Referèndum, tecnologia, cuina i crisi del Barça

Fins demà! Fins demà! Gràcies. When I am with you, there's no place I'd rather be. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbernada. La semanela. No, sembles el de passapalabra, no. La desbernada. La semanela. No, la desbernada. La semanela. La semanela. Molt bon vespre. Són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio Desvert, l'emissora municipal de Sant Jus, i ara mateix comença la desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb la senyoreta, senyora Núria García Alibau, que la tinc aquí a l'esquerra. Hola, Núria, bona nit. Hola, bona nit. A la dreta tinc els Simons, el Marc Simón. Bona nit, Marc. Bona nit a tothom. Miquel Simón. Bona nit, Miquel. Bona nit, senyors, que soc jo. I, com sempre, doncs intentarem contactar amb el doctor Santiago Baràmbio, la Medi Sánchez, l'Armand Garcia, que es posem que vindrà, encara que està ara amb les mones. Sí. Està de mona. Sí. Josep Maria Montes. Està al sol. Està al sol. Que ens ha de fer la predicció del temps, sobretot de cara a la Santa Setmana. Sí. Demà plou. Demà plou. Sí. Espera't que ho digui... Diumenge, no. Diumenge no. Bueno... Josep Maria, si ens estàs escoltant ja no cal que intervinguis, eh? Ja està, ja hem fet... Continuo amb els col·laboradors habituals del programa. Mariano González, Isidre Inglés... L'Òscar Ramos i París no vindrà, no. No? No. Però ja hem aclarit què li passa a aquest home? Està perdent pèl. Està perdent... Més? Més. I avui s'hi tenim, que em podeu haver comprovat ja els habituals del programa, el senyor Jordi Domènech. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Anem pel resum del dia, eh? Avui és dia 11. 11 d'abril. No sé si el 11 d'abril és alguna data històrica. No, el 14 sí. El 14 d'abril. 14 d'abril, fundació de la proclamació de la república. Sí, senyor. De la segona. Sí, perquè l'altre dia vaig llegir una cosa molt curiosa. Parlaven de la història d'Espanya, no sé què, i quan parlaven de la primera república, deien la República Catalana. Ah. Sí, es veu que els que van demanar la república van ser els parlamentaris catalans, la república catalana. Lògicament, parlaven de la nefasta experiència de la república catalana. Evidentment. Sí, senyor. Bé, 11 d'abril del 2014, quinzena setmana de l'any, transcorregut 101. Com els dàlmates. Sí? Que bonito. Dret de curiosa. Sí, oi? I 101, però tant, ens falten 264 per arribar al... Aquell dia. 2015. Sí. Que no serà l'any de re. Som a dia 11, 1-1, i hem passat 1-0-1-10. Ai, mira, que maco. Sí. Bé, doncs, això, el 2015 re, perquè el 2014 volia fer el referèndum, hem de saber que el referèndum no es pot fer perquè no... i el 2015 re i el 2016 eleccions de fet ara n'hi ha ara hi ha eleccions europees i l'any que ve municipals sí, tots els municipis però d'això ja en parlarem bé, hem de dir que el sol ha sortit avui quan eren les 7 i 18 minuts I es pondrà d'aquí uns 25... 25... 23 minuts, més o menys. O sigui, a les 8 i 27. I demà? Demà sortirà un minut abans, a les 7 i 17, i es pondrà un minut després, a les 8 i 28. Té ganes de treballar. La Lluna. La Lluna ha sortit quan eren gairebé les 5... de la tarda, 16.51 concretament, i es pondrà a les 5 i 8 minuts de la matinada de demà. Mira que bé. I aleshores demà sortirà gairebé a les 6 de la tarda, a les 17.50, i es pondrà... A les 5.38 del matí del passat demà. Hem de dir que està quasi plena. O sigui, rodona, maca, com una turrita. Plena, plena, plena, estarà dimarts. Dimarts. Anem als aniversaris. Felicitem. El senyor Oriol Junqueras. Sí. 48. 48 anys. Déu-n'hi-do. Ja es veu. Jo el veia més jove. No el feia tan gran. Tan gran i jove. Un que sigues una mica més jove. Fa 23. El senyor Tiago Alcántara. Aquell senyor que jugava a futbol. Que li dona la pilota. Bueno, si li dona. No, sí. Quan li deixen, sí. Que jugava al Bayern de Munich. Fa 23 anys. En fa uns quants més, 40, un senyor que també li dóna la pilota Sí, però més petita Sí, amb una pilota més petita i amb una raqueta Exacte Àlex Correja Sí, senyor, pelotari no No, no, no Raquetaire Raquetaire, sí Molt bé. I un senyor que em fa molt més... Sí, aquest senyor no juga a la pilota, però fa pelotazos. Sí, sí, és veritat, que te pego leche. El senyor José María Ruiz Mateos em fa 80 adres. I, bueno, sembla que té corda encara, no? Sí, sí, sí. Només de tant en tant es va fent un estirament de piel. Sí, que d'aquí a poc ja no... No podrà estirar-se res. No, no, ja s'hi han renovat tots els frats. Va d'estirar la pell. Sí, diuen que quan... Va, no, deixem-ho córrer. Efemèrit és el dia 11 d'abril de fa uns quants anys. De 1921. Sí, senyor. Va tindre lloc la primera retransmissió per ràdio d'un evento deportivo. Sí. A Espanya? No, al món. Als Estats Units, completament. Va ser un combat de boxe. Primera retransmissió per ràdio d'un aconteciment esportiu. Boxe. Doncs, curiosament, dos anys després, l'any 1923, a Alemanya van treure la prohibició de tenir receptors de ràdio. Estava prohibit. Que tenia un receptor de ràdio a la presó. Directament. Van suspendre aquesta prohibició. I seguim amb la comunicació. L'any 1930, l'11 d'abril, el senyor Sualteza Real, el rei Alfonso XIII, va inaugurar la comunicació telefònica entre Espanya i Xile. Clar, ara direm, quina vaginada, no? Home, en aquell moment havia de passar un cable per tot l'Atlàntic, sota l'aigua, per fer la comunicació telefònica. A mi m'agradaria saber, la veritat, ara, sense bromes, com, evidentment, devia anar un vaixell allà... Un vaixell tirant cable. Sí, tirant cable, però protegit el cable, no? Perquè si no ve un tauró i li fot una caixada. No, no, ja hi va haver-hi casos, eh? Sí, no, no. Dels que els taurons es menjaven el cable. Sí, no, no, ja. Em pensaven, jo, ai, mira... Ja t'ho dic jo. O almenys és el que deia Telefònica quan els deia... Oiga, que... I mi conferencia consigues, se nos ha com ido el cable del tiburón. Bé, arribem a l'any 1985, és una notícia que està avui també d'actualitat, perquè el Tribunal Constitucional espanyol va declarar parcialment inconstitucional la anomenada llei de l'avortament. Però va acceptar tres supòsits en què l'avortament sí seria legal, que és la violació, malformació del fetus i perill per la vida de la mare. Aquesta va ser la primera llei de l'avortament des de la Segona República, precisament, que es va aprovar en aquest país. Després hi va haver una altra. Aquesta que estem parlant del 85 era la del Felipe González. Correcte. Després va haver-la del Zapatero. Sí. I ara, per no ser menys, el Rajoy farà la seva. Sí, senyor. Diu que la farà. Anem pel Sant Oral. Avui celebren la seva unomàstica... Els que es diuen Estanislau. O Hualdato. Que era bisbe a Cracòvia. De Cracòvia. I màrtir. Sí. El 1079. No crec que jugués a futbol, però era el bisbe de Cracòvia. Sí. I també Sant Isaac Monjo. Exacte. I demà, Sant Juli I, papa... que va ser papa des del 337 fins al 352. I també Sant Damià, bisbe, i Santa Bícia, verja. Vícia, vaig pensar que deu ser la patrona de les targetes de crèdit Allò és vícia No és vícia? No és vícia Doncs aleshores no és la patrona de les targetes de crèdit Fet-la servir és un vici I vícia, però no és vícia, és vissa Molt bé, vinga, va Anem amb... Predicció del temps La desbarnada Senyor Josep Maria Montes, molt bona nit. Molt bona nit. Perfecte. A veure, temps d'aquesta setmana, va. Comenceu per avui. No, avui... Sí, avui ho tenim molt fàcil. Sí, avui? Sí, home... És com encertar la quiniela després de jugar al sortit, sí. Digues, digues. En poca estona, a causa de les restes de les tempestes que s'han generat a les terres de l'Ebre, a les zones més occidentals de Lleida, i a les zones del Pirineu. De fet, en aquest moment estem al plat de Llobregat, al ron del mar, i es veuen perfectament totes les tempestes que estan a la Pirineu, que han estat actives i encara ho segueixen sent en aquestes hores. I des d'aquí també podem veure les tempestes, les restes de les tempestes que s'han generat, això, a Lleida, i que estan arribant en aquest moment, doncs, aquí, tant a Sant Jusk com a Oloson d'Escana, en aquests moments, aquí al Prat. O sigui que tindrem tempestes aquesta nit? Bé, el que tindrem són les restes. Ah, les restes. És possible que arribi algunes gotes, puguin caure, aquí a la costa central. La probabilitat és baixa, però no impossible. D'acord. Això és a causa d'un front que ens està creuant, que és molt feble... Però la calor que està fent durant els dies l'ha activat. I per això és una d'aquestes tempestres. Demà aquest dia no haurà passat. I demà notarem una millora. La millora serà que al matí no hi haurà tants núvols com hi ha hagut aquest matí. I les temperatures baixaran una miqueta. Una miqueta. No seran tan altes com han estat aquests dos darrers dies. I demà l'únic que veurem és un altre cop a la tarda núvols però des de lluny. I si els veurem també un altre cop al Pirineu... Que seran les zones on ha generat un altre cop tempestes per la tarda. Però aquí no. Aquí creiem que la tarda cabrà bastant millor. I això sí, una mica més fresqueta que la tarda d'avui i la d'ahir. I divenger? Si tot va evolucionant tal com està per a d'ahir, és que l'anticicló ens vagi afectant de les hores. No d'una manera plena, però quasi vegi per... tindrem dies en general bastant, almenys fins dimecres o dijous de la setmana vinent, és a dir, els dies nou festius, bastant tranquils. Tranquils vol dir això, amb poca ventilació, amb dies molt assolellats, i amb nits, això sí, les nits sí que anirem. Un moment, un moment, un moment, a veure, què fem Jordi? Tornem a trucar? No? És un problema d'ell? Sí, em sentiu? Sí, malament. A veure, no moguis el cable. A veure, endavant. Em sentiu ara? Sí, ara sí. Estàvem parlant de dijous. Doncs això, fins al dijous tenen dies molt estables. Si, dies en força sol... i amb les temperatures màximes del dia, doncs, com les que tindrem a partir d'aquesta setmana. O sigui, més fresquetes. Fresquetes, però més agradables, quan tomi el sol s'estarà molt bé, però no farà tanta calor, no arribarem als 24 graus, com vam arribar a la part central d'aquesta setmana. Creiem que sempre estarem al voltant dels 20-21, la màxima, i les nits, allò de tenir els 15 graus que m'he tingut aquesta part de nit, ja podrem baixar als 12 o als 13. Una mica més fosquetes, que baixa, que seran les més normals per les alçades on estem del mes d'abril. Sí, senyor. I el divendres plourà? Doncs, en aquest moment no ho sabem, però ens sumem que a partir de llavors pot passar coses. Hi ha mapes que indiquen que s'aproparia una perturbació atlàntica. Primer amb aire càlid, però amb tempestes associades a partir del divendres. Hi ha altres mapes que indiquen que hi ha una forta irrupció del vent del nord, amb forç del nord, que faria dies molt assolellats, però amb una baixada clara a les temperatures. Temperatures baixes... Sí, però la veritat és que no ho sabem, sincerament. Aquest cop ens ho fa molt difícil. Impossible. O sigui que no sabem quin temps tindrem els dies de festa, divendres, dissabte, diumenge, dilluns... No. Em sentim impotents, però és que no... A veure, tu... A veure, Josep Maria, quants anys portes col·laborant amb aquest programa? Doncs... Quants? Quants? 16? Sí, més o menys. I no s'ha pres encara fer els deures, home! M'has de dir quin temps tindrem aquesta Setmana Santa? que el voler fer fora ja home, és que no pot ser això no pot ser a veure les zones santes cauen malament no haurien de ser el mes d'abril en èpoques més tranquilles, l'estiu o per l'hivern. Li direm al Francesc. Senyor director, una sanció per l'home del temps. Que aquest mes cobri el 50% menys. Molt bé. Proposta del comitè de direcció. Vots a favor? Tots. No sabrem quin temps tindrem aquesta santa setmana. Tranquils que farem tot el possible perquè siguin uns dies sants magnífics. Bueno, te'n vas, marxes fora? Sí. Aleshores farà bon temps, segur. No crec que tu t'arrisquis de marxar fora. Bueno, clar, igual te'n vas a les Canàries. No, nosaltres no. Quedem aquí per vigilar això, que no s'enfonsi. Que no es controli. Exacte. Bé, Josep Maria, que tinguis un bon cap de setmana, una bona setmana santa i ens tornarem a veure d'aquí o a sentir d'aquí 15 dies. Perfecte. Vosaltres disfruteu dels primers dies, que seran magnífics. Procurarem. Treballant segur que els disfrutaré. Gràcies, Josep Maria. Nostro senyor t'ho pagui. Sí, clar. Adeu, bona nit. Adeu. Bé, doncs hem arribat al moment de llegir algunes de les notícies que hem preparat i, com sempre abans, un regalet. Jo no sé si us espereu el regalet d'avui, però està clar que una de les notícies més destacades d'aquesta setmana... És el del Barça. No, ha sigut el debat parlamentari sobre la sol·licitud del Parlament de Catalunya de traspassar al govern català la facultat de convocar referèndums. El resultat de la votació ja ho sabíem, majoria absoluta del PP, també el PSOE, segon partit quan es conya al Parlament, no donaven lloc a dubtes. Resultat final, 299 vots en contra, 46 a favor i una abstenció. No sé què ha sigut l'abstenció, però és igual, tampoc té importància. Quants vots ha sigut a favor? 46. Perdona, en contra? 299. És que havia entès 999. No, encara no hi ha tants parlamentaris, però no desespereu que tot pot arribar. Bé, els dos grans partits estaven d'acord i la posició dels petits no podia canviar el resultat. jo crec que la defensa dels tres parlamentaris catalans va ser correcta i encara sabent el resultat final van defensar la seva postura amb dignitat parlamentària res a dir tampoc de la postura del senyor Rajoy i del senyor Rubel Cava que van insistir una vegada més en la seva postura de no a tot per part del primer i reforma federal el segon però crec que la que més va destacar en el debat va ser la senyora Rosa Díez de UPID que va fer un autèntic míting adreçat als seus votants i als que tenen dubtes de si votar-la o no en les properes eleccions. Res d'argumentar en el no. El discurs de la senyora Díez es va centrar en els següents arguments. Absència. El que havia de presentar la petició era Artur Mas. Según las nuevas parábolas, ha recorrido 60.000 kilómetros para explicar su consulta en todo el mundo y no se ha enterado de que hay una ave a Madrid que hemos pagado entre todos los españoles. Una sentencia. Democracia es respetar las leyes, no solo votar. Y Cataluña plantea un debate antieuropeo que pide levantar fronteras con un discurso basado en la hispanofobia que se parece demasiado al discurso de la eurofobia. Una acusación. Pretenden quitar derecho a los ciudadanos. Y esto es antidemocrático. Los no nacionalistas viven oprimidos en Cataluña. Y la democracia... de la democracia que también es decidir sobre lo que no se vota y quién tiene competencia para votar. Sí va a fer una mención al tema del debate. La competencia que reclaman para convocar un referéndum es imposible de transferir porque no tiene contenido material. Y una llició de democracia. En España se ha decidido que no se vota sobre la recuperación de la pena de muerte o sobre la ablación de las mujeres. i la estocada final, el discurso cutre i tan falso que Espanya ens roba, el que pretende és robar-nos l'Espanya plural i democràtica, en la que nadie nos preguntamos si somos más españoles o gallegos o más españoles o bascos, porque nos importa un bledo. La senyora Díaz ha demostrat que té un gran bagatge polític per defensar les seves idees, però s'ha equivocat de lloc. El Parlament no és per això. Aquest discurs són per la campanya electoral. Però bueno, ja va bé. Segur que ha guanyat algun vot que li restarà a la dreta del PP. Per confondre el Parlament amb la plaça pública, avui a la senyora Rosa Díez González... No sé si voleu parlar del debat. Es va lluir, aquesta. Jo no el vaig veure, ni he llegit res. Jo també el vaig poder veure. Jo sí, el vaig veure, estava entre el partit del Madrid i el partit del Parlament, no? El partit del Madrid estava perdent dos a zero i aleshores... Vas deixar de veure el debat. No, no, però és que quan vaig posar el debat estava precisament aquesta senyora. I cada vegada estava més al·lucinat. Vas escoltar això que va dir? Sí, sí, sí. I més coses que va dir. Bueno... Jo la veritat és que fa molt de temps que no veig un debat del Parlament per televisió, però molt de temps. Jo sí, a mi m'agrada, és com... És com... L'havia de fer un circo. Quan va durar el debat? Buf! La tira, no? Moltes hores. Des de les 4 o 5? Sí, jo el vaig veure ja a la tarda, no? De fet, estava combinant amb el partit de futbol a Madrid, però bueno... Bé, anem per les notícies. Va, Núria. Doncs resulta que els iogurts passaran de tenir data de caducitat a tenir data de consum preferent. Va, tothom consumint iogurts a la data que ens posin allà. El govern espanyol ha aprovat una norma que elimina el límit de venda de 28 dies des de la data de fabricació i garanteix la competència lleial entre les indústries europees. Sí, i tant. El Consell de Ministres ha aprovat que el iogurt no porti la data de caducitat, sinó de consum preferent. La nova norma, proposada pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, abans de marxar cap a Europa... Té com a objectiu actualitzar i simplificar la legislació vigent per adequar-la a la nova realitat del mercat. S'eliminen restriccions que podríem posar els productes espanyols en situació de desavantatge amb la resta de productes de la Unió Europea. I es garanteix així una competència lleial entre les indústries, millorant la competitivitat. Bueno... Molt bé. I aquesta data, bueno, ja ho veurem, no?, que serà consumir preferentemente entre el dia tal i el dia qual? No ho sé. O consumir preferentemente antes de ver la tapa. Clar, perquè això és normal. En molts productes pot això. Consumir preferentemente antes de ver el fondo. Obras primer la llauna i llavors dius, vaig a mirar i et cau tot per terra. Per això diu consumir-lo preferentemente antes. És normal. Hi ha una cosa amb això. Els iogurts, per què són els iogurts? O sigui, millor dit, Els iogurts no poden caducar mai. Hi ha llet fermentada. Hi ha llet fermentada. Ja està caducat. I menys ja els tens a dins de la nevera. Si et prens un uns dies després, no passa res. I fins una setmana, un mes no, però una setmana i mig i no m'ha passat res. Del que sí faig cas de la data de caducitat des dels medicaments, Perquè com ja no me'n refio, si a sobre està caducat ja. Això és com els ous. Si tu agafes un ou, tal com la pos la gallina, i no el rentes ni el neteges... Està molt brut. Però un ou pot aguantar tranquil·lament Doncs dos mesos a la nevera, eh? Perquè és una caixa forta, un ou. Bueno, jo, per si acaso, no me lo començo. No, el que no pots fer és rentar-lo perquè la closca d'ou és purosa. I és purosa. I llavors absorbeix la humitat. Això sí que no es pot fer prou. Però els ous porten dos de codici. Sí, a la closca té... Dins d'aquell número xifrat que té, et diu en la procedència la mida la data caducitat i et deien una altra data la gallina posa l'ou i després hi ha una altra gallina que va escriure el logotipo en el xifre em sembla que té 12 dígits et diu procedència caducitat, tamany I em sembla que inclús estan obligats a si el tipus de pinso que els hi donen. Ah, sí. O alguna cosa així. No n'estic segur. Molt bé. La teva notícia tecnològica... La meva notícia... Més que tecnològica, m'ha fet gràcia. Sí? Més que res, pel final de la notícia... Ah, molt bé. Tots deien abans, a l'edat de... Quan el meu pare era jove, que els nens venien amb un pa sota el braç. Avui en dia venen amb un ordinador. Amb un ordinador sota el braç. O una tablet, un smartphone, el que vulguis. Doncs fa uns dies un nen de només 5 anys va descobrir un... error de seguretat monumental en una consola que es diu Xbox One Xbox One de Microsoft que és l'avió del president no, aquell és l'Air Force One es diu Christopher Wilson von Hassel el nen és alemany no, és americà de procedència alemanya o austríaca és conegut com el pequeño hacker de San Diego està bé Estem parlant, bueno, els seus pares tenien aquesta consola i per l'edat del nen hi ha el control parental que se li diu que pots bloquejar els continguts que pot veure el teu fill a través d'aquesta consola perquè es connecta a internet i accés a jocs segons quines edats. I ell el va desbloquejar. El va desbloquejar, però de la forma més senzilla possible. Que consistia, dic que consistia perquè ja ho han solucionat, en posar una contrassenya errònia i després el següent pas era posar espais en blanc com dígits tenia la contrassenya i automàticament es veu que et saltaves directament, pim-pam. Bueno, jo pensava, dic, posa la contrassenya errona, és un missatge i diu, no és aquesta, és d'aquesta altra. M'estranya aquest nivell que algú es dediqui a aprovar-ho, és complicat, però una empresa com Microsoft s'hauria d'haver tingut en compte. S'hauria d'haver tingut en compte. El nen aquest ha passat en una llista que té Microsoft, de les persones que han ajudat a Microsoft, és una llista de gent que ha dit els problemes de seguretat de tots els seus programes, i ha passat en aquesta llista. I a partir d'ara ho té tot de franco. No, el fort és que em sembla una bajanada del que li han regalat, perquè jo sóc el nen i m'enfado. Estem parlant d'un error de seguretat que li ha costat milions, potser a Microsoft, i li han regalat 4 jocs, 50 dòlars per gastar-se a la botiga de Microsoft, i un any gratis del servei Xbox Live. Estem parlant, no sé què val el servei d'un any de l'Xbox Live, però no crec que sigui molt, per regalar-me esto... Jo no dic re. No, ho trobo per part de Microsoft. Sí que és un nen de 5 anys, però... Bé, podríem haver regalat tots els jocs que vulgui de per vida, una cosa aquesta, no? Sí, ho trobo per una empresa tan gran que factura el que factura Microsoft. Abans els que naixien al metro, no? O a la Renfe els deixaven viatjar tota la vida de franc, o viatxaven amb unes condicions especials tota la vida. Qui? Els que naixien al metro o al tren. O a la Renfe, no ho sé, eh? Els apadrinava la Renfe, no? Hijo de las vías. Hijo de las... Sí. Doncs pensava que anaves a parlar avui del tema aquest de... De la impressora. De la impressora. No? No. De les passwords... Sí, del Headbreak. L'he estat llegint, tinc tres pàgines, ho he vist un tema una miqueta durillo. Durillo, no? A veure, realment, no ens hem de preocupar, entre cometes, perquè les pàgines que més fem servir com Facebook, YouTube... Espera, eh? Gmail. Gmail, Amazon, Wordpress... no utilitzen l'OpenSL, SSL, que és el que més està afectat per aquesta màquina de seguretat. De totes maneres, el tema de màrqueting que hi ha darrere és al·lucinant. Ostres! Però què ha passat? farà el 2000... Saps allò que diuen, aquesta és una connexió segura i has de posar la password? Sembla que no és tan segura. Ho se sap, des del 2011 van fer un... Sí, correcte. Van fer un canvi en un sistema de llenguatge dels dos servidors i el problema d'aquest tipus de connexió canvia informació i l'accés d'informació que envies sobresurt d'on tingui de sobresurt i et dic que és complicat i algú la pot llegir automàticament és un problema de seguretat bastant gordo perquè se suposa que Però el clar és que llegeixes la notícia i dius... Perquè parlaven del FMEI, del Yahoo... Correcte. I dels bancs. Dels bancs, correcte. Dels bancs, dels bancs. I que els caixes dels bancs també tindran un problema amb el tema del Windows XP. Això és un altre tema. Això és un altre tema, d'aquest ja en parlarem. Hòstia, és veritat. No, no, ja ha desaparegut. El que passa és que Microsoft deixa de donar suport. A excepció de les empreses que vulguin pagar, però què vols que et digui? Pots canviar el sistema, però canviar el sistema operatiu de Microsoft és un pastigal. La meva empresa, que és una empresa que deu tindre uns 2.300 ordinadors instal·lats, Empleats amb qüestió de 3 setmanes actualitzar tots els XP a Windows 7. A Windows 7? En 3 setmanes. En 3 setmanes. S'ha fet un desembarcament d'un servei tècnic, un contracte que hi ha amb una empresa de servei tècnic de manteniment, i 3, 4 setmanes. els que són susceptibles de canviar d'aquest dos mil i pico però els altres tindran que canviar l'ordinador perquè per les seves condicions físiques el seu hardware no suportaria el que tinc jo a casa o en compro un de nou o... El de la impressora 3D, què és? És una impressora que utilitza PVC, plàstic Imprimeix en plàstic I imprimeix en plàstic I et pot fer motllos Tu amb una càmera 3D Li fas una foto a un producte Als que ets auriculars, per exemple Llavors la impressora, a base de capes de plàstic Va fent les auriculars Va fer els auriculars de plàstic Amb la forma exacta que tinguin I que no sonen, eh? No sonen, correcte. És per fer una maqueta amb plàstic, que abans els arquitectes us fan servir amb PVC i ho tallen a mà i ho munten ells a mà. I això quina utilitat té? Bastantes. Té bastantes aplicacions. El fet de fer un edifici, una maqueta d'un edifici. Maquetes d'edifici, peces, prototips de peces, el tema d'apart dentistes... És l'empresa que diu que muntarà Sant Cugat? HP. Ja estan allà a Sant Cugat i la vicepresidenta ha dit que apostaran per Barcelona per muntar-la. L'equip està realment... Ja porta uns quants anys, eh? Són 8 o 9. Bueno, 8 o 9, però... 5 anys ben bé. 5 anys segurs, perquè conec el sector una miqueta. És una empresa que està molt bé. Per tenir-la a tu a casa? Per tenir-la a casa, no, realment. I per tenir-la... Ja et dic, és per fer... Tu tens una cosa de plàstic i fas una cúpula. Tu imagina que tinc una impressora d'aquestes. Agafo una foto de la sogra i li dic que me l'imprimeixi, tio. Se l'imprimeix, eh? Se l'imprimeixi, però m'agafa de tot. Ara, per fer decorats de teatre ens podria anar bé. Ens aniria bé. De totes maneres, les que he vist jo, estem parlant que la peça màxima que pot fer és 30x30. Que a veure, que està bé. Que bueno, fas diverses peces de 30x30. Correcte, o sigui, fas Lego. Fas Lego, faria peces de Lego. Una pistola. I s'ha de dir que hi ha una versió de la impressora d'aquestes de 3D que és de software lliure, que se'n diuria, seria hardware lliure en aquest aspecte, no sé si era la Politécnica de Catalunya o la de Barcelona, que és... Et donen tot el material que puguis fer servir i és tot lliure i el que fa servir la màquina. I hi ha pastissers que la utilitzen pel tema de mones. Per fer dos mones. En lloc de posar-li plàstic, li posen xocolata. Han adaptat el tema de temperatures i tot i et permet fer figures amb aliments que realment... Aquesta funció la veig bastant més interessant. Sí, sí. I quant costa? La DHP val un... Almenys, quan jo la mirava, crec que més de 9.000 euros pot costar. Però que són 9.000 euros. Ja. Sí, pot imprimir una altra impressora, correcte Ell ho sap Amb la impressora aquesta et permet crear una altra impressora No sé si amb la d'HP però amb aquesta de hardware lliure I que faci la lluna Sí, també Pots construir una bomba es permet duplicar a si mateixa llavors tot el que són les peces que necessita la màquina te les permet imprimir, després les assembles tu i afegeixes les parts mecàniques perquè serveixi com a impressora perquè serveixi com a impressora Es pot clonar ella mateixa. I quant temps triguen a imprimir? Segons el nivell de detall que tingui la peça, però clar, tu compta que va imprimint per capes. Automàticament, quan imprimeix una capa, estem parlant que fa una capa que potser no arriba al mil·límetre de gruixut, em sembla que... 0,3 micres és el més estratet que fa, segons el nivell de tallat. Si ha d'imprimir aquesta tablet, ho farà ràpid, però si té molt... Si ha d'imprimir aquest micro... Aquest micro trigarà una miqueta més. Hi ha vídeos per internet d'impressores 3D, et poses, i veus que imprimeixen pots de llàpissos, logotips, de tot una miqueta... I segons el logotip i el nivell de detall, des de 5-10 minuts a... A dies. Sí, segons a quin podria arribar a trigar dies. Crec que aquesta és la solució que han trobat els senyors del Barça per fer el 9-9, comprar una empresora d'aquestes i anar fent peces. És un producte que té la seva... És curiós de moment. Sí, curiós de moment, correcte. Miquel. Bé, jo em porto una tecnològica entre cometes. El sector tecnològic de França obliga els seus treballadors a pagar el mòbil quan acaben la jornada laboral. el de feina el teu nom i si té allò tercera dual suposo que es pot desconnectar es pot desconnectar A mi, si això és obligació aquí a Espanya, em farien una mala jugada. Sí? Sí, perquè jo només tinc un mòbil que és el que m'ha proporcional la meva empresa i si m'obliguen a tancar-lo, perquè jo sí que sóc un home que no té mòbil, jo el tinc per la meva feina. Punto. I la veritat és que hi ha vegades que l'enviaria pastafant, perquè el diumenge a les 6 de la tarda, en algunes ocasions, em truquen per dir-me Miquel, demà arribaré tard, que tinc feina perquè tinc que anar al metge, o no em trobo bé, demà no vindré. Clar. Però bueno... I tu què li dius? Enviem un WhatsApp. Llavors, els empleats i els sindicats i les direccions d'aquestes empreses, diu que s'han posat d'acord perquè, a l'acabar la jornada laboral, els treballadors de les empreses tecnològiques... Deixin de treballar. Diu que el text especifica que les jornades de treball deben ser raonables i assegurar el bon repartiment del treball en el temps. Diu que el temps de desconexió té que ser a partir de les 6 de la tarda, complint estricta la jornada laboral, i diu que no tenen un màxim d'hores per treballar, però sí que tenen que fer 11 hores seguides, com a mínim, de descans. i 35 hores consecutives a la setmana. Molt bé. O sigui, entre el dia 11 i 35 consecutives, que seria el cap de setmana. Això no vol dir que les jornades laborals tenen que ser de 13 hores, sinó que existeixen uns màxims. Diu que les empreses tindran que vigilar Que els treballadors compleixin aquesta norma. Com ho faran? No ho sé, però jo tinc la sort de treballar en una empresa gran i el meu jefe algun diumenge a la tarda m'ha enviat un correu electrònic dient-me mira estos datos, lo hablamos mañana. Però bueno. Això estarà prohibit. Bé, jo tinc una notícia, dues notícies ministerials, una del Ministeri d'Indústria, que és la primera. No sé si vosaltres veieu, o algú de vosaltres, aquests següents canals de televisió. Nitro, la Sexta 3, Explora, la 7, la 9... AXN, aquestes de pacament, i 3 d'aquests de teletienda. Bueno, 3 de teletienda suposo que no li importarà a ningú. A mi la sexta 3, que és la que si miro em toca una mica els nasos. I Nitro també, perquè fan sèries, encara que es repeteixen molt, però de tant en tant... Ets capaç de veure només tres vegades el mateix capítol de la mateixa sèrie. Que potser comencen a refer una altra vegada una sèrie i és interessant. Bueno, el miro jo, perquè... Com que hi ha sèries que les posen a les 11 de la nit i jo a les 11 de la nit ja estic al tercer son. Doncs bé, el mes de maig, d'acord amb la sentència del Tribunal Suprem, aquests canals han de deixar d'emetre perquè el Tribunal Suprem ha declarat il·legal el repartiment de canals que va fer el govern del senyor Rodrigues Zapatero. Que bé. El tema dels multiplex... Sí, bueno, que sembla ser que se li va concedir les licències a aquestes empreses, concretament són unes del grup A3 Media, la de Media 7, que és de Telecinco, una altra és Unitat Editorial i dos canals del grup Ocento. que sembla que els van otorgar les licències per uns múltiples de televisió, uns canals, i no van fer concurs, sinó que els van donar directament... Per la mano, no? Sí, tu i tu. Doncs a partir del 6 de maig... considera il·legal aquesta concessió i, per tant, tindran que tancar. Algun d'aquests grups, principalment a Tresmedia, sigui el grup Planeta, siguem clars, i Telecinco, és a dir, el senyor Berlusconi, doncs han decidit, en principi, presentar una demanda per danys i perjudicis contra el govern perquè tenen que prescindir d'aquests canals. Bueno, prescindir-ho o els hi donen una altra freqüència? No, no, no. Aquestes freqüències no són legals i, per tant, li treuen. I no els hi donen unes altres perquè, clar, si li donen unes altres no s'ho soluciona res. Jo suposo que aquestes freqüències les posaran a concurs públic, però, clar, has de tornar a pagar. Aquesta gent va pagar... per tenir aquestes licències. Doncs ara l'hi treuen, i per això diuen que és un perjudici econòmic, i a banda que, clar, perden... Jo no sé, però si els canals aquests de teletienda donen gaires beneficis. Ja sabem que a la televisió avui dia és molt difícil que doni beneficis. A veure, jo, n'hi ha d'un que és EHS, Em sembla? Sí, però aquest és un canal d'americà, em sembla, també. És americà. Que fan tot el dia i ells compren els productes i els venen ells. O sigui, el benefici que guanyen és seu, per dir-ho d'alguna manera. I després, em sembla que els altres dos, els dos són del Corte Inglés. La tienda en casa és del Corte Inglés. Sí, la ETC. i l'altre em sembla que és el... no sé com es diu, que també és del cortinglès. I després... El canal no és seu, el canal és de... però ells el lloguen per... per vendre. I després molts d'aquests canals segurament a segons quina hora faran el tema del tarot i serà paga-me tanto. Sí. I la majoria ara amb el tema dels bingos o les ruletes que poses a les 11 del vespre ja estan amb les ruletes i dius ja? Tens més notícies, Núria? Una més. Vinga. El Centre Excursionista de Catalunya aprova la seva reforma per posicionar-se entre els clubs alpins més moderns. Ah, està bé. Compraran una impressora d'aquesta tressa. El nou pla de futur del Centre Excursionista, que té 138 anys d'història i més de 4.000 socis, té com a objectiu reformar l'entitat i posicionar-se com un club referent en activitats de muntanya a Catalunya. A clubs ubicaran una nova seu social... I la venda de l'edifici on està ara permetrà al club excursionista finançar el nou projecte de futur i reinvertir en patrimoni productiu. Ja veus. El 71% dels socis van votar a favor d'aquest pla de renovació i pla estratègic. Sí, com els del Barça. I és per dotar el centre d'un impuls i d'un projecte de futur que constarà en noves instal·lacions com un bar-restaurant, un rocòdrom, nous espais d'equipament, sades polivalents, una biblioteca... Home, està bé, això. Cultura, sobretot cultura. I creació de noves seccions. No ho sé, no m'ha sancionat. Suposo que de diferents tipus d'excursions, no? O sigui, excursions més alpines o excursions més familiars. Sí, i anar a la platja de tant en tant. També. Tu, Mar, ja has de dir les teves dues notícies. Sí, bueno... N'has dit tres. Bueno, de totes maneres s'ha de dir que hi ha un vídeo... Han fet un homenatge a XP... Sí? Amb els sons d'error de Windows, ho dic perquè com ha posat el senyor Domènec, que ha posat el típic so d'error de Windows, doncs... Ja, correcte. Hi ha un vídeo amb homenatge amb tots els sons de Windows d'error, que, bueno, és curiós de veure. Jo recordo, no sé si existeix encara, però que tenies la possibilitat de posar el que tu volguessis al moment d'obrir. L'ordinador. Encara existeix. Doncs jo... La musiqueta. La musiqueta. Quan encens o apagues, encara ho pots modificar. Ningú ho fa. Ah, aquesta. Quan tanques. Jo em vaig posar una que deia... Buenos días, Emilio. Buen trabajo. I cada vegada que ensenia totes les gent de l'oficina que la mirava. Què diu aquest, ara? Però era maco. Sí, molt maco. Tu tens més notícies, Miquel? Vinga, va, una més i després ja sou jo la meva. Una plan ràpid. Sembla ser que s'ha trobat un papiro que data del segle IV. El de la senyora de Jesús. Sí, que sembla ser que parla de la dona de Jesús. M'ha fet gràcia aquesta notícia. Diu que s'han trobat expressions a dintre d'aquest papiro en què es posa en boca de Jesús expressions com mi esposa, o la meva dona, i ella serà capaç de ser el meu deixeble, o de ser un deixeble. Diu que professors de diverses universitats americanes han arribat a la conclusió que aquest papiro és del segle IV fins al segle VIII, perquè està, diguéssim, no pel Carbono XIV, sinó per la matèria que s'ha utilitzat des d'aquella època, i que es confirma, si més no, si no tan sort que sigui cert que hagi tingut dona, però sí que els cristians d'aquella època es plantegessin que Jesús pogués haver tingut una dona. I, esclar, després hi ha hagut... com diríem no sectes sinó grups de cristians que diuen que això és una prova evident que el que volia Jesús era que també la dona s'incorporés a la vida sacerdotal i això el que fa és obrir aquest debat de si la dona té d'accedir o no a la vida sacerdotal si algú té dubtes sobre això pot llegir el Código de Vinci que precisament parla d'això sí senyor Doncs, la última notícia meva és d'un altre ministeri, concretament del Ministeri d'Hizenda, que ja sabeu, si tu no pagues hizenda, venen i... T'embarguen el sou. T'embarguen el que puguin. El que puguin. I després, el que t'han embargat, el venen en pública subhasta. Però, clar, què passa? Amb la crisi, la cosa tampoc li va molt bé per Hisenda. Perquè ara, per exemple, d'aquí a poc es farà una subhasta i així és com l'any passat es van subhastar joies i lingots d'or i coses de valor que van treure 300 milions d'euros d'aquesta subhasta, doncs aquest any la cosa no... No va gaire bé. Concretament, entre les coses que subhasten ja, les participacions d'un club de tenis a Màlaga, està valorat en uns 2.000 euros, surten, diguem, primera puja, a 723 participacions per 73.143 euros de la Societat de Planificació i Desenvolupament de Secano de Sant Pedro de Madrid. 21 accions del Parc de Atraccions Terra Mètica Benidorm, con un valor de 4.200 euros. 305 participacions de Aerojedez. O 2.300 accions del Oviedo Club de Fútbol. que això val uns 16.000 euros. També es bastaran 2.431 euros en un lot de cadires, una cafetera, una cava de cigars puros, Montecristo i Coiba, vins de diferents anys i licors variats. Això sí, a Màlaga surt un lloc d'11 metres d'eslora, i que porta el nom de Carrie Ben Lady, amb bandera britànica, que surt d'inici per 40.000 euros. Altres objectes que subastaran a la delegació de... D'Andalusia, per exemple, hi ha 80 lots, algun tan curiós com el lot 43, que surt per uns 300 euros, i són 50 sostenidors. Ah, mira. 35 estots d'ulleres amb 34 ulleres de sol. O sigui, un estot va buit. 27 parells de sabates esportives, 24 bosses de festa, que no sé el que són, 1.570 bicicletes, 450 quilos de carbó i 715 farts, o sigui, paquets, amb banyadors i banderes d'Espanya. A la delegació de Catalunya es subasta una bicicleta de carreres per 450 euros... unes ulleres càmera amb accessori o wifi drive, un part d'arracades de diamant que surten per 950 euros, dos 20.000... com diu, envellecedores? De què? De setes! Envellecedor, és que no sé com... Un envellecedor, o sigui, una cosa per posar-les, etcètera, perquè sigui més maca. 20.000 d'aquests, eh? 100 paletes de paleta, o sigui, allò per fer... Però què és això? Això és la subhasta d'Hisenda, de coses que han embargat perquè no pagaven els impostos. I, espera't que això no s'acaba, 25 quilos de cafè. A Canàries es posa a la venda un jacuzzi per 1.000 euros. I això sí, a Màlaga subhasta un macerati de benzina de 4.200 centímetres cúbics de l'any 2009 que surt per 50.000 euros. I també per 30.000 euros inicials a Astúria pots comprar un Audi amb les claus però sense la documentació. I a Badajoz, només per 9.418 euros, un BMW 730D, no té motor, i li falten peces de la carroceria. Res, quatre coses. Sí. Una cosa, aquest del cotxe a l'Audi sense documentació, llavors no te'l poden vendre si no té documentació. I el cotxe sense motor? No, home, però suposo que... Però el cotxe sense motor... Si té documentació... No, home, però suposo que si el compres, total... Te la faran, home. Però si indiquen sin documentació vol dir que hi ha algun... No saben de qui és. Clar... Si algú està interessat, sobretot amb els sostenidors, 50 sostenidors de senyora, poden anar a la subhasta, perquè és interessant, no? Són coses de la crisi. Ara m'hi presentaré jo. Coses de la crisi. Ens en anem a Madrid? Som-hi. Vinga. La desbernada. Amb 10 minuts de retard, quasi 11, no gairebé 11 minuts de retard, donem entrada al nostre col·laborador a Madrid, com li diuen? Corresponsal. Corresponsal a Madrid, ha de dir allò des de Madrid per a la desbernada, Mariano González. Bona nit. Bona nit. Com va això? Bueno, ya preparando la Semana Santa, ya sabes. Sí, muy santa, ¿eh? Muy santa y sobre todo muy semana. ¿Tú sabes si va a llover? Es que el hombre del tiempo no nos lo ha dicho. Es que lo tiene complicado. Lo tiene complicado. Vale. Sí, sí, sí. Sí, porque habrá claros y nubes y dentro de los claros y las nubes puede que caiga algún chubasco, pero... Semana Santa tradicionalmente al final suele... El Viernes Santa. Vosotros, ¿qué esperáis del mes de abril? Aguas, miel. Vosotros en castellano ya tenéis un refrán clarísimo. Nosotros nos esperamos al mes de mayo. Sí. Y ahí, el de yo que digo en comer es marzo, ventoso, abril, lluvioso, hace un mayo, florido y hermoso. Aquí estamos teniendo un mayo, perdón, un abril de momento no muy lluvioso. No muy lluvioso. Por tanto, el mayo no será florido y hermoso. Sí, tiene toda la pinta. Pero bueno, a lo mejor lo que viene es un mayo caluroso o... No sé, eso nuestros meteorólogos lo podrán decir con más propiedades seguramente. Oye, tengo aquí una noticia que me ha hecho mucha gracia. Hace como 80 años, 82 concretamente, que no se disputa el Gran Premio de Madrid de carreras de caballos. Porque, bueno, no había hipódromos, se reabrió el de la zarzuela en el 2005, pero se ve que el de la zarzuela no está concretamente en Madrid. Está en la zarzuela. Bueno, sí, el hipódromo de toda la vida está en las afueras de Madrid. Digamos que es dentro del casco urbano de Madrid... Pero más... Sí, vamos. Sí, pero no es Madrid-Madrid. Exacto. No es como el antiguo hipódromo de Madrid que estaba ubicado entre el actual Estadio Santiago Bernabéu y los nuevos ministerios. Sí. Eso sí era el centro de Madrid. Exacto. Pues allí estaba el hipódromo y allí es donde el Ayuntamiento de Madrid ha organizado una jornada hípica que se hará por el Paseo de la Castellana. Hombre... Pobres caballos. Pobres caballos, efectivamente. Bueno, de todas maneras, claro, como tienen que poner arena por la castellana, lo cual significa que una vez más, y esta vez no porque viene algún embajador, sino porque vienen los caballos, os cerrarán la castellana. Bueno, sí, prácticamente yo creo que más del 50-60% del tiempo está cerrada. Está cerrada. Varios, oye, manifestaciones, cualquier cosa, cualquier cosa cierra la castellana. Y entonces, bueno, pues como tienen que poner esta arena y para evitar filtraciones, lo primero será poner una especie de lona. para que proteja el asfalto. Y encima de ella se situarán varias capas de diferentes materiales que ayuden a amortiguar el galope de los caballos y que imiten lo máximo posible la pista sobre la que se celebran carreras. Hombre, va a ser complicado, ya te digo. Pues eso va... Lo intentarán hacer, va a ser complicado. Sobre todo para los caballos. Para los que estén viendo, seguramente sí tendrán la sensación de que están viendo una carrera de caballos. todo será que las patas de los caballos puedan moverse en ese terreno con facilidad. Me imagino que lo tendrán ya planteado. Lo van a probar, lo que sí será un poco más pequeño que, digamos, el recorrido del hipódromo, porque el recorrido del hipódromo está entre 1.400 y 2.200 metros, y este, digamos, llámalo como quieras... Este peda... Pedazo, exacto. Tendrá algo menos de un kilómetro y estará entre la plaza de Cusco y la zona del Nuevo Ministerio con el Santiago Bernabéu como testigo principal. Habrá que ver, porque claro, yo me imagino que tendrá un trayecto de ida y otro trayecto de vuelta. Bueno, sí, pueden hacerlo. O en línea recta. La curva va a ser un poco complicada. Bueno, en la plaza. Si cierran la castellana realmente y hacen dos trayectos en las dos vías de tanto la de ida como la de vuelta, la plaza, la rotonda, tira para hacer una vuelta. Y la rotonda, claro, hombre. Otra cosa es que lo quieren hacer solamente sobre uno de los carriles, o bien el de ida o bien el de vuelta y entonces ya... Ya es un poco más complicado. Ya lo tenemos, porque de hecho en la castellana, para que los que no lo conozcan el paseo, La Vuelta Ciclista a España ha terminado muchos años. Sí, sí, sí. Pero no es lo mismo una bicicleta que un caballo. Sí, pero caballos, hay 10, 12 los que puedan correr este gran premio. Y bueno, aunque vayan en pelotón, no irán más allá de cuatro juntos. En cambio, los ciclistas van allí todos apiñaditos. Sí, claro. Lo que estaría bien, aprovechando ya que se va a hacer todo ese movimiento de tierra, toda esa preparación de paseo de la castellana, cerrar carreteras, etc., pues sería hacer un gran premio. Tipo Grand National o algo así, lo que hacen los... Tú quieres decir con... Con desto, con setoros y obstáculos. Con setor, con obstáculos. No, no, va a ser carrera pura y dura, por lo que he leído, va a ser carrera pura y dura de... De velocidad. De velocidad. Sí, sí, sí. Bueno, está bien también, eh, cuidado. Puede ser divertido. Es curioso, esto es para celebrar el hipódromo, este famoso hipódromo que estaba más o menos en el centro de Madrid, pues hace como 82 años que no existe. Está bien, está bien. Es una idea de recuperar ciertas cosas pintorescas, ciertos aspectos pintorescos de las cosas que se realizaban en su tiempo. Bueno, está bien. Me preocupa la cantidad de dinero que hay que hacer primero ponerlo y luego quitarlo. Y luego quitarlo, sí, sí. Y entre medias limpiarlo. También. Y sobre todo la rentabilidad, más allá de las noticias en los telediarios de diversos países seguramente que pueda tener el evento. Sí, más que nada para promocionar la ciudad, porque no creo que cobren entrada para ir al Paseo de la Castellana, ¿no? No, no, no, además no pueden. Ahora igual sí hay apuestas. Sí, bueno, pero esas son legales ahora. No, no, por eso te digo que seguramente las habrá. Con el dinero de las apuestas pueden sacar un buen pellizco. Lo que pasa es que eso se lo llevará seguramente... Bueno, por un lado la... las loterías del Estado, apuestas y loterías del Estado a través de la quiniela épica, me imagino, o las casas de apuestas legalizadas que tienen la opción de realizar las apuestas. A ver quién es el primero, a ver, yo apuesto porque el segundo y el tercero es este, apuesto que la diferencia va a ser más Sí, bueno, eso de la quíntuple, la triple mixta y todas esas cosas que hay en las carreras. Yo jamás he sido capaz de entenderlo. No, yo tampoco, la verdad. Yo me quedo en que uno va a una ventanilla y dice, apuesta por esto. Yo me acuerdo cuando era pequeño, que tuve la oportunidad de ir al hipódromo de Roma. Ah, yo también. Y mi tío me dijo, dice, anda, apuesta. Y yo empecé a mirar los nombres de los caballos y dije, este... apostamos ese caballo, ganó, y me dijo mi tío, dice, ¿quieres volver a apostar? Digo, ni loco. Me quedé con los beneficios. Es una buena filosofía. El jugar al final es perder. Así no es la primera, la segunda, la tercera, pero al final... Al final palmas. Si alguna vez tienes la fortuna de ganar, retírate y disfruta de tus ganancias. Y aquí en Barcelona, como no tenemos hipódromo, aunque más de una ocasión ha habido la noticia de que se va a construir un hipódromo en Sabadell, en Terrassa, en yo qué sé dónde, pero no. tenéis un lugar donde se pueden hacer carreras, además muy típicas, que se realizan en algunas otras ciudades costeras, que es en la playa. Sí, sí. Hay carreras en la playa que algunas de ellas ya con gran raigambre de año, desde luego ya tienen cierta historia. Sí, sí, sí. Tenéis una playa magnífica para realizar un montón de Sí, hombre, aquí, en la playa del Bogatell... Sí, sí, en los alrededores son las de los alrededores. Sí, se podría hacer, sí, efectivamente, pero no, aquí como máximo el Real Club de Polo, pruebas secuestres, saltos de obstáculos y ya está. No, está bien, está bien. Yo, en cualquier caso, cualquier actividad que cualquier ayuntamiento en un momento dado pueda promover Para recuperar antiguas actividades, costumbres o deportes, lo que sea, a mí en principio me parece bien. Siempre que no sea un acto especialmente costoso y cuyo retorno de beneficios vía publicidad, vía turismo, etc., sea difícil de recuperar. Pero por lo demás sí me parece bien. Aquí en Barcelona lo que sí tuvimos, supongo que en Madrid también los tuvisteis, los canódromos. Sí. Que eran carreras de galgos. Sí, aquello era un antro de apuestas clandestinas porque sí se apostaban allí, la gente apostaba a los perros, pero apostaba a todo. Sí, sí, sí. Entraban a apostar a los perros. Se acababan apostando cualquier cosa. Cualquier cosa. Era realmente impresionante. Y al final los prohibieron. Y la verdad, vistos los pobres galgos, a mí me pareció muy bien que los prohibieran. Hombre, la verdad es que la historia es que los... Problemas que tienen los galgos no viene dado por los canódromos desgraciadamente. No, no, pero... Hay mucha incultura con el tema de los perros y de los galgos sobre todo y el maltrato que se les hace. Efectivamente, pero de no darles de comer para que no engordaran, hacerles pasar hambre para que corrieran detrás de la liebre de felpa. En fin... En cambio, pues por lo menos los caballos parece que están súper bien cuidados. Hombre, es que si a un caballo le intentas hacer correr y no le das antes de comer... Dice que corra... Se sube encima el jockey. Claro, claro. A un perro todavía le puedes engañar un poco con un muñeco de trapo. No, no, pero al caballo no. El instinto es el que es, ¿no? Pero al caballo, evidentemente, pues si no le das de comer, se derrumba y se acabó. Efectivamente. Y la carrera se acaba. Y con los perros, pues la verdad... Sobre todo porque eran carreras de galgos. Yo siempre he opinado que un animal bien cuidado te dará mucho más espectáculo que un animal más cuidado. Que un animal más cuidado, sí. No, no, además eso... Y sobre todo, bueno, que es todo el tema de historia y de... de que un galgo que no vale para correr le tienes que colgar. Era sacrificado, efectivamente. Sacrificado, pero además sacrificado con dolor. Sí, sí. Esas cosas nunca las he entendido porque no sé qué tipo de historia anda detrás de todo. No puedo creer que alguien se pueda creer que haciendo eso... va a recibir algo a cambio, algo moral, algo espiritual o algo emocional o algo... Bueno, pero eso, Mariano, es como en zonas donde se hacen peleas de perros, los perros son adiestrados para pelearse y que realmente reciben castigos importantes. O las peleas de gallos, donde el gallo que pierde queda hecho una piltrafa al pobre, ¿no? Ya claro, es una manera de tratar a los animales que, bueno, yo lo que haría es hacérselo hacer a los que lo hacen con animales. Yo lo que haría es, efectivamente, disfrazarlos a ellos, por ejemplo, con los espolones mecánicos... Efectivamente, ya la... O con cualquier otro aditamento que pueda llevar cualquier pelea de animales y decir, bueno, y ahora tú con el otro. Con el otro, venga, a pelear. Yo para eso prefiero las siempre muy divertidas... Carreras de cucarachas o carreras de... Son divertidas, por ejemplo, las carreras de caracoles. Claro. Los saltos de las ranas. La carrera de ranas, sí, sí. Jordi, corta esto, por favor. Jordi, corta que se les ha ido la pinza a esta gente. No, no, pero hay una cosa que está bien. Oye, yo entiendo que un caracol, si no corre, pues le metas en la jauna. Vuela, si no corre, vuela. Luego vas a la jauna y digo, mira, o corres o a la jauna. Exacto. Por lo menos le sacas provecho al caracol. Claro, claro, claro. Si eso es así. Sí, sí. Y si la rana no salta, pues ya sabes, sancas de rana. Pues sancas de rana. Todo tiene un pasado. Sí. Pero bueno, luego también el tema de los perros, por ejemplo, los coreanos tienen la costumbre, el pueblo coreano, de comer carne de perro. De comerse el perro, sí. Sí, sí, sí. Te quiero decir, cosas que aquí ancestrales, que aquí nos parecen extrañas en otros sitios, son de lo más normal. Hombre, yo recuerdo, no me acuerdo qué evento deportivo fue, no sé si fueron los campeonatos de fútbol o unas olimpiadas o algo así, que una de las enviadas de televisión española era Olga Biza. Y Olga Biza compró un perro vivo... cuando se enteró que ese perro estaba a la venta para comérselo. Y le supo tan mal que se compró el perro. El perro. El perro vivo. Y estuvo enseñando el perro por televisión. Luego, no sé, creo que tenía problemas para poder traer el perro a España. No sé cómo acabó el tema. Supongo que acabaría... Me imagino que en la cazuela... Acabarían comiéndoselo. Efectivamente. Acabarían comiéndoselo. Y con cosas menos extrañas aquí. Por ejemplo, hasta hace pocos decenios... Hemos comido, y todavía se come en algunos sitios, comida de caballo, carne de caballo. Sí, sí, sí. Y siempre ha sido recomendada por los médicos por temer de... Bueno, pero cuidado, cuidado. Y actualmente se vuelve a vender mucho. Sí, sí, sí, pero... Había dejado de venderse, pero se vuelve a vender mucho. Independientemente, pues al cariño o a la precio que podamos tener al caballo... Hay que tener en cuenta que estos caballos que se venden como carne de consumo son exactamente igual que las vacas, es decir, están criados para eso. Ahora muchas veces yo recuerdo una noticia alimentaria que, no, estas hamburguesas o estas no sé qué, esta carne que viene. Tiene carne de caballo. Pues a lo mejor hubiera sido mejor que hubiera estado hecha de carne de caballo y no de la otra porquería. Claro, lo que pasa... Lo que pasa, perdona, que, por ejemplo, si la hamburguesa tú dices que es de vaca, de vacuno... Pues no puede llevar caballo. No, correcto. Puede llevar trazas, puede llevar una proporción, pero parece ser que estas tenían más proporción de caballo que no de... Y que tampoco se sabía bien bien de dónde había salido el caballo. El caballo, claro. Correcto. Que nos digan también de dónde ha salido la vaca. Bueno, claro, es lo que te iba a decir. Pero bueno, yo recuerdo hace muchos años que aquí en Barcelona empezó a correr el rumor de que determinada empresa de... Bueno, no voy a decir el nombre. Hacía hamburguesas con carne de gorila. Bueno... Esos son leyendas urbanas. Y no hay tanto gorila en el mundo. Y la gente, decías, vamos a ir a tomar una hamburguesa... No, que son de gorila. Y la gente llorando por copito de nieve, claro. Hombre, todo tiene que tener cierta... Cada noticia tiene que tener cierta lógica. Evidentemente, hombre, yo no digo... A saber qué es lo que hay metido dentro de la compacta masa de carne que no existe en muchas ocasiones. A saber, a saber. Hombre, a ver, esos bistecs que los pones en la plancha, que son gordos, majos, yo digo piporrazo, lo pones en la plancha y empiezan a encoger, pero de una manera brutal han soltat el calor, bueno, el calor sueltan toda el agua que tienen... Y en algunos casos en vez de freírse se cuece. Se cuece. Todo el agua que lleva. Claro, claro. Por tanto... Eso pasaba... Ahora empieza a pasar un poquito menos. Un poco menos, sí. Pues intentan regularlo, pero antes cuando metían a todo el ganado, le metían los embuteroles aquellos y todos los esteroides que les metían y todo ese tipo de anabolizantes que... Pues claro, ¿qué es lo que pasaba? Pues que engordaban artificialmente a base de agua. El músculo cogían poco. Ya, claro. Con lo cual, metías un filete y aquello era una orgía de chispas de agua saltando en el aceite, tremendo. Tremendo, sí, bueno, pero también, por ejemplo, una de las cosas que se ha eliminado es la matanza del cerdo, que eran muchos pueblos, pues típico matar el cerdo, luego... Y se ha prohibido, bueno, se le regalaba un jamón al veterinario para que el veterinario se comiera el jamón como certificación de que el cerdo era bueno... Por motivos higiénicos se han suprimido muchas cosas. Teóricamente por motivos sanitarios. Sí, por motivos sanitarios, sí. Pero realmente son actos ancestrales que llevan desde tiempos inmemoriales y pocas veces a alguien le ha pasado algo por eso. Ahora no se empieza a pasar porque estamos ya tan protegidos de tantas cosas que nos hemos olvidado de que existen virus. Y cuando nos coge el más común de los resfriados nos dobla por una semana o dos. Pero fíjate, también se prohibió dejar al aire libre a las reses muertas, con lo cual los buitres no tenían su alimento y ahora los buitres se dedican a cazar animales vivos. Claro, es puro instinto de supervivencia. Efectivamente, que no me das... Si no me das, pues algo me tengo que... De algo tengo que comer, o sea, de algo tengo que vivir, ¿no? Y el buitre no es tonto. El buitre, las bellotas no se las come, el buitre de las manzanas de los árboles tampoco, pues irá dependiendo, dependiendo de lo que pille. De hecho, los ganaderos, supongo que en el resto de España también, pero aquí en Cataluña, han pedido, por favor, que se levante esa ley y que puedan dejar la res muerta al aire libre para que se la coma el buitre y no vaya el buitre de tarde la res pequeña que tiene más dificultad para defenderse en caso de ataque. Todo aquello venía me parece también por un tema de que se dejaban piezas envenenadas para cortar los lobos y al final perjudicaban a los buitres. Bueno, no sé, era una rueda de acontecimientos que al final deviene en una rueda de insensateces ecológicas. Ese es el gran problema. Claro. En fin, Mariano. Al final, eso es lo que hay. que nos tenemos que despedir. Muy bien. Dentro de 15 días seguiremos hablando de buitres. Sí, veremos... Uy, por eso hay mucho que hablar. Por eso te digo. Sobrevuelan habitualmente por todas partes. Efectivamente. No solo en el campo. Buen fin de semana, buena Semana Santa y hasta dentro de 15 días. Hasta dentro de 15 días. Deu. Deu, deu. La desbernada. Doncs, abans d'escoltar el tema musical del doctor Domènech, escoltarem el doctor Baràmbio. Doncs, Santiago, bona nit. Hola, bona nit. No tinc cap notícia. Tu en tens alguna? Sí. Vinga. Has tornat una pel·lícula en la que surto jo. No diguis, ostres. Ostres. El cinema en 3D. Sí. Mira. Pues sí, sí. Bueno, i si em deixeu un lloc aquí a Sant Just, vinga i la passem, eh? Sí? De què va la pel·lícula? És una pel·lícula que ara podeu entrar per internet i veure el trailer. Sí. Es diu La Revolución de los Ángeles. La Revolución de los Ángeles. Sí. Però és una pel·lícula... És un tema... Bueno, És de largo mitraje? És, diguem, de mitraje de sèrie de televisió. De sèrie de televisió. Sí, 55 minuts. La tens en DVD? No, encara no, encara no. Encara no. Però l'hem estrenada. Quan dius que si et donem un lloc la pots presentar... Sí, sí, perquè us explico de què va. Digues. De fet, aquesta pel·lícula és un acte, diguem... que podríem enquadrar dintre del 15M. 15M. Sí, la revolució aquesta que va veure del 15M. Sí. Perquè això va néixer d'una conversa que jo estava llavors de tertulià, i ara me'n recordo, perquè va canviar de nom tantes vegades, el que era on de Rambla, Punto Rambla, Punto Ràdio... Sí, sí, sí, sí. Va... va quedar ABC i a mi ja no m'han cuidat més perquè jo soc de los malos si aquesta no era l'emisora que tenia en principi el de l'Olmo el de l'Olmo va anar canviant de nom però sabeu quina emisora em va fer i encara està aquesta emisora després va ser ABC.radio no sé qualsevol cosa Bé, doncs, total, que un programa que era tortulià, que estava conduït per Oriol Clavell, que era areu del Castellón, no sé si recordeu. Sí. Bé, doncs, jo he estat molts anys allà. I sortíem d'allà i ens anàvem a prendre una cervesa allà al costat, això estava allà a Montaner, Diagonal, i ens anàvem allà al velòdromo, que quan el vam reinaugurar ja al sortir, que sortíem a les dues. I, bueno, en ple moviment d'aquestes va ser quan es va començar a descobrir això que hi havia corrupcions. En fi, tothom ho sabia, però no es demostrava, no? Llavors, bueno, hi havia tota aquella indignació al carrer, recordeu? Ara ja no és indignant ningú. Una altra corrupció? Bueno... Bueno, és igual, un de més. Però llavors estaven molt indignats... Perdona un moment, Santi, a veure si coneixes això... En una sociedad en crisis. ¿Quieres saber por qué lo hizo? La han matado, estoy segura. ¿Cómo se van a cargar una enferma terminal? Los médicos dicen que actúo con las facultades... Ya veus que aquí el servei de documentación de la desvernada... Continuando. Ah, bueno. Sí, sí, l'he vist. Son tres fotogrames, pero sí... Sí, en el trailer, en el trailer. En l'altre són uns quants més, tampoc massa més, perquè no són més protagonistes. Però, bueno, estic molt content perquè per fi he fet d'actor, no? De veritat. Molt bé. Escolta, està bé. Bueno, aquí la història d'això l'acabo, perquè és un momentet, i llavors, vull dir, enmig d'això, algú va dir, hosti, aquests tiros perquè no els mata algú, no? I llavors, bueno, aquí els mata, no sé què, perquè, clar, llavors, bueno, se'ns va ocórrer que els mals terminals que vosaltres en dieu terminats, vosaltres en diríem pal·liatius, doncs són gent que, de fet, estan en una situació gaire bé d'impunitat, no?, perquè ja ens pots anar condenant a mort, si vols. Sí. I, per tant, doncs, ens va ocórrer tota una ficció del trasllat de la por... el polític, perquè clar, el que està passant és que el polític no té cap por. Està en una situació, bueno, polític i sus atláteres, que estan en una situació d'impunitat absoluta. És a dir, mireu, bueno, mireu, el senyor Bárcenas, que ha sigut avui o ahir, que ha continuat largando, i aquí tots continuen al seu lloc, la senyora Cospedal... Cap problema, home, cap problema. A Inglaterra acaba de dimitir la ministra de Cultura... Per on aquí també llasta 7.000 euros, no? Sí, bueno, per carregar les despeses del Ministeri. Aquí li pesquen 40 milions d'euros al senyor Gatti i no passa res. I no passa res, home, no passa res. I quan passa alguna cosa, doncs els indulten. Sí. D'aquesta indignació va néixer aquesta pel·lícula, llavors aquesta pel·lícula està feta amb mitjans absolutament professionals, si veieu el trailer ja veureu que té una qualitat alta, no ni siqueta mitja, una qualitat alta, perquè es van començar a jugar i s'ha anat apuntant gent, i tothom ha treballat gratis, ens han deixat els focus, la Mesa ens va deixar dos Mercedes per simular els ministres... ens han deixat, la Creu Roja ens va deixar l'ambulància i els van prestar dos de la Creu Roja a fer-ho, els Mossos d'Esquadra ens han assessorat, no sé, ha ajudat... Tothom ha participat. I a més a més vam fer un verkami i vam aconseguir 10.000 euros, i amb aquests 10.000 euros i l'ajuda de la gent que fa fotografia, de la gent que fa... que posa llums, la gent que fa alcoholisme, la gent que fa la càmera, tothom ha anat aquí, i jo vaig deixar la meva clínica, però no sé, han anat tots fent coses, i després, bueno, doncs, bastanta gent, com el de l'Or, bastanta gent, doncs, han fet el seu cameo, no?, també, tal o igual, el qual li dona el seu pastís. I ara el que estem fent, diguem, ah, i s'ha fet un llibre, també, d'això. Ah, està bé. I llavors, diguem que això va començar amb... A aquesta conversa em va vindre el periodista que portava el programa i em va dir, escolta, per què no fem una novel·la d'això? Dic, ah, va bé. I després va dir, escolta, per què no fem un curt? I el curt es va convertir en un llarg. Vull dir, bueno, un mig llarg. I així s'ha anat sortint la cosa. I ara el que anem és passejant-la per llocs. La veritat és que té molt èxit. I fem un cineforum associat. Doncs mira, llàstima que la Núria ha marxat. Vull dir, com a... si voleu allà a l'Ateneu sí, per això te deia la Vall de Verge podria organitzar podíem mirar-ho, organitzar la projecció d'aquesta pel·lícula i un cinefòrum sí, fem un cinefòrum, vam fer-ho l'altre dia també al colegit de metges de Girona, que ens va posar mil euros va ser un dels que va arribar pel Verkami, eh? I vam anar allà, vam fer un cinefòrum allà amb el Colegi de Metges, perquè després va estar molt bé. I, bueno, és el que anem fent. També tenim, per anar a passar-la a Madrid, però anem passant. Ja volem que ens surt de tot això, m'entens? Perquè, de moment, és una mena de moviment, no?, al redor d'això. Parlarem al Malavall de Verge, a veure si els sembla bé, doncs, organitzar una projecció, la teniu, i aquest, i un debat posterior sobre el tema. Sí. El tema pot ser qualsevol cosa que tingui a veure amb la corrupció, amb els indults, o amb el tema de la pel·lícula. Vol parlar de cine també. Sí, sí. Doncs molt bé, perfecte, estarem en contacte sobre el tema. Que tinguis un bon cap de setmana, una bona setmana santa, que suposo que la cedebres, que la cedebres com un bon feligrés. Tinc setmana de vacaciones. Vacaciones de primavera. Molt bé, doncs tornem a parlar d'aquí 15 dies. Igualment per tots vosaltres. Vinga. Gràcies. Adéu. Senyor Domane. Què tal? Bona nit, com esteu? Molt bé. I vos? Bé, molt bé. Avui, recollint el guan del doctor Barambio, dels Indignats, Amaral ha publicat aquesta setmana, no sé si l'heu vist, un videoclip d'un nou tema musical que es diu Ratonera, on en aquest tema musical, en aquest videoclip, es veuen diferents polítics, això està dibuixat. Sí, dibuixat. En situacions d'extrema pobresa, anant en patera, dormint amb queixers... Amb un ull blau. Correcte, amb un ull de bellut, apenyçats per la policia... En fi, llavors he pensat que avui serà un programa reivindicatiu. Reivindicatiu. Sí, hi posarem Amaral, ratonera. Molt bé, perfecte. Fins ara... No sé cómo duermes por las noches, estúpido o falsante, si mientes más que hablas. Allí por donde pasan los de tu galaña ya no crece nada. Gràcies. Tú te representas el pasado, haces del presente una ratonera. No tendrás futuro ni descanso, esa es tu condena. Ojalá sintieras el miedo que generas, ojalá que lo sintieras. No lo haré yo. Puedes intentar que te perdone Dios. No lo haré yo. No lo haré yo. Tienta, tienta que tu final se hace. Fins demà! Durant 8.1. Ràdio Tosfer. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concerts al cinema. Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català. El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La dasbarnada. Bé, doncs ha arribat el moment de sopar. El cuiner principal no ha vingut. Però aquí tenim solucions per tot. Cuina per sorters. Al millor seria millor no sopar, no? Vols dir? Perdona que estava molt bo, eh? Bé, la meva invenció no deixa de ser un plat normal. Normal? No apto per gent... No apto per gent que vulgui primar o que tingui el colesterol una mica... Doncs és el que et convé. A mi genial. No, però em va donar el cuscús. Ja n'he fet algun de plat, però em va agradar. Perquè el cuscús és una pasta, per dir-ho d'alguna manera, típica... o de seguidors musulmans i el meu no el poden menjar. No el poden menjar. Una altra cosa no, però porc em porta una mica. Endavant. Necessitarem un parell de cebes mitjanes o una ceba gran. 100 grams de xoriço. Xoriço. 150 grams de bacon. Bacon. i un parell de bitxos, bitxos o pimienta cayena, sal, oli, cuscús, per suposat. Llavors es tracta d'en una paella gran, fem una mica d'oli, sofregim la serva jo la vaig tallar m'agrada pel sofregit tallada de uets petitonets i si no com vulguis la pots tirar gairebé que quedi tendre sofregit així que quedi transparent i una llaunada de tomàquet de llauna que té més substància si voleu fer un sofregit llavors ja s'encarrega a fer un tomàquet d'aquí 15 dies que ens expliqui sofregit de tomàquet llavors en aquest oli el calentem afegim la espera, és que em sento malament amb els auriculars ara mateix el retorn en aquest oli que estem calentant sofregim la ceba afegim la pimenta cayena les dues és una coseta així vermelleta, petitoneta, els bitxos, correcte, els afregim, un cop la ceba ja està gairebé transparent, jo vaig treure la pimienta gallina per no trobar-te-la després i donar-te la sorpreseta, és només perquè li doni un toc picant, afegim el bacon i el xoriço, els sofregim, Recomano no tirar molt oli a l'hora de fer la ceba, perquè el que és el bacon i el xoriço ja tenen el seu greixet i tampoc volem que quedi massa greixós dintre del que cap. Afegim res, una miqueta de tomàquet, el suficient perquè tenyeixi una miqueta el producte, li donem un parell de voltes perquè agafi tot el sabor, preparem el cuscús, seguint les instruccions de la caixa, per suposar... Llavors, un cop està fet, que ja l'hem fet i ja s'ha inflat, l'afegim en aquest sofregit i ho remenem tot i la veritat que és un plat contundent. Sí, sí. No apto, ja ho he dit, que no s'apto pa de cardíacos. Però li vas afegir una mica alguna cosa més? Sí, li vaig afegir per... Per donar-li una mica de toc ibèric? Sí, pernil, pernil andauets, però aquest no el vaig afegir, el vaig afegir després. El vaig afegir després. Restos de sèrie que me quedaven d'una noche anterior. Ja, molt bé. Llavors l'afegim i la veritat és que, bueno... és un plat que trigues mitja hora a fer-ho més o menys i 5 minuts a menjar-ho sí, pràcticament és el que té el menjar sí que trigues molt a preparar-ho ho podem acompanyar amb una cervesa per exemple mentre estàs fent i un altre mentre estàs menjant i ja està si el voleu provar Ja veieu, és una cosa senzilla. Sobretot, al Cuscús, seguiu les insupcions de la caixa. Que per això s'han inventat, no? Home, i tant, i tant. Bé, doncs, ja està. Ja està, ja està. Bon profit. Bé, i entrem ja en l'últim espai del programa, que com sempre és per parlar... Tindria que posar la marxa fonebre. No, home, no. No passa res. Escolteu, no es pot guanyar tot. Ja hem guanyat una vegada tots els torneges que hi havia en un any i ja està, home. Què passa? Bueno, se s'ha perdut. L'altre dia vaig estar parlant amb un merengue i em deia... Aquest any era l'any de la dècima i guanyar-li el Barça. De moment la primera no l'han assolit, de la segona ja ho veurem. S'ha fet el sorteig de la Champions. Això ha quedat el dia 23 d'abril, el dia de Sant Jordi, Real Madrid, Bayern de Munic. Abans, el 22, Atlètic de Madrid, Chelsea. Tornada el dia 29 d'abril, Bayern de Munic, Real Madrid. I el dia 30, Chelsea, Atlètic de Madrid. He fallat el sorteig. Jo no. Jo estava convençut que els dos espanyols no arribarien a la final. Que els posarien juntets per eliminar-ne un de tots dos. No, jo tinc la meva teoria. Fem futbol ficció. Ficció. El Barça va perdre l'aliminatòria perquè per ordres de la UEFA no podia una vegada més arribar a semifinals. No podia ser. Conspiraciones judiomasónicas. Això no d'allò. el Bayern de Munic no guanyarà la Champions perquè és impossible que la UEFA permeti que el mateix equip guanyi dues vegades seguides la Champions això ha passat a la història ja indudablement l'Atlètic de Madrid està allà perquè hi havia un nou equip perquè si no sempre eren els mateixos que jugaven quarts i semifinals i això no podia ser però que no es faci il·lusions perquè a la final hi arribarà el senyor Mourinho vols dir? juntament amb el senyor Ancelotti i allà el que més es queixi del huevó, del ximpolí i de tots aquests serà el que aixequi l'orejona. Jo crec més en una final Bayern Atlètic i guanyarà l'Atlètic. En fi, ja ho veurem. De fet, el Barça no hi va arribar, però no passa res. Clar, Messi només va córrer 5 quilòmetres. Bueno, 700 metres més que el Pinto, que dius. Quan vaig veure aquesta estadística... Messi és un jugador de futbol o és un corredor de fons? El meu pare, que jo el tinc per molt entès de futbol, sempre deia que per jugar a futbol no cal córrer. No cal córrer. Ja ho deia Reixac. Correres de covardes. Un gran jugador de futbol, en Reixac, no corria mai. Diu, per què tinc que córrer si sé que no hi arribaré? Passeu-me'l al peu. S'ha de dir que va estar bastant... A excepció d'un parell de tres de jugades va estar bastant... Què? desaparecido en combate. Sí, sí, sí. Bueno, ya teníamos la idea de que... O sigui, a veure, Messi l'havíem posat allà perquè és Messi, a veure si els defenses se n'anaven cap al Messi i deixar llibertat el resto. No va sortir bé. El Tata es va equivocar. Potser sí que es va equivocar. No hem passat... És igual, haguéssim caigut a semifinals. No passa res. No passa res. Senyor Isidro, Isidro, segurament no està d'acord amb mi. Oi que no, senyor Anglès? Ni parla ja. Rotundament no. Bona nit. Bona nit. Home, no passa res. Què vol dir no passa res? No hem arribat a semifinals de Champions. Home, està bé. No hem arribat i era una de les possibilitats una arribació a semifinals de Champions. Però estem igual que l'any passat. És exactament... La mateixa història de l'any passat és com perds. No que perdis, que això entra dintre de la possibilitat, sinó com perds. Sense presentar-te. Per això t'estalvies el viatge amb l'Ave i au, a córrer. Si hem de fer el panol igualment per la final de la Copa del Rei, doncs... No, no, no, no, no, no. Home, la van llançar o no la van llançar? Jo no sé si van ser els jugadors per falta de... Bueno, això no són ningú, ho són ells. per falta de motivació, que és una de les teories, o l'altra, que també sembla plausible, seria la que el Tata no s'entera directament. No s'entera, vull dir, porta 5 partits amb el mateix equip que et juga... Sí, sí, i no ha trobat la manera. No t'enganya, vull dir, jugant sempre exactament igual. Sí, sí. I cinc vegades hem estat o a punt de palmar o hem palmat directament. Bueno, no ha trobat la manera d'obrir... Bueno, no, per lo que cobra és l'entrenador. Vull dir, algun canvi de fe, alguna solució. Quan ja el partit ha començat, tu pots fer un plantejament a priori que no et surti, que sigui una cosa que tu penses i no sigui la correcta, però un cop comença el partit i ja veus la història com va... Has de fer canvis. Has de provocar alguna cosa. Nou defenses que hi havia. I va arribar un moment que va decidir treure un migcampista, l'Iniesta. Per què ha tratat l'Iniesta? Però això és una bestiesa. Però algú havia de treure. Si volia jugar amb quatre davanters, algú havia de treure. Què treia? El Pinto. No, no, no. No, que va salvar bastant la cosa. O treure un centrocampista i posar un davant, jo crec que hagués estat la jugada de sortida. Però, bueno, no va ser així. Va treure-ho una altra banda a Cesc i vam tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. Els primers 20 minuts va ser un desastre. De fet, podia haver acabat la cosa amb un quart d'hora 3 a 0 perfectament, no? Van haver dos, tres pals, no? Dos d'envilla i un tercer. I un tercer pal, sí. Hòstia, i tu? Un tercer i dos pals. Potser que ens ho fem mirar és que sempre fan igual. Vull dir, surten els 10 primers minuts, els 15 primers minuts, com si els haguessin ficat... En fi, no ho diré. certa cosa a la part on s'acaba l'esquena. Surt a anar a matar. Aquests mirant-s'ho. Si ja ho saps, perquè cada vegada fan el mateix, fa unes setmanes que van fer exactament igual, van sortir les dues... la primera i la segona part, la part inicial, els 10-15 primers minuts, fes exactament igual, l'apretant-te a saco. Depensa més avall, intenta treure la pilota fora de l'àrea, no la vulgui jugar quan t'estan apretant així. D'acord, però... Alguna cosa que canvies el panorama. Si la rematada de Messi... Si la rematada de Messi entra, si el sus de Neymar entra, estaríem parlant d'una altra manera, ara. Amb el mateix partit. Sí, sí. Amb el mateix partit? No, sí. O el xut de Xavi que van a fora? No, no, ens podem conformar, està bé. Vem fer el pena, vam fer el pena. No hi ha altre lloc? No, a veure, que està bé, que van guanyar ells i van guanyar... I ja està. Ràcano, italià, catenaccio, digue-li com vulguis. Però vam fer el pena, no vam competir. Bueno... Sí, estic d'acord. No vam competir, ens va passar la mà per la cara, ja vam dos anys, i menys mal que potser que no ens hem classificat, perquè si ens arriba a tornar a tocar el Bayern o el Chelsea... O el Chelsea. Hosti, jugant amb aquesta actitud segurament ens haguessin tornat a mullar l'orella. Bé, ara ens queda la Copa del Rei, que això serà dimecres... Sí, és el moment de revimir-se. I ens queda encara, doncs, la guira... Sí, no, no, i ens beneficia que aquests dos, els altres dos que van primer i tercer, doncs estiguin encara competint i tindràs dos o tres partits a tot i entre mig. Sí... Dos partits, suposo, perquè... No sé si realment... A veure... Hem de reconèixer també que són dos equips, el Real Madrid i l'Atlètic de Madrid, que estan acostumats a jugar dimecres i cap de setmana, és a dir, no els hi ve de nou... Sí, però són partits que et desfonden. També he jugat a la meitat de setmana a tot el que tens que donar, perquè tots dos s'hauran de posar les piles, eh? Sí, sí, sí. El Madrid si juga també, com el dimarts, també poden tenir un ensurt. No, el Madrid va passar, però que... Perquè va voler. perquè van acabar demanant l'hora o sigui el Cristiano Ronaldo a la banqueta desesperat mirant-se els rellots i assenyalant els rellots quan encara faltava un minut perquè acabés el partit vull dir-te que no això ens beneficia de cara de Lliga, sens dubte Tot i que ja estàvem parlant de variar els partits i de no jugar perquè tenen finals o semifinals, no? És fantàstic. Perquè altres ocasions que el Barça ha jugat entre setmana, ha jugat i prou. No han jugat horaris ni han ajornat partits. No crec que ho facin, de veritat. Bueno, sembla que l'història anava per aquí, eh? De fet, hi havia l'ajornament del partit del Barça i del partit del Madrid per el tema, que tampoc l'entén, de la final de la Copa del Rei, perquè, clar, la Copa del Rei en principi estava prevista jugar-la el dissabte, aleshores, doncs, aquella setmana s'havien ajornat els partits, després la van passar el dimecres, però van deixar l'ajornament i ara, com el Barça, no juga a semifinals de la Champions, doncs el partit contra l'Atleti Club sí que es jugarà en cap de setmana. O sigui, a mi els senyors de la Federació Espanyola també que s'ho facin mirar, o sigui, no ho entenc. De fet, això, dimecres, Madrid, no sé qui juga de local, suposo que el Madrid, no? El dimecres. El dimecres juguem... Copa del rei. Sí, però n'hi ha un que és local. Bona pregunta. Em sembla que és el Barça, crec. No, és per dir Madrid-Barça o Barça-Madrid. O sigui, és com el tenis. El que té el saque, doncs, és el que es diu primer. Hola, herman, bona nit. Bona nit. Ja hem sopat avui, eh? Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies. No sé si vols dir alguna cosa del partit dels quarts de final de les Champions. Cal dir alguna cosa? No. Ja està. Aquest és dels meus, em sembla. A veure, jo ja sabeu que sempre he defensat el Martí, i estic d'acord amb el que ha dit. Estic molt cabrejat perquè s'ha perdut el partit. Li han preguntat avui a la rada de premsa què li semblen les semifinals, qui creu que és el favorit, i diu, tant se me'n fot. Jo el que volia era jugar-la jo. Si no la jugo, doncs és igual. Dic, potser veig el partit, no ho sé, possiblement sí, però m'és igual el que guany. El que volia era guanyar-lo jo. Doncs jo estic d'acord, també. És a dir, quina era la idea? Doncs, mira, poder jugar a semifinals, poder arribar a la final, i si a la final ens hagués tocat el Madrid, doncs fotre-li una repàs. No és possible. Doncs ja està. Fora. Copa del Rei i Lliga. De tota manera, la Copa del Rei la guanyarem, eh? Doncs jo crec que sí. I tant. Tinc confiança, encara que el Barça s'hagi lesionat. És igual. És igual, la guanyarem. Segur. Però abans de la Copa del Rei tenim una jornada de Lliga. Això ja ho veurem. Tenim una jornada de Lliga amb la que el Barça juga contra el Granada el dissabte, o sigui demà, a les vuit, A les 10 de la nit juga el Real Madrid contra l'Almeria. Jo crec que si el Madrid juga com va jugar contra el Borussia Dortmund, igual l'Almeria li fa... Sí, li van anar justet, eh? Li van anar molt justet. I el que té, doncs, que jugarà, ja sabent quin és el resultat dels altres dos, és l'Atlètic de Madrid, que juga contra el Getafe el diumenge a les 7 de la Tavra. Jo crec que si l'Atlètic de Madrid no té cap problema, el problema en refereixo a les regions més importants i que es quedi amb la meitat de l'equip i coses d'aquestes, és el campió de Lliga. És el campió de Lliga. Tu creus que l'Atlètic de Madrid guanyarà aquí, o empatarà? i si el Martí no ha llançat la Champions perquè el maledat i el Simeone es confiï dient això ja ho tenim no m'ho crec aquesta teoria no te la creus ni tu jo de totes maneres dic amb la cara que se'ls va quedar jo crec de totes maneres que possibilitats de guanyar aquest any la Champions en teníem molt poques Molt poques. Sí. Home, jugant com van jugar. No, no, no. I jugant com es va jugar contra el Manchester City. Estic convençut que en tenia poques al Barça de possibilitats de guanyar. Home, que la cosa no pintava bé. Està clar. Per tant, que és... Clar, dius, bueno, que ens eliminin a semifinals és millor que ens eliminin a quarts, sí, indudablement, i que ens eliminin a quarts és millor que ens eliminin a octaus, i que ens eliminin a octaus és millor que no que ens facin fora la lligueta de... Bueno... Emili... Sánchez... Oui, c'est moi? Oui. Què? Què? Què? Això què? Ajuda'm una mica, home. Ajuda'm una mica, que vas veure un partit desastres del Barça. Us dic el que penso? Sí, sí, sí. No, no, clar. a mi em fa enveja l'Atlètic de Madrid no, és que encara que ho sembli mentida em recorda molt el Barça de Guardiola perquè són un equip i això no és fàcil d'aconseguir ser un equip és que cal creure en el que fas i en el que pots fer el teu company i acompanyar-lo i ajudar-lo i fins i tot la solidaritat en un equip de futbol és que és un símptoma és una cosa importantíssima i això s'ha perdut al Barça i a l'ètica de Madrid de l'altre dia tenia aquestes virtuts i al Barça no i evidentment el Barça té bons jugadors, té cracks però això no és suficient i jo recordo la primera temporada del Barça de Guardiola quan va fer debutar a tots aquells jugadors que eren de tercera divisió i que fins i tot ens posàvem les mans al cap i que dèiem on anem amb aquests jugadors i no els coneixia ningú però està clar que tenien futbol vull dir que evidentment eren bons jugadors i calia creure en ells i ara mateix doncs són figures i el problema és que pel camí continuen sent figures però s'ha perdut la il·lusió, les ganes, el compromís, la solidaritat I en aquests casos crec que l'entrenador és la clau del projecte, és una clau importantíssima, i Martino, doncs igual, ho sento, però igual que en Tito Vilanova, doncs és només un hereu, un hereu de tot un projecte. I el que fa la directiva, que és en renovar l'equip a cop de talonari com el gran fitxatge de Neymar, doncs no és una bona decisió. I crec que s'ha de tornar a replantejar el projecte, cal replantejar el projecte, i s'ha de ser valent per replantejar aquest projecte i per executar-lo, i que penso que aquesta junta directiva, parlo del senyor Rossell, vull dir perquè és el president que va ser escollit, no el senyor Bartomeu, doncs ja ha demostrat sobranament en tots els casos que hem tingut que no són prou valents i que no estan capacitats. I que crec que el Tata Martino és una pobra víctima De tot plegat, vull dir que és un bon tipus, però que no està capacitat per ser entrenat al Barça, doncs sí, però que no és el culpable. El culpable és la persona que decideix un estiu renovar i tornar a donar-li la confiança a Tito Vilanova, sabent que està malalt. i que després, per desgràcia, per desgràcia pel Tito Berenal, evidentment no pel Barça, per desgràcia, recauda una malaltia greu, com és el càncer, i aleshores s'ha de buscar un recanvi de darrera hora a marxes forçades. Apropa't una mica més el telèfon, sisplau. Ah, perdó, perdó, perdó. No, bueno, és que el tinc a la cara, vull dir, no el tinc gaire. Com no me'l foti, això! dins de la boca o alguna cosa no puc fer no, però que és veritat que van a buscar el senyor Tata Bartiro que no el coneix ni Déu i que resulta que era seleccionador de Paraguay sí, que va estar a punt de guanyar-li Espanya sí, ui, ui, quin gran èxit uf, per favor aleshores sí, si hagués guanyat Espanya té un motiu per venir al Barça però no va ser el cas només es va quedar a punt No, però em vinc a referir que, clar, aquest senyor agafa un projecte que no té ni punyetera idea de què va la pel·lícula, és un senyor que es doblega els vicis, els costums i les exigències de les figures d'un equip, i quan aquestes coses passen en un equip, comences a fer unes rotacions estranyes, comences a fer alineacions estranyes, Comences a mantenir jugadors en les alineacions que no es mereixen jugar perquè no entrenen bé, els jugadors deixen de creure en l'entrenador, no es creuen el discurs, no es creuen el concepte, i passa el que passa. Passa això, que fitxes el Neymar i el fas jugar a la banda contrària del que ell sap jugar, tens el Messi l'altre dia, el fots jugar després de 6 anys, el tornes a fer jugar amb una banda, resulta que el minut 70 canvies a l'Iniesta, no se sap encara ben bé per què, vull dir, no li dones ni una mica de bola a un defensa central que ha demostrat que és un tros de jugador, no li dones res de bola durant tot el campionat com és en Bartra, i al final te l'has de menjar perquè no et queda més collons per la lesió de Piqué, i aguantes a Mascherano perquè l'has d'aguantar quan està fent la pena tota la temporada, vull dir, una sèrie de... No, és que una sèrie d'incoherències, que aquestes incoherències són la clau en un equip. Vull dir, aquesta és l'enveja que jo afecto per l'Atlètica de Madrid. Doncs que té un entrenador un projecte, no d'aquest any, sinó una idea de temps, que creu amb els jugadors, i el fet de creure-ho amb els jugadors, i que els jugadors creuen amb l'entrenador, doncs fa que els jugadors, quan l'entrenador els diu a Mossegar, surten a Mossegar. Com sortir el Barça? Quants anys fa que no veiem el Barça... el Barça sortia a pressionar a dalt, que era la clau del sistema de joc. Quant temps fa, almenys aquesta temporada no l'hem vist, que el Barça comenci a elaborar les jugades des de la defensa. L'altre dia el Xavi veia les pilotes volar per sobre el seu cap, a la primera part. Era el pobre porter, el Pinto, que tant ens hem encaparrat en dir que era la transcendència de Pinto, quan el pobre va ser un dels millors de l'equip. I l'altre, perdona que et digui, com a mínim la primera vegada, va ser el Neymar, el que va lluitar més. Sí, però és que aquest Neymar que tant ens hem omplit la boca i que resulta que era el jugador que havia de marcar les diferències és el millor tello o el millor cuenca que hem tingut en altres èpoques. Apropa't a la boca el telàfon. Jolins. Jolins. Home, és que si dic collons queda malament per ràdio. Però és que no sé, alguna cosa us passa, eh? Perquè és que m'estic torçant i al final no ho sentiré. No, escolta'm una cosa, vull dir que és que és veritat, vull dir que en aquell Barça, i no és enyorança, vull dir, hem de tirar endavant, d'acord? Pues hem de tirar endavant. Tirarem endavant, però és que hem de tirar endavant. El que no podem és anar arrossegant-nos dels records i de l'herència. No, vull dir, el Barça de Guardiola va ser meravellós, va ser fantàstic, precisament perquè els jugadors hi creien, i en el moment que els jugadors van deixar de creure, Guardiola va marxar, i això és una evidència... i en el moment en que no li van deixar fer els canvis que s'havien de fer a la plantilla, doncs va marxar, i això és una evidència, i ara ho estem veient. Vull dir, l'entrenador que fitxis ha de ser un entrenador... Doncs que, evidentment, tingui la puta estat per fer i desfer el que hagi de fer. Vull dir, sigui el que sigui, si ha de seure a Pepito, ha de seure a Pepito. Jo, de totes maneres, perdona, potser això... I això és un desastre, però no, d'ara. En l'època, ho sento, no és només Tata, amb Tito Vilanova ja era un desastre, ja era una mala solució. Ho sento en l'ànima, era una mala decisió. Era un pilota endavant. Era una pilota endavant de la directiva. jo t'accepto que potser el Tata Martino no és el culpable no és el culpable i mira, jo li dono possiblement a la directiva li dono part de la culpa però sobretot li dono molta més culpa a la premsa que va començar a criticar qualsevol decisió que pogués fer el Tata Martino de voler canviar alguna cosa No estic d'acord amb tu. I li van sortir com a llocs... No, ho sento, però no estic d'acord amb tu. No estic d'acord amb tu. Perquè el Tata Martino no va ser honest. No va ser honrat. Ens va enganyar. Ens va enganyar. Perdona, aquest senyor ens va dir que era un enamorat de l'estil Barça, que ell volia jugar com el Barça, que volia jugar al toque i és absolutament mentida. El que a ell li agrada és el pelotazo per arriba i que l'enganxi al Neymar i gol. Això és el que ell ha intentat moltes vegades. I com que Com que d'una altra manera no en sap, és que és molt fàcil ser admirador d'un estil del Barça. I una altra cosa és haver-ho mamat, i una altra cosa és tenir-ho interioritzat. Si estem d'acord, però quin joc fa l'Atlètic de Madrid? Pelotar fórmica? A mi no és igual, si em sembla fantàstic. Aquest no és el nostre model. No hem jugat això. No hem jugat mai això. Ni amb Clif, ni amb Guardiola. Vull dir, no hem jugat mai això. Ni amb Nichols, ni... No, vull dir, home, el Barça no juga això, ho sento, el Barça no juga això. Al Madrid què li passa? Al Madrid, quin és el drama del Madrid? El drama del Madrid és que no té un estil, és que no ha tingut mai una manera, un projecte de club, un projecte estructural de club. És a dir, que des dels nanos... tots juguin d'una manera determinada, tots tinguin un esprit determinat, un amor per un estil de joc. Sí, sí, inclús les noies juguen igual, inclús les noies del Barça juguen igual, estem de cap. És que el Barça el té, el Barça el té, o el tenia, aleshores el que no pots és treure-lo. Aleshores posem l'Eusebio, d'entrenador del primer equip. És que potser no està capacitat per ser l'entrenador del primer equip. És que no només és ser el jugador del Barça, és que jo no sé ni si l'Husenric està capacitat. És que jo no cobro per això. És que hi ha un senyor que es toca les pilotes, que és el senyor Zubizarreta, com en el seu moment era xica, es toquen les pilotes i cobren un paston. Vull dir, escolta, que ens estan prenent el temps. Els futbolistes es toquen les pilotes. Exacte, per això ho dic. Ens estan prenent el pèl. Així és que hem llançat la Champions, llancem la Copa del Rei i llancem la Lliga. No, la Copa del Rei la pot llançar el Madrid, ell solet. A veure, facilitar no ens donaran ni una, perquè ja hi ha un àrbitre, el senyor Mateo Laof, que ja és una garantia pel madridisme. Però la veritat, si tu fas una enquesta entre tots els barcelonistes, la Copa del Rei l'hi poden donar pel sac. Vull dir, la Copa del Rei no et compensa res, no soluciona res. Jo no dono pel sac cap trufets, cap campionat que jugui el Barça. Vull que els guanyi tots. I inclús el campionat de petanca del barri. Sí, però que això no et dona l'alegria de la temporada, Emilio. No, però bueno. No és perdre, no és quedar eliminat. Si és que el problema no és quedar eliminat, és com quedes eliminat. El problema no és perdre. L'any passat dèiem exactament el mateix. El problema no és que l'any passat ja ho vas veure clar. El problema és que l'any passat ja ho vas veure clar què va passar. I no s'han posat remei. No s'ha posat remei. Vull dir, no pots deixar amb la decisió de... Si és un club sèrio, un projecte sèrio, tu has de buscar un entrenador que encaixi amb el teu projecte. I a més a més, tu, persona de l'entrenador que acaba d'arribar i que no coneix ni els jugadors... I evidentment és un entrenador que el que no farà, que és el que ha demostrat, és jugar-se-la amb nois del planter. Per què no? Perquè està per a un any. Està per a un any. Ni tampoc els coneix. Per això... No li han durat temps de res. És perquè ha arribat que ja havia començat el campionat. Clar, clar, no, no, evidentment, vull dir que no és una bona solució, el problema, el problema és renovar a Tito Vilanova, vull dir, aquí radica el primer problema, el problema és quan se'n va a Guardiola, deixar-li l'equip a Tito Vilanova, aquest és el primer problema, aquest és el primer problema, que entén molt de futbol Tito Vilanova, tot el que tu vulguis, que era l'entrenador ideal, no, perquè s'ha vist, el Barça va arribar fos a final de temporada, Vam fer el ridícul a la Champions l'any passat, però és que aquest any hem fet encara més el ridícul. Vull dir, la primera part, per un culer, per un amant del futbol que ha representat el Barça, la primera part davant de l'ètica de Madrid, és indignat. I no és quedar eliminat. Això et dol, et emprenya, et sap greu, no passa res. Evidentment, perquè uns guanyin, altres han de perdre. Vull dir... Mira, a la Gira t'ho puc dir, perquè ens anàvem passant missatges i va arribar un moment que havia dit, crec que pagaré la tele. No era per menys. No la vaig apagar, vaig aguantar fins al final, però bueno. Escolta, hi havia jugadors que passava, jo recordo una a la segona part, que hi ha una pilota al mig del camp que va passar per davant de tres jugadors del Barça, I ningú va rematar, ja. No, no, no, al mig del camp. Ah, bueno, no, no, però és que... És indolència, no, és un problema de fe. I va haver-hi una jugada a l'àrea de l'Atlètic de Madrid que ningú va saber rematar i que aquell era un gol. És un problema de fe, i jugadors, jo és el que et deia abans, jugadors que no els coneixia ningú, que eren jugadors de tercera divisió, com Busquets, com Pedro, jugadors que s'han fet al Barça, que no han vingut ja fets, sinó que s'han fet al Barça, i es creien maradones, perquè has de creure, l'entrenador ha de tenir una coherència, un criteri, I aquest equip està autodestruint-se per moments. A mi el que em preocupa és les crítiques a Messi, per exemple. Em preocupa. Emili, se'ns ha acabat el temps. Això per tu i per mi. Ràpidament. Porra per la final de la Copa del Rei. A la porra. 0-0. No, 0-0 no. 4-0 a favor del Barça. 4-0. Isidre. 3 a 1. 3 a 1. L'Armand acaba de marxar, no vol fer la porra. Marc. 2 a 1. 2 a 1. Miquel. Jo el 3 a 1 ja està, doncs 3 a 2. 3 a 2. Armand, la porra. La Copa del Rei. Sí, va, ràpid. 0-3. A favor de qui? 3-0. Va, 4-2. Fins a la setmana vinent, no, d'aquí 15 dies, que sigueu molt feliços. Adéu. Bits, molt més que nits electrònica. Bits, molt més que nits electrònica. Bits, molt més que nits electrònica. Bits, molt més que nits electrònica. Bits, molt més que nits electrònica. Bits, molt més que nits electrònica. Molt benvinguts a les nits electròniques, o aquí és el mateix, molt benvinguts al Beats. Avui ens podreu sentir en format de sessió. Sentirem una sessió d'un productor desconegut anomenat Alet. És una sessió en la qual viatjarem des dels terrenys més foscos del dubstep, de la bass i de la UK Music fins al tecno més clàssic. Sentirem temes de productors com Christian Fogel, com 2562, com Martin, com Sargent, com Sunwell District, com Escuba. Sentirem molta, molta, molta varietat. Això sí, tot bo. Una sessió trepidant que hem recuperat pel beach d'avui. Tot just està entrant un fantàstic clàssic de Joy Beltram. Beats. Molt més que nits electrònica. Doncs sí, amics, és un viatge d'una hora, el que us espera amb Alet, una sessió especial que punxem al Beats. Una horeta, ara sentim jo i Beltran com entra, una horeta de tecno, inclús de ritmes trencats, foscos... En fi, una hora de bona música que sentireu avui al Beats i també demà, demà dissabte, sabeu que repetim... de 10 a 11 de la nit divendres de 10 a 11 de la nit dissabte de 10 a 11 de la nit radiodesvern.com o si esteu a Sant Just o pels voltants doncs 98.ufm Bits molt més que nits d'electrònica