La Desvernada (15/01/2016): Puigdemont i política estatal, clima extrem i huracà Alex, hospitals sense accessos, homenatge a Bowie, polèmica Barça-Espanyol, karate i agenda dels Tres Tombs

Ràdio Taspè, 98.1 Ràdio Taspè, 98.1 Has de dir, la desvernada. Què? Que has de dir, la desvernada. Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desvernada. La desvernada. No, la desvernada. La semantela. No, sembles el de Passapalabra, no. La desvernada. La semantela. No, la desvernada. La semantela. La semantela. Molt bona nit, nit profund allà, són estafos, fos, fos, fos, fos, fos, fos, on les 8 i exactament un minut en aquest moment. Salutacions a tot l'equip del programa, perquè aquests, no sé si ho sabeu, que a aquesta hora, ahir és divendres, això és... La desvernada. La desvernada. Salutacions a l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta o a l'esquerra, jo què sé, a l'esquerra, a l'esquerra, a l'esquerra. Sí, malament, això, tantes eleccions, tantes tocades, les mans. Molt bona nit, senyor Escazóquio. La senyoreta, perquè ets senyoreta, ara, no? No, segons la Real Acadèmia de la Lengua, no hi ha senyoretes, ja. Fa anys, la senyoreta és només a Cristiana, amb els latifundis andalusos. Ah, bueno. Aquí, aquí, no. Bona nit. Exacte. Doncs molt bon any i molt bona nit. Bona nit. Bé, i també esperem... No, no l'esperem, el Marc Simón ha dit que no... Està en tierres castellanes. Sí, no sé per on para, però no ve. El doctor Baramllo, no sabem si vindrà, o, com a mínim, l'escoltarem per telèfon. L'Armac Garcia segurament vindrà, però més tard. Josep Maria Montes, mai se sap. Mai se sap. El Mariano González segurament sí, està a l'altra punta de l'AVE. Però l'AVE és un tren molt llarg, que va de Madrid-Barcelona. Sí. O sigui, entre Madrid-Barcelona, i és el meu. És el teu. Sí, crec que sí. Algú que diu que no ve. Mariano González, hola. Hola. No sé què li passa, ara ho mirarem. L'Isidre Inglés ens ha de parlar, doncs, de totes aquestes coses que estan passant pel món del futbol. La Núria García no ve. Avui sopa. Sí, perquè té un aniversari. Té un aniversari. Sí. Núria, si abans de sopar ens posa a la ràdio, hola, bona nit. Qui més, qui més, qui més? L'Òscar, l'Òscar Ramos i París. Sí, ha dit que vindrà i ha enviat un WhatsApp, dient, diu, jo hi vinc, jo hi vinc, però no, en moment no l'hem vist. El Mariano ha enviat un WhatsApp. Què diu? Diu, hola, diu, tengo l'Android un poco fotut. La què? El Android? El Android, un poco fotut. Bueno. Y no podré oír ni ver el programa, pero estaré a vuestra disposición si me llamáis. Au pa, nens. Au pa. Molt bé. Aquest, des que tenim el Puigdemont, s'ha tornat més independentista encara, eh? Sí, sí, sí. Madrileño. Bé, i de control de so tenim ni més ni menys que el senyor Jordi Domènech. Canvia l'any, però no canvia el tècnic. Bona nit. Doncs som-hi, som... Avui és dia 15 de gener de 2016. Fum, fum, fum. Han passat 25, me'n porto 2... 15 dies des que ha començat l'any. Olé! Sí, de 15 dies. I en queden 351 perquè allò del... Ui, senyor nuevo! 351 perquè aquest any és any de traspàs. Sí, senyor. I any d'olimpíades. I any de... Sí. Bueno, i tal com van les coses, pot ser un any de moltes coses. Bueno... De moltes coses. Moltes coses. Bé, és la segona setmana de l'any. Sí. Una setmana que està plena de notícies. El rei no rep a tothom mentre tothom fa pinya al voltant de la monarquia. Ja, ja, ja. Sí. Els nadons entren al Parlament espanyol. Que no és la primera vegada, perdona. No, que no és la primera vegada, però... Però a votar, sí, eh? A votar és la primera vegada que hi va. Que van pujar a la tribuna a votar, sí. Això és veritat. Val. I tenim que dir adeu al nostre amic David Bowie. Doncs sí. Això és molt trist. Bueno. Doncs som-hi. Som-hi. Anem a veure... Comencem. ...coses que han passat o que s'han produït avui. Espera't. Primer, lo d'avui. Lo d'avui. Lo d'avui. Lo d'avui. Lo d'avui. El sol. El sol. El sol ha sortit quan eren les 8 i 15 minuts. Això et diuen els cronicones. Sí. I s'ha post quan eren les 3 quarts de 6. Sí. Més o menys. Més o menys. Més o menys. Minut més, minut menys. Molt bé. Palmo más, palmo menos, que deia la trinca. Sí, senyor. I què? Què et dic? Demà o la lluna? Com vulguis. Tu mateix. Bé, la lluna ha sortit a les 11.42. Sí. D'etat de matí. Sí. I ara, fixa't que és curiós, no he posat l'aposta, perquè he consultat a 3 planes diferents i cap posava l'aposta del sol. No diguis. Ai, de la lluna, perdó. Bé, jo suposo que més o menys a la 1, entre mitjanit i la 1. Sí, sí, suposo que sí. Una cosa així, sí. No, no. Més, més. Més tard? No, no, no. Ja ho has dit bé. Sí, sí, entre mitjanit i la 1, sí. Perquè està creixent entre mitjanit i la 1, sí. Bé, doncs demà, ho vols dir tu, Isabel? La lluna demà sortirà a les 12.18 i es pondrà, segons les dades que ens faciliten, a la 1.27. I el sol? El sol sortirà a les 11.42. No, no, no, no, no, no, no. Ah, no, perdó. No, no, no, a les 11.42 el sol, no. No, no, demà el sol demà sortirà a les 8.15. Sí, això no seria un canvi climàtic, però l'anarà a nosaltres, eh? A la mateixa hora que avui i es pondrà un minut més tard que avui, a tres quarts i dos minuts de sis. Sí, perquè ja ens vam allargant els dies. De fet, jo no dic que no estigui bé això, però sembla que és a partir del 5 de gener el dia ja creix per les dues puntes. Per les dues puntes, sí, és cert. Ja creix per les dues puntes, però bueno, és a ser. Això és el canvi climàtic. Ja se sabe, ja se sabe. Bé, doncs anem a veure coses, ara sí, que van passar tal dia com avui. Bé, doncs començo jo, que em fa il·lusió aquesta. Comença tu, perquè jo l'estic llegint i dic, i com ho saben tot això? Sí, perquè no sé qui ho ha escrit. Bé, el 588 abans de Crist, el senyor Nabucodonosor II de Babilònia va... Assetjar. Assetjar Geruzalent, que estava sota el reinat del Sedequies. El setge va durar dos anys, fins al 18 de juliol... 18 de juliol, que quan ja... Del 586 abans de Crist. Abans de Crist. Ja, 18 de juliol ja va ser una data històrica. Històrica, històrica. Doncs, mira, 1559. A l'abadia de Westminster, el senyor bisbe de Carlist, Owen Olerforb. Molt bé, el teu anglès és de la Sobona, també. De la Sobona, sí, sí. Doncs, aquest senyor, Owen Olerforb, en lloc de l'arquibisbe de Canterbury, que era qui li pertocava, realment, aquest senyor va coronar a Isabel I, Isabel I, no tu, Isabel Almadó, Isabel I, com a reina d'Anglaterra i Irlanda. I Escòcia? No, va ser després. A l'Escòcia tenia Maria. Ah, sí, la Maria d'Escòcia. La Maria Estuardo. Sí, sí, l'Escòcia. Sí, senyor, sí. Doncs, el 1759, a Londres, no marxem de Gran Bretanya, sobra el públic al Museu Britànic. el museu més gran del Regne Unit. Ja veus. No ens movem. No ens movem, sí, no ens movem. Sí, ens movem, però vull dir que sota la bandera auspiciada pels britànics, el 1885, a Estats Units, el senyor Wilson Benley va fer la primera fotografia d'un microscòpic floquet de neu. De vidre de neu. Ah, no, no, el floquet de neu. No, no, no, del mono, no. D'allò, saps? Saps aquell dibuixet que ens fan amb l'estrellet aquell? El cristall del floc de neu. Molt bé, molt bé, molt maco, eh? Sí. Sí, mira, des de dues hores, mira, per posar per Nadal, no? Sí. Amb els vidres. Sí, sí, sí. Sí, que maco. Sí, que bonic, sí. Que bonic, sí. Que, que, que, que, que, que, que tierno, no? Sí. 1921. Al congrés de Livorno, o Livorno, per congrés del Partit Socialista Italià es va escindir i va, es va crear un tros, diguem, dels socialistes, es van separar i van crear el Partit Comunista. Després es van tornar a escindir i van formar el Partit Socialdemòcrates. Sí. Després es van tornar a escindir i saps què va sortir d'allà? El Pepe Grillo. El Partit Fascista. Ah, vale. Déu n'hi do. Doncs l'acabé, l'acabé. Doncs vinga, continuem amb política internacional. Anem a l'any 1925, Alemanya concretament, on diversos ministres nacionals socialistes entren a formar part del govern. Ah, sí, sí. Continuem amb política, però ara amb política nacional. Nacional. El 1936. 36, perdó. El 15 de gener es va firmar a Espanya un pacte electoral que es va anomenar el Front Popular. Sí. Per al que republicans socialistes i comunistes es van unificar amb un sol partit que, bueno, que va ser votat en aquell mateix any. Sí. Es van unir per anar a contra de la seda. De la seda, sí. De la seda que no era pas un teixit, no. No, no, no. Ceda. Ceda. Ceda el Paso. Ceda el Paso, Ceda, sí. 1941. I va sent a que anteriorment reí d'Espanya, al fons XIII, doncs va abdicar dels seus drets al tron espanyol en favor del seu fill, Joan de Borbó i Battenberg. I Battenberg? I Battenberg. Sí? Sí. Bon, Borbó i Borbó i Joan Carles. Exacte. Això, esclar. El d'ara és Borbó i Grècia. Sí, sí, sí. I el pare del Joan Carles era Borbó i Battenberg. Sí, senyor, tens raó, tens raó. Home, t'ho diràs a mi que he fet de l'arbre genealògic i de tots els reis d'Espanya? Ah, sí? I t'ho van pagar bé? No m'ho van pagar res. Molt bé, doncs una vegada vistes les coses que m'han passat el dia com avui, anem a veure qui felicitem. A qui felicitem? Ah, hem de felicitar. Té, t'ho veig. La Desvernada I amb aquesta música solemne fa la seva entrada als estudis de Ràdio Desvernada Un àngel El senyor Oscar Ramos i París Ahir la nit Em vaig emportar un ensurt. Per què? Perquè hi havia una foto al Facebook i posava Se ha identificado en esta foto a Oscar Ramos y París I tenia cabell. Ah, sí. A veure, comencem malament l'any, eh? Sí. Professional, eh? Professional fins al final. Espera, espera, espera. El Oscar Ramos, en algun moment de la seva vida, va tenir cabell. Jo recordo. Jo recordo que va tenir cabell. Si no dic que no, però jo em vaig emportar un ensurt. Simón, no has estat fiqui, eh? No? No. No. Home, home, però jo em vaig emportar un ensurt. Jo no mai t'havia vist amb cabell. No t'havia vist mai amb cabell. La veritat és que estava molt mono. Sí. Sí. Sí, mono, mono. Mono de pujar els arbres. Mono, mono, mono, mono total. Bé, anem pel Sant Ural. Sí, anem pel Sant Ural. El Sant Ural. El Sant Ural. Sant Ural. Avui és Sant Mauro. Santa Raquel. Culleres. És el Sant de la meva neboda. Ah, doncs arribes una mica tard. Es diu Mauro? No, Raquel. Surt i posa-li un besap. Sant Abel Alberto. Abel Alberto. Sant Arnaudo Jacén. ¿Qué te pasa a la boca? Re, es de això. Sant Arsenio Eremita. Sant Bonito. Ay, qué lindo, gatito. Sant Francisco Fernández de Capillas. Santaita. Santaita, lo que sea, no se quita. Sant Joan Calvita. Ya está. La broma fácil. Venga, va. La broma fácil. Sant Melardo. Malardo. Sant Malardo. Sant Provo. Santa Secundina i Santa Tarcícia. Bueno, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Una cada la segona i l'altra a la tercera. Sí. Bé, ara de Déu, Senyor. I demà, Isabel? Demà, Sant Marcelo Primer Pap, em deixo el dels sants, no? I vaig carteca, eh? Sí, sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Pel nom, pel nom, pel nom. Adiuto, Bernardo. Bernardo no, eh? No, Berardo, Berardo. Berardo. Berardo. Berardo. Berardo. Berardo. Danacto, forceu. Això de forceu. Això té nom de producte làcti d'aquest matí. Este és muy bueno. Sí, sí. El norato. Sí, sí, sí, sí. Norato. El norato. El norato. San Jacobo. O que bons que són. O risco de taràcia. El pernilet, amb el pernilet i aquella mica de formatge. No, perquè aquest és de tartàcia. Això sí que és més cru, no? Això és més cru. Joana. Demà, Santa Joana. Leobato. Aquí ho posa. Santa Joana. Meles. Però no serà el mateix dia de Sant Joan, això, eh? No, però hi ha un altre Joan, eh? Sí. Hi ha Joan a la Bosa. Avui em sembla que és també... Joana d'Arc. Algun sant oral. També Sant Pau, avui. Sant Bé. Ah, sí? Sant Pau. Aquí posa Sant Pere. Sant Pere. Ah, mira, a veure si... Però Sant Pau no surt. No, no, també. També Sant Pau, avui? Avui, sí. Aquí posa Sant Pere Màrtir, que no és la Bosa, que és la Bosa, que és la Bosa, que és la Bosa. Sí, la Bosa, que és la Bosa. Sí, la Bosa, que és la Bosa. Sant Tiziano. El pintor. I Triberio. Triberio. Triberio. Aquest hauria de ser romà. El famnano, com els Triberio. Qui no ha jugat al Triberio? Los Triberio. I cuando ganas tan un queixito d'aquellos. Exacte. I a la Rambles, els Trileros, ai, els Triberios aquells. Jo és que aquests llocs no els freqüento. A la Rambles no hi veus. Tu que ets un tio allò viscut i viatjat, però... Home, perquè jo viatjo, jo viatjo. Jo no. Sí, sí. Bueno, doncs una vegada ja hem fet el Santoral, anem a veure qui fa anys avui. Què? Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys. Anys i anys, per molts anys, per molts anys. Bé, senyor Escazóquio. 76 anys fa el senyor Luis Racionero, perquè qui no sap, és escriptor i periodista. Sí, és un tio conegut. 76 ja. 76, sí. És que em passa el temps. Amb la barbeta blanca aquella. Si es veu que ja... Abans d'ahir va sortir a la tele perquè entregaven el premi o feien alguna i estava ell del jurat i va sortir a la tele. Que jo feia temps que no el veia, eh? i avui quan he llegit dic, hòstia, quina casualitat. Les deu prudigar menys que abans. Sí, sí, sí. Molt bé. En fa 68, el senyor Delfín Fernández Martínez, bateria del Sirex. Aquí a l'amica, a l'amica... Sí, sí. Jo eres amic del Sirex, del Leslie. Sí, sí, però no. Sí, però no. T'explico. Aquest no el vas conèixer. Perquè al Sirex n'hi ha dos. Dos Sirex. Dos dels cinc que de seguida, després de la moguda dels 60 i això, van marxar, fins i tot se'm van marxar a Alemanya o no sé què, i tant aquest que va marxar, que era un guitarrista, crec, si no recordo malament, un bateria, a bateria, vaja, i un guitarrista van abandonar la formació els anys 70 o així. jo vaig conèixer el seu llarg. I aquest, pel que hi interpreto, deuria ser l'original. El primer bateria... El Sirex. El Sirex. El Sirex. El Sirex. Que bé, si jo tingués una escombra. Quantes coses escombraria. El proper digues tu. Digueu-ho tu, que... L'any 55, només fa 61 anys. Només. Jo li posava algun any més, eh? Sí, sí, sí. Jo no va dir el mateix. Jo sí, el José Montilla havia estat president de la Generalitat, ministre, ara és senador. Senador. Però 61, diu que en fa... Això és el que diu l'anyversari. A la Viquipèdia diu que és el 50. I ve i de Sant Jus, no? Viu a Sant Jus. Viu a Sant Jus, per tant, perquè si per d'aquelles casualitats escolta a ràdio d'Esbert. Vamos, fijo. El Viquipèdia posa que va néixer el 55. No, no, pot ser, pot ser, pot ser. Jo li posava un 3 o 4. Alguns més, sí. No molts més, però... Pues mira... Ai! Tasques. Ja m'ha dado. Tasques, tasques. Però quina casualitat el senyor Montilla va néixer el mateix dia, no al mateix any, que li hi ha aquí un targarí. Cuidadito, eh? Qui és aquest? Balonmanista. Balonmanista. Balonmanista. Entre otras virtudes. O sigui, és un senyor que treballa amb les mans. Sí. Ara que ha fotut aquí, posa d'aquí, trecadar. Mano, mano, està clar. I per acabar, qui li diu? o què m'ha dit? Ah, va, jo, l'últim. El 1991, Marc Bartra... Bartra! Bartra. Com les piles. Bartra, com les piles, sí. Però les piles van bé baixa i aquí van bé alta. Ah, cony! Futbolista espanyol. Sí. I a on juga aquest, Paco? I a on juga? El Barça. El Barça. Ja, Jabel, quin ridícula que havíem de fer, tu i jo aquí. Què havíem de fer? El ridícula més espantós. Però cada partit i tot això juga? No, de tant en tant juga. És titular del primer equip o no? Bartra Piqué, i que Macerano, Macerano Bartra... Sí, sí. Ah, que és un defensa aquest. Per Malen. Sí, sí. És defensa. Bé, i gent que faria... I gent que faria anys avui? Que farien. Que farien anys avui seria... Bueno, de fet en fan, però ja no hi són. Ja no hi són. Però en fan, sí que... El senyor Moliere. Hombre! Moliere, que va morir a l'any 1673 representant una obra de teatre que si no m'equivoco era la Barra. La Barra, sí. Subvestit de groc. Sí, sí. Per això diuen... Per això diuen... No, no, no. No era l'enfermo imaginario. L'enfermo imaginario. L'enfermo imaginario. Sí, sí. Però vestit de groc. Que no sabia que el groc porta mal estudiosos. No, no, no. Era com a conseqüència de... A partir de llavors. A partir de llavors. Diuen, diuen, diuen. Diuen, diuen. El senyor Aristóteles Onassis, que va néixer el 1906 i va morir el 1977. M'agrada la professió que li posen a aquest senyor. Aquest sí que tenia, exacte, de professió multimilionari. Multimilionari. És una bona professió. Es veu que en tenia molts, molts, molts, eh? Molts, molts, molts, molts. Està podrit de diners. Vinga. Vinga, una altra... 1913. Joy Britsch, actor nord-americà, que va morir el 1998. Sí. Aquest és pare de tots aquells altres. Sí, sí, sí. De l'Sterman, és el pare de l'Sterman. Sí. A 1918, jo sé quants anys faria, perquè va morir l'any 1970, Gamal Abdel Nasser, el de la pressa de Swan. Sí. President de Jim, sí? Sí. Ja està, mos. Va, Òscar, o tu. Sí, no, és igual, Òscar, va. Bueno, va, vinga, va, va, va. El 1929, morint el 1968, naixia Martin Luther King, que va ser, doncs, un pastor, una persona que es dedicava a l'església, d'Estats Units, evidentment activista dels drets civils dels afroamericans. Això dels afroamericans, a mi. Bueno, dels senyors negres d'Estats Units. Exactament, ara sí. I premi Nobel de la Pau l'any 64. Exacte. I el van pelar els 64 anys. El van pelar els 64 anys. Sí. Pobre. Bé, doncs un cop vistes les coses que han passat durant el dia d'avui o que han configurat aquest dia, anem a veure el temps que ens espera per aquest cap de setmana. Bé, Josep Maria, molt bona nit. Molt bona nit. I bon any nou. Igualment, per tot i vosaltres. Moltes gràcies. Què ens expliques per aquest cap de setmana? Fresqui, fresqui, m'han dit. i fot un fred cap a la tu. Doncs sí, és molt possible que si els mapes no s'equivoquen, que vaig a cap tot, això no indica que no serà així, es pregunten cap de setmana amb vents del nord. I a més, nord que ve de latituds altes. Per tant, les temperatures que ja han iniciat un descens, de fet avui aquest matí notàvem el fred bastant intens, encara s'intensificarà més aquesta propera nit, de divendres i dissabte, i la nit de dissabte, diumenge, que seria quan preveiem que farà més fred. No el preocupis, a Burgos fa més fred, eh? Sí. No, això és segur. Però, home, aquí a Sant Just d'Esvern, doncs possiblement serà el dia més fred del que portem d'hivern. Ah, bueno. Que tampoc li costa gaire aconseguir-ho, perquè, clar, els temperatures que hem tingut... Fins ara fotia una calor, perdoneu per l'expressió, però fotia una calor que no s'hi podia estar, home. Sí, sí, hem tingut, bueno, des del menys, des d'inicis de desembre, temperatures molt fora del normal, a la banda alta, com ja sabeu. Doncs ara sembla que ve un període normal, o inclús alguns dies, com serà que cap de setmana, doncs, una mica per sota del que seria normal. És a dir, que, vaja, que farà fred. Ah, o sigui, més fred del que tocaries. De mitjana, respecte a la mitjana, sí. Però a veure, nevarà o no nevarà? Però, de fet, estem a la setmana dels barbuts. No nevarà. No nevarà dels barbuts. No nevarà. Bé, almenys aquí. I no nevarà simplement perquè, bé, primer, que la cota de neu, si neves, no estarà tan baixa, estaria al botant dels 500 metres. 400? No està malament. Ah, on he sentit jo que algun plèstiu estaven a l'altura dels 600, no? Sí. Dels 300, dels 300, m'ha semblat, s'entén, algun plèstiu. Pot ser? Pot ser. Sí, sí, sí. Això serà... Algunes illes? al Pirineu. Al Pirineu. Al nord del Pirineu. La cota de neu està al voltant dels 200, 300. Bé, això ho diuen. Totes les cotes. I allà al Pirineu sí que nevarà al vessant nord, sobretot, que ho està fent aquesta nit. I bona part del dia de demà, però sempre a l'extrem nord. És a dir, al nord del Pallars, Bajaran, i al nord d'Andorra. Bé, al dia de demà... A la resta, al Pirineu, no. No. Però vaja, hi haurà les temperatures suficientment molt baixes com perquè intentin fer neu artificial. Ah, ja anirà bé. Sí. Sí, perquè estaven, perdoneu l'expressió, molt putejats, últimament, amb el tema. Els de les pistes d'esquí, les estacions, que estaven tots plorant. però ara, si fa fred, si fa fred, poden llençar els corons. Això és el que diu aquí... Poden fer fabricar neu artificial durant tot el... Bé, almenys tota la nit, perquè les temperatures seran veritablement baixes, eh? Entre 7, 100 graus sota 0 al voltant dels 1.500 metres del... 7 graus sota 0, dius? 7, 7, 7 graus sota 0 al voltant dels 1.500 metres. que pel·la, eh? Sí, sí, sí. Perdó, eh? A Burgos fa més fred, eh? A Burgos fa més fred, emigua. A Burgos... Molt fred, que a Burgos fa un fred allà que... Deixeu parlar al noi, pobre, que sempre li feu el mateix. Sí, parla, parla, parla. Parla, parla, digue, digue. És veritat, gràcies. No te n'estic, home. Però a Burgos fa més fred. A Burgos. El que sí que està molt clar és que demà no veurem pràcticament ni un núvol. Ah, no? Ai! Tirem al cel molt serè. I el diumenge, i el diumenge. El diumenge també al matí. El que passa és que durant la tarda anirien apareixent núvols fins. Ah, bon dia. Aquests fins, eh? Que són cierros, indicant, sí, un petit canvi en el temps que gairebé no notarem temps. O sigui que el que deia, li diuen borreguitos en castellà. No, borreguitos no. No, borreguitos són els cúmulos, no? No, cúmulos. Cúmulos. Cúmulos. ¿Cómo? I els borreguitos què són? Cúmulos. Són com... De fet, li diuen, aquí li diem cabretes. I quin nom té, científic? Són com acatets així blancs que són com cúmuls però molt alts. A cúmuls alts. Cúmuls alts. Jo sí allà de borreguitos sent el ciel borreguitos com tu, no? Tururu. Bueno, doncs, aquests núvols que arribaran, que res, passejaran durant la tarda del diumenge, l'únic que indicaran és un augment progressiu de les temperatures. És a dir, una petita puja de temperatures que anirem notant dilluns. Però aquí? No farà tan fred com el que hagi fet el cap de setmana però seguiran fent fred. Aquí? De borreguitos no? A borreguitos les nits encara seguiran fent fred. Però no tant com aquest cap de setmana. També notaran una pujada de temperatures. Bueno, doncs el de borreguitos ja es pot estar content. I la setmana que ve què dius que farà? Que què? Bé, i la setmana que ve sembla que seguirem amb aquesta lenta recuperació de temperatures. A menys centímecres seguiran en la línia baixa, si seran baixes, una mica més altes que cap de setmana, però les podem considerar normals. Seran temperatures d'una setmana central del mes de gener, que ja com ja sabeu estem primer a la setmana dels barbuts, que és de les setmanes que normalment fa més fred durant els hiverns. Perdoni, els barbuts són Sant Antoni, Sant Francesc, Sant Pau i... No, Sant Antoni. Ara, Simón, il·lústra'ns, il·lústra'ns. No, no, Sant Antoni sí. Demà és Sant Antoni. Sí, em sembla que hi ha un Bernat por Aito, també un Bernat em sembla que hi ha. Sant Pau, no? Sant Pau, no? No, avui Sant Pau. Avui és Sant Pau, però no sé si el Pau... No ho sé, però sí, aquesta setmana estem a la setmana dels barbuts, per això fan tant de fred. Clar. Dèiem sempre que la setmana dels barbuts era la setmana més freda de l'any. Ja veus, un any freda de l'any. Aquest any l'heu encertat. Mira, l'heu fet bé, senyor meteoròleg. Sí, sí, aquest cop sí, però sí que és, aprofitant un parell de minuts, si em deixeu, sapigueu que des de l'últim cop que havíem parlat, abans dels nadants, fins a d'avui han passat coses realment extraordinàries. Sí? La primera va ser els primers dies del mes de gener. Ah, pensava que des de referir al Puigdemont. Ah, bueno, també és una altra cosa interessant. Digues, a veure, què va passar? Explica, explica. Bueno, van passar un rècord absolut de temperatures més altes que es van aconseguir a l'interior del casquet àrtic, en què es va arribar a temperatures superiors als zero graus, i van estar a un parell de graus positius, en el centre del Pol Nord. Cosa que, en ple hivern, penseu que allà és l'època en què fan més fred, que haurien d'estar entre els 25, 30 graus, sota zero, es van col·locar durant... Això estan dient amb conya amb conya, però és molt greu el que estàs dient, eh? Sí, sí, sí, no, és interessant, si voleu dir, o preocupant. I tot això va ser a causa dels vents del sud que s'originaven més o menys a les Illes Canàries, entre Illes Canàries... Ai, Illes Canàries... I pujaven tot a l'hemisferi nord, passant per les Illes Bitàniques, provocant pluges molt importants, com suposo que també hem anat sentint durant tots aquests 9 anys, i aquests vents arribaven fins a, literalment, a l'interior del casquet àrtic. Que fuerte, que fuerte, que fuerte. Que s'ha pujat de temperatures. I potser el més fort que el que ha passat avui que ha hagut una cosa també històrica, que és a les Illes Açores. Que no hi havia l'anticicló. Que no hi ha a les Illes? No, l'anticicló de les Açores el tenim en aquest moment quasi bé sobre nosaltres, això provoquerà aquesta estabilitat. No falla, aquest no falla. I el que hi ha hagut a les Açores és el pas d'un huracà. Que me dices! L'huracà de les Açores. Que me dices! Sí, sí. Feia quasi 80 anys que no passava una cosa com aquesta. Jo ja ni me'n recordava. I com li han posat el nom a aquest periodó? Li han posat Àlex. Li podrien haver posat Cristiana. Àlex. Cristiana, no? Cristiana. Ah, ja està, futbolero, futbolero. És de Madeira, no és de les Açores. Cony com Pinocho. Hòstia, que bo. Perdó. Àlex. Digues, digues, en Josep Maria. No, no, doncs això, ahir al vespre es dirigia cap a les Illes Açores de sud a nord un huracà de categoria 1, que són, diguéssim, de tots els huracans els més febles, però tot això portava vents entre 140 i 160 cremares per hora. No, no. i durant el dia d'avui l'ha estat creuant les Illes, eh? Mentre l'hagú ha estat fent ha perdut la categoria d'huracà i s'ha transformat en una tempesta tropical. Una mierda, sí. Això havia passat fa exactament 78 anys una situació com aquesta. Són molt anòmales. A les Illes Açores de tant en tant algun cop ha passat huracans, però en els mesos de desembre, gener, és... Mai. Bueno, mai. Mai podem dir que no, perquè fa 80 anys havia passat. En aquest cas podem dir que sí. Extraordinari. no en tinc notícies de què ha passat, però vaja, segur que alguna cosa haurà provocat. Bueno. Vos els hi ha sacat la roba molt abans? Ja posarem la tele. Els hi ha sacat la roba, vés? Bueno, en tot cas, aquí a Catalunya aprofiteu el bon temps d'aquesta setmana, però això sí. Ben abrigats. Molt bé. Molt bé. Moltes gràcies, Josep Maria i ens sentim la setmana que ve. Fins la setmana vinent. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Vull rectificar una cosa. Que he dit demà Sant Antoni i no, és el 17 de gener a Sant Antoni. El 17, el diumenge, eh? No, no, no. Ah, sí, sí, diumenge, diumenge, diumenge, sí, sí, sí. Jo he quedat el diumenge a migdia a anar a comprar a la millor pisticidia de Barcelona el Tortell de Sant Antoni. Ah, vale, vale, vale. Ah, doncs mira, encara t'acompanyaré. Va molt bé. Sí? Sí, sí. Vinga. Bueno, doncs ja ara sí entrem en el món de les notícies reals i verdaderes que han passat aquesta setmana. Sí. Però per començar farem el nostre regalet. Senyor Escazòquio. Molt bé, doncs mira, haig de dir que la Conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia ha acabat les obres de construcció del Centre Hospitalari d'Alta Resolució, que li diu en Xare de la costa de Huelva. Uns treballs que el pressupost va superar 4 milions d'euros. Déu-meu. 4 milions d'euros l'edifici perquè les obres d'aquest hospital es van iniciar el dia 17 de desembre de l'any 2007 quan la llavors consellera de Salut Maria Jesús Montero va col·locar la primera pedra. Les obres van quedar paralitzades com a conseqüència de problemes econòmics de l'empresa constructora que li impedien complir amb els terminis establerts i es va reprendre el mes de març passat amb una nova adjudicació. Aquest hospital d'alta resolució de la costa occidental de Huelva la Junta d'Andalusia invertirà en una partida de prop de 21 milions d'euros en la construcció i equipaments comptarà amb una superfície de 13.421 metres quadrats on es distribuiran serveis d'urgències activitats quirúrgiques consultes externes proves diagnòstiques i zones d'hospitalització amb una activitat estimada d'unes 83.000 consultes mèdiques 70.000 urgències i 3.000 intervencions quirúrgiques. Bé el problema és que no es pot accedir amb aquest hospital perquè no hi ha carretera que permeti accedir-hi. Pel que sembla no s'ha complert el conveni signat per l'Ajuntament de l'EPE per a realitzar les obres de construcció de la carretera d'accés a més de portar fins a l'hospital les conduccions d'aigua i d'electricitat. Diuen que la construcció de la carretera es va contemplar en un conveni signat l'any 2005 entre l'Ajuntament de l'EPE i la Junta tot i que el consistori sosté que només es va comprometre en el seu dia a portar les conduccions d'electricitat d'aigua cosa que tampoc ha fet mentre que entén que és la Junta l'administració competent per realitzar les obres de la carretera. Bé com això ha passat a l'EPE doncs algú pot pensar que es tracta d'un acudit però no hi ha més casos semblanys. El Sara de Guadalhor a Màlaga tres anys trencat en espera d'un vial que connecti al món i a més a més de la connexió de la llum. El cost de la infraestructura és de 23 milions d'euros l'àrea d'influència d'uns 100.000 habitants. Sara de Handa a Càdix va començar a construir-se l'any 2007 i està acabat en un 97%. Falta per realitzar l'accés al trànsit la presa elèctrica i el sanejament. Sara de la línia de la contracepció també a Càdix té els mateixos problemes que els centres d'alta resolució de l'EP Catarma o Béjer. L'àrea d'influència d'aquest és d'uns 100.000 habitants. I a l'últim tot el contrari en Sara de Palma del Riu o Córdova. L'Ajunta ha promès fins a 11 vegades que hi construirà que el construirà aviat. Avui tenen un solar però encara no s'han iniciat les obres. L'Ajuntament ja ha urbanitzat els terrenys i ha construït els accessos però de l'edifici només existeixen els planos al despatx de l'arquitecte. Bé, jo no vull dir res però sembla ser que a algú li preocupa més que es gastin diners a posar unes urnes de cartró que en obres faraòniques inutilitzables. Bé, la veritat és que no s'ha qui donar-li el reglet. Per tant, doncs a l'Ajuntament d'Andalusia els ajuntaments afectats diputacions i governs centrals ja es poden repartir aquesta... Un, dos, tres, botifarra de pagès! Bé, doncs anem... Has de fet el silenci, no? Ah, va, doncs anem a veure algunes notícies de les més importants que han pensat durant aquesta setmana. Sí, que n'hi ha hagut algunes. Sí, sí. Ah, sí? Sí. Mira, aquest, no. Pensava, un periodista els que ramos, no, però no. No, no. La primera és molt divertida. La primera és divertida. La primera que és divertida. Tira el Macius. Diu com a les pel·lícules de Hollywood ens ensenyen com un bon fugitiu mai deu posar-se en contacte amb la policia. I el que ha de fer sempre és amagar-se de la justícia. En canvi, el protagonista d'aquesta història... Si no, deixa de ser un fugitiu. Conyo. En canvi, el protagonista d'aquesta història d'hauria d'escoltar la cançó de Maria Isabel antes muerta que senzilla i no va dubtar ni un segon en enviar al departament de Lima, Ohio, United States perquè li canviessin la imatge que hi havia en la seva fitxa policial. Aquesta que posa en guantes. És broma, no? Guantes. Perdona, és una notícia que m'han passat, eh? Diu, dona el xipong un fugitiu nord-americà de 45 anys va qualificat de terrible o horrorosa la seva fotografia que il·lustrava la seva fitxa policial i va optar per fer-se un selfie i actualitzar-ho fins i tot amb les seves ulleres de sol sota el missatge esta foto es mejor. No ho puc. Sí, sí que m'ho crec. Ja de tot, a la vinya del senyor, ja de tot. Aprofitant la seva aportació al Departament de Policia no va tenir cap dubte en compartir aquesta nova imatge a través del seu perfil de Facebook, li va agrair la seva actuació i li va confessar que apreciaria molt si vostè s'apropa a la comissaria per poder parlar dels seus càrrecs. Segons informava la cadena CNN, dona el xipong. Xipong. Ha estat investigat per delictes de vandalisme i havia de presentar-se davant del jutge per conduir sota els efectes de l'alcohol. Ja està? Està bé. Xipong. Xipong. Acabó. Et deu a veure la foto posar allà Wounded. Dice, no me llamo Wounded, me llamo Xipong. Xipong. Xipong. A veure, el del dron la deixem. La deixem. No us agrada la del dron? Eh? Ah, no ho sé. Jo sí. Sí, no ho sé. Ara li has posat el carmel a la boca a l'audiència? No, no, no. Home, el titular és molt fort. Dice, sí. Aquestes pots saber, va, ja la pots dir així. Però això hauríeu de portar decidit de casa. Ah, clar. Bueno, diu que... Va, això és en directe, nen. Sí, uns matemàtics... Passes en directe, eh? Sí. Uns matemàtics van inventar la forma justa de repartir una pizza. Això és important, eh? La majoria de la... Molt fàcil. Quien parte y reparte te lleva el mejor parte. Això fa molts anys que està inventat, tonto. Com aquell de la publicitat de televisió que es posa el formatge al seu tros, no? Ah, eco. No, no, però això està bé, eh? Què diuen aquí? Diu que la majoria de la gent per repartir les pizzas el que fa és, des del centre, anar fent talls a radis, no? De la circunferència. Equidistats i equilibrats, sí. En canvi, sembla ser que aquesta no és la millor fórmula per fer-ho. Un grup de matemàtics a la Universitat de Liverpool ha inventat una forma de fer-ho millor. Poca feina, no? Sí. Els autors d'aquest estudi, el Joel Hadley i el Stephen Worsley, han determinat que perquè tots els que vulguin menjar pizza, sigui el repartiment, sigui el més activitiu possible, el tall ha de ser estil mosaico disco monoedral. Això mateix. Ara ho tinc clar. Ara ho tinc clar. Què? El que fa que la pizza tingui 12 peces idèntiques. Què? 6 de les quals formen un estel des del centre i les altres es reparteixen entre la part més cruixent. Jo la veritat és que físicament no m'ho imagino. No ho dic, però re! En el seu estudi, els autors expliquen que el mosaic d'una forma plana s'allama monoedral o mono... Sí, monoedral. Sempre ho he fet a casa. Si tots els... com se diu les peces petites... Les porcions. No. Los azulejos amb castellà... Els ajulejos. No, no crec. Bueno. Bueno, les peces... Els ajulec. La rajuleta. La rajuleta. La rajuleta. La rajuleta. Es diu que ara volen investigar la possibilitat de produir... Avui estic fatal, eh? De traducció simultània. de produir... Què? En rajulats. En rajulats, home. En rajulats. En rajulats. Monoedrals. De pizza? En un disc, sí. Una cosa molt rara. No estem bé, del cap. No, no, no. És primera que no entén res del que dius de com se la talla. És que jo t'explico. Vale, Isabel. El text que li han passat està en castellà i ell va fer la traducció simultània. No, no. Això ja ho pillo. I se li hau. Però el tema del monocloro... El monocloro... Jo estic segur que aquesta notícia portava una foto al costat de com volien repartir ells... La pizza. La pizza. I aquests també són de Premi Nobel, eh? Hòstia. Recomano. Sí. A tots els que ens estiguin escoltant. Que la tallin com sempre. Que vagin al Glugle... Al Glugle. Al Glugle i busquin. Que la tallin com sempre, home. Atenció, eh? Atenció. Mosaico disco monohedral. Ha de batar la boca. Ha de batar la boca. Jo suposo que s'hi posa monohedral... Ja sortirà. Sí, segur que surt. I ja veurà com es té que tallar la pizza. Jo recomano tallar-la com ho hem fet sempre. Sempre. I si no, es posa al mig de la taula, se pega la llum, 30 segons, es torna a encendre i a veure. Acabarem dient ja, per passar a Madrid ràpidament, que els xinos continuen sent els personatges més extraordinaris del món i hi ha un sorteig de la loteria d'un premi de 3,9 milions de dòlars que no l'ha reclamat ningú. Ah, i deu ser el viatge que jo vaig fer a la Xina. I t'has perdut el bitllet. I ara què? Mira, tonto. Encara estàs a temps, no? Ja l'he de buscar. Mira, que en retiraries a tots. 25 milions de lluans. De lluans. I de Peres? O d'Antonius? Sí, però... No, no, però és que tu parles ara d'aquest premi, però diu que el 2014 ningú va anar a recollir un premi de 12... 12 milions de lluans. De lluans, que són 1,9 milions de dòlars. 2 milions de dòlars. El 2011 van deixar d'anar a buscar 2 milions i mig de dòlars. Jo crec que el problema és l'idioma. És tan difícil que no ho entenen ni. T'ha tocat a ti, però ho diuen en xinu això, no? I depèn com ho diuen. No sé què m'està dient aquest. No sé si s'ha pillat el dit amb la porta o què passa. Ai, ui, ui, ui. És molt difícil, eh? Diu que els premis no recollits van a un fondo per fer projectes de benestar social. Per fer coses. Per fer coses. Colló, com la grossa d'aquí. Com la grossa. Que la pasta cadallós és per la cosa d'aquesta. Sí, sí, sí, sí, sí. Bé, ja s'han acabat les notícies. Anem cap a poder. I ara agafem la B. La desbarnada. Una prova amb els senyors que vull veure fins on arriba el seu terrenar independentista. Ah, bueno, bueno. Mariano, buenas noches. Hola, buenas noches. Bona nit a tothom. Bona nit. Bona nit. Bona nit. I feliz año. Feliz año nuevo. I aquí el senyor director del programa que te quiere poner a prueba, eh? Sí, senyor. A ver, senyor Mariano, digu-me, sisplau, Puigdemont. Puigdemont. Molt bé. Fint independentista, sí, senyor. Mira, ara que li has fet aquest experiment en el Mariano, t'he de dir una cosa que m'ha sorprès moltíssim. Sí, a mi també. A la majoria de les televisions de la resta d'Espanya... Sí. Hòstia, perdó, eh? Serà falsa. La majoria dels presentants... Se l'ha pres? Ho diuen bé. Se l'ha pres. Tothom fotem conya de... Eh, com li diran amb aquest? Eh, a veure quina gràcia. Doncs no, no fa gens de gràcia, perquè els tios ho diuen bé. Jo crec que hem vist... I les ràdios també. Tots els acudits que han sortit aquí quan... Serà possible, home. Sí, se l'han après. Hi ha algú que encara li costa una mica. N'hi ha un de televisió espanyola que li diu... Puigdemont. Jo, la veritat és que tots els que he sentit, i n'he sentit molts, ho he fet l'experiment. La majoria ho diuen bé. Hasta el del 13TV. Creo que no es muy difícil vocalizarlo. No. No, no es muy difícil vocalizarlo. El problema es estar preparado para decirlo si no hablas habitualmente en catalán. No, no, però és fàcil. Mira, és... Para els castellans és Puig, P-U-C-H... Puigdemont. Puig A-Demont. Puig A-Demont. Puigdemont. Puigdemont. Puigdemont. Es que lo que luego viene, la segunda parte, es la gracia. Ah, pensaba que decías el segundo apellido. ¿El segundo apellido? Casa Mayor. Casa Mayor. Y esto es lo que yo os quería explicar ahora. Mira, Mariano, resulta que Puigdemont quiere decir... El Puig quiere decir la cima del monte. Entonces Puigdemont quiere decir la cima del monte del monte. O sea, que es reiterativo su apellido, ¿no? Porque Puig... El Puig es la cima del monte. Y Demont es el monte. Estaba predestinado a lo más alto. Claro, pero es que resulta... Ya te digo. Resulta que de segundo apellido se llama Casa Mayor. O sea, y una Casa Mayor también es un más. Por tanto, Artur Mas, Mas, Puigdemont... Mas, Mas, Puigdemont, Mas, Mas... Ya lo dijo la rimada, todo está liado, ya lo dijo la rimada. Mas, de Mas, todo está liado, todo está liado. Era evidente que no podía salir de otra forma. Yo en un WhatsApp interno de con amigos pongo... Ahora sí que estoy liada. Puigdemont i Casa Mayor, que si Puig es d'en Mas, que si en Mas es una casa, que si un Puig es d'una Casa Mayor, potser que és un Mas d'en Puig, o millor és una casa del Puig del Mont. Es que no me sona pa' llíos, dona. Yo sí le quería pedir a Mariano un favor. Un favor, Mariano. Dígamelo. Creo que la jefa de la leal oposición al Parlamento de Cataluña ha ido a Madrid a asistir a la toma de posesión de las Cortes. Estaba allá, yo la he visto. Sí, pero sí, pobre. ¿Os la podéis quedar? Bueno, ya nos habéis hecho quedarnos con Alicia Sánchez Camacho. ¡Oye lo que os habéis quedado, Nelly! Sí, ole, ole. Vaya suerte, vaya suerte. Ya te digo, o sea, yo cuando vi la composición de la presidencia del Congreso, etcétera, etcétera, y veo, Pachi, que es el presidente del Congreso. Pachi. Pachi. El presidente del Congreso de España, Pachi. Sí, Pachi. Luego veo... La reina Frozen, de vicepresidenta primera o vicepresidenta segunda. ¡Eh, con la que jugaba al Candy Crush! Esa es, que luego no jugaba al Candy Crush, que era la que jugaba al Frozen, no sé qué. ¿La reina qué le di? ¿La reina Frozen? ¿Y por qué Frozen? Pues porque en el juego era un juego de Frozen. La Frozen la vez. Esa que le dice a Mariano. Mariano, ¿por qué? ¿Por qué? Dilo, dilo. Sí, porque es que estaba jugando a un juego que al principio todos pensábamos que era el Candy Crush, pero no era el Candy Crush. Ah, no. Era otro juego, muy parecido en la pantalla, que es un juego de Frozen o algo parecido, de la película infantil, que también, que decía que jugaba... Qué bonita la película, Mariano, que es veu allò, la princesa aquella del jove. La película, sí, pero yo a ella no la veo de reina Frozen, aunque vamos a... Más bien es la reina madre, l'abuela, l'abuela de Frozen. La reina madre de la abuela Frozen. Sí, exacto. Básicamente. Y lógicamente, pues tenemos a vuestra maravillosa Morritos Calientes, de más, que es la Alicia Sánchez Camacho. Ya está, ya está, faltando siempre, Mariano siempre. Espérate, espérate cuatro años, que dentro de cuatro años los mandaremos al García Elbiol. Pues vamos a hacer póker de ases. Y tanto. A los dos, a la Sánchez Camacho y al García Elbiol. Ya tenemos uno de dos, cuando tengamos dos hacemos pleno y ya directamente os los devolvemos empaquetados. Bueno. Ya directamente, bueno, si queréis dejarlo pasar hasta el infinito y más allá, también va bien. Aquí está el problema de las reclamaciones, que se pueden devolver, o sea que... Pero mira, es que nosotros no somos el cortilés. Tienen plato, ¿eh? Tienen plato y en estos casos no sé si la garantía funciona, ¿eh? No, no, no, perdona, perdona. Como en todo lo que ibas a comprar o que los Reyes Magos iban a comprar estos días, que les decían, tiene 15 días para devolverlo, pues lo mismo ahora. Os los hemos enviado y tenéis 15 días para devolverlo. Ya pasaron 15 días, Simón. Ya pasaron 15 días. No vamos a llegar a tiempo. Bueno, y ahora, hablando de cosas más jocosas, porque esto es un tema muy serio, lo que estábamos tratando hasta ahora, ¿qué nos cuentas de la capital del imperio? Vamos a hablar de Mariano. Bueno, la capital del imperio de momento sigue en su sitio, todavía no ha conseguido. En el centro, ¿eh? No la habéis movido de momento. Justo en el centro, sí. Y el kilómetro cero no ha variado ni un centímetro en el lugar en el que estaba. ¿Eh? Sigue en la puerta al sol. En eso, en la puerta del sol, kilómetro cero. Eso no ha variado. Los Reyes Magos... Un momento, un momento, un momento. Entrando a Barcelona por la diagonal, así, a mano derecha, pone Nacional 2, kilómetro cero. ¿Qué dios? Bueno, sí, sí es posible. Nacional 2, kilómetro cero, sí, claro. Nacional 2, sí. No. Pero el kilómetro cero del que parten todas... Bueno, el kilómetro cero desde la diagonal. Desde la diagonal, claro. Saliendo de Barcelona. Ah, vos dios. Sí. Claro. Vos dios. Pero hombre, está bien, está bien, especificarlo. Yo no lo veo claro, eh, Mariano, lo que está explicándole Emilio. No, no, lo pone, eh, porque yo lo he visto con este sentido. Iremos a verlo. Sí. Así, entrando a mano derecha, donde se te para el semáforo. Sí. ¿Eh? Sí. Allá pasa kilómetro cero. Kilómetro cero. Bueno. Está bien. Ah, ya me adoro. Cero, cero. No pasa Cataluña, ¿no? No, no. No, no, no. La pasa Cataluña no. Bueno, pues Puerta del Sol, kilómetro cero. Cero. Y la Puerta de Alcalá, kilómetro uno. Aproximadamente. Aproximadamente, hay un kilómetro. Palmo más, palmo menos. Un poquito más, un poquito más. Puede haber a lo mejor tres kilómetros o así. Tres kilómetros, vamos a poner tres kilómetros. No lo he medido a la carrera ni con... Ni tampoco con... Como la Puerta de Alcalá la hizo Carlos III. Pero la va a hacer él matey. Sí, sí, sí. Él matey, ¿eh? Eso dijo... Va a hacer mortero, va a agafar las peyes, pim, pam, pim, pam, pim, pam. Y va a hacer la puerta, ¿eh? Era un manitas, Carlos III. Hombre, vamos, manitas un piecitos. Hizo Medio Madrid el solo, ¿eh? El solo. El solo. Medio Madrid lo hizo. Y todavía se conserva. Ahí está. Ahí está. Y no como lo que hacen hoy en día, que todo cae por... Exacto. Nada, el alumino y los arreglos... A ver, Mariano, dicen que el mejor alcalde de Madrid, después de Carlos III... ¿Fue? Sí, el mejor alcalde del rey. ¿Eh? Era lo que decía. No, no, no, no. Ah, tú hablas del Carlos III. Sí, Carlos III fue el mejor alcalde de Madrid. Y después de Carlos III fue Tierno Galván. El mejor alcalde. Tierno Galván... Por lo menos fue súper entrañable. Y además hizo buenas cosas. Y fíjate, los patos que puso en el manzanar todavía están. Y que volvimos, ¿no? Sí, solo falta que los descubra un... Espera, espera, Mariano. Es bueno o duelen. Es bueno, es bueno. Le mire a maíz a sap. Le mire a maíz a sap. Los patos. Qué buenos ratos echamos. Los patos del manzanar. Echando pan a los patos. No, no lo sabes porque puso los patos. Ahora vamos a hablar... Porque debería estar más neto. Porque limpió, hizo que se limpiaran todas las aguas. Higienizó. Higienizó el manzanares. Puso los patos. Y el hecho de que los patos todavía vivan, hayan procreado, significa que las aguas del manzanar siguen estando limpias. Y eso es un mérito del señor Tierno Galván. Hay que recordar cómo eran las aguas de Trio Manzanares. Muy triste, era muy triste. Muy triste, muy triste. Como besos, ni te cuento. No, pero nos dejas a los pechos ahora, ¿eh? Están bastante sanejando, ¿eh? Sí, sí, sí, sí. Aquello deia que teniendo el Mariano aquí a l'altre costat de la cosa, ¿no nos cuentas nada de cuando vais a tener gobierno allí en las cortes, que no hay gobierno, que no saben qué? Bueno, vamos a ver. A ver, tenim un experto aquí en política... En Madrid, con las diferentes tienen más que de eso. No, pero yo no te parlo de la capital ni de la comunidad. Te parlo de las instituciones. Un poquito más que nosotros. Bueno, bárbaro, bárbaro, bárbaro. ¡Claro! ¡Y lo bien que ha quedado, Mariano! ¡Y lo bien que ha quedado! Fíjate. ¿Qué hemos puesto a Harry Potter? Hemos constituido ya la mesa del Congreso, esas cosas. Hemos puesto a Harry Potter. Están repartiendo las prebendas. Estarán a ver quién tiene software, quién no, quién coge... ¿Tú crees que están en esto? Los iPads y esas cosas, quién no, etcétera, etcétera, etcétera. Y una vez que ya lo tengan todo repartido, pues ya se ponen a pelear teóricamente de verdad. Pero yo te voy a hacer una cosa. A ver... Pregunto a Libyan, ¿quién será el presidente del gobierno? No, no. Rajoy lleva gafas, ¿no? Sí. Sí, hasta ahora sí. Lleva gafas. Menos cuando el sobrino de la mujer le ha soltado una coco. Muy lejos, ¿eh? Muy feo. No, no. Muy feo. Aquello fue muy feo. No, no, pero que tenga en cuenta el señor Rajoy que si algún día se le rompen las gafas, que llame a Puigdemont, que le dirá, óculos repare, y le arreglará las uñas. Ah, coño. Anda, anda. Porque lo mejor del presidente que tenemos, ¿sabes lo que es? La varita mágica que tiene, nene. Exactamente. Y si no, que se lo pregunten a sus señores. No, bueno, no. No, bueno, bueno, bueno, bueno. Mejor que no se lo pregunte. Mejor que no se lo pregunte. No, no, no. No, no. No, no. Por si acaso, por si acaso. No, pues yo creí que estabais haciendo referencia a que era mago, como Harry Potter o algo parecido, ¿eh? No, no, en eso estamos, en eso estamos, ¿eh? Claro, claro, claro. Por eso, tengo que decir que Alan Rickman, el actor que hacía... Sí, sí, sí. La verdad, que a mí me encantaba. Severus, Severus... Severus... Severus... Severus, ¿no? ¿Cómo se llamaba? Severus, profesor Severus. Sí, el profesor Severus, vamos a decirlo así. Me encantaba ese actor como trabajaba. No sé por qué, me caía fantásticamente cada vez que le había crecido. Dos películas de... Si se hiciera de bueno, de malo, de Richard, de no. Dos películas del sensacional. Robin Hood. Fantástico, hace un malo. Ahí, ahí. La jumbra de cristal. También. Extraordinario. Y después se hacía de sinciduridad. Y después se hacía de sinciduridad. Y después se hacía de sinciduridad. Y después se hacía de sinciduridad. Y después se hacía de sinciduridad. El Robin Hood que hizo de alcalde de Nottingham. Es grandioso. Es impresionante. Es un mal adorable. Es impresionante, como diría... Es uno de los más divertidos. Adorable, adorable. Con más mala suerte que hay, además. Y además con una pose más traviesa que yo he visto en mucho tiempo. Sí, sí, sí, sí. De verdad, de verdad. Me gustaba cómo estaba ese nombre. Y bueno, luego ya el resto de papeles en la jumbra de cristal, en otros papeles. No, pero el de la jumbra de cristal también es extraordinario. Es muy bueno. Y también bueno recordar, aunque ya lo habéis recordado, lo de David Bowie. Sí, sí. Que la verdad es que hay que reconocer que era otro figura de otro orden de cosas. Otro orden de cosas. No, fíjate que a mí no era de los que más me gustaban. No, pero hay que reconocer que escuchando tranquilamente un par de canciones suyas, tenía su aquel. Tenía su aquel. Pues con este recuerdo a dos grandes artistas, uno músico y otro actor. Te dejamos, Mariano. Nos vemos la semana. Muy bien. Nos oímos la semana que viene. Nos oímos la semana que viene. Y reflexiona que creo que pronto vais a tener que votar otra vez. Bueno, pues nada. Tú también. Sí. Ah, no, tú no voto. Tú no. Es verdad. Yo prefiero no votar porque la rima es mala. Vale. Venga, Mariano. ¿Por qué? Pues ya dice, vota, vota, vota. Al que no vota. Ya te digo. Ya. O sea, ahí puedes meter lo que quieras. Entonces, para que no sigan metiendo puya ahí, yo prefiero que se termine cuanto antes. Dices que no nos puedes escuchar, ¿no? No, no, no puedo. No es lástima porque dentro de un rato hablaríamos de los fichajes del Madrid. Está la cosa muy mal. Bueno, pues ya no vais. Podéis hablar de cualquier cosa, pero me parece a mí que ya de los fichajes del Madrid poco hasta el año que viene. Muy bien, Mariano. Bueno, buenas noches y hasta el viernes que viene. Venga, buenas noches. Buenas noches. Hasta el viernes. Bona nit. Adeu. Adeu. La desbarnada. Bé, pues ara anem per l'agenda cultural d'Esplugues. Esplugues. Doncs mira, com que abans hem fet la pífia aquella de Sant Antoni, que serà diumenge, doncs ara mateix he entrat a internet i he estat buscant que efectivament aquest cap de setmana comencen totes les festes al voltant dels Tres Toms. Per tant, com que no es poden fer a tot Catalunya... No, és que no hi ha prou cavalls. Exacte, no hi ha prou cavalls, doncs es van fent en diferents jornades. Aquest cap de setmana comença el que es diu la trobada nacional, que comença a Centelles i he estat buscant les poblacions d'aquí de la nostra comarca per veure si hi havia alguna cosa properament. D'aquí 15 dies, em sembla que és. I fins al 24 no hi ha Igualada, el 31 es Parreguera. Jo sé que Esplugues es fa el cap de setmana, penso que és el 12-13 de març. De març? De març, sí senyor. Mare de Déu, senyor. El que passa és que aquest dissabte sí que l'agrupació dels Tres Toms d'Esplugues, aquest dissabte fan la missa que es fa cada any per Sant Antoni Abad i després fan el sopar dels associats i dels amics dels Tres Toms d'Esplugues. Això sí que es manté, es manté el dia que toca. I la benedicció dels gossos i els ocellets també? Ho farem al març. Al març. Ho farem al març. Es fa tot el dia, des del matí, es fa aquí al costat de Sant Lluís, la zona del cementiri de l'Institut de la Maiola, es fa el que és l'esmorzar i la rebuda dels carruatges, la benvinguda de les colles que participen i que són les convidades, doncs els ofereix un esmorzar i després ja comença la benedicció, el carrer de l'església i tot el recorregut. El que passa és que no em va donar temps a buscar quan es fa aquí a Sant Lluís, això no tindrem temps. Els Tres Toms? Sí. Ho vam fer el diumenge passat? Ai, és veritat! Sí, sí, sí. Tens raó, tens raó, sí senyor. Sí, Sant Lluís ja s'ha fet. Tens raó, tens raó, és veritat. Ho vaig, ho vaig... El diumenge passat, sí senyor. Ho vaig... Tu anaves a cavall? Jo anava a cavall. Quieto, quieto, fiera, quieto. Amics d'aquí de Sant Lluís van posar fotos al Twitter i ho han comentat, teniu raó. Domènec, que muntava un camall, no muntava un tocino ni un pollastre. Domènec. Doncs vinga, anem per l'agenda. Agenda, el coyote. Demà dissabte a les 12 del migdia, com tots els dissabtes a les 12 del migdia, a la Biblioteca para Miquel Desplugues tenim l'hora del conte. En aquesta ocasió està càrrec d'en Santi Rovira i, doncs, ens explicarà un conte infantil. Demà dissabte, també a la tarda, com sempre, un cop al mes, es fan els ballos per la gent gran a l'Avenç. Com us he comentat, fa un momentet, la festivitat de Sant Antoni ens farà la missa i el sopar de Germanó en ball, també. Per diumenge tenim l'Avenç, comèdia musical, que es diu Festigejadament Enamorats. És una obra de teatre que es fa de l'Avenç. Aquesta setmana no tenim moltes, moltes coses a Esplugues, a part de les habituals, que són periòdiques, com poden ser els cursos de conversa en català, que es fa a la Bòbila, a la Biblioteca de la Bòbila. Després també hi ha les xerrades, que es fan també intercanvis en anglès, però tot això és el que es fa sempre, cada setmana. No hi ha cap cosa especial. No, per exemple, el dia 21, aquest dijous, es fa la referència a la Maiola, a l'Auditori Maria Rosa Campreciós, que són actes compartits amb l'Ajuntament d'Esplugues, l'Ajuntament de Sant Lluís, i en aquesta ocasió la xerrada serà el fascinant món de l'òpera, a carrer d'un senyor que es diu Francesc Lozano Winterhalder. Ah, Winterhalder. Hombre, dels Winterhalder de tota la vida. I lo fa, no? Lozano. Després a la Biblioteca també es farà el dijous la presentació del llibre Flors de Bac, Relats i Emocions. El que passa és que encara no sabem l'hora. I qui la fa? La fa, ara t'ho dic, la senyora Elvira en Lucas Pous. Ah, va. Te suena, no? Ei. I després el divendres, excepcionalment, no sé si és una rara de l'agenda, però divendres torna a haver-hi una xerrada a l'auditori... De la Flor de Bac? No. O sigui, de les xerrades de l'aula d'extensió universitària, en el mateix espai, però fora de les xerrades de l'aula d'extensió universitària, perdoneu, també en l'auditori, es fa una conferència sobre la cançó francesa versus la nova cançó. O sigui, que aquesta setmana a l'auditori... A l'auditori de la Maiola anem de música. Estarà a càrrec dels alumnes... Núria Felius... Està a càrrec la conferència a càrrec dels alumnes del segon curs de l'Escola de Teatre de la Diputació de Barcelona, dirigit pel professor Agustí Huguet. Suposo que això es fa perquè els alumnes s'acostumin a fer xerrades i conferències en públic. Clar, sí. Però està bé perquè són intercanvis que es fem. I ara estem a la societat de l'intercanvi, que no tot ha de ser a cop de talonari. Hola, hola, hola, hola. El trueque. Exacte. I després us volia comentar una altra coseta, i és que dintre de... Espera, que tinc la xuleta d'altra banda. La xuleta... Que me l'he deixat. L'Àrea Metropolitana de Barcelona està fent una campanya, ja fa molt de temps, pels vehicles elèctrics, val? És una promoció per l'ús del vehicle elèctric. Sí. I amb aquesta campanya de l'Àrea Metropolitana s'han afegit molts ajuntaments, eh? També l'Àrea Metropolitana. Evidentment. Els Esplugues també. Ha posat en dolges al carrer. Aleshores, què és el que vull dir? Que aquesta setmana l'Ajuntament d'Esplugues ha instal·lat davant de l'Ajuntament d'Esplugues a la presa Santa Maclalena dos punts públics de recàrrega per vehicles elèctrics. Jo veus. Excepcionalmente. Per enxufarse. Sí, exacto. Mucho enxufa, enxufa, exacte. A davant de l'Ajuntament suposo que estarà... A l'Ajuntament ja enxufa. Sí. Cosa que no pot ser a l'Ajuntament de Sant Just. No et pots enxufar enlloc. No, però és que més a més el cotxe no pot entrar fins a l'Ajuntament. Bueno, si ho fas entrar per darrere... Jodido, enxufar-se a l'Ajuntament de Sant Just, jodido, lo que és és fàcil. És fàcil, és fàcil. Abans de quedar electrocutats, doncs ja està. Molt bé, moltes gràcies, Isabel. Ja, que li toca amb el de jo. En el de jo sóc jo? Sempre! Domènec! Tot tu, com estàs? Sóc el de jo. Bé, mireu, avui el tema musical, home, no podria ser d'altra forma, que ha dedicat aquí. Aquí, aquí, aquí, aquí. David Bowie. Pues no, cañita brava. Farem David Bowie amb aquest tema Let's Dance. Uau! queixom! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ràdiu Tòs Fèr Durant a Buit.u Ràdiu Tòs Fèr Durant a Buit.u L'heu m'emèlla! Bé, ara sí, ara no. Bé! Bé, després de fer el ramat aquest que hem fet, tots plegats, i després d'escoltar el David Bowie, bé, ben arreglat. Ja sóc tot el cavall. Ens toca anar a l'hospital perquè ens cuidin tots aquests traumas que tenim, que ens agrada ser una mica animals. Doctor, bona nit i bon any. Bona nit. Com anem? Bé, una fent, res de particular. Anar veient com passen coses. Què passa? Home, no sé, hem canviat de paradigma governamental. No, home, no. No? No. És el mateix en perruca, home. No, home, no. La cosa ha canviat radicalment. Ah. Es canvia radicalment. Abans tenies un president d'un partit polític, ara tens un president coral. Ah, ah, ah. De los pequeños cantores de Brenda. És una situació de vicefàlia, que li deia. No, molt més, perquè els pels sis són quatre partits, també, no? Quatre, quatre i fàlia. I Podemos, i perdó, Podemos. I les Cubs són molt més. Clar, i les Cubs, buf, les Cubs, les Cubs, les Cubs són, bueno, les Cubs, són uns quants. Sí, també, per això dic, i això s'ha consensuat, a mi que em dic, haia que els espanyols s'empenyen a més un dedazo de Mas, d'una merda. Un dedazo de Mas. Un dedazo de Mas, sí. Que Mas l'ha posat com així, com a dit, en plan de Chico de las Recadas, m'entén. L'ha posat a dedo. Sí, sí. Aquest és el president de l'associació... Si em permets, jo només, mira, cada que és que me l'has apuntat i volia dir, jo, si no lo digo, rebiento. Pues avisa que ens apartem, eh? Senyores i senyors, Espanya és una monarquia que li diuen parlamentari. I a tot arreu, a les autonomies, funcionen igual. El que s'escoll no és un president, és un parlament. Clar. I aquest Parlament vota, una vegada escollit, qui ha de ser el president en funció de les majories que hi ha als parlaments. Exacte, exacte. Per tant, el senyor Puigdemont, sigui, caigui bé, no caigui bé, sigui simpàtic, no sigui simpàtic, sigui de la teva corda o de la corda dalt, d'enfront, no està posat a dit. Està escollit per la majoria del Parlament de Catalunya, que és el que ha votat el poble de Catalunya. Perdoni, però és exactament el que acabo de dir. En aquest puesto està escrit que el primer de la llista de Barcelona hagi de ser president. Sí, correcte. L'única condició, i això es va modificar, perquè abans no era ni així, l'única condició és que tingui un acte de diputat. Exacte. Cosa que el Parlament espanyol no és així, o sigui, qualsevol persona pot ser presidenta del govern, encara que no sigui parlamentària. Si té la majoria de parlamentaris a favor seu i el voten, doncs aquell és el president o presidenta. Sí, ho que passa és que amb el que explicava l'Emilio, també és cert que en els anys que portem de democràcia, sempre ha sigut que la persona que encapçalava la llista més votada... Sí, però també et diré, per exemple, per dir una altra cosa, que durant moltíssims anys el que era cap de govern anava bajo palio, com la hòstia, i ara no estaria ben vist, jo dic jo, no? No, però és que això crec que ha sigut una alteració de l'esperit, que és el que hem fet durant tots aquests anys. Sí, clar, sempre s'ha fet així. Es va fer una Constitució, i es van fer tota una sèrie de normes, no sé, coses, amb una sèrie d'idees, àmplies, i es van anar encarregant de com tergiversar-ho, i tergiversar-ho, i tergiversar-ho. I llavors, doncs, aquí tothom ha exclamat perquè la llista més votada, on s'ha dit això? No hi ha llista més votada, hi ha. Per l'aventatge és que tenen un acte de diputat que és seva, però no és de cap partit, és seva. És seva. I aquest diputat vota a qui li surt al mat. Efectivament. No, home, és que jo estava, ara que has dit que sempre s'ha fet així, Sòscar, jo recordo, una persona fa molts anys que el van detenir perquè el tramvia o l'autobús, no sé, no portava bitllet. I va dir, aleshores va dir, escolti, vostè ha de pagar un dilluns, per què? I va organitzar un pitòs, tio. Que quin era la seva, el seu raonament? Un comentari, eh. Diu, jo, d'en tota la meva vida, mai he pagat el bitllet del tramvia. En conseqüència, no tinc per què pagar. He creat un president. He creat un president, no tinc per què pagar-lo. Crec que no. No, no. Que sí, que vale, que vale, que acepto pupo com a animal de companya, que no passa. No, però no serveix. Que sí, que vale, que cap problema, que estàs molt d'acord, ¿vale? Aquí no, aquí no, no, no passa nada. Però, i aquí ve a dir-ho que se m'hi ha d'acept al cielo. Eh? Ja m'has explicat el bitllet del metro este, i se m'ha ido la pegota totalmente. O si no paga mai... Com que jo no vaig mai en metro, perquè no vaig mai en metro... No, però això no serviria, aquest exemple no serveix. Aquest exemple no serveix perquè, allà diu, serà sancionat tothom que vagi sense bitllet. I, en canvi, a cap lloc diu això que el que va primer d'una llista d'un partit... Exacte, però no ho diu, sí, senyor. Eh? Té que ser el president perquè té més vots al seu partit que a la unió de tots els que s'han presentat sota la seva llista. i això ja es va fer així expressament. O sigui, això es va fer així expressament. El que passa és que, després de dir, tots aquests partits polítics que hem tingut s'han anat encarregant de com malversar i d'anar retorçant les coses que s'havien fet amb una idea determinada. No, no, i si el volen fer així, a mi em sembla molt bé que diguin... No, no, a partir d'ara es fa. Es reglamenta que ha de ser així. No, no, doncs a mi no. Vull dir, entén-me que em sembla molt bé. No, a mi em sembla... No, doncs a mi no. A mi em sembla que la gent que està assentada al Parlament és la que té que decidir qui mana en cada moment. Però entén-me el que jo vull dir. No és que em sembli bé la normativa. El que dic és que si ho volen fer... Que té d'aigual, vaja. Que si ho volen fer, i som majoria els que ho volen fer, que ho facin. Jo no estaré d'acord o no estaré d'acord. Però el que no pot ser és que s'agafin a una normativa que no existeix. Que no existeix, clar. Una cosa que comentava el Santiago i que també comentaves tu, però que és una mica... és que està un poco más complicado. El tema de l'acte de diputat, que l'acte de diputat és de la persona que l'interceix i no del partit... No, no, és així. El que passa és que això seria fetent si els partits tinguessin llistes obertes. És a dir... Home, clar. Clar, clar. La trampa és tant que dius... Sí, sí, l'acte és del diputat, cony... Però la llista està tancada i el que faig jo. Llavors aquí és una mica de trampa. És l'enacronisme del sistema l'enacronisme que tenim. Per això és donant casos com aquest pàjaro del PP que es veu que fotia xanchullos i ara està allà amb un racó a la càmera que no el vol ningú, però el tio té el seu acte de diputat, perquè quan van fer les llistes... Estava. Perquè si aquest senyor s'hagués presentat pel seu compte, igual no hauria sortit. No hauria sortit. I llavors sí que l'acte és d'ell. Vale, estem d'acord amb això, però això té un poco de trampa, també. A veure, que està clar... Hasta que no hi haguessin llistes obertes. Però no havíem de parlar de medicina. Està clar que s'hauria de tornar a fer la llei electoral, sinó fer-la. Fer-la? Fer-la tota vegada, no? Però bueno... Bueno, puc introduir un tema mèdic? Sí, sí, jo tenia una cosa a preguntar-te, però digues, digues. No, la notícia del dia és això de l'ansatge clínic a França amb una persona... Que fort. Això et volia preguntar jo. Com pot passar una cosa? Que fort, que fort. Bueno, com pot passar això? A Paisament és un ansatge clínic. Sí, els ansatges clínics tenen unes fases. La primera fase és... Em sembla que alguna vegada l'he explicat. Hi ha una primera fase que és in vitro. Hi ha una segona fase que és animal. I després hi ha la tercera fase que ja passen a voluntaris. Sí. I això no els fa així... Va, no, no. Això tira tot un protocol i tal. O sigui que si amb la fase animal s'hagués vist que tenia algun tipus de toxicitat o tal... Doncs no s'hagués provat. Òbviament no s'hagués passat a la fase següent. O sigui que a mi, precisament, si hi ha alguna cosa complicada avui dia, és la investigació. O sigui, hi haurà que averiguar a veure què ha passat, però estic raonablement convençut que no hi ha hagut un... Però veus una negligència en el sentit procedimental, segur, eh? Una cosa, Santiago, però això per tu ho deus saber millor. Passa sovint que en assajos clínics algú estigui... que s'ha quedat... em sembla que està mort clínica, un d'ells... No, no passa sovint, però... No és l'habitual, no? Perquè és una fase experimental, precisament. Però no és l'habitual. No, però es fa això, òbviament, perquè no ho tregui del mercat, tipus talidomida d'abans, no? Sí, sí, sí. I resulta que en venenis a mitja humanitat. I tot això, encara que us ho hagi mentida, ve del judici de Nuremberg. Sí, sí, sí. Ah, sí? Tot això ve de quan els alemanys van estar fent experimentàries. Arrat del judici de Nuremberg es va establir, no? Que no es tornaria a usar les persones com a covalles, per dir-ho d'una manera, fins que no s'haguessin passat les fases aquestes prèvies. I amb tota una col·lecció de garanties, i inclús assegurances, no sé, vull dir que... No, pensar una cosa, pensar un medicament al mercat, el cost és astronòmic, eh? I després, bé, l'última fase, que és la fase de vigilància, que són 10 anys. O sigui, una vegada hem passat totes les fases i ja es treu el mercat, tot i així es continua vigilant durant 10 anys. Que ja hi ha algú, ahir? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Estem espontant atentament. Doncs hi ha una fase, ja dic, que es diu de farmacovigilància, que durà 10 anys, i per això a vegades haureu vist que un medicament que ha sortit al mercat... Es retira. Després de dos anys es retira, perquè... Sí, sí, sí, sí. Bueno, doncs s'ha vist que no es complia quan ja ha passat al gran públic. I per això, abans de passar al gran públic, es passa per voluntaris. I aquest senyor, que està malament, s'hi ha prestat voluntàriament, si no... I més si és un francès, perquè sí que alguna vegada s'han acusat als laboratoris de fer això, diguem, en poblacions... Africanes... I el jardinero fiel, jo. Sí, o sudamericanes... Sí, sí, és una pel·lícula, sí. Doncs que no és que no fos correctament fet, però vull dir que potser tenien... S'hi prestaven més per una societat econòmica que per una... Que no per una... Sí. Per tant, jo dubto... O sigui, serà interessant veure què ha passat, no? Perquè què ha passat serà molt instructiu per altres fases d'investigació, per altres procediments d'investigació, però vull dir, estic, vamos... Estic raonablement convençut que no s'han saltat cap dels procediments complicadíssims que hi ha per poder fer un encès crínic. Allò que suposo és que no deu ser habitual que després de les proves amb animals que hagin sortit bé en el moment de fer la... A vegades no funciona igual amb una rata que amb una persona. Exacte, que és possible, doncs, que la reacció sigui totalment diferent en el consum. Bueno, per això... I per això es fa la prova amb les seves mans abans de posar-lo en... Per això la llei espanyola, per exemple, no deixa participar en sàgils crínic de menors. O sigui, que vull dir que ja està també previst perquè no siguin persones que siguin conscients que si són voluntaris o involuntaris, no? Per preocupar-se amb la pilota. Bueno, res, volia fer això perquè s'està presentant una mica som si haguessin... com si un laboratori ve demanant algú. Ja. Però no, que consti que és una fase d'ençatge clínic i les fases d'ençatge clínic estan per això. Per veure si passa alguna cosa. Si fos un producte ja ensaiat, doncs ja ho ensaiaria una altra cosa. I, perdona, el producte aquest exactament per aquest tipus de malaltia... Doncs no ho he entès massa bé perquè he sentit una cosa que era com una cosa contrària. Diu, inhibia els mecanismes d'inhibició del dolor. Llavors, què feia? Inhibia el mecanisme d'inhibició, per tant, provocava dolor. Sí, això és el que he sentit jo en les notícies. Que, clar, els periodistes no sempre s'enteren bé del que va a veure. Sí. O sigui, no sé res més perquè, clar, és una cosa d'avui mateix i l'única informació que tinc és, diguem-ne, la notícia en si, no tinc detalls. Però, bueno, ha dit que, escolta, això, si inhibia els mecanismes d'afrenatge del dolor... És que provoca dolor. ...servia per provocar dolor. Clar, clar, clar. Suposo que està ho entès malament. Segurament, ja passa, ja passa. És com aquella frase traduïda, no sé què sortia a la BC, sobre el David Bobby, que el David Bobby en un moment donat es va manifestar homosexual i tal, i després va dir que ell era un heterosexual closet. Clar, un heterosexual closet, llegit literalment, és un heterosexual cerrado, no? Sí, sí, tancat, sí. Però també pot ser un heterosexual que no ha sortit de l'armari. Ja, ja. Tancat, sí, exacte. Si no no li has d'això. Sí, però vull dir que, si no ho llegeixes en anglès, jo he de veure en espanyol, doncs, això cerrado és un poquet de manera diferent del sentit de la frase, no? Si vull dir que... Que es podria traduir dintre de l'armari. Clar. Vostè no es va dir que era homosexual. No, no, jo soc un heterosexual que encara no he sortit de l'armari. No he sortit de l'armari, sí, sí. Estic per sortir de l'armari. Llavors, doncs, bueno, però es pot interpratar d'una altra manera, però igual li ha passat el mateix al periodista, clar, li estan dient en francès, i si no domino el francès, però igual l'ha mesclat amb la inhibició de la inhibició. He fet dues vegades inhibició, i dues vegades inhibició és afavoriment, no? Sí, sí. Bé, doncs rà, jo no tinc més notícies d'Amèrica, si teniu alguna altra pregunta. Bé, doncs no, Santi, aquí... T'agraïm la teva col·laboració, com sempre. Tots aquí, l'Armand portava també la història de preguntar-te per aquest cas de França. Sí. I, bueno, ja l'has posat tu sobre la taula. I hem parlat també del govern, que és del que toca parlar cada setmana, encara que sigui... Com deien en tipicoll i la setmana que vine... Ui, i el que dura l'any, no? I el que durarà, sí, senyor. I el que durarà. Sí, senyor. Sí, però vull dir que també volia sortir el pas d'això que s'està presentant com un dedazo del mar i una merda. Això era un president de consens. No, no, la verita màgica és el Puigdemont. Sí. Un president de consens, i a més a més president de la sucessió municipal per independència, en Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí. Doncs molt bé, Santi. Bueno, de altres maneres, estan bastant preocupats, me sembla, el reinado d'Espanya. A veure com va, això. A veure com va. Fins divendres que ve. Adéu. Bé, doncs ja el doctor ens ha dit que estaven bé, que no tenim colesterol, ens n'anem a la cuina a fotre'ns uns ous ferrats amb patates fregides. Ara hi fotrem el colesterol a tope. A tope. Dar-li-vi el colesterol. Bona nit, herman, i feliç any nou. Igualment, igualment. A veure, podem fer dos plats avui? Quin trieu? El primer. El primer? Ja no anem bé. No, hi consens, hi consens. El primer triem, eh? Vale, doncs fem unes cràxofes farcides. Ah, està bé. De què? De xipirons i cruixent de jabugo. Hola, hola. Un moment, un moment, un moment. Permeteu-me, permeteu-me, permeteu-me. No, tu permeteu-me. Hermano. Molt bé, gràcies. Domènec, et vull fer una pregunta. O dos. Per què a casa les carxofes al forn mai queden igual que en un restaurant? Perquè el forn és a l'aig. Mai! No, no. Sí, bueno, és a l'aig. Què hem de fer per fer bé les carxofes? Per fer bé? Per fer bé en TX. La dimensió desconegura. No em queden bé, em queden com un xurro. Com et queden? Queden dures, queden... No es poden menjar. Fes-les al microones. Tampoc, res. T'explico un truquillo. Per favor, no, no, que a més m'agraden les carxofes, hòstia. Per fer carxofes al forn a casa... Quin? Que les compri fetes, no? Sí. Molt millor. Que les portin. No, les has de... A xafar. A xafar, que s'obri. Sí, sí, sí. I aleshores tirar-hi aigua. Aigua? A aigua. Una mica d'aigua. Ah, sí? Els mullis dins d'un espai d'aquells amb l'espai, sinó... Amb la mà, xap, xap, xap. Oli, sal, pebre, tot el que vulguis, i forn. S'ha de fotre a l'aigua? Sí. Hosti, tu. I quanta estona en el forn? Perquè això tampoc no ho hem d'acabar de definir mai. Depèn del forn i depèn com ho vulguis coure. Una altra cosa és que la carxofa, perquè quedi bé, s'ha de coure largament, eh? I la temperatura... A poc a poc, no molta castanya. 180? Sí. Molt menys. I quant rato? Entre 180... Igual menys de 180. No, 180 està bé. 180 podries estar, doncs, tranquil·lament mitjoretta. Mitjoretta allà. I l'aigua, eh? L'aigua, l'allor de la sala. A més, els municipis... Oi, però això era molt important, el que li he de preguntar, hòstia. No, no, és una bona pregunta, és una bona pregunta. A veure... Li passa a molta gent, eh, que no els hi surten... Jo ho faig així i a mi em queden bé. Et queden bé. També depèn del forn de casa. Llavors, és més ajustat. Els forns domèstics... Allò que he dit jo, al principi... fan de més i de menys. Jo, a casa, quan em vaig comprar un forn, vaig comprar un forn de veritat. Per poder treballar còmol i bé, sense problemes. Això, clar, perquè a mi m'agrada. Però és que no comos tenemos sus posibles. No, no, no es un problema de possibles. No, no es un problema. És un problema que, per comprar-me un forn, que no em pugui fer menjar a gust i tranquil i res, vaig dir, m'espero, deixo de fer tres coses i em compro un forn de veritat, que pugui coure dues o tres coses alhora, i ja està. I això és el que vaig fer. professional. No, quasi. Quasi. Quasi. Professional petit, diríem. Bueno, va. Anem a pensar en xipirons. Que això fas en xipirons i... Porro. Xipirons porro. Porro sí que no falti. No, porro. Abans de fer xipirons o porro. Jo no hi ha manera de cuinar. És que no tinc el que vull, que tant me fot. Exacte. Exacte. Clar, és que ja no és el... I la copa de nís. Que no queda bé, passes el porro i et fa. Clar, home, aquell que deia que et feia cuinar, em diu, i una copa de nís. I anava dient, i una copa de nís. I jo, si m'havíeu oblidat. I se la veu. Doncs, això. Carxofes. Agafarem carxofes. Tornem totes les fulles verdes. Aquestes fulles que no es poden mastegar. Sí. Les ateixarem i tallarem, les escapçarem. Sí. Les deixarem de, no sé, 3 dits o 4 dits d'alt. Quan tinguem l'escarxofa tota ben neta, ho farem una olla. I abullir. Abullir. Abullir, no sé, 20 minutets. Que no quedi embullides del tot. D'acord? Es poden fer al vapor? No, per fer això, no. No, d'acord. Per menjar-les d'una altra manera, sí. Per menjar-les així, no. Les tenim 20 minutets, mitjolet, és igual. Tampoc ve de minuts, eh? Les escapçaves, quan estiguin, les traiem. Les posem del revés, que deixin anar de l'aigua. Que es vagin escorrent. Mentre es van escorrent, tenim xipirons. Tampoc cap gran quantitat. Vull dir, per fer 4 reaccions, jo crec que amb 300 grams o 400 grams de xipirons n'hi ha de sobres. Agafem els xipirons, els esbandim una mica. Que ara que la gent diu que no s'han d'esbandir, a mi m'agrada esbandir-los. Es passo amb un colador, passo per totes les jetes, de just córrer. Agafem un porro, que sigui grosset, d'aquests puxudors. Tallem la part blanca, 4 dits de la part blanca, la tallem i la guardem per fer qualsevol altra cosa. Si no, per això. A la nevera. El resto de porro aprofitem el màxim de verd que hi ha, i la part blanca aquesta que hem conservat, i el màxim de tallar que puguem aprofitar. El tallem per la meitat i fem, el tallem a rodànxes o ben petitó, molt petitó. El posem al foc, amb bastant d'oli, i que es vagi pujant, com si pujéssim ceba. Quan el porro es fa ràpid, s'ha d'anar al tanto perquè es fa bastant ràpid, i cremat és una cosa, i així és una altra. En quant està pujat, el posem a escórrer, feiem tot l'oli i l'escorrem. Posem una pell al foc, una mica de ceba, una mica d'all, la ceba en aquest cas es pot ratllar, no cal que sigui la ceba trinxada perquè hi ha el porro ceba ratllada. Una mica d'all, fem el típic sofregidet, i afegim el porro i els tipirons. Ho saltem tot i deixem refredar. Posem les carxofes en una safata de forn, ratx d'oli, les carxofes posades, traiem de la carxofa tota la part, el centre aquell de les punxes. El corassó en el corassó. Ja que porta les punxes, tot allò el traiem, amb una cullera esguida fàcilment, i omplim amb la farsa aquesta. Una vegada tenim això així, agafem pernil, jaugo, això s'hi tallat primet, tallat primet, que ens el tallin a la tossineria P, perquè si no, no queda bé, una safata de forn, paper de forn, i posem les làmines aquestes sobre el forn. El forn a 130, 120, 100, com a molt. Entrem al forn i deixem una estoneta que es vagi assecant el pernil i quedi cruixent. Una vegada tenim això, el traiem del forn, pugem al forn a 180 o 200, entrem a l'escola, ah, perdó, en l'escola xofes hi posem una mica de parrallat, de farina de galeta, al forn, i 10 minutets, un quart d'hora, l'estreiem, posem al plac, i clavem el cruixent aquest de pernil, el clavem en el farcí. Que dic com si fos una tassa i una cullera. I estàs a cerveja a menjar. Molt bé. Perfecte. És boníssim. Home, ja només de pensar-ho, ja. Ha d'estar boníssim. Jo estic explicant-ho, estic m'avejant. L'altre el farem el divendres que veig. Sí, sí, sí, sí, el divendres que veig. La desbernada. El metge a la cuina i ara a fer esport per cremar-ho tot. Sí, ara parlarem de taekwondo. Ah, bueno. Si se la parla de taekwondo, parlarem de taekwondo. No ho diràs per mi, eh? No, a cara té, parlem de cara té. Ah, ja està. L'hermane és una persona que té hòstia, té memòria, té... L'altre dia, de la mateixa manera que he dit, que havia... Em veuràs a l'Òscar Ramos i París en pèl i m'havia donat un ensurt. També és veritat que el vaig veure vestit amb una elegància. Sí, feia d'àrbitre. Amb una maritona d'àrbitre. Quan tenia pèl no feia d'àrbitre. No, no, no. Sí, ja em feia d'àrbitre. Però això va ser, sí, amb el reciclatge anual que fa la Federació Catalana de Catalunya. El reciclatge. Estava de guapo. Bueno, tampoc, no. Sí, sí, sí. Bueno, perquè, mira, em trajo i una corbata bé. Perquè ara no és guapo, és guapo. Sí, que és el que anava a dir. La perxa, és la perxa, tu. Ah, no. És el trac és la perxa. Ai, si bon que et portaré a sopar avui. Tonto. Tonto. Bé, vols parlar de cara té, Òscar? Ai, si voleu parlar de cara té, parlem de cara té. El que passa és que em sembla que aquest espai habitualment no... No, no, no. Però avui et donem, avui et donem... Què voleu saber? Cinc minuts. Dos minuts. Què voleu saber? Cinc, cinc. Què voleu saber? Mira, per exemple... Molt fàcil, una cosa que us dic. Un moment, un moment, un moment. Sí, sí, sí. Diferència entre comitè... No, no, no, no. Com que no, però no a la profunditat. No, no, no, no. Pareu, no us parlem. Un moment, un moment. No us baralleu. Clar, no us baralleu, no us baralleu. Deixeu-me'ho dir, deixeu-me'ho dir. A veure, que no ho digui malament. Jo calla, que t'ho dic, que no t'ho dic. Ah, sí. Us ho dic. El dia 30. El dia 30 d'aquest mes de gener, que és dissabte, el dia 30, a la ciutat d'Esparreguera, Esparreguera. Se celebra el campionat de Catalunya, categoria sènior, que és la categoria més alta, de karate. Molt bé. Ja està. A sobre vaig i dic una notícia. Jo, per exemple, em volia preguntar això. No sé. La temporada de futbol va de finals d'agost-septembre fins a maig. Jo temporada de karate també. A karate hi ha funció. O sigui, hi ha activitat federativa, que és la de la competició oficial, tot l'any. Tot l'any. Tot l'any, menys els mesos d'estiu, que normalment és juliol i agost. Juliol i agost. Molt bé. Evidentment, per Nadal també hi ha una mini aturada, que són els dies de la setmana abans del 20 fins al dia 10. Però hi ha classificació de clubs, de gimnàs i totes les històries i tal o no? Hi ha dues línies de competició paral·leles. Una és la competició social que es diu, que són clubs que munten competicions i n'hi ha per tot Catalunya i n'hi ha alguns que realment tenen ja molta volada i participen a vegades més de 500 competidors. Una cosa espectacular. Llavors hi ha el que és la línia federativa oficial, que són aquells campionats que després puntuen per anar al campionat d'Espanya i que després si guanyessis l'Europa i tal. I aquí hi ha les competicions individuals, individuals que va al bitxo que competeix i tal, i també per equips que són clubs. O sigui, hi ha una competició, hi ha la Copa Catalana o el campionat de Catalunya de clubs i els que guanyen després van al campionat d'Espanya i si fos el cas el de Probe, etcètera, etcètera. Molt bé, molt bé. I doncs això dissabte dia... Al costat del senyor Ramos alguna cosa d'aquestes l'he viscut? L'Emilio també, a casa també hem practicat, encara té a casa l'Emilio molt de temps i hi ha mèxit. I tant, campió de Catalunya. Hi ha mèxit, hi ha mèxit, sí, s'ha de recordar. Doncs això, qui vulgui, qui estigui interessat, jo crec que no serà una cosa multitudinària, el 30 d'aquest mes, Esparreguera, campionat de Catalunya, categoria sènior, que és la categoria més important, el matí a la competició. Que el Locepas. Mentre jo condueixi el programa, quan comencem un aplaudiment per l'Òscar... Gràcies, Domènec. Parlem de càrate. Gràcies, Domènec. Mentre jo condueixi el programa, els cinc primers minuts de la secció d'esport, et deixarem que tu parlis de càrate i ens expliquis el que vulguis. O algun altre esport. No, no, no, a tu et deixarem que expliquis de l'úter. Gràcies, guapo. Preciós. A banda del càrate, quins esports t'interessen? De tota manera, el del convidat de sopar ho podem fer. Vinga, va. Conya, que no li pots dir res, que si unganxa tot, la tremenda, eh? Vinga, anava a futbol. Vinga, som-hi. Bé, doncs saludem a l'Isidre primer. Bona nit, Isidre, i bon any. Bona nit, nois. Bona nit. Bé, ja has vist el sorteig del campionat d'Espanya del rei i de... Felip? Una altra vegada, tres partits seguits. Sí, senyor, tres partits seguits. Bona nit, això és la sort. Sí. Cada any ens passa, eh? No està manipulat, això, no? I va haver-hi més d'un que després del sorteig contra l'Espanyol va dir, i el proper, l'Atlètic Club. Vull veure. Sí, senyor. Diu, i l'Atlètic de Madrid contra el Celta. Claro. I és per on. Bé, però el Madrid contra cap, eh? Era, mira, ara m'estava recordant del Pitoniso Pito. No, no et renguis, era un gran periodista. El nom està bé. Sí, va posar aquest nom, era, com es deia el nostre, si és així. Joseque Pastor. Exacte. El nom no me'n recordo. José Pastor? Bueno, el nom no me'n recordo. Va morir fa quatre dies, va fa una setmana. Ah, sí? Sí. Sí, sí. I quan ja vaig, precisament avui, amb els sorteig, he dit, mira, el Pitoniso Pito ja s'ha mort, però ja té hereus, no? Gent que diu propera eliminatòria del Barça contra l'Atlètic Club. Ah, és que ja venia. Ostres, és que se'ls veu un lleu, tot. no podia donar-se una altra final, una altra final, Albert de Beu, aquesta vegada, sense més rebeu, Barcelona i Club. hagués sigut sensacional, pitada del rei d'aquesta lorització. És igual, que guanyi qui sigui, és igual. Ja estàs en Salimán. Sí, jo sí, jo sí. Ja ho fèiem amb les carxofes, imagina't ara. Hòstia. Però bueno, ja està. Però això no podrà ser. Dimecres, partit a Bilbao. Bilbao, sí. A Bilbao el dimecres. Bueno, i diumenge primer, no? Sí, primer diumenge. Aquest diumenge que ve. Aquest diumenge. A Bilbao també, no? Sí, allà. No, no, no, aquí, aquí, aquí, aquí. Sí, sí. Al Camp Nou. El primer partit de Lliga va ser allà, que ja els de Madrid i Araia han dit, bueno, després de perder la Supercopa, ja, que ara los del Bilbao los van a repassar bien repassados, i bueno, no. No ens van repassar. No ens van repassar. Però sempre pot passar, eh? Home, sí, sempre pot passar. A veure, aquí el partido a partido, com diu... Sempre pot passar, eh? Home, ells s'ho llitaran perquè és pràcticament l'única opció que tenen de guanyar un títol. A més, s'ho deixaran tot als partits de Copa. A més, que es rascaran molt, eh? A veure, aquests partits. El que passa és que no, crec que l'Ardurí, l'Ardurí, l'Ardurí... A Durí, a Durí. És pitjor que el Camp Nou, eh? Doncs crec que està lesionat, no? No ho sé. No, però a mi és igual, això. Home, no, sí, deixa-la. No, no, però l'experi és guanyar amb els bons que estiguin... Sí, sí, però no, però que vull dir... Quan guanyes quedes millor. Hòstia, ei, he grau les grandes, tu. Amb això ha dit que està lesionat i és una baixa important per l'Epi Club. però, bueno, crec que està lesionat, eh? Tampoc de... De Durí. Sí. Sí. Home, és la referència en atac d'ells, eh? Com i tant, i tant. Ja va dir l'Ernesto Valverde, que li vam preguntar per ell, que deia, diu, mentre no lo fitxe el Barça, haurem d'aprofitzar-lo. Ja és grandet, aquest home, no? Per això no. Ja no el fitxe el Barça. No, no, perdona, el Barça està buscant un senyor grandet que pugui jugar, eh... substituir en un moment determinat. Tipo l'Arson. No el vendrà Bilbao. O igual no cal que el venya. És que si el ve... Home, però si diuen que vindrà definitivament Nolito, no vas a fitxar un altre davanter. Eh? Bé, però Nolito és extrem. Bueno, ja ho vols dir, que si ve... Jo no crec que a fitxin dos, eh? No. Si ve Nolito, si ve Nolito... Bueno, ja és bé sabit. Munir, Munir podrà jugar de lo seu, que és davanter centre. Bueno, jo crec que a Munir el despatxaran i el posaran amb un altre equip per veure si es pot jugar. És possible, però, he de dir que et dic una cosa que contra l'Espanyol, el senyor Munir, que tothom... No, no, no, no em sembla ni per reba, no? Va jugar amb les... Hi ha jugadors polivalents. I al senyor Luis Enrique li agraden molt els jugadors polivalents possiblement perquè ell també ho era. Sí, sí, però que no hi ha... Però hi ha jugadors que són... No hi ha prou minuts per tot. Jo diria que aquest l'any no ha de sortir, home. Si estic d'acord... I jugar una temporada completa amb un equip, si és que... Però jugarà de davanter centre, perquè és davanter centre i no serveix per jugar... O sigui, no serveix. Pot jugar en qualsevol lloc, però on realment se li pot treure suc és de davanter centre. I això es va veure l'altre dia, el dimecles. Perquè avui he sentit que volen portar el Jailovic, també? El Jail, el Jailovic? El Jailovic, sí. Sí, el volen tornar cap aquí? Home, tu estàs... Hi ha un overbooking de centracampistes? Jo ho he sentit, que deien que el volien portar cap aquí, a no sé què... Va, tens el Sergi Roberto, que jugarà més aviat poc, però ara o al final de temporada? No, això no ho sé. Jo ho vaig sentir a final de temporada... Home, que el repesquen a final de temporada. Que el volien repescar a final de temporada, però és que fixa't que, com a migcampistes, tenim busquets. Sí, però tots són diferents. Ràquides, sí, sí, tots són diferents. Ràquides. Arda Turán. Sergi Roberto, que pot jugar a qualsevol lloc, però és un migcampista. N'he comptat quatre. Iniesta. Cint. Sí, però cap pot fer el que fa l'altre. I ara s'està parlant que vindrà el Pogba. Què és un altre? El Pogba vindrà. Això diuen? Que el mateix Pogba ha dit que ell vol jugar al Barça, que amb el Messi, que no vol anar a cap a l'altre puesto, que no sigui el Barça. Al loro, que el volien fixar el Florepundio. Sí. Com ara ha acabat a caure el món a sobre... No, no, però és que a més el Pogba ja ha dit que no. que si marxa de la Juventus és per venir al Barça i s'ha acabat l'història. Quan ho ha dit això? Aquesta tarda o què? Sí, sí, aquests dies ho ha dit. Vols dir? Sí, sí, sí. A aquest Pogba, si li paguen el rayol als 100 milions que demana, se'n va a qui pagui. El problema que té és el seu representant, probablement. Perquè el representant no baixarà mig euro de... Una de les coses que el Barça... Jo crec que no farà. Jo tampoc li veig un jugador que val... No, per això t'ho dic. Jo crec que el Galán... I ho sento. Que Luis Enrique digui, home, sí, el voldria... És un bon jugador, però tampoc és un crac. Però no val avui per avui. Igual d'aquí uns... És jovenet, també, eh? Sí. Perquè té 23, pensem-me, 22 o 23 anys. 22 o 23 anys. Pot arribar a ser, però indudablement no val d'ara 80 o 100 milions d'euros. Jo crec que no. Però que ja ha dit que no... Que li encantaria jugar al Barça, que li encantaria jugar al costat del Messi. I que... O sigui, m'encantaria jugar al Barça. Un de les meves il·lusions és jugar al costat del Messi, però estic molt bé a la Juventus. Home, aquest ballo és un valor per obrir, eh? Ah, sí, sí. És una bèstia parda, o sigui, té una força brutal, però... Home, seria una gran incorporació. És d'aquells fitxatges que potser els has de fer perquè no els facin els altres. Sí, que no, no, és el que anava a dir. Que el Florentino, doncs, es vagi... Però ara el Florentino, clar, no podrà fitxar. Bueno, esperat a veure què farà, perquè, clar, si... Bueno, de moment suposo que presentarà el recurs. Li poden fer una cautelar, com li van fer al Barça, que a la primera de... La primera finestra d'estiu s'hi va poder fitxar. No va ser quan va fitxar precisament a Ràquitich. I no sé qui més. Hi havia la sanció, però, que la van ajornar. I igual al Madrid li fan el mateix, perquè pugui... No, tenen oberta aquesta finestra encara, però diu que la de l'àtic ja no, eh? Bueno, però si el TAS accepta el recurs i l'accepta en època que encara no... O sigui, quan s'obri la propera finestra, podria fitxar al Madrid. I indudablement... Indudablement presentaran recursos, està claríssim. De l'àtic de Madrid presentaran recursos. I a més, la jugada era desprendre's del Ronaldo al final d'aquesta temporada. Això semblava escrit ja. Sí, sí, sí. Doncs la cosa se'ls ha complicat una mica, eh? Però no perquè vulguin desprendre del Ronaldo, és perquè el Ronaldo vol fotre el camp, eh? Bueno, ell vol fotre el camp, ells també volen que margi, volen agafar el que se suposa que els donaran... Volen el Neymar! I fitxar, doncs, a Pogba o alguna figura que no hi farà per el Belén. El Neymar volen fitxar. El Neymar, fixa't tu que el Roberto Carlos entra dintre de l'estaf del Real Madrid per fitxar el Neymar. Sí, sí? Orca! Bueno, aquí no se'n va. Si té dos dits de front, no se'n va. Home, en principi, s'ha de suposar que no. L'únic que deu estar usant, doncs, aquestes ofertes del Manchester, del Madrid i tal, perquè li donin el que vol, que és un augment important del sou i, a més a més, que es faci encàrrec al Barça de les futures o possibles o presumptes multes que hagi de pagar. Sí, bueno, això és... Molts més diners. Això és una altra història. Escolta, parlem una mica del tema de l'Espanyol, o què? Jo no en vull parlar. Parleu, parleu, parleu. Sí, sí, es pot parlar. No, no, jo és que, bàsicament, més que el tema de l'Espanyol, l'Espanyol va fer el primer partit és la història de... Bueno, on es valia la troca, no? Però és que jo tinc creuat l'àrbitre aquell, el González González, que va fer la setmana grande, no? El dimecres va fer aquell partit del Madrid, no? Amb dos penals inexistents a favor del Madrid i abans dos penals que eren. A favor de la resta, els va pitar. Però és que jo crec que va ser descarada com va deixar jugar, diguem que això de la intensitat que s'ha anat usant, no? La intensitat de l'Espanyol. Que intensitat, si el que feien és repartir-se tot a punta pala. I ell sempre misiu. Hi havia dos o tres fills que la primera part havien d'haver vist... No la primera, fins i tot la segona. A l'Espanyol hagués tingut acabar la primera part amb deu o amb nou. No, és que si hagués ensenyat les primeres targetes ja n'haguéssim hagut... A seguir entrant d'aquella manera. Va fer exactament el mateix arbitratge impresentable que va fer, perquè és el mateix tio que va arbitrar el partit amb l'Atlètic de Bilbao. Amb l'Atlètic de Bilbao. De l'anada de la Supercopa que va perdre el Barça. Sí, senyor. Que era el títol del 6-7. I va fer exactament el mateix arbitratge. Els va deixar repartir hòsties a punta pala. No els va deixar passar ni un al Barça. A la mínima va picar un penal d'Albes. I a més... I va expulsar el Piqué, si no m'expulsar. Amb tot... No, em sembla que era la tornada del Velasco Carballo, que deixa el córrer també. Sí, sí, va ser amb el Velasco Carballo, sí. Deixa el córrer. Però el que es va encarregar de cardar ja la història amb el 4-0, a part que el Barça, com en el cas de l'Espanyol, no estava en el millor moment. Acabava de jugar feia 3 dies. La final de la Supercopa d'Europa i tal. A més a més, el calamari, no? Però que el tio va fer exactament el mateix partit. Va deixar repartir hòsties a punta pala fins que els del Barça perden també ja la concentració. I al final, quan estava acabant el partit amb el Bilbao, els va ensenyar o va expulsar un tio. I a més, jo vaig dir que aquest tallo per cull d'expedient, quan faltin minuts perquè s'acabi, expulsarà un del Bilbao. És el que va fer. O sigui, és de manual per cardar una eliminatòria. Isidre, estàs parlant de l'àrbitre que hem de dir que el Parlament va ser així. No, no. Però és que a més a més, el comitè de competició... Mama, no. Aquí començant, començant per l'àrbitre i d'aquí en amunt, tota aquesta corda de malparits, perquè és el que són, eh? Vull dir, això no és casual. Això és com la màfia. Només hi ha una cosa. Resulta que un senyor de l'Espanyol, un jugador de l'Espanyol, l'expulsia a la targeta vermella, segons diuen... Segons diuen, no, perquè per televisió, llegint els avis, es va llegir perfectament el que li va dir... Això el partit de tornada, eh? El que li va dir amb el Suárez. No, no, estic parlant del primer partit... No, el Suárez la van expulsar del partit de... Perdó. Del partit d'anada de la Copa. Sí, exacte. El partit d'anada de la Copa. Digue'm que el segon partit, vaja. Exacte. i es va veure clarament i el van targeta vermella per menospreci amb un contrari. El Suárez, ja dintre del vestuari, el quart àrbitre diu que va sentir una persona amb accent... No, una persona no. Va assenyalar a Suárez... A Suárez per l'accent, perquè no el va veure. Li han caigut dos partits i no ha sigut ell. Va ser Margerano. Però, espera't, què va dir? Amb accent i Suárez, què va dir? Sois un desetxo. Sí, sí. Bueno, doncs és molt més greu dir-li a una persona sois un desetxo que dir-li els records a la seva mare. Perquè un, som dos partits i la que és un partit. I ja el que és de traca és la merda aquesta, perdó que digui això, però és que és autènticament així. És una autèntica merda. O sigui, aquí venen com la millor lliga del món i la lliga de les estrelles. l'entrada que li fa, bueno, l'entrada no, l'altra pitjada que li fa el porter de l'Espanyol. Ah, no, no. En Messi, quan està a terra, és... Sí, sí. Bueno, és perquè li que hi haguin un... I a sobre té la poca vergonya de dir que ell mai ho faria. I la que li fot Caicedo en el Ter Stegen? Exacte, però és que el Caicedo, el Caicedo, cada salt que feia, el Caicedo i l'altre, que ara no sé com es diu, que també es va lesionar i no va jugar el tercer partit. Hòstia, ara no recordo, l'altre que és negre de l'Espanyol, que cada salt que fa, el que fa és anar a xocar directament, com el tio té un cos impressionant, és com un armari d'aquests de quatre portes, tio, cada vegada que salta en comptes d'anar per la pilota, el que fa és xocar amb el contrari. I clar, evidentment, el destoruta, no? Sí. impresentable. Però tota la pel·lícula ha vingut? Jo no li dono la... Jo no culpo d'això als jugadors de l'Espanyol. És la seva manera. Bueno, sí, perquè són més dels que entren, punyeta. Bueno, però és la seva manera de jugar. No, home, no, no, no, que collons, si van perdre el partit de Lliga amb Leibar. Home, no fotem. Allà van anar a repartir i el còmplice, el còmplice necessario era el González, el punto es el pechoso. Doncs ahí està, ahí està. Aquí la història no és una altra que el tio que ell sabia perfectament el que estava fent. Ja et dic, és un guió calcat al partit de nada de la Supercopa. Sí, sí, sí, bueno, per rar. El Madero, Madero de Valladolid. Ja ho hem dit tot. El senyor Simeone ho va dir a principi de la Lliga i crec que ara que van primers continuar dient que aquesta Lliga la guanyarà el Real Madrid. Bueno, i si no la guanya el Real Madrid, fan el possible perquè no la guanyi el Barça. O la Lliga o qualsevol dels títols que estan en joc. està claríssim. És indudable que ara la Copa ja no la pot guanyar el Madrid. Ells hi queda la Champions que ells hi desitjo molt poca sort a la propera eliminatòria i més tenint en compte que la Roma ha recobrat una altra vegada el seu gran entrenador que és el Luchano Espaletti. Luchano. I m'encantaria que ells hi fotés una repassada. I a mi. I a mi. amb l'estat això de Centurión només els hi quedaria la Lliga i aleshores sí que patirem. Imagineu-vos que el Madrid quedi eliminat de la Copa de la Sàmpions i només els hi quedi la Lliga. Bueno. Va. Què? Bueno, fotrà el que vol dir igualment. seguirem el guió el guió però està perd de la història. Si ha de guanyar la Lliga la guanyarà i està. O no. O que no heu fet durant molts anys això. O no. Perquè una de les coses que sí m'encanten del Barça de les darreres temporades és que contra Viento i Maria es dediquen a jugar i intentar marcar. Salvo quan es treuen de polleguera com el dia però això va ser cosa feta per l'àrbitre. Al final quan s'hi van tornar amb Suárez i companyia aquests es dediquen a jugar quan poden. I bueno els mitjans de comunicació com és normal els de Madrid evidentment i els promadridistes encara més que són pràcticament tots el que feien era equiparar una història i una altra i no és veritat uns han anat a esbatossar als altres i els altres ja farsa que els hi peguin per tot arreu home ja n'hi ha prou home home claro a mi em va fer molta gràcia que no són tontos em va fer molta gràcia a l'últim partit també contra l'Espanyol que l'Alvaro em sembla que és que li va donar un cop a la cara a Messi i Messi es va girar es va d'allò i l'altre li va dir és que eres muy bajito el que va ser l'àrbitre el primer va ser ajudar a que aquests fessin el seu joc subterrani i la cosa va acabar com va acabar i hi ha hagut diguem que la violència que hi havia verbal i inclús física que ha acabat event perquè el malparit del primer àrbitre el González González aquell impresentable jo repeteixo permetre que el partit s'escalfés i jo estic convençut de com va fer cosa feta continuo donar-li la culpa a l'àrbitre evidentment perquè si els jugadors de l'Espanyol surten amb aquesta no no si els hi deixen clar i li deixen escolta doncs continuo sí però que d'això es donen compte uns i els altres és a dir els de l'Espanyol que tenen carta blanca per repartir hòsties com a pans i els del Barça que saben que l'àrbitre passa vells i que ja deixa que els altres els hi donin per tot arreu veus moltes vegades però ja no el partit de l'Espanyol perquè el partit de l'Espanyol potser no però que també veus normalment faltes del contrari 14 targetes grogues 2 faltes del Barça 4 targetes vermell grogues 4 i dius colló això no quadra no quadra de tota manera la majoria d'equips que quan juguen contra el Barça tots rasquen sí perquè és que és l'única que tenen a parar-lo però Armand Armand perdona el Granada va jugar va intentar jugar futbol la qüestió és que si és dintre del reglament no hi ha res a dir no no però quan tu entres clar hi ha la reiteració de faltes quan tu entres continuadament al mateix jugador 4 entrades 4 faltes home no fotis aquell tio les de la majoria d'equips fan això quan juguen contra el Barça van arrascar perquè és que si no ho tenen molt malament evidentment evidentment això és dintre del joc i normalment es troba l'àrbit que para i ja està aquí pim pam i la majoria li ensenya la majoria i aquell tio ja no torna a fer perquè el fot fora la majoria la majoria para en aquesta història el pallasso que va sortir l'altre dia perdó pels pallassos que no tenen cap culpa el pallasso que va arbitrar com tu dius el primer partit el de Lliga aquell tio és que diria que està no a la nevera no amb un congelador hòstia hòstia perdó i parlant de pallassos és que ara m'ha vingut a la memòria el circ de el circ merengue què us va semblar la història amb en Benítez ho havíem dit que no arribava al interessant interessant ja ho deia Benítez que es menjaria els torrons però és que és que es veia vindre del primer dia jo crec que és un error i bueno dels que sempre ha fet un error total és que un error deixa'm explicar per què és un error que ha fet que ha comet el Florentino Pérez com molts que fa un mes que no han té ni puta idea de fer el que fot perquè ara el que fotrà és cremar el Zidane home hi ha una altra probabilitat que passi però clar tampoc no poden fitxar entrenador clar tu imagina't que aquesta temporada no els acaba bé la pel·lícula i no es menja d'un torrat evidentment contra qui han de disparar perdó no no no seguim el raonament contra qui han de disparar perquè a més el Guia ja estava fet és a dir és canviant l'entrenador i si a partir d'ara no funciona els mitjans de cins al règim d'en Floripòndio no dispararan contra els iran perquè a més és per ells un ídol i l'han de cuidar perquè no tenen remei no tenen cap cartuc més per gastar què faran aniran contra els jugadors i si no poden fitxar jo què sé hòstia tenen una pel·lícula interessant el que passa que jo crec que el Florentino ha volgut fer una jugada que la devia tenir pensada des de feia des del moment que va posar el Zidane en el Real Madrid-Castilla va voler fer la jugada guardiola imitar però clar llavors no portes el Benítez collons bueno aquesta la teoria deia no està preparado si està preparado per què no el poses al setembre al mes de juliol claro que això ha sigut una fugida endavant una més d'en Floripòndio i bueno ja sortirà el sol per on surti per dir veus com tomo decisions però clar que ara la història ja s'estava rumorejant que volien fer una neteja important en el vestuari i pesos pesants anaven a fora uns quants no la podran fer aquesta neteja perquè es queden sense ningú al vestuari que han de fer la neteja tenen molta feina o sigui s'han de quedar amb els pallos que hi són si és que no poden fitxar i en cautelar cabrejats segurament i no poden fitxar un altre entrenador o sigui que la cosa no s'hi posa perquè el Barça patirà aquesta història fins que no ha pogut inscriure ara en a l'Eix Vidal i a l'Arda Turan hosti hem patit els 4 primers mesos han sigut durs per cert t'han agradat aquests dos jugadors aquests partits que hem jugat i tant jo crec que els hi falta una mica de jugar sens dubte clar s'han d'adaptar no és el mateix veure la jugada a l'anterior m'agrada més l'Eix Vidal que el Turano ara eh possiblement amb 4 o 5 partits però l'Eix Vidal és que resulta que ja havia jugat a les categories ja fa molts anys ja coneixia una mica la casa i per el tipus de joc associatiu que fa el Barça diguem que en els 3 quarts de camp hosti a l'Arda encara li ha d'agafar aquell rotllo de la velocitat ell té la tècnica ell té la tècnica però la velocitat amb què s'executen les jugades hosti encara no li dona és normal i saber exactament on estarà el Messi ara tenim un lateral que sap centrar exacte exacte home té una gran potència física aquest nano i jo espero coses molt bones d'aquest ballo molt bé esperant coses bones d'aquest ballo com diu l'Isidre Inglés ens despedim fins la setmana que ve moltes gràcies a l'Armand García a l'Oscar Ramos i París a la Isabel Almató al senyor Escazóquio a l'Isidre Inglés que està a l'altra banda del telèfon al Santiago Barambio doctor en medesina al Mariano González el nava a dir ara que des de Madrid i com no al meu amic Jordi Domènech que està a l'altra banda del vidre fins la setmana que ve i adeu-siau Josep Maria Montes adeu-siau bon cap de setmana molt més que Nits d'Electrònica