Santoral i efemèrides, aniversaris i cinema; Alimentària i embotits sense carn; Eurocopa a la TV i el pop Inky; agenda i teatre local

Desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternada. La desbarnada. La semantela. No, la desbarnada. La semantela. No, sembles el de passar-palabra, no. La desbarnada. La semantela. No, la desbarnada. La semantela. La semantela. Molt bon vespre, som les 8. Esteu sintonitzant Ràdio Desbarnada, emissora municipal de Sant Jús, i ara mateix comença... La desbarnada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a la dreta, a la mà. Bona nit. Bona nit a tothom. I s'ha acabat la història, no hi ha ningú més? No. No? Estem en quadra. Veig així a través del vidre, no. Pensava que era la Núria García que venia, però no. Era rosa. No sé, és que, clar, tinc un quadruple vidre aquí, el reflex d'un vidre que és reflex d'una altra vidre, i el meu vidre, clar. Bé, doncs això, el Marc Simón el tinc a la dreta, el Miquel Simón... no. Santiago Barambio ve a la segona part, bueno, qüestió... enlace herciano. Armand García ve a la segona part, Josep Maria Montes farà la predicció del temps, esperem. Mariana González des de Madrid no pot venir perquè l'ave és ràpid, però no tant. L'Isidre Inglés, última part del programa, esperem també en enlace herciano. La Núria García que hauria d'estar aquí i no hi és. La Isabel Almató, tenim... Sí? Val, perfecte. La Isabel Almató, sí, sabem què farà la seva gent de desplugues. I l'Òscar Ramos i París, que no sé si està ara tocant la trompeta al metro, però no he dit res. Aquest, des de l'Òscar Ramos al metro, ja sabeu si el veieu, doneu-li unes monedes, sisplau. I, sí, clar, el Jordi Domènech sí que ara el tenim. Directament darrere del vidre. La desbernada. A veure, que entre tants papers no es pot ser això. A veure, avui és dia 29. 29 d'abril de l'any 2016. És una festivitat especial? 29 d'abril, no? No. No, primer de mat, sí. Sí. Aquest any, a més a més, coincideix. El primer de mat, coincideix. El dia de San José Artesano Obrero Español. Després, el dia del treball, segons... I el dia de la mare. Pim-pam, no? Sí, oi? Doncs ens tindrien que donar dilluns, dimarts i dimecres de festa. Festa, oi? Clar, tres festivitats en una... No cunde. No cunde, no. Bueno, s'ha de dir que en algunes poblacions avui era festa. Avui els nens a Rubí, per exemple, no anaven a l'escola. perquè ha nevat. No ho sé. No ho sé, no ho sé. Sé que avui a Rubí estaven tots els nens al carrer. Molt bé. Bé, doncs com deia, avui és 29 d'abril, han transcorregut 120 dies, ja. Maco el número. 120, ja es pot fer valoració de l'any, no? Perquè al polític li donen 100 dies. Sí. Nosaltres a l'any li podríem dir 120, no? Sí. Quina merda. dir, perdó, 120 dies de l'any 2016 i ens falten, per tant, 246, perquè és any de traspàs, per arribar al 2017. Ja sabeu, allà del Cava, el Raïm, i això. Vinga, va. Estem a la setmana 16 de l'any, una setmana que ens ha portat, entre altres cosetes, la novena victòria de Rafa Nadal al trofeu Godó. Sembla que el noi ja s'ha recuperat de tot el que d'allò, inclús li ha presentat una demanda judicial a la exministra francesa, aquella que va dir que... Que es dopava, no? Que es dopava, sí, sí. Hi ha hagut també aquesta setmana una nova ronda de contactes del rei Felip per veure si pot formar govern. Intent? Que ha acabat en un nou fracàs. Una reunió del senyor Romeva i la senyora Santa Maria que arriben a diversos acords, acords que no impedeixen la presentació d'un recurs del govern central a l'impost sobre nuclears aprovat pel govern català i també a una part de lo de la pobresa energètica. Bé. I també aquesta setmana han acabat amb la renúncia d'algun membre del PSOE a figurar a les llistes electorals de les pròximes generals. El pobre Pedro Picapiedra ho té malament. Es queda sol. Es queda solet. Pobret. Bé, anem a veure lo del sol i la lluna, va. Doncs avui, avui el sol ha sortit quan faltaven nou minutets per les set del matí, 6.51, i es pondrà d'aquí una estoneta, d'aquí 42 minuts, a les 8.47. Sí, senyor. La lluna, per l'altra banda, sortirà quan passin 11 minuts de les dues de la matinada i es pondrà al migdia, cap a les 12 del migdia i dos quarts, dos quarts d'una. Molt bé. Això sembla que sigui per demà, no? Per demà el què? A les de la lluna, o és que... Dos quarts d'una són les 12.29. D'avui? De demà. De demà. Veus que no ho entès mai, això? Bé, la lluna sortirà avui o demà a aquesta hora. Sí. I ja està. Perquè, a més a més, la de demà també, no? És a les 22.53 i es pondrà a la 1.31. Que suposo que es pondrà el diumenge a la 1.31. I surt el diumenge, per tant, a les hores no és la de demà, és la de demà... Ah, en fi. El sol, sí. El sol està clar que demà sortirà a les 6.50 minuts, és a dir, quan manquin 10 minuts per les 7, i es pondrà a les 8.48. o sigui, a 3 quarts i 3 minuts de nou. Oi que sí? Sí. Bé, bé. La lluna està minvant. Minvant, minvant. Per això, aquestes coses raves, està minvant la pobra i ja no... Bé, jo és que crec que quan creixi, quan minva fa el que li dóna la gana. Ja no reja bé. Bé, anem, continuem, eh? Continuem amb el tema d'això del dia. Senyor Domènech, la sintonia, sisplau. Ja sabeu que aquí el que mana... És el tècnic. És el tècnic, el senyor Domènech. Per tant, hem d'anar al Sant Oral. Sant Oral d'avui. Ara sí que ve... Ara sí que ve la... Ah, sí que ve la García. Ara ve la García. Sí, senyor. Molt bé. Entri, entri, García. Segui, segui. Que té la cadira, té el paperet, ho té tot. Apa, benvinguda, eh? Haig de dir que estava fora, però és que m'han trucat just a les 20.00. Qui? Una amiga. No m'ho diguis. Vale. Una amiga i... Però no sap aquesta amiga que tu a les 8.00 has d'estar aquí dintre el locutori. És que era una mica urgent, llavors. T'hem posat falta, eh? T'hem posat falta. Sí, sí, t'hem posat falta. A poc marxar. No és broma. Bé, vinga, va. Anem al Sant Oral. Al Sant Oral d'avui, senyor... Doncs avui és Santa Caterina de Sena. De Sena. De Sena. Sí. Del 1347 al 1380. Era verge. Era verge. Terciària dominicana. Per això era verge. I doctora de l'Església. Entenem, també. També. Molt bé. Hi ha un carrer a Pedralbes que es diu Santa Caterina, però no Sena. Es diu Santa Caterina de Siena. Sí, però... Siena, Sena... Podrien ser la mateixa, ves a saber. Sí, ves a saber. Jo crec que serà la mateixa. Pot ser. També és Sant Ramon o Raimundo de Fitero, que era Abat. Abat. Abat. Sí. i també és Sant Robert presbíter Sisterseng. Exacte. I demà és Sant Piu V, que era papa. Un papa que no... Va durar poquet, no? No, és que no ho entenc. Diu, papa del 1504 al 1572. Déu n'hi do. No. Potser va ser papa... O sigui, va néixer el 1504, va morir el 1572, i el 1566 el van fer papa. Un any de la seva mort. No, i fins a la seva mort. De el 66 fins al 72. Això que els papes es puguin jubilar com a l'últim, no passa. Sí, passa. Bueno, ha passat un cop. Dos. Dos. Dos cops. Però, bueno, normalment abans no passava, i menys al 1500. D'acord. A més a més de Sant Pius V, és Sant Josep Benet Cotolengo, que deu ser el fundador, perquè diu presbíter fundador, fundador dels Cotolengos. O dels presbíteres. No, dels Cotolengos, home. Ah, bueno. Sant Açador... Ah, no. Sant Amador... No sé en què estaria pensant ara. És que ja estàs pensant en el sopar. Sant Amador, Pere i Lluís eren tres màrtirs a Còrdoba. Es van metallar. Es van metallar a Còrdoba, tots tres junts a la mateixa hora. Sant Indalessi, bisbe, i Santa Sofia, Verge i Màrtir. Curiosament, ara ja començo a entendre algunes coses. Avui és l'aniversari de la Infanta. De la Infanta, què? De la Infanta Sofia. La Petita? Sí, per això li heu posat Sofia, perquè demà Santa Sofia. Ai, no. Jo pensava que era per l'àvia, i resulta que no, que és per el Sant Oral. Vols dir? No ho sé. Sí, em sembla que sí, que els reis sí que tenen aquesta costum de posar... De mirar el dia del Sant Oral. El dia del Sant Oral. No ho crec, eh? Per què? Mira que han nascut gent el dia d'Alfonso, eh? 12, 13, van a ser el mateix dia. No, home, no. Felip, 5, 6 Felipus? No, home, no. No? No, home, no. Jo crec que és més per... Bueno, a veure, si no fan allò de Felip Roilán, no sé què, no sé quantos, li posen 30.000. Això, i després li diuen de tots els santos. Per això, sí. que com no canviïn la Constitució... Què? En teoria, si segueix la monarquia, doncs és ell després. O sigui, com que després del rei... Ve la reina, sí. No, no, després del rei ve ell. Qui és ell? El Froilán de totes les santos. No, no, no, no, no. No ho has entès bé. No ho has entès bé. Ah, no? Ve la Leonor. Ve la Leonor. Ara ve, que vol dir moro. Si la Letícia tingués ara un nen, nen mascle, la Leonor no seria... Reina. Areva. No seria princesa d'Astúries, i no passaria ser príncep d'Astúries el nen. Però si no, la Letícia no té nen. La Letícia... Oh, el que ha de tenir el nen és el Felip, però és una mica complicat. Necessita una dona per tenir-ho. Bueno, esperat, esperat. Aleshores, de moment és la Letícia, no? Si la Letícia no té cap nen, la princesa d'Astúries és la Leonor. i serà el reina... I en el cas... Bueno, això de que serà reina. Però no són sempre els nois? No, en el cas que morissin els descendants del Felip V, sí que passaria llavors... El Froiland. El Froiland. Però haurien de passar-los-hi alguna cosa a les infantes, que no és el cas. Jo no ho vull, eh? Que no és el cas. No, però a veure, abans el Froiland... Sí, passarien les germanes del príncep, no sé qui, o sigui... Sí. Però bueno, que li tocarà abans que tu i a mi, seguríssim. A la que ja no li toca, que també està dintre de la línia d'associació de la corona espanyola, era la duquesa d'Alba, però aquesta també s'ha mort. Ah, ah. Però el fill, diguem, de la duquesa, també... Com que s'ha mort? La duquesa d'Alba, sí. Ara hi ha duc. Vale, vale. M'estava confonent. No, jo... Bueno, anem a la següent. Sí, anem a la següent a veure què ens vol posar. Vale. Em deixes dir aquesta? Deixa-ho dir la primera perquè va dedicada... Bueno, va dedicada al Miquel. Al Miquel. I jo també, que durant molts anys he viscut en aquest poble. Sí, senyor. Vinga. Doncs fa allà uns quants anys. El 1011, maco el número. 11, sí, maco, eh? S'esmenta per primera vegada la localitat de Viladecans, lloc de Sant Joan de Viladecans. Sí. Sí, que allò de la història que el rei Pere I va dir vosaltres Viladecans i vosaltres Castell dels Fidels, és mentira. Bueno. Era un salt. Però no té res a veure amb gossos així canals. No, no, no, no. Hi ha la llegenda que diu que... Em sembla que era Pere I, no? Sí, em sembla que és Pere I. Pere I, que, bueno, que va haver de fer una guerra, no? I hi va haver un grup de vilatans que vivien en un lloc que el van recolzar i uns altres que estaven al costat que van anar en contra. I aleshores, quan va guanyar, el Pere va dir vosaltres els que havien anat en contra Viladecans i vosaltres Castell de Fidels. Ja? De Viladecans i Castell de Fels. És una llegenda, no? Sí, el dels gossos és més que res perquè el símbol de Viladecans és una ovella mossegant una bandera estalada. Ah, no. No. Una bandera. Una bandera. No sabem quina bandera és. Però no té res a veure amb gossos. No. No, la de cants, cants, cants... No. Va, Garcia. Sí. A França, l'any 1624, el cardenal Richelieu va assumir el càrrec de ministre de Lluís XIII. Sí, senyor. I aleshores, el Lluís XIII va crear el cos dels mosqueters. Va contractar el d'Artanyan i van fer una pel·lícula. Pim-pam. Sí. Que eren gossos. Qui? Els mosqueters? Sí, no? Sí, també hi havia... Va cançant era els mosqueterros. És veritat, els mosqueterros. No, els mosqueterros. No, no sap quina sèrie és. No sap. No, és massa petitó en aquesta. No coneixes la... Era una sèrie de dibuixos animats que feien a la 2, em sembla que era... Sí, sé que són els mosqueterros, eh? Sí, sé que són els mosqueterros, eh? No, els mosqueterros, no, els mosqueterros. El jefe de los mosqueterros, el protagonista, era d'Artanyan. Correcte. Sí. Però eren gossos. Gossos. Tots els personatges eren gossos. Llavors, segons el tipus de goss, veies si era bonachó o no era bonachó. Si era bonachó o si era bonachó o no era dolent. Bé, anem per una altra... A Ritxellén amb Doberman, em sembla. Fixem-nos en aquesta. En 1729. Bona efemèrica. A Espanya, el rei Felip V d'Espanya, quart, quart, bueno, cinquè de Castella, quart d'Aragó, va donar caràcter institucional oficial als anomenats Mossos de Bessiana, coneguts a Catalunya com els Mossos d'Esquadra. Ja veus. Que raro, no? Oi que sí? No sé, alguna cosa s'havia pensat amb el Felipe Catt. Sí. I després hi va sortir Rana, però... I per què de Bessiana? No sé, no sé què és Bessiana. Potser... Centra de dones? Sí, estudia. Vinga, va. Ves per l'altre lloc, el centre de dones està mirant per què Bessiana. Atenció, l'any 1931, a Espanya, el Consell de Ministres acorda l'autorització de l'ocupació del català. No, de l'ocupació, no, de l'utilització. Ja és un fallo, un fallo de... Utilització del català. Del català a les escoles de primària de Catalunya. Ja, es podia utilitzar per català. Sí, que bé. Que bé, no? Perquè després, flacar. Sí, no, això va ser el 31 i el 39, perquè aquí les tropes nacionales vencidors i derrotadors l'Ejercit Orrojo va ser el 39. Bé, 1945, l'exèrcit alemany, l'exèrcit nazi que estava lluitant a Itàlia, es va rendir incondicionalment als aliats. Els aliats entre els quals, curiosament, estaven els italians, que havien canviat de bàndol. De cop i volta m'han dit no, nosaltres ja no juguem amagats, ara juguem amb els altres. En fi. Com va això de l'Aveciana? Ja, ja ho tinc, ja ho tinc. que és l'Aveciana? Era el cognom d'un dels primers Mossos. Caps, per dir-ho d'alguna manera. O sigui, que era un exèrcit privat del senyor, eren els Mossos del senyor Aveciana. Mossos de Aveciana. Els Mossos de... El senyor Aveciana, sí. Sí, més o menys. M'ho estic intentant així llegir per sobre, però sí. Sí, és això. Llavors passen a esquadres de paisanos armados. Europa, Màrtir, sí, era el... que és l'única similitud de Aveciana que li trobo el nom, perquè abans es deien esquadres de paisanos. Esquadres de paisanos. Esquadres de vilatans. Ah, seria la traducció. Mossos d'esquadres de vilatans i Aveciana era el cap. Cada escada s'organitzaven diversos escamots. Molt bé. Doncs ja n'anem a l'any 1945 en el que anya que tal dia com avui hauria de ser festa nacional a tot el món aquest avui perquè resulta que al búnker de Berlín el senyor Adolf Hitler va designar com a successor a l'amiral Hart Dönitz i es va casar amb Eva Braun. Després de fer tot això l'anemà es va suïcidar. Bé, un moment, a veure que processi. Al seu búnker de Berlín el Hitler designa com el seu successor l'amiral Vale i llavors es casa amb Eva Braun el dia següent. O sigui, a veure, es va suïcidar l'Adolf Hitler. Sí, sí, es va fotre un tret a la boca. Però el dia després de que se'n va adonar que l'havia cagat. Sí, es va casar amb l'Eva Braun i va dir ara sí que ara sí que hem ficat la pota. Es va fotre un tret a la boca. Perquè el que va morir al llit va ser el Franco, no? Ah, sí, cagant melanes. Vale. Perdona, però no, no, no, no, no, no, no, que ningú, que ningú, jo recordo, el parte del Servicio Médico Habitual, l'Equipo Mèdico Habitual, el parte que deia ha passat una noche tranquil·la, sedada, o no sé què, i conezes en forma de melena. O sigui, em va morir cagant melena. No m'ho he inventat per això, eh? Era el parte mèdico oficial, que els ho feien cada dia. I després, clar, el dia 22 de novembre va sortir un senyor per televisió. de l'any 1975. Sí, sí, 22 de novembre de l'any 1975 s'ho té un senyor a la televisió i va dir, franco, ho he dit. Li posa l'emoció. La resta de la gent diu, per què plara? Ja. En fi, coses que passen. Se li havia acabat el xollo. Sí. Anem per l'última de llonsis. Bueno, un de vosaltres, jo sé que no us diu res, aquesta efemèrides, però un de vosaltres dos la pot llegir. Val, doncs ja faig jo els honors. L'any 1951 es va presentar oficialment un nou jugador de l'equip del Barça, el senyor Ladislao Kubala, en un partit de Copa contra el Sevilla, el que va guanyar llavors 2 a 1. Sí. Aquest nom em sona a un, espera't, t'ho dic, a un programa de tele que feien Kubala, Moreno i no sé què manchón. Sí. que era un programa de detectius. No veies la sèrie, no? No la veia. Era un programa de detectius, suposo. Sí, però que tots tenien algun dels familiars. Kubala, Moreno i Manchón era tres components de la dentera del Barça de l'any 50. I se suposava que els aquests eren familiars. Quatre copes o cinc copes. Quantes copes van ser, Domènec? Les de Kubala? Cinc copes, no? L'any de la... Sí, cinc copes. cinc copes. Bé, doncs això, Kubala, Moreno i Manchón eren part de la davantera d'aquella. I els que fan detectius ja eren nets. Un és el Marcó. Serrat els va cantar amb una cançó que era Kubala, César, Moreno... No, Moreno, César, Kubala... No. Busca el disc, Tito. Posa Kubala, Cancions. Cada loco con su tema. Sí, del Serrat. Crec que és Cada loco... César, Kubala, Moreno i Manchón. Bueno, ara ens ho posaran. Bé, això, el senyor Ladislau Kubala era un jugador, un grés, va venir d'Hongria aquí, va ser... Ah, jo aquest estiu anir a Hongria. Sí? Sí. Suena com a Ava, això com a... Sí. Em sembla que és aquesta, Cada loco con su tema, però més endavant, no? A veure, a veure. Ai. Busca, busca, si vés buscant i nosaltres ens en anem a l'última part del primer part del programa. Anys i anys, per molts anys, ara una part amb molts anys. Doncs, a veure, avui fan anys, nascut l'any 1936, per tant, en fa 80, un director d'orquestra que es diu Jubi Meta, és sensacional, extraordinari. No hi ha paraules per definir l'excel·lència d'aquest director d'orquestra. l'has vist alguna vegada, Núria? No. No. No, la música tampoc. A veure, tu toques el piano. Sí, però a veure... Jubi Meta. Jubi Meta. No has vist mai el concert de balsos de Viena de Cap d'any? No. No. D'alços no. No. No. De l'Orquestra Sinfònica de Viena, no. O sigui, sé que és l'Orquestra Sinfònica de Viena. Sí, no, clar. Però... no he escoltat mai el... t'ho dic, cada primer de gener, quan tu t'aixequis de la ressaca d'haver celebrat el Cap d'any, poses la tele, la TV1 i et donaran un concert. És el concert de l'Orquestra Sinfònica de Viena, que cada any el dirigés un director diferent. Vale. I algun que l'altre any l'ha dirigit al Solimeta. Vale. Et deures per aquest any, el dia 1 de gener de l'any que ve, eh? Vale, deures, me'ls apunto. Vinga, va, més aniversaris. Més. L'any que... Ah, veu, un moment, un moment. Temps era temps, sí senyor. I com una iga lliner a la galeria Ara bé. Tens una grande y libre Petro, Vuelta y Maia Otomo, Oveja Gomas y Lavajes Quintero, León y Quiroga Panallets y Panallons Las horas César, Cubala, Moreno i Manchón. Hola. Hola. De Zora César Cubala, Moreno i Manchón, el porter Ramallets. La defensa, no me'n recordo, però sí, jurà, un tal gens sana i la mitja era Vergés i Segarra, parella famosíssima com Adolfi Velarde, Vergés i Segarra. Bé, anem, més aniversaris. Sí, l'any 1937 va néixer Lluís Martínez i Sistat, arcabisbe metropolità de Barcelona i Cardenal. I Cardenal. Fa 79 anys. Sí. Aquest sí que és conegut. Sí. Sí, aquest l'has conegut, però ja no és bisbe de Barcelona, ni un altre. Sí. Ni un cas de la Franja. Vull dir, últimament ha sortit, bueno, últimament. Sí, sí, sí. Els últims mesos. Sí. Bé. Tu, Moreno. Sí, em fa 59, Daniel Day Lewis. Daniel Day Lewis. actor britànic. Entre altres pel·lícules. En el nom del pare. També. També. Pandillas, bueno, Guns of New York, Lincoln, l'últim amoycano, que es passa a tota la pel·lícula corrents al tio, un entrenament que va haver de fer per fer aquella pel·lícula. Tota la pel·lícula corrents el passa. Sí, Daniel Day Lewis. Gran banda sonora. Sí. Saps qui és? No. No. Molt bé. Següent, següent naçement. És que jo ja et dic, mira, pels noms, o sigui, jo els noms i les cares no la sé. Tu has vist Guns of New York? Crec que sí. Surt el DiCaprio, eh? Doncs és el dolent. El dolent. El diCaprio és el mort. Ah, vale. Ah, però aquesta pel·lícula no té molts anys, no? No, del 2002, per això tu diem, té 14 anys. Vale, vale. Sí, ja havies nascut. I més recent, una que es diu Lincoln. Lincoln. Sí, sí, sí. El president d'Abraham Lincoln. Sí. Sí, és Daniel Day Lewis. Que surt la cara d'un home. Sí, la de Lincoln. La de Lincoln, amb una xistera gran, sí. Mare de Déu, si no saps qui va ser el Rambo Lincoln. Clar que sí. I ha de ser periodista. Mare de Déu. Que sí, que a veure, a veure, més pel·lícules i menys estudiar. Mira. Has de la més senzilla, eh, ma nena? També. És que no, és que m'han tancat al videoclub a què anava, llavors. És culpa del videoclub. Que anaves al Texas? No, a l'altre, al d'Esplugues. A l'Esplugues. També l'han tancat, és que ja darrerament han tancat tot el videoclub. El Dinema Bank, aquell. Ara, com te'ls pots baixar per internet? Ja, però a mi m'agrada, o sigui, a mi no m'agrada. Teterir físicament el CD, el CD, xicar-lo i això. Vinga, va, més naixements, 1958. Va néixer la Michelle Pfeiffer, actriu nord-americana. Aquesta la coneixes? Sí. Aleluya. Sí, una roseta així. Sí. i l'any 1970, fa 46 anys, va néixer una altra actriu. La de Kill Bill, aquesta sí que la sé. La coneixes, l'Homa to Moura? Sí. Sí? Quina pel·lícula ha fet? Kill Bill. També. Entre d'altres. Entre d'altres, entre. Reserver Dogs? No, Reserver Dogs no sortia, sortia Pulp Fiction. Sí, Pulp Fiction, sí. Sí, papelón en Pulp Fiction, un ball amb l'altra volta d'allò. Que passarà la cançó a la... Exacte, i després, Robin Hood amb el Karim Kostner, no? L'altre, l'altre, l'altre, l'altre, l'altre, l'altre, l'altre. El de Gladiator, no? El príncipe, no, el del Gladiator la feia la Mastrantonio, feia de... Mastrantonio? Sí, feia de allò de... L'última que han fet de Robin Hood. La del Kevin Kostner. Sí, la Kevin Kostner, però no era la Uma Thurman. No, és la Uma Thurman, era la Mastrantonio. I la Uma Thurman feia l'altra que va sortir al mateix any, van fer dos, un era el príncipe de los ladrones i l'altre era el revingut del Magnífico, crec. Ah, sí, jo he vist la que surt al... I la... La del Kevin Kostner l'he vista jo, sense exagerar-te, 28 vegades, perquè la tenia en vídeo, era l'únic vídeo que tenia a casa la meva àvia i cada diumenge la posàvem. Jo també l'he dit en vidrio, però era un vidrio que s'anava molt malament. Mira, pobre. Bé, hem de dir que avui també, tal dia com avui, haguessin fet anys, si no s'haguessin morts abans, un senyor que va néixer l'any 1824 i que va morir l'any 1901 que es deia Francesc P. I. Margall, va ser president de la República Espanyola. I l'any 1899 va néixer i va morir el 1974 un senyor anomenat Duke Ellington, un dels més grans jazzistes que ha donat a la història de la música. Coneixes? No. A veure, és que... És que és música. és que no és que sigui música, és que si em posa gent que va néixer al segle de la pera, doncs... I què? Tu saps qui era Newton? Clar que sí. Doncs va néixer abans que el Duke Ellington, nena. Però perquè aquest home va esborregar... Se li va caure una poma al cap, ja és famós perquè li va caure una poma al cap. En canvi, el Duke Ellington sigui compositor, director d'orquestra sensacional i no el coneix perquè no se li va caure una poma al cap. I aquí el vi el volumen 3, no l'he vist. No, jo tampoc. Doncs hi ha un Kill Bill volumen 3. Ah, sí? Sí. Del Tarantino? Sí, i de l'Huma Thurman també. També. Ai, carai. És que no esteu al dia, eh? No. Tu el coneixies, el volumen 3? Oh, i tant. I el 4? No, el 4 no l'hem. Era Robin Hood a seques. Amb el Patrick... Ah, Patrick... Patrick Dempsey, no. Bueno, no ho sé. És que no es veu bé la imatge, però sí. Sí. I aquesta. Patrick Burning. Patrick Burning. I la van estrenar... I amb el Jürgen Protschnow. La van fer a la mateixa... a la mateixa obra i va ser que la del Kevin Costner va tenir molt més èxit i molt més d'allò que... Sí, que era Robin Hood, El príncipe de los ladrones i l'altra era Robin Hood a seques. No, Robin Hood del Magnífico. Aquí el... Perdona, perdona. Ah, no, merda. M'estava confonent. Mare meva. Mira, la del Robin Hood m'està confonent amb l'actriu... O sigui, jo sé qui és, l'Omà Truman Prod. Havia vist la de Robin Hood i on l'actriu era la Kate Blanchett, que és una dona rosa. També, però aquesta és l'última. Però aquesta és l'última i la més bona de totes. Vale, i l'actor és el Russell Crowe de Gladiator, o sigui, ja ho deia bé. Sí, sí, sí. Però aquesta és la... És l'última. De les de Robin Hood que s'han fet, és l'única que no em vol... No, a mi no em va agradar. Bueno, no, és que és un Robin Hood una mica estrany. Sí, és raro. És com les del rei Artur, que n'hi ha alguna que dius, perquè aquest és el rei Artur, què té a veure? No, hi ha alguna que la part romana, no sé què dius. Sí, bueno, sí, podria ser, però ja els... Però i quina part... O sigui, a quina ho referiu? De rei Artur. Home, per exemple, n'hi ha una que el fa... El Liam Nilsson, em sembla que és, que fa de... Sí. El rei Artur, que és un nen. Sí, correcte, sí, sí. És que realment... Sí, que és la novel·la... Es diu la novel·la legion. Exacte, que és l'últim emperador de Roma. De Roma, correcte. Que és el Ròmulo Augusto, que el salven i el porten a Anglaterra i es converteix en el rei Artur. El rei Artur, correcte. En un espasa, que és l'espasa de Juli César. Correcte. Uah, ja va bé. En fi. Bé, ja està, ja hem fet la classe d'història, avui d'història cinematogràfica. No hi ha ningú al temps. Molt bé. Bé, seguim amb... No, doncs aquesta em va agradar, aquesta, la de la novel·la legion. La de la novel·la legion. Sí, perquè hi ha un tros en què el... L'audiència no s'ha enterat. No s'ha enterat ningú, no. Hi ha un tros que, clar, és el nen i ell està obligat a defensar-lo. Sí. Li diu, te defenderé con mi vida fins a que mori o que tu em diguis marxa. Marxa. Vale, i al final hi ha un tros que li diu la frase i dius bueno, és un moment ho sento pels espòilers, em sap greu, però si no l'heu vist te la tindré que haver vist perquè ja fa molt temps que va sortir. Sí, ja fa molt de temps, sí, a més l'hem donat per televisió. I té trossets que té el Merlín, surte el Merlín. Sí, sota Berlín. Llavors, pues bueno, té la seva coseta. I després hi ha l'altre que també és del rei Artur que aquesta és, que són ginetes de no sé quina... Sí, ginetes que els treuen de la... Del Cajajistán o... surt la reina Miral Anol, bueno, l'actriu la... Sí, que fa de Ginebra. Sí, que fa de Ginebra, correcte. Que és una celta. Que sí, correcte, que és una celta. I surt el Merlín també. Sí, que és rara, rara, rara. Rara, rara, rara. És molt rara. Sí, sí, sí, raríssima. Sí, perquè, clar, és pagano, cristiano, no sé què, i els cristians han emparadat la gent allà... Sí, per això dic que del rei Artur a canvi... Ara. Bueno, és com ara, s'han posat les de moda les de Blancanieves. Sí. Farà un parell d'anys en van treure dos i ara en treuen tres més. Ja, sí. De Blancanieves, la de gent del calçador, no sé què, i una espanyola que els diu Blancanieves que no té res a veure amb Blancanieves. La de gent, correcte. Que és d'un torero. Sí, correcte, sí, sí, sí. És una adaptació molt psicodèlica. Sí, sí, sí, sí. En fi, anem a dir... Ah, sí, que obre maestra sobre la llegenda del rei Artur, Scalibur. Sí. Aquesta ja amb la música de Carmina Burana. Sí. Extraordinària, molt ben feta, amb una adaptació molt bona de la llegenda de la història de... Jo crec, una de les millors películes que s'ha fet. Sí, l'he vist un parell o tres, d'acord. Una mica gòtica, és oscura, és... però està francament bé. I la que fa de Morgana, ara no me'n recordo qui és, però també és una actriu prou coneguda, Cosmis Quini. Ara no me'n recordo com es diu el títol de la pel·lícula complet. Scalibur. Scalibur. Ara mirarem a veure qui ho fa. Bé, doncs no tenim el temps, dius. A veure, fes de que meni... Helen Mirren? Helen Mirren? De Morgana no. M'he quedat... Que no, que m'havia quedat sense alguna cosa. És del 81, no, la pel·lícula? Pots podria ser. fes-me'l de que meni, fes-me'l buscar el temps. La vanguardia! S'han esquerra per veure quina predicció del temps tindrem per demà. Helen Mirren, eh? La d'avui, sí. No, no, no, no. La d'Esbernada. Mare de Déu, senyor. Bé, hem de dir... Si és la que he trobat jo, sí. És Helen Mirren fa de Morgana. Fa de Morgana, potser sí. I Nigel Terry de Rei Arturo. Sí. Bé, avui, ara, sí, predicció del temps per demà. Demà, dissabte, pluges i xàfecs amb clarianes a la tarda. Clarianes a la tarda, pluges i xàfecs a la resta del dia, a l'oest, o sigui, més cap allà. A la costa... Molt bé. A la costa central, com diu el Montes, no. I pel diumenge, doncs, sol, sol a tota Catalunya, en alguns núvolets al matí a la costa, però res, sense cap importància. I això ha continuat dilluns i dimarts. El dimecres, al matí, a solejar, i augmenta els núvols a la tarda de sud-de-nord. Això vol dir que, com bé vent de sud-est i és humit, potser, doncs, cap dijous, una cosa així, pot portar pluja. Ho està mirant al diari, eh? vull dir... Bueno, com sempre. Que? No ho he fet bé? És una opció. Ah, tu no penses com mira el senyor del temps? O de la tele, però és el mateix. Bueno, us heu enterat, no, del temps? Demà, pluja. No hi ha res de dir. Demà, pluja. I a diumenge, sol. Això és el cap de setmana. El rest de la setmana. Però s'ha de parlar de les isobres, dels anticiclòs... No cal, això a la gent li importa. Del front fred... A la gent que li importa saber si plou, si fa sol i fa calor. Correcte. Eh? Vale, doncs ja està. A mi la isobara no... Que m'estigui... L'anticiclò... L'anticiclò de les Açores. Sí, està una mica més cap allà. Vale, ara m'ha quedat clar. Vale, vinga. Hem de dir una cosa, abans d'acabar amb el tema del dia d'avui, i hem de parlar de demà. Sant Justencs, demà a les 9 del vespre a la sala cinquantanària de l'Ateneu hi ha uns senyors que... Actors que... Sí, fan l'idiota. Una mica, una mica. Fan l'idiota. Fan l'idiota. I van a sopar. Sobretot un que puja pel en casa abut i avall. Aquest és el més idiota de tots. Sí, doncs això, el sopar dels idiotes que a petició dels Sant Justencs es repeteix i es va fer... Van anar a picar a la porta de l'Ateneu i... Es va fer el mes d'octubre per les festes de tardor i, doncs, a petició dels Sant Justencs doncs es repeteix ara per les festes de Sant Jordi. Per tant, ja que ho heu demanat, sisplau, aneu a veure'l. Però si no... I com plaurà, que així estan a resguard. Exacte. Dintre de... Així com la sala municipal, o sigui, la sala gran, hi plou, a la sala cinquantanària no. Per tant, no cal que porteu paraigües que no plourà dintre de la sala. I plou, o a la sala municipal? Sí. Bueno, ara ja potser no. Bueno, no sé, crec que ja l'han arreglat. Crec que ja l'han arreglat, però... Menys mal. Plouvia, sí, sí, sí. Però a la sala cinquantanària no, hi estareu molt bé. Vindrà molta gent i ens forrarem, que és la intenció. I si no podeu venir demà, el diumenge, que ja fa sol, el repetim. Ja, però diumenge és una hora ja a les 6 que... A les 6 de la tarda. Doncs ve de gust en el teatre. Exacte, molt bé, us esperem al Just Teatre, a la sala cinquantanària que la teneu demà i demà passat amb el sopar dels idiotes. O sigui, ells són ells, els de Just Teatre, sopant a l'escenari. Sí. I fent l'idiota. I fent l'idiota. La desbernada. Jo crec que ens hem perdut, a veure com anem de temps. Jo crec que ara anem amb les notícies, no? Anem amb les notícies, sí. Ja tocava, però... Núria, la primera notícia. I la botifarra, no la fas? Ah, faig de fer la botifarra, sí. Home. Ràpid, una cosa ràpida. Pim-pam. Per tots els polítics, ja està. Sí, ahir, no, no, no, més curiós, encara, ahir va tancar una nova edició del Salot de l'Alimentària. Sí. Correcte. És un saló dedicat a l'alimentació, com diu el seu nom. I ha rebut la visita de 140.000 persones de 157 països diferents. O sigui, tot un èxit. El tema, com he dit, de l'exposició d'aquest saló és l'alimentació i les noves tendències i pel que s'ha vist augmenta la demanda de les denominats productes naturals i ecològics. aquells que diuen que són més saludables. El producte que més premi s'ha adut aquest any d'aquesta exposició és un vermut que es presenta com vermut 100% ecològic. Jo no sé exactament què determinar que una bebuda alcohòlica sigui ecològica. Doncs el cultiu del raïm que sigui ecològic i de les herbes que siguin ecològiques. que és un cultiu ecològica. És igual. Deixem-ho córrer. Però el que més m'ha cridat l'atenció... Que és sostenible amb el medi ambient. Ah, sí. D'acord. Doncs el que més m'ha cridat l'atenció és la presentació d'aquests productes que es presenten com a novetat. Primer, snack de pèsols que consisteixen en pèsols al forn amb arròs. Sí. Novetat, novetat. Trituradets. Després, els anomenats xiclets energètics que pretenen substituir el cafè i begudes energètiques. Cada xiclet equival a prendre dos cafès seguits. Toma. Toma de lloncis. Després hi ha una casa que fa d'aquests pastissos de bolleria els tigretons i aquestes coses. Ah, sí. que ha substituït els habituals additius d'aquests pastissets per unes algues conreades a la planta de producció de la pròpia fàbrica. Mare meva, quin fàstic. Sí, oi? I, per últim, uns... Bé, per últim, no. Champignons envasats i cuits en el propi suc. Ai. Deu ser en el dictat. I sense cap additiu i sense sal. Els champignons, o sigui, els fongs es deuen fer un cop estar ja al líquid tancant, no? Sí, exacte, exacte. No porten també cap additiu i tampoc tenen sal. Però l'estrella del saló són uns embotits sense carn. Bravo. estan elaborats estan elaborats principalment amb clara d'ou i es poden trobar amb el gust de xoriço, mortadela, salami i botifarra. Ostres. Sí, sí. La nostra botifarra sense carn, això sí, amb clara d'ou. Buah. És pitjor que el colesterol, no? Quasi? Eh? El colesterol tal deu disparar, no? Sí, bueno, no ho sé. Jo, la veritat, bueno, accepto i passo dels snacks, dels ciclets, de les pastes i dels champignons. Però, sisplau, la botifarra. La botifarra amb carn de porc. I més... Ecològic, el porc, si voleu. Però porc. I l'ou s'afegeix a la botifarra d'ou del dijous gras. Bé, a tots aquests inventors d'aquests tipus de productes una mica estrany, si ho prefereixen, feta de clara d'ou. Però sí que s'endú en aquesta... Un, dos, tres, botifarra del pagès. Ara sí que pots fer les notícies. Ara sí, vinga. Què fas? Resulta que és el cas d'un matrimoni. Un matrimoni. Bé, un doble matrimoni, perdó, insòlit, entre germans i germanes bessones que es va... A Caldín. A Caldín. Dos germans bessons que es van casar amb dues germanes bessones. Exacte, un home del matrimoni amb una dona del... Que no és la seva germana. No, no, no, no. O sigui, són... Els homes són germans i les dones són germanes. Bessones. I bessons. Sí. Sí. van celebrar el seu matrimoni al nord de la Xina i el que va passar és que es va crear una confusió entre els quatre i llavors ells i les seves famílies van decidir, doncs, van arribar a la conclusió que era millor sotmetre's a cirurgia estètica per no semblar-se tant. Ajà. Sí, per no confondre, no? Exacte. Els germans idèntics Zhao, Xin i Zhao, Xun. Sí, a més es deien Zhao, totes les dues. Xin i Xun. És com Zipi Zape, però en xinès. Xin i Xun. Doncs aquests es van... Xin i Xun. Es van caçar amb Fei i Yang. Exacte. Atenció, eh? I a més a més és que van començar a sortir a la mateixa vegada. Sí, però ja no se sabia qui sortia amb qui. A la boda, les dues parelles on els germans i les germanes tenien el mateix timbre de veu. Un trucava per telèfon i deia Xun. Van haver de prendre mesures especials d'identificació per evitar que ningú es casés amb la parella equivocada. Clar, el primer que es podia equivocar era el paisà que els va casar. No sé si era un xino, segur. Bé, el matrimoni, o sigui, el casari va anar bé, però al cap d'unes setmanes van començar els problemes, tal com va, bé, com explica un dels germans. I és que després d'un sopar on estaven els quatre, el que va passar és que un dels germans es va trobar a l'altre prenent la mà per error de la germana equivocada. Sort que era la mà, només, clar. Exacte. Llavors, doncs, per evitar aquestes confusions i passar a coses majors i també, doncs, per consideració als veïns o a parents i a altra gent que pogués quedar desconcertada, les parelles van passar la setmana passada per un hospital de Xangai per fer-se uns mínims retocs a la cara que els permetessin diferenciar-se per sempre més. A veure, jo crec que aquest tipus és fàcil fer-se un tatuatge, no? O tallar-se el cabell diferent. Exacte. O posar-se l'antill, bueno, després se la poden treure. Però, no ho sé, un tatuatge al braç o tallar-se el cabell de manera diferent. Un piercing. Exacte, posar-se un piercing si el problema era d'allò, posar-se el piercing en un lloc determinat i a les hores diuen, ui, que no és el zoom, ja està, no? No, però millor un tatuatge perquè el piercing se'l pot treure. Clar, un tatuatge, clarament, un tatuatge. Sí, perquè el cabell també se'l pot deixar creixer després. Sí, els xinos, encara que estan llenant el cabell, sempre tenen... A més a més, clar, els xinos. Imagineu-ho. Que els que ja són iguals. Si nosaltres ja els veiem a tots iguals, imagineu-vos si a més a més són germans bessons. Sí. Mare de Déu Senyor. Difícil, difícil. En fi, pot ser una mica complicat. Ràpidament, una altra notícia perquè què hem de fer ara? D'anar a Madrid. D'anar a Madrid. Bé, doncs ràpidament, a veure'l que això d'aquesta notícia que bé deieu. Doncs, un pop, un pop, pop, tots són pops, un pop que es deia Inki del zoo de l'Aquari de Nova Zelanda, doncs va esperar que fos de nit i el personal de l'Aquari hagués marxat cap a casa i aleshores va, doncs, es va ficar per un forat molt petitó, ja sabeu que els pops tenen la facultat d'encongir-se. Perquè no tenen ossos. Clar. Que un forat petitó de la red, de la xarxa que cobria el tanc on estava i va sortir del tanc, es va anar per uns dos metres i aleshores se'n va anar directament per una... Per el desguàs. Sí, sí, cap a... El sumidero. Sí, el sumidero, cap a l'Alcantarilla, diguem, no? Sí. Inki, que té un cos aproximat d'una pelota de rubi, doncs se les va arreglar per estirar-se, apretar-se i passar per el forat. Durant dos metres, eh? Sí, sí, va recórrer cinquanta metres de tub fins tornar a l'oceà Pacífic i per el clavegueram de l'Aquari Nacional de... O sigui, per el clavegueram de... Quina és la capital de Nova Zelanda? Centre de dades. Sí. Deixar això així, però, personal de l'Aquari, doncs, recrear, imaginar què és el que havia fet doncs aquest pop. Aquest pop no se l'ha tornat a veure. No, no, no l'han tornat a veure. Home, és que m'hi ha gana de trobar-lo només a l'oceà Pacífic. Sí, no, bueno, de fet, el van trobar en una trampa per llagostes. Trobar, però això és la història del pop. Exacte, i el van portar a l'Aquari, però es veu que no li agradava gaire estar allà a l'Aquari i un bon dia doncs va decidir escapar-se. Què? Wellington. Wellington, ja, jo sabia jo que era un general ingles. Bé, doncs, és curiós la història del pop. A veure si hi ha algun pop que s'hagi escapat a Madrid. Don Mariano, molt bona nit. Bona nit a todos. A Madrid tenéis pulpós. Tenéis pulpós de varias clases. Sí? Sí, sí, sí. ¿En el metro hay algún que otro pulpo? En el metro hay... Perdón. En el metro hay algún que otro pulpo, sí, también los hay. Y en el autobús... Y en el autobús... Los pulpos para agarrar también las maletas que ya suscritos. También, también, también, sí, sí. El pulpo a feira que está tremendo. Pues es más bien galego. Sí, pero está bueno. Sí, sí, si le ponen un... El pulpo pol. El pulpo pol se murió. Bueno, ahora ya el heredero del pulpo pol. ¿Sí? ¿Cómo se llama? Ni idea. Ni idea, ¿verdad? Sí, creo que al final lo cambiaron por otro animal. Bueno, ha habido de todo. Ha habido pulpos, ha habido cangrejos, bueno, no sé, ahora supongo que con el nuevo campeonato de Europa de selecciones se inventarán algún que otro bicho que también determinará quién va a ganar el campeonato. Yo creo que ninguno ya volverá a tener el éxito que tuvo. Que tuvo el pulpo pol. No, no, no, eso está claro. Que le era una verdadera bestia que fue capaz de adivinarlo todo. Hasta adivinó que España ganaría el campeonato. Eso ya era adivinar. Claro, es que eso cuando lo pronosticó, digamos, todo el mundo se reía, ¿no? España, ja, ja, ja. Es que era una cosa tan de ciencia ficción que no había ocurrido nunca. No había ocurrido nunca, no, no, no. Pero fíjate, fíjate, la pobre selección española dos veces campeona de Europa, dos veces seguidas campeona de Europa porque España ya había ganado un campeonato de Europa años años. Había ganado el campeonato, sí. Había ganado anteriormente otro campeonato de Europa. Sí. Luego ganó el campeonato de Europa. Ganó un campeonato y luego... La primera era el campeonato del mundo, el mundial y luego otra vez la Copa de Europa. Exacto. Pero este año ya, bueno, el último mundial ya fracaso total. Ni los más grandes de los más grandes triunfan siempre. Ya, ya. Pero bueno, madera hay. Solo llegar con las fuerzas intactas cuando toqué los mundiales y estas citas y los demás equipos también juegan. También ha habido otros equipos que han tenido jugadores como Maradona o jugadores como Cruyff o jugadores que no han ganado. verdaderamente bestiales como todas las de Brasil y sin embargo muchas no han ganado. Claro, mira, Maradona tuvo para ganar el mundial tuvo que jugarse en Argentina. Sí, bueno, sí, es cierto, es cierto. Y meter un gol con la mano. Con la mano de Dios, por cierto. Tuvo que bajar Dios sería... Yo no entiendo mucho pero meter un gol con la mano eso sé que no... Salvo que sea la mano de Dios. Claro. Ah, vale. Es que salvo que lo haga Maradona porque el único que no lo vio fue el árbitro. Sí, ojo al dato que Messi también ha metido un gol con la mano. Bueno, Raúl también metió un gol de manotazo. Exacto, o sea, no es... Pero lo que te iba a decir, oye, que de ser campeona de Europa, campeona del mundo, campeona de Europa después del desastre del último mundial resulta que no hay ninguna cadena de televisión en España que esté dispuesta a arriesgar su dinero para retransmitir los campeonatos de Europa de Francia. Hombre, yo... Vamos a ver, arriesgar dinero. El problema ahora mismo es quién tiene dinero para arriesgar con un campeonato. Pero eso... Eso provoca... Algo que lo compre alguien codificado. No, no, no, ni codificado ni nada. Que no, que no hay ninguna cadena de televisión dispuesta a pagar lo que pide la UEFA por los derechos que creo que son 40 millones de euros. Pues entre nosotros me parece muy bien. Vamos a ver. Pero claro, aquí... Yo te digo el caso en el que yo en un momento dado me encuentro aquí. Resulta que todo lo que me interesa lo codifican. Sí. ¿Querde pago? Pues bueno, pues entonces deja de interesarme y no lo pago. Y no lo pagas. Claro. Pero es que claro... Así es, me aficiono a otras cosas diferentes. El problema viene, el problema viene Mariano que puede ser... Bueno, no sé porque las selecciones son en junio, ¿no? Van a ser en junio, sí. Junio. Y los campeonatos de Europa, el campeonato de Europa de selecciones también es en junio. Sería junio... Sí, porque... Mayo, junio. Por esas fechas son en junio. Pero claro, surge... No puede ser mucho más tarde porque los jugadores tienen que tener un mes de vacaciones para luego iniciar. Pues eso es un problema, va a ser un problema para Mariano, para Pedro Mármol o... Digo, para Pedro Pica Piedra o Pablo Mármol. No sé quién será el próximo... O, o, o... O Alberto... O no. O Alberto de Mónaco. No lo sabemos. Porque lo mismo mientras andamos entretenidos en otras cosas nos ocupamos menos de ellos y al final... Pero es que ¿sabes qué pasa? Que creo que hay una disposición que se sacó de algún ministro de la manga diciendo que los partidos de la selección son sobre todo si llegara a una final es de interés nacional y consecuentemente no se pueden dar a través de... Se tienen que retransmitir y no codificado. Se tienen que retransmitir en abierto. En abierto. Pero claro, aquí no van a retransmitirlo ni en abierto ni en cerrado porque no hay nadie que quiera pagar. Y esto... Es un incumplimiento de la ley. No sé si el gobierno... Lo que tendremos que hacer será... Si nos interesa mucho quiero decir porque todo depende como vaya. A lo mejor es mucho decir que no los dan ni en abierto ni en cerrado ni en nada y al final las primeras de cambio no vamos fuera. Todo podría ser. Después de mucha polémica. Entonces, en cualquier caso si no los televisan ni en directo ni en abierto ni en codificado ninguna emisora porque no hay tanales de televisión que puedan comprar los derechos o que deseen comprar los derechos, pues entonces está claro que habrá que irse a las parabólicas o a través de internet en algún sitio en el que uno pueda ver un partido sin restricciones. Claro, alguna televisión francesa. Porque no será... Digamos que no será ilegal en ese caso rastrear una televisión a través de internet en la que puedas ver ese partido. Supongo que no porque claro, no perjudicas a ninguna empresa nacional. Claro, porque ninguna ha querido tener ese espectáculo con lo cual tranquilamente lo puedes hacer. Pues sí. Bueno, ya veremos. ¿Qué ambiente hay por Madrid con eso? Con Pedro Picapiedra, Pablo Mármol... Rememorando para los franceses empieza a ser malo porque estamos a punto del 2 de mayo y tanto para Pablo Mármol como para Mariano el corto o... Marianico el breve. Marianico el breve, sí. Marianico el televisivo. Porque le gusta más salir por la pantalla de televisión que hablar en persona. Bueno. Eso también es cierto. Y el resto de contertulios de las diversas opciones políticas porque al final se comportan todos como contertulios tertulianos de... Bueno, es que es lo que son. Es que las argumentaciones que dan solo las de los tertulianos. Claro, es que básicamente es lo que son tertulianos. Tampoco directamente nos... Podían hacer una cosa muy sencilla, mira, podían ahorrarnos todos los debates de televisión, todas las campañas televisivas para las elecciones y simplemente pues apuntarse todos ellos a una tertulia. o los que sean más interesantes a las tertulias de los tertulianos directamente. Efectivamente. Que no se hubiera prohibido. Es decir, el ministro de Hacienda pues que vaya a la tertulia de los gatos esa. El ministro de lo que sea pues que vaya pues a televisión gallega o a la televisión... Da igual. Que aparezcan ahí. Que ganen ahí sus alegatos y que se peleen unos y otros como si fueran como los contertulios de las emisoras y ya está. Ya está. Evitan el mochorno de volver a verlos otra vez en televisión diciendo que van a volver a ganar porque son los mejores y sobre todo sobre todo yo lo que pido es que no se les ocurra hacer otro debate entre Mariano y Pedro. Bueno, ¿A Mariano tuvo un debate? Bueno, no, pero claro... Sería el de Soraya, ¿no? El de Soraya y los cuatro de pie ahí como palos. También, también. No, no, no. Que se los ahorre y que se los ahorren que no... Yo creo que ese tipo de debates... Yo prefiero que den... Mucho postureo... Hablando, por ejemplo, de codificados, ¿no? Pues en vez del debate de estos debates que nos den la sexta temporada de Juego de Tronos en abierto. Claro. Ya está. Claro. Mira, al principio que luego se me ha ido el androide y ya no he podido volver a conectaros, al principio se estaba yendo a hablar de la línea sucesoria de la corona española. Sí, sí. y estaba a punto de deciros, comprendéis por qué existe Juego de Tronos. Claro. Comprendéis por qué en aquel... No voy a decir el Juego de Tronos inventado de la serie de televisión, pero los que existían en la Edad Media en Europa. Bueno, a ver, dicen... Es que se cargaban unos a otros para heredar y para eliminar líneas sucesorias. Dicen que el autor... hermanos, padres, abuelos, daba lo mismo. Dicen que el autor de esto, no sé qué, de Hielo y Fuego, que es en que está basada Juego de Tronos, se inspiró en la guerra de los dos rosas, de los York contra los Lancaster, para escribir su novela a los Juegos de Tronos. O sea que, bueno, él la ha puesto en una hipotética... Digamos que le ha echado mucha más imaginación. Sí, le ha echado imaginación, pero basado realmente en hechos reales ocurridos en esta... La guerra de las dos rosas. Exactamente. Y bueno, por eso esto siempre ha ocurrido, claro, aquí en España, porque claro, estamos hablando ahora de que si Sofía, que si Leonor, que si tal... Pero, por ejemplo, hemos olvidado unos bobones que también reivindican su derecho al trono, que son los llamados carlistas, que creo que ahora son Bobón y Parma. Sí, Bobón y Parma. Luego, tenemos también los... los sucesores herederos de Borbón d'Ampierre, que ahora son Borbón Franco o Borbón Villaverde. Sí. Bueno, el Villaverde cogido por los pelos. Sí, sí. Que estos son... Creo que es candidato pretendiente. Aquellos eran del... venían por el desaparecido, desaparecido, me parece de... Sí, que no candidato, sino es... El de Alfonso. El que tiene los derechos sucesorios, por lo visto, o por lo menos pugna por los derechos sucesorios del reino francés. Sí, efectivamente, efectivamente, pero claro, hay un grupo, hay un grupo de... aquí de España que dicen que, bueno, que a ver, su padre, el padre de Alfonso de Borbón d'Ampierre, renunció al trono, porque creo que, no sé si es que era tartamudo, o... Bueno, es que... ¿Algún defecto tenía por nombre? Además, fue una época un poco convulsa, porque entre la renuncia de Alfonso de Borbón estaba en aquella época vivo todavía Franco, estaba que si elegía a don Juan de Borbón o elegía a Juan Carlos... Sí, sí, no, uno... Había una serie de rivalidades, uno que quería, nuestra querida Collares, que quería, que quería, lógicamente... Alfonso, que era el marido de su hijita. Claro, entonces había ido un juego de tronos en miniatura también. Efectivamente, efectivamente. Sin el trono, sin el trono de hierro, pero bueno, también era, como tú dices, un juego de tronos en miniatura. Digamos, era un juego de tronitos, o troneras, o tronillos. Más bien de troneras. Pero bueno... En cualquier caso, eso lo podemos perfectamente extrapolar a la situación política que tenemos ahora y el quítate tú para por el medio. Pues sí, efectivamente. Que al final es lo que pasa. Yo no sé, bueno, esperaremos el día no sé qué de junio, ¿26 de junio? Sí, es el 21, el 26, por esas fechas. Por esas fechas, ¿no? Además, como tiene que ser un domingo, porque... Tiene que ser un domingo y si hay un mes escaso, muy poco, no llega un mes, hay 20 días de campaña. 26 de junio. Sí. 26 de junio serán las elecciones, elecciones generales. Has dicho elecciones, ¿verdad? Sí, sí, sí. Que nadie coja el metro el día 26 de junio. No, bueno, cuidado que coger el metro ahora mismo es una situación de peligro. Y tanto. Cuidado, cuidado, cuidado, cuidado, porque no sé si sabéis lo que ha pasado en Madrid en una estación. ¿Qué ha pasado en Madrid? Pues que... Pues peleas multitudinarias. Ah, peleas. Y una... Entre dos grupos de... Siempre son chicos, chicas generalmente no hay, pero siempre son chicos. Las hormonas siempre van desatadas. Ya. No sé por qué, pero siempre van desatadas. Y bueno, pues al final, uno de ellos, afortunadamente, al final no pasó a mayores, pero la pelea, pelea, pelea, pues uno de ellos cayó a la vía del tren. Vaya. Vaya, vaya, afortunadamente no aparecía ninguno. Aquí somos más, aquí en Barcelona somos más ecologistas, más hippies, y hubo pues una pareja que en vez de hacer la guerra decidió hacer el amor en la estación del metro. ¿Ves? Eso lo puedo... Me podrá parecer más o menos estético, porque realmente, bueno... es mejor que que se lien a bofetadas. Es antiestético, pero sí, es mejor eso que no que se lien a bofetadas y encima uno caiga en la vía del metro y suerte que no... En el momento en el que pasa el metro. Ya, sí, sí. En fin. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, tenemos la opción de mirar hacia otro lado. Sí, señor, hubo alguno que en vez de mirar para el otro lado sacó el móvil y lo filmó. Bueno, pues lo que podía haber hecho era apuntarse, venga, vamos todos, caben dos, caben tres. Y la ha subido al YouTube, pero bueno. En fin, Mariano, que nada. Son cosas que pasan. Sí. Que bueno, en Madrid, gran exilio, gran exilio. Claro, tenéis cuatro días seguidos de fiesta, ¿no? Práctica, no, tres, bueno, sí. Sábado, domingo, lunes y martes. El martes no. El martes no, sábado, domingo y lunes. Solamente tenemos el lunes. Ah, no, claro, sí, sí, sí, ahora estaba yo confundido, creí que el lunes era día uno, y no, no, el domingo es día uno, martes día dos. El día uno y se trasladan fiestas. Con lo cual, bueno, pues hay un gran éxodo, lógicamente, a los cuarteles de vacaciones de la mayoría de los madrileños y de los que no son madrileños que residen en Madrid. Que residen en Madrid, claro. Y por otro lado, bueno, pues los que nos quedemos por aquí, que yo todavía no sé si me toca quedarme o no. Ya te lo dirá tu mujer. Sí, no, no, se está esperando que me lo diga. Pues, pues nos quedaremos y nos quedamos a celebrar las fiestas del 2 de mayo, etcétera, etcétera, que habrá de todo, comparsas, fiestas, verbenas, botellones, no, botellones, que ya los han celebrado todos. Bueno, habrá, habrá, habrá aventuras sin fin. Habrá, pues el viernes que viene nos lo explicas. Todo y con detalle. Muy bien, perfecto. Pues nada, que tengas un buen largo fin de semana. Eso espero. Y hasta el viernes. Hasta el viernes. Buenas noches. Adiós. Buenas noches. Adiós. La dasbarnada. I ha arribat el moment de saber l'agenda d'Esplugues. Recordeu, de totes maneres, que demà dissabte a les 9 a la sala 50 de l'Ari la teniu al sopar dels idiotes pel grup de teatre d'aquí de Sant Just, d'Albert Just Teatre i el diumenge a les 6 també, nova representació d'aquesta mateixa obra. Per la resta de dies i hores aquí teniu l'agenda d'Esplugues de la Isabel Almató. Hola, molt bona nit. Un divendres més estem aquí per fer-vos cinc cèntims d'alguna de les activitats que estem fent aquí a Esplugues. Per demà dissabte hi ha diverses coses. Per exemple, a la tarda, a partir de les 4 de la tarda hi ha un festival de patinatge musical amb el lema o amb el títol El mar. Es tracta de viure el patinatge des de l'espectacle i donar un nou concepte de l'exhibició del patinatge, tot fent una miqueta de fusió entre el teatre i el que és l'esport. Aquesta activitat està organitzada pel club de patinatge artístic d'aquí d'Esplugues i es realitzarà el poliesportiu de Can Vidalet. També demà dissabte per la tarda tindrem el casal de cultura de Robert Brillas en aquesta ocasió a la sala antiga, a la masia antiga, perquè el casal nou encara està d'obres, que s'està fent l'ascensor. Doncs, a partir de dos quarts de vuit tindrem una lectura musicada del poema o un fragment del poema de Josep Maria de Sagarra sobre el conte arnau. Aquesta lectura està a càrrec de les persones que participen durant tot l'any del taller de lectura i recitació de tradicions i costums de l'espluga viva. Està dirigit aquest grup de teatre o aquest grup de lectura pel Pep Moreno. Esperem que us agradi. A més, ho dic, m'estreno com a lectora i com a participant d'aquest taller. Per tant, una mica també d'il·lusió i si podeu venir, doncs estareu molt contenta ara que ens fem una bona abraçada. Després a la Taneu també teniu teatre i a més hi ha molta gent aquí de la ràdio implicada. Per tant, com que no ens podrem veure aquest dissabte no us podré venir a veure al teatre de Sant Lluís al Massopar dels Idiotes doncs també molta merda per tots nosaltres. Vaig ser cap a diumenge com que és el dia de la mare doncs hi ha moltes activitats hi ha manifestacions moltes persones no surten o no sortim ens quedem a casa amb família i comencen ja les festes de la primavera les plugues amb diferents caires. El diumenge hi haurà la Curs de Mayo a Can Vidalet però després durant tot el mes de maig hi ha tant la setmana de la salut després també tindrem la primavera solidària el mes de maig hi ha moltíssimes activitats o sigui després d'aquesta darrera setmana del mes d'abril les plugues en el que hem tingut poquetes coses tornem a tenir un esclat d'activitats impressionant que no ens ho acabarem mai. per aquesta setmana vinent us puc recomanar diverses coses com per exemple dijous que tindrem a la biblioteca per a Miquel Desplugues una xerrada sobre la crisi dels refugiats en el que hi haurà un representant de Creu Roja i també una persona del Fons Català de Cooperació i Desenvolupament i la regidora de Cooperació de l'Ajuntament d'Esplugues això pel que fa el dijous us volia fer una petita recomanació que no és ben bé una activitat però sí que té a veure amb la ciutat i és un tema que a mi sempre m'ha agradat i que tu saps Emilio que fa anys que havia tocat que és el tema del medi ambient i de l'ecologisme a Esplugues tenim una deixalleria mòbil i funciona els dilluns per la tarda i els dijous al matí per diferents punts de la ciutat i en diversos horaris per tant qui vulgui informació sobre aquesta deixalleria mòbil podeu trucar a l'Ajuntament d'Esplugues al telèfon que hi ha gratuït que és el 900 0 900 300 082 ara tampoc no em voldria equivocar però consulteu el telèfon gratuït i d'informació de l'Ajuntament d'Esplugues i divendres que ve i acabem perquè anem ràpid aquesta setmana tenim dintre del 20è festival de música hi haurà un viatge pel barroc europeu amb autors italians i alemanys això es fa a l'església de Santa Magdalena i els divendres que toca doncs es fa a les 9 de la nit hi ha més activitats però la veritat és que no cal no cal que les anumerem totes perquè és una miqueta llarg i tampoc no tenim tant de temps per tant benvinguda a primavera que vagi bé aquesta primera setmana de mes de maig amb moltes activitats preparades a tots els nivells a nivell de salut i a nivell de solidaritat també i vinga doncs molt bona nit una forta abraçada passeu bé la desbarnada hola Jordi bona nit què tal bona nit avui porto un tema una versió com sempre somebody that used to know de Justin Rubenit en Jocelyn Barton potser a molta gent no li sona igual no sona no però jo crec que si us deixeu uns segons potser us entro alla Process iscri Ouais Now and then I think of when when we were together When you said ask you pasó so's happy you die pop Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit