Sant Valentí, temps suau, Telegram, tapes i Barça

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Durant el 8x1, ràdio d'Esbert. La desbarnada La desbarnada La desbarnada No, la desbernada. La semantera. No, sembles el de passapalabra, no. La desbernada. La semantera. No, la desbernada. La semantera. La semantera. Molt bona nit, són les 8 i un minut, esteu sintonitzant Ràdio Desver, la majora municipal de Sant Jus, i ara mateix comença la desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb la senyoreta Núria García, que la tinc aquí a l'esquerra. Hola, bona nit. Bona nit. I el senyor Marc Simón, que el tinc a la dreta. Hola Marc, bona nit. Bona nit a tothom. El senyor Miquel Simón avui no ve. No. No. No. No. Mira. Diu que està encostipat. Sí, amb grip. Què sé. Ja es fa gran. Sí, ja. D'aquí poc es jubila. Sí. Arriba a unes edats que ens ha de cuidar. Sí, que ja no. I ell no es cuida, només s'aprima. Exacte. Però ens ha vingut bé perquè ara estem més amples. Sí, això sí. Fa un parell d'anys aquí no hi hauria qui podia entrar. Bé, doncs com sempre intentarem contactar amb el doctor Santiago Barambio, amb la Meli Sánchez, l'Armand Garcia, no sabem si vindrà o no vindrà, no he dit res, però és l'enigma del sopar. Vindrà l'hermant? No vindrà l'hermant? Mai se sap. Mai se sap. En Josep Maria Montes, un altre enigma. L'enigma del temps. Mariana González, aquest no falla mai, des de Madrid, des del sofà de casa, però... Bé. Jo m'ho plantejaré per la temporada que ve. Molt bé. L'Isidre Garcia, dic a l'Isidre Inglés, que suposo que estarà ja preparant les coses per veure el partit. Què juga demà? No m'ha passat ni idea, no? Idiots, em sap greu. No. Juga demà. Sort que tenim el Jordi Domènech. El Jordi Domènech, que el tenim aquí. Hola, Jordi, bona nit. Com vulguis, comencem. Avui és 14 de febrer. Sí. El dia del tall britànic. Sí. Tots enamorats. Del tall britànic. No cal, no cal, no cal. Setena setmana de l'any. Trascorregut 45 d'aquest 2014. Ens falten, per tant, només 320 per arribar a l'any 2015, que ja s'haurà fet la consulta. i Escòcia serà independent. Sí, i ja estarà tot verd. Sí, però tant o brote verde, tant o brote verde, l'any que ve ja estarà tot verd. Anem pel sol. El sol ha sortit aquest matí quan eren les 7 i 48 minuts. I s'ha posat quan eren les 6 i 24. Ja estem apropant-nos a poc a poc, minut a minut, a les 12 hores de sol. I demà? Demà el sol sortirà a les 7 i 47 i es pondrà a les 18 i 25. Ja veus. Ja es va allargant una miqueta. Minut a minut es va allargant el dia. La Lluna ha sortit una miqueta abans que es posés el Sol, a les 18.14. I es pondrà demà, dematí ja, amb entrada quasi a l'hora de sortir el Sol, que seran les 7 i 7 minuts. I demà? I demà sortirà la Lluna a les 19.12. I una hora més tard. I es pondrà a les 7.37. Mitja hora abans. Mitja hora abans. I hem de dir que està plena. Plena. Sí, avui ja es veia bastant... Sí, sí, està plena. Avui és plena, plena, plena. Avui, a les 23 hores 20... 40 minuts, crec... És plena, plena, plena. Plena, plena, plena. Que més plena no pot estar. Ja ens hi fixarem. A veure. A veure si és veritat. De totes maneres li preguntarem al Josep Maria Barò que diu. Aniversaris. Aniversaris d'avui. Comencem per la senyora Mayra Gómez-Quem. Ja està aquí a Podolher. Fa 66 anys. Saps qui és? Ni idea. Ni idea. Saps qui és? Ni idea. Ah, Sig Trànsit Gloria Mundi. Ya estamos con el latín. Mayra Gómez Kemp va ser la segona presentadora d'un dels programes més exitosos de la televisió espanyola dirigit per Narciso Banya Serrador, que es deia 1, 2, 3, responda otra vez. T'ho acabava de dir. Dic 1, 2, 3. Que deia això. I hasta aquí puedo leer. Hasta aquí puedo leer. 66 anys fa ja aquesta bona senyora. Bueno. Àngel Di Maria, 25. Tampoc saps qui és. Juraria que és un jugador de futbol del Real Madrid. Ho anava a dir. Em sona nom de jugador, però no sabia quin és. Quan veieu jugar al Madrid un senyor prim, que s'ha de mirar dues vegades per veure si està al camp o no. és ell és aquell que un dia el van substituir i es va tocar a determinada part al públic que m'ha muntat un pollastre impressionant és argentí igual que Messi bé i 51 anys un altre personatge que segurament ni el Marc ni la Núria sabran qui és a veure? Elisenda Roca Elisenda Roca? Actriu i presentadora. Fa 51 anys. És també presentadora. Ara, darrerament, ja no presenta res. Sí, exacte, col·labora amb el programa 8 al dia de 8TV. Però que va saltar a la fama, salto a la fama, si no estic confós amb un concurs que es deia Cifres i Letres. A Televisió Espanyola. No sé ni quin programa és. Va començar a treballar a Ràdio Joventut i després, si no estic confós, va passar Antena 3 Ràdio, després Antena 3 Televisió i finalment va arribar a Televisió Espanyola. 51 anys fa l'Elisenda. Anem a les efemèrides. Efemèrides d'avui, dia 7 de febrer. 7? 7 no, eh? No, 14. 17, 14. Però estan bé, no, les efemèrides? Sí, les efemèrides són del 14. Perfecte. Jo? Sí, tu mateix. 1876. Alexander Graham Bell va patentar el seu telèfon. El seu. El seu telèfon. Bé, el teu, el telèfon. El seu, però que després seria el... El de tots, sí. Però després, ara fa poc, fa un parell o tres d'anys, finalment l'oficina de patents i l'estat nord-americà va acceptar que el senyor Alexander Graham Bell havia patentat un aparell que no havia inventat ell. Això passa sovint. Li va robar l'invent a un pobre senyor. Quan el van anar a patentar, va dir, escolta, vinga a patentar, que ja diu, ui, això ja està, jo l'he fet a l'Alexander. Què? Coses que passen. Ja va fer prou invents, jo estic convençut que si comencen a... A mirar, amb el filaprim, bueno, més d'un. Per això, a l'edició, en canvi, no feia més que patentar coses. Diu, abans que me les traguin, jo patento. Jo patento, encara que no funcioni, jo patento. Bé, passem a l'any 1948. No sé si us sona, això. Es va signar un tractat d'intercanvi de carn per petroli entre l'Argentina i Venezuela. Qui donava la carn? La carn argentina i el petroli venezuela. Com sempre. Igual cara, eh? Igual cara. Ara, no sé, per exemple, hi ha un intercanvi, no sé. Venezuela dona petroli i Cuba no sé què dona. Sucre, potser. Sí, no? O Ron. Sí, vés a saber. I l'Argentina Car. Sí, això sí. 1989. I això encara té cua, eh? Va. Jomeini fa un... Espera, eh? Una crida. Una crida als musulmans de tot el món per executar a l'escritor anglo-indi Salman Rushdie. Exacte. Per entendre la seva obra de versos satànics, Ofenialism Lam. Sí. És una ofensa a l'islam, l'obra de... Bueno, hi ha tantes coses que són... Satànics. I el senyor Jameini va dir... Va dictar una fatua. O futua. O una cosa futuda. Aquesta l'han de pelar. L'han de pelar, bueno. 2003. Fa quatre dies, com aquell que diu. Bueno, fa nou anys, però fa quatre dies... Els científics escocesos van haver de sacrificar l'ovella d'oli, que va ser el primer mamífer clònic. El primer mamífer i el primer... No, suposo que els ratolins i escarlats ja n'havien clonat, no? Aquest va ser el primer una mica més gran, no? Home, el ratolí no, perquè el ratolí també és un mamífer. Però hi haurien... Sí, bueno, aquest ja era gran, no? Pobreta. I vam comprovar que tenia una greu malaltia pulmonar i perquè no patís, pobreta, doncs la vam pelar. Això ho diuen ells, que era un clon. Sí. Però no era un clon. No era un clon. Era realment... Era el professor xiflado que va veure la seva pòssima i es va convertir en ovella. En ovella. Sí. Vinga, anem al Sant Oral. Sant Oral d'avui, Marc. Sant Ciril, monjo. Sí. I Sant Matodi, bisbe. Germans grecs, al segle IX, evangelitzadors d'esclaus... D'eslaus. D'eslaus, bueno. Home. Copatrons d'Europa. Sí, copatrons d'Europa. Sí que tenien títol aquests dos. Sí, sí. O sigui que, ja sabeu, algun dia es pregunten qui són els patrons d'Europa. Doncs Cirilli i Metodi. Avui també és Sant Valentí, que era presbíter, romà i màrtir al segle III. Sí. Al segle III ja existia el Tajo Británico. No, va venir després, però, bueno... Van aprofitar el seu nom. Sí, van aprofitar el nom, sí. I Sant Antoni? Antoniet. Antoniet, màrtir. Màrtir, sí, clar. Quants Sant Antonis hi ha? Molts. Perquè fa 15 dies va ser Sant Antoni, també. Sí, perquè ara Sant Antoni Abad. Ah... I aquest és Sant Antoni Antoniet. Antoniet. Ah, un petit petitet. Eh, sí. I demà? Demà és Sant Faustí i Santa Jovita, que eren germans. Màrtirs, tots dos. Santa Gregòria Verge, patrona d'algú. Sant Claudi de la Colombier, que va morir l'any 1682, presbíter jesuïta. I Sant Joan Baptista de la Concepció. D'aquests també n'hi ha molts. Sant Joan, Sant Joan Baptista, Sant Joan de la Creu, Sant Joan de... Aquest és Sant Joan Baptista de la Concepció, presbíter trinitari. Trinitari, de la Santíssima Trinitat, fill meu. No, és que és la primera vegada que diem un Trinitari, no em sona. Bueno, vale, però Trinitari. Bé, fins aquí el dia, va, bé, som-hi. La desbernada. Bé, ha arribat el moment de veure si aquest temps de pujada de temperatures crec que no durarà. Suposo que demà passat baixaran les temperatures, després tornaran a pujar. És un problema de pujar i baixa. El termostat s'ha espatllat. És el termostat que s'ha espatllat, sí senyor. Senyor Josep Maria Montes, bona nit. Hola, bona nit. Pujar o baixen? Les temperatures, vull dir. Doncs, home, ja han pujat força, eh? Sí, per això. Déu-n'hi-do, la pujada de temperatures respecta fa dos dies. Fa dos dies, el dimecres mateix, feia fred. Feia fred. Doncs avui ha fet calor. Màximes de 20 a 21 graus. Aquí a les zones de la costa central... Crec que a Lleida han arribat als 24. I en altres zones, això, han estat entre els 23 i 24 graus a un 14 de febrer. Déu-n'hi-do. Sí, home... Sí, perquè aquest any el que és l'hivern fort, allò que anem dient, onades d'aire fred fortes, de moment és que no en tenim. Aquí a Catalunya, clar. A Catalunya, sí, sí. A l'Estats Units ja sabeu que està molt diferent. I a l'Europa occidental... A Londres hi ha inundacions, escolta. Sí, certament, perquè en aquests moments, les darreres setmanes han anat circulant perturbacions molt actives, però molt actives a tota la zona oest de les Illes Bitàniques. I en aquests moments se'n dirigeix una altra. Una altra. I aquestes que vénen dels Estats Units? Bé, de fet es creen més o menys l'Atlàntic central cap a les Illes Açores. Ja n'han passejat unes quantes. I aquestes el que fan és viatjar entre les costes de Galícia i costes franceses i del sud d'Irlanda. Són molt actives a causa del contrast que hi ha entre l'aire que hi ha en aquestes latituds, entre la península i les Illes Açores, I l'aire molt fred... Que hi ha més amunt. Això, més amunt, entre la zona est dels Estats Units. Aquest aire fred que enveix el nord dels Estats Units llavors se'n va cap a l'Atlàntic Nord, entre Islàndia i el nord de les Açores. I com que al sud hi ha tant aire calent, el contrast fa que les perturbacions que zones generen siguin activíssimes. Maques, no? O sigui, jo... Sí, i ara sembla que aquesta que està a punt d'arribar a les illes bitàniques, de fet ja ha arribat, aquesta tarda ha entrat per l'oest d'Irlanda, que és molt activa, i a més el que farà és una cosa diferent que ha fet la resta, que és entrar ben bé sobre les illes bitàniques, és a dir, passar pel centre... No passarà del resquillo, sinó que entrarà bé. Això mateix, i per tant l'afectarà a totes les illes de forma important, a tot l'oest de França, Galícia especialment que avui estaven en alerta i seguirà el seu viatge creuant això des d'Irlanda pel centre de la Gran Bretanya i anar-se'n cap a Escòcia però aquí no arriba aquí no arribarà i molt curiós perquè de fet no arribarà pràcticament res d'ella aquí perquè el front que està entrant per Galícia i que està fregant contínuament tot el dia ha anat fregant Galícia de sud-est a nord-est se'n va cap amunt Añirà avançant cap a Catalunya, però quan arribi a punt d'entrar a Catalunya, a menys les seves precipitacions, no ho aconseguiran fer. No pot passar la frontera, diguem. Això mateix, sí. Arribarà a un altre país i no podran aconseguir fer-ho. De fet, el seu passeig l'anyirà fent durant demà dissabte. De fet, demà dissabte tindrem un dia molt similar al dia d'avui. Temperatures molt altes. Molt altes. Sobretot aquí a les zones de la costa, en podem arribar un altre cop als 20, 21, 22 graus. Potser a l'interior, cap a Lleida, baixin una miqueta. Bueno. Hi haurà núvols alts, núvols fins d'aquests, però vaja, li donen un toc al cel meravellós. Un dia de primavera, baix a demà. Però després baixaran les temperatures. Sí. A mesura que aquest front s'apropi, la massa d'aire fred més fresqueta que porta l'Atlàntic s'anirà entretruint durant el diumenge. Mm-hm. El diumenge sí que el cel ja serà amb núvols més abundants, però no sembla ser que aconseguirà un cel totalment tapat. Hi haurà forces núvols fins d'aquests blanquinosos, el cel, i en aquest moment sí que les temperatures començarien ja a iniciar una baixada, però encara per sobre de les temperatures normals que tocarien. I això durarà dimarts, dimecres, i després tornen a pisar? No, sí, el dilluns sembla ser que... el front acabarà morint-se a l'oest de Catalunya, els núvols sí que seran força abundants durant el dilluns, però el mateix tipus de núvols alts, i les temperatures encara baixaran una miqueta més. És a dir, podem dir que el dilluns ja seran pràcticament les normals. Les habituals de l'època. Això mateix. En força núvols, durant el dilluns. No plaurà, sembla ser poquíssim, Vaja, creiem que ni aquí a la costa ni arribarien ni a caure gotes. Ja. Perquè no hi ha res. I entre dilluns i dimecres tindrem una pertorbació que estarà pel nord d'Argèlia i que es pot apropar a les Illes Balears. És bastant feble. Ja, però aquest porta a sobre. Però serà suficient per mantenir dies bastant rufos, dies bastant tapats. Potser algunes gotes puguin caure aquí a la zona propera a la costa. Brudes. Brudes. No, en principi no. No, perquè el vent serà una mica llevantat, per tant portarà vents més lluitats així, de les nostres latituds. I el que sí que farà és l'augment de la humitat. I els nous, això sí és donar la sensació de frescor. Però res, res, de cap onada d'aire fred, eh? Absolutament gens. Ni fred, ni pluja, ni res. És que estan molt avorrits, eh? No pot ser això. És molt avorrit això ja, eh? Sí, sí. No sabem què fer. A partir del dimecres cap endavant, els vents tornaran a girar a Ponent, per tant s'aclarirà el cel, a Mastral potser una miqueta, i poca cosa veiem més. Tindrà el mantí cicló cap al sud de la península, les borrasques importants estaran per l'Atlàntic, i a Europa quedarà un temps, la veritat és que bastant tranquil, i aquí també. I les temperatures es mantindran, això, molt estables. Més aviat potser tendint a pujar una miqueta, però sense arribar als valors descontrolats que hem tingut sobretot avui. Doncs esperarem a la Setmana Santa, que segur que farà fred. Sí, ja sabeu. Bé, normalment aquí, quan el temps s'embolica bastant, almenys als últims anys, ha estat sobretot a principis de març. A principis, sí. Inclús amb nevades. Bé, en fi, esperarem a veure que ens expliques el divendres. Doncs vinga, a veure si portem notícies per això, almenys per canviar una mica. Per canviar, sí, perquè sigui una mica més distrit. Doncs vinga, ho intentarem. Bon cap de setmana. Que vagi molt bé. Bona nit. La desvernada. Porteu notícies? Sí. Per supuesto. Farem les notícies abans, com sempre. Avui explicaré una història. D'amor? No sé com és el dia de Sant Valentí, no? Resta resulta que la senyora Maria Feliça va decidir un dia arreglar-se la dentadura. I, aprofitant que la seva filla treballa, o treballava aleshores, amb el dentista Francisco Javier, doncs va anar a la seva consulta. El Francisco Javier li va fer un pressupost i li va dir... Mira, per arreglar-te això, 6.400 euros. I la senyora va dir... Vale. Entre setembre del 2012 i març del 2013... Doncs al Francisco Javier li van plantar diverses peces i la cosa sembla que anava bé en plena satisfacció de la senyora Maria Felisa. Acabada la feina, el dentista, que no sabem si va cobrar a terminis els 6.400 euros o els va cobrar tots de cop, això no ens ho diuen, li va reclamar una suma adicional de 3.700 euros honoraris del protèstic dental que no estaven contemplats al pressupost. Total, que els 6.400 es convertien en 10.100. Maria Felisa es va anar a pagar dient que el pressupost era el pressupost i que no pagaven. Però... s'havia de fer una revisió i va anar a fer-se la revisió, això sí, acompanyada del seu marit, por si les mosques. Ai. El marit i el dentista es van barallar, van discutir, que si em pagues, que si no em pagues, i enmig de la discussió, Francisco Javier li va dir que ell era un professional i que el tema dels diners era secundari i que de tot, que la Maria Feliça passés al... A la consulta. A la consulta, perquè li havia de fer la revisió a veure com havien de fer això. A mi ja això em fa mala pinta. Doncs una vegada la senyora Maria Feliç es va seure a la cadira aquella dels dentistes i sense aplicar-li cap anestèsia li va treure totes les dents implantades dient-li tu t'has rigut de mi i ara em toca riure a mi. I ja la va acomiadar després de treure-li tota la pròtesi i li va acomiadar dient-li ja ens veurem al jutjat. I sí, senyor, es van veure al jutjat. I el tribunal ha condemnat a Francisco Javier a pagar una indemnització de 9.350 euros, que sumats als 3.700 que suposem que ell i sí li va pagar el protèsic dental, fa una suma de 13.050 euros. Càstig pel dentista. Home, a veure, els pressupostos s'han de fer amb rigor. Però si al principi li va dir que eren 6.400. I després diu, és que m'havia oblidat d'això. Home, això sembla l'assassir i el canal de Panamà. Per això. D'altra banda, això de tirar enrere la feina no em sembla a mi la millor solució. Penseu si en lloc de ser una pròcesi dental hagués sigut un canvi de sexe. Ja. És que el que li va fer va ser una mica guarrada, eh? Segons quin canvi de sexe encara es pot solucionar. Però segons quin... Bé, resulta que a Maria Feliç ara la pròtesi li sortirà pràcticament gratis. Sí. Francisco Javier ha perdut 3.050 euros i suposem que una bona part de la seva clientela, què? I la filla no sabem si encara treballa. No sabem si encara treballa, suposem que no. I, lògicament, el jutge i el fiscal estan feliços i contents considerant que han fet bé la seva feina. I espereu ara, que això no s'acaba, perquè segurament el dentista farà un recurs al Suprem. Total. No té res a perdre. I el seu advocat té molt a guanyar. Bé, jo crec que tots ho han fet malament. La pacient, per tornar a la consulta, va haver-hi una discussió sobre honoraris. Home, si estàs discutint si et pago o no et pago, no vagis a fer-te la revisió. I el dentista, per voler fer justícia pel seu compte. A tots dos, pacient i justícia, això sí, pacient i dentista, això sí, esperant que a la senyora Maria Feliç se li tornin a posar les dents, ens hi regalem aquesta sucosa. Un, dos, tres, votiparro de pagès! És que jo ja no hagués ni entrat a la consulta, amb la por que em pogués fer alguna cosa. Ai que no? No. És l'allògica que pensi que estàs amb un dentista, mare de Déu senyor. Si és un altre metge, no ho sé. Però el dentista. Que ja diuen que la millor cura del mal de caixal és el timbre del dentista. Quan t'apropes a la porta i vas a picar el timbre, ja se't passa tot. Bé, anem fent les notícies. Núria, vinga, va. Bé, la meva és una notícia bastant de proximitat geogràfica. Sí, d'esplugues. Sí. Saps quina és? No. Què ha passat, d'esplugues? D'esplugues, no passa mai res. Bé, doncs resulta que la Guàrdia Civil ha detingut a sis teleoperadors de línies telefòniques d'Evidència i Tarot. Estaven aquí? Sí. Avui ha sortit a la tele, a la pública catalana, i estaven, saps les dues torres aquelles? Sí, els símbols. Sí, doncs estan allà. Oh, vés per on. Doncs resulta que han detingut aquests sis teleoperadors de línies telefòniques d'evidència i tarot per extorsionar clients amenaçant-los de fer pública informació comprometedora que havien obtingut de gravacions de converses. Clar, és el que passa. Tu truques al teleoperador aquest del tarot i diu... L'altre el grava i diu... Com es diu vostè? On viu vostè? Quants anys té vostè? Número del carnet d'identitat? Una de les víctimes, que era d'Almeria, va arribar a pagar 28.100 euros... Mare de Déu Senyor. En cinc plaços per tal que no desvetllessin informació. Això està bé, que li cobren a plaços. A plaços. Per tal que no surtis a la llum informació privada que havia donat als teleoperadors. A saber què li havia explicat. La xarxa està formada per cinc dones i un home espanyols. I tenia una estructura sòlida a Barcelona, que sabem quines plugues. Diu, una de les teleoperadores atenia els clients i seleccionava les futures víctimes. Una altra contactava amb elles per extorsionar-les. I la resta dels integrants blanquejava els diners a través de comptes bancaris a menors d'edat. Ostres, bé. Ja veus, no pots enrafiar ni després es tiren les cartes, ja. Les investigacions del cas, que s'ha batejat com el cas Malaherba. Malaherba. Malaherba. Brotes verdes, Malaherba, sí. Va començar a l'octubre del 2013, quan la Guàrdia Civil va detectar un grup que podia estar extorsionant les seves víctimes de forma sistemàtica i organitzada. Igual va començar a extorsionar la dona d'un Guàrdia Civil i ja està. Ai... Diu, el grup utilitzava les gravacions que feia dels clients que volien serveis relacionats amb l'evidència, el tarot i, en alguns casos, màgia negra. Llavors, en aquestes converses, els tarotistes preguntaven als clients per persones amb qui tinguessin mala relació i els proposaven d'utilitzar conjurts de màgia negra en contra seva. Llavors, al cap d'un temps, es posaven en contacte amb els clients amb qui havien parlat, els informaven que havien gravat les converses i els amenaçaven que sortirien a la llum si no els hi donaven els diners. Mare de Déu, senyor. Són llestos, eh? Sí, sí. T'ha vist això. L'altre dia vaig trucar amb una companyia de serveis. No, no, però no. No, és que per això de gravar, no? Estava una mica pujat de to ja perquè la cosa Estabas calantet. Sí, portava dies i diu, li posem-hi el seu coneixement que la conversació pot ser regalada per razones de seguretat. I li dius, sí, sí, grava, grava, que hi ha mudat. La podràs escoltar uns quants dies. No acabo d'entendre a l'udat. Para su seguretat. ¿Cómo que para mi? Será para tu seguretat. accepten haver acceptat unes condicions jo me'n recordo quan vaig fer, que t'ho demanen tres cops, que et tornen a repetir el que vas a fer, el contracte verbal per dir-ho... Sí, sí. En fi. Calentet, però per què estaves calentet? Estava calentet per el tema del servei d'aquesta companyia de... Bueno, tenim, atenció, les inundacions de Londres... acaben d'arribar als estudis de ràdio d'Esbert. Se m'ha caigut el got. Tenim un toballador. Espera, espera, que això ho arreglo tècnic i per això és el tècnic per arreglar el tema de les inundacions de l'estudi. Res, coses que passen. Quatre gotes, quatre gotes. Cuestiones del directo. Sí. La meva notícia. La teva notícia. La meva notícia. No et preocupis, Núria, això li passa a les millors famílies. Passa que has mullat el calendari. I que tenies una altra notícia. Bueno, no, però sempre en porto dues, per si acaso. Ah, doncs aquestes s'ha mullat. Jo les porto aquí, jo les porto al coco. Vinga. Perquè m'he deixat al proper casa. A la notícia, va. Notícia, per variar una miqueta, porto notícia tecnològica. Notícia tecnològica. Una nova aplicació, bueno, una nova aplicació, ja fa un temps que està en marxa, però en qüestió d'uns pocs dies s'han disparat les descargues d'aquesta aplicació. Una aplicació. Un app. Un app. Un servei de missatgeria instantània estil WhatsApp. Però que no es diu WhatsApp. Que no es diu WhatsApp. Es diu Telegram. Telegram. Telegram. Jo, arrel de que, bueno, WhatsApp, la llegenda urbana d'aquella que et començaran a cobrar... Et començaran a cobrar. És certa, començaran a cobrar. Ara ja s'han posat una mica més aquest any, sobretot. Ojo al dato, eh? A Cobrac, però que 20 cèntims l'any? Un euro l'any. No em dóna la gana de pagar, i ara diré els motius. Un euro l'any i que l'has de fer mitjançant una targeta de crèdit. Una targeta de crèdit, Paypal, i hi ha un altre que et donen un número de compte, però bueno. O sigui, fer un ingrés d'un euro. Ja no és el fet que és un euro que sigui. Em dius, ostres, Marc, que és només un euro que sigui. És que la transferència ja et costarà un altre euro. A part d'això, és el fet que no et donen cap servei A veure, és un missatge, sí, és gratis i tot, però no et donen res adicional que puguis dir, doncs vala l'euro, quan es penja cada dos per tres, l'únic motiu seria que es penja cada dos per tres i punt, ja en tinc prou. A mi no se m'ha penjat. No, a mi tampoc se m'ha penjat. Deixa de funcionar misteriosament durant dues hores. Però bé, és una guerra oberta entre ells dos, però és més que res parlar de Telegram, que és ja l'aplicació. Telegram, nova aplicació, atenció a tots els que teniu WhatsApp. M'he sentit a parlar, però... En les últimes setmanes, més de 200.000 descargues diàries... que no en són poques per una aplicació... A tot el món. No, a Espanya. 200.000 descargues a Espanya. Diàries. Crec que és una xifra a tenir en compte. Quantes, perdona? 200.000 diàries només a Espanya. Però és una aplicació nacional? És una aplicació creada per una empresa russa, propietaris d'una de la segona xarxa social més estesa al món, que es diu VK. Jo no l'havia sentit en ma vida, però jo m'he informat i és així, una de les més conegudes. Són número 1 a Rússia. i principalment ofereix com a coses diferenciadores del WhatsApp, que jo no ho veig com un avantatge, però jo la comentaré. En WhatsApp estàs limitat a 50 membres per conversa, que ja és un caos, no sé si heu estat mai a una conversa d'aquesta. No, no, no. De 50 no. Impossible, no. Jo amb 3 ja em perdo. Més de 4 ja és un caos. Jo més de 10, eh? També. Amb aquesta aplicació et permet 200 membres a la mateixa aplicació, a la mateixa conversa, amb la qual cosa ja pot ser un follon, però bueno... Et deixa grups de fins a 200 persones. Et permet compartir arxius de fins i tot un giga. Això és bo perquè el WhatsApp els limita. És multiplataforma. Què vull dir amb multiplataforma? És vàlid per Android, per iOS i a part hi ha una web on pots consultar fent servir el telèfon has de tenir el telèfon al costat però ja pots fer servir l'ordinador per temes de seguretat quan t'accedeixes a través de l'ordinador et passa un codi que l'has de posar i t'avisa i et diu tal IP està intentant accedir al teu Telegram i et permet compartir arxius de un giga pot ser útil i et dona accés estiguis on estiguis com si fos el món fantàstic del núvol que li diuen avui en dia Que és interessant. Té altres coses a destacar com converses privades. Pots mantenir una conversa amb una persona i aquesta conversa no té forma ella de reenviar-la enlloc ni de fer cap còpia. Li pots enviar fotos xifrades i no pot... I això del doble xec, que l'altre vegis si ho has llegit o no i tot això? Això també ho té, però no... Ja et dic, fa just una setmaneta, l'he estat provant aquesta setmaneta, i la veritat va molt més ràpid que WhatsApp. A vegades que et posa, et surt el rellotxet pensant que ho té d'enviar. En aquest és el cas, és instantani. Sempre serà de franc, perquè és una plataforma de software lliure, i els missatges aquests el que et permet és enviar... Pots enviar una fotografia, o un text, o el que sigui, i aquella persona no pot fer res, només ho pot llegir aquella persona, i després si tu li dones a borrar, ho borres. A part té la funció de... a l'omissió impossible autodestrucció pots enviar un missatge i al cap d'un temps des d'acabar des del segon fins a les 10 hores este mensaje se autodestruirà esborra automàticament i si no vull que esborri Tens la funció d'autodestrucció. El que l'envia. El que l'envia, tu selecciones. En una conversa diu mensajes autodestrucció. 30 segons. I en 30 segons, automàticament, la línia de text que li hagis enviat a aquella persona s'esporra. Desapareix. és molt més segur que WhatsApp, té més de privacitat, té uns còdics de xifrat molt més... I jo me pregunto, a banda de que ja preparar a tots els que tinc el WhatsApp, dir a partir de 3-4 dies em passo al telegraf... T'avisa. S'ha de dir que Telegram t'avisa de nous usuaris de la teva agenda. És a dir, jo el tinc instal·lat i el Pepito se'l posa. I et diu, Pepito, s'ha posat Telegram. I et va avisant que va molt bé i jo he de dir que... Cada dia, me'l vaig instal·lar dissabte passat, han passat uns quants dies, i el mínim de noves subscripcions, sense jo notificar a la meva agenda que tinc el Telegram, han sigut com a mínim quatre diaris. O sigui, dintre d'una agenda de contactes que ha de tindre potser 200 persones... Quatre diaris, Déu-n'hi-do, la migració. No migració, perquè segueixen tenint... Jo tinc les dues plataformes, però a mi, per exemple, avui m'han notificat. Te quedan 14 dies de subscripció. ¿Cómo quieres pagar? Però, a veure, jo me pregunto. No sé si ho saps o tindrem que esperar que passi. Tens 14 dies de subscripció. Has de pagar un euro d'aquesta manera? Et deixen d'enviar WhatsApp. No, et bloqueja l'aplicació. Segueix tenint l'aplicació al mòbil, però quan intentes enviar un missatge et diu que has de pagar i quan t'envien un missatge no el reps. Es queda en el limbo. S'ha de dir que és molt segura, imagineu-vos-lo segura que és, que l'empresa que l'ha creada ofereix 200.000 dòlars a la persona capaç de... direm vulgarment com es diu pata els seus servidors i les seves encriptacions 200.000 dòlars has de tenir molta confiança en la teva aplicació i què surten guanyant ells El mateix amb el del WhatsApp. Quants anys ha portat WhatsApp gratis? 5 anys. Diu, per què no vendem-nos publicitat? Aquests tampoc. És una empresa que es dedica al software lliure i suposo que tindrà els seus ingressos per una altra banda o potser dintre d'un temps comencen a enviar publicitat. Oi que jugues als jocs que cada part 3 et salta el pantallazo? A mi que m'enviï l'empresa aquesta, altres plataformes de missatgeria com Line, tens i et diuen Line no sé què, i et passen que si stickers, que si fan enquestes, a mi que em passin, per exemple, un missatge dient que estàs passant a prop d'aquest restaurant, si entres et fan un descompte, que hi ha aplicacions que ho fan, o que si vas aquí hi ha el dia especial de no sé què... Bueno, ja sabeu, tots els que esteu escoltant i teniu un WhatsApp, d'aquí poc començareu a rebre la notificació de que ha de pagar un euro. He d'aclarar-ho. La gent que té un euro l'any, la gent que té un meravellós iPhone, paga un euro i no torna a pagar en la vida. S'ha de dir que la gent d'Android ens discriminen una miqueta. I per això, per què? No preguntis per què, però amb el tema d'Apple, són 0,89 cèntims. Sí, però quan nosaltres no havíem pagat, ells sí que havien de pagar. Correcte. Nosaltres és gratis des del primer dia. I ells pagaven. I ells ja pagaven, pagant els 89 cèntims, però ja és de per vida. si per uns pot ser de per vida jo a veure realment tampoc m'importaria pagar un euro que això és cert que en aquestes condicions cada vegada seran menys dels que tinguin el WhatsApp per tant la seva utilitat baixarà jo ja et dic pagar un euro no em semblaria malament sinó Però, o sigui, el que sí que no penso fer és ni una transferència, ni pagar amb farseta, ni un euro. Ho sento, no. O sigui, si volen venir a casa, que vinguin i els dono l'euro. Hi ha la subscripció de 3 anys i la de 5. Sí, que són 3 euros i 5 euros. Però és igual. Més o menys. És igual. Ja s'ho faran. Doncs, la meva notícia. La unió d'alguna cosa, UDEF, no sé el que és, U-D-E-D, de baixa, de la Central de la Policía Nacional, Unión de Delitos... Fura de Vigencia, o... No sé, m'ha escapat ni de mirar el que era. Van detenir ahí el serbi Borco Ilinç, El lladre aquell? Sí. Aquest senyor té 33 anys i està identificat com un dels assaltants que el 2007 van assaltar un grapat de joies valorades amb 3 milions d'euros en un centre comercial de Dubai. Un dels atracaments més famosos de la història. Doncs el senyor Iniquic membre del grup internacional de delinqüència Pantera Rosa, o Pic Panther, és bòsni però, o serbi però es posa el nom en anglès, això de la internacionalitat, ha comparegut davant del jutge de l'Audiència Nacional i li ha demanat, sisplau, que no l'enviï a una presó, sinó que l'enviï a un hotel de luxe, amb una polsera d'aquestes telemàtiques perquè poden comprovar que no s'escapa, mentre es tramita la seva possible extradició als Emirats Àrabs, que és on està demanat, jutjat i condemnat. reclamat dels Emirats Àrabes per aquest robament de 3 milions d'euros en joies. On el van agafar? Aquí a Espanya. Sí, en un hotel també de luxe. Sí. Va dir que ell no està d'acord amb que l'extraditin i li ha dit, escolti senyor Junts, jo tinc diners suficients per pagar-me l'hotel. O sigui que no m'enviï vostè a la presó, jo me'n vaig a l'hotel i ja l'esperaré allí. Diuen que aquest grup, els Pigpanters, s'han apoderat de més de 140 milions d'euros amb més de 120 atracaments en tot el món i estan buscats en 20 països. L'hem agafat aquí. Però res, que a la presó no, no? Bueno, no, no. Aquí es veu que aquí no ha comès cap delicte. Sí l'han detingut perquè hi ha un requeriment internacional de la Interpol. De la Interpol. I allà quan li poden caure? Allà com a mínim li tallaran una mà, no? Sí, li poden tallar una mà. Que no toca per evitar que torni a robar. Sí, sí, sí. Amb quina mà has robat? Amb la dreta o amb la dreta? Quan el van detenir portava un passaport bosni, fals, i el van detenir quan sortia de l'hotel amb un cotxe de lloguer, la policia espanyola que és per la pera. Sí, sí, sí. El que passa és que com aquí no ha comès cap delicte, doncs no hi ha cap, i estan esperant a veure si el delicte comès és això de les extradicions, és veure si el que ha fet allà és delicte aquí. I, bueno, clar, el jutge ha de decidir. O sigui, ha robat 140 milions d'euros. Seria de dir que a Espanya ha robat 140 milions d'euros. El jutge s'ho ha de pensar, s'ho ha de rumiar. I s'arriba a la conclusió de que sí. Doncs, aleshores, diu, mira, extraditado. Segons qui el robi, crec, eh? Sí, sí, sí. Però el fet que aquest senyor diu, miri, no m'envia a la presó. Jo me'n vaig a l'hotel, que ja tinc diners per pagar-m'ho jo. I això li... Està bé, eh? I estalvia l'erari públic espanyol la seva estança a presó i tal. S'ha d'agrair. UDF és unitat de delinqüència especialitzada i violenta. Ah. Que dices, no havia un nombre molt bonito, por favor. UDF. Bé, doncs jo crec que és hora d'anar a Madrid, no? Sí? Vinga, va, anem a Madrid. La dasbarnada. Pues sí, señor. Don Mariano, buenas noches. Hola, buenas noches. Buenas noches. Buenas noches. ¿Qué tal? Buenas noches. Muy bien, muy bien. ¿El viaje de vuelta bien? Fantástico. Perfecto, me alegro mucho. Alguna turbulencia que otra, ya sabes, pero normal. No, no, no, pero está... En fin, imagínate, tú piensas siempre que hay sitios donde están peor. En Estados Unidos no pueden airearse los aviones o guiarse los aviones por la nieve. Y en Inglaterra, pues en la Gran Bretaña van en barco. Están inundados. Efectivamente, sí, lo he visto, lo he visto. O sea que, oye... Están con el agua, no al pollo todavía, pero ya casi casi a la cintura. Hoy que han sacado por televisión unas imágenes de la Gran Bretaña y tal, digo, pues me parece a mí que no era falta que Escocia pida la independencia, porque creo que Escocia, como está más alto, no se ha inundado. Sí. Yo creo que no hará falta que pida la independencia porque si siguen las cosas así van a quedar solo ellos en toda la isla y ya está, ¿no? Sí, sí, y el resto se hundirá. Lo malo de eso es que la gente siempre tiende a ir hacia el lugar más alto, con lo cual a lo mejor a los ingleses les da por... Por irse a Escocia. Sí, sí. Y luego pedir la independencia. Claro. Oye, una cosa, Mariano. Sí. Hoy, mirando cosas que puedan pasar por Madrid, he descubierto un nuevo pueblo. Hombre. Villaviciosa de Odón. Sí, pero eso no es una cosa que ocurra. Lleváis siglos, seguramente. No, no, seguramente. Has mirado el mapa con otros ojos. No, no, es que claro, Villaviciosa de Odón, dime Dios, ¿qué pasará? En Villaviciosa de Odón? Te aseguro que nada especial en principio. Pues oye, sí. Yo te recomiendo que vayas. Te recomiendo que vayas porque los días empiezan hoy, 14, 15, 16, 20, 21, 22 y 23 de febrero, se celebra en Villaviciosa de Odón la segunda edición de la ruta de la tapa con cuchara. Ah, pues sí, sí, sí. Pero esas son cosas que se llevan haciendo en Madrid pueblos aledaños, van saltando. Pero es impresionante. Puedes disfrutar de 16 pinchos en 12 locales de restauración. Pero claro que dices, bueno, 16 pinchos, ¿no? Y bueno, entonces puedes ir, degustar y votar. El que más te ha gustado. El que más te guste, sí. ¿Pero no es de cuchara? Sí, sí, espérate, espérate, ahora te digo el menú. Ahora te digo el menú. Vale. Como mínimo tienes que visitar siete establecimientos y te tienen que sellar el papelito conforme ha sido los siete para poder votar. El precio por tapa... ¿Por pincho? Sí, por papa. Es de un euro. ¿Un euro? O sea, tú entras allí, pagas un euro, lo mismo que el WhatsApp, y te dan tu tapita. Y entre, aparte de darle el premio al que consiga la mejor tapa, se sortearán entre todos los que hayan votado tres... Me he perdido. Entre todos los lados estarán tres cenas para dos personas en uno de los restaurantes ganadores del concurso. Y entonces, atención al dato, el horario será de las de la una hasta las cinco de la tarde y desde las siete hasta las once de la noche. Comida y sal. Que yo me estoy pensando ir a Villaviciosa de Bolón, ¿eh? Coger el ave. ¿Qué distancia está de Madrid Villaviciosa esta? Muy cerquita. Si llega el metro, el autobús... No, no llega, no sé si llega el tren ligero que llaman, pero vamos, muy cerquita, muy cerquita. Pues entre las tapas que puedes probar están judías carrillas con callos extremeños. Contundente. Jugo de gallina y calabaza con manitas de ibérico. Esto en cada local, son locales diferentes. En otro tienes potaje de garbanzos con bacalao y espinacas. En el siguiente sopa de cocido, cocido madrileño. Lentejas estofadas. Bistec de bogavante con guarnición de gamba. Un euro. Judión del barco y cocido madrileño en puchero de barro. Crema de calabaza asada con toque suave de nata y judiones de granja estofadas con almejas. Crema naranja de calabaza aljerez y potaje castellano. Favada asturiana, lentejas con foie y alubias pintas estofadas con bacalao y crujiente de jamón de pato. en los 12 locales he leído 12 menús diferentes en 12 locales que participan en esta segunda edición de la ruta de la tapa con cuchara ¿Sabes que aquí en Catalunya van a hacer la ruta del calçot? ¿Ah sí? ¿Con un tren? ¿Por un euro? No sé Bueno, bueno, bueno. Por un héroe no se sabe, pero tampoco es mala ruta, ¿eh? No, bueno... Vas cogiendo el tren y te van parando en pueblos. En los pueblos donde hacen calçotara. Sí. Y te dan un calçot. No lo sé. Es que lo he visto un momento por la tele y digo, mira. Está bien, ¿no? Un calçot, sí. No, no, pues yo cuando he leído esto de la ruta de las tapas con cuchara... Oye, sinceramente, vas a los 12 locales... Pagas 12 euros y te aseguro que en el viaje de vuelta duermes o te quedas ya allí. O sea, no te puedes mover. Cuando terminas con la tapa 12 o con el menú 12, ya no te puedes mover. Pero sí he pensado en ti, Mariano. ¿Pero has de comerte los 12? No, no, no. Como mínimo, para poder votar... Valiendo un euro, yo me como los 12. Para poder votar, como mínimo han de ser 7 euros. Yo valiendo lo que valen me da igual no llegar a votar. Es decir, yo me los voy comiendo y hasta donde llegue. Y además, perdona, el horario está muy bien porque es comida entre la 1 y las 5 y cena entre las 7 y las 11 de la noche. Sí, sí. Lo que no sé, no sé si tú nos podrás informar al respecto, porque claro, algo tendrás que beber, ¿no? Claro. Habitualmente. Vino. Vino. Lo que suele ir en el precio es la tapa, pero de todas formas la bebida, el vino, el vino no suele ser malo y no suele ser caro tampoco. ¿No? No, no, no. ¿Pero más caro que la tapa? No, no te digas, no. No siempre, no siempre. En estos menús habitualmente lo suelen hacer muy parejo todo. Pues yo ya puedo... Por dos euros. Por dos euros. Te tomas unos judiones, una fabada, lo que sea. Es que con 24 euros serían 12 euros para comer, 12 euros para cenar, contando un euro de la tapa, un euro del vino. Pero que si te lo comes todo yo creo que ya cena... Vamos, cena y te ayunas el día siguiente y comes también. Sí, sí, por eso. Llevas comida en el cuerpo para una semana. Sí, también puedes llevar el tupper. Ah, bueno. Y vas llenando el tupper. Sí. No está mal, no está mal. Mira, esa idea no se me había ocurrido. ¿Ves? Yo, no, no. Yo, cuando leí la noticia, digo, no creo que pueda ir. Pero he pensado en ti. Y el tupper nunca lo llevo. Yo siempre me lo meto para el cuerpo. Te lo metes en el estómago directamente, ¿no? Bueno, no hay que desperdiciar nada, pero lo del tupper lo tendré en cuenta para la próxima, por si acaso. No, hombre, este tipo de cosas, vamos, hace poco también fue la semana de la etapa en Madrid y hubo también una serie de locales que también daban tapas. No se votaba, simplemente se disfrutaba. Se disfrutaba de la comida, no había cartilla para votar, pero yo me imagino que con el tiempo te darán cartillas de estas que en algunos casos ya en alguna feria de etapa ya la dan, Y cuando terminas de rellenar todas las casillitas de la cartilla, porque has visitado todos los bares, pues te regalan... ¿Otra tapa en otro bar más? En otro bar más. Yo me encontré con algo parecido, pero desde luego no era un euro en Gerona hace dos años. Entramos en un bar a tomar una cerveza, entonces era el día de la tapa, pero era una tapita chiquitita. Dos patatitas fritas. ¿Cómo se hace una tapa de una fabada asturiana? ¿Se puede preguntarle a Satan Adrià? Te la tenéis cerquita. Seguro que os dice cómo se puede hacer una tapa o una fabada. Bueno, eso es más de esferificaciones. Sí, y esas cosas. Pero seguro que se puede. O raspas de sardina fritas de bozada. Hay que ver que una tapa, el volumen de una tapa puede ser desde una cucharita hasta un cucharón de estos que se usa, de estos grandes. O sea que en un momento no te vas a... Puede llegar a ser lo que en Andalucía, no sé si en Madrid también lo tenéis, una ración. Sí, sí, sí. Y en Madrid lo tenemos. Es decir, te dan una tapa... Pero hay tapas que son, como tú has dicho, verdaderas raciones. Es decir, son un plato, un plato pequeño, pero un plato. Sí, no, no, la ración ya es... Y con casi un plato de postre, pero bien lleno, tú comes perfectamente. Sí, sí, sí. Yo recuerdo en un restaurante de Sevilla, en La Carta, ponía tal cosa y entonces arriba había tres columnas. Capa, ración... Precio. No, no, el precio de la tapa, el precio de la ración y el precio de, pues supongo que... ¿El kilo? Del plato completo. Del plato completo. Ah, vale. Y, bueno, me ocurrió preguntarle al camarero, digo, perdón, y digo, ¿qué diferencia hay entre una tapa y una ración? Y el hombre se fue. Ay. Y al cabo, un rato vino con tres platos. Y dice, esto es una tapa, esto es una ración y esto es el plato. Y, hombre, había diferente... Y que era lo más grande el plato, ¿no? Sí, el plato ya era un plato... Que te comías ese plato ya tenías bastante. La ración estaba bien para... Para uno. Dos platos, o sea, un entrante y el plato de ración ya comías. Y la tapa, pues quizás sí necesitabas algo más, ¿no? Sí. Pero vamos, nosotros nos dedicamos a cenar a base de ración, que ya estaba bien. Yo lo que sí recomiendo, aparte de esto, no es que sea un sitio muy... Está bien, pero no es que sea un sitio muy turístico. Por eso tienen que hacer también este tipo de eventos. Lo que sí es cierto es que en el tema de las tapas, en Madrid, aunque tenemos muchos locales y con el paso del tiempo se va mejorando, la tapa que te dan habitualmente suele ser pequeña cosa. Siempre te ponen algo cuando tomas una cerveza... Sí, sí, te ponen unas almendritas, unas olivitas... Sí, unas patasitas, cualquier cosa, pero suele ser poquita cosa. A mí me gusta y recomiendo que se vayan a sitios, por ejemplo, como Granada, aunque yo sea de Madrid, debería hacer publicidad de Madrid, pero como Granada o como Salamanca... Con sitios en los que tú vas a pedir una cerveza y sales comido. Sí, eso es cierto. En Granada todavía no, pero yo me acuerdo en Sevilla que efectivamente sales comido, pero tarde. Sí, sí, sí. Tarde porque tardan en servirte. O sea, tú te sientas. Tú te sientas. Entonces, al cabo de un rato, viene el camarero. Que ya has hecho la digestión. Y te pregunta si quieres tomar algo. No, mire, me he sentado para horcharme los zapatos. Pides. Y el camarero se va. Al cabo de una hora... Si vas a pasar la noche en Sevilla, dices, bueno, pues vale, no tengo nada que hacer. Pero si estás esperando para irte a Santa Justa a coger el ave... Ahí ya no. Ya vas mal. Ya vas mal. Pero bueno, es cierto que con la tapita que te ponen... Yo te digo lo mismo. Mi primer contacto con este tipo de tapas fue quedarme sorprendido porque yo no había pedido comida. Quiero decir, no había pedido un plato de comida. Te ponen unos pescaditos, te ponen un... El primer recuerdo que tengo es pedirme una cerveza ¿Me pusieron un plato de albóndigas con patatas? Sí, sí, sí. ¿Sin pedirlo? Sin pedirlo. ¿Pero luego te lo cobran o...? No, no, no, no. Eso va incluido. Sí, sí, sí. No te lo cobran. Hombre, no te digo que la cerveza te valga un euro, pero desde luego el plato vale muchísimo más. Mucho más de lo que te cobran por la cerveza, sí, sí. Sí, sí, sí. Luego ya descubres que es normal en según qué sitios. y que pueden poner, porque pensé que decirte, hamburguesas, pescado, hay mil cosas. Pues cuando deben venir aquí deben pensar, estos no nos cobran... No, no, bueno, claro, es que por eso luego, claro, los catalanes tenemos fama de agarrados. No, no, no, pero... Ahora, eso sí, eso sí, yo recuerdo la época en que aquí tuvimos mucha emigración andaluza y muchos de estos emigrantes montaban un bar. Ajá. La tapa no la ponían. Aquí no te la ponían. Porque aprenden rápido la costumbre. Eso que nos ahorramos. Aquí no es costumbre. No nos lo van a pedir. No nos van a decir, oiga, la tapa dónde está, ¿no? Es que por aquí la exigimos. Si no nos lo ponen, oiga, pues nos ponen unas patatitas, unas aceitunas, cualquier cosa. Yo recuerdo una vez en Madrid que eso ya me sorprendió porque sí estaba acostumbrado a la tapita, el platito pequeño. Pero es que entré en un bar a pedir un café con leche para desayunar. Y me pusieron un platito con dos churros. Sí, sí, sí. Digamos que si solo pides el café con leche te van a dar el café con leche, pero en algunos sitios cierto es que te ponen a lo mejor un par de galletitas pequeñas. Esto debe de ser, depende de lo que pidas para beber, te deben poner. Si pides cerveza, pues te ponen olivas. Si pides algo de café con leche... Un vino, por ejemplo, pues pides otra cosa. Sí, hombre, sí. Desde luego, con el café con leche no te van a poner una bravas. No, desde luego. Ya te digo, no se mojan, pero sí, dependiendo de las cosas. En muchos sitios. Es de agradecer, ¿no? Es de agradecer. Hombre, de alguna forma es que parece que no, pero si te dan algo para tenerte entretenido un rato masticando, parece que es otra cosa. Sí, lo que sí es cierto es que si tú pides un café con leche con dos churros, te traen el café con leche con dos churros y te los cobran. Y te lo cobran, sí. No, habitualmente el café, si tú pides algo más con el café con leche o con el café solo o con el café como te lo tomes, te lo cobran. Te lo cobran. Pero si no lo pides, que es lo que me pasó a mí, yo no lo pedí. Hay veces, en algunos sitios sí lo ponen. Hombre, claro, es que si no lo pides y te lo traen... Ya. Otra cosa es que pides un desayuno y entonces ya, pues desayuno de qué. Y ya estamos empezando nosotros aquí con la tostadita de pan con aceite, cualquier cosita. Aparte de la bollería industrial que siempre te ponen en todos los niveles. Bueno, eso ya es endémico de la hostelería española. Oye, ya que estamos hablando de eso, que nunca he pedido un cortado en Madrid. ¿En Madrid pedís cortados? Sí, sí, sí, sí, vamos. Y además cortados, hay grados de cortados, ¿eh? Hay tonos. Puede ser un cortado muy cortado. Un cortado que en un momento dado es el cortado asustado, es decir, casi le enseñas la leche, pero nada más. Una gota que caiga y ya la has asustado. Y hasta el cortado con un chorritín. O sea, de leche. Pero vamos, el cortado suele ser si lo pedimos. Y a mí en Bilbao una vez que entré en un bar y pedí un cortado, se me quedó mirando el camarero, dice, ¿cortado con qué? Hombre, es que ya sabes que en Bilbao son muy suyos y a lo mejor lo cortan con chacolí Sí, claro, yo no sé con qué cortarán el café aquí Según dónde hay que tener cuidado con lo que te echan en el café, claro A ver también la tapa que te dan Había ya bares en Bilbao, y esto fue gracias a un compañero mío que ya conocían el carajillo. Pedías un carajillo y te lo servían. Esa es una bebida reconstituyente. Sí, pero es que al principio no sabían lo que era un carajillo en Bilbao. Bueno, es que la verdad es que la palabra suena un poco a broma. Sí, ¿verdad? Porque tú entras en un baile y me da un carajillo. Encima eres de otro lado, eres de fuera, turista o extranjero. Un carajillo y no sabes lo que es y dices, ostras. Sí. No sé si decir que me está llamando tonto o que me está diciendo este. Claro, claro. No, no, pero lo aprendieron rápido en Vivao. Hombre, hombre, no, no, no, no. Que tontos no tienen un pelo. Y además seguramente alguno lo probaría y diría... Mira, pues oye, pues está bueno y todo. Pues oye, pues esto está bueno. Vamos a beber más, ¿no? Claro. Oye, Pachi, ¿has visto lo que beben estos? La leche. Pues nada, prepárame un barril. Exacto. Las cosas... Sí, sí, van a lo grande. Son así. No te digo ya como el chiste de los supositorios, ¿no? Sí, no, no, no. Eso ya lo pediré en Barcelona. No, pero son majos los de Bilbao. Ah, sí, sí, sí. Sí, hombre. Y los de Bilbao y los de San Sebastián. Los de Donosti y tres cuantos de los mismos. Bueno, y mira que se come bien en Donosti también, ¿eh? Jovat. Madre mía. Se come bien en todas partes. Es cierto. Porque yo el último día que estuve... ¿Cuándo se tiene hambre se come bien? Hasta aquí en Barcelona, ¿a que sí, Mariano? A veces sin hambre incluso. Sí, sí, sí. Vamos, yo generalmente como con hambre. El último día que estuve, me estuve comiendo una calzotada. ¿Eh? Era tremebunda, antes de coger el avión. Yo no sé si las turbulencias fueron motivadas por el tiempo exterior que hacía, que hacía mucho aire, o directamente porque nosotros íbamos con una especie de tobogán físico y mental después de la calçotada. No, no, es cierto, en todas partes cuecen habas y las habas que te cuecen son buenas. Generalmente son buenas. Se come bien, se come bien, este país se come bien. Se come bien, en general se come bien y debemos aprovecharnos de ello. Sí, sí, sí, porque en otros países no se come tan bien, esto hay que reconocerlo también. Y se comen cosas raras. Muy raras. Cosas raras. Hombre, nosotros comeremos cosas raras para otros. Pero no, cuidado, que aquí vienen, piden la comida, dicen esto es muy raro, pero luego repiten. Yo solamente puedo decir una cosa. Muchos de los que vienen no conocen el jamón, muchos de los que vienen no conocen un montón de platos y luego cuando les preguntas qué es lo que más te gusta, pues el jamón, taraní, taraní, depende si la paella o cualquier otro plato. Yo que conocí los calzots tarde, por ejemplo, aunque soy de aquí, desde que conocí los calzots es uno de los platos que más me gustan. Fíjate que en Estados Unidos durante mucho tiempo estuvo prohibido el jamón No se podía vender jamón. Y intentaron hacer ellos... Tenían unos jamones enormes que eran de reno. Pata de reno curada. Vaya experimento. Y yo siempre decía... Si no comen bellotas, no. Esto es porque los políticos norteamericanos no han probado el jamón. El día que lo prueben levantan la veda. Y así fue. Vivieron un día aquí, no me acuerdo quién, unos americanos y no me acuerdo quién era el ministro de Agricultura y Ganadería y Comercio. Les ofreció unas tapitas de jamón y un zumo de naranja. El zumo naranja, ellos hablaban de la naranja californiana, como si fuera de esta, que probaron el jamón, probaron el zumo naranja y abrieron la veda para la importación de carne de cerdo española en Estados Unidos. Es que tenían problemas sanitarios, además. Sí, sí, sí. Impedían la importación de cualquier embutido de cerdo, sí. Fuera el que fuera. En los españoles era un poco conocido, pero los italianos han tenido un mayor comercio con Estados Unidos de forma histórica. Pues todos aquellos... Y me estoy acordando ahora de una película. De una película, Mortadela, con Sofía Loren. Sí, efectivamente. Me estaba acordando ahora que... Que se quede en la terminal de aeropuerto con la mortadela porque no le dejan pasar. No le dejan pasar la mortadela. Sí, sí, sí. Pues es absolutamente cierto que las autoridades sanitarias norteamericanas no permitían la entrada en el país de ese tipo de productos. Claro, lógicamente, en el momento que ves cómo se hace un producto en concreto y qué es, lo pruebas y conoces las características y dices, pues esto no puede ser malo. Claro. Vamos, ni puede serlo ni no es. Con este sabor no puede ser malo. Anda que el paladar es tonto y es torpe cuando pruebas una cosa que está buena. Rápido lo detecta. Y tanto. Bueno, Mariano, oye, te dejamos que disfrutes el fin de semana. Con tranquilidad, aunque se está enturbiando un poco la temperatura. Sí. Y el aire y el agua. Ah, pues aquí te podrías haber quedado, Majo. Pues no te creas que no. Estamos disfrutando un tiempo. Aquí en manga corta casi, casi. Pues que me lo vas a decir a mí, que me he paseado por la playa tranquilamente y lo he visto. Uy, sabes, oye, pide un traslado. Sí, sí, lo llevo diciendo muchos años, pero es que mi jefe no me hace caso todavía. ¿Eh? Yo creo que llegará en algún momento. Además, tu mujer es acostumbrada ya a vivir aquí en Cataluña. O sea, que no le vendía de nuevo. Eso es, entiendo el idioma. En dos días, vamos. Y tanto. Venga, Mariano, recuerdos a la familia y hasta la semana que viene. Hasta la semana que viene. Buena nit y buen día de San Calentín. Igualmente. Buena nit. Fins demà! Doncs és el moment de contactar amb el doctor Santiago Brambio perquè ens parli d'alguna cosa, però no sabem si està sord i per això no centra el telèfon i no contesta, o està mut i per això no vol contestar el telèfon, o, com diu el Jordi, està a 8 TV, a la sexta, o TV o televisió... Una de tantes d'aquestes que està tan sol·licitat. Que, per cert, parlant de TVO, hem de dir que Inter Economia ja no nos deleitarà amb les seves emissions. Estan de parón, no, ara? Sí, sí, només farà emissions a través de... per Madrid i València, en hobert. a la resta de l'estat espanyol per pagament, una plataforma de pagament, i això sí, pots veure-lo per televisió, si vols, per internet. Doctor Baràmbia, bona nit. Bona nit. Que estaves mirant InterEconomia? No, acabem de sortir d'una manifestació que hi ha hagut avui, que per fi no us he vist allà. Ah, hi havia? No, nosaltres estàvem aquí fent programa. Quina manifestació hi ha hagut? Ah, doncs els de 30 minuts de TV3 sí que els he vist. Papa, però és que els de 30 minuts estan de vaga. No, que collons estan de vaga. Estaven allà al càmera i tot l'equip tècnic allà gravant la manifestació. Sí? I vosaltres aquí la pentingat. Sí senyor, però per què era la manifestació? Avorto, libre y gratuito. Alguna cosa així es quedava. Avorto, libre y gratuito. Sí. Hi havia una gent que ho deia, jo no ho deia. Tu estaves allà a la manifestació. Jo deia, gratuït, gratuït, realment no hi ha res. Ja no estranyava a mi, no? I Antón, entén, el Palau de la Generalitat, no? No, no, no, perdona, ho hem fet davant de la delegació del govern. La delegació del govern. Home, clar, aquí està tocat la pera, el govern, però el govern ha que tocat la pera a ell. Sí. I després d'allà ens anem a la catedral, que són els altres que toquen la pera, també. Ah, el senyor Bisbe. Si vols et passo amb una metgesa que també estava aquí a la de llotges. Ara te la passo, eh? La passo. Bueno, bona nit. Bona nit. Me l'ha passat malament. Jo crec que hauria d'entrenar una mica amb la gent del Barça, que darrerament fa dones pesades bones, perquè me l'ha passat molt malament. No sé si s'ha tallat la comunicació. Tornem a trucar-ho. Torn a trucar. Aquesta és la música de Cor Obert? Sí. No l'has vist, aquesta? No. Per això has estudiat Ciències de la Informació. Si haguessis vist Cor Obert, segurament estaries estudiant Medicina. Sí? Sí, sí, sí. Va ser l'època de Cor Obert quan hi va haver-hi més matriculacions a la Facultat de Medicina. A quin any la feien? Sí, per cap als 20 Va començar, em sembla, al 79 79, 78, 79 De quin any? Uf, bueno, va durar molt Em sembla que una de les sèries més llargues que han fet Era tot un somni Jo diria que va aguantar fins als 90 No sé El 33 la reparia Doctor Barambio Vostè va veure a cor obert? Una sèrie de televisió absurda que feia a la tele? Absurda. Clar, vostè ja era metge. Metges de mentida i tal. No, era tot un somni. Era un somni, de cor obert? Sí. Jo creia que no, que això de cor obert era una sèrie de metges. Sí, sí, és una sèrie de metges. Però que només somiaven? Sí, era un somni. Bueno, no sé, que els metges no eren de veritat. Eren metges de mentida i els metges no som com a les sèries de televisió. No té res a veure. Però tu no has vist a col·laborar. Això desorienta el personal molt després, perquè quan ens veu i no som iguals... És que clar, tu tot penses que és igual. A Corobert era diferent. Era totalment diferent. El doctor Gannon era diferent. El doctor Gannon. Era el maricó, no? El doctor Gannon, ara què penso? Qui era el doctor Gannon? Jo sabia l'inspector Gadget... Que també era gai, també? No ho sé. El gai està a la sarsola. El gai. Sí, el gai i el príncipe. I el príncipe, sí, estan a la sarsola. Bé, a veure, què vols parlar de la manifestació? Sí, però la manifestació ja s'ha fet reivindicar que aquest senyor, com es diu aquest, el que és ministre de... Gallardón. El que s'ha de fer Gallardas. A veure, Gallardón... Gallardón no ve de fer-se Gallardas? Ve de Gallardo. Ah, de Gallardo. Doncs el senyor Gallardo... Gallardo, sí. Aquest peludís vol que les dones no puguin avortar aquestes coses i que es fotin, no? Si es queden embarassades, que es fotin. I abans hem decidit... No haver dormit... Callo. Hem decidit explicar-li que no baixis. Que no baixis. Una cosa no baixis. I a vegades per això la gent surt al carrer, m'entens? I ho diu. Això és el que hem estat sent. Tu estàs d'acord amb la diputada aquesta del PP, com es diu? Quina diputada del PP? Jo estic d'acord amb alguna diputada del PP i estarà difícil. Som així que... Com es diu, home, la que era alcaldessa de Massimón? L'única que va votar en contra, sí. La Cèlia Villalobos. La Cèlia Villalobos. Amb aquest nom també fa por, eh? Bueno, perdona. Jo recordo aquesta quan va ser... Va ser ministra de Sanitat, per cert. Sí, va ser ministra de Sanitat. Aquesta és la que va dir... Que no utilitzaràs la rodilla... Era lo de les vaques locas. Les vaques locas, sí, que no utilitzaràs la rodilla. És un caldito con una rodilla. Exacto, sí, senyor. Són coses molt propias de la ministra. I aquesta fa mitja, eh? Ja al Congrés. Però mira, jo prefereixo una ministra que digui això de si fa vostè un caldito que no la ministra que es comença a menjar carn de vedella per demostrar i se la menja, eh? Ja. Jo em vaig menjar carn de vedella a Wimbledon quan les va Carloques. Però te la pagaves tu? Sí, sí. No, no, no me la pagava jo. Ah, no? Qui te la pagava? Jo la pagava a una clínica d'allà. Ah, bueno. Això es diu... Això es diu estar invitado. Pagos incubiertos, dinero negro, blanqueo de... Home, no. Menjar-se un... Un estic calçada a Wimbledon no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Tu, que estàs obsessionat amb el dinero negro, perquè, clar, ja no saps què he fet amb el teu. Sí. Jo no sé ja què fer amb el meu. Quin paradís fiscal tens, tu? Que què? Quin paradís fiscal tens? Mira, jo, si... El tema del paradís ja fa uns quants anys que... Va confessa. M'ha desil·lusionat molt i ja no tinc l'esperança. Fiscal, encara menys. Ah. Jo de paradís fiscal tinc Mataró. Mataró. Home, jo havia pensat en matar de pera o igualada. Mataró, matar de pera, tot mata algú. O igualada. L'Igualada ja és una cosa que fa més igual a tothom. Per això, per això. No lliga massa amb un plaer fiscal on allà hi ha els que són diferents. L'Igualada. Per cert, mira, parlant d'Igualada, jo recordo que quan vaig venir aquí a Sant Just, el metge que em va tocar de capçalera de la Seguretat Social em va dir que s'hi volia pagar l'Iguala. L'Iguala, és una cosa molt antiga, eh, jo. T'hauries vingut molt petit, tu. Sí, la iguala, que era pagar-li i aleshores ja, a més de tot de ser el metge de la seguretat social... La iguala, la iguala, està ja tot el poble de Catalunya, el metge del poble tenia una igualada. Una igualada, exactament, sí senyor. Després ho van prohibir això, oi? Què és una igualada? No, les mútues no són més que una igualada. Ah, doncs també és cert, sí. Però no el fan els de la seguretat social... Home, sí, hi ha gent de la societat social que també visita per una moto, eh? Ah, sí, també? Doncs hauria d'estar prohibit, això, eh? Doncs no ho està. Ah, doncs el dia que jo mani, el prohibiré? Doncs mira, això ja ho va fer l'alcaldessa de Mollets. No sé qui estava, llavors. Home, que estava... Estava comunista. I el va prohibir, oi? Estava... Sí, la... La Rosa... No, no, no era la Tura, no. Era... És igual... Bueno, es deia... Sí, home, sí. Com es diu aquesta? La Carme Coll. Però no la Carme Coll que tu coneixes. Un altre Carme Coll. S'has cregut que era una Carme Coll que era una altra, que els coneixen, però és una altra. Una altra que no és metge. Ah, d'acord. Aviam dos Carme Coll. I va prohibir els metges de la Seguritat Social de Mollet tinguessin mútues. Clar, em sembla molt bé, home. I això el que va passar és que es va quedar sense metges. Es va quedar sense metges de la seguretat social. Entre els dos, seguretat social i una seguretat social, perquè clar, a ningú li interessava només tindre una cosa, no entens? Ja, ja, ja. És que els metges vivien molt bé. I era comunista, no? Sí, home, els comunistes d'abans sí que anaven ara, ara tot són verds. Ara són verds els comunistes. Abans eren rojos, ara són verds. Mira que ha canviat la política. Els polítics no, per cert, però la política ha canviat molt. No, doncs aquí en la manifestació que es té, ven uns comunistes que anaven amb les banderes molt vermelles. Sí? Ostres, no deuen ser de l'errera? L'errera va de verd. No, que són de coses diferents. Els verds són una cosa i els comunistes són una altra. Lo que és que van junts Es presenten junts i del bracet a coses com les eleccions. Ah, vale, vale, vale, vale. Però no confonguem unes coses. Estan juntos, però no revueltos. Ah, vale, vale. Si és així, si és així, vale. Molt bé, alguna cosa més? Perquè és que tinc menjant un formatge que està molt bo. Doncs ja, home, que t'aprofiti. Que t'aprofiti. El divendres que ve continuem. Ah, vinga, que no quida allà. Adéu. Adéu. I ara sí, ara ha arribat un dels moments culminants del programa, que és el tema musical del... El més esperat, bona nit. Del Jordi, hola, Jordi, bona nit. Sí, bona nit, avui Sant Valentí, que bonic, no? Què posaràs? Llavors he pensat... Love Me Tender... Love Me Tender, Coração Partio... All You Need Is Love dels Beatles. Ah, dels Beatles. De fet, et diré més, volia posar, volia posar, perquè ahir va ser el dia internacional de la ràdio... Sí, sí, sí. Volies posar el Django? No. Mis amigos de la ràdio. Ah, vols que ho posi, mis amigos de la ràdio? No, no, sisplau. O podíeu posar alguna altra cançó? Bé, no, volia posar Video Kill the Radio Star, que és aquella cançó del vídeo matarà o va matar l'estrella de la ràdio, que no ho ha aconseguit. No. Que estem aquí aguantant. Però, bueno, al final he pensat que no l'he trobat. Que no l'he trobat i llavors poso els Beatles o Unity's Love. Vinga, va. Molt bé, vinga. Fins ara. Adéu. Fins demà! All you need is love All you need is love Fins demà! Fins demà! All you need is love. All you need is love. Love is all you need. All you need is love. All you need is love. All you need is love. Love is all you need. Bona nit. La dasbarnada. La dasbarnada. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Ràdio Tosfèl La dasbarnada. Doncs ja tornem a estar aquí amb l'espai de cuina. Avui el cuiner titular no ha vingut. Per tant, no sé si vindrà, però clar, si bé, tindrem una mica... Si no, tindrem un sopar romàntic tu i jo. Sí. Farem cuina per solters. Sí, farem cuina per solters. Farem uns farcellets de col. Farcellets de col. Què són, farcellets? Farcellets. Sí, és la fulla de la... És col. La fulla... La fulla que està fora? Sí, l'obert. Sí, l'obert, però ara no em sortirà el nom. No és col, és com un encien rodonet que s'ha d'escaldar. Ara em sortirà el nom. És un encien rodonet... Cogollo. No. Col és de Brussel·les. Bueno, és igual. Farem una cosa. Comencem general. És cuina per solters. Heu de comprar una cosa que ben bé no sabem el que és. No, és... És que no em surt el nom. Bueno, és cuina per solters. Vosaltres aneu i li dieu al frutero. Escolta, jo que hem dit per la ràdio que no sabia el que és. A veure, s'ha de dir que és una adaptació d'una recepta que vaig fer jo en casa un dia... I no sabies amb què? No, sí. Els ingredients principals són arròs, micuit, què és un micuit? És com una espècie de foie, però no arriba a ser foie. Ah, d'acord. Compota de poma i de maduixa. Compota de poma i de maduixa. O marmelada. Sí. I nous. I aquesta herba que no saps què és? Sí, ja et dic, que s'escalda, és... No té sentit. Coliflor. No, és teu... Sí, un concurs. Algú que ens estigui escoltant sap exactament què és el que vol dir el Marc, què és de ser de posar. Bueno, és igual, deixem de banda el farneu. No ho posem. Necessitarem vinagre d'arròs, també. Vinagre d'arròs. O sigui, vinagre de sake. Sí. No, és el sushi, com si fóssim sushi, però jo el vaig envoltar. Com a mi això d'enrotllar alguna cosa amb arròs se'm dona molt malament... Per culpa de l'arròs. Per culpa de l'arròs, correcte. Tu bolleixes l'arròs, li afegeixes el vinagre aquest d'arròs i queda més... Compacte. Més compacte, sí, més pasteta. Llavors es tracta de fer un llit d'arròs, li afegeixes el micuit, que és una espècie de foie... No és ni pater ni és foie. I la compota. Afegeixes, fas un llit d'arròs, un ditet més o menys de foie allargadet, la compota de poma o de maduixa, la que més gust... És per el contrast del salat del micuit amb la compota. I les nous picadetes, a trosset. I això amb la fulla de... Es tracta d'enrotllar tot això amb l'arròs, i com a mi no se'm va donar gens bé, ja et dic, és... Li posaves la fulla. Sí, com un enciam, llavors escaldes... És com si fos la fulla d'un enciam, que l'escaldes i llavors queda tubeta. Però no és la fulla d'un enciam. És rodoneta, és més... Però el que m'estàs dient no cal que l'hi posis. No cal que l'hi posis. Si tu saps enrotllar bé l'arròs, No cal que li posi... No cal. Ja està, escolta, solucionat. Solucionat. Llavors, és com si fos una espècie de makisushi dels japonesos, però sense peix cru ni res d'aquestes coses. Arròs, compota... El mikuit i la nou. I la nou. I es tracta d'enrotllar tot això amb l'arròs i fas un petit... Un canuto. Un canuto, correcte, anava a dir un rulillo jo, un canuto i després estrellar... El talles, el talles... Oi, mira, un gos... un gos blanc el talles a ditets de més o menys un dit al gusto i la veritat que el contrast del micuit amb la compota i la nou és com entrant això és menys fred no es cuina l'arròs esperes que es refredi i et dic amb l'arròs bullit millor que sigui bullit perquè si no el rulillo o el canuto segur que no el aconsegueixes fer I no em surt... Ja et dic, és com si fos un enciam que l'escalda, però és rodonet. És així, com si fos la... El cogollo. Sí, però és rodon, el cogollo és estiradet. Aquest és un enciam així, rodonet, tipus... La setmana que ve dic el nom perquè no m'escapo. L'escaldes... És un ancien però es pot escaldar. No perdem l'esperança que arribi l'Armand i li preguntaran com es diu aquest ancien que es pot escaldar. No, és que no és que es pugui escaldar, és que a les caldes llavors queda més tubet i et permet fer el farcellet amb el... No és la col lombarda. No. És que diria que es diu col. La col és una cosa blanca. No, però és la fulla verda. No, tampoc. No, tampoc són endívies. I l'escaldes la fulla, llavors li treus el nervi blanc, llavors si el farcellet se't dona malament, poses l'arròs... Però és només per ajudar-te a fer... Sí, en lloc de fer el rulillo, fas el farcellet amb això, com si fos un caneló. Ja, sí. Espera't que ara el Jordi... No, no és el... El gas el necessites... Jo ja diria bé que ho he dit la primera vegada, que és la... La coliflor. La coliflor. A veure, hi ha la col... Que és blanca? No, la coliflor és blanca. I la col... La coliflor és aquella que és una cosa blanca i que està rodejada de fulles. I la coliflor? La fulla es llença. I la col... La col és verda. És verda. Sí. Però no són fulles. És com la coliflor. La col... Són fulles. Són fulles. Doncs la col, llavors ja ho he dit bé al principi. De totes maneres, repetim que... Quin desastre de cuina. No és imprescindible. O sigui, podeu fer-ho sense... L'única cosa que es requereix és mà esquerra per enrotllar el tema aquest. Un moment que el senyor Domènec... Perdó, perdó. Sé que no és el meu espai. No, no, sí, sí. Llibertat absoluta. He buscat a la Wikipedia diferents verdures. Hi ha de bulps, de brots, de fruits, de llavors, de tija. He buscat de fulla, que és el que ens interessa. Llavors ja, bleda? No. Api? No. Borratja? No. No, jo diria que és de col. Ah, val. Qualsevol varietat de col. Qualsevol varietat de col. Està estipulat, eh? Qualsevol varietat de col. Escarola, escarola? No. No, no. Andívia, canonja, rubiarbre, espinac, enciam. Si no és res d'això, ja no existeix. L'escarxofa també té fulla. Ah, també té fulla, té fulla. Excel·lentíssim cura. Senyor García, bona nit. A veure, aquí tenim un problema. No, comencem. Farsallets de col? Bona nit. Farsallets de col? La col és una verdura verda així a rodoneta que es pot escaldar. Sí. Vale, doncs ja ho he dit bé jo al principi, però m'he liat i m'ha vingut la imatge de la coliflor. El que passa és que per fer farsallets el que es fa normalment és tallar les fulles i separar-les. I es bullen les fulles. Sí, sí, les fulles. Ell necessita la fulla. La fulla, jo necessitava la fulla. Si bulls la col, després és emprenyador. De les dues patines és emprenyador separar la fulla. Ja ho he dit jo al principi, perquè el canutillo, ja et dic, a mi això de fer canutillos d'arròs... no se me da bien. És fàcil. Sí, vaig veure... Com veus el truc, és facilíssim. Sí, ho vaig veure a casa amb un amic que va fer servir com una espècie de tatami de mimbre, com els japonesos que fan servir, i jo vaig intentar... Vaig dir, jo a casa meva no ho podré reproduir, i com havia vist farcellets de col, vaig fer la meva adaptació en lloc de fer el canutillo d'arròs amb el farcit dintre, vaig fer l'adaptació rara amb... amb la coliflor i tot envoltat amb la col correcte, veus? és que em surt coliflor tot el rato i per això m'ha liat i amb mi cuit ara per l'amensari tenies plat per sopar? no, volia, bueno, sí, per sopar doncs arregla el meu desastre, vinga no, volia fer un pastís de pernil però vull dir que un pastís de pernil? sí, pernil dolç pernil ibèric però hi ha poc temps, no? no, no sé com és que ens ha fet ja el sushi de el sushi sí, sí, és com una espècie però sense peix cru el sushi pels saporeus Sí, però ja... No vull dir que no sigui bo, eh? No, no. S'ha de tallar, s'ha de tallar el peix, s'ha de... No, però el fa sense peix. Però sense peix, aquest és... No, no és sushi, això, home. Ja, però ha sigut ell, que ha dit sushi. Ah, és arròs. És el makisushi aquest que porta a l'interior, que a vegades posen peix, doncs en lloc de posar-li peix, mikuit, compota de poma o de maduixa i nous. Boníssim. Boníssim. Sense la compota de poma i sense les anous ja et compro. Només l'arròs i el miguit. Només l'arròs. Amb la compota li donen un contrast dolce. Perdoneu, quin tipus d'arròs? L'arròs de tota la vida, tio. Oh, oh, oh. Jo vaig fer servir l'arròs normal. Quin és l'arròs normal? Què entén vostè per arròs normal? Bueno, sí, clar, el món de l'arròs és gran. L'arròs xino, això que dèiem, és que els xinos bons, eh? Que diuen, no, és que l'arròs xino se'ls queda molt suelto, molt... Primer, la manera de coure'l, I el netegen avançant. Això és la primera. Segona, s'ha de rentar bé l'arròs. Això que hem d'agafar el paquet i... Ja està. Com les llenties, s'han de posar en aigua. Però a part és perquè l'arròs que fan servir xinos, fins i tot que té un granet, és més petit. És una classe d'arròs, perquè hi ha 200.000 de classes d'arròs, com de patates. i de cebes si vols un dia parlo de patates i de cebes i de cebes de figueres i que no són de figueres i després i després que l'arròs s'ha de refredar ja. Igual que la verdura. Si vas a un lloc, menges verdura i dius que és cruixenta i està bé. Sí, cruixenta, sí. Tu vols la verdura i tal quan ha bullit els 3, 4, 5 minuts, no 10 minuts com fem aquí, que bullim la verdura que no té gust de res, no. És escaldar la verdura, 2, 3, 4 minuts. Depèn de la verdura, evidentment, per la monjeta tendra, bledres, aquest tipus de verdura. I trola immediatament amb aigua. Llavors el queda cruixent. Aquestes diferències que... Alguna cosa no ha arreglat. Ens anem als esports? Vinga, va, som-hi. La desvernada. Bé, el Barça ja s'ha classificat per la final de la Copa del Rei, que encara no se sap si jugarà el dissabte, el divendres o el dijous. Això serà en plena Setmana Santa. Fantàstic. Possiblement, sembla ser, té totes les cartes que sigui a València. També m'ha agradat. Encara que els de Madrid... Diu que, bueno, podríem jugar a Barcelona. A el Nou Camp. Sí. Bueno. Doncs no, a València. Vinga. Vinga a jugar al Nou Camp. Sí, a mi també. Cap problema. Per aquesta copa, eh? La copa d'Arona aquesta. Sí. Jo, aprofitant la benentesa, m'he quedat... O sigui, vaig veure el partit, em va agradar, el Barça va jugar, va dominar el centre del Cà... És que ja ens hem retrobat amb el nostre Barça. Això t'estranya, Mílvia. Però això és el de tota la vida del Barça. És que no se'n recordem. I vaig llegir una crònica d'un senyor... que deia que després de guanyar 2 a 0 aquí, anar a jugar allà contra la Real Societat, la manera que tenia el Barça de classificar-se era impedir que la Real Societat agafés la pilota. I és el que ha fet. l'oportunitat per fotre una barraca hauria pogut fer dos o tres més també la societat també hauria pogut fer un o dos o tres i una vegada més haig de dir que el senyor Pinto o sigui que ja està bé de qüestionar que si Pinto perquè ja s'està qüestionant que si Pinto jugarà o no jugarà a la final per què no l'ha de jugar què ha fet de malament el pobre Pinto No sé quants partits ha jugat, 70, 80, més o menys? Està a punt de superar el rècord de remellets com a porter a la Copa. No sé, em sembla que ha jugat... El promig de gols que li han marcat és 0,86 o 0,96. És que, de veritat... Bueno, té el seu estil, però és un punt de garanties totals. Que sí és cert, que sí és cert que el partit de la realitat, quan comença a jugar amb el peu, tens el iai, iai, iai... Però és el seu rollo. Però ho fa, ho fa... Cony, també ho va fer el Valdés, també ho va fer el Valdés a Madrid i que van fotre la pilota. I va fotre una barraca, vull dir que, clar, és que... I ara, clar, estan dient que la millor manera d'anar a jugar contra el Manchester City és aquesta. El Barça ha de jugar així, contra el Manchester City, a Manchester, perquè és la... Senyor Isidre Anglès, bona nit. Bona nit. Bona nit. Ves veure el partit de la Real Societat. Sí. Hem trobat una altra vegada el nostre Barça. Crec que sí, però escolta'm una cosa. A mi em va sorprendre, suposo que a tots. No se'ls ha oblidat jugar. No, no, clar que no se'ls ha oblidat. Clar que no. Llavors queda clar que si no juguen d'aquesta manera és perquè a la horda és que no juguin així. Ho hem d'entendre. Aquest senyor que es diu Gerardo... Gerardo Martino. Gerardo Martino. Tenen segons noms, no sé si és Hèrcules o una cosa així. Tots els argentins tenen dos noms, Carlos Alberto, Carlos Alfredo, Gustavo Alonso... Messi no, no. No sé, el senyor Gerardo Martino, que molta gent diu que no és l'entrenador odiant pel Barça, no sé per què, que passa que accepta aquesta manera de jugar i hi ha moments que el Barça juga així, quan ell creu convenient que el Barça ha de jugar així. Però hi ha moments que es pot equivocar, perquè és un esser humà, pensa que contra aquest rival s'ha de jugar d'una altra manera. I quantes vegades, Gidres, posa't la mà al cor, quantes vegades, veient un partit del Barça que no hi havia manera d'aforadar la porteria contrària, no has dit tu, ostres, és que hauríem de canviar el sistema de joc perquè d'aquesta manera no hi arribem. Sí, però una cosa, perdoneu, una cosa és començar a jugar com l'altre dia, veure que no funciona per calçar el futbolín aquell de 5 més 4, i llavors sí que ser intel·ligent i canviar el sistema. Bé, fins aquí bé. Sí, o donar una mica més la pilota, però entre poc i massa, potser, no? Bueno, a veure, contra la Real Societat va tenir una possessió, va arribar a un moment la possessió al 80%. jo crec que és una manera de jugar i amb el Guardiola jugaven així també el que passa és que amb el Guardiola també s'ha de dir que els contrariosos no s'ho veien no ho entenien això ara sí tots els equips et vénen amb això del 5-4 les línies superenganxades i bueno, claro avui també ho he llegit perquè no recordava aquesta anècdota quan el Barça em sembla que va ser contra el Santos amb Guardiola a la banqueta que va dir sempre que era el Santos l'entrenador al contrari va dir que Guardiola acaba d'inventar un nou sistema de juego 3-7 3-7-0 7 jugadors al centre del camp pilota teva, meva, teva, meva pim pam, pim pam, pim pam Fins que hi ha l'oportunitat i foten la banda perquè s'ha acabat Tu creus que serà el Barça que a Manchester ha de jugar d'aquí si d'aquesta manera evitar que el City tingui la pilota? Sens dubte Però és que és la manera de jugar del Barça, tenir la pilota ell i que no la tingui l'altra. Per això feia aquestes posicions tan llargues. Perdona, no sols és la forma que tenen de jugar, és la forma com millor defensen. Exacte. La forma com millor defensen és tenir la posició llarga de la pilota exacte i això jo ho deia el Johan Cruyff mentre nosaltres tenim la pilota els altres no es poden marcar un gols i a més corrent a darrere que es cansen més va corrent a darrere de la pilota el tema aquest que comentaves Emilio de canviar el sistema és en un moment donat un partit que t'interessa perquè has de remuntar per qualsevol cosa llavors sí que has de canviar el sistema el sistema de joc ha de ser el que ha sigut sempre entenc jo I després, si et fa present d'un partit com aquell que va plantejar Mourillo quan entrenava l'Inter, que et va donar la pilota i et va deixar tot el canvi, llavors sí que potser canvia el sistema i potser sí que hauríem de tenir un davanter alt que anés bé a cap, etcètera, per crear aquella confusió que no va... Es va intentar això amb el Ibrahimovic. però no va sortir. El Ibrahimovic potser és massa bon jugador per tenir com a segona opció. Clar, el problema de l'Ibrahimovic és que no era un jugador per estar a la banqueta, o sigui, no acceptava estar a la banqueta. L'altre dia sentia que el Luka Toni, que encara juga, però tots dos ho sabem, sembla que està a l'Inter és possible? A l'Inter, perdó, a la Juventus? ara em passes amb tu, no sé si està a la Llorentina o a la Fiorentina. No, a la Fiorentina està el Rossi, el que va jugar amb el Real. És dels més grans golejadors del teu equip, de la Lliga Italiana. Però és un pallo que amb l'edat que té, evidentment no pot esperar a jugar tots els minuts. Suposo que deu ser un estil d'Arson. Però qui diu el que Toni, n'hi ha uns quants més por ahí, No sé, segur que se'ns acudirien uns quants que podien fer aquesta funció, que de tant en quant poden sortir arreglar un cert partit que se't posa coll amunt i que costa i que se't tanquen i que no hi ha forats. I clar, anar fent centrades com les que fa l'Albes a la Olla i tal... Sí, bueno, clar, és que... A veure, és que em va fer unes quantes de centrades l'Albes l'altre dia, però és que no hi havia ningú dins de l'ara per rematar. I, a més, jo crec que això sí que ho trobo faltant en el Barça, que ara últimament ho està practicant una miqueta, és el xuc de fora a l'àrea. Sí. Quan els partits estan així, li has de fotre castanya, i si tens la sort que passa entre defenses, va barracar. penso no perquè és que si no volen entrar amb la pilota fins a la cuina i clar no es pot és el problema que s'està trobant en aquests moments el Messi quan pot però clar, si es troba amb una barrera de 3-4 jugadors l'altre dia el gol de la ciutat va arribar a l'àrea abans de Ciutadira tenia 5 tios al voltant és que clar és molt complicat és molt complicat demà contra el Rayo Vallecano i sembla ser que algun minutet jugarà el Neymar em sembla ser que sí Emily Sánchez, bona nit Hola, bona nit. Bona nit. Tu també has retrobat el Barça? Ah, ho sabia. Mira, faré com el que està de moda ara, tot i no està ni davant d'un tribunal, ni si una lladre, diré que no sé. No sé. No me acuerdo. No me consta. Yo me fiaba de él. No me consta. realment és que amb les cròniques del partit m'he quedat bocabadant que no se vol que el Barça s'ha reencontrat en sí mismo el Barça ha vuelto a ser el Barça com a perda amb el València ja estava tot perdut ja estava mort, ja estava acabat hem de canviar tot l'equip estava bé el Barça què deies Emili? Jo dic que és a l'ADN Barça. Però jo he sigut sempre, tota la vida. He sigut així. El fet és això, demà Rayo Vallecano, sembla ser que, no crec que jugui tot el partit, però que sigui uns minutets el jugarà el Neymar, i a preparar el partit contra el City a Manchester, i veure on juguem la final de la Copa del Rey. I quan? I quan? I quan? A on sembla que ja està decidit, Que és a València i el quan és el que no... A mi em perdonareu, però és que de veritat. Això és de xarrotada. És que ja triguem a marxar d'aquí. Això és un país de pandereta. És un país de pandereta. Però el futur és que no saben tocar la pandereta, tio. Si no sapiguessin tocar, dius, mira... El dia del partit contra la Real Societat estaven comentant el RAC1 de la victòria del Nàpols contra la Roma, que s'ha classificat també per la final de la Copa d'Itàlia. I un d'ells pregunta, diu, ja saben on jugaran? Diu, sí, a Roma. La final de la Copa Itàlia sempre es juga a Roma. És que jo no ho entenc. I el dia també. Ho tenen ja decidit des del principi de la competició. El dia final a Roma. No és tan complicat, eh? No, clar que no. No, però és que per això has de treballar. A part de cobrar... i d'anar de putes i de sopars i de dinars has de treballar també i aquesta és la part que els rellisca per tot l'altre si funciona molt bé inclús la UEFA a la Champions des que comença l'any anterior ja ha decidit on serà la final de l'any següent quin dia i a quina hora Sí, però aquí, a més, en el mig del campionat hi ha la història aquesta de la Copa, que, a més a més, fotem partits de costellada amb la Roja, anar a voltar por ahí per fotre partits de consultes contra casats i demés, però es van acabant les dates, saps? Perquè resulta que jo pensava dir, bueno, ja... amb la Champions s'ha acabat tenir partit tots els dimecres buscant costellades aquest dimecres hi ha Champions i crec que no sé si és el dimecres següent o l'altre hi ha partit de Lliga per una de les caixes jornades que no es pot jugar contra el Tumbuctú no, la selecció crec que ha de jugar no sé si és ara contra Itàlia per estrenar la samarreta Mare de Déu. Ja sabeu que Espanya ja no serà la roja, estrena la marreta nova. Ah, sí? Negra. Però si no teniu negra. No, però això jo crec que l'han encertada. L'Espanya negra cada vegada la tenim més a sobre. Per això, perquè està negra tot, tio. Com veus el partit contra el Manchester City? Doncs el Bec, bé. Vull dir, sincerament, jo tampoc no... Jo crec que a mi només em preocupa el Barça. De mi també. El Barça, vull dir, perquè no tinc clar ben bé que aquest Barça funcioni o deixi de funcionar. Vull dir, és el que deies al principi, ni l'he recuperat ni l'he deixat de recuperar. El que sé és que és un Barça molt irregular, amb moltes carencies. No tinc molt clar encara el Messi si està bé, si no està bé, perquè evidentment, com que és un supercrac doncs, encara que estigui malament, doncs et pot fer una gran jugada... Clar, és que és això. Però no tinc clar, tinc molts dubtes. A mi el Manchester City, doncs, evidentment, ja tenim un rival de nivell, especialment de nivell per nom, perquè hem de recordar que el Manchester City a Europa no ha fet res. No ha fet res. No té cap mena d'historial. I si mires el plan T, doncs home, sí, són uns bons jugadors, però jo crec que està sobrevolador. Si estem parlant de Negredo com el gran davant de centro, estem farts de veure el Negredo, de veure el Navas, no putem. Estan una mica crescudet, perquè veuen que l'equip de Manchester, que sempre United en aquests moments està amb la ressaca d'haver perdut el seu entrenador, i que no està fent una bona temporada ells van per davant i clar, imagina't imagina't això aquí a Barcelona que en un moment en què el Barça estigués amb noves baixes resultés que l'Espanyol perquè ha vingut un jeque àrabe i ha posat pasta sobre la taula doncs estigués en aquests moments lluitant per aconseguir la Lliga mentre que el Barça estigués a... 8 o 10 de la classificació seria pels pericos allò extraordinari, sensacional i mai vist és el que l'està passant en aquests moments al Manchester City a veure, evidentment que és un bon equip que el Barça pot guanyar, està clar però jo crec que a doble partit vull dir, amb el planter del Barça és que ni somiar-ho el Manchester pot passar l'eliminatòria ni somiar-ho A veure, que atenció, que després el futbol és futbol, perquè evidentment el Barça va haver de fer el gran partit de la temporada per empatar a Camp de la Real Societat. És el que jo t'anava a dir. I a mi això és el que més em desconcerta. Quan es diu que hem recuperat a la Camp Barça, resulta que davant de la Real Societat... I empatant a un. I empatant a un. Clar, és que és això el que m'ha més sobtat de totes aquestes cròniques, que ja hem retobat el Barça, la possessió, el rondo de 7 minuts, no sé què, i bueno, val, hem empatat a un, d'acord que és un resultat que ja era suficient, no calia fer més. 2-0 aquí, 1-1 allà, doncs mira, tu... Jo crec que és el plantejament que vam fer, eh? Però... Sí, que sí, no, no, sí, ja estic clar. Si tu mires fredament números... El que passa és que, aleshores, sota aquesta premissa, aleshores sí que m'hauria de preocupar. Perquè, evidentment, home per home, té més bons jugadors al Manchester City que a la Real Societat. I segurament aquelles contres i aquelles jugades no les perdonaria com les va perdonar a la Real Societat. O com les va perdonar al Sevilla l'altre dia. També. Del Rakitic i en company. Vull dir que, clar... Jo per això et dic que optimista. Evidentment, evidentment, perquè jo espero i suposo que el Barça els posi les piles. Vull dir, que juguin com saben jugar, després els plantejaments tècnics o tàctic, ja és una altra cosa. Jo és que això d'acumular tios allà al mig del camp tampoc no ho acabo de veure. No, no, aquest no és el meu Barça tampoc, eh? Ah, és que és això, és això. Però bueno, en fi, que el dimarts tenim el Manchester, abans tenim aquí el Rayo, ojo al Rayo, que s'ha endut d'aquí golejades, però també ens ha posat la por al cor. Ens ho posarà complicat el Rayo, home. El Rayo és un equip que juga i va, i juga a futbol. Exacte. I que igual... Té un problema, que un equip com el Rayo, que juga com el Rayo, amb aquest entrenador que tenen, que m'encanta, el Paco Gémez, que a més a més la seva filosofia és aquesta, de dir, bueno, anem a perdre, però anem a disputar, anem a jugar a futbol. Això és fantàstic, això és fantàstic, però sí que té un handicap, una cosa és el seu camp i una altra cosa és el camp nou. Per una qüestió, entre altres coses, de tamany, de dimensions... Vull dir, això ho pateix molt un equip com el Ràdio, però no els pots menysprear. I menys veient el que li passa al Barça, i si els que vam estar al camp o vam veure les retransmissions, o qui ho va sentir per la ràdio, La primera mitja hora, els comentaris que es feien del València en general, que era una pena d'equip, que era un desastre, que era no sé què, si us en recordeu, va anar com va anar. A mi em preocupa el Barça, per això et dic que tant com amb el Manchester City, el que em preocupa és el Barça, no tant el Manchester City. Però vaja, jo tinc plena confiança amb el Barça. En fi, això ho sabrem dimarts. Abans, repeteixo, hi ha el Campionat de Lliga, on l'Atlètic de Madrid, que ve de perdre dos partits, juga a casa contra el Valladolid. Home, que és que te'l guanyaràs, suposa, no? És de suposar que sí. Clar, que no té el... El Villa sembla que repeteix. I el Cortá tampoc el té. I el Cortá també. Sí, crec que sí. És clar que si Villa i Cortá poden jugar. Ens hi han donat l'alta, ara. Tot s'ha de veure com anímicament els hagi afectat... Felipe aquell, o com es diu el... l'Atena Gilé, o... Felipau? No, Felipe, o... No me'n recordo. S'ha de veure com els hagi afectat anímicament... Aquests van a la seva, no? Aquests sortiran a sac o estripar... Home, el d'allò, l'entrenador, segur. I que aquest no... i el Madrid no ho té fàcil o i sí ho té fàcil amb el Getafe a casa del Getafe on el president del Getafe s'ha estigut el Real Madrid i que a més té 300 lesionats aquests partits són molt perillosos aquests partits són molt perillosos perquè en teoria qui t'havia de dir que l'èdica de Madrid punjés amb l'Almeria amb l'Almeria aquests partits són complicats i s'han de jugar Tots els partits s'han de jugar, com per exemple s'ha de jugar... La tonteria que acabo de dir. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh? L'Espanyol ha de jugar el seu partit a Samamés. Bueno... Samamés, doncs crec que ningú ha guanyat encara. El Madrid va guanyar. El Madrid va empatar. Nosaltres vam tenir problemes a Sant Mamés, sí. I tant, carai. Com que no vam guanyar. Vam tenir més d'un problema, sí. Però, a veure, Emili, pensar que en un campionat de Lliga es guanyin tots els partits és una mica assumir actualitat. No, però és cert, però el que sí que també és cert és que són lligues que els equips del capdamunt... Marça-Madrid fan més de 100 punts. Sí, sí, però... No és res extraordinari fer 100 punts. Quan el Maurinho es penjava medalles, doncs... Sí, però a veure, indudablement perdre contra el València, que d'acord que aquesta temporada el València sembla que no està a la seva situació normal, tenen problemes econòmics, tenen problemes d'equip, però bueno, perdre contra el València... casa és una mica més, però entra dintre o entrava dintre de les possibilitats. El que no entrava mai, per exemple, dintre de les possibilitats o les previsions era perdre contra l'Hèrcules. I alguna vegada han perdut a casa contra l'Hèrcules. I tant. Per tant, clar que sempre volem que es guanyin tots els partits i que s'assumin els tres punts, i si tu sumes els tres punts, tant se te'n fot el que puguin fer els que tens al costat. Això està clar. De fet, crec que és el que es tracta, no? Sí. anar a lo teu i els altres que fotin el que vulguin i també és cert que amb la lliga de 3 punts allò de la famosa promitja anglès se'n va anar a fer punyetes amb els 3 punts jo crec que s'hauria de canviar la puntuació 3 punts per guanyar fora 2 punts per guanyar casa 1 punt per empatar fora i 0 punts per perdre Fem la porra del Manchester City ràpidament, Emili Vinga, després Isidre 1 a 2 1 a 2 1 a 3 0 a 1 Jo amb un 1 a 1 em conformo Perfecte Vinga, tornarem el divendres Fins a les hores que sigueu molt feliços Adéu Bon cap de setmana Emotent, second or forever, I thought of the sea and a white yacht drifting. In the ninth second of forever, I thought of a leaf, a stone, the plastic fragment of a child's toy. In the eighth second of forever, I remembered a warm room where voices played. In the seventh second of forever, I thought of a life I would not need. Fins demà! I thought of the pair of broken shades lying on the tarmac. Bona nit.