Publicitat a Barcelona, neu a Canàries i l’adéu d’Esperanza Aguirre: el temps, notícies curioses, política i agenda local

La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La semantera. No. Sembles el de passapalabra, no. La desbarnada. La semantera. No. La desbarnada. La semantera. La semantera. Molt bona nit, són les vuit. Esteu sintonitzant Ràdio Desbarn, l'emissora municipal de Sant Just, i ara mateix comença... La desbarnada. Salutacions de l'equip del programa amb la senyoreta Núria García Alibau, que la tinc aquí a la dreta, a l'esquerra. Hola, Núria, bona nit. Hola, bona nit, Emilio. I ja està. I el Jordi Domènech, aquí davant del vidre, i ja està. Bona nit, he vingut a fer supermoral. Molt bé. Molt bé. Bé, hem de dir, el Miquel Simón no hi és. Vaja. No se l'espera. No ho sé, no, ni se l'espera. No està ni l'espera. El Marc Simón crec que encara deu estar esperant la grua. Què li ha passat? No ho sé. Ah. Des d'aquí fem una crida. Però s'ha deixat el telèfon, m'ha enviat un e-mail a través del portàtil, que està esperant la grua. Bé, esperem que hi arribi aviat. L'Armand García està amb l'auto, està gripós. Hi ha una passa, hi ha una passa. Sí, hi ha una passa, una uva passa. Sí, hi ha una panxa. A veure, Josep Maria Montes, esperem que sí, que ens faci la predicció del temps. El Mariano González s'ha despertat fa poc de la migdiada, o sigui que suposem que podrem comptar amb ell. L'Òscar Rabos i París se li estaven embolicant molt la tarda darrerament. Sí. Bé, concretament, com era la seva expressió? What disaster. What disaster. What disaster. Sí. What disaster. Molt bé. La Isabel Almató, sí, que farà la seva agenda. Sí. El doctor Baram, jo, confiem i esperem que sí. També. I el Josep Maria Montes, també. Sí, Lisidra. Crec que ja l'hi he dit a tothom, no? Sí, Lisidra. Ah, Lisidra. Lisidra. Lisidra, com tots els divendres, pel·lícula Disney. Ah? Sí. Sí, no, és que els divendres de la nit ha de fer de canguro, però sí estarà per comentar els últims esdeveniments del penalti d'en Leo Messi. Ah, sí. Molt bé, doncs, Jordi, quan vulguis comencem, eh? Doncs mira, per on hem arribat el dia 19 de febrer de l'any 2016. Han transcorregut 50 dies, com he dit, 50 dies d'aquest 2016, i ens falta, en segon aquest paper, 3.106 per arribar... Ah, no. Sí. 316, 316, 316, 316, completament, hi ha un zero de més, però bueno, per arribar al 2017. Setena setmana de l'any. Setmana que ens han portat, entre altres coses, la protesta dels Top Manta a la Rambla Barcelonina, la dimissió de la presidenta del Partit Popular de Madrid, doña Esperanza Aguirre, del que parlarem, suposem, amb el Mariano, la trista notícia de la mort de Muriel Casal, la recomanació de Mario Draghi, president del Banco Central Europeu, de baixar els impostos. Aquest senyor cada vegada, cada dia, més més simpàtic. Sí, sí, sí. I un nou recurs del Tribunal Constitucional del Govern Espanyol, aquesta vegada per la Conselheria de Fes Estrangers. I acabava d'escriure això, i veig a la Soraya Salles de Santa Maria, dient que presentaran un altre, ara no me'n recordo, sobre què. Bueno, Catalunya en general. Sí. Tota Catalunya, el Tribunal. Jo crec que d'aquí poc presentaran un recurs al Tribunal Constitucional sobre l'existència de Catalunya. Sí, senyor. Sí, senyor. Molt bé, doncs anem a veure el sol i la lluna, Núria. Avui el sol ha sortit a les 7 i 42 del matí i s'ha posat a les 6 i gairebé mitja i 29 de la tarda. Sí, senyora. La lluna... La lluna. Ha sortit a les 3 i 33 de la tarda. Sí. I s'espondrà... Exacte. A les 5 de la matinada i 17 minuts. Exactament. Doncs demà el sol sortirà dos minutets abans, concretament a les 7.40, i s'espondrà un minutet més tard, a les 6 i dos quarts de 7. I la lluna, doncs, sortirà a les 4.34, és a dir, una horeta més tard que avui i s'espondrà uns tres quarts d'hora abans, aproximadament, a les 6 i un minut de la matinada de ja dilluns. Abans, no, després. Després, exacte, sí. S'espondrà després i s'espondrà després. Sí? Sí. D'acord. Gràcies, Núria. Molt bé. No, perquè has dit, has dit. Espondrà a les 6, 3 quarts d'hora abans, que et referies del dia anterior, no? Del dia anterior, sí. Jo dic després. D'acord, que sí que es pondrà després. 3 quarts d'hora després. Mare de Déu, aquestes dones, quan tenen raó, no hi ha qui les aguanti, eh? Vinga. Vinga, com està la lluna? Dilluns plena. Ai, molt bé, eh? Sí, sí. Bé, plena, sí, plena. Anem a veure les, què? Efemèrides, no? Vale, vinga. Efemèrides, coses que van succeir el dia com avui, 19 de febrer. Comença, Núria. El 1493, l'armada... Quasi, no? Sí, què? No és el 1492? Sí, sí. Com a nom que obria a Amèrica. Però sí, doncs d'això va la cosa, d'això va la cosa, un anyat després. Quasi, dic quasi, uns mesos després. Sí, uns mesos després, precisament... L'armada portuguesa va intentar capturar les illes Açores a Colom, en el seu viatge de tornada, per evitar que es divulgués l'altra ruta cap a les Índies que es pensaven que havia descobert. Ah, quan venia a Colòmbia... Quan no venien, els portugueses m'han dit, adé, l'agafem i que ens expliquin, era. Ah, hòstia, és que els portugueses sempre han sigut molt llest. Sí, sí, sí, bueno, nosaltres no hi anem, ja vindrà. Llavors, l'esperem a les Açores com de peatge... Exacte, has de tornar... T'agafem el mapa que tu has estat aquí un any voltant per Amèrica i diem com ho hem fet nosaltres. Exactament. Vale, vale. Bueno, hem de dir que tal dia com avui, 19 de febrer de l'any 2000... No, 1878, un senyor que no sabia mai què fer i sempre estava fent besanades, es deia Thomas Alba Edison, va presentar el fonògraf, que és l'antecedent del... Telèfon. Del tocadiscos. Del tocadiscos. Ah, vale. Del tocadiscos. Amb aquella trompeta així de grossa... Ah, sí, sí, sí, m'he confuso. Sí, sí. L'any 1881... Sí. Kansas... City, Kansas City. Ah. Es converteix en el primer estat dels Estats Units a prohibir les begudes alcohòliques. Hòstia, no hi ha veus? Fixa't, eh? És que... És curiós, eh? Ni birres ni re, tu. Re, re, re, re, re, re. 1925, tal dia com avui, el govern espanyol, el Ministeri de l'Exèrcit, tornes aquí, va designar com a cap d'altars del Marroc un senyor que acabaven de fer coronel. Ah. Es deia Francisco Franco Bamonde. Ah, mira, un qualsevol. Sí, sí, era el de la mira, aquest noiet que sembla que era de pac-coronel i... Clar, ve de saber què hauria passat si no l'haguessin escollit. Ah, mira, fes-ho cap, que és el que passa, si no que haguessin existit el 19 de febrer del 25 i les coses haurien canviat. S'ha d'anar en compte en quins collaixes enviar el Marroc. Oh, i tant, i tant, i tant, i tant. Però no et pot sortir molt cara. Ui. Just el 19 de febrer del 1936 va començar el primer govern de la Segona República Espanyola, que va ser presidit per Azanya, després de les eleccions que van donar la victòria al Front Popular. Que no té res a veure en el Partit Popular, eh? No, no, no, no, no. Doncs ja, fixa-t'hi, i el poc que li va durar, perquè això estava el 19 de febrer del 36, i uns quants mesos després, el 18 de juliol... Sí. ... Azanya va estar molt poc... Molt poc, poc, poc, poc. Poques assanyes. Poques, poques, poques, poques, poques, poques. Vinga, 19 de febrer de l'any 1941, l'exèrcit alemany va crear un cos especial que es deia Africa Corps, i li va donar el comandament al mariscal Edwin Rommel, el forro del desiert, ho deia. I què va fer? Se'n va anar a Àfrica... Se'n va anar a Àfrica, sí, va ser... A colonitzar... Quan anava... Quan anava... Això va ser just a la Segona Guerra Mundial. La Segona Guerra Mundial, sí. O sigui, ningú, o sigui, el senyor Rommel estava capficat que ell podia portar tancs al desert. I tothom s'hi reia. Diu, vinga, va, creiem l'Àfrica Corps, i de pas a pas. I sí, senyor, els va portar... Va portar tancs al desert. Va portar el tanc al desert, i els anglesos anaven, com deia aquell, acollonidos. Clar, doncs volia conquerir el món. Volia conquerir el món. Sí, sí, sí. I l'any 1942, Franklin Roosevelt... Franklin Delano... Delano. Delano. Delano. Delano. Va signar el decret que permet... Roosevelt, vena, que t'has deixat el Roosevelt. No, si l'he dit. L'has dit, Roosevelt? Sí, he dit, sí. No li facis la pilota. No, que si l'he dit... Delano, no sé què, però Roosevelt l'ho ha dit. Roosevelt, sí. Va signar el decret que permetia a les forces armades nord-americanes crear camps de concentració per internar als japonesos que llavors vivien als Estats Units. Sí. Molt bonic, tot plegat, eh? Sí, sí, sí, preciós. Molt preciós. Preciós, sí. Diu, què fem amb els japonesos? Diu, camps de concentració. Està molt bé, està molt bé. Sí, sí, sí. El gran país de la llibertat. De la llibertat. Mira, mira, mira, mira. I ara, diu, bueno... En fi, què hi farem? Aquesta se va sortir que Obama se'n va a veure a Cuba. Ah, a Cuba. Que diu que aguantar en el món no és un dels temes primordials a tractar. No, home, no. No, home, no. No, home, no. És el cap de concentració dels japonesos. Tot segueix igual, home, bueno. Bueno, vinga, va, fins aquí a les febreris. On anem, com anem? Què vols fer, aniversaris o vols fer...? La primera que trobes. Sant Oral. Sant Oral. Va molt. Sant Oral. Va molt. Sant Oral. Avui és Sant Gaví. Gaví? Gaví. Gaví. Jo quan l'he llegit, he llegit Gaví. Gaví Diac? Gaví. Ah. Però no, és Gaví. De Gaví, no? Gaví, no sé. Deu ser de Gaví, no. Sí, presbíter i màrtir. Ah. De l'any 296. Hòstia. Déu-n'hi-do, quan va cessar en aquest pavaroma. Aquest té els cabells blancs, no hi ha? Va ser màrtir, aquest home el van... Màrtir, sí, màrtir, màrtir. Matar, perquè haurem el cristianisme, no? Perquè era màrtir. No sé per què el van matar. Però el màrtir sempre creu... Sí, sí, sí. Ara, quin va ser la tortura? No ho sabem. No ho sé. Bé, també, a més de Sant Gaví, és Sant Conrad de Piacença, ermità. Ah. El veat Albert de Córdoba, presbíter dominicà, jo crec que és de Córdoba d'Argentina, eh? Ah, no de... No de Córdoba, perquè és que va amb B baixa. Córdoba, Córdoba, allà, allà, allà. B baixa, de l'Argentina. Ah, l'estava de saber-ho. Un monjo que es deia Jordi. Ah, què dius ara? Sant Jordi. Sí. Ah, sí? Sí. Avui Sant Jordi? Sant Jordi monjo. Sant Jordi monjo. Ah? Bé, bé. Jo em pensava que ho sabia. Ja veus. No és Sant Jordi Cavaller, Sant Jordi monjo. Això t'anava a dir el 23 d'abril, llavors què és? El Cavaller. El Cavaller, sí. El de la Rosa. El de la Rosa. Avui és el monjo. Però, per exemple, tu, si vols ser original, pots dir, no, no, el meu sant és el dia 19 de febrer. Perquè jo no em pensava que a Jordi només n'hi havia un, que era el 23 d'abril, i ara me n'adono que n'hi ha més. No, a més a més et diré que el Jordi del 23 d'abril només es celebra a Catalunya i a Anglaterra. A Sant Jordi. Eh? Perquè és el patró de Catalunya. Aleshores, la Iglesia Catòlica va acceptar que Catalunya i Anglaterra, que és el seu patró, continuessin venerant un sant que no va existir mai. Clar, però si t'anava a dir, és un cavaller. És una llegenda, no? És mentida. És mentida. Tot mentida. Tot mentida. Però jo em faré aquest, eh? No, o sigui, et pots passar el monjo. A partir d'ara, ja, el 23 d'abril, fora. D'acord. I també és el dia de la beata Elisabet Pizzenardi. Ah? Pizzenardi. Que estarà italiana, com a mínim, no? O argentina, ve si serà. Ah, bueno, també. Era verge. Verge servita. Com tota. Servita? Servita. Però què vol dir? Servita, què vol dir? Suposo que deu ser una ordre de monges. Ah, vale. Les monges servites. Serviten per alguna cosa. Exacte. Sempre serviten. Serviten. Mira, vinga. Va, vinga. Demà. Ah. Demà? Ostres. Demà 20. A veure, això què és? 20 de febrer. Sants Nemesi i Potassi. Potassi, no. Potassi. Potami. Potami. Núria, sisplau. Però que és com el sant de la química, no? Sí, Sant Nemesi i Sant Potami. Clar. Sant N-A, no? Molt bé. Vinga. N-A. N-A és sodi. Sí. Molt bé. És que jo no tinc ni idea. Ves per a dir alguna cosa. Molt bé. Màrtirs. Màrtirs. També és Sant Eleuteri. Eleuteri. Ah. No, adulteri. No. No. L'adulteri. No. No. No. No. No. No. No. No. No. No. L'adulteri no té sants, em sembla. No? No. No. Avui Sant Adulteri. Vinga, alegria. Sant Eleuteri. Podria fer-ho. També és Santa Amada. Santa Amada. Ah, mira que bonic. Que era una religiosa. Ah. Ah. Fixe't. I també és Sant Maurici. Beat, Beat. Beat Maurici. Profeta. Proeta. Maurici Proeta. Proeta. Proeta. Proeta. No li digueu al Rajoy. No. No, no. No el faran mai sant, aquest. No. Mai, mai, mai. He dit profeta perquè em pensava que hi havia un error. Sí. No. No és poeta. No, és proeta. Proeta. Proeta. De cognom es deia proeta. Ah, de cognom proeta. Va, va, ara ho entenc. Ara ho entenc. un monjo, també, o un frere Agustinià, o sigui, de Sant Agustí. Sí. I havia nascut a Castelló d'Empúries. Ah, mira. Ja. Ara prop. Sí, d'aquí. Sí, sí, sí. Bé, fins aquí al central, oi que sí, Núria? Sí, sí. Vinga, va. Aniversaris. Ja pots començar. 63 anys. Qui els fa? La Cristina Fernández, de Kirchner. Kirchner. Sí. Política Argentina, que va ser presidenta entre els anys 2007 i 2015. Sí, sí, fins fa quatre dies. Sí. Sí. Fa quatre dies que la van fer fora. Bueno, la van fer fora, no, perquè ja no es podia presentar, o va intentar tornar-se a presentar a la presidència, però la Constitució no l'hi permetia. i, bueno... Quants anys són allà? Vuit? Són dues legislatures màxims, i suposo que sí, de quatre anys cada un. també avui, tal dia com avui, a l'any 1967, és a dir, que fa 49 anys, el senyor Benicio del Toro. Home, és un actor puertorriquen, és a dir, de Puerto Rico, que l'any 2000 va obtenir l'Òscar al millor actor secundari per la pel·lícula Tràfic. Ah, sí? És veritat. I el 2008, el premi, el millor actor protagonista al Festival de Cants i als Premis Goya, per la pel·lícula Che el Argentino. Ah, no l'he vista. Molt maca. Che Guevara, no? Che Guevara, sí. Molt bé. Molt... A mi m'agrada el toro aquest, sí. Sí, sí, una mirada així penetrant. Sí, sí, ho fa bé. Sí, molt bé. I bé, també han nascut el dia com avui, és a dir, que si no s'haguessin mort, que avui diríem que és el seu aniversari, un senyor anomenat Nicolás Copérnico. Hombre. Astronom polac. Sí. Que va néixer l'any 1473 i va morir el 1543, perdó, 1473 i va morir el 1543. Aquest és aquell de, malgrat tot, continu... No, aquell era Galileo Galileo. Ah, Galileo. Que li van dir... Sempre es confonc. Estàs d'acord que la Terra no gira entorn del Sol? Diu, sí senyor. Au. Molt bé. Ara, aleshores t'aixequem l'excomunió. Molt bé. Diu, però de totes maneres es mou. Sí, correcte. Per molt que jo ho cregui... Jo estic convençut, però es mou. I Copèrnic què va fer? Copèrnic és el que va descobrir precisament el sistema solar. Com Copèrnic i Galileu va acabar la feina, no? Exactament. Ah, és com el Messi i el Suárez, amb el penalti. També, sí. Va acabar la feina, clar. Sí, sí, sí. Dúria, un altre que hagués fet anys avui, va. El 1924 va néixer Lee Marvin, un actor estadounidense. Sí, senyora. Que va morir l'any 1987. Clar, la Núria Lee Marvin no sap qui és. No. Doncs no. Tu tampoc? Jo tampoc. Tu tampoc. A veure, heu sentit mai una pel·lícula que es diu... La leyenda de la Fida del Sin Nombre? Em sona. No és de l'oeste? És de l'oeste, sí. El protagonista, l'actor secundari és un senyor que començava aleshores a treballar que es diu Clint Eastwood. Bueno. Aquest sí que es qui és. Sí. I el protagonista era Lee Marvin. Ah. Una altra pel·lícula que va fer Lee Marvin, per exemple, la taverna de l'irlandès... Era de l'oeste també, eh? No, la taverna de l'irlandès era d'Aití i coses d'aquestes, que també sortia a Lee Marvin. Moltes, moltes pel·lícules. De l'oest n'ha fet unes quantes a Lee Marvin, sí. Sí, sí, molt bé. Bon actor també. Lleig, pobret, però... Bueno. Però bona. Ja veia tot. Sí, sí. Bé, crec que hem acabat ja amb el resum del dia, oi? Sí. Vinga, va. En el temps. Ja està. La desbarnada. Doncs a veure, aquesta baixada de temperatura, si durarà, no durarà, nebo al Pirineu, fins i tot plou a les Illes Canàries, això és impressionant. Senyor Montes, bona nit. Molt bona nit. Què tal? Molt bé. Oi que està plovent a les Illes Canàries? I nevant? I nevant? I nevant, sí, a les altres mitjanes i altes, correcte. I tot això és per una pertorbació que va creuar la península ibèrica, de nord a sud, i s'ha anat a situar això, entre les Illes Canàries i el Marroc. Aha. I des d'allà, doncs, com que és un embossament, una zona d'aire fred, en cotes mitges i altes, està provocant coses que ens pot sorprendre des d'aquí, que és que nevi en zones mitjanes o altes de les Illes Canàries, amb temperatures que està provocant nevades al voltant dels 2.000 metres, 1.800, 2.000, que són temperatures molt baixes per aquelles latituds, penseu que estan en zones properes al tròpic. Ara, aquí, la temperatura també no s'ha... O sigui, per nevar no s'ha d'anar a cotes tan altes, cotes més baixes també neva, no? Sí, el que passa és que aquí no nevarà. No nevarà? No, no nevarà. Ah, amb canons, allò de... Ah, sí, només es podrà fer això, neu artificial, els canons a les nits, eh, perquè les temperatures, les nits sí que baixen sota zero en zones de l'Alpirineu, tot i que a les properes nits, les temperatures en les zones mitjanes i altes, és a dir, en les zones de les pistes d'esquí, les temperatures tindran tendència a ser positives. Ostres, padrín! Sí, perquè entrarà una massa d'aire càlida temporalment entre demà, dissabte i diumenge, fent que les temperatures, això, en zones de muntanya, s'elevin, doncs, força, eh, força. Força vol dir sobre zero durant tot el dia. La pitjor temporada de neu, no? O què? De les últims anys? Sí, està costant, eh, realment, eh? Bueno, a veure, jo recordo un any que Granada va... Havia d'organitzar, no sé si era el campionat del món d'esquí o alguna cosa així, i no va poder fer-ho, perquè no nevava, ni la temperatura permetia fer neu artificial, i això ja va ser un desastre. O sigui que tampoc és la primera vegada que passa una cosa així. No, no. El que passa que el que potser ha sorprès és els preus estan llars, sense neu. Sí, això sí. Això sí. Hem tingut, primerment, tres mesos escassos de precipitació, i aquestes setmanes, o al final de la setmana passada, es va arreglar una miqueta. Sí, va arreglar una miqueta, oi? Però, vaja, quantitats ridícules pel que necessitem. Quatre gotes, quatre gotes. Pot ser, pot ser... Juli Maria, perdó, pot ser que ens convertíem en un país tropical d'aquí pocs anys? No. No. Al principi no. No, en palmeres, directament deserti. En palmeres, vull dir, jo m'imaginau una mica, no? No, això sí que hauria de passar cap a finals del segle, que estem acabant, que el clima ha de canviar, i força. La Maria potser ho verà, però jo no. Hola. Sí. Jo segur que no, jo tampoc. A final del segle, que falta, en busques d'en 90 anys, tu. Sí. 84. 84 anys. 84 anys. No, en cada botany que estem aquí, potser. No, no. No sabem, no sabem. No. El que sí que segur que tindrem, els propers dies almenys, és un cap de setmana molt tranquil, molt tranquil en el sentit que tenim l'anticicló a sobre un altre cop. Ah, sí, l'anticicló, el de les Açores. El de les Açores, que s'allargarà per tota la península ibèrica fins al nord d'Àfrica i península italiana. No, pregunta, hi ha algun anticicló que no sigui el de les Açores? Sí. Sí, sí. L'ideem el de les Açores perquè habitualment, o en pur mitjà en tot l'any, és una zona en què predomina molt l'anticicló, en aquella posició. Però tot això va canviant de posició. Va canviant de lloc. Lo que passa que, bueno, la casa la té a les Açores, diguem, no? I de tant en tant va viatjant. És la seva casa habitual. Ah, d'acord. Doncs bé, aquest empicicol tindrem a sobre fent que el cap de setmana estigui molt estable, molt tranquil, amb pràcticament gens de vent, i amb les temperatures niurnes aniran pujant. Però les nocturnes se siguran encara igual de fredes o una mica més altes. La veritat és que la tendència, sí, serà lleugerament a tirar cap amunt. És a dir, no seran tan fredes com aquestes nits passades. No, no. I això seguirà fins dilluns. El dilluns també estarem igual. El dilluns potser augmentin una mica els núvols. Les temperatures potser baixin una miqueta. Sí. Respecte a les que tenim al cap de setmana. I el dimecres les temperatures començarien a baixar un altre cop, una miqueta, perquè es pot una mica canviar el temps. I sembla que anem cap a canvis que podríem finalitzar amb el cap de setmana vinent. De moment no es veu massa clar, eh? No es veu clar. La qüestió de precipitacions, però sembla que podria canviar els escenaris. Que aquest anticicló, al final de setmana vinent, acabi marxant. Sí, que se'n vagi a donar un vol a l'anticicló, i aleshores entren béns de... Correcte. Véns més del nord, o amb la possibilitat de fer alguna lleventada. Això seria el millor regal. Si volen a lleventada, aleshores ja plourà i tot. Correcte, que això és el que necessitem moltíssim. Vols dir? Escolta, l'embaçament de Catalunya estan plens. No, els embassaments no. Ho necessiten els boscos i els camps. Ja. Pluja natural i amb abundància. Bueno, molt bé. Però de moment que m'he dit no. De moment la seguirem veient lluny, seguirem sentint notícies de les Illes Canàries, d'aquestes temperatures baixes i temperatures. Sí, sí, sí. Però aquí, de moment... De moment, res. No. Bueno, jo dic, si hi ha de ploure, pues que plovi, però de nit, sisplau. Correcte. Atapellar a 5 de la matinada, de 5... De 4 a 6. Sí, i una mica abans. Una mica abans? Sí. Sí, perquè de 4 a 6 t'aixeques i estan els carrers mullats i encara no ha donat temps que s'aixugui. Ja, val, doncs fem-lo de 3 a 5. Val. Bueno, ho posats a fer entre les 12 i les 3. No, les 12 no. No, les 12 no, massa d'hora. No, massa d'hora. Entre la 1 i les 3. A veure, tu prenc nota, eh? Val, sí, prenc nota. A veure, per la setmana vinent, m'esforçaré. Molt bé. Vinga, doncs. Doncs vinga. Que tinguis un bon cap de setmana. Disfruteu del meravellós sol que veureu durant tot aquest cap de setmana. Procurarem. Molt bé. Vinga. Bona nit. Adéu. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bé, avui portem un bon ritme, per tant, però mira, podrem... Jo crec que podrem llegir totes les notícies, perquè si ho vas dir, ja ve, eh? Bueno, rècord. Sí. Bé, al principi, un regalet avui és una miqueta especial, perquè, malgrat que fa quasi 50 anys que visc a Sant Just, no puc oblidar els meus orígens barcelonins i, de tant en tant, doncs, m'interessen les notícies de la ciutat. Soc conscient que el que faci l'Ajuntament de Barcelona no m'hauria de preocupar gens, però la tinc massa a prop, la ciutat. com dalt, i no puc evitar-ho. Quan vaig llegir la notícia, em vaig fer creus. L'Ajuntament de Barcelona ha proposat reduir en un 20% els impactes publicitaris a la via pública i un 14% el nombre de suports publicitaris, és a dir, les marquesines aquestes no hi ha la publicitat. El plat de condicions ha estat aprovat inicialment amb els vots a favor de Barcelona en Comú, que són els que governen, per dir-ho per la senyora Colau, el Partit dels Socialistes de Catalunya, el vot en contra de la CUP i l'abstenció de la resta de grups municipals. En defensa de la iniciativa del govern, el primer tinent d'alcalde, el senyor Gerardo Pisarello, ha assegurat que Barcelona és una ciutat molt contaminada publicitàriament. El doble de les altres ciutats espanyoles i europees i l'objectiu del nou concurs del mobiliari urbà és poder gaudir d'un paisatge públic més amable, menys asfixiant i que no afecti els ingressos municipals. Bé, un parèntesi. Resulta que a Madrid també volen canviar alguna de les marquesines de les parades d'autobús. Una és que, segons el senyor Rafael Calvo, cap del Departament del Mobiliari Urbà de l'Ajuntament de Madrid, diu que tenen un disseny antiquat i que no protegeixen els viatgers dels inclemences del temps i que seran substituïdes per altres similars a les ja coexistents a la majoria de les parades d'autobús i que, a més a més, permeten portar més publicitat. És a dir, tot el contrari del que ha decidit l'Ajuntament de Barcelona. A la ciutat de Barcelona hi ha actualment 2.194 suports publicitaris, incluent-hi les marquesines del bus, planells a les boques del metro, lavabos o panells aislats pel carrer. El govern proposa eliminar-ne d'aquests 2.194 eliminar-ne 130 que tenen un ús exclusivament publicitari amb el que es quedarien amb 1.884. en què fa l'impacte publicitari es contempla reduir-lo en un 20% i seran només publicitat a una de les cares d'aquests panells. segons el senyor Pissarello, ha assegurat que les empreses que presenten aquest tipus de concurs han dit que es presentaran, malgrat la disminució de l'espai públic, l'augment del cost de l'oferta, l'obligació d'invertir en mobiliari urbà un milió d'euros i la reducció de la durada de la concisió que passa de 10 anys a 2, prorrogables a 2 més, si són bons nois. És a dir, o les empreses publicitàries estan guanyant un paston o són tontes del cul? Perquè no ho entenc. Però no ho entenc. Les empreses publicitàries, quan fiquen el cartell, no paguen uns diners a l'Ajuntament? No, no, l'empresa publicitària fa una licitació i li he dit que et pago tant i jo administro aquests cartells. I aquests diners a qui li donen? A l'Ajuntament. I l'Ajuntament de Barcelona... No l'entens tu tampoc, oi? No. Ja som com a mínim dos. Però de totes maneres, és igual si es redueixen els ingressos per aquest concepte publicitari, que no sé qui fa mal, però al senyor Pisarello no li agrada, perquè, bueno, si necessitem diners, augmentarem els impostos dels rics, per exemple, dels botigues, que ja que té molts diners. Els grups de l'oposició, tret al Partit Socialista de Catalunya, que ha votat de favor, han coincidit en manifestar les seves reticències davant de la retallada per la pèrdua d'ingressos que pot ocasionar el nou contracte i respecte a diferents clàusules del plec i han anunciat que presentaran al·legacions, que és la seva obligació. I es van abstenir de la votació. Els de la CUP, que no crec que els agradi molt la publicitat, però han votat en contra. I Ciutadans i el Partit Popular, aquest sempre la seva, han manifestat, què pensareu vosaltres, doncs la seva especial disconformitat amb una clàusula que estableix l'obligació de presentar tota la documentació en català. Bé, avui hi ha per tots. A Barcelona en Comú, per sempre el meu entendre, que ningú s'ofengui, pixar fora del test. El Partit Socialista de Catalunya per votar a favor de reduir el que ells han estat fet durant tants anys quan estaven al govern. A Convergència i Unió i Esquerra Republicana per no definir-se i no votar en contra. I el Partit Popular i els Ciutadans, perquè, a veure, si la documentació s'havés presentat en castellà, estarien d'acord? I a la CUP, perquè sembla que, tant de votar en contra, ni s'hi fixen en el que voten. A tots ells... Un, dos, tres, voti, parro de pagès! Doncs, sí, sí, Núria, al senyor Passilello, que era Passilello aquest, aquest, no li agrada la publicitat al carrer. Diu que Barcelona està contaminada de publicitat. Sí, sí, i el seu cervell també està contaminat. Sí, no, és que jo, quan no vaig llegir, dic, però jo no m'hi fixo. Si és veritat que l'autobús, bueno, esperes l'autobús, i jo... I què? Que et fa mal? No. No, no, és que no, tampoc no veig que sigui algú problemàtic. Ai que no? Jo, per exemple, el que vaig veure que al carrer Arribau, Gran Via, que és on agafo jo, normalment, el 63, per venir a Sant Just, han canviat la marquesina aquella. Ah, val. L'han canviat, l'han posat nova. Abans hi havia dos panells publicitaris per les dues cares, ara n'hi ha un i només per una cara. Val. Però a més a més hem tret aquell de... aquell d'avisador de pròxima circulació de vehicles un minut, tres minuts. Sí. que no servia de gaire, però més o menys et donava una idea, no? Bé, Bé, ara t'han tret la idea perquè ja no hi és. Ai, doncs a mi ella em serveix. Ai que sí? Sí. Bé, també tinc una aplicació al mòbil. Sí, sí, jo també tinc l'aplicació al mòbil, però bé, va bé, no? Mira, et falta un minut. Bé, en fi, anem per les notícies, Núria. Sí, doncs és el cas d'una dona que... Bé, una dona... Una senyora. Una senyora als Estats Units que la van arrestar per golpejar, o sigui, per donar cops al seu marit amb un bat de béisbol. Li va donar un batasso. Sí, un batasso fins a deixar-lo inconscient perquè no li havia regalat res per Sant Valentí. Ja veus, pobra home. La policia... Sant Val... què? la policia del comptat de Washington va presentar-se a casa de la parella després d'una trucada del 911 que alertava que a casa s'estava produint un incident casular. Casular. Bé. Quan els agents van interrogar l'home, o sigui, el marit de l'agressora, van trobar que tenia esgarrapades marcades a la pell, també a la cara, i de que a més a més es queixava de dolors a l'esquena. Pel que sembla, la dona li va donar repetides vegades en el seu cos amb el bat de bèixbol fins a deixar-lo inconscient. Un bat de bèixbol que devia ser d'ell, clar. Suposo. Això et passa per tenir un bat de bèixbol a casa, senyor Hamon. la dona en la seva defensa davant de la policia va dir que s'havia begut a pagar el seu marit. Clar, diu, què m'has regalat per Sant Valentín? Diu, res, jo per Sant Covardín. Diu, sí, espera que m'has fotut una cervesa. Es va fotre 8 cerveses, va agafar el bat i pim pam, pim pam. El cas és que, bueno, li van fer anàlisis i sí que es confirma que tenia un nivell d'alcohol en sang bastant elevat. És a dir, que no podia conduir, però la senyora va complir i no va conduir. I, bueno, després d'arrestar-la doncs la van posar en llibertat sota fiança, però se li han atribuït a, bueno, a l'elicte de violència domèstica i a més a més càrrecs per un assalt criminal. Ah, pobre, pobreta. Tantes coses, total, a veure. El marit es deuria quedar pobre. Sí, oi? Jo crec que a partir d'ara fins que es mori... Celebrarà Sant Covardín. Sí. Sí. Li deu, estar pensant de regalar-li l'any que ve, perquè... Sí. Si cada dia 14... Cada dia 14 s'ha valentit! Mira, aquí hi ha una notícia que és curiosa. Diu, ser intel·ligent no té per què ser bo. Bueno, sí, sí, el que no se conforma és perquè no quiere, no? Exacte. Diu, existeixen coses comuns entre les persones amb un gran coeficient intel·lectual. per exemple, diuen que una de les persones amb més alt coeficient intel·lectual viu fins a fa poc temps era Steve Jobs, creador de l'Apple, de la Puma. Però, sembla ser que ser intel·ligent podria tenir un preu molt elevat perquè les persones intel·ligents tenen característiques molt poc positives. Per exemple, una de les característiques poc favorables és que tenen mal humor. Si bé, d'acord amb la Universitat de Nueva Gales, del New Gales de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de que s'enfaden tenen una atenció més gran. A més a més, tenen un pensament i un seny més prudent davant de les situacions difícils. Estàs dient, perdona, que les persones que s'enfaden són més intel·ligents? Més intel·ligents. Sí. I explica per què la notícia. Està bé, està bé. En una entrevista per a una pàgina web, la psicòloga Fanny Franco diu que una persona intel·ligent acostuma a tenir mal humor perquè processa la informació més ràpidament que les altres i aleshores s'impacienta esperant que els altres l'entenguin. Hi ha altres característiques de les persones intel·ligents. Tenen poca habilitat emocional, no tenen empatia per a altres persones, perden la concentració en facilitat. Perdona, la pregunta és en què són intel·ligents llavors? Eh? Espera't que perden la concentració en facilitat o perden el el sentit d'aquí i ara quan estan fent alguna cosa en particular. O sigui, estan pensant en altres coses. Són explosius, no són extrovertits, no interactuen amb altres persones, tenen dificultat per expressar les seves emocions, tampoc saben identificar les seves pròpies emocions ni les alienes i es frustren amb facilitat. Però... A veure, però... Tot això és una persona intel·ligent, eh? Això és una persona intel·ligent. Per saber com no és una persona com és una persona no intel·ligent. Doncs tot el contrari. Que si diuen que les persones intel·ligents també tenen alguna cosa bona, per exemple, quan aconsegueixen establir una relació emocional amb algun altre, són amables, carinyosos, sensibles amb aquesta persona. A més, doncs, la recolzen en tot el possible i tenir un índex coeficient alt o baix no és un determinant per tenir una vida feliç. En realitat, tot depèn de la teva actitud i aprenentatge per manejar les teves emocions davant dels problemes. o sigui, que és igual, si ets tonto, potser exactament igual de feliç. Exacte. Però si allò ho diuen, no? Els tontos són més feliços, diuen. Sí. Perquè no veuen, no se n'adonen de la realitat. No se n'adonen de la realitat. Encara, com l'intel·ligent se n'adona, s'escabreja. No pots suportar-ho. S'escabreja i s'enfada i clar, li explica amb un i tal i ho entiendes i l'altre ja està, ja hi som, ja hi som. Què és millor, ser feliç o ser intel·ligent? No, no ho sé. No pot ser les dues coses. Les dues coses a la vegada no pot ser. No, no, no, no pot ser. No pot ser, no pot ser. Bueno, mig i mig, eh, no? Sí, jo... Ni tot, tot el culo. No, no. Jo no sé què prefereixo. No sé si ser intel·ligent o no. Bueno, en fi, alguna notícia més, Núria? Bueno, vinga, una més. Sí, una més, que és mig tecnològica, aprofitant que no està al mar. Sí. Resulta que en un centre hospitalari universitari d'Angers, a França, sí, han fet un experiment i ha tingut molt bon resultat perquè resulta que és la primera vegada al món que un pacient ha sigut, bueno, ha estat operat d'un tumor cerebral mentre observava a través d'unes ulleres 3D una realitat virtual. Ah, o sigui, no el van anestesiar? Li van posar les ulleres i van dir, mira't la pel·lícula, di't-ho. Li van posar anestesia local. Ah. A mesura que transcurria l'operació, el pacient, que havia estat sedat prèviament amb l'anestesia local, havia d'anar dient tot allò que podia veure a través de les ulleres. Llavors, els metges podien comprovar si l'extracció del tumor situat entre les zones del llenguatge i de les connexions visuals del cervell estava afectant o no a la seva capacitat de... La parla i la visió. La parla i la visió. Ah, ah. Llavors, l'equip que ha realitzat aquesta intervenció ha assegurat al diari francès Les Parisiennes que ha sigut un complet èxit i que en tres setmanes el pacient estarà completament curat. Aquest nou repte de la tecnologia de la tecnologia mèdica suposa una nova porta per operacions que d'alguna altra forma no serien possibles. Per exemple, l'ús de la realitat virtual podria arribar a permetre saber si la zona del cervell humà que diu o sigui, que està en relació a la presa de decisions està afectada per un tumor. Mira, vine que et posarem unes ulleres i mentre tu veus la pel·lícula nosaltres t'obrim el canal i traiem el fetge. Sí, ara, una anestèsia local mentre s'estan obrint el cervell jo... Vull dir que em sembla molt bé. Però estàs veient la pel·lícula, nena. Sí, sí, clar. Indiana Jones i la calavera de cristal. No ho sé, no ho sé. Bueno, va, anem cap a Madrid? Vinga. Ja. La desbarnada. Doncs, sí, anem cap a Madrid. Avui el senyor Mariano segur que, bueno, tindrà les darreres notícies sobre la lideresa, la gran senyora de Mariano. Bona nit. Bona nit, bona nit. Què passa amb la lideresa? Ahí está, dimitida, ¿no? Dimitida. Le ha pegado una bofetada virtual en 3D al Mariano Rajoy. Efectivamente. Ha querido, ha querido dársela, ha dimitido con moraleja. Sí, sí. No se ha querido, lo de dimitir es una forma de hablar porque yo todavía no tengo claro por qué ha dimitido ni si al final se va a ir del todo, por mucho que lo diga. porque esta decía que ella era del liberal, ¿no? Sí. Lo igual fundable. Liberal, pero liberal en el más amplio sentido de la palabra. Bueno, a ver, yo recuerdo... filosófico, económico, ético, etcétera, etcétera. Yo recuerdo cuando don Manuel Fraga e Iribarne Garay fundó o creó la llamada entonces Alianza Popular. Sí. En ese partido se llamaba Alianza Popular porque era una alianza de varios partidos en los cuales estaba la democracia cristiana, el Partido Liberal Español y otros partidos de derecha incluso alguno de claro tendencia falangista. De clara genética franquista. Exacto. Entonces él consiguió aglutinarlos y dentro de lo que era la Alianza Popular. Por tanto, la señora Aguirre que está en esa Alianza Popular yo creo que desde los principios de los siglos Anén pues de igual pertenecía efectivamente al denominado entonces Partido Liberal. Probablemente. Alianza Popular lo que hizo fue de alguna forma calmar un poco los ánimos franquistas por un lado dentro de lo razonable o por lo menos amortiguar un poco todo lo que era toda aquella presión que venía de aquella extrema derecha o de aquella derecha franquista que existía antes de la democracia y por otro lado pues también otras sensibilidades pues más de alguna forma marcentristas más modernas digámoslo así. No, y también consiguió acallar o disminuir la importancia de algunos partidos como Falange Española tradicionalista Falange Española el partido de Girón que no me acuerdo como estaba es que eso ya es prehistoria luego también es que la ultraderecha española siempre ha estado dividida entre muchísimos partidos políticos porque luego se enfadaban entre ellos y montaban la Falange Auténtica la Falange sí, efectivamente a mí me recordaba mucho la película La vida de Brian que estaba el movimiento por la liberación de Palestina del cual se separaban unos cuantos y formaban el movimiento palestino de liberación más o menos era esto eso era lo que pasaba pero al final de cuentas bueno esa ideología un poco así montará de nosotros nosotros nosotros y España España España por todas partes y no sé cómo decirlo y franco franco franco arriba España pues se logró se logró calmar un poquito con eso porque el que lo calmó un poco también era un toro es decir por sus narices cuidado que era aquello de los que dijo que la calle es mía y aquellas cosas bueno efectivamente entonces pero bueno al final de cuentas también era una persona con un bagaje cultural y político importante que supo adaptarse dentro de lo limitado que puede ser una persona que proviene de donde provenía no no si se adaptó supo colocarse en un sitio dando las voces suficientes como para que otros no las dieran más altas de hecho él esperaba esperaba el apoyo de Estados Unidos para ser él el artífice de la transición del cambio y que el rey lo nombrara jefe de gobierno lo nombrara lo nombrara Adolfo Suárez pero que realmente no podía serlo no no claro no podía serlo salió la figura de Suárez y claro Suárez ahí sí tenemos que decir no como Suárez que podrá tener sus pros sus contras sus a favor y la gente que no le pero sí como figura desconocida de la mayoría que en un momento dado pues era una persona joven era una persona así de un físico en aquella época atractivo pero que no olvidemos que Suárez había sido jefe nacional del movimiento hombre por supuesto o sea por supuesto que no que había sido cualquier cosa totalmente adicto al régimen pero bueno también por otro lado era una persona abierta y rápido como muchos otros del régimen se apuntaron a lo nuevo efectivamente pero también quiero decir también por otro lado el rey Juan Carlos juró fidelidad a los principios del movimiento nacional hasta que se hizo la laquiri exacto del movimiento nacional por tanto bueno pues quizás quizás era necesario o era imprescindible de alguna forma para eliminar todo aquello había que primero unirse y después dinamicar y partir de dentro o sea desde fuera no se podría haber hecho entre todos aquellos es lo que hicieron pero de todos ellos pues salieron algunos más graciosos y otros menos efectivamente entonces y algunos han permanecido hasta ahora y aunque parezca que se hayan ido lo mismo no todavía están todavía están lo mismo no y entre ellos pues nuestra amiga esperanza que que todavía bueno pues alguna sorpresa alguna sorpresa dará todavía y está haciendo como aquello de las fábulas moralizantes de Samaniego o que que hace una una exposición y luego la moraleja es bueno y dentro de mi partido también tienen que ir tomando nota claro verdad que había un también ha salido que no sé qué cargo pero un hombre que en casa de un familiar no sé de sus padres tenía escondidos como un millón de euros entre medio de los libros y nadie había puesto eso como dijo el señor aquel que era el padre de Ignacio González no de Granados de Francisco Granados el que inauguró una cárcel que la puso todas las comodidades porque sabía que al final que al final iría paralelo a la cárcel me monto el pisito bien montado claro entonces bueno pues a quien llamó para el pisito pues dijo bueno vamos a poner unos mueblecitos de Ikea unos fontaneros que me arreglen un poco la tal y claro de repente llega allí la UCO la unidad esta que nadie sabe quién es y que dice bueno y estos quiénes son la UCO eso es una chiste ¿no? pues bueno cuando entran en una casa es que algo hay o sea no entran porque sí ya te puedes dar por fastidiado y mira por dónde pues entran una bolsita pues con un millón de euros sí no pero dice que lo había y al señor familiar del señor Granados que lo habían escondido entre medio de los libros o sea que los libros no le quitaron el polvo durante mucho tiempo habrán sido los de Ikea que me han montado los muebles o habrá sido el fontanero que se lo ha olvidado aquí entre el plomo y el soldador esas cosas ¿no? que se va dejando los obreros cuando van por las casas te dejas un millón aquí sí medio millón por aquí medio millón por allí es de lo más natural dejarse eso hombre por favor yo a raíz de la noticia he estado mirando entre medio de mis libros a ver si alguien había venido a dejarme claro ya no digo un millón de euros no pero me parece 250.000 tampoco estaría mal no bueno ya aunque me hubieran dejado mil entre las páginas de un libro ¿verdad? tampoco me hubiera importado pero no no no no no no nada nada nada vamos ni 10 céntimos por los que va que va que nosotros en nuestras casas no vienen esos muebles en nuestras casas a lo mejor vienen otro tipo de muebles diferentes eso debe ser eso debe ser pero sí hemos estado muy entretenidos con todo lo que ha pasado todo lo que ha pasado bueno y todavía tenemos y todavía tenemos para pero no ha acabado no no no y la que veo que sigue con todo su ánimo y todo su la sema empenta ¿no? que decimos aquí en Cataluña es doña Santa Soraya del Perpetuo Recorte bueno esa chica es que oye es un kamikaze digamos digamos que está en funciones está en su función en su función sí sí claro ha engordado un poquito ha engordado un poquito bueno bueno sí es que de todas formas nunca ha sido especialmente esbelta aunque realmente tampoco es importante para la función que representa y para ella como persona y para su intelecto indudablemente indudablemente pero vamos y tiende tiende un poco tiende un poco a Angela Merkel sí pero es que también digamos que es de de hueso corto y ancho entonces la anatomía muchas veces limita el el normal desenvolvimiento del físico de una persona por mucho que quiera una persona ser más alta y más delgada pues no puede si tiene hueso bajo y ancho es como decía por ejemplo que me hizo mucha gracia no sé si ya lo habéis oído la portavoz del ayuntamiento de Madrid que han que han juzgado por profanar una capilla en 2011 sí algo algo algo he leído sí decía decía algo así como que como que los creo recordar como que los torsos al descubierto vamos a decirlo así los torsos desnudos pues no no ofendía a nadie hombre claro que no hombre dependiendo dependiendo porque si yo veo al gran guayoming con el torso desnudo le dices está a PC hombre está a PC pues hombre no es que me ofenda pero es de un mal gusto o el mío simplemente vamos no meto a nadie efectivamente yo por eso no voy a la playa claro podría ser porque un mal gusto espantoso efectivamente el de ella pues probablemente sea un poco más agraciado y no ofenda a nadie que no quiera ofenderse es posible es posible es posible no lo sé pero eso ya es cuestión de gustos efectivamente está la libertad y la educación de cada uno y el que la tenga que la use y el que no la tenga pues que la disfrute o si la quiere encontrar en algún sitio pero pero al final al final todo va todo va todo va en ese sentido oye has oído algún rumor en Madrid de que Mariano Rajoy y doña Soraya antes de dejar las funciones están dispuestas a presentar un recurso al tribunal constitucional en contra de la existencia ya en general de Cataluña o sea no no como no como tal no no como tal no no no no no como tal no como tal pero pero de todas formas que los los catalanes por lo menos Cataluña no porque Cataluña existe y ha existido ah pero los catalanes igual sí históricamente pero no los catalanes también pero me refiero a lo que es los catalanes o por lo menos la Cataluña independentista evidentemente seguirá poniendo si no es Mariano Rajau si no es Soraya Sainz de Santa María será Pedro Sánchez será otro que seguirá poniendo pues todas esas esas pero pero demandas de inconstitucionalidad menuda porque es evidente que Cataluña no puede desaparecer en el mar así de repente decir oye pues no ha existido nunca no ha existido nunca pero menuda bofetada la ha pegado menuda bofetada la ha pegado la audiencia nacional ¿no? bueno diciendo que eso de silbar al himno y al rey no es delito pues hombre es una libertad de expresión pero hay que tener en estas cosas hay que tener mucho cuidado hay que tener cintura y hay que tener como diría yo risa floja sí porque porque con esto y lo digo por una razón porque en esta esta es una carretera que va que tiene doble sentido no es un no solamente va en un camino y lo que se silba ya es libertad de expresión en un lado también es libertad de expresión en el otro en el otro claro claro claro eso es lo que yo siempre he dicho eso es lo que yo siempre he dicho si uno no se puede ofender por una cosa tampoco debe ofenderse o por la otra sí eso es verdad yo estoy de acuerdo que la libertad de expresión es lo primero siempre que no se caiga en la ofensa gratuita o en la más que en la ofensa yo siempre he creído que el sentido del humor bien expresado es la mejor de las críticas y desde luego la mejor de las expresiones de protesta estás hablando del Wyoming por ejemplo por ejemplo a mí me gusta mucho también Polonia sí y me gusta mucho Cracovia también ¿los miras? sí hombre para eso tengo YouTube que dentro de lo posible pues de vez en cuando pues me veo algunos de los capítulos y hay algunas cosas que desde luego son geniales pero ese sentido ese sentido de la de la de la crítica humorística o más bien del humor enfocado hacia la crítica social o la crítica política muchas veces es más demoledor una persona gritando y gritando y gritando y gritando y gritando lo que pasa es que es lo que tú dices que si puedes si lo aceptas por un lado también tienes que aceptarlo por el otro claro eso es es decir cuando todos seamos capaces de reírnos de nosotros mismos no nos importará que los demás se rían de nosotros porque nos reiremos con ellos efectivamente y queremos todos más felices no de ellos o sea no nos reiremos de ellos sino con ellos nos reiremos con ellos con ellos es decir a la vez todos juntos porque todos tenemos todos tenemos fantasmas debajo del alfombario lo mismo se nos cae un abrigo antiguo en fin todos tenemos algo todos tenemos historia afortunadamente todos tenemos historia y todos tenemos nuestro bagaje detrás y hablo de personas hablo de comunidades hablo de pueblos hablo de naciones hablo de mundo en general pues sí señor nadie está libre de nada así que lo mejor reírnos efectivamente reírnos todo lo que podamos que viviremos más y bueno ponemos muchos más músculos y nos bajará el colesterol y reírnos vamos a reír porque todavía tenemos padillas con Pedro Sánchez intentando formar gobierno con Rajoy diciendo el otro diciéndole a ver yo voy a ser vicepresidente el otro diciendo ah pero si no cuentas conmigo una declaración de amor en toda regla una declaración de amor en toda regla la de Pablo Iglesias hombre si no vamos a casa bueno si no vamos yo voy a ser vicepresidente y el presidente todavía no nos han visto pasear juntos ni andar juntos ni reírnos juntos bueno es que no es un matrimonio no no no es una asociación yo creo que deben dar los dos política para gobernar un país un paso hacia adelante y salir del armario de una puñetera vez claro ni siquiera tienen que ser amigos no lo único que tienen que tener es unos puntos de acuerdo y llevarlos adelante pero no sé nadie dice que sean amigos y pasen juntos y se hable a ver lo necesario ayer ayer Tutocayo hablando con el Cameron es el inglés que le dijeron ¿para cuándo el referéndum? dice para tal día dice ah mira van a coincidir con las elecciones en España fíjate el señor Mariano está convencido de que aquí va a haber elecciones lo peor de esto es que yo vi el momento el momento que decía esto Rajoy y es que estaba hablando le estaba hablando en castellano sí a Cameron sí y el Cameron le hablaba en inglés sí sí pero es que había un traductor entre ellos claro un hombre pues que es me parece muy fuerte que Rajoy no sepa hablar inglés bueno hay una cosa que siempre nos ha caracterizado a casi todos los dirigentes políticos españoles que es que ninguno se ha molestado en hablar inglés me refiero a inglés porque es un idioma internacional que se habla en el resto del planeta ya pero no sé me dices hace unos años pues bueno mira no no no no pero mira por ejemplo un ejemplo Esperanza Aguirre habla perfectamente inglés sí te pongo te pongo un ejemplo de un político que aparentemente se ha ido hay otros más pero curiosamente los presidentes del gobierno que han tenido España ninguno ni empezando por Suárez ni Felipe González ni lo han intentado no no ¿para qué? ¿para qué? claro si total las explicaciones que van a dar no las van a entender yo sinceramente si si estuvieran esas condiciones me gustaría o sea vamos intentaría entender el idioma del interlocutor porque si no nunca sabes si el puñetero traductor ha traducido exactamente lo que tú has dicho o lo que el otro señor ha dicho por debajo claro me estará diciendo eso a qué a qué a qué diga presidente a qué entrenador de fútbol le pasó no le pasó eso a Mourinho o alguno que era una ruda de prensa al empezar a Clemente creo a Clemente a Clemente empezó el traductor a decir no sé cuánto y luego no sé si o alguno de estos que dijo quita quita quita que no estoy diciendo eso estoy diciendo otra cosa me parece que fue Clemente Mariano que va siendo la hora muy bien el viernes más esperemos que mejor todavía y a ver si ya tenemos el gobierno bueno para poder empezar a criticarlo trajo y decía que hasta el 26 de junio 26 de junio elección de general esto porque a él le conviene pero nada más muy bien pues nada hasta el viernes hasta el viernes buen fin de semana igualmente la desbarnada pues de Madrid es plugas pasando por San Júz y la Isabel Almatón con la agenda de acontecimientos deportivos benéficos hola molt bon vespre o més aviat bona nit avui divendres hem tingut aquesta tarda al Puigcoca dintre de la setmana cultural aquest taller de danses d'arreu del món i aquest taller participatiu de música tradicional amb el Brenar que ha oferit l'AMPA i els premis que toquem instruments en el centre Puigcoca tot això està organitzat per l'Escola Municipal de Música d'Esplugues a dos quarts de nou ha començat l'avenç el sopar de la fam el sopar consisteix en pa aigua i oli una miqueta d'oli en el pa fa 17 anys que s'organitza aquest sopar on la parròquia Santa Magdalena que és l'organitzadora aprofita per explicar els seus projectes de cooperació internacional avui la Fernanda Rocamora i Elena Romagosa parlen de l'hogar de Amantani pels nens i nenes que hi ha a Cusco al Perú ja sabeu que en molts països sud-americans i en concret i s'ha destacat en diversos reportatges al Perú hi ha explotació infantil a les mines perquè el sopar sigui una miqueta distès en aquesta ocasió vindrà el grup Estàndard Latino a oferir els seus valls de saló per demà dissabte què tenim doncs tenim a les 12 del migdia a la biblioteca para Miquel d'Esplugues dintre de la hora del conte els contes de gegants a càrrec de Montmas després hi haurà a la tarda el poliesportiu de la plana una exhibició de natació sincronitzada Esplugues destaca pel seu equip de natació sincronitzada a la nit tenim perdó la nit no a la tarda a vespre tenim el ball per la gent gran al centre cultural de l'avenç i un cop acabi aquest ball tindrem també al centre cultural de l'avenç un concert de boleros amb en Miquel Casals Quintet el diumenge tenim teatre també a la sala cultural de l'avenç el teatre cultural de l'avenç a partir de les 5 de la tarda tindrem el Mètode Gronjol és una obra prou coneguda una obra que ja va estar Esplugues fa anys però com que és coneguda i agrada molt doncs es repeteix per dimarts vinent què tenim doncs ens n'anem a la biblioteca de la Bòbila a Can Vidalet on hi haurà dintre del grup de lectura la novel·la negra A cada qual lo suyo de Leonardo Ex-Àxia i coordinarà aquesta xerrada i coordina aquest grup de lectura en Jordi Canals dimecres ens n'anem cap a la biblioteca para Miquel d'Esplugues on el grup de música clàssica para Miquel ens presenta Beethoven Ater una sinfonia al límit ja sabeu que posen diverses músiques i són comentades dijous a la tarda ara sí toca parlar del Pati Blau és aquest espai dedicat a la literatura en català feta per dones i adreçada a les dones en aquesta ocasió amb l'autora la Isabel Frank i la il·lustradora Susana Martín la novel·la és una novel·la gràfica que es diu Sant Samba Pati Blau al local de l'Esplugaviva al carrer Sant Francesc Javier a partir de les 8 del vespre també s'ofereix un petit sopar pel preu de 5 euros qui es vulgui cada sopar haurà de trucar a l'Esplugaviva i fer la reserva i per divendres vinent tornem a la biblioteca de la bòbila de Can Vidalet dintre del cicle dintre del cicle de cinema negre hi ha un cicle que és de trio de damas i en aquesta ocasió es projectarà es passarà la pel·lícula Gilda del Charles Dibor per tant qui vulgui veure la Margarita Canciano fent de Gilda que era el seu nou nom autèntic Margarita Canciano que era la ara m'ha marxat al cap el nom artístic segur que l'Emili ho recordarà podreu veure la pel·lícula Gilda i aquí acabem acabem a divendres 26 ens tornarem a escoltar el proper divendres una abraçada des d'Esplugas bona nit bona nit Isabel i bé sí Margarita Canciano coneguda a tot la gent aficionada per Rita Hayworth és aquella pel·lícula que la gent de l'època aquí a Espanya dius que la censura és brutal justament en el moment quan s'anava a despullar el moment que es treu el guant tallen la escena la millor escena de pel·lícula sí en fi i després també no sé quina altra pel·lícula passava que eren germans no? sí Amogambo Amogambo bueno a veure hem de dir que Gilda no la van tallar van tallar altres coses però precisament l'escena que es treu el guant només es treu el guant però clar aquí deien ja l'han tallat no només es treu el guant ah ja ho entenc però sí hi havia altres escenes que sí les van tallar i la que tu dius és Amogambo en la que el hi ha un matrimoni que va a Àfrica i contracten un caçador que és el Clark Eivol Clark Eivol no? i aleshores el Clark Eivol té un entesa amb la senyora del matrimoni correcte aleshores el doblatge per evitar que es veiés que la dona enganyava el marit al doblatge fan veure que són germans amb la qual clar no se'n van adonar que aquests germans tenien una relació que no era ben bé de germans pitjor encara pitjor encara no entenies res però bueno era una d'aquelles coses que havies de fer tot un exercici d'entendre la pel·lícula a veure que nasos estava passant tenim tema musical senyor presentador a veure amb les versions que estem fent últimament avui Blowing in the Wind que és un clàssic del Bob Dylan de Bob Dylan sí doncs atenció perquè el Sam Cooke mític també on els hi hagi va fer una versió i sona així de bé molt bé in the Rogel que és un clàssic کہ明 Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit