Sant Jordi, Rato i Barça: meteo, cultura i esports

Has de dir, la desvernada. Que has de dir, la desbernada. Què? Digues, la desbernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternada. La desbernada. La semantela. No, la desbernada. La semantela. No, sembles el de passapalabra, no. La desbernada. La semantela. No, la desbernada. La semanela. La semanela. Molt bona nit quan són les 8 i un minut i si és divendres això és La Desbernada. Bé, potser ja tindríem que dir bona tarda, perquè ja gairebé... Sí, bon vespre o alguna cosa així. Bon vespre, no? Bon vespre, bona nit, ja no, oi? Jo, quan encara hi ha llum, dir bona nit fa raro. Raro, sí senyor. Fa raro, tu. Doncs bon vespre a tothom. O bones tardes. Bona tarda, sí senyor. Bones tardes. Bé, avui, com esteu sentint, tenim aquí a l'estudi el Oscar Ramos. Bones tardes. El Marc Simón, que està aquí a la meva dreta. Molt bona tarda a tothom. La Núria García ha dit que estaria present, però de moment is missing. Esperem comptar amb els consells metges del doctor Barambio, amb els culinaris de l'Hermant García... amb l'home del temps, a veure què ens diu, què farà aquest cap de setmana, el Mariano González des de Madrid, perquè el pequeño Nicolás ja torna a sortir als papers, l'Isidre Anglès, que ens parlarà d'aquest peu i mig que ja té el Barça a les semifinals de la Champions, la Isabel Almató, que suposo que vindrà amb una agenda ben farcida, m'ha dit que avui quan la truquem estarà en un concert. O sigui que és possible que potser no ens assenti perquè estarà escoltant atentament la música. I com no, tenim a l'altra banda del vidre i el que fa que tot això arribi a tots vosaltres, en Jordi Domènech. Bé, doncs, avui és 17 d'abril, han passat 107 dies del 2015 i en queden 258 perquè arribi el 2016. És el dia internacional de les lluites camperoles dels pagesos, és el dia del pres palestí i, a més a més, és el dia de la independència de Síria. Setmana 16, en què ens han dit que Cuba ja no és l'enemic, que en Rodrigo Rato, el pobre, ho està passant malament i la immigració segueix deixant morts a les costes d'Itàlia. Anem pel dia, doncs anem a veure què ha fet el sol i la lluna. El senyor Esquerramos, si no li sap greu, ens explicarà el sol. Bueno, doncs el sol surt, de fet, sortia aquest divendres a les 7.37 minuts, i se'ns posarà a les 20.53. Per tant, encara queden uns 50 minutillos. 50, 50, molt bé, eh? I això que tens el rellotge al Clatell, eh? Jo tinc el tercer ojo. Ah, el tercer ojo. La gent aquí al teu front jo el tinc a un altre puesto. Ah. Llavors, el tema és que això a les 8 i... Bueno, quan quedin 7 minuts per a les 9 del vespre, en principi es farà fosc. Molt bé. I demà? Demà. Demà el sol sortirà una mica abans, a les 7 i 20, quan passin 20 minutillos de les 7 del matí, i es pondrà una mica més tard. Maria, hi veuràs quina alegria, a les 8 i 54. Un minut més tard que avui. Una tonteria com qualsevol altra. Marc, ens expliques la Lluna, sisplau. Us explicaré la Lluna. La Lluna sortirà a les 6... Bueno, ha sortit... No, sortirà a les 6.44 i es contra... Ha sortit, eh? Ha sigut avui a les 6.44. Ha sortit a les 6.44 i... S'ha posat escassos 25 minutets, mitja horeta, a les 19 i 36 minuts. I demà? I demà el Sol, la Lluna, sortirà a les 7 i 36 i es pondrà a les 20 i 48. Bueno, molt bé, demà, a més a més, és lluna, és lluna nova, és a dir, és la que no es veu. La que no es veu. Llavors, si és nova, no es pot pondre ni pot sortir, perquè ningú la veu. Ja està, ja comencem. Però està, eh? Sí, sí, sí. La lluna d'estar, està. No desapareix. Bueno, però si no la veu, no se pone ni se... Tu com aquell, no? Si no la veu... Ojos que no ven... Merda que trepitgen. Acaba d'entrar a l'estudi la Núria García. Has arribat una mica tard, Núria. Tens una creueta vermella. Més la de la setmana passada, dos creuetes. La de la setmana passada vaig avisar amb diferents coses. A més, la setmana passada era per un tema de voluntariat que està fent la Núria a l'Hospital Sant Joan de Déu. Penso que val la pena esmentar-ho perquè quedi clar. Bé, doncs anem a veure coses que van passar tal dia com avui, però d'anys enrere. La desbernada. L'any 1397 en Goffrey Chasser va narrar los cuentos de Canterbury per primera vegada davant de l'acord de Ricard II d'Anglaterra. Molt bé. Els contes de Can Tèrpoli. Jo no me'n recordo de què van, eh? Bé, és tota una història, això, eh? Sí, sí, però no me'n recordo de què van. Doncs mira, ja que has parlat, senyor Ramos... Ah, val, em toca a mi. Doncs mira, el 1492... Atenció! 1492 a Espanya, els Reis Catòlics, L'Espanya d'aquell moment, perquè no era la mateixa que és ara. És a dir, el format era més o menys sí, però bé. Els Reis Catòlics i el Cristòfol Colom firmaven les capitulacions de Santa Fe, que era un conveni previ al seu suposat viatge a l'Àsia per adquirir espècies, que al final va ser... Es va ensopegar amb una cosa allà... I va dir, coi, Amèrica. Amèrica. Tal qual. De la manera més idiota. Perdó. Horari infantil. Sí, perdó. Doncs uns anyets més tard, el 1521, Martín Lutero va compareixer davant de la dieta de Worms i es va negar a rebutjar les seves ensenyances i va ser excomulgat de l'Església Catòlica. De totes maneres, Dieta de Worms, això si ho traduc... El Worms... És el nom d'una ciutat, suposo. Sí, perquè si no és Dieta de Cucs. Dieta de Worms, no ho sé. I aquí va néixer el luteranisme. El luteranisme, sí senyor. L'any 1865, als Estats Units, una tal Mary Surratt va ser arrestada com conspiradora de l'assassinat d'Abram Lincoln. Una mica més tard, el 1888, alerta, a Anglaterra es constitueix, atenció, la Lliga de Futbol Professional, formada per 12 equips. 1888. Déu-n'hi-do, eh? I ara en són un fotiment. No ho sé a Anglaterra quan són. Doncs uns anyets més tard, el 1961, a la Illa de Corba, mercenaris entrenats pels Estats Units comencen la invasió a la platja de Girón, que va culminar amb la derrota dels Estats Units. Això suposo que deu tindre a veure amb el famós desembarcament aquell que els va sortir granota. La de veia Cuchinos. No sé si ben bé és aquesta. Per l'edat potser va ser una mica més tard. Va ser més tard, el 63, poder. Correcte, correcte. Bé, però el 1964, el 17 d'abril, en el New York World's Fair, la Ford Motor Company va presentar el Ford Mustang. Gran cotxe. El 1969, en Sheeran Sheeran, suposo que es diu així, o Sirhan Sirhan, va ser atingut per l'assassinat del Robert... F. No, no, F no. Ah, sí. Aquest sí és F també, sí. Punt Kennedy. Sí. Perquè la F és el... Fitzgerald. Fitzgerald. És el... El precognom. Sí, sí. M'atoca? Sí. El 1970. M'agrada que m'atoqui. El 1970, en el marc del programa Apolo... la tripulació de l'Apolo XIII, atenció, eh?, torna a la Terra sana i estalvia. I ara va ja fer la gràcia. Aquesta és aquella tripulació de la que després, ara fa no tants anys, es va fer la pel·lícula amb el Tom Hanks, de que van a la Lluna i que tenen un merder de cal ample que diuen, Houston, tenim un problema. Sí, senyor. Doncs és aquesta, que van estar realment a punt de pitjar i els van fer tornar. Sí, senyor. Doncs tal dia com el d'avui, tal dia com el d'avui, tornaven a la Terra sants i estalvis els tripulants del Apolo XIII. Doncs el millor any de tots els anys que pot haver habido si por haber, la reina Isabel II va concedir la completa autonomia constitucional a Canadà. Sí, sí, però no ha sigut l'any. 1982. Que és l'any que vas néixer tu. Home, per suposar. Aquest era fàcil de pillar, eh? I del naranjito. Sí, va ser l'any de la... Del mundial? Sí. Bueno, anem... Vam marcar gol? Sí. Ahí está, doctor... Anem a veure la gent que és sant avui. Avui fan sant Robert de Molesmé, abat i sant catòlic francès, Sant Aniceto, papa, va ser el XII papa després de Sant Pere i va defensar l'Església Catòlica de nombroses heretgies. També Sant Acàssi de Melitent, Sant Donant Abat i els seus companys, Sant Innocenci de Tortona, no Tortosa, de Tortona, Sant Pantagato de Vient, Sant Roberto de Chesdieu i Sant Roberto de Molesnes. Molt bé. I demà? Demà, doncs mira, demà fa Santa Antussa, Sant Alpidim, Sant Eusebi de Fano, Sant Galdí de Milà, Sant Hermogenes, Sant Joan Isaura, Sant Leisren de Leyling, El meu danès és pollonant. Sant Molassi, Sant Perfecte de Còrdoba i Sant... No, Sant Pusici. Avui és Sant del... Avui és Sant del jutge aquest tan famós. Ho sento. Sí, quin jutge. L'Elpidio. Sí, Elpidio. Correcte. No, demà, perdó. Demà, demà, demà, demà. Bueno, doncs felicitats a tots els que fan avui alçant o demà. I al senyor Elpidio també. Molt bé. Bé, doncs anem pels aniversaris, Òscar. Som-hi. La desbernada. Doncs tal dia com el d'avui, un 17 d'abril de l'any 1946, alerta, l'Àngel Casas, periodista i veí de Sant Jús, complia, o complia, no, naixia, per tant, compleix 69 anys. Doncs en Miguel Morales Barreto, guitarrista espanyol de Los Brincos, en fa 65. Mira, l'Olivia José, actriu argentina, naixia el 1951, per tant, avui fa 64 anys. Romeu i Julieta, Nazaret, entre altres. Un gran any, una bona acollita de vi i de persones, el Ricardo Patrese, que va néixer en 1954 i avui en fa 61. I aquest senyor era... Pilot de cotxes. Bé, tal dia com el d'avui, un 17 d'abril del 1974, alerta la cantanta britànica de la banda Spice Girls, la Victoria Beckham, l'esposa dalt. Avui en fa 41 d'anys. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. I el 1980, el senyor David Otero, també dit El Pescao, que és un guitarrista espanyol i que pertany a la banda del Loco, del Boig, el Canto del Loco, perdó, en fa 35. Felicitats. Doncs moltes felicitats a tots ells i ara anem a veure si el senyor Montes ens vol dir quin temps tindrem d'aquí el dia de Sant Jordi. Vinga! Bona nit. Bé, sembla ser que tenim problemes per contactar amb el nostre home de temps oficial. El Jordi s'està encarregant de veure si localitza el substitut. Home, avui és un bon dia perquè ens facin una predicció del temps per saber si podrem treure els llibres al carrer o no el dia de Sant Jordi. Els llibres i les roses. Aquí a Sant Jus se celebra el diumenge. Aquest diumenge. És que són raros demà passat, veia. Són raros, aquests. No, mira, a mi em diuen els meus companys de feina de... No, no són apanyavos. Apenyaus. A veure, si ho fas al mateix dia que ho fa tothom, què passa? On va la gent? A Barcelona. Si la gent de les Rodalies, la gent que vivim a la conurbació, on anem? Si som així de borregos. On anem tots? On anem, digues, allà on està tothom. Llavors, si tu vols que Sant Just també tingui el seu dia de llibre i que les... Ah, s'ha de fer un altre dia. Perdoni, perdoni, perdoni. No, és que això m'ho van explicar l'altre dia, però jo també va dir, hòstia, som collonuts aquí, va dir, tu és tot tu? I per què llavors em van dir, és per això. Bueno, no, és una forma de fer negoci, que la gent surti al carrer. Sí, està clar, home, i és repetir, perquè tu pots fer-ho el dia, el diumenge, com diu l'Òscar. Per tant, recordem, aquest diumenge a Can Ginestar, dia de Sant Jordi pre a Sant Jordis Bern. Molt bé, molt bé. I el dia de Sant Jordi tornarem a fer el dia de Sant Jordi. Però a les Rambles. A les Rambles. Vinga, al cor de la ciutat. Sí, senyor. Estem esperant un moment perquè en Carles Hernández... Està ocupat en aquest moment amb una caixa tonta. Esperem la predicció. Jo aquests dies he estat sentint diferents programes de ràdio i és curiós perquè, no sé, per dir alguna cosa, el dilluns deien que el dia de Sant Jordi plauria, el dimarts deien que faria bon temps, el dimecres llavors deien que plauria... L'altre dia, a les 6 del matí, amb una emissora de ràdio van dir que el dia de Sant Jordi plauria i després a les 7 van dir no, no, han canviat els models, els famosos models meteorològics, i no plaurà. O sigui, o no sé, una cosa raríssima. Això és que en Pichet és raríssim. Sí, sí, és que això de la meteorologia està comprovat que no és una ciència exacta. Sembla ser que fan allò de treuen el dit per la finestra, es llepen el dit, el treuen per la finestra i segons de quin cantó s'aixuga el dit diuen plaurà o no. Però sí, aquesta setmana s'aclaraven si van dir que faria sol i a mi ahir em va pillar la pluja. No, dijous estava previst que plauria. Sí. I fan que així tinc el cotxe jo. Ai, senyor. Sí, sí. Canvia d'emissora, eh? Canvia d'emissora perquè... Sí, sí, perquè ja estava... Bé, sembla-sí que ara ja tenim en Carles Hernández. Bona tarda, Carles. Bona tarda, bon vespre. Si no canviéssim l'horari d'estiu, doncs un dia més foscut i un dia més per trobar-hi. Bona tarda, bona tarda. Estàs a Marte, oi? Que dic que estàs a Marte o així pel tipus de so, diria Marte o a Plutó. No, ja no és un planeta, Plutó. Ah, no? Ja està la Galicia i ja està la Galicia. No és un planeta, Plutó? No, ja no. Ara què és? És un satèl·lit. Ah, sí? Ah, no ho sabia, no, no. Bueno, a tu també, Òscar. Però no me'n recordava. Vinga, Carles, ens expliques el temps que tindrem aquest cap de setmana i t'allargues i t'atreveixes fins al dia de Sant Jordi, sisplau. Si m'atreveixo fins al dia de Sant Jordi, doncs ho intentarem. Vinga, som-hi. És atrevir-se molt, eh? Perquè ja us dic que... Que fer previsions només per aquest diumenge ja s'atreveix a molt, també. Ja. O sigui que parlar ja... Rejat. No, no és rejat, no, jo diré la meva. Cagat. La setmana que ve que estigui l'altre i que estigui l'altre. Sí, sí, ja ho veiem. Cagamandúries. Aviam, primavera. La primavera sempre ens porta sol, bones temperatures, ens porta l'alegria de les núvols que creixen durant el dia i també ens porta algunes tempestes puntuals. Perdona, i ens porta també l'abstèmia primemoral, més les al·lèrgies, que és collonut, les dues coses. Sí, bueno, una miqueta de tot. Vinga, alegria. Aviam... Perdona, eh, perdon per la interrupció. No, no, no, sempre que vulguis pot, Òscar. Un altre potser no, potser sí. Ahí estamos. Algo ha passat, eh? Ha vingut el telèfon a terra. Hosti, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Algo havia passat. Doncs aviam, us ho explico. El fet és que ahir dijous, parlarem d'ahir, com que ja sabem què ha passat, quedaràs com un Pepe. Com a mínim, una de les coses que digui seran certes perquè ja ha passat. El fet és que ahir dijous vam tenir un dia que va començar molt tapat, al migdia ens van caure dos litres per metre quadrat i a la tarda fotia un sol que semblava que no hagués passat res durant tot el matí. Per fer una mica d'exemple del que podria i del que ha passat aquesta tarda i del que probablement pugui passar entre dissabte i diumenge i diumenge una miqueta més. El fet és que tenim una certa inestabilitat, està arribant un front aquest cap de setmana, aquest front, no se li pot dir ni front, és una buxeta d'aire fred, que està volent ser d'aire fred quan arriben aquestes èpoques a l'any i es prostituïció a sobre de Catalunya, El que acostuma a passar és que, com que en superfície tenim temperatures molt altes, però el sol ja escalfa, ho hem arribat a 22 graus a Sant Jus, el que ens passa és que poden créixer nobús compactius. Aquesta tarda, no sé si us heu fixat massa amb el cel, però aquesta tarda cap a les 3, 4 de la tarda, teníem un salt ben negre, miràvem cap a Ponent, cap a un esforç de sol, i veiem un salt ben negre ben gris. Negre com la cabronilla, ai, la carbonilla. La coneixes? La carbonilla, home, carbonilla. Ah. I llavors, a l'interior de Catalunya hi ha hagut tempestes, aquí n'han tingut tant, però sí que s'ha vist com els núvols han crescut amb una certa força i encara no havia arribat a l'aire pret a l'alçada. No em va dir que s'hauria molt semblant al d'avui. La gran majoria del dia serà de sol, cap a la tarda creixeran núvolades i un altre cop es poden reproduir tempestes, com ha passat avui, però només a l'interior de Catalunya hi ha zones de muntanya. Difícilment arribarien a la costa. Si n'arriba alguna d'aquestes, hauria de ser cap a la costa tarragonica. i de cara al diumenge ens arriba aquesta bosseta d'aire fred. La bossa d'aire fred el que dèiem és el que ajuda que els núvols puguin ser més compactius, que creixin amb una certa facilitat i puguin descarregar tempestes. Diumenge sí que és bastant més probable que aquestes tempestes no només es quedin a la franja de Ponent i al Pirineu i en zones de muntanya, sinó que vulguin abarcar més terreny, poden caure on vulguin, i creiem que les zones més probables de diumenge on no plogui, i aquí Sant Jus ho patim una miqueta perquè diumenge tenim el Sant Jordi i Llibreters al carrer, perquè senyor som especials, salvem les coses com volem, tenim la complicació que pogués caure algun ruixat durant el matí. Què me dices, què me dices, què me dices? Sí, però sembla i tot indica que no passarà. Tindrem forces núvols, tindrem alguna aullada de sol, com que tenim aire fred a l'estat de les temperatures, no seran tan càlides com ahir, avui no arribarem als 21 o 22, sinó que arribarem amb 18 o 19, tampoc no passa res perquè aquestes temperatures també són agradables. però sí que tindrem forces núvols que seran una miqueta amenaçadors i algun d'aquests desfistats podria deixar en algun cruixat. També pot passar que no. No us heu fixat mai que quan no sabem que hi hagi els que ens agrada això de la metrologia, quan fem mapes a la web de la ràdio, aquestes coses. Avui, si us hi fixeu, en la web de la ràdio, el meu símbol de diumenge és un sol amb un núvolet a sota i una tempesta. Ah, ben fet. Llavors, assegures el tret. Així no t'equivoques, així no t'equivoques. I no en tens més, perquè si no, en posaríem uns quants més. Sí, algun llarg. En posaríem a tot arreu, sí, sí. Doncs és una mica aquesta la situació del diumenge. Aquest aire fred pot ser una miqueta a la guitja. L'aire fred marxarà, dilluns tindrem una miqueta d'estabilitat, però sembla que la setmana que ve no és antipsicòlica. És una setmana que continuarà amb aquesta tònica de que durant el dia fa sol, les temperatures no canviaran massa i que s'estarà bé, però a la tarda creixen nublades i creixen tempestes. Normalment aquestes tempestes no acostumen a tocar massa la costa central i la costa de Girona. A la resta sí que acostumen a fer algunes... doncs poden ser presents. i a la previsió de Sant Jordi, perquè tant dilluns, dimarts i meres seguiran en aquesta situació, de sol en general, i amb creixement de núvols a la tarda, difícilment a Sant Jordi, potser Sant Jordi pot fer una miqueta més de guita, perquè sembla, i tot indica que a partir de dijous, a part d'aquestes tempestes de tarda es comença a fer una miqueta d'inestabilitat, que serà la tercera amb un mes i mig, una mica d'inestabilitat al sud de la Mediterrània, cap a la zona d'Almeria, Múrcia, allà el dijous ja tindran molts núvols, i aquests núvols tenen tendència a pujar una miqueta, aventurar-se molt, perquè falten molts dies i s'hauria de configurar aquesta depressió, però potser dijous no, però sí que divendres i al cap de setmana podrem tenir una estabilitat. Ja ho veurem, falten molts dies, aquesta situació... Si avui estem parlant que dubtem del que pugui passar diumenge, és aventurar-se molt de cara als dijous, però avui els mapes el que diuen és dijous, variabilitat d'alguna tempesta migdata, que no tocaria Sant Jus, i a partir de divendres una situació de estabilitat que podria arribar i ens podria portar plujar a Sant Jus, si hi ha bona part del litoral català, entre divendres i distància. Doncs molt bé, esperem que la predicció que es compleixi sigui la de que no plourà. Sí. Més aviat. Tant diumenge, tant diumenge, pel dia de Sant Jordi a Sant Just, com pel dia de Sant Jordi a tot arreu on el celebrin. Sí, senyor, justos. Molt bé, moltes gràcies, Carles. Molt bé, guapo, bon cap de setmana. Igualment. Una abraçada. Adéu-siau. Adéu. Adéu. Bé, i ja una mica vist la situació del dia, anem a les notícies que s'han anat produint durant aquesta setmana. I... Bé, primer de tot donarem... Ens atacen els extraterrestres! Primer de tot donarem la nostra botifarra d'avui. Nascut a Madrid, José Manuel García Margallo va ser diputado a las Cortes Españoles des de 1977 fins a 1982 per Melilla. Jan Democràcia va ser diputat per València entre 1986 i 1994. I des del desembre de 2011 és ministre d'Exteriors i Cooperació. Fa uns mesos ens va sorprendre que el senyor García Maragallo, Marc Gallo, perdó, fos el ministre del govern espanyol que més parlava de Catalunya. i la seva possible independència. Inclòs, vàrem pensar que el senyor Rajoy pensava negociar la possible independència de Catalunya i per això el ministre que més parlava del tema era el d'afers exteriors. Ara, el senyor García Margallo ha fet altres manifestacions sucoses, sempre amb el tema Catalunya i concretament sobre la despesa que pretén realitzar la Generalitat per augmentar la seva representació a l'exterior. El ministre ha dit que les comunitats autònomes que pretenen realitzar despeses extres que les paguin de les seves butxaques. Ha dit concretament que els serveis que no siguin essencials es financiin pels beneficiaris d'aquests serveis i que amb l'Estat els impostos que RAP capta només hauria de pagar els que considera serveis essencials. Quins són, segons el senyor ministre, serveis essencials? Doncs, per exemple, l'ensenyança primària, la sanitat, la televisió nacional i coses d'aquest tipus. I entre els no essencials ha citat Les representacions a l'estranger, les televisions autonòmiques i... Alerta! A veure... Com diria en Manogal. L'ensenyança universitària. Uf! Mec, mec. Estem acostumats al senyor Bert, ministre de Cultura, que sembla no tenir-ne molta i importar-li ben poc la cultura dels espanyols. Però, sincerament, no esperàvem aquestes declaracions del senyor Margallo. L'ensenyança universitària no és essencial. Potser perquè no en té, ves a saber. I la comunitat, que vulgui subvencionar-la, que ho faci amb els seus recursos. No parlarem de quins són els recursos propis de les comunitats autònomes, allargaria massa aquest espai, però sí que per la seva incultura elitista, el senyor García Maragallo li obsequiem amb aquesta... Un, dos, tres, voti per la pagès! Bé, ara sí, anem a veure les notícies que els nostres col·laboradors avui han trobat. Sí. Por ahí. A veure, Núria. Jo és que n'he trobat unes quantes i... Cuidado amb la Garcia, que a vegades... Sí, sí. Les seves són les animalades, no? Sí, fa una mica de llui, a vegades. Sí. Bueno, resulta que mor un home aixafat per la làpida de la seva sogra. És hòstia. Perdó, eh? Però hòstia. Ho explico. Un home de 74 anys, de Pensilvània, va morir després que li caigués de... No, Transilvània als Estats Units. Drácula és Transilvània. Va morir després que li caigués... Ja me la volies colar, eh? No! Va morir després que li caigués damunt la làpida de la seva sogra mentre ell li feia alguns retocs de manteniment. L'accident va ocórrer quan l'home Stephen Woitak va ser aixafat per la pesada pedra de més de 100 quilos al cementiri de Pensilvània. 100 quilos. Stephen, l'home aquest, Woitak, i la seva esposa van acudir al cementiri, que es diu Saint Joseph, com cada any, per decorar el sepulcre per Pasqua de la seva sogra i d'altres parents. La Stephen i la Lucy estaven col·locant un adorn religiós a la pedra quan aquesta es va desprendre i va caure sobre l'home. Declaracions de la senyora, diu, tot va succeir molt ràpid. Durant anys, l'encarregat del cementiri, Ed Kubilus, va veure els boitecs visitar la tomba. La dona li va demanar ajuda, però va ser inútil, perquè passava massa. L'home va tractar d'aixecar el bloc de granit, l'encarregat del cementiri, que ha passat més a 130, però no va poder. La policia va arribar uns minuts més tard, però llavors ja era massa tard. i el van deixar allà ja estava puestos si la tenies a sobre ja estava enterrat si es portava amb la sogra quin millor posto on està al costat de la sogra per l'eternitat això pot ser dur depèn de com et portis amb la sogra el que passa devia ser a part del pes que tenia una senyora làpida perquè als Estats Units normalment tots els enterren a terra no és com aquí a Espanya ho hauríem fet perquè la sogra no s'aixequés Seria això. No sé, eh? Vull dir, no sé, no sé, no sé. Marc, alguna notícia? Alguna notícia. Tesnològica? Tesnològica, de tesnologia. Digueu-me. Si et pregunto per l'ordinador més petit del món, quina mida... Ordinador, eh? Quina mida en diries que té? Dos per dos. No. Més petit, l'ordinador més petit del món. Més petit del món. Compte per Vagini. Explica, Marc. Doncs Intel ha llançat fa poquet un ordinador pensat per casa que fa 10 centímetres de llarg, 3 d'ample, 10 centímetres de llarg. 3 d'ample. 3 d'ample. No està mal, eh? Ni d'estar... Ah, de què parlo? 10 centímetres. Ah, un ordinador. Un ordinador. Vale, perdó. 10 centímetres. Perdó. Perdó. Perdó, perdó, perdó. Per 3 d'ample. Et cap al palmell de la mà. Et cap al palmell de la mà. Seria com aquest mòbil. Jo ho veia, dic, home, no. Com un mòbil normal. Per xarcoetes, però dic, bueno... et tiraré l'aigua a sobre et tiraré l'ordinador l'ordinador doncs fa 10 centímetres de llarg 3 d'ample i és estratet una mica més estratet que el mòbil que deu fer mig centímetre una coseta així una miqueta més potser 7,5 mil·límetres doncs és aquest si em direu quant costa exacte una fortuna doncs no està pensat és un ordinador que costa 150 dòlars que al canvi serien uns 140 euros Però és ordinador. Ordinador. Llavors em direu, no, deu estar limitadet amb capacitat i no, doncs la veritat és que no. Perquè bé, amb Windows 8.1, 2 gigas de RAM, No està malament. Podria ser l'etona, però bueno. I 32 gigas de disdur. El disdur sí que potser és una miqueta curtet, però... Home, és que amb tan petit no n'hi cap de disque ja. Correcte. Com la cosa normalment l'estens al núvol, doncs no tens cap problema. L'ordinador és tan senzill d'utilitzar com connectes un cable HDMI a qualsevol fons, monitor, televisor, que tingui HDMI, connectes a la llum, té Bluetooth, Wi-Fi, amb un teclat, i ja a l'ordinador... Però el teclat no va a l'ordinador. Estem parlant d'una CPU, que és una caixa metàl·lica totalment tancada. Estem parlant d'un cerebro. Sí, d'un cerebro, d'un cerebro. Com la CPU que teníem abans, que feia 25x50x50, doncs ara fa 10x3x1. Abans les coses eren d'on va glòria veure-les, i ara en canvi... Ara hasta les trons ja són més petites. Hasta les de la Xina. Ja fa anys que existeixen ordinadors d'aquest estil per connectar la televisió, la majoria estan... amb sistema operatiu Android, doncs Intel ha llançat aquest prototip, aquest aparell... Jo et seré molt sincer, Windows 8 amb 2 gigas de memòria... Però és 8.1, deu ser una versió... Però estem parlant que un ordinador dels que et ve ara, si et venen 4 gigas, un ordinador normalet, et costa el doble, 350-400 euros. Aquest està pensat... No, no, i el pots portar a la butxaca i els dos cables. Mira, una cosa per la que... Les Smart TV s'han posat de moda. Ja no necessites una Smart TV, et pots comprar un trastot d'aquests. Per navegar per internet no necessites més. Sí, sí, sí. Però has de portar un teclat en algun puesto, no? Bueno, tens un teclat Bluetooth. Sí, esclar. Tu no tens un teclat Bluetooth a casa teva? Una cosa, com tu deies... Un què? Un teclat Bluetooth. Sense cables. Sense cables. Virles. Virles. Virles. Virles. Jo tinc un teclat a casa. Un teclat independent inalàmbric sense cable. Bueno, també s'ha de dir que hi ha la versió pels més puristes amb Linux. Estem parlant que ja val 100 euros. I ve amb un Ubuntu... 14.11, una versió de Linux. Fa servir unes paraules més rares, fill. Bueno, Linux. O jo tenia un gat que es deia així. Maco era. Això és un sistema operatiu. És com el Windows a l'Android. A l'IOS. Jo d'Androids, el C3PO i el R2D2. Doncs bueno, han tret aquesta meravellada. Jo crec que no sap de què estic parlant. Ara mateix no. Toma! L'he pillat. El C3PO no saps qui és? Jo l'he rep dos de dos. C3PO... Doncs vés-te calçant, que hi ha la superestrena. Vés-te calçant, la superestrena, que hi ha un petit trailer. Tenim la música? Ho tenim això? Calla, calla. Deixeu-m'ho escoltar. Vale, després m'ho dius. El trailer té música, no? El tens en espanyol? El tens en espanyol? Sí, sí, treseta, treseta. Centra de dades. Però, bueno, estem, tenim que dir que estem parlant amb el senyor Jordi Domènec, perquè aquí li parleu, i amb el Jordi no el senten els nostres oients. Vale, ja sé què és. I el C3... Com es diu? Són els robots. El C3PO és el robot androide de diplomàcia, era, no? De protocol. De protocol. I l'R2D2... Que dominava més de 3.000 milions de llengües. Sí, correcte. I el C3PO és el... És la unitat que va encastada amb un avió de combat de Lucas que igual que era. hem vist aquestes pel·lis doncs aprofitant que ho has dit jo les trobo genial jo les trobo genial doncs atenció però és que en el tràiler el tràiler deixa eu m'ho dir és que avui mira me l'han enviat no l'havia vist abans he vist un he vist un he vist un que al final surten dos personatges un és el bicho aquell que li diuen Chewaka que és com una mena molt orgullosa ah si el pelut i al costat està el senyor Harrison Ford al Han Solo dient hemos vuelto mira aquest és el nou gallina de piel gallina de piel gallina de piel M'he emocionat. Doncs has vist el nou que van llançar, em sembla que ha sigut avui o ahir, és el nou, perquè hi ha un altre anterior que no veu res, doncs, aprofitant que treus el de C3PO, Twitter... Twitter ha tret els emojis, els emoticonos, ha treballat amb Disney i Lucasfilm, que amb el hashtag C3PO, hashtag Stormtrooper o hashtag BB8, et surt una icona, un emoticono, un bitxonet, que és la careta del C3PO, la careta de les tropes de salto, i el BB8, que és un C3PO, però no és el C3PO. Si algú ara mateix posa la ràdio... Què? Home, això és cultura, eh? Això depèn de l'edat que tinc. Aquesta és genial. L'escena del papa aquell... De la taverna de Moses Lee. És genial. Això és cultura... Això és història. Això és història. Història... Hi ha un abans i un després. Hi havia un moment que no es feien pel·lícules de ciència-ficció. De cop i volta van sortir aquestes i es va animar una altra vegada el Cotarro. I a més amb una qualitat per l'època que era... Les batalles aquelles per dins del... De l'estrella de la mort. No ens agrada, eh? No ens agrada, eh? No, no, no. La Garcia, que és la rara. Sí, sí. Però, bueno, de tot ha de bé, la vinya del senyor. Bueno, deixem ja aquest tema. Núria, ràpidament, perquè anem una mica tard, si tens alguna altra notícia... Sí, una. Un home mort després de tenir raras temps sexuals amb un espantaocells. A veure, la Garcia, jo de veritat... Domènec, jo, el teu, García, tu, tens com una estranya fixació per una sèrie de temes que és la mort i l'altre que no puc dir perquè estem en horari d'allò. I quan es barregen els dos temes ja t'ho passes. L'amor i l'amor. Sí, l'amor i l'amor. Bueno, perquè el Domènec també és jovenet. Sí, sí, sí. Explica clar per què. Sí, clar, home, perquè és que això... Un treballador social de la província de Buenos Aires, Argentina, José Alberto Lescano, va ser trobat mort en el seu llit al costat d'unes pantaucells. El ninó tenia els llavis pintats i un tub de 15 centímetres que sortia de la seva pregueta. Es creu que la mort de l'home va ser a causa d'algun tipus de joc sexual. Quan la policia va trobar el cadàver, estava en un avançat estat de descomposició. L'home portava diversos dies desaparegut. I el seu cap de la feina va anar a casa seva a buscar-lo, quan el va trobar mort. En arribar a la policia van observar dos cossos sobre el llit de matrimoni. Encara que més tard van poder concretar que el segon cos no era un humà, sinó que era un ninot fet de palla. El cos de l'home estava en un avançat estat de descomposició, com és abans, estimant que la mort s'hagués produït 24 o 48 hores abans de la troballa. I a més a més no es creu que pugui haver-hi una tercera persona implicada en la mort. Doncs no hi havia signes de violències ni indicis d'algun robatori. Què? Claro. Bé, doncs ho deixem avui fins aquí per les notícies. Sí, una mica raro. Aquest home era... Però bé. Nunca más bien dicho. Bé, doncs ens n'anem cap a Madrid. Doncs endavant. La desbernada. Mariano, buenas noches. O, perdón, para ti a lo mejor aún son buenas tardes, ¿no? Un poco de, bueno, luminosidad. Hay un poco de luz en el ambiente todavía. Todavía. Pero era poquito. Bueno, muy bien. ¿Qué nos cuentas hoy? Pues en Madrid ya sabes lo que... Fuiste a la calle Santa Cruz, no sé qué de Santa Cruz. No, no he llegado a ir a la calle no sé qué de Santa Cruz todavía. ¿Sabes a qué calle me refiero, no? Sí, pero no, no he ido. No he ido, no, no, no. Tenía que haber pasado por allí, pero todavía no he ido. Está Madrid levantada en obra, hay mucha historia y todavía no he tenido oportunidad. Pero lo tengo en la agenda, además. Sí. Ahora será un lugar de peregrinación, ¿no? Siempre. Aquí vivió él, ¿no? Aquí vivió él. No voy a decir lo que dicen todos, pero vamos, sí, aquí vivió él, efectivamente. Ya, ya, ya. Bueno, en eso estamos. Están ocurriendo muchas cosas en Madrid. Hay cosas... Hay mil y una circunstancias que se están dando y al final... Y al final uno no sabe con cuál de todas ellas quedarse. Yo no sé si vosotros desde allí, desde el extrarradio de Madrid, y perdonad la expresión. No, está bien, está bien. Bien definido, bien definido. Sí, sí, sí. Pues veis, digo porque estamos a golpe de tren, o sea, un tren para arriba, un tren para abajo y estamos al lado todos. Dos horas y media. Pues ya ves, eso en el mundo de hoy en día no es nada. Hay gente que es lo que gasta en ir al trabajo y volver a su casa, ¿eh? Sí. Aquí en Barcelona. Exacto, lo que andaba a día, no calna tan lluny. Cuéntanos. Y aquí también, ¿eh? Hay veces que cuesta menos ir a Barcelona que llegar al trabajo. Sí, seguro, seguro. Bueno, pues cuéntanos alguna de esas cosas que están pasando por la capital del imperio. Eh... Al final, perdona, lo de la calla no ho heu dit per l'audiència, perquè vosaltres heu estat parlant en clave aquí sense concretar d'aquesta o de parlar. El domicilio d'ell... Del hombre más importante de España en estos momentos. Pero ya no tothom lo sabe. Yo me he quedado una mica así. Hace un rato he hablado de él. Cuando he hecho la presentación del programa he hablado de él. Hace un ratillo, ¿no? Un ratillo. O un ratero. Bueno, bueno. No, supuesto, supuesto. Ya sabes que todo el mundo es inocente hasta que no se demuestre lo contrario. Exactamente. Ahora hay que poner la balada... Hay que decir siempre lo de supuesto. Correcto. No, vamos, la verdad es que... Se habla mucho, sobre todo, de la... Se habla tanto que es que... O supuestamente se habla tanto que hasta los jueces se han puesto en funcionamiento y han ido para allá. No, no. La verdad es que era lo que ya se veía desde hace tiempo. Y si te fijas, si nos ponemos a ver todos o casi todos los dirigentes políticos de casi todas las comunidades, partidos y demás asociaciones afines, vamos a decirlo así, ¿dónde han acabado? Diputados por alguna cosa o por otra. Muy fuerte, María. Este ha sido el primero, pero no va a ser el último. Es igual, ni que fuera el último, muy fuerte. Fortísimo, además. Ayer oí en un programa que el tema de la amnistía fiscal lo habían hecho es proceso para que la gente intentara o legalizara la situación, pero con eso destapaban cosas y empezaban a mover el tema los señores de Hacienda. A mí, en cualquier caso, estos temas siempre me han parecido una trampa. Quiero decir, una trampa para los que regularizaban, que eran unos tramposos por no haber regularizado antes, quiero decir, todo va de tramposos, es como una cinta en la cinta de la cinta, es como una especie de, lo que se utiliza en el elgrima, yo te amago, tú me atacas, yo te ataco, pero tú me has amagado para que yo te amague y te ataque, con lo cual al final la estocada me la llevo yo. Es decir, nunca sabes dónde va a acabar la punta de la espada. Entonces, básicamente lo que ha acabado todo esto es que muchos o la mayoría de los que han ido a regularizar acababan siendo investigados. Lógicamente, es decir, a lo mejor ese dinero, no sé si por ley, o en este caso por decreto ley o por las actividades del gobierno quedaba legalizado digámoslo así o no sujeto a un posible castigo posterior pero sí evidentemente esa persona quedaba marcada o esa sociedad quedaba marcada porque el dinero a fin de cuentas el dinero es ni se ha recaudado tanto como se quería ni se ha aflorado tanto como se quería y al final bueno ya vemos quiénes son los que en el caso de de la persona de la que hemos hablado hace un rato. No, no, puedes decir el nombre sin ningún tipo de poema. Claro, por eso, por eso. Pues salieron en su momento en su defensa y los extruendosos sirenos, muy sirenos, silencios, perdón, ese silencio tan sonoro, que de repente ha surgido para quitarse del medio de las amistades de quien hasta hace un rato eran sus amigos. Sí, sí, sí. Entonces, hombre, hay que tener menos caradura y un poquito más de... De vergüenza. De vergüenza, sí. Es una palabra muy bonita, vergüenza. Un poco de vergüenza, tú. Pero bueno, digamos que vamos a quedarnos con la parte positiva. Es decir, una persona que ha sido vicepresidente de un gobierno que ha podido ser... president de un gobierno que ha presidido el FMI que luego ha estado en diversos organismos consejos llevándose una pasta de alguna forma legal y luego en otros con con algunas tarjetas coloreadas de oscuro, evidentemente no puede ser una persona que no sepa qué es lo que está haciendo en todo momento. Lo curioso es que el FMI parece ser que tiene la negra, ¿no? Porque el Estroscan... Sí, bueno, más que la negra, yo creo que lo mejor de cada casa, se lo quitan de en medio para llevarlo para allá, y bueno, a ver si algunos, como los listos no saben, a ver si los tontos son capaces de arreglarlo, y arreglar algo, y al final, pues mira... Sí, sí, porque él es Troscán, el amigo Rato y luego ella, la actual. La Cristian Largar. Igual, igual. Vamos a ver, una cosa está clara. Es la ceremonia de los tontos o la ceremonia de los torpes. En el mejor de los casos, porque en el peor de los casos ya nos ponemos... A ver, el caso del señor Rato. ¿Quién dijo que era el mejor ministro de Economía de la Democracia Española? Pues todos aquellos que, entre otros, algunos de los cuales han acabado en la cárcel por lo mismo. Ya, ya, ya. Y si no, a mirar hemerotecas. Sí, sí, sí. Todos los que defienden y luego todos los que se quitan del medio. Algunos de los cuales, algunos están vivos, otros no, por lo cual, bueno, pues evidentemente no a todo el mundo se le puede decir según qué cosas, pero hay cosas que no tienen nombre y entre ellas está más y más como está la situación. Es decir, y no para ahí la cosa, porque seguimos en la ceremonia de la confusión. De repente aparece nuestro íntimo amigo, el pequeño Nicolás. ¡Oh, qué bueno, nene! Ha sido genial. ¡Qué bueno! De repente aparece, oportunamente aparece, cuando ya llevaba algún tiempo callado, lo que pasa es que, claro, de alguna forma lo que intenta decir no tapa la barbaridad vamos a llamarla así, que supone que un ex vicepresidente del gobierno, posible presidente del gobierno y dirigente del gobierno español, pues podía haber hecho estando en el poder. Bueno, a lo mejor había hecho menos daño que otros estando en el poder también, pero bueno, de alguna forma... A esto lo han pillado. Verlo entrar en un vehículo... Como Al Capone, por delito fiscal, por banqueo de capitales, o por... Al Capone al final no le pillaron por todos los asesinatos que había cometido. Efectivamente. Le pillaron en vulgo por su declaración de la renta. No había declarado el impuesto de Cacatá. Pues a Rodrigo Rato no digo que sea Al Capone ni que haya ido asesinando gente. Más que el que pone es el que quita. Sí, quitó, quitó, quitó un rato de dinero de todas partes. Quitó un rato de dinero de todas partes. Sí, sí, un rato, un rato, quitó un rato largo. Un rato largo. Pero bueno, como todos ya sabéis lo que ha dicho al final, que él durante las ocho horas que estuvo, diez horas que estuvo en la comisaría, con el juzgado, con los jueces, etcétera, etcétera, colaboró activamente con ellos. Eso lo dicen todos también, ¿eh? Claro, colaboró activamente en que no se supiera nada. Pero bueno, aquí ya han aprendido un poco y por lo menos han ido rápido al domicilio. Se supone, si es que este hombre no ha recibido algún chivatazo antes. Cosa que yo pongo en entredicho un poco. Y para que no destruyera pruebas, etcétera, etcétera, etcétera. Bueno, pues yo lo único que digo es que el que haya cometido algún tipo de delito fiscal de esta magnitud, que no crea que va a estar libre porque se han pillado a un presunto... delincuente en este caso a un presunto blanqueador, a un presunto ocultador de dinero que tenía que haber declarado como un vicepresidente del gobierno. Es como Lola Flores que dijo aquello. Se han metido conmigo porque soy la más famosa de España. Con alguien tiene que ser cabeza de turno y alguien tiene que dar ejemplo. Pues aquí está. No, no, pero lo del Rato... A ver, Mariano, coincidimos. Lo del Rodrigo Rato es furtísimo, furtísimo. Y lo de nuestro primo, pequeño Nicolás, es pa' morirse. Es pa' morirse de risa. Yo no sé si estoy oyendo al pequeño Nicolás hablando con su papá La gravació és el Pequeño Nicolás amb el de la Rosa. Amb el de la Rosa, sí, sí. Perdoneu-me l'expressió, eh? Fotent a parir directament a tota la cúpula de Convergència Democràtica de Catalunya i a algú altre. Això, quan ha salido... És recent. I gravado, además. Però també és gravat, gravat. No és el que este me dijo, no, no, pots sentir, vamos, a internet, ho pots buscar a internet. La grabación con las palabras literales Sí, sí, però fotent a parir hasta l'alcalde de Barcelona El de la Rosa Aquell que el Pujol en el seu moment aquest Pujol que ara diu el que està dient i li està passant el que està passant va dir d'aquest senyor que era l'empresari model o modèlic de Catalunya Y también acabó imputado Acabó en la cárcel Ahora está en la cárcel Pero tiene un régimen especial Pero ahora se ha quedado a gusto Pero a lo mejor lo van grabar expressamente No, no, no La grabación es... El de la Rosa es reuneix amb el nostre cosí, el Pequeño Nicolás, i li diu, això vull que o ho apuntis o que ho gravis, el que tu vulguis. Però vull que quedi constància de les meves paraules textuals. Llavors el Pequeño Nicolás, que deu ser una mica ganso, diu, en lloc d'escribir-te lo gravo. Però vull dir que és una gravació voluntària, volguda, demanada, etcètera. Però espectacular. Que es caga en tothom, no? Però una passada. És espectacular. Peinar a tot el món, eh? Oír lo que dicen. Lo que dice toda esta gente que en un momento dado ha estado en lo más alto de lo que es la cultura económica, la cultura política o el mundo económico y el mundo político. Pero es que yo me acabo creyendo en alguna de las cosas estas de las que he oído. Yo estoy convencido que sí, que son ciertas. No sé si totas, pero ya en alguna cosa que he oído, hostia... A este tipo de gente hay que creerle lo que hay también, lo que hay que creerle porque de la... Pero aunque creyéramos la mitad o la cuarta parte de lo que cada uno ha dicho, ya sería como para que cualquiera al que haya citado saliera automáticamente, no voy a decir ni siquiera a desmentir, sino a denunciar, a irse al juzgado y a presentar las pruebas de que lo que están diciendo es así. Lo que pasa es que desgraciadamente hay mucho mito urbano que todos hemos oído en el sentido de que estas cosas, pero no solo lo que dice el pequeño Nicolás, sino lo que dice el pequeño Nicolás de cada lugar, de que son ciertas. O supuestamente ciertas, vamos a decirlo para que luego no haya problema, pero claro, tanta suposición, tanta suposición... Al final suponemos demasiado, ¿no? Sí, evidentemente. Vemos mucho humo, vemos mucho humo, pues en algún sitio tiene que estar el fuego. Desde hace mucho tiempo no respiramos más que humo. Lo triste de todo esto, evidentemente, es que hay gente que aprovechándose del cargo de la situación laboral o llámale como quieras que tienen... Se enriquezca a costa de otros, porque al fin y al cabo es a costa de otros. Y lo triste es que luego quien tendría que... Responder de todo ello. Que no hace nada y si no solo saben utilizar el y tú más... Sí, o... Porque lo estamos viendo de nuevo ahora estos dos días entre el PP y el PSOE que es que tú, Griñán, y tú más, y tú más. Es la típica respuesta del que no tiene argumento. Correcto. Es que tú has robado, pues anda, que tú... Sí, sí, sí. o es que tú eres un partido que ha vivido toda la vida del estipendio público pues andate tú siempre es lo mismo con lo cual al final uno ve de una forma más o menos agradable que una persona en este caso un pequeño apunte por fin ha habido cristianos, organizaciones cristianas que han hecho un escrache a Rouco Varela. Ah, sí. En las puertas del ácido donde vive. En esa casa que le ha costado poco y que las reformas también son pocas y de la que paga todo el IBI. Exactamente, exactamente. Es decir, los bancos de alimentos cada vez que están vacíos no va Rouco a llenarlos. Personalmente, quiero decir, la Iglesia, Caritas o quien corresponda, pues haga lo que pueda, lógicamente, que son organizaciones que muchas veces lo que hacen es dar rienda suelta a la solidaridad de las personas para que ayuden a otras personas. O dar un canal o un camino de ayuda. Pero a fin de cuentas, la Iglesia vive... Iba a decir, vamos a decirlo así, de lo que nosotros podemos darle en la declaración de la renta a los que expulsen la X y de los presupuestos generales del Estado a lo que corresponda, que también le dan alguna bicoca que otra, y de todas esas exenciones que tienen en su... Patrimonio familiar. Sí, en sus propiedades, fiscales... I de algunos, muchos otros negocios que moltes vegades no els coneixem i que ens sorprendrien en quins llocs tenen accions, de que sitios són absolutament mig propietaris, etc. Però empreses i coses que fliparíem amb culos, que això un dia seria interessant de parlar. Sí, sí, sí. Estic de acuerdo. Entonces, los que no tienen, pues al final... se sienten, lógicamente, no se pueden sentir bien porque no tienen. Pero los que tienen un poco se sienten mal porque no tienen lo suficiente para ayudar a los que no tienen. A fin de cuentas, la culpabilidad de la sociedad, en lo que es el empobrecimiento sostenible, de alguna forma. No una política sostenible, sino un empobrecimiento sostenible. De la gente pobre, que es lo suficientemente pobre como para no morir en el intento de llegar un poquito más arriba... Y sin embargo, los que tienen algo de dinero no hacemos más que soltarlo para que vengan. Todos estos que en un rato se lo llevan. ¡Un rato! Muy bien, Mariano. Hay que tener cuidado y nunca enseñar, iba a decir una peseta, un duro ni un euro, que siempre habrá alguien que diga, uff, eso me parece que ya está pasado de moda. Y acabará en su bolsillo, ¿eh? Ahí estamos. Sí, señor, sí. Bueno, Mariano. Pues muy bien por el rato que nos has hecho pasar hoy. Ha estado muy acertado. Que tengas buen fin de semana y la semana que viene nos volvemos a oír. Y como decimos, no hablaremos del gobierno. Evidentemente que no. Hasta la otra. Adiós, Mariano. Adiós. La dasbarnada. Ok, ok. Bé, anem a intentar contactar amb la Isabel Almató. Com he dit abans, està en un concert, em sembla que m'ha dit. És que és tan culte. Amb Camp Coral, amb una... Més culte encara. Sí, sí, és Camp Coral, més culte encara, sí. I a veure si ens agafa el telèfon. El coral està... Sí, és veritat, no es pot arrencar. Bé, ha entrat... Tinc que dir que acaba d'entrar. Mentre estàvem aquí en aquest impàs, intentant contactar amb la Isabel Almató, ha entrat a l'estudi a l'Hermant Garcia. Se li té que dir, se li té que saludar. Perquè, home, així m'agrada. Això que deies, Armando, del coral, aquesta setmana passada, em sembla, van de tenir, i diria que era un ciutadà italià, amb no sé en quants quilos de coral aquí de la costa catalana, que se l'emportava per... Bueno, hi ha pescat i això que ja està sec, per emportar-se'l cap a Itàlia per fer-ne... fan figuretes i coses. Ja, ja, ja. I el van mirar de marrón. Sobrien a pillar una amb rechis. a veure aquell cotxe ple de paquets de gatxis bé, em diu el Jordi que ja tenim la Isabel al mató a l'altra banda de fil telefònic Isabel, bona nit Hola, molt bona nit què tal, com estàs? a l'església d'aquí d'Esplugues, a l'església de Santa Magdalena. I com va el concert? Ja ha començat? Estan esperant que fem l'agenda de la ràdio de Sant Lluís, de la ràdio d'Esbert, per començar el concert. Home, quin honor, no? No ho sabíem. He sortit un moment i els diteixi, espereu-me que la torno, i ara fan les campanades perquè, escolteu, que són les 9 en punt aquí a Esplugues de Llobregat, aquí a l'estudi falten dos segons perquè siguin les nou jo només vull dir això ja són les nou doncs vinga, feta la broma anem a fer feina bé, ja sabeu que aquesta setmana ja us vaig comentar la setmana passada que era la setmana de la lectura i de la literatura i dels llibres sentarem els actes amb Sant Jordi Molt bé. Es plugues, com a moltes poblacions de Catalunya, es fa festa grossa, participa en moltes entitats, es fa la fira del llibre... Isabel, Isabel, vosaltres ho fem el mateix dia de Sant Jordi? Sí, nosaltres ho fem el mateix dia de Sant Jordi. Però per saber-ho. Sí, a Sant Josep fa el diumenge... Aquest diumenge, demà passat. No, no, demà passat, demà passat. Sí, a l'anterior? Sí. Ah, doncs anys enrere havia sigut el posterior algun any. Doncs sí, té lògica, perquè fins al diumenge ja compren el llibre i no té sentit comprar el llibre després de Sant Jordi, no? No, evidentment. Nosaltres fem el mateix llibre de Sant Jordi. S'ha de dir que la plaça Santa Magdalena, la plaça de l'Ajuntament, com la coneix la majoria de la gent... s'omple de moltes parades, de moltes entitats, de les escoles i instituts que hi participen, i penso que l'any passat és que ja no hi cabíem, o sigui, hi ha cua i hi ha reserves per poder muntar paraleta. I durant tot el dia hi ha actes. A partir de les 11 del matí comencen a ser lectura, de versos, lectura de fragments de llibres, després hi ha també lectura de contes, que això es fa a la biblioteca, més que a la plaça Santa Madalena, i hi ha com un recorregut literari, des de la porta de l'Ajuntament fins a la biblioteca para Miquel Desplugues. Aleshores hi ha l'Avens, l'Avens es fa en sardanes a la tarda, es passa pel Robert Brillas, que allà també hi ha activitats culturals, i s'acaba a la biblioteca amb lectura de contes infantils. Aquest seria el recorregut literari. I per aquest dijous vinent, que és el darrer dijous de més, també tenim el Patila, que és aquest espai literari dedicat a les dones i per les dones. Molt bé. I aquí deixaríem una miqueta aquesta agenda escueta, ràpida, i s'entrarà... Consista, consista. Express. Hi ha una pregunta que se m'acut ara, i és... A vegades, i aquest any sembla que encara no està clar, per Sant Jordi plou. És una decepció. Tu dius, hi ha gent que està fent ara, pensant que si cabran a la plaça i tal, que podran muntar la paradeta i no. Aquesta gent és una decepció grandiosa, no? Per la visió meteorològica que t'havia informat. De la part del pre-Pirineu i Pirineu de Catalunya, algun ruixaret. Més cap al Pirineu, un ruixaret bastant fort. I el que és d'aquí la Catalunya Central i l'editoral de Barcelona farà núvol, farà sol, farà sol, farà núvol. Ah, mira, veus... No, en principi no plourà, eh? Hi haurà dos tonetes que farà un bon sol. Bueno, mira, ja li direm al Carlitus la teva predicció del temps i a veure què. Jo l'he escoltat aquest matí per ràdio, per tant, no és predicció meva, jo faig de lloro repetidor. Ah, molt bé, molt bé. Escolta, m'ha cridat molt l'atenció que diguessis, no, els hi ha dit que s'esperin una mica per començar el concert. Què passa? Que tu ets la presidenta d'honor d'aquest concert. O és el públic. O és l'única persona de públic que hi ha i els hi has dit, jep, espereu... No, no, hi ha coa per entrar. Ah, bueno, i aleshores per què et tenen que esperar? perquè jo he dit que m'esperin i ara ja han començat ara estan fent la presentació de la coral i a més ja m'agafonia a fora al carrer perquè de vegades s'omple tant l'església que hi ha gent que s'ha d'acabar al carrer i no sé si és tan tiu sudor sí, una mica sí, se sent una mica però tu ets del públic o cantes? jo a veure jo canto com una almeja ah val, llavors ets del públic No m'espera ningú, que no em coneixeu, que soc de la broma. Us penseu que soc molt seriosa, però jo no soc gens seriosa. Bé, bé, bé. No, és que, clar, si tu pots dir-los-hi, escolta, no comenceu que ara no hi soc. La Isabel és una tia important. Però fins i tot ho entès jo, que era broma. Tu creus que m'estan ara a mi? Ara baixeu la veu perquè m'estic apropant. Ara us poso so d'ambient. A veure. Això no el vingo, oi? Escalfant el piano. Escalfant l'escola. El B22, el 35. Vingo! Aguita, aguita, aguita. Algú ha tingut un gas. Algú s'ha deixat anar. Ha fet dufa. Una altra llufa. Vinga, en primícia, per Ràdio Desver, en directe, des de l'Església Santa Magdalena, les fugues de Llobregat, el cor jove del Palau de la Música Catalana. Jo n'he sentit dos. Per tots vostès, Isabel Almató, Ràdio Desver. Molt bé, moltes gràcies, Isabel. Fins la propera setmana. Adéu. I feliç Sant Jordi. Igualment. Adéu. Una abraçada. Bé, i ara anirem a la música que ens porta sempre el nostre tècnic de so i a veure quina versió escoltarem aquesta setmana. Bé, què tal? Bona tarda. Avui us porto un tema mític dels anys 80, o sigui, herman, ja pots marxar, em se l'estudi, perquè és el Girls'Jarbonahafan. Us sona? El coneixeu? Sí. Vamos. Aquest és l'original. I hi ha una noia que a més t'agradarà molt. La Miley Cyrus. Avui hauré que és el dia que t'agradarà més de tot, herman. No, no és la Miley Cyrus. Es queda a l'estudi. És una noia que es diu Russian Red i que ha fet una versió que no té res a veure amb això, molt maca i molt deliciosa. Oh, girl's just one of the fun. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Ràdio Tosfert 98.1 Ràdio Tosfert Bé, doncs ja és l'hora de la sessió clínica, ja hem contactat amb el doctor. Bona nit, doctor. Hola, bona nit. Què tal, com estem? Bé. Bé? Sí. Bé. Tens alguna cosa que ens vulguis comentar tu? Bueno, va haver una notícia, si me'n recordo aquesta setmana, sobre que havien aconseguit que una associació amb un quimioteràpic... allargava la vida dels càncers de còlons metastàsics. No sé si ho veu llegir. Precisament la Núria, que és la que teníem delegada aquesta setmana per recaptar notícies per si tu no en tenies cap, ens l'acaba de dir i diu, sí, he trobat aquesta i tal. Digues, digues, comenta. Jo vull comentar sobre això que a vegades quan surt aquestes notícies creen esperances enormes a la gent que li toca. La gent amb un càncer de còlons és un càncer relativament freqüent i si no l'han diagnosticat suficientment atents, doncs, es poden trobar amb que tenen metàstasi. Llavors, a cop et deixen això i diuen, home, mira que bé, no? I tal, ja m'han arreglat. Doncs, bueno, l'important de la notícia, desgraciadament, no és això, perquè en l'estudi que s'ha fet, la comparativa entre els que havien fet l'associació i els que no l'havien fet, i els placebos, doncs eren dos mesos i mig. Ja. O sigui que Però el que sí que té d'important és que l'associació, per fer-ho curt, és un, diguem, algú que actua sobre el sistema immunològic, o sigui, sobre els anticossos. Amb el que és un pas endavant important perquè ja no... Perquè el càncer, com ja us he dit alguna altra vegada, estem sempre atrapats en la destrucció. O sigui, en aquest moment sí que hem millorat, diguem, la gent... Ara la paraula càncer ja no és una condena a mort immediata. Però, clar, també perquè hem mirat el diagnòstic precoç. I com que si es diagnostica precoçment i s'actua precoçment, doncs podem, diguem, tirar més èxit, però sempre destructivament. Sempre ens basem en treure el càncer del lloc on està, que no hi hagi metàstasi, si hi ha metàstasi, donar quimioteràpia, que també és una destrucció de cèl·lules, tant de les bones i de les dolentes. I la radioteràpia és el mateix. Per tant... Me sembla que ja també he dit algunes altres vegades que el futur del càncer jo no el veig per aquí. Jo el veig treballant amb el sistema immunològic, o sigui, activant que les teves defenses siguin capaces d'actuar contra les cèrules que no t'interessen, que en definitiva són cèrules teves, i també dintre de la modificació genètica. Bé, doncs aquest és un pas dintre de la part d'actuar sobre la immunitat, o sigui, que el sistema immunitari millori. Ja, si us ho voleu mirar, si poseu en un buscador BRU càncer, BRU, BRU, B-R-U, BRU càncer, veureu que ja també va haver una cosa interessant dita per un matemàtic, no per un metge, sobre el càncer, que també es basava en incrementar la barrera immunitària que pot fer el propi cos humà, no? Bé, desgraciadament aquest senyor, com que no era metge, vull dir, el van crucificar, li van dir aquell que tenia que dir que perquè s'hi ficava. Bé, al final el qui va dir que no s'anava a fer gàrgara, el va deixar córrer, però jo el que m'ho vaig estudiar jo em semblava un camí molt prometedor, perquè si no, l'únic que ens queda és la destrucció, o sigui, el sistema destructiu que té... que no et moris és un avantatge, però també té molts efectes secundaris. Ja està clar, està clar. I després això, que no és... Ojo amb aquestes notícies, perquè no sé si en diuen que donem cautela, perquè clar, està generant a vegades esperances a gent que no... Sí, que de fet... Que és un pas científic endavant, però no és un gran pas, diguem, terapèutic. Llavors també seria el mateix amb aquesta notícia que va sortir, que un fàrmac que serveix per contra la leucèmia també ajuda d'alguna manera a permetre que el càncer de planclea sigui més atacable, per dir-ho d'alguna manera. Sí, he sentit alguna cosa d'això però no tinc cap base per dir res encara. També També he sortit ara que el clínic de Barcelona estava a punt de treure una vacuna contra la sida. Sí, correcte. Són les tres notícies de la setmana més espectaculars. Tampoc puc dir res al respecte, perquè no sé més que això, però les vacunes es basen precisament en estimular el sistema defensiu. Una persona que ja té el sida... el que hauria de poder eliminar són els virus. Ja, ja. I els virus no són fàcils, no són fàcils d'eliminar més que pel sistema immunitari. Per tant, una cosa és que estiguis protegit, o sigui, que tinguis una defensa estimulada de manera que quan entri el virus te'l carregues en seguida, i una altra cosa molt diferent és quan ja tens el virus introduït, m'entens? Ja, ja. Si han aconseguit això... Bueno, li pots dir vacuna, però jo a més aviat li diria tractament. Sí, sí, sí. Però, bueno, hauria de saber una mica més sobre això per poder-ne parlar. Però, vamos, el camí és aquest. El que passa és que és molt difícil lluitar contra els virus pel sistema immunològic perquè els virus tenen una gran capacitat de mutació. Llavors, clar, al virus li vas quedant, diguem, enemics i ell va mutant de manera que es va saltant els enemics. Ja, ja. De moment el problema amb el CIDEA és aquest, bàsicament. Una vacuna preventiva és difícil perquè el següent virus del CIDEA no és el mateix que el que hi havia abans. O sigui, ha canviat la seva estratègia d'invasió i llavors no serveix el sistema defensiu que és generat perquè se'l falta. O sigui, el virus és un problema diferent del que dèiem del càncer. El càncer és un problema... i el virus és un problema d'un bitxo contra un altre el virus és un bitxo i ell és capaç d'anar fent també les seves estratègies per sobreviure i clar, cada vegada és un virus diferent és difícil anar contra un bitxo diferent és molt complicat per això cada any Per exemple, la grip igual, no? Es muta i llavors cada any hi ha que fer una vacuna diferent, no? Perquè si no, una vacuna anterior et serviria. Però com que és un virus o un altre, és un virus nou, doncs hi ha que posar una vacuna nova. Evidentment, evidentment. No sé si tens alguna història més que comentar. Jo també... Com no sabia parlar del rato... Fa un rato que hemos hablado de rato con Madrid. Sí, sí, sí. Deixa'm donar la meva idea. Sí, sí, sí. La meva idea... És meva idea, no em vas amb res ni tinc cap dada, o sigui que no és pura ficció, però, bueno, és el que jo crec. Jo crec que aquí va... Derivat del franquisme, que el franquisme és una filosofia de nosaltres som els dueños, no? Sí. Els que havien guanyat la guerra, havien guanyat no solament la guerra, sinó el país, els recursos... La manera de pensar, tot. Tots els sistemes, quan canvien, conserven bastant del sistema anterior. Si no veiem la revolució russa, es carrega els saps i crea uns nous saps, que són els saps rojos. I no gaire, no? El senyor Stalin, lo bèstia que va ser, no? Vull dir, segurament més que cansava els saps. Els bolchevics, no? Sí, però és que els modus, o sigui a dir, les societats, evolucionen però sempre conserven coses de la societat anterior. Llavors, aquí hem estat en un procés de transició, però una transició que la van fer els d'abans. Per tant, aquests continuen dient, bueno, nosaltres estem instal·lats i nosaltres podem fer el que volem. I això, clar, s'està acabant per pura renovació generacional. En aquest moment ja hi ha moltíssima gent que el franquisme, per ells, és el mateix que Julio César. O sigui, una cosa històrica. No té incorporació al sistema. I, en canvi... O, d'altra banda, la gent ha viatjat molt més, els erams us han fet molt per obrir el cap de la gent, i la vida occidental, democràtica i tal, es veu d'una altra manera de com la veuen els que van lluitar contra la dictadura, que són uns demòcrates una mica de passo que t'emboli, perquè encara tenen aquella ànima dictatorial a dintre. I aquesta gent que s'ha cregut que podia fer el que volgués, jo crec que també tampoc confiaven gaire en el sistema. I tots miraven de tenir un raconet amagat. Sents? Sí, sí, sí. I jo ho entenc. T'ho imagina't tu? T'ho imagina't el Pujol, per exemple. Imagina't el pare del Pujol, que li surt un fill que el foten a la presó, al mig d'en Franco, el torturen, i després acaba sent president d'un país tan inestable que li foten una revolució a la Guàrdia Civil un 23 de febrer. Ja. Home, però si tu tens diners a fora, dius, mira, nen... Bueno, nen, en aquest cas, perquè a la teva dona i als teus fills no els hi falti res... aquí els hi deixo un raconet, entens? Sí, sí, sí. I després això va passant el temps, va passant el temps, va passant el temps, i com collons l'expliques? Sí, sí, sí. Perquè dius, bueno, vale, sí, bueno, sí, bueno. Tampoc penses que estarà a 24 anys de president, m'entens? Suposant. Sí, sí. I de cop i volta el món ha canviat tant, qui està ja són uns altres, la cosa està diferent, hòstia... doncs poder que ho digui. Sí, sí, sí. I llavors, clar, juzguen amb la visió d'avui dia. A tots aquests els passa això. El que passa és que, clar, ara hi haurà que veure com s'ha aconseguit això, perquè si el senyor Pujol realment és una deixa del seu pare, doncs mira... clar, té una importància per mi moralment relativa, m'entens? Ara, si el que té és una pila de pasta recollida a base de comissions, no? Doncs allavons no, allavons ja no és perdonable. No, no està clar, està clar. I amb el senyor Rato, doncs igual, no? Si aquest senyor, bueno, com que ha estat en moviments internacionals com l'FMI i tal, bueno, doncs em deixa uns calarons aquí guardats, no fos que algun dia tingués que sortir per potes, no? Aquesta idea, perquè jo mateix Jo mateix que he viscut amb el franquisme, jo he sigut un revolucionari, vull dir, que estava fitxat per la policia, etcètera, etcètera, jo encara condueixo mirant pel retrovisor, a veure si el cotxe de darrere ha girat tres vegades la mateixa cantonada que jo, eh? És fatal, eh, barrenvio, és fatal. Sí, bueno, és que ja agafes una manera de ser, m'entens? Sí, sí. Per tant, aquí estem igual. Però ara, si aquest senyor s'ho ha fet a base de manguis, llavors és una altra pel·lícula. Aquesta és la meva visió del tema. Està clar. Home, evidentment, si això són... Si això no està al visió Quants estalvis amagats? El tema està que aprofitant de la seva posició se n'hagi aprofitat i s'hagi fet aquestes peles. Aquest és el problema. Llavors, a destrar-lo i a tallar coll. Evidentment, evidentment. Bueno, home, suposo que ara potser amb contagotes, però anirem veient uns quants casos d'aquests, no? Jo crec que tothom. és allò de dir que aixequi el cap que no té un racó amagat diu que hi ha 700 i pico que estan ahir en la lista però que n'hi ha no sé quants milers penso si això no va ser una trampa això he sentit comentar jo que potser el tema de l'amnistia fiscal va ser perquè gent d'aquesta digués jo regularitzo la meva situació i ara mirem de veure d'on han sortit totes aquests peves El que sí que et perdonem és que ho hagis tingut, però no com ho hagis tingut. Correcte, correcte. Sí, sí, una cosa és el tema fiscal i l'altra el tema penal, per dir-ho d'alguna manera. El cas és que la transició s'ha acabat. Ja, ja, ja. I el bipartidisme s'ha acabat. Esperem-ho. I poder entrar en una etapa més democràtica del que hem tingut fins ara, més transparencia, i el que hauríem de fer és reformar aquesta Constitució i que la democràcia sigui... diguem, més participativa que representativa. Això que em posin una llista davant en la que jo no he intervingut per res, que l'ha decidit una persona perquè és el no sé què d'un partit i que jo tinc d'escollir aquella llista o aquella que no conec ni a Déu, entens? Sí, sí, sí. Però a mi no m'agrada, entens? No vull poder participar. I, aleshores, els països avançats, damunt democràcies avançades, els referèndums són vinculants. Està clar que sí. Està clar que sí. Molt bé, doctor. Moltes gràcies per la lleixó científica, pel comentari polític o econòmic social i fins la setmana que ve. Vale, vinga, adeu. Adéu. La setmana que ve, el divendres, potser no estic aquí. Però vosaltres intenteu trucar-me igual. Evidentment, sí senyor. Vinga, adeu-siau. Adéu. Bé, doncs ja ha arribat l'hora d'anar cap a la cuina. A veure, el senyor Armand García, a veure si... Vaig a la cuina. Vaig a la cuina. Allò del gin tònic no te'l puc servir perquè se m'ha acabat el gel. I no vius el tònic? No. Molt bé. Què soparem avui? Bacallà confitat amb salsa de pinyons. De pinyons? Sí. Va, va, va. Vaig fort avui. Ja ho veig. Necessitem bacallà, bàsicament. I pinyons. I pinyons també. El que passa que si es vol fer bé, bueno, això és sempre. Els pinyons són molt cars, eh? Sí, sí, sí. Què són, 50 euros al quilo? Els pinyons ara deuen estar a 56 o potser al quilo. No, a botiga més. Però amb un quilo n'hi caben molts de pinyons. Sí, home. però ara a la botiga deuen estar a 80 o 90 quilos no els he comptat pas però hi ha un punyau de pinyons perquè els compro a 56-57 és que a la meva mare li agrada molt agafarem pinyons dins de les possibilitats de cadascú grapadets o dos grapadets o més grapadets posem quedarà millor però tampoc ens passem però primer, bacallà un bon tros de bacallà o dos o tres els que facin falta per confitar-lo cassola no paella, cassola plena d'oli oli a 70-75 graus això és importantíssim i el bacallà, tot recobert i deixar-lo 20 minuters, mitjoreta que veiem que les làmines comencen a marcar-se separar-se no, que queden marcades, que es veuen bé llavors el traiem, el deixem escorre i ja està ara, una pregunta jo a casa meva no tinc un termòmetre per saber si l'oli te'l compres un et compres un termòmetre de cuina clar, no et posis el del sobequillo que ell no No va bé? No. Entre altres coses perquè peta, nenes. Fosa de la Mercú. A veure, senyor Ferran Adrià. No, no, Ferran Adrià no. Hòstia, què més voldria Ferran Adrià? Ferran Adrià! Ara, torno. A les cases normalment no hi ha un termàmetre de cuina. Qui vulgui cuinar una mica bé i tal... És un desestris que ha de tenir. Incluso per controlar l'acant que cou al forn, la temperatura que està dintre, per peix, per tot. Ja està, continuï, continuï. És molt important tenir un termàmetre de cuina. Molt bé. I si és dels de punxa... Que es poden clavar, no? Ai, després faré un incís en tema de cuina. Calla, quina por. Ui, la García... La García té dos temes fonamentals. I si a més hi posa la cuina pot ser ja demencial. Bueno, això, quan teníem el bacallà, el deixem reposar i tal. A dins de l'oli? No, fora l'oli. No, el traiem. Una vegada ha estat els 20 minuts, mitjoreta, més o menys, ja es veu que les làmines del bacallà comencen a quedar molt marcades. Sí, sí, sí. El traiem. Llavors el traiem, el deixem escorre, tal, fora. Per fer la salsa de pinyons, agafarem els pinyons una paella, aquí sí paella, els torrarem ben torradets, que estiguin moranets, d'aquests agafarem la meitat, més o menys, els passarem amb una moto i una mica de mantega desfeta, una mica de mantega, vull dir una bola de mantega. L'escalfem, la desfem amb l'esfermòbil, tirem allà i amb la moto, amb un mini primer, amb un robot, el que té a la cuina, es passa i es fa una pasta. Fem una veloteva, una beixamel, molt suau de farina, molt poquet de farina, pràcticament, allà afegim llet i quan comencem a tirar la beixamel allò que comença a... que diries, bueno, una miqueta més de llet i ja està fora, llavors hi afegim la pasta de pinyó. ho remenem, deixem bastant líquid el tema aquest la beixamel posem el bacallà perdó, paella marquem el bacallà primer per la banda de la pell sempre sempre es marca per la banda de la pell però molt poquet quasi 20 segons o 30 segons donem la volta i el plat tirem la salseta per sobre i 4 pinyons que han quedat sueltos per allà a sobre i és espectacular segur que sí i a més a més es pot fer també amb carpatxo de peus de porc Però el carpatxo de gos o porc no us ho explico perquè és molt entretingut i si no tens una bona màquina de tallar fiambre, ho tens molt malament. Si no tenim termòmetres... I amb què ens ho menjarem, això? Quin vi hi posarem? Mira, ahir, per exemple, em vaig menjar... Ah, mira, mira. Ahir, per exemple, em vaig menjar, vaig prendre un... Formigues. Formigues? Sí, de la conca de Barberà. Em sona, em sona. Em sembla que n'hi he begut. Un vinet molt... Sí, sí. Porta una mica de cirà i que està prou bé. És d'aquests vins que s'estan fent ara, negres, que els pots donar un toc de fred. De fred. pots baixar dels 14 graus que s'han de prendre. Això del vi negre que la gent diu, no, temperatura ambiente. Sí, però de bodega, temperatura ambiente. També d'agost pots una ampolla de vi a 25, a 27 o 28 o 30 graus i cal, la segona cop a vas a gates. Sí, sí, està clar que sí. Temperatura ambient vol dir temperatura bodega. 14, 15... Núria, quina incís volies fer de cuina? Sí, de cuina. Cuidado, cuidado. No, home, no. Vinga, va. Hi ha un programa de cuina que es diu Masterchef. No sé si saps quin és. No, no el veig. La tele, la tele. Sí, per la tele. L'he vist, però vull dir que no l'he vist algun, però no el segueixo. He de dir que l'espanyol no val res. A mi m'agrada el... El fan a tot arreu, el fan a Itàlia, als Estats Units... El canadèc té més xicha. Bé, no deixa la canada. És un programa que... És un concurs on els participants van fent els plats que el jurat els va dient o a vegades els deixen escollir, llavors després el jurat, que són tres persones, proven una mica cada plat, avaluen i cada setmana van traient a un concursant el que pitjor cuina. I aquesta setmana s'ha donat el cas que ha tingut bastant renom a les xarxes socials que han fet fora un noi que va fer una recepta que es deia Leon come gamba. Ho he sentit, ho he sentit. Sí. Jo volia preguntar león come gamba. Però l'han fet fora perquè ja... Perquè mira quin plat és. A veure... L'explica'l perquè sigui un plat. Vale, sí, l'explico. Un moment. Sembla que és un gaspatxo... És un gaspatxo amb maduixa... Sí, amb maduixa... I no sé què, i un tros de patata... Un tros de patata simulant el cap d'un lleó i davant una gamba. i en Renou per la manera en com van expulsar aquest home perdona jo d'aquests programes n'he vist un parell o tres no aquest any però de les temporades anteriors i a mi realment vaig estar a punt d'apuntar-me amb un i nari, si m'acceptaven evidentment nari i a la primera de canvi fotre-li un parell de mocs en els caputos que hi ha allà perquè per més xefs que siguin i més cuiners que siguin, el que no poden fer és faltar a la gent, ni perdre respecte ni humillar. Una humiliació va ser allò... I t'ho juro que vaig estar a punt, eh? Vaig estar a punt a dir, m'apunto a veure si m'accepten, i a la primera de canvi els hi hagués fotut un moc als tres i m'hagués anat. Deu aprendre pel... I me'n vaig. Perquè m'indignen. Aquesta gent m'indigna. No passa només amb aquest programa. És un tomàquet i un capullo. Ho sento molt, però és així. A l'altre que anuncia Pastas Gallo, no sé com es diu, que també Déu-n'hi-do. Pepe, no sé què. Però això és l'espectacle, herman. Sí, evidentment. Ja saps, quan vas a un programes d'aquests, a lo que vas. I això és el mateix en els concursos de veu, en els concursos de cant... Però és part de l'espectacle. A l'americà... Vosaltres recordeu, perdoneu-me, vosaltres recordeu en no sé quin concurs de cantant que és on es va donar a conèixer el Risto Mejide i les coses que ve. Sí. O sigui... És igual, es pot ser de cuina, pot ser de can, pot ser de ciència, però la línia... No, no, no ho estic defensant, estic constatant que a part del rotllo d'audiència i de tal va d'això. Tu pots dir-li a un tio, de molt males maneres, pots dir el que vulguis, que eres un patata cocinant de llicat a plantar patates... No en tens ni punyada d'idea, no cuinar es va ni un nou ferrat, digui el que vulguis, però el que no pots fotre és humiliar-lo com humilien aquesta gent. Li van dir que aquells altres eren un insult a la producció. A la seva intel·ligència, sí, perquè no en tens ni punyada d'idea, ni intel·ligència ni de res. Diu, què cony és un insult? I estiu fet un plat, punto. T'agradarà o no t'agradarà? No, exactament. No m'agrada. Això és com quan es pinta un quadre. T'agradarà o no t'agradarà el quadre, però és el que... La veritat és que jo he vist el Masterchef a l'Espanyol, el vaig veure a un programa i no l'he tornat a veure. En canvi, a l'America, a veure, l'America està al bord amb Rancy, que serà el que serà... A veure, que a vegades... Però a vegades sí que es passa... D'aquests xefs, com el Chicote ara, que van salvar en restaurants... Sí, hi ha un munt... Mira't la llista dels que han salvat. Quants n'hi ha d'overs? Sí, però si això està clar. Quants n'hi ha d'overs? En el Masterchef americà, en el Masterchef americà, sí que donant una mica de canya, però... jutgen el plat, diuen, no m'agrada, això ho hauria fet així, no sé què, els corregeixen una mica, però no són tan bé. A veure si que hi ha algun que li fot enganya. Jo existeixo que això és qüestió dels guionistes. Sí, sí, està clar. Tu has d'anar d'aquest pal. Però a mi m'emprenya molt que un xef amb un cert d'allò no hi veuràs mai l'Arzac no hi serà mai el Ferreria no hi serà mai el Roca no hi serà mai el Veresategui no hi serà mai qui hi ha? de jurat potser no de jurat del fixa però a vegades criden però cuidado, les col·laboracions aquestes no tenen res a fer no, no, no fan el seu comentari una parafada total i ja està El que anava a dir, en l'americà està molt bé, perquè ja, no sé si a l'espanyol, perquè ja et dic, no el segueixo, però a l'americà i al canadenc va un xef de renom de la zona, que té dues estrelles, Michelin, per exemple, i et toca fer el plat estrella. Llavors, per un amateur com jo, per exemple, dius, ostres... un mano a mano i veus a vegades que el que el fa, el que l'ha creat, li costa fer el seu propi plat de cap perquè no té la recepta, perquè l'aspirant té la recepta, el que és l'amater té la recepta, però el que és el creador no la té i diu... si jo aquest plat el fa més d'un deia aquest plat no el faig ni jo el fan els meus ajudants i aquests piques que hi havia el pic aquest sortia un que tenia dues estrelles Michelin i l'altre el seu ídol Això sí que té una miqueta de gràcia entre cometes. Ens n'anem a fer una mica d'esport després d'aquest iveri, perquè ja està bé. El plat aquest pot ser un desastre, possiblement, no ho sé. Però em sembla molt bèstim, molt cafre. Que tractin així la gent. Anem cap als esports. La setmana que comencen els play-offs de la NBA, que el Marc Márquez ja torna a guanyar, que l'equip mèdic del Bayern de Múnich ha plantat amb el Guardiola i que el Barça ja té un peu i mig a les semifinals de la Champions. Isidre, bona nit. Bona nit. Bona nit. Què passa? De veritat, eh? A pesar del resultat del Sevilla, que va ser una dutxa d'aigua freda, dic que de veritat que és bona nit. Bona nit. Després del dmengres em refereixo. Sí. Això és un tema ciclotímic, no? Sí, sí, però jo t'ho explicaré demà amb el València. Hòstia, m'he jugat pels quatre, això molt mala espina, però a jugar aquí, al cap nou d'entrada, hauria de ser... Bueno, sí, també el Màlegre era... Un punt a favor. Però ara diria jo que ja porten les piles posades. Sí? I carregades les bateries, jo diria que sí. En sèrio? Sí. Jo no... No, sí, però se les posen, se les treuen, les torna a posar, saps? Justament per això, però sí que sembla, almenys, sembla, que en els partits importants es posen una mica més les piles. Ves que... Que el Sevilla no era important o què? La setmana passada, hosti, doncs, la cosa no ha d'estar per... La segona part eren... Unes... Unes monequitos, eh? Disculpa? La segona part semblava jugadors de futbolint. Va acabar una mica la benzina, i vam fer una cosa que s'ha repetit, i això sí que potser és un tant preocupant, que les segones parts solen baixar bastant, o un cop, com el partit del Sevilla, van guanyant, doncs baixen una mica el ritme, i clar, qualsevol equip te la pot muntar, tipus a Màlaga o al Celta. A París. Si és el Sevilla i a casa seva, que no ha perdut un partit, fa la tira... Home, potser que no ho hauries de fer, no? I l'altre dia hi va haver un conato, també, allà... A París van firmar el partit, però després del 0-1... Però hi va haver un moment del final de la primera part que... L'últim quart d'hora patia, eh? De la primera part. Sí. Patint, eh? Bueno, patint tampoc. Diguem que un patint, perquè la primera mitja hora va ser, clarament, del Barça, vaja. Sense discussió, tampoc no és normal... que un equip de primeríssima línia et deixi... A veure, que va guanyar manescudament, evidentment que sí. Però també s'ha de considerar que ells tenien unes baixes considerables. Tenien un pallo per línia, i fins i tot dos, diversionats. Hòstia, al centre del camp no tenien berrati, no tenien mota, No tenien el millor davanter. I a la defensa tenien un que no podia tancar les caves. Libre, i aquell que va cantar, però clar, és que sortia d'una lesió que deien que era per un mes i va estar 9-10 dies. O el pallon estava totalment recuperat, però vaja, va quedar repretat. I tant. I vam tenir la malíssima sort que només començava el partit de les bales i anar al Thiago Silva. Llavors ja ho teníem ben magre. Vaja, que el Barça va aprofitar i va fer la seva, està clar. però que amb l'equip complet d'aquesta gent segurament presentaria més batalla. Home, ja ens hi podem posar de peus, eh? Ja ens la van liar aquí. I el partit d'aquí no serà... A l'eliminatòria, al Camp Nou, eh? I el partit d'aquí no serà tan placidor com el de París, eh? No, no, que aquí vindran... A per totes vindran. Si no s'arriba a ficar aquell últim gol del 3-1, de l'1-3, vaja, la cosa hauria sigut diferent, però 1-1... Tres, home, no és fàcil de remuntar, te n'han de fer tres, està clar, tu no n'has de fer cap. A veure, tampoc no és fàcil que el Barça no te'n faci cap. I ells, si es llencen, crec que no ho faran d'entrada. atacar d'una forma desaforada segurament amb algun forat que anirà a la defensa el Barça els hi colarà algun gol però si tenen que marcar 3 gols vol dir que tindran que jugar una mica oberts per tant també és més fàcil jo no crec que inicialment se la juguin perquè saben que si el Barça els hi fa un gol i ja no et dic si són dos la cosa és impossible ja o pràcticament impossible. Llavors, jo crec que buscaran, com tenen la potència de libre, que llavors sí que podrà jugar, li penjaran pilotes a que es busqui la vida, que és el que sempre ha fet, no? Segurament amb el centre del camp pressionant i tal, però jo crec que la defensa no tindrà grans alegries i estaran més a la contenció, perquè si no seria suïcida, si vénen al Camp Nou, i des del minut ho comencen a atacar jo crec que s'emporten un sac i jo crec que Blanc ja ho sap i no ho plantejarà pas així que faran una pressió alta segurament sí per buscar l'errada i intentar buscar un gol en la primer quart d'hora 20 minuts sortiran com a braus segurament però dubto molt que es tirin endavant a la bèstia ho dubto molt perquè si no si la primera part acaba 2-0 ja poden plegar només que acabi una 0 home Exacte. Han de fotre 4. No? Han de fotre 4 per passar. I que no te'n facin cap més. Exacte. 4 gols en el Barça jo crec que és molt difícil que li fotin. Diríem que l'eliminatori estaria un 85-15 o un 90-10. Prou que ho saben ells també perquè ells també tenen un partit exigent el cap de setmana de la seva lliga. Van líders però no es poden dormir tampoc. Vaja, que el partit important és el de demà. No ens enganyem. El partit important és el de demà i el València vindrem amb ganes. A mi demà em fa bo, perquè a València està jugant bé. Sí, sí, sí. No tenen un grandíssim equip, però són compactes, són molt competitius i menys mal que no juguem a Mestalla, perquè cada jugada, des d'aquella última que l'Ivan Lía, no recordo l'àrbitre, amb el Bilbao, aquests dies som de pluràmiques, no?, perquè dels camps que potser la gent més es queixa, no?, per qualsevol entrada demanen targeta o demanen penal per res, vull dir, som una mica pesadots, eh?, s'ha de dir, a més talla, però que tindran aquí a protestar-ho tot i a ser molt, molt, molt competitius, no els hi queda un altre, perquè si no, potser no es clasifiquen per la Champions l'any que ve. Ara no recordo exactament com van anar a l'anglès, però van freca, freca amb amb l'Atlètic, el Sevilla, estan allà tots per això el Sevilla també va fer la matxada la setmana passada i mira, van aconseguir empatar però el Barça jo crec que ha fet una miqueta més i el que sol passar és el que hem dit més d'un cop i jo crec que queda clar no existeix tu és un lloc de transició immediata però no hi ha control vas banyant 2 a 0 relaxa't, treu abans a Xavi no sé, fes una altra Jo allò del Xavi no ho entenc gaire. Vull dir que no el traguin en partits així, que és el moment de controlar partits. T'has de dir que a mi em va sorprendre el canvi que va fer Lluís Enrique, que després de la mig desfer, traient un davanter a Neymar i posant un centracampista més. Sota el meu criteri era el que s'havia d'haver fet. Ho tinc claríssim. Que no es va aconseguir perquè ja anava la cosa passada de revolucions i només sortit Xavi al cap de poc van ficar ells al gol. Patapam. Què hem de fer, no? I no es va aconseguir, després es va lesionar, ara no recordo aquí, punyetes, i va sortir en Pedro, no? Sí. Bé, per buscar guanyar el partit, però clar, jo entenc que en més d'un partit es podria jugar així, és a dir, no hem de jugar en 4-3-3 i molt menys si ja vas guanyant, punyeta, controla una mica el centre del camp. Clar, clar, per això et dic que el que no entenc és que en partits així, una vegada vas guanyant, es trago el Xavi, que controla el centre del camp, I el que està clar és que Rakitic porta un gravat de partits que, hosti, costa de reconèixer-lo, eh? Sí, sí, ha sigut raro la història de Rakitic. Va començar fluixet... És ondolant, va començar com un tret... Sí, exacte, va començar fortíssim, va fer una baixadeta, va tornar a pujar espectacularment, i ara porta uns dies... Però com va estar a l'inici de temporada no ha tornat, eh? No ha tornat. No, no, no, no ho sé. I ara últimament porta bastants partits fluixot, llavors, hosti... Sí, a més a més està fluix i ni està la seva, però vaja, ell no ha de controlar els partits, ell ha de ser tants d'associar-se i tira també endavant. Però clar, l'altre dia, com m'has dit, Xavi, a París, home, jo crec que se'ns va caure la baba a tots. Perquè va tornar a fer una classe magistral en com s'ha de fer per portar el tempo del partit i saber a on ha d'anar la pilota, qui li ha de passar, si l'ha de retenir o si l'ha de tirar endavant. És increïble, aquest tio. Home, per això, quan el veu sortir amb Messi, jo crec que el Pallos li aixecen les orelles, perquè és que jo crec que és dels migcampistes, bueno, sens dubte, amb el que millor s'entén, no?, i que s'entén sobre ell, que inclús en ocasions, quan han de discutir alguna jugada o una falta i tal, es nota com atent, perquè li té un respecte, no?, és que, clar, quan surt a jugar, imparteix claveses magistrals, i jo crec que serà una bastona, bueno, si se'n va, suposo que serà perquè faci l'últim contracte amb un de milions, a Qatar segurament, diuen, però no se n'hauria d'anar. I molt menys si el Barça no pot fitxar l'estiu pròxim, d'aquest estiu. Jo crec que marxarà. És una pèrdua irreparable. No hi ha ningú que pugui fer la seva funció. I és gravíssim. Tampoc està rebent el millor tracte, eh? No, però bueno, ara ja potser sí que s'establirà que és el jugador número 12. Té assignades aquestes mitges hores, 40 minuts. Jo més temaria més que posin 45-40 minuts que no mitja hora, 26 minuts, que és el que surt al final, no? Però entenc que hauria de tenir més presència. I el Xavi el trobarem a faltar, i molt. Potser demà juga, perquè Iniesta no crec que ho faci, no? No, no, sembla que no. Llavors és molt possible que demà surti d'inici. no me'n recordo quin partit va ser que va jugar que aquest és un altre ell està enamorat d'en Rafinha igual treu el Rafinha que té més potència física no me'n recordo quin partit va ser que el Xavi va jugar tot el partit i que va fer un partidàs a més no me'n recordo quin partit va ser que va jugar tot el partit el Xavi està clar que sense ell al centre del camp el control no existeix i o no pares en els 45 minuts de les dues parts d'apretar i anar totes, o sinó els altres, qui sigui, te la pot liar. Perquè el Barça és cert que no controla els partits, com ho feia abans, ni de bon tros. No. Té minuts que sembla que, com la llet, quan tires un renxell i muna, que estàs muntatota. Sí, sí, sí. Hi ha moments que dius, hòstia, però si no es troben. Sembla que no es trobin en el camp. No, hi ha com desconexions. Sí, sí, però què passa? No, perquè necessiten un ritme, un ritme molt alt Però, clar, això... Si a tothom li jugues amb un pim-pam continu, alguna vegada tindres un ensurt. I ara ja hi ha partits que és impossible que... Bé, no s'hauria de perdre o no s'haurien de perdre més punts a la Lliga perquè, si no, sí que la cosa es pot posar molt malament, eh? Es complicarà. Home, a més a més, decidir l'últim partit és complicat, eh? amb l'Atletic de Madrid, l'últim. Si no s'hi juga en Rennes, no. Però si va dels punts aquests... Però si juguen la plaça de Champions, sí que podem patir, eh? Buu, buu, buu. O que si passa, si guanya el Barça queda campió, ni si no, si guanya el Madrid, tal, saps què vull dir? Que vagin a un punt o dos, que queden igual que ara, a dos punts, I, hòstia, l'últim partit pot haver-hi sang i fetge per allà. Ara que heu tret el tema de l'Elèctric de Madrid, vau veure el partit? No. Jo no, jo no el vaig veure. No el vas veure. I tu, Isidre... Jo era un trosset. Un trosset. Per por morbo. No ens enganyem. Em pensava que guanyaria a Madrid i no volíem parlar-ne. La segona part sense haver escoltat la primera, perquè la primera es veu que al Madrid els va donar un bany. Sí, sí. El resultat va ser, segons com es miri, però seria, diguem que, el millor dels pitjors. Per l'Aleti de Madrid és un molt bon resultat, tu. Home, per això dic que és el millor dels pitjors que podia. Per el Madrid és el pitjor dels millors. Només que els hi foti un goleta en el Bernabeu, els complica la via, eh? Exacte. Que suposo que és el que aniran a buscar, evidentment. Ells no s'obriran, aniran a fer la seva, una jugada d'estratègia, un golet i a suar. L'Atlètic de Madrid, jugades d'estratègia, ha marcat molts gols, no? Sí, sí. Ells no aniran allà a tornar-se bojos. Els altres, d'entrada, se suposa que en el seu camp són els que hauran de prendre la iniciativa i agafar-los amb una contra. Però, clar, és que a l'Atlètic de Madrid tampoc no li queden masses coses més. La Lliga la té peluda. Està fora de la Copa del Rei. Sí. Sí, sí, té que lluitar per les Champions. No té cap altre. No té més. Però vaja, que sembla que el Madrid no va marcar la primera part del miracle. Una mica com el partit d'aquí, del Real Madrid, també, amb el Barça, eh? Sembla, sí, sí, exacte. La primera part va passar per a sobre del Barça, el Madrid. Però bueno... També sembla que no tenen prou benzina per aguantar dues parts. Les primeres les fan a un ritme més alt i a la segona, també, com li va passar amb el Barça, baixen el pistó i, evidentment, si baixes el pistó i l'altre encara li queda benzina, te la pot muntar. Sí, sí, és així això. Llavors, és un partit que pot passar qualsevol cosa. No, home, jo penso que com a favorit està el Real Madrid. d'entrada, sí. Com a favorit. És la Champions, també era favorit el Bayern. El que passa és que, com deia que ell, és el furbo. Exacte. Pot passar, sí, realment pot passar qualsevol cosa. Ja que has tret el tema del Bayern, creus que passarà eliminatòria? No. Ho té complicat. Ho té molt difícil, però si tingués l'equip titular, hi hauria la possibilitat. També els va passar amb aquells, els ucranians, no? Sí. Que també li van liar en el seu camp i després a la tornada els van fotre un ball. Un 6 a 1. Sí, sí, una cosa gran. Però és que no tenen, vull dir, tenen 6 baixes, eh? Ribery ni és. No, no, ni Ribery. El Robben tampoc. Està jugant amb 4 canyes. a veure que els gols que li van marcar van ser unes errades garrafals aquell error en el primer minut del Xavi sí allò no et pot passar i el segon o tercera ara no recordo va ser també una varada de l'altra defensa del Dante que és defensa internacional no van ser gols de jugada del Porto disculpe? que no van ser gols de jugada del Porto Bueno, van ser gols del que fan pressionar com a bèstia de dalt de tot amb pallos molt ràpids i buscant la teva barrada que les van aconseguir. Cony, la van aconseguir el minut 1. Sí, sí, tant. Per això vull dir que aquests surten i ja saben el que fan. Vull dir, és un equipet, vull dir, no té grans estrelles, aquests cada any es venen dos o tres jugadors. per un munt de milions, recorden una mica el València dels bons temps, no? Sí. Tenen una gràcia fitxant impressionant, tenen un director tècnic que val un... O com el Sevilla. O com el Sevilla. Els fitxa per 4 euros i els venen per milers de milions d'euros. Bé, perfecte. El gran mèrit és que cada any perden grans jugadors i cada any segueixen durant guerra, no? I arribar a les semifinals de Champions amb l'equip que tenen té molt... El Tello està cedit o és comprat? Cedit, cedit, no? Que jo sàpiga. No ho sé, no ho sé. Em sembla que sí. El Tello encara és jugador pel Barça. Perquè, clar, si aquest any no es pot, l'any que ve no es pot fitxar. Imagina't que tenen el Ricardo Quaresma, us en recordeu? Sí, sí. Doncs em va ficar un gol i em va provocar un altre. No, no, em va fotre dos el Ricardo Quaresma. O dos, dos. dos gols per fotre l'algunisme i ara el penal que el va tirar ell, evidentment com a veterano i el tercer sembla que el va fer ell també el segon, no recordo vaja, però que no ens importaria si passéssim a semis a enfrontar-nos amb el porno ara, home hòstia, vaja cap problema, eh Tornen a fer sorteig, eh? I l'Inter, que segurament serà l'altre classificat que s'enfrontés amb el que guanyi l'Adènic de Madrid. Sí, estaria bé. Però és sorteig, eh? Una altra vegada? Sí, sí, sí, clar. Sí, sorteig pur. A partir de quarts és sorteig pur. Tranquil, que si passa el Real Madrid tocarà el Porto. Si passa el Real Madrid tocarà el Porto. Suposant que passi un Porto. Això està clar. I el Barça. Bueno, doncs els trobem a la final, no? Sí. Hòstia, fantàstic. Guanyar-los a la final és fantàstic. Amb golaços del Lluís Flárez. I del Barça. Un de cada dels tres ja estaria bé. Aquest ballo està radiant, eh? Aquest ballo se li nota que es creixen partits importants. És molt voltiu, eh? Així com el dia del Sevilla, potser diríem que els tira l'estatut i que podia estar, és un palo que es fabrica els gols, és que el Sabol del Barça no existeix. Allò se la crea a ell de res, perquè està... S'ho inventa, eh? S'ho inventa, això. Fins és estar sol, però com fas aquell gol? Has de ser una bèstia, a part de per fer allò. Eh, eh. El 18 a Rabrega li fa un túnel amb un, una sotana, pim pam. Això ha fet dos sotanes. Quan fa que el Barça no tenia un jugador d'aquestes característiques? Potser des de l'Eto, i l'Eto no tenia ni de broma aquesta qualitat tècnica. A l'Eto el que tenia era més reacció, més sprint, per dir-ho d'alguna manera. Era més pam de reacció més ràpida. Era més elèctric. Sí, exacte. que d'aquestes característiques d'un davanter lluitador que l'escassa com sigui, etcètera, i evidentment la to no era ni la meitat. I a més a més que tal com li cau li fot. Defectiu que és aquest palo, perquè el segon gol que va fer, a part de deixar-la tatat per segona vegada a David Lluís fer-li una altra sotana, hòstia, col·locant-la, que es va arriscar, perquè allò no és fàcil de fer, eh? No, no. Te col·loques alta i directament a l'escaire. Quan veig que tira dic, però què fot aquest tio, on tira? On tira, però clar, que em va fer un volat. I la pam, va raca a l'escaire, no? Vull dir, brutal. Va assegurar, però clar, és que per fer-ho has de tenir una qualitat tècnica impressionant, eh? Sí, sí, evidentment. Per col·locar-la allà en carrera, d'audidor, eh? I llàstima del pal del Messi, que va ser una jugada increïble. I és una cosa bona, i és que Messi no el veig obsessionat amb el tema dels vols. No. Així com temps enrere, altres temporades. Hòstia, cada vegada que fallava un gol, semblava que li queia el món al damunt, no? Bueno, ha madurat, no? Ha madurat. Ha canviat la manera de jugar el Messi. Sí, però que no, que es nota que no es menja el coc, vull dir, el falla, pim-pam, fa aquella cara que fa i així, bueno, va, pim-pam, seguim. Sí, en fotrem un altre. Sí, sí, no, no, i el primer gol el va regalar, diguem-ne, el Neymar, no? Mhm. Sí, sí. Vull dir que és... A veure, el trio que hi ha en el Barcelona davant és que ha de funcionar per nassos, per poques pilotes que ens hi arribin. Vull dir, és que... Diguem que ara estem una mica a la contra del que havia sigut els últims anys, que teníem fins al camp fabulós, evidentment un... una defensa i una davantera extraordinàries, però a nivell el que destacava era el mig del canvi. Ens passa una mica al revés. Una defensa que, d'un i do, per ficar-lo igual, costa, i a més tenim porters solvents, no? Una altra cosa de la que ens hauríem de... de l'agrair moltíssim, perquè quan va dir Valdés que marxava se'ns va quedar la camisa però sí, ha sigut un acert, eh, els dos porters aquests i el Pallo aquest, el Ter Stegen, per tant, que els 21 anys que té, pinta molt i molt bé serà un bon porter aquest tio llavors tenim una defensa potentíssima o potent, en tot cas, com anys enrere que ens colaven gols pertot arreu, en jugadors d'estratègia ja patíem tots, una mitja falta lateral ja ens posàvem a tremolar un còrner que també tremolàvem I després la davantera. Clar, tenim una davantera que és demolidora. I a les defenses contrariosos, evidentment, els provoca un cert pànic veure aquells tres patos allà. Sí, home. Perquè si no te la lia un, te la lia l'altre. Aquí hi entres. Aquí cobreixes. És que ara no poden fer allò de fotre aquests tios a sobre d'un. Que és el que li feien al Messi. Clar, però ara no ho poden fer, això. Ara no ho poden fer perquè, bueno, cobrirà el Messi però queda el Suéred i el d'Immarsols. Vull dir que, clar, el teu es complica, no?, per poder. per poder cobrir tot això. I el centre del camp, jo no crec que estigui tan malament el centre del camp del Barça. Home, no, a veure... El que passa que no és el tiqui-tac aquell, no? No, a veure, el tiqui-tac aquell... Allò... Jo crec que no. Però, punyeta, que no destaquem per una fortalesa brutal en el centre del camp, no destaquem per un control brutal, queda una mica... passa desapercebut. No destaca per res, no tenim tan fortalesa, no tenim una gran tècnica, bueno, sí que ara n'hi ha, però no s'aplica o no es veu, i punyeta, té molt poca transcendència, en tot cas, en el joc. Ja, sí, sí. En tot cas, demà, a les 4, com dèiem, ens toca patir i entenc que guanyar el València. El Madrid que juga amb el Màlaga... Com el Màlaga s'està jugant... Déu-n'hi-do. El Màlaga ens va fer un insult aquí al camp, eh? Sí, sí. Sí, sí. Però el més fàcil és que guanya el Madrid, eh? Amb la qual cosa el Barça té que guanyar sí o sí. Jo crec que sí. I entre mig juga el Deport Atlètic de Madrid. A les 6, no? Juguen, no em sembla? Exacte. No, no, juguen consecutivament. 4-6-8. Per això a les 6 a les 8 a Madrid i a les 8 a Madrid. Exacte. O sigui que demà veurem si el Barça segueix líder. No, només que guanyi seguirà líder. Sí, ja, ja, per això. Esperem que sí, no? Sí, jo crec que sí. Home, havent ficat la pota l'altre dia a Sevilla, jo crec que hauran après la lliçó que ja no poden... O sigui, no hi ha... Hi ha possibilitat de fallar. Qualsevol possibilitat, qualsevol petita rada, ara et costa la lliga. I així de demà, com quedaran? Ràpid, ràpid. Que com queden? Sí. 3 a 1. 2 a 0. 4 a 0. I el dimarts? El dimarts... 1 a 0. 3 a 2. 3 a 1. Hola, hola, hola. El mateix. Molt bé, doncs adeu-siau a tothom, moltes gràcies per haver-nos escoltat, i a tots els col·laboradors, la Núria García, l'Oscar Ramos, l'Armand García, el Marc Simón, el Jordi Domènech a l'altra banda del vidre, l'Argidre Inglés a l'altra banda del telèfon per parlar d'esports, el Mariano González, el doctor Baràmbio, la Isabel Almató, i el nostre amic Emilio, fins aviat. Adéu-siau, fins la setmana que ve. Adéu-siau. Fins demà!