Meteorit, Laporta i Papa; Madrid tax free i bunyols

Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternela. La desbarnada. La semantela. No. La desbarnada. La semantela. No. Sembles el de passapalabra, no. La desbarnada. La semantela. No. La desbarnada. La semantela. Molt bona nit, són les 8 i un minut, esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jús, i aquest programa és... La Desvernada. Salutacions de l'equip del programa, avui molt reduït a l'equip del programa, amb el senyor Mar Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola Mar, bona nit. Bona nit a tothom. Sort que has vingut. Sí. Avui el Miquel Simón no el tenim... Pobret estar al llit amb diarrea. Diarrea no és una noia basca, sinó que es troba malament. No, perquè clar, la gent sent i després diu coses... No, no. Està malaltor, pobret. La Núria tampoc ha vingut avui, però no sabem què li passa. A mi no m'han dit més. No ve. Senzillament que no ve. Els que sí esperem que puguem contactar amb ells són el doctor Santiago Baràmbia, més que res perquè ens digui una solució per a la malaltia griposa del Miquel, encara que no sigui la seva especialitat, és a dir, prengui urbasson o talidomida o alguna cosa d'aquí, qualsevol cosa. L'Emili Sánchez, no sé si avui... I avui ja no és carnaval, no? Ja ha passat el divendres de... Dimecres de cendre i totes aquestes coses i ja no és carnaval. Possiblement sí podem contactar amb l'Emili Sánchez. L'Armand Garcia, que ens ha promès que avui faria bunyols. No, va dir que portaria bunyols. No ho sé. Josep Maria Montes, que ens ha de fer la predicció del temps a veure aquest anticicló, quant de temps estarà amb nosaltres. Mariano González, aquest segur que comptem amb ell. L'Eligència del Inglés és molt probable. i la Carme. La Carme, sí, la tenim aquí, mossegants a les ungles. Hola, Carme, bona nit, ben trobada. Comencem quan vulguis. La desbernada. Doncs ja estem a l'equador de febrer. Sí. Pujant la cuesta. Sí, que abans era solo de enero, ara és enero, febrero i març. Sí. 15 de febrer de l'any 2013, ja sabeu, el 2013, l'any de la crisi, hem de continuar. Quatre dies. Quatre dies, sí. A més a més, l'altre dia, no sé qui va dir, diu que Espanya serà l'Alemanya del futur. Sí. Quatre dies després, diu, Alemanya ha entrat en recessió. Dic, vale. Ja estàs. Bé, estem a la setmana 7 de l'any, han transcorregut 46 dies d'aquest 2013 i ens falten 319 per arribar al 2014. 2014, que espero jo que se m'hagi curat ja d'una vegada. Sí, perquè ja tocaria. Ja tocaria, jo crec que sí. Ho dic perquè potser l'Otorrino que em visita potser m'està escoltant. Ha dit que m'escoltaria. El sol avui ha sortit quan eren les 7 i 46 minuts i s'ha posat quan eren les 6 i 25 minuts de la tarda. Demà? Demà sortirà a les 7.45, un minutet abans. i es pondrà un minutet més tard, a les 18.26 o a les 6.26. La Lluna ha sortit quan eren les 10.10 del dematí, i es pondrà aquesta nit ja de matinada, ja demà a les 24.17. I el demà, o seria diumenge, no? No, no, dissabte. Dissabte, sí, perdona, és que ja em descol·loca. sortirà a les 10.44, que serà creixent diumenge. Exacte, el diumenge és quan està creixent del tot. Creixent del tot. O sigui, en forma de D, ja sabeu. Quan té forma de D, és creixent. I es pondrà a la mateixa hora que avui, a les 12.17. Sí, li veu que li ha agradat. Jo després de veure-ho la pel·lícula... La lluna és de nit i surt sempre pel matí? Sí, sempre. Quan és nova. Quan és nova, sí. Bé, aniversari. Gent que fa anys, tal dia com avui, comencem per felicitar el senyor del gas. Mario Gas. Fa quatre dies, doncs, felicitàvem la seva companya, que és la d'allò, aquella de les orelles. Perdona la meva ignorància, però ara mateix no caig qui és aquest home. No saps qui és el Mario Gas. Em sona molt, però no li poso cara. Director de teatre. Un clara rodoneta amb barba... Va ser director del Teatre Nacional de Madrid. Ara sí, ara sí. Exacte. Aquest, el de les orelles. El de les orelles. Que és el gènere, perquè és el company de la filla, d'aquella senyora que li van donar el gaudí d'honor fa quatre dies. Sí, ara sí. Doncs fa 66 anys, el senyor Delgas. En fa 81, la Claire Blum. Claire Blum. És actriu de cinema i es va fer famosa, o va tenir el seu gran èxit, amb una pel·lícula del Charles Chaplin que es deia Candilejas. Candilejas és una de les pel·lícules més importants del món del cinema. No l'he vista. No l'has vista. I és que aquestes pel·lícules que diuen mítiques... No les he vistes. No has vist Candilejas? No. 61 anys. Fa una senyora que hem patit durant molts anys com a ministre de Foment, la senyora Madalena Álvarez. Sí, aquesta sí. Aquesta sí, aquesta sí. Aquesta fa 61. I en fa 37, Òscar Freire, però al costat en poses... Al costat ha posat 99, 2001 i 2004. Que van ser els anys que l'Òscar Freire va guanyar el campionat del món de ciclisme en ruta. I aquest no és dels que va fer trampes? De moment no està. No està. Aquest ha tingut molt mala sort, era un... Està ja retirat com a corredor, corredor molt bo, però va guanyar tres vegades el Campionat del Món, però en curses com el Tour de França, no... Perquè la resta feia trampa. La resta feia trampa, sí senyor. Bé, anem a les efemèrites, coses que van succeir del dia com avui, 15 de febrer. Deixo la primera. El 1412 es va firmar La concòrdia del Canyiz. Sí, senyor. Compromís de Caspe. Exactament, el compromís de Caspe, també anomenada la concòrdia del Canyiz. Que és un pacte entre Catalunya, Aragó i València per designar com a nou rei d'Aragó a Ferran de Trastamara. Trastamara. Que l'he traduït, però no sé si seria Fernando de Trastamara. Trastamara, Trastamara, que era Trastamara, també conegut com a Fernando de Antequera. Aquest sí que veus. Aquest era aparent llunyans, que era el nebot, de l'últim rei d'Aragó, de la família de príncipes de Catalunya, que va morir sense fills, perquè el fill va morir abans que ell, i aleshores es va reunir al compromís de cas per escollir qui havia de ser el rei. Ha dit. Bueno, van estar molt de temps, hi havia uns que volien el comte d'Urgell, d'altres que volien no sé què, i al final van escollir aquest senyor Fernando de Trastàmara, que és el pare de Ferran II, que després es va casar amb la Isabel i va organitzar tot aquest merder que tenim ara. Sí, és culpa d'ell. el fill d'ell el fill es va mantenir la corona d'Aragó però va ser el primer pas aquestes coses que fan les corones per ajuntar-se i tenir més terrenys any 1856 decret del suposo regne d'Espanya en aquell moment que va fer que fos obligatori franquejar la correspondència i posar-li el segill fins a les hores tu enviaves una carta sense pagar van decidir que el servei de correus havia de cobrar d'alguna manera i se'n van no inventar perquè el segill l'havien inventat els anglesos però a partir d'ara es posa segill Bueno, mira 1898 va tenir lloc al Acorazado americà Maine al port de l'Havana va explotar i va constituir el pretexte perquè els Estats Units declaresin la guerra a Espanya pobreta ella a qui la va fer responsable que el vaixell explotés i s'enfonsés exactament va fer la famosa guerra de Cuba els Estats Units van declarar la guerra a Espanya perquè al port de l'Havana havia esclarat aquest vaixell I males lengües diuen i continuen dient que realment va ser els propis serveis secrets als Estats Units el que van posar els explosius al vaixell per tenir una excusa per declarar la guerra i fer-se ells amb el domini de Cuba. Així els hi ha anat. Més recentment, no recordaràs, quan van caure les torres de Nova York, que també hi va haver el rumor que allò havia sigut tot un muntatge dels americans per poder declarar la guerra a Iran i tot aquest... Buscar tot el... El Saddam Hussein i les armes de destrucció massiva. Els americans estan acostumats. Inclús, per fer més història, també diuen que el bombardeig a Pearl Harbor dels japonesos no el van organitzar els americans perquè això està clar que van ser els japonesos però que la diplomàcia americana en els seus serveis d'espionatge sabien que els japonesos van preparar això sabien el dia, sabien on, ho sabien tot i no van fer res per evitar-ho per tenir una excusa per declarar la guerra perquè fins aleshores no tenien cap excusa per declarar la guerra en fi, els americans sempre són la seva anem al Sant Oral Jo? Sí, comença, va. Sant Tural. Sant Faustí i Santa Jovita, germans màrtirs. Santa Jòrgia, verge. Sant Claudi de Colombier. Devia ser francès. Sí, amb aquest cognom que va morir el 1682. Sí, sí, va morir el 1682. No se sap quan va néixer, però va morir el 1682. Presbíter jesuïta. Sí, sí. I Sant Joan Baptista de la Concepció. Presbíter trinitari. Trinitari. Això del... Bé. i on va dir Sant Joan d'Antista de la Salle però no, és de la Concepció el de la Salle era de la Salle demà és Sant Onèsim que era bisbe Santa Juliana, Verge i Màrtir Sant Onest que ens aniria bé tenir algun Sant Onest en aquest moment que es dediqués a la política Beat no, perdó, Sant Onest el Beat és Sant Joan de Sant Domènec el beat Simó de Càssia, presbíter Agustinià i Sant Porfiri, un dels meus sants favorits, Sant Porfiri, que va ser màrtir l'any 309 a l'Àsia Menor. I és el teu preferit? És un dels meus preferits, Sant Porfiri o Sant Cucufate... Ah, d'acord. Sí, Sant Porfiri és un dels que més anomeno. Sí, bé. Bé, doncs fins aquí el resum del dia. Si algú ho celebra avui o demà la seva onomàstica, moltes felicitats. Sobretot si es diu Porfiri. Especialment, de part meva, moltes felicitats. I si algú té el dia del seu aniversari, també. Aprofitem. Aprofitem per felicitar tothom. Si volen portar pastís o cava... També. Més cava. Sí. Sí, exacte. La semanela! Doncs ha arribat el moment de saber quin temps tindrem aquest cap de setmana. Sembla ser que ja ha arribat l'anticicló o no. Senyor Montes, bona nit. Bona nit. Ha arribat l'anticicló? Doncs sí, ja el tenim aquí. Ja el tenim aquí? Sí. Amb el meu turit, ha vingut? Bé, per a més, ha coincidit. Ha coincidit. Sí, el que passa és que l'Anticicou ho ha fet molt més lentament. De fet, un parell de dies n'has introduït des de les Sassores cap a la península Ibèrica i en aquests moments s'està trasllant cap a Suïssa i anirà a parar més o menys tot el centre d'Europa i és d'Europa i ens afectarà. I ens està afectant. I ho faran vents ja més o de Llevant o del sud-est, que venen de zones marítimes, I el que està fent és això, el que pot haver de dir, un augment dels núvols a bona part de la costa i estan sent més abundants aquí, la zona de la costa central. Però també pugen les temperatures. Això mateix. Ja no són vents del nord-oest, com hem portat pràcticament un mes amb vents d'atlàntics, i ara són vents de zones més càlides del Mediterrani. I més humits. I això està fent que les temperatures siguin més suaus. Les mínimes són al voltant dels 8-9 graus, que són bastant altes. Sí, sí, sí. I a mesdia, doncs, això, al voltant de... aquí a la costa hi ha hagut al voltant dels 15 graus, i en zones interiors, doncs, això, en zones interiors han donat més sol, perquè han arribat aquests núvols, doncs, al voltant dels 17, 18, i en zones del sud dels 19 graus, inclús. Bé, bé, bé. Bé, per el que li agradi, clar. Sí, sí. Com diu el reflant, nunca llueve a gusto de todos. No. No. I de pluja res, perquè això seguirà els vents allavant molts fluixos. La tisicó seguirà per França, i això el que dèiem, al centre d'Europa, i així seguirà durant tot el cap de setmana. Tota el cap de setmana. Sí. Els que estiguem per aquí a la zona de la costa, doncs amb molts núvols. Estan tapats, amb molta humitat, i amb temperatures, doncs això, amb la mateixa línia que hem tingut durant el dia d'avui. Escolta una cosa, això de la humitat, que a mi sempre em té això, que no l'he dit. A l'estil, quan hi ha humitat, els meteoròlegs dieu, temperatura, no sé, 30 graus, temperatura de xafogó, 36, perquè hi ha molta humitat. És cert. A l'hivern no passa això, encara que hi hagi humitat, no hi ha temperatura de xafogó. No, es considera que a partir de 20 graus cap amunt, 21 graus i cap amunt, Doncs quan hi ha graus d'humitat relativament alts, dels 50-60%, com més humitat hi ha, més sensació de calor hi ha respecte a la temperatura que tenim. Sí. Mentre que quan estem per sota els 20 graus, la sensació d'aixafogor desapareix. Ja, però... Però tot això està fet a base d'estudis de sensació. Sí, però a veure... Agafar les persones, col·locar-les en una sala... I això ja... A veure si tenen xafogó. A veure si tenen xafogó. Però escolta una cosa, a veure, si ara mateix els vents càlids o perquè se'n van els núvols, però aquests vents són humits i per tant hi ha humitat, la temperatura pujés a 21, amb una humitat forta, encara que estem a l'hivern tindríem temperatura de xafogó? Tindríem temperatura de xafogó. Pensa que 21 graus ja és una temperatura bastant alta per ser l'hivern. Però, vaja, si la tinguéssim i amb humitats del 80-90% podríem tenir sensacions de xafor dels 26-27-28 graus. Tot això està tabulat, eh? Sí, sí. A l'hivern no. A l'hivern dieu que temperatura de sensació, que és de fred. Això mateix. Que aquesta ja depèn més aviat del vent. Del vent, eh? Sí, quan hi ha temperatures... baixes, el fet que hi hagi vent és el que fa donar la sensació que està fent més fred que el termòmetre. Llavors el que s'utilitza és el vent. Fixa-vos aquests dies que hi ha hagut, quan hi ha hagut aquests temporals de vent, en el Pirineu s'ha parlat d'aquestes temperatures de sensació, que eren quan hi havia temperatures molt baixes i, a més a més, amb vents molt forts. Sí, l'altre dia, fa uns dies, al servei informatiu de TV3, aquest del Temps, però no me'n recordo on, però sí, en alta muntanya, en zona d'esquí i tal, que deia, temperatura menys 9 graus, temperatura de sensació menys 15. Això mateix. Déu n'hi do. Déu n'hi do, eh? 15 graus sota zero, quina sensació. Doncs aquestes no les tindrem. No. Almenys de moment. Però comencem a sumar canvis. Sabeu que fa setmanes que anem demanant a veure si la cosa s'anima? Sí. Doncs bé, sembla que ens ha fet cas. O sigui, a veure... És que l'anticicloc que està al centre d'Europa, a partir d'aquí uns 5 dies, és a dir, cap al dimarts, dimecres de la setmana vinent, començarà a marxar. Cap a on? Se n'anirà cap al més al nord d'Europa, és a dir, cap a les Illes Britàniques. Mar del Nord. Si això es compleix, el que tindrem és, a partir d'aquest moment, que les perturbacions atlàntiques que solen anar en latituds... altes per a aquelles zones, no ho podran fer, i començaran a creuar la península ibèrica. Això vol dir pluges... I masses d'aire fred que hi ha per al nord d'Europa, al nord d'Europa, aniran cap a la península ibèrica. Vaja, cap a la zona de la península començaran a passar coses. Hauran de veure cap a on aniran, si més aviat pluges o més aviat cap a fred. Ja, o sigui que... aquest impàs de, no diguem calor, però sí una mica de temperatures més agradables, seran 5 dies com a màxim. Això mateix, com a màxim. Per tant, aprofiteu-los, tot i que la poc sol que tindrem. Si voleu veure sol, sapigueu que demà el Pirineu estarà pràcticament, serà al 100%. Ah, està bé, serà al 100%. que per cert, ja que estàs parlant de núvols i tal, en aquests moments no sé si està ennubulat o no perquè no el veig, suposo que sí, i per tant els que vulguin veure el meteorit, que si no estic confós es veuria cap allà a les 11, un quart de 12 més o menys, que no el veurem per tant, no es veurà perquè està ennubulat, però sí dir-li a la gent que encara que no estigués ennubulat si no tens un telescopi, això no es veu. Per molt a prop que passi, no es veu. Bueno, espero que no es caigui cap altre fragment. Exacte, perquè no sabem si aquest que ha caigut a Rússia és un fragment o és un acompanyant, perquè podria ser un acompanyant de l'asteroide. Un germanet. Un germanet petit, que no caigui res, perquè, home, aquests ja tothom ha dit, tots els científics han dit que no caurà, que passarà a prop, però que no caurà, perquè si cau aquest crec que té, no sé, 50... No sé. Ara no sé si dic una barbaritat. Si són 50 metres o 50 quilòmetres de diàmetre. 50 quilòmetres. No, som aquests 50 metres així, eh? 50 metres de diàmetre, sí. O sigui que és relativament petitó, però clar, 50 metres de diàmetre que caigui sobre la Terra pot fer mal. És molt mal. Molt mal. Home, si aquest és petitó, el que ha caigut a Rússia és petitó. I mira el que ha fet, doncs... No, però... Que hem de pensar que és un roc que viatja... a uns milers de quilòmetres per hora. Crec que a 17.900 quilòmetres per hora. Això, emputrar-se contra el planeta Terra, doncs, és una velocitat molt elevada. Aquest no caurà i esperem que cap germanat petit d'aquests que l'acompanyin, doncs, tampoc hagi... Ni que li doni cap satèl·lit. Bueno, diuen que el gran no... Bueno, però estan... A 18.000 quilòmetres. I a aquella altura ja hi ha satèl·lits. Sí, sí. En fi, demà ho sabrem. Sí. Demà ho sabrem, si no passa res. Si no passa res. A veure si ho podem explicar. Exacte, jo crec que sí. Molt bé, Josep Maria. Fins divendres. Fins divendres. Que vagi bé. Hi ha notícies rògiques molt interessants. Fins divendres. Fins divendres. Adéu. Doncs ja ha arribat el moment de llegir notícies. Sí. Tenim unes quantes i, com sempre, abans de les notícies farem el regalet. Avui he estat... Bueno, aquesta setmana he estat pensant a qui li donem el regalet, a l'agència aquesta Meteo 3, perquè no, doncs a la senyora Camacho, a la futura gran artista dels reality shows, que no crec equivocar-me, que és aquesta noia o senyora que va tenir una relació amb el Jordi Pujol Ferrosola, que ja està començant a sortir per televisió. Segur que d'aquí poc sortirà algun programa d'aquest. Però, bueno, el fet és que al final he canviat totalment. Sí? Sí, totalment. Resulta que l'Audiència Provincial de Barcelona... va condemnar fa un temps la directiva de Joan Laporta a pagar l'aval d'uns 63 milions i picos d'euros per les pèrdues generades durant la temporada 2002-2003. La Junta del Senyor Laporta havia assolit el mandat el 22 de juny del 2003, 8 dies abans que acabés el mandat de l'anterior Junta. Debut a això, la Lliga de Futbol Professional va dictaminar que no se'ls podia imputar les pèrdues per 9 dies o per 8 dies de mandat, i que aquestes corresponien a l'anterior Junta. Però com l'anterior Junta ja no hi era, en conseqüència, ningú estava obligat a presentar l'aval que dictamina la normativa de la Lliga. Si hi ha pèrdues, s'han de avalar els pressupostos. Però com les pèrdues, segons la Lliga, era de la Junta anterior i no de la Junta actual. El soci, el senyor Vicent Pla Sibrian, va presentar una demanda judicial a l'Audiència Provincial de Barcelona, que la va presentar a tràmit, i va condemnar a la directiva a pagar aquest aval perquè deia que aquests vuit dies de mandat corresponien a la temporada anterior i, per tant, com a la temporada anterior hi havia hagut pèrdues, havien d'avalar. Laporta i la seva Junta, com a jògic, van recórrer al Suprem i ara el Tribunal Suprem ha confirmat la sentència condemnant a Joan Laporta i a set dels seus directius ha de positar l'aval i pagar les costes de judici. Fins aquí els fets. No entrarem a discutir si els vuit dies de mandat es poden considerar com a correspondents a una temporada en què el Barça va tenir pèrdues i, per tant, d'acord amb les disposicions de la Lliga Professional, havien de ser avalades per la Junta Directiva. Vuit dies. Si el senyor Laporta i la seva Junta no haguessin tingut tanta pressa a ocupar els seus despatxos, tot això no hauria passat. En total eren vuit dies. Tampoc discutirem si el senyor Vicenç Pla Cibrián va actuar aconsellat per la Junta Rossell i que l'actual Junta Directiva ha llançat la pedra i amagat la mà. I tampoc entrarem ara si el soci de mandant o la Junta del Barça han de reclamar o no l'execució de la sentència i els deixem cadascú amb la seva consciència. El soci ha dit que no i el Barça que s'ho està estudiant. El que creiem que no és de rebut Són les declaracions del senyor Laporta, dient que l'actual Junta és la que ha realitzat o ja ha redactat l'acusació i en paraules textuals ha dit que és una injustícia absoluta, una tortura processal increïble que atén a interessos per desprestigiar la bona gestió en el club. Que el senyor Laporta, que és licenciat amb dret per la Universitat de Barcelona, màster en dret de societats i expert tributaris, diplomat en dret per la societat mercantil, professor col·laborador en el Seminari de Dret Immobiliari i Registral de la Facultat d'Arquitectes de Barcelona i soci del bufet d'advocat Laporta i Arbós, faci aquest tipus de declaracions és inacceptable. El senyor Pedro Pacheco, aleshores alcalde de Jerez, va dir l'any 85 que la justícia és un catxondeo. Diverses sentències judicials han demostrat que aquesta frase és possiblement molt certa. Però que tot un licenciat amb dret, màster i professió, digui que la justícia serveix per desprestigiar una persona o un col·lectiu, com aquella tarjeta, això no té preu. Si el senyor la porta creu realment del que ha dit, ha de renunciar al seu títol d'advocat, ha de tancar el seu bufet i s'ha de dedicar a la meditació. Que com a mínim això tranquil·litzarà el seu esperit. I mentre no ho fa, aquí té aquesta... Ja està. Ja t'has quedat a gust? Sí, m'he quedat a gust, perquè és com si ara el Sant Pare, que ha dimitit, digués que l'Església és una merda i me'n vaig fer perquè me'n volen desprestigiar tot això. Però jo no el deixaria jubilar. Aquí el Sant Pare. Per què? Pobret. La tradició és que s'ha de morir en el lloc, treballant. Oh, la tradició, la tradició. Home, a veure, quan al Joan Pau II hi havia gent que deia, home, aquest home tal com està potser que presenti la divisió, l'home va aguantar fins a l'últim moment. Jo crec que sí, home, que té dret a... El problema ara és que, com li diran, expapa. Sí, no? Bueno, he dit que el jubila... Bueno, que ara estarà un mes a no sé on... A Castellagolfo, sí, que és la residència d'estiu. Amb el seu Camarlengo. Amb el Camarlengo i les... No són monjes, són... Són... Sí, té un altre... Són seglares canonitzades o jo què sé, sí. no són monges, però han fet el vot de... Jo tinc una proposta. Sí? Sí, que ho facin cada quatre anys, com les eleccions. Com les eleccions, quatre anys d'escollir papa. Sí, es pot presentar l'actual papa. I a l'anterior. I a l'anterior, i tal. Hi hauria una mica més de joc. Doncs ara sí, ja et dic, el problema és quin nom li donaran al papa. Papa Emèrit. El que sí és segur, o pràcticament segur, que serà bisbe emèrit de Roma. Perquè és que... Jo no sé si ho saps. No. Quan es reuneix el congrés aquest, el conclau, no s'escolleix el papa. S'escolleix el bisbe de Roma. I ajuntat amb el càrrec... El que passa és que el càrrec de bisbe de Roma porta implícit ser cap visible de l'Església. Ah. I per això és el papa. Però realment el que ha dimitit aquest senyor... o que presenta la seva divisió, és com a bisbe de Roma, per tant serà bisbe emèrit de Roma. Ja no papa, perquè... Ja no toca. Ja no toca. Bueno, mira. En fi, anem a les notícies, va. Tindrà els seus motius. Sí, i tant que els té, segur. Bueno, l'any passat... Bueno, no, aquest any hem comentat diverses feines. Hi havia una de mirar la gespa com creixia... Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, veig que mires... És d'Escòcia? És d'Escòcia, és d'Escòcia. El Daily Mail, un diari escocès, o si és escocès, no? El Daily Mail, no ho sé, no, és anglès. El diari ha publicat una oferta de treball idíl·lic 100%, perfecta, per viure en una illa, per cuidar una antiga abadia mitjabal, Mitjaval seria, no? Sí, bueno, sí... Sí, bueno, és mitjaval, però no sé si es diu medieval. Medieval, castellano medieval, sí. De la qual, doncs, bueno, et donen una... No vius a l'abadia, sinó al costat, que hi ha una petita casa... Un acabat amb dues habitacions. Amb dues habitacions. Et paga 1.100 euros. Sí. I has de cuidar, doncs, la illa. en la qual no estaràs sol perquè rep 20.000 turistes l'any per visitar l'antiga abadia que van fer construir diu la llegenda perquè hi havia és l'illa d'Incol si ho pronuncio bé hi havia un ermità Sí, després sí, una ermitat que vivia allà, després... Que va salvar el rei... Va fer com una mena de miracle, i li va demanar... Bueno, un miracle no, sinó que va pregar, perquè el rei no sé què, aleshores li va demanar que construïs una badia a la illa. A la illa. I és la badia que hi ha en aquests moments. Sí, que està a l'ombra del pont de Fort Reil, i que només s'hi pot arribar amb vaixell. Normal, si és una illa, només s'hi pot arribar amb vaixell. Bueno, hi ha illes que tenen pont, però... Sí, o... que sigui petitona amb una pista d'aterratge no, aquesta només amb vaixell he de dir que l'oferta de treball és per dues persones perquè no estiguin sols això sí, han de rebre aquests una mitjana de 20.000 turistes diguem que seria una mica estressant però són 8 mesos del març a octubre 1150 i escaig euros al mes No sé si, a més a més, li donen el menjar, perquè, clar, si estan en una illa, li portaran el menjar. No està malament. Jo he estat, quan era a exigir, dubtant si presentar el currículum aquí o al Vaticà. perquè també hi ha una sèrie de llocs vagants. Sí, perquè ara estem sense sede vacante, no? No, encara no. El dia 28 d'aquest mes serà la sede vacante. Quan limiteixi, quan se'n vagi. Serà la sede vacante, però clar... Ha donat els 15 dies. Sí, sí, sí. Però hi haurà una reestructuració, no? O sigui, el secretari d'Estat, que en aquests moments és el cardenal Bertone, que serà el Camarlengo, però clar, segons si amb el Bertone el fan papa, necessitarà un altre secretari d'Estat. O sigui, hi ha possibilitats de feina al Vaticà, ho dic per aquella gent que estava pensant d'anar-se'n fora a treballar. Sí, però jo diria que necessites estar dintre de l'Església per optar a un d'aquests llocs, no? A veure, segons la tradició cristiana... qualsevol cristià batejat pot ser escollit papa. Però crec que ho tens una mica complicat. De fet, i ara que s'està recordant les dimissions que hi ha hagut, sembla que va ser Celestí V, Tres o quatre, un només. Un Celestí cinquè, que va ser l'últim, perquè l'últim realment era Bonifàs, si em sembla. Aquest va ser com... Una cosa rara, no? Però el celestí cinquè, que era un monjo, aramita, bon estar, mira qui escollim a papa, qui discutim, i de cop i volta un va dir, hi ha un frare aramita que és una molt bona persona, que tothom diu, no sé què, i el van anar a buscar, i el van anomenar papa. Així, ràpid. ni era, o sigui, ni estava a la Curia Vaticana, ni res, era un monjo, i el van nomenar papa, i aquest senyor, els pocs dies, va durar molt poc, pobret, perquè va arribar un moment que va dir, senyors, us agraeixo molt la confiança, però jo no serveixo, per això aquí hi ha massa lluita interna, jo me'n vaig, torno al meu convent, i adéu-siau. Jo diria que el de ser papa deu ser un tema... T'han de fer cas perquè ets el papa. Sí, bueno, bueno, bueno. En fi, canviem de notícies. Anem al senyor Lee Chari. Lee Chari va fer un viatge a Tailàndia i realment és que l'home pensava passar-se-lo de conya. No sé què pensava fer a Tailàndia, però... aquest turista britànic va caure des del pis 22 del seu hotel i va caure a terra entre les coses que li van passar es va trencar una cama i es va trencar el crani des d'una planta 22 i només es va... Sí, el fet és que es va trencar el crani el van portar al... a l'hospital, lògicament, d'allà a Tailàndia, i a Tailàndia li van tallar l'os del cap perquè se l'havia fracturat i no podien fer res. I aleshores la mama va dir, diu, sisplau, doneu-me els ossos, els va posar la maleta, va tornar a Anglaterra amb els seus ossos, I ara, doncs, hi ha un equip de metges anglesos que està mirant de reconstruir-li el crani amb els ossos que s'ha portat. Però això fa poc? Fa poc, sí, fa pocs dies. Com ja faci molt de temps... No, no, no, l'home va sortir, va agafar els ossos, va posar la maleta, equipats de la mà, que no va facturar, lògicament. I, doncs, ha arribat a Anglaterra i em diu, mira, tinc aquí aquests ossos, si són tan amables vostès de... De reconstruir amb el crani. Ja està, esperarem, a veure, continuarem de gana en la notícia. Sí, perquè com li donin un cop, a la part un no té os... Bueno, de fet, és habitual, també. Hi ha gent que té un tros de titani, que s'ha trencat el crani i li posen un. Però aquest home té interès en que, més que un tros de titani, una placa de titani, que li posin els seus ossos. ja ho veurem ja ho veurem com acabarà aquest tipus d'operacions tancar a obrir bueno, mal assumpte el que passa és que no sé com ha viatjat aquest home sense crani d'Hil·làndia a Anglaterra suposo li hauríem posat una placa de titani no ho sé, no posa res la notícia com a mínim un baratge segur sí, perquè si no en fi o una xitxonera Sí, un cas com aquest, el Hlepp era el casc que... No, no me'n recordo com es deia, el porter del Celci. Sí, el Hlepp. No me'n recordo com es deia. Sí, que portava el casc aquell d'estometa. N'hi ha més d'un jugador que juga en casc. Mascaretes, casc... Com a mínim, suposo que un casc de casc i li van posar pel broma. Més coses, Marc. Bueno, hi ha un fotògraf americà que porta sis anys... fent un book, llibre, catàleg, de dones despullades, que es diu The New Project, que són dones més grans de 21 anys, però que no són professionals. No són professionals. Ni professional de la fotografia, ni model, ni professionals de... De lo que s'hi dirien amateurs. Sí. Porta sis anys fent-ho i ja ha fotograficat 150 dones. Bueno. Està preparant un llibre per recaptar diners i vol... Per recaptar diners per ell. Eh... Recaptar diners, tothom fa les coses per recaptar diners No ho posa Serà per ell Diu, per recaudar 30.000 euros Bueno, 30.000 dòlars El necessitarà per pagar l'hipoteca Sí Llavors, doncs bueno Aquest home vindrà a Espanya A fer fotografies Prepareu el currículum, nenes Bé, pots subscriure a través de la pàgina web de Facebook o a través d'un formulari online que la notícia no posa... Si paga, no paga? No, no paga. No paga. Els beneficis que traurà serà de vendre el llibre. De vendre el llibre. O sigui, el que es presenti allà i faci la fotografia serà por amor a l'arte. Sí. Puro i duro. No hi ha més. I llavors, l'únic requisit és que tinguin més de 21 anys. És l'única... cosa que posa, no importa, ja et dic roses, morenes, primes més de 21 és l'únic, llavors es traslladarà aquí a Espanya i a Portugal per si ens escolta algú des de Portugal que ho sàpiguen, per fer les fotografies i llavors molt bé una notícia com però bé, la que no es podrà presentar és Christine Hilmer perquè en té 19, té 19 anys resideix a Habsburgo, Alemanya, i té experiència com a dona de la neteja. I, doncs, es va quedar a l'atur i es va apuntar a l'oficina de treball, l'INEM, diguem, de la seva ciutat, que no es dirà INEM, es dirà d'una altra manera, però té la mateixa funció. Es va apuntar com a demanant de treball perquè s'havia quedat a l'atur. Va rebre d'aquest centre una carta en la que se li deia que podia optar a un lloc de cambrera en un establiment llamat Colosseum que va resultar que és el postíbul més important de la localitat. L'únic requisit que li deien és treballar, per treballar en aquesta casa és tenir bona presència i, especificant les funcions que havia de fer, eren la de servir begudes durant 42 hores a la setmana, repartides sobretot entre les nits i els caps de setmana. El diari Spiegel Online va saber aquesta notícia i la va publicar i va buscar per internet al famoso Colosseum, que está definida a internet como club de alterne y club nudista, donde uno puede tener sexo y relajarse en más de 2.500 metros cuadrados con chicas que dan megaservicios y mucho más. Hem de dir que la prostitució és legal a Alemanya però, clar, lògicament el director de l'oficina de treball es va disculpar perquè diu que va cometre un error i el que havia d'haver fet en primer lloc era trucar amb aquesta noia i preguntar-li si estava interessada a treballar en un bordel o no abans d'enviar-li l'oferta de treball. Seria tot un detall per part... Tot un detall per part seva, no? A veure, l'hora de redactar les sol·licituds de feina, també... Aquesta noia, doncs, va dir que tenia experiència a la neteja, suposo, neteja d'oficines i... Clar... En fi, coses rares. En tenia una altra, també, de búsqueda de treball, però... Me l'ha deixat, igual, la setmana que ve de... Sí, igual la comento. Aquesta, si la torno a trobar, aquesta va succeir aquí a Espanya... I és realment al·lucinant. Una persona que li va enviar un currículum, una empresa que demanava per internet, necessitem d'allò, l'home va contestar amb un e-mail, li deien enviar el seu currículum, i li van contestar que menys guapo li deien de tot, pobre nano. Bueno, mira. Tinc més coses? Tinc una notícia més. Vinga. Estudis d'aquests estranys que fan els científics... Ah, bueno, si són els científics... Sí, són gent que no sap en què gastar-se els diners. Bueno, són uns... És que ara m'ha vingut a la memòria, no? Aquests del metro 3, que durant l'anterior legislatura catalana, el president del senyor Montilla, van fer un estudi que van cobrar 30.000 euros sobre la importància del cultiu de l'avellana. 30.000 euros. Mare de Déu, senyora. Aquests científics que han fet. Aquests científics japonesos han estudiat uns llimacs que es diuen cromodoris reticulada, en el qual són uns llimacs que deixen anar el seu penis després de l'acte sexual. El part, doncs. El perden, sí. Pobres. Són uns llimacs que són hermafrodites, per dir-ho d'alguna manera. Sí, es converteixen en... Canvien de sexe, dius. Bueno, no és que canvien de sexe, és que després de l'acte sexual el perden i els hi torna a créixer un altre. Ah. El llengardàs amb la cua, doncs igual... Ah, està bé, està bé. Llavors, han arribat... No, la notícia té més... Sí. Però han arribat a la conclusió que la vida sexual de la babosa marina, del llimac marí, és molt complicada. Oh, i tant. Dius, i per això fa falta pagar... Més complicada és la de la mantis religiosa, però bueno. Sí, també. Perquè clar, la família després d'allò es menja el mascle. Aquesta sí que és complicada. Llavors, també hi ha arrel d'aquesta notícia hi ha unes aranyes que també després de l'acte sexual perden els òrgans masculins i però no li tornen a créixer a les aranyes no és més complicat encara no, perquè creuen que els investigadors aquests que la cromodoris retícula d'aquesta és el primer ser invertebrat que després de rebutjar o deixar caure o despendre's del penis sí és l'única que li pot tornar a créixer i ho consideren un avantatge sexual perquè sempre és nou ventaja sexual això que se't desprengui i et torni a créixer deu tenir les seves utilitats suposo que sí però suposo que per ell sí Sobretot que li torni a créixer. Bé, després diuen com mantenen les relacions els dos bitxos, però no cal. Que mirin el vídeo. Que segur que n'hi ha. Sí. Molt bé, doncs vine, ens anem a Madrid, que et sembla? Sí, perfecte. Vinga, va. La semanuela! La semanuela! Jo no sé si al Mariano li agrada aquesta música com a Sintonia de Madrid. Si no li agrada, perquè ens ho digui, la canviem, no? Sí, no? Actualitzem. És que és típica de Madrid, això de los nardos passeando por la calle d'Alcalá i tot i això. Però bueno, ara li preguntarem. Don Mariano, bona nit. Bona nit. Què tal? Muy bien. Sí? Sí, sí, siempre. ¿Qué te parece la Sintonía? Nunca te lo he preguntado. Te la puse un día de los nardos por la calle d'Alcalá Bueno, que era la sintonía de Madrid de toda la vida del programa. Igual a Mariano le gusta algo más roquero. Me gusta, me gusta. Yo soy antiguo también. Ah, muy bien. Eso de también, ¿qué pasa? ¿Que me has llamado antiguo? No, pero tarda por aludido. Pues nada, oye, Madrid estáis que os salís, ¿eh? Siempre ha sido. La última declaración de doña Ana. Que quiere que Madrid sea una ciudad tax free. Una menos. Libre de impuestos. Vale. Yo también. Ya me gustaría a mí, ¿no? Ojo al dato. Para los empresarios. Anda. Para los empresarios. Bueno. Habrá que hacerse empresario, entonces. No sé si tiene que ver algo esto con lo de Eurovegas. No, no creo. Ahí anda metida más la comunidad. La comunidad, no, pero claro, igual tiene envidia doña Ana y dice que nada, que lo que quiere va a hacer unas exenciones de tributación municipal y lo que no entiendo y de reingresos de las cuotas de la seguridad social a los autónomos. Pero, a ver, la seguridad social no depende de la Alcaldía de Madrid, ¿no? No, no, no, en absoluto. Lo que pasa es que lo que haría la Alcaldía de Madrid a los autónomos Sería devolverle la parte proporcional que correspondiera o la parte que correspondiera a la subvención que haría el Ayuntamiento de Madrid de esa cuota. No sé, si pagas 200, 300, 800 o 1000 euros de seguridad social como autónomo, el Ayuntamiento de Madrid te bonificaría con un importe desde un porcentaje que fuera, hasta la totalidad inclusive. Sí, sí, sí, está bien. Bueno, es una forma de incentivar también un poco la creación de trabajo de autónomos, que no hay que olvidar que, al fin de cuentas, los autónomos en este país, tanto individuales como empresarios individuales, como empresarios que contrataban trabajadores por cuenta ajena, para ellos han sido los que han movido el empleo en este país. Sí, porque además otra cosa que quiere hacer, bueno, que dice que ya está en marcha, que ya se está haciendo, que se puedan abrir empresas en Madrid sin necesidad de licencia previa. Pues coges tú en tu casa, coges una habitación, montas un despacho, esta es mi empresa y no hace falta que le pidas licencia ni permiso a nadie. Bueno, ¿dónde empezó Apple y Microsoft y toda esta gente? Es un garaje. Claro, claro, claro, claro. Pues ya, pues tienes una idea y la desarrollas, que es buena, pues como en todos los negocios, pues sales adelante, ganas dinero, creas trabajo, etcétera, etcétera. Que no lo es, pues cierras la puerta de tu casa, de tu habitación o de tu garaje y pones el cartel cerrado y ya está. Y montas otra cosa. Pero fíjate tú que además, es que yo no sé de qué va a vivir Madrid, porque dice que dentro de poco las empresas... no pagarán el impuesto de vehículo, el impuesto de construcción y obras, el impuesto de evado y las tasas de basuras. Ya. Bueno. Ahora tienen muy fácil decirlo por una razón, porque no hay tantas. Claro, como hay poquitas. Claro, ahora es muy... No, pues muy bien, pues se incentiva, no hay ningún problema. Si todo eso se incentiva, lo que pasa es que luego viene la segunda parte. Hay mucha creación de... Suponte que empieza a haber mucha creación de empresas... Con creación de empresas se necesitan, lógicamente, o autónomos que crean empresas o negocios, se crean servicios que provean facilidades a todas esas empresas y a todos esos autónomos. Es decir, carreteras, mantenimiento de carreteras, cualquier cosa que se te pueda ocurrir. Y eso se tendrá que cobrar al final. No dice nada, de todas maneras, la señora Botellas. del IBI, del impuesto de circulación de vehículos a los particulares, bueno, hay una serie de impuestos que no todos los impuestos lo pagan las empresas ni los autónomos. Y al ciudadano de a pie... De hecho, la mayoría de los impuestos los pagan, ahora ya hay menos autónomos. Claro, los que lo pagáis... casi extinguida, ¿no? Claro. Pero los particulares siempre hemos sido los que más impuestos hemos pagado. Es que somos los más fáciles. Claro, claro. Van a tiro fijo. De todas maneras, yo, si viviera en Madrid, me preocuparía por las últimas palabras que dijo doña Ana en esta entrevista que le hicieron en los desayunos informativos de Europa Press. Ahora las agencias se dedican a grabar programas para luego dárselos... Claro, a las televisiones. Ahora, como, por ejemplo, en Telemadrid casi ya no queda personal, pues compran las entrevistas a las agencias. A las agencias. Bueno, pues lo último que dijo es que dice que no tiene intención de subir los impuestos durante su mandato, pero que, claro, que esto le obligará a atenerse a las circunstancias. A mí esto de que no cobraré, no subiré los impuestos, pero me tendré que atener a las circunstancias, si yo viviera en Madrid, empezaría a preocuparme. Eso es un brindis al sol. Es decir, con letra mayúscula, el no subir los impuestos. Y luego, bueno, a no ser que me obligue. Claro. Es que es lo que hizo Rajoy. No prometo que esto y lo otro y lo demás allá. Las circunstancias han sido lo que han sido. No prometan nada, ¿no? No sé, pues si la señora Botella diga, pues mira, como no he subido los impuestos... no puedo pagar a la empresa de recogida de basuras y a partir de ya, pues no tirarán ustedes las basuras al contenedor, sino tendrán que ir directamente al vercedero, con su bolsita cada uno, y tirarlo al vercedero. Eso ha ocurrido realmente, quiero decir, al final en Madrid no se pagaba tasa de basura, de repente se empieza a pagar la tasa de basura y además recortan las vías y las fechas de recogida de basura. Por lo cual dices, bueno, pues nada, muy bien. Pues claro. Yo no sé, creo que el vertedero de Barcelona lo tenemos en el Garraf, si me estoy confundido. Sí, pot ser que estigui per allà. Entonces, claro, si a mí me dicen, no, mira, a partir de mañana, usted no tendrá container para tirar la basura, tendrá que ir directamente al Garraf a tirarlo. Pues no, monto una empresa y lo recullo. ¿Hay que ir por autopista de peaje? Sí. Se puede. Sí, porque si vas por las costas lo tienes. Sí, es un poco la carretera esa, no sé cuántas curvas tiene, pero son unas cuantas. Sí, sí, y bastante pediaguda. Está claro, o incumples la ley si te llevan al garraf o hay mucha gente que va a tener que pagar peaje. Claro que también, es lo que dice Marc, Dado que las empresas que se creen no pagarán impuestos ni de circulación, ni necesitan licencia previa, ni el impuesto de recogida de vados y tal, lo que puedes crear automáticamente es una empresa de recogida de basura con una furgoneta, cobras un tanto mínimo y diga, mire, yo le ahorro a usted hacer el viaje, échelo aquí a la furgoneta y cuando la furgoneta está llena me voy. Anda, oye, acabas de inventar el servicio de recogida de basura. ¿Verdad que sí? ¿Sí? Ya ves. Si fuera libre mercado... Sí. Pero lo que pasa es que... Claro, actualmente no te lo dejan hacer. Bueno, hay empresas que recogen... No es bien bien eso, pero recogen documentación en empresas... Y te dicen que la destruyen. Para destruir. Y cobran una pasta. Cobran una pasta, sí, sí. Porque, bueno, tienen cláusulas de... Pero dices, pues lo mismo, pero con la basura orgánica, con la basura orgánica para hacer compost. Yo lo que pasa es que no me fío demasiado de esta gente que dice que te recogen la documentación a la empresa, que la destruyen, no sé. Bueno, ahí... No, te digo, te digo, te digo. Como todo, las empresas... Yo, por ejemplo, en mi trabajo, yo tengo una destructora de documentos. Sí. Y no hay documento que vaya a la papelera. Todos los documentos van a la destructora. A la destructora. Directamente. Luego eso hace una especie de confeti que intenta tú averiguar qué era lo que estaba diciendo. Que es bastante complicado. Si la destructora funciona bien, es complicado saber lo que decía. Sí, porque tienes la de tiras o la de cuadraditos. O la de cuadraditos, sí. La mía, la que yo tengo, es de tiras. Pero yo te garantizo que la que yo tengo eres incapaz de descubrir qué era lo que decía el documento que acabas de destruir. En CSI te lo montan rápido. Yo me imagino ahora esta empresa, Metro 3, que es la que dicen que ha hecho espionaje y que está a punto de cerrar. Con lo cual, la documentación que tienen debería ser destruida. Bueno, montamos una empresa... Habéis visto una película que se llama Argo... No, pero quiero ir a verla, me han dicho que es muy, muy, muy buena. Es magnífica, realmente. Bueno, pues en esa película, hay que decirlo, para ser Ben Affleck, lo peor es la actuación de Ben Affleck, porque el actor actor no es. Pero vamos, con esto no quiero decir que sea mala la actuación, ¿eh? Pero la película, de luego, es magnífica. Y hay unas escenas... en las que se ve a los niños del régimen iraní porque tienen que salir de la embajada destruyendo documentos, etc. Entonces los meten a estas destructoras de documentos. Entonces se ven a niños que se tiran las horas muertas allí cogiendo los pedacitos. Y pegando los pedacitos. Efectivamente, para ver qué era lo que decían. Bueno, es una manera de decirle, mira niño, esto se llama puzzle. Sí, pues al final suele ser un hecho histórico, evidentemente, pudieron reconstruir algunos de los documentos. Algunos de los documentos. Sí, sí, sí, bueno, no os destripo la película para que no sepáis qué documentos reconstruyen, porque algunos sí que reconstruyen. Sí, sí, no, hombre, claro, con paciencia y... Bueno, pero hay programas informáticos que luego te puedes... Lo puedes escanear y luego pues sí puedes... completar y todas esas cosas. Sí, eso también salió en otra película, me parece que era esta del Dan Brown, la del... ¿cómo se llamaba? Eh... Dan Brown ha habido dos. La de los ángeles y los demonios. Ángeles y demonios. Pues ahí me parece que había un programa informático que te iba juntando... Sí, bueno, eso ha salido en varias películas. CSI también, no sé, no... El coleccionista de huesos creo que también tenía... También, sí. Con el actor negro este... Y hay una película que es El misterio de Jerusalén, en la que también sale... ¿El misterio de Jerusalén? Bueno, realmente ya puedes hacerlo a mano o a máquina. Sí, no, que siempre hay... Es complicado, ¿eh? Es complicado. Es complicado, pero bueno, el otro día, la semana pasada, leímos una noticia de un niño de... ¿Cuántos años tenía? ¿Cuatro o cinco años? La semana pasada tú no estuviste. Aparte de hablar un montón de idiomas y tal, una de las cosas que sabía hacer este niño, cuatro años, era resolver puzles de 79 piezas. O sea que este niño lo pueden contratar perfectamente. ¿De 79 piezas? ¿Son pocas? Tiene cuatro años, tío. Para cuatro años ya es, ¿eh? Vale, no, sí, claro. La tengo, creo que la tengo aquí. Perdón, perdón, he dicho cuatro años, no. Tiene dos años y nueve meses. Ahí va a decir con cuatro años, digo... Dos años y nueve meses. Habla inglés, español y rumano y puede resolver pulses de hasta 70 piezas. Y la UI seguro que la controla que no veas. Debe ser. Dice que es uno de los niños, no me extraña, ¿no? Dice que es uno de los niños más inteligentes de Norteamérica. O sea, que a este niño le das tú los papelitos... Y te lo reconstruye... Si tiene menos de 70 trocitos, ¿eh? Sí. Bueno, esperamos que crezca... Sí, un poquito más. Si no vaya añadiendo meses de edad, seguro que va... Va aumentando piezas de puzzle. Sí, sí, sí. Eso es como lo del cubo de Rubin, que hay gente que es capaz de solucionar el cubo de Rubin en no sé cuántos pocos segundos. Sí, y hay gente que somos incapaces de solucionarlo en años. Pero eso no significa que los que lo solucionan sean más inteligentes que nosotros. No, no, yo confieso, he sido incapaz. Incluso gente que lo hace con los ojos cerrados, que dices, lo miran, lo he visto, tengo un amigo que lo hace, lo mira, te mira las seis caras, dice, vale, cierra los ojos, tarda su... Pero tiene los movimientos estudiados y se los sabe y ves que hace clac, clac, clac. Yo lo he intentado un par de veces, tampoco me he estado mucho tiempo, la verdad, porque lo mandé rápidamente a tomar por rasca. Yo acabé desenganchando las pegatinas y volviendo las he desenganchado. Yo creo que es la mejor solución. Pintarlo, tú compras una pintura de plástica. Pero bueno... Directamente lo miras y se lo dejas al lado, que se entretenga, que tú ya te vas a ver una película, a tomar una cerveza con los amigos... Efectivamente. Y lo curioso es que le llaman el cubo de Rubi, porque en principio eran cúbicos, pero yo los he visto redondos también. Sí, y en lugar de... son de... 3x3, los he visto de 4x4, de 8x8. Y con piezas hexagonales. Sí, sí. Impresionante. Lo van complicando poco a poco porque el normal ya se les ha quedado... Se les ha quedado pequeño. Pues a mí con el normal ya... A mí ya me cuesta... Fíjate que creo que he visto en un programa de televisión, un documental de estos, una persona que lo hace con una mano, solamente con una mano, y con un cubo en cada mano, es decir, dos cubos. Uno en la mano derecha y otro en la mano izquierda. Y haciéndolo y terminándolo. O sea, alucinante. Esto es como el anuncio del tiburón Citroën Payá, que seguramente tú recordarás si haces un poco de memoria, Mariano, que decían con una sola mano y sin pilas. Efectivamente, efectivamente, tiburón Citroën Payá. Nunca he sabido cómo funcionaba ese coche porque no... Es que me parece que... No recuerdo cómo llevaba ese. No recuerdo qué era lo que llevaba. Creo que era una palanquita. Una palanquita debía llevarse. Simplemente, y él solo ya funcionaba. Pero no recuerdo cómo era el movimiento, la energía que utilizaba. Si era sin pilas, malamente. Yo reconozco que me cogió en una edad intermedia de aquello que ya no tienes edad para jugar con coches... ¿Ya no te interesaba tanto? No, no, sí, me interesaba muchísimo, pero me daba vergüenza comprarme o pedir un tiburón de tren para allá. Ya no tienes edad como para esto. Es lo mismo que el tren eléctrico, es una cosa que se me ha quedado dentro. no ha podido tener el tren eléctrico y, bueno, no. A mí los trenes me gustaban mucho. Yo no he llegado a tener ninguno, pero tengo que reconocer que he sido un privilegiado porque llegué a tener un Scaletti. Y me lo pasaba muy bien con los cochecitos, encarrilándonos, eso sí. Bueno, yo conozco una persona de aquí, que vive aquí en San Yusdesberg, que su gran afición son los trenes eléctricos, y el día que me enseñó su maqueta... Te aseguro que es flipante, pero auténticamente flipante. Tiene no sé cuántos trenes. El día que me lo enseñó, dice ella ahora, dice, acabo de ir a comprar el AVE, y aquí ves, aquí en ese trozo que me queda, voy a montar las vías del AVE. flipante, o sea, y es una persona mayor, o sea que... Hay gente, desde luego, que tiene que dedicar una habitación muchas veces, y grande, a construirse sobre sus caballetes, ya no es una mesa, ya es empezar a poner caballetes y un talón encima y hacerse una maqueta, pero, de verdad, y lo entiendo porque ya también lo has visto, espectacular. En el detalle... en el detalle y con los trenes funcionando perfectamente. Y con los trenes funcionando, sí, sí, y además con los relés de que ahora paro porque pasa este, semáforos en rojo, en fin, algo sensacional. A mí me hubiera encantado, pero claro, no he tenido nunca ni el sitio, indudablemente, porque claro, cuando era pequeño no había ni sitio ni dinero. Pues si hubiese tenido dinero decirle a mi madre, esta habitación voy a poner el tren eléctrico, pues va a ser que no. Casi hubiera sido que no, efectivamente, casi hubiera sido que no. Pero bueno. Hemos tenido que conformar, como la mayoría, pues con las vías del tren que hacían un círculo. Sí, sí. La máquina montada encima y dando vueltas. Efectivamente. Tenía un poquito menos de encanto, pero bueno, por lo menos nos hubiera matado el hambre del tren. Pues también, de verdad. Pues nada, oye, teníamos que haber hablado hoy de por qué el Banco Malo vende los pisos más caros de lo que lo vendían los bancos que lo tenían y encima piensan venderlos. Es que hay que hacer negocio. Es que dentro de la pérdida de valor que tienen las entidades financieras luego hay otro negocio, que es el ganar dinero de las pérdidas ajenas. Eso es lo que intenta saber. Aunque diga que lo que intenta es ayudar, pero realmente lo que intenta es ganar. Una pregunta que esta sí me la podrás contestar rápidamente, porque seguro que lo sabes. ¿Este banco malo que se ha quedado con los bienes inmobiliarios de algunos bancos, de los bancos concretamente intervenidos o nacionalizados, ha pagado por ellas o simplemente se las ha quedado y yo los vendo y gano pasta? De alguna forma el pago que hace por ellas es a través de las propiedades o bienes. Digámoslo así, toma la propiedad de esos bienes y las saca de balance de las empresas, o sea, de los bancos. Para sanear el balance. Efectivamente. Eso por un lado. ¿Y cómo los paga? De entrada te los quita de balance. Con lo cual, las provisiones que tú tuvieras hechas, si es que tenías alguna en algunos bancos pequeños, te las libera. Eso por un lado. Y eso ya es el dinero que tienes. Te libera las provisiones si es que las ha hecho, porque ha habido bancos que no las han hecho. Sí, sí. Hay bancos que lo de las provisiones lo tenían de forma escrita, que tenían provisiones. Sí, pero que no las tenían. Sí. Y luego para esa compra que tienen que transferir el valor que tienen esos activos, el valor que se les ha adjudicado, pues emiten una deuda, emiten deuda que es pública, pero no es una deuda que está, digamos, que no computa como deuda del Estado a efectos de déficit público. Con lo cual, bueno, pues eso tiene luego una condición que si queréis ya hablaremos, que es que la... El Estado no puede superar el 45%, a través de los organismos públicos que estime, el 45% o el 49% del acelerado de ese banco. De ese banco. En fin, es empezar a complicar todo un poco. Muy complicado. Otra ceremonia de la confusión para que alguien se lleve la pasta. Efectivamente. Es lo que a mí me ha parecido. Sí, sí, sí. Es lo que a mí me ha parecido. Por eso estaban interesados en entrar fondos de estos... Iba a decir piratas. No piratas exactamente. ¿Cómo lo llaman? ¿Fondos buitres? Sí, fondos buitres. Que lo que hacen es llegar, coger la pasta y salir corriendo. Porque es que aquí han visto pasta. Como su nombre indica, esperar que se muera el explorador para comérmelo. Sí, para ir se lo comiendo. Llegan, se aposentan, pero cuando esta gente llega y se aposenta es porque han visto dinero. Porque, de luego, no son. Por amor al arte no lo van a hacer. Lo que pasa es que, bueno, afortunadamente de momento, ya veremos si logran entrar por otro lado, les han cerrado las puertas. Pero ya veremos si acaban entrando. Claro, porque claro, como quisieron embargar la fragata escuela de Argentina y les han dicho que no, que como es un valor militar no se puede embargar, pues han quedado, digo, ahora pues nos vamos a por los bancos. Nos vamos a por el Saref, que eso no es un valor militar. Exacto. Si al final el banco malo no será tan malo. Hombre, se llama banco malo. Banco malo, pero vamos, el banco malo no es que sea un banco malo, sino simplemente que están todos los activos malos. Sí, pero... Entre tú y yo, que no nos oye nadie, ¿hay algún banco bueno? Pues mira, históricamente lo hubo hasta que alguien entró y lo fastidió, que eran en origen las cajas de ahorros. Las cajas de ahorros, efectivamente, hasta que... Hasta que vieron el negocio, Aquellos que no debían haber entrado en él, es decir, políticos, toda clase de gente que no tenía nada que ver con el espíritu de las cajas y fastidiaron el invento y lo han convertido todo al final en lo que es el sistema financiero español y mundial. En algunos casos, pero en España en concreto, el sistema financiero español. Con todas las cajas, la mayoría de ellas prácticamente quiebra y desaparecidas, convertidas en otra cosa. Yo sé de un banco bueno, ¿eh? Sí, el de el Paseo de Gracia, buenísimo. En el jardín tengo un banco increíble. Eso te iba a decir, el Paseo de Gracia, no sé si todavía existen esos de piedra con la parola. El de debajo de mi colchón. Ese es el mejor banco. Es genial esto. También, también. Esos bancos sí merecen la pena. Bueno, Mariano, la semana que viene hablaremos del gobierno. ¿Pero hay gobierno? Sí, hombre. Ah, bueno. El gobierno de España. Hay gobiernos nominalmente hablando. Otra cosa es que haga algo. Mira, hoy me ha hecho mucha gracia ya para acabar con Mariano. Sí, sí, sí. Yo ya me callo. El señor Montoro en la rueda de prensa después del Consejo de Ministros, ¿no? Ha soltado que los concejales no van a cobrar, que el 18% no van a cobrar porque hay mucha gente... que trabaja sin cobrar. Y he pensado... Como tú. Exacto. Me olvido de lo primero que he pensado, porque no es para decirlo por antena, pero... ¿Y tú por qué cobras? Hay muchos que trabajan sin cobrar y hay otros que cobran sin trabajar. Y además, no sé, no lo he podido comprobar y es un poco complicado comprobarlo, pero dicen que el señor Montoro es uno de los que está cobrando dietas. Sí, sí, no está. Está cobrando dietas... por vivir en Madrid, cuando este señor es diputado por Madrid. Tiene tres casas en Madrid y cobra dietas porque vive en Madrid, porque es de Jaén. Esa es una de las corruptelas más generalizadas. Y está diciendo que los concejales de los ayuntamientos no tienen que cobrar. Bueno. Está en su papel. Una cosa que De hecho, ningún político tendría que contar. No, sí, bueno, eso sería otro tema. ¿Para lo que hacen? Eso sería otro tema a discutir. Pero como digo, la semana que viene hablaremos del gobierno. Mariano, como siempre ha sido un placer. Lo mismo digo. Hasta el viernes. Hasta el viernes. La dasbarnada. Y de oca a oca y tiro porque me toca. Del Mariano nos pasamos al Santiago. Santiago, bueno... A veure què ens explica avui. A veure què ens explica el doctor Baramllo, bona nit. Cuac. Cuac, cuac. Vale, vale. Bona entrada, sí senyor. Com ho veus això? Serial, la pregunta també és genial. No sé, ho veig amb ulleres. Jo ja me la he secret. Però la sols. Ja me la he secret ja, les ulleres. És que... Vamos, el número aquest del meteorit aquest que ha passat, és una merda al costat del que passa aquí. És que no sé per què ha tingut que caure Rússia. Sí, sí, sí. I més avui que hi havia consejo de ministros al mig. No, bueno, entre el llamp que cau en el Vaticà mentre el papa parla en llatí. I diu que se'n va. I diu que se'n va. Bueno, el papa parla en llatí, no sé el que va dir. Sí, no, home, no. A veure, jo, el de renunció... Renunció a tot un... Tot uns dos... Lo que te toca, lo que te toca... Sembla ser que va dir en lletí que renunciava, eh? Sí, sí, sí. Aquest ha vist el rotllo i ha dit... Jo crec que hi havia per allà una periodista de la vieja escola que va saber el que deia, perquè quan ho havies vingut s'entagava. No, no, jo vaig veure després que li vam fer una entrevista amb ella... I va dir que al principi no li estava fent massa cas a el que deia el papa, però que de cop i volta... Va dir, hòstia... No sé si ho entès bé. I ara li va prestar atenció i diu, sí, sí. Diu, aquest senyor està dimitint. Hòstia, mai més vendida dita la paraula. Bé, doncs, bé, ja dic, això. I el Culebron fer-ho sol a... el Jordi i tot el que està sortint arrel d'això ara ja és una carrera a veure qui la deixa anar abans escolta una cosa, jo t'ho volia dir això està pringat fes un barrido dels quiròfans i de la teva De la teva clínica. Ah, no, a mi ja m'ho han fet, això. No sigui que cristians t'hagin posat un micro. No, a mi ja m'ho han fet. El de posar el bolígrafo micròfono, això ja m'ho han fet, també. I el de gravar-me la porta de la clínica, i fer-me trucades fantasmes i gravar-ho. Al morim li van anar amb una càmera de vídeo, també, no? Sí, sí, sí, no, això. Mare de Déu, senyor. Si tot el que està passant en fer una pel·lícula, no t'ho creus. No t'ho creus. Jo no sé si us vaig explicar una aventura meva amb una gent que era excesit. No. No? No ens la vas explicar. Un dia aquests que sopem us ho explicaré perquè és una pel·lícula. No, no, de veritat. O sigui, les pel·lícules, doncs és veritat. És que el que està passant, de veritat... A veure, jo aquests dies... he estat recordant i remirant la guerra de les galàxies ho passa que he començat des de l'episodi 1 seguint l'ordre cronològic l'ordre cronològic, sí, ara estic ahir vaig començar a veure l'episodi 4 però em vaig adormir i moltes de les coses que estan en aquella pel·lícula la creació de l'imperi la corrupció dels senadors la confederació del comerç i no sé què però si el mort de Luis Filemón ja era això és el mateix tot això és cert ja dic quan sopem si teniu paciència perquè no és cur doncs us explicaré una historieta meva però vamos, tinc nada a fer una película podria dir El dia que desaparecieron 6.000 històries. Ah, bueno, sí. No, no, ara. Tu creus que 6.000 històries estaves en una cartera? És una camioneta, eh? Ha de ser una cartera una mica gran, sí. No, una camioneta. Amb robes. Robes pneumàtiques. Sí, sí, sí. 6.000. I clar, la idea era que aquesta... aquestes històries haguessin així tirades amb un camp o alguna cosa així. Just quan passava un fotògrafo del Mundo por allí. Jo recordo que tu també el recordaràs, no me'n recordo en quin hospital va ser, que algú va trobar amb els containers de davant de l'hospital una sèrie d'històries clíniques. I aquí les va tirar. No va ser al Clínic? No sé si va ser al Clínic. Me sembla que no. Me sembla que era el Sant Pau. Sí, bueno, no recordo quin hospital, eh? Sí, perquè era el Sant Pau que estava a mobra. Sí, també té delicte. No, no, però és que igual no va llançar ell. No va llançar ell. Potser algú... L'interessava llançar-ho per quedar malament. Per quedar malament a qui ho fos, m'entens? És possible, també. Dius, va, va, no, no. Tant pensant no pot ser. Sí que pot ser. Però que qualsevol tingui accés a les històries clíniques dels pacients que han passat per l'hospital... I n'estem parlant d'una clínica de... No, no, escolta una cosa. Escolta una cosa. Hi ha una cosa que és llei de protecció de dades. Sí. Les meves històries estan dintre d'un quart, dintre d'una habitació, tancada amb clau. I aquesta clau la tenen tres persones. Per accedir a aquesta porta has d'entrar en un altre lloc que també s'ha tancat amb clau. No és una habitació que dona un pasillo, és una habitació que dona un lloc que tornes a tancar amb clau. que també la tenen 3 persones. Les mateixes. Les mateixes 3. Les mateixes 3. I després, per entrar a aquest lloc, has d'entrar a la clínica que t'has de tenir una clau d'accés que cada un té la seva. Sí, però qualsevol de les 3 persones pot entrar. Sí, però quan entres marques una clau i es queda en el sistema. Ah, i saps qui ha entrat. Clar, doncs. Quan la persona necessita una història clínica, perquè són per treballar, s'ha de saber quan surt, quan entra i qui la té. La història no surt i se'n va, sinó que surt per fer una cosa determinada que queda registrada. A veure, Santi, si jo recordo, quan estava jo a Ràdio Joventut al carrer Saragossa, que que no té la importància d'una història clínica ni molt menys, però tu anaves a demanar un disc, entraves allà, hi havia el rató de discoteca, que era l'encarregat, i dius, quiero este disco, muy bien. Però això és igual, hi ha un registre, hi ha un ordinari, hi ha un registre. I clar, i a vegades, al cap d'una hora, no sé què, em venia un altre membre de la millor hora, un altre locutor, un altre director de programa, i em deia... Oye, ¿tú tienes tal disco? Sí. Pues, por favor, cuando lo devuelvas, me lo dejas. Cuando lo devuelvas, me avisas porque iré a buscarlo. Si yo le donaba la altra, constaba que aquest disco lo tenía yo I, per tant, era el responsable de... Aquestes històries que m'han de desaparèixer... Eren discos. Doncs jo després vaig parlar amb les persones, no? I els vaig dir, per cert, escolta, sabeu d'algú, d'algú que s'hagi... Perquè, clar, i me n'ho vaig anunciar. A la policia, no? Que m'hagin desaparegut 6.000 històries. I després vaig venir a parlar amb una sèrie de gent, però no sé de coses. I els vaig dir, escolta, per cert, sabeu qui té 6.000 històries nostres? No, no, no, no. Si ho sabeu, Jo ja ho he denunciat. O sigui que a partir d'ara... Millor que les torni. El garante de la confidencialitat és qui se les ha endut. Jo ja no ho soc, perquè jo ja no les tinc. I per tant, si aquestes històries apareixen un dia d'aquest amb un descampat i que regularment passa un fotògrafo del periòdic o tal per allà al costat i fa una foto, doncs jo seré el primer que presentaré una querella I a més a més instaré a les 6.000 dones a que presentin cada una a la seva. Cada una a la seva, clar. No cal, es pot trobar aquesta persona, si la coneixeu, doncs es pot trobar amb 6.000 querelles. 6.000 una. O sigui, llavors va aparèixer, al cap d'uns dies va aparèixer una camioneta, tio. Home, clar, 6.000 històries són 6.000 històries, eh? Amb totes les històries, una camioneta sense matrícula. Què dius ara? Aparcada davant de la clínica. Van començar a aixecar-se, se'n van anar. Això és una part de la història. Mare de Déu, sí. I aquí, darrere d'això, diguem, d'alguna manera, hi havia gent, ex-gent, gent ex-fessi. Ja. Ex, que en aquest moment no ho eren, ja. Encara que diuen que d'aquests postos no te'n vas mai. No te'n vas mai, és el que t'han de dir, sí. Bé, doncs sí, que jo ho he viscut amb camp propi, això. O sigui que no m'estanya res, eh? Però, bueno, vull dir que a mi no m'estanya, però, bueno, hi ha l'hora que surtis, no? A mi el que em fa gràcia de tot això, ara, avui estava aviat per televisió, que m'havien entrevistat el president del col·legi de detectius privats. Clar, parlant de la vulnerabilitat del detectiu privat... Clar que sí, el detectiu privat és una persona que fa una investigació i la fan... normalment dintre de la llei. No, no, és el que deia ell. Com un abogat, un arquitecte o un metge, i se'l contracta, fa la feina i punto. Exacte. I ja està. I clar, ells tenen una... diguem, un daver de confidencialitat, com qualsevol professional, com els periodistes... Però a mi el que em fa gràcia... A mi en aquests moments, quan veig segons quines entrevistes, em fa molta ràbia veure com l'entrevistador té les preguntes preparades i les va... traient una rere l'altra, no? Perquè clar, hi ha un moment que diu, no, perquè el... el detectiu privat és una persona honorable, perquè si ens demanen una feina i veiem que aquesta feina no és legal, no la fem. Clar, aleshores, és que a mi m'ho he dit, aleshores, els que han fet això, que vostè mateix està dient que no és legal, aquesta gravació... No, no, no, la gravació... De fet, la gravació no és ilegal. Doncs aquest senyor ha dit que sí... No, si una de les dues persones sap que l'està engraven i ha donat el vistiplau, és legal. És legal. O sigui, si una de les persones... I qui diu que una de les persones no ho sé dir? Ja, però... Bueno, totes dues diuen que no. Home, per favor, per favor. O sigui, aquesta senyora que va por ahí dient viva la Roja i viva el Paco. Sí, sí, no, que bueno, que ja he dit jo que d'aquí poc. Que resulta que s'entrevista amb la senyora del PP per instàncies de la gent del PP de Madrid? I això passa justament després que ells diguin un merder que es diu Barça? No, perdona, això. No, no, no, no. Es van reunir fa... Estava de... Sí, però surt ara. Ara surt, sí. Va. però aleshores ja estem imaginant o estem pensant que això l'ha organitzat si algun dia ens foten en un merder avui ha sortit un per la tele que estava en un partit i que s'ha anat fastigallat ha dit tots els partits no no tots els partits tots els partits a nivell local o sigui No la central del partit, no. L'ajuntament tal, no?, que té allà un partit, no?, hi ha un partit de Sagarell, no?, el Castelldefels, no?, hi ha el partit allà també. Aquesta era una carpeta, no?, Sí, sí. A veure, jo avui preparant, bueno, avui no, aquesta setmana preparant el regalet. I clar, també he dit, i tampoc és il·legal, però en definitiva, tu són coses que saps i tens una carpeta. Sí, sí. Que a veure que corrupció... Això no ho ha denunciat, diu que vol que denunci. Corrupció i maquinacions d'aquest tipus n'hi ha hagut sempre a la història. El mateix Cicerón ja parlava d'això. Jo torno a dir el mateix, que he dit a qualsevol mitjà que m'ha preguntat aquestes coses que passen ara. El problema no és la corrupció. L'imbècil que es cregui que no hi ha corrupció, hi ha corrupció tot allà. I sempre n'hi ha hagut. No és cap novetat. La corrupció ni el pagar la mà és el problema. No és la corrupció, el problema. Aquest dia hi hem de comptar-hi, també. El problema és la impunitat. La impunitat, és que és això. Sí, senyor. És això. El problema és la impunitat. O sigui, quan un fulano d'aquest, vull dir, és corrupte, doncs només s'ha de ficar un partit, mirar de madrà, apunyalant a qui sigui, trepitjant els caps que sigui, posar-se'n a la posició, perquè ja van directes a la posició que els interessa, m'entens? Perquè hi ha posicions... Diuen... Home, hi ha polítics que són honrats. Hi ha polítics que no poden ser corruptes, diria jo. No, no, a veure, és que... Perquè, clar, hi ha dones que són molt decentes, perquè és que ningú els diu ningú, m'entens? Jo crec que la diferència... Per exemple, un atracador de bancs, precisament el que no té és la impunitat. És a dir, si l'agafen, acabarà la presó. Aquesta és la puta diferència dels països democràtics que són aquests que hi ha més enllà dels Pirineus, igual que en l'època d'en Franco, no? Igual. Allà eren democràtics i aquí no. Aquí no. Doncs ara passa el mateix. Allà són democràtics i aquí no. Allà una persona que va copiar en un examen fot 30 anys limiteix. I fa un limiti, sí. Per què? I limiteix per què? Perquè no és un problema de... Aquí es fotaria la gent a riure. Perquè, diria... Home, això és quan eres jove, home. Ara ets una persona sèria. No, no, si quan eres jove feies aquestes coses... Ves a sapigar el que fas avui. Clar, no, però això, mira, tu te'n recordes que quan va morir Franco van dir que lo había dejado todo atado y bien atado? Y bien atado. Y bien atado que lo ha dejado. Sí, senyor. Bueno, i ara, bueno, només has d'anar mirant... O sigui, què acaba de dir aquest tal... Bueno... El senyor Montoro. Senyor, cometa, senyor. Bueno, és veritat. Cometa, senyor, cometa. Què acaba de dir? Acaba d'intrumiter-se amb els ajuntaments. Amb els ajuntaments, sí, sí. Això és franquisme puro, perquè com ho tenia muntat? En Franco tenia una sèrie de gent a la que els deixava robar. Però el que passava és que com més robaven, més enganxats els tenien. Els tenia agafat per... Per tant, ara, els fills dels ajuntaments no podran cobrar si no són de no sé quants i els altres seran gent contractada i t'arriba. Perfecte, doncs ja està. Ja estem justificant ficar la mà al cas. Sí, sí. Clar. Això és igual que... No, clar, i es justificava. S'havia convertit en una espècie de cosa institucional. Com que la llei de partits... Bueno, la llei de partits no, que és una altra cosa. La llei de finançament dels partits era una puta merda. I les campanyes són molt cares, es finançaven a l'espai d'extorsionar als empresaris. Bueno, extorsionar l'empresari ja s'ho cobrava. Home, clar, home, a veure, el que sí que està clar és que ningú paga per res. Evidentment. O sigui, l'únic que es fa per res és a l'acuestació de la banderita. Però això del franquisme, el franquisme d'això, precisament. Jo diria que està en pitjor. Jo diria que pitjor, perquè a Montfranco els mamons fotien fabriques. I donaven feina a 400 persones. Aquests van, obren el calaix i se lo enduen cru. Sí, sí, sí. No es reinverten. Se lo enduen cru i sí que inverteixen. Argentina... Home, clar. En fi, que se'ns acaba el temps, que li hem de donar aquí, hem de fer la recepta d'avui. El divendres més. Adéu. Adéu. Adéu. un temeta musical de la Carme i després anem... Bunyols? Sí. Bunyols. Però no n'has portat? No. T'ho he dit, que porta la recepta, home. Ja t'explicaré perquè n'he portat Bunyols. Vinga. Escolteu Antonia Font. Vinga, fins ara. Me sobren paraules Agulla, fil de cosi, tisores, estufa, me sobren paraules. Vermut, patates, olives, paraules molt curtes, pi, paraules molt llarges, esternocles, mastoideu, paraules molt fòcils, mama, paraules difícils, obliquitat, i jo què sé. Me falten paraules per explicar què significa per jo. Me falten paraules. Uau, uau, uau, uau, uau. Els diccionaris són plans de paraules gratis i certes. Paraules d'amor senzilles i tendres. Ella tenia dues llunes en tota sa cara. Les obria i les tentava. I tenia les dues cares de sa lluna. Me sobran paraules, però no tenc res a dir. Me sobran paraules, d'aquí dos anys me retir. Paraules molt lletges, paraules molt guapes, paraules provisionals amb ets 100 girats. Ella tenia dues llunes... dues cares de sa lluna una blanca i s'altra obscura ella tenia dues llunes en tota sa cara les obria i les tentava Bosses de plàstic cintes de casset motor d'explosió oralita clínex tampacs rellotge de quarts poliester Radar, cinema, fusió nuclear, cremallera, màquina d'escriure, coerti, bomba atòmica, vitroceràmica, llumes troboscòpica, platges solars, totes les coses modernes han esperat molt. Llenguatge binari, teremim, minifalda, nilon. Totes les coses modernes, totes les coses modernes, han esperat molt. Totes les coses modernes, totes les coses modernes, s'han enfadat molt. Gós a taula, papallones indecises, peus a sabates, pintura invisible, setze megapíxels, milers de milions de microones, cent frigories només, dues pregones. Totes les coses modernes, totes les coses modernes han esperat molt. Totes les coses modernes, totes les coses modernes s'han enfadat molt. Totes les coses modernes, totes les coses modernes han esperat molt. Doncs hem arribat al moment de la cuina. Sí. Senyor Garcia. Sí, vaig dir que faríem bunyols i farem bunyols. Vine, fem el bunyol. Ja diré com s'han de fer. Ja vaig dir que són entretinguts i molta paciència per pastar. Però no complicats. No, no, complicats no, és un problema de tenir mà. S'ha de pastar, s'ha de fer... Perquè no es pot fer amb el... Amb una termomixi que es podria fer. o amb una batidora petita d'aquestes de cuina, però batidora tipus robot. Si no, amb un mini-pimer no es pot fer. Aviam, necessitem mig quilo de farina, 100 grams de sucre, 50 de mandaquilla, 5 grams de sal, 50 de llevat, però llevat no químic, no polvos, sinó llevat de... Llevadura, aquesta de tapar, de fort de pa. De fort de pa. Exacte. Un ou, un oli de canyilla, una coteta o dos d'oli de canyilla, I una goteta o dos de llimona. Com que oli de llimona normalment no se'n troba, es pot fer amb suc de llimona. Amb suc de llimona. Això és per donar-li el gustant. Una mica de raspadura de pell queda arreglat, això. 15 grams de nís en pols. O 20. Depèn d'això del gust que li agraeix. Amb 15 em queda bé. I 200 d'aigua. 200 centilitres d'aigua. Això per amassar-ho. Per amassar-ho el que farem és fer amb el mig quilo de farina, fer com un volcà, allò que fèiem de petits amb la sorra, fer un volcà, posar a l'ou l'aigua i la sal i el sucre i tot allà i anar remenant que l'aigua vagi agafant la farina o al revés que la farina vagi agafant l'aigua i vagi formant la pasta. Quan estigui la pasta més o menys formada, afegim la farina tot el rest de coses i tal, i anem remenant, remenant, remenant allò s'ha d'amassar molt bé, estona perquè es fa una idea amb una amassadora professional amb una pastora professional està entre 20 i 25 minuts. Si et fas a mà, és més temps... Sí, és molt entretingut, també és perquè el brioix és una massa que queda com molt xiclatosa, costa molt de... Molt pastosa. Sí, queda molt dura, no? No dura de... Queda molt gomosa, molt elàstica. Llavors costa molt de pastar. És molt entretingut. S'ha d'anar tallant i vingui, anar-li fotent voltes. I pam, i pam, i anar-li fotent. És molt entretingut. Una vegada, perdó, una vegada el tenim així, llavors sí que necessitem una batidora, o si ho volem fer mà, també és una altra feinada, el fotem amb un parol, posem la massa aquesta que hem fet amb un ou i 100 grams d'aigua. No l'afegirem de cop, com si fos fent la mayonesa la millor és batre l'ou barrejant amb l'aigua i anar afegint mica en mica que també vagi agafant la pasta tal tal tal una vegada queda tot més o menys la massa ha de quedar com una com una Com un xiclet molt tu, allò que estires la pasta i queda... I va fent fiu. Una cosa així. Una vegada tenim això, tombem en una altra parol, un tat amb oli, sobretot, un tat tot el parol amb oli, posem la massa aquesta dintre, tapem i la deixem. En reposar. En reposar. amb això ja m'ha afegit el debat i tot ja, a l'hora d'amassar. Al cap de, suposo que amb aquest debat, un horet, més o menys, ja haurà pujat. El piquem, posem oli sobre, piquem una altra vegada, que baixi, tornem a tapar, el deixem pujar, posarem una paella al foc, fortet, alegre, al foc, i aleshores amb les mans... Sí, sí, amb el foc amb oli. Aleshores, amb les mans untades amb oli, sempre amb oli, perquè si no, és impossible fer-los. Agafarem un tros de massa, apretarem, i quan fem una bombolla així, que quedi per sobre, aquesta bombolla la foradarem, estriparem... I a l'oli. I a l'oli. Ben calent. calentó. No molt ràpid, perquè si no donen treps i es cremen, però sí alegre. Llavors veiem que els bunyols en l'oli s'acaben d'inflar i ja està. El problema d'anar fregint. Una vegada els tenim fregits, els posem en una bandeja, en una safata de forn o el que sigui, i amb anís, anís germona, per exemple, Nosaltres l'anís que gastem no porta tan sucre com l'anís al mono, és diferent. Però bueno, l'anís al mono es pot fer, es pot rebaixar amb una mica d'aigua, si no ha agradat tan dolç es pot barrejar amb l'anís quinxon sec aquest que hi ha, es fa una barreja, es banyen els bunyols, el gust d'alcohol que agradi, es remenen bé i es deixen reposar. I es deixen reposar. quan el bunyol ja ha quedat tot empapat i tal, es posen amb sucre i a menjar bunyols. Ja dic, no és complicat, és entretingut, és un treball duro. Potser hores de... Sí, sí, això, mira, avui, per exemple, que ha sigut el primer dia, avui era el primer dia de bunyols, que la gent... A mi em fot una cosa, em fot molta gràcia això de les tradicions, Perquè resulta que ja fa un mes que hi ha bunyols. Hi ha bunyols per tot arreu. És matar les tradicions. Les tradicions són... El primer divendres de bunyols és després de la quaresma. Quan comença la quaresma. El dimecres és el dimecres de descendre i el divendres següent... Avui comença la quaresma, però avui i bunyols. Nosaltres hem engegat a les 9 i mitja a fer bunyols i a les 3 acabava d'acord l'últim bunyol. Nosaltres també en fem bastants més. No fem mig quilet. Però tens maquinària. Exacte, però nosaltres ho pastem en màquina. És diferent. És entretingut. Vull dir, 3 horetes, 4, no les treu ningú. Bé, però si algú el prova, la setmana que vinent que ens truqui, ens digui, miri, he aconseguit o no he aconseguit fer els bunyols i a veure quant ha trigat. La base està amb la massa. El principal és la massa, que quedi bé la massa, que quedi ben elàstica, ben lligada i fina. Això és bàsic. Molt bé. Doncs... Proveu-ho. Ja ens ho explicareu. Anem cap als esports. Doncs... Hi ha hagut ja les primeres jornades de Champions. Sí. La Juventus pràcticament té la cosa feta. Va guanyar 0-3 al... Rangers. Al Celtic. Al Celtic. Els altres ja no estan tan clars. No. Perquè el Borussia va empatar 2-2, crec, fora. El Madrid va empatar a casa 1-1. I, per tant, ha d'anar a Manchester... a guanyar de lògica té que passar a Madrid per lògica, el que passa que el Tràfor el té una mica patut i l'altre resultat al València Paris Saint-Germain que va guanyar 1-2 al València també Té la cosa... Complicada. El València el té molt complicat. Perquè el Paris Saint-Germain jo vaig veure un tros i el Paris Saint-Germain a mi em va agradar com jugava. Home, jo vaig veure trossos, no puc... Jo vaig veure un trosset també. Un trosset del Paris Saint-Germain a València. No m'agradava el Partit Libertat que el vaig treure. vaig veure també un tros del Madrid-Mànchester tampoc em va agradar el que passa que ja amb el Madrid-Mànchester vaig pensar que estàs acostumat al Barça t'agrada el joc del Barça i clar, si t'agrada aquest tipus de futbol és difícil trobar un equip que faci futbol però com dèiem el Madrid ha d'anar a Manchester ha de jugar i precisament no sé si va ser avui o ahir Un exàrbitre anglès que es diu Graham Paul, que en aquests moments escriu al Daily Mail, ha fet un article sobre el senyor José Mourinho. I diu, entre altres coses, José Mourinho és un senyor molt amable amb els àrbitres. i és molt més efectiu a una lliga domèstica perquè els coneix personalment la Champions encara que ja hagi participat en el partit de Champions no té aquesta relació constant amb els àrbitres quan va ser Mourinho quan va arribar al Chelsea l'any 2004 sabent que jo era àrbitre em va convidar a presenciar un entrenament i em va tractar perfectament, o sigui, molt bé. Em va presentar als jugadors i em va presentar com el millor àrbitre d'Europa. Diu, jo en aquella època ell havia xiulat tres partits amb el Porto, partits de Champions amb el Porto, i els havia guanyat tots Jo suposo que això va ajudar a que fos el millor àrbitre d'Europa. Es tracta també que no sembla que et vulgui convèncer. Es tracta també que no sembla que et vulgui convèncer de res. El primer partit el va guanyar 1-0 i em va preguntar si tot havia anat bé i li vaig dir que... a la caseta dels àrbitres, al vestuari dels àrbitres, faltava una mà de pintura. Diu, el següent partit que vaig anar, hi havia dues dutxes noves, un bany i una televisió. A banda de pintar-lo, clar, està. Diu, i una vegada, que el vaig arbitrar jo a la final de la CUP, davant de la CUP d'Inglaterra, davant del Liverpool, va perdre dos a un. Diu, ja no va ser tan amable. i en el turno del vestuari es va quedar mirant-me, va movent el cap negativament, i em mirava com a estanyat, i em va dir, i pensava que eres amic meu. Doncs aquest és el senyor Mourinho, que presenta aquest àrbitre anglès, que presenta aquest àrbitre anglès, precisament davant del proper partit de tornada de la Champions amb el Manchester. Emili, bona nit! Bona nit. Vas veure els partits? Vas veure el Madrid? Vas veure el Paris Saint Germain? Vas veure algú? Jo estava enterrat-me a la sardina. Estaves enterrant-me a la sardina. Estaves fent coses sèries. Home, estava coent 40 quilos de sardines, tu. Déu-n'hi-do. I després per enterrar-les? Exacte. Bueno, per enterrar-les a la panxa. Ah, bueno. Avui no podré estar gaire estona amb vosaltres. Entro ara ja a veure l'Albert Pla. Ah, molt bé. Doncs no sé si vols dir alguna cosa de les teves. Et deixem als micros. Bé, no, on estan? Jo no els veig, eh? No ens veus. Home, perquè estàs lluny. Clar, te'n vas lluny. A Mataró, concretament. Escolta, no, res, eh? Doncs que això, a veure, el més destacat del partit, evidentment, segons les televisions del nostre estimadíssim país veí, és el salt estratosfèric que jo no sé per què no l'utilitzen del Cristiano Ronaldo, l'utilitzen per desfer aquest asteroide que està passant ara mateix per aquí a sobre. Sí, sí, perquè va quedar suspès a l'aire. O perquè agafi la pilota del Ramos. Home, no, el que és molt curiós és que resulta que el gol del Cristiano Ronaldo és estratosfèric i és fantàstic i és meravellós i el del Manchester és un fallo clamorós del Sergio Ramos. Del Sergio Ramos, sí. O sigui, además diguem que va fer el que havia de fer que és apartar-se, mirar-se'l i deixar-lo rematar còmodament sense posar cap mena de resistència i en canvi en aquest cas el Sergio Ramos va fallar i gairebé el toca i gairebé el molesta Igual no jugues Ramos el proper partit Déu-n'hi-do Serà Ramos el tapado de... de Sandro Rossell, d'aquell jugador que fixaria pel Barça. Bueno, a mi no em molestaria, eh. No? No. Home, la veritat. Home, el primer que ha d'aprendre és català. Bueno, això m'és igual. Bueno, perdona. A mi un senyor que li posa la bronca al Piqué perquè parla català. Perquè parla català, sí. Hauria de fer abans alguna declaració. Perdona, el Messi porta molts anys aquí i no parla català, vale? No, però una cosa és que no parlo i l'altra cosa és que critiquis el que parla. Si a mi em sembla El Messi va dir que ell va estudiar la Messia en català i que mai havia tingut cap problema. Normalment ho fan més per vergonya que per una altra cosa. Sí, jo crec que sí. Perquè a més a més molts dels catalans som gilipolles i a sobre quan algú intenta parlar català s'hauran quedat a l'enfot. Ara cada vegada menys. Però només hem de recordar el cas de Montilla... que precisament no incentivava els que tenen jo per exemple reconec que a mi em va costar molt per vergonya perquè sabia que no parlava bé clar, clar, però si això li passa a tothom és evident escolteu, em m'heu de perdonar us he de deixar pitjor per tu vinga, que vagi bé que t'ho passis molt bé, nen adéu Isidre, bona nit Bona nit. Què, tu vas veure algun partit o no, tampoc? A la Madrid. A la Madrid. Aquells dos pensaven que li fotrien un 3 a 0, eh? Sí. Un 5 a 1. Sí. I s'han quedat una mica amb un pan de nas. Bé, però de totes maneres, si llegeixes la premsa de Madrid, no és que estan llançant coets, però, bueno... M'han de vendre fum. És una mica típic, no? Un empat a casa és un bon resultat. ho va ser amb la Copa del Rei amb el Barça també no era un resultat dolent i què vols que diguin? que és una merda de resultat? Home, jo crec... Em va vendre aquella expectativa, i és la veritat. Perdona, jo recordo, em sembla que va ser una eliminatòria Barça-Milan, que aquí es va empatar a dos, i tots dèiem, hòstia, que fotut ho tenim, quin resultat més dolent, allà patirem, segurament no passarem l'eliminatòria, si estàvem... potser sigui a l'esperit culer, no ho sé, però no estàvem gens eufòrics i gens convençuts de passar a la llena eliminatòria. Després es va guanyar a Milán. Home, un dos a dos és més fastidiat, eh? No ens enganyem. Bé, però vull dir-te que... Bé, i un un a un... A veure, amb el 0-0 es classifica el Manchester. Però a partir d'aquí cap empat no li valen el... L'1 a l'1 anirien a la pròrroga. Clar. No, no, és cert. I qualsevol empatador de 3 en el moment... Sí. Però el que sí que és cert és que el Madrid no pot sortir a l'empat, ha de sortir a marcar un gol. Com a mínim, la sortida ha de sortir a marcar un gol. Sí, evidentment, clar. Sí, però no es tornen bojos, eh? Allà aniran a contemporitzar, i per això va dir allò amb Mourinho que... Esperemos que en su campo cumplen con la forma de la filosofía del futbol inglés. És a dir, que s'obrin. És que s'obrin, sí. Per fer-li un bon contraatac. Aquell palló no és tonto. No, no. M'imagino que anirà també a amarrar el resultat perquè ja sap perfectament a què juguen aquests. Aquest és la primera vegada que fa. Pelota el Ronaldo i a correr. Sí, sí. Vinga, a córrer. Sí, sí. No hi ha un altre. i que si és cert que la pilota del Ronaldo ja corre molt és que corre molt i que pot marcar un gol o que pot marcar un gol de falta, això està claríssim de lògica passa al Madrid jo no ho tinc tan lògic ni tan clar Jo crec que és el 50%. Té més equip al Madrid que al Manchester. Sí, però això deia també en aquest partit i van quedar un a un i a última hora van tenir oportunitats els dos. Potser la primera part més al Madrid. Una cosa és el que hauria de passar i una altra cosa és el que realment passa en el futbol. Ja sabem que és així, no? És el camp contrari. A l'entrada igual li beneficia més jugar a camp contrari en el Madrid. En el Madrid, si no, això està clar. Però no per res, sinó perquè els altres sobren a camp propi. No hi ha un altre. el Fergusson ja porta uns quants anys en aquesta història jo diria que tonto no és no home evidentment que no el que sí és cert que la tornada és d'aquí tres setmanes i abans juga la tornada de la Copa del Rei amb el Barça aquí o sigui que té tres setmanes amb unes setmanes juga la temporada juga la temporada i no podrà donar descans en els ciutadans, hauran de jugar tots els partits si no, clar i encara que guanyi la copa del rei, si no guanya la Champions no, bueno, perdona, si guanya la copa del rei tindran quartada però no serà suficient això no és salvar la temporada el campionat Tomás Duro i el Mas ho guadran ho guadran com a tal això està clar, però han perdut la lliga de Champions la fotem La qüestió és que el Barça guanyarà i llavors ja la tindran perduda, saps? Perquè clar, l'any passat el Barça va guanyar la Copa del Rey, no? Sí. I clar, però quan va guanyar la Lliga i la Champions no ha ganat nada. No, clar. No té importància. No, no, no. M'entens-ho? I dic que clar. Això està clar. Això està clar. Avui, perquè llegint em sembla que era l'As, parlava de... Hi havia un article que parlava de... Hi ha possibilitat d'un triplete. Estan borratjos o què? Clar, jo vaig pensar... No, no, clar, jo vaig pensar... El Madrid no és... Estarà parlant aquest senyor de l'As del Barça, que sí que té la possibilitat. I tant, jo la té. Doncs no, senyor, estava parlant de motos, Tito. Del Pedrosa, del Marquez... Ja quan li dic, hòstia, va a veure què és el que diu, que està parlant de motos, diu, vale, si posar el triplete... Però, clar, m'ha sorprès, no? Hi ha possibilitat de triplete. El Madrid no crec. A menys que sigui que continuï. Ha guanyat la Supercopa d'Espanya, no? Qui? El Madrid. Sí. Hi? Hi ha possibilitat de triplete. Supercopa d'Espanya, Copa del Rei, Champions, no? Tu creus? No, jo no em crec. Ells tampoc. Ells tampoc. I bé, parlant de Lliga, el Madrid juga contra... Contra el Rayo. Exacte. Madrid-Rayo i Barça-Granada. A Granada, sí. El Granada li va guanyar el Madrid amb un gol de Cristiano Ronaldo. que ells es pensaven que si el Cristiano Ronaldo se n'havia fet un en pròpia porta el Messi se'n faria dos en pròpia porta per superar-lo no, no va ser així això no sé com ho veieu que Barça-Granada si continuarà ja estem amb el mateix la lògica A Barcelona hi ha que fotre un carro. Sí. Home, la primera, aquí al Camp Nou va costar, eh? Sí, sí, clar. No és un equip fàcil, eh? Però lo lògic és que li puguis fotre un carro. És molt físic. Ara, què passarà, pollo? Al futbol passa el que passa. I t'entrada haurem de jugar alguns suplents. Clar. S'ha de suposar que posaran. Sí, clar, perquè el dimarts o dimecres, ara no me'n recordo si és dimarts o dimecres, Però és igual el suplents que posi, home. És possible que estigui en Tello, no? A veure, és el que diu l'Armand, és igual el suplents. Però si té uns suplents que no te n'han recordat. De fet, fixeu-vos... Perdona, el dia de l'últim partit, amb el... Amb el Getafe, el Xavi no hi era. No, no, el vam trobar a faltar. No hi era el Xavi, però fixeu-vos que, clar, que un dels, entre cometes, problemes que hi ha en aquest partit és que Villà no pot jugar, que és un... Com que jugui l'Alexis, que ho ha marcat i tot, sí. Home, se suposa que jugarà amb Alexis i possiblement ell, o no? O Pedro, sí. O potser Pedro, perquè no, això... farà canvis, Xavi no pot jugar, per tant, no... El Thiago segurament. El Thiago a l'altre dia va fer un partit. Sí, a veure, és que... Tots. El partit contra el Gezafe va ser impressionant, perquè, clar, van marcar els tres davanters, Villa, Messi i Pedro, després va marcar... Cesc Fabre, que no sé, no... L'Iniesta. L'Iniesta. I després el Piqué. I després va sortir el Tello i també va marcar. Tots els davanters van marcar. Va marcar el Tello i el Piqué va fer el sisè. Tots els davanters. I el sisè. Van marcar tots els davanters, va marcar un mig que han vist i va marcar un de fetge. Impressionant. Impressionant. què pot passar per lògica, el que tu dius per lògica, doncs clar, pot marcar l'Alexis i a veure si realment... Igual que el Madrid-Rayo, qui ha de guanyar Madrid de lògica, vull dir, ni fotran ni 3 o 4. Jo et dic una cosa, ja no veig tant lògic, bueno, juguen al Bernabéu. Sí. Juguen al Bernabéu, sí, per lògica, sí. Li ha de fotre un carro. Sí, sí. Juguen al Bernabéu o juguen al Camp Nou? No, em sembla que és Madrid-Rayo. Ara no t'ho sé dir. Ara t'ho dic. Quan perdonem? Que si juguen al Bernabéu ho juguen a... Ara us ho dic. Va, al Camp del Madrid. És que sí? Sí, al Camp del Madrid. L'Atlètic de Madrid juga contra el Valladolid. Hòstia, va veure el partit d'ahir de l'Atlètic de Madrid? No. No. Jo el que volia veure és el del Levante, però vaig arribar tard. Quina jugada? El Simeone aquest es va veure l'enteniment en dos segons, el tio. El vas veure, tu? No, però heu sentit parlar. Va pujar a rematar el porter. Falten 30 segons per acabar el partit. Hi ha un córner contra el Rubín Casan. I fa pujar el porter a rematar. A rematar. Però hi ha un partit de tornada. Sí, sí, sí. marcar un gol en camp contrari és important marcar-ne dos més Però no jugaven aquí, van quedar 0-2 Sí, sí, van quedar aquí Aquí, amb una qual cosa Tiren el córner, despeja la defensa Es queden tots a la nit de Madrid Parats com dient Ja pitarà al final I surt un tio fletxat, tira la pilota I petant, fot gol Perdoneu, parlant de pitar al final El que sí que vaig veure jo és el final del partit Manchester-Madrid I l'àrbitre no va deixar picar el córner l'última jugada era un corner favorable al Manchester, i va pitar al final del partit. Miau, miau, miau, miau, miau. Molinyo, que és molt amic, molt ràpid. Sí, sí, és que és el millor entrenador del món. Una bona persona. Bueno, escolta, abans de marxar, que juguem contra el Milan, eh? Sí. Va, no perquè hi ha problema. Una cosa que et volia dir ràpidament, Isidre, he mirat el tema del triple, el bàsquet, i el jugador no... O sigui, ha de llançar la pilota des de fora de la línia. Uh-huh. Si llança des de dintre de la línia... De fet, si després de llançar la pilota els peus li cauen, no és triple. És de dos. Sembla que a l'NBA sí que és diferent. A l'NBA sí que no importa on acabi, però a l'ACB sí que en aquest aspecte... Si trepitja dintre de l'àrea de 625, no és triple, és de dos. Això no és com el Humboldt. No, no. Molt bé. Que no es passi com la setmana passada. Quina porra fem? Del Granada o del Milan? Amb el Granada 0-3 i el Milan 1-2. Jo 1-4 i 1-3. Tu digues alguna cosa. 2-3 i 2-4. Molt bé. No, que ho he dit al revés. 1-4, 1-3. Molt bé, doncs el divendres que ve ja ho discutirem. Sí. Propeta pel test del Barça. Adéu-siau. Ha arribat l'hora de marxar. Si us heu passat bé, us convidem a tornar el proper divendres a la mateixa hora, que estarem aquí a Ràdio d'Esbert. Si no us ha agradat, ho sentim molt, ens envieu un e-mail i ens dieu el que no us ha agradat. Serà fins al divendres que ve. Res, que sigueu molt feliços. Adéu. Adéu-siau-en.