Primavera i debat: Bicing Vodafone, apps gratis, dutxes i robatoris; pols a Madrid; avortament i procés; bacallà, Champions i Raimon; arrenca Beats

d'aquest mes de març, que no ha aconseguit Òscar a la millor cançó des de la banda sonora de Gru 2, però és el número 1 d'aquest mes de març a la llista, al Top 30 de ràdio d'Es Berners, Farro Williams, i això que porta per títol Happy. Bring me down, kingdom, bring me down, the lovers do. Bring me down, kingdom, bring me down, I said, tell you now. Bring me down, kingdom, bring me down, the lovers do. Bring me down, kingdom, bring me down, I said, tell you now. If you feel like happiness is the truth. Because I'm happy. Love alone if you know what happiness is to you. Because I'm happy. Love alone if you feel like that's what you want to do. Because I'm happy. Love alone if you feel like moving out. Because I'm happy. Love alone if you feel like happiness is... Bring me down. Bring me down. Bring me down. I don't know what to do. Has de dir, l'Hades Bernada. Què has de dir? La desbarnada. Què? Digues. La desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. Va ser una mala. Va ser una mala! Molt bona nit, són les 8 del vespre. Esteu sintonitzant ràdio d'Esver, la missa municipal de Sant Just, i ara mateix comença la desbarnada. Salutació a l'equip del programa amb la senyoreta Núria García, que la tinc aquí a la esquerra. Hola Núria, bona nit. Hola, bona nit. I a la dreta, com sempre, el senyor Miquel Simón, bona nit. Bona nit, senyor Escazolquio. I el senyor Marc Simón, bona nit. Bona nit a tothom. I, com sempre, esperem contactar amb el doctor Santiago Barambio amb un licenciat, l'Armand García, que vindrà, suposem, a treure... Les mones. Té que treure la pols de les mones. Els bunyols abans, no? Però els bunyols ja els devia treure la setmana passada. Falta un mes per les mones, encara. Però és que en té moltes de mones, ell, per treure la pols. I tant, i tant. I bueno, els bunyols... És que ara hi ha bunyols a tota edat. Ja no té gràcia, això. És veritat. És veritat, tu. No té gràcia. Aquest any no n'he menjat cap i no el trobo a faltar. Jo tampoc. Bé, també contactarem amb el senyor Josep Maria Montes, que ens dirà veure aquest cap de setmana que passarà. Sembla que plourà. i que baixaran les temperatures. Hem baixat una mica les temperatures, plourà, plourà a Madrid i hi haurà pluja de cols, ja això no ens ho dirà el Josep Maria Montes. A mi el que em fa il·lusió és que plogui diumenge. Sí, sempre ho diu. Molt bé. Contactarem també amb el Mariano González de Madrid, li preguntarem quin temps fa a Madrid. i amb l'Isidroinglès. I com sempre, si tenim aquí, que ens estan mirant, diuen aquests bojos de cada divendres... No, en Judío, no, és molt maco. El senyor Jordi Domènech! Doncs el 20 de març em van dur la primavera... És veritat. A les 5 i... 55 minuts? 57. 57, bueno, dos minuts més, dos minuts menys. O sigui que avui és demà dia 21, 21 de març de l'any 2014, setmana 12 de l'any. Ei, han transcorregut 80 dies ja del 2014, eh? Passant el temps, eh? Sí, sí, i tant. Per tant, només ens falten 285 per arribar al lloc de... Tinc la gola seca avui. Tu no, Jordi? Ara. Molt bé. Bé, el sol ha sortit... a les 6 i 53 minuts. Déu n'hi do. O sigui que ja... Tenim que pensar que si ahir va entrar la primavera volia dir que la nit i el dia... Eren més o menys igual. No, no, tenien que ser iguals. Sí. I bé, de fet, ha sortit quan eren quasi les 7 i s'aposta quan eren gairebé les 7 i 4 minuts, o sigui que... Això ara ja n'anem. I la lluna? La lluna sortirà aquesta nit a les 12 i 13 minuts i es pondrà a les 9 i 30 del matí de demà. I demà? Demà el sol sortirà un minut més d'hora que avui, a les 6.52 i es pondrà un minut més tard que avui, a les 19 i 5. La Lluna sortirà un xorro de hores. Sí senyor. Mucho después o mucho antes, no ho sé. Perquè aquí posa que sortirà a les 224.13. Exacte, sí que és la nova web de la Lluna. A les 24.13. Bé, a les 24.13, o sigui, com avui. Sí. I es pondrà gairebé una hora més tard que demà, que serà les 10.18. Que serà demà passat. Que serà diumenge. Exactament. Estamos en ello. I, justament, diumenge la lluna serà minvant. Sí, senyor. Bueno, no ho direm, perquè sempre diem el mateix i sembla que sigui sempre el mateix programa. No, anem canviant de programa. Bé, anem als aniversaris. Avui fan anys, entre altres, el senyor Ronaldinho, que en fa 34. En fa uns quants més el senyor Matthew Broderick que en fa 52. No. No, no ho he pillat. Mácio Broderic. Sí. Qui? És un de Friends, no? No, perdona, és un actor. Sí. Però espera, sí, m'he equivocat de sèrie, que es diu Mácio també. Oh, ja està molt, ja està molt. Ah, sí, et diré una pel·lícula, eh? Sí. A veure. El pianista no. El pianista no. Aquest no, sí, però té un sí, però... No s'assembla a res. Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé, té un lapsus. Problemes del directe. Sí, res, no? No, no. Godzilla. Ai, la vam fer l'altre dia. El noi aquell que va buscar Cooke's i que el venen a buscar... Sí, correcte, l'Inspector Gadget. L'Inspector Gadget. I una de les primeres pel·lícules que va fer, que era jovenet, era Lady Alcón. que és amb el Roger Hauers i la Michelle Pfeiffer, crec, que no es poden trobar perquè ell de dia és un llop i... Sí, sí. Aquest, Matthew Brodery fa 52, com ha dit el Miquel. També fa anys avui, igual que el Ronaldinho, però una mica menys, 25 concretament, el senyor Jordi Alba. Molt bé. I també una entrada al Barça, no? Avui. Sí. És que ho he sentit. Koeman potser? Qui? El Koeman. El Koeman? Això. Ah, sí, potser, sí. El Tintín. El Tintín. El Tintín. Bé, doncs en fa 56. El Gary Oldman. Gary Oldman. Aquest em sona molt, de veritat. Et sona, eh? Aquest sí. El Gary... Hombre viejo. Sí. L'actor també. L'actor, d'acord? No pot ser una pel·lícula? Drácula, per exemple. El meu problema és que els hi poso cara, però després no els hi associo els títols de les pel·lícules. Drácula, que feia de Drácula. Air Force One, que fa de revolucionari o de terrorista rus. I una pel·lícula que fa un paperàs de boig, perquè normalment fa de boig o de personatges així estrany, que és Leon, amb el gent reno. que fa que només amb començar la pel·lícula es liquida tota una família, que fa un paperàs de boig. Doncs el senyor Gary Olman, que en fa 56. Anem a les efemèries, coses que van succeir el dia, com avui, 21 de març. De 1925. Ja hi som. El govern del senyor Primo de Ribera ordena la dissolució de la mancomunidad catalana. de Weimar en Alemanya, doncs el senyor Adolf Hitler, canciller, va assolir el mateix, va dir que ja no hi haurà president de la república, ara tot el poder serà a les meves mans. I va instaurar l'anomenat Tercer Reich. El 21 de març de 1938 es va publicar a Espanya un decreto que declara nul·los todos los matrimonios civiles en zona nacional. Sí senyor, gent que estava casada. A partir d'ara no esteu casats. Més d'un havia dit, que bé, que bé. I acabem l'any 1998 quan la Comissió Europea va donar per bones les xifres que va presentar Espanya perquè pogués entrar a formar part de l'euro. Molt bé. Potser ens hauríem donat per dolentes. El sant oral d'avui, com és curtet, el llegeixo jo i tu el llegeixes el de demà. Avui és Sant Mortadelo i Filemón. A l'estat espanyol, hi va morir l'Espanya. que era una matrona romana. I demà? Demà serà Sant Zacaries, papa. L'únic que hi ha hagut. Que era grec, va ser papa entre el 741 i el 752. Sant Octavià, màrtir, que era d'origen africà. Sant Deogracies, al segle V, bisbe de Cartago. Sant Benvingut, també dit Bienvenido. Diumenge ja saps a qui has de trucar. Santalea, que va morir el 384, religiosa i bídua romana. Bídua i religiosa. Perquè primer devia ser bídua i després va fer religiosa. Home, més d'un, no? Aquí a Espanya hi va haver-hi dos o tres d'aquests grans del siglo de oro, no? Sí, Góngorá era de allò, López de Vega, Fray López de Vega... Fray Félix López de Vega y Carpio. Sí, sí. Bueno. Demà és Sant Benvingut. No, ah, sí, demà, sí. Demà Sant Benvingut i Déu Gràcies. Déu Gràcies. És molt important, aquest dia. Ah, sí? Benvingut. Ah, bueno, vale, benvingut. Vam posar perquè... Benvingut. Benvingut. Molt bé, va. Anem per... Per què? El temps, no? El temps, el temps, el temps. La Desbarnada. Senyor Montes, molt bona nit. Molt bona nit. Perfecte, ja vas aprenent, què? Baixaran les temperatures, diuen que farà fred, no farà fred, baixaran una mica les temperatures, plourà, una borrasca d'aquestes que ve però se'n va i en ve una altra, explica, explica. Doncs, certament, ara està arribant un front. Un front. Un front, correcte, que està en aquests moments entrant per Galícia. Com sempre. De fet ja està avançant més que a Galícia, s'apropen entre Galícia i Castella i Lleó, que en aquests moments és bastant feble. O sigui que d'aquí arribarà mort ja. No, perquè quan s'apropi aquí a Catalunya agafarà una mica d'activitat. Vaja home. Sí, després demà al matí arribarà l'apart menys activa. És independentista. Sí, potser sí. Aquest sí almenys. I, de fet, en aquests moments ja està bastant tapat, ha augmentat bastant la humitat. Fixeu-vos que es nota la sensació de frescor. Almenys a aquestes hores es notaven totes les onades lliuregades. Però aquí dintre del locutori fa calor, però bueno. Sí, però si us ho feu, veuríeu que no. Bueno, les temperatures no és que estiguin baixes, estem al voltant dels 15 graus, però la humitat és força alta. I amb el vent mèrit que fa, doncs dona una sensació de frescor interessant. Està bé. Aquests domós anirem passejant-se i durant aquesta nit poden caure febles precipitacions. Alguna goteta. Alguna goteta. Sí, de veritat és que queden molt poca cosa. Ho està fent en aquests moments en algunes zones de les Terres de l'Ebre i en alguna zona al Pirineu Occidental, però molt feble. Però re de neu. Re, sí, al Pirineu sí, per sobre dels 2.000 metres. 2.000, 2.500. Això mateix. No, entre els 2.000 i... Sí. En aquests moments la quanta està a 2.000. 2.000. A volta de 2.000. A baixar. Perquè, de fet, a primeres hores del dia, la massa d'aire que teníem encara era més càlida i la quanta estava al voltant dels 2.700 metres. Molt, molt amunt. Però està començant a baixar i és errant de la massa d'aire que s'està apropant, que és fresca, de l'Atlàntic, o freda, i que demà sí que ens anirà afectant. De fet, demà al matí creiem que es pot estar força anul·lat Pot caure alguna precipitació. Creiem que van febles, en general, poca cosa. La veritat és que no creiem que plogui massa. I serà la tarda quan es poden reproduir, llavors sí, alguns xàfegs més importants, sobretot tant al Pirineu com a les zones interiors de les comarques de Girona i Barcelona. O sigui, a la costa també. A la costa s'hi poden esforçar. I algunes d'elles poden arribar al Maresme, al Barcelonès, i creiem relativament difícil que arribin aquí a l'Espanya. Per tant, les probabilitats són baixes. I el diumenge? El diumenge els vents giraran més al nord, el front ja haurà passat, i el cel anirà millorant. El matí quedaran uns núvols, però una part del dia serà un cel bastant serè. I això sí, el que sí que notarem és una baixada bastant important de les temperatures. Penseu que el diumenge la cota de neu al Pirineu, tot i que si veiem on anirà el Pirineu, serà al voltant dels 700 metres d'altitud. Això ho dius per la temperatura. Això mateix, és una cota molt baixa indicant que la neu pot arribar fins als 700 metres. En cas que plogués, clar. Que la massa, per tant, serà freda. A la tarda sí que és possible que al voltant un altre cop, al voltant del Montseny, per tant l'interior de les comarques de Girona i al nord de Barcelona, es pugui generar algun xàfec, inclús en forma de tempesta, i pugui caure una mica de calmaça. Depèn d'aquesta menuda, però les quantitats seran petites, perquè la massa d'aire ja serà seca, i aquí, a la costa, no arribaran. Res. Res, ho veurem des de ben lluny. I aquest és el segon front que ha de venir o encara és el primer? No, no, aquest és el primer. El primer. Els dies sembla una altra cosa, la veritat és que sembla molt més actiu i a mesura que s'ha anat apropant a l'insular, ha perdut gran part de la seva activitat. I mira, sort que s'activarà una mica aquí, aquí a Catalunya. Molt poca cosa. Però en ve un segon? Sí, arribarà un segon que aquest també torna a venir del nord, o més del nord-oest. Per tant, poques precipitacions provocaran. perquè quan hauria de caure aquestes especificacions. Sí, temperatures baixes, cel anul·lat, però res de res. Sí, i els anul·lus que facin seran doncs d'anul·lus d'aquest cel, que deixen les nevades o les pluges al nord del Pirineu, però s'han subut a poca cosa òbvi que, per exemple. Això seria el dimecres. El dimecres al matí passarà un front i serà aquest el que donarà portes a una nova baixada a les temperatures. El dimecres. Els dimisos i dimarts es recuperaran una mica per tornar a baixar el dimecres. El dimecres. I a partir de llavors la cosa es posa interessant. A veure, explica't. Haurem de veure què va passant amb els mapes, perquè ens torna a passar que quan ja sabeu, ens anem a cinc o sis dies, valia bastant. Però sembla que per fi, després de tres o quatre mesos, l'anticicló de les Azores podria anar a parar al centre i nord d'Europa. Cosa que faria que les perturbacions atlèntiques anessin a parar totes al sud de la península ibèrica. Possible, per tant, molt menys entreveuen, possibles llamentades que podrien ser importants. O sigui que pot haver fins i tot inundacions. No t'atreveixes. Això podria ser d'una forma bastant ràpida, d'aquí uns 6-7 dies. Però clar, no ho sabem. Ho instruïm però no ho podem... No et preocupis, el divendres que ve ens ho expliques. El que sí que sabem segur és el que dèiem la setmana passada, que ja estem a la primavera. Això sí. Va ser ahir, com recordeu, vam dir, 36 minuts de la tarda. 5.57. Correcte. Molt bé, perfecte. Ja veig que gairebé les has encertat. Això és el que està més fàcil. Molt bé, Josep Maria. Tenim les mànigues curtes. i tornem a la màniga llarga un altre cop. Això serà per pocs dies, després ja començarem a parlar malament de la calor, ja veuràs. Sí, el que sí que és veritat és que l'arribada de la primavera, en aquest cas, astronòmica, considera amb una normalització de la primavera meteorològica. Comença el moviment i sembla que ens ho passarem bé aquesta primavera. Això vol dir que plourà. Quan un meteoròleg diu això és que plourà. Sí, intentarem seguir el tema de la sogra dels diumenges. Ah, així m'agrada, que m'ho tinguis present, això. Però intentarem el proper, a veure si pot ser. Molt bé. Vinga. Vinga, Josep Maria, fins al diumenge. Adéu. Bon cap de setmana. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. El senyor González García. Deu ser parent del Mariano. Doncs no. Aquest senyor va néixer a Màlaga l'any 1950, és decenciat en filosofia i lletres, en l'especialitat de geografia i història, diplomat en magisteri per la Universitat de Màlaga i fins al dilluns passat va ser director general de l'Agència Andalusa de la Energia. càrrec del que va presentar la dimissió per, segons les seves pròpies paraules, defensar-se de l'acusació en què se li han fet detenir una casa il·legal a Llunkera, que és un poble de la província de Malaga. Sembla ser que l'Ajuntament de Llunkera li ha obert un expedient al senyor González per haver edificat la seva casa sense licència en un terreny no urbanitzable, és a dir, dedicat al Conreu. Lògicament, el no tenir llicència de construcció, una vegada feta la casa no es poden contractar els serveis de casa, però sembla ser que sí, la casa disposa d'aigua, aigua corrent i llum. Segons el diari digital El Confidencial, del que no ens refiem absolutament gens, aquest diari diu que és una casa del barjo il·legal i que té llum i aigua piratejades. Home, això és greu. Perquè tenir la llum i l'aigua amb connexions il·legals, i a més a més ser director de l'Agència de l'Usa de l'Energia, això ja és el súmum. Amb quina cara aquesta agència pot denunciar qualsevol individu que faci un pont a la conducció elèctrica per portar el llum fins a casa seva, sense tenir que pagar les indecifrables factures de la companyia subministradora? Ara, el dubte que jo tinc és saber qui li ha fet les connexions. Se les ha fet el mateix un funcionari de l'agència o directament un tècnic de la companyia, dient, bueno, com és el president, no? Potser algun tècnic li ha fet algun favor a canvi de diners, com és el president. Bé, de totes maneres, a l'espera d'esbrinar tots aquests dubtes, de moment el senyor Luciano González García, 1, 2, 3, mutipar-lo de pagès. Anem per les notícies. Vinga, Núria. Doncs resulta que finalment Vodafone serà a partir de l'1 d'abril el patrocinador exclusiu del bicing. El servei de bicicletes públiques de Barcelona. I que en 3 anys aportarà més de 4 milions d'euros. Tots els de Vodafone aniran amb bicing. Els empleats de Vodafone en lloc d'anar amb cotxe L'alcalde, Xavier Trias, ha presidit aquest divendres la presentació dels termes de l'acord entre l'empresa i el Consistori. Diu que durant els pròxims tres anys s'aportaran més de 4 milions. El primer any, 1,2 milions i els altres dos s'aniran augmentant. No, es quedarà igual. Això s'ha fet perquè a l'Ajuntament, a les ergues municipals, els costava 12 milions mantenir el bici. Sí, no n'hi ha. No hi ha bicicletes. Doncs, bueno, ho han fet per mantenir el preu que han de pagar, però perquè l'Ajuntament s'alliberi de... Jo conec uns quants que tenen el bonus aquest del bici, la tageta, i estan desesperats perquè no troben bicicleta mai. Ja estan molt... sempre veus camions amunt i avall portant-les. Però d'allò te'l cobren, encara que no l'utilitzis. I Vodafone llavors podrà, amb aquest acord, posar publicitats a les bicicletes, que són a la part dels parafangs. Sí, treuran bici i posaran Vodafone. I algú despistat agafarà la bicicleta... Podran posar també publicitats a les estacions, a les targetes, a l'uniforme dels treballadors i a la web. El que no podran fer, que és una cosa que volien fer, o sigui que estava prevista, és pintar el terra de les parades amb el logo. Sí, amb bodafon. Però van dir que no al final perquè creava un mal impacte. Una mica lleig. Una mica lleig. Et pinten el carril bici de color vermell i ells no poden pintar-te el de la parada. Que ja està pintat de vermell. Està pintat de vermell. Seria qüestió només de posar-hi... El logo, no? La gota... Bueno, en fi, bueno, ja està, a Madrid tenen el Sol Vodafone i aquí tindrem el Vici Vodafone. I al Camp Nou, com es dirà? Que marc? Notícia tecnològica. Notícia tecnològica per variar. Que aquesta per la gent així... Canyera. No, canyera no, és que és gratis, és gratis. El que és gratis? És gratis. Durant avui i demà, fins demà dia 22 de març, la web d'Amazon, És gratis? No, regala 12 aplicacions que normalment tenen un cost des de 79 cèntims fins als 3 euros amb 67. Són 12 aplicacions que si les descargessis tot estes dies, 45 euros. I per què serveixen aquestes aplicacions? Per descarregar s'ha de dir que s'ha de descarregar o des de l'aplicació de Amazon que té per descarregar-te, que no seria el Google Play o el Market Store, seria l'aplicació que té Amazon per descarregar-te aplicacions, amb les seves tablets com la Kindle, els dos models, el Fire HD i el HDX. Fins a quina hora demà has dit? Fins a les 12. fins que acabi el dia 22. A veure per què serveix. Pots descarregar-te aplicacions com el Swipe, que és un teclat petitonet que normalment el Samsung ja porta instal·lat, i deslliscant només el dit per la pantalla, seguint les lletres, no fa falta que l'aixequis, És un altre tipus de teclat que no has d'aixecar el dit sinó que rosseguen el dit d'una lletra a l'altra, ja va escrivint la frase. El RuneStatic Pro. El Pro? El Pro. És un programa pensat per a corredors que es connecta amb el pulsòmetre del... Si no tens pulsòmetre no es connecta en res. El meu pare té una tablet i no me l'imagino fent fotos amb la tablet. Està pensat aquesta més pels mòbils i es sincronitza el pulsòmetre amb el mòbil, amb l'aplicació i puja en directe a les xarxes socials en temps directe, el tema de les pulsacions, per on vas, l'itinerari que has fet... I altres jocs com el Worms 2, el Monopoly, l'aeroport del Mr Panda, el Fruit Ninja, que aquest és molt difícil, però aquest basat en el Gato Compotes. amb la veu... Però amb fruites també. Amb fruites també. I... bueno, el Sketchbook Pro, que és un joc per fer bocetos i simular que dibuixes amb la tablet, en aquest cas amb una tablet... Com vindria a mi? Perquè ha de dibuixar en un segell. Pases el dit i va dibuixant sola. Està bé. I llavors, la gent que es vulgui descarregar és només a través de la web d'Amazon. Fins demà a les 12 de la nit. Amazon, APPS, el Google del mòbil mateix i et surt l'opció per descarregar-te el joc mateix. Has de tant donar-li permissos a l'Android. Perquè t'ets a mirar-te tot el que tens. Sí, correcte, com sempre, per variar. I tens l'opció de descarregar-te el joc. tot el que sigui estalviar-se calerons, sí que la majoria són jocs, i he estat intentant buscar més els programes, per dir-ho d'alguna manera, els que no són tan d'oci, els únics tres que he trobat són per les plataformes de Kindle, que serien les d'Amazon 100%, que regalen post-3 aplicacions de productivitat i de treball, que serien... MScure, PrintHand i Polaris Office. MScure és un antivirus, per dir-ho d'alguna manera. El Polaris Office entenc que serà com un Office perquè no m'ha carregat bé la web. El Polaris Office és un lector d'ExcelWorks. I el PrintHand que entenc que serà una eina perquè et permeti imprimir amb la wifi, com seria un AirPrint. Depèn de quina impressora tens, encara que tingui wifi no et deixarà. Això ja ho parlarem quan no estigui en antena, perquè en principi amb totes pots fer-ho. Ja m'ho explicaràs, perquè a mi em diu que només puc fer-ho amb impressora Samsung. Ja ho parlarem. Ja que parlaves d'energia i d'aigua fa una estona, de l'aigua o de l'estalvi d'aigua, que segurament ara va aprofitar per pujar a preu de l'aigua, ja que és un dia internacional, no? Van sortir una sèrie, bueno, va sortir una enquesta o les dades d'un estudi que s'ha fet, en el qual diu que el 91% dels espanyols triga més de cinc minuts amb dutxar-se. Els cinc minuts són el que recomana l'OMS que té que durar una dutxa. Jo en cinc minuts trigo a posar-me l'aigua a la temperatura. Així estan els pandanus secs. Diu que només el 9% dels espanyols es dutxa en menys de 5 minuts. i el 3% dels homes triga més de 20 minuts la dutxa. Jo estic amb el 40% i escaig. Jo he d'estar amb el 9% perquè el meu termo és molt petit i com que no m'he de pressa, me sal el dia. Diu que un 10% dels espanyols espanyoles es dutxa dues o més vegades al dia. Això no va bé, eh? No, no, no. Dutxar-se... Sí? Hi ha metges que diuen que no va bé tampoc dutxar-se cada dia. El peac de la pell, el peac del cabell... Diu que amb això es doble, evidentment, el cos de l'aigua al llac. I ara enviaran vipectors a casa i, segons el que triguis a dutxar-te, i quantes vegades et dutxis el dia, et pujaran el preu. Serà quota d'aigua per persona, si gastes més aigua, toca, toca. Diu que els més joves, és a dir els que tenen entre 18 i 34 anys, passen més temps a la dutxa. diu que normalment es dutxen pel dematí i que triguen de 6 a 10 minuts. El 22% es dutxa menys de 3 vegades a la setmana. Hi ha gent que no es dutxa ni un cop a la setmana. Si agafa el metro veuràs. Sobretot a primera hora. La franja preferida per dutxar-se és entre 5 entre les 5 i les 7 del dematí. Diu que aquesta franja és el 20% dels homes aprofita per dutxar-se. I les dones només ho fan entre 5 i 7 al 7%. Jo sempre em dutxo per la nit. Diu que els homes entre 55 i 64 anys... Aquests no es dutxen ja? No, es dutxen amb menys freqüència. i dura més temps. I diu que la gent més gran prefereix dutxar-se pel matí, mentre que la gent jove ho fa per la tarda nit. Jo em deixo pel matí, si no no soc persona. És que jo si no entro a la dutxa no puc sortir de casa. Home, jo és que penso que almenys ara no, ara no, ja amb les meves circumstàncies, perquè per la nit no sugo tant. La veritat és que quan estava en unes altres condicions físiques, el matí jo mateix m'ho notava. Si algun dia per allò que fos no em dutxava, el matí, És necessari i imprescindible per agafar un mínim de ritme per trobar la porta de casa per sortir. A més a més això. És impossible. Bé, doncs jo tinc una notícia semitecnològica. A veure, les notícies o són tecnològiques o són analògiques? Temitecnològiques? Doncs mira, aquesta notícia diu que un de cada tres robatoris a Catalunya és un smartphone. Ostres, això vol dir que hi ha molts smartphones. Els robatoris de smartphones han convertit en el fenomen del l'exil de l'època en què aquests dispositius funcionen com una part de l'anatomia humana, no? O sigui, tothom té un smartphone, no té un telèfon, Diuen que probablement des de l'època dels anys 80, on el robatori principal era el ràdio casset dels cotxes, doncs ara ja ningú vol el ràdio casset del cotxe, possiblement perquè tots els cotxes surten un ràdio casset, i se'n van cap als smartphones. Els anys 2012 i 2013, Tant a nivell de percentatge com a nivell absolut, el robatori principal ha sigut de l'Smartphone. El 2013 es van denunciar el robatori de 70.000 mòbils, un 24% més que el 2012. Jo tots els smartphones que he tingut me'ls han robat. Doncs diuen que un de cada tres robatoris que es denuncien és de l'Smartphone. He tingut tres i m'han robat dos. S'hauria de fer l'estadística d'un de cada tres smartphones quan són un frau intentant fer un frau a l'assegurança. Diuen que la majoria d'aquests telèfons robats acaben amb mans de gent que els envia a Marroc o al Pakistan. S'ha de dir perquè tinc una amiga que fa poquet li van robar. que quan truques per bloquejar-lo segueixen trigant una vegenada, en bloquejar la SIM perquè no facin trucades, això més o menys ho fan bastant ràpid, a la tercera trucada s'ha de dir, no parlarem de companyies per no... Dels sinonxes a la web i dir bloquejar la SIM. Sí, és el més ràpid. Però després per bloquejar el terminal li han trigat com 6 dies gairebé, en bloquejar el terminal perquè no un cop bloquejat ja no serveix i llavors no serveix però dius ostres en aquest període de temps si no te n'has de vendre el que el compra dius ostres això no funciona Però anava a comentar que mentre et bloquegin la SIM perquè no puguin fer trucades. Perquè no puguin fer trucades si ja l'has perdut. Home, no, més que res per fer-li la punyada el que... Sí, sí, evidentment, evidentment. Perquè, clar, li pot canviar la SIM i posar-ne la que li hagis robada a una altra perquè a aquest telèfon li agrada més. En fi, totes aquestes coses. Tens més notícies, Núria? Bueno, una més. Una més, vinga. Avui s'ha donat un premi molt important, el Premi d'Honor de les Letres Catalanes. Ah, sí? I li han donat, no ho sabeu aquí? Jo sí, jo sí. Al Raimon. Al Raimon, sí. Sí, sí, sí. Era el 46è Premi d'Honor i li han donat el cantó autobalencià. I és el primer músic que és distingit amb aquest guardó que està dotat amb 15.000 euros. Està bé. Home, ells no aniran bé, el Raimon, 15.000 euros. Sí, sí. Ha publicat una cinquantena de discos entre directes i enregistraments d'estudis, i aquest any n'ha publicat dos amb el títol de Raimon 50, enregistrats el 30 de novembre al Teatre de Lisè. De 50 no serà pas per l'edat. No, és pels anys que fa que es dedica a cantar. Sí, i pel número de discos que ha publicat. Fa més de 50 anys ja que es dedica a cantar. Em sembla que fa 52 o 53. Té més de màrqueting. Per arrodolir. Per recordar una mica què és el premi aquest, el premi d'honor de les cites catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l'any 1969. que és això que illegalitzaran d'aquí poc el senyor Rajoy, no? Això és l'assemblea, no? A l'assemblea. Després l'Òmnium és igual, posats a legalitzar. Penseu que el dia serem il·legals nosaltres també. I tant, no podràs sortir al carrer perquè ets il·legal. I s'adorga a persones que per la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la importància i l'exemplaritat, doncs que hagi contribuït d'alguna manera a la vida cultural dels països catalans. Molt bé. L'any passat se li va donar a Josep Maria Benet i Jornet i en anteriors ocasions se li ha donat a Masser Rodoreda, Teresa Pàmies, Joan Triadú, El Guardiola no l'hi hem donat mai, oi? No. No, perquè el que és tasca intel·lectual... Home, el Guardiola és un intel·lectual... ...aniré a lletres catalanes... Home, el Guardiola és un intel·lectual... El Ibramović deia el filòsofo, no? El filòsofo... Si ens llevem molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora... Home, perdona... És de pensament. I tant. Marc, tens alguna cosa més? No. No. Miquel. Jo en tinc una. Digues. El senyor Stephen Hopkins. Stephen Hopkins, el senyor que va a cadira de rodes, que van dir que seria el successor d'Einstein. Sí. Bueno, doncs aquest senyor... Un coco, eh? Un coco. Aquest senyor fa uns quants dies ha fet unes declaracions dient que o ens expandim i comencem a evitar altres planetes d'aquest sistema solar o dels que siguin o d'aquí cent anys a la Terra no s'hi podrà viure. D'aquí cent anys. Diu que, i ella a més a més aposta perquè d'aquí cinquanta anys segur que la Lluna estarà colonitzada. Home, sí, clar. El nuestro planeta es un viejo mundo, amenazado con una población cada vez mayor y con recursos finitos. Debemos anticipar estas amenazas y tener un plan B. Diu que si la especie humana quiere sobrevivir más allá de los próximos 100 años, es imperativo que atraviese la negrura del espacio para colonizar nuevos mundos a través del cosmos. Molt bé, molt bé. Però si s'acaben els recursos a la lluna, els recursos no n'hi ha. Home, perdona, tu no has vist l'atmosfera zero? Però perdoneu, jo no... Però és una pel·lícula, papa, és una pel·lícula. Dic jo, abans d'anar a la lluna a mirar de veure de... Sembrar allà, colla, no seria més fàcil fer-lo a un desert, que és una extensió de terreny, no? Portar-hi aigua... Dic jo, no ho sé. Home, i segur que sortiria més barat tu. Segurament, però clar... No sé, en fi, d'allò com no el veurem, això dels cent anys, de veritat, no sé. Però l'altre dia vaig dir una cosa al senyor, un científic, no me'n recordo que es dedicava a aquest senyor, però era un científic, i li vaig dir, home, mira, veus, aquest senyor pensa el mateix que penso jo, parlava del canvi climàtic. Ja sé on ho vas llegir, a la Contraportada de la Vanguardia. A la Contraportada de la Vanguardia. Al Dimecres. I aquest senyor deia, a veure, és que canvis climàtics n'hi ha hagut molts i mai ha sigut un desastre, per què ha de ser un desastre? Aquest senyor té un estatus social i econòmic que ja el voldríem molts de nosaltres. Jo també puc parlar moltes coses. Si és cert... Jo vaig llegir un dia, fa molt de temps, que no sé per quin any, que no em tocarà, possiblement Sant Just tingui platja. És a dir, El que jo tinc davant de casa, el que tinc jo davant de casa, serà una platja. El que és la carretera... Ostres, tu, se'm revaloritzarà el pis. Però això no... Anem a veure. A Montserrat, que està una mica a terra en dins, allà hi havia aigua de mar. Hi havia marques. Hi ha gent que es troba a les fòssils de... Fòssils, sí. En fi, ens n'anem a Madrid. Allà serà més difícil que arribem. No hi ha plaia. Exacte. La desbarnada. Don Mariano González, aquí no hay playa. Hombre, aquí tampoco. Pero bueno, nos la buscamos, ¿eh? Digo allí sí, hombre, tenéis la de Alicante, tenéis el Pantano de no sé dónde... La del río Manzanares... El río Manzanares, con sus pacitos que puso. Todavía están los patos de... Sí, bueno, de vez en cuando los ves, sí. Sí, sí, sí, sí. Estás resfriado, eh, Mariano. Ya se nota. No. No sé si es resfriado o alergia. Será. Algo debe ser. Precisamente, mira, allí es por donde iba yo, a las alergias. El martes, martes pasado, o sea, hace nada, tres días, ¿no? Sí. ¿Os ha invadido una masa de aire procedente de África? Y se alcanzaron valores de concentración de polvo a nivel de la superficie de entre 10 y 25 microgramos por metro cúbico. Esto en Madrid, ¿eh? Sí, sí, sí. Y además se nota el cambio en el ambiente. Sí, sí, sí. Dice que esta masa está cargada fundamentalmente de cuarzo y arcilla. Por lo que los niveles de contaminación atmosférica debido a partículas en suspensión podría alcanzar valores superiores a los registrados normalmente en la región. O sea que Madrid se parecerá a París, donde cuando sale el corresponsal en París no se ve la torre Eiffel aunque él se ponga adelante. Eso está pasando últimamente. Curiosamente dice que estas partículas, las PM10, provienen principalmente de los gases que producen los vehículos por el intenso tráfico. Como siempre, a culpar al pobre conductor. Pero claro, en menor proporción por factores naturales como el polvo africano, materia mineral natural del suelo o emisiones biogénicas forestales. Pero fíjate tú, El polvo africano, la materia mineral natural, las emisiones... Ese es poquito. El que realmente produce toda esta contaminación son los vehículos. El resto no es nada más que un vero añadido. Una minucia. Sí está claro. Hombre, yo tengo que decir una cosa con respecto a esto. El tráfico en Madrid siempre es un tráfico bastante, depende de qué hora, es bastante elevado. Pero en los últimos tiempos también hay que decir que en general se puede circular bastante bien por Madrid. Hay algunos momentos puntuales de atasco, pero tampoco es tanto. Bueno, yo recuerdo que antes, lo que sí había mucho asco, no sé cómo estar ahora, a las carreteras de entrada a Madrid, las famosas M... Mira, te pongo un ejemplo. Hoy, que es viernes, fin de semana, mucha gente termina de trabajar jornada continua el viernes, depende de qué zonas, pues hoy, por ejemplo, las entradas a Madrid estaban despejadas, pero las salidas... Hombre, las salidas, claro, la gente que se va fuera va al corjón... Habitualmente es al contrario. Ah, sí? La gent entra? Sí, sí. Habitualmente, las entradas a Madrid tienen bastante tráfico y las salidas están absolutamente libres. Hoy era todo lo contrario. Está bien. Habrán hecho más cines en el corpón. Era todo lo contrario y además con exageración. Quiero decir, la salida estaba absolutamente colapsada y parada, en kilómetros y kilómetros, y sin embargo en la entrada podrías entrar con cierta facilidad. O sea que tú has decidido entrar. Yo decidí entrar. Claro. La verdad es que pude llegar a casa con cierta facilidad. Yo como estaba afuera, al entrar, cuando habitualmente es lo contrario, veis a los coches de salida y sueles tener una gran envidia porque van circulando sin ningún problema. Claro, que casi casi derías la vuelta, ¿no? Sí, sí. Y sin embargo... Yo sinceramente no pienso que echar la culpa a los coches es pillar el rabano por las hojas. Pues mira, ya aprovechamos y decimos a la gente que deje el coche. Que deje el coche porque vienen muchas materias arcillosas. Efectivamente. A ver, yo no sé si por encima de Madrid pasan aviones, pero aquí por la zona de Sant Just, sobre todo el Prat y la Vall de Castelldefels, pasan muchísimos aviones. Eso se ve que no contamina nada en absoluto. Són limpios y dulces, hasta que se extravían. Antes sí pasaban. Desde hace muchos años ya prácticamente no sobrevuelan a Madrid. En Barcelona sí, porque vienen por el mar. por el puerto viejo y cogen para ir al Prat. Es la entrada natural en Barcelona. Incluso el de Madrid, es curioso. El de Madrid pasa por Sitges y ya podría llegar al Prat, pero no, tiene que dar la vuelta Normalmente la entrada natural al aeropuerto de Barcelona sería viniendo del norte. En alguna ocasión es al revés, que sería viniendo de Valencia. Normalmente dan la vuelta por la costa y pasan por encima del puerto. Yo me acuerdo cuando voy a Barcelona en avión que sí, que es claro lo que estáis diciendo. Veo toda la zona del puerto, etcétera, etcétera. Es muy clara, muy clara. Bueno, y luego la zona de Sitges. Yo recuerdo una vez en un puente aéreo, precisamente, que dices, joder, esto debería haber aterrizado. Y de golpe y porrazo salió el piloto y dice, señores y señores pasajeros, si observan ustedes, los que estén al lado de la ventanilla, que por cuarta vez pasamos por encima de Vilanova, la Geltrú y Sitges. Eso es debido a que no nos dan pista para aterrizar. No era Vueling, no? No, no era Vueling, no era Iberia. No, porque es que a la cuarta vuelta se cae el avión por falta de gasolina. Espero que tenga gasolina suficiente para volver a pasar. Yo estuve a punto de decirle a la Zafata si tenía un paracaídas que ya me lanzaba sobre Siches o sobre Vilanova y cogía el tren, que seguramente llegaría antes. Pero por lo visto no tenían paracaídas. No sé, a poco ni azafata. Azafata es innecesaria porque te tienen que vender lotería. Sí, exacto. Y servirte la bebida con el carrito. Los pobresillos cobran parte de su nómina. El porcentaje de venta, sí. El bingo y esas cosas, porque el sueldo debe ser bastante escaso. No sé, no tengo ni idea. Yo tampoco lo sé, pero me lo imagino. Bueno, si no, además se les han reducido mucho el sueldo, incluso lo han afectado, la reducción, o sea, si han visto pilotos y personal de cabina con la mosca detrás de la oreja de que o se baja el sueldo o se van ustedes a la calle... Es un poco situaciones insostenibles en el tiempo, porque es evidente que por muy poco que cobren, con lo caro que son el mantenimiento de los aviones. Tu imagínate el mantenimiento de tu coche cuando lo haces, que te deja el bolsillo temblado. Pues imagínate un avión que tiene unos mantenimientos regulados y además los tienen que desmontar y hacer unas cuantas cosas. Y te cobran a ti 5 euros por un billete o 10 euros o 12 euros, pues imagínate. Madrid-Paris 20 euros. Pero bueno, cuando se ha visto, si sale más caro prácticamente, El taxi a l'aeroport, que el avió... Sí, sí, hay casos que te sale más caro coger un taxi para llegar al aeropuerto que irte de aquí a París. Eso es verdad. Por muy subvencionados que estén, que muchas veces estas líneas aéreas viven de las subvenciones, de las subvenciones me refiero por llegar a aeropuertos a los que no llevan habitualmente, pues es complicado cuadrar un poco las cosas. de seguridad, de amabilidad, de todo, todo. Hace tiempo que no se habla de huelga de pilotos, han hecho algunas, que han jorbao a todo hijo de vecino, pero sobre todo hace tiempo que no se ha hablado, en Francia sí de vez en cuando hay huelga de controladores, Pero aquí en España no se habla de huelga de controladores. También es cierto que la fuerza que tiene en general la sociedad francesa en cuanto hacen una huelga aquí prácticamente son huelgas puntuales y sectoriales. Es decir, ahora huelga de pilotos, ahora huelga de controladores, ahora huelga de personal de tierra. Nunca todos juntos, sino que uno por su lado defendiendo lo suyo. Claro. De alguna forma. Nunca una... Todo el mundo está en huelga. Yo eso prácticamente no lo recuerdo haber... No, aquí son sectoriales. Es más, cuando hacen una huelga a algunos, cualquiera, me da igual que sean los pilotos, que los de las azafatas o auxiliares de vuelo, auxiliares de vuelo o el personal de tierra, me da igual. Cuando oyes hablar a un gremio de los otros y dices, ya está, esto es otra vez, la lata, da igual el gremio que cojas, esos son intercambiables. Al final es evidente que como en el resto de sectores y en el resto de profesiones ha habido una hiperinflación de personal y de sueldos, que al final todo esto hay que ajustarlo de alguna forma y nos ponemos todos en general en el camino de la realidad, o al final la realidad se nos va a llevar por el arco. Esperemos que siga así toda la semana. por Semana Santa, que es cuando hay mucha gente ahí. Supongo que también habrá bajado mucho el número de viajeros, y entonces cada vez, hombre, para jorobar a 100 no vale la pena, ¿no? Ya muchas veces se planteaba, sobre todo los que no son clientes habituales y vuelan habitualmente, pero que claro también, las compañías aéreas y demás medios de transporte cuentan con ellos de alguna forma o por lo menos estadísticamente sí cuentan en sus previsiones porque es que luego hay una afluencia masiva en esas fechas y había mucha gente que se estaba planteando o se planteaba de hecho unas vacaciones sin coger el avión Coger el avió en determinadas fechas es encontrarte con una huelga... Con una huelga y pasarte días y noches en el aeropuerto y tal. Supongo que también la irrupción del ave, y sobre todo ahora creo que ya llega a París, ¿no? Sí, sí. Entonces, claro, esto entre la crisis, que la gente posiblemente viaje menos, salvo en el Ryanair, claro, y que puedas ir en nave, aunque te salga un poco más caro... No, pero es que... Esta semana que estamos terminando salieron unas estadísticas diciendo que por primera vez el tren ha superado el avión. Los viajes se entrenan superado a los viajes. Realmente yo pienso que son mucho más rentables a largo plazo en tren que en avión. Sobre todo si la infraestructura del tren es buena. Si son trenes de alta velocidad que funcionan bien. Y correctamente como en general así es. ¿Que no tienen curvas de estas raras? ¿A quién se le ocurre llamar a poner una curva en un... una curva como alguna de las que conocemos en un trayecto de alta velocidad. De alta velocidad, claro. Alta velocidad es alta velocidad, no es otra cosa, es como si ponen una curva como las que hay a veces sobre las ciudades en Estados Unidos, de estas que ves en los metros y todo esto, que las hay también en vías de ferrocarril, que de pronto va un trégui, claro, en cualquier fallo que pueda haber se come la curva. Se come la curva. Sí, sí. Es cierta. Con lo cual, al final, bueno, pues si es alta velocidad, es alta velocidad de verdad, todo tiene que costar lo que tiene que costar, pero al final lo que tiene que ser es eficiente. Aquí lo malo es que en algunos casos ha costado más de lo que tiene que costar y encima está mal hecho. Y nos han vendido lo que no es. Exacto. Que es lo grave, porque claro, hemos salido del talgo, por decirlo de alguna forma, del tiempo en el que tardábamos 12 horas en llegar. No te digo ya desde una punta a otra de España, sino desde el centro a cualquier lado, en aquellos trenes carpeto betónicos que tardaban horas y horas en llegar y paraban en todas las estaciones, a no parar en ninguna, y creemos que es alta velocidad, pero claro, El Talgo es un tren maravilloso. y además repartías con los vecinos, o los vecinos repartían contigo, que eso te daba más alegría. Eso era el sevillano, hombre, eso era el sevillano. Claro, y siempre había alguien que te sacaba una bolsa con un poco de jamón, bueno, jamón era más raro, pero bueno, un poquito de chorizo... No, pero tortillas y patatas sí. Claro, si era como ir al campo, muchas veces. Sí, sí. Sí que es verdad. Estaba muy bien. Ahora no, ahora llegas. Todo como morregos, a ver si cogemos un sitio rápido que no nos lo quite. Exacto, y a ver la tele. y a ver la tele si es posible. Y todos nos aplicamos inmediatamente a nuestra tableta, nuestro teléfono móvil, a nuestro lo que sea, y ya nos pasamos en las horas bobas. Efectivamente. Bueno, Mariano, oye... Bueno, cada uno pasa las horas como lo que es. O como quiera, vamos. Unos son tabletairos. y otros son esmarfonallos. Eso es. De todo hay. Sí, señor. Venga, Mariano, pues que tengas buen fin de semana, que no disfrutes en absoluto el domingo a partir de las 9, sino que padezcas todo lo que tengas que padecer. Creo que eso va a ser difícil. Sí, sí. Vale, vale. Ya hablaremos. El próximo viernes hablaremos del gobierno. Me parece muy bien. Hasta el viernes, buen fin de semana. Hasta el viernes. La desbarnada. Recordar que ahir va fer una conferència amb col·loqui a la sala Piquet de l'Ateneu sobre el tema de l'avortament, això la Núria ens ho pot dir exactament com era el títol de la conferència. Avortament, necessitat o frivolitat. Va ser molt interessant, va fer una trajectòria històrica sobre l'avortament des de l'antiguitat fins avui, després va parlar de les dues... Les lleis. de les dues lleis sobre la interrupció de l'embaràs que hi ha hagut aquí a Espanya i, lògicament, de la tercera, que és la que està causant una mica de rebombori. No sé què li va semblar, no sé si era la primera vegada que el Santiago Abraham li feia una conferència a Sant Just. Bona nit, Santi. Hola, què hi ha? Bona nit. Era la primera vegada que venies a Sant Just a fer un espitxe? Pues sí, sí, la primera vegada sí. Poc públic, no? Hi ha coses típicament sant justenses, títol. Bueno, després en el sopar que tu te'n vas anar, que estaves cansat, doncs estava allà per pinjar l'alcalde i l'antic alcalde, el López, no? Sí, el Ramon López i l'Osano. Sí, i pel que volíem vindre, però que hi havia com 3 actes més a Sant Just. Hi havia concretament 4. És un dels problemes que tenim, els que de tant en tant organitzem algun acte a Sant Just, que no ens fixem en el que fan altres entitats. Nosaltres concretament, els del grup de teatre, mirem el diumenge, que amb qui juga el Barça? No, aquest diumenge no. A quina hora juga? No en qui juga, no. Juga el Barça? No, el Barça sempre juga. Però en qui i a quina hora, no? Però si resulta que jo que sé que els de la Vall de Bers o els de Gagantès fan algun acte, doncs no ho mirem. I aleshores resulta que una població de 13.000 habitants amb 4 actes a l'hora és una mica complicat, no? Bueno, sí, no, això passa molt. Vull dir, jo, precisament, que he estat, com sabeu, responsable de diverses entitats científiques que fèiem, també actes, també em vaig donar una poteca, que també era una cosa de les que passaven. I la veritat és que una de les coses que vaig fer jo, amb les entitats, quan vaig entrar, que jo sempre, quan entro a dirigir una entitat de mèdic, les dues hores que he dirigit eren mèdiques, doncs, El primer que em preocupa és veure com està la caixa. Doncs sí, això és el més important. I a veure com estigui la caixa, el primer que em preocupa llavors és tindre una caixa de resistència suficient com per fer front a qualsevol dels actes que tu organitzes. És a dir, doncs quan estava a la cap de presidència, s'ha tancat una contraccepció, doncs fèiem un simpòsium cada any, no?, i aquest simpòsium cada any tenia unes despeses. que no és que fossin molt importants, però suficients com perquè no fossin calés de butxaca, no? I abans van sempre deia no, hem de tenir els calés suficients com perquè si aquell dia... Si va malament... Si va malament, no s'inscriu ningú, ningú ho va saber, però es pot fer front a les despeses. I tercera era que la concomitència del que organitzàvem amb relació a partits de futbol o altres actes mèdics que tinguessin, diguem, una... Una cosa similar, no?, perquè és una cosa de ginecologia i els cardiòlegs no organitzen una altra de ginecologia, però està n'hi dona, no? Sí, clar, perquè són dos. Per tant, això a l'Acadèmia Senses Mèdiques també és una cosa que jo mirava de no coincidir amb la Sociedat Catalana on s'ha fet ginecologia, perquè podríem tindre, diguem, que el públic es trobés dividit. Dividit, i ara aquí en vaig. Exacte. Però bueno, és igual, va estar interessant, Vaig deixar també el PowerPoint que vaig portar. Avui, vaig dir que avui igual estava penjat la... Però no l'has penjat. No, no l'he de penjar jo. Suposo que l'he de penjar el webmaster o com es diu, el community manager. Ah, sí. Li han canviat el nom i clar, s'ho ha cregut i diu que li ho faré a ningú. L'he d'enviar ahir mateix, però jo ho he mirat. I no estava, suposo que estarà. Aquest cap de setmana potser fa una mica d'hores extras. No, si us ho envio i si voleu penjar-ho a una de les vostres webs respectives, us ho podeu penjar. Bueno, ja aquí a la venda de vers, l'hi vas deixar. Ja no, l'hi vas deixar al poble. Sí, però faig les versions. Faig la versió PowerPoint i la versió escrita. Acabava he de penjar la versió escrita. La versió redactada, la powerpoint, sempre és un extracte. Sí, és un suport, diguem. Exacte. Potser no sé si a la Núria li interessa tenir-ho per penjar-ho a l'octubre. Vull agrair a la Núria tot l'esforç que ha tingut i el bé que vaig estar acompanyat i després em van invitar a sopar molt bé. Gràcies a tu. T'esperava avui aquí però ja veig que has decidit no venir. I te les has posat? No sé si hi ha algun tema que vulguis destacar. Doncs no en tinc cap de medic. Si vosaltres n'heu vist, no sé per què n'hi ha algun, però n'heu vist algun que... No, tampoc. Jo que diria, ostres, mira, això és molt interessant. Jo no n'he trobat cap. Però si vols parlar d'una altra cosa, jo que sé, per exemple, de la possible ilegalització de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Va, no ho crec. No ho creus? Jo tampoc ho crec, no. O sigui, això és com a cosa. Diuen, no, perquè si Catalunya declara independència enviaran els tanks, home. No ho crec. Jo no ho crec. Si surt massa car. No ho crec. Jo, de veritat, és que em tenen... Aquests castellans em tenen sorpresa, de veritat. Els que manen, no? No tinc res a dir dels altres. Però els que manen em tenen sorpresa. No tenen amics aquí o algú que... que els hi digui, si fas això, fotràs 10.000 socis més, que no ho entens? Si algú li diu això, algú li diu això, tu estàs enganyat, t'han enganyat. Sí, bueno, clar, d'acord, però vull dir, t'han enganyat, però veig millors números, o sigui, hi ha hagut des d'aquest anunciat que es vol encarregar per la via, diguem, habitual, que és l'agressió a l'Assemblea Nacional de Catalunya, el que han aconseguit Que tinguin socis. Home, diu que aquesta última setmana, 4.000 socis més... Clar, perquè hi ha molta gent que diu... Ah, això ha de ser més... Sí, m'hi he de fer. Sí, mira... Però avui no, perquè són les 10 del vespre. Ho faré demà al demà, tio. És demà dissabte. I el dilluns s'ha oblidat. Però clar, quan hi ha una sonada d'aquestes, deves dir que coño, ara ho fa. Ara ho fa, ja. Correcte. I el dilluns ja no se li ha oblidat, no? El dilluns ja ho fa, no? No sé, jo és que... Jo aquesta manera d'actuar, no sé, és que és molt castellà, però en altra banda, i que al llarg de la història, és com ahir vau veure, m'agrada molt. i crec que la història és una cosa que és molt important, perquè t'ajuda a no fer l'investiment una altra vegada. No, però no. Aquesta posició xula i tal és la que han empleat amb Cuba, amb totes les antigues províncies, perquè recordem que, no sé com dir-li, les Espanyes no eren colònies. No, eren províncies, de veritat. eren extencions del territori nacional, com puguin ser les Canàries. Per exemple, les Canàries estan a África, i no són una colònia, són una comunitat autònoma. I el mateix passava amb Guinea Equatorial, que també tenien document nacional d'identitat. I, clar, aquesta posició sempre és d'un xulesco que m'agradaria saber que punyetes es basen. En aquest moment, per exemple, l'exèrcit britànic se li van posar xulos a les malvines i hi van enviar ja 3.000 quintals de barcos. Però aquí tenen calés per un dia. Sí, bueno, clar, això seria un problema. I que aquí fes una guerra... L'exèrcit espanyol és ridícul, perquè no té ni gasolina ni per vellugar-los, els tanques. Avui m'ha fet gràcia, em sembla que era la Pilar Rahola, la seva coluna de la Vanguardia, parlant de la possible legalització de la... de l'Assemblea que deia, diu, i què prohibiran aquesta gent? Que la gent surti al carrer agafada de les mans i cridant independència? Poden realment prohibir... Home, com a poguer poden fer-ho que els doni la gana, perquè jo recordo que el senyor Tegui està a la presó, acusat de no sé de quina història, quan aquest senyor estava intentant precisament pacificar el tema. O sigui, per això dic que aquesta conducta típica espanyola de todos los tiempos, de sostener-lo en un mendall o aquestes coses, doncs, i d'aquest senyor... Mira, ara t'he de sentir una... no sé si ho vaig dir avui aquí, però vaig sentir, per amunt d'aquestes tertúlies espanyoles, una senyora que deia... Fixa't-hi, els valencians, no? Hacen una escultura fantàstica i llavors la quemen. I llavors la quemen. És el senyoria. Ah. El concepte del senyoria és cremar-ho. Sí, sí. Tu, en canvi, te'n vas a Inglaterra, no?, te'n vas al mercat aquell que tenen a Camp Down a les quatre de matinada, i allà tothom ho guarda tot. Clar. I per això hi ha mobles antics ingleses i de castellà n'hi ha menys. perquè és que... no, que malo, aquesta és senyeria. Això és senyeria. Clar, aquí la cosa està borratxo i cremar-ho tot. Clar, amb aquest panorama, doncs... Però jo, clar, jo no sé, però hauríem d'aprendre del que els ha passat i a dir que... Mira, a l'Otegui, a l'Otegui, serà pendacari. Vols dir? Home, el senyor Pujol també el van enviar a la presó. Sí, això és cert. A l'Espanyolismo. Sí, això és cert. I el van fer president aquell dia. Sí. Això és veritat. El dia que el van enviar a la presó? Sí, jo aquella època recordo que estava Barcelona plena de pintades només amb el seu nom, Pujol. Clar, el dia que el van enviar el van fer president. El van fer president 24 anys. Però no aprenen. No aprenen. Doncs no, no pren, perquè després de veure això diria que anàvem amb compte. Anàvem amb compte. Perquè ho estem fotent al revés, no? No va a favor dels nostres interessos, no? Per això dic que això del sostenibilitat a Ucrània, ara tenen el problema aquest amb la península crimer i tal, però també igual, no? El tio aquell va dir aquí jo no tal o que sigui, si no, li van incendiar el país. Ja, sí, sí. Quan la gent n'està fins al nas, tu ja pots anar fent. A mi em fa gràcia perquè en un principi van dir que el cas català no tenia res a veure amb el cas d'escoces. Per què? Perquè Escòcia sí que havien acceptat el referèndum i aquí en canvi la seva postura és que no. Però ara el volen comparar el cas català amb el cas de Crimea. Aquest sí que no té res a veure. Anglaterra tampoc no tenen cap Constitució que digui que... Home, el dels inglesos sempre és molt particular. Per exemple, com vaig explicar ahir, la llei que tenen els inglesos és la llei d'indicació. I quan, per dir-ho d'alguna manera, a Europa es van posar de moda les lleis de plaços, que les van inventar els francesos, la Simone Whale, que per cert era de dretes, recordem-ho tot, la senyora Simone Whale va fer això que la sola voluntat de la dona fos, diguem, llei. Els inglesos, en lloc de canviar la llei, van adaptar-la. Ja. i van fer el cinquè supòsit, el quart, en el cas de l'inglese, no sé si el quart o el cinquè, que era la voluntat de la bona. La voluntat de la bona. Per tant, sense fotre's en un llibre en general, sense canviar la llei, només li van dir que li posem uns supòsits més i s'ha acabat l'experiència. I era una llei que encara que és d'indicacions, funciona exactament igual que una altra. Que era una de supòsits. perquè són gent intel·ligent, que és que... Bueno, però és que aquí, de cop i volta et diu, no, la Constitució no es pot canviar... No, la opció és que aquí és per demostrar qui mana. Ja. Sí, sí, sí, és això. Jo crec que és això, sí. Jo crec que és una altra cosa, qui mano jo, no? No sé... Bueno, sí, ho deia Joan Manuel Serrat, a veure quin la té més gran. Sí, sí, sí. Per exemple, aquesta cosa que van vindre a Catalunya a explicar-nos que teníem els que sou espanyoles, recordeu, fa uns dies que vam anar-hi, un mes i mig o altres. Va venir d'aquí i van fer una reunió entre amigues. Sí, el desembarque aquell. Sí, van fer aquí una reunió entre amigues, s'ho van dir tot ells. I després van anar a dinar o a fer un dinar. Ah, i se'n van anar. Això és vindre a convèncer els catalans. Vinc d'aquí a parlar amb la senyora Camacho, del que ja hem parlat... Sí, que el llàstim és que no l'envia a Europa, tu. I no per les eleccions. A qui envia? A veure, teniu en compte una cosa, que això ja no és parlar de les Espanyoles, és parlar del Partit Popular concretament. perquè també, recordeu-me de l'indult del Rubalcada aquí, i de dir... Sí, sí, sí, sí. No, no, claro que votaremos, claro que votaremos, pero votaremos todos. Todos, todos, votaremos todos. I el senyor Felipe Gontaredt ja va ser més bèstia. En aquella entrevista que la fem amb el Marc. Amb el Jordi Evole. Que al Marc només li faltava d'allà, francament. En aquella entrevista jo el vaig veure allà, deia, bueno, ja que ja està aquí, doncs va, vale, digui el que vulguis. Perquè clar, aquell tio va dir, no, primer ho parlem nosaltres. I després ja... Clar, això és una declaració del nepotisme il·lustrado. O sigui, nosaltres decidim i llavors donem al poble l'opopció... L'opopció que digui... Que nosaltres ens doni la puta gana. Exacte. Que abans d'això és democràcia. Sí, sí. O sigui, tu pots escollir entre... Blanco i gris. És que volem negre, volem negre. No, no, el negre no és discutible, perquè nosaltres els amos ja hem discutit que això no... Que això, o és blanco o és gris, sí. Exacte. El negre no existeix. Clar, si el senyor Felipe González pretenia, amb totes aquelles paraules que va fer, convença... No, bueno... Bueno, què va dir? Una altra de les coses que va dir, què va fer? Va dir, què voleu? Accessorbar el... l'antipatia espanyola, perquè és que se'ns en fot. Sí, sincerament. Però, clar, ell ho va presentar com... com, què volia, és que... És molt greu, eh? És molt greu, eh? Sí, sí. Però, si ex... ex... ex... ex això que has dit abans que... eh, sí. La... el personal de Catalunya, això no té cap importància total. Què són? 7 milions. Què són 7 milions comparats amb els 30 i pico milions de... No, bueno, per això, és que 7 milions no importa. I a més a més, segons ells ens estan mantenint. Ah, sí. Doncs escolta, jo 7 milions, si se'n volen anar, enemigo que se va a punta de plata. Sí, sí, sí, no, clar, clar, clar, és que és això. O sigui, a veure si ells ens estan mantenint, si realment tots ells són la resta de comunitat, les que estan ajudant a Catalunya. I Catalunya diu, escolta, i volem marxar, i a sobre estem tocant el nas... Perdona, jo tinc un paio a casa, que resulta que el tinc que donar-li de menjada, de beure, de dormir... i de cop i volta diu, ui, escolta, que marxo, eh? Sí, doncs bueno, que t'hagi molt bé. Home, és que no trigo ni un segon, eh?, no obrir-li la porta. Bueno, i la última de la jutge, aquesta Canària? Ai, sí, que... la dona aquella amb la seva filla. Sí, sí, hi va la senyora Canària que... Ostres, sí, sí, sí, sí, sí, que boia. La pobra nena va estudiant català, eh? Exacte, i llavors la senyora aquesta va a Canària i ve a viure a Ripoll. I resulta que se'n va amb la seva nena. Sí, perquè té la custòdia. Sí, per això. Va al jutge, la jutge, la, eh, la. Sí, sí. Que quedi clar. i li prenen la custòdia perquè no queda provat. que estudiant català no li és un problema parlar-ne. I perquè, clar, que és un altre dels arguments, és que aquesta senyora ara treballa. Exacte, i el pare no està a casa tocant-se la panxa. I el pare està a l'atur, per tant el pare es pot dedicar a cuidar la nena. Que té un atur permanent. En fi. Per això dic, si vull dir que, clar, fent coses d'aquestes, jo, si voleu que us digui la veritat, jo ho agraeixo. No, no, ho dic de veritat. Jo agraeixo perquè jo soc, i vosaltres que em coneixeu ja fa una pila d'anys, jo soc independentista des que vaig néixer, si vull dir que no és una cosa que... Ah, de veritat, soc independentista. El que sí que va haver una època que deia, bueno, clar, ja que estem aquí, no, doncs un arregli jo amb Espanya, doncs val, però vull dir, amb una autodeterminació real, que l'autodeterminació real al final sempre és la mateixa. la pasta la manevo jo. Aquesta és la història. Això sempre ha estat dintre dels meus objectius, però ho veia bastant improbable. Però si aquesta gent, a la primera de la canvi, haguéssim fet una oferta real, només que haguéssim fet l'oferta que té País Basc. Sí, sí, és que és més o menys el que el primer que li va demanar... Potser ja t'ha acabat la broma aquí. Sí, ja està, ja està arreglat. haguessin fet, ells, sí, sí, doncs és veritat, teniu raó, anem a fer un referèndum nacional, i Montaners un referèndum nacional, abans que això pujés, doncs també, suposo que hagués sortit, ho hagués sortit i tal, però no, no, no, que és allò. I mira que els han avisat, perquè recordeu unes frases d'en Maragall, que va ser el que va començar tot això amb l'Estatut. L'Estatut i la Federació Asimètrica. I ho va dir, va dir... o l'estatut aquest o s'aprova o el drama està servit. Sí, i efectivament tenia raó, perquè l'estatut no es va aprovar. Però és que hasta el Montilla, que és PSOE total, li va dir a Zapatero, te queremos, pero queremos más a Cataluña. Te queremos pero? Pero queremos más a Cataluña. Vull dir, veam, i després creiem que som tontos, no? Surten allà el senyor Zapatero al balcó de la Generalitat, no? I diu... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... aprovaré... apro Jo l'he sentit dir, jo no soc independentista. Jo estic convençut que l'Artur Mas tampoc era independentista. Jo l'Artur Mas no sé què dir-te. Perquè l'Artur Mas per mi és una cosa una mica misteriosa. Si hem de parlar de misteris, parlarem el proper divendres. És que ja s'han passat un quart de deu. perquè aquest senyor va arribar a la política ben bé de carambola, mai s'ha significat per enlloc, i ara el que vius al poble d'una manera he dit, bueno, doncs jo el representaré aquest poble. Tampoc li veig ser un mercat convergent, tampoc el veig. En fi, al divendres en parlem. Vinga, bona nit, bon cap de setmana. I amb la sintonia de David Brubeck, el senyor Jordi Domènech ens presenta el seu tema musical d'avui. Què tal? Bona nit. Bé, no és meu, eh? És de la cultura catalana, avui més que mai, perquè he pensat posar un tema de Raimon. Qui'n posem? Qui'n posem? El vent. Nosaltres som de Ximón. El vent, la cara al vent, el cara al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant de Déu el vent del món. La vida ens dona penes i el naixer és un gran plor. La vida pots deixar plor, però nosaltres al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del por. I tots dos plens de nit Buscant la llum, buscant la pau. Buscant de Déu el vent del món. Buscant de Déu el vent del món. Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Àcbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ha apagat la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estan d'èxit de públic, estan omplint gairebé cada dia. Si volem veure un munt d'aquests greus més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema. Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardà, amb la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I el ràdio d'Es Bern torna al Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares va morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Veniu amb la família al Museu Ágbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelasaigues.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Àcbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com. Escolta, Estàdio Despert. Sintonitza, Estàdio Despert. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio Despert. Durant el 8.1. Ràdio Despert. Durant el 8.1. Doncs ha arribat l'hora de sopar. Esteu preparats? Sí, sí. Posem a sopar. Anem, anem. Que sopem? No ho sé, perquè hi ha plats que... En fi, bueno, avui prepararem una mousse de bacallà. Mousse de bacallà? Sí. Amb xocolata? No, no, no. Mousse de bacallà. Necessitarem bacallà desalat, evidentment. Bacallà salat, però desalat. Exacte. Sempre que parlo de bacallà, no parlo de bacallà fresc. Parlo de bacallà salat, que és bacallà. El bacallà salat i fresc... És un peix. És un peix, exacte. Així direm un quart de quilo de bacallà. Sí, pot ser peça sencera millor. O dels tacos, sencers. 250 g de nata per cuinar, 45 g de maïzena, 2 ous, 2 grans d'all i oliver i una mica de sofregit de tomàquet. si es vol preparar amb tomàquet. La veritat és que el tomàquet és purament per donar-li una mica de color. I donar una mica de sabor també, evidentment, però vull dir que és molt poquet el que hi va. Aleshores penso que fer sufregit, només que per això, entenc que és una putada, llavors hi han sufregits ara d'aquests empots que n'hi han que estan molt bé, estan força bé. Aleshores, el primer que farem és agafar el bacallà, posar-hi el foc a bullir i, quan bulli, tirar el bacallà, comptar fins a 20 o 30 i fora el bacallà. Només escaldar-lo, només escaldat. El deixarem a part. En un altre vol trencarem els ous, batarem els ous primer i, llavors, afegirem la nata. Sempre que barregem ous amb nata, no tirem els ous i la nata tots junts, i llavors a l'altre perquè si no, n'està 6 dies. No lliga. No, sí que lliga, però n'està 6 dies. És una conya. Llavors ja no és un sopar si no és l'esmorzar del cap de dos dies. Exacte, ho pots ajuntar amb el croissant o el de patir. Batem els ous, una vegada hem batut els ous i veig que vegem la nata. Mentre fem tot això, el bacallà s'ha refredat una mica, traiem la pell del bacallà, i l'esmiculem. Podries haver comprat aquest per esqueixar, no és el mateix bacallà. Aquest que venen esqueixat no és el mateix bacallà que si agafes un morro o un llom, no és el mateix tipus de bacallà. Agafes aquest bacallà, l'esmicules, el poses dintre del bol aquest, trinxes els alls petitons, i fas una castanya de mini pimer. Una vegada ho has passat al mini pimer, el procés aquest pot ser fet de les dues maneres. O passes al mini pimer i ho escaldes, o ho escaldes i ho fots al mini pimer, és igual. Jo primer ho escaldo perquè després a l'hora de posar el foc és més fàcil de remenar i és més difícil que el bacallà. Queden trossos que s'enganxin i és més senzill. Una vegada ha fet això, m'he deixat una cosa. Del quart de litre de nata, guardarem 50 o així, per barrejar-los 45 g de maicena. Farem una pasta de maicena i una vegada posem això en el foc. Només arrencar el buny una mica, parem, tirem la maïcena i remenem, com si féssim una crema o un flam o qualsevol cosa d'aquestes. Tornem a passar mini pimer, que quedi molt fin. i aleshores o podem fer dues coses, o posar-ho en una terrina d'aquestes de plumb cake, d'aquestes d'alumini. O d'aquestes de ferro que fan els plumb cakes o això. O omplim això i ho posem a anar ben arrefradar. És complicadet que quedi consistent com per poder fer talls. O sigui que el millor és posar-ho en una terrina vulgària corrent, un natal, i posar-ho arredar a la nevera. Llavors, amb això, unes torrades, pots omplir bolavans, pots fer canelons, pots fer el que vulguis. I ja està. Molt bé. Què? Gràcies. La recepta és l'únic... que té la recepta d'això és el senyor Miquel Simón. La resta ho sento. Tot serà que demà al matí et truqui per preguntar-te. Una altra cosa que es pot fer... Escolta, perdona, eh? Què fas amb el tomàquet? No, perdó, és veritat. Si poso un parell de cullerades de sofregit de tomàquet, sobretot que sigui bastant concentrat. Aquests de pot n'hi ha casut molt bé. i amb el nom barrejat ja està, que agafin un punt de color. Una altra manera de menjar això és agafar una safarta d'aquestes de carolons, omplir-la poquet, que hi hagi un dit o una coseta així, i posem la mousse de bacallà, perdó, unes llesques de paturrat a sota, el bacallà a sobre, formatge ratllat, una mica de mantega... I el forrat gratinat. I el forrat gratinat. Llavors, una manera de menjar-lo calent. que és sensacional també. Molt bé, doncs ja està. Ara anem als esports. Digues, digues, digues. Paturrat refreges biscotes o ho faig a pat de mollo al torro? Com vulguis, és igual. Molt bé, vale, vale. És igual. Ja t'ho explicaré. Però queda molt bé. Endavant. La desbarnada. Bé, avui tenim jo crec que dos temes d'actualitat. Primer, el sorteig de les Champions. Sorteig? Sorteig. Amb el senyor Luis Figo, que diu clarament, diu clarament, jo per als mitjans de Barcelona no parlo. A mi ja m'està bé. Està bé. I si no poso els pels a Barcelona, també m'està bé. Bé, el senyor Luis Ficles va ser al carrer de remenar les pilotes i ha tret, des d'això, dia 1 i 9 d'abril, Barça a l'ètic de Madrid i Manchester United vall a Ardemonich. i el dia 2 i 8 d'abril Real Madrid-Barússia de Dortmund tornem-hi. L'any passat també van jugar. Sí, però l'any passat els van eliminar i aquest any els van eliminar. L'any passat van jugar semifinals, aquest any els ha tocat quarts, i PSG-Chelsea. Com ho veieu? I el vall era de Múnich. En Manchester. Ah, perdó, sí, sí. Hem de dir que Barça, Real Madrid, PSG i Manchester juguen el primer partit a casa. i per tant tot de tornada és jugar al Camp de l'Elèctric de Madrid al Barça, a Dortmund al Real Madrid, a Londres al PSG i a Múnich al Manchester. Jo veig que el Bayer va molt malament dia d'anar perquè no passi a semifinals. Jo crec que el Paris també passarà. El Madrid ja ho has dit? El Madrid ja ho he dit, perquè tal com està jugant el Volus últimament... No jugarà el Lewandowski? No, no jugarà el Lewandowski. A més, és que l'Evolució no està fent cap. I el Barça, l'equip de Madrid... Sorpresa. Si ha de continuar la tònica dels enfrontaments d'aquest any, pot ser uns quarts de final que durin dos... jo què sé... Dos dies. Dos o tres dies. No sé si tenim l'esglaç d'inglès o l'esglaç de bona nit. Hola, bona nit. Què t'ha semblat el sorteig? M'ha semblat bé. Bé, no? Sí. Sí, no? Bé, sí. No ens ho estàs dient malament. Ja, ja. Bé, bueno. Què estàveu dient? No, no. Havíem assemnat un sorteig te l'ha dirigit. Ah, te l'ha dirigit. Home, tu suposo que ho dius pel tema del Madrid, que ja canta que cada any li toca la Pepa. Però no en aquest, en l'anterior, en l'anterior... No, no, no, que en porta uns quants. Que se li toca l'equip, diguem, amb menys perill, amb menys solera. Bueno, però, a veure, sí, l'equip amb menys perill, amb menys solera, però al final no ho poden arreglar, o sigui, no poden canviar l'altre finalista. Si el Madrid ja arriba a la final, arribarà amb l'altre finalista. A veure, que se'ls poden passar per la pedra igualment. Aquests ballos ja no tenen... El Gundogan aquest està lesionat. han perdut el Gotze. Està el paio aquest que... El Lewandowski que no juga. El Lewandowski que no juga l'Anada. Però s'ha posat molt de cara, eh. Hi ha hagut uns dels últims partits de Marúcia i... A mi això m'és igual, tu. Que passin, ja ens els trobarem. Cap problema. Vols dir que ens els trobarem? Et dónes per fet que eliminarem l'Atlètic de Madrid? Jo diria que es pot eliminar perfectament. Sí, de poder segur. Sí, sí. Si el Barça juga bé... No, no, en sèrio. Cap problema. O no, sí. A veure, no és l'equip que... A mi m'hauria agradat la setmana passada el Manchester. Ja. Era el que més agraïm feia, i inclús per sistema de joc i tot, és el que millor s'ha d'haver adaptat perquè pogués passar el Barça més facilitat. Però què et vols que et digui? Abans que el Borussia, perdó, abans que el Bayern, o abans que el, com es diu, el de Mourinho... Hòstia, és que això ja està molt vist, tu. La part bona és que estan mentalitzats des del segon zero. És a dir, han estat sentint quin era l'equip que tocava i ja saben perfectament que es trobaran. És a dir que si volen passar ja saben el que han de fer. El Barça no està al 100%, encara que els últims partits sembla que hagi millorat. Estem cap a final de temporada, que és quan realment l'equip ha d'estar en millor forma. I si realment això és un camí per arribar a la plenitud de la forma, ja ens poden posar els camions. En plenitud, no em fa por ni el Bayern. No, no, és clar. A més, bé que te'ls hauràs de trobar igualment. Amb el qual millor que passi a Madrid i que ens toqui a Seny. Està bé. Ah, sí. És el que he dit sempre, si el Barça juga bé i fa el seu joc i li surt el verdit bé, no té contrincant. Així com la setmana passada jo estava campajada per les parets, perquè el que faltava era intensitat i ganes. Almenys ho semblava. Aquest últim partit, no em desdic, però dic que sembla que hi ha un canvi de mentalitat. Sembla que hi ha un canvi. El dia de l'Ossesuna... Han tocat fons. No, home, el dia de l'Ossesuna van jugar de conya. No, no. Vull dir, amb el partit anterior, que va tocar fons. Ah, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Perquè allà ja va... S'ho suposa que sí. Bueno, però... Ho hem de fer o ho llencem tot o... Si mirem... Ens queden pocs partits. Si mirem la trajectòria històrica del Barça sempre hi ha uns mesos en què les coses van... Sí, acostumen a ser això, gener, febrer... Per això et dic que l'esperança és aquesta, potser ja ha passat aquest moment. i ara estem en el moment d'arribar. Ja veurem. Però abans indudablement abans d'aquest Barça l'ètic de Madrid, que serà el dia 1 d'abril, tenim una pèrdua importantíssima. És el partit del diumenge. Tu el veus ja perdut? El partit del diumenge? No, perdut no el veig. No, jo no. No, jo no el veig perdut de res. És que a mi em passa el contrari. Després d'haver vist el partit de la setmana passada, crec que es pot guanyar perfectament. Jo continuo dient el mateix. Si el Barça juga bé, guanyarà el partit perfectament. El problema és que al Barça empatar aquest partit, que en altres ocasions hagués sigut... I al Barça no li serveix empatar. No li serveix empatar. No li serveix de res. D'acord. Però, vaja, si perds, diguem que... Home, sí, clar, clar, clar. Tots d'acord que a poc ni que s'ha acabat la festa. Que no és el mateix estar 4 punts que estar 7. Això està claríssim. Jo, a mi em sembla, realment, confio realment que poden guanyar. Si estan prou motivats, que em sembla que sí, crec que poden guanyar. I a més, hi ha una cosa que és bona i és que els altres ara s'estan adjudicant el paper de... de favorits, cosa que no sol funcionar massa bé. I ara, com sempre fan, les campanades al vol, vinga a tirar milles, a veure quantes les metemos, a veure si van a fer el 5, tal i qual. Em sembla bé. A mi, continuo dient, em fa molta por tres personatges del Madrid. Moltíssima por. que són el Pepe, el Sergio Ramos... I l'àrbitre. No, que... Un diano i el Cristiano. No, hi ha el... Com es diu? A mi em fa por, a mi com un diano. Ara... A mi em fa por, aquest àrbitre, perquè deixa repartir... No, per això t'ho dic. A aquesta hora es pot dir, hòsties com a pans. Pepe, Sergio Ramos i Xavi Alonso amb el Mallenko, em fan molta por. Que donaran estopa. Indudablement a les entrades. No, i que aquest és permissiu. I per això. I veurem com tornem de la guerra. Exactament. Què penseu? Quin sistema penseu que farà servir? Més centre del camp o jugar amb els davanters ben oberts per evitar que pugen els laterals? Si fa més centre del camp, el Barça controlarà més. L'únic que passa és que llavors perd atac, perd creativitat davant. O un mixte, que la primera barfagi més entrecantistes, per tenir més la bola, cansar-los una mica més. i a la segona arm, que intenta fer una mica el que va fer amb el City, no? Jo crec que el senyor Martí no sabrà el que va fer, que per cert ja han sortit d'allò del seu entorn, com va dir... El Jordi Grau. No, no, que segueix. Ah, que segueix ara. Avui el entorn del senyor Martino ha dit que això que s'ha dit és mentida. Que el senyor Martino no ha dit en absolut a ningú. És que jo al·lucino amb la premsa de veritat. No, no, jo l'altre dia, sincerament ho he dit, ho vaig dir el dimecres, ho torno a dir ara, el senyor Jordi Grau que es dediqui a, jo que sé, als pastorets. Perdona, li vas fer una pregunta? Sí, però li van fer aquesta pregunta a un dels directius, i a l'hora de contestar, ara no recordo exactament com va anar, però no va ser un no categòric. Va sortir amb una evasiva dient que... com que no li constava, però no va dir de cap manera, saps?, el contacte de dos anys. Llavors, potser sí que, potser d'això s'ha parlat, però potser no és una cosa segura, perquè diuen que l'opció és que... Si no guanya l'Argentina al Mundial, cosa que... Que podria ser el proper seleccionador. Que ell és el càrrec exacte de la selecció. Però vaja, això, diguem que clar... Però aleshores no és marxar... No és marxar al juny, és marxar al setembre. Exacte. I clar, ens trobaríem aleshores en la mateixa situació que quedant, que el senyor diu que marxa al setembre i a veure qui fitxem com a entrenador, el Laudru. En sèrio com dius? En sèrio? Això ho deien avui. Li vam preguntar el rumor i el Daudrup ha contestat que qualsevol entrenador li encantaria entrenar el Barça. Home, si entrenés igual que va jugar... No he dit el Barça, he dit que era un equip gran. Que era un equip gran. Home, si entrena igual que jugava, ja. Jo crec que el senyor Martí no sabrà el que ha de fer, espero. Jo soc partidari, com heu dit vosaltres, la primera part tenir la pilota, dominar el centre del camp, fer-los córrer, aprofitar una jugada del Messi... Sí, això és l'únic que es pot donar. i després a la segona part, si és necessari, canviar una mica, encara que el Martino no és de canviar. És a dir, ell pensa una tàctica, pensa un sistema i el manté fins al minut 90. El Manchester no va fer això. Jo anava a dir, qui pensava que jugarà? Pedro, Alexis, Neymar. Jo el Neymar el deixaria a la banqueta. La pregunta que és, què pensem nosaltres que hauria de fer o què pensem que farà? Això és una altra cosa, farà el que voldrà per mi. Jo trauria Alexis Pedro. Oi que sí? Sí. Jo també. Aquí deixaries la banqueta. Cesc Neymar. Cesc Neymar. Jo sí. Però és molt probable que jugui Cesc de Inici. Neymar no ho tinc tan clar. Neymar també jugarà de Inici. No ho tinc tan clar. Juga Cesc d'Inici en lloc d'aquí de Iniesta. No, no, no. Cesc en comptes d'Alexis. Cesc en comptes d'Alexis. I Neymar en comptes de Pedro, suposo, si és que juga. Però jo crec que Pedro, hòstia, se m'ha rescut... Home, els dos altres partits que ha fet s'ha fotut partidassos. Però clar, això dependerà també si el Barça vol dominar centre del camp, està clar que la mitja ha de ser Però una mica de profunditat, és a dir, això ho et surt perfecte o tens problemes. La profunditat la pots tenir amb Alexis, amb Pedro i indudablement amb Messi. Ficar-li un extrem per la banda d'en Marcelo no és cap bestiesa i que a més a més és per on puja en Cristiano. Si algú que ajudi a ser la primera línia de defensa ben plantat Ara fixa en Marcelo i a més a més t'apolla a l'hora de fer dos contra un amb el Cristiano. Però el Cristiano juga més cap a la dreta, a veure què farà el senyor Dani Alves. Perquè clar, tampoc es pot pujar alegrement cap a dalt. Jo en aquests partits el Dani Alves no puja alegrement. És que no pot. No puja alegrement tampoc. Però jo crec que seria fer un pressking al mig del camp i que no olori la pilota. Ajudant Alexis i Pedro a la primera apresió s'haurien de jugar amb un 4-3-3. Sí. Ajudant amb la pressió a les bandes, inclús ajudant al centre campistes a la pressió primera a la sortida... I els tres del mig a qui poses? Si el Xavi ni està... Si el Xavi ni està... Busquets. Està clar això. Jo crec que aquí no hi ha dubte. Això diguem que no té dubte. Jo crec que no. Jo crec que no. No, home, no. El mig està clar. Jo crec que inclús la defensa està clara. Potser el dubte de si ha de jugar Piqué, si no ha de jugar Piqué... No ho sé. Jugarà Piqué amb això. Marcerano i Alba. A veure, copina el senyor Sánchez. Don Emili, bona nit. Hola, bona nit. Comencem pel partit del diumenge i després parlem de les Champions. Comencem pel principi. Comencem pel principi, sí senyor, però en aquests moments el partit important és el... Exacte. El del Madrid. Sí, sí, sí. Jugarà Neymar? Estic convençut. Estàs convençut que sí, no? Jo també, jo també. S'ha d'amortitzar el fitxatge. El fitxatge que no sabem encara quan ha costat. I tant. Que i tant que ho sabem. No, no, i tant que no ho sabem, ni ho sabrem mai. O sigui que tu veus davant Neymar, Messi i acompanyat de Pedro o Alexis. De cap dels dos. De cap dels dos. Sí. O sigui, un 4-4-2. Sí. Sí, sí. Jo crec que sí. Jo no dic que és el que m'agradi, eh? Però que crec que serà així, sí. Sí, sí. Neymar per un extrem, Messi de fals davant de centro i... I que pugui... I, evidentment, Iniesta parlat amb Cesc, Xavi... I Busquets. I defenses d'Alves Alba. I al centre de la defensa qui? Mascherano i Piqué. Són les defenses titulars. Si estan bé, si estan en condicions. Si algun dels dos es jugaria amb Bartra, perquè per ell és jugar-se'l amb Bartra. Però si estan en condicions, aquesta és la necessitat popular. A mi em va sorprendre aquest canvi que va fer a última hora en el partit contra l'Osasuna, que va posar Adriano a la central. Però és circumstancial. Vols dir, havia de donar-li descans i dir, bueno, per aquest mateix, cali com està el partit, que jugui aquest i ja està. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, tal i com estan, un i altre, jugaria amb Adriano. Tu jugaries amb Adriano. Si ara em preguntes a mi, jo aposto per Adriano abans que per Alba. Per mi, jo jugo amb Adriano abans que per Alba. A Gerardo Martí no Martí. I jo no jugaria amb Cesc i jugaria amb Pedro. Jo jugaria amb Pedro, Messi, i després el tema és depèn de què vulguis jugar. Perquè si el que vols jugar és tenir, més que... Doncs a vegades has de jugar Alexis, no pots jugar Neymar. Perquè la feinada que et fot Alexis és la que la fot Neymar. Això està claríssim. Sí, has de complir el guió i has de complir les directrius, perquè aquí ens hem rigut molt de les directrius de la directiva del Madrid, de respecte al Bale i això, però passa a tots els clubs, perquè t'emportes el fitxatge. I això passa, i és el que hi ha, i a més a més el que no vols és donar carnafa a la premsa de Madrid, de dir, ui, és el Messi que no deixa jugar el Neymar, perquè de poc a poc ja pensa de Barcelona... No, no, és que és la mateixa que ho està dient, també. De dir, avui... avui surti al Mundo Deportivo el brafo entre Messi i Neymar. Sí. Vull dir, d'aquest estil. Però, realment, el Neymar no està en forma, no té el punt. No. Fins i tot et trobes els grans defensors del Neymar, que diu, és el que et va guanyar el partit fantàstic, i fins i tot el Mundo Deportivo avui, Ho dic perquè normalment no he llegit diaris esportius, però avui m'ha caigut a les mans i sí que l'he llegit. I, fins i tot, argumenten que va fer un partidàs al partit de nada. Doncs, bueno, fantàstic. El concepte de partidàs... És molt relatiu. El pobre Alexis no li han donat mai el concepte partidas. Mai ha tingut un partidas. I l'ha fet. I l'ha fet. I l'ha fet. No, no. I bastants. En canvi, a Antonio Neymar se li concedeix el concepte partidas perquè marca el gol. Doncs perfecte. Perfecte. Però bueno, al marge d'aquestes disquisicions, crec, sincerament, que si juguem dos davantes seran Messi i Neymar. I si juguem tres, doncs espero que sigui Pedro. perquè, evidentment, també treballa i jo crec que té, avui dia, ara mateix, més capacitat de gol, d'entendre els seus companys i d'entendre Messi que Alexis. Jo ho crec així. I si un del mig del camp ha de caure, crec que ha de ser Cesc. I ho penso així. Evidentment, Iniesta és intocable, Perquè ara mateix és com Messi. És la previsió de la preparació de quedar al Mundial. I aleshores ara estan bé. Aquests que s'estan preparant de quedar al Mundial... És ara quan comencen a estar bé. El Xavi ja no està per preparar-se per res, per jugar amb la seva neta. per dir-ho així, però vull dir... Iniesta i Messi, doncs sí. I ara comencen a estar de conya. Sí, sí. I aleshores aquests han de ser absolutament indiscutibles. Bé, anem al sortatge de les Champions. A què? A la Mandanga? Sí. El senyor Figo. Això és una vergonya, el sortatge. Vull dir, no pot ser, no pot ser sempre igual. No pot ser. I aleshores vull dir... Escolta, jo és que diria... directament ja faria el sortatge de la final. I faria Bayern de Múnich, Real Madrid. i puntó, i ja està, i ens està el viem. Jo és que m'està obvi de perdre un dimarts, i de agafar l'autocar aquí amb la penya de Canet de Mar, i gastar-me uns calés, i fer el tonto, i perdre el temps, que tinc moltes coses a fer aquí a Canet de Mar, com per perdre el temps davant de la tele i veure el Barça, oi que no? El que passa, Amelie, és el sou que monta la UEFA, perquè seria molt més pràctic fer-ho com es fan tots els sortejos. De cop es fa el primer sorteig, i pam-pam-pam-pam-pam ja queden emparellats, ja saps si guanyes aquest i pam-pam-pam... Potser és igual de fraudulent. Sí, pot ser igual de fraudulent, això està clar. L'únic és que t'estalvies... T'estalvies el sou. Sí, home, però és que has de justificar el sou, i l'altre representa en calés... I ara, a més a més, aquest any les semifinals també van per sort. Sí, per les semifinals també. Vull dir, però bueno, això està més clar que l'aigua. Les semifinals les tenim claríssimes. Sí, home, Real Madrid-Chelsea i Bayern-Barça. I Bayern-Barça o Bayern-Atletico de Madrid. No, no, Bayern-Barça i Real Madrid-Chelsea. Aquestes són les semifinals previstes per a ells. Les semifinals previstes per a ells són aquestes. Ells, a Europa, quan li col·loquen el Barça-Atletico de Madrid saben que és un club difícil, però és una manera d'eliminar a un grup espanyol. A un dels dos, sí, clar. Exacte. I en el cas del Real Madrid, doncs és una manera de posar-li fàcil, fàcil, amb el Borussia Dortmund, i en el cas del Bayern de Múnich, doncs Guardiola, li ha guanyat sempre el Manchester. El Manchester, sí, aquí al Manchester. Bueno, el Manchester ja va marcar tres gols, però que tampoc va ser un partit... El que no conteneix és amb el factor sorpresa. Veiem el futbol, que el futbol és més gran que tota aquesta colla de... i de lladres, que són la UEFA, la FIFA, la Federació Espanyola, la Federació Catalana, i tots plegats. Per això. No comptem amb això, i que el futbol és molt més gran que tot això. i que al futbol de vegades passen coses, com que l'ET de Madrid pugui eliminar el Barça o que el Borussia Dortmund, tot i no jugar amb Lewandowski al primer partit, li pugui donar un susto al Real Madrid perquè l'hagi molt confiat o que el Manchester li doni un susto al Bayern de Múnich. Aquesta és la grandesa del futbol i aquí és on poden quedar absolutament desquadrats. Bé, anem ràpidament, perquè si es juga el Barça-Real Madrid, que per cert juguen el dia diumenge, a les 9 de la nit, hi ha un altre partit que es jugarà després, que és el dilluns, que és l'Almeria-Real Sociedat, l'Espanyol, que juga contra el Levante, Ha de guanyar? Sí, sí, Alfa, l'Aguirro és un catxondo. Que diu que no sabia que jo anava al Barça a Madrid. L'he sentit avui, és un catxondo. Home, sí, no, és un d'aquells entrenadors que no pot... No, no, és que cau bé, és que... No pot faltar, no? Jo ja havia... És un tio, no, però a més és que és un tio que no és mal educat amb ningú, que és un tio que se'l veu noble, i que, a més a més, Jo, el company de l'Espanyol, algú m'ho hauria d'explicar. No sé què és el que no els hi agrada l'Espanyol de la Guirre. A mi em sembla un entrenador perfecte per l'Espanyol, per tot l'equip, perquè em sembla un tio un rat, un tio que sap de futbol i que li treu petroli el que no té, És que, què més se li pot demanar? Sincerament, és un tio... No ara perquè estigui a l'Espanyol, quan ha estat a altres clubs... No, no, és un personatge... És un professional. És un professional, sí. A veure, el mateix podríem dir del propi Tata Martino. A mi no m'agrada com entrenava el Barça, per diferents motius. Crec que el Barça és un club molt complicat i molt difícil. Però, bueno, a veure, jo personalment penso que té molt més mèrit el de la guerra que el de l'altata. Personalment, el de l'altata ho faig jo, el de portar el Barça ho fas tu, fa el veí, això va sol. Ja, sí. Sincerament, l'únic que pot fer és espaiar-lo. Sí, exacte. És que no hi ha més. És que, clar, tens uns jugadors que van sols. No fotem, això. Això qualsevol entrenador, si fins i tot està s'hi pagant de guardiola. Vull dir, és que aquí està la motivació, el tema psicològic. I jo crec que el fots a l'Aguirre, al Barça, i se forra. També. Bé, ens queden tres minutets, anem a fer la porra. Aquesta vegada sí que fem la porra. Senyor Armand, porra, Madrid-Barça. Una, dos. Una, dos. Senyor Sánchez. Emili. Sí, sí. 1-3. 1-3. Miquel Simón. Puc repetir? Sí. 1-2. 1-2. Isidre. 1-2 no és un grup de música? Sí. 2-6. I un submarí. Que què? 2-6. Que has fotut carajillos avui? A veure, aquí s'ha repetit ja l'1 a 2, l'2 a 3... 2 a 3, el meu. Domènec, vols fer la porra? 1 a 3, Domènec. Aquesta vegada... Què ens hi juguem? L'apunto. 1 a 3 has dit, oi? Què dius ara? Aquesta vegada l'apunto perquè el divendres que ve parlarem de veure si algú ha encertat la porra. Però què guanyem si acertem? Un petó del Claudio Schieffer. Un xupa-xup. Vale, accepto l'alt xupa-xup. S'acceptes el xupa-xup. És més probable o més carrer per això? Tu saps quin xupa-xup per això? Bé, hem de marxar, que disfruteu tots molt el diumenge i del Barça a l'equip de Madrid a la Samps ja tindrem coses a parlar-ne. Tornem el proper divendres a les 8, si el voleu escoltar per la web o tot això podeu fer-ho quan us doni la gana. I fins a les hores, que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Adéu-siau, bon cap de setmana. Adéu. M'agrada. Bits, molt més que nits d'electrònica. Eh... Eh... Bona nit, benvinguts a Beats, novament un divendres amb tots vosaltres aquí a Rio de Sbert per disfrutar, per compartir aquesta hora d'emissió amb tota farcida de música amb una amplia espectra. Avui veient el tracklist inicial, que l'he hagut de parir a última hora per algun problema tècnic. però sí que continua vigent el que vaig preparar especialment ahir, que és que sortirà un programa bastant electrònic, hi ha poc grup al programa d'avui, dos pincellades només molt puntuals, molta electrònica àmplia entesa, no tecnològicament, sinó totes les vessants que fan servir l'electrònica com a component principal. Molt bé, això és el programa d'avui, i començàvem amb un temazo absolut, que de fet podreu trobar el mateix tema ajuntament amb el videocli. Penja't a la pàgina de Facebook de Bits, un videoclip que recomano especialment, molt divertit, molt ple de gats, que sempre estan molt de moda actualment a la red. I és un videoclip futurista, així, molt divertit, que amaga aquest artista, Fono, font.o, que presenta aquest EP que jo crec que és molt, molt destacable. En espera de la presentació, vull dir, només tenim un avançament, que és aquest tema que es diu Moonwalk. i ha apargut lluny del Cracking Space Park 1. Per tant, això que començarem el programa d'avui és Fono, i ara seguim. I seguim amb un altre artista anomenat Com Trees, però seguim amb un tema que es diu Mind.