Primavera, EREs, WhatsApp, Barça i cuina de calçots

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desvernada. La semantera. No, sembles el de Passapalabra, no. La desvernada. La semantera. No, la desvernada. La semantera. La semantera. Molt bona nit. Són les 8 en punt. Estàs autoritzant Ràdio Desver, la emissora municipal de Sant Jus, i ara mateix comença la desvernada. Salutacions d'avui del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola, Miquel, bona nit. Bona nit, senyors que soc jo. El doctor Marc Simón el tinc aquí a l'esquerra. Hola, Marc, bona nit. Bona nit a tothom. El Marc està avui a l'esquerra perquè la Núria avui no ve. No. No. Jo estava abans que la Núria a l'esquerra, eh? Sí, també és cert, però com ets un cavaller, li has cedit el teu bloc. I avui el recuperes. Avui el recupero. Molt bé, doncs i com sempre esperem comptar amb la participació del doctor Santiago Baramllo si no té cap tortúlia, conferència, presentació, cap d'aquestes coses. L'Emili Sánchez, si no ha de fer cap barbacoa. L'Armand Garcia, si no ha de treure la polsa als bunyols de Quaresma. El Gerard Maria Montes, si és que se'n recorda. L'Isidre Inglés. Avui no vindrà el Josep Maria Montes, que té que dins quan entra la primavera. Sí, és veritat. L'Isidre Inglés, que ja veurem. El Mariano González segur que sí, i si no el cridarem amb el poder hipnòtic. I ja està. I el Jordi Domènech, el Jordi Domènech el tenim aquí. El Jordi Domènech. Doncs sembla mentida. Semblava que era ahir quan van venir els Reis i ja estem a 14 de març del 2014. Sí, senyor. 14 del 3 del 14. Sí. Setmana 11 de l'any. Bueno, està bé. Han trescorregut, pues, 31 més 28... No, cal que cal que li diga... 73! Ara, home, ara. I per tant, ens falten només 292 per arribar al 2015. I abans d'arribar al 2015 hi ha aquella cosa que tant li agrada al Miquel. Això mateix. Ui, que em sembla que avui el Domènec està de vaga. Ara! A veure, el sol ha sortit quan eren les 7 i 5 minuts. Ah, no. I s'ha posat quan eren les 6 i 57 minuts, o sigui, quasi les 7. D'aquí a poc hi ha 12 hores de sol, que és el que se li diu a l'equinòsi de primavera. Sí, senyor. Molt bé. I la lluna... Doncs ha sortit quan eren les 17.04, o sigui, les 5.04, per als que parlen normal, i es pondrà a dos quarts de sis de la matinada, 5 i 39 minuts. I demà? Demà el Sol sortirà un minut abans, a les 7.04, i es pondrà un minut després que avui, a les 18.58. Exacte. La Lluna sortirà gairebé una hora més tard, a les 6.02 de la tarda, a les 18.02, per a les 24H. Exacte. I es pondrà a les 6 i 8 del matí. O sigui, mitja hora més tard. Més tard que avui. Exacte. És a dir que la lluna va cap a plena. Sí. I que el diumenge serà plena del tot. Sí, senyor. O sigui en forma de paella. Sí. Com la lluna de... Ah, no, és el sol, els japonesos, no? Allò que tenen a la bandera. Sí, el sol naciente. No és la lluna. No, no, no. És el sol naciente. Molt bé. Anem als aniversaris. Avui fan anys, i concretament 56, el senyor Alberto II, Albert II, príncep de Mònaco. Bueno, està bé. Sí. Tothom està esperant que tingui un fill, que tingui un fill. Sí. Home, amb les llengües dice que a lo mejor no sabe. Podria ser jo, no sé. No, jo tampoc, jo tampoc. No, no tinc ni idea. Jo tampoc. 56. En fa 75, la setmana passada felicitàvem, em sembla, que un germà seu. No, un germà no, un fill. Un fill, perdó, sí, un fill. Vols dir que era un fill? Sí, home, sí. Sí? Sí que va ser jove. És el germà gran del Javier. Home, doncs en tenia uns quants el que vam felicitar la setmana passada. 58, em sembla, no? Ah, bueno, doncs no tant, sí. Bueno, doncs en fa 75 la Pilar Bardem. Que és la mare del clan. Sí, sí senyor. Exacte. una mica més completament 81 em fa el senyor Michael Caine actor de cinema m'hem de dir entre no sé pel·lícules que m'han vingut així mentre estava mirant un en Itàlia Job genial dels minis genial I de les últimes, Batman Beguins, que fa de Majordom, em sembla, del Batman. No l'he vista, no l'he vista. Bé, en fa 66 el també actor Billy Crystal. Pel·lícules... Bueno, Cuando Harry encontró a Sally, Olídate de París, que per ser la vaig veure ahir... I sèries de televisió. I va presentar a la cerimònia dels Òscars els 1990, 91, 92, 93, 97, 98, 2000, 2004 i 2012. Déu-n'hi-do, no? Li van oferir la del 2013, però va dir que no, que es volia dedicar a les seves coses i que n'estava per presentar a la cerimònia dels Òscars. Bueno, està bé. Sí. No sé si ho dic, però en fa 66. En fa 66. Crec, si no estic confós, que el Billy Crystal, després del Bob Hop, és la persona que més vegades ha presentat la Ceremonia del Bosco. I no va voler superar el rècord del Bob Hop. Ah, mira. 51, jovenet és el jovenet de la sèrie d'avui em fa un senyor que es diu Pedro Duque Pedro Duque Sus viajes estel·laris és l'únic astronauta espanyol, ingenier aeronàptic i bueno doncs a tots ells moltes felicitats, si hi ha algú que ens escolta i que també fa anys avui, doncs també el felicitem no és el teu aniversari oi Jordi, no, doncs no et felicitem El què, eh? Ah, el 21 de febrer, fa un mes, vinga, ja bé. Ah, doncs dona moltes felicitats. Ah, sí, no me'n recordes, i més menys altres de pastís. Va ser el dia que va fer campana. Sí. Anem a les efemèrides, coses que m'has posat el dia com avui, 14 de març. De 1713 es va firmar el tractat de Radstad. Sí, famós per la seva... Va ser un acord entre Espanya, Anglaterra, Àustria, que va posar fi a la guerra de sucesión española. Sí, ja sabeu, que després va dur tot això del 1714, l'11 de setembre, un barraig de Barcelona, en fi, totes aquestes coses de... Molt bé. 1815. Del dia com avui, 1815, Napoleó, bona part, es va escapar de l'illa d'Elba i el general que van enviar el rei de França per aturar-lo, que és el general Ney, doncs va decidir posar-se les seves ordres, va arribar allà, diu a sus órdenes mi general, es va posar les seves ordres i li va donar el comandament del segon exèrcit. Molt bé. Després va venir Waterloo i tota... Tota la història. Doncs el 14 de març de 1948 es va vendre, no, es va posar a la venda. Es va posar a la venda. Per primera vegada a Espanya un aparell receptor de televisió. Sí senyor. en un centre comercial de Madrid, per l'irrisori preu, pensem que estem parlant de 1948, de 50.000 pessetes. Sí, a l'abast de tothom. Sí, a l'abast de tothom. Tothom tenia 50.000 pessetes per comprar-se una televisió. Sí, a 1948. Tres anys que havia acabat la Segona Guerra Mundial... I nou que havia acabat la Guerra Espanyola. La Guerra Civil. Sí. Bé, molt bé. I ens anem a l'any 1980. Tal dia com avui va morir Alaska. amb un accident d'avió, l'avioneta amb la que estava filmant part de la seva sèrie de televisió, l'ombra i la tierra, doncs es va estavellar i allà va morir un naturista, posa la notícia, però si no m'equivoco, era dentista, de professió em sembla recordar, Fèlix Rodríguez de la Fuente, l'amigo lobo. L'amigo lobo. Bé, fins aquí les efemèries d'avui, hem acabat amb una efemèria una mica trista, però bueno, Anem al sant oral. Bé, doncs avui és Sant Arnal, abat benedictí i màrtir. Sí. 1255. Que va morir, suposem. Suposem. Sí, màrtir. Santa Matilda. Ahà. Que aquesta sí, es va morir el 958. Sí, senyor. Que era en paradiriu germànica, i també hi va ser santa. Santa, sí. No eren bàrbaros, los germanos? Però n'hi havia de conversos. Ah, val, val. I Santa Florentina. Florentina Pérez. No, no, sense Pérez. Sense Pérez. Que era verge. Era verge. I per això la van fer Santa. Sí, senyor. I demà és Santa Madrona, que és una verge i màrtir a Tessalònica del segle II. Sant Ramon, o Raimundo de Fitero, abat català, fundador de l'Ordre de Calatrava. Santa Lluïsa de Marillac, morta l'any 1660, religiosa i fundadora de les filles de la Caritat. Ferrocarrils... Ah, no. L'hi posa FCA. Filles de la Caritat, el Paules. Sant Climent Maria Hofbauer. Aquest devia ser, com a mínim, alemany. Segur, segur. Presbyter Redempturista. Si algú porta un d'aquests noms, d'avui o de demà, moltes felicitats. I si no, també. Avui felicitem a tothom. Vinga, va, passem pàgina. La desbarnada. Doncs ha arribat el moment de fer la predicció del temps i per això tenim el senyor Josep Maria Montes. Senyor Montes, molt bona nit. Molt bona nit. Perfecte, vas aprenent. Temps d'avui. Bé, el d'avui està dominat per núvols fins d'aquests alts que han deixat entrabolint una mica l'acció del sol. Però està molt tranquil, un dia amb gens de vent, pràcticament... i amb temperatures agradables al voltant dels 19 graus de màxima i uns 10 graus de mínima aquí a Sant Just. Molt bé, moltes gràcies i fins... Ah, no. Cap de setmana, com el tenim? I al cap de setmana aquesta pertorbació que de fet hi ha al nord d'Argèlia i que ens ha afectat només aquí a Catalunya amb núvols alts té tendència a desfer-se encara més i a anar-se retirant de forma lenta. Lenta durant aquesta nit i demà ja marxarà fora de Catalunya. fent que tant dissabte com diumenge, els dos dies, estigui dominat pel sol totes les hores de solars que tinguem. I la nit també. I calor. I calor, perquè les temperatures tiraran cap amunt. De fet, l'antexiclor de les Hores, que ja no és de les Hores, sinó el podem dir que és francès, quasi bé, tindrà tendència a preocupar-se cada vegada més a Catalunya. I a més a més, en capes altes, que aquests dies han tingut una mica d'inestabilitat, d'aire fred i per això s'han format aquests núvols, a partir de demà entra aire càlid i més que entrarà en les capes altes els propers dies, tant diumenge, dilluns com dimarts, fent que l'estabilitat sigui absoluta. Per tant, vol dir núvols zero. No en veurem. Això dissabte i diumenge continuarà dilluns. I continuarà dilluns i dimarts, que és quan anticiclo el tindrem a sobre. A sobre, ja serà anticiclo català. Sí, sí. Molt bé. Fent que les temperatures, tant el dissabte com el diumenge, a les màximes, es puguin moure al voltant dels 21 o inclús 22 graus. Ja on hi go. Altetes, ja. I les nits, això sí, com que l'aire serà força sec, podran baixar força. Força vol dir cap als 9 graus o 10, que hi hagi això, uns 12 o 13 graus de diferència entre el dia i la nit. Està bé, està bé. Poc vent, no cal més, però les brises que pugui haver-hi al migdia, però no gaire intenses. La veritat és que l'anticiclò no permetrà que hi hagi massa ventilació. I així continuarem fins i vendres, com aquell que diu. Sí. potser a partir del dimecres torni a passar el que ha passat aquests dos darrers dies, torni a entrar una mica d'aire fred en les capes altes, i que puguin haver aquests núvols fins, un altre cop, restes de fronts que estan corrent per l'Atlàntic, que arriben aquí a morir-se quan troben l'anticicló, i potser això és l'única novetat que trobem a partir del dimecres o del dijous. però de precipitacions ja podem avançar, que no en veurem ni una a les properes 168 hores. Bé, molt bé, doncs el divendres que ve a veure si ha canviat la cosa. Sí, que sí que està clar que el divendres que ve crec que haurem canviat d'estació. Això t'anava a dir, ens havies de dir dia, hora i minut i segon, però ja veig que no has fet els deures. No, sí, quan els he fet? Quan entra la primavera? Bé, la primavera entra el dia 20 de març. 20 de març. 20 de març, que per tant seria el dijous de la setmana vinent. A les 5 menys 3 minuts. De la matinada. Hora solar. No, no, no, de la tarda. De la tarda, hora solar. Per tant, a l'hora de berenar, que seria les 6 menys 3 minuts, doncs entrarem... astronòmicament a la primavera. Així que el Serrat la va encertar, no? El 21 de març. El 20, el 20, el 20. Ha dit el 20. I Serrat diu a la primavera el 20 de març. Sí, senyor. És un any serratista, aquest. Sí. Normalment arriba el dia 21 i aquest any, en canvi, d'acord amb el Serrat, entra el dia 20 cap a les 6 de la tarda, més o menys. Com ja sabeu, la primavera aquí a Sant Just i a la zona mediterrània sol ja arribar a finals de febrer i primers de març. Sí, i els grans maquetzems també. Sí, també. Molt bé. Ja veieu com començarà, força primaveral. I sense pluges, de moment. Sense pluges, de moment. Bueno, esperem que quan comencin a florir els emellers i tot això, no vingui una glaçada i se'ls endugui per davant, com acostuma a fer. Sí, vaja, de moment, almenys de moment, i a llarg plaç, amb mapes de termini, no pinta gaire fresca aquesta primavera. Molt bé. Perfecte. Doncs el divendres més. Ho analitzem la setmana vinent. Molt bé. Vinga. Adéu. Igualment. Adéu. Doncs ja estic aquí els dos redactors amb les seves notícies. una mica de temps passats amb un paper i l'altre totalment modern i del dia amb el seu ordinador. Què estàs fent? Estàs jugant? No, estic jugant, estic buscant notícies. Bé, però jo abans vull fer un regalet. Doncs avui vull parlar de la senyora Mercedes Carmen Ayala Rodríguez, una senyora que va néixer a Écija, Sevilla, l'any 1963, licenciada en dret per la Universitat de Sevilla i titular del jutjat número 6, jutjat que du a terme la investigació per l'anomenat cas dels Eres o Eros, que si fos aquí a Catalunya serien els Eros, però com és a Andalusia són els Eres. Dintre d'aquesta investigació ha imputat a Magdalena Álvarez, que va ser ministra de Foment amb el govern Tapatero des del 2004 al 2009, i la imputació es deu a la presumpta desviació de diners públics quan ocupava el càrrec de consellera d'Economia de la Junta d'Andalusia. La jutgessa ja l'ha imposat a l'actual vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions una fiança de quasi 30 milions d'euros. Motiu d'aquesta elevada suma, segons la jutgessa, és garantir que en cas de culpabilitat es puguin tornar els diners defraudats. Bé, no sabem si la senyora Álvarez disposa d'aquest patrimoni, però considerant que el seu sou actual és d'uns 23.000 euros al mes... que a més a més té 3.500 euros al mes per ajuda a la vivenda, i uns 600 euros també al mes per despeses de representació, que té un patrimoni d'uns 5 pisos de propietat i 7 places de garatge, jo crec que no tindrà problemes per aconseguir que algun banc li doni un aval per depositar els 30 milions d'euros. Ja sabem que quan un polític és imputat o acusat, els seus rivals ràpidament es posen al costat del jutge, dient que s'ha de respectar la justícia, i els seus companys, lògicament, es posen en contra. I això ha fet el senyor Manuel Chaves. Manuel Chaves és ex-president de la Junta d'Andalusia, ex-ministre de Política Territorial, ex-president de la Junta d'Andalusia, això ja ho he dit, ex-ministre de Política president del Partit Socialista Obrer Espanyol. També està imputat en el cas dels Eres i, com a jògica, ha sortit en defensa de Magdalena Álvarez, dient que la jutgessa, en el seu afany de justicier d'obrir una causa general, ha estat destrossant l'honor i la professionalitat de persones innocents. I continua amb aquesta frase. No em sorprèn aquest tipus d'actuacions de la jutgessa a Yala i en aquest cas particularment pròxim a les eleccions europees. Ens trobarem amb més casos d'aquest tipus. Que aquesta acusació d'afany justicier i implicacions polítiques d'un jutge en proximitat d'unes eleccions es digui en una tertúlia de cafè o en algunes tertúlies de determinats mitjans de comunicació, ja n'estem acostumats. Però que qui ho digui això sigui un polític que ha ocupat càrrecs de president d'un partit polític, d'una comunitat autònoma i que ha sigut ministre del govern central, diu molt poc al seu favor i provoca seriosos dubtes sobre la imparcialitat dels jutges. Per això, avui, el senyor Manuel Sávez No sé si voleu comentar alguna cosa de la botifarra, perquè ja va dir aquell alcalde de Jerez que el... Com es deia? No me'n recordo. Jo tampoc. El tinc a la punta de la llengua, eh? Jo crec que és greu que un senyor que ha ocupat aquests carres públics, és a dir, que estàs en el meollo de la governabilitat del país... Quan es diu que la democràcia té tres pilars que són la justícia, el poder polític, el poder... Però com tu has dit, els que són partidaris del que està imputat o el que... A mi em sembla molt bé que diguin no, la presumpció d'innocència, no, és que s'ha de jutjar, no, és que només... Però que clar, que digui que la jutgessa està fent això per un afam de justicier i de venjança i de... Clar, perquè estem en moments d'eleccions... Jo no ho entenc. Una mica greu. Per mi és una mica greu. Sí, sí, bastant, no una mica, no bastant. Quina notícia portes, Miquel? Bé, doncs jo avui porto dues notícies de literatura. De literatura. Però, bueno, una és... Jo, com els que em coneixeu, sabeu que sóc, com diuen avui dia, un friqui. Del Tintín. Del Tintín. I bé, ha sortit un llibre, un nou llibre d'en Tintín, que es diu La Maldició de Rascar Capac. Rascar Capac. Sí, que és la mòmia aquella de les set boles de cristall. Ahà, sí. Bé, clar, els que no estigueu al tanto dels llibres del Tintín no sabreu de què estic parlant. Però aquest llibre és un... És un llibre, si ara explico, aquest llibre és, diguéssim, l'original de les set boles de cristall. Ahà. I allà hi ha els primers dibuixos que va fer l'Erger per dibuixar d'allò. I a més a més estan fets tots en blanc i negre, no n'hi ha cap amb color. A més a més explica les fonts històriques o diguéssim les llegendes que ell va estar llegint per poder fer tant les set boles de cristall com la que va venir després que va ser... a la Terra del Sol, o a l'Imperi del Sol, que és la segona part del llibre. Aleshores, el que passa és que està vist aquí, així com a les set boles de cristall, la visió era, diguéssim, general, aquí està vist en aquell llibre des del punt de vista de la mòmia, del rasp capac aquest. I, bueno, es té que pensar que això era... O sigui, és tal com va aparèixer per primera vegada el diari on va escriure ell, que era l'Esuar, durant la Segona Guerra Mundial. I, bueno, que, a més a més, estan preparant de cara a la tardor d'aquest any també una segona part que aquest sí que es dirà la mòmia. No es dirà la maldició, sinó que es dirà la mòmia de Rascar Capac. De Rascar Capac. Molt bé. I, bueno, doncs que tenen ganes de vendre'n molt, evidentment. Segur, segur. Sí, sí, sí. Doncs jo tinc una notícia, n'hi havia unes quantes, i també per la botifar, també vull dir-ho, que he estat a punt d'agafar el senyor ministre d'Afers Exteriors, per això que Catalunya... Estan en el espacio sideral. En el espacio sideral se lo va a tragar un agujero negro. Sí, sí. I tot això, però no... I de notícia també hi ha unes quantes, però clar, aquesta sí que m'ha sobtat. No és que m'hagi sobtat, perquè això passa moltes vegades, però és una cosa una mica curiosa. Sabeu que el fill d'Ortega Cano, adoptat d'Ortega Cano i la Rocío Jurado, doncs està en presó des del mes de novembre per uns fets delictius que van succeir el dia 2 de novembre, quan, després d'una discussió, ell i dos companys més van agredir a la porta d'un local nocturn a un home, li van robar la cartera, dos mòbils, les claus de casa i del cotxe. Van fugir els tres amb el cotxe que havíem robat les claus i tres dies després van ser... van cremar el cotxe, van trobar el cotxe cremat al Madrid de la Plata, i un dels acusats va responsabilitzar a José Fernando, el fill d'Ortega d'Ana, però ell ha negat dient que realment no va veure qui va cremar el cotxe. Bé, el dijous al matí, en el judici, el fill d'Ortega Cano ha declarat que s'enfronta a una petició de 5 anys de presó. L'acusació particular en demana 8. Està acusat d'un robatori amb violència, un robatori i ús de vehicle, danys i delicte contra la seguretat vial. ha contestat a totes les preguntes i ha fet una declaració d'on ha reconegut els fets, diu que sí, però que aquests fets van succeir perquè estava sota els efectes de l'alcohol, els porros i la cocaïna. Carai. Només? Només. Clar, per què ha dit això? Perquè sembla ser que judicialment cometre un delicte, sigui el que sigui, encara que matis una persona sota els efectes de l'alcohol o de les drogues, és un eximent. No és tan culpable. Correcte. Doncs déu-n'hi-do. Sí, sí, no, això és cert, eh? Això és cert. Jo recordo que un dia va sortir un reportatge aquí en un diari, em parlaven dels robatoris al metro, i la Guàrdia Urbana deia, ui, si no, si els coneixem a tots. I n'hi ha un que el coneixem com el Mohamed, diu que quan l'agafem, o sigui, quan el veiem, ràpidament surt corrents amb la cartera a la mà, ens les llença als peus, es posa de genolls i diu, perdó, perdó, perdó. I aleshores el portem al jutge, el jutge diu, arrepentiment espontàni, i el deixen anar. I el deixen al carrer. Diu que l'havien detingut més de 100 vegades, el Mohammed aquest, i les 100 vegades arrepentiment espontàni. Més que res ha agafat aquesta notícia per això, no? Perquè estàvem parlant abans de les declaracions del Chaves sobre una imputació... molts milions de malversació de font aquest també és un delicte però clar que pot sortir diuen que si no sé si és jurat o és tribunal doncs accepten aquesta declaració de culpabilitat per estar sota els efectes de tot això els cinc anys es poden reduir a dos i com és el primer delicte no aniria a la presó Sí, sí, sí. En fi. Bueno, coses de la justícia. Sí, senyor. Sí, senyor. Senyor Simón Júnior, ha trobat vostè la seva notícia? Sí, espera, que farem l'onada. No, no entra, no entra. No entra encara. Té por, té por. Li fa por entrar. Bueno, sí, tinc una notícia. Comentem. El passat dia 13 de març van detectar un problema de seguretat al WhatsApp. o sigui, fa uns dies es va quedar sense sí, farà 15 dies van caure s'ha de dir que va caure tant WhatsApp com Telegram també per la llau de va caure WhatsApp i la llau de Telegrams de missatges no el van suportar no va suportar la xarxa un hacker molt expert que es diu Buzz Bostchert ha detectat un problema de seguretat amb WhatsApp WhatsApp guarda les converses a la targeta micro SD del telèfon llavors si tu li dones a altres aplicacions accés a la targeta SD a través d'aquestes aplicacions poden arribar a l'arxiu que encara que ja està codificat un hacker expert pot arribar a decodificar... Que és lògic donar accés a altres aplicacions de la targeta. És el més lògic que fas. A part, de totes maneres, s'ha de dir que quan instal·les una aplicació el 70% de la gent no es llegeix els permisos que li donen. Sí, sí, sí, però tu poses accés a la targeta normalment serà el primer però després molts cops pone mas perquè hi ha molts cops que hi ha 3 o 4 estic convençut que el 70% de la seguretat ningú actualitza perquè com està el market dius és segura anem amb compte amb aquest tipus de coses no n'hi ha cap de segura no això està clar la seguretat no existeix perquè sempre hi ha gent Aquest senyor potser s'està entrenant per cobrar quan eren 20 milions de dòlars el que aconsegueixi Sí, però aquest seria en el cas de Telegram que qui aconsegueixi desxifrar una de les seves claus les claus que guarden les converses el servidor té aquest premi que esperem que no aconsegueixi la veritat o sí, són 20 milions no està malament I potser s'està entrenant, no? S'està fent el precalentament al WhatsApp. S'ha de dir que encara que estan conscients del problema de seguretat, en l'última actualització no li donen solució, més que res perquè l'última es va intentar millorar el tema de seguretat, però l'única cosa que vam fer és ocultar l'última connexió a WhatsApp, que no està mal, perquè després dius a què hora s'ha comentat que per última ve? I veus l'última. A veure a quina hora n'has de dormir aquest pau. Amagar la teva foto de perfil. Ah, també la pots amagar. I després no la posis. I una opció que jo no li acabo de trobar cap sentit, però bueno, la possibilitat de pregar-li la subscripció a WhatsApp a un amic. De què? WhatsApp has de pagar un 80... Ah, que l'hi pots pagar amb un amic. Que l'hi pots pagar a un amic. Ah, bueno, jo saps. Paga mal, paga mal. Quan em toqui pagar... Total, és un euro, no? Prou m'ha costat pagar a mi, però bueno. i ja està però bueno, ara s'han de posar les piles per veure d'aquesta fuita de seguretat fuita de seguretat que a veure, que de totes maneres si el telèfon, el whatsapp és d'una persona famosa dius, posa encara a mi realment que un hacker mentria dels meus whatsapps dius, a què hora quedamos? a les 8, vale, te paso a buscar i després, en els missatges d'aquests que estàs de grups que són imatges xorres vídeos xorres y tonterías varias que jaqueen lo que quieres si no, a veure, jo precisament ara que ens farà l'Eligida Inglés o l'Eligida, bona nit Per exemple, si ens hackeen els nostres whatsapps, quan juga el Barça, es trobaria... Una risa. Exacte. Per cert, era en Pedro Pacheco. Això. Pedro Pacheco, l'alcalde de la... De Jerez. De Jerez. Estava pensant que a veure si li passo... La justícia és un catsombeo. Sí, exacte. Molt bé. Doncs anem a l'altra notícia del Miquel, que també és literària, no? Sí, sí. Bueno, però aquesta és musical literària. Musical literària. Sí. El senyor Kay Richards... Kay Richards, no Cliff Richards. No, no, Kay Richards... Sí, sí, sí. Kay Richards, musical, és el guitarrista dels Rollins. Ah, el guitarrista dels Rollins. És que jo dels Rollins només... El del Cocotero. El que va pujar el Cocotero ja es va caure i no va poder fer un concert. No ho sé. De tota manera, tinc que afegir també que, a més a més, els senyors dels Rollins estan preparant una tourner... Una tourner... per Europa, que començaran a Holanda i Bèlgica el dia 7 i 28 de juny respectivament, però que després aniran fent més actuacions per Europa. Sí, sí, per rodes. Sí, però a part d'això... Són grandets ja. Un 70 anys. Més, no? No, no. Bueno, aquí diu los septoagenarios... Sí, bueno, 70 llars. Bueno. 70 anys. El senyor Kay Richards escriu un llibre. Ah, mira. Que es diu Gus i jo. Gus? Gus que és un gos. No. T'has equivocat bastant. El gos és el seu avi, que es deia Teodor Augustus Vipré. L'avi gos. Sí. que era, a més a més, també era músic, era interpret de jazz, i en aquell llibre, que està dirigit als nens, explica la relació que ell va tenir amb el seu avi, que va ser el que li va introduir en el món de la música i explica el procés fins al moment que va agafar la seva primera guitarra. Els dibuixos d'aquest llibre queda tot en família i els ha fet la seva filla, la filla del Keith Richards, que es diu Theodora Dupré Richards. Ah, està bé. O sigui, en honor a l'avi que, repeteixo, us deia Theodor Augustus Dupré. Dupré. Molt bé. Molt maco. Ja està. Vinga, tu no portes notícies, oi, Isidre? Jo porto el diari. No, perquè són mentides. Aquestes són mentides. Però nosaltres anem a Madrid. La desbernada. Doncs us sembla bé anar a Madrid? Sí, sí. No. Ara que diu que el tren ja guanya l'avió. Ja supera. Els viatges amb tren ja superen els viatges amb avió. Amb velocitat ja fa temps que el guanya. Sí. Sí, home, i tant. Perquè, clar, diuen, no, no, anar a Madrid en avió és uns 55 minuts. No, més una hora d'abans. Més una hora d'anar des de casa teva a l'aeroport, a l'embarque, no sé què, sortir de l'avió, 55 minuts, arribar a Barajas, sortir de l'avió, tot això sense facturar. Sí, amb les mans a la butxaca. Agafar un taxi, que això sí, a Madrid el trobes ràpid, el taxi a Barajas. O el trobaves. Però clar, després et posaves amb, no sé si és la M30, M40 o M no sé què, i... Pataflars, dues o tres hores per arribar al centre de Madrid. Sí, sí. Amb aquelles dues o tres hores l'AVE ja ha tornat i et deixa d'allò. Sí, Atocha. Atocha. Atocha. Senyor Mariano, molt bona nit. Bona nit. Atocha te deja el AVE, no? El AVE te deja, sí, Atocha, sí. Però creo que querían hacer así como un corredor hasta... La otra, cómo estoy yo hoy. Chamartín. Chamartín. Iba a decir Chamberí, pero no. De hecho, están comunicadas. Lo que pasa es que no están comunicadas para alta velocidad. Ah, es para alta velocidad. Ahora es que no le daría tiempo. Yo creo arrancar de Atocha ya tiene que parar en Chamartín. Para alta velocidad es poco espacio. En cuanto toma aceleración, aceleración, ya tiene que frenar. Ya tiene que frenar. Sí, sí. Están próximas. Madrid no es tan... Están en los extremos opuestos de Madrid, prácticamente. Una está en el norte y otra está en el sur. Sí. Pero no hay tanta distancia como para dar tiempo a acelerar, para que sea rentable. Para que sea rentable esa... Es aceleración. Es aceleración. Pero bueno, por eso digo que es mucho más práctico ir a Madrid o venir a Barcelona en el AVE que no... Hombre, en lo que puedas, realmente en lo que puedas, pero mucho, a la gente que desde luego, que tuviera miedo a los aviones, que tuviera cierto reparo para venir, porque tenía que volar, si no tardaba mucho tiempo, el AVE es una solución, está claro. Hombre, yo te digo, cuando en la época que tuve que ir a Madrid todas las semanas y estaba tres días en Madrid, me iba en tren, entonces no había AVE, había talgo, Me pasaba la noche en el tren hotel Talgo. Llegaba Macha Martín duchado y fresco, como una rosa. Y eso sí, para la vuelta, que tenía prisa de volver a mi casa, cogía el avión. Hombre, antaño, sí, en tiempos, si tenías prisa, solamente podías hacer una cosa, el avión. El avión, sí. Ahora, afortunadamente... Bueno, yo conocí a uno que cuando tenía prisa lo que hacía es venir en coche. ¡Ja, ja, ja! Tenía sus cosas también. El coche tenía sus cosas porque en los tiempos en los que el medio de transporte más rápido era el avión venido en coche... También las carreteras eran otras, ¿eh? Sí, sí. No, no, pero bueno, ya... Yo te estoy hablando de una época que ya había autopistas y... Sí, sí, sí. Oye, lo que... Sí tengo que felicitar a los habitantes de Madrid porque os van a reformar o a actualizar toda la flota de vehículos de bomberos. Tanto los coches como los grandes camiones serán renovados entre el 2014-2015 con una inversión de 95 millones de euros. Sí. Desde luego los bomberos estarán contentos con eso. Lógicamente, si tu medio de trabajo habitual te lo modernizan, ¿por quién está? Mejor, más eficacia, más eficiencia. Lo que no entiendo de esta noticia, a lo mejor tú como eres de Madrid me lo puedes decir, que invertirán 95 millones de euros, pero que los nuevos vehículos serán bajo el régimen de alquiler... Y que entregará a los viejos camiones como parte del... Del pago. Del pago. Y en estos 95 millones se incluye el mantenimiento y el seguro de 159 vehículos. Claro. Claro, eso es una fórmula que se llama... Debe ser un renting, seguramente. Sí, seguramente. Pero claro, ¿un renting de coches de bomberos? Sí, seguramente. Tiene que ser muy específico, porque un coche de bomberos es un vehículo de alto riesgo, de alto riesgo en sí mismo, para sí mismo quiero decir, corriendo a toda velocidad por calles saturadas de vehículos, llega a un sitio donde hay una... Una catástrofe en forma de incendio, claro, pero bueno, puede ser de cualquier cosa. Atienden también inundaciones, edificios que se caen... Sí, hombre, concretamente dicen que en Madrid, el 2013, los bomberos realizaron más de 20.000 intervenciones, 6.600 en incendios, de los cuales 1.300, 1.400 casi en viviendas. Sí. Y, bueno, que para el futuro, además de la renovación de la foto de camiones, espera el inicio de la construcción de un nuevo centro de emergencias en la calle San Bernardo. Pues sí, eso es cierto también. Hombre, tiene su sentido en una... si lo miras de una forma, si todos estos vehículos, incluso habrá que ver cómo construyen y ponen a funcionar ese centro de emergencias. Pero los vehículos, desde luego, si los hacen a través de esa figura de alquiler con mantenimiento... Que yo no lo veo claro, ¿eh? Yo no lo veo mal porque es un precio cerrado. Es decir, luego no pueden decir aquello. Desde luego, quien haga esa compra de vehículos y se los alquile a la Comunidad de Madrid, me refiero a la empresa que lo haga... Si no puede decirnos que es más caro. Es que es más caro, como lo del canal de Paramá. No es que me ha costado 100 millones más. Pero yo no entiendo, vamos, no veo, igual sí, ¿no? Que la empresa que se dedica a un renting de coches de bomberos pueda hacer negocio. O sea, realmente el cliente es muy específico. Claro, realmente se hace por volumen de operaciones. Puede haber... Es que el tema está en que los concursos No solamente entran o pueden entrar en concurso los coches de bomberos o los vehículos de bomberos o los vehículos de seguridad. También figuran en esa fórmula de uso, por ejemplo, en los coches de policía. Ya. Los coches de... Pero ves, un coche de policía hasta cierto punto lo veo más normal. O sea, le quitas la sirena, lo pintas y cualquiera puede luego utilizar ese vehículo. Hombre, no me compraría yo un coche de segunda mano. De la policía, ¿no? Bueno, es igual que el de una escuela. Claro, puede ser un coche... Raro es que esos coches estén indemnes totalmente. Sí, sí, no, por descontado. Por muchas medidas de control que luego los pongan antes de volver a venderlos. Un coche de un particular tiene otras características, pero un coche de policía o un coche de bomberos, uff. Sí, sí. Y además, a ver quién va a comprar un coche de bomberos. Por eso te digo que todavía el de policía puede ser... Pues eso me lo dejan barato. Sí, para poner la sirena, ¿no? Aparcas en doble fila y cualquiera te dice algo, claro. Hombre, yo, desde luego, como decía, yo, si dejan la sirena y me dejan el que enciende las luces de emergencia... Pues estaría bien. No me importaría tampoco, por lo menos por el show, hasta que me detenga la policía municipal. Yo, la verdad, mi ilusión, que ya sé que nunca voy a poder satisfacer, sería ir con un tanque por la diagonal. Eh, pues no te la aconsejaría yo, eh. Y te diré, eh, con el cañón a punto y cargado. Hombre, pero debe ser una gozada ir con un tanque por la diagonal. Hombre, por lo menos es como un videojuego. Tú imagínate un videojuego. Te coges un tanque y te vas por la diagonal. Exacto. Quien dice la diagonal dice el Paseo de la Castellana. Sí, sí, yo lo tengo claro. Lo que pasa es que los tanques por el Paseo de la Castellana ya los he visto. Sí, por la diagonal también hemos visto tanques. Cuidado. Los que ya peinamos poco pelo hemos visto tanques en la diagonal. Sí, sí, sí. También, también. Pero vamos, no sé, como hecho lúdico está bien. Como sueño personal puede ser, pero vamos, como realidad va a ser un poco... Un poco difícil, ¿no? Un poco difícil de llevar a cabo. Porque claro, a ver, tú imagínate ahora que es el... ¿Cuál es? ¿Belsute? ¿Belsite? ¿Dónde están los tanques? Ah, bueno, no, no, eso es Brunete. Brunete, eso. Brunete. Brunete. Pues eso, que el cuartel de Brunete pues decida renovar la flota de tanques y venda a liquidación los tanques que tiene. Bueno, ahí hay otro, ahí vale. ¿Y tú te puedes comprar un tanque? Te lo compro porque de momento hasta ahora salía mucho más económico a todos los intermediarios irlo renovando, me quiero decir... No renovar el tanque y cambiarlo uno por otro, sino ir haciéndole los mantenimientos. Eso dejaba mucho dinero aunque el tanque no pudiera andar. Además, los tanques evolucionan también, como los teléfonos móviles. Y mejoran. Yo, desde luego, sí he visto informaciones a lo largo de los años de tanques que decían, no, este modelo... se van a gastar tantos cientos de millones en renovarle y ponerle el no sé qué. Cuando luego te dabas cuenta de que si compraba un tanque nuevo... Le costaba menos, por el mismo precio. Poco más caro, pero era nuevo. Alguien pillaría de ahí. Claro. Por eso digo que todos los intermediarios lo que estaban deseando no era comprar tanques nuevos, sino que dijeran, bueno, como no tenemos dinero, teóricamente hablando, claro, vamos a renovar los tanques, le cambiamos la cadena, el blindaje no sé qué, una mano de pintura. Esto es, esto es. Hasta que ya aquello, pues con el peso de las novedades, pues ya veían que los tanques no andaban. Sí, bueno, sacaban un humazo los tanques por el tubo de escape que no veas. Sí, sí, pero era porque no podían, el motor no podía con todo el peso y la tecnología que les habían cargado. Claro, y tú pensabas, bueno, y esto es... Es comprarse el tanque nuevo. Y esto es en un desfile. Oye, no lo compres. Tú imagínate en una guerra utilizar esos tanques que iban... Bueno, bueno, bueno, las guerras deberían ser todas como las de fila. Sí. No, yo creo que, por ejemplo, si no sé que hubiera una guerra, pues los americanos podrían haber dicho, vale, pues el cuerpo de artillería y tanques español que vaya adelante... que nosotros ya iremos llegando. Iremos llegando. Que vayan abriendo el frente. Como decía José Mota, ¿no? Ir para allá vosotros, que yo si ya, si eso voy, ya veremos. Y ya veremos, ¿no? Y no es por no ir, pero es que me puede dar la risa. Pero si hay quien se va, ¿eh? Efectivamente, sí, sí, sí. Y de hecho, cuando ya no valían absolutamente para nada... el material este tipo de material militar pues entonces se daba se regalaba a países del tercer mundo en forma de créditos FAT me parece que eran de desarrollo al tercer mundo que luego nos los tenían que pagar y que aumentaban la deuda de estos países. Sí, aumentaban la deuda porque de dinero... Y dice tanques, dice aviones inservibles y dice toda clase de trastos que no sabíamos qué hacer con ellos y que les decíamos, oye, pues mira, os damos lo que fuera que fuera. Pero piensa tú que las líneas aéreas comerciales hacen lo mismo con los aviones. Es decir, las grandes líneas aéreas estrenan el avión Luego se la pasan a otros países, una vez ya han hecho no sé cuántas horas de vuelo, pero que todavía están, digamos, utilizables y tal, y con la revisión de la MacDouglas Company, pues se la pasan. Y al final acaban en Tumbuntú o en las líneas aéreas de, yo que sé, donde, claro, dices, bueno, y el viaje, no, no, por las líneas aéreas birmanas. Ah, y es que había... No, no, oiga, perdone, esto es un turbojet Caravell del año 45. Que ha tenido todas las revisiones pertinentes y el libro de revisiones está actualizado. Y fíjese los años que lleva volando y todavía no se ha caído. Sí, ni un accidente ha tenido este avión. Pues entonces si no ha tenido ni uno no subo porque cualquier día lo tendrá. Claro, claro. ¿Por qué crees lo de los viajes de low cost? Por el avión, seguro, por el avión. Hombre, Ryanair tiene y si tienen aviones más o menos otra cosa es que tengas que ir de pie o sentado en el ala. El problema de la seguridad de los aviones es como la de la seguridad de los coches. Es un poco más agudizado porque es mucho más escandaloso que un avión se caiga que un coche se estrella. Parece que estamos más acostumbrados y nos acordamos. Pero vamos, el mantenimiento en los aviones suele ser bastante decente. Yo conozco una persona que dice si tienes que tener un accidente más vale tenerlo en un avión porque es rápido. Pues yo puedo asegurar que de rápido no tiene nada. Pues no, en absoluto tiene nada de rápido. Porque tuve la suerte de que al final el piloto consiguió restablecer la destra del avión, pero te aseguro que a coquina, cuando ves que el avión empieza a pegar tumbos, va perdiendo, tú vas mirando y que el suelo cada vez va cerca. Y no es tan rápido. Cualquiera que viaje habitualmente en avión siempre ha sufrido algún... Algún, no voy a decir accidente, gracias a Dios, pero algún incidente en el que ha podido pasar algo grave. Yo no soy muy... Bueno, no he viajado tanto, tantas veces en avión, pero dentro de lo que yo he viajado en avión, en alguna recuerdo, en concreto una vez en el aeropuerto... Fue en Tenerife, creo recordar, en el... ¿En el viejo? En la Sofía, creo que fue, no, en la Sofía Brasilera. Bueno, ese ya estaba mejor... un día de un aire bestial que hacía. Pero a eso te recomiendo el de Bilbao. Sí, ya he visto alguna. Así más o menos debió de ser el aterrizaje del avión en el que iba, porque yo veía que el suelo se acercaba y se alejaba a una velocidad pasmosa y veía los motores del avión, cómo el piloto aceleraba para controlar el avión y luego volvía otra vez para intentar coger la pista de aterrizaje y yo me reía de la... Pero una risa más bien nerviosa, ¿no? Esa risa macabra que se te queda el rictus, así, como diciendo, mira, ahora vamos para abajo, que nos la damos, y digo, uy, mira qué lluvida, ¿no? Mira, yo un día decidí no volver, cuando coges esto, el embarque, dice, ¿quiere usted ventanilla o pasillo? Yo siempre digo, ventanilla, ¿no? Y un día decidí pedir pasillo, que te enteras de mucho menos. Porque en cierta ocasión, por la ventanilla, aterrizas y va a mirar el avión que... Y se acababa la pista y el tío seguía... Si no tienes ventanilla de ese pasillo, no sabes lo que pasa, no sabes todavía cuánta pista te queda. Pero en el pasillo la azafata cada vez que pasa con el carrito te da un golpe. Hombre, es cosa que tiene la pierna muy larga y la saca. Generalmente la... Hombre, como todo, hay que mirar primero a la azafata. Esto es un comentario machista. Y si está para que te dejes darle la finilla con el carrito, pues vale. Todavía tiene un pase. Porque tendrá que hacerte el boca a boca si te dan las pirillas, ¿no? Alguien tendrá que luego que hacerte los primeros auxilios. Sean los que sean, claro. Y esa gente está preparada, ¿eh? Bueno, bueno. Hay unos mozos de cabina dispuestos a hacerte el boca a boca. Bueno, si son mozos de cabina, yo no me apunto. Pero sí, sí, es curioso el tema del avión. Sí, sí. Todo esto viene al hilo de los aviones que primero usan los americanos, los alemanes o cualquier otro país desarrollado que pueda y luego esos aviones pues acaban y no tenemos más que ver aquí, por ejemplo, en España con el avión que lleva habitualmente al príncipe, a la familia real. Sí, bueno, que siempre se estropea. Son 747, o sea... Sí, yo no sé qué es lo que le pasa al avión, pero... Está perfectamente hasta que tiene que despegar, claro. Cuando tiene que despegar siempre le encuentran algo. Le encuentran algo. Bueno, y el del señor Rajoy, un Falcon del ejército, también se encontró con que... Oigan, manden ustedes otro Falcon porque... Es que es duro ser presidente del gobierno o rey. Yo seguramente creo que sería mucho más económico. Si hay que tener un avión de esas características... tener uno pero que esté en condiciones. Y los demás, llámense ministros, llámense secretarios generales, llámense quien sea, pues que vayan en aviones de línea regular, que hay muchos por todo el mundo. Y que te llevan a todas partes. Esto, un vicepresidente del gobierno que iba en avión de línea regular, eso sí, el día que él decidía coger el avión venían los mozos de... de cabina y las azafatas, a todos los que estaban en preferencia, decían, lo sentimos, pero tendrán ustedes que ir a clase turista, porque aquí hay un señor que quiere ocupar sus plazas. Y los sacaban, ¿eh? Oiga, pero es que yo he pagado, ¿no? Pues entonces puede usted coger otro avión, si quiere. Sí pasaba eso, sí pasaba eso, ¿eh? ¿Puede usted coger otro avión? ¿Quiere al sujeto? ¿Eh? ¿Quiere? No vamos a decir, lo digo, don Alfonso Guerra. Però, vamos, eso sí ha ocurrido Sí, sí, te lo puedo decir porque lo he vivido, yo no estaba en preferente Seguramente no ha sido el único caso Pero el preferente tuvieron que salir hacia afuera porque claro, el vicepresidente con su escolta, sus guardaespaldas su secretario y no sé quién más I no podíem preveure i comprar abans tots els passatges de preferent o com anava? No, no, no Són més cara això que llogar un avió Sí, luego con las críticas llegó lo del mister, que vamos a las corridas de toros en el mister. Claro, con eso lo criticaron, entonces, bueno, pues coge un avión militar y ya está, ¿no? En fin. Hombre, como todo se puede encoger, pero hay que tender a la utilidad de las cosas. No sé si es una cosa de emergente o una cosa de... realmente importante y que vas a solucionar algo importante, pues vale perfecto que cojas un avión, que para eso hay... Yo no creo que ningún ministro ni ningún presidente haya podido solucionar algo importante. Pero yo también estoy de acuerdo en lo que acabas de decir, además, de decir, bueno, si realmente van a solucionar algo que nunca lo solucionan. Porque al final nos perdemos en cientos de comités, subcomités... grupos de estudio, vamos a esperar a qué, vamos a hacer el subcomité del comité para hacer un grupo de estudio para ver qué es lo que ha pasado con y al final todo dando vueltas y no hemos arreglado nada. Eso sí, viajamos en avión gratis. Hombre, que para eso estamos. En fin, Mariano, que nada, que la próxima vez que vengas en avión ya sabes. Sí, intentaré no venir en preferente, no sea que alguien me aparte. ¿En helicóptero tampoco te lo recomiendo? No, no. ¿Hay helicópteros que se caen? En Madrid en concreto pues hay mala suerte con los helicópteros y los poderes públicos, pero bueno, ¿qué vamos a hacer? Yo como no soy presidente del gobierno ni presidente de la comunidad ni nada de eso, me podré apañar seguramente que a mí en mi helicóptero no pasará nada. No pasará nada, no pasará nada. Bueno, pues nada, oye, que pases un buen fin de semana. Igualmente. Que disfrutes de la primavera que en estos momentos se planea sobre la capital del imperio. Que ya iba siendo hora. Y la semana que viene más. Y mejor. Venga. Buena nit. El tenim? No. No el tenim. Aquesta música és la sintonia que correspon al doctor Santiago Baràmbio, que hem dit no sabem si està fent una conferència, parlant amb el ministre o a casa seva prenent un rasuli de whisky amb aigua i gel. Senyor Santiago Baràmbio, bona nit. Hola, bona nit. De totes les coses que he dit, d'on estàs en aquests moments? On estic jo ara? Sí. A casa meva, veient la basílica del Tibidabo il·luminada. Ah, molt bé. Amb el rajolí de whisky amb aigua i gel? No encara. No encara, però... No encara estic a l'ordinador. Ah, va, molt bé. Algun tema per tractar? Sí, n'hi havia un i m'ho n'hi ha oblidat. Ah, molt bé, molt bé. Això se li diu... Bosch. Jo esperava que vosaltres m'ho diguéssiu, perquè ha sigut aquesta setmana i... Escolta, jo que va dir... No sé què. No sé, aquí el secretari... Aquesta setmana he llegit, no sé on ha sigut, un tema d'alguna cosa de l'Alzheimer, que si... Era de l'Alzheimer? Jo diria que sí. Sí, el de la vacuna de l'Alzheimer. No, no, la vacuna... Una altra vegada ha sortit la vacuna? No, no, no era la vacuna, no. Sí, exacte, sí, que havien trobat una... Una manera de prediagnosticar el TMS amb un anàlisi de sang. Sí, amb un anàlisi de sang trobaven la manera de diagnosticar, de dir, vostè té més probabilitats amb uns 3 anys de precocitat, el qual significava significaria que pots prendre mesures preventives. Però serveixen aquestes mesures preventives? Sí, sí. El que sí que està demostrat això és que si tu tens un diagnòstic precoç dels trastorns cognitius, primera, segona, els saps tractar, aquesta és l'altra, si no t'equivoques el trastorn cognitiu, perquè li col·loquen la paraula Alzheimer a tot Déu. Sí, sí, no saber exactament què és el que pots tenir. Això ja ho he dit algunes vegades, que tots els cognitius n'hi ha diversos, i la gent li diu Alzheimer a tot. Sí, sí, no, això és que tens mal d'estómac i és molt diferent que si és una apendicitis que... Sí, bueno, és igual que allò que diuen, estic marejat. Bueno, marejat en medicina no existeix, no? O sigui, tens una lipotímia, o tens un vèrtic, o tens una... I sobretot s'ha de saber què és el que te l'ha provocat. Exacte, és molt diferent dins un vèrtic. És un problema, diguem, de l'uïdo mig, una nàlcea pot ser una qüestió gàstrica, i un desequilibri pot ser... Per la pressió arterial, per exemple. Podria ser, sí, també. O bé un desequilibri oculomotor. Quan estàs en un barco, hi ha una disreferència entre el que veus i els teus conductes semicirculars, són dos òrgans que t'ajuden a, diguem, Establir l'equilibri, i com que els desorientes, tens la sensació que... I això li diuen mareig. Vas donant allò del tema. Llavors, la importància d'això, que no sé ben bé com va, és que això està demostrat, i això sí que jo ho conec, perquè quan teníem la residència, que teníem tres plantes de mil metres destinades a trossons cognitius, i tenia un equip molt bo allà de gent de psiconeuròlegs i de geriatres, doncs, el que més s'esmaraven era amaticatar el tipus de trossons cognitius. Saber exactament què és el que tenia. Perquè, clar, el que t'arribava és, mire, porto el meu pare que té Alzheimer. No, Alzheimer no. Bueno, seria com dir, porto el papa que no sé el que té. Exacte, això ha sigut més correcte, però és que, clar, venien d'un neuròleg, m'entens? Ja. i abans Carles havien dit que era un Alzheimer jo he dit alguna vegada que podien ser coses com un síndrome de confusió un síndrome confusional i això no és ni siquiera un trastorn cognitiu és una altra cosa bueno, tornant al tema si tu tens un diagnòstic precoç de l'Alzheimer torno a dir de quin d'Alzheimer? del trastorn cognitiu i saps quin és el trastorn cognitiu i saps com tractar-lo realment allargues molt diguem, a l'estat cognitiu. Ja. El que fas és retardar. Nosaltres fèiem una corba que dèiem, mira, això comença aquí i es mor aquí, no?, per exemple, llavors la corba feia com panxa de burro, o sigui, cap a baix, i al final et mories allà. I, en canvi, adequadament tractat era al contrari, era com el vol d'un avió d'aquest de paper, no?, que va alt i al final, pum, cau de cop, no? Llavors, el temps que estaves, diguem, en un trastorn cognitiu molt important era molt curt, mentre que si no ho tractaves adequadament, doncs el temps que estaves en un trastorn cognitiu important era molt llarg. És molt llarg. Llavors, per això hi ha coses importantíssimes. Per exemple, no mesclar nivells. O si tu vas a fer un trastorn cognitiu en fase precoç, el juntes al mateix post un dia en trastorns cognitius en fase avançada... Va molt més ràpid. I automàticament tu l'acceleres, no? Sí, sí, sí. I després, per una altra banda, el diagnòstic precoç. I això, doncs, clar, és que és molt riu, això, perquè això és molt difícil de dir. O sigui, anem a suposar que a mi em ve una senyora a la consulta i jo li començo a veure trets de un ressort cognitiu. és més difícil de dir que dir-li que se morirà clar, sí, sí, sí, te'n dic perfectament això és un càncer un càncer i miri, ho té molt fotut farem això, farem això, farem això d'altre però bueno, això és molt greu però la gent, clar, no és il·lusió cap però vull dir, bueno, hi ha un punt de resignació però que li digui a la gent que és que diuen que no No s'accepta. No, no, hi ha una negació absoluta. I llavors, clar, aquesta negació no va gens a favor del malalt, diguem-li. Ja, clar. La persona no va gens a favor. I després una altra cosa és que moltes de les teràpies que s'han de fer, la propi família, doncs no les entén. Ja, clar. fer tallers de memòria, per exemple, és jugar al bingo. Ja. Nosaltres ens trobàvem amb gent, bueno, nosaltres a la residència això el portàvem molt estrictament, nosaltres de visió són aquestes, perquè el restos estan fent coses pel seu bé. Escolta, és que jo no puc mirar, digui al meu pa que vingui, que el que està fent és jugar al bingo. Ja, bueno, no, però no deixa de ser un... No, no, el Bingos és un taller de memòria, perquè has de recordar quins números tens... Quins números tens tu a la targeta, sentir quin número és, recordar el número... De la manera de fer un taller de memòria, diguem, més entretingut, no? Més a més que no estar allà memoritzant números estúpidament. Clar, i els Bingos ja als puzzles, que crec que també s'utilitza bastant, puzzles no gaire complicats, però que serveixen també per tenir una... sí, sí, sí, bueno per exemple hi ha moltes vegades que es critiquen els jocs aquests dels ordinadors i tal i molts d'aquests jocs augmenten el reflexo al color motor la destressa vull dir, o sigui si no acabes fent una tendinitis que també si estàs tot el dia amb el ratolí amunt i avall però vull dir que i per això dic si això és veritat que hem dit que en dos anys vaig sentir Si això és veritat, doncs... Bueno, llavors ve aquí. Clar. Tornem al mateix. Mira, a mi em sembla que això... Escolti, miri, senyor, no? Dient-li el marit, miri, jo crec que la senyora està... Sí, hauria de fer això. Ostres, serà difícil, eh? Ja, ja. Serà difícil. A pesar que el Maragall va donar exemple, no?, de precocitat, no? Sí, sí. Encara que, vull dir, el Maragall... Diguem, tenia una relació que no explicaré. Però... I crec que no era amb ell, eh? No era amb ell. Però... Però el meu equip no s'ho va acabar de creure. Ja. Creuen que és precisament, segurament, un trastorn cognitiu... Però no és un Alzheimer, però molt que parlen que el Maragall té Alzheimer. Bé, jo crec que això és com el càncer, abans ara tot era càncer. No, i ara també, perquè el càncer continua sent... Sí, però sí que hi ha hagut unes diferenciacions entre diferents tipus de càncer. Bé, d'això en parlarem, perquè jo ara, no sé si us ho vaig comentar a vosaltres, però ja han endegat, o han endegat, i jo també hi soc, no sé dir-ho com vulguis. soc part del director del programa d'un programa d'investigació sobre càncer amb la catena anatomia ho vas comentar la setmana passada o fa 15 dies perquè clar, al final hi ha això de la paraula malaltia malaltia ha d'entrar en revisió perquè per exemple un diabètic no és un malalt és una circumstància si hi ha gent que és alt Doncs diguéssim, no, l'alt és un malalt perquè va xocant amb tot, no? Ja. No hi cap el pot ser. És una malaltia que és que és alt. Ja. I en canvi, tendim a dir, però això sí que és una malaltia, perquè no va créixer, no? O sigui, el concepte de malaltia és una mica... El diabètic, bueno, és una circumstància, no? Que el seu pàncreas no... No produeix insulin. No funciona, no? Vull dir, o sigui, un síndrome de Down... Uh-huh. tampoc és un malalt ara té algunes coses que podríem dir malalties que poden ser més propícies però el concepte de malaltia el càncer doncs ja no sé ben bé dir-te si és una malaltia perquè de fet és una hipervida una què? és una hipervida o sigui tu per morir-te les teves cèl·lules es moren el càncer De massa cèl·lules. Però és el procés a la inversa. Si tu et mors perquè falta oxigen, les teves cèl·lules es van morint. O se't cremen els pulmons perquè tens massa oxigen. Això pot ser una tuberculosi, però pot ser el que sigui. Que produeix un dèficit d'oxigen i les cèl·lules es van morint. Tu et congeles i passa el mateix. Et vas morint de sangres i es van morint. Però en el càncer és al revés. Tu tens una zona, el teu cos, que està produint cel·lules a tota marxa i que van a tot arreu i continuen produint cel·lules a tota marxa. Ja. Per tant, és una situació d'hipervida. I per això, si fixes, els càncers són més... La gent que es mor de càncer és normalment més dramàtic perquè dius que és que tenen unes ganes de viure. I és que, clar, l'organisme està reaccionant per donar vida. Per donar vida, clar. Mentre que la gent que es mor de sangrada es mor dolçament, eh? Clar. Se'n van anant a poc a poc. Sí, jo em vaig estar a punt de morir-me de sangrat i la veritat és que no em vaig patir. Suposo que arribaria un moment que ja ni t'hi dones compte. Vaig patir quan no em vaig morir. Clar, que va dir, ostres, tu, una mica més i em moro, no? No, no, exacte. O sigui, quan em vaig desmaiar, perquè estava amb una hemorragia digestiva, I quan em vaig desmaiar, doncs em vaig desmaiar. És més, estava aparcant un cotxe i li vaig dir la persona que anava a mi, perquè m'estava parlant, dic, mira, baixa del cotxe, dic, perquè vaig aparcar-lo que vaig a desmaiar. El vaig aparcar i em vaig desmaiar. Ah, està bé. I em vaig despertar amb aquella pobra persona pagant-me hòsties al pit, perquè com que a mi m'havien operat del cor... Pensava que era una aturada cardíaca. Exacte, una aturada cardíaca. En realitat el que era, que m'havien fet un pòlip, I ja havies tingut una hemorràgia. I ja havies tingut una hemorràgia. I clar, com que és una hemorràgia molt alta, no havia tingut cap símptoma fins que em vaig desmaiar. Ara això sí, quan em vaig recuperar el desmai... Clar, a les vegades vas adonar del que realment... No, el més fatal era la boca, tio. Tenia la boca com un fregall. Ja. Però patir-patir, no. És més, quan van arribar els ambulanciers jo els anava dient. És que jo mano molt, sempre estic manat. I els deia, no, no. Van arribar els ambulanciers que no eren metges, no? Ja, clar. La primera ambulància que va arribar no era metge. Escolta, tu, tinc això, no? Jo, bueno, bueno, tranquil, eh, tranquil, tal. I tranquil, tranquil. I m'agafa el pols i, clar, no hi ha pols. I li vaig dir, jo dic, no, no trobaràs el pols. Jo no l'he trobat, el pols. I, conya, tal. I llavors va dir, baixa la camilla. Estava en un pàrquing. Baixa la camilla. I baixa la camilla, em posava la camilla, em posava per prendre pressió i el tio truca l'altra ambulància. I diu, zero, zero. Sí, era el 161, sí, però clar, primer em van enviar una ambulància normal. No medicalitzada. No medicalitzada. Llavors, quan aquella va veure com estava, sí, perquè van dir, això és un cíncope, un senyor que s'ha d'esmaiar. Però quan vam veure com estava, vam cridar a una altra ambulància. I en van vindre dos. Ja passa. No, imagina't la trucada d'urgent ja, que les dues més properes van venir. Llavors jo també, porti'm aquí, no, porti'm allà. No, portem el clínic. I no et van demanar a veure vostè com es diu? Home, jo estava amb un perill vital, eh? No està per massa sòstia. No, no, però clar, si m'anaves tant, la propera... No et desitjo que et passi, però la propera... Com es diu aquest senyor? Em vaig identificar com a metge, eh? Ja dic, l'únic que sentia era fred i la boca com un fregall, eh? I no tenia sabor a ferro, la boca? No, no, com un fregall, com... Com un fregall de farro, podria ser. Esclar, quan estàs perdent sang, una de les coses que fa l'organisme... És xupar aigua. Esclar, és estalviar per bon pot, m'entens? Llavors, clar, xupar aigua tot arreu, i el tenia a la boca ara, de veritat, i semblava que tingués les poses... Però patir, no vaig patir, no? O sigui, no tenia sensació de patir, eh? I jo, escolta, era conscient del que m'estava passant, eh? En fi, Santi... Això de canvis de càncer ho passen bastant més... Home, clar, sí, no, a més a més que ja la paraula només ja causa un respecte i una sèrie de circumstàncies... En els últims 50 anys, Hòstia, el càncer ha deixat de ser el pàbul, eh? Sí, sí, sí, però continua sent per la gent del carrer, continua sent una paraula molt... Fixa't, jo no l'he entès mai, no? Perquè diu, quan a vegades diu, no, no, és que ha tingut una malaltia molt... Lletxa. Lletxa. Sí, sí. S'ha mort després d'una llarga enfermedad. O un mal dolent. Un mal dolent. Jo me'n recordo que he sentit aquesta expressió quan era patit moltes vegades. Sí, o sigui, hi ha por, inclús, a pronunciar el nom, no? Sí, però mira, un càncer de coll de matriu, que és un dels càncers que més dones mata al món, a Catalunya pràcticament no és mort ningú. Per què? Perquè les dones s'han acostumat ja des dels anys a fer una cirurgia periòdica i llavors cada detecció és tan precoç que amb una intervenció neta de minuts ho resolem. En canvi, les dones del resto del món el que no tenen és això. Llavors farà un invasiu i llavors sí que es moren. Per tant, el càncer té molt de prevenció. Bé, tot en general. Tot en general. Tot en general. I ara ve la crítica. Una de les coses que està baixant és la prevenció. Ja. Perquè la prevenció és per tothom. Clar. Clar, mira, ara què fem? Ara què fem? Tota la població i mirem-li si té glaucoma. És fàcil, eh? Hi ha uns aparatets que són portàtils que poden... Sí, sí, però... doncs ha de tenir un personal que ho faci és convenir a tothom a partir de certa edat que li facin una exploració de la pròstata bueno, necessites un uròleg a les dones és molt convenient que les facin una subrevisió ginecològica una cirurgia una exploració mamària bé sumant, eh? sí, sí, no, clar, clar malalts, hi ha un malalt de cada equis però la prevenció és per tot Déu és a dir, la prevenció s'ha de dirigir al 100% de la població I això, la veritat és que... És un cost que no... En fi, Santi, que ho hem de deixar aquí. La setmana que ve continuarem parlant del tema. Molt bé. Vinga. Adéu. Adéu, bona nit. Sí senyor, Domènec. Què tal? Hola, aquí per entorn. Ja és el meu moment? Sí senyor. Molt bé. Tema musical. Els amics de les arts han tret aquesta setmana una cançó. Sabeu que no està alarmant, perquè si no ja hagués marxat de l'estudi. Han tret una cançó i han sigut notícia i el tema és Ja no ens passa. Ja no ens passa? No, ja no ens passa aquell enamorament que hi havia abans. Ah, ja veig aquí la gent... Molt bé, vinga, endavant. No ens passa i no ens en amaguem, que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. Genial, que fort que ve. Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer i que un destí ens esperi amb els braços oberts que ens digui només tu podies ser. Tot ja no ens passa, tampoc improvisem l'aventura i ja veurem. La sala al 30 graus no ho va ser un xot de nens. No fem ni un pas en fals. Planifiquem, no ens arrisquem i clar no ens passa. Ningú no ens va avisar. Va ser un dia per l'altre. Ho vam trobar. Ja no ens passa, ja no ens enamorem, que no volem terpesar ell. Abans de que saló s'hem venut massa cops la pell i el mal que fa no cura el teu. Ja no ens passa mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú capaç d'escriure versos que ens facin un bus al coll d'una cançó que ens torregiria dintre tot perquè no ens passa La desbarnada. Tira, tira, Dani, va, tira. Ja no ens passa, ja no sortim de nit, que l'endemà no som ningú, i el dia que sortim... Fins demà! Era el que venia just després. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem! Museu Agbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com A l'escoltes ràdio despert, sintonitzes ràdio despert, la ràdio de Sant Just. La dasbarnada. Doncs ja tornem a estar aquí, és l'hora de sopar. El cuiner oficial està venint en aquests moments. S'ha trobat un embús de trànsit al Mediterrani i arribarà. Arribarà, però nosaltres farem recepta perquè tenim aquí el cuiner suplent. El pitxer. I què ens prepares, Marc? Prepararem ja aquesta temporada de calçots. Calçots. Truita de calçots i botifarra negra. Això pinta bé. Molt bé, necessitem ous, lògicament. 6 ous. 6 ous. 12 calçots macos. Macos. Macos. Bueno, que no sé, a veure, jo l'altre dia vaig anar... No calçotets, calçots. Calçots. Vaig anar i eren calçots d'aquests de... Si en lloc normalment et posen 18, en necessites 36 per quedar-te mitjanament bé. 125 grams de botifarra negra oli i sal pebre no la botifarra negra és probable que en porti sempre una mica però és probable aleshores agafem què? Els ous, hem de batre els ous. Sí, i per fer la salsa pels calçols, també. Amb amella i tota la història? Sí. Amb salsa i tot? Sí. Dos pebrots de romesco, un cap d'alls, escalivat, 50 grams d'ametlles i avallanes torrades, una llesca de pa torrat, dos tomàquets escalivats, un d'all cru, dues cullerades de vinagre, oli i sal. Pebre no. Pebre, de nou, de quina mania tens amb el pebre? Ja li afegeixes, si vols, pebre, però si vols... Per la... Per la salsa dels calçots escaldarem els pebrots, rascarem la polpa, la pelem... resquem la polpa li traiem la polpa traiem les llavors els tomàquets triturem tots els ingredients amb el mínim primer incorporant al final l'oli tots els ingredients ens referem als últims que he dit per la salsa dels calçots i ara l'armar em corregirà segur però bueno ha verestado tallem les fulles verdes dels calçots i les primeres pells com si el palem pelem el calçot El fem a... el tallem a rodanxetes. A rodanxetes. Amb un gabinet, clar. Amb un gabinet, correcte. Els passem per la paella amb una miqueta de salts. Pebre no. Pebre no. Tu i la pebre. Fem la botifarra d'aus i quan està una mica d'auret i al calçot afegim la botifarra negra d'aus. Mhm. Donem un parell de voltes. Mentrestant, batem els ous. ahí està incorporem els ous al sofregit aquest en el fregit aquest i ho fem com si fos una truiteta de patates i la salsa per després la salsa per després és a dir, no l'afegit a dintre la truiteta no, la salsa és d'acompanyament però ara jo pregunto com li donem la volta a la truita? Doncs amb un plat amb un plat allò de fer clacac ja té a veure si torna a caure dintre la paella no Podem intentar-ho fer com ho veiem a les pel·lícules però segons jo amb una truita de dos ous encara ho he aconseguit fer però sis ous més tots els ingredients que porta pesa bastant la recepta Pesa... Has de tenir el braç de Nadal Sí, o de Schwarzenegger perquè... i ja està i pebre al gust el pebre al gust doncs diríem a l'herman que ja pot entrar que hem fet la cuina o l'herman bona nit bona nit De la recepta... Res, eh? No diguis res. No, pots dir, pots dir... Jo crec que li s'hauria d'afegir pedra, però bueno... Està bé. Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Fins a la meva volta està bé. Exacte, exacte. I jo ara pregunto, la fruita ha de ser sucosa o... Això a gust. A mi m'agrada que estigui una miqueta... Si és de la francesa, amb feta. Però si té alguna cosa més, a mi m'agrada una paleta crua. A mi m'agrada córrer amb castanya, perquè així, quan la tombes ràpid, queda crua de dintre i torredeta de fora. M'agrada a mi. Molt bé. Amb blau així una mica poc fet. Sí, sí, sí. A mi això no m'agrada. Però això et dic que és un problema d'Agusto. El gust és el mateix que el pebre. Sal i pebre, el gust. O el gust. Si fas una truta amb botifarra, el pebre no cal ni pensar-hi. Normalment ja em porta. Parlem d'ous? Parlem de futbol? Sí. Ara, ara, ara. Com avui ha vingut. Sí. M'he fotent calla. No carreguis el micro, home. Doncs sí senyor, parlem d'esports, parlem del Barça lògicament, victòria sobre el... Per fi! Home de poc a fer, ja ho sabeu. Jo els 20 minuts primers de la segona part una mica... Perdó, estem parlant de quin dia? El del Valladolid ja no existe. El del Valladolid no existe. Una anècdota. Demà hem perdut la lliga, no? Estarem d'acord? No. No comencis com els del Madrid. Per què hem perdut la lliga? que no els interessa no són jo que la pot perdre segur però també la pot guanyar però que tenen tots els números però també la pot guanyar evidentment hi ha partits encara a veure 33 punts encara evidentment que tenen tots els números per perdre a la Lliga tu penses que el Madrid no perdrà cap partit? jo vaig a aquesta pregunta tu penses que el Madrid no perdrà cap partit? tal com van les coses potser sí però el Barça en perdrà algun altre O no. A més, estem obligats a guanyar d'aquí dues setmanes, em sembla, no? Sí, sí, sí. Obligats a anar allà a guanyar. I? Bé, bé, bé. I què? Ho dic que el contrast... Home, després del... Perdona. El contrast. Després del dia del Valladolid, tothom... No passarem les Champions perquè el tal... No, això tampoc. Això és el que deia la gent. Això tampoc. Això és el que deia la gent. amb la mateixa intensitat, no s'hagués guanyat. Ja està, com sempre. Si Barça juga bé, no té problema. Quin és el problema? Que no juguen cada partit amb la intensitat adequada. Potser que no han de sortir el cap de setmana per jugar al Valladolid els titulars, perquè potser no es deixaran la pell pel Mundial, perquè tenen la Champions, etc. I que sortim els altres a demostrar que també formen part de la plantilla i que es deixin la pell al camp. Què va passar? Una altra vegada, el que a mi em preocupa, que és... que t'estan guanyant, tens una hora... I no reacciones. No reacciones. Exacte, a veure, un partit el pots perdre amb qui sigui, amb qualsevol, mala llet, el pal, ves a saber, pim-pam, una mala tarda, la tira qualquina. Però el que no pot ser és que en una hora no hi ha aquella sensació de perill. En qualsevol moment poden empatar i poden guanyar. Totalment d'acord, totalment d'acord. I aquí és on dic jo que, sota el meu criteri, em sembla, pel que he vist, que la Lliga, no sé si l'estan llançant, però crec que no és la seva prioritat. Però el que no posa és que no guanyaran la Lliga. Que crec que difícilment la guanyaran. Bueno, ja ho veuràs. Queden 30 i tants punts per jugar. Si es guanya el Bernabéu, parlem-ne. Parlem-ne. Si el Barça guanya el Bernabéu, la gent canviarà d'opinió. Si encara podem guanyar la Lliga. Si es perda el Bernabéu, seran 7 punts. Evidentment, aleshores sí que ja no cal dir parlar de res. Però és que encara queda un partit que per mi és el partit. Per mi és el partit que marcarà aquesta Lliga. L'últim partit de Lliga el jugarem contra l'Atlètic de Madrid. Que hauríem de guanyar també. L'Atlètic de Madrid aquí a Barcelona. Sí, però l'Atlètic de Madrid, tant se val on juguis amb ell, que és un equip complicat. Ja l'hem guanyat allà. Aleshores, doncs... Home, jo vaig veure l'Atlètic de Madrid contra el Milan i et dic una cosa. Quan el Milan es va creure que podia passar a l'eliminatòria, l'Atlètic de Madrid les va passar una mica a Canutes. Va patir. Ara, quan ja van marcar... Però si al mig en són una banda, ara. Sí, sí, sí, al mig en són una banda, però per això et dic que en el moment que el Milan s'ho va creure, van patir. Després, quan van marcar el segon gol, es van enfonsar totalment. És que a la Champions no ens enganyem, no hi ha equip petit tampoc. És a dir, encara que el Milan no sigui el Milan de fa molts anys, el City ens va posar un tant difícil a l'inici de la segona part que si haguessin fet un gol, atenció van tenir aquell quart d'hora que van cremar les naus i Valdés salvó l'eliminatòria perdona, Valdés paró una si no van xutar a porteria, pràcticament van xutar dos, tres coses ara, jo continuo dient la premsa d'aquí jo no sé si està pagada pel Florentino Vosaltres penseu que ara és el moment per publicar a primera plana que Alexis, Song, Tello i Dani Alves són baixa? Són baixa? Al final de temporada? Vosaltres creieu que aquest és el moment? Qui ho ha publicat això? Doncs mira, l'ha publicat l'esport i l'ha publicat el Mundo Deportivo. Déu segur que no el puc entendre. és possible que sigui evitat és possible que sigui evitat molt possiblement sí que hi haurà el Tello el justifiquen perquè si torna de l'Ofeu juguen tots dos al mateix lloc i que és una zona jo prefereixo el de l'Ofeu que el Tello el som perquè no serveix de res el som i l'Alexis perquè hi ha moltes ofertes per ell i es pot treure diners I si torna en Rafinha, aquí fem fora. No ho sé. I l'altre, Dani Alves, perquè ja està amortitzat. Dani Alves, qualsevol dia d'aquest, sí que s'hauria d'anar pensant. Si el pots traspassar per uns certs diners, jo crec que és el moment adequat. Jo crec que és el moment. I qui poses de lateral dret? Cony, em busques. N'has de fitxar un. Deien que anaven a darrere d'un de la JU, és possible? un sudamericà no crec que era el Maxwell una altra vegada no, per favor no sé, però bueno jo crec que encara que sigui cert que hi hagi aquests humors se podrien callar no ho entenc massa això igual que no entenc la furia de serra que es crea amb les xerrades sobre el Barça, igual que fot 30 anys o 40 anys, no? Sí, sí. Juguen un partit, guanyen, hòstia, tenim equip, és que els tios l'hòstia, no sé què, són màquines, són uns cracs, el diumenge següent perden, això està acabat i ja està. Està acabat? No, però que sí que s'ha de ser. No, fotem. No, però és que aquesta temporada, aquesta temporada, anaven primers, no havia perdut ni un partit, Ni un. Empata el primer partit. I ja està. I ja matxacaven el Tata. Estaven matxacant el Sonsot Gorda. Però què coi estem jugant? Per favor! El Gerardo Martino moltes vegades a les rodes de premsa se'l veu que posin les cares... Aquest tio al·lucina. Aquest tio està al·lucinant. L'altre dia que va fer la roda de premsa Alexis... És que estava exactament igual. I Alexis ja porta 3 anys aquí i encara no l'entén. Encara no entén la pel·lícula. Estàs al·lucinant. Quan acabi la temporada, el tata fotrà el camp segur. Perquè està al·lucinant. Caraca, coi, coi, foton aquesta terra de bojos, jo. Sí, sí, o no, o... No, jo crec que fotrà. Jo... No sé. És un rumor que cada vegada s'escapa més, eh? Home, és que també, a veure, per una persona... Per una persona que està fent la feina, que jo no crec que sigui dolenta la feina que està fent... A veure, a veure, no ho fa malament, el Pallu és molt correcte amb les seves explicacions... No, però tot això ve acompanyat de les circumstàncies en com ha arribat. Però... Hi ha una cosa que a mi... Em crea molts dubtes. I és que no li he vist mai un partit que el Barça, tothom que li preguntes, ho veu a quilòmetres. És a dir, que ell ho ha de detectar. La cosa no rutlla i no sap canviar. No és capaç, dintre d'un partit, de canviar, de canviar les peces. Per això tampoc us havia fet el Tito Vilanova, eh? No fotem, eh? A veure... No, a veure, d'una forma tan evident diria això que no. Perdoneu, perdoneu. El que era un mestre amb això, tot i que amb altres coses... En canviar el partit, encara que passessin 20 minuts, havia començat, no li agradava, pim, pam, pam. Perdona, el Tito Vilanova tampoc va tenir moltes oportunitats d'estar al camp... Les que van reure segur que no. I no estic criticant el Tito Vilanova, que per mi va fer el que va poder, i com va poder, i tinguent en compte que era la mà dreta del guardiola i que moltes coses que faria el guardiola era perquè els hi deia el Tito Vilanova. Tot això, molt bé, però el Tito Vilanova tampoc era un tio que resolgués un partit i lligués la volta. Jo al Tata amb això li veig una mà... I al Tata el mateix, al Tata el mateix. De tota manera, jo, del Tata, el que sempre dic és que no se'l pot maixacar perquè s'ha de veure amb les circumstàncies que ha arribat aquest tio. Aquest tio va caure en paracaigudes aquí al mig i, hòstia, vinga, va, aquí tens 22 tios i espavila't. Conyo. Pues eso. Però, a veure, no sé què passarà a final de temporada. Segurament no guanyarà res el Barça. Això pot ser. Clar que pot ser. A veure, clar, ara quarts de la Champions... Això ja comença a fer sorolle a ser sèrio, això ja. Divendres pròxim és el sorteig, oi? Sí, el dia 21. Espero que aquesta vegada, en aquest, sí que tinguem una mica de sort, perquè fins ara ens han anat tocant els cocos. Perdona, ens ha tocat el City... Els han anat tocant o ens els han anat fotent? Que per tothom... era l'equip... El Calvoguell és sospitós, eh? Sí. El City, per tothom, en aquells moments era l'equip més complicat de vuit anys. Ves en forma... Però clar, ara tenim possibilitat de jugar contra el Madrid, contra l'Electi de Madrid, perquè el Madrid jo suposo que es classificarà. Dic jo, no? O no? Ja està classificat. Ara no. Ha de jugar el partit de tornada. Perquè ha de tornar a fer un partit de tenis? Però bueno, classificats tens el Bayern... tens l'Electric de Madrid, tens el PSG, tens el Barça, ja classificats. L'Olimpiakos, em sembla, també. Bueno, espera't, ara han de jugar... Es pot classificar. L'Olimpiakos, que va guanyar el Manchester United, el Madrid. Home, a mi el de l'eliminatòria que ha sortit de l'Olimpiakos o Manchester United és el que m'agradaria, eh? Sí o no? Sí, home, clar. Jo crec que... Arribats a aquesta... És igual toquita. Home, és igual, no. A mi el Bayern no em faria cap gràcia, eh? Però jo, mira, jo recordo una vegada que em sembla que va ser Guardiola, que va dir quan li van preguntar quin equip prefereix, i va dir, diu, a mi m'és igual, els que s'han d'estar preocupats són ells. Bona resposta. I també m'ha agradat la resposta del Tata Martino, quan li van dir... qui preferis? mire, jo crec que dir qui preferis és una falta de respeto per al rest de l'equip. Sigo. El Madrid no, que avorriria, no? Avorriria quatre partits. Una altra vegada. Ja cansa. Sí, n'hi ha prou d'això. Però bueno, és possible. Bueno, és possible. Però vaja, no hi ha problema. Al Baller que li toqui el Madrid... Ja m'agradaria. O que s'enfrontin el Madrid amb l'Atlètic de Madrid. Amb l'Atlètic de Madrid. Jo ho dic sincerament. Una eliminatòria entre... dos equips, o sigui, el Barça amb un altre equip de la Lliga Espanyola, no allò. El PSG tampoc, ja hem jugat. No, però contra l'Edge de Madrid sí, perquè es carien... Però jo suposo que els alemanys passarà el mateix, però els alemanys, si no m'equivoco, tindran dos. Dos equips. El Bayern i el Borussia. Sí. El Borussia crec que es pot classificar. El Borussia no se l'ha raspallat al PSG? Ah, sí. No, no. Amb el Bayer-Reverkusen. El Borussia va guanyar i té possible classificació. Realment són tres equips espanyols, dos alemanys, un francès, un francès, Olympiacos o Manchester... I el 8 no me'n recordo que és el possible... Per fi, això ho sabrem la setmana... El divendres que ve... Hablaremos de ello. Sí que sabrem, inclús tindrem ja el resultat del sorteig i tot. Jo volia parlar, però el deixarem per la setmana que ve, perquè avui encara jo, de les declaracions de Romàrio. Les heu llegit? No. Ostres. Impressionant. Impressionant. Sabeu que Romàrio, bueno, ja ho heu... Romàrio és diputat al Parlament brasilè. I, entre altres coses, diu que el senyor Blatter és un ladrón. Y el secretario general de la Organización Rectora del Fútbol Mundial, Jerome Bass, és un chantajista. I va acabar dient, exactament el tinc per aquí, diu... El secretario de la FIFA llegó a ser despedido, pero se mantuvo en el cargo tras chantajear al presidente de la FIFA, que es un ladrón corrupto e hijo de puta. Bueno, está bien. Es polític, no diplomàtic, ¿no? Féremix. ¿Cómo ganar amigos? Me relacionaba para el tema del Mundial de Brasil. Dice, además, de los ladrones de la FIFA, Brasil sufre con los que roban en la Confederación Brasileña de Fútbol. durarà quatre dies aquest ja sabeu que no estan la meitat dels camps acabats més de la meitat no, no, no sembla ser que estan amb calces. Que està la cosa fatal, fatal. Fatal, fatal. Bueno, hem fet pràctiques amb això d'anar així atrapats amb els jocs aquests d'hivern. També hem anat així allò d'acabant. Crec que a Catar si tenen els camps acabats però ara l'hem de posar aire condicionat. Igual que fot... Home, a veure, hi ha camps que tenen calefacció sota la gespa, no? Doncs els de quedar-li posaran aire acondicionat sota la gespa, o uns... Que no els hi passin per la retirada, aquells tios que et foten aire acondicionats per tot arreu, eh? Vull dir que... No té ni un problema, aquells, eh? Unes màquines per fer-ho fa vent... No té ni un problema. Amb gel... Vull dir que... Però bé, el Romàrio és discret. Sí, i que els camps no estan acabats. No, però és que es veu que és demencial. A veure, tampoc es necessita gaire cosa, no? Una mica de gesp. Sí, sí. I la pilota, ja ho corren. I es posen dos pedres i ja està. No sé com seran els camps de Brasil. Jo crec, a veure, per la tradició futbolera que tenen, s'ha de suposar que els camps estaran bé, no? Però a la mateixa Champions han vist camps? Hòstia, realment. Això és vergonya. La UEFA hauria de dir, mire, perdoni, vostè si vol jugar a la Champions, posi el camp en condicions. Sí, senyor. O jugui en un altre camp. O jugui en un altre puesto, però clar. D'acord, per exemple, els equips russos, els equips nòrdics, amb el fred i tal, la gent... Espera, escolta, hi ha camps que realment són autèntics patatals. I d'equips amb soler, eh? Sí, sí. Vull dir, que cony, el del Milán... El camp del Milán és un patatal autèntic. Però sempre ho ha sigut, a més a més. Hòstia. No, no, que m'he recordat ara, que també ens podria tocar el Chelsea. El Chelsea, sí. No estaria malament, no? M'agradaria. Mi Chelsea m'agradaria. Estaria maco. Què li dirà el Tito? Sí, sí, sí. M'encantaria. M'encantaria. O això, o que li toqués al Madrid i que el Madrid passés. Amigo, això tindria més morbo. I que el Madrid passés, a més. M'encantaria, també. Sí, sí. Sí, sí. En sèrio? Sí. Bé? Sí, sí, sí. Que l'Encelotti li faci així en el Mourinho. Ui, si no has carregat el Mourinho, m'encantaria. No sé, però poden ser uns quarts macos, eh? Aquest any són realment potents, eh? Sí, sí, sí. A veure, tots els que de moment estan passant, i tots els que van guanyar el primer partit són els equips que van quedar primers, menys l'Olimpiakos que va donar la campanada. Per cert, parlant d'Olimpiakos, crec que avui s'està jugant al Barça, començava a les 9 contra l'Olimpiakos. No sabem el resultat. No, no. Suposo que heu comentat o sabeu la història del president del Bayern, no? Sí, sí, bueno. Expresident, ja, clar. Expresident. No com aquí. Va començar 3 milions i estàvem 27 o 28. Sí, bueno. Ha fotut la mala caixa. No, no, no, no, no. Aquest no ha pagat impostos. Frau fiscal. I no és tema del futbol, és que el tio és de família amb diners, amb salsitxes o no sé què és. Déu-n'hi-do, 27 milions. Però, però, surt la setmana passada la història aquesta, pim pam pam, el tio està a la presó i ha plegat i ha dimitit i adeu i ja està. Com aquí. Com aquí. Igual, igual, igual. I a més, a més, no... Així diu que no vol, que no recórrerà. Sense recórrer. Hòsties, encara tothom a quadros. Increïble. Sí, sí. Anem a mirar una mica la jornada de futbol d'aquest cap de setmana. Sí que partits... El Real Madrid juga contra el Màlaga, a camp del Màlaga. En Schuster, l'entrenador, no? Encara? Crec que sí, no? Sí. Encara, encara? I queden dos telediaris. Juga el dia... el diumenge? No, el dissabte. El dissabte a les 8. Dia 15 a les 8. Un partit maco, interessant, no sé què passarà. Atletic de Madrid espanyol, el dissabte. Què vols que passi? Home, jo crec que l'espanyol és capaç de guanyar-li l'Atletic de Madrid. Mira, ho he dit. Si és d'aquesta diners, no t'hi juguis molt. No sé quin quart s'està jugant. El primer quart, no? El primer quart, sí, bueno, ha començat a les 9, deu estar acabant el primer quart, no sé si ja estan en el segon. 33-27 a favor del Barça. Segon quart, ja, no? A mi em preocupa perquè no ha perdut cap partit amb el... Europa està jugant de conya, el Barça. Està jugant uns partidossos increïbles. Clar, aleshores arribarà a la final fort amb l'etiqueta de favorit i, com sempre, cagarà a pastorets. Bueno, o no. S'ha de jugar per això, eh? Sí, sí, s'ha de jugar. Bé, doncs això, a les 10 de la nit... Dissabte a les 10? Dissabte a les 10 a l'Àndic de Madrid Espanyol. Bé. No l'hi veus a l'Espanyol? No, ho sento molt, però no. I el Barça juga el diumenge a les 5 de la tarda contra l'Ossassona. Aquí. Partit més complicat del que sembla. L'assassona sempre s'ha complicat la vida, excepte un o dos partits. Jo crec que l'assassona és molt més complicat a casa seva. No oblidem que al seu camp li va guanyar a l'Atlètic de Madrid. Sí, noi. O sigui que... El Barça sempre ha complicat la vida. Però bueno, és això. Encara que guanya el Barça, si juguen bé, Sí, només que juguin com van jugar el dimecres no hi ha problema. Abans del partit del dimecres, que s'havia jugat el dia abans el Bayern contra l'Arsenal, van acabar un a un, jo vaig dir, a veure si el Barça juga bé com sap jugar i empata a un... Hem de dir que el Barça no serveix, que està eliminat. A veure, era un resultat possible. Sí, clar. I més després de venir d'un 2 a 0 allà... a Manchester. Jo crec que el City li ha jugat amb molt respecte, potser massa respecte al Barça. En cap moment vaig veure el City capaç de... Quan s'hi van posar, sí. Quan s'hi van posar, amb el Zeco aquell, que és un pallo molt alt que va molt bé, que ho remata tot, és igual. Tinc una mica una pilota per allà i... Tres pilotes. Va haver-hi aquella que va fer una passada d'esperó amb Silva. Sí, sí. Allà el que va xutar és que va xutar el muñeco, li va tirar a sobre el Valdés. A veure, són bons, eh? Sí, però clar, també va haver-hi un pal del Messi, saps? Vull dir que un gol anul·lat, per això fora d'això que no era. I a l'anada també hi va haver un gol anul·lat. Un penal que no vam pitar descarat, però descarat. També el que no ens vam pitar, que també era descarat. Menys descarat. Era més complicat. Perquè aquell, quan el van tocar una miqueta, va veure que no arribava la pilota. El que li van fer al Messi era caríssim. L'altre pit estava davant. Va feu veure el Bayer de Múnich Arsenal? No. Va veure una caiguda dintre de l'àrea que el Bayer va reclamar penal del Rubens? Sí, que això sí que la vaig veure. una hipotímia jo soc l'àrbitre i li ensenyo targeta vermella l'hipotímia total saps? sents l'aire dalt del costat ja a saltar hi havia com 40 centímetres de distància entre l'atacant i el descarat i el guardiol ha reclamat penal i tornant al partit del Barça què us va semblar ficar amb calçador l'Eymar per la dreta? no li fa cap favor eh? No. A veure, per l'esquerra no pot jugar si han de jugar als quatre. però jugar per la dreta potser l'hauria de posar va fer dues jugades prou va perdre pilotes a Manta és que nosaltres podem arribar a la conclusió que el fitxatge de Neymar ha sigut una equivocació no però és que potser no si hem de jugar a veure si juga Xavi, Iniesta, Cesc i Messi on el fiques? és complicat temporada que ve Torna el de l'Ofeu. Per què? Perquè segueix la bancata? Jo per això crec que hem de vendre Alexis, perquè Pedro no el vendran, evidentment. Sí, però el de l'Ofeu juga a l'esquerra. Juga per la dreta. Juga per la dreta? Per la dreta. No sé si peu canviat, però juga per la dreta. No sé per què estava con Evideo i jugava a l'esquerra. I Tello està clar, si no li has de donar bola... Senyor Sánchez, bona nit. Hola, perdoneu, bona nit. Home, que perdonem de res. Estava a punt de dir que a mi un senyor que es diu barcelonista de tota la vida, que potser fins i tot igual ens està escoltant, no va dir que s'havia de vendre el Messi, però que sí, ho he llegit. Hi ha molta gent que diu que ara és el moment de vendre el Messi, que et paguin 200 milions que paga el City per ell, i adéu-siau, i que Neymar és un bluff. Home, he d'opinar t'has d'indignar exactament però per tot o per una part digues el que has de dir hem de vendre Messi per 200 milions? no Neymar és un bluff s'ha de jubilar aquí fins que li surti de la punta de l'últim cabell del cap i dic més el dia que no pugui córrer que jubi de porter sí senyor Ho sento, vull dir, però ja estic fart. Vull dir, a veure, és que aquí hem d'entrar, el culer és el culer, estic d'acord. Perdó, de la mateixa manera que estàvem parlant, doncs, que hi ha qui diu que dimecres és un gran partit i uns collons. Vull dir, dimecres va ser un partit mediocre. Jo crec que va ser un partit digne. Sí, clar, és que només faltaria. Comparat amb Valladolid. Home, comparat amb Valladolid va ser un superpartit. Perdona, és que el Valladolid és un equip molt superior al Manchester City. Vale. No, no, no, fora de... No, en sèrio, fora de bromes. Vull dir, el Valladolid és un equip que va sortir absolutament desacomplexat. I el Manchester City, tant a l'anada com a la tornada, en un equip acomplexat. Començant per l'entrenador. Home, aquest és el primer... perquè venia d'unes temporades anteriors a la lliga espanyola en què mai havia aconseguit guanyar el Barça arriba un moment que diu amb aquests no puc no, clar, clar els entrenadors marquen una mica el caràcter dels equips això sense cap mena de dubtes a veure què li passa al Barça? sota la meva opinió té dubtes com l'entrenador sí I no té caràcter com l'entrenador. És una bellíssima persona. Sí, sí, però així no es guanya, eh? Vull dir, com juga l'Atlètica de Madrid i com és el seu entrenador? Sí, no, no, clar. Jugar rabiós. Jugar rabiós, jugar... Com juga el Barça amb Guardiola? Diguem, rabiós no, però sí, però sí estudiat, sí amb intensitat, com era Guardiola, recordeu? Les famoses imatges del Guardiola, el recull pilotes amb el... amb el partit del Pizzi, el famós... el famós partit del del Gotebol recordeu-lo ja era intens i de jugador ja era un jugador intens que era un criajo de merda i ja semblava que ja manava dins del camp perquè ja era intens aquesta intensitat es transmet als jugadors sense cap mena de dubte aquesta bonomia és bona persona però els recursos tàctics jo hi ha coses que no entenc tu pots tenir una pàjara I se't pot escapar el partit. Però tu si a la primera, al minut nou de la primera part, t'han marcat un gol com el dia del Valladolid. Per cert, a mi fem-ho fora de Pitoniso perquè la vaig cagar de dalt a baix. Tots tots. Seríem líders i al revés. Tot el món al revés. Però clar, és que al minut nou el Valladolid et fot un gol... I tu no reacciones. No, és que, bueno, pots anar fent la pena durant tota la primera part, però després hi ha un vestidor, eh? Sí, sí, sí. El vestidor, el senyor entrenador, alguna cosa pot fer, eh? I ja no dic només el senyor entrenador. Vull dir, se suposa que hi ha una sèrie de... Estaven jugant els veteranos, eh? Les vaques sagrades. Però faltava iniesta, Tito, faltava iniesta. precisament no és la persona que m'imagino donant un cop de punyos sobre la taula però vull dir hi ha altres que sí hi ha molta gent que me cago en la puta mare que us va parir colla de maricons és igual, però hi ha les dones de les altres que són vull dir, no fotem ui, que ha sonat aquí perdó, perdó, perdó, se m'ha escapa la llengua no, però escolta una cosa el Neiman és un bluff El Neymar, de moment, és un bluff, sí. El Neymar l'ha fitxat, però en Tiro Pérez ens l'ha col·locat al Barça. Això sí. Jo crec que sí. No és cap bluff. A veure, quan no ha estat lesionat i quan l'han posat en el lloc, això suposa que ha de jugar... Un bluff, un bluff. No, no, perdona, perdona, tota la temporada. A veure, jo li permeto... A veure, no ha fet una temporada excel·lent, amb això estem d'acord. Però que és la seva primera temporada amb una grupa europeu, eh? Això t'ho compro, que és la primera vegada que arriba a Europa i que arriba al món del futbol de veritat, que el que no viu allà fot el calor i les que hi pidinyes. Aquest fall el que s'ha de treure de sobre és una mica també el complexe amb el que ha arribat de Messi, Cari, Iniesta, els altres. I jo crec que és que no s'ha soltat, perquè aquest ballo el que té, em sembla a mi, és un descaro que quan juga sense pensar, quan tira milles, és quan li surten les coses. Quan no surten les coses, sí. I jo crec que ha estat massa pendent a l'inici de temporada i també ara se li veu, no? En no fer la jugada ella a vegades, sinó en passar-la. Mira, jo recordo unes paraules d'Alexis... que venia a dir que quan aquella època que Alexis... Però Alexis és un altre cas diferent. Alexis ens ha tret de pollegueratons. No, no, però a veure, és que ell més diu que hi havia moments és que... No sabia què fer. No decidia ben bé què és el que havia de fer. Li segueix passant. L'altre dia amb aquella bola que se n'anava sol, anava ell i vés-hi per l'esquerra... Va començar a pensar, és que se li veia. Va començar a pensar i es va fer la pola enrere. A Alexis, perdona, a Alexis no se li perdona absolutament res des del primer dia que va arribar, perquè així és el culer. És que n'ha fet algunes, eh? No, no, n'ha fet un munt, n'ha fet un munt. Aquí hem tingut un senyor asturiano que es deia Villa, que n'ha fet no un munt, no, un munt i mig. Un munt i mig. I en canvi la gent li perdonava absolutament tot. I de fet l'ètic del marit no ha fet res del Villa. I aquí ens esclamàvem que l'havíem regalat. tinguem en compte més que l'Alexis és un senyor que creava espais i que recuperava pilotes a punta bala amb Alexis al camp juguem amb 11 amb Neymar al camp juguem amb 10 però no ara no i abans de lesionar-se també I abans de l'acionar-se també. Perquè potser... És que jo l'he vist jugar al Santos i tots l'hem vist a la Copa Intercontinental. I hem dit, ostres, sí, perquè ens han infrat al cap, perquè ens han venut que era un superfenòmeno, un supercrac. Que ho demostri. Que ho demostri. I si s'acomplexa, perquè ha vingut pel Barça, han passat infinitat de jugadors... Que té 21 anys. No, no, té 22. ostres jo l'únic que dic que ojalà i ho desitjo però que per favor han passat infinitat de jugadors pel Camp Nou que de molta qualitat i que no han superat la pressió del que s'està al Barça i que no l'han superat un jugador no és només el tio malabarista amb la pilota perquè d'això hi havia un a les Rambles que ho feia de puta mare sí, el Ronaldinho a les Rambles exacte, vull dir fem la corra que no la fem el meme, eh? corra, mosasuna, ràpid 5-0 4-1 3-2 2-1 2-1 3-1 Vale, s'ha acabat l'història. Tornarem els propers divendres. Vinga, força al Barça. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. Bits, molt més que nits d'electrònica. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit, benvinguts a Bits. Novament sintonia a Ràdio d'Esbert amb tots vosaltres que avui divendres per repassar aquesta horeta de música electrònica i sempre ho diem i de fet el nostre cuny així ho diu molt més que nits electrònica perquè aquest inici ho confirma un cop més. Comencem amb aquesta meravella de música clàssica amb contemporània, en el sentit de petits detalls de tractaments electrònics, perquè darrere d'aquesta peça fantàstica es troba el senyor Nils Fram, un home que va venir en concert tot just la setmana passada dintre del Festival MUTEC, i aquí vam poder assistir a aquest concert que va ser al Teatre Tívoli, un concert... A una hora, una miqueta potser mal programada, va ser de 12 a, si no recordo malament, a dues o una cosa així, de la matinada. I això sí, molt íntim i realment...