Moció de censura a Madrid, gota freda a Catalunya i adéu de Zidane: efemèrides, cuina i ACB

Ràdio Tosfer, 98.1 Ràdio Tosfer, 98.1 Ràdio Tosfer, 98.1 Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La semantera. No. Sembles el de passar-palabra, no. La desbarnada. La semantera. No. La desbarnada. La semantera. La semantera. La semanela. Molt bon vespre. Són les 8 i 16 minuts. Esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jús. I aquest programa és la desbarnada. Salutacions de l'equip del programa amb l'Àlex Ruiz al control de sol. Ja podem començar, Tito. Avui no ve ningú. Estem sols, tu i jo. Però vindrà algú en algun moment o...? Això espero. Esperem els dos, llavors. Que vingui algú en un moment determinat. Si no, mira, quan ens cansem, tu, pleguem i ja està. Passem a la següent. Sí, sí. Doncs sí, perquè clar, no podem saludar ningú, ni el Marc Simón que li fa mal al queixal, ni el Miquel Simón que està descansant. El Santiago Baram, jo suposem que sí que contactarem amb ell. L'Armand García ha dit que vindrà, però ja sabem que ve més tard. El Josep Maria Montes, parlarem d'aquí una estoneta amb ell si hi podem contactar perquè ens faci la predicció del temps. El Mariano González des de Madrid, esperem que si l'he dit a l'inglès no sabem si us vindrà, farà per telèfon o se n'ha anat de vacances. La Núria García té un problema, té un problema greixut. Avui, abans de les 12 de la nit, ha de presentar el treball de fi de curs o de fi de carrera, o sigui, allò... El batxerat, potser? Eh? El... com es diu? Per... Síntesis o alguna cosa així? No ho sé, el treball de fi de carrera, o sigui, perquè li donin el títol de licenciada en periodisme. I encara no el té acabat. D'aquesta nena no sé pas què hi farem. Però bueno, i ja està. La Isabel Almató, que ens farà la predicció de les agendes de Sant Feliu, Sant Jus, Esplugues, precisament, més profundament Esplugues, ens ho farà, segurament. O sigui, quan vulguis comencem. Bé, avui és dia 1, 1 de juny de l'any 2018. Han transcorregut exactament 152 dies d'aquest any 2018 i, per tant, ens falten 213 per arribar a la festa. Feliç any, no? Estem a la setmana 22 de l'any, setmana marcada per les següents notícies. Pablo Iglesias i Irene Montero guanyen la consulta a les bases i es podran comprar a la caseta. El PP li recorda al PNB que els pressupostos perillen si triomfa la moció de censura. Lluís Barcenas i altres condemnats pel cas Gürtel van ingressar a presó. El president Torra presenta un nou govern sense consellers a la presó i és publicat en el boletí oficial de la Generalitat, per tant, ja pot prendre possessió del càrrec. I esdevat la moció de censura, presentada pel PSOE a M.Rajoy. El PNB vota sí i Pedro Sánchez guanya la moció de censura. És el nou president del govern d'Espanya. Ara ens queda veure quin govern ens farà el senyor Pedro Sánchez. El sol i la lluna. El sol ha sortit quan eren les 6 i 19 minuts i es pondrà a les 21.20. I demà sortirà un minutet abans a les 6 i 18 i es pondrà a les 21.20 també. O sigui, un minutet més de sol. La lluna ha sortit o sortirà, millor dit, quan siguin 3 quarts de 12 de la nit i es pondrà a les 8 i 39 del dematí de demà. I demà sortirà allà a les 12.28 minuts de demà passat. I es pondrà a les 9.30 del dilluns. O sigui, la lluna ja sabem que fa el que li rota. A sa plena comença a minvar. Clar, com comença a minvar, doncs fa aquestes coses tan rares de ara m'aixeco i ara m'adormo. Bé, ens toca fer les efemèrides. Avui seran una mica... pallissa, perquè amb una sola veu doncs seran pallissa, pallissa. Però què hi farem? Si no hi ha més remei, ho farem així. Doncs, efemèrides, coses que van succeir fa uns quants anys i tal dia com avui, 1 de juny. I comencem per l'any 1806. I tal dia com avui, a França, novament, el calendari republicà és novament substituït pel calendari gregorià. El calendari republicà francès va ser dissenyat pel matemàtic Gilbert Romm amb l'ajuda dels astrònoms Joseph-Jérôme de L'Andre, Jean-Baptiste Joseph de L'Ambre i Pierre-Simon Laplace. Si bé, se li atribueix també una notable participació al poeta Fabre de Glantin, que, entre altres coses, el que va fer és donar-li el nom als mesos i als dies. Pels dies no es va escarreçar massa. Els dies eren primer di, secundi, tercer di, quart di i així fins al sete di, que era el diumenge. Els mesos sí, que s'ho va treballar una mica més i va fer una sèrie de noms en funció de l'estació de l'any, el Vindimiarium, que era el primer mes de l'any, que era el dia de la Vindimia. El calendari, proposat durant la Revolució Francesa i adoptat per la Convenció Nacional, que l'ho va utilitzar entre 1792 i aquest 1806, que estem recordant, el disseny intentava adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar del mateix les referències religioses. Començava el nostre 22 de setembre, coincidint amb l'equinocci de la tardor a l'hemisferi nord i amb el dia de la proclamació de la república. Napoleó, que s'havia autoproclamat emperador dels francesos al decembre del 1804 i havia creat una nova noblesa imperial durant tot l'any 1805, i això era incompatible amb la naturalesa d'aquest calendari. A més, després de l'abolició del calendari republicà i la volta al gregorià, es va reconciliar amb els catòlics i el papat, dels quals va aconseguir una certa tolerància al retornar a les festivitats civils i religioses de l'Església catòlica. D'altra banda, va considerar també que hi havia una qüestió pràctica, com ara els avantatges d'utilitzar el calendari gregorià, que era vigent gairebé a tota Europa. El calendari republicà tenia 12 mesos, cada mes tenia 30 dies, i els mesos es dividien en 3 dècades de 10 dies i desapareixen les setmanes. En el nom dels mesos adopten denominació, com he dit, de fenòmens naturals i de l'agricultura. Cadascú dels 10 dies de les dècades, com ja hem anunciat, es diuen senzillament primi-di, duodi, tri-di, fins al decadí, que era el desa dia. Els 5 dies, 6 en cas d'any de 13, que falten per completar l'any de 365, s'empleven com a festes nacionals al final de cada any. Al principi d'aquests dies es van ser coneguts com Sanculòtides, però després de l'any tercer, el 1795 van ser coneguts com els Jurs Complementaires, és a dir, els dies complementaris. I ens n'anem en 1938. als Estats Units va començar a publicar-se les historietes de Superman. Carell, nom terrestre de Clark Kent, conegut com a Superman, és un superheroi dels còmics creat per l'escriptor nord-americà Jerry Siegel i l'artista canadèn John Sutter l'any 1933, quan tots dos es trobaven vivint a Cleveland, Ohio. El van vendre a la Detective Comics Incorporation a l'any 38 per 130 dòlars nord-americans. Per després apareixen diversos serials de ràdio, programes de televisió, pel·lícules, tires còmiques i videojocs. Amb l'èxit de les seves aventures, Superman va ajudar a crear el gènere dels superherois i va establir la seva primícia dins del còmic nord-americà. L'aparença del personatge és un vestit blau i vermell amb una capa i un escut amb una S estilitzada en el seu pit. Escut que s'ha convertit en un símbol del personatge en tots tipus de mitjans de comunicació. L'estària original de Superman relata com va néixer amb el nom de Carl L, el planeta Krypton. El seu pare, el científic Jorrell, i la seva mare, Lara Lord Van, el van enviar amb una nau espacial amb destinació a la Terra quan era nen, molt abans, pocs moments abans de la destrucció del seu planeta Krypton. Va ser descobert i adoptat per Jonathan Kent i Martha Kent, una parella de grangers d'Smallville, Kansas, i el van criar amb el nom de Clark Kent i li van inculcar un estripte còdic moral. El joven Kent va començar a mostrar habilitats superhumanes, les mateixes que en arribar a la seva maduresa va decidir posar en benefici de la humanitat. Des del debut de Superman han transcorregut set dècades durant les quals el personatge ha estat recreat i renovat en múltiples ocasions. Una modificació major i significativa va ser l'any 1986 quan l'autor John Byerne va modernitzar i va realitzar un retoc al personatge reduint els seus poders i eliminant diversos personatges en una estratègia que va atreure molta atenció dels mitjans. Va tornar a aparèixer a la premsa a la dècada dels anys 90 quan DC Comics va publicar La mort de Superman una història en la qual el personatge va morir però després va ressuscitar. I ara enserenem als aniversaris. En 1937 fa 81 anys naixia Morgan Freeman actor i productor nord-americà. Va néixer a Memphis Tennessee va passar la major part de la seva infància amb la seva àvia a Charleston Mississippi i després es va mudar amb la seva família a Greenswood Mississippi i després a Indiana i finalment a Chicago a Illinois. Va assistir a l'escola primària de Tadger Grill i va representar la seva primera obra on va representar la seva primera obra teatral. Als 12 anys va guanyar un concurs i va actuar en un programa de ràdio a Nashville. El 1955 es va graduar a l'escola secundària Broad Street a Chicago i poc després va rebutjar una beca parcial per la Universitat Estatal de Jackson optant en el seu lloc per treballar com a mecànic per la força aèria dels Estats Units. La nit del 3 d'agost del 2008 Freeman va patir un accident automobilístic a l'estat de Mississippi i va ser ingressat en un hospital de la ciutat de Memphis amb pronòstic greu. Va rebre l'auto hospitalària sis dies després després d'haver passat pel quiròfan on va haver de ser operat per reconectar els nervis i els deixits del braç i la mà ferits en l'accident. El primer personatge acreditat de Morgan Freeman va arribar l'any 1971 amb el llargmetratge Wasay I Cannot Ride a Rainbow és a dir qui diu que no puc muntar un arc de Sant Martí. En aquest mateix any va participar a l'espai infantil educatiu The Electric Company i a més fins a l'any 1977. Entre altres sèries televisives el van poder veure als Estats Units i aquí a la sèrie Dimensió Desconeguda de l'any 1985 un revival de la sèrie homònima dels anys 60. Així com a diversos telefilms hi ha un bon paper secundari amb la pel·lícula Bruebaker de l'any 1980. Morgan Freeman reconeix que la seva carrera va rebre un impuls al ser nominat per l'Òscar i el Globus d'Or per El Reporter del Carrer 42 on va compartir protagonisme amb Christopher Reeves. Guanyador del Premi Òscar a l'any 2005 per The Million Dollar Baby a més ha rebut altres nominacions per les seves actuacions a El Reporter del Carrer 42 passejant a Miss Daisy Cadena Perpètua i Invictus a l'any 2009. La seva estència carrera inclou entre altres èxits de taquilla com Bruebaker que ja hem dit abans Sense Perdó Temps de Glòria Seven Drip Impact Pànic Nuclear i tres entregues de la sèrie Batman Batman Begins El Cavaller Fosc i El Cavaller Fosc La llegenda reneix. Segon i últim aniversari que recordem avui 1934 fa 84 anys va néix Pat Boone cantant compositor i actor nord-americà el seu nom era Charles Eugène Boone va néixer a Jacksonville Florida i és un dels més cèlebres cantants pops de l'any 50 i 60 Va ser el segon més gran artista en les llistes de popularitat de finals dels anys 50 només per darrere d'Alvis Presley però per davant d'altres cantants com Ricky Nelson o els mateixos Blaters Es va situar en el número 9 a la llista dels top 100 de 1955 a darrere de Rolling Stone i de Paul McCartney però per davant d'artistes com Aretha Flankin i The Beach Boys Boone encara manté la marca de 220 setmanes consecutives a les llistes d'èxit en una o més cançons cada setmana Les seves versions d'èxit del Rhythm and Blues va tenir un efecte notable en el desenvolupament de la gran popularitat del rock and roll A la dècada de 1960 es va centrar en la música gospel i és membre del Saló de la Fama de Música Gospel Segueix actuant encara avui i també dedicat a parlar com a orador motivacional i comentarista polític Entre els seus èxits es troben version de cançons fetes per cantants negres del Rhythm and Blues quan existia la segregació racial és a dir ell cantava les cançons que no deixaven popularitzar amb els negres va vendre més de 45 milions d'Àmbrum va tenir 38 èxits al top 40 i ha aparegut en més de 12 pel·lícules de Hollywood Acabem Acabem aquest repàs del dia amb el Sant Oral. Avui és Sant Justís, Sant del segle II, màrtir, samarità, escriptor i eclesiàstic. També avui és Sant Ignasi, conegut com a Íñigo, abat castellà, i Sant Flor. Demà, Sant Marcelí i Sant Pere, màrtir romans del segle IV, Sant Germà, Sant Paulí, Sant Just i Sant Cici, màrtirs venerats a Girona. Aquest just no té res a veure amb el nostre poble. I també demà serà Sant Eugeni I, papa, així com els sants Potí, Blandina i els seus companys màrtirs a Lió. i els seus companys. a Lió, a Lió, a Lió. Bé, anem a veure la predicció del temps. Quin temps tindrem aquest cap de setmana, la setmana que ve, i si continuen les temperatures altes o baixen. Senyor Josep Maria Montes, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Doncs molt contents, estem. Sí, estàs content? Sí, sí. I ara per què? Bé, perquè ens encanten els canvis de temps. Ah, bueno, val. I, com ja sabeu, no parem. Bé, avui fa calor. Sí, avui han pujat les temperatures. Realment s'han recuperat respecte a dies anteriors. I en alguns llocs de Catalunya s'han arribat als 30 graus o s'han superat. Aquí no, eh? Aquí no, no, però a veure, que hem estat a 25. 25 graus, correcte. Que està força bé. I tant. I bé, avui ha fet un dia, doncs, força agradable. Hem començat a fresqueta a la nit, de la matinada, i durant el dia, com he dit, doncs ha dormit bastant el sol. I ara, en aquests moments, hi ha núvols decoratius. Però aquests núvols, de fet, és indici, els que tenim ara en aquests moments, eh? Que hi ha, no sé què, quatre cúmuls i alguns cierros, que són aquests finets, que hi ha, no sé què, molt finets. Estan indicant l'arribada d'un nou canvi de temps. Canvi el temps. Sí. De fet, com ja sabem, com estem dient, no parem els últims mesos. Tenim un anticicló al nord d'Europa. Sí. I està molt estancat en aquella zona. I això el que estan fent és que totes les perturbacions atlàntiques, o bona part d'elles, es vegin obligades cap aquí i seguiran. O sigui, en lloc d'anar cap allà, venen cap aquí. Cap aquí. Molt bé. I ara n'està entrant una, doncs, per al nord-oest de la península Ibèrica, per Galícia, i està baixant cap al centre de la península Ibèrica. Bé, això allò fa temps que acostuma a passar. Això mateix. Que les coses de la península Ibèrica, que no d'allò, venen de Galícia. Això, i aquesta s'agirà que és recorregut. Demà dissabte anirà a parar més o menys a l'interior de Múrcia, País Valencià, però cap al sud, eh? Sí, o sigui que cap aquí no ve. De moment no, demà no. Vale. Però demà, com que ja la tirem més o menys a prop, ja començarà a augmentar els nubuls. Vaja. Més, et notarà més. És un cel més entelat. Sí. Les temperatures, com que hi haurà un mica vents del sud marítims, i el mar el tinc encara fresquet, doncs potser aquí a la costa, bé, potser no, aquí a la costa baixaran una miqueta. Baixen una miqueta les temperatures. Però encara estarem a dir... Però estarem als 23. Potser sí, eh? 23, 24, potser, eh? I amb el cel, com he dit així, una mica enterrenyat, però, vaja, dominant bastant clarament el sol, eh? Ajà. I demà no plourà. Demà no. Aquí no, aquí a la zona de la costa no. Tampoc. A zones interiors sí que es poden desenvolupar alguns nucles tempestuosos, però en zones bastant a l'interior del Prepirineu, que aquí no en veurem absolutament res. Però el més interessant és el que pot passar la matinada de dissabte-diumenge, és a dir, ja no hores de diumenge, quan aquesta perturbació que hi hagi al sud-est de la península s'atreveixi a pujar cap a Catalunya. I com que ho farà per zona marítima, és a dir, des de més o menys al sud de les Balears fins a la costa catalana, sembla que portarà molta humitat. Dents de llevant, aire fred en capes altes... Ui, això val de pluja. Ingredients meravellosos per tenir, ja ho veurem, realment s'ha de tot cap a per aquí, pluges força abundants, potser en alguns llocs molt fortes localment, per tant haurem d'estar molt atents, perquè és com si fos allò que anomenem una gota freda. Una gota freda. Sí, per tant aquestes són de vegades rabioses, eh? Ja. I durant el diumenge tenim un dia molt inestable, molt variable, plovent en zones sobretot del litoral i prelitoral, i en alguns llocs es poden acumular quantitats properes als 100 litres per meter quadrat. Quan dius litoral-prelitoral, clar, t'estàs referint a Sant Jús. Bé, aquí a Sant Jús, sí, sí. Aquí és una zona on pot ploure i força. I força. I força, sí, sí. Una bona regada. Molt bé, no, però bueno. Bé, no, el problema és que estarà en diumenge. Sí, clar. I dilluns, què? Dilluns tot això haurà marxat. Adéu. Adéu, però en veu una altra. Ah. Sí, i aquesta que ve, de moment sembla que no vindria tant del sud, com ho farà aquesta primera. Sí. O sigui que provocarà que la setmana que ve sigui força inestable un altre cop, però especialment sembla ser en zones interiors, és a dir, matins variables o tirant una mica el sol, però amb tardes, amb generació de tempestes, especialment sempre, com diem, en zones més interiors. Interiors vull dir, Prepirineu, Interiors de Lleida o Pirineu. Ja anirem veient, eh?, perquè els mapes els van canviant una miqueta, però vaja, queda anticicló i onades de calor i tot això, de moment, no. No. No, no. Bé, doncs què hi farem? No és no, eh? Vull dir, no. No és no, sí, això és el que deia el d'allò, el Pedro Sánchez. No és no. Això mateix. Bé, doncs seguirem així, eh? Doncs sí, què hi farem? Deixarem els embassaments planíssims. De fet, ja, si no hi cap, gairebé més aigua ja. S'han d'obrir per... Comportes, sí. Comportes per desaiguar. Això mateix. Bé, doncs... Bé, doncs res, què hi farem? Ens aguantarem amb aquestes pluges, aquestes gotes fredes, i esperarem la setmana vinent a veure què ens dius... Sí, a veure si portem notícies... A veure què ens dius divendres. A veure. En tot cas, disfruteu de la pluja, que sembla ser que serà molt important, el diumenge. Potser aquí Sant Jus no, però on són es propera, sí, perquè està clar que plaurà, segur. Procurarem. Vinga. Vinga. Que vagi molt bé. Fins ara, fins divendres. Adéu. Fins divendres vinent. Adéu. Bé, en aquests moments ara hauríem de dir, donar notícies, però no sé si en trobarem alguna, perquè les notícies ja sabeu que normalment les fa la Núria, la Núria García, però està preparant el seu programa de fi de curs, i no sé, no sé pas com anirem. Bé, dir de moment pels aficionats de l'esport, pels seguidors del Futbol Club Barcelona, que en el tercer partit dels quarts de final de la Lliga ACB de bàsquet, el Barça en aquests moments està guanyant 31 a 19. Bé, si guanya aquest partit, els aficionats ja ho saben, passarà a semifinal, cosa que en principi es veia una mica complicat després de perdre aquí al Palau el primer partit d'aquesta eliminatòria contra l'Andorra. No sé, notícies, què podem dir? Bé, potser una notícia que no sap ningú, i és que s'ha votat una moció de censura, i Pedro Sánchez, secretari general del Partit Socialista Obre Espanyol, doncs ha guanyat aquesta moció, l'han votat 180 persones, 180 de llonses parlamentaris, i per tant està obligat a formar govern. D'això ho he dit, està obligat a formar govern, ho he dit amb tota la intenció, no creieu que ha sigut un lapsus. Bé, d'això en parlarem d'aquí una estoneta, amb el Mariano, des de Madrid, a veure quina és la sensació que ha donat a Madrid aquesta victòria del Pedro Sánchez a la moció de censura. D'altra banda, no sé, és que estic buscant notícies, però la veritat és que només trobo tonteries, ho sento, no hi ha notícies, ens n'anem a Madrid directament, a veure si allà ens poden dir alguna cosa. Don Mariano, bona nit. Bona nit. Què tal? Com està? Molt bé. Bé. Oye, com va el desahucio de tu tocallo en la Moncloa? En la Moncloa Express. Sí, porque lo desahucian, ¿no? Lo sacan de allí. Directamente. Se tiene que ir. Ahí ya nadie puede, no puede hacer nada. Ya no. Se va a su casita y ya está. Pero tiene casita, ¿no? Hombre, algo debe tener en alguna parte. O sea, no se queda en la calle. No debe guarecerse. No se queda en la calle. No, no, no. Bueno. De alguna forma ahí estaba de inquilino provisional. Siempre se puede ir a Santa Pola. También. Es un buen sitio. Sí, ¿no? Ahí es donde... Donde ejerce. Creo que por esa zona iba Bernabéu. Sí, ¿no? Por esa zona nació Santiago Bernabéu. Y ejerce, ejerce Mariano Rajoy como registrador de la propiedad. Claro. O sea, te... En cualquier caso se podría ganar la vida de una forma desahogada. Porque, claro, yo supongo, no sé, quizás me equivoque, no sé qué en los mentideros de Madrid que se explica, pero yo supongo que el señor Rajoy no irá por el Congreso de Diputados ya a partir de ahora, ¿no? Ser un diputado de a pie. Bueno, no tiene nada que ver en un principio que sea presidente de... O que haya sido, perdón, presidente de gobierno con que no pueda ser diputado. La verdad es que no sé si seguirá yendo al Congreso. No, no, poder puede, vamos. Poder puede, otra cosa que lo haga. Tiene todo su derecho. Sí, sí, sí. Tiene todo su derecho. Tiene eso, tiene, vamos, todo su derecho. Y me imagino que seguirá yendo al escaño, aunque solo sea a su escaño. No ya al escaño de presidente. No, no, no, ya no estará en el Banco Azul, estará en el Banco Rojo. Claro, en el Superior. Claro, el Banco Rojo que no le sienta muy bien. Claro, pero considerando que su colega Alberto no ve ni rojos ni azules, es totalmente daltónico. Es absolutamente daltónico. Exacto. Va a lo suyo. No tendrá problemas. Me imagino que no, pero claro, es un palo duro, pero hasta el último momento, hasta el último momento, la verdad es que ha aguantado su palo, su vela. Y bueno, pues hasta que le han dicho, mira, vete a tu casa, vete a la que era tu casa, perdón, recoge los trastos y vuelve a la normal. En algunos círculos de la capital, en estos momentos se está despotricando de los vascos, ¿no?, que después de apoyar los presupuestos… No, no, no, no te creas, no te creas, no, no, no, era lo esperado. Es decir, por un lado estamos hablando muchas veces de que no sabemos pactar, de que queremos pactar, de que todo lo queremos pactar. Pero claro, por otro lado, cuando se pacta, lo que no puedes pretender es enfadarte porque pactemos unos o pactemos otros o pacten ellos, pactemos nosotros o pactemos todos. Sí, bueno, claro, es que yo ayer veo… No deja de ser un pacto, cada uno va a su conveniencia. Yo veo… Y luego el Partido Nacionalista Vasco ha ido a su conveniencia. Claro. Ahora se puede encontrar con un cierto apuro en el gobierno vasco, en Euskadi, en el Parlamento Vasco. Bueno, no creo. Pero, pero, pero, hombre, han sacado lo que querían y a partir de ahora a ver quién se lo quita. Lo que yo no sé si han contado con la posibilidad, que vamos, que parece estrambótica, pero es posible que el Partido Popular tumbe los presupuestos en el Senado. Sería posible, no sería deseable. No, no sería deseable, pero claro, tienen la mayoría absoluta. Claro, quiero decir, claro que sería posible y en un momento dado, pues pueden echarlos para atrás. Porque, claro, esa frase de… Llegaría la inmovilización absoluta del país. Esa frase de, se comerá usted mis presupuestos con patatas, tiene un doble sentido. Es decir, se los va a tener que tragar porque los vamos a aprobar en el Senado. Sí, se los tiene, claro, es que se los tiene que tragar porque si no, a ver cómo los aprueba. Claro, claro, es que, vale… Es que los vascos no van a… Es decir, el Partido Nacionalista Vasco no va a decir ahora que no a los presupuestos. No, no, es que el Partido Nacionalista Vasco… Porque además es que le beneficia. La condición que puso para votar sí es que mantuviera los presupuestos. Claro, con lo cual, ayer Rajoy, M. Rajoy, que dicen los de Podemos, los portavoces de Podemos cada vez que salen, pues al final lo que conlleva es que Pedro Sánchez va a tener que cumplir, hasta cierto punto, vamos a decirlo así, los presupuestos de Rajoy. Porque luego también habrá de que Torreyes… Que ya ha dicho que sí, que no piensa cambiarlos, que acepta… Bueno, sí, acepta barco como animal de compañía. Efectivamente. Pero de alguna forma no le queda más remedio si quiere tener la mayoría. No es ese el problema en estos momentos de Pedro Sánchez, no son los presupuestos. Pues no. Los presupuestos estaban allí, me los he encontrado, no era momento ni… Claro, con los presupuestos no se puede… No los podía cambiar en cinco minutos. Se puede vivir perfectamente. Exacto. Y ya… Por lo menos políticamente hablando se puede vivir perfectamente. Efectivamente. Ahora bien, habrá que hacer concesiones, habrá que hacer una serie de pactos posteriores, habrá que hacer una serie de historias y, bueno, habrá que ver la capacidad de negociación y pactos que tiene cada una de las partes. A mí, lo que sí me ha hecho gracia es un comentario de una televisión que ha dicho que, bueno, que Pedro Sánchez tiene una ventaja sobre Rajoy en Europa. Y es que habla inglés. Ah, bien. Ah, bien. Y, dudablemente, es una ventaja. En Europa puede ser una ventaja, depende como todo del interés que le ponga. Ah, exacto. O sea, hemos visto muchas veces, yo no sé si tú te has fijado, pero yo sí me he fijado, a Rajoy deambulando por allí, acercándose a uno, sonriendo y tal, porque realmente tenía un problema de comunicación. Yo recuerdo a… me parece que era Zapatero. Bueno, Zapatero también tenía un problema de comunicación, sí. Claro, es que ese es el problema. Y cuando los que tienes alrededor en Europa no son afines tuyos, pues evidentemente no te van a dirigir la palabra prácticamente. Lo que sí es cierto… Ni siquiera con traductor. Lo que sí es cierto es que… Que también es una bendita profesión, por cierto. Ni tanto, que los prominentes, digamos, de la Unión Europea en estos momentos son precisamente los conservadores, más afines a Rajoy que no a Pedro Sánchez. Hombre. Pero que por… Yo muchas veces soy de la idea de que efectivamente aquí todavía estamos mucho en el tema de derechas e izquierdas y es inevitable porque existen las derechas y existen las izquierdas, por lo menos los partidos. Por mucho que el señor Rivera quiera decir, hablar y tal, o sea, la cosa es esa. Sí. Lo que pasa es que ya… El problema real, el problema real de todo esto es que efectivamente existen derechas, existen izquierdas muy definidas, pero cada vez yo creo, y no lo digo por ningún partido… No, no, que ya no es lo mismo de antes, o sea… Que ya no es… ya hay mucho matiz. Entonces, indudablemente hay un grupúsculo de extrema derecha. Sí, siempre lo ha habido y siempre lo habrá. Que esperaba. Como habrá grupúsculos de extrema izquierda o grupúsculos… Pero hoy en día la derecha es más bien un movimiento capitalista partidario de determinadas actitudes del capital y la izquierda son unos capitalistas un poco más suaves, pero siguen siendo capitalistas, o sea que… Digamos que son casi como una especie de socialdemócratas… Exacto. Que depende cómo convenga se pueden escorar a cualquier lado de su barco de influencia. Y se pueden en un momento determinado acercarse más a Pedro Sánchez y en otros, como se ha visto del acercamiento de los socialistas, a Mariano Rajoy. Exacto, o sea que no… Es así, es así, es así. No, no. Sí, de todas formas hay una cosa que… no sé quién lo dijo, no sé si fue Rajoy o Soraya o Sáenz de Santa María, que el Congreso iba a ser una jaula de grillos. Por fin y bienvenido sea, que todos hablen y todos intenten entenderse. Y tanto. Oye, una pregunta que te quería hacer. ¿Ha subido el nivel del Manzanares? Sí, ha subido… bueno, el nivel del Manzanares subió un poco. No se ha desbordado, ¿eh? Por las caras lagrimosas de Soraya Sáenz de Santa María, María Dolores de Cospedal, Alicia Sánchez Camacho, Fátima Baños… O sea, realmente estaban llorando. Te digo una cosa. Ayer lloró mucha gente. Unos de alegría, otros de tristeza, otros por el casi. A mí lo que realmente me dio pena, y a la mayoría de las personas en Madrid le dio pena, fue la dimisión de Zidane. Sí, bueno… Hay que decirlo, ¿eh? También, también… Porque los demás… yo no he visto gente triste por la calle, ¿eh? Claro, hay el chiste, hay un chiste que, bueno, tiene un poco de mala sombra, ¿no? Pero que hay que centrarlo en el tema futbolístico, ¿no? Que sale Pedro Sánchez diciendo, dimite por lo que has robado, y dice, y dimite Zidane. Hay que ver, hay que ver, hay que ver. Fíjate que no lo había… Pues sí. Pero la verdad, la verdad es que yo creo que más impacto… La dimisión de Zidane. De Zidane. Bueno… Lo otro no deja, lo otro no deja, es decir, va un político y viene otro. Mariano… Eso que no significa realmente, que se va Rajoy, vale, pues se le saluda y que ya la… Y bueno, y vamos a ver el próximo qué es lo que hace. El próximo a ver qué va, pero si es que es el problema, es que los conocemos. Claro. Si no los conociéramos, nos podríamos extrañar de lo que hacen, pero como los conocemos, sabemos lo que van a hacer. Efectivamente. Y podemos hacer hasta de oráculos, que podríamos hacer, mucho me extrañaría, pero que fallar, pero podríamos hacer hasta de oráculos de lo que podría hacer Pedro Sánchez, y de lo que va a hacer el PNV, y de lo que va a hacer Ciudadanos, y de lo que va a hacer Podemos. Sí, que no son nuevos en esta plaza, que ya han toreado una serie de años y… Claro, ya no son desconocidos y ya nos vamos conociendo todos y ya sabemos de qué pie cogeamos todos y en un momento determinado sabemos por dónde vamos a girar. Entonces, lo que ha pasado ahora no… y no es la primera vez que pasa. No, lo que pasa… ¿Cómo puede decir, por ejemplo, el Partido Popular, cuando pasa unos presupuestos con el PNV, por ejemplo, con el Partido Nacionalista Vasco, y ahora cuando el Partido Socialista consigue el apoyo del PNV, precisamente, sí, que le apoyaba Podemos, que es teóricamente de extrema izquierda, de izquierda, poco más a la izquierda que el PSOE, vamos a decirlo así. Pues claro, pues es normal. Es decir, si ha pactado contigo unos presupuestos, ¿por qué no puede pactar con el PSOE un programa político? Claro, y sobre todo su petición de mantener esos presupuestos que a mí me han costado una negociación y que me convienen, y que me convienen. Luego puedes poner todos los adjetivos que quieras, pero me da igual. Es decir, si nos conocemos todos y sabemos de qué te cojean, pues es normal lo que ha pasado. Lo que me extraña es que… Me extraña, o a lo mejor es una jugada maestra, porque viniendo de un gallego yo sigo sin saber exactamente si va o viene, ¿eh? Sí, no, no, desde luego. Que nunca se sabe. Pero en principio lo que es real es que ha salido del gobierno, ya no es presidente del gobierno y mañana me imagino que nombrarán a Pedro Sánchez el goletín oficial del Estado. Claro, no hay otra solución. Bueno, ahora lo que queda la duda es a ver qué gobierno forman, señor Sánchez. ¿Quiénes son los elementos de ese gobierno? Ya veremos. Bueno, eso ya es hacer un poco la ruleta, jugar un poco la ruleta, pero hombre, material tiene. Material tiene, sí. Hay que reconocer qué material tiene. Los que han sido acólitos, bueno, acólitos no, los que han sido de su guardia pretoriana de toda la vida. Ahí está. Esos estarán en el gobierno. Yo sé si como ministros, algunos, porque tengan capacidad, pero desde luego en puestos de relevancia… Por agradecimiento, claro. Y luego, lógicamente, pues la fortuna que ha habido es que yo no sé si muchos pensaban que la moción de censura iba a salir adelante, con lo cual hay muchos varones del PSOE que no han podido dar el paso adelante para colocarse con la rapidez. Claro, claro, porque pensaban que no. Pero mira, sobre moción de censura hay una cosa, no sé quién ha sido, si ha sido el Hernando o ha sido el Casado, uno de estos, que dice que es la primera vez que un no parlamentario sea presidente del gobierno. Es cierto, es cierto. Pero quizás que el Partido Popular deba recordar un tal Hernández Mancha, que sin ser parlamentario le presentó una moción de censura a Felipe González. Era muy gracioso el candidato en su momento. Claro, y en aquel momento que dijeron, no, como Hernández Mancha no es parlamentario, no puede debatir con González y no puede demostrar su valía. La solución es, aunque no la gane, hacer un debate. Y por eso presentaron la moción de censura. Bueno, vamos a ver, si en un momento determinado cualquier norma se puede reformar o cualquier norma se puede adecuar al momento y a los tiempos. Es decir, si un partido quiere presentar un candidato a presidente del gobierno, no necesariamente tiene que ser un diputado. No, en España no. Aquí en Cataluña, aquí en Cataluña, para ser presidente de la Generalitat, hay que ser diputado. Uno de fuera no puede serlo. Me imagino. Pero en España, en España no. Claro, me imagino que lo que cada norma diga es lo que cada... Exactamente. Por lo cual, si está aprobado, me parece perfecto. Y si no se quiere que sea, porque se cambie. Sí, exactamente. Es la solución. Exactamente. Bueno, esto es como, volviendo a Cataluña, cuando la señora Rimadas se queja del sistema electoral que dice que le perjudica. Bueno, porque lo hubiera intentado cambiarlo antes. Pero es que, además, Cataluña no tiene sistema electoral propio. Y como no lo tiene, pues se tiene que acoger al sistema electoral español. Claro. Y le perjudica porque lo hubiera cambiado antes. Claro. El partido de Ciudadanos, conjuntamente con el Partido Popular, tenían una ventaja en el Parlamento que les permitía, con alguna que otra alianza, pues cambiar el sistema electoral. No lo quisieron hacer, pues no te quejes. Si es que cuando uno está en el poder, lo que no le interesa es cambiar nada porque está en el poder. Claro. O, como decía el gato pardo, cambiar para que todo siga igual. Claro. Claro. Es curioso que si te fijas y si tiras de, como se suele decir ahora, si tiras de hemeroteca, llevamos siglos cambiando cosas que no han cambiado. Que no han cambiado, que siguen igual. Sí, sí. Que siguen igual. Digo siglos, a lo mejor es una exageración. No, no, no. Vamos a decir, llevamos siglos cambiando cosas que no han cambiado. Y todos los que entran dicen, vamos a cambiar esto y vamos a hacer y vamos a hacer y vamos a hacer. No, no hacen nada. Y yo, que ya tengo cierta edad, me pongo a pensar y digo, ostras, si eso ya lo oí yo hace 20 años, si eso ya lo oí yo hace 30 años, si eso ya lo oí yo hace 40 años. Hombre, yo recuerdo, yo recuerdo, y tú también te debes acordar, cuando estudiaba, que lo que sí se cambiaba cada vez que cambiaba el ministro de Educación era el plan de estudios. Uf. Yo recuerdo, entre cuarto y quinto de bachillerato, repetí una serie de asignaturas. Porque asignaturas que se daban en cuarto, cambió el plan de estudios, y las pasaron a quinto, con lo cual volví a estudiar exactamente lo mismo. Pero eso sí. La educación, la educación en general, la cultura, la educación y la cultura, ha sido una de las, digamos, de las principales lacras y deficiencias que ha tenido España como país. Bueno, porque... No se han tomado en serio formar a la gente. Porque a los gobiernos sucesivos que ha habido no les interesaba tener gente formada. Sí, bueno, en un momento que estaban en el gobierno les daban igual. Es decir, lo único que querían era coger y decir, bueno, a ver, quiero que mis hijos tengan educación, pues me lo llevo al colegio suizo de no sé dónde. Ah, no, ellos sí, claro. Claro, porque tenían... Ellos sí, pero el pueblo no vaya a ser... ...a aguantar el tirón como podíamos cada uno. Pero el pueblo no vaya a ser que se entere cómo van las cosas y empieza a reclamar. Claro, claro, claro. Y esa es la cuestión, pero bueno. Sí, sí, la pobre realidad o la penosa realidad es que al final todos los que han ido pasando, cuando digo todos, siempre habrá honrosas excepciones que no las pongo en duda, pero todos los que han ido pasando por los diversos sucesivos gobiernos, etcétera, etcétera, lo han hecho para aprovecharse. Sí. Han sido absolutamente nepotistas. No, no, indudablemente, aprovecharse en el momento de estar en el gobierno... Endogámico. ...y hacer las suficientes relaciones para que el día que salgan del gobierno... Sí. ...tener, eh... Lo que llamaban las puertas giratorias. Sí, sí, sí. Cosa que al señor Rajoy hemos de reconocer que no le hace falta. No, es que no, pero no es que no le haga falta, yo es que no creo ni que lo haga, es decir... No, no. Yo fíjate que no veo a... Igual que tampoco le veía mucho al principio, cuando fue nombrado... Primero candidato y después, por las circunstancias, presidente del gobierno... Fíjate que yo no le veía, no veía claro que pudiera ser un presidente del gobierno, sigo sin verlo claro, ahora, que le han hecho irse. Pero... Pero tampoco le veo metido en un consejo de administración... No, no, no, además... De alguna forma, racaneando por ahí para que le... Una... ¿Cómo se llama? Una conferencia, un... No, no, no, imposible, pero ya te digo que... Fíjate. Él es registrador de la propiedad en excedencia, vuelve a su puesto, por cierto, tiene unos monumentos brutales como registrador de la propiedad, ¿para qué se va a preocupar de consejos de administración? O no, o tampoco, si es que realmente, si te pones a pensarlo, en un momento determinado, seguramente tendrá los medios suficientes ahora mismo, ¿eh? Ahora mismo, pues para poder estar, pues, tranquilo. Ah, sí. En un momento dado, de todas formas, iba a dejar de ser presidente del gobierno. Pero claro, claro, a ver, es que el señor Felipe González, señor Felipe González, abogado... ¿Dónde está el señor Felipe González? Abogado... ¿Dónde estaría Adolfo Suárez si todavía viviera? Claro. ¿Dónde estaría, bueno, o dónde está ahora mismo Zapatero? Zapatero. ¿Dónde puede sus... Y Aznar. ...molos por el mundo. Claro. Claro, pues, ¿dónde está...? Bueno, Aznar lo está haciendo un poco mejor porque también él se lo ha hecho, se lo ha montado, se lo ha montado un poco mejor en su momento. Pero al final, todos se van y nosotros nos quedamos con la pella. Claro, ahí está. Por eso te digo... Ese es el problema, que todos se van y nosotros nos quedamos con la pella. Es decir, yo quiero, y vamos, quiero y exijo que volvamos y que sigamos todos, no es decir todos los pensionistas, porque yo todavía no lo soy, vamos, que todos los pensionistas y todos los que no seamos pensionistas, por ejemplo, protestando ante los diversos estamentos públicos para que se siga protegiendo la pensión. Bueno, que ya veremos cómo va a ir la cosa. Ya veremos, ya veremos cómo va la... Pero bueno, que todos sigamos en esa historia. Que todos los trabajadores sigamos protestando por los derechos que nos corresponden. Es decir, que no se paren las cosas. No, ahí, ahí, ahí. Si estemos en el gobierno no significa que se paren todas esas pequeñas protestas o grandes protestas para cada uno. Pero ya sabes tú cómo van las cosas. Y apoyamos cuando estamos en la posición, pero que no nos molesten demasiado cuando estamos en la... Ahí, ahí, no, bueno, es que ahora está como gobernando a los socialistas, hay que dejarles, porque esto está muy complicado, porque lo han dejado muy mal. Y los 100 días. Vamos a dejar... No, no, 100 días, no. Mira, no van a tener ni 24 horas, fíjate lo que te digo. Los 100 días son por parte de los medios de información y por parte de la oposición. Pero por parte del pueblo ya, ¿no? Le dirán, no, no, no. A los jubilados, no protestéis ahora, porque lo vuestro se arreglará. Pero es que ahora hay cosas más importantes que arreglar. Pues eso es lo que dicen todos. Mira, lo que decía antes, lo que decía antes Rajoy, eso ahora no toca. No toca, pues ahora no toca. Pues ahora tampoco toca. Claro, claro, ya está. Y cuando entre otro, pues si entra otro, o si sigue Pedro Sánchez ya después de unas elecciones, etcétera, etcétera, etcétera, pues tampoco tocará. Tampoco tocará. Porque habrá cosas más importantes. Siempre hay cosas más importantes que la china que llevamos todos en el zapato. Sí, señor. No sé por qué será. Pero los demás, y sobre todo los que están en ciertas posiciones públicas, nunca tienen una china en el zapato. Ah, no. Y el día que la tengan siempre hay un esclavo que le quita el zapato para quitarle la china. Sí. Suena ocurrir, suena ocurrir aquí en mi cuenta. Efectivamente. Así que en Madrid, pues ya veis lo que pasa en el Congreso, ya veremos lo que pasa en el Senado. Y me refiero con lo de los presupuestos. Sí, sí, señor. Y tanto. El mareo de voy y vengo y vengo y voy. Y sobre todo, de verdad, muy apenados con el tema de Zidane. Muy apenados. Bueno. En serio. Pero a ver. Vosotros a lo mejor no, pero Zidane lo ha visto claro. Perdona, vosotros habéis estado diciendo, o no sé si tú, pero sí muchos madrinistas, que Zidane era el guardiola del Madrid. Bueno, pues os ha hecho exactamente lo mismo que Guardiola. Largarse. Yo lo que le he visto es una persona extremadamente inteligente, que a veces no lo parecía, pero extremadamente inteligente. Pues por eso se ha ido. Entonces ha visto, claro, cuál era el pastel que le esperaba para el año que viene y ha dicho, mira, no. Me voy. El que venga detrás, que lo mejore. Que apechugue. Y ya está. Exacto, que lo mejore. Y a partir de ahí, yo ya tengo hecha mi carrera. Y a pesar del dinero que le ofrecían. Ya. Bueno, lo que pasa, no se ha dicho todavía dónde va, ¿no? Igual se coge un año sabático como Pepe. No, probablemente, probablemente, sí, coja un... Porque si no hay... Bueno, le pueden ofrecer el oro y el moro. Sí. Desde luego, el seleccionador francés está temblando. Hombre, no, está claro. Está un poco condicionado por el resultado del Mundial. Si ganan el Mundial... Lo que pasa, lo que pasa es que no siempre... Hay entrenadores que no siempre valen para cualquier equipo. Y yo mucho me temo que Zidane, con todo el inteligente que es, fue como Mologni en su momento. Llegó cuando había mucha confusión. Hizo lo que hizo, lo hizo muy bien. Y luego... Los jugadores que tenía le valían para ello, por otra parte. Cuando vio que a algunos no le respondían. Tengo que decir, los quitó sin miramientos, aunque no se comprendían. Cuando vio que a algunos le valían, los dejó, aunque muchos protestaran. Y mira, ¿qué quieres que te diga? Contra viento y marea y contra protestas y que si una falta por aquí, que si un fuera de juego por allá, que si un... Todo lo que tú quieras. Pero, tres copas de Europa consecutivas. Sí, sí, no, no. A ver, el mérito lo tiene ahí. El mérito lo tiene ahí. Y eso, a pesar de que en algún partido puede haber habido una... O dos partidos, puede haber habido alguna decisión un poco equivocada, pero sin embargo, tres champions. Y ahora, el que quiera, que lo mejore. Que habrá alguien que con el tiempo lo mejore, evidentemente. Sí, pero... Y jugando mejor. No será mañana. No, ni pasado. Ni pasado. Ni al año que viene. Tendrán que pasar al menos cuatro años para que alguien lo mejore. Vale, pues ya nos va bien a nosotros. Al siguiente quinquenio. Mariano, ha sido un placer. Igualmente. Hasta la semana que viene. Hasta la semana que viene. Deu, deu. Deu. ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! Bé, i ara ha arribat el moment de, si aconseguim contactar amb ell, de parlar amb el doctor Santiago Barambio. No sabem si voldrà parlar de qüestions sanitomèdiques o també de la moció de censura. A veure si contactem amb ell, sembla que hi ha problemes, tenim l'Àlex trucant i marcant números al telèfon i a veure si aconseguim, doncs, això, contactar amb el doctor Santiago Barambio, perquè ens parli del que ell vulgui. El tenim? Hola. Hola, doncs, Santiago, què tal? Com anem? Bé. Bé? Bé, bé. Sí, a veure, ja, disfrutant del socialisme intens. Estàs disfrutant del socialisme? Sí, bueno, una forma de malaltia com una altra cançó, però... Bueno, si tu ho dius... Bueno, el que passa és que, clar, és un socialisme de dretes, no? Bé, és el socialisme que, com es diu, soci de govern de l'Àngel Merkel. Ah, sí? No? Home, jo tinc una mica d'olor així de... Merkel m'ha arribat, eh, a mi? Sí, t'ha arribat, oi? Allò del teléfono diu que haga usted el favor de cambiar del turno, que si no Ciudadanos se va a... Bueno, ho he dit en alemán, si voleu us ho dic en alemán. No, no, no ho digues en alemán, perquè si ho dius en alemán jo crec que el Sánchez no s'ha enterat gairebé de lo que ell diuen i ni nosaltres tampoc ens enteraríem, o sigui que... Ciudadanos, correr mucho, intentar llegar lejos no conviene nada. No. Estan desbocados. Ja. Achtun, Achtun, Achtun. Verboten. Achtun, Ciudadanos. Stopen. Bueno, ja veurem, ja veurem què farà el Ciudadanos al... Hola, fotut, fotut, Ciudadanos, jo veig, aquí el Ciudadanos que estava llu, doncs ara fotut. Ja, ja veurem. Estava disparat i ara, doncs, és un revés per Ciudadanos. Però jo crec que, bueno, crec, és allò de la teoria de la conspiració, i jo sóc molt, molt, molt de la teoria de la conspiració. Jo sempre crec que darrere de tot el que passa hi ha una conspiració. Sempre. Sí. Si en política, sí. A veure, cito exemples que m'han passat a mi, no? Quan va caure el muro de Berlín... Sí. Jo... Digue'm tonto, però incurs em vaig emocionar, no? Perquè, clar, jo vaig viure com l'aixecaven, tu també, per cert. Sí, sí, sí. I allò va ser un cop, eh? De cop i volta es podien un muro i es podien ser gent tancada. Bueno, sobretot un cop, per nosaltres, indudablement, ho va ser, que no l'enteníem, però per la gent que vivia a Berlín... No, això va ser un cop, perquè es mataven, eh? Clar, sí, sí, en el que intentava saltar... Sí. Vale, doncs allò, no sé, potser eren molt joves, ens va arribar molt, però el dia que jo recordo que estava conduint, conduint per la carreria, baixava cap a Barcelona, quan sento que ha caigut el muro de Berlín, tio. Clar, una alegria immensa, eh? Sí, sí, reconeixo, em vaig emocionar molt, no? Bé, llavors, aquell dia, no sé, o dos dies després, així, sopava... amb un grau 33 de la maçoneria. Sabeu que és el grau més alt de la maçoneria? El 33. I diuen que aquests ho saben tot. Ah, bueno, sí, això diuen. Sí, va, doncs jo paràvem amb ell, i jo vaig dir, bueno, ara ja s'ha acabat la Guerra Freda, tal, no sé què. Diu, no, no, comença un altre. Exacte, comença un altre amb un altre... A Mar Moro. I m'ho va dir, m'ho va dir, i no havia començat, eh? Amb uns tractes que vaig tindre jo, com a, bueno, professionals amb els japonesos, en l'any 77, o sigui, en l'any 77 els japonesos eren com marcianos, aquí. Sí. Si parla d'un japonès... Ah, sí? Existeixen. I era sobre informàtica. Ja ni te dic, l'any 77 la informàtica era una cosa... Home, però els japonesos en sabien, eh? Sí, sí, sí, sí, bueno, érem la Fujitsu. amb la casa Fujitsu, que llavors acabava de comprar una empreseta que hi havia aquí del... que es deia Telesincro Secoinsa. Secoinsa, sí, de record. Sí, doncs la van comprar per posar un peu a Europa. i, bueno, jo estava, jo estava buscant, llavors, que havia muntat un centre de diagnòsties mèdiques i havia calculat que per cada hora metge, treball metge, ja tenia una hora d'escritura. Ja. volia d'escriure bé, i jo no l'ha d'escritura. Llavors vaig dir, bueno, doncs això, la informàtica actual, no?, i doncs havia sentit alguna cosa. Doncs això ja ho deu tindre resolt, no? I vaig començar a parlar amb les diferents cases, la IBM, la Nixdorf, que hi havia a Borens, la Philips, la... l'Olivec, i hi havia alguns sistemes dedicats, o sigui, per exemple, hi havia màquines que feien un electrocardiograma i te l'informaven. Però no hi havia un sistema de gestió de tota una revisió mèdica, o sigui, des d'aquest pesen, des d'aquest pesen la talla i tal. I llavors vaig dir, bueno, compro l'equip informàtic que tingui això. I resulta que els únics que tenien alguna cosa així eren a la Fujitsu, a Japó, pels seus empleats. Sí, en japonès. Sí, però era pels seus empleats, no ho venia. O sigui, era un sistema de recollida de dades, era un sistema informatitzat de recollida de dades, amb el qual feien revisions mèdiques als seus empleats. Als seus empleats. Sí, i a més a més d'això, com que ells tenien com 20.000 empleats, no sé, una bestiesa d'aquestes, doncs els suposava una rebaixa també en els costos de les inaugurances. Home, i tant, no? Sí. El cas és que ells només tenien una recollida de dades. Jo volia fer, no solament una recollida de dades, sinó que també volia fer una emissió d'informes, no? Que el propi sistema fabriqués l'informe. I, clar, jo no tenia només que amagar-te a mà, sinó que tenia que, a la gent que venia, deia que han tregat-li un informe perquè la gent aquesta ho tingués a casa seva, no? I, a part, ja volia fer alguna cosa d'intel·ligència artificial, i de Nelson, que es diu, que és allò de, si avui et peso, avui i d'aquí a un any et torno a pesar, si ho tinc en memòria, comparen les dues xifres i diuen, home, vostè ha augmentat... Aumentat o... sí, sí. O comparen l'alçada amb el pes, per exemple, i coses així, no? I abans que ja tingués el que se'n diuen warnings, no? O sigui, alertes. Bé, doncs això els va agradar molt amb els japonesos, no? I vam tindre una sèrie de contactes, i abans em van dir, bueno, nosaltres, era per crear centres de revisions mèdiques claus en mà, o sigui, que es feia tot, no? Es feia tot, maquinària, informàtica i tot. I el meu tenia que ser el centre de formació d'aquests professionals. I abans em van dir, aquí és on ve la cosa. Em van dir, i això no l'any 77, eh? Em van dir, em diu, mire, de moment nosaltres ens quedem a Europa i Amèrica, al nord, i vostè es queda a Àfrica i Amèrica del sud. Entenent que Espanya estava molt prop d'Àfrica i parlàvem espanyol, eh? O sigui, no és que em segreguessin, no? O sigui, no, que era el que ells entenien, no? Que quan jo parlàvem espanyol, doncs el mercat natural era Sud-amèrica, i el que teníem més a prop d'Àfrica, doncs Àfrica. I diu, i de l'est, ja en parlarem el seu dia. O sigui, abans del 73, que tothom pensava que allò del muro de Berlín duraria per sempre i jamás, doncs ells ja sabien que no. Ja. Per tant, això, totes aquestes petites anècdotes meves, avalen la teoria de la Constitució. O sigui, hi ha algú por ahí que sap de què va. És molt possible, sí. Per això dic que Catalunya serà independent. Perquè hi ha algú que ho sap. En els anys 80, buscant informació mèdica per alguna cosa que estaria fent, vaig trobar un informe d'algun organisme així important nord-americà que deia que... Estic parlant dels anys 80, eh? I jo en els anys 80 estava convençut que ara aquestes alçades estaria mort. De vell, eh? I dèiem, en aquest informe dèiem que calculaven que Catalunya s'independissava d'Espanya, o era independent d'Espanya, no s'independissava, era independent, ho donaven com una cosa feta de temps indeterminat, cap allà als anys 2020 i alguna cosa. que jo quan vaig llegir això vaig dir, va, que ets fets tan bojos, no? En l'any 80... Vam, jo crec que era jo sol independentista, no hi havia ningú més. I el que ha passat és que em semblava que hi havia molta gent que pensava això mateix i el dia 10 de juliol del 2010 doncs ens vam trobar una pila de gent cridant independència quan ens havíem convocat per protestar per allò del referèndum, no sé si ho recordeu. Quan va ser això? Ah, sí. El juliol del 2010. Del 2010, sí. Ens vam convocar, que estava el senyor Montilla i tot, per convocar una manifestació a Passeig de Gràcia que tenia que anar dels 5 d'oros, o sigui, de Diagonal Passeig de Gràcia tenia que anar pel Passeig de Gràcia fins a Gran Via, m'assembla. I no es va ni bellugar, perquè es va omplir tot. Bueno, tu hi vas ser-hi, no? O no? No, jo no hi vaig anar, però recordo el... Però jo sí. Recordo el tema. I clar, ens havíem convocat per protestar per la tornada de l'Estatut. De l'Estatut. Sí. I la gent no va cridar allà, referèndum, ja? No, no, va cridar independència. El famós aquest crit que a mi no m'agrada massa, perquè sí, independència, que et crid així és un aroma basc. Sí. Sí, sembla basc, efectivament. Sí, bueno, doncs es va començar a cridar... Bueno, jo no l'havia sentit mai abans d'aquell dia. No, jo crec que no. I a més a més crec que la capçalera de la manifestació, que no va aconseguir caminar perquè estava tot col·lapsat, que estava al Montilla i aquesta gent... Que al Montilla que va marxar. Clar, perquè aquesta gent... I estava al Mas també, i tal, aquesta gent en aquell moment d'independència... Quan deies la paraula independència, els dos els dien un serpullido i una ulticària. Bueno, doncs els americans, tio, en els anys 80, no sé si no me'n recordo quin 80 era, si el 82 o el 88, jo ja vaig llegir que deien que Catalunya s'independent era. Però quina banda? Quina rama? Els maçons? Els republicans? No, no, jo això ho vaig llegir amb un informe tècnic. Un informe tècnic? Sí, jo estava buscant algun informe mèdic. Però clar, és allò... En aquella època no era com ara, que dins Google i tal. Bueno, en Google també és complicat, perquè poses una paraula i ves a sapiguer, no? Sí, et surt de tot. Sí, això és la de les roules, no? Eh. Això, la vall fosca és la vall oscura. Bueno, doncs, llavors tenies que demanar-ho, m'enténs i tal. I clar, a vegades, doncs, t'enviaven informes que tenien diverses coses, no? Perquè t'enviaven normalment fotocòpies, o sigui, d'aquest estil, que potser et venia el que tu estaves buscant, però a sota... Un grapat de coses més, sí. ...que no tenia res que veure amb allò. I així vaig trobar aquesta... En aquell moment vaig dir, va, si ho estàvem com una cara, no saben el que diuen. Però jo crec que sí, que hi ha un ente, por ahí, no? que està en tarat o que fa vaticines, però, vamos... A l'oràc o a la de Delfos? Jo crec més aviat que... No, jo crec més aviat que és teledirecció. Ja, o sigui, és el que ho provoca, que diu, per a l'any 2022 provocarem això. Bé, sí, més o menys, sí. Home, no sé si amb tanta precisió i tan concret, però coses així, tipus gran tret, potser sí, no? Gran tret és la independència d'una àrea geogràfica, és un gran tret, no? És una cosa molt concreta, ha de plaurar a tal lloc. No, clar. No he llegit una obra que es diu Les Matemàtiques de la Història? No, no l'he llegit. Us el recomano. La Matemàtica de la Història està escrita per un català que també parla dels moviments cíclics de la història. Ah, sí. O sigui, resulta que... I llavors ha fet una sèrie de vaticinis, perquè ha vaticinat coses que han passat, però ell no era per vector social, o vectors econòmics o tal, sinó per ser... Perquè la història es repeteix. Es repeteix, exacte. Llavors és una cosa. Bueno, doncs aquest senyor, que saps que es diu Montagut, no me'n recordo l'escritor, el que el fa, no, no es diu Montagut, no me'n recordo el nom, però el nom de l'obra sí, és Matemàtica de la Història. Sí, l'he sentit anomenar i alguna cosa he vist... Ja, doncs aquest també vaticina la independència de Catalunya. Basant-se en la repetició de la història. Sí, sí, sí. I també vaticina com es desmembra als Estats Units. El 2070, o una gràcia de les Estats Units. Bueno, això... Per moviment social. El 2022 has dit la independència de Catalunya, igual encara em sort, encara la veuré, però el 2070 et puc assegurar que si es desmembren els orills no me'n cerraré. Està... Està accessible, eh, això, aquest llibre està accessible. Sí, sí, sí, bueno, però clar, és com... No sé si tu has llegit les profecies de Nostradamus. Ah, però les profecies de Nostradamus sí que les he llegit, però les profecies de Nostradamus són com més esotèriques, no? I tant que són esotèriques, però el que és bo que és que fins a l'any en què s'ha publicat el llibre que tu estàs llegint, t'ho expliquen, no? Diuen, sí, perquè aquí, a partir d'aquell moment, ja totes les prediccions que venen després, les tens allà i te les has d'interpretar tu, perquè... i tot hi ha qui les entengui. Sí, però aquest va fer vaticinis abans d'a, eh? Sí, sí, ja. La matemàtica de la història. La matemàtica de la història, ja. Bueno, sí, home, que hi ha un segle de repetició dintre de la història, sí, això és no una teoria, sinó una inclús demostrada de fa temps. Bueno, bé, doncs dintre d'això està vaticinat, això de la independència de Catalunya i me sembla que aquest llibre també està escrit quan... abans de que es pugui, com ara, sospitar. Ja. Sí, no, no, és molt possible. En fi, això ja podrem... No sé si continuarà la desvernada per aquella època, però si continua podem recordar el dia d'avui, dius, veus, ho vam dir. Bueno, jo el que he dit és que crec que hi ha una conspiració. D'acord. i crec que aquesta conspiració és el que ha desencadenat, diguem, aquesta moció de censura i aquest canvi de peons perquè Ciutadans era un monstruo que se li havia de parar. I se li havia de parar els peus. Sí. Podria ser. Podria ser. Aleshores, mira, signo la moció. I crec que Ciutadans, a més a més, era la substitució d'UPID que ja va passar al home. Ah, no, sí, això sí. Sí, això sí. O sigui, l'UPID va arribar un moment que era incontrolat, la senyora aquella es va convertir en messiànica, bueno, encara ho és. Encara ho és. I llavors van dir, ui, quin perill. No, no, anem a agafar aquest noi català, d'aquella coseta petita que munta una mica de broma a Barcelona i tal, i li donarem canxa nacional, no? I a cop i volta t'he dit, hòstia, soy Mussolini, tu. Sí, tu. No, perdona, és el cosí de Rivera. Ja, ja. Ah? Sí, ja. Sí, bueno, eren de la mateixa fornada, eh? Sí, a veure, és que a mi quan a vegades hi ha gent que diu, per què li dius cosí de Rivera? No, jo li dic Prima de Rivera. Home, clar, suposo que tindrà un cosí que es digui Rivera, no? Sí, sí. Per tant, és Prima de Rivera. Prima de Rivera. Senyor Barambió, ha sigut un plaer. Igualment. Tornarem el divendres. Salut i república. Adéu. Adéu. Just a temps per fer, espero, la seva recepta d'avui, Montaditos. No, farem una altra coseta. Una altra coseta. Sí, però vaja. El senyor Armand Garcia, perquè el que no hi hagi reconeu per la veu. Un parell de Montaditos. Un parell de Montaditos. Vinga, tot teu, tota la cuina és teva. Bueno, doncs farem un Montadito amb amb foie micuit i anguila fumada. Amb què? Anguila fumada. Anguila fumada. És boníssima. Vinga. I un altre amb pollastre rebussat amb un rebussat que no me'n recordo com es diu. Si m'he oblidat. Rebussat que venen que és més granat. Més guixudet. Sí, l'he vist. Doncs rebussat amb això i amb pebrot verd i una reducció de vinagre de Modena i mel de canya. m'he vist. Doncs això. Endavant. El foie, bueno, es pot o comprar fet o fer. Si el que volem fer... Més còmode és comprar-lo fet. Sí, però foie micuit ben fet es troba d'aquest de llauna, d'aquests envasats així i tal, que no són ben bé el que té que ser. llavors, per fer-lo no és massa complicat. No? No, no és complicat. Però has de comprar 10 quilos per tenir-ne un? No, no, compres un foie d'ànec normal que es venen a fer entre 600 i 600 grams, 800, si és gros i maco, farà 800. S'ha de desmanar, que això és el més futurs del cas, s'ha d'anar tallant amb molt de cuidat-ho, hi ha els dos lòvuls, llavors s'ha d'anar tirant la veta, sobretot la més grossa que va ser d'un lòvul a l'altre, s'ha de treure, perquè si no, una vegada es cou, queda dur i llavors no queda bé, no va bé i bueno, una vegada tinguem això, una terrina d'aquestes o de posar-ne o metàl·lic és igual, posem els trossos del foie a dins de la terrina i ho posem al forn, al Bany Maria a 80 graus, 80 graus. Al forn, Bany Maria, 80 graus. Sí, 80 graus, mitjoreta, entre mitjoreta, sí, a voltant de mitjoreta. El traiem i llavors, aleshores, el que s'ha de posar és algú per posar pes a sobre del foie perquè tot el greix pugi. Ja. O sigui, jo normalment tinc unes làmines de cartró embolicades en film, ho poso, que entri a dintre el mollo i llavors hi poso pots de conservar. Ja. a sobre, fan pes i puja tot l'olí i el deixem allà que es refredi. Una vegada s'ha refredat quedarà un dit de greix a sobre, es treu, es desmoll el foie, s'hauria de posar a la nevera, una vegada refredat. una vegada es pot posar a la nevera i llavors va molt millor per treure el greix perquè surt tota la placa a la guia sencera. Ja. I, bueno, ja tenim el foie. Ja tenim una part del muntadit. Exacte. I la fumada, jo no us dic que es la fumeu perquè no es pot fumar. No. Bueno, sí, però això és complicat. Fuma ella. Sí, exacte. Te la pots fumar. Sí, però és una mica complicat. Però no és bona, tampoc. Fumada no és bona, però en vénen i i normalment les cases que fan anguila l'acostumaran a fer bona perquè no no és un producte que n'hi hagi molta quantitat que es vengui moltíssim i aleshores el que hi ha la que hi ha és bona. Bé, això, comprem anguila fumada. Aleshores, perdona, l'anguila és que no la te la venen tal qual, sencera o tallada. No, l'haven tallada. Tallada. L'haven tallada. Bé, bé, jo diria que no m'he fixat, hòstia, per exemple, com que l'he trossajat i ja està, jo diria que és com si amb un peix féssim les Supremes, o sigui, també per tirar per la meitat. Ja. jo diria, eh, jo diria que són les... Jo és que ja et dic no l'he vist mai i sempre he tingut... A veure, el proper dia que en faci mira aquesta setmana que ve l'enxafé m'ho miraré, això, perquè sempre l'he agafat i l'he tallat directament i no m'he fixat mai si és mitja o un quart, no sé com va. Bé, tenim l'anguila fumada. Suposo que deuen ser Supremes. Llavors agafem una llesca de pa, agafem el foie, tallem llesques de mig centímetre, més o menys, llesquetes de mig centímetre, planxa supercalenta, planxa supercalenta i xap xap i el ci allà del foie, pam, que toqui una mica perquè si jo ens quedarem sense foie. Queda sense foie. Si ja hi ha tot el greix i posem el foie sobre el pa i l'anguila fumada, una vegada després d'això l'anguila tallada de trossets just per cobrir el foie. A sobre del foie. La passem un moment però també un segon per la paella amb el mateix greix del foie de l'ànec, el posem a sobre i a menjar. Es pot posar, que jo n'hi poso, mel confitada, ai mel, ceba confitada. Ceba. Es pot posar. Caramelitzada. Més que confitada, mel caramelitzada. Els contrastos són molt, molt heavies. Llavors, es pot posar o no s'hi pot posar. O no, a gust del consumidor. Jo n'hi poso perquè és més, contrasta bé i és més xucant i tal. Bueno, aquest ja estaria fet. Anem per l'altre. l'altre agafem una patxuga de pollastre, la tallem a tines, a dits, allò tallada a tines petites i rebussem, com rebusant normal, enfarinada, pesada per ou i amb la farina aquesta de galeta, que no me'n recordo com es diu, que és més... És una mica més gruixuda que el pa... I no és de pa. Que el pa rallat. És... Crec... Ah... Tio mio. Bueno, no me'n recordo. Galeta de... No, no, no, no és galeta. És... Tu nom com creixi, crisi, casco... Bueno, però que... Tu nom així. Ah, trobes al supermercat. Sí, sí, n'hi ha, n'hi ha. N'hi ha. Rebussem el pollastre amb això. Per una altra banda, agafarem pebrots verds, d'aquests llargs, els fregirem, els passarem per la paella. Millor si és planxa que fregit. Els pelarem, que és una vegada fregit, es pelen fàcilment i tallarem trossos, igualment. El muntadit el farem de la segona manera, posarem el pebrot en el... En el... En el sobrepa. En el sobrellesca de pa. El pollastre. I aleshores, ara hem fet una reducció de... de vinagre de mòdena. De vinagre de mòdena. I mel de canya. Es troba també mel de canya, eh? Sí, jo l'ho he vist. És una mel més fosca, més... Més com melaza, més espessa i tal. Farem una reducció. El tema de quantitats, jo faig tant per tant. A partir d'aquí... Que cadascú... Al gusto. A mi m'agrada més el puntet aquest, més de seto. A mi m'agrada més dolcet. Però bueno, val. Llavors, farem una reducció aquesta. Tampoc ha reduït cap gran cosa, vull dir que es barregi bé, que estigui... que s'uneixi tot bé una miqueta i amb una cullera, pum, pum, pum, pum, ho esquitzem una mica amb això i ja està. I ja està. Doncs ja està, ja el tenim. I perfecte. Doncs ja està. Teniu els muntaditos de la setmana passada, ara teniu dos varietats més d'aquesta setmana. Escolta, ja podeu ser... Igual en faig dos més. Dos més, vinga. Dos més la setmana que ve i ja per celebrar la Revella de Sant Joan, tu. Si no me parli de Sant Joan, socorro. No, jo dic que es facin els muntaditos. Doncs molt bé. Doncs ens en anem a l'última... l'última part del programa. Novetats, eh? Que notícies, eh? Ens poses en contacte amb el senyor... el senyor de la gorra. Que gorra. Hem de parlar d'esports. Em dediquen a aquests moments el Barça està jugant, el Barça de bàsquet. Sí. Està jugant... Anava guanyant. Anava guanyant. En aquests moments guanya 89 a 71. Vale. Va guanyar... Ahir o abans d'ahir, ara no me'n recordo. Ahir et sembla que va ser, no? No, ahir va perdre. Abans d'ahir va perdre. No, va perdre el primer partit. Ahir va guanyar el segon a Andorra. Abans d'ahir, abans d'ahir, no? Abans d'ahir, justet, però... Però bé. Va haver-hi un moment que es patia una miqueta. Per què li passa això al Barça de bàsquet? No ho sé. Jo crec que encara... Ha fotut partits que dius són uns màquines? Sí. I hòstia, bueno, com el del futbol, també li ha passat això al Barça de bàsquet. Sembla que el partit que van perdre aquí, el Palau contra l'Andorra, el Morablanc, el Banc Andorra, doncs el Pessi que es va cabrejar com una mona, amb totes les raó, els va fotre una bronca impressionant. És que clar. I jo crec que aquest és l'entrenador que li cal al Barça. quan va estar l'altra vegada que l'estava, va fotre molta feina el tio aquest. I bueno, ara sembla ser que allà l'eliminatòria, els quarts de final ja estan passats, però si estan... Queda poc per acabar l'últim quart, o sigui que... Ha de jugar contra el Bascònia, no? Em sembla? Em sembla que sí, contra el Bascònia, sí, perquè el València juga contra el Madrid. Més allà ja no arribo. El València crec que juga contra el Madrid. Més allà ja no. Però bueno, sí, és contra el Bascònia, efectivament. Bueno, que pot ser una eliminatòria interessant. Ja veurem. Fins on arriba. El que passa és que, clar... Què diuen aquests? Gana i pon l'eliminatòria 1 a 1, no? Ja ho hi estan jugant. Ah, però això és de la setmana passada. No, estaria bé que ho actualitzessis, eh? Sí, no, no, és que ho he actualitzat, però no sé què m'està... M'estan dient que... En aquests moments... No, però sí, se m'ha ido. Sí, no? Sí. Ara, aquest és el d'avui. que se m'ha marxat al partit de la setmana passada, d'abans d'ahir. 91-71 en aquests moments. I potser deu faltar poc per acabar. Falta poc. És que ara no sé ben bé quant dura un... Bueno, el que dura depèn molt. Sí, però m'està parlant del minut 21, però no sé ni el minut 21 de què. Bueno, és igual, està guanyant el Barça. Exacte. Ah, no, és que estan acumulant horari de partit. minuts de partit. Perquè final del segon quart... Final del segon quart... I final del tercer quart... El minut 21... Estan jugant els últims minuts ja. De l'últim quart, sí. I estan guanyant per 20 punts de diferència. Jo crec que... Difícilment... Difícilment... Bueno, de fet, passa el que era lògic que passés. Sí, sí, sí. El que passa és que tampoc es podia menysprear al... No, al... Quan la Lliga ja va guanyar a l'Andorra. Quan la Lliga ja va guanyar al Barça. Exacte. Vull dir que... Que sí, sí, que no es pot menysprear... Jo crec que no es pot menysprear cap... Cap equip... Ara no. Ni al bascet ni al futbol. Ara ja no, això. Bé, i parlem de futbol. Tenim l'anglès? Cinc minuts. Ha demanat cinc minuts. Ha demanat. I tu li has donat. Ja. Gran notícia, no, aquesta setmana? Que ha admitit el... Notició, no? El Cidane. Bueno, jo ara estava parlant amb el... Amb el Mariano. I ha fet el mateix que va fer en el seu moment... El Guardiola. El Guardiola. I ha dit, senyors, jo marxo. Adeu, si hi hau. Sí, però jo crec que hi ha un altre trasfons. Home, no ha sigut igual, igual, perquè el Guardiola ja ho va anunciar abans que acabés el campionat. I, a més, clar, és que... Comparar-ho és complicat. Sí, no, és complicat. Perquè el cas del Guardiola és més... El Guardiola és més... És més de la casa, per entendre'ns. Bueno, no. El Madrid considera que el Cidane és de la casa. Sí, sí, però no... No ho és. Però no ha estat en els juvenils. Exacte, n'ha sigut... Això és el que vull dir. No ha estat recollint pilotes a la banda. No, això està clar. Però... Jo penso que el Cidane... Jo sempre l'he... No l'he defensat perquè no hi havia res a defensar. No. Vull dir que era un tio que sempre m'ha caigut bé a mi, com a entrenador. Tio supereducat, supercorrecte. Sí, sobretot això. O sigui, no... No diu una paraula... No ha muntat mai problemes amb ningú. Bueno, amb el Matarasi quan li va donar el cop de cap. Ah, bueno, sí, però bueno. Però no em referis com a entrenador del Barça. No, no, no. Una cosa és en el camp, que quan parles amb ells i ho expliquen... Clar, van a 3.000... No, no, és que és jògic. La competició és la competició. I hi ha moments que se te'n va allò, etcètera, etcètera. Sí. La competició és la competició, això està clar. Tots han fet tonteries i han fet disbarats, no? Però... Jo crec que darrere de la història aquesta que l'equip té que canviar i que ell hi ha això i allò i allò altre, hi ha una altra història. Hi ha més història en el fons. No sé, em dóna aquesta sensació. És possible. També és possible. Jo el que veig és que Zidane és un paio intel·ligent. Sí. Ha guanyat la tercera Champions, si no m'hi vull la segona consecutiva que guanya ell. Ha guanyat 3 Champions i una... Les 3, les ha guanyat. Les 3 i una Lliga. Que, sabent com és el Florentino, per aquesta temporada l'hi exigiria molt més. No, és que el que tinc, he sentit així, rumores, que si no arriba a guanyar la Champions no va al carrer. Ah, sí. Sí, segurament. Segurament, clar, perquè si no arriba a guanyar la Champions no hagués guanyat res. I el Madrid no guanya res. Bueno, ja ho he fet més d'un any, però bueno. Sí, però això és un pecat mortal. i ell va veure que, clar, que no és fàcil que no guanyar una Lliga, guanyar una Copa, o sigui, que m'insprees o alguns madrinistes m'inspreien, el Barça ha guanyat la Lliga, ha guanyat la Copa, nosaltres hem guanyat la Champions, vale, molt bé, però no és fàcil guanyar la Lliga. No, i en la roda de pressa d'espedida ell ho va dir, que és preferit guanyar la Lliga que la Champions. Clar, clar. I jo crec que ell va veure, doncs, les exigències que podia haver, i que per molt que vulgui fer, no és Déu per dir, ho hem guanyat. No, perquè suposo que arriba un moment que, amb això sí que coincideix amb el Guardiola, que es buiden, que, hòstia, què fem ara? Sí, exacte. I, bueno, però que li exigirien, doncs, guanyar-ho tot, i, bueno, senyors, abans d'això, és una mica com un Guardiola, diu, bueno, doncs he guanyat els tres, he tornat a guanyar, i ara què? Ara que voldran, marxo. Senyor Anglès, bona nit. Bona nit. Què t'estàs fent, el xupar, o què? Sí, gairebé. Estàs xupant ossos, o què? Perdó? Estàs escurant ossos, o què? No, estic obrint una llauna de sopa Campbell. De sopa Campbell. Gran sopa. Molt bé. De tomàquet. Oh! Bueno, ja t'has enterat, no? No. El Cidant, el Cidant, marxa. En sèrio? Sí. El Rajoy l'han desnonat. També, eh? Sí. Sí, perquè no pot pagar la hipoteca del Montclui, el foten al carreto. El foten al carreto. Crec que ha trucat a l'Ada Colau, a veure si l'ajudava, però l'Ada Colau li ha dit que no. Puc que aquí balla. Escolta. Amb el tema aquest d'en Cidant. Saps el que em sap més greu? Què? Que aquest era el que volia fitxar en Croix. Quan estava jugant als Girondins de Bordeaux, el volia fitxar en Croix. El volia fitxar, sí. Que amb el gust no en tenia. No, no. A vegades, a tant en quant, el Richie Wich, i a més, bueno, feia experiment, però estava enamorat d'en Cidant. Sí, sí, no? I es va rumorejar. I aquí era quan va venir el Núñez amb el rotllo de ser fitxar la portera, saps? Sí. Aquest ballo va anar a la Juventus, va triomfar, tot el que pot triomfar a la Juventus, i el que em sap més greu de tot, va acabar el Madrid. Sí, bueno... Evidentment, per una pasta impressionant, no recordo si van ser 60 milions de l'època, una bestiesa, però clar, era un tros de jugador que va donar una qualitat al Madrid impressionant. Sí, no, no hi ha dubte. Li va donar el gol més plàstic que visió en una final de Champions, aquell golàs que va fer, aquell golàs que tal com venia aquella volea, i clar, a sobre ha tornat d'entrenador, tot i que jo crec que no és un bon entrenador, però és un palló molt savi. Han estat molt de futbol, i com és un gurú, tipus Croix, la gent no té, aquesta hora encara no es pot dir, bueno, no té allò que s'ha de tenir per discutir-li, perquè clar, aquest palló... A veure, jo recordo una discussió entre Van Gaal i Stoikov, que a Stoikov li va dir, però bueno, tu què has ganat? Ah, exacte. Per què? Perquè Van Gaal era... Era un tronxo, jugant-hi. O sigui, com a jugador... Bueno, era... com a jugador fero a l'esquerra, res. Exacte. Era un tronxo, un tronquista. Però és això, que em vés a explicar a mi si no has guanyat res. Clar, això a Fidant no l'hi podien dir, no l'hi podien dir ni al Cristiano Ronaldo. Exacte, gràcies a aquest ascendent ha estat que ell ha aconseguit que un vestidor que deu ser una olla de gris, per no dir una altra cosa, ha funcionat, i el palló ha tingut la mà esquerra per portar-lo, i al final, mira, tres copes d'Europa, pim, pam, pum. Però d'altres maneres, ell ja ha reconegut que no és un entrenador, que no és un bon entrenador. No, és que a sobre ha sigut bon entrenador. A mi és un tio que m'encanta. És un gran entrenador, i a més em sembla que és gran persona. A mi m'encanta, és un tio super... Per això comencen dient que em fa vols que aquest palló hagi estat un refrenent al Madrid i no al Barça. S'ha llegit el micro. Sí. S'ha llegit el micro perquè, clar... Vé aquí, en plan... S'ha comprat una màquina d'eco, i està aquí... Va, treu-te això de l'orella, home, ja. La sopa de Campbells. La sopa Campbells, sí. Bé, el que... Bueno, ara el senyor Pérez. Pérez? No me viene nada por Pérez. No me viene nada. El Florido, el Florido. El Florido de Pérez. El Florido Pencil. El Floripondio. Ha de buscar entrenador. Bueno, diu que ja té el Pochettino. El Pochettino ha dit que està molt bé. Sembla que dic Pochettino. Pochettino, Pochettino. És Pochettino. Pochettino, sí, bueno, és com Mascherano. Mascherano, Mascherano. Exacto. Diu que el Pochettino diu que està molt bé on està. Has de pagar molta pasta, eh? Hombre. Acaba de renovar per cinc anys, eh? Sí, sí. I a més està el Tottenham, poca broma, que aquests et diuen, tu el vols? Paga. Ah, fluixa. Sí, sí. A veure. El Clop. El Clop, potser. Però també està el Liverpool, poca broma, el Liverpool. Tinc aquí la notícia que et diu... No, que li ha posat una espasa... Bueno, és que ha sigut intel·ligent fins i tot per això. Jo crec que hauria de fixar el Guti. Ens fotríem unes risas, home. Sí, home, sí. Què passa, paletos? Parlen de Bielsa. Hòstia. Me descojón. No m'ho creu. Aquest durarà un matí... Bielsa, no, Bielsa durarà... Bielsa va ser el que va arribar a l'Espanyol i se les va pirar, no? Bielsa... A quin equip va ser que va arribar va dir, bueno, allò es queda a l'Espanyol. Bielsa va, si fitxa pel Madrid, dura... No, no, no, no, no, no. Del vestuari del camp. Hores, hores. Del vestuari del camp. A més, se'ls hi munta un incendi perquè aquest no deixa passar ni mitja. No, no, va. Partius raros en el rànquing deu estar en el top 10. Buf. Buf. Bé, Bielsa, bueno, no ho sé, ojalà ho facin. Però que, hòstia, em sap greu perquè, bueno, jugava al Madrid i ha sigut entrenat al Madrid. li tinc que reconèixer que el tio caia de puta mare. No, no, era una persona molt evitada. Era un cavallero, era un senyor. Exacte. Ah, s'ha anat reconeixent que la seva il·lusió i que el que més valorava era guanyar la Lliga. Sí, senyor. Sí, saps allò que dius, mira, només tinc bones paraules, xaval, crec que no ets bon entrenador. Inclús tu ho dius, sinó que saps, bueno... Ell ho diu, ell ho diu. Bueno, escolta'm, és que s'ha de ser molt intel·ligent i s'ha de ser qui ets com a jugador per portar a les feres que tens allà dintre que, bueno, que xupin banquillo, que, bueno, que et facin cas directament. Chapó, tu. A més, en francès, chapó. Un cavaller s'ho mereix, tres Champions no les guanya qualsevol, eh? No, no. I estic convençut que les han guanyat parell, eh? No, no, tres Champions no les guanya qualsevol. Jugant el que juguen. Ah, exacte. Ojo. Exacte. Ara han tingut sort, el porter... Sí, però per això dic, no, no, però és igual, però s'hi ha d'estar. Amb aquest li passa com a en Cruyff, que té una flor al trasero. I se l'ha sentat al costat per no fer-la malbé. Però jo crec que és un problema de perseguir-ho, això. Clar, si et queda esperat i no et mous i demés, raro tindrà sort. Que ha tingut sort, segur, però que el pallo... Se l'ha buscat, s'ha mogut i... Que es veia vindre? Que aquesta penya no es belluga, vull dir que passen de tot, per això la lliga fan el ridícul, perquè el que han fet és el ridícul i que prendran mal segur. I d'aquí, anar pitjor, hi ha un pas. Això els 17 punts que ha quedat del Barça, l'han acabat de crucificar. No, no, però no en vell, sinó que ell no confia en la colla de vedets que té allà dintre. Aquest és el problema. Deu haver un ambient d'aquells, no enrarit, sinó el següent, i això només pot anar pitjor. He guanyat tres, me'n vaig en el moment cumbre, aquí us queda... Hòstia, xapó, tu, has sabut triar el moment. I l'he dit al Florent. Ei, ahir t'hi has. Adéu-siau. Ah, adéu-siau. Et donaré una bona notícia, Isidre. Que ha fitjat pel Barça. No. Ah, hòstia. La Lácio vol fitxar a André Gómez. Bueno, no em creu. A veure, aquesta és la bona notícia. Què fumen els de la Lácio? No, no, no. La mala notícia és quan estan disposats a pagar. Ah, clar. No sé si aconseguiré veure la notícia perquè la... La veus, no, la web... Ve tan petitet que... La xifra és tan petita que no la veus. L'aplicació del Mundo Deportivo està fallant. T'ho dic jo? Sí. Si en paguen 15, són molts. No els pagaran. 15. Si en paguen 15, són molts. L'Azio? Però el van donar igualment, eh? I tant. Bueno, a veure... Ara rebaixes. Com sempre, a Campitxa, fixem a 40, venem a 15... I després torno a comprar el mateix a 30. Escolta, torno a estar on estic sempre a cada començament de temporada que a final de temporada. Aquí la culpa la té la directiva. Totalment. Perquè no és això, és el bàsquet, és un fotiment de... El bàsquet t'ha guanyat, eh? A mi és igual. És la conya amb els busquets, l'historiol... Tot, tot, tot. Amb l'Unditi... Tot, tot, tot, tot, tot. Que no, que no. Com ho porten? No entenc que... El seu dia Neymar va ser una bestiesa del 15, pagar-li aquella pasta que li van pagar. Aquí, eh? A tot el mar. O sigui, jo també. Claro, claro. I Neymar fitxarà pel Madrid, ara? Jo estic desitjant-ho. Tu el desitxes? Hombre, serà l'espoleta que farà patar tota aquella història. Però el primer ha de marxar, Cristiano. Bueno, no. No, no, no. No? Joeran els dos? Sí, bé, bé. El rotllo que es va tirar... A veure, per Cristiano no ens enganyem. Vull dir, si algú és idiota, idiota, és capaç de pagar la pasta que en demanarà Floripóndio, i algun idiota en pot trobar, perquè ja n'ha trobat a més d'un. Però, clar, per aquest tio, a veure si fa quatre coses. Oh, allò que va dir al final de la Champions, que s'havia de canviar el nom i dir-se... Sí, sí, CR7. Sí, fer Champions CR7, mare, xaval. Per això, el que sóc... No, el máximo goleador, però si tu li fots el Japó, el xaval, a cada final ha fet el pena. Aquella que va sortir allà en plan Hulk, allà ensenyat... Vas ficar, el tio celebrant-ho com si fos el gol de la final. Si fos el tercer o el quarto, xaval, i era el de penalti, amigo. I en aquesta no va ficar i estava emprenyadíssim. Emprenyadíssim. Aquest tio és insuportable. Jo crec que tots els d'allà dintre li donen bola, però deuen estar vell fins a la part mitja del cos. Segurament. Entre el cap i els peus, allà al mig, justament. És insuportable, aquest tio. Parlant de canvis, el Sergio Ramos ha hagut de canviar-se el número de telèfon. No pot ser. Sí. Estava rebent... Els seus amics del... Del Liverpool. De l'Egipsis. De l'Egipsis, sí. És poca broma, eh? Quan comencen a... Potser que correm. Home, a veure... La clau d'ajudo... No és la primera vegada que la feia. No, perquè l'hi va fer a l'Albes i l'ha fet més vegades. Que és un marrano. Home, rècord de targetes groques i expulsions a la Champions... I a la Lliga. I a la Lliga. Sí, és el jugador més expulsat de la Lliga. És un marrano. I hem de dir que hi ha moltes vegades que o els hàbitres no l'han vist o... Ei, este és el síndrome Fernando Llero, nene. Sí, sí, sí. Que fotia unes del 15 i dius, escolta, que no ho has vist. Sí, sí, sí, sí. A més el coneixes, perquè, clar, la movió la tota en aquella època. A més que es veu on venim, perquè no són gens discrets. D'una hora lluny. No, no, no. Però, per ser vos quins sois, no te l'ensenyo, miro pa' altres altres, com aquelles mans del Marcelo. Aquell que dius, joder, tio, perdona, no has vist aquelles mans a la semifinal? Però tu penses que tot això el bar ho arreglarà? El? El bar. Vídeo. El bar de... El bar, sí. De alta. Sí, que el bar ajudarà molt. Home, acaba el partit de mans del bar, fos sis birres i t'has robat la nit. Que ajudarà, home, aquella mà, per exemple, és indiscutible. La mà, ja sabem quina amb la mà. Sí, però és que la història del bar... La semifinal, que és que es va veure claríssim, vull dir... Sí, però saps què passa? Home, perdona, perdona, aquesta mateixa jugada que estem parlant. Sí, sí. No va ser ni falta. Però és que la història del bar ve donada que l'àrbit vulgui, a veure-ho o no. A veure, que ajudarà? Sí. Hòstia, això... Home, a veure, a veure... És que jo penso... Estava davant de l'àrbitre, eh? Però... Els jugadors li reclamen. S'ha de tenir molta d'allò que l'àrbitre diu, no, no, no, no. La falta aquesta que li va fotre, si no pita falta, tant li fot. Em sembla que és per un tipus de jugada concret, eh? Sí, són els gols, allò fora de joc, tal... Penals i fora de joc. Exacte, és a dir, que una falta com aquesta que va enganxar a la Tima Terra, això no entra. Hòstia, jo crec, sincerament, que hauria d'haver un àrbitre mirant-s'ho, o tres àrbitres... Perdona, perdó, perdó. A la Champions, a una final, perdó. A la Champions, com el futbol americà. Els tres àrbitres mirant-s'ho per una moviola i si els tres, com en el factor X, toquen el botonet aquest, llavors, ei, alto les seques, què ha passat? Què heu vist? Ping a nillo. Sí, sí. Repetició, pim-pam, això és tal. Hòstia, perquè això és una jugada molt important. Has lesionat a l'estrella rival i, a més, hòstia, jo diria que allò com a mínim groga era. Com a mínim. I tant. Potser una mica més enllà. Més de groga, eh? Crec que una certa malintenció és allò, t'enganxo, et faig anar a terra i a sobre em caig a sobre teu. que, hòstia, tu, hòstia, el perjudici pels altres és molt alt i per tu és zero. Home, clar. Hòstia, no fotis. Sí, sí. Però, bueno, a banda... Ja et porté. El rànquing de jugada, hem dit el gol, bueno, he dit jo abans, el gol d'Azidana, allò va ser plàsticament, va ser brutal. Aquell gol amb una final, tal com baixava, tal. No, no, jo no ho vaig veure. No, no, no ho vaig veure. Però, clar, quan veig allò dic... No, escolta'm, escolta'm. No m'ho creia. En sèrio, arribo a pensar, no pot ser tan dolent. Vull dir, ni un porter d'infantils fa aquelles cagades. No. Perquè aquella passada de Benzema, hòstia, hòstia, és el tenir davant. No sé, sí, sí, sí, amb la mà. Són coses molt estranyes. No sé dir-te el porter de quin equip de nivell es va fotre la pilota dintre tirant-la amb la mà, eh? Sí, sí, escolta'm, escolta'm. Poca conya, eh? Sí, sí, sí, escolta'm, tens el... Que tenia idea de fotre la pilota d'ahir i la va fotre al darrere. Tens el davanter aquí, no te'l tapa, no, no, no, el tens davant, no hi ha ningú més. I passes la pilota, hòstia, perquè ell arribi amb la cama, hòstia, perdó, i aquell gularro... Que se li escapa de la mà... Hòstia, la presa des del darrere és, salto, fico les mans en un angle just perquè si la toco i la deixo anar, va dintre. Hòstia, hòstia, a mi m'ha... A veure, no és la teoria de la conspiració, hòstia, no es pot ser d'endolent, jo no m'ho crec. Inclús l'estirada aquella que és un golaç, no, el de vell... A mi em fa l'efecte que salta, però amb les mans arronsades, vull dir, sí que salta, però salta amb les mans totalment estirades, perquè va lluny. No vull pensar... A veure, he intentat tocar-la. Salta com amb les mans cap a dintre, allò de salto per no tocar-la. Hòstia, tu, no ho sé. Jo no vull pensar que... Escolta, parlem de màfia, eh? Us en recordeu del Botano, el que va dir, eh? Què va dir el Botano? Que llegó don Florí... Florí Pondio le dijo, quan vols per callar la boca, este parlo, eh? Ah, no, sí, exacte. Que aquest tio és capaç de comprar el que no està escrivint... Home, aquest ho ha dit diverses vegades, eh? Però això s'acabava amb la teva carrera. Que li va dir, escolta, bueno, però amb aquest a saber què li han donat. Vull dir, jo què sé, la gent es ven per... Joder, però si estan parlant del nàstic i no sé què, d'un sabor... No, jo, el del nàstic no m'ho creu. Bueno, ja van dos partits, eh, sembla, i bueno, la cosa pinta malament. Però, escolta'm, que la gent té un preu, amigo. Què li han donat i què li han promès? O sigui, què li pot posar damunt de la... Que ha acabat amb la seva carrera? El mateix que el Sánchez li ha promès als independentistes perquè li votin que sí. Ja està tot arreglat aquí, ara, ja, eh? No, home, no. Eh, home, sí. No entrem en això, que són... No, no, si no ens queda temps. No ens queda un minut i mig, ens han d'acomiadar, ja, home. Ara parlant en sèrio. A mi, en sèrio, eh? No, no, ara... No, no, el que dius ho he pensat mil vegades. Si he sigut contra el Barça, pensaria igual. Hòstia, aquelles jugades... Sí, sí, sí, sí. Sí, no, és molt estrany. Totes i cada una d'elles... És molt estrany. Són molt sospitoses. Pots tenir una cagada, d'acord. Sí, però van ser tres. Tres? I, diguem, dos d'aquelles que dius, joder... I la presa des del darrere, ja et dic... El gol de Benzema... Quan li toca la mà... Saps allò que fas? Hòstia, és impossible. Mou les mans d'una manera rara. No, no, és que salta i la gira... La gira en un angle que dius... Cony, per deixar la morte que t'entre, amico. Saps allò que dius? Hòstia, como, perdón. Una pilota que ve franca, allò que dius. Sí, però no, el Madrid va jugar amb 12. 12 i l'àrbit 13. No ho sé, tu. A mi aquest pallo, jo me l'ho veig de tot, tu. Coses molt, molt rares. Coses molt, molt rares. Molt, molt rares. Molts diners, ja estem acostumats, que això va, mira, això és per a ti, tal. No ho sé, tu. Molt raro. Massa sort. No? Igual té una torre marvellada. Però any rere any, quan no és el sorteig, és l'àrbitre, no ve en les mans, tal. Això segur que... Coses rares, tu. Bueno, què? Les padeixes o com va? Ah, que? Sí. Vinga, que hem de marxar. 10 segons, eh? Adéu. Tornarem el divendres a les 8 i... Un quart de nou. O no. Fins a les hores. Bon cap de setmana. Que sigueu molt feliços. Ciao. Adéu. Tornarem el divendres a les 8 i... Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell. Que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca...