Sí, el veien complet i des de la part dels Estats Units no es veia complet, era parcial. Llavors fa que la lluna agafi justament, ho haguéssim apreciat aquí a Catalunya, a la sortida de la lluna o justament abans que es pungués, perquè haguéssim vist aquesta tonalitat vermella o lluna de sang que se li diu. I també ajuntava el tercer item, o llama-li X, el tercer X, que era que la lluna es trobava a la menor distància de la Terra del dia. Llavors que ajuntin aquests tres... Era el moment d'anar-hi. Sí, era el moment sí, perquè... Sí, sí, sí, sí. Es posa el poig i... Ara no vull... Saps qui era el tercer X, no? A més no hi ha peatges d'aquí a dalt. No hi ha peatges, no, no. Estem parlant que la... S'acursava... Ara no sé si són 50.000 quilòmetres o 80.000 quilòmetres. Però cosa així, o sigui, res. Arriba, res. La cosa no va de 30.000 quilòmetres. No, en una vall. O sigui, estem parlant d'una distància i era... Per això se suposa que la vella és una miqueta més gran i efectivament només ho apreciaves a la sortida o a la... O a la... A la posta. A la posta, perquè tenies referències, però sí que es veuen imatges que sí que la notes la... La brillantor, a part, era molt més... Jo, quan surt la Lluna, m'és difícil veure-la perquè acostumo a estar tancat. Sí. D'acord? I quan s'amaga, no estic en condicions de veure-la. Però és una cosa que les tres situacions es juntin, només se passa... Sí, és la conjunció planetària. Aquesta queda... Aquesta queda... 154 anys, per ser exacte. No torno a veure-la. S'han alineat els planetes. Tampoc ho he vist aquesta vegada. Tampoc l'has vist, o sigui... I la superlluna blava, en tindrem una també el mes de març. El mes de març. Vale. Seré pendent, molt pendent, la superlluna al mes de març. Molt bé. Doncs això. Va, continuem. Ah, femèrides. Coses que m'han succedit el dia com avui, però de fa un quants anys. Qui llegeix la primera? 1653. Comencem a dir. Doncs tal dia com avui, el 2 de febrer de 1653, Nova Amsterdam adquereix la categoria de ciutat. Nova Amsterdam va ser un assentament fortificat nerlandès del segle XVII, localitzat al vall fluvial del riu Hudson, a la colònia dels nous Països Bajos, a Amèrica del Nord. Va ser fundada el 1625 per la companyia neerlandesa de les Índies Occidentals. La ciutat es situava a la punta sud de l'illa de Manhattan, lloc estratègic i defensable per l'accés fluvial del comerç de pells a la vall del Hudson. Es va convertir en el major assentament nerlandès d'Amèrica del Nord i va pertanyar en mans dels Països Baixos fins a 1664, quan va passar a mans d'Anglaterra. Els holandesos la van recuperar breument el 1673 i la van tornar a cedir a Anglaterra el 1674 pels termes del tractat del Benzmister aquell dels nassos. Els anglesos van canviar el nom i la van anomenar New York. Els hi pots tallar el micro perquè se n'estan en la... M'ha fet cas, m'ha fet cas! Te l'ha tallat a tu. Ja, ja, m'ha li donat. Bé, 1884. Li fem llegir amb el Mariano? A veure, va. Vinga, va, va. Va, va, va. Bueno, va. Per què no? Per què no? Per què no? Tu has sentit... T'han enviat el vídeo de l'Aznar parlant català? No, ei. El Mariano ho fa millor, eh? El millor. Ho fa molt millor, però no deixa de ser un esforç, pobre. No, però què, eh? No tant, eh? No, vinga, va. 1848. Té que practicar. Vinga. Signatura del tractat de Guadalupe Hidalgo. No de Guadalupe Hidalgo, ho ha dit amb un accent? Sí, molt, molt, molt. Molt, molt, molt. Formidable. Figueras, que no gaire. El tractat de Guadalupe Hidalgo, oficial anonimat, tractat de pau, amistat, límits i arranjament definitiu entre els Estats Units mexicans i els Estats Units d'Amèrica, va ser signat al final de la Guerra de Mèxic, Estats de Mèxic con Estats Units, i va ser ratificat el 30 de maio. Vale. Vale. Bé, però ho has vingut traduït. Sí, sí, sí. Ho podria dir en castellà, també. El tractat va establir que Mèxic cediria més de la meitat del seu territori que comprèn la totalitat del que avui són els Estats de Califòrnia, Nevada, Utah, New Mexico, Texas, parts d'Arizona, Colorado, Wyoming, Kansas i Oklahoma. Mediament Estats Units. Més o menys. A més, Mèxic renunciaria a tota reclamació sobre Texas i la frontera internacional s'establiria al riu Bravo. Com a compensació, els Estats Units pagarien 15 milions de pesos per danis al territori mèxicà durant la guerra. Entre els experts del tractat es troben els següents. Es va establir el riu Bravo del nord o riu Gran, com la línia divisòria entre Texas i Mèxic. I es va estipular la protecció dels drets civils i de propietat dels mexicans, que van romandre en el nou territori nord-americà. Així mateix, Estats Units va acceptar patrullar seu costat de la frontera i els dos països van acceptar dirimir futurs disputes sota arbitraje obligatori. No obstant això, quan el Senat nord-americà va ratificar el tractat, va eliminar l'article 10, el qual garantia la protecció de les concessions de terres donades als mexicans pels governs d'Espanya i de Mèxic. També va afeblir l'article 9, el qual garantia els drets ciutadans d'aquells. Molt millor que l'Aznar, eh? Sí. Però, vamos, de fàbula. Quin problema té? Ningú no. Pues ja està. Ja està. Parla millor el català. Sembla que vinc de Figueres o de... Qüestió d'acento. Ah. Va. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fa l'entrada a l'estudi número 1 de Sant Just, de Ràdio Sant Just. Desvern. Desvern. Ràdio Desvern, sí. Sí, Desvern. Desvern. El món honorable doctor Baràmbio. Doncs... Bona nit. Anem per la notícia de 1887. Sí, anem a la notícia de 1887. a Punxut... Punxut... Punxut... Punxutana. Punxutana. Punxutana. Punxutana. Punxutana. Els Estats Units. Se celebra per primera vegada el Dia de la Marmota. Gran dia. El Dia de la Marmota és un mento de flul clòric usat pels grangers dels Estats Units i de Canadà per predir la fi de l'hivern. basats en el comportament de l'animal quan surt a hivernar el 2 de febrer, és a dir, tal dia com avui. Segons la creença, si la marmota en sorti del seu cau no veu la seva ombra, per ser un dia ennubulat deixarà el cau, la qual cosa vol dir que l'hivern acabarà aviat. Si, per contra, per ser un dia assolellat, la marmota veu la seva ombra i es fica de nou al cau, el cau vol dir que l'hivern durarà 6 setmanes més. El Dia de la Marmota... Digui'm, senyor doctor. Això és com allò de la cannelera. Sí, sí. Està clar, està clar. Però amb marmota. Però amb marmota. Aquí som més. Nosaltres ho tenim inventat. No tenim marmotes, no de més. Vinga, continuem amb la marmota. Una marmota, alguna marmota hi ha. El Dia de la Marmota assenyala aproximadament la meitat del període entre el solstici d'hivern i l'equinoxi de primavera, de forma similar a la festa de Halloween que assenyala la meitat del període entre l'equinoxi de tardor i el solstici d'hivern. Aquesta tradició es celebra al llarg de moltes poblacions nord-americanes i fins i tot al Canadà, però és la marmota de fil de Chusutanwei, a l'estat de Pensilvània, la més famosa amb la tradició de més d'un segle que cada 2 de febrer s'intenta predir la durada de l'hivern pel comportament de fil, marmota immortalitzada per la pel·lícula Atrapado en el Tiempo, que aquesta tarda he vist. El que has vist, Atrapado en el Tiempo? Atrapado en el Tiempo. Estaba fent esta fin, l'he visto y me quedo con esta. Clar, perquè és el dia de la marmota. Otra vez. Hem de dir que la marmota fil ha sortit avui, dia 2 de febrer, ha vist la seva ombra i ha tornat cap a dintre, diu, adéu-siau. No sé si, o sigui, de fet volia, la gent volia dir, a veure si surt i troba Puigdemont, però ha dit, no, me'n vaig cap a dintre i ja us ho fareu. Això vol dir que encara tindrem 6 setmanes més d'hivern. Bueno, tindran ells. No, nosaltres també, perquè... No, per la candelera. Però la candelera no ha plorat. Per això, com que no ha plorat, tenim 6 setmanes més d'hivern. Exactament, exactament. I on estigui a la candelera, que vols que et digui la marmota? No, però perdona. És una mica més ridícula, la marmota. No, no, perdona. Nosaltres tenim la marmota, el que passa és que aquesta, com és molt grassa, sempre farà ombra. Ja, faci sol o faci ombra. No quiero decir quién es, pero últimamente se ha puesto gafas. Vinga, ja està. Vinga, con corrent. Anys i anys, per dos anys, a la una per dos anys. Bé, ens toca ara felicitar l'aniversari a qui faig anys i comencem per l'any, senyor que va néixer l'any 1959. nou. Àlex, que hi ha cascos. Tenim un de cervesa. No sé, eh? No sé si tenim cascos. La qüestió dels cascos és per si hi entra algú, no? Per si hi entra algú? Per telèfon. Sí. Però és que no s'assent. Ah, no s'assent. També és l'altra opció. És l'altra opció. Bé, doncs com deia, 1959, fa 59 anys avui, un senyor que es diu Ildefonso Falcones. Escriptor. Ildefonso Falcones de Sierra va néixer a Barcelona fill d'un advocat i d'una mestresa de casa. Quan va morir el seu pare, que ell tenia 17 anys, va suposar la fi de la seva carrera esportiva com a genet. En aquella edat s'havia proclamat campió d'Espanya júnior en la categoria de salt. També va destacar en hockey sobre herba i va estudiar al Col·legi dels Jesuïtes de Sant Ignaci i després va començar a la universitat dues licenciatures, la de dret i la d'econòmiques. Encara que va decidir deixar la segona, la d'econòmiques, per compaginar els estudis amb el treball que havia aconseguit en un bingo. Actualment treballa com a letrat en el seu propi bufet situat al barri de l'Eixample de Barcelona. Tot i que ja s'havia iniciat a la literatura, en aquests últims anys ha compaginat la feina amb la seva passió d'escriure llibres. Va trigar 5 anys en acabar la seva primera novel·la, L'Església del Mar, la novel·la més llegida de l'any 2007 a Espanya. El 10 de juny de l'any 2009 va publicar la seva segona obra, La Mà de Fàtima, que es va convertir ràpidament en un gran èxit venent 50.000 exemplars. 50.000 exemplars d'Espanya és una cosa impressionant. El 2015 va ser imputat per haver presumptament defraudat a l'agenda espanyola un milió 400.000 euros entre el 2009 i 2011 en transmetre a societats dedicades fora d'Espanya els drets d'autor de les seves obres. Ara bé, a l'any 2016 la causa va ser arxivada en considerar el jutge que, donat que havia realitzat la venda dels drets d'autor de la seva primera novel·la el 2004, és a dir, dos anys abans de l'èxit editorial, no hi havia hagut intenció de fer una maniobra dolosa defraudatòria en la transmissió. El 2010 l'Ajuntament de Jubiles a la província de Granada va acordar nominar al carrer Ildefonso Falcones una nova via del poble donada a la popularitat aportada al municipi per la novel·la La Mada Fàtima. L'acte d'inauguració va tenir lloc el 4 d'abril. Únicament ha escrit quatre obres però totes elles de gran èxit. L'Església del Mar el 2006, La Mada Fàtima el 2009, La Reina Descalza el 2013 i Els Hereus de la Terra segona part de l'Església del Mar el 2016. Fins aquí. Molt bé. Ara ens anem a una altra celebració. Jo també tinc un llibre que ha venut més de 50.000. Que tampoc tens els drets d'autor. Tampoc, perquè els vaig cedir el moment que em van contractar. De fet, en tinc dos amb més de 50.000 i em van pagar un tant i a veure... I a Déu-siau. Però com les vas vendre abans d'aquest de l'èxit editorial, que encara no s'ha donat però que es pot donar... El meu? Sí. Sí, més de 100.000 exemples. Ostres, tu. Cadun. Cadun? Traduït a 5 idiomes. Ostres. Entre les quals és el esperanto. El japonès. I el sànscrito. El sànscrito no. Anem pel segon aniversari. El esperanto, sí. Sí, veus? Anem pel segon aniversari. Qui dels dos Simons? Doncs avui... Vinga, va. Avui fa 40 anys, és a dir, va néixer en 1977 la senyora Piqué. La senyora Piqué. La senyora del senyor Piqué. Val? Val. La senyora del senyor Piqué es pot dir d'una altra manera. No s'ha de dir Piqué. Bueno, es pot dir, però... Es podria dir... Això és masclista. Sí. Bueno. El senyor Piqué es deu dir Pérez. O alguna cosa així. No ho sé. El senyor Piqué es diu Piqué. Es diu... Però la senyora de Piqué, en totes. Es diu Shakira Isabel Mebarac Ripoll. Doncs això. Va néixer a Barranquilla. Ripoll, sí, Ripoll. Es diu Piqué. És que cantautora, productora discogràfica, ballarina, model, empresària, actriu, ambaixadora de bona voluntat de la Unicef i filàntropa colombiana. No sabem si a Colúmbia les dones casades perden el seu cognom com passa en molts països. Però aquí no. Però ella és colombiana. Està casada amb un espanyol i no perd el cognom. Ah, d'acord. I tu dius que jo hi he estat casat. A mi m'han posat una senyora el meu nom. Sí. M'han posat amb una suïssa i me l'han posat el meu nom. Allà. Allà. A Suïssa, sí. Aquí no. Aquí no. Molt bé. Vinga, anem per la Piqué. Dic per la Shakira. Va debutant al mercat discogràfic amb Luis Fernando Ochoa en la composició i producció dels 11 temes inclosos en els quals es destaquen Estoy aquí, Don't Estás Corazón i Antologia. L'èxit internacional li va arribar el 2001 amb el seu àlbum Londres Service. No obstant això, Shakira es va convertir en una de les artistes més aclamades internacionalment a iniciar la produció de Les Caderes No Mienten, que va ser el senzill amb més èxit de l'any a nivell mundial. sent inclòs a la banda sonora de la Copa del Món del 2006. De futbol. De futbol. El 2013, Shakira es va convertir en la segona dona viva més premiada i havia guanyat ja quatre premis Grammy, set Billboard Music Hour, set American Music Awards i dotze premis Grammy llatí, entre d'altres. L'empresa Life Nation va considerar Shakira l'artista més important de la seva generació pel seu impacte global consolidat i la va situar entre les artistes més importants del món. Segons la revista Forbes, és una de les cantants que més diners guanya i està convertida en una de les 100 dones més influents del planeta. S'estima que Shakira ha venut 70 milions d'àlbums i més de 60 milions de senzills a tot el món. És l'artista sud-americà que més ha venut de tota la història. Des de principis de 2011, Mateu manté una relació sentimental amb el futbolista Gerard Piqué, que té 30 anys. Curiosament, tots dos compleixen anys el mateix dia, és a dir, que avui també fa el comple el senyor Piqué. El senyor Piqué. Que bonic. No, no el senyor Shakira, eh, el senyor Piqué. Amb una festa ho pelen. Exacte. Tot podria ser, eh? Hi ha països on pots agafar el cognom de la dona, també. Sí, també. Suïssa, per exemple. Sempre, veus? Pots quedar-te el teu, pots agafar el del marit, o el teu? Abans no, abans agafes el del marit. Ja. Ja passa. Hi ha països on els fills, per exemple, porten el primer cognom de la mare. De la mare, sí. I algú del botanero. Del botanero no s'hi ha reconegut. Val. A Portugal poden portar qualsevol cognom. Sí, bueno, el cognom que surt a Portugal, que és el de la mare, encara que es transmet el del pare. Sí, sí, sí. Curiosos. Àlex, continuem, perquè si no, no passarem d'aquí, eh? Sant oral. Avui no és Sant Armand. No. No? No. És Sant presentació del Senyor. Antigament, purificació de Maria i popularment de la candelera. Però és la festa del teu poble, Armand. Jo no en tinc cap poble. Com que no? No. No vivim molint. jo no puc tenir un poble perquè me'l vendria. També és la Mare de Déu patrona dels serers i dels electricistes. Clar. Per la llum. Per la llum. Altres advocacions Marianas, Candela, Valls, Candelària, Tenerife i Ajuda, Barcelona. O sigui, avui és la Nostra Senyora de l'Ajuda. Sí. i Sant Corneli. També. Que era bisbe. Que Sant Corneli bisbe. Avui és Sant Corneli. I la candelera. I la candelera. Anem a demà. No confondre amb el dia de la vermota. No. Que això no és aquí. No. Bé, demà també hi ha sants. Concretament, Sant Blai bisbe de Sebaste, Alemanya. Era màrtir. Alemanya? Armènia. Bueno, és que Armènia està al costat d'Alemanya, no? Sí. home, sí. Segons baixes... Ah, va dreta. No surto a espallar. A més a més, era el del segle IV. Passats els grans llacs aquells del centre d'Europa i després de Masseria de Muntanyes. És invocat Sant Blai pel mal de coll. Ah. Fa mare el coll i dius Sant Blai, Sant Blai. Bé, també és Sant Oscarí. Oscarín. Felicitats. O Òscar, també. Bisbe d'Amburg. A Armènia, també. És diminutiu, Oscarín. Era molt petit. Sí, l'Oscarín era petit. És com això que dóna als Estats Units per conèixer els del cine, però en petit. En petit, exactament. Era bisbe d'Amburg, Oscarín, a l'any 865. És originària de les Gàlies i evangelitzador d'Escandinàvia. També avui és Santa Claudina Tebenet, verze fundadora de la Congregació de les Religioses de Jesús i Maria. Sant Francesc Blanco i els seus companys màrtris al Japó. Sóc veí allà de Jesús Maria. Sí? Sí. Em pensava que eres veí de Francesc Blanco. No, de Jesús Maria. I també avui és la festivitat del beat Esteve Vellecín, presbíter Agustinià i el beat Joaquim de Siena, religió servità. A tots ells, amb tot cor i amb molta alegria, els felicitem. Sobretot a l'Oscarín. Sí. No sé si ens estàs escoltant, però... Que és com un playmobil d'aquests. Sí. Ja vindrà, ja veuràs el cos allò que et fotrà. Bé, continuem. Àlex, que és que se m'ha posat aquesta cosa aquí davant i no et veig. Sí, sí. Ha arribat el moment de saber. Preguntem si fa fred. Pregunta. Molt bona nit! Quatre graus aquí. Molt bona nit. Què tal? Quants graus tenim? Jo diré que aquí a Sant Just que esteu al voltant dels vuit graus. Quatre he vist jo. Quatre, eh? Sí, el cotxe d'ell, però és que el cotxe d'ell no és una nevera. No, no, no. No, no, ho he vist amb un indicador extrem. Ah, però aquests van malament. A mi em marca... Me'n marca el veig, eh? Bueno, a mi em diu que estic a Rubí. Quatre graus. Sí. Jo hi dic el que he vist. A veure... A tots els ho voleu creure. A mi, com podeu comprendre, no m'he donat ni cap disgust. Ho deixo per la meitat. Cinc graus, temperatura, sensació tèrmica, quatre graus. Ah, això també pot ser. Vinga. Què més? La marmota diu que continuarà l'hivern. Doncs sí, això sí que ho tenim claríssim. perquè la circulació de vents els propers dies, propers dies vol dir la propera setmana, inclòs aquest cap de setmana, doncs serà més aviat entre nord i alguns moments serà de l'est, eh? De llevant. De llevant. Això vol dir que plourà? Això mateix. D'acord. Vaja. I és una molt bona notícia. Més que el fred, que anirem tenint durant alguns períodes, el que estem esperant com ja serà són pluges. i se'ns presenta una situació que podia provocar precipitacions i especialment aquí a Catalunya podrien ser, doncs, força abundants i generals. I estenses també en dies. I neu? I neu també. A 500 metres. Sí, aquí no. Aquí no. Aquí de moment no, a cotes tan baixes no ho veiem, eh? El que sí que tenim claríssim és el temps de demà. Demà dissabte farà un dia... De merda. Molt saber, almenys al matí. No, molt sol. Començarem amb temperatures baixes aquesta nit. Baixes vol dir... Baixes. Que ens podem llevar demà aquí a Sant Jus al voltant dels 3 graus. I durant el dia això sí que recuperaran perquè, a part que farà sol, els vents es podran una mica aponentar. I això que el ponent aquí les fa pujar a les temperatures. Però vaja, com que la massa de l'aire que tenim serà bastant freda, no les farà accelerar gaire. Podrem arribar al migdia al voltant dels 13 graus. Això sí, a partir del migdia els núvols podran començar a aparèixer, sobretot ja et diran cap a la tarda, i seran núvols fins... Núvols d'aquests com cabells, els cirros, que anunciaran, i de fet és el que ens avisaran, del canvi de temps que vindrà a partir de diumenge. Bueno. Però això no en donarem fins a diumenge, eh? Per tant, demà s'haurien... Demà assolellat. El diumenge... Sí, sí, assolellat, com he dit, bona part del dia, amb aquest increment de núvols a partir de mitja tarda. O sigui que el diumenge començarà a ploure. Doncs, si tot funciona com està previst, durant el diumenge s'introduirà a les capes altes atmosfèriques un important embolsament d'aire fred que atacarà, sobretot, al nord de la península ibèrica, centre, i anirà a parar cap al sud-est de la península ibèrica. Anirà a parar pràcticament tota la península. O sigui, cap a... Ja saps allò que diuen, no? Cap a Murcia i Almeria. Cap a Murcia i Almeria, no, no? De ponent, ni vent, ni gent. En aquest viatge, mentre vagi baixant, el que sí que portarà és una important baixada de temperatures a totes aquestes zones que hem comentat. És a dir, al centre, nord i sud-est de la península i provocant nevades a comptes de 400 metres. Recomanem, per tant, als usuaris de l'autopista A6 que no hi baixin. A1, sobretot a les que surten del centre que es poden trobar nevades, per tant, s'ha de vigilar molt en aquesta situació. Sí, senyor. Però directament no ens afectarà a nosaltres. Aquí, en just d'esbert i, de fet, a bona part de Catalunya, durant aquell dia els vents aniran allavantant-se. I això el que farà segurament és començar ja el diumenge amb el cel fort, atapat, carregat de núvols i començaria, creiem, entre mig matí i mig dia a caure algunes precipitacions. Ja. Durant la tarda es pot incrementar amb intensitat i podrien ser, sobretot, cap al vespre, abundants. I en aquest moment, com que el vent allà avançarà bastant notable, creiem que la cota neu aquí anirà pujant. Podria pujar cap als 800, 900, quasi 1.000 metres. Per tant, la cota no serà gaire baixa, però això sí, a contrapartida tindrem precipitacions que podrien ser generoses. És un gran regal, i el seu que està buscant des de fa temps. Sí, sí, però ja t'ho estic dient i no em fas cas, Josep Maria, a la nit, a de ploure de nit. Doncs bé, que si ho aconseguiré, però mira, se'ns avançarà, sembla ser una mica. Els més importants podrien ser això, sí, eh? El vespre i nit de diumenge a dilluns. De diumenge a dilluns. I el que aquí sí que no tenim massa clar, perquè els mapes encara no es posen d'acord, és què pot passar entre dilluns i dimarts. Bueno, ens ho expliques divendres. No, si voleu, us avança una mica el que creiem almenys el més probable. Digues. I és que aquesta borrasca que anirà per al sud-est de la península ibérica es podria quedar pràcticament estancada per aquella zona. Fent que entre dilluns i dimarts les precipitacions amb intermitències, això sí, ens vagin afectant, doncs, pràcticament durant aquests dos dies. Ja. Si això passa, doncs, la cota de neu sí que podria començar a baixar, és a dir, dels mil que hem començat el diumenge, podria baixar als 700 i, doncs, anar plovent durant aquests dos dies. És a dir, almenys dies grisos, freds, la sensació serà d'hivern. Si és descapotable, no. No. No. Bé, almenys és poc aconsellable, menys. I, i el que hem dit, doncs, disfrutar de la pluja. Molt bé. Doncs vinga. Molt. El divendres ens ho explica si ha anat tot així i què passarà la propera setmana. Ja sabem que aquesta plourà. El que és molt probable, és això sí, us abanço una nova novetat, també, és que després, entre dimecres i divendres, torni a arribar una nova grupada d'aire fred. Més. Més. Aquesta podria ser més seca i més freda. Bueno. D'acord. En tot cas, omplarem el divendres, a veure què ha passat. Ja ens ho explicaràs. Vinga, bon cap de setmana. Adéu. Abrigà-vos molt. Igual no. Adéu. Adéu. Bé, i com dèiem, avui no anem a Madrid perquè Madrid ha vingut fins a nosaltres. Mariano, bona nit. Bona nit, benvinguts. Bé, com estàs aquí a Barcelona... Benvingut tu. Benvenido yo y vosotros. Ben trobat. Com no estàs a Madrid no tindràs ni idea de lo que ha passat a la capital de l'imperi, no? No, alguna pequeña noticia sin importancia, però nada más. Sí? Sí. Poca cosa, poca cosa. No han encontrado Puigdemont? No, todavía no. Todavía no. Creo que lo andan buscando. El que es càrrega és el Forns. Creo que lo andan buscando, pero todavía no. El Forns, que a pesar de que ha dit que deixa l'acta de diputat i que no se diga de la política, li han dit ja, però, com que lo mejor torna a ser dolent, deixa tancat. És el país aquest que... L'estimen molt i no volen que marxin de Madrid. A mi tinc com un déjà-vuí, tu, dels 60, no? Quan et justificaven que anaves a Puigentic i aquestes coses. En turnat, en turnat. Bueno, a ver, novedades de Madrid. ¿Qué hay? Igual de frío que aquí. Aquí, sí? Lo mismo, lo mismo. ¿Sí? El mismo frío. Pero os nevará en Madrid. Sí. ¿O más? De vez en cuando, de vez en cuando nieva. No es lo habitual, pero de vez en cuando nieva. Sí, sí, sí, sí. Sí, aquí también, a vez en cuando va nevando. Sí. Una noticia curiosa. Curiosa. Que he visto. Para que veáis que en Madrid también pasan cosas de película de vez en cuando. Dice, hay una fuga de película además de un preso cuando iba a ser jugado, cuando se fugaba en, cuando iba a ser juzgado en Getafe. Mira por dónde. Ya. Dice, era un, era un detenido que le iban a llevar a los juzgados, pues a, de alguna forma, pues a interrogarle, a hacerle su juicio y todo esto. Bueno, pues resulta que este, que este detenido que se llamaba Henry R.R. de origen dominicano. Ah. No, pero es igual. Sí. Podía haber sido cualquiera. Que era un delincuente habitual y que iba a ser juzgado por un delito contra el patrimonio. De alguien. Contra el patrimonio, si se supone que de alguien, ¿no? Sí. Contra el suyo, creo yo. Sí. Los compinches han cortado la calle. Fíjate, los compinches. Como si fuera una obra. Sí. No, no, no, que va con dos coches. Ah, bueno. Resulta que cuando se iba a bajar del vehículo que, escoltado por dos guardias civiles, de estos que llevan a los presos, a los juzgados, y de los juzgados a la cárcel, resulta que han cortado un coche, han puesto un coche en medio de la calle cuando ya había bajado del vehículo policial. Este tal Henry ha dado un golpe a uno de los agentes hiriéndole y ha salido corriendo hacia un BMW, Serie 1, me parece, o algo parecido, y se ha metido por una ventanilla de un salto. Pras. La ventanilla ya estaba abierta, por supuesto. ¿Esto cuándo ha sido? Esto ha sido esta mañana, creo. Sí, sí, sí, sí, el 2 de febrero. ¿No sería tu coche? No, no, el mío no, porque no es un Serie 1. Ah, no es un Serie 1. No es un Serie 1. El mío, vamos, lo persigo hasta el fin del mundo, si es necesario. Bueno, pues resulta que este buen hombre ha salido corriendo, bueno, el que conducía el vehículo y este detrás. Y cuando la Guardia Civil ha salido detrás de él con el coche, resulta que había otro coche que se les ha cruzado por delante. Lógico, no han podido perseguirle y ha salido corriendo. Todavía no lo han encontrado. El Guardia Civil al que le dio el golpe está herido, el otro Guardia Civil prácticamente no ha podido hacer nada. y en la persecución pues tampoco ha pasado nada más que si no se perdieron por la carretera de Toledo. Y en ese momento el director de la película ha dicho ¡Corten! Es buena a positivar. Sí, no, han cortado. ¿Han cortado, salido corriendo o los que han... No, no, no, el segundo coche. Los que llevaba el segundo coche, no, lo han dejado ahí y han salido. No, el coche lo han dejado tirado ahí en medio precisamente para que no se pudiera mover. Los demás han cortado la calle como tal. ¿Qué es lo que pasa? Luego han cortado, han puesto controles y todo esto pero todavía no los han encontrado. Se han hecho lo mismo que cuando no quieren que entre Puigdemont. Efectivamente. Pero con menos gente, supongo. Claro, con Puigdemont se estiran un poco. Con menos publicidad. A mí no es que quisiera denigrar al señor ministro del interior pero realmente se ha creído que Puigdemont va a entrar en el maletero de un coche porque... Bueno, no solamente se lo ha creído sino que se ve que están registrando los maleteros. Los maleteros de los coches. De los coches, los demás cajas de los camiones. No, los bolsos. Y los bolsos de la señora. Es que es muy triste. Llevan una careta agresiva. No, no, es muy triste el otro día que dieron imágenes que se veía la Guardia Civil abriendo un maletero. Maleteros. Bueno, yo puedo pensar que pueda ir alguien pero había dos mantas en el maletero que enfocaba la cámara de televisión y le separaron la manta para ver si entre las mantas estaba Puigdemont. Sí. Es que eso es triste. Y luego en un maletero que solo había una pelota cogieron la pelota y salieron de la pelota. A ver si era la cabeza de Puigdemont. A ver si agitando salía algo, ¿no? No sé. Bueno, en fin. Bueno, ¿qué le vamos a hacer? Esas cosas. ¿Qué le vamos a hacer? Hombre. Es que le llaman servicio de inteligencia a esto. No, pero a ver, considerando que el portavoz del gobierno considerando que el portavoz del gobierno es Ben Hill podemos... Se puede esperar cualquier cosa. Cualquier cosa, si no nos tiene que sorprender nada. Menos un chiste porque incluso para contar chistes son malos. Son malos, sí. Hay que reconocerlo. Podían hacerlo con más gracia. No os puedo hablar. Yo me pierdo. Bien. No hemos dado ninguna noticia a Mark. No, no, no has pasado directamente a Madrid. Sí, però tens la tecnològica? És mig tecnològica. Vinga. A veure, mig tecnològica perquè qui ho va fundar eren tecnològics. Bill Gates? No. No. Eren uns científics que estudia... Bueno, començo. Vinga, dona la notícia. Ens apropem a la fi del món. Home, sí. Ah, sí, el rellotge. El rellotge de la fi del món. Cada vegada més. Més. La setmana passada ja la portava, la volia dir, però bueno, teníeu aquí un garigall de qualsevol de llà res. La setmana passada, per ser exactes, el dia 26 de gener, sí, van adalentar el rellotge de la fi del món. I la gent es preguntarà, què és això del rellotge de la fi del món? Doncs el rellotge de la fi del món és el rellotge de l'apocalipsis o en anglès el Doomsday Clock o també anomenat el rellotge del judici final. Amén. És un rellotge simbòlic que van crear, com bueno, que es manté o que es van crear o van idear el 1947 la junta directiva del Bulletin of Atomics Scientists. Ah, va, oi. És a dir, el Bulletin de Científics Atòmics. Sí. De la Universitat de Chicago dels Estats Units. que... Coneixien ja els de Corea del Nord? No, no. Però és un dels factors que fa que s'adalanti. És un factor. Doncs el rellotge aquest usa l'analogia que l'espècie humana sempre està a dos minuts de la mitja nit que simbolitza la mitja nit la fi del món, la destrucció i la hecatombe catastròfica que ens durà a tots a tomar-nos el saco. Ah, exacte. Aquesta gent s'ha de dir que han vist de camí. Sí, sí, jo crec... A veure, estem parlant del 1947 que més o menys jo en aquella època crec que... De huevo, huevo. Sí. Digues, Miquel. A veure, es té que dir que aquest rellotge només té un quart d'hora. Només té un quart d'hora. Sí, és un quart d'hora. I de tant en tant li mouen les manetes. A veure, o sigui, he acabat de parlar la notícia... No, no, no. Vale, vale, vale. De res. Gràcies. Digue. Vale. Doncs això, el que deia, el rellotge simbolitza no és un rellotge sencer sinó que només és de... Més que un quart d'hora són 20 minuts. Que el 1947 ens quedaven 20 minuts de l'any del món. No, el 1947 va començar que faltaven 10 minuts per la fi del món. 10 minuts, o sigui, pa. Vale. A part que, bueno, és una revista que llencen anualment. La primera portada la va fer la dona d'un físic que va estar al projecte Manhattan, a Martin Langsdorf, que va fer la portada i des de llavors cada any la portada és la mateixa, canvien els colors, bueno. Però canvien-les, sí. Doncs, s'ha de dir que originàriament només tenien en compte l'amenaça nuclear, aquest rellotge, per adelantar-se o retrasar-se. Sí. I en els últims anys ja tenen en compte canvis climàtics i tot el desenvolupament de les noves ciències, de la nanotecnologia, bueno, tenen en compte més factors... L'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units... Correcte. S'ha de dir que el rellotge actualment està a dos minuts de la fi del món, és a dir, de la catastrofe, que se situa en dades de la Guerra Freda. O sigui, el nivell de crisis que podríem tenir avui en dia... La crisi de los missiles. Des del 50, espereu, que us dic la data, des del... Abans, no? Sí, abans, sí, sí, però... Abans de la crisi de los missiles. Sí, però al 53, era el final més o menys, però per aquella època fins al 50, des del 53 no havia estat tan a prop de la fi de les 12. Del 53. Del 53. S'ha de dir que el 91 va ser quan més lluny de la mitjanita es va trobar, que estava a 17 minuts. Sí, o sigui que som cap amunt, cap avall. Cap avall, sí, va. Segons els fets que van... Tirem-te'n de fer una cigarreta o no? Sí, sí, jo crec que sí. I dues, també. Ara, amb tota la història de Corea del Nord, per això està a dos minuts de la fi del món. Sí, s'ha de dir... I els incas? Han dit alguna cosa al respecte? Bueno, s'ha de dir que, per exemple, el 2017... És un altre càlcul. Ah, és un altre, d'acord. S'ha de dir que el 2017 només es va moure 30 segons per l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units. D'acord. I aquest any es va tornar a adelantar aquest... Bueno, estava en el 23-57-30 i ara està en el 23-58. I el 2016 amb l'elecció de Mariano Rajoy com a president... No, no ens tenen en compte. No ens tenen en compte per res. El que és Europa crec que no ens tenen molt en compte. La part central perquè tenen en compte Corea del Nord i no tenen... Ara qui està a punt de sortir en el Simpsons és Puigdemont. Puigdemont sortirà el Simpsons. Però en persona. No. El dibuix. I si no surts el Simpsons no és ningú. No, clar. I els que tenen vaticinat també això del fi del món i això són els Simpsons. Ah, d'acord. ens donarem tots grocs. Ja, costa. Per cert, parlant d'això de coses aquestes avui he acabat de sentir i no em feu odiar el què perquè he sigut tan ràpid que no m'entrada. Però acabem de descobrir i em crida molt l'atenció amb això. Noves ciutats maies, azteques o això. Sí. d'això de la zona aquesta del Machu Picchu. Bé, em sembla que aquest és més amunt. Més amunt del Machu Picchu. Jo encara em sorprèn que aquestes alçades que tenen satèlida i escolta, hi havia una foto i eren coses grosses, eh? Ja. I no les havien vist fins ara, eh? No, si no són capaços de veure coses grosses com aquesta... Sabran la fi del món. Exacte. Ah, és el senyor. Doncs, el 53, fets a tenir en compte, va ser un debat dels Estats Units per desenvolupar la bomba d'hidrogen. Sí. Abans del 49 el president Harry Truman va dir que l'URSS ja la tenia i va començar a llocar... Va començar a fabricar la bomba d'hidrogen. Que tota la gent va conèixer com la Guerra Freda que dices jo tengo tu, tu dices tal, no sé què, no sé cuartos... La mia es más grande... Igual que ara, eh? Igual que ara. Igual exactament que el Kim Jong-un tenia el... I la de pel·lícules que es van fer amb això. Bueno, de totes maneres... Saler Gordo dice jo tengo un missile así i Saler L'altre dice jo la mia es más grande. De totes maneres els d'avui en dia els crec més capaços d'apretar el botó que els de llavors. Els de llavors tenien un... L'altre dia... Tenien reuma. L'altre dia algú va voler nord-americà va voler tranquil·litzar la humanitat Sí, que el... Que el Trump té mig botó només. Després ja... Ja, però ja sabem com és aquest home. A l'altre que té l'altre mig botó només per no sentir-lo més. I a partir d'ara li amagaran el botó del Trump. Bueno, el Trump i el Kim Jong-un aquest. No sé de quin fiu més, eh? Jo, perquè del coreano també té coses. Com es diu? Kim Jong-un. Jo li dic al... Jo amb tot el carinyo li dic al gordo perquè és que té un nom que és una mica complicat de dir-li, eh? Però el Kim Jong-un aquest, doncs t'avardeixo que també no hi toca massa, eh? No. El que passa és que al Trump li poden fer un impeachment i el Kim Jong-un no. Bueno, aquests de vegades també els hi fan. També fan el... En forma de bala. És diferent. Se lo han intentado me parece que están ya... Sí, no. És Kim Jong-un. Kim Jong-un. Kim Jong-un. I el pare es diu Kim Jong-il. I l'avi Kim Jong-un. Deixem un Kim. Kim, Kim. Kim, Kim. De los Kim de toda la vida. De toda la vida, sí. Molt bé. Doncs ja tenim la notícia tecnològica. Ha parlat el Mariano. Escolta, que has connectat amb l'Almató? No, s'hi ha dit que no hi seria. Que no tenia el telèfon? Que no tenia el telèfon? Ah, no sé. A més a més, ha dit que no hi seria, que estava en una reunió... Estava buscant a Puigdemont, sí. I, per cert, abans que, per confirmar-ho, la presentadora de preguntes freqüents... Sí, com es diu? Rosa Quintana? Laura Rossell. És que porto rato volent-ho dir perquè la pobreta periodista Laura Rossell que li ha costat arribar a presentar aquest programa i que tu no te sàpigues el nom de la presentadora té tela. Jo la coneixia del Vuit TV. El Vuit TV, sí. Que no em sàpigues dir l'alineació del Barça en el partit de Copa de dijous ho trobo normal perquè el futbol no ens agrada. Però que no et sàpigues la presentadora d'un programa que se suposa que mires... No, no, no. Jo no el miro. Permeteu que digui i que us expliqui ja que em vas dir Rossell m'han recordat de l'expresident del Barça. Sí. Alexander Rossell que l'altre dia va ser cridat per la jutgessa Lamela Lamela que allà que... Amb accent ben posat. Sí. Per unes declaracions que havien de fer davant d'un jutge endurrà. Ah, sí, sí. I aleshores el jutge endurrà va començar a preguntar el senyor Rossell va contestar i de cop i volta va sortir la jutgessa i va dir Hable usted en castellano en español que estamos en España. Clar, curiosament el jutge també parlava català perquè era d'Andorra. I aleshores Berrallet no s'estava entenant de res. No és com a Mariano que li parles... Jo me entero. Pongo interés. Sí, es veu que es va posar a cridar i dir Ah, va... Sí, per favor de hablar en español. El que més gasi em fa d'aquesta gent castellanitzada és aquest sentit de propietat mundial que tenen, no? És una cosa... Tot és seu i tot és des de sempre seu, eh? Sí, home, sí. Perquè falta que se'l diuen l'Espanya romana. Espanya. Com si els romans existís a Espanya. Sí, sí, no, home, perdona, Espanya és un país que ja té més de 5.000 anys d'història. Escolta, tornant a aquesta noia de la Rossell, no? Solo fico. A mi m'agrada bastant. Rossell. Rossell. A mi m'agrada bastant aquesta noia però és la anti-entrevistadora. Sí? Sí. No ho dic perquè entrevisti malament. Sinó perquè si us hi fixeu les entrevistadores sempre estan en un posat una mica com reclinades enrere. Sí, i aquesta acaba cap endavant. Però completament ja endavant. O sigui, la classe de postura del col·legi de periodistes Bueno... Perquè això és com una norma d'aquestes que diuen, no? S'ha de posar enrere les mans o no sé què. Hi ha normes sobre això. Sí, sí, sí. entrevista i aquesta noia ho fa i m'agrada al revés de totes les entrevistes. Bueno, és que a veure, jo sempre dic... Està com una mica endavant que és una cosa com d'interès pel que estàs entrevistant. El bon comunicador és aquell que no fa res del que li han ensenyat a la facultat. Ja, com quasi amb tot. Sí. T'aparteixo. Però bueno, el que passa que bueno, a veure, un dels millors directors cinematogràfics que hi ha en aquest país per a mi és a Menavar que va ser expulsat de l'Escola de Ciències de la Informació en Disciplina de Cinematografia. A mi també van intentar expulsar-me la carrera. També. Bé, doncs... És un honor que t'intentin expulsar de segons quins llocs. És una cosa que has d'agrair. És per posar-ho en un currículum. He sigut expulsada... ¿A cuántos genios no los han expulsado de las escuelas y de las academias o han obtenido malas notas y luego han superado con creces a sus profesores? Dicen d'Albert Einstein que cuando tenía 8 años el seu mestre va a dir eres un inútil y nunca llegarás a nada en la vida. I el Ramón y Taján i el Tesla també el perseguien per ximple quan era jove. En fi... Home... És que els genis estan tots una mica grillats. Sí, estan una mica de... que es reconeixen. Que és el que tenim. Efectivament. Tothom ens mira malament. És el que tenim els genis. També, Armand. Bueno, Armando. Hola. Tenim recepta? No. No, no tenim recepta. No, no. Perquè m'he imaginat que seríem 3.000 aquí i no tindria... Doncs ja veus. Avui... Sí, diu que parlis al micro si vols parlar. Si no calla... Estaria bé també, sí. Si no calla per a sempre. Ara ja pots fer la conferència. Llàstima, llàstima que no funcioni. Llàstima que no funcioni la càmera perquè en aquests moments l'Armand està fent de Rajoy. A veure. A veure. A veure. A veure que se empieza a poner de colores. Emilio. Hola, perdona. Un respecte, eh? Pel cabell no et puc dir Puigdemont. Tens el cabell molt més blanc que el Puigdemont. Oye, no me confundas. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Doncs no, no he preparat res, no he preparat res. No has preparat res. Bueno, el que hi farem. I vostè té alguna cosa per dir, senyor? Jo, si hi ha preguntes, sí. Si et pregunto, sí. Avui he vist una notícia... Sí, agafa el micro. He vist una notícia que m'ha fet pensar en el que sempre dius d'allò de les vacunes que diuen que surten i tal i qual. i deia que el mes de juny hi hauria la vacuna contra el càncer de pulmó a venda, a farmàcia. Buah. Contesto. Bé, si sapiguessin... Depèn de la resposta, eh? No, no, m'ho podria creure si sapiguessin ben bé el que és el càncer. No, que és el càncer, però que encara no... De fet, el càncer és un creixement desordenat de cèl·lules. O sigui, tu tens unes cèl·lules i el cos està confeccionat a base de cèl·lules. Cèl·lules que s'especialitzen en fer determinades coses i aquesta combinació li diem economia i està constituït per unes cèl·lules que estan totes juntes que es diuen fetge i les altres estan en un altre lloc i es diuen neurones, no? Així, no? Llavors, de cop i volta, bé, les cèl·lules aquestes totes es reprodueixen. Tenen fills, tenen cèl·lules filles que suposa que són iguales a si mateixos. Per tant, el teu fetge no és el mateix fetge amb el que tu vas néixer, sinó que s'han anat fabricant cèl·lules filles i s'han anat recanviant, no? Bé, doncs hi ha un moment donat aquestes cèl·lules s'immortalitzen i tenen filles immortals, també, i llavors tenen un creixement sense morir-se. I com que això creu un tumor, un bulto de cèl·lules, no? que a més a més poden utilitzar vies de migració com els linfàtics o les vènes o el que sigui o bé directament als òrgans de veïns i invadir-los, no? I llavors és el que se'n diu metàstasi. Bé, per tant, és un procés de la cèl·lula. Llavors, la vacuna es basa en incrementar la immunitat. Hi ha immunitat contra les teves pròpies cèl·lules? En principi, no. Però, en canvi, s'opina que sí que hi ha immunitat contra les cèl·lules canceres. És a dir, que l'organisme pot saber que les cèl·lules aquelles que són diferents perquè s'han eternitzat no són ben bé les teves i llavors actuar contra aquestes cèl·lules anul·lant-les. El que passa és que, per l'oblís, això ja deriva de la potència. Per tant, s'opina que tots tenim molts càncers, por ahí, que estan controlats pel nostre sistema immunitari. En el moment que es desequilibra això, pot augmentar. Que vacuna és incrementar la immunitat a base de posar en contacte el sistema immunitari teu amb les cèl·lules que t'invadiran. En aquest cas, són les teves pròpies cèl·lules, no? Llavors, m'agradaria saber com poden fer-ho, això, perquè tu pots incrementar el sistema immunitari, diguem, la capacitat de sistema immunitari, però tindries que tindre coneixement, en principi, perquè sigui una vacuna, tindries que tindre coneixement de la varietat celular que tindràs per poder crear uns anticossos previs a que quan es provoqui la situació tinguin capacitat d'anar allà i la teva immunitat parar-ho, no? O sigui, pot ser, teòricament pot ser, però m'agradaria saber ben bé com això es pot fer. No he seguit, no ho he digit tot, eh? No, de fet... No, que penso que el millor també pot ser que hagin descobert això o tret això per un tipus determinat de càncer de pulmó, perquè, segons sembla, n'hi ha molts, no? Vull dir, diferents... El càncer és cada un té el seu càncer. Bueno, hi ha un científic espanyol que no és metge, que es diu Bru, podeu posar-ho, entreu a Google, el poseu Bru, càncer, i segurament us sortirà. Aquest senyor que era... És matemàtic i físic, és de la Carlos III, o sigui, és un divididor del CSIC, és d'alt nivell, normal que publica molt, com a la Búdia Internacional, però no és metge. Però quan es va trobar amb una persona, família, que va tindre càncer, doncs es va interessar pel tema, i com que ell treballava amb la teoria de fractals, bueno, una cosa que tampoc té a recabar en medicina, en realitat, però es va dedicar a això. I llavors va començar a carregar-se una sèrie de temes que eren com tabú amb el tema del càncer. I una de les coses que va fer, que jo sàpiga dos casos fets, de restitució d'un càncer desaussiat a la normalitat, era precisament incrementant el sistema immunitari, fent incrementar els granulocits, que són les cèrules del sistema immunitari, i llavors, això ja ho coneixíem, hi ha sistemes per incrementar aquestes cèrules, aquests grubus blancs, una varietat dels grubus blancs, i llavors l'increment d'això augmentava la capacitat immunològica contra el càncer, contra el creixement aquest, i aconseguia reduir els tumors estimulant el teu propi sistema. El van martiritzar fins a la bogeria, amb aquest home, que va tindre inclús una reconvenció parlamentària. Jo jo amb els investigadors, perquè a vegades els crucificen. És interessant, si volen fer-ho, algú que ens estigui escoltant, posin bru i càncer, i llegeixin el que hi ha, perquè la història és seva, és bastant, o sigui, el col·lectiu mèdic se li va tirar a sobre, o una certa cosa, perquè no era metge, no sé què, entens? Ell estava parlant d'immunitat i en aquell moment s'opinava que no hi havia immunitat contra el càncer, va començar a dir que el creixement no era exponencial, sinó que el creixement era lineal, perquè només creixia a la periferia del càncer i només si tenia lloc per on creixer, abans el que feia era augmentar el número de cronocits, el càncer aquest no tenia per on creixer, no tindrà per on creixer, es reduïa. Això és una teoria tota particular que no va poder desenvolupar i és més. Si el truques dient-li, escolti, això que he llegit com es fa, et penja. El van amargar molt. Sí, però vindria a ser això, utilitzar el sistema immunitari i ara avui dia ja s'utilitzen molts sistemes anticàncer, utilitzant sistemes, o sigui, estimulant sistemes immunitaris. Molt bé. O sigui que el de la vacuna podria ser, però m'agradaria entrar-me una mica més, perquè no l'acabo de veure així. Molt bé, ja sabem alguna cosa més. Bé, i ara què fem? Tu no tens recepta. Anem a sopar. La Isabel no ha trucat, per tant, deu estar encara... Us dic el meu últim còctel? El teu últim còctel, bueno, vinga. És torró de... Tres aspirines... Torró de gemma. Torró de gemma. Sí. D'un ou. I Jack Daniels. Torró de gemma i Jack Daniels. Agafes un bocí de torró de gemma, et poses a la boca... Pobre Jack Daniels. El tens a la boca un momentet, que s'insalibi, i llavors agafes una mica de Jack Daniels i el veus i te'l deixes a la boca també. Sí. Això cura el mal de queixal? Boníssim. Segur, segur. Sí, molt bé. Torró de gemma d'alguna especialitat? Home, com més bo, millor. De Calbogunyà. De Calbogunyà, per exemple. Com més bo, millor. Home, sí. Sí, no, no, no. Sí, hi ha coses. Sí, sí, sí. No està malament lliure, però... No, a veure... Tens Jack Daniels. Doncs prova-ho. És que els genis normalment no són modestos, germans. Per cert, una altra cosa, si compreu Jack Daniels a Andorra... Sí, és més barato. No, la caixa està en català. Ah, sí, home, clar. Pots comprar Jack Daniels a Catalunya, a Espanya, en català? A que no? No ho sé. No, home, no. No? Home, jo l'heu improvisat i no. Per tant, la casa Jack Daniels fa un embolcall de Jack Daniels en català. No l'etiquet, és treballant en caixa. La caixa. Si busques aquests genis en caixa, no està en català. No sé, treuràs teves conclusions. De fet, a les Nacions Unides, si algú vol, es pot dirigir en català. Clar. Té un traductor. Clar, perquè Andorra... Andorra, membre de les Nacions Unides, el seu idioma oficial és el català. Sí, sí. Però teus, mira, però és per on, eh? No, no, però el que vull dir és que si la Jack Daniels està fent embols en català, o no embols en embols en català, em sembla raro que a Catalunya, a Catalunya, que també parla en català, no hi hagi cap. No, no, no. Perquè... No, crec que els facin només a Andorra, els d'Andorra. La distribuïdora no deu estar a Catalunya, deu estar a Madrid, llavors dice, pues lo hacemos solo en castellano. Sí, però així nos entendemos todos. Així nos son todos, que això és més lògico. Segur que es un tema de distribució. Sí, segur. Segur, segur. Bueno, sí, sí. Continúes y en abstract. Bueno. Yo las cajas de Jack Daniels las tengo en inglés, eh? Sí. Es que esas son las auténticas, Mariano. Generalmente en inglés, eh? No lo sé porque me dura muy poco. No le da tiempo a leer. No me fico en la caja. Las tengo en la tablet y ahora te enseñaré. No le da tiempo a leer. Las tiene, las tiene, pero la segunda copa ya es que aquello es incapaz de leerlo. Como yo, eh? Es que como utilizan una letra muy pequeña, y ya vamos para mayores. Claro. No cuesta. Irás tú para mayores y yo no. No. Él ya es mayor. Él ya es mayor. Un respeto aquí, eh? Además, aquí en Cataluña ir para mayor es muy grave porque te amenazan con meterte en la cárcel. Sí. Sobre todo si eres mayor y trapero. Exacto. Es así de bueno. Bien, pues, eh. Y si tienes dos hijos, cuidado también. Cuidado, mucho cuidado, eh. Oye. No, porque si tienes hijos, si tienes hijos, aunque ataques librerías y las rompas y las destroces, depende. Del Supremo no te lo deja en suspenso. Depende, depende. Eso depende. Si no eres catalán, eh. Si eres catalán, no te deja. No, sobre todo si entras en librerías catalanas. Exacto. Claro, claro. En fin. Bueno, son cosas que pasan. Sí, claro, claro, sí, claro. Sí, claro, claro, claro. Como dicen todas las casas pues en habas y en algunos a calderadas. Sí. A mí como las habas no me gustan. A mí sí me gustan las habas. Te gustan las habas. A la catalana. ¿Las habas o las faves? También. Las habas y las faves. Ey, ojo, la fabada no es de faves. No. No es de faves. Es de faves. O sea, no es de fadas. Es de faves. Es de faves. De faves. La fabada asturiana y gallega sí, exacto. són de faves. Además hay que asustar las faves dos veces porque son timones. Sí. Bu. Bueno, vale. Así no vale. No, no, no. No fa fabada. Asustar-les, no? para la cocción y diuen asustar-les. Hay que asustar-les. Hay que asustar-les. Bueno, igual que el cerdo. No, el que hay que asustar es a la tortuga para hacer sopa de tortuga. Sí, porque si no, no surto. Si no, no surto. asustas, sale y flac, la metes dentro de él. Y también hay que hacerlo para conocerla, porque si no está allá no, escolti, por favor, para suerte. Si le das a la clorca y le das, uuuh, qué pasa, y todo bueno, ya está. Ya has bebido aceite. El pop también se ha de bullir trasladada. Aquí? El pop, sí. Sí. Y hay que darle una paliza antes. Si no le das la paliza. Sí, hay que palizarlo, eh. Ahora no cal, eh. Hay que darle al pulpo. Ara no cal. Ja no cal, ja es tou de por sí. No, agafa, home, no sé que sigui un pop de 23 quilos, però un pop ser que ets normalets, els fots al congelador, i ja, ja està. Prens 3 de dies al congelador, perdona. I fots 3 espantades, bueno, 3 escadades a l'aigua amb un tap de suro. És que, tu imagina't que foten a tu dintre d'un congelador. I cap problema. Un tap de suro? Sí. No sé, però he provat les dues coses i no és el mateix, no queda igual, és curiós. Sí. La que de la història és que dius, hòstia, per què? A veure, a veure, me lo repita? Sí. Poses el congelador? Poses el pop al congelador. Dos o tres dies? Sí. Quatre és igual. Quatre, vale, vale. Bé, aleshores el treus. El treus. I el deixes descongelar? Ai, que bullins, sí, clar, el deixes descongelar. Vale. El treus el dia... A veure. Però no el posis de miclones, eh? Quan mulls el pop? Demà, vale, agafes el pop pel fots a la nevera. Vale, vale. Que es congeli bé. Bé, bé. És important descongelar bé. Sí, sí, sí. A veure, a la nevera. Aleshores, fots l'aig a bullir, un tap de suro, i ja està, eh? Quan l'aig a bull, li fots el pop, a la que torna a arrencar el bull, treus el pop, que torni a arrencar el bull de l'aig, li tornes a fotre el pop, tres vegades, i ja està. Però l'important és el suro. Sí. No sé per quina història. Segur me'n dieu a Galícia. Sí. Un gallec, com ho va dir. Ara, d'on ha de ser el suro? Corxo. No, el suro. El suro. Un tap de... Dura un polla de vi. Ja, ja, ja. Això sí. Ara no hi ha de ser gallec? Hòstia, no ho sé. Jo diria que sí, perquè si ho faran... Últimament trobem tant que sí. A veure, el barinyo o riberi, no ho sé, eh? Perdona, és que avui en dia trobar un tap de suro és complicat, eh? Més si és gallec. Sí. Sí, perquè el fan de plàstic. De plàstic. O de silicona. Si és de Rioja, encara. Els més d'allò el fan de silicona. Sí, perquè amb el cava ho tindran més complicat. El cava no poden posar... No poden posar... Perquè... Bueno, perdona, hi ha coses que li diuen cava que porten el tap de plàstic. Però no és... Ja. Li diuen cava. A veure, estem parlant de... Sí, que sí, que sí. de coses que són per veure, no per rentar la roba i per fer servir deslovisant. O sigui, allò que fas servir per les mimosas no se li pot considerar cava. No, però jo crec que es podria intentar, i potser funciona, posar-lo al depòsit del cotxe com és el de benzina. I potser funciona, eh? El què? El cap. A veure. El tap o... El líquid. Que el meu cotxe funcioni a gas no implica que el gas del cava pugui funcionar. És que jo no t'estic parlant del cava. Estic parlant d'aquelles coses que porten el top de plàstic. Ah, d'acord. D'acord? Home, l'altre dia un va posar una llauna de Coca-Cola dintre del depòsit de benzina. I es va estranyar perquè... On és? El cotxe es va posar en marxa, però als 20 metres es va parar i va dir fins aquí he arribat. amb tot el sucre. I tot el sucre, i tot el sucre. Jo tinc una anècdota d'això. Perdona, sabeu per què va molt bé ara expliques l'anècdota? Sabeu per què va molt bé la Coca-Cola? Per desemboçar... Per desemboçar... Per desemboçar... Per netejar l'instrumental mèdic. També, per netejar el material. Sí, la veritat, l'instrumental de la peroscòpia, que són estisores molt petites i tal, que a vegades es queda carnet allà al mig i tal, i els sistemes és deixar-los a la tinta d'un pot de bocola i ho diguin. Sí, sí. I després ho neteges. I si tens un cargol arrovellat i tal, el poses a l'inter... Queda com nou, eh? Doncs això que dic de l'anècdota aquesta del cotxe a mi m'ha passat. A que posar-li coca-cola? No, aigua. Ah. Quan jo vivia a la finca tenia diversos vehicles i anaven amb coses diferents. Per exemple, el tractor anàvem amb... En gasol. En gasol, però agrícola, que són de color vermellós. Tenia un jip d'aquest tipus militar que anava amb gasolina normal i un altre que anava amb súper, perquè parlem de l'època del súper i tal. Llavors, com que vivia enmig del camp, sempre tenia uns dipòsits de reserva. Per si de casó. Sí, clar, però per omplir. Llavors, quan es cuidava, el tornava a omplir. I tenia una persona allà treballant que xupava la bandida. Agafava el dipòsit de reserva i un dia, el dipòsit de ser que estava ple perquè el vaig omplir. Vaig dir, no, perdoni, és que no entenia, ja li pensava tornar. Dic, no, home, això m'ho dius, no passa res, però m'ho dius. Llavors, un dia suposo que em va necessitar i com que jo llavors, llavors, cada dia quan anava al garatge anava, tirava dels bidons a veure si estaven buits o plens, doncs me'l va omplir d'aigua. perquè jo a comprovar-ho veia el sentir es ple, no? I quan només vaig agafar el Willis, el cotxe aquest tipus de la guerra que tenia allà que era per portar-hi. I li vas posar l'aigua. I vaig agafar, em vas ternar-nos i tal, i vaig fer una excursió amb el Willis, que una excursió amb el Willis si la fas amb un ranger és com si no fessis res, però si la fas amb el Willis sembla una cosa, sembla una cosa tremenda. I bé, anava a fer una mica d'excursió per la muntanya i exactament, brum, va arrencar, clar, a la que va arribar a l'aigua. Va arribar al cotxe, després es va parar. Bueno, el problema va ser que aquí se li ocorreix que ja hi ha aigua. Clar, clar. El vaig baixar al mecànic, el vaig mirar, i clar, bum, bum, la bomba bufava. Aquesta que es aigua ocorre, diu, això ho veiem. Doncs és que és aigua. Que bueno, aquests com que és igual, l'aigua, posa gasolina i ja van. Però vull dir que una varia tontíssima, no? Però bueno, pot passar. Ara que t'hi va posar la Coca-Cola, per què? Per provar a veure què passava. No sé quina diferència de preu hi ha entre la benzina i la Coca-Cola. Pues jo crec que no gaire, eh? Jo crec que no. No sé, és que no sé què buscava aquest. No ha de ser massa més barat la Coca-Cola, eh? No, jo crec que no. Era un bloguero, era un bloguero americano, creo, que te... Més cara d'aigua. 4x4 le metió Coca-Cola. Creo que sí. Para ver qué pasaba o no sé. Y a todos los vehículos, no sé si fueron 200 metros, y cuando llegó la Coca-Cola, hizo... Tuvo que cambiar los inyectores, todo el sistema de... Ah, bueno, pero el coche que yo digo era un carburador cárter, yo os digo... Aquellos... 40, o sea, aquellos... Soplaves y ya no tevías... Que hi foti... Que ho provi un Red Bull. També, que d'ales... Que ho provi un Red Bull. A veure si despega. Eso para los aviones, también. El Red Bull para los aviones, sí. Claro. Sí, sí. Bueno, a veure un moment, que l'Isidre Inglés està escrivint. Està escrivint. Està escrivint. A veure si l'hem de trucar. Ja en sap, ja en sap. No ho sé, no perquè triga molt, eh? Ho veus? Mira, tu posa la cintonia. Bé. Doncs ha arribat el moment de parlar de futbol. Avui parlarem de l'espanyol. De fútbol. Parlarem de l'espanyol. Espanyol de Panya. Àlex, pots trucar l'Isidre? No se'n fadi, ara. Que digui alguna cosa. Diu, truqueu-me i vaig venint. I vaig venint. És que li agrada... Espanyol de Conellà. No, no, no. De Panya. De Panya. Bueno, podríem començar a parlar d'això. Resulta que el juez único, que també s'ha de tenir nasos, eh? Per tenir un jutge únic, ha admitit a tràmite la juez único del futbol. No, no. Som tan pallassos. Estudiar les declaracions de Busquets i de Piqué. Home, no m'ho puc creure. Sí, senyor. No m'ho puc creure. Sí, clar. El senyor Piqué va dir que l'espanyol de Conellà... On està ara l'espanyol? Sí, però... És que jo el que no entenc... Conellà al Prat. Podria haver afegit... Jo entendria que els del Prat s'haurien enfadats pel Port Ninguneo. Exacte. Però és que inclús l'Ajuntament de Conellà ha fet una nota queixant-se d'aquestes declaracions. Els posen el mapa. Els posen el mapa. De veritat que estem... No ho entenc. Estem en un... És més... A veure, sí, jo sé que hi ha gent que quan diu és que aquest és de Conellà ho diu de manera denigrant. Ah, sí? Jo ho he sentit, alguna persona. Ah, sí. Per què? Per què? Que és de denigrant ser de Conellà. Que el propi Ajuntament s'ho agafi d'aquesta manera em sembla al·lucinant. A més, el que em sembla més al·lucinant és que és un comentari que es fa després d'un partit que acaben a 180 per hora. Sí, sí, sí. I que diuen... Es diuen... Bueno. Bueno. Si escoltes les declaracions dels futbolistes és que els tindries que fotre la presó que després d'acabar partit... Això acaben només de dir allà bueno, futbo, futbo... I cada no, jo me debo el equipo mi colore o lo que diga el míter. E furbo, así. E furbo, así. Pues sí, sí. E furbo, furbo. I després, que jo, a veure, jo també ho vaig pensar, perquè passa que jo no sóc jugador de futbol ni jugo al Balbar, si tal, però realment els jugadors de l'Espanyol van celebrar l'1-0 de... anava a dir de Sarrià, de Cornellà, com si haguessin guanyat la Lliga. Que em sembla, escolta, molt digne i molt just. Home. Però també, bueno, ells el van celebrar com si haguessin guanyat l'adiminatòria. I a la segona part, doncs els van repassar. Que també va anar d'un pèl, eh? Sí, sí, sí. No, no, i tant. Podrien haver marcat l'Espanyol, podrien haver marcat un gol. I ara t'en tenia que fer dos, eh? Exacte. I marca un gol. A l'últim minut, com va passar el partit d'anada, i adeu si hi ha un... Sí, sí. I en aquests moments, allò de parlar... No van a sobrar. València, parlaríem de l'Espanyol-València. El Piqué, Heu sentit? La seva senyora és la que més calés guanya del món mundial. Sí. I suposo que ell tampoc deu ser el jugador de futbol més barat. Més barat que hi ha al món, no. No crec. Hasta el punt que ha dit que si no renovava per Barça, deixava córrer. Deixava de jugar. Sí. Veia el molt preocupat que deu estar el senyor Piqué. Gens. No, no. Són capaços de posar-li una sanció. Però, clar, això de... És que aquestes declaracions, que ara s'ha posat de moda, no? El delito d'odio. D'odio. Si ara és odio, tot... Sí, ara tot és odio. Això que es va crear per l'època de la... Per coses de tipus racial i coses d'aquest estil, ara serveix per tot. Per tot. Ara dius... Algú... Ah! O sigui, estàs en compte dels metges. És que, clar, això és un... És odio. Si ara alguna persona em diu... Ah, metge tenies que ser. Odi. Odi, odi, odi, odi. És una acció contra un col·lectiu o individu. És el que diu la llei. Sí, sí. En aquestes lleis que tampoc... En fi. Bé, ahir hem dit que parlaríem de l'espanyol perquè el proper partit de Lliga és... Sí. Espanyol-Barça. Barça. Demà passat. Quatre i quart, no? Un quart, sí. Alto Riesga. Un quart de cinc. Partit de Alto Riesgo. Sí, més després del mar de que s'ha muntat ara. I dels que van muntar... Del que van muntar ells amb les banderes... Entrada prohibida a los señores del Barcelona a l'estadio de Cornellà, el Prat. Sembla collonot. Pues si tampoc hi pensaven anar. Exacte. Cap problema. Jo ni l'he vist ni crec que el vegis. No. Jo sí el veuré. No, no. Jo el veuré per la tele perquè sí. Ah, no, per la tele. No, no, per la tele. No, no, jo dic a l'estadi. Ah, no. No sé ni què és. L'espanyol he passat passo per davant alguna vegada, però ni l'he vist ni l'he de veure. Jo ja sé que si ens està escoltant el seguidor de l'espanyol que... Ho sento molt. ...que ens escolta normalment... Sabria que creu que s'ho feia malament. Però clar, posar un estadi al costat d'un magatzem que et diu Sisplau... No, Sisplau no. Ah, no es diu Sisplau. No. Esplau. Per favor. Diu per favor. Ignasi, no t'ho prenguis malament si et m'estàs a escoltar. Ja saps que és amb molt de cariç. I tant. Bueno, jo no tinc res en contra de l'espanyol. No, jo tampoc. És més, jo sempre he dit... A mi vegi molt bé la vida, però vull dir aquest numeret... ...que l'espanyol sempre vull que quedi segon. Aquest numeret i els que ha muntat, sempre va muntant numerets. sempre, només tens que sentir les tertúlies esportives d'altres emisores quan hi va el senyor Collet. Aquell tio és tonto, ho sento. Tonto. No, perquè... Amb el delit de lodi. Sí, sí, que és delit de lodi, sí senyor. Que anava a dir... Ah, sí. Algú va veure, per casualitat, que el donaven en abierto... Sí. ...el partit d'ahir. Sí, jo. El postpartit. El postpartit, no. Bueno. No, no. Telecinco. Primer que m'han dit, per fer-ho, has dit... Las cosas habrían cambiado si el árbitro hubiese expulsado a Sergio Roberto como se merecía por la dura entrada. Ah, bueno, sí. Con el 0-0... Per això no vaig veure. Y es van pasar tot el postpartit, tot el postpartit, parlant de la... A veure, sí, la entrada va ser... Sí, però no és una entrada mala... No és mala... Exacte. Jo he vist la entrada, i és una entrada fuerte, però no de mala fe. No, és una entrada que llegas i llegas tard. Exacto, llega i no puede parar, i sí, efectivament, li dona un cop. Li foto una garotada. Li foto el cop fort de la cama, això sí. Le poden amonestar, però... No, no tinc... No tinc notícia de la... Colgar-lo en la plaça. De la gravetat de la lesió, jo crec que només és el cop, no crec que... De golf, no en sabeu. De golfos? No, de golf, de golf. De golf, no. No, però podem saber... Òscar, truca que parlarem de karate. Però, bueno, tenim la tercera... És que aquestes coses al golf no passen. No. No. La gent no es diu aquestes coses. El que guanya, saluda, l'altre se saluda, no entens? Sí, sí. Sí, sí, s'inviten i coses d'aquestes, no? Clar, de cops de pal i... Mai, no n'ho he vist mai. De pal i això. De cops de pilota al golf. I li tiren la pilota... Te tragaràs esta pilota, te la tragaràs. No, no ho veus mai. També un pelotasso. Bueno, però és accidental. Un pelotasso. Però és accidental. No tens cadira, Isidro. Sí, no, que segueix aquí. Ah, sí, tens cadira, va. Però és igual, passa-li. Però si hi ha un pelotasso, és accidental. Continuem amb això. Hem dit que el Barça juga contra l'Espanyol el diumenge a un quart de cinc. El Girona. Molt bé, molt bé, el Girona. El Girona juga contra l'Atleti Club de Bilbao. Aquí? Sí, aquí, no? A Girona. No, aquí no, a Girona. A Girona, sí. També el diumenge, quan acabi el partit del Barça. Està fent una campanya molt bona, perquè és el primer any de la primera divisió. S'està carregant tots els grans. Sí, sí. Vagin passat, vagin passat. Sí. Vagin passat. Bueno, va per davant, concretament, va per davant de l'Atleti. L'Atleti Club té 27 anys, 27 anys, 27 punts, i el Girona en té 28. Bé, va bé, va bé, va bé. Està a prop de classificació UEFA. UEFA, sí. Està el nou o el 10, em sembla, no? Està, doncs, a veure el Real Madrid, que va... Cinquè, no? No, quart. Quart, quart, cinc, sis, set, vuit, nou, deu. El deu. El deu, però entre el Girona i el Madrid hi ha deu punts. Són tres partidets. El Cidant diu que no ve la Liga perdida. No, però jo, jo tampoc. A 19 punts. Jo tampoc, eh, les ve de veig partiduts. Què diu el Cidant, però no? Que no ve la Liga perdida. Jo tampoc. Perdó, jo tampoc. Que no, Mariano. Jo altres vegades diré, ja, comencen a perdre partids tontos, perquè al final... Ai, Liga, ai, Liga. Però... Està ni no toca, però l'any que viene ja veré. Mariano, Mariano, a veure si... A veure si tu me lo podes explicar, perquè jo no lo entiendo. ¿Por qué las televisiones imperiales, en vez de regocijarse porque el Leganés está en semifinales y que hizo un muy buen partido el otro día contra el Sevilla, en vez de alegrarse por eso, atacan a todos los demás porque el Madrid ya no está en la copa? Porque es que quieras que no, el Madrid vende. El Madrid vende y el Leganés no. El Leganés menos. Y un poco de escocimiento no... Sí, alguno lo tendrá, alguno lo tendrá. La mayoría de la gente del Leganés son del Real Madrid. El que lo tiene que tener... No, estos son los de Getafe. Estos son los del Leganés. El que lo tiene que tener sería Zidane y los jugadores. El Leganés tienen el monstruo y son muy suyos. A eso sí que lo deberías joder. Porque vamos. Está la cosa muy mal, eh. El ridículo que hicieron fue espantoso. Con todo. Muchas ganas, mucho no sé qué, pero hombre... A doble vuelta, a doble partido. Un equipo que venía de ganar... A un equipo que venía de ganarlo todo, tampoco le puedo decir... Es que el Leganés ha hecho un buen partido. Ha hecho un partido que tenía que hacer. Peor, porque esto ya era con una levosía. El Alcón ganó 4-0 en su campo. Sí. Más ridículo todavía. Más ridículo. Esto ha sido ridículo, realmente. Pero bueno, esas son cosas que pasan. Pero ya dice Zidane, no, no hay problema. El fútbol. Los jugadores, lo que decía Buhadín, lo que decía Buhadín Bosco, fútbol es fútbol. Fútbol es fútbol. A veces se gana, a veces se pierde, la pelota entra, no entra, esas cosas. Fue Buhadín Bosco que dijo... Esos lugares comunes. El Madrid ganará la liga el día que los cerdos vuelen, fue él. No, fue Toshac. Tosh, Bensdoni Toshac. Ese fue Toshac, que también tenía las ideas claras. También, sí. Pero los cerdos todavía no vuelan. Algunos sí. Depende de dónde los tires. Algunos sí. Hay algunos que planean. Sí. Pero no, no, no. En fin. Zidane va a ser, o gana algo, o va a ser el chivo expiatorio. Bueno, pero le da igual. Siempre. Le da igual. Como cualquier entrenador. El Emery se va del PSG. Eso me parece que... Sí. Y es el... O la selección francesa o el PSG. Me parece que fue el Mourinho, ¿no? El que dijo, es más fácil sacar al entrenador que... Hombre, que claro que 24 jugadores, está claro. Bueno, pues era el PSG porque paga mejor que la selección francesa. Sí. Pero como seleccionador vives mucho mejor, ¿eh? Más tranquilo. Te dura el Mourinho mucho más tiempo. ¿Y quién sería el nuevo entrenador? ¿Del Madrid, Pelegrino? No. El Manolo. El Manolo, vete ya. No, sería... Estaban hablando de Pochettino. Sí, Pochettino. Y de... Conte y Fax, ¿no? Pues no, era el seleccionador alemán. Ah. El... Low. Low. Low. Pero no lo tengo yo muy claro. Ni con ninguno de los dos. Low, low es lo que está el Madrid. Claro. Sí. Esta hora estará en... En vez de I-Fi, Low-Fi. Luis Enrique creo que se quiere ir... Dice que va a ir al Chelsea. Y al Chelsea se va el... Conte, ¿no? El Conte, que va a ir a la selección italiana. Y entonces el seleccionador italiano, que no me acuerdo cómo se llama, puede fichar por el Madrid. Parece Juego de Tronos. Sí, ¿verdad? A ver quién sobrevive. O no, quizás no, pero después de no haber clasificado a Italia para el Mundial, igual no lo quiere. Pero es como rarito el tema de los fichajes, que no habéis fichado a nadie tampoco. No, a nadie, a nadie, a nadie, a nadie. Estamos esperando a ver si sale el Virlo Blanco. ¿Esto tiene que ver algo con el castor, este asunto que no hay que ver con el castor? ¿Con el castor o con la marmota? No sé, no sé. No, no. No tiene nada que ver con el castor. Está muy contenido el Florent. Sí. Lo que pensaba es que yo... Está ahorrando, está ahorrando. Lo que pienso es que le ha sorprendido el... El mercado. El tema del mercado. El mercado. Obviosamente el mercado yo creo que le ha sorprendido. No esperaba que los fichajes... Pues yo diría que el mercado lo empezó a fastidiar él. Sí. Con esos mega fichajes que hacía 60 millones cuando nadie pagaba más de 20. Efectivamente. Empezó con él la chequera. Por eso no creía. Por eso no creía que nadie le fuera a superar en eso. ¿Quién le va a hacer sombra? ¿Quién? Mismamente los de... Los parisinos. Claro, claro. Los de Qatar. De momento el PSG y su jeque. Y la gran pérdida ha sido... El que no fichaste es el año pasado que acabó en el... París. Sí. La verdad, el Mbappé. El Mbappé. Es un pedazo de jugador. El Neymar, ¿no? El Neymar no se va al Madrid. El Neymar. Si viene, pues que venga. Pero vamos, a mí no me hace especial ilusión que venga Neymar, ¿eh? Vamos, yo tampoco soy un... Soy madridista, pero no soy acérrimo madridista. Ni soy fanático madridista. Y a mí Neymar... Bueno, ¿te gustaría como jugador para el Madrid? ¿Neymar? Sí. No. A mí tampoco. A mí me gustaría que fuera porque creo que no he jugador para el Madrid. Sería perfecta la jugada. No es el tipo de jugador que va al Madrid. No es el tipo de jugador que va a venir. Cristiano saldrá. Deían que el Neymar... Cristiano se ganaba al fútbol inglés y el Neymar entraba. Sí. Cristiano se marchará. También... Los de Qatar no lo sueltan el año siguiente. También decían... Sí, exactamente. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No. No, no. Cristiano se iba a Inglaterra. Espera que no sigue aquesta la historia. Que cabien al PSG en pasta para aburrir, que a fin de cuentas es lo único que le interesa. Es lo que le cuentas. ¿A que sí? Hombre, no. Si le pagan, sí, indudablemente. Pero que le pagarán lo que no está escrito. Que hagan un cambio con Neymar. Y París, que no es una ciudad, hombre, que tiene cierto caché. París como ciudad, no digo el PSG como equipo. No, y el PSG empieza a tener un cierto cartel. Ya empieza a tener. Sí, jugadores para aburrir, ¿eh? Sí, sí. Cuidado, ¿eh? Para repartir. Tú mira el Guedes, por ejemplo. Este que está en el Valencia. Creo recordar uno que se llama Guedes, que está cedido por el Paris Saint-Germain. Y es un jugadorazo, todavía no de un nivel grande, pero es un buen jugador que va para importante. Y todos los que tiene. Tiene que soltar jugadores porque el fair play, ese que no sé de dónde lo han sacado, el fair play futbolístico de los equipos de fútbol financiero. Pero al final van como van. Todos soltando millones. Oiga, que el verano del Madrid va a ser interesante, ¿eh? Nos vamos a divertir. Sí, sí, sí. Nos vamos a divertir todos. Yo no los que voy a China. ¿En qué volan el Kane aquel, ¿no? El Tottenham. Sí, la noche de los cuchillos largos. Que se van a cargar unos cuantos. Y el que yo creo que va para adelante es el Zidane y el Benzema, ambos. Ambos juntos en un paquetito. Es que Benzema también pudiera... Al PSG. Al PSG, sí. Es muy posible. Bueno, Benzema, ¿dónde le paguen? Bueno. Y si está con su valedor, que es Zidane... Pues más que más. Pues bien está. Más que más, sí. Porque como jugador es bueno, pero ya el que le vale es el que le vale. Decían que eran Hazard y Kane, ¿no? Los que iban a... Hazard y Kane. Mira, yo Hazard todavía medio le veo. A Kane no le termino yo de ver. Es que a mí los futbolistas ingleses no... Un jugador que me gusta mucho, un jugador que me gusta mucho del Real Madrid y nadie habla de él es Marcelo. Marcelo. Marcelo cuando está... Marcelo mete unas pelotas en el área... Marcelo cuando está es magnífico. Cuando no está y juega, es un colador. Es intermitente. Sí, bueno. Por eso le pasa a muchos. Pero bueno, es muy bueno. Muy bueno. Si está en su peso y está motivado, Marcelo como lateral... Yo creo que no tiene... Como lateral de ataque. Pero que la columna arterial empieza a hacer aguas ya, ¿eh? ¿No? Que son muchos años. Claro, ya empiezan a tener una edad. Marcelo ya va por los 30 casi. Sí. Por ahí va, por ahí va. Pero Marcelo le queda cuerda. Todavía le queda, sí. A mí me preocupa más, por ejemplo... Pero posiblemente... Quizás... Modric. Pero posiblemente no una almadía. Y era el que estaba moviendo un poco aquel cotarro. Kroos ha bajado de rendimiento. No, bueno, Kroos está. Es que casi no se le ve. Pero Kroos sigue estando. Sigue estando. Lo que pasa es que necesita que los demás se muevan para que no se le vea a él cómo se mueve. Pero claro, cuando los demás están grises... A él se le ve... Siempre es gris, pero siempre hace cosas. Esto es un empacho de ganar. Sí. ¿No? Sí. Han ganado tanto que es... Es la depresión. Claro. Cuando ya no tienes metas, o cuando las metas ya las has conseguido, y dices, bueno, ¿y ahora qué? ¿Qué puedo hacer? Ya es lo que le pasa al Madrid. Pues te vas a China. Por ejemplo, o a Qatar, o a los Emiratos Árabes, o a donde... Por ejemplo, el jugador este del Barça, el Macherano, ¿no? ¿Sabes lo que se va a China? Macherano. Sí. Se va chum, muy bien. Se va como un señor. Un señor, hombre. Todo un señor. Llama una cartera, vamos. Todo un señor. Bueno, de todas formas, no todo el que va a China es malo, porque ahí tienes a Paulinho. No, no, es malo. A Paulinho. No, no, de que Pablo no tiene nada. Pero lo contratan para que enseñe. Estaba en el Tottenham. Estaba en el Tottenham. Paulinho. Paulinho. O sea, no, no, no, no, Coutinho. Paulinho, Paulinho. Estaba en el Tottenham. Estaba. Y de ahí fue para China. Y de China volvió aquí. Bueno, volvió. Todo el mundo se reía y mira, ¿cuántos goles lleva Paulinho? No, no. Perdón, perdón. Éramos del club de fans de antes de que empezara a disputar. Y es, y es, o sea, está en la selección brasileña por méritos propios. Nunca puedes prejuzgar a un jugador por donde juega. No, no, al final te sorprende. Y el que está jugando últimamente muy bien es la Leij Vidal, ¿eh? También, ¿eh? Ahí va a hacer un tros de partit. Yo no volía que marchés, ¿eh? Ahí va a hacer un tros de partit, ¿eh? Yo creo que el... Aquella banda amb en Roberto... El Valverde tampoco volía que marchés, ¿eh? Yo no, yo no lo veig. A més, se le quedan 12 kilos. 12 kilos, ¿qué dices? Que paguin. Sí, sí. És un jugador per valdre més. I el Barça, quan va pagar? 20, ¿no? 15 o 20. 20 o 20. I el Sevilla, que és el que va vendre, donava 10. Anda, ja, ja. Ah, hombre. Jo me'l quedaria. El que passa és que, bueno, estan... Aquest i l'Alcácer. Estan acostumats... L'Alcácer. Que rellem del Paquito. Mira el Paquito. Ah, no? Mira el Paquito. Paquito peligro. És Paquito peligro. Sí, sí. No, quan surt... Ahí va a donar un parell de pilotes. I, home, ha chut aquell que va... i es nota que el respecten, eh? Tant el Messi com el... L'Uruguasso. L'Uruguasso. Sí. No, no, quan surt li donen bola, eh? I què farà amb el Dembélé quan es recuperi ara? Jo crec que jugarà poquet, eh? Fixa't el que et dic, eh? Que és el que ho té més difícil. I tant. Sí, sí. No ho sé. Depèn. Depèn. Depèn. A veure, haurà de jugar per la pasta cagar. Clar, no, home, si foten el Dembélé i comencen a fotre bestieses i animalades i tal... Aquesta temporada ja està perduda per ell. No, sí, que és la temporada i el que va vent. T'he fotut díssim. El que sí que le donaran bola és... T'ha posat la primera vegada que el Barça paga per un jugador i el deixa assentat hasta que s'ha fet. Home, aquest és jove, eh? Aquest és jove, eh? L'han fitxat de cara a futura, eh? Trenca cada dos dies, eh? T'ho pot ser. És normal. Tu que ets metges, deuries a fer-ho. És normal. Hi ha algunes vegades que el Barça ha fichat compulsivament i no l'ha salido bé, però aquesta vegada li ha salido bé, eh? No, o ha jugat... O l'està saliendo bé, eh? O ha contratat, o ha cogido jugadores que no se adaptan al juego del Barça. Han pagat un paston, eh? Com a para fastidiar-nos, para fichar-nos. I lo de Coutinho, el sueca, eh? Però, però... I lo de Coutinho. Si te lo mires... I lo de Coutinho. Si te lo mires en el tiempo, el que ha costat ara el Dembélé i el Coutinho és equivalent en el temps a lo que va pagar el gran Gaspar per el petit. O no? Però és que ara estàs parlant del Gaspar. Per l'Obermars. L'Obermars i petit. Madre mía. I un altre. Va ser un paston, eh? I un altre, com es deia l'altre... L'Obermars i... El Gerard. El Dugarri, potser? El Dugarri. El Dugarri. M'hora de Déu, senyor. Quina forma de tirar els milions. Tota la pasta de figo. 60 milions. I el que es va pagar, i el que es va pagar amb tot el respecte per Gerard. 60 milions de llavors. El València també deixa el mar. El? El Gerard. Sí. Hola. Sí. No, no, no. A veure, potser que no era una època que... Perquè es partenia el capillo flojo. Sí, hi havia comissions d'operació. Sí, hi havia comissions d'operació. Allò d'enxocint, el preci lo poco jo. Sí, fixaven el primer que es venia i venga, que suba, que... A cada operació, apareixia tot en camon. Sí. I li caia la pasta. Feien en Egipcio. Sí. I tant. No, ara jo crec que paguen per gent bona, però és que llavors no era una sensació que pagàvem perquè ens va el tros de cap, no? Sí, bueno, però mira, el gurú va fitxar el pobre Tchigrinski. Sí. Que possiblement seria un jugador molt bo. No, igual, és que a vegades també és la mentalitat. Això és el que li passa, com es diu, al nano aquest, al peix bullit, punyeta. Amb el... André Gómez. André Gómez. André Gómez. I deu ser un nano fantàstic. Home, amb el València ja ha fet partits de conya, jugava de conya, aquest tio. Pobre nano, tu. Al València. Al València, clar. I s'ha de dir que s'ha de posar-se l'escut del Barça i dir... Aquest pallo, què fot aquí? Clar, no, no, no se'l posen. Però que no és un mal jugador, és molt bon jugador. El que passa és que no encaixen... I se l'han de caçar. Se l'han de caçar, que és el que vol fer, o està intentant fer, el Valverde, que ara no el pot posar perquè l'altre dia, pobret, va agafar. Jo crec que no el jugarà, jo me'l vendria. Escaradíssim. Ja és el segon any i ja no hi ha res a fer. Home, l'últim partit que va jugar bastant... Va millorar una miqueta. Però, clar, no és... Per mi no és el mateix jugador que jugava al València. L'últim, clar, perquè el València no vol dir al Barça. L'estil és diferent. Però seria l'últim centracampista, per mi, abans el Roberto, tu. Home, sí. És una mica com Déu-lo-feu. Mira, pinta bé i tal, però no acabarà... Déu-lo-feu, si s'ha de curar el coco, tu. Déu-lo-feu ja no sé, aquesta temporada no hauria sigut aquí. Home, home, no. Bueno, però el vendran. No és... Sí, però fixa't que el van fitxar per 12 i ara estan parlant que si... L'han cedit... Per 20. Per 10. El volíem vendre per 20. Sí, però l'han cedit... Eh! Si paguen 12 per qualsevol tirat, el venen per 10. O sigui, el contracte de sessió és opció de compra per 10. Fantàstic. No, si es classifica per Champions o no sé què... Millor. Aleshores, 12 o 15, no sé. Com es diu l'equip aquest que ha fitxat el Déu-lo-feu? No hi deia. No sé com anirà la classificació anglesa, si vols tu, miro. Però em sembla que jo la de Champions... Bueno... És que no me'n recordo com es diu, de veritat. Vull dir que es menjessis una pizza de champinyons. Champinyons, ah, vale, vale, vale. Si demano una pizza de champinyons... Vale, vale, vale. Hi ha uns variables que, bueno... Vaja, un negoci de Pedro l'escabra. Home, com sempre, ha fet el Barça. La primer ligue. A veure, ha dit, a l'equip aquest anglès, saps el que ha fitxat el Déu-lo-feu? Que no se van vendre, és un fet. Mira l'Arda. Li vas anar totes a marxa. Han col·locat... Ai, Déu meu. El War... Watford. Watford. Watford. Aquest va un, dos, tres, quatre, cinc, sis per la cua. Set per la cua. Bueno, mitja taula. Mitja taula. Això. Home, sí, però té 44 punts. 44, no. Punts estan aquí, 26. No, què és això? Bueno, la veritat és que li vegi molt bé i, Déu seu, un Mari Marcadona. Sí, sí, sí, que se'l quedi i ja està. Sí, però se'l quedarà. Que guanyin tot i vinga, que el paguin. I adiós. Un menys. Però que no, quan va començar, abans que el Seranés i tal, però en temps que va a jugar i tothom parlava molt bé d'ell. Sí. No, no, és que és un... Era el Barça bé que parlàvem d'ell. Sí, no, és que no és un jugador dolent. Però l'havíem posat alguna vegada en el... Però, atenció, va ser molt curiós. El Guardiola va dir que... És molt bon jugador. El Luis Enrique també, allò... Però no té mentalitat de... Va ser massa bo al principi. No defensa, tampoc. De molt jovenet i pensant... I costa molt de pensar. I de figura. Sí, exacte, va de figura. Va de Messi. Clar, però és que jugar al Barça té aquestes coses. Però hi ha qui ho entén i aquí no. Hi ha equip molt equip. cap a aquests equips d'aquests que posen un tio davant, no? A més el veu jugar. I ara, si ve la pilota, corre molts, coses així, no? Però aquí hi ha... Fixa un porter pel Barça és complicadíssim. Perquè és un tio que potser es passa tot el partit que no veu una bola, però quan hi arriba una... Hòstia, és que està sol. El Cilés 100%, molt digne. Molt bé, molt bé. Perdoneu que insisteixo. Per ser el suplent. Permita'm que insista. El Walford aquest està a 4 punts del 200. Veus? O sigui que si guanya la Champions... El salvarà ell, a més a més. Si guanya, no. Si juga la Champions. Es casifica. Sí, sí. Són i 59, eh? 59, 20 segons. O sigui que està... Milio! Xapa, xapa! A 30 punts de la Champions. I del balonmano que han guanyat l'Espanya a la Copa. I de la Copa. I de la Copa. Ara ens n'anem a fer la Copa. Mira, tenim 20 segons. Encara podem parlar. A les 8, quart de 9, com sempre aquí a Ràdio Desver. Espanya, Espanya. Si voleu escoltar-me aquests, el podeu escoltar amb la repetició del programa. Sí. Jo me'n vaig, ja no els escolto més. Fins a la setmana vinent. Que sigueu... A la meva vas. Xapa, adeu. Adéu. Adéu, si ja volen. Adéu, si ja volen.