Setmana Santa i Primavera: efemèrides, Pantani, notícies curioses, Madrid polític, agenda d’Esplugues, bacallà i sorteig de Champions

Adiós, veu-te'n. Adiós, veu-te'n. Què? Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. No, sembles el de Passapalabra, no. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. Molt bona nit, són les 8. Esteu sintonitzant ràdios, veu-te'n l'emissora municipal de Sant Llús. i ara mateix comença... La desbarnada. Salutacions de l'equip del programa. La senyoreta Núria García Alibau, que la tinc aquí a l'esquerra. Hola, Núria, bona nit. Hola, bona nit, Emilio. Que consti que t'ho dit senyoreta, perquè sé que t'agrada que et diguin senyoreta. Sí, la veritat és que sí. Molt bé. El Marc Simón, que normalment el tinc aquí a la dreta, avui no ve, sembla que té la grip. No sé si és que l'han vacunat, l'han deixat de vacunar. Això mateix. El Miquel Simón, també pots posar la... La família Simón està fallant, eh? Sí, sí, i tant. El doctor Marambio, aquest sí, que esperem que ens expliqui alguna cosa d'interessant. L'Hermán García, que com sempre vindrà cap a... A les 9, no? Sí, cap al tard, una mica més tard. Cap a les 9, sempre. Sí, més o menys. El Josep Maria Montes, que no vindrà, però ens farà la predicció del temps, ja veuris, ja ha fet els deures, i ens diu quan comença la primavera. Que ha de ser un dia d'aquests. Jo crec que... Oh, jo, oh, oh. Home, sempre ha estat el dia 21. No, el 20. L'any passat va ser el 20. Ah, sí? Sí. Sí, o sigui que igual la que tanyes el 22. Mariana González, des de Madrid, esperem poder contactar amb ella. L'Ègica d'Inglès, també. L'Òscar, Ramos i París, que ha dit que vindrà. Per tant, et deu estar... Al caure. Al caer. Sí. Està al caer. Ara. La Isabel del Moto IP, que té un sopar, crec, no? Sí, un sopar. I em sembla que em presentava una exposició o alguna cosa. Sí, alguna cosa, però que ens escoltaria per la ràdio. No sé, aquesta noia fa masses coses alhora. Exacte, sí. Sí, no pot ser. Sopar, exposició, presentar... Presentar, escoltar... Mare de Déu, senyor. Però ens farà, la gent d'Esplugues, segur que sí. I al control de so, com sempre, tenim el Jordi... Jordi... Domènech, no? Jordi... Domènech, sí. Bé, doncs, avui és dia 19. No, és 18. 18. 18 de març del 2016. I és 18, podria haver sigut 17, però és 18. Però com a tanyes de traspàs, és 18. Exacte. D'acord. Han transcorregut 78 dies del 2016 i, per tant, ens falten només 288 per arribar al 2017, que és quan tothom aixeca una copa de cava i diu Feliz Anya Nuevo. Exacte. Bé. Estem a la setmana 11 de l'any, una setmana que ens ha portat, entre altres coses, el càstig electoral a Angela Merkel per la seva política sobre els refugiats, el trasllat al Tribunal Suprem de la Causa per la consulta del 9-N deguda a la imputació de Francesc Oms, diputat al Congrés, un expedient informatiu del Partit Popular a tots els implicats en el cas taula de València, en el que han inclòs en aquest expedient l'exalcaldessa de València, Rita Barberà, la negativa del govern en funcions presidit del senyor Rajoy de sotmetre's al control del Parlament, aquí sí que la tenim grossa, i la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de prohibir la circulació de vehicles en funció de la matrícula si es superen els nivells de contaminació recomanats per la Unió Europea. Suposo que l'avisaran el dia abans, no sigui que un agafi el cotxe, entri per la diànal, el pare i el guàrdia diuen Escolti, vostè no pot circular per Barcelona. Ja, ja, ja, ja, fora cotxe. Fora cotxe. En fi, bueno, hi ha alguna matrícula que no porti números? No, totes porten números, no? Crec que sí. Sí? Hi ha alguna que no porti números? Aquests que no porti, que em deuen que els parells seran un dia i els sanassos un altre dia, doncs clar, si no porten números, malament rai. No, tots porten números. Tots porten números. Molt bé, va, anem al sol i la lluna, va. Va, vinga. Avui el sol ha sortit a les 6 del matí i 58 minuts, i s'ha posat fa més o menys una hora. Més o menys, sí. Més o menys, a les 7 i 2 minuts. Sí, senyora. Avui la lluna ha sortit a les 2 i 26 de la tarda i s'ha posat, perdó, es pondrà a les 4 del matí i un minut. Correcte. I demà el sol sortirà a les 6.56, és a dir, dos minutets abans, que avui hi es pondrà a les 7 i 3 minuts, un minutet més tard. I la lluna, doncs, més o menys sortirà una hora més tard que avui, a les 3 i 25 de la tarda, i es pondrà a uns 40 minuts, aproximadament, més tard que avui, a les 4 i 42. Jo mai he entès, la lluna fa el que li dóna la gana. Sí. Perquè, o sigui, el sol sempre surt un minut més tard, o sigui, sempre és un minut o que va desacompassant. A veure, el sol és mascle, la lluna és dona. Entens? Bueno, bueno, i què vols dir això? Que les dones sempre fan el que li passa als nasos. I la lluna també. Hem de dir que la lluna serà plena dimecres. Dimecres, que si no m'equivoco, és dia 23? Sí. Sí. I com el dimecres és dia 23, lluna plena, i ja estarem a la primavera, què passa? Què passa? Que estem a la Setmana Santa. perquè, segons els estudis de la Bíblia, Jesucrist va morir el diumenge, o va ressuscitar, millor dit, el primer diumenge, després del pleniluni, del primer pleniluni de primavera. Caram. És l'única data que hi ha, i per tant per això és movible, depèn de quan sigui el pleniluni, de quan arribi la primavera. El primer diumenge, després del pleniluni, que serà el 23, és el diumenge de resurrecció. Com a dir, va haver-hi un any que va caure a abril, no? Sí, normalment cabo a l'abril. És molt estrany que caigui ara, al principi de la primavera. En aquest cas és pràcticament al principi de la primavera, sempre és una mica més enllà. Bé, doncs ja està, anem a les efemèrides. Va, comença tu per la primera. Va bé. L'any 37. Sí, sí, 37. El senat romà va proclamar a Calígola com a emperador de Roma. Sí. Uns dies després, Calígola va anomenar cònsul el seu baball. Que ha mostratllat per on anava la cosa. Sí. Sí. 1123. El papa Calixt II inaugura a la basílica de Sant Joan de Latran de Roma el primer concili de Latran. Després hi va haver-hi més. L'any 1314, a França, Jacques de Molay, el 23è i últim gran mestre dels Templers, va ser cremat a la foguera. Doncs sí, curiosament, en el moment que l'estaven cremant, va maleir el papa, que era Clement II, crec, i el rei de França, que era Francesc, no, Felip, Felip, no sé què, els va maleir i els va dir que ells patirien molt aviat el judici de Déu. Un templari que, o sigui, a què es dedicava per lluitar? Era un soldat, un militar, que la seva missió, el seu d'allò, era defensar els llocs de Terra Santa, és a dir, Jerusalè, i això. Doncs sí, sí, els va dir que patirien el judici de Déu i, efectivament, uns mesos més tard va morir el papa i després va morir el rei de França. O sigui, que el tio la va encertar, eh? Ja ho veureu, ja. Vaia amb el rotllo. Sí. En 1808 continua l'anomenat motín d'Aranjuez, que va començar, és una xerxa ben popular, provocat pel descontentament amb el govern de Godoy i la fugida dels reis d'Espanya, la família real espanyola que va fugir a França. I va començar concretament en el moment en què uns soldats de la Guàrdia Real s'enduien al més petit de la família real. I aleshores algú va dir que se llevarà el príncipe, i van organitzar un sarau de Caldeu, sí. Mare meva. Sí. L'any 1900, a Amsterdam, als Països Baixos, es va fundar el... Espera. Sí, una mica complicat. Amsterdamstsch, futbol club ajà. L'Ajax, l'Ajax d'Amsterdam. Conegut en el que uns quants anys després va jugar un senyor que es deia Johan Cruyff. És l'Amsterdamstsch. Amsterdamstsch. Fuxi, bo. Ja. 1906, a Montesson, a prop de París, el romanès Trajan-Bouillard aconsegueix fer volar per primera vegada un avió autopropulsat més pesant que l'aire. Que pesava més que l'aire. Perquè els dels germans Wright no era autopropulsat, sinó que planejava. És veritat. el llençaven des de dalt i... Aquest no. Més perillós, eh? Aquest ja portava motor. l'any 1919, això ho he estudiat jo, va ser la fi de la vaga dels tramvies de Barcelona i es van anul·lar els acomiadaments. el Consell de Ministre Espanyol va suprimir l'estat de guerra a Barcelona. Sí, hi havia la vaga de tramvies i les dades, com sempre, no se li va acudir altra cosa que dic, bueno, però s'estava de guerra. Hola. Això de les vagues del transport ja ve de lluny. Sí, sí, sí. Jo en vaig viure una en ple franquisme l'any 1954, crec que era, que, bueno, es podria no agafar el tramvia i en cada tramvia de Barcelona hi anaven dos soldats o dos policies. Perquè si algú volia pujar el tramvia i no el deixaven, clar, aleshores la policia o els soldats intervenien. Parlant de transports. I saps per què va ser aquella vaga? Per què, no? Perquè el bitllet costava 50 cèntims i el van pujar a 60. Oh, hold up, eh? Ostres. Sí. Què deies? Deia que avui he utilitzat la línia 9 per primer cop. Ah, la línia 9, aquella que va fins a la zona franca. No, a la zona franca, no. Fins a l'aeroport. A l'aeroport. Si has arribat a l'aeroport. No, no, no, perquè l'he agafat amb... He fet transport amb la línia vermella i m'he baixat a Torrassa. Torrassa. Havia de baixar allà. I la veritat és que havia d'agafar... O sigui, he baixat de la línia vermella la palada Torrassa i havia d'agafar a Torrassa la línia 9. I m'he quedat bastant flipada. O sigui... Què passa sense conductor? No, no, no. He hagut de baixar sis plantes. Ah, ja. Sis plantes. Sí, no, és còmode. Sis plantes amb escales mecàniques. Bueno, encara encara que t'han posat escales, eh? No hi havia ningú, només estava jo sola, pensava que no s'acabava mai. Quan anava per la tercera, dic, però què és això? On em porten? I després, quan he arribat, com si diguéssim, a l'andana, ja... O sigui, normalment hi ha l'andana, no? I quan arriba el metro, sobre les portes, entres... No, aquí hi ha portes... Aquí hi ha portes d'aquestes. Sí, portes d'andana. Sí, sí, o sigui, portes hermètiques d'aquestes que... O sigui, sobren, quan arriba el convoy, sobren les portes al tren i les portes... De l'andana. Sí, sí. M'he trobat allà com si fos una peixera. Més o menys. Sí, sí. Però compte que és molt pitjor fer-ho al revés, no? Sí, home. Tenir que pujar a sis pisos si les escales mecàniques no funcionen. I les escales mecàniques a una velocitat anaven. Sí, van ràpid. Sí, sí. Home, és que per pujar, baixar a sis pisos, ja m'explicaràs. Ostres. Ah, sí, 1922, continuem amb les efemèrides, Mahatma Gandhi és arrestat per desobediència civil i condemnat a sis anys de prisol. Aquest home va dir una frase que m'encanta. Sí? Sí. Quina? No hi ha camins per la pau, la pau és el camí. Ai, que maco. Sí, molt maca. Molt bé, molt bé. Vinga, més efemèrides, Múlia. El 1932, a Saragossa, es va fundar el Club de Futbol Reial Saragossa. Sí, és curiós perquè hem posat dos però és que en aquest tal dia com avui i 8 de març es va fundar un grapat d'equips de futbol. Ah, sí? Sí, no sé per què. Potser... Vés a saber, no? De diferents anys, eh? Però... Sí. En fi, 1962, l'exèrcit francès signa un armistici, els anomenats Acords d'Evion, amb el Front de L'Hirrament Nacional d'Argèlia amb la que es dona per finalitzada la Guerra de la Independència d'Argèlia que havia començat el 1954. L'any 1975, Anglaterra accepta integrar-se al Mercat Comú Europeu. Sí, després va entrar a la Unió Europea i ara diu que vol sortir. Sí, el famós Brexit. Sí, no sé... Quin any va ser, jo? En el 75, fixa't. Sí. No han durat 30, 40 anys? Aquests engracios és que no tenim... No són constants en res. No, no. No, no. Adéu, senyor. Tanta puntualitat i després, mira... Bé, sí, ja m'explicaràs. Bé, doncs fins aquí i les efemèrides. Doncs això, anem als aniversaris. Et deixo el primer. Val. L'any 1947 va néixer, o sigui, fa 69 anys, Antonio Miró, que és el dissenyador de moda espanyol. Sí, senyor. 1949, 67 anys, sabeu qui va néixer? El senyor Rodrigo Rato. Hurra! Política espanyol. Sí. Bé, política espanyol. Perquè ho sàvia. Que sigui. Bé, el 1955 i amb 61 anys que fa avui, Anna Obregón, actriu espanyola. Biòloga. Biòloga. Ah, eh, i escriptora. Ah, també? Sí, vestiu el llibre, sí. I el dia de... No sé de quin any. I el dia de Sant Jordi estava tot... O sigui, hi havia una coa immensa per... Per què? Perquè si anés el llibre, mare de Déu, senyor. Sí, sí, sí, que dius quina pena. Vinga, va, 1970, 46 anys, va néixer Queen Latifa. Cantant, rapera, actriu i model nord-americana. Segurament no sabràs qui és. Doncs no, no sé qui és. Ah, ja ho sabia. És una senyora gracotona, ella. Molt maca, molt simpàtica, molt... I ara només se'm ve una pel·lícula que va fer ella amb l'Steve Martin que es deia Ishermo la gorda. La gorda és ella. Ja. Crec que l'he vist. Crec que l'he vist. I després hi ha un altre que no em recordo del títol, que és molt maca la pel·lícula, d'una senyora que es va fer un reconeixement mèdic i s'equivoquen i li diuen que morirà d'aquí tres mesos. I aleshores decideix gastar-se tots els seus estalvis en un viatge. i després, al final de la pel·lícula, li descobreixen que s'havien equivocat, que era una altra la persona que estava d'allò. Però, bueno, ella amb això de que s'ha de morir, sinó i vege tot... Patiment. No, no, de patiment cap, tot el contrari. Sí, home, però l'angoixa de saber que... Que no, que a ella no li importa. Bueno. Ja veus. Crec que hem acabat... Ah, no, bueno, també he de dir... Els que ja estan morts. Sí, els que, entre altres, que tal dia com avui va néixer, per exemple, Nikolai Rinsikorsakov, Korsakov, compositor rús, que va néixer l'any 1844 i va morir l'any 1908. L'any 2010 va morir Peter Graves, nascut el 1926, un actor nord-americà. Un actor nord-americà. L'actor, l'actor, perdó, l'actor nord-americà. Que feia una sèrie de televisió que no diries mai com es deia aquesta sèrie. Segurament el senyor Oscar Ramos sí que la recorda. Hola, Oscar, bona nit. Però no puc dir-lo perquè si no s'acaba el misteri. També n'és verrà. Bona nit. Bona nit, Núria. Com es deia la sèrie? La? La sèrie que feia Peter Graves. Una pista. Una pista. Vinga. És una sèrie que després van fer cinc pel·lícules protagonitzades per Tom Cruise. Ah, Missió impossible. Piruli! Piruli! Ah, el mateix. Piru. I... Piru. Ah, sí? Acabem amb l'any 1928 que va néixer Miguel Poblet, ciclista espanyol que va morir l'any 2013. Bonic Monestir. Sí. Sí, Bonic Monestir i gran corredor, Miguel Poblet. Corredor? No era ciclista? Sí, corria amb bicicleta. Ah, vale. Un dels millors sprinters que ha tingut el ciclisme espanyol. Ai, estem molts. Ai, casi, no. S'han acabat els aniversaris. Anem al Sant Oral. Anem al Sant Oral. Tu mateix! Riu! La desbernada. Bé, ja que tenim aquí el senyor Ramos, doncs podries dir quins són els sants d'avui. Clar, és arribar-hi i ve ser el santo. Exactamente. Calla, tonto. Hòstia, tu. Vale, doncs mira, tal dia com el d'avui celebren a la seva onomàstica Sant Ciril de Jerusalem. Ciril. Ciril, Ciril. Ciril. La vida era així, o sigui, el podria encedir Pepe. Ja, ja. I vam posar Ciril. Però va ser sant. Aquest senyor va ser sant, bisbe i doctor de la Iglesia. Exacte. Els curava a tots. Ah, sí. Va viure entre el 315 i el 386 de la nostra era. Sí. O sigui, la era... La era... La era. La era. No va ser la era. Exacte. Perquè no tot el món és grega, no. Exacte. No era el cabre, tira el monte. Exactament. I te va llenar de cal. Doncs déu-n'hi-do, el que va viure aquest home. Va viure molt. 71 anys. Fixa-t'hi. Per l'espa. Per això el van fer sant. També és avui l'onomàstica de Sant Salvador d'Horta. Sí, d'Horta. D'Horta-Guinardó. D'Horta-Guinardó. Era el rei d'Horta. Era rei. De la vena Horta. Eh? Res. Molt bé. Ha fet un xist. Molt bé. Toma. S'està deixant anar a la melena. S'està deixant anar a... No, era intenció de fer un... M'ha vingut. S'està sultant. S'està sultant. D'acord. També avui és Santa Francesca de Santa Coloma de Fornors. De Fornors. De Fornors. De la comarca de la selva. Sí. Aquesta senyora va morir a Culler, a Sardenya. Desperon. Vale? El 1567. Francesca de Santa Coloma. Francesca de Santa Coloma de Fornors. Sí, perquè la meva mare es diu Francesca i els seus anys a l'octubre, el 4 d'octubre. Perquè no és Santa Francesca de Fornors. Perquè serà Santa Francesca romana. Ja. Aquesta és de Fornors. Com parols. Yes. Quina Francesca és la teva mare? De Fornors. Francesca de 6. Ah, Francesca de 6, no. Que aquell era Francesc. Aquesta és de 5. Sí. Bueno. Quan és Francesc de 6, doncs ell ja s'ha de fer. Vale. Bueno, bueno, bueno. Demà. Demà. Hi ha la solemnitat de Sant Josep, espòs de la Verge Maria, Nazaré, patró de l'Església Universal i dels agonitzants, ai que malito estoy, i també dels fusters. Què tindrà que veure? Els agonitzants i els fusters. És que els fusters són molt agonitzants. Molt bé. I també demà és Sant Amans o Amansi, que va viure del segle VII, que va ser dià que romà, i màrtir a Flandes. Flandes. Flandes. Donde, donde el capitán, a la triste. Y después tres Flandes huevos. Flandes dul. Sí, senyor. Vale. Ja. Aquest era de targeta, eh? Això ha sigut xungu, xungu. Sí, sí. I ella està baixant per bo un picat. Sí, i tant que sí. Està baixant l'audiència. S'ha acabat, això. Quina? Quina? La que tenim. Sí? S'ha acabat l'història. Va, som-hi. Ai. La desbarnada. És que ens agrada tant la música que no volem parlar. Sí, no volíem parlar, però quan hem de parlar... Va cagant-la, com el del mitjó. Com aquest, sí. El del mitjó. Sí. No, no era el del mitjó. No, però bueno. Quina temperatura... O sigui, quin temps creieu que farà passar? Fred. Mira, depèn del rato. Depèn del rato. Avui era el seu aniversari. Sí. Del rato. Ah, sí? Sí. Quants ne feia? 67. 60 i pico. 60 i pico, més un dia. És una sentència. 67. Que burros que som. 67, sí. Molt bé. Sí. I la 9-Bregó, 61. 61? Sí. No ho sembla? No ho sembla, oi? Ja tinguis 8. Vale, on estàvem? Doncs estàvem al temps amb el Josep Maria Montes. Senyor Montes, molt bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit, Montes. Bona nit. Silenci a la gana. Ai, Déu meu, senyor. que ens ho sé. Una pausa. Bé, a veure, has fet els deures? Els deures eren saber el temps per la Setmana Santa? Sí. No, saber el temps per la Setmana Santa, però jo saps que sempre, per aquesta època, més o menys, cap al 18-19-20, abans del 20 de març, sempre et fem una pregunta. Només una, només una. L'arribada de la primavera. Exactament. La primavera ha vingut. Què, no ho saps? Ningú sap com ha sigut. La primavera que la sang altera. Ah, sí? Sí. Això, tu que ets jove, García. De primavera. La filla meva, tu. Aquest refrany té més anys que, bueno... Bé, que tots els refrans tenen anys, no? Bé, que has fet els deures? O no? Doncs, de fet, els deures. No? Mare de Déu, va, digue'ns el temps, digue'ns el temps, digue'ns el temps de la Setmana Santa. Doncs sí que hem fet això, sí, els deures del temps per aquesta propera setmana, que no serà calorós. No? No? No. No, no. Fret, digue'ns, no? Sí. I, mireu, i de fet, aquell proper cap de setmana, poc sol veurem. Poc. Perquè tenim una pertorbació, una borrasca, en aquests moments a l'oest de la península ibèrica, que anirà traslladant-se des de Galícia fins al sud de Portugal i des d'aquesta zona fins al, més o menys, al mar d'Alboran. Ah. Bé, d'Alborà. Sí. Al sud de la península. No, no pots dir Alboran, que no passa res. Sí, no passa res. Ja tenim una edat i aquí... Ai, a mi em recorda cantant el Pablo Alboran. Ai, mira, ja està. Ja hem cantat quasi un Pablo Alboran. Una pausa. Domènec. Una pausa i tome, sé, què eren les pauses amb què? El què? No, és igual. Vale. La primavera entra concretament el dia 20 de març a les 4.30 del matí. Ai, mai ho podem saber el que... Doncs això és el diumenge. El diumenge. El diumenge. El diumenge. No, diumenge. Sí, sí. A les 4 del matí és el diumenge. Sí. I cridarem la primavera venido. No, res, absolutament res. S'ha quedat sorprès, com dient. Sí, perquè és un dia maco que comença la primavera. Home, és el que deia Serrat, la cançó, no? Sí, però si comença amb pluja. Sí, què deia? Sí, que... Com fa la cançó? Que em du jo la primavera el 20 de març. El 20 de març. Sí, exacte. Ah, la bandolera. Calla, Jordi, t'allà. El 20 de març. Senyor Montes, va, fred per la Setmana Santa. Què us passa avui? Això és la Setmana Santa, fill. Sí. Tamp de penitència. L'audiència estarà a penitència amb nosaltres. Sí, senyor. Doncs això que us deia, que la perturbació la tindrem a prop, però no suficientment a prop perquè ens afecti de forma directa. Per tant... Un moment, un moment. Un moment, Montes. Aquell matí que en un vestit verd entre uns bladats, ell va arribar. Un moment, eh? Venia xiulant com un infant, tenia plenes d'ocells les mans i cel amunt. Els neves campant. Al voltaven les abelles, duia un barret de roselles i a la bandolera em duia la primavera el vindemà. Ole, ole, ole, ole. Ara t'has enterat, Montes. El Serrat ho sabia abans que tu. I això que no és l'home del temps. Exacte. No és l'home del poble sec? De poble sec? Molt sec. Quin temps farà poble sec? Hi ha la resta, hi ha la resta. Si ens ho pots dir, hi ha la resta. Sí, home, si podem... Fred, fred. Doncs, mentre aquesta perturbació, com dèiem, durant el cap de setmana vagi voltant per l'oest i sud de la península, tindrem molts núvols. És a dir, serà un cap de setmana amb molt poc sol. De fet, el veurem molt poquet. Sí. Perquè hi va gens. I les temperatures sí que potser pugen una mica. Ah, pujan. Els núvols respecte a les que hem tingut avui, que havien estat més aviat per les cates, però es pujaran un palet. I precipitacions n'hi hauran per l'oest i el sud de Catalunya. De tant en tant, s'aniran apropant aquí a la costa central. Per tant, en alguns moments del dia, de demà i de diumenge, podria caure, doncs això, algunes precipitacions. febles sempre serien poca cosa, eh? Molt poca cosa, però mullaran el terra. Això sí. Cada any per setmana santa plou? El divendres santa. Has d'anar a la platja, García? No, no, aquest any al final, no? Perquè sempre anàvem i... I sempre plou. Però la cagàvem. Bé, anem per la setmana santa. Ens hem quedat a diumenge. Què passa el lunes santo? Doncs el dilluns, entrient... Cony que es menja la mona, no? Perquè quan aquesta pertorbació es vagi molt bé. No, no, això és l'altre. Aquest dilluns podria millorar una mica el temps. No m'agradaria ser la teva filla de la oest. Menys de l'oest. Molt poc millor per ella, que tindria mona dos dies a l'oest. Doncs no ho siguis. Perdona, Montes, on estàvem? Sí. El dilluns. Dilluns. El dilluns, això, baixaran un palè les temperatures, però sortiria més estones de sol. Ah, bueno. El dimarts baixaran més les temperatures. D'acord. Perquè entrarà vent del nord i es podria mantenir baixes fins al dimecres o potser inclús dijous. Perquè realment el corrent del nord s'intensificarà fent baixar massa d'aire des del nord d'Europa. D'acord. En principi no plouria. No, però el divendres sí. El divendres sí. El divendres aquesta pertorbació ja hauria marxat i tindrem, en principi, un divendres sant i un dissabte sant, doncs molt assorrellats. No m'ho crec. Sí. Impossible, impossible. Sí, no? Sí. I les temperatures es recuperarien. Evidentment pujarien, feria un ascens interessant, important. Sí. I si féssim cas dels mapes, el que passa és que ja... No el fem. No el fem. No, sí, sí, deixem-ho fer. Sí, sí, val. Sí. Val. El diumenge es podria començar a espetllar el temps. Ah, ja. Ai, perdó. A partir de quina hora? No ho sabem. Però no que... Com que no ho sabem? S'aniria embolicant i el dilluns podria... No aquest diumenge. A l'altre. A l'altre, ja. Que és el diumenge abans del dilluns de la Mona. Sí. Sí, el penúltim dia de festa. Sí, xita. Sí, sembla que els dos darrers dies doncs podria acabar malament. Però... Sí, falta tants dies ja que... Bé, ja. Bé. Ho deixem com a possibilitat. Ho deixem aquí. Ara t'ho hauríem de demanar al pronòstic de l'altra setmana perquè no farem program el divendres. Ah, clar. Això és això ja... Però... Aquesta és de penitència tot. Seria massa penitència i no. Tampoc no val la pena. Més probabilitat de... Ah, però podem fer una cosa. Digues. Quan ens veiem, i això sí que m'apunto com a deures, és dir-vos quins són els pronòstics que hi hagi en aquell moment pel que quedi de primavera. Ah, mira, que maco, no? Que maco, la primavera. Sí, sí. Que pot ser xulo, això. És que ens posem d'un tonto amb la primavera. Sí, oi que sí? Ai, sí. Ai, que maco. He comprat una camisa de flors. Ai, la primavera. Molt bé, doncs quedes allà implaçado, no? Vale, perfecte, vinga. Per a la primavera, perquè ens diguis d'aquí 15 dies. No ens ha agradat molt, eh, la previsió que has fet molt. No, no, no, no. No m'ho imagino que no. No, no, no, no és un fasca, però... I compte que no plogui el divendres. Perquè llavors sí que pilles. Ah, i t'he dit. No, t'hi ha rapacondat. Impossible. Bueno, bueno, bueno, ja en parlarem, ja. Ah, però una cosa. Què podeu fer aquests dies, si sortiu, com que pràcticament no plourà, o plourà molt poquet, és anar a muntanyes mitjanes o altes, perquè trobareu que els gruixos de neu que han caigut són molt interessants. Ja, bé. El tibidamu també? No, el tibidamu. Tenim el maquís del Montseny supernevat. Ah, sí? Sí, sí, des de l'una cota. Ai, doncs jo a vegades pujo el Matagalls. Mira. Doncs el trobareu amb un fam de neu. Poca feina. I el turó de l'home? Ah, ell també pujat. Sí, també has pujat, també? Sí. Sí. Un apic de les auges. Jo crec que una vegada vaig pujar amb l'Òscar, el turó de l'home. Jo diré que sí, no? Sí, oi, que sí que vam pujar junts? Quines coses. Bueno, hem de un cotxe, per això. Sí, això sí. Sí, un cotxe sí, puja millor. Sí, sí, sí. Ai, com sobra. Ara m'han trencat. Ai, estem. Molt bé, Josep Maria, doncs re. Bueno, pues re, tu. Què hi farem? Hola. Mala cara? Doncs apa, adéu. Bona setmana santa. I ens d'aquí mig més. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Bona setmana, Mala. Toma, ja, Candela. Jo us haig de dir que per l'estiu potser aniré a pujar l'aneto. L'aneto. L'aneto. Això és un caldo. Sí. És un caldo. Sí, aniré a pujar. Aneto de pollo, aneto de peix. I després aquest que fan per Nadal. També, sí. I et costa un web. Sí, amb de llancis. També fan de paella, eh? De paella, sí. De fideuà. Sí, sí. De fideuà, no? No, sí, també. De fideuà, no? No, és lo mismo, no? No, és lo mismo. No, hombre, no. Me, me, me, hosti, no. Un caldo. Molt bé. Quan vingui a l'armà li preguntarem. Li preguntarem. Bé, doncs, hem d'anar per les notícies. Sí. Amo. Em deixeu que dongui un... Vinga. Un reglet. Avui, a més, ho faré de tot cor. De tot cor. Això ho fas sempre, eh? No, però avui més. Avui més. Avui més. Avui més perquè jo, durant molts anys, vaig ser aficionat al ciclisme. No ha d'anar amb bicicleta, no, no, no. L'ha de seguir els campionats del món, les proves en pista, principalment les grandes curses com la Vuelta, el Giro, el Tour, la Volta a Catalunya. Fins i tot vaig tenir la sort de seguir una carrera semiprofessional, l'anomenat Cinturó Ciclista de Catalunya, amb la caravana publicitària. Va ser una experiència inolvidable per mi. Copi Bartali, quan jo era petitó, van ser els meus primers ídols, però després van venir Enquetil, Bahamontes, Gimondi, Nenxini, Merz, Indurany i tants altres. L'últim, un senyor anomenat Marco Pantani, el pirata. En plena afició m'havia golpejat la mort de Tom Simpson, un prometedor ciclista britànic que amb 30 anys va caure fulminat en plena escalada i la causa oficial una insuficiència cardíaca provocada per la ingesta d'infetamines. Ostres. Molts en aquella època justificaven el dopatge dels ciclistes per les dures condicions de les grans proves per etapa, però els aficionats realment no podíem creure que tots els nostres herois es dopaven i realment creiem que eren tots uns superhomes capaços d'estar hores i dia rere dia sobre una bicicleta desafiant els climes més extrems de fred i de calor. Com he dit, el meu últim heroi sobre la bicicleta va ser Marco Pantani. A l'any 1999, la seva desqualificació del Gir d'Itàlia, quan anava destacat, va ser un dels cops durs per la meva afició. En un control sorpresa es va donar positiu per alts nivells de matrocits en la sang, el que feia sospitar dopats a Parepo. Marco Pantani va ser desclassificat i expulsat de la carrera. Ell i la seva família sempre van defensar la seva innocència, però ja no va tornar a competir amb garanties. Cinc anys després, va ser trobat mort a l'habitació d'un hotel de Rimini, Itàlia. La causa oficial, edema pulmonar i ser real causat per consum de cocaïna. Molts van opinar que s'havia suicidat a causa de la depressió que li havia provocat la falsa acusació de dopatge. Fa dos anys, l'advocat de la família Pantani va aconseguir la reobertura de la causa quan el jutjat de Rimini va acceptar la tesis de que el pirata va ser golpejat i obligat a ingerir cocaïna. Paral·lelament, la fiscalia de Forlí ha reobert el cas de dopatge de Pantani en el giro, que va provocar la seva expulsió de la carrera i el seu declivi com a esportista, i ara ha quedat demostrat que tot va ser un muntatge de la camorra napolitana que havia apostat fortes sumes contra la victòria de Pantani com a vencedor. I el va obligar als dos metges que van practicar l'anàlisi a canviar la sang del campió perquè donés positiu. Lance Armstrong, que va ser el seu successor, diguem, va confessar d'haver-se dopat per facilitar les seves victòries, però ara, 12 anys després de la seva mort, sembla que l'honor de Marco Pantani es pot restablir. No es va drogar ni es va suïcidar. Les proves del dopatge van ser arreglades i la seva mort, un assassinat. Els directius, periodistes, jutges i fiscals que jutgen a la lleugera sense considerar el mal que poden ocasionar les persones amb les seves decisions, va avui aquesta... M'ha semblat molt fort. Doncs sí. Realment. Clar, la Camorra havia acceptat apostes que Pantani guanyaria el giro, ells apostaven en contra i com anava primer, no se'ls va dir altra cosa i dir, doncs farem que el desclassifiqui i així no pot guanyar. I ens quedarem amb tota la pasta. Que fuerte, que fuerte, que fuerte, que fuerte. Sí, senyor, el fotut és que aquesta gent, no, aquesta gent usa, per dir-ho més clarament, el que fan mal a l'esport impressionant. Sí, sí. Als esportistes, a... Bueno, no només a l'esport, és a dir, la... Bueno, a l'esport de la societat... Les organitzacions criminals internacionals són un... Bueno, són el que són. Sí. Bé, anem per les notícies, va, Núria. Molt bé. Vinga. Estàs bona, tu. Tens les notícies, tu? Tu? Sí, li he deixat una còpia, però... No, no en vull. Sí, home, sí. Què ha dit, Ceci? Què? La primera és el curiós cas d'un professor de matemàtiques que segurament li deurien sortir els colors, quan es va enterar que el que estava passant a la classe, mentre ell estava molt concentrat mirant la pantalla del seu ordinador, perquè ara les classes, doncs, ja tenen pantalles d'ordinador i tenen el seu projector, la seva pantalla... Bé, llavors, ell acabava de fer servir el projector per donar classe i el que va passar és que es va oblidar d'apagar-lo i mentre els alumnes estaven fent un examen es va posar a mirar llençaria femenina per internet. Evidentment, totes les mirades dels alumnes van anar cap a la pantalla que seguia encesa i va plena de fotos a dones pràcticament despullades. Oh, bueno. El professor... Podria haver sigut pitjor, eh? Eh? Sí. Podria haver sigut pitjor. I tant. Després us explicaré jo a una nena. No l'hagas, no l'hagas. No es va donar ni compte. No, no, no. El professor no es va donar ni compte i inclús el van gravar en vídeo. Oh, pobre home, pobre home. Mare de... Tu, sempre aquest tipus de notícies així picantones, eh? Sí, sí. A més ara que ve la primavera, no? Eica! Ai, eh! Ai, la joventut. Sí, sí. A veure, notícia de... De deportes. Sí, de deportes. Sí, sí, de deportes. Diu que a Turquia ja poden jugar al futbolín. Mira, ja veus, però bueno, poden jugar de manera legal. Segurament fins ara jugaven de manera il·legal. Després de quants anys? Al futbolín. No ho sé. Sí, home, sí, el titular ho diu. Ah, sí? De 48 anys, 48 anys prohibit jugar al futbolín. Des de 1968. Si no, a més a més, el que s'atrevia a jugar s'enfrontava d'un a cinc anys de presó. Toma, ja. Ara el Ministeri de Comerç i Eduanes acaba de legalitzar el joc que durant dècades va considerar que era perjudicial per a la societat. Clar. Mare de Déu. El futbolín, al igual que el Pimbal, va ser inclòs l'any 1968 a la llista de jocs de zar i ruleta prohibits. Sota pena, com hem dit, de cinc anys de presó. El govern turp, ara finalment, ha recuperat aquest joc d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional d'aquest país que el dia 13 de gener ja s'havia pronunciat a favor d'eliminar aquesta prohibició. altres jocs tradicionals com les cartes o no sé què és... Tabla, suposo. Tabla. Sí. Deu ser algun joc així. Són legals. Popular d'allà. Es poden jugar cartes allà, no? Sí. Però per al futbolín no. Mare de Déu. Mare de Déu, senyor. És que el futbolín... Tens notícia. És perillós. Jo tinc una coseta aquí que és sòrdida. Sí, muy sòrdida. És sòrdida. És muy sòrdida. Diu, hi ha gent per tot en aquest món. Sí, tant. I molts, doncs, la veritat és que s'emporta la palma. A la Xina... La palma és dimensel. La palma de Gran Canària. Sí, no, el dimensel és el dia de la palma. A la Xina acaben de condemnar a presó a un home, un jove, que va vendre a la seva filla, que tenia 18 dies, per comprar-se una moto i un iPhone. Ja veus. És que, clar, a partir d'aquí... Sí, no, clar, dius, vale. És que és padesto i no chargosa, directament, eh? Diu, aquest personatge, veï de la ciutat xinesa de Tonga, la provincia de Fujian, conegut amb el pseudònim, perquè no tenim el nom concret, d'A Duan, va trobar a internet que algú estava disposat a pagar 23.000 yuanes, que això ve a ser més o menys uns 3.200 euros aproximadament, per aquesta, per la nena, per la filla que tenia. Sense que s'enterés la mare, l'home es va posar a fer el negoci i va vendre la nena. I què va dir, que l'havia perdut? Espera, espera. Dies després, la policia va detenir els pares de la criatura al detectar l'operació per internet en una investigació sobre la venda il·legal de menors. Fiques habitual a la xina. Bueno, el pare ha estat condemnat de 3 anys, 3 anys de presó, i la mare 2 i mig, encara que la sentència d'aquesta última vegada tan suspens, segons sembla, perquè ella, segons sembla, no sabia res de la venda de la nena, perquè se es trobava aquell dia cuidant un germà menor i els seus pares, que són discapacitats. Bé, en quant a l'home que va comprar la nena, es va entregar a la policia, quan va sortir en els mitjans, doncs, la detenció que s'havia de tenir, el que va comprar la nena la va tornar. I el, segons sembla, va comprar la nena per una germana que no podia tenir criatures. Sí, sí, sí. I així està, i així està, així està el món. Sí, sí, sí, sí. Així està el món. Mare, 3.000 euros, eh? 3.200 euros. Sí, 3.200 euros. Una amiga meva va anar un cop a... Ah, pensava que una amiga teva havia comprat una moto. No, no, però una amiga meva... Va comprar una moto. No. Un iPhone. No, a veure, deixa'm parlar. Una amiga meva se'n va anar de viatge a... A la Xina? No, no sé on exactament. Ah, bueno. Crec que ara... Però a veure, no té cap ni peus, no té cap ni peus, no té cap ni peus. Segur que era amiga teva? Sí, per Tunísia o Marraqueja. Ah, va bé, Marraqueja. Doncs no té res a veure, Tunísia està amb una punta i Marraqueja està amb una altra, filla. On va anar? On va anar? Ah, i llavors resulta que hi havia allà uns... com uns tuarecs d'aquests amb... Tuarecs? Com uns... com uns tuarecs. És com que hi havia com uns aragonesos o aquests. Com uns tuarecs. Mar de Déu, sé que ho parlo. Què li va passar a la teva amiga? Bueno, hi havia uns tios allà amb uns turbants i... Li van comprar la nena. No. Ah, calla, calla. Els pares d'aquesta noia, doncs, al pare li van dir que li canviaven el camell per la noia. Ah, sí, bueno, sí. I suposo que va dir que sí. Va dir que sí. No, clar, clar que no. Ah, que com a mínim dos camells. Dos camells, no? És una cabra. És molt penós que et comparin amb un cop. Però això deuria ser broma, no? No. No crec. Jo sé d'una altra que també li van oferir uns quants camells per la seva dona. I què va ser? No et diré qui és, perquè és una persona coneguda. I li va donar gratis? Eh? O com van anar? Bé, s'ho va pensar. Ah. Sí, sí. Ja. Jo un dia li vaig regalar un paquet de camell. Oh, quina mà de llet. Ai, Emilio, Emilio, Emilio. Aquestes bromes així no fan gràcia. No, i que no. No, no. No fan que són masclistes i no fan gràcia. Sí, i tant que sí. Molt bé. Molt bé. Vinga, doncs, ja està, hem acabat les notícies, sí? Sí. Ah, doncs ens anem a Madrid. Que maco Madrid, caram. Caram, que maco Madrid. Ole. Ole. Avui, avui el Domènech va una mica despistat. No, el Domènech està com sempre, afinadíssim. Sí, sempre. Afinadíssim. Sí? El Domènech és com una Yamaha d'aquestes japoneses. Sí? No falla mai. Mai. Mai. Mai. Una cosa fina i vi. No, home. És com l'Ave i vi. Sí, sí, sí. Sí, jo també t'estimo, Domènech. Sí. Què? Què? Bueno, ara no contesta el Mariano. No contesta el Mariano. No contesta el Mariano. A veure si tenim la música, hauria d'estar parlant. No, sí. Que maco aquesta música. Ah, sí. La calle del calai, la falda, el vidonà. Y los nardos apoyados en la cadera. Por toda la orilla. La xulapa viene y va. Vendiendo la pescadilla, no? No, no era així. Allò? No, però no sé com era. No, bueno. No era així. Compreme usted este ramito. Pescadilla frescue. No, eh? Frescue? Sí, no? No. Sí? No, jo diria que no anava per aquí. No anava per aquí. Jo em sembla que el tema agropecuari no... Creca tenía el... Mariano? Mariano! Mariano, bonanit, Mariano. Queridísimo Mariano. Bonanit. Bonanit. Queridos todos. ¿Qué tal? Querido tú. ¿Qué tal? Muy bien, muy bien. Sí? ¿Has visto a Pablo Iglesias últimamente cabreado? No, yo le he visto dando besos a todo el mundo. Ah, no? Pues sí. Creo que se ha cabreado... La cabra tira al monte. Se ha cabreado con el orejón, ¿no? No, pero ya van a arreglar. Ah, ya van a arreglar. Sí, que se ha afectado a todos. Han puesto a un nuevo secretario de organización, me parece ser, ¿verdad, Mariano? Sí, sí, sí. Se han puesto de acuerdo, han dicho que no quieren ni orejones ni pablistas. Sí, está bien. Y que podemos. Ah, vale, ya está. Todo arreglado, ¿no? No sé. Bueno, por lo menos hasta que mañana salga otra alguna otra noticia. Pero vamos, sí, a fecha de hoy todo lo han arreglado. Eso yo creo que son los del PP que filtran noticias falsas. Muy malos, muy malos, muy malos. La verdad es que las filtraciones son problemas de agua más que de otra cosa. ¿De agua? Sí, claro, quiero decir que las filtraciones son problemas de agua. Ah, sí. Eres un poeta, ¿eh? Sí, sí. Ah, bueno. En cualquier caso, en estas circunstancias, los más interesados generalmente, o el más interesado en todo esto, es el Partido Socialista. Bueno, el PP, lógicamente, pues ya tiene una posición muy definida en este sentido. Ya. Podemos, no. Podemos, no podemos. Podemos, no. Podemos, no podemos. Podemos, no podemos. O sea, no podemos, no podemos, no podemos, no podemos. No podemos, ya. Efectivamente. Y luego el Partido Socialista, bueno, quizás gobernando un poco, si pudiera gobernar con Ciudadanos y pudiera ampliar a Podemos o por lo menos a un sector un poco más posibilista de, en cuanto a, a, a una posible, posible acuerdo, pues, pues quizás. Quizás. ¿Por qué pasa eso? En principio, pues, por una posible desestabilización de Podemos, pero bueno, eso ya es otra, eso ya es otro cantar que sea así o realmente es que al final unos y otros, pues, estén, estén tentando las, las, los asientos de poder, pues, para ver, a ver cómo se sitúan. Claro, apártate un poquito que me siento yo, a ver cómo. Hombre, yo desde, desde luego es un amigo desde hace mucho tiempo, tanto, tanto Iglesias como, como, como Errejón son, son conocidos de algo. Sí, pero también, también el Monedero también era amigo, ¿no? Sí, pero Monedero sigue, lo que pasa es que está un poquito en retaguardia. Ah, bueno. Digámoslo así. No, no tiene una ostentación de un cargo, de un cargo ahora representativo dentro del partido, pero ahí está y de vez en cuando también salen las fotos y de vez en cuando pues también habla y, y, y, y se sigue dando abrazos y se sigue dando. Ah, ¿y besos? Besos seguramente en la intimidad, pero vamos. Ya, bueno. Por lo menos, por lo menos siguen siendo amiguitos. Ah, bueno, eso es bueno. La amistad no debe perderse nunca. Jamás. Jamás. Jamás, jamás, jamás. Nunca. Amistad es sagrada. El resto, el resto, el resto de cuestiones que pueden, que pueden hacer, pues, que algunas veces esté en la ola, en la parte superior o en la inferior. Claro. No estemos en el fondo. Pero desde luego, desde luego, hasta que no hayan tocado poder, digámoslo así. Los de Podemos, claro. Sí, claro, me refiero a los pesos fuertes y duros del partido, a todos los que están en la, en la, en la parte alta de la tabla, digámoslo así. Ya, en la pomada, que se dice. En la pomada, porque a fin de cuentas un ayuntamiento se les queda corto. Claro, hombre, no es que es lógico. Hombre, no es que sea, no es que sea cosa pequeña, dependiendo de la ciudad. Claro, a ver, al Partido Popular ya se le queda corto al gobierno también. Al Partido Popular ya ni siquiera ejerce funciones. Claro. O sea, si a la primera, a la primera de cambio ya piensa que un gobierno en funciones no tiene que estar controlado por las comisiones de control del Parlamento, pues apaga y vámonos. Claro. O sea, pues porque está en funciones, se puede tirar en funciones un mes, dos, seis o siete. O dos años, o dos años como en las comisiones de control. Claro, dos años como en Bélgica, ¿y qué? ¿Qué? Claro, pero eso no significa que no se deba controlar la acción de un gobierno. Claro. Pues la primera, el ministro Morenés. No, mira, yo como estoy en funciones, ¿para qué voy a ir a que me controle? No, no, pero Santa María del Perpetuo Recorte también lo ha apoyado. Claro, no, lo ha apoyado. ¿Qué? ¿Eh? Apoyado. Ah, sí, apoyado, sí. Sí. Lo había entendido apoyado. Sí, es apoyado. De apoyado, no. De apoyado, no. No, no has dicho eso, Emilio. ¿Eh? No has dicho eso, ¿eh? No, he dicho apoyado. Apoyado, sí, sí, sí, sí, sí. ¿Eh? A ver, con J. Bueno, con J. Apojado. Bueno, pues eso. Vale. Y hoy, y hoy, oye, pero a ver. Que me he perdido. Sí, sí, sí, sí, pero yo quisiera saber, ¿la Santa María del Perpetuo Socorro es madrileña o es de Ávila? Como Santa Teresa. Buena, buena, buena pregunta. No sabemos de dónde. Sinceramente, no sé de dónde ha salido. No sabemos, ¿eh? De repente un día apareció en el partido y se hizo con la vicepresidencia. Porque claro, hoy, en unas declaraciones después del conejo del ministro, hoy ha habido conejo del ministro. El conejo. El tema, uy, estaba la cosa. García, no es lo que tú pensas. No es conejo del ministro, ¿no? Ah, pues yo he leído. No et penso seguir la broma. Porque después diuen que soc un arribarent. Y te penso, no, claro. ¡Guamenek! Después de eso, que han hecho los ministros, ha salido diciendo, ha llamado a Cataluña, ¿qué? La Santa María del Perpetuo Socorro, esta del Perpetuo Recorde, la ha llamado región. ¿A Cataluña? Sí. El presidente de una región. ¡Hala! Tan ancha. Y sea que, no, ancha sí, es un poco. Es musudota, es bachete musudota. ¿Y cómo lo tenía que haber llamado? No sé. Es así, ella es así muy compacta, tanto en las formas como... Es como un dado, es como un dado. Es compacta. Cuatro por cuatro. Las ideas también son compactas. Cuatro por cuatro. Pero cuidado, ¿eh? Que si Rajoy da, como algunos están pidiendo un paso al costado... ¿Ves al costado? ¿Ves al costado? Al lado, ¿no? Al lado. Bueno, sí. Al lado. Acuéstese a mí, acuéstese. Entonces, esto. Si Rajoy da un paso al lado, como ha hecho... Y región no le podía dir uso. ¿Eh? No le podía dir región. No. La Santa Soraya del Perpetuo Recorte podría ser la presidenta del gobierno. ¿Y? En funciones. No, no, ni funciones ni porras. No. ¿No? ¿No la ves tú? No, no. Yo no me lo acabo de creer. No te lo acabas de creer, ¿no? No, eso sí que no me lo acabo de creer. No digo que hipotéticamente no pudiera ser, ¿eh? Cuidado, cuidado, que a la Angela Merkel le cae muy bien. ¿Y qué te queda por la Angela Merkel? Sí, pero es la que manda aquí, ¿no? Pero yo creo que es la única que le cae bien, ¿no? ¿Eh? ¿Eh? Yo creo que es la única que le cae bien a Angela Merkel. Bueno. Lo cual ya es sospechoso. Pues sí. Para todos los demás, claro. Pobre la Angela. ¿Quién es Manuel y tiene o la Angela? No, yo, Cap. Angela Merkel. Angalá, ¿quién ha maniado? Angalá, ¿quién ha maniado? Pobre dona, escolta. Pobre senyora, ¿eh? Ahora, mira, l'han fotut ahí a las elecciones del 50-80. Sí. Sí. Por el tema de los refugiados. Bueno, se supone que sabrá sido también un poquito de eso por el tema de los refugiados. Sí, bueno, sí. Hay de todo un poco, ¿eh? Tampoco las cosas nunca son por una causa única. No. No, hay una mezcla. Sí. Ya lo dice el refrán. Ya lo dice el refrán. ¿Qué dice el refrán? No sé. Vale. Pues aquí estáis la mar de entretengudos, ¿eh? aquí a la capital. Sí. Bueno, a ver, ¿el jueves tenéis fiesta en Madrid? Hombre. Sí. Hombre. Por Dios. Por supuesto. Hombre, por favor. Por favor. Jueves. Vosotros esa os la saltáis y la pasáis al lunes. Al lunes. Al lunes. Pero nosotros el jueves tenemos fiesta, sí. Jueves, jueves santo, ¿no? Jueves santo. Jueves santo, sí. Luego viene el San Viernes. San Viernes. Es que es el Corpus, ¿no es el Corpus? No. No. No. Yo me perdo. ¿Cuándo era el miércoles de cenizas? Això, miércoles ja ha passat fa días. Bueno, fa días que ha passat el miércoles. Ahí, abans de ahí era miércoles, pero de cenizas. De ceniza, ¿no? De cenizas, no. Es de ceniza y es una otra. Es ese, abans. Vale. Realmente tenemos una cultura d'això que dóna ganas de plorar, ¿eh? De plorar, ¿eh? De plorar. De plorar. De plorar. Es per plorar. Mucho carnaval, mucha rua, mucha... Sí, carnaval, oh, carnaval. Pero el miércoles de ceniza... Somos unos ácates, unos ateos, unos irreverentes. Bueno, entonces, vosotros hacéis fiesta jueves, viernes, sábado y domingo. Y el lunes no. Y el lunes es el día... Bueno, yo recuerdo que hace muchísimos años, pero muchos, pero la tira, en Madrid se inventaron el día del balance. ¿Del balance? Sí. Tú igual no recuerdas, Mariano, cuándo era el día del balance en Madrid. Del balance. Por lo menos por el nombre... No me suena, no me viene nada. No me suena tal que así. El día 26 de diciembre. Que es San Esteban. San Esteban, que es fiesta aquí. Y entonces, en Madrid, algo celosillos, dijeron, pues nosotros vamos a hacer balance y cerramos todas las tiendas. Porque estamos haciendo balance. Anda. Y era el día del balance. El día del balance. Qué gracia, tú. ¿Cómo son aquella gente? Qué envidiosos que sois, Mariano. Qué envidiosos. Hombre, tenemos que tener alguna fiesta así extraña, nosotros también. Claro, bueno, pero ya tenéis la almudena. Qué rara, rara, rara, ¿eh? Rara. Sí. Hombre, ya sabes que la almudena... La almudena. La virgen de la paloma. Ya te digo yo. Ya te digo yo, la virgen de la... Es que es como la verbena, pero... Y San Isidro Labrador. Que fuera... Mira, mira, mira, mira si era de pueblo que le dieron un lápiz y lo plantó. Sí. Claro. Y salió un árbol, ¿eh? Y encontró agua, además. ¿Eh? Salió un árbol. Y encontró agua. Y encontró agua con el lápiz. Ah, sí, claro. Claro, entre otras cosas. No, hombre, San Isidro es el patrón de Madrid. Hombre, claro. Sí, cuidado, cuidado. Poca broma, ¿eh? Mucho cuidado. Poca broma, ¿eh? Entonces... No, no, no, pero sí, sí. Todo es susceptible de ser divertido. Y más San Isidro, que era una persona muy así, muy campechana. campechana. Sí? Pero... Bueno, ya t'ho dic, que li van donar un lápiz i el que va a fer. Ah. Claro. Tu sí que creu que San Jordi no plantó ningun árbol, ¿no? Pero mató un dragón. Sí, eso cuentan, eso cuentan. Sí, que dicen que mató un dragón. Sí. Y salieron flores. ¿Qué? Eh? Sí. Sí. ¿De dónde? De la princesa. De la sangre del dragón. De la sangre del dragón, home, por la mort. De la princesa. Avui sí que realment no estem... Assemblema al Real Madrid, perdón. Sí. Oye, por cierto, enhorabuena, Mariano, de verdad, enhorabuena, aunque luego lo hablaremos en el momento del espacio deportivo. Del fútbol. Os ha tocado el Fútbol. El Getafe, vamos. Os ha tocado el Getafe en la Copa. El Getafe nos ha tocado, pues enhorabuena también, me lo doy yo mismo, porque... No, eso no es síntoma de que vayamos a pasar, ¿eh? Bueno. No, pero ayuda. Porque, claro, resulta que el Fútbol este, que es el equipo, como su nombre indica, de la Volkswagen, Volksburgo, Volkswagen, es un español que, entre otras cosas, es muy aficionado al Real Madrid y amigo de Florentino. Pues entonces ya sabemos lo que va a pasar, ¿no? Como el Getafe. Claro. Hombre, el Getafe realmente... No es amigo de Florentino. No es amigo de Florentino, aunque Florentino le deja de vez en cuando a algún jugador, creo. Ah, bueno. Para que se vaya fogueando. Ahora ya menos, ¿eh? Menos. Ahora ya menos. Pedro León este era del Madrid, ¿no? Sí. Y ahora juega con el Getafe, ¿no? Sí. Sí. Hombre, hay que decir que el Getafe generalmente nunca ha proveído de jugadores al Real Madrid. No, pero al revés. Pero el Real Madrid siempre ha dejado jugadores para que se vayan fogueando con cierta... Y se foguean tanto que se queman. Y se foguean. No, alguno... Realmente del Getafe al Madrid pocos han vuelto. Ya. Yo creo que ninguno. A mí me cuenta. Por eso te digo que se foguean, foguean. Bueno, luego del Getafe sí es verdad que jugadores... Ha tenido jugadores buenos y al final han ido a otros equipos incluso. Pero bueno, ahora vosotros estáis disfrutando, por lo menos en Barcelona, de la joya, de una de las joyas, que es Marcos Asensio en el español, en este caso. Ah. Y que va para figura, si no se estopea. Pero parece que tiene la cabeza bien amoblada, con lo cual, a ver si con un poquito de suerte, pues tira para adelante. Ya, entonces cuando se demuestre si tiene la cabeza bien amoblada, os lo volveréis a llevar. Exactamente, y se la desamoblaremos. Y se la desamoblaréis. Y el desamoblador que lo desamueble o el desamoblador será. O sea, tres trigres tristes en un plato de trigo, sí. Bueno, Mariano, oye, no sé si tenías algo más que decir. No, básicamente... Hazlo ahora o calla para siempre, ¿eh? No, no, pero bueno, solamente es una pequeña puntualización. Sí. Que sepáis que ha habido un jesuita que ha traducido el Quijote al guaraní. ¡Hombre! ¡Hombre! Cuenta la leyenda que en un árbol se encontraba encaramado un indiecito guaraní. Sí. Sí, señor. Que se cayó. Y que sobresaltado por el grito de su madre, perdió apoyo y cayendo se murió. Ah, se murió. Y desde aquel día... Chowí, chowí, chowí, chowí. El guiido es que lindo va. ¿Al guaraní lo ha traducido? El pajarito chowí, pues ya lo ha traducido un jesuita, ha tardado varios años, una persona que habla diez idiomas y cuatro dialectos guaraní. Entre los cuales el guaraní. ¡Qué fuerte! Oye, una pregunta curiosa. Va. El pajarito... ¿Cuántos guaranís hay? No, no, no, el pajarito que vio Madero, que dijo que le había hablado y era Chávez, ¿no sería el indiecito guaraní? Es que no sé si son de la misma zona. No son de la misma zona, ¿no? No lo sé. Si pudiera... No, pero vuela, ¿eh? No, no, pero vuela... El guaraní es Amazonas, ¿no? Sí, pero hay que ver... Sí, bueno, pero Venezuela está por ahí, ¿eh? O sea... Hay que ver... Bueno, en este caso son... Sí, entre el Amazonas, Paraguay, Brasil, por aquella zona. Pero hay que ver, sobre todo, lo más importante del pajarito que vio Maduro... Es saber... Ah, es Maduro, no es Madero, ¿no? Yo como es un tocho... No, es Maduro, Maduro. Es Maduro. Es saber qué tabaco había fumado antes. Ah... Sí, sí, sí. Yo estoy buscando por entender saber qué mandanga se fumó para comprar de eso, porque debe ser la bomba, macho. Hombre, es importante que se te aparezca el pajarito choguy o el pajarito guaraní... Que se te aparezca el pajarito de Chávez debe ser desagradable. Sí. Verle el pajarito de Chávez en sueños... Sí, hombre. No mola, no mola, no mola. Yo el pajarito de Chávez no quiero verlo. Son capaces de hablar ocho horas seguidas sin decir nada y seguir hablando, ¿eh? Bueno, por eso lo aprendió de Fidel Castro. Ay, eso... Sigamos y tan... Los discursos del régimen, que ya sabemos cómo son. Bueno, pues ya enteraos de que ha habido una traducción al guaraní. Qué fuerte, qué fuerte, qué fuerte. Del... Qué fuerte, qué fuerte. Del Quijote. Del Quijote, que debe empezar... Oye, por ser... En un lugar de la mancha. Exacto, porque esto es el pajarito. Escóltame una cosa, Mariano. Dile. Hay un tema que hemos olvidado, ¿vale? Sí, sí, y que estuvo muy en boga durante un tiempo en este programa, y que cada cop que conectábamos en Madrid salía el tema. ¿Qué es? Oye, ¿cómo quedó el tema de los huesos de Cervantes? Que no me acuerdo. No, no, no, feo, no me acuerdo. ¿Cómo quedó aquello? No ha quedado todavía, ¿eh? No ha quedado. Es importante, no ha quedado. No ha quedado. ¿Qué pasó? ¿Qué pasó? Había encontrado unos huevos. Digo, unos huesos. Había encontrado unos huesos. Sí, pero no se sabía... Pero, y algunos parece ser que eran de él. O de ella. Porque luego dijeron... Sí, sí, dijeron que la mujer de Cervantes... Mariano, ilústranos. Es probable, es probable porque se hizo un estudio genético con un lejano familiar de Cervantes. Sí, sí. O descendiente lejano de Cervantes. Y en algún caso podría coincidir el ADN con el de parte de los huesos encontrados. Lo que pasa es que no ha sido, como te diría, no ha sido un resultado concluyente de que efectivamente... Todos los indicios dicen que sí, pero... Es que tanta mandanga, tanta mandanga. Yo leí que a la mujer de Cervantes la habían enterrado en el mismo sitio. Con lo cual, igual, claro, si cogen el ADN de la mujer de Cervantes y lo comparan con uno de sus descendientes, también puede dar... No, espera, espera, espera, espera. ¿U que pasa? ¿U que pasa? Sí. ¿U que pasa? ¿U que pasa? Sí, ¿qué pasa? Es que els forenses, avui en día, ja saben si un hueso es d'un home o d'una dona. Ah, sí. Por el formato, no sé qué. A ver, si es un cacho muy pequeño o igual, no. Sí, si tiene osteoporosis es más probable que sea de una mujer. Y si depende un poco de las formas y tal, ya saben. Claro. O sea, un marimacho, digo, eso no era una mujer. Eso es cuanto a la forma de los huesos, efectivamente. Pero no, no, la forma de los huesos se sabe si es hombre. Lo que pasa es que por medio del ADN pueden descubrir si existe probabilidad de que esa persona sea descendiente de Cervantes y los huesos encontrados sean los de Cervantes. Pero es que estuvimos, Mariano, estuvimos días y días. Todos los indicios indican que sí, pero no existe la seguridad. Bueno, después de la mandanga, dobló la tomba, parrió los huesos, parrió los bajos huesos. Vamos a ponerte deberes, Mariano, para esta Semana Santa. Qué marca la Semana Santa. Espeleología. Tienes que ir al monasterio este, al convento de las descalzas de la Inmaculada Concepción. y descubrir si los huesos eran de Cervantes o no eran de Cervantes. Averiguar el tema, Mariano. Si soy capaz de averiguarlo, la siguiente es que Rayo Desvernada me pague el viaje a Egipto a descubrir si la tumba de Tutankamón es la de Tutankamón. Hombre, y tanto, bueno, cuenta, cuenta, cuenta, cuenta, cuenta. Espera, espera, pues ahora no te vas a ir, Mariano. Ahora no te vas a ir. Porque hoy deían que al lado de la tumba de Tutankamón han trobat un furad. Oye, dos más. Sí. Dos furados. Dos furados y que tienen que ver si hay algo allí. Si está la Nefertiti o lo que sea allí. No, la Nefertiti era la mare. Pues igual hasta allá también tablada. También es posible. A saber qué encuentran, porque todos los que entraban allí palmaban. Pero eso sabes que parece ser que no es veritat, ¿eh? ¿Qué? Que se murieron. Bueno, no será veritat, pero todos los que han entrado allí dentro palmaban. Bueno, que se murieron, sí. Se ha acabado, que tenemos que ir a Esplugas. ¡Dios! Venga, Mariano, que nos vemos a Esplugas. Besos y abrazos. Buena Semana Santa. ¡Déu! ¡Qué maco! ¡Déu, déu! Hasta de aquí quince días. Hasta de aquí quince días. ¡Déu! La desbernada. A ver, ara és el moment que la Isabel Almadó i Pi ens diguin què passarà Esplugas aquesta Semana Santa. 3, 14, 16. Sí, senyor. L'altre dia era el dia mundial del número Pi. Ah, sí? Sí. Ves quina gràcia. 3,14. El 14 de març del 2016. Toma, toma. Perquè com els anglesos posen primer el mes i després el dia, era 3, 14, 16. Yes. El dia... Yes. The P-Day. Ja, ja, el P-Day. El P-Day. P-Day. El P-Day. Bona nit. Hola, molt bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bé, un divendres més farem una miqueta de repàs de l'agenda cultural i d'activitats que es puguin realitzar aquí a Esplugas de Llobregat. Avui s'ha inaugurat una exposició a la Biblioteca para Miquel d'Esplugas. Aquesta exposició estarà fins al 12 d'abril i l'exposició es diu Llibertat. La lluita pels drets socials i nacionals. És una exposició de la Fundació Josep Irla i podeu trobar informació a la pàgina web d'aquesta fundació que és irla.cat. També tenim una altra exposició que ja us hem parlat en diverses ocasions i que acabarà el dia 3 d'abril. És Catifes de Ciment, el món de la rajola hidràulica. Ja ho està al Museu de Can Tinturé. Això perquè fa les exposicions que podem veure encara per tot el que queda el mes de març. Per demà dissabte tenim una sortida que es diu sortida de marxa nòrdica d'alta intensitat. No ho acabo d'entendre, però jo tal qual està posat a l'agenda. És una activitat que està organitzada per una entitat que es diu Vendora, tot i que aquesta sortida començarà a les 10 del matí i es fa pels carrers d'Esplugues d'una distància de 6 quilòmetres. S'han de fer les inscripcions al llarg de la setmana, però suposo que no tindreu cap problema. La sortida s'iniciarà al complex esportiu de les Moreres, o sigui, a la part d'aquí on estan les col·legis de Martí i la part de l'autopista. El que sobte és això, que és una marxa nòrdica pels carrers d'Esplugues on ens marca que hi haurà intensitat alta i desnivells pronunciats. Tenint en compte que esplugues, més o menys la part de població, els carrers són bastant plans, suposo que si és d'intensitat alta i desnivell pronunciat, deuen anar a aquesta ocasió més aviat per la banda de la Miranda i cap a la part de Collserola, que no pas per la part dels barris d'Esplugues. A les 12 del migdia, a la Biblioteca para Miquel d'Esplugues, tenim l'hora del conte amb el conte dels oficis a càrrec d'en Blai-Sanabra. Hi ha una sèrie d'activitats el dissabte i el diumenge. El diumenge el que vull destacar són aquestes activitats que es fan al parc de canvi de LED són activitats adreçades per les famílies, que s'organitza des de l'àrea metropolitana de Barcelona. I amb aquest diumenge el que es parlarà és l'Hort al Balcó. Sempre es tracten d'activitats molt didàctiques amb el respecte a la natura. I, per tant, com sempre, us les recomano molt. El diumenge a les 6 de la tarda tindrem el Centre Cultural de l'Avents Jazz Standard amb la formació Mushak New Talent Combo. És una formació de Terrassa on s'ha creat una associació de músics de jazz i el que fan és donar a conèixer els estudiants superiors i els músics amateurs de la ciutat de Terrassa. Està molt bé. També és una activitat que us recomano. Per la setmana que ve, dilluns, dimarts i dimecres, tenim el torneig de futbol Cadet Ciutat d'Esplugues que es farà al complex municipal de les Moreres, el mateix complex on sortirà dissabte aquesta marxa nòrdica. Per dijous tenim l'aula d'extensió universitària que es fa a la residència de la Maiola en el que es parlarà de l'esclavisme i la lluita per la seva abolició a càrrec del senyor Miquel Serrías Igrinyó. Es tracta d'explicar que les lluites socials comencen sempre per unes lluites a vegades individuals que fins i tot a vegades es poden considerar sectàries, però que la història sempre posa la veritat al seu lloc. I en aquesta ocasió ens parla de l'abolició de l'esclavisme. Ja sé que hauria d'acabar la meva agenda aquí, amb el dijous ja 24, però el divendres no tenim agenda, no tenim la desvernada, per tant us faré 5 cèntims del que podrem fer el proper cap de setmana. Diumenge passarà la Volta Ciclista a Catalunya per la carretera La Béa Miró, per tant també passarà per Sant Just. El diumenge a les 12 del migdia tenim una ballada de sardanes amb la cobla Baix Llobregat a la pista coberta del parc Pou d'en Fèlix. En realitat és la pista a Conxita Audina, però l'agenda espluga us li diem la pista coberta de la biblioteca. I us vull recomanar, com sempre, el darrer dijous de cada mes tenim el Pati Blau. En aquesta ocasió tenim el llibre de la Gemma Aguilera que es diu Agent 447, l'home que va detenir el president. I segur que sabeu de què us parlo, i us estic parlant del documental aquell que es va fer de l'home que va detenir el president Companys. Per tant, el Pati Blau és una tertulia literària en la qual les seves autores parlen de la seva obra i també les persones que hagin llegit l'obra, el que poden fer és plasmar-li els seves dubtes, evidentment seran contestades. Aquestes xerrades sempre acaben amb un sopar senzill que val 5 euros. S'ha de fer, evidentment, trucar uns dies abans, on sigui el dia abans, i dic que us quedareu a sopar. Simplement és per un tema organitzatiu. Organitza l'Espluga Viva, que està al carrer Sant Francesc Javier. Tota aquesta informació, sempre, com us dic, la podeu trobar a l'agenda d'Esplugues, tant a la seva edició en paper com si consulteu la pàgina web de l'Ajuntament. Per tant, benvolguts, benvolgudes, estimats i estimades, fins aquí l'agenda sense interrupcions d'Isabel Almató per La Desbernada. Un petó i molt bona nit. La Desbernada Molt bé, doncs, continuem aquí a La Desbernada, i ara, si no m'equivoco, segons aquest paper que tinc aquí dalt, toca el tema musical del senyor Domènec. El temazo, Domènec, el temazo. El hate del verano. Hola. Hola. Buena nit. Avui estàs molt fi, eh? Com ho dic, Òscar? Jo, per què? Ramos. Estàs molt fi. No. Molt fi. Sí, sí, sí, ja et dic jo que et conec. Escolta... He quedat per sopar, perquè si no t'hi portava, digues. Ah, vale, vale, per això estàs fi, perquè avui tens un plat. Mireu, aquest tema ha de s'haurà conegut per tots. Quin és? La dansa del ritual del Mau Mau. No. El còndor passa. No. Bajarutxo uí. No. Això és de Modernos. Això és de los animals. Modernos per la gent de prehistòria. Això és Creedence Claywater Revival. Ah, és això, és això. Passa la boca, Domènech. Revival. Revival, del The Animals. Fortunaig son. Sí. I llavors, U2... No ens agrada aquesta. U2... Bueno, pues... U2... Què fas d'armant, ara? Vale. Com que està l'armant... No, llavors ara U2, U2, ha tret una... Una versió... Va treure una versió d'aquest tema. Menys animal. Perdó, de debò em dieu que no coneixeu aquest tema? Sí, home, sí. El títol no, perquè era molt estrany. Espera, agafa ja i... Jo, vamos, jo me la poso cada dia, diverses vegades. Sí, i tant. Un matí o una a la tarda. Doncs ja ara veurà de sintonia el mòbil, aquesta de U2. Ah, molt bé. I que cada hotel us feu. Un matí o una a la tarda. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Primer, la gent ara no està gaire educada a la contenció. A la meva època et deien que t'havies de contenir, no havies de riure ni fer sorolls ni tal, ni fer preguntes ni coses. Ara és al revés, llavors no hi ha contenció. Llavors, clar, quan la gent està en una situació de pressió, perquè clar, quan tens un familiar amb una circumstàncies dolentes, medicament parlant, estem en una situació de pressió. Llavors, doncs, sobre qui vols les fogantes? L'únic que vols les fogantes són el personal. Enfermeria i metges, segur que tenim que, moltes vegades, fer de modul de contenció de les... Diguem, de la falta de contenció, de la redundància dels famílies. Llavors, clar, si algun d'aquest famílies a sobre és violent, llavors, doncs, pots arribar a situacions perilloses, per això no es nouen. Jo me'n recordo quan estava a l'hospital clínic i a vegades sortíem a donar les notícies a segons qui, el que se'n diu el microtom o l'alà, que era un ganivet que teníem per fer talls molt fins per anatomia patologia. Sí. Sortíem llarmats, però, si de cas, sortíem llarmats. Bé, concretament, en l'estudi, per si és d'interès, diu que es van produir 361 agressions i l'any 2014 344. I posa el número, segons les comunitats autònomes, Madrid amb 77, que és la que més, després Andalusia amb 66 agressions, València amb 55 i Catalunya amb 44. i, en canvi, com a comunitats que menys agressions tenen, doncs, i al País Basc, Ceuta, Aragó, Galícia... Bueno, també hi hauria que veure, si estem parlant de números absurdos, hi hauria que veure, també, el volumen de... El percentatge de... La població que... ...de pacients... En funció del número d'intervencions que es fan. No, no, de totes maneres, sí, és cert que hi ha gent que, com tu dius, no sap contenir-se, i, a més a més, doncs, el seu nivell d'educació és baixet. Sí, depèn de la zona, també. Jo recordo, quan jo estava estudiant, no sé, imagina't, això era el 60, eh? A mi no era el 60. El Pere Camps, que és un hospital que hi ha a l'Ajada de Rambla, que estava, que, bueno, que tenia una població, diguem, amb bastanta violència, no? És a dir, allà, punyalades, tiros, de tot es veien, i bufetades al vestíbul se'n veien cada dia. És a dir, allà els metges, a part de ser metges i els camilleros i tal, doncs, feien els marcials. Cinturó negra havien de tenir. Era una cosa que ja era quasi, quasi, podríem dir que diària. Però el que passa és que no es registrava. Ja. No, no. Però hi havia un... Oi, l'he tractat, ha tingut una agressió amb això. però, doncs, era una anècdota més a la que era d'editar. Ja està. A vegades de sortir-te'n com podia, sí. O sigui, això no és una cosa tampoc novedosa. Però és que ara es compta. Ara es compta, sí. Ara. I bé, i quan algun periodista, doncs, ostres, s'haig d'ocupar, ara, mitja plana del diari i de... i de... Mira, ja que t'estudi, doncs, publicarem una agressió, el posa maco i el publica. Sí. De tota la manera, també, a vegades, hi ha maneres d'estimular aquestes situacions o bé de... de no estimular-les. O sigui, sempre alguna te'n trobaràs. Però, a vegades, també és un problema de... de falta d'informació. Vull dir que... els hospitals estan molt sobrecàrregats de feina i, a vegades, no sempre tens ben informada la família. I, a vegades, això fa que el... que el nerviosisme es vagi... vagi augmentant, no? A vegades, si hi hagués una mica més d'informació, d'una informació més acurada... Però jo em faig en allà que es diga el World Medical. Tres hores després, m'entén, no ha passat a ningú. Ja. Llavors, la gent ja va empipada. Ja dir, per què no ens diuen res i que aquí què passa i... No, no, o sigui, això m'ha passat a mi com a pacient, eh? Ja, ja, ja. Jo he ingressat amb un tast de sum la moto, amb un colt de cap, perquè em miressin a veure si, com que jo venga aspirint, o tot això, a veure si hi havia alguna cosa... I em deien, no esperis que... I al final me'n tenia que anar. I dic, escolta, jo me'n vaig, eh? No, no, no, esperis, esperis, no, no se'n pot anar, no se'n pot anar com que no me'n puc anar. Clar que me'n puc anar, que me'n solteria que no me'n pogués anar. Però jo m'en tinc que anar, perquè la meva companya també s'havia quedat a la moto, s'havia fet més mal, anava enguixada, doncs i he de dir que no me'n tinc gana. I, i, i, no, no, però esperis, quan ve un i... No, no, és que clar, em s'ha d'acabar ingressat, si no m'ha firmat un paper, conforme sembla per la teva voluntat, per la teva voluntat, perquè té un derrame, eh? S'ha de dir que m'ho deia ara. O sigui, jo portava allà dues hores dient, que m'anava a mi, bueno, ara et donar l'alta, ara vindrà, no sé què, però també dues hores. Mentre tenia l'altra persona que anava a mi amb la moto, ho diuen, amb una factura a l'isfranc. I hi havia que organitzar-se, i anava passant el rato, saps? I clar, a la nit, després comprar medicaments és més complicat. i clar, bueno, jo vaig muntar un pollo, no vaig agredir a ningú. Ja, bueno, no, però... Però vaig dir, bueno, si això s'acabava, me'n vaig, si passa alguna cosa, vosaltres sereu responsables. Jo també, una vegada, a urgències de Belvicie, també vaig muntar un pollo. Bueno, però aquí no acaba. Li pregunto a la persona, ja la cosa ja estava... ja ens havíem enfadat, no? Llavors li pregunto a la matxessa, perquè a vegades no havia tès un metge, però havíem canviat la guàrdia de la matxessa, i li dic, bueno, i això, com va? O sigui, bé, m'ingresses amb observació, però observació, què vol dir? Un dia, dos dies, fins que em sangri pel nas, on va això? Ah, no, això... Jo soc urgències, ja, això ja t'ho explicaran... el del matí, el del matí, que són els que et porten. Bueno, doncs a la una de l'endemà, això era a les set de tarda, eh? Encara no sabíem. A la una de l'endemà, jo estava a l'habitació i ningú m'havia dit res. i clar, va entrar un... una persona atentant la pressió, i em diu, què? Com estem? Estic emprenyadíssim. Clar, dic, a més a més, ara quan surtis, vas a l'ordinador, et connectes a la Lei d'Autonomia del Paciente, article número 10, te'l mides, i veuràs que el que està cometent ja en aquest moment ja és un delicte. Perquè porto més de dues hores... Sense que ningú m'hi digui per què nasos estic aquí. Jo no sé si me'n tinc a anar d'aquí cinc minuts, o d'aquí dos dies, o quan em facin un altre atac, o no sé, no sé res. Clar, vaig dir això, i al cap de tres minuts passava a la corte celestial. Ja, clar. Doncs això és molt dolent. Sí. Perquè això és molt dolent, perquè llavors acostumes a la gent a que tothom vagi de mala hòstia. Perquè dius, ah, clar, jo ara això mateix que estic explicant, l'oient aquest que ens escolta, que és l'endres, doncs diu, ah, la pròxima vegada a l'hospital ja entrarem encara amb la bava, m'entens? Clar, i això està passant. La gent que és pacient i educada, doncs a vegades té menys informació que la gent que es va malancar. I tu no vas a joder ni tal, m'entens? I coses aquestes que ja creen, falta l'empatia, no? I al final, doncs, això ha de ser un lloc, que se suposa que la medicina és un lloc de beneficència, per beneficència no en el sentit dels habitualment, sinó de benefactor, doncs acaba de ser un lloc on la gent està a la granja, no? Sí. Sí. Bueno, per això dic que es podrien fer, es podrien fer perfectament mecanismes de... Jo, per exemple, ho he dit moltes vegades en aquest cas que em va passar a mi, vaig dir, bueno, és que no m'heu informat, vull dir, quan va començar l'hospital de tothom, no? I llavors va dir, bueno, però és que clar, teníem coses més urgents, el teu no és urgent. I és que jo no ho sé si és urgent, perquè a mi tampoc m'ho heu dit. Clar, si em diuen, miri, no és urgent, vostè tranquil, que ara tenim coses més urgent, no? Clar, i llavors va dir, dic, però és que no cal que vingui a informar-me el cap de medicina. Pot venir a informar-me, doncs, una altra vegada social. Dic, a més a més, ho farà millor que vosaltres. I a la meva clínica, va així. A la meva clínica, nosaltres li oferim a tothom quan acabem el llibre de reclamacions, és a dir, no sabem que el demani, no. Si no l'oferim, i la persona que el despedeix, i si no, ja l'ajudo jo a escriure si té alguna queixa. I a més, sembla que posem el 20-23 queixes. Però, clar, hi ha una persona que és el seu acompanyant, m'entens? O sigui, és el seu amic a la casa, que no és ni metge, ni anestesista, ni psiquiatre, ni psicòleg, ni infermera. És una treballadora social. i la treballadora social, doncs són persones que són professionals, universitaris, que estan preparats per la contenció, precisament. Ja. I jo crec que se'ls hauria de donar un paper, més enllà del que moltes vegades tenim al cap, del treballador social, que és una mica com la hermanita de los pobres, però el mantén sense ser monja. Sí. Doncs no. És una persona que sap de lleis, lo suficient, sap... o sigui, són especialistes en manejar recursos. Llavors, nosaltres, a casa meva, a la meva clínica, considerem que la gent que era allà, ve en busca d'un recurs. i qui fa l'acollida és el treballador social. Llavors, el treballador social utilitza tots els recursos que té la clínica en funció del que aquell pacient presenta. Però aquell pacient presenta no solament una cosa concreta, vol una lligatura de trompes. A part de voler una lligatura de trompes, ve sol o ve acompanyat, o ve acompanyat de quinze. o viu a Barcelona allà al costat, o viu al Pirineu, o és una persona que no parla del castellà bé, per exemple, jo no tampoc, o és una persona que no vol que la persona que l'acompanyi sàpiga que el que va fer és una lligatura de trompes. O sigui, el treballador social fa una valoració de la persona molt més enllà de la pura demanda sanitària pura. Sí, sí, sí. En conseqüència, en el moment en què es crea una situació de conflicte, que a vegades es creen, el professional sanitàri es retira i ve el treballador social que és aquella persona amb la que ha empatitzat a l'entrada. I normalment, així es resol, sense, sense els problemes. I, i a casa meva ve de tot, ve gent universitària, i ve gent en alfabeta, i ve gent... Clar, de tot, de tot. Clar, Sí, sí. O sigui, que sí que es poden, sí que es poden arbitrar mesures perquè aquestes coses es minimisen. Sí. Sí. Però no es fa, eh? No es fa. Bueno, a veure si algú posa... el que ens estigui escoltant, bueno, doncs, vull dir, que no, ara no cregui que, entrant mal encarat ja, d'entrar a un professor sanitàriu... Ja, no li solucionarà res, en absolut. No, no es farà cap favor. L'únic que aconseguirà és estar amb la llet, ell i els altres. I els altres. Sí senyor. Molt bé, Santi. Doncs, que tinguis una bona setmana santa. Bona setmana. Jo la setmana, la santa, em fa ja, em sembla que, des que tenia 6 o 7 anys, que no santa. Ah, no vas a... No, no volem saber. El diumenge, no vas a veure allà al Palmos? Domenex. Ui, ui, ui. Mare meva. A més, he fet molts pecats, amb les setmanes aquestes. Ah, ben fet. Sí. Les festes de primavera. És a dir, que queda una cosa com més, saps? Ja. I després volies que la padrina et cortés la mona, ja. No, a mi, em porta el padrí. La mona, et recordo que és el padrí, la madrina et porta la palma. Ah, sí? O se lleva la palma. A mi, com no tenia padrí, només tenia padrí, no m'ho portava tot allà. El meu padrí, que era un tio molt pràctic, em donava la pasta, i em deia... Compre el que vulguis. Compre el que vulguis. Molt bé, sí. Com a los cerditos. Exacte. Molt bé, Santi. Doncs, que t'ho passis bé. Bona festa. D'aquí 15 dies tornarem a parlar. Vale. Adiós, adiós, adiós. Ja tenim aquí... Don Armando. Hola. Hola. Tenim sopar? Tenim aquí. Podríem sopar, sí. Podríem sopar, doncs vinga, va. Sopem. Ja que estem en setmana santa, aquestes coses... Què faràs? Farem un bacallà. Un bacallà. I no va dir res? Sí, sí. Un bacallà. Un bacallà. Molt bé. Vinga. Vinga. Molt senzill, eh? Molt senzill. Bacallà amb crema d'alls tendres. Bacallà amb crema de què? D'alls tendres. Alls tendres. Necessitarem bacallà i alls tendres. se n'està abrient de la menta. Bàsicament. I potser una mica de llet, potser. Bàsicament. Sí, millor. Més que llet, bueno, llet o una mica de nata per cuinar. Per cuinar, sí. La nata líquida. Sí, que té menys grau. Necessitarem bacallà, evidentment. Si és morro, millor, evident. Fresc i que no sec. Eh? Fresc. No, de salat. De salat. Jo, quan parlo de bacallà, parlo sempre de bacallà. Cuidado. Salat. Vale. I de salat. El bacallà fresc... És un peix noruec que no és bacallà. No ens interessa. No serveix per res. No és bacallà. Vull dir, és per tenir un peix a la peixateria i ja està. Mira, tinc peixos i ja està. Res més. O l'aquari. Només es pot... El bacallà allà a l'aquari. Sí, per exemple. O la banyera. O la banyera. També tal. Només es pot menjar d'una manera el bacallà fresc i ja un altre dia l'esperarem. Molt bé. Això. Tirem el bacallà, l'enferinarem, l'enferinadet, el fregirem amb no molta... En principi... Amb canya i després bassa. Sobretot sempre quan cuinem bacallà o peix és igual, sempre la pell el primer que vagi a l'oli. Al principi sempre el primer, la pell. Tornem una mica la pell, donem la volta, el durem una miqueta, tal, tal, el traiem. Amb aquell oli el retirem una mica perquè tot l'oli no hi ha d'anar. Retirem una mica d'oli. Llavors tenim a estendre's trinxats trossos ben petitons, ben picadet, ben picadet, ben picadet. i el posem amb l'oli aquest. El durem molt poquet perquè ha d'entendre's crema de seguida. i, bueno, quan el tenim fet, el traiem, el posem en un pot de sal, pebre, i anem afegint llet. La crema o la llet. La llet i la crema de mini-pimer, o la motollet li donem, que quedi tot fet. Tot una pasta. Tot una pasta. plat, o safata de forn, el bacallà, i la crema aquesta posada per sobre. Ha de quedar una cosa espaceta, perquè és que si no ens queda tot líquid. Massa líquid, sí. Ha quedat una cosa espaceta. Tipus beixamel, diguem. Sí, una beixamel clareta, eh? Seria més una veu l'hoté. Va, no val, ja tant no hi ha. Ui, ui, ui, ui. Home, ja que ens hi posem, ens hi posem, no? Aleshores engeguem forn, que estigui una mica calentor, tampoc cap cosa, entrem al bacallà aquest, i dos minuts de gratinador. Tampoc cal que quedi gratinat. Gratinat. Tampoc cal que quedi gratinat, eh? Però gratinat i forn, no només gratinador. No, forn i gratinador. Forn i gratinador. Sí, engeguem una mica el forn, que s'escalci bé el plat i tal, i una vegada porta 5 minutets o una mica menys a dintre, posem el gratinador. I el gratinador rega 3 minuts. Només és perquè faci una miqueta de crosta. De crosta. Però una miqueta, no cap cosa. El traiem i se l'hagi a menjar. Molt bé. Boníssim. Segurament. Una cosa. Una cosa. Pavel-lo. Amb alls tendres, has dit, no? Sí. Amb crema d'alls tendres. Perfecte. I encetem ara l'últim espai. Ja tenim equip. Ja tenim equip. Sí, sí, senyor. Anem a parlar de karate. Anem a parlar de taekwondo. Parleu, parleu de taekwondo. Parleu. Cap problema. O no. No? Cárate? No, sí. Hi ha alguna cosa de cara d'algun campionat? Algun comité? Hi ha un encontre intercomunitari amb gent de l'Aragó i de València, el dia, ja t'ho diré, d'aquí dos caps de setmana. Dos caps de setmana. A Badalona? No. A Badalona? No. Cap a baix. Més a baix. A baix. A baix. A baix. Molt bé. A baix, jo vaig anar l'altre dia. A fer una calçotada. A fer una calçotada. Hòstia, que original. Sí. Molt bé. Molt bé. També comença aquesta setmana, crec, la Fórmula 1, la Fórmula 2. Fórmula 5, que és un grup. Les motos, Fórmula 5 ja s'ha retirat. Les motos, Lorenzo ha guanyat el no sé què? No. Sí? Que ha quedat segon. Ha quedat segon Lorenzo? I què ha quedat primer? El primer ha quedat un italià amb una Ducati, que es veu que és un avió. La Ducati ha preparat un avió increïble. Ostres. L'avió va ser primer Lorenzo i segon Rossi. No, no. Primer que he dit, jo no me'n recordo el nom. Després Lorenzo i tercer Márquez. Márquez. Ah, doncs Márquez. El Rossi ha quedat sisè, em sembla. Però t'ho hem de dir que són els d'entrenaments. Sisè o setè, sí. Això demà es dona la volta i no hi ha cap problema. Fórmula 1 també comença aquest cap de setmana. amb el Gran Premi d'Austràlia. Que, bueno, sembla-sí que els Mercedes continuen amb el seu terrenar. Sembla, el que passa, que els entrenaments que s'han fet de pre, de preparació de temporada... Ferrari ha marcat molt i s'ha posat les piles, eh, Ferrari. Ja veurem. Aquest any pot ser divertit. Exactament. Pot ser divertit. Perquè, clar, si ha de guanyar una altra vegada Mercedes amb la superioritat que ho ha fet l'any de temporada passada, doncs, vine, potser que corri només ell si... No, però no. No, però sí. Però sí. Aleshores que no jugui el Barça, perquè si ha de guanyar una altra vegada que és la prioritat, no? D'això parlarem. Us ho anava a preguntar. Dic, bé, caraté, motos... Gran Premi. Què passa? Parlem de coses importants, o no? És un espai d'esports. Ah, multideportiu. No, no t'enganys, herman. És l'espai de Barça. És l'espai... Ni d'esports no hi ha futbol, no? No intenteu... Gràcies, gràcies. Tu m'ho nota. Sorteig de la Champions. Sorteig de la Champions. Ja s'ha fet. Sí. Ja s'ha fet. Ja s'ha fet. Per molt que el Zambrota digui... Puedo prometer y prometo que... Que la bola no estaba caliente. No estava caliente. Però no va dir si estava freda. Ah, amigo. Amigo. Però per què li diu sorteig? Eh? No ho sé. Inicialment és el que sembla que és, no? No. Total. Diem-li. Mira, aquí el servei de dades... Diguem-ho clar. El Domènech, en Jordi. Atenció, eh? Què? Diu, des que volvió Florentino... Sí. És que m'ha passat ell ara a l'arribar. Diu, m'ha estalviat l'haver-ho de buscar. Diu, des que volvió Florentino al Real Madrid en 14 sorteos de Champions, 14, eh? De vuitens i quarts de final de Champions... Sí. Barça, Bayern, Chelsea, PSG, Juve, Arsenal, Milan, City, el Manchester City, clar. E Inter de Milan, diu, s'han enfrontat entre ells fins a 24 vegades. Ja. Amb el Madrid mai. Atenció, diu, nunca con el Real Madrid. Que en esos mismos 12 sorteos, aquí diu 12 abans eren 14, però bueno, és igual. En tot cas, 12. Diu, se ha enfrentado al Apoel Nicosia. Sí. Bueno, cagate l'orito. Galatasaray. Vale. DSK. Vale. Dos vegades amb el Schalke 04. Sí. Dos vegades amb el OL, olímpic de Lyon. Ojo! Un any el va fotre al fora. Bueno, sí, bueno. Sí, sí, però... Atenció. Un amb el Tottenham, amb el Spurs, no? I un altre amb la Roma, tu. Sí. i una amb el United, amb el Manchester, la més difícil. I això li dieu sorteig? No, no, està clar, està clar. Això és l'adjudicació dels partits de Champions. Perdona, i diu, i venia, diu, com a segon, el Wolfsburg, que és el que li he tocat ara, i una l'Atlètic de Bilbao. de Bilbao. De Madrid, perdó. Això no és el sorteig de Champions, dels quarts de Champions. Això és l'adjudicació dels partits de quarts de Champions. No, no, és que, atenció, perquè això et passi durant 12 vegades que no t'hagis enfrontat amb un equip, amb cara lluïts, hòstia, té collons de coses, que tornem-ho a repetir. S'han enfrontat de la Poel de Nicòsia, Galatasaray, CSK, Xalque 04, Olímpic de Lyon, el Tottenham. Hòstia, és que ni un sol equip. No, no, no, dels grans. Estem parlant de quarts i vuitens, eh? Dels grans, camp. Sí, sí. Home, és com a mínim sospitós, diguem-ho. Avui crec que ha sigut, crec, no sé si ha sigut Romanigue o algun de aquests que ha dit que... Abundant en el tema, diu, és que encara es pot afinar més. Diu, habitant d'aquesta manera set vegades, set vegades, el Bayern de Monique, tres vegades a l'Inter de Milán, quatre vegades habitant el Milán, quatre vegades a l'Arsenal, cinc vegades al Barça, cinc vegades al Chelsea, cinc vegades a la Juve, set vegades al PSG i quatre vegades al City. Diu, ja ho tens, home. Muah, muah, muah, muah, muah, muah, muah. Hòstia. Bueno, ja veurem què farà el Wolfrup, aquest, aquests van en Volkswagen, Tito. Eh, bueno. Eh? Cal que estigui trucat, no? Eh? Canvi, al Madrid van ser al León. Home. Home. Bueno, no sé, tu. En fi, la sort d'estatxada ens l'ha tocat. Sí, sí, sí. L'Atlètic de Madrid. De totes maneres, de totes maneres, jo... Estic d'acord amb el que va dir l'altre dia Luis Enrique. Està d'acord? Sí. Que va dir, que li van preguntar quin equip és el que li... El que vol evitar. Que no li agradaria que toqués. El que no vol que li toqui. Exacte. I diu, a mi el que no m'agradaria que toqués és el Barça. I diu, però aquest estic segur que no em tocarà. Home. I és això. Està clar que era un dels cocos i és el que ningú es volia trobar. Hòstia. Home, si està claríssim. Que ens toqui l'Atlètic de Madrid. Està claríssim. Sí. Bueno, però... Avorreix. És una mica... Jo... Ho vaig dir. Ho sospitava. Bueno, en broma vaig dir que al Madrid li tocaria el Wolfo. I, efectivament, sí. Es veia clar. Però que el que sí es veia clar era el Barça-Atlètic de Madrid. Per què? Per què? Perquè la UEFA ja amb tres equips de la Madrid. És igual que siguin espanyols o siguin alemanys o siguin italians. Tres equips de... Arribar a... Ja va passar una vegada. Favorir. L'any que el Barça es va enfrontar amb l'Atlètic de Madrid, que ens van eliminar. A semis. A semis. I es van enfrontar a la final a l'Atlètic de Madrid amb el Madrid. A l'Atlètic de Madrid amb el Madrid. També hi va haver-hi una amb el València, que el València va guanyar amb el Real Madrid, al Barça, i la final va ser València-Real Madrid. Però això, que a mi tampoc m'agrada, o sigui, que això a la UEFA no li agrada. Clar, hi ha una possible final entre dos equips de la mateixa nacionalitat, no li acaba de començar. Però és també el que ha dit, no sé què ha sigut, que potser s'hauria de pensar, anar pensant en canviar l'estructura de la Champions per evitar... Perquè, clar, ara mateix el PSG i el City s'enfronten en quarts de final. Per tant, un dels dos candidats a guanyar la Champions i queda eliminat. Però això val per tothom, no? Sí, sí, sí. A l'Atlètic de Madrid té el Barça. Sí, exacte. Però, clar... Els convidats són el Benfica i el... I el... I el... Sí. Recordem que és un equip alemany i que, com sempre, te la poden... Sí. No, no, i tant, i tant. Recordem la temporada passada, el Salka 04 va estar a punt de donar el Nimsus. Donem per favorita al Madrid, inicialment. Sí, sí, sí. Però que és un equip alemany i que té també els seus recursos. Sí. Home, si el equip alemany ja hem vist el que és capaç de fer el Bayern de Múnich amb una eliminatòria que tenia pràcticament perduda. I... Sí, partidàs, eh? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí. Però un altre partit. Sí, sí. L'ha aconseguit aixecar i guanyar l'eliminatòria. o sigui, no... Bé, no, recordem també... Ara parlant d'això que l'altre dia no sé a qui en vull parlar avui. No, és que aquests alemanys, dic, bueno, vés amb compte amb els anglesos, però jo recordo la final aquí al... Hosti, sí. Sí. Amb el Bayern de Múnich. Amb el Bayern de Múnich i el Manchester United. Exacte. Anava guanyant el Bayern. 2-0 i ho van acabar amb el Bayern. I al minut 89 el United va empatar i després va... Va marcar dos gols consecutius. Consecutius, sí. Pràcticament, sí. Sí, sí, sí. Per tant, bueno, clar que el Manchester no és ni molt menys avui en dia el Manchester aleshores. El City encara, jo crec que el City encara no té categoria. Per tant, jo veig en aquesta eliminatòria, veig clarament el PSG. Home, aquí els cocos, els que jo no volia veure ni en pintura, eren el Bayern i l'Atlètic de Madrid. Preferia doble partit al Madrid que no... Home, sí, i tant. Jo volia el Madrid. I tant. Sí, era un bon moment per... Ara, tampoc oblidem que precisament aquesta temporada els dos partits, no, dos, quatre partits contra l'Atlètic de Madrid i el Barça els ha guanyat els quatre. Sí, això és veritat. O qual dato? Bueno, però també és una... Sí, sí, no, que no té per què... És una seqüència de partits que cada vegada també estàs més a prop de que... Sí, sí, sí. A d'altres partit s'ha de dir que també hi ha una certa avantatge per part del Barça. També et puc dir que jo vaig veure el partit... El partit únic seria més fastidiat. El partit entre el PSG i l'Atlètic de Madrid i... No va passar res. No va passar res. No va passar absolutament res. Va ser un partit avorrit. Molt. L'únic que hi havia era la incertesa del marcador. Però no serveia... I perquè el PSB a davant no té tios amb canya. No té polvor. Si no, passa el PSB. Abundant en el tema anterior, perdoneu, eh. Diu, a l'AS, eh, a la portada digital de l'AS. Diu, al Madrid le toquen rivales más duros que el Barça desde 2005. Ah, sí, eh. Sí, diu, desde la 2004-2005 han coincidido en 18 sorteos de octavos y cuartos de Champions. Y según los coeficientes UEFA, los rivales del Madrid ganan en ranking a los del Barça por 10 a 8. No sé, vull dir, ja passo la fe. Què fumen, aquesta gent? No sé, els hem de demanar perquè... Sí, a veure... Que convidin. Sí, sí, sí, home, clar, perquè... Home, és que ara estem veient que el Wolfsburg és la bomba i que... Sí, sí, el Barça ha tingut, que jo recordi darrerament, doncs el Chelsea, ha tingut l'Inter, ha tingut el... El Manchester... El City... A tots, els cocos. A tots, però clar, són equipets que... Home, el PSG ha tingut... Sí, també. No ens ha tocat el potentíssim Galatasaray... No, mai. Ni el... A Poel, eh? Sí. Genial. Bueno, doncs què hem de fer? Pues res, guanyar l'al·laboració de Madrid i esperar el proper sorteig. A més serà la setmana del Clàssic, no? Entre mig. Sí. Amb un dels dos enfrontaments. Sí. El partit d'anada et sembla que és el dia 6? Podria ser, sí. T'ho podria assegurar, però ara mateix no estic en condicions. No. Ara t'ho dic, crec que és el dia 6... No estic en condicions. Em sona 6 o 9, però clar, com són 4 partits dels que hi ha, em veig una mica malament de memòria. I això aquí... A veure, les fetxes de la Champions. Aquí el tenim. Bueno, aneu dient qualsevol cosa, abans, mentre... Estem esperant a veure que ens il·luminis. Bueno, però és que... No, jo volia preguntar, què us va semblar el partit d'altimecres? El partit contra el... Amb l'Arsenal. Amb l'Arsenal. Amb l'Arsenal. A mi em va... Bueno, en la línia del partit d'anada, no? Bueno, perquè és que he sentit algunes crítiques de dient que el Barca fa molt de jugar amb foc. Perdoneu, perdoneu. Perdoneu, el partit d'anada el dia 5 d'abril al Camp Nou. El 5 d'abril. I el de tornada el 13 al Calderón. I es juga amb el Madrid el diumenge dia 11, és possible? No, el dia 2. Ah, el dia 2. El dia 2. El diumenge... El dia 2 d'abril. D'abril. D'abril. Però és dissabte, no? És diumenge, eh? És dissabte, no? Sí, sí, sí. Per això, no he jugat amb diumenge. Mmm... Ara sí. Diumenge 8 i mitja. Crec que... Això em vas dir el dimecres. Sí, sí. El dimecres et vaig dir diumenge 8 i mitja. Com a canviar el cuento. Però... Ui, de res. Bueno, en tot cas, la qüestió que ens queda l'altre mig... Això serà una setmana de vèrtigo. Sí, sí, sí, no? Una bulleta. Però també el que deies tu. El que sí que és possible, que sí que no li convé al Barça fer el que fa en ocasions. A mi m'ho ha semblat inclús a la Lliga. Aquesta història de... Però que a mi em sembla que és... A veure, és jugar amb foc? Sí. Jo crec que no. Vull dir que pots... Un partit... Aquella perugrullada de... Es pot guanyar, es pot empatar, es pot perdre. Sí, sí. Tots els partits es poden guanyar, perden empatar. I el pots plantejar, com el plantejava en Pep Guardiola, que era... Els avassellem, ells els tanquen, els fan dues línies, allò com un futbolín, anant amunt i avall, i allò és un tan desesperant, no? Que era quan el Barça feia aquell joc que semblava de handball. Val. Ara, en canvi, es deixen anar, t'ensenyen allò la cara perquè vagis a... Jo és el que veig. Jo crec que ho fan a cosa feta. Al principi m'exasperava. A més a més, no... Va a dir... Home, a veure, que ells et poden fer un gol, també. Que era... Sí, clar. Perquè van tenir les seves oportunitats, fins i tot més van tenir el partit de nada. La història és que amb els tres tios que tenim a davant... Amigo. Vull dir, bueno, ens foten un gol, és igual. No, no, és una pagada espectacular. Quan s'hi posen... Ens han fotut un... Va, anem. I sembla... I ja està, sí. I sembla que tenen aquestes dues velocitats. Què és allò? La ciutat de Crucero que vam fent... I el primer que ho fa això és el Messi. Sí. El Messi va anar caminant tot el partit. El Messi va estar caminant tot el partit. El Messi és el que marca el ritme del partit. És a dir, va anar caminant. Que cal córrer. Aforrem. I el tio és el que marca el ritme. Diu, ara anem-hi. Ara anem-hi. Ara anem-hi. Partit contra el Real Madrid... Partit contra el Real Madrid el dia 2, que és dissabte, a les 8.30. 8.30 dissabte? Dissabte. Dissabte. Sí, perquè... Jo no ho he dit, però... Sí, sí. A més a més, l'Atlàctic de Madrid havia de jugar diumenge, i la Federació Espanyola, o la Lliga de Futbol Professional, aquella cosa que no podia fer mai, que era canviar l'ordre dels partits, perquè això depenia de les televisions, i les televisions eren les que m'anaven... Ara aquesta cosa ja hem pogut. Bueno, doncs el senyor Tebas ha canviat el partit de l'Atlètica de Madrid, que el tenia diumenge, que, ojo, em sembla molt bé, eh? I l'han passat el dissabte. Em sembla molt bé. I també ha jugat el dissabte. També ha jugat l'Atlètica de diumenge, i ha jugat el dissabte de cara al dimecres, dia 5, que és dimecres, si no m'ho equivoco, que jugaran al Barça. Que em sembla molt bé que li hagin canviat el partit. El 5 és dimarts. Eh? El 5 és dimarts, exacte, sí. Sí, sí, sí, sí, el 5 és dimarts, per això. Doncs això que estàvem parlant del dimecres, a mi era el primer que em passava, a començament de la temporada, que m'exasperava a la història, i deia, hòstia, què estem fent? Allò, agafen com una mena de relax, no? Vam fer el gol, no? Pim-pam, golazo. Sí, no, i tant, no? I bueno, ja està. Els altres se'envalentonen, tirant endavant, pam, t'empaten, hòstia. Però tu mira que... Però tu mira que... Però tu mira, sí, però empaten... Recorda el que et vaig dir quan va marcar l'Arsenal. Aquesta gent s'ha equivocat. L'ha fastidiat. No, però a més, mira que fins que empata l'Arsenal, fins que empata, el Barça té més d'una ocasió. Vull dir, ells la busquen. Van arribant. Ells la busquen. No arriba, bueno, ja... No passa res, no passa res. Tranquil, anem fent ja... Home, és jugar amb foc. Perquè si alguna vegada la moneda no en surt cara com tu vols, pot sortir de greu. No, està clar que jugues amb la carta marcada perquè tens la bandera que tens. És que és molt difícil. No, no, i realment... És que és molt difícil. I realment, de cara als altres equips que juguen contra el Barça, hòstia, veure aquests testos allà i amb la fiabilitat que tenen, amb el seguit de partits que porten guanyant... Parlem d'aquests testos, és que tires al mig del camp, vas al mig del camp i veus un ràquitig, un busquets, un iniesta... No, no, són aquests fonamentals. Jo dic que el que... Sí, però el que fa que tremolin les cames són aquells tres. Sí, sí. A la mínima, clar, anys al darrere què passava? Que ja és quan li van agafar el truc al Barça de Guardiola, no? El que feien era cobrir el Messi. Ja està. Que era difícil, però li fotien els tres testos al damunt i, clar, era impossible que tant Alexis o qualsevol altre, que el Pedro, etcètera, que estava per allà, a poder generar aquella ocasió, aquella dificultat a la teva defensa, és que no tenien qualitat suficient per fer-ho. Clar, ara, en canvi, és que tenen tres mals de cap. I, clar, has de cobrir... Has de cobrir... Tota la defensa... I, a més, que tenen tres mals de caps i tres tios que es mouen amb una habilitat en l'àrea sense pilota, espectacular. Aquí és on jo crec que se li ha de reconèixer el valor que té, fins a l'últim euro que s'ha pagat per ell. És brutal. És una passada, aquest tio. El gol que va ficar... Bueno... La repatada és espectacular. La repatada és espectacular. Però com la busca el tio? O sigui, el tio s'adavanta la jugada i com està al mig del mogollón... I, a més, a més, que li ve... A més, que li ve a sobre. Sense marca. Li ve a sobre. Vull dir, que té que fotre una postura tota rara per... Amb l'empeny, amb l'exterior, patatà. Té que fotre una postura molt rara per poder-la repatar. Un gol de repatada, vull dir que... No, no. És una dificultat molt alta. Sí, sí, sí. Bueno, i ja no parlem d'en Messi, perquè ja no cal dir res més. El gol aquell que et va fabricar, que la falla... Bueno, la falla de pana inicialment ha d'anar a portar el ramat d'en Neymar, no? Com l'agafa el tio amb tota la parcimòria, amb tota la parxorra... Un poc i pica i adiós i ja està. Sí, sí. Estava a portar mig metro. No és que vas en carrera, l'altre et surt i encara... No, no, és que ja no hi havia espai. No, no, no, no tenia espai per res. No tenia espai per res. És que és un... És un... El dia del... L'últim partit va ser amb el Gitarre. No sé quin gol va ser. Perdó. Ah, no, és que no hi és en Marc. No. Jo crec que no ha vingut per... Va arribar a apostar. No. No crec. A veure, pels apostadors professionals no deixava de ser... Sí, clar, una bona manera de perdre els diners. Sí, de perdre els diners. És clar, sí. Això que parlàvem del Messi és que és un tio de vesca que és molt difícil en aquests moments de cobrir. Perquè abans sí que era portar la pilota als preus i driplava. És completament... Ara no. Ara pot donar la pilota cap aquí, fot un centro, em dona un passi a l'espai... Et dribla, mareja o la passa. Què passa? I de quan en quan, fot aquella jugada seva, se'n va cap al centro, li fot quan li sona i li surt. Pot sortir per tot arreu. Fot una garrotada i ja està. Com el gol que li va fot el Getafe, des del mig de l'àrea, li fot en l'altre pal. En l'altre pal. En l'altre pal, sí. Que dius, hòstia, això no l'hi porté, ni defensa, això no s'espera ningú. No, no el pot defensar. És que què vols fer aquí? És una generalitat. Un tio que va amb la pilota, així de gol i volta. Pupa! Però és que cada partida em regala una jugada i dius, mare de Déu. Hi ha gent que et faria aquesta jugada una per any, i aquest tio te la fa una per partit. Una per partit. És impressionant. O dos. I dos i tres, a vegades, i ja no són els gols, sinó són les passades, els lamats, el regal. És un tio molt complet. molt complet. És un jugador molt complet, en aquest moment, eh? Sí, no, no. Vull dir... A més, amb la tranquil·litat que se li veu, que a vegades sí que s'usifica, i a vegades està caminant, indirectament està caminant, deambulant. A veure, en el partit contra l'Arsa, no ho dèiem, han marcat el golet. Tenen un amuntatge de 3 a 0. Per què correr? Tranquils. Tranquils. Clar. Tranquils. Ostres, que han marcat el gol. Si els altres arriben a marcar el segon gol, la cosa es complicava. Es complicava. No. Però pim, pam, pim, pam, pam, ja està. Jo fa moltes que no pateixo amb aquest Barça. Bueno... Ha començat tant partits perdent. Això és veritat. Se n'ha remuntat 7 o 8, no? Sí. 7 o 8. Pam, 0-1. Cap problema. Pam, pam, pam, 4-1. 1-5. Jo recordi una vegada que va ser contra el Fuerza. Contra el? Amb el Celta. Amb el Celta. Jo jugava un equip un tant extraig, eh? El Celta, però és a principi de... I amb el Sevilla. Amb el Sevilla, el dia aquell que van començar a guanyar 0-2. Sí, sí. El seu cas. Es van remuntar. Sí. I el Deport la temporada passada, també. per això dic que... Però també són partits que són de Lliga, que te la jugues relativament perquè són punts que pots perdre. Clar, sí, sí. Però jo parlo d'aquests trenta i tants partits. Jo no crec... 28 partits o 29 que porten uns a perdre. Sí, no sé quants partits. Aquests que porten ara. 38. 38. 38. Aquests partits... que deixin respirar ni passar una sola oportunitat en el partit d'anada sobretot, que es juga al Camp Nou, amb l'Atlèntic de Madrid. Perquè aquí sí. Sí que sí. Fiques els dos, tres... Millor tres que dos. Gols de diferència. Saps qual que puguin intentar... Intentaran resoldre. A més, els obligues a casa seva a obrir-se, a buscar-te i no a fer el joc que els interessa, que és anar enrere i anar-te a buscar... El que dèiem, això que comentava abans, que deien, és que el Barça juga amb foc i tal, ara imaginen que davant per contra el Barça en el... Té un equip de veritat. Té un equip de veritat. Bueno, si té un equip de veritat, el Barça jugarà amb un equip de veritat. Sí, sí, sí. Jugarà diferent. A més, a més, és això. Quan el Barça va marcar el seu gol, jo vaig dir, aquests s'han equivocat. Es pensen, es pensen que tenen el partit ja... I depèn de la transcendència del partit, perquè hem de recordar que el partit d'anada també va apretar més al Barça. Es va deixar d'obinar un tant, que a mi em vaig esperar. La primera mitja hora dius, hòstia, aquells van sortir molt forts. Però aquests, quan van apretar, van posar els dos gols, res es suficient. Ja està. 2-0 i ja ens van. Bueno, en canvi, per exemple, el partit contra el Getafe, va arribar un moment, van marcar el primer gol, van marcar el segon, se'ls va començar a agradar, i teva meva, entre el Neymar i l'altre... Havia tornat de vacances. I van caure a 6. I van caure a 6. Sí, sí, que haguéssim pogut caure... I podria haver sigut 3 o 4 més. Un parell de pals més. I si he pogut 3 o 4 més, i he pogut fallar el penal. Que va ser molt bo el president. Jo només demano per favor, per la salut cardíaca d'un grapat de gent, que no ens toqui mai, amb aquest equip, i molt menys aquest any, una final, llogar-nos-la als penals. Estic segur que els guanyaria. Pot agafar un cobriment, eh? Sí. Però patim molt, eh? Sí. Guanyaríem, perquè a més el porter aquest, el Ter Stegen, que també s'ha de parlar d'ell. Ei. La parada que va fer. Extraordinària, eh? Trots de porter. Extraordinària, eh? Trots de porter. Bueno, una mica loco, perquè té 22, quants anys té? 23, eh? No, no, no, 21. No, 21 o 22 anys té. Sí, no, és molt jove. És loco, clar que és loco. A mi el que m'emprenya... La parada aquella amb la mamà. Amb la mamà. Seguides. Però seguides, tot seguides. La palomita, preciosa. A mi el que m'emprenya de Ter Stegen... Quan va ficar a la mamà tensa... Hòstia, ens n'anem, tu. És l'actitud de la premsa capelló. És l'actitud de la premsa. Bueno, tu, la porra per demà. Vilareal, què passa? Ràpido. Vilareal, 1 a 3. 1 a 3. Jo... 0 a 4. Mira, jo 1 a 4. Vale. Molt bé, doncs ja està. Núria. Jo, jo estic en presència física, però mental... Benefísta't. Només has de dir dos números. Vale. 3, 2. Hòstia. Vale. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Dos, tres. No és res, doncs marxem. Tornarem d'aquí uns dies, després de la Santa Setmana. Això mateix. divendres, que ja no serà sant. El sant el santificem. Serà, doncs, fins a divendres, aquí, al 98.1 de la FM, que sigueu molt feliços. Adéu, senyor. Veu cap de setmana. Adéu. A l'escoltes, ràdio d'esmerc, sintonitzes, ràdio d'esmerc, la ràdio de Sant Jus, 98.1. Bits, molt més que nits d'electrònica.