Medi ambient, efemèrides i astronomia; meteo de calor i isòbares, polèmica Copa i "lambreta" de Neymar; privacitat digital i encriptació; pactes a Madrid; agenda d’Esplugues; debat sobre vacunes; receptes per la final i prèvia Barça–Juve

Fins demà! Fins demà! Fins demà! La desvernada! La semantala! No, sembles el de passapalabra, no! La desvernada! La semantala! No, la desvernada! La semantala! La semantala! La semantala! Molt bona tarda, quan són les 8 i un minut, i si avui és divendres això és... La desvernada! Salutacions de tots els que estem aquí, que en aquest moment són el senyor Emilio Escazóquio, director del programa. Hola, bona tarda! Bon vespre! El col·laboror del número 50, Marc Simón. Hola, bona tarda a tothom. I de moment no hi ha ningú més. Hem de dir una cosa, que el Marc ha pujat de categoria, fins a la temporada passada era l'IBM, i ara és el Camani. Va, molt bé, molt bé. Esperem contactar amb el doctor Santiago Barambio, a veure si ens explica alguna cosa de les vacunes, a veure què en fem. El senyor Esquerramos i París, que ha dit que no vindrà... No vindrà, no, crec que té... Bé, té això, té això, té això, era això. Era això, oi? Bé, l'Armand Garcia, que tampoc vindrà, per tant tindrem que fer cuina... No, avui sopa. Avui sopa? Sopa. Ah, mira que bé. Avui no cuina, avui sopa. Avui sopa, estupendo. La Núria García, que no sabem què ha passat, però no ha vingut, i això que va dir que vindria. Esperem que l'Isidre Anglès ens parli de la Champions. Sí, per cert, vull demanar aquí el nostre... Bé, espera't, després. Després, bé. El Mariano González, a veure si ens aclara què passa a Madrid, tant a l'Ajuntament com a la comunitat. Passa alguna cosa. Home, que no s'aclaren a veure qui governarà. La Isabel Amató, que com cada divendres ens parlarà de l'agenda de la setmana de les plugues. i, com sempre, també tenim aquí, a l'altra banda del vidre, el senyor Jordi Domènech, que avui no et veig. Sí. Sí, també és veritat. A veure, dues coses. La Núria acaba d'enviar un WhatsApp. Sí, què diu? Que d'aquí dos minuts està. Bueno, però... Dos minuts. Senyor Domènech, sonen els telèfons ja? Ah, sí, és veritat. Ho dic perquè el senyor Isid Anglès, sobretot, ha dit que no passi el mateix aquesta setmana que la setmana passada, que avui vull parlar del Barça. Bueno, eh? Molt bé, d'acord. Doncs, res, comencem el programa. La desbarnada. Avui és 5 de juny i és el 156 dia de l'any. En queden 209 fins a arribar al 2016. Avui és el dia mundial del medi ambient. Ah, del medi. Del medi. Del medi. Dels streams, no. No, del medi. Arriba, senyora, sí, senyors, en aquests moments fent una cursa, obrint la porta d'esquerra. I ara, en aquests moments, no, passa de llarg. Passa de llarg. Passa de llarg. Que se'n va al lavabo. Tira la cadena, eh? La medalla no cal. Bé, doncs estem a la setmana 23 de l'any. Setmana en què la Conselleria i el Ministeri de l'Interior han tornat a topar. Que la gasolina marca un nou màxim anual, pujant un 14,5 des que ha començat l'any. Per cent. Per cent. Per cent. El gallec Amancio Ortega, que és el segon home més ric del món després del senyor Gates. El llarg per on? El del senyor Windows, segons com a... Windows o Gates. Sí. Val? Del senyor Finestres. Del senyor Finestres. I després, doncs, el celler de Can Roca, que torna a ser el millor restaurant del món. I el millor pastisser o... També, sí. Això em sembla que no ho havíem perdut. Sembla que l'any passat el pastisser de la família... Sí, sí, sí. Molt bé, d'acord. Vinga, va. Doncs som-hi. Ara comencem a parlar del sol i la lluna. Marc, m'ajudes? El sol i la lluna. Doncs el sol avui ha sortit a les 6 i 19 minuts. No és per on? I es pondrà a les 21.20. Dintre d'una horeta i 16 minuts, aproximadament. I demà? Demà el sol sortirà a la mateixa hora, a les 6 i 19, té famandra de llevar-se abans, i es pondrà un minutet més tard. Se n'anirà a dormir més tard, a les 9 i 9 de la nit. Jo tinc que dir que la setmana passada... Les 9 i 21, perdona, a les 9 i 21. La setmana passada jo estava en un lloc que el sol sortia dues hores abans, eh? Sí, i es posava dues hores després. Sí, senyor. Sí, senyor. Bé, la lluna... Esponia, perdona, que he dit esponia, no. Esponia. Bé, la lluna avui sortirà a les 23.43 i es pondrà demà al dematí a les 9.05. Sí. I demà sortirà... Tinc que dir que posava tres ratlletes. Jo he posat 0, 0, 0. Hem de suposar. Hem de suposar. Sí. I es pondrà a les 10.09. Molt bé. Em sembla que és dimarts, estem en quart creixent. Ja... No. Ai, minvan, perdó. Minvan, minvan. Sí, sí, sí. El dia 2 era lluna plena. Sí, sí, sí. Minvan, minvan. Bé, anem per veure coses que vam pensar tal dia com avui. Sí, ara... Molt bé, molt bé, molt bé, Jordi. A veure, comencem amb una cosa que va succeir fa quatre dies. Sí, sí. No, però fixa-t'hi, eh, en la data. Sí, 1.300, 5 abans de Crist. A mi m'agradaria saber qui hi havia allà per escriure. Un xino. Ah, es veu que sí. Un xino perquè a la Xina es registra un fenomen astronòmic. Tres llames se comieron el sol? Sí, tres flames. Ah, tres flames. Tres flames. No, no, no els animals, no. Tres flames se comieron el sol. Que podria ser que fos un eclipse solar que a Xinusa no havíem vist mai, era la primera vegada, a l'any 1305 abans de Crist. Déu-n'hi-do. Qui hi havia allà per escriure-ho? M'agradaria saber-ho. No ho sé. Bueno. La Núria entra, se'n va, ens ha donat fulls. Sí, home, se'ns ha donat fulls, se'n ha donat fulls. Mire, amb més efemèrides encara, eh? Sí, home, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Sí, i bueno, naixements i s'han trobat. Bueno, ha treballat molt aquesta noia, eh? Sí, sí, però... Hola, Núria. Hola, eh? Què tal? T'ha crescut del cabell, eh, de la setmana passada aquest? Sempre creix el cabell. Sempre. Sempre. Diuen que un centímetro al mes és? No ho sé. Quan és que no s'ha de tallar el cabell? No ho sé. Sí, hi ha tota una llegenda que diu... Amb lluna plena. Que no te'l... No, sí, que te'l tens que tallar amb lluna plena. Perquè llavors creix amb més força quan torna a créixer una història d'aquesta. Bueno, les marees. Continuem amb les efemèrides. Sí, senyor. I has dit que n'hi havia moltes? Les teves. Per què no vols veure les de la setmana passada? Bueno, si em permeteu, l'any 70, després de Cris, ja suposo. Sí, sí. O sigui, uns 1.365 anys després de la primera efemèride que hem dit. Sí. Que no ser la més antiga de totes les efemèrides que hem dit. És possible, sí. Però és veritat. Qui ho va escriure, això? A Judea, l'emperador Tito, acompanyat de les seves llegions, a través de la muralla de Jerusalén. Sí. I què? Bueno, doncs és això, que devia entrar a Jerusalén i devia entrar a home... Però no va entrar en un burro. No, no, aquest era un altre. Jo vull dir una cosa. Hem de fer neteja amb efemèrides. Efemèrides importants. Bé, llegeix tu la següent. Aquesta és molt important. I està immortalitzada. 1625, la rendició de Breda, un acte immortalitzat en un quadre que es diu Les Lances, de Diego Velázquez. Conegut també com a la rendició de Breda, precisament. Sí, sí, sí. Aquesta és important. Home, la que és important és la que ve després que podria llegir, per exemple, la Núria. El 1752, el Benjamin Franklin va provar el raig de... No, no, no, no. No, no, no. El 1752, el senyor Benjamin Franklin va provar que el raig era electricitat. Exacte. Va dir, el raig és electricitat. I saps què ho va fer? No, això no. Sí. Amb una cometa. Amb una cometa i una clau penjada de la... Un dia de tempesta. Un dia de tempesta. I una clau penjada del fil de la cometa. I un llamp va tocar la cometa i... I va demostrar que els llamps hi eren electricitat. I va descarregar per la clau. Jo no hi era per veure-ho. No hi era, no. És que joveneta, jo és que vaig jugar amb... Bé, a part que ho he vist en diverses sèries, jo jugava d'adolescent a un joc que es deia... Fa molts anys, això ja. Fa molts anys, fa molts anys. The Day of the Tentacle. No sé si el tècnic no. No, no? No, el tècnic mai ha sigut adolescent. Era un joc molt friqui de fer puzzles... Bueno, puzzles... Puzzles, sí. Un puzzle en un joc. Sí, un puzzle en un joc. Sí, et feien preguntes i tenies que anar a un lloc, aconseguir uns objectes, uns altres objectes, i una de les proves era donar-li una clau al Benjamin Franklin perquè pogués fer la prova. Ah, està bé. Bé, ens ara anem a 1947, senyor del Simón. Endavant. Doncs, en 1947, el senyor George Marshall va fer... va presentar el plan Marshall. El pla. El pla. El pla. El pla. Que consistia en ajudar els països europeus que van estar afectats per la Segona Guerra Mundial. Sí. I d'aquí ve la pel·lícula Bienvenido a Víster Marshall. És que Espanya no havia sigut afectada per la Guerra Mundial. No, no, no, una pel·lícula genial. Molt bona, molt bona, sí senyor. 1964. El papa Pau VI aprova que els catòlics puguin ser incinerats al morir. Bueno, 1964. 1964, tot allò de la resurrecció de la carne i tot això, no? No, no, potser segur que segueix predicant el papa actual també predica el tema, però... A veure, sí, la resurrecció de la carne. Hi ha gent que va... O sigui, això no sabem quan succeirà. No, no, no. O sigui, que la majoria estarem ja fets pols i millor dit. Hi ha gent que no es fa donant d'òrgans pensant una mica en aquestes històries. Imagines, clar, la resurrecció... Dóna'm el fetge que és meu. No, no, no, que és meu. Que per mi me'l... No, no, que jo... Sí, sí, dona'm. Bueno, hi ha gent que no es fa incinerar perquè diu que això deu fer mal. Sí, també. Por si acaso. Sí, sí. Bueno, però bueno, va, vinga, va. Va, Núria, sisplau. El 2002... No, 1967. Ai, aquest no... No, va, sí, sí. 1967. El 1967 va començar la guerra dels sis dies entre Israel i diversos països àrabs. Sí. Bueno, realment va començar la guerra dels sis dies, el fet és que... S'ha de durar cinc. No, és que el Mossad va detectar que els països àrabs s'estaven reunint i estaven parlant de la possibilitat d'invair Israel. I aleshores el rei israelita va dir, bueno, abans que aquests s'es posin d'acord, que és una mica complicat que els països àrabs s'es posin d'acord, van bombardejar primer Egipte. Sí. Li van fotre la terra tota l'aviació egípcia, després Jordània, amb sis dies ho van... Pim-pam. Sí, sí, van pim-pam-pim-pam. Set dies... Que va ser la primera invasió del Sinaí, em sembla que... Sí, va ser que van conquerir el Sinaí, la península del Sinaí, Gafa, sis Jordània, una sèrie de dalt, després amb Egipte van fer un pacte de... Bueno, ensignar una pau i van tornar al Sinaí. Bé, i el 2002, senyor Escazòquio, sisplau... Doncs va sortir la primera versió del navegador Mozilla, que a mi sempre em va sonar a Godzilla, i no l'utilitzo perquè dic, a veure si em sortirà un monstre aixem la boca gran, no? Sí. El que passa és que després aquest s'ha passat a dir Firefox, no? Firefox. Per què? Tu ho saps, Marc? No. No? No, no. Bueno, perquè va sortir al Google... No, no, perquè segurament Mozilla compraria una altra empresa i normalment... quan es compra una altra empresa, doncs fan un canvi. Em sembla que Mozilla va comprar a un altre buscador, a un altre cercador, bueno, un altre navegador. Sí, navegador, eh? És un navegador, eh? No és un cercador, eh? No és un cercador, és un navegador, i sé que van canviar, però ara ho busco ràpid. Bé, hem de dir, com dèiem, que la Núria ha portat moltes més efemèrides. Sí. I no sé si en vol destacar alguna... No. Doncs no. No? No. Jo sí. Sí? La de l'any passat. L'any passat, 2014. El Banc Central Europel va baixar els tipus d'interès fins a un mínim històric, el 15%. El 0,15%. El 0,15%. Això va bé, eh? En plena deflexió. Sí. Diu que, segons el Draghi, ja s'ha acabat la deflexió. Ara, ja els preus pujaran moderadament, segons el senyor Draghi. Això diuen. Ah, sí. Ja ho veieu. Jo no he vist la deflexió, perquè cap... Jo crec que tot puja. Sí, jo també. Però, clar, què passa? Que un dels índexs més importants dins de preu de consum, quina és la benzina? Ja. La benzina, en aquests moments, estava més o menys... Controlada o baixant, amb un preu baix... Sí, però ara està pujant... Ara està pujant, encara que el preu del petroli no està pujant. No, no, però és que ens estan venent la que van comprar quan era cara, home, tio. Ja, deu ser això, sí. Clar, home, és que no ho entens, això. Sí, senyor. No ho entens. Acceptem pop com animal de companyia. Molt bé. Marc, volies dir alguna cosa del Firefox i Mozilla? S'ha de dir que el nom complet és Mozilla Firefox. Ah, ah, ah. És el nom complet. Sí, nom i cognom. Nom i cognom, correcte. Ja em sonava a mi. I poca cosa més. Poca cosa més. Doncs ja està. És Organització Mozilla i tenen el Firefox i el Thunderbird. Ah, molt bé. El som oral. La desvernada. Estimats hermanos. Oi, m'ha agradat deixar-la allargar una mica aquesta música. M'ha relaxat moltíssim i així fem que baixi el ritme perquè com que la Núria ha entrat corrents i de pressa. Sí, ens ha excitat a tots. Em pensava que no hi haurien efemèrides llavors, clar, per sentar-te tan ràpid i que s'han fent ja de lluny. No, no, és que saps què passa? Que quan em van dir que les prepararies tu, jo ja ho tenia. I com que tinc el mateix document, m'entens, doncs ja està, no passa res. Bé, ens ajudes a fer el centural. Els germans anem al centural d'avui. El d'avui. Eleveu la vostra ànima per celebrar avui la jornada del beat Fernando de Portugal. Sí. També... És portugués, eh? És portugués, sí. Sant Bonifaci de Crediton, que aquest era un banquer. Segur. Sant Doroteo de Tiro. Deia tindre una escopeta. Una escopeta, segurament. Los Santos e Ovan i els seus amics. Sí. En company. Anaven junts d'excursió, pobrets. Sant Eutiquio de Como. De como què? De como algo. De pizzero, devia ser. Sí. Sant Frank, mare de Déu. Sant Franco de Sergi. Jo he llegit Sant Franco i ja m'ha agafat un d'allò, sí. No, però aquest era de Sergi, no era del Ferrol. Sí, no. Sant Ilidio de Arvernia. Arvernia. Sant Pere Espanó. El Beato Pacífico Ramati. I el Beato Sancho de Córdova. Bé, doncs no hauria, ara sí. Els dius els de demà, sisplau. Sí, sisplau. El beato és Sant Alexandre, Santa Càndida, Santa Macrina, també anomenada Santa Magrina, o Santa Matrina, o Santa Materna. Doncs és que no sabíem ben bé com es deia. Sí, opcions a triar. També Sant Marcelino Champagnat. Aquest, aquest, aquest, sí, de la Champanya. De la Champanya, aquest segur. No sembla com va morir, però sí que va ser el fundador dels germans maristes. Ah, mira. I Sant Norbert de Xanten. Xanten. Bueno, doncs moltes felicitats a tots. Sí, felicitats a tots. Sobretot els que es deien Xanten. Sí, senyor. Sí, senyor. I ara sí, doncs anem a veure qui fa anys avui. O qui hauria d'haver fet anys, perquè clar. També, sí. Aquí la Núria ens ha portat, com darrerament feien, doncs no tan sols els aniversaris dels que fan anys, que són els que felicitarem. Sí, i ja el podem felicitar i tot. Sí, sí, sí. I ara comença. Doncs bé, felicitem el senyor Lluís Valls, perdó, Lluís Valls i Taberner, que és banquer. Sí, sí, era. Era, sí, perquè ara ja està jubilat. Ara és banquer retirat. Sí, perquè ja en té 89. Sí. El que passa que em fa l'efecte que encara manega les idees. Segurament, sí. A dins del banc de casa seva. Sí, aquell que va dir el senyor, el de les orelles, el de la Romassa, com es deia. El Ruiz Mateus. El Ruiz Mateus, que aquest banc no era, ni era banc, ni era popular, ni era espanyol. Bé, doncs el senyor Lluís Valls i Taberner, un dels germans. Sí. L'altre, no recordo com es deia. Bé, és igual. No sé si es deia Miquel, no ho sé. No ho sé, bé. Bé. El 1942, que avui fa 73 anys, un polític equatoria... Bueno. No, bueno. No, qualsevol cosa li diuen polítics. Teodoro Obiang Ngema. No, molt bé. Sí. Cosí germà del tío Paco. Del tío Paco, sí. 1949, Ken Ford, escritor. Escritor. Tenim la trilogia famosa de la caiguda dels gegants. Los pilares de la Tierra. No, no, aquesta és una altra tecnologia. Sí, sí, sí. No, però... És una duologia, de moment. Està escrivint el tercer, ara. Sí, sí. El gegant... La caiguda dels gegants... Oh, ens quedem aquí. La caiguda del... No, i l'altra, el... El... El llindar de l'eternitat. Ah, exacte. Que és l'últim. L'últim és el llindar de l'eternitat. Sí, sí, sí. Los pilares de la Tierra. La caída de los gigantes. El invierno del mundo. Ah, l'invern del mundo. Ah, sí, sí. És la segona llibre i l'altra és el... Un món sense fi. La illa de les tempestes. Bueno, això ja... N'hi ha un que em sembla que... En dos quants, eh? Sí, sí. En fem molts. Sí, és molt prolífic. S'assembla a l'Stiffen King, també. Més o menys. Sí, escriu un llibre per any, diria jo. Aquest en té un que és de Misteri, un thriller, que es diu, em sembla recordar... Ah, no sé si és blanc o neu. O sigui, no sé si és el nom del color o el nom del fenomen meteorològic. I és un thriller que a mi em va entusiasmar. Em va entusiasmar. De què va? Doncs d'uns que queden aïllats a dins d'una casa. Podríem ser una mica de diez negritos, però no va morint d'allò, no? Hi ha dos assassinats només i després, bueno, és tota la trama. Diez negritos o la ratonera? No, los diez negritos. Diez negritos. Diez negritos. Sí, que queden a estar... Es que la ratonera també... Sí, també a un aire així. Bé, doncs em permeteu que el digui, l'any 1951, és a dir, que avui ja en fa 54, Lluís Pasqual, director, aquí posa, de teatre espanyol, si em permeteu diré, diré, de teatre català. Català. Si no m'equivoco, és un dels fundadors del teatre lliure. Sí, senyor. Núria, digue'ns el següent, sisplau. El 1956 va néixer Kenny... G? G. G. Kenny, vale, sí, veritat. Kenny G, saxofonista estadunidense. Jo penso que més que saxofonista és clarinetista. No, és saxofonista. Segur? A tota... Bé, jo el conec com saxofonista. Jo, és que sempre que he vist música o he vist, sí, escoltant música d'ell, sempre és tocant el clarinet, però bueno, no sé. Emílio, el proper... Te'l deixem, te'l deixem. Ale, Maria. Quina il·lusió, quina il·lusió, sí. El 1979 va néixer David Bisbal. No sé on va néixer. No ho sé, jo tampoc. Almeria, no? Aquest home no és d'Almeria. Ah, no ho sé, no ho sé, ni deia, ni deia. No, Bernadí, no, jo què sé, ni deia. Bé, però té 36 anys i canta. Jo diria que és d'Almeria. I canta. Almeria. El que era d'Almeria era Manol Escoló. Manol Escoló. Ara mirarem d'on és. Molt bé. I dius a l'últim aniversari, sisplau? Sí, el 1990 va néixer l'Ona Carbonell, que és una nadadora de natació sincronitzada a l'equip que representa els mundials, sempre de natació espanyola. Bé, espereu un moment, sisplau, abans de donar d'allò. Vull dir que també avui és l'aniversari, o hauria sigut l'aniversari, del senyor Pancho Villa, 1878, i de Federico García Lorca, 1898. Perdona, i del John Maynard Keynes. I de l'Adam Smith. No, però aquest el conec jo, aquest economista, jo l'havia estudiat. Qui? El Keynes. El tercer de la llista. El del 1883. No, però això ja... Se n'anava molt lluny. Vinga, i de la Irene un gargarín i bobón. No vol dir que no en vinguin. Què? Bé, bé. Josep Maria, bona nit. Bona nit. O bona tarda. Hola. Bona tarda. Estàs cansat d'esperar ja, oi, avui? És que aquesta canalla es desmadre, n'es posen a parlar d'aquí, de filosofia, i escolta'm, es desmadre. Bé, quin temps tindrem, Josep Maria? Doncs, aquest proper cap de setmana s'espera un temps pràcticament idèntic al dia d'avui. Per tant, us deia molt fàcil, aquest cop, molt sol durant tot el dia, i les temperatures es mantindran a la mateixa línia que avui, que hem arribat a 30 graus aquí a Sant Just, doncs arribarem també demà dissabte com també diumenge. Molt bé. I tot això és gràcies a que l'anticicló de les Açores no és de les Açores en aquest moment, sinó el tenim a sobre de la península ibèrica. i el fet de tenir-lo a sobre, el que ha fet és que no hi hagi pràcticament ventilació, és a dir, no aconsegueix que la marinada, que és la que habitualment entra en èpoques de l'any com aquesta, ja al mes de juny, o com ha fet els dies de maig, doncs no aconsegueixi entrar. I és el que fa que les temperatures fresques que hi ha sobre la superfície del mar no arriben aquí a Sant Just, que les temperatures, doncs, hi vin cap amunt sense frenar-se, vaja. Penseu que en zones un i una mica més a l'interior s'han arribat, per exemple, a la Vallirana, a 34 graus. Déu-n'hi-do. Sí, sí. Ahir feia una calor i avui ja també, però... Igual, igual. De fet, hem repetit els mateixos valors que ahir, 31 i 38, i més o menys el que dèiem de cara de mà. Mantindrem més o menys aquesta línia. Potser sí que diumenge comencin a baixar un grau, eh? Ja veurem... Escolta, un grau ja és molt, eh? Sí, sí. Ja és molt. S'han passat. Escolta una cosa, Josep Maria, perquè els teus col·legues de TV3, jo portaven dos dies dient, si mirem el mapa del temps, veurem que no hi ha isobares. Correcte. Clar, perquè no hi ha. Què vol dir això? Les isobares són les línies imaginàries que diuen sobre els mapes del temps que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica. quan hi ha una zona on hi ha isobares pràcticament un pas a cap, vol dir que la pressió atmosfèrica és pràcticament la mateixa en tots aquests punts. és el que se n'ha d'anar un pentà baromètric. I d'aquestes zones, partiment, no hi ha ventilació. És a dir, en les zones on hi ha molts isobares juntes, vol dir que hi ha molta diferència de pressió. Ah. I és el que fa que hi hagi més vent, més ventilació. Com més unides estiguin les línies isobres, doncs, normalment els corrents de vent són molt més forts. En aquest moment, sobre la penínsa erbrica, de isobres, pàcticament, si veiéssim algun mapa, pràcticament no n'hi ha ni una. I és la causa que tenim l'anticicló a sobre, que això és molt típic quan hi ha l'anticicló a sobre una zona. I ens deies que diumenge baixaran una mica les temperatures? Sí, un grau. La notícia la setmana que ve és que aquest anticicló que tenim sobre la penínsa erbrica començarà a desplaçar-se molt a poc a poc, això sí, cap a, més o menys, cap a Irlanda, perquè us feu la idea, anirà orientant-se cap al nord. I en aquest moviment cap al nord, els vents que aniran arribant cap aquí a Catalunya seran, doncs això, vents del nord o del nord-est, vents de l'interior d'Europa, que aniran fent baixar progressivament les temperatures. Però tampoc us penseu, eh, que de fred, ni molt menys, eh? L'únic que farà és anar cap a una normalització de les temperatures, perquè serien uns inicis de mes de juny. Molt bé. I el fet d'arribar també temperatures una mica més baixes, també arribarà a aire més inestable, fent que algunes de les tardes, ja de dilluns i de març, es vagin generant més tempestes per l'interior de Catalunya i el Pigneu. I potser més endavant ja veurem si els temes negres ja puguin ser capaços d'arribar més cap a la costa. Molt bé, molt bé. Doncs i això, diguéssim, es mantindrà tota la setmana i divendres en tornarem a parlar. Sí, perquè llavors els maples ja, com ens passa amb els països, en aquest cas no es posen gens d'acord, eh? Ja, ja, ja, ja. Es pot inestabilitzar molt més, que és el que ens encantaria, o tornarem una altra cop a un període més càlid. Ja, molt bé. A mi m'agradaria, Josep Maria, primer que anessis preparant, com sempre, quin dia entrarà a l'estiu. Ah, sí? Que ho tens fàcil, això. Hi ha quina hora, eh? Hi ha quina hora, evidentment. I després, pensa que s'acosta la nit més important de l'any aquí a Catalunya. Gairebé. Tret de la de Reis, per mi, és la segona més important. Que és la nit de la Rebella de Sant Joan. La nit de les fogueres. Sí. Aleshores, ja sé que és molt d'hora, però a veure, la setmana que ve estarem a dia 12. Sí. Doncs l'altre que estarem a 19, a veure si ja ens pots una mica, eh? Una mica, o sigui, d'aquí dues setmanes m'agradaria que ja tinguessis i ens expliquessis què tindrem que fer la nit de Sant Joan. Molt bé. D'acord? Perfecte. Si voleu, aprofitant, si ens queden uns segons. Sí, sí, tant i tant. Doncs la notícia que ha estat d'aquesta setmana és quan s'han fet els resums de temperatures del passat, del mes de maig. que, com ja sabeu, ha estat un mes rècord en temperatures altíssimes. Sí. Les dades més oficials que es tenen aquí a Catalunya són de l'Observatori Fabra d'aquí a Barcelona. Sí. I s'ha aconseguit 3,2 graus per sobre de la mitjana durant tot el mes. Carai. És un augment de temperatures molt espectacular, eh? L'hi tindrem que dir aquest mínim. o menys els mesos de maig normals del 2060-70, si seguim amb aquesta tendència del canvi climàtic. Ja. I tindrem que dir amb aquell ministre, va ser, o no recordo, que va dir que això del canvi climàtic... Eren unos cilitos de plastilia, no. No, això és una altra cosa, eh? No, que va dir que no, que no era res, que no era res. Que un cosi seu li havia dit que no, que era mentira. Que no era. Sí. Molt bé, Josep Maria, doncs ens tornem a parlar la setmana que ve. Doncs vinga. Vinga. Adéu. Adéu, una abraçada. Adéu. La desbernada. Bé, doncs un cop vist el dia i una mica el resum de la setmana, anem per les notícies. I per començar, com sempre, farem el nostre regalet. Bé, doncs no sé si serà la primera vegada que donem la botifarra per un esdeveniment relacionat amb l'esport i més concretament amb el futbol. Però és que la final de la Copa d'Espanya s'ho mereix. En principi havia pensat parlar de la xiulada. Vagi per davant que no comparteixo el tema. Xiulà a un símbol d'un altre país em sembla una manca de consideració. I segur que els que van participar en aquesta xiulada no els agradaria que algú xiulés els símbols de Catalunya o d'Escalerria. Clar que els receptors de la xiulada van dir tantes barbaritats que van animar els xiuladors. Si tant protesta, protesta abans que es produeixi, és que els hi molesta. Doncs si els hi molesta, en tirem endavant. Bé, ara esperar que es resol la Comissió Antiviolència i els jutjats, sortida típica del senyor Rajoy i el seu govern. Ja veurem com acaba tot això, però vull recordar que en una altra sonora xiulada a l'himne, també en una final copera entre el Barça i l'Atleti, que a València en el 2009, el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va rebusar tramitar una querella a instàncies de la Fiscalia contra els organitzadors independentistes de Catalunya, Acció i Estat. va considerar que els fets no podien considerar-se constitutiu de delicte d'injúries al rei, apologia de l'odi nacional o ultratges a Espanya, que és l'acusiació que havien fet, sentenciant que aquestes actuacions estaven emparades per la llibertat d'expressió i no podien qualificar-se de difamatòries injurioses o calumnioses. Bé, deixant de banda la xiulada, que suposo continuarà fins a les eleccions generals, això s'agafarà ben bé al Partit Popular, el premi d'avui va parar els protagonistes d'un fet polèmic subseït cap a la final del partit. El Barça ja guanyava 3-1 i el jugador Neymar, per tal de desfer-se del defensor Bustinza, va fer allò que s'anomena una lambreta. La lambreta consisteix en agafar la pilota amb els dos peus, aixecar-la sobre el defensor i tornar-la a agafar a la seva esquerra. Bustinza es va sentir ofès i va llançar a terra a Neymar. L'àrbit, crec que va assenyalar la falta del jugador bas, però no li va treure targeta. De seguida, tots els jugadors de l'Atlètic van rodejar el Barraugrana, el que els seus companys, lògicament, van anar a defensar. Per un moment vaig pensar que es reproduirien els fets de l'any 1984 a Madrid, que va acabar una tangana monumental. Però en aquesta ocasió la sang no va arribar al riu i el partit va acabar amb tranquil·litat. Després del partit, els jugadors i tècnics de l'equip basc van dir que la jugada de Neymar era ofensiva i denigrant, per al contrari, i que aquest jugador tenia un joc provocatiu. Fins i tot Lluís Enrique, l'entrenador balaurana, va dir en la roda de premsa postpartit que aquest tipus de joc no estava ben vist a Espanya i que Neymar hauria d'evitar-ho. Vull creure que ho va dir per tranquil·litzar els ànims. A lo millor, algú pot demanar antiviolència que actuï i declari il·legals la lambreta, els túnel, les cues de vaca, les satanes i els sombreros, que són com la lambreta però amb un sol peu, que castigui els jugadors que tenen l'habilitat de fer aquestes jugades i premi amb la medalla el mèrit esportiu els que tallen la jugada d'habilitat amb faltes que en ocasions arriben a ser autèntiques agressions. Bé, a l'espera d'esdeveniments sobre el tema de l'accionava, que els que no accepten que pugui haver jugadors de futbol, sobretot si juguen amb l'equip contrari, que fan meravelles en la pilota, amb aquests... Bé, doncs ara sí anem a veure les notícies que han passat aquesta última setmana. Comences, Núria, sisplau? Sí. Dalmi Bae, una jove coreana, resulta que va passar més de 800 dies consecutius sense eliminar el maquillatge de la seva cara. Resulta que la seva obsessió... 800 dies. 800 dies, sí, gairebé 3 anys. Mare de Déu, senyor. Resulta que la seva obsessió era tan gran que cada dia s'aplicava una capa més de maquillatge sense eliminar la capa del dia anterior. Ella ha relatat que volia veure's perfecta tota l'estona, inclús quan se n'anava a dormir. La seva mare, ja desesperada, va decidir contactar amb la televisió local per atreure l'atenció de la gent i que la fessin convèncer que s'havia de desmaquillar. Resulta que al final un grup d'experts la van aconseguir motivar per desmaquillar-se i per primera vegada, en més de dos anys, va ensenyar el seu rostre natural. Els metges després van analitzar la seva pell i li van diagnosticar un mal que ja no es podia... o sigui, que ja no es pot arreglar en el seu cutis, produït bàsicament per residus dels cosmètics. La noia, que té 20 anys, aparenta desmaquillada una senyora de 40. Déu-n'hi-do. I cada dia, encara que hagi superat aquesta obsessió, diu que ha de combatre contra les arrugues que la fan semblar una dona de 40 per veure-s com una de 20, que és l'edat real que té. Una cosa, el maquillatge no la tindria que protegir de los efectos del paso del tiempo? Ja, però el maquillatge té coses... De maquillatge, no de cremes hidratats... El que li ha afectat són els residus químics que tota la... Però no estan fets de baves de caracol, els maquillajes. No, això són les cremes. Exacte, no confonguis el maquillatge amb les cremes... Me tenen raó, tenen raó. Que les cremes serveixen per... A part, 3 anys sense rentar-se la cara. Sí, clar, és que són 3 anys sense rentar-se la cara i posant-se coses a sobre. Es deu haver primat com 50 quilos, no? Li deu haver quedat una casa petita, no? Com un jibaró. El senyor Escazóquio? Bueno, a veure, jo tinc aquí a veure si puc llegir-la, perquè, clar, la Núria fa la cosa amb la lletra molt petita i jo ja no hi veig. Diu que la policia britànica es va disculpar després que un dels seus agents va disparar amb una pistola elèctrica, per sort, a un invident, després de confondre el bastó que portava l'invident, amb un espasa samurai. El passat divendres, Farron Corlin, de 61 anys, caminava de poc a poc, segons ell mateix us ha explicat, per trobar-se amb uns amics en el pub Shirley, en el condat de Lancaster, quan va sentir una veu que li donava l'alt. Diversos agents de policia local van acudir a la zona perquè van sentir, van rebre trucades de veïns que van denunciar que un home caminava per la ciutat amb una arma usada en arts marcials, molt semblant a un espasa samurai. Després de, quan van veure Famer, un dels policies va creure que el bastó que utilitzava era en realitat una arma que buscaven i després de demanar-li que es parés, va disparar la seva arma elèctrica que li va enviar 50.000 volts al pobre invident. La víctima va caure a terra mentre intentava aclarir entre grits que ell era sec, però la gent va trigar segons, uns quants segons a donar-se compte del seu error i parar la descàrrega elèctrica que li enviava al pobre invident. Diu, va ser com a estar amb una, com es diu, passadilla... Malson. Malson. Va declarar després, que entre la confusió va arribar a pensar en un primer moment que l'estaven atacant diversos hòligans. L'invident va ser traslladat per als propis policies a l'hospital local on van comprovar que per sort no havia patit greus danys i va ser donat d'alta. Els agents que l'esperaven van acompanyar la víctima a petició seva al PAP a on es dirigia abans que fos interceptat. La policia de Lancaster va afirmar que se tractava d'un error lamentable i que lamentaven profundament el succeït i el seu comissari Stuart Williams va anunciar que el cas seria investigat per tratar d'entendre que eleccions podrien obtenir d'aquest error. Home, jo crec que la primera elecció és fer una revisió... Identificació d'armes. No, una revisió ocular a tots els policies perquè el pobre sec doncs em sembla que la policia la policia que va disparar tampoc hi veia en aquell moment. No, no, perquè els bastonets són prims i a més a més són de color normalment són blancs. Bueno, però encara que fos gruixó es veu clarament quan un sec porta el bastó quan la xiques o quan passa arrossegant-lo per terra. Sí, és cert. Per això jo crec que la lliçó seria una revisió ocular de tota la policia de l'Encàster. Marc, la notícia tecnològica de la setmana? Bueno, tecnològica... Sí, és tecnològica, és tecnològica. Doncs... No, jo em diré... No tallis, no tallis. Sí, a veure, llavors... Que m'heu desconcentrat ja. Jo que la tenia tot al cap. No sé si coneixeu Tim Cook. No. Tim Cook és un... una aplicació. No, no. És un treballador, un alt càrrec de l'empresa Apple. És un senyor. És un senyor. Importantet. És un trobar, és un senyor. I en una de les seves últimes conferències que va ser el passat 1 de juny... De l'Apple, no? A una videoconferència que va fer a l'event que es diu Epics Champions for Freedom a Washington. Sí. Doncs ella estava des de Silicon Valley on estan totes les empreses tecnològiques del món. Sí, sí, sí. Doncs es va referir a les grans empreses. No va dir noms, però va dir que les empreses... que les empreses que no et cobren res per fer servir els seus serveis s'enriqueixen amb les teves dades. Fa uns mesos comentàvem el tema de les cookies que emmagatzem en informació de caràcter teu personal. Llavors, que és una part... Mira, a veure què t'agrada, què t'agrada, què connectes i tal. A banda d'això, està a Facebook. No pagues res per entrar a Facebook, però li cliques a M'agusta, a la foto que surt, un gosset. Emmagatzem en aquesta informació. Busques per internet en el navegador de Google, busques sapatilles esportives. Pujar cap senyor li agrada el esport. Que curiós és que el dia següent quan entres a qualsevol pàgina que té publicitat, et surten unes sabatilles esportives. Sí, sí. Aquest tipus d'informació que diem, ostres, és gratis, no em costa res. No, no, no. Estàs venent la teva informació personal. Clicues en M'agrada, hi ha una persona que ha anat a un restaurant, poses M'agusta. Ja està. Ja ho saben que t'agrada. I amb aquesta informació que ells van amagatzemant, la venen després. Això està clar. I era, curiosament, hi ha diversos comentaris de gent, de gent, bueno, advocats i tot, però hi ha una de les frases, dues frases que m'ha agradat molt del senyor Cuc, que es veu que els Estats Units volen limitar l'accés a aquests tipus de missatges encriptats, el tema de la NSA que va sortir, que em bloquejava. La frase m'ha agradat molt perquè, en contra d'aquest tipus de... que ho volen bloquejar una miqueta, la frase anava a dir, dius, si poses la clau a sota del Felpudo per la policia, el lladre la pot també trobar. Amb la qual cosa, dius, si fem alguna cosa que ningú tingui accés, o sigui, si és encriptat, és encriptat. Llavors, doncs, bé, tot té un preu, fins i tot la privacitat, frases com aquesta, que dius, la teva privacitat, avui en dia, qui no està a Facebook, qui no busca alguna cosa a Google, i ara més, perquè amb Google pots registrar-te, o sigui, tens el teu usuari i ja et dius, ah, que curiós, ja em guarda les meves busques, les meves coses. Eh, ojo, tu ho guarda tot. Però jo vull dir-te una cosa, fa molts anys, aquí a Espanya, va sortir una companyia, crec que era sueca, a l'època en què es pagava el telèfon, cada trucada que tu feies per telèfon no sabia de pagar i tal, i a més pagaves una quota fixa, en fi, que va proposar fer donar el servei telefònic totalment gratuït a canvi de publicitat. Sí, sí, això ho recordo. Tu et donaves d'alta amb aquesta companyia telefònica i deies quines eren les teves preferències en tema de bons esports, cinema, teatre, que sigui. I mentre estaves parlant, la idea és que et posessin pel mig anuncis de lo que tu havies dit. Com quan estàs veient una pel·li per la tele i te la tallen per posar-te anuncis. La forma de guanyar calés. i que aquest servei seria totalment gratuït, o sigui, tu podies passar-te una hora parlant, perquè en aquella època el telèfon es pagava en funció dels minuts, sense pagar res. Però aquí a Espanya la van prohibir, van dir que no es podia fer i no es va fer. Però més o menys és el mateix, Facebook és gratis, però clar, sense dir-t'ho perquè aquests t'ho deien i dius mira, tu em dius que t'agrada i nosaltres t'aconsellarem. I si tens Facebook i després algú se'l borra? No pots. No pots. No et pots esborrar de Facebook. Hi ha una clàusula dintre de Facebook que inclús les fotos que tu penges a Facebook la propietat passa a ser de Facebook. Sí, sí. I ja no som meves. No, no, no. Ells poden fer el que vulguin amb tot el que puguis allà dalt. Tot el que t'ho puguis. Ningú s'ho llegeix però hi ha un requadre que és tot el que tu cedeixes i l'informació és seva. I tu intenta donar-te de baixa de febrer que no podràs. No hi ha cap... Només hi havia una que sí que et deixava donar-te de baixa que era la xarxa social que em sembla almenys era espanyola que era el... el 20 em sembla que era el 20. Que en aquesta sí que hi ha un apartat que et diu en el cas que et donis de baixa totes les teves dades seran esborrades definitivament. És l'única que ho posava. De fet, a Facebook hi ha gent que s'ha mort i que continua tenint perfils. I estan els perfils als Estats Units tens el memòria D que et permet gestionar però bueno. Ja el que es diu navegació privada són 30 segons, eh? Que és navegació privada en qualsevol navegador que tingueu Internet Explorer al T Google Chrome al T Google Chrome surt un senyoret al Picas navegació privada i ningú recolecta aquella informació que està fent servir. Va bé perquè no queda ni gravat a l'historial. Esteu pensant el que esteu pensant tots perquè tothom pensa el mateix però bueno. No és solo para esto. No, però jo estic pensant ara ràpidament és que amb nosaltres van una mica bojos aquells recopilant informació amb els autistes del Sant Toral de la secretària de 18. Bé, molt bé, molt interessant, Marc. Ara anirem a Madrid. Mariano. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Ah, no. Hola. Bon dia, bon dia. Bon dia. ¿Cómo vamos? Muy bien, muy bien. Sí. Has pactado. Estoy escuchando por el Android que me funciona un poco. Ajá. Un poco. Y la verdad es que se oye mejor por el Android que por teléfono, ¿eh? Seguramente. Seguramente. Pero bueno, ya se nota que las huelgas se van solucionando poco a poco y que los teléfonos empiezan a funcionar de nuevo otra vez. Bueno, sí. Nosotros te oímos a través de los cascos y esto suena fatal. Claro. Como siempre. No sé si son mis cascos, mis oídos. Yo por lo menos os escucho un poquito mejor. Quizás con un poco de retardo pero os escucho un poquito mejor. ¿Has pactado? ¿Tienes algo? ¿Has pactado ya? ¿De noticias? Yo no pacto. Yo no pacto. Tú no pactas. Y aquí por lo que se está viendo tampoco. Pero bueno, algo se va consiguiendo poco a poco. Desbrozar todo lo que es todo el tema de pactos tanto de la Comunidad de Madrid como del Ayuntamiento. Hay algunos que saben que no van a gobernar de ninguna forma. Otros que esperan gobernar de alguna forma. Sea la que sea. La señora Aguirre ya sabe que es muy difícil lo tiene si alguien de los otros se pone de acuerdo que será lo más probable. Por lo cual toda la campaña que ha estado realizando e incluso callándose en los últimos tiempos no le va a servir de mucho. Yo creo que al final para alegría de bastante si para romper algún que otro mito pues la señora Aguirre no terminará de ser alcaldesa de Madrid y tendrá que quitarse de en medio por lo menos durante una temporada. Bueno, no, esta de en medio no se quita. No, no, de en medio no. O la quita no. Va a ser la mosca cojonera de quien gobierne en el Ayuntamiento de Madrid. Eso seguro. Aunque deje de ser alcaldesa o aunque no sea alcaldesa en este caso mejor dicho pues al final acabará siendo seguir siendo presidenta del Partido Popular de Madrid y entonces bueno pues hay que ir haciendo sus cositas metiendo sus dardos y sus pullas en este caso a la señora Cifuentes con la que no se lleve nada bien que ha hecho que dimitan por dos de sus consejeros por estar imputados en la pública la señora Aguirre visto supongo que ya sabrá lo que le ha pasado a su correligionario de Badalona y claro pues aunque ya no se afeite pero dice cuando veas a tu vecino cuando veas las barbas de tu vecino pelar ponlas tú ya sabes mojar o sea que ya te va a tener claro que no no sabemos si se afeitará o no pero desde luego los vellos que se tenga que depilar la han crecido como escarpias de todas maneras sí que yo creo que vamos a ver de reconocer que estos señores bueno la formación política Podemos y Guañem Barcelona y Guañem Badalona y Guañem Acacigui que no que son antisistema han se han integrado perfectamente en el sistema forman por mucho que le duela al señor Iglesias han entrado dentro de lo que él llama la casta y están utilizando exactamente sus mismos sus mismos argumentos de hecho al final lo que era la nueva política está resultando ser la vieja política sí la misma la misma por otras personas y ya estaba yo ayer viendo la noticia bienvenido sea al reparto de todas formas sí sí sí no no no que perfecto cuantas más cuantas más voces se oigan bueno más difícil será ponerse de acuerdo indudablemente que este puede ser un problema pero al mismo tiempo habrá más variedad de opinión sí sí sobre todo que trae una cosa muy importante el debate y el conocimiento de ideas y si somos capaces cada uno de pensar por nuestra propia cuenta sí lo somos y lo sois pero hay otros que parece que les cuesta pues será será más sencillo no vivir de las de las ismos y vivir de las ideas es decir no vivir de los tacticismos y de los y de los partidismos sino vivir de lo que realmente importa es decir las ideas y llevar a la práctica a la práctica las ideas que cada uno tiene y por las que y por las que le han votado podrás estar de acuerdo o no pero si a alguien no le gusta la democracia pues que la cambie si a alguien no le gusta el sistema que se junten tres y puedan gobernar en vez de uno pues que lo cambie lo que sí es les ha beneficiado hasta ahora ahora ya veremos pero claro ahora también según cual sea el resultado de las próximas elecciones generales también les va a ser un poco más complicado cambiarlo ¿por qué? porque ya entrarán a menos que lo cambien ahora se pongan de acuerdo a prisa y corriendo para cambiar el sistema electoral pues ya para las próximas generales que serán es muy complicado es complicado porque ni cuando había mayorías convenía ni a unos ni a otros claro entonces cuando tienes mayoría ¿para qué lo vas a cambiar? si vas a tener un importante un importante remanso de votos exacto en minoría pues mira si lo cambias no vas a obtener ningún voto por lo cual o ningún diputado no vas a gobernar en ningún sitio por lo cual al final pues mira mejor dejarlo como está por unos por otros efectivamente y bueno ya nos apañaremos con las migajas los coches oficiales las minutadas estas que van cayendo de los pactos y de las historias y a ver si seguimos viviendo todos un poquito del momio hombre yo entiendo por ejemplo que aquí la señora Colau que bueno en principio en principio es la lista más votada y que parece ser si las cosas no se toquen será la propia la alcaldesa de Barcelona que ya ha dicho que su sueldo no superará el importe que está cobrando actualmente donde trabaja que creo que son unos 3.000 euros al año 3.000 euros 3.000 euros al mes perdón lo cual no deja de ser un buen sueldo 3.000 euros al mes pero bueno lo que pasa lo que pasa que la señora Colau debería darse cuenta que con sus 3.000 euros al mes en estos momentos además de vivir tiene que pagar el alquiler tiene que pagar la luz tiene que pagar tiene que pagarse los desplazamientos y que como alcaldesa de Barcelona muchos de estos gastos tendrá pagados por lo cual su sueldo será el problema fíjate lo que te digo al final el problema no es del alcalde o de la alcaldesa sino es de todos los que tiene alrededor que tienen similares prebendas a la alcaldesa que es un cargo elegido y representativo que yo entiendo que no pueda en algunas ocasiones viajar en autobús a recibir a un tercer representante de otro país no, no, claro no puede ir en autobús eso está claro tendrá que tener su coche y le reciba a pie de metro claro tendrá que tener su coche oficial su chofer y su policía montada al Canadá claro pero entiendo entiendo eso en un alcalde que pueda tener sí pues un sobrevivir vamos a decirlo así pues con un sueldo oficial incluso con un chofer si me apuras sí, no, claro y vamos a dejar no vamos a seguir con muchas más prebendas pero que tenga una forma de ganarse la vida sin necesidad de dedicarse a otra cosa hasta ahí lo entiendo pero ¿cuántos más hay en cada alcaldía o en cada comunidad que se dedican a algo parecido? Todos con choferes todos con escoltas todos con sueldos todos con algunos ni aparecen por los puestos de trabajo ¿cuántos hay? Nada Parásitos y ese es el problema ese es el verdadero problema porque una persona dice bueno si resulta que en Estados Unidos y lo leí el otro día y me hizo mucha gracia no sé si hay 10 o 20 o 30 o 50 coches oficiales realmente o 100 vamos a ver que sean 100 coches oficiales y aquí en España tenemos un parque móvil de unidades ayuntamientos y el Estado en general que tiene no sé si eran 3.000 o 4.000 de choferes solamente lo que es vehículos oficiales porque es una locura yo en Estados Unidos no sé cuánto cobra no sé ni tal siquiera si cobra porque no lo he encontrado en ningún sitio el sueldo del presidente de los Estados Unidos no tengo ni idea realmente el presidente de los Estados Unidos yo creo que no debe cobrar es que yo creo que lo que sí sé lo que sí sé lo que sí sé que sus cuentas quedan automáticamente bloqueadas todas sus sus tarjetas sus tarjetas quedan depositadas en Fornox o sea no tiene nada no tiene absolutamente nada no gasta un duro porque no no tiene todo pagado y bueno y como anécdota pues lo que le pasó a Clinton me parece que fue en París fue entrar en una cafetería lógicamente pues tomaron lo que tenían que tomar el señor Clinton acostumbrado pues se marchó seguido de su escolta y el encargado de pagar pues se despistó y también se marchó con lo cual el dueño de la cafetería salió corriendo gritándole en francés llamando a la policía y bueno luego se normal la persona que vivía de su trabajo es como aquellos de no es como aquellos que hace que hace mucho tiempo entraban en las en las joyerías bueno si si si si si si si tu tía Carmen tu tía Carmen efectivamente bueno de hecho aquí hubo un joyero que en una de las visitas de su excelencia pues la Carmencita fue a esta joyería y se encaprichó de un collar y lógicamente se lo llevó en cuanto en cuanto su excelencia volvió al pardo el joyero reunió a todo el gremio de joyeros de barcelona y le dijo señores esto lo hemos de pagar a escote porque igual que esta vez me ha tocado a mí la próxima le puede tocar a cualquiera de nosotros y efectivamente todos los joyeros de barcelona pues pagaron la parte proporcional de la joya de la joya hicieron una especie de consorcio de joyería para cuando cuando visitara la iba a decir la afectada la afectada porque le guste cualquier otra joya pues tú tía dilo clarísimamente ese consorcio pagaba no pero creo que además luego ese consorcio por llamarlo de alguna manera como tú dices creo que se extendió a toda España claro porque también parece ser que los joyeros sevillanos cada vez que bajaba por allí abajo que también era bastante a menudo y entonces también empezaron a decir pues mira oye hay que arreglarlo de alguna manera tú sabes que era una ficción bastante extendida y al final bueno pues a ver quién tenía narices de reclamar de ir al palacio a reclamar alguna cosa pues hubo un momento en que un ministro le aconsejó a su excelencia el general mismo que cambiara su apellido porque eso de Franco quedaba muy mal que era muy francés y que debería adoptar el apellido Peseta a lo que doña Carmen se negó rotundamente dice sí y así a mí me llamarán a mí me llamarán doña Carmen Polo de Peseta esto era un chiste esto era un chiste que se explicaba yo me acuerdo sí que es verdad claro claro claro además eran los que eran por encima y lo que hacías era sorber te quedabas en la boca era agua con colorante chupabas y quedaba la cosa blanca quedaba el hielo absolutamente blanco y te había enchupado todo el colorante lo que es conocido como flash flash sí hoy día se llama flash ahora se llama flash pues era el polo de Peseta el polo el polo era el helado con palo con palo y el flash es de estos que van en la bolsa de plástico que se pone en el congelador se congela se congela bueno pues sí más o menos sí luego sacabas y te lo ibas metiendo de la boca poco a poco y lo ibas era típico que dice Miquel chupabas todo el colorante y lo tirabas sí porque el colorante tenía sabor a algo sí así habéis acabado pues sí pues sí yo lo que no entiendo es como seguimos vivos yo te digo sí yo tampoco hombre es que los los de nuestra generación hemos crecido sin tanto ordenador y sin tanto misila como he oído y sin tanta cosa de esa con lo cual estábamos de alguna forma inmunizados contra contra todos los peligros que muchas veces más imaginarios que reales nos recorren hoy en día sí pero el problema es que tenemos sobrevivido porque éramos supervivientes natos sí pero tenemos que irnos acostumbrando a todas estas nuevas tecnologías porque nos están invadiendo pero de una manera arrolladora brutal brutal es que no sabemos vivir sin ella el otro día es otro tipo de virus sí sí sí el otro día leí pues un estudio que se había hecho diciendo que las personas de la tercera edad se han aficionado mucho al whatsapp al whatsapp y utilizan el whatsapp con mucha facilidad para comunicarse en cambio lo que no se hacen son selfies bueno a lo mejor el móvil que tiene imagínate es que hombre yo supongo que según ha quedado alargar el brazo para hacer cuesta un poco y todo y comprarse un palo ya tienen que ir con el bastón el palo del selfie ya es un un poco incómodo yo estoy viendo pocos palos de selfie últimamente por ahí sí la gente algún turista ha descistado pero pocos palos de selfie estoy viendo yo por ahí es un invento lo que sí lo que sí recordaréis eran como eran los grupos de whatsapp hace 50 60 70 años había grupos de whatsapp imagino había grupos actualmente son pues todos forman un grupo de whatsapp y se pueden decir cosas anteriormente la gente lo que tenía era que salía a la puerta de su casa con la silla o si no en el patio de luces también el radiopatio dicho de otra manera el radiopatio sí pues esos eran los grupos de whatsapp ahí no podías disimular ni tu cara ni decir que tenías menos años de los que tienes no no no no hace falta poner ahí no colaba no hacía falta poner la foto no no no bueno mariano para tener identidades virtuales además que eso ya sería sería cosa de otra historia de tu momento en cualquier caso decir que en Madrid la feria del libro sigue su curso ah tenéis feria del libro sí sí es verdad sí sí sí sí tenemos feria del libro sigue su curso sigue funcionando sigue me sigue vendiéndose está en el parque de coches del retiro y que que Cervantes no apareció por allí no esperaba para ver si me firmaba un Quijote que tenían en edición numerada y no y precioso además en una de las casetas pero no apareció por allí para firmarmelo o sea que tendré que seguir buscándole un poquito más pues sí ves a ver a las clarisas ¿no? son las clarisas que le llevan los huesos sí ¿no? son las que tienen yo sé que a las clarisas se le llevan huevos sí cuando uno se casa para que no llueva pero ¿quiénes son las que tienen los huevos? hay los huesos los huesos los huesos eso sí los huesos los restos óseos sí pero ¿quién los tiene las clarisas? son clarisas también de alguna forma se han descubierto archivos en los que sí se demuestra por lo menos se indica que está enterrado hombre a ver lo que sí podemos certificar claramente es que Cervantes murió sí sí correcto que fue enterrado también como hay sí señor que seguramente algún hueso debe quedar no muchos contando los años que han pasado desde el momento que se murió lo único que hay que saber pues dónde fue encerrado qué huesos quedan pues mira 399 años pues fíjate tú sí murió en el 1616 claro ahora iba a preguntar en qué año 1616 1616 el mismo día ah el Quijote cuando lo publicó no lo sé 1500 y largos largos sí creo que la segunda parte del Quijote ahora me lo estoy inventando 1574 es posible es posible puede ser pero yo la fecha exacta no lo recuerdo lo que sí es cierto que es verdad que está que es cierto que murió es cierto que fue enterrado en lo que era el convento y lo que pasa es que luego bueno pues entre remodelaciones del convento el movimiento de cadáveres porque claro había que dejar el sitio a los ricos que pagaban para enterrarse en los conventos y tal y ese tipo de historias pues los huesos tanto de Miguel de Cervantes como del resto de los que andaban por allí pues fueron movidos pues vete a saber dónde del convento y han acabado pues en en una esquina ahora ya lo han rescatado un poquito todo aquello pero vamos acabaron una esquina con otros tantos y ese es el problema de seguridad total pues bueno al 100% seguramente no sabremos si los huesos son los que dicen pero pero muy una muy elevada parte sí pero luego si podemos casi asegurar con los datos que tenemos hoy en día que Miguel de Cervantes o los restos de Miguel de Cervantes están allí para que venga un científico y lo certifique si tenemos en cuenta por ejemplo que Mozart que si tenía cierta porque yo no sé la fama que podía tener Cervantes mientras vivía pero Mozart sí tenía cierta fama en vida y que fue enterrado en una fosa común que era la costumbre de aquel momento que no existe la tumba de Mozart en ningún lado pues supongo posiblemente con Cervantes pasaría lo mismo es lo mismo si es que la costumbre la costumbre era ya podía ser famoso o no que si no tenías dinero pues al final en un momento dado efectivamente o dinero o se va a parar a la fosa común en cuanto a la iglesia o protegido protegido por algún obispo o el papa o no sé qué o alguna familia que te cedía su mazuleo en la catedral claro bueno Mariano pues había que remover lo que había para eso pero bueno ya iremos contando más cosas muy bien lo dejamos aquí la semana que viene a lo mejor la semana que viene a lo mejor todavía no nos puedes decir nada de quién va a gobernar en Madrid bueno sí hasta el día 14 hasta el día 14 y la semana que viene estaremos a día 12 sí señor es verdad o sea que habrá que esperarse pero a ver si a ver si ya lo tenéis lo tienes un poco más claro y nos lo explicas a ver si es la carmena o el carbona yo intentaré hacer hacer un gráfico para desde luego para tratar de comprender las alianzas y las nos lo envías por WhatsApp porque ya no es quien gana sino quien gobierna muy bien Mariano muy bien venga adiós buena semana buen fin de semana adiós igualmente adiós adiós la desvernada i ara de Madrid tenim cap a Esplugues la Isabel ens deixa la Isabel Almetó ens deixa la seva agenda molt bona nit companys com sempre farem un butsí de les activitats que hi haurà aquest cap de setmana Esplugues i també us explicaré alguna cosa de la propera setmana comencem un juny ple d'activitats i us avançaré alguna coseta del mes de juliol que és imprescindible que us comenti avui tenim obertes les inscripcions de la dinovena caminada d'Esplugues a Collserola i començo amb això la caminada és el diumenge dia 14 però cal fer les inscripcions prèviament aquesta caminada és per Collserola i suposo com d'altres anys que també entrarem a la població o al terme municipal de Sant Lluís d'Esbert és una caminada de baixa dificultat d'uns 12 quilòmetres i un desnivell de 375 metres de 3 hores i mitja aproximadament pot participar totes aquelles persones que vulgueu com us dic el diumenge 14 a les 9 del matí comença la caminada a la plaça Mireia com dic qui pot participar qui tingui ganes de caminar una estona us asseguro que encara que són 12 quilòmetres no us adonareu i ja ho tindreu fet i acabat les inscripcions es poden fer a l'Espluga Viva que és el carrer Sant Francesc Javier número 7 i 9 el que coneixem com les torres que hi ha a la carretera de Cornellà són dues torres antigues Vilapepita i el centre excursionista a l'Espluga Viva també us podeu inscriure per internet a caminadesplugues2015.blogspot.com quin és el preu de la caminada el preu pels socis federats és de 9 euros i pels adults i no socis serà d'11 euros els no socis que no siguin federats hauran de pagar 2 euros més per una segurança obligatòria i fins als 12 anys es paguen 5 euros amb aquest preu s'inclou l'esmorzar l'avituallament i un quader de camp i un regal que sempre es fa a tots els participants de la caminada popular organitzada pel centre excursionista d'Espluga Viva en aquests moments ja a partir de les 9 tenim com gairebé cada divendres el festival de música clàssica i tradicional que es fa a l'església Santa Magdalena d'aquí d'Esplugues en aquesta ocasió tenim música sacra amb ulls del segle XXI qui ens ofereix aquest concert doncs el cor de cambra Lieder Càmera Lieder Càmera és una formació a capela de Sabadell que en aquesta ocasió ens oferirà tota una sèrie de peces barroques Lieder Càmera està abscrita per dir-ho d'alguna manera a l'Auditori i a l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya també treballa sovint amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès i amb l'Orquestra Barroca Catalana ens oferirà peces a capela diverses i variades algunes que no són europees ni catalanes i per tant ens oferirà tota una diversitat de peces que serà molt interessant d'escoltar o és molt interessant d'escoltar ja que algunes d'aquestes peces no han estat mai interpretades a Catalunya ni a l'estat espanyol doncs aquest cap de setmana tenim forces activitats continua la tercera mostra de Teatre Infantil i Juvenil a l'Avença en aquesta ocasió serà demà dissabte a partir de les 6 de la tarda també tenim per demà dissabte la festa del Parc dels Torrents que comença a les 5 i mitja al Parc dels Torrents i al Camp Municipal de Futbol al Salt del Pi per situar-vos geogràficament és el Pont d'Esplugues mirant cap a mar i és el torrent que hi ha entre la plana i Can Clota i aquí una Can Clotina doncs ha de fer propaganda del seu barri evidentment doncs bé aquesta festa està molt bé perquè hi ha diverses activitats ja la festa del joc i de l'esport la festa intercultural i hi ha també l'espai jove hi ha mostra de les entitats esportives jocs d'arreu del món activitats de sensibilització activitats amb raquetes inflables també hi són els esplais de la ciutat es fan tallers i jocs tradicionals exhibició de gimnàstica artística també hi ha exhibició de hip hop i funky també hi ha exhibicions d'arts marcials i també hi haurà un masterclass de zumba i exhibició de body combat ai amb tant d'activitat ja m'he quedat totalment esgotada i exhaurida bé hi ha més activitats al que si us explico totes acabaré ai acabaré sense veu perquè és que sembla que estic fent avui l'agenda a ritme de les activitats esportives que hi haurà aquest dissabte bé per diumenge també tenim per exemple tenim la cursa solidària córrer per Etiòpia això es farà a les 9 i mitja a la carretera de les Aigües al parc de Collserola o sigui que aquest diumenge també tenim una cursa a Collserola també tenim a la zona del Juga Ambient organitzada per l'àrea metropolitana activitats en aquesta ocasió també al parc de Can Vidalet a partir de les 11 i mitja i serà els petits invertebrats aquàtics i descoberta de la bassa molt interessant perquè això nosaltres de petits estaven molt acostumats a jugar al barri a qualsevol bassa agafar els invertebrats ara se li diuen invertebrats però abans jugàvem ara no recordo com es deia recordeu-m'ho vosaltres gràcies tenim més activitats a la biblioteca tenim una activitat dimarts és una trobada amb l'escriptor Ramon Soleir Riba és natural del Berguedà i ha escrit diversos llibres d'història i ha fet altres treballs d'àmbit de la seva comarca del Berguedà ell ha fet la novel·la Fil i Carbó va ser quan es va publicar aquesta novel·la va ser bastant publicitada està ambientada en el Mont Miner i en les colònies tèxtils del Berguedà i de Peguera ens explicarà la història de Peguera que és una població que va desaparèixer entre el 1914 i el 1921 podreu parlar evidentment de l'obra directament amb el seu autor com us he dit Biblioteca para Miquel Desplugues dimarts a les 7 de la tarda per dijous també tenim i comença la festa major de Canvidalet també finalitzarà divendres que ve la tercera mostra de teatre infantil i juvenil que la mostra de teatre infantil i juvenil ja us ho vaig avançar la setmana passada participa en diverses escoles i instituts d'aquí d'Esplugues es fa l'avenç i aquest dissabte es farà a partir de les 6 de la tarda i diumenge a partir també de les 6 de la tarda més activitats que us puc recalcar d'aquesta propera setmana per exemple dintre de les activitats dijous de l'Aula d'Extensió Universitària que es fa a la residència a la Maiola tenim la xerrada les religions en el món d'avui que anirà a càrrec del senyor Miguel Doñate per més informació us podeu enviar un correu a l'adreça que us dic que us dic ara a a u g g e arroba yahoo.es que seria amèrica amèrica Úrsula girona girona europa arroba yahoo.es i tenim més activitats però com us dic sempre faig un petit busí i prepareu-vos el proper cap de setmana per l'11 i 12 perquè Déu-n'hi-do les cosetes que tenim esplugues i el cansat que podem arribar a acabar doncs vinga fins aquí aquesta petita agenda des d'esplugues de Llobregat passi-ho bé bona nit moltes gràcies Isabel per aquesta magnífica agenda i ara ens toca el tema musical no? sí a veure quina versió ens ha preparat avui el Jordi avui us he preparat una bona nit la buscada perquè el dia que el vegi jo amb una guitarra i cantant-la llavors home com tu a l'espai de cuina el dia que el vegi amb un fogó tu on no el busques? mireu avui us he buscat a l'Spotify una cançó que és un clàssic knocking on heaven's door però parxionada en plan rigui a veure si us agrada a veure si es com a take this badge off for me I can't use it anymore Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ... ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! Fins demà! que el que pots denunciar és la guarda i tutela segons el criteri que tu tinguis millor! Ja! Ja! Si tu el que creus millor és no vacunar i tu creus, realment tu creus, doncs realment la teva obligació seria no vacunar segons el criteri del que és el custodi i tutela! Però és molt curiós, jo no sé si ara passa, però fa uns anys enrere, i parlo de quan els meus fills eren crius, que anaven de colònies, demanaven el carnet de vacunacions! Si no tenies el carnet... Si no tenies el carnet... Si no està vacunat que no vingui! Que no vingui! Correcte! Però això no vol dir que tu estiguis obligat a vacunar-los! Ja! Ja! Però vull dir que si els pares volen fer això, i penso que a tots els pares ens va bé o ens... El problema està en la escolarització, perquè la escolarització també és obligatòria! Sí! No, avui... Què farem? Col·legis per nens no vacunats? Ja! No, no, està clar! No, no! Avui llegeu un article... Això també és relatiu! Perquè, de fet, el nen que no es vacuna és epidemiològicament perillós, perquè pot crear, o sigui, col·laborar a una epidèmia, no? Però si el teu fill està vacunat, doncs no agafarà la malaltia! Sí, esclar! Mira, jo tot això... Ara ve l'altre component, que és el component, diguem, psicosociològic o antropològic... La gent no té memòria! Quan jo era petit, i l'Emili, que està per aquí, que és de la meva fornada, se me'n recordarà segurament... La gent vivia autènticament aterrada, que el seu fill no ha de fer la polio... Sí, sí que és veritat! I, per tant, les vacunes es rebien, no? Com un bé de Déu! Clar! Perquè, clar, tothom tenia per allà a prop, el veïnat, algun nen que es dava el pulmón de Acero o seria mort d'hivernsament! Sí, sí, senyor! Sí, senyor! La meva germana va tindre la distèria i està tothom pensant que si s'ha d'anar a l'altre barri! D'acord? Clar! Com aquest pobre nano! Sí, sí, sí! Però, mira, hi ha quatre coses del segle XX, una és les vacunes, les vacunes és de final del XIX, però tant del final que podríem dir que és del segle XX, perquè és del 96... Les vacunes, els antibiòtics, els ràtgics i el que les dones hagin anat a parir a llocs on hi hagi professionals que les puguin atendre si la cosa es complica. Si no, això és molt fàcil, si algú no s'ho creu. Només té que anar a veure els registres de defunció dels anys 30 de Barcelona. Sí, sí, senyor! I veurà la canviada de gent morta per totes aquestes coses, incluit el parc, no? Sí. Bueno, doncs quan vam començar en els anys 60 o corall, final dels 50 i 60, va començar a fer el que se'n deia l'atenció mèdica al parc, no era que la senyora estava embarassada, anava fent i quan es posava a parir, venia una comadora al barri a veure què passava, no? Si no, que es va organitzar l'atenció, doncs hem passat d'una petada de mortes a cap. Sí, però també va haver-hi un moviment, no fa molt, que no, que s'havia de parir a casa, amb situació natural... No té memòria, o sigui, les dones pareixen igual, ara que fa 2.000 anys, això no ha canviat. Sí, sí, clar. Bueno, 2.000 o 4.000, és igual. I, resulta, que fa 70-80 anys es morien com a mosques i ja no s'han mort cap? Què és? Que Déu ens ha perdonat? O que ens ho deixem d'una altra manera? No, no, tot és igual. És perquè hi ha una atenció mèdica que vigila l'embaràs i el parc i té una sèrie d'informació i pren mesures abans de que allò representi un perill. Però la gent no és sensible, això. Llavors diu, no, perir-me a casa, perquè no sé què, llavors es creen aquests clubs i aquestes coses i tal. Com es diuen les dones? Les dones es diuen? O algú així? No, això és una altra cosa. Bueno, tot això és que dins d'aquestes filosofies, m'entens? L'altre dia parlava una senyora per la ràdio que l'estaven revisant, que és d'aquestes que no vacuna nens. I jo deia, no, és que el nen no està malalt perquè l'haig de vacunar. És que la vacuna és preventiva. Clar, jo vaig sentir una que deia que l'havien enganyat, perquè l'havien dit amb ella que la distèria, la polio i tot això ja estava erradicada, que no hi havia problema. Aleshores, si estàs erradicada, per què l'has de vacunar? I jo l'estava sentint i dic, senyora, és que, a veure, no n'hi ha perquè es vacuna la gent. La gent tampoc s'ha enterat que ha canviat per l'havien, encara que està a la vista. Que és el que se'n diu, en sanitat se'n diu mobilitat exterior. I aquest és un altre tema. Que és que avui dia hi ha catalans que se'n van a Mali, de vacances. Clar. i quan tornes, a veure què portes. Clar. Que potser, gràcies a la vacuna, està immunitzada contra aquesta enfermedad, però que sí la té. No és solament que digui, no, això ho porten els immigrants. No, no, no, no. No, no, no. No, no, no. No és només això, sinó que hi ha pilots d'aviació, que estan viatjant pel món, homes de negocis. És a dir, el món s'ha fet petit, s'ha globalitzat i s'han globalitzat les malalties. Clar, totes les mesures que tenim en un determinat part del món, no les tenen en un altre part del món. Exacte. I quan són infeccioses, doncs es contagien. Bueno, doncs hi ha una cosa per evitar això que es diu vacuna. No fer-ho, per molt. És com si tu visquessis un lloc que hi ha molts llams i no tinguessis parellams. Sí. Està clar, està clar. Seria una mica tonto. Sí, sí, sí. Clar, clar, es pot oblidar la gent a fer-ho? No. Clar, jo introduiria mesures colectives de tipus econòmic. És a dir, vostè fa el que a vostè li dona una gana en contra de l'opinió generalitzada. Molt bé. Si hi ha conseqüències, no solament les conseqüències sobre vostè, eh? Si hi ha conseqüències sobre que a vostè també les paga vostè. També les paga vostè. Sí, sí. Avui hi havia un periodista que preguntava que com pot ser que no es castigui el que no vulgui vacunar-se ell o vacunar el seu fill quan és obligatori portar el casco o el que vagi en moto i el que no el porta li posen una multa. No, no, i als gossos és obligatori vacunar-los. Exacte. No sé si heu sentit una notícia de fa uns dies d'una multa multimilionària a una tabacalera canarenca perquè un senyor no morirà de càncer de fumó. Sí, sí, sí. Ningú l'obligava a fumar. Ningú l'obligava a fumar. Sí, sí. I tot i així s'han fet responsable la canarenca. Aquesta senyora que té el seu fill i que diu que l'han enganyat, pot que presenti una demanda contra aquesta gent. Contra aquesta gent, sí, sí. Ella diu que l'han enganyada i llavors a lo millor els condenen per difondre idees no científiques, no? amb conseqüència de mort. Ja, ja, ja, ja. Sí, està clar, està clar. Sí, sí, sí. Clar, si l'han enganyat, potser pot considerar que és un homicidi involuntari i indirecte, però això estableix una pena per la via civil de, no sé, 3 milions d'euros. Sí, sí, sí. Això no ho fan els metges. Ja. Sí, i tant. I tant, i tant. De tant, doncs algú ens demanda i llavors diuen, no, no, no, hi ha d'haver una indemnització perquè, però el metge volia matar-lo o volia fer-li mal o volia fer-lo. No, però, clar. Volia fer-ho, però es considera que el seu acte, doncs estableix una responsabilitat que estableix en un valor econòmic. Doncs que li facin a aquesta gent que han recomanat que no es vacunin. Sí, sí, està clar. Entenc o no? Sí, sí, sí, home i tant. Està clar. Bueno, us recordo que les vacunes abans podien tindre un cert grau de perill en el sentit que era provocar una infracció controlada. Sí. Per despertar el sistema immunitari. Ara no, perquè ara tot això és bàsicament biologia molecular. O sigui, s'agafa aquella part del germen que és el que desperta l'antiginat, la resposta antigènica i només et posen allò, no et posen el virus. No et posen el virus. Ja, ja. Però a part del virus que desperta l'antiginitat i, a més a més, normalment et donen l'abonatòria. Bé, hi havia una... Ja no és la inoculació d'un cert viu perillós pendents. És a dir, que pots tindre alguna reacció. Home, sí. Quan te'n vas a prendre el sol, també tens una reacció. També hi ha una reacció, sí. Però si hi havia un per la ràdio que justificava... No, mai el sol no es posi vermella, per exemple. Ja, ja, ja. Doncs com deia, que justificava que no vacunava, que no era part de la vacuna, perquè això era un contuberni entre les farmacèutiques i els governs, ja. Per enriquir les farmacèutiques que eren les que fabricaven les vacunes. Dic, vale, molt bé. És una altra de les... D'acord que les farmacèutiques es fan i les fan, eh? Sí. No, no, això està clar. Això està clar. I que no fan el que no els interessa. Si no hi hagués indústria farmacèutica, escolta, és que l'índex de longevitat baixaria, eh? Sí, sí. Jo el que passa és que et vull fer una pregunta capciosa, doctor. Sí, digues. I és, tu estàs parlant aquí de les excel·lències de les vacunes, però arriba el mes d'octubre que se'ns diu que ens vacunem contra la grip, etcètera, etcètera, i precisament el personal sanitari és el que menys es vacuna contra la grip. Sí. Bueno, el personal sanitari normalment necessita... No es vacuna contra res. Quan està molt en contacte amb germans té un sistema d'antigenat propi. Ja, ja. En definitiva, tu fas respostes antigèniques quan entres en contacte amb aquella cosa que necessites defensar-te. Quan estàs vivint en un ambient malaltís, tu resultes que tens més immunitat que els altres. Per això, inclús en el tercer món, on les condicions sanitàries són més baixes, el personal sanitari és el que menys malalties té. Ja, ja. Si no, per exemple, en un país on el SIDA és molt prevalent, el personal sanitari tindria més prevalència del SIDA, no? Sí. També? Doncs no. Ja. No. Per què? S'alimenta millor... Entenc? O sigui, hi ha tot una setmana de condicions. que afecta, vull dir, hauria de ser que aquest nano, a més a més de no estar vacunat, també només es rebia una alimentació vegetaliana. Ja, ja. Què podria ser, sí? És una altra tonteria. Sí, sí. Perquè nosaltres som animals obnívors. Obnívors. Obnívors, sí, sí. Està clar. Voler ara passar per un herbívoro, doncs no som herbívoros. No sé. Bé, la veritat és que tot això, si voleu que us dir, la veritat forma part d'una cosa que es diu fenomenocroni. Que és que quan una espècie està en un àmbit, i és super poble, i és super poble, doncs es comença a generar sistemes per eliminar individus. Ja. Doncs moltes d'aquestes sectes no són més que una resposta del propi sistema antropològicament parlant que genera coses perquè la gent es mori. Ja. Bé, és una manera una mica... Podem entrar a prohibir-ho o no, m'entens? Ja, ja, ja. No podem prohibir. O sigui, també podríem entrar a obligar a vacunar perquè el nano no és responsable. Està clar. Per tant, està pagant la irresponsabilitat d'un adult. Sí, sí. Està clar, està clar. Això seria una altra manera de veure-ho, no? Sí. Abans entraríem perquè el que estem és, igual que els obliguem, l'exclusió és obligatòria. Per què? Perquè, si no, aquell nano no serà equiparable al resto. l'home air no serà llegint, no serà fumat, però ara estarà en unes condicions de disminució, exclusió, que se'n diu així. Sí, senyor. Sí, sí. Bé, doncs això és igual. Si tu et malaltises freqüentment perquè no et vacunes, perquè no prens antibiotis quan tens una infecció, perquè no prens vitamines complementàries, perquè no fas una dieta correcta, etcètera, doncs també aquella persona l'estàs fent malbé, per dir-ho d'alguna manera. Sí, senyor. Sí, sí. Molt bé, doctor. No sé si us ha servit... Sí, sí, no, no, no, molt bé, home. Ja saps que jo, quan t'expliques d'aquesta manera, jo t'entenc, vol dir que... Som, si t'entén ell ja... Veus? Tothom està d'acord. Tota la taula està d'acord amb el que acabo de dir. Si jo t'entenc, t'entén tothom. Bé, doctor, moltes gràcies i fins la setmana que ve. Vinga, fins la setmana que ve. Adéu. Adéu. Marc, què ens tens preparat? Doncs, com demà ja partit, farem alguna cosa per picar ràpid, ràpid, ràpid. Jo, per exemple, vaig a casa d'un amic i és el que portaré. Què prepararàs? A veure, sorprèn-nos. Pots preparar una mica més? Puc preparar una mica més. Desbanca, desbanca l'Armand. No, no, no. És molt senzilla. Farem guacamole, senzill, senzill, senzill, uns nachos, molt senzills, molt senzills, molt senzills i una salsa de formatge. Molt bé. Punto pelota, no res més. Molt bé. Ràpid. Començarem amb els nachos, que és una mica més diferent. Seran 300 mil·lilitres d'aigua, 400 grams de farina de blat de moro, maicena, i 100 grams de farina de la normal, de la del blat. Sí, de la del blat. Una culleradeta de sal. Que no es moro. Que no es moro, correcte. Una culleradeta de sal, 150 grams de mantequilla i oli per fresir. Mantequilla. Mantequilla. Mantequilla. Mantequilla. Mantequilla. Mantequilla. Llavors, què farem amb això? Juntem les dues farines amb l'aigua i la mantega que estigui desfeta. Ja. La tenim fora de la calor que fa, no hi ha prou altra. Llavors, ho amassem amb els dits, comences a amassar, que quedi una massa compacta. Si ho amassem perquè quedi una massa. Com si estiguessin fent pa. Sí. Llavors, el que fem és agafem una petita boleta, l'estanem al marbre mateix, l'enferinem una miqueta perquè no se s'enganxi, l'amassem, ai, l'estirem, l'estirem ben estirada. Amb un corró o amb una ampolla de vi, sense etiqueta, fa el mateix efecte. Sí. Sense etiqueta. Sense etiqueta, perquè l'etiqueta fa que s'enganxi. Sí. Li traieu l'etiqueta amb aigua calenta i teniu un porró manual d'usar senzillet. I tirar. I tirar. Correcte. Llavors, fem triangulets. Un cop està estesa, fem triangulets, quadradets, tires, el que vulguis. A que vulguis. Això, la forma és indiferent. oli de fregir. I apa. A la paella. A la paella l'esfregim. I llavors, després amb paper de cuina per escorrer l'oli. Per escorrer l'oli. L'oli. I ja està. A la recepta li podeu afegir, si voleu podeu fer mitat i mitat, a la recepta li podeu afegir caiena picada. Perquè piqui. Una culleradeta. Menys. Per donar-li un sabor. I llavors tenen un sabor diferent i són picantets i estan... La veritat és que estan molt bons. Ja tenim els nachos. Ja tenim els nachos. Ara el guacamole. Senzill, senzill, senzill. Tres advocats. Un d'endalls. Una seva mitjaneta, petita. Bueno, segons el que ens agradi. Tomàquet. Un tomàquet d'amanida. i li podeu posar xile, perquè piqui una miqueta, que li doni un toc picat. Xile és el que també es coneix com a bitxo. El bitxo. Correcte. Bueno, no tant. El bitxo ja està més secat. Però pica. Però pica. Llavors l'altre és en verd i és encara en fresquet. Vale. Podeu posar suc de llimona, com m'ha dit el nostre estimat tècnic, i sal. Llavors, què fem? Tallem l'advocat per la meitat, li traiem l'os, traiem tota la polpa de dintre, ho posem en un plat, piquem la ceba fineta, piquem el tomàquet finet, amb un gabinet... I es barreja tot. Amb una forquilla. Aixafem l'advocat, ho incorporem i ho amassem amb la ceba i el tomàquet, la sal, la llimona, i fem allà una pasteta. Hi ha gent que pica més el tomàquet i la ceba, perquè no es vegi, i hi ha gent que la fa als trossets. Perquè li agrada... I la veritat és que els sabors són diferents. Home, clar. Perquè amb el tomàquet hi ha un troc de frescor, hi ha gent que li afegeix coriandra, que és cilantro, hi ha diferents per donar-li una mica de frescor. I ja estaria tot. Perquè no s'ho subsidi, perquè si la feu abans, li poseu els ossos de l'advocat a sobre, i ja no s'oxida, ja no es torna negre, ja no es torna negre. Això sí. Després, al moment de menjar, traieu-lo. Traieu-lo. Sí, sí. Falta lo del formatge, no? Falta lo del formatge. Boi, boi, boi, boi. Formatge. Salsa de formatge. La tenim. És senzill, senzill, senzill. Més encara. Què passa? És la meva moletilla. Digues, digues. 150 grams de formatge cheddar, o de qualsevol altre formatge que us agradi. Aquesta és la típica que té el color gruguent que aquell fosforito que veiem a les pel·lícules. Radioactiu. El radioactiu, correcte. Allà has donat el color. 150 mil·lilitres de crema de llet, que seria mig got, una cullereta de mostassa, una cullereta de margarina, ara sí, margarina. Ara no és mantega de vaca. Ara no és mantega. I sal. I li podeu posar, si voleu, tabasco també, pel toc picant. pel toc picant. Llavors, què fem? Calentem la crema de llet, li afegim el formatge cheddar, o el formatge que vulgueu. Que a mi hi hem comprat. Vale? Talleu-lo el més petitonet possible. Perquè es desfagi més. Perquè es desfagi més ràpid. Llavors, li afegim la cullereta de mostassa, la cullereta de margarina, i anem remenent. Aproximada, en uns 10 minuts, ja ha de quedar una salsa amb una textura de salsa espaceta, i ja està. Però si fos un Filadèlfia d'aquest. Bueno, un o d'un tard. No, no arriba. No. Més fineta que l'un Filadèlfia. Sí. Seria com si fos una salsa de tomàquet. Molt bé. Que quedi ben... Que quedi, bueno... Lo suficient com, perquè posis el nacho a dintre la salsa, i quan tiris, no t'emportis tota la salsa de cor. la salsa de cor. Però queda el nacho d'en peus. Però queda el nacho d'en peus. Correcte. El que m'he fixat és que per què a cada li has ficat algú picant? A veure, aquestes tres receptes que he fet ràpides són típiques mexicanes. I el mexican que té que picar... A l'estiu el picant va molt bé, perquè tu menges picant i dius, és per ser-li calor. No. Et regula internament el metabolismo perquè no tinguis tanta calor. sues i refresca el cos. I et dic, a veure, li pots o no li pots posar. Li he posat a tot arreu perquè sempre hi ha algú que li agrada i és una forma... Als nachos et dic, el toc aquest picant és tan senzill com la meitat de la massa no i la meitat sí. Ho fregeixes... Hi ha nachos picantes i nachos que no piquen. Llavors agafen un coloret, segons la quantitat que li tinguis un coloret més... No és tan groc, perquè a part queden grocs, et queden més tronjors, i a l'hora de fregir, fregiu-los, no us passeu del torrat, d'acord? Sí, clar. I els podeu fer tots, ja et dic, estem fent mig quilo, que són uns quants nachos. Sí, sí, sí. Són uns quants, segons l'ofinets que els facis. Sí, sí. I després els podeu guardar en un tàper gros, els podeu guardar i així s'aguanten una setmaneta, poden aguantar sense que s'humiteixin. I ja està, i demà el partit ja m'ho expliqueu i ja tenim algú per menjar per veure la final de la Champions. de la Champions. Molt bé. Isidre, bona nit. Hola, bona nit. Menys mal que eren uns nachos, que no eren una bulla besa. Tio. Senyor, a favor de la vida, però que hi ha partit de Champions. I... I... I... I... Senyor Anglès, senyor Anglès. Senyor Anglès, primer a la frenta, Tito. Tu no recordes la discussió que vam tenir fa unes setmanes sobre Pedro Pedrito. Pedro? Sí. Hombre, per favor, quina alegria m'han donat. Han renovat. Quina alegria m'ha donat ell, que de vols que tenir 100... Sí, senyor. Sí, senyor. Bueno, avui... Estic encantat de la vida. És el nou Larson. Sí. Sí, no? I a més a més, que com... És insubstituent per aquest nano, home. Algú que accepta estar a la banqueta pràcticament tots i cadascun dels partits, no ha sortit de titular més que... No ha sortit de titular, però que sap que jugarà i que pot jugar en diverses demarcacions i que ho pot fer perfectament. Com un lleó i que surt que es menja la gespa... Sí, senyor. No trobem un davanter amb les mateixes característiques... Perdó, ni de conya. No, no, això està claríssim. Això està claríssim. Amb la seva qualitat i el seu saber fer i saber estar, etcètera, etcètera. Impossible. Ens queda el problema del senyor Alves, que bé, jo soc partidari que soc... Jo crec que s'acabarà quedant, eh? Jo soc partidari que el senyor... Sí, ja sé que és un problema, que no tenim un bon defensa o un bon lateral o un bon volant. Avui he sentit que deien que el Pedro l'han fet quedar per jugar de lateral. Exactament, el Pedro pot jugar i, bueno, hi tenim altres coses. altres coses. Però si el senyor Alves no es vol quedar... Vol venir Barcanova. Sí, sí, sí. És allò de si se quiere ir que se va... Sí, sí, no, no, està clar. I clar, és que està jugant a la putera Ramoneta, que si no, que si sí, que sí. El grup, amb un sou que segurament veu demanar atmosfèric. Que no. Que no. A tres anys vista. A veure, en relació d'any amb any, evidentment. Els dos primers pràcticament fixes i el tercer, que és el que sembla que havien proposat. En funció dels partits que juguin. Si vol guanyar, que es quedi. Si no, adéu. Sí, senyor. Sí, senyor. Però això no és important, eh? A veure, ja ho sé que tu vols parlar d'una cosa, però jo abans et vull preguntar una altra cosa. Què et sembla la negativa del Barça, que el senyor Figo es posi la samarreta blaugrana en aquest partit de viejas glòries contra viejas glòries? Home, ara t'hi imagina't que el Judas aquest del Figo surtís com a capitoste de la FIFA. Ostres, Pedrín. Sí, sí. Serien uns horitzatges del 15. Em sembla perfecte. Aquest paio no es pot tornar tot. Jo crec que no, que no sé. Aquest és un Judas, absolutament, i sempre... A veure, ja he anat tan sols per l'actuació que va tenir en el seu moment, de pesetero impresentable, no? Que, de fet, quan el va fitxar al Barça, de fet, recordem-ho, que hi havia una disputa entre dos equips italians. Sí, senyor. Era l'Inter i la Lluve. L'Inter i la Lluve, que tenien drets sobre ell. No, no, no, el tenien fitxat per a dues bandes. Sí, sí, sí. Exacte, no drets, sinó que l'havien fitxat. El va muntar un sidral del 15, al final no el va poder fitxar cap dels dos, perquè si no acabaven a tribunals, i el va acabar fitxant la Barça per aquest motiu. Sí. I seria culpa, evidentment, del seu representant. Del seu representant. No, res que tu no vulguis. Exacte, és el que t'anava a dir. El Florentino, del Floripondio, la primera en la frente, també. La història aquella d'acceptar els 500 milions. Com a president, que semblava que tenia tothom de guanyar els Sants. Sí, efectivament. Però el Bill Metal, el tio va dir que sí que endavant, i si no tenia que pagar el Barça, em sembla que era, no recordo la quantitat que era. Una quantitat estratosfèrica. Sí. O sigui, que és quan el Florentino va dir, bueno, pues, si no salgo de presidente, o sea, si Figo no viene, perdó, pago el abono a todos los socios de Madrid. A todos los socios de Madrid. Clar, l'hagués pagat el Barça. Imagina't quina risa, no? Home, clar. Sí, sí. Total, que em sembla perfecte. que no parla amb els mitjans catalans. No, no. És un poca pena. És un desgraciat de gent. Sí, doncs ara, amb el merder que hi ha a la FIFA, que el Blatter aquest ha tornat a dimitir el tercer dia. És que no sortirà, home. És que no? No, jo crec que no. Perquè, per molt que hagi dimitit el Blatter, hi ha molts interessos dintre de la pròpia FIFA. Si es posula Platini, potser serà Platini. Ves a saber qui, però vaja, el Figo... Jo crec que el Figo no. Ara que es presentava, jo crec que ho té cru. Sí, sí. Jo crec que... És d'un país que tampoc... Encara que hi ha el futbol de Portugal, durant una època que passa molt, però actualment no és un país que... No facis cas, perquè el Blatter és suís, tu, ja m'ho explicaré. Ja, bueno, tenen peles allà. No em sembla un paio carismàtic. No. Em sembla un desgraciat. I abans de parlar de la Champions, a mi m'agradaria parlar del Rafa Benítez del Madrid. Pobret. Acabarà igual que l'Ancelotti. Hem d'entrar en el joc del Florentino. En aquest... Si l'Ancelotti li deia en Carleto, aquest acabaran dient-li... Rafita. Si ha fotut rodar l'Ancelotti... ...per tenir una notícia que donar, durant aquesta setmana i les anteriors, perquè no es parli dels èxits del Barça. Sí. Jo, perdó, passo olímpicament a parlar de Benítez. Ja en parlarem del Benítez. El fotim fora i ja en parlarem d'ell. Ja està. Doncs ja en parlarem. Ara sí, Jordi. Posa l'himne de la Champions. Ja està. Ara te oigo. Ara te oigo. Ara te oigo. Partit difícil, eh, Tito? Ara sí que mola. Va, un quart d'hora de nit. Va, tio. Va, tio. I tant, home. Partit difícil, complicat. Eh... Sí, sí. Més del que sembla. A veure, jo veig dues coses. Per una banda, patirem, perquè ens toca patir i una final si no patixes, no té gràcia. Home, a la d'Atenes no vau patir. És que a la d'Atenes... Tothom... Ha tingut molt poc gust, eh? Tothom. Incluint-hi els jugadors... I el míster... O sigui, me'l vaig no fumar sinó menjar. Un monte Cristo, tu. No, però, escolta, si enseguida es va veure 3 a 0, ja no hi havia res que fer. Ja ho sé, no, però vull dir que... No, però vull dir-te que jugadors, entrenador, tots els tècnics, presidents i directiva i els propis jugadors, van anar a Atenes... Era una altra època, era una altra plantilla, era una altra història. Però van anar amb superioritat. Van sortir amb unes ganes tremendes. Exacte. A veure, la jove pot guanyar perfectament. I tant. Li ho posarà molt difícil, li ho posarà molt complicat. Poden passar mil coses. Aquests tios també sortiran a totes perquè són hiper-supercompetitius. Els equips italiens de sempre ho porten a la seva genètica. Ho posaran difícil. Molt difícil. El que crec és que si el Barça està mínimament fin, mínimament fin, tècnicament és superior. Com ha estat en les últimes jornades, crec que la jove no té res a fer o pràcticament res. Per dir-ho clarament, jo diria que està la cosa al 90. Però el que no podem fer és sortir... 90-10. Fer el mateix que va fer el Madrid. Quan li va tocar la Lloventus, ja es veien... Ni confiats. Ja es veien a la final i ja estava... No, bueno, la Lloventus... Buah! Sobre aquests... No, no, no. Ni de conya. S'ha de jugar i guanyar aquest partit. I aquest partit no s'acaba fins al minut 94-95, eh? I si no em puc remetre l'any passat, eh? I si no hi ha pròrroga que seran 120 minuts. O sigui... No, no, no. Està claríssim. El que sí que és curiós... Que avui he vist un tros final de l'entrenament de la Lluve, no he pogut veure'l del Barça perquè ja pràcticament era l'hora de venir aquí. He vist un troset de la roda de premsa de Luis Enrique, però curiós és que la Lluve no ha assajat penals. Ja. Que vols dir que no et pensen que arribaran els penals. No, no penses arribar a l'empate. No penses arribar a l'empate. Home, això vol dir que sortiran a marcar gols. Bueno, és el que ha dit Luis Enrique. si no sabem quina Lluve ens trobarem, si una Lluve que ens pressioni al mig del camp, si una Lluve que ens pressioni una mica més enrere. Dic, indudablement, trobarem una Lluve que pressiona. Diu, però no sé quina Lluve en trobarem. Jo crec que no saben ni ells. Deuen estar... Perquè ara se'ls ha fastidat el Quilín, aquí. Sí, el Quilín. Refonen a la defensa. Sí. Vaja, poden sortir des de... amb cinc defenses, tres centrals, que es veu que ja ho han fet més d'un cop, amb dos carrilers, o sigui, els laterals amb carrilers que van pujant i tres tios que es queden al darrere, perquè em sembla que solen jugar amb D4, diguem-ne, en la forma Barça, el 4 és Pirlo. Sí. I clar, atenció, vull dir, té l'edat que té i defensa com defensa. Sí, bueno... No, Pirlo és un organitzador... No, Pirlo és un organitzador... ...que és el pallo aquest d'Arturo Vidal, que és el pulmó, diguem-ne, que és un jefecito, xileno, no?, però en format xilè, i després el poc va aquest, que em sembla que també és un pallo amb una fortalesa física impressionant. Sens dubte. Sens dubte. El que no sabem és qui hi haurà davant del tot, si estarà el... Jo aposto que sortirà en un 4-4-2 clàssic. Jo suposo que sí. Però qui jugarà... Només un punt, és que pot passar qualsevol cosa, perquè aquest pallo té un problema. A veure, la defensa d'ells ha d'estar llesta perquè no descobrin res i diem que la davantena del Barça fa molta por. I tant. Fa molta por. I la defensa, hòstia, els defenses d'ells deuen estar preocupats perquè no tenen un pallo que marcar, a l'estrella de l'equip rival. No? Lo típic. No, no, és que en tenen tres. En tenen tres davant. En tenen tres més Iniesta. Atenció. Correcte. i ràquidis de mi. I ràquidis de mi. I puja Alba. Exacte, és el que t'anava de dir. I Alba també puja. I clar. No, no, ells tenen un problema. I el Barça, si no fa el tonto, tornarà amb la copa amb la cinquena Champions. Jo crec que sí. Si surten tensos, si surten tensos, i jo crec que ho faran, i ja s'encargarà Lluís Enrique, que és la seva tasca, de posar ordre i tensió a la plantilla, han de sortir a totes. De totes maneres... De totes maneres... Els equips estan a tope, jo crec que empanyarà el Barça. De totes maneres, costarà marcar-los un vol. No, no, segur. No rendirà, ni si fiquem un gol, aniran ells a empatar, i els corners, les faltes, etcètera, són perillósíssims. Sí senyor. Totes les situacions tàctiques són experts, i a més és la seva base, és pràcticament l'única que poden jugar aquesta, i pelotazo. I pelotazo, sí. Sincerament, que jugaran així, eh? Jo crec que no pressionaran al davant, no s'atrevirran a fer-ho. Crec. No, jo crec que deixaran un. Un intenten, un rotllo el que ha fet el Real Madrid en els últims temps, o el que va intentar també fer l'Atlètic, el primer quart d'hora, perquè van, diguem... Anar a totes el primer quart d'hora. Van sortir al forn, i estan amb tota la força. Potser 15 o 20 minuts, per si és que el Barça la fastidia en un dels passes, perquè surten freds, caçen una pilota, fiquen un gol, com si... I aleshores a fancar-se darrere. Amb el cul, amb el que faci falta, i llavors sí que, enrere. Jo aposto per això, que el primer quart de 20 minuts sortiran amb una intensitat brutal, intentant, doncs, sorprener el Barça, i a partir d'aquí, a mesura que el partit es vagi, doncs, cuinant, imagino que jugaran més tàcticament, es tiraran més enrere, i jugaran el que crec que, segurament, rifaran les pilotes al davant, o llitant-les al mig camí, intentar que els davantes es busquin la vida, que amb això són experts. És molt curiós, perquè tots dos juguen al triplet. Sí, bueno... Crec que és la primera vegada a la història que passa, eh? Sí. Que tots els equips que tenen opcions de guanyar les tres competicions, se l'estan jugant a la final. en Xargi o en Segur? En Copa d'Europa, no ho sé, però em sembla que també. Bueno, no ho sé. Suposo, suposo... De fet, és que triplets s'han guanyat 6 o 7. Vull dir... Suposo que l'època... ...de ser l'únic aquest que ho guanya per dues vegades. Sí. No s'ha repetit. Ha repetit dues vegades el mateix. Encara que jo crec que el Real Madrid de l'època del blanc i negre podessi... Alguna copa del Xuxerència... No, no, no, no. No? No ho penseu. És veritat, això. Copa, Lliga i Champions, no. No. No, no. Perquè, a més a més, el Real Madrid tampoc ha sigut un gran guanyador de copes del rei o del generalíssimo, eh? No, no, també és cert. Guanyàvem més a l'Eleciclub. Però solien... Solien palmada les copes del generalíssimo o copes del rei, eh? Sí, sí, sí. Sí. Però bueno. Sembla que serà la... Si el Barça la sudeix, serà la primera vegada que un equip... Ja. Les dues vegades. Però l'estadística està en contra del Barça, no? Ho sabeu? Quina estadística? L'equip que guanya el campió de l'any anterior és el que guanya la Champions. No, perdona. No és així. Últimament, qui guanya el Bayern, la Guardiola, també guanya la Champions. Fins ara era l'equip que elimina el Barça, si no mira les últimes finals de Champions, l'equip que elimina el Barça era el guanyador. Aquest any... Efectivament. El poden eliminar demà. Que seria més trist, encara, no? Clar. Bueno, no, més trist, no. Jo penso que... Mira, jo recordo que quan el Barça, la famosa final aquesta d'Atenes, que comentàvem fa un moment, va perdre 4-0 o 0-4, amb el Milan va ser, no? Sí, amb el Milan. Jo me'n recordo que jo estava sopant amb gent de tot Espanya, perquè havien vingut gent de sucursals de tot Espanya, estava sopant amb ells, i hi havia uns de València que eren anticulers. Bueno. I es van passar tot el sopar i tal. És una notícia. No, no. És que raro. No, no. Jo va ser... Esclar, perdit o no sé què, jo els hi vaig dir... Un moment, per perdre una final es té que jugar, eh? Si no la jugues, no la pots perdre mai, eh? Sí. I si no, que li expliquen els valencians, no? Això mateix. Cada mi que té vi. Eh? Però això dic que, bueno... No, no. Aquella final... Les finals que ha perdut el Barça són una mica estranyes, perquè comencem amb la primera. Sí. La de... La de Bernam, no sé què és, o Basilea, la Margreta Basilea, contra el Benfica... I els pals. Ah, sí. La famosa final de los postes. Sí. Arrel d'aquell partit, després la UEFA, la FIFA, van decidir que els postes fossin rodors i no quadrats. Sí, sí, sí. Sí, sí, me'n recordo d'això. No sé per què. Però, bueno... Aquella va ser, el resultat final 3 a 2, molt disputat, i després la de l'estraua de Bonapest... A Sevilla. A Sevilla. Va ser desastrosa. desastrosa. Sí. També perquè van sortir... Això és bufar i fan polles, i això tenim el millor equip del món, i això ho guanyem. Bueno, hem de recordar, també, que les tres errores finals que s'ha presentat, les ha guanyades, eh? Sí, exacte. Sí, sí, sí. I que la mentalitat de l'equip no és ni el del Milan, ni... No, no, no. Ni el de l'estraua de Bonapest. Està clar, està clar. I hem de recordar, també, que la Juve és l'equip que més finals de Copa de Europa per 1. De 7 n'ha guanyat 2. Sí. N'ha guanyat 5. N'ha guanyat 5. Ja. De 5 n'ha guanyat 2. No, no, de 7 n'ha guanyat 2. O sigui, ha perdut 5. N'ha perdut 5. Sí, sí. Ja, ja, ja. Bueno, no sé, jo espero que guanyi el Barça, està clar, eh? No, però serà complicat, la Juve... Tot i que vagi dient coses en contra... La Juve no és un equip fàcil, i això ho hem de... Home, els equips italials... Està a la final. I, a més a més, això, està a la final, i quan arribes a la final, els dos equips que arriben a la final se suposa que són els millors. Sí. I en molts casos no ha sigut així. No, però en molts casos no ha sigut així, però jo crec que sí, que amb el terrenat que hi ha hagut, amb aquesta Champions, els dos equips que han arribat a la final són els millors. Sí, sí. Cadascú amb el seu joc. Sí, sí. Cadascú amb la seva manera de jugar, però... A mi la Juve... Però un sol partit qualsevol de la posta. Exacte. A més que la Juve és un equip... Sí, aquest és el tema. Una mala jugada, una expulsió, un penal en contra... Sí, qualsevol cosa. Qualsevol cosa. Qualsevol cosa. I jo, la Juve és un equip que prefereixo, amb la seva manera de jugar, encara que sigui una mica ràcana, la prefereixo, per exemple, al Chelsea de Mourinho, cent vegades. Sí. Jo crec que es pot veure un futbol més maco en un Barça-Juventus que en un Barça-Chelsea, o un Barça-Liverpool. Ja. Aquells tan canja allà, recordo eliminatòries del Barça contra el Liverpool, una que vam perdre, que vam guanyar allà a 0-1, no recordo, o vam empatar allà i aquí havíem perdut 0-1, que allà no va ser un partit de futbol, allà va ser un taquigol constant i onze tipus defensant. Defensant. Ja, ja, ja, ja. Doncs no sé, què? Fem porra? Fem porra, Isidre? Hombre. Vinga, va. Doncs comença. Ah, tu ets l'últim. Doncs va, Emílio. 1-3. 1-3. Parlem sempre que el Barça juga a fora. El Barça juga a fora. Doncs el Marc dirà 0-1. Vale. Jo dic 1-2. M'ho has pres, Miquel. Va, Núria. Jo... També ho ha dos. També ho ha dos. Bé, doncs ho ha dos. I tu, Isidre? 1-3. 1-3. 0-3. Ah, 0-3. Molt bé. Que optimista, no? Doncs res, esperem que es compleixi un d'aquests quatre resultats, tant ens fa el que sigui. Sí, és igual. Eh? Però que es compleixi. I fins aquí ha arribat el programa d'avui. Moltes gràcies, Isidre. Igual que el nostre director, que una vegada més ens ha tornat a visitar avui, el senyor Emilio Escazóquio, la Núria García, que ha arribat corrents i de presa, però amb la feina feta, el Marc, que avui ens ha tingut que preparar el sopar, o millor dit, el Tentempier per demà mentre es dura el partit, el doctor Santiago Barambio, que ens ha explicat el tema de les vacunes, com es té que solucionar, el Mariano González, que encara no té clar qui governarà a Madrid, i, com no, la Isabel Almató per l'agenda d'Esplugues, i el meu amic, que sempre fa que tot això arribi a vosaltres, en Jordi Domènec. Bona nit, adeu-siau, visca el Barça, i fins divendres que ve. Adeu! Força Barça! Laneimo Puket www.deuva.com Laneimo Pu чувствita La Verpetitua La Verpetitua La Verpetitua La Perpetitua El Fub dirt cementè La Verpetitua La Verpetitua La Verpetitua Laneimo Pu tens妳 En 어머 boom Lane אני Coflate A les portes, ràdio d'Esbert, sintonitzes, ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, durant el 8.1, ràdio d'Esbert, durant el 8.1, ràdio d'Esbert, durant el 8.1. A les portes, ràdio d'Esbert, durant el 9.1, ràdio d'Esbert, durant el 9.1.