Setmana Sostenible, Efemèrides i Temps estable; Ferraris del Rei a subhasta; Nacionalitat i Youtubers; Metro de Madrid (95); Agenda del Baix; U2; Salut (càncer de mama); Cuina (bacallà amb ceps); Tertúlia Barça–Madrid

La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Jusk, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Què? Has de dir, la d'Esvernada. Què? Que has de dir, la d'Esvernada. Què? Digues, la d'Esvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La d'Esvernada. La d'Esvernada. No, la d'Esvernada. La d'Esvernada. No, sembles el de Passapalabra, no. La d'Esvernada. La d'Esvernada. No, la d'Esvernada. La semanada. La semanada. Molt bona nit. Passen 54 segons de les 8. Molt bé, molt bé. Estic mirant el revés i és una mica complicat. Sí, sí. Esteu sintonitzant ràdio d'Esvernada, l'emissora municipal de Sant Jusk. i aquest programa és... La d'Esvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola, Miquelet, bona nit. Bona nit, senyor Escazòquio. El Marc Simón avui el tinc quasi quasi enfront. Enfront, enfront. Bona nit a tothom. Hola, Marc. I bé, com sempre, intentarem contactar i comptar amb el doctor Santiago Baràmbio, amb l'Armand Garcia, Josep Maria Montes, que ens farà la predicció del temps, el Mariano González, que ens parlarà des de Madrid, l'Isidre Inglés, que ens parlarà des de casa seva sobre temes del Barça, la Núria Garcia, que avui no ve perquè té una feina important. Solidària. Solidària, exactament. L'Òscar Ramos i París, que tampoc ve perquè no té cap feina important ni és solidari. Ni és solidari. Perquè pensa sopar i no ens ha convidat. Sí, senyor. La Isabel Almató, que crec que ha dit que ho farà via... Pelèfon. Paloma Mensajera. Sí. I avui tenim, s'estrena, s'estrena i s'acomiada com a tècnic de so, el Jordi Domèdeix. Diu que no, que no s'acomiada. I tenim que dir que per primera vegada el tècnic de so té un IBM. Té un IBM? Sí. L'hem posat un IBM. Ah, sí, IBM per cafè. IBM per esto, IBM per l'altro. L. En Marc Romero. Has prit el botó. Eh, a veure, ensenya-li bé, eh? Sí. Xasca. Va, vinga, comencem. Comencem avui, 16 d'octubre de 2015. Han passat 289 dies d'aquest any i en falten 76 per acabar-lo. Només? Sí. 76, sí. D'aquí uns 76 dies... Bé, avui, 16 d'octubre, és el dia de l'anestaciòleg... 16 d'octubre, em sona a mi aquesta dada. 16 d'octubre. 16 d'octubre, no, va ser el 15 fa uns quants anys i va ser el 17 fa també encara més anys. A 16 d'octubre, no? No. A mi què en sona? 16 d'octubre. No sé, potser va passar alguna cosa. Segur. Avui és el dia mundial de l'anestaciòleg, com deia, i el dia mundial de l'alimentació. I és la setmana de la sostenibilitat, aquesta del transport. Sí, jo hi ho he fet. He anat dos dies a treballar en tren, eh? He anat a treballar dos dies en tren. És el dia mundial dels sostenidors. No, no, no. La setmana de la sostenibilitat, aquesta que fem servir el transport públic. I jo crec que aquesta setmana hi havia més cotxes al carrer encara. Avui és el dia sense cotxes? Aquesta setmana, estem acabant aquest cap de setmana. Hi havia avui un rapat. Jo, després de molts anys, he tingut que llevar-me a les 7 del dematí i sortir d'hora. I feia temps que no veia tants cotxes, eh? Bé, som a la setmana 42 de l'any. Sí. I aquesta setmana el molt honorable Artur Mas s'ha declarat únic responsable. El rei Artús. I a partir d'aquesta setmana nacionalitzar-se espanyol és més car. I tant, després en parlem. Costa 185 euros. Bé, i anem a veure coses que ens porta al dia. Al dia. I per això anem a veure la sortida de la Lluna i el Sol. M'ajudes, Marc, sisplau? T'ajudo. Avui el Sol ha sortit a les 8 i 2 minutets. Sí, bé, fer-ho. I s'ha posat fa uns 45 minuts aproximadament a les 7 i 13 minuts. I demà? I demà el Sol sortirà un minutet més tard. Està a dormir l'ega, que ja es nota. A les 8 i 3 minuts. I es pondrà uns minutets abans a les 7 i 11 minuts de la tarda. I la Lluna, senyor Escazòquia? Doncs mirem vostè que la Lluna ha sortit quan era a les 11 i 6 minuts. I s'ha posat també, mira, a les 21... Ah, no, encara no. Es pondrà, es pondrà. Es pondrà a les 21 i 27. I demà? Demà sortirà a les 12 i un minutet. per allò de no ser puntual. I es pondrà a les 10 i 10. Bona hora. Ara, 10 i 10 és l'hora de la publicitat dels rellotges. Sí, sí, sí. Saps per què? Però saps per què? Sí, perquè es veu la marca. No, i a més a més, és com el rellotge es veu més espatllat. La marca queda entre les ajetes i el rellotge es veu més espatllat. Això ja ho hem dit en un altre programa i crec que va ser de la temporada passada. Ho direm cada vegada que tothom. Però pensa que d'aquí pocs dies serà el dia del rellotge. D'aquí... Un mes... No, no. A finals d'octubre. D'aquí un parell de divendres. L'últim divendres d'octubre, una cosa així. Sí, sí, sí. Molt bé. Vinga. Vinga, doncs anem a veure coses que van passar tal dia com avui. Les efemèrides. El 16 d'octubre de 1472, a Espanya, la corona d'Aragó va recuperar el Rosselló i la Cerdanya francesa per la fam... dita Paz de Pedralbes. Va ser aquí a la treu de Pedralbes, no? Sí, sí, la monestir aquella van signar la... Marc, sisplau. 1736 és la fetge en què l'astròmonic i teòleg britànic William Winston, que va néixer el 1667 i va morir el 1752, va calcular que un meteorit col·lisionaria amb la Terra provocant el fi del món. Sí, això de tant en t'estaven sortant. Sí, sí, sí. Fa pocs dies, el dia... Les eleccions van ser el dia 27, no? Doncs el 28 també s'havia d'acabar el món. Sí, sí. Sí, sí. I el 2014 també... També, sí, sí. Bé, 1937, aquesta notícia m'encanta. 1700, si no t'has d'acabar. Sí, sí, 1737. M'encanta perquè parla de la península de Camtsacca, que jo no coneixia i vaig conèixer gràcies a un joc de taula que es diu El Risc. El Risc, sí, senyor. Una de les zones a conquerir era la península de Camtsacca. Diu, vés per on? Bé, doncs en aquesta península hi va haver-hi un terratrèmol el 1737, un terratrèmol de 9,3 graus a l'escala de Ritzscher. Es considera el segon terratrèmol més potent de la història de la humanitat. Doncs clar, el primer devia arribar al 10, no? Sí, suposo. Suposo. O potser 9,4. També podria ser, sí. Bé, doncs el 16 d'octubre de 1846, a Boston Iussa, el senyor, el doctor William Thomas Green Morton, va fer servir per primera vegada l'èter com anestèsic. Sí, senyor. Donant origen al que avui dia coneixem com anestèsia i produint-se la primera operació de cirurgia sense dolor. Sense dolor en el moment que et feien la cirurgia. Després, quan l'efecte de l'èter se n'anava, deies la s'estrelleta. T'han operat alguna vegada a mèter? No, sí, sí, sí, sí. L'operació d'apendicitis, l'apendicectomia va ser a mèter, sí. Compte enrere. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. El post. Doncs després de 64 anys perquè ens adormissin per primer cop per operar-nos, el 1910, entre Inglaterra i França es realitza la primera travessia del Canal de la Mànega amb dirigible. Ves per on. 1916, Brooklyn, New York, una senyora que es deia, jo dirà encara, Margaret Sanger, va obrir la primera clínica de planificació familiar als Estats Units. Déu-n'hi-do, no? Bé, ja veus, 1916, i aquí estem parlant de... No fa gaire, eh? No fa gaire. A veure, clíniques potser sí, però centres d'aquests més a l'abast, més a l'abast, no fa gaire. El millor el doctor després ens ho pot dir. El 1919, el senyor Adolf Hitler va donar el seu primer mítin amb una cerveceria a Múnich, Holfrau Keller, davant de 300 assistents. Aquest discurs sí que hi ha altres discursos de Hitler que han passat a la història, que estan gravats i tal. Aquest nou, que ja ho fa... Amics de la balla rosa... No s'entenia res. Si avui en dia fessin els mítings de cerveceries, jo diria... Ja n'hi havia molta més gent, sí, senyor. Doncs uns anyets més tard, el 1934, a Xina els comunistes comencen la larga marxa. Finalitzarà un any i quatre dies més tard. I durant aquest període, Mao Zedong reguanyarà el seu títol com a... o serà reescollit com a líder del partit. El gran líder. El gran líder, sí, sí. Després va escriure un llibre, va acudir a escriure un llibre, el senyor Mao Zedong. O Zedong, que mai s'ha fiu ben bé com es deia, que d'home... I, bueno, li ho va organitzar amb el llibre. Bé, 1962. Va començar tal dia com avui, 16 d'octubre. Veus com el 16 d'octubre va? Sí, sí, sí. Els tres dies d'octubre. Sí, senyor. Anomençà el 16. No me'n recordava d'aquesta, sí, senyor, sí. Va començar la anomenada crisi dels míssils a Cuba, als Estats Units, Cuba i la Unió Soviètica, quan el president Kennedy li va mostrar unes fotografies amb lançaderes de míssils a Cuba i aleshores va ordenar el bloqueig de l'Atlàntic perquè els... Que hi ha una pel·lícula d'això. Els tres dies d'octubre. Una? Unes quantes. Una? La famosa de fa poquet. Bé, jo crec que la més famosa són els tres dies d'octubre amb el Kevin Costner. Sí, sí, correcte. De després en hi ha una. És possible. Bé, doncs totes aquestes coses van passar tal dia com avui i jo t'he dit el 17 d'octubre perquè el 17 d'octubre va ser quan va esclatar la Revolució Soviètica. També, és veritat, la Revolució d'octubre, el 17 d'octubre de 1917. Sí, senyor. Doncs anem cap a veure si felicitem algú avui. Anem cap al Sant Coral. Segur que sí. Sí, sí. Doncs avui és Sant Bertrand de Colminges, bisbe, Sant Eudoviges, aquest és un dels meus sants favorits, Eudoviges, d'Anders, que era religiosa. Sí, sí. És una de les santes a les que jo m'encomano moltes vegades. Santa Quitària, Sant Eudoviges. Sí, sí, sí. Sant Elífio de Taúl, màrtir. Clar, amb diència Elífio... Tenia que ser màrtir. Sí, va néixer màrtir, pobre. Sí, sí. Sant Galo de Arbona, molt amic d'Astèrix. Monjo. Sí. Sant Gerard Mayala, religiós. Santa Margarita Maria a la coque. A la coque, religiosa. Sí. Bé, això són els d'avui i els de demà, Marc. I els de demà són Sant Dulcidio de Agen. Aquest tenia problemes de glucosa. Aquest és el patró d'una companyia de telèfons. Sant Florencio de Orange. Ah, sí, sí, sí. Sant Gilberto de Toulouse. Aquest em sona a mi, Sant Gilberto de Toulouse. Sí, també, també. Sant Ignacio de Antioquia. Ah, sí. Aquest sí, Antioquia, sí. Sí, sí. Sant Isidoro Gagelin. Ah, aquest tenia problemes d'estómac. Sí. Sí. Sant Juan de Licopolis. Ah, mare de Déu. Sant Ocea es Profeta. Ah, sí, Ocea es Profeta. Aquest és famós. Ocea es, sí, hombre. Famoso, va quedar la fase seva famosa. Ocea es. Sí, sí. Ocea es. Sant Ricardo Guin. Ahà. O Guin, no? Sí, serà, més o menys. Bueno, Guin. Aquest com a mínim és anglès. Sí. Sant Rodolfo de Gubio. De Gubio. Gubio. Gubio. Aquest deu ser italià. És paisatiu. Sí, sí, paisat meu. Gubio. I Santa Cèlia o Silina d'Aquitània. Aquitània. Maco. És maco, eh, Aquitània. O era maco. O era maco, era maco. Maco, el Quitània. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. Jo me'n recordo de la Leonor, que era d'Aquitània, també. També, també. Que era la dona d'Enric II d'Anglaterra, que era el pare de Ricard Cordelló i Joan Sintierra. I Joan Sintierra. Sí, sí. I un altre que no m'ha passat a l'estat. Sí, devia ser parent del Robin Hood. Sí, senyor. No, el Robin Hood era... Bueno, ja ho explicarem. Michael Jackson digue no. Aniversaris. Un altre dia. Anem cap als aniversaris, sisplau. Bé, doncs avui fa... Bueno, doncs no. Va néixer el 1911, perquè no penso ara fer la resta. 1911. Digue'n els noms i ja està. Pans? 104. No. Sí? Sí, sí. Està amb el 2015? Sí, sí. Bueno. Sí, sí, sí. 104. Perdona. La Mahalia Jackson. No sé si estarà vivint. Jo he buscat i no... A veure... Greix per sobreviure, entenia. Sí, sí, sí, sí, sí. Bé, el... Mahalia Jackson, el 1925, una de les meves actrius favorites, la senyora Lasbury, Angela Lasbury, s'ha escrit Un crimen. Sí, senyor. És encantadora. Sí, sí, sí, i la sèrie està molt bé. El 1930 va néixer la Carmen Sevilla, actriu presentadora a televisió... Què, què? Mis ovejitas. Las ovejitas. 1958. El 58, Tim Robbins, un actor dels Estats Units. Bé, sí, però viu a Canadà. Sí. Viu a Canadà, té una acadèmia d'actors a Canadà, i fa com un parell d'anys o una cosa així, es va separar de la seva dona, que és cosa que em va ben culpir, jo pensava que aquests no se separarien mai, que era la Susan Saran. Perdoneu, però Mahalia Jackson, segons el que veig aquí, va morir el 27 de gener. De quin any? Del 1972. És possible. Ja està buscant... I va néixer el 26 d'octubre del 1911. Ja està, això... Però, bueno... Si és el 26 està malament, perquè de ser el 17. Per això, no, no, doncs, és Wikipedia. Bé, no, de la Wikipedia no te'n reforix. Quan jo he consultat a la Wikipedia aquesta tarda, no he sabut trobar la data de defunció, eh? O sigui, a veure, quan ha consultat la Wikipedia, no hi era. Això vol dir que algú ha entrat a la Wikipedia i ha corregit el tema de la Mahalia Jackson. El 1962 va néixer un senyor Flair, que és Michael Valsary, que és un baixista australià de la banda Red Hot Chili Peepers. I el 1992, o sigui, fa abans d'ahir, no? Sí, sí, aquest va néixer abans d'ahir. El dia de l'any de les Olimpiades va néixer. Sí, senyor, sí, senyor. Un senyor, que, perdoneu, confesso la meva ignorància. Bueno, jo he tingut que buscar qui era, eh? No tinc ni idea de qui és el senyor David Castillo, actor de cinema. Pels que sigueu aficionats a la sèrie Aida... Ah, jo no. ...és el que fa de fill petit de l'Aida. Ah. I també, perdoneu que ho digui... Sí, és el... Ah, sí. A què? He fet una pel·lícula ara. No, no, no, sí, és un altre aniversari. El Bola. No, és un altre aniversari. Quin? Una companya meva, Cristina Junyell Alonso, que no direm l'edat per no faltar el respecte. Cristina, felicitats, eh? Felicitats, Cristina. Bé, i avui haguéssim fet anys... Sí, senyor. A més a més de la Mahalia Jackson... Sí. Oscar White, que havia nascut el dia com avui, el 1854, i que, després de moltes penalitats, per broma, va morir el 1900 a França, a París, concretament, que és on està enterrat. Sí. També va néixer el 1886, tal dia com avui, el senyor David Ben-Gurion, polític israelí, i el primer ministre... Primer. El primer primer ministre d'Israel. Després d'ell va venir la Golda Meir. La Golda Meir. Que no, no, des deia Golda, no és que fos... Era, era. Grassoneta... Era un xinet i engorda. Grassoneta ho era, per tant, com per dir-li Golda, no. I el 1923, Gunter Grass, un escriptor alemán, Premi Nobel de Literatura, el 99, i va morir, ha mort aquest any. Aquest any, sí. Autor del Tambor de Falata. Sí. I, bé, realment no té les grans... Contergespa. No tenia les meves simpaties aquest senyor Gunter Grass, per molt que li haguessin donat el Nobel. No, a mi no m'ha agradat. He llegit alguna cosa d'ell, i la veritat és que no m'ha agradat. I el que ha escrit, el poc que ha llegit que ha escrit, que hagi escrit, no m'ha agradat. I les seves declaracions i les seves històries tampoc. Bé, doncs anem a veure quin temps tindrem. Tindrem temps? Home, segur que sí. Sí. Aquest cap de setmana i la resta de setmana, fins a setmana. A veure si ha de ploure dissabte i dimensi. Josep Maria, bona nit. Molt bona nit. Molt bona nit. Què tal? Com anem? Molt bé. Sí? Quina sort. Sí. Nosaltres no anem, eh? Estem assentats i qui ets? A veure, tenim un temps molt interessant aquest cap de setmana? Doncs no massa. Vale. Sí, no massa perquè el que és fenòmens meteorògics així importants, doncs no en tindrem. No cap, no? No. Una mica nubuladet? Sí, res. Una mica de tot, sense tocar, això sí, precipitacions. D'ara, eh? No plourà a cap moment del cap de setmana. Perfecte. El que sí que és interessant és repassar una mica el que ha passat aquests darrers dies. Què ha passat? Amb la forta baixada dels campers que vam dir abans d'ahir. Això sí, ja he vist, mira, aquests dos que venen amb mi avui ja venen de mànica llarga. I tu també. Oh, jo també, però jo soc gran ja, home. I el que més que et penses. No ho sé. Ah, vale. Continua, continua, Josep Maria. Sí, sí, segurament és un pla, doncs, fa un parell de dies, quan les temperatures van baixar de forma colsada. Sí. Perquè venien de mínimes de 18 a 19 graus i passaven mínimes de 11 graus. Sí, senyor. Que és la temperatura, realment, per a la mà de 19, doncs, això, 8 graus més baixa, més a més amb el vent que feia. I la poca humitat que feia, realment, la sensació de temperatura ja totalment de tardor avançada. Avançada, sí, sí, t'anava a dir ja apropant-se al Nadal, eh? Sí, però avui he observat que ha començat a augmentar els núvols, núvols baixos, tenia algun tol grisent. I és perquè són núvols, això, de zona bastant baixa, per tant, formats per gotetes d'aigua, que no deixen passar en moltes estones de la llum solar. Això ha fet que la temperatura màxima no hagi pujat tant, però mínima, és a dir, aquesta propera nit, les temperatures ja no seran tan baixes. Ah, no? A més, pels núvols, que aniran tenint durant estones de la nit, i especialment també perquè els vents estan girant a components sud. Això vol dir que pujaran les temperatures? A partir de demà, que, de fet, avui jo hem fet una miqueta, aquesta passada nit, demà encara pujaran més, tant de dia com de nit. I així seguirem aquesta tendència fins diumenge. És a dir, durant aquests dos propers dies, les temperatures aniran tirant amunt, i no arribaran, això sí, als nivells que teníem fa 4 o 5 dies, però sí que ara sí que ho estaran. És a dir, tornarem a tenir l'opció d'agafar màniga curta al mes de migdia. I això, al cap de setmana? Sí, això al cap de setmana, i es mantindrien així, amb aquesta lliure de temperatura, com el diumenge, dos dies més, com a mínim. I diumenge i dimarts? I dimarts. Dimecres plou. Sí, a dir, de pluja no en veiem. Ah, no? No, el que sí que veiem és que potser a partir dels dimecres les temperatures comencin a tenir retrocès un altre cop, sense arribar, això sí, als nivells que hem tingut aquests darrers dies. Bé, ja, les temperatures normals de començament de la tardor, de la caiguda de la fulla i aquestes coses. En cap moment plourà, això sí, tots aquests dies, com dèiem, des de demà i saps que fins diumenge al matí els nous molts poden ser estones mig abundants, sense precipitacions, el sol anirem veient a fer-ne. El diumenge ara sembla que és bon, a part del migdia i tarda el veurem força, es podria aclarir molt, i a partir de dilluns i dimarts podem tenir també dies molt triatges en aquest sentit, és a dir, força, nous, i entre migdia i tant anirem veient el sol. I això, de fet això, amb les temperatures més altes que les que hem tingut. Bé, està bé. I no es veuen ni inversions aires freds, ni més càlides, més endavant. Són un temps bastant antitrònic, bastant tranquil, i sense precipitacions. Bé, molt bé. Perfecte, escolta, ja has deixat de bé tranquils. A mi em toca molt els nessos anar mal per aigua, eh? Sí, a mi també. O sigui, que millor que no plogui. Que no plogui, de moment. Ja sabem, jo ja sé que els d'allò necessiten que plogui, perquè d'allò... Que plogui de nit. Esclar. A partir de la una de la matinada, que no acabes de ploure, pim, pim, pim, pim, fins a les sis. O primer que em truquin i em diguin que ets a casa? Sí, plou. Però ara plou. Exacte. Però primer que m'ho preguntin. És que no, no. No estan organitzats. No, no. Molt bé, Josep Maria. Moltes gràcies i ens trobem el divendres que ve. D'acord. Descuteu de l'última setmana del... l'estiu d'estiu, eh? Sí. Sí, sí, sí, sí, senyor. És Sant Rallots, eh? Sí, sí. Això mateix. Sí, sí, sí. Molt bé, Josep Maria. Moltes gràcies. Bé. Vinga, home. Adéu. Adéu. Manela. Doncs bé, ha arribat el moment de llegir les notícies curioses que hem anat recopilant durant aquesta setmana, però per començar li farem el nostre regalet. Doncs sí. I a què li fem avui, senyors? Avui és un regalet molt especial. molt especial, perquè des que existeix la professió, o com a mínim des que jo tinc coneixement, consciència d'aquesta professió, sempre s'ha dit que un periodista ha de contrastar la informació abans de publicar-la i que per fer una bona entrevista s'ha de conèixer, encara que sigui per sobre, el personatge entrevistat. Si, per exemple, es tractés d'un escriptor, doncs va haver llegit algunes coses dels seus escrits. Aquestes senzilles normes, com he dit, ja eren vigents a l'època en què no existia la facultat de Ciències de la Informació, quan, si un volia ser periodista, locutor de ràdio o reporter gràfic, el que podia fer és un curset que organitzaven els mitjans i, si tenia sort, entrar de meritori o aprenent a un diari o emissora de ràdio. Després, es va decidir fer una carrera universitària i els primers professors va sent gent que havia començat, com he dit abans, és a dir, de meritori. I, per tant, estic convençut que aquestes permisses de documentació i verificació de la notícia es traslladen com a condició sine qua non als joves estudiants. A què ve aquest rotllo? Doncs bé, a què la pel·lícula Segons Origen, basada en la novel·la de Manuel de Pedrolo, Manuscrit del segon Origen, s'ha estrenat finalment aquest mes d'octubre. A motiu de l'anunci de l'estrena i, segons han manifestat la productora Atlàntica Produccions i Ipsofacto Films, van rebre multitud de trucades de periodistes interessats en entrevistar el director de la pel·lícula. No pas a Carles Porta, que finalment va ser el que va dirigir la pel·lícula, sinó el que figura amb els crèdits com a director i para de la criatura des que la va començar l'any 2009 amb Vigas Luna. Lamentablement, el gran director català, Josep Joan Vigas Luna, va morir a causa d'un càncer el 6 d'abril de l'any 2013 i no va poder dur a terme el seu projecte que finalment va, com han dit abans, agafar i concloure Carles Porta. Seria magnífic, indudablement, a mi m'encantaria poder entrevistar Vigas Luna per saber que sent ara que finalment la seva pel·lícula ja està a les pantalles, però no és possible. Per això, aquells periodistes, entre cometes, que volien entrevistar-lo, els obsequiem amb aquesta... un, dos, tres, potiparro de pagès. Bé, doncs ja una vegada fet el nostre regalet, anem a veure notícies. Les notícies. Les notícies. Notícies. Bé, jo en porto una. Tu vols comprar un Ferrari? Jo vull comprar un Ferrari. No, a mi m'agradaria conduir un Ferrari, però em fa por. Et fa por, per què? Sí, perquè una persona que va conduir un Ferrari diu, li dones una mica el gas i fa... Ah. T'ho dic perquè ara tens l'oportunitat de comprar dos Ferraris, sí, pràcticament nous, sí, només, només per 695.000 euros. Ostres, no tinc suelto ara. No? No. Doncs no te'ls podràs comprar. Bé, aquests dos Ferraris havien sigut del... Me'ls deixes? Els 695.000 euros. Com els dos Ferraris? Mira, farem una cosa, farem una cosa. Ara després parlarem de les condicions. D'acord. Doncs resulta... A veure, de quin cul són els Ferraris? No ho sé, ho tindria que... És que el que m'ha xocat és que sembla ser... No sembla ser. Aquests dos Ferraris, per tant, eren de la casa reial. Espanyola, eh? Sí. Uns d'aquests magnates de petroli de països àrabs li van regalar el nostre ex-rei, encara que ara Joan Carles I, el rei emèrit. Correcte. Joan Carles I. Qui? El primer del seu nom. El primer del seu nom, sí. I bueno, i van ser seus fins que l'any 2013 què? els va cedir el que seria, diguéssim, el patrimoni nacional. El patrimoni nacional. I el patrimoni se'ls ven? Sí. Un el va donar al govern, al govern espanyol directament, i a l'altre va anar al museu de la Guàrdia Reial. Sí. El del museu també el venen. Sí. Aleshores, en aquests moments, Isenda, el Ministeri d'Isenda, els ha posat a la venda amb subhasta pública, evidentment, i pública, fins a cert punt, ja sabem que les subhastes públiques són... Jo ho entenc, perquè, clar, aquest li van regalar al rei. Sí. És una donació. Sí. Va pagar el rei impostos sobre la donació. i el rei va deixar de tenir aquests cotxes i li va donar un al govern i l'altre al museu de la donació. És una donació. Sí, sí. Van pagar impostos? Ah. El senyor Montoro ha arribat un moment i diu, senyor Juan Carlos ha de pagar vostès els impostos, senyor govern ha de pagar vostès els impostos, senyor del patrimoni nacional ha de pagar... I, clar, han de posar, com li passa a molta gent que té una herència però no té efectiu i no pot pagar els drets de successió, doncs, l'han de posar a la venda. Sí. Bé. És que això és... Doncs, si algú està interessat en optar a poder comprar aquesta subhasta, penseu que teniu temps de presentar les vostres ofertes fins a finals d'aquest mes d'octubre. Home, jo considerant que l'aeroport de Ciudad Real el van subhastar i el van vendre per 10.000 euros, no sé, podríem fer una oferta de 1.000 euros pel Ferrari. Home, no sé, suposo, bueno, es té que dir que estan nous que no s'han fet servir mai, mai, mai, de fet, en el plec de condicions de la subhasta posa que estat dels neumàtics, no, estat dels neumàtics sense ús. Sense ús, els neumàtics. Sí, o sigui, que suposo que inclús els devien portar amb una grua, no? Ah, el motor l'hem posat en marxa per veure si... Ah, ja no té bateria. Senyor, o millor no, eh? Clar, però, sense bateria m'han de fer un descompte, eh? Sí. La bateria del Ferrari deu costar una pasta, no? Sí, sí, i tant. No portarà una bateria normal i corrent? No, crec que no. Eh? Per això, home, jo. A mi m'agradaria comprar, de si... Sí. Deu estar feta una porcina. A més, crec que com a col·leccionista, si la posessin a subhasta, jo crec que aquesta sí tendria d'allò molts... molta gent interessada, la Montessa del Juan Carlos quan no era rei, que era príncep. Jo sé on va estar assegurada aquesta Montessa. Sí, sí, home, jo vaig veure la pòlixa de la contractada per la Casa Real. I l'actual reina quan era soltera o estava divorciada... També tenia la casa, tenia la casa. També sé on la tenia assegurada. Sí, senyor. Bé, doncs una altra notícia, tu volies comentar-nos alguna cosa, no? Sí, jo volia comentar això que has dit al començament del programa. El que costarà fer-se espanyol d'aquests senyors que venen i que no són espanyols. Jo, jo tampoc. I ara, visto lo visto, no te'n penses el fet. Vist això i ara, però, per què no penso demanar la nacionalitat. En primer lloc, els que els vulguin fer espanyols en aquests moments, la cosa li pot sortir per uns 300 euros. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. De moment, només per demanar els tràmits de nacionalitat s'han de pagar 100 euros. Bé. Està bé. Després, els que no tinguin una procedència de països on es parla el castellà, l'espanyol, que diu la llei, han de fer un examen de capacitació de l'idioma i la matrícula per obtenir aquest diploma de capacitació val 121 euros. Déu-n'hi-do. Després, s'han de sometre a un qüestionari de 25 preguntes de les que, com a mínim, se n'han d'encertar 15. Per poder participar en aquest qüestionari, aquestes preguntes, s'han de pagar 85 euros. I, si no acertes les 15, t'has de tornar a matricular i altres 85 euros. Hi ha hagut gent que diu que, per exemple, hi ha un professor que es diu Ivan Jiménez Aibar, que és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, que diu que pot haver-hi una persona que, un ciutadà, per exemple, nigerià, que faci més de 10 anys que viu i treballa legalment a Espanya, que paga els seus impostos, que estima Espanya, que els seus fills s'hagin nascut a Espanya i que suspengui l'examen i que, per tant, no pugui obtenir la nacionalitat espanyola. Està bé. Sí, sí. Només les preguntes, que, bueno, per exemple, una de les preguntes diu on estava la capital d'Espanya abans que fos rei Felip II? M'agrada saber en aquests moments quants dels nostres oients. Això sí, les preguntes, hi ha preguntes que tenen tres respostes a l'escollir. la correcta i altres que tenen a dir si és veritat o és fals. Les tres preguntes de la capital d'Espanya són quina era Madrid, Salamanca o Toledo. Una mica d'intel·ligència es pensa, si està preguntant quina era abans, la capital d'Espanya, doncs diu Madrid no deu ser que de Salamanca o Toledo. La Salamanca tenien els papers amb la qual cosa té de ser l'altra. una altra curiosa és quant dura la baixa per maternitat a Espanya. 10, 16 o 20 mesos, 20 setmanes. Jo no tinc ni idea de quant dura la baixa. Com es diuen les festes populars de Cádiz i Canàries. Carnaval és. Ah, bueno, veus, això ho saps. On està la presidència del govern? Si al Palau Reial, a la Sarzuela o a la Moncloa? A la Moncloa. Aquesta, bueno, jo la sé perquè n'ha de veure, perquè si no, no ho sabria. On, quin museu hi ha a Bilbao? El Guggenheim. El Guggenheim. Pregunta de geografia. Quin és el clima de les Illes Canàries? Subtropical. Clar. A quina, a partir de quina edat poden votar els espanyols? 18. Com es diu l'informatiu de televisió espanyola? Tele, no? No, ara no ho sé. El informatiu, no? El informatiu de televisió espanyola es diu noticiario, telenoticias o telediario? Telediario. Molt bé. Sí, bueno, sí. Aquesta és bona, però sobretot com a espanyol si no es coneix la resposta és que no tens dret. Diu, si compra una ampolla d'aigua de 750 mililitres de quan és l'aigua? De l'ampolla de 3 quarts de litre, de mig litre o d'un litre. És importantíssim. Això és per veure el nivell de comprensió d'un litre, no? No, home, no. No, 750. Ja ho sé. Home, no, no pot ser espanyol, tu, home. Té trampa, la de maternitat? Sí. Perquè veig que posa de 16 setmanes que es pot ampliar a 18. Ah, fixa't. No, bueno, però normalment és el d'estàndard. I després, a quina edat és obligatori tenir el DNI? 14, 16 o 18? Obligatori, obligatori, els 16 em sembla, no? No, actualment els 14 em sembla. Els 14, crec. Ara, la meva època del 16. Sí. No, no, no, no, no, no, no, no. Quan començaves l'ESO? Clar, hi vaig començar. l'ESO era representant l'institut? 12, 12. 12 o 14. Sí, sí. Jo me'n recordo com ho van demanar. Però veieu que... 12, sí, el primer d'ESO tenen 11. Gent que, amb la nacionalitat espanyola, jo que he viscut tota la vida aquí en aquest país, i no sé, el Jordi Domènech i el Marc que estan allà a l'altra banda del vidre, realment no sé si passaríem nosaltres les proves de nacionalitat. No fa gaire, aquesta setmana suposo que ha sigut, o la setmana abans, també parlant d'això mateix amb una emissora de ràdio, van dir un altre quatre o cinc preguntes diferents a les que avui has posat, no? I la veritat és que en aquell moment explicaven que hi havia sis persones al locutori i que moltes de les preguntes, cap de les sis, sabia què contestar. Ja. No, després, clar, hi ha gent, sobretot procedents de Nigèria, de Ghana, de Gàmbia i tal, que diuen que és una gravi que ells hagin de pagar la matrícula per obtenir el diploma d'Espanyol, que val 121 euros, quan, si ve d'un país que teòricament, bueno, que es parla espanyol, encara que sigui, vingui de un lloc que parlin encara la seva llengua nativa, no què sé, pot haver-hi l'Equador, potser, potser, hi ha gent que no parla l'Espanyol, que parla l'Espanyol, i aquests, quan venen de l'Equador, senzillament, perquè venen d'allà, no tenen l'obrigació de demostrar que saben castellà i s'estalvien els 121 euros de la matrícula. Però bé. Bueno, anem cap a la notícia tecnològica. Tecnològica. No sé si sabeu el que és un youtuber. Un youtuber? Un youtuber. Youtuber. El que surt, el que penja coses. El senyor que penja coses és el youtuber. Correcte. Des de fa uns anys, ja és algú més professional. A l'inici, la gent pujava vídeos xorres, i ara no, ara s'ha professionalitzat. Sí, no, hi ha gent que cobra i posa publicitat. S'ha professionalitzat tant que la revista Forbes publicarà aquest novembre el primer rànquing de youtubers. Estem parlant que han seleccionat aspirants que cobrin més de dos milions d'euros l'any. Poca broma per pujar quatre vídeos que tenen la seva feina, que ja han de molt... no em vull ficar, però dos milions d'euros ho considero una pasta. Hi ha molts vídeos posats a YouTube que dius la publicitat dura tants minuts. Correcte. Doncs, han passat, han fet aquesta llista que sortirà publicada al novembre, han reunit un seguit de gent que, com a mínim, facturen a l'any dos com a cinc milions de dòlars, que serien uns dos milions d'euros. I el que líder, el que és el cap de la llista és un suec, un joven suec de 25 anys que està al Piu di Pai, que és suec, però suposo que deu ser algunes cicles d'algun past. Pai és pastís, Dai és muerte i Piu, no sé, però bueno, no ho he buscat, no he tingut temps. L'any passat va facturar 10,5 milions d'euros. La mare de evacuar. Aquest youtuber té un canal que compta amb 40 milions de subscriptors, poca broma. 40 milions. Que hi ha canals de televisió que no tenen tants espectadors ni de broma. I tant que no. I és un canal de videojocs. Clar, s'entén, s'entén. a la gent que s'anuncia automàticament amb tants seguidors s'agenua de davant seu i li paguen el que... Sí, sí, sí. Però el món de la tecnologia és el fort. Sí, senyor. Doncs molt bé, ja vistes les notícies que hem portat avui, anem a veure si marxem cap a Madrid. No, hi ha vegada bé. Hi ha vegada bé. S'ha acabat la vaga de l'àvia. Sí, no, però hi havia... I si no, podíem agafar l'estrella, home. Sí, oh, m'encanta l'estrella. Era d'11 a 12 i d'1 a 8, em sembla. És igual. És igual. És igual. Mariano, ¿tú has tenido problemas para llegar a Madrid? Yo, ninguno. Ah, pues ya está. Molt bona nit, Mariano. Bona nit, bona nit a tothom. Bueno, ¿cómo vamos? Oye, ¿cómo está el tocayo? Molt bé. Mi tocayo está de maravilla. Es un V, como siempre. ¿Y las europeas? Las europeas muy majas. Fantásticas todas ellas. Los europeos hay alguno que tiene más pelo que otro, pero vamos, son fenomenales todas. Bueno, ¿qué? ¿Tuviste problemas para circular por Madrid? El día sin coches. La verdad es que se ha solucionado bastante el tema. Ha habido algún atasco que otro, pero no de los niveles que relataba la semana pasada. Tengo que decirlo. No, no, yo lo digo porque parece ser que esta semana se ha inaugurado una tienda Primark en la Gran Vía de Madrid y parece ser que el centro, por las colas que se produjeron, quedó colapsado, tuvo que intervenir la policía para despejar la calzada para que pudieran pasar los coches. Sí, no estaba previsto tal afluencia, pero bueno, queda dentro de lo normal que en un momento dado siempre por alguna circunstancia excepcional se puedan producir esos hechos, y más en una zona donde no hay posibilidad de escape prácticamente por ningún sitio. Si vas por la Gran Vía... Sí, es que no puedes salir por la Gran Vía. Claro. Sí, sí. Es imposible, es imposible. A no ser que te cojas el metro o que cojas el autobús. Bueno, autobús no, el metro quizás, en todo caso. Pero si vas con transporte público, fastidiado. Si vas con transporte privado, fastidiado. Ya, ya, ya. Sí, sí. Aprovecho esta ocasión para decir que a lo largo de este mes o de esta semana cumple años el metro de Madrid. ¿El metro? Sí, sí. El metro, sí, sí, sí. Esa cosa horrible que tenéis bajo los suelos de Madrid. Sí, pero que funciona. Habitualmente funciona. O por lo menos pasan por el tren. Es que no suelen parar, es decir, no suelen estropearse demasiado. No, no, no. A nuestro lugar de trabajo habitualmente. Digo horrible porque, bueno, yo he cogido muchas veces el metro de Barcelona y Noras Punta y Balleno y... Sí. Pero es que en Madrid me subieron en volandas sin tocar los pies al suelo. Sí. O sea, me rodearon todos los que querían subir al metro y me llevaron dentro. Sí. Ese es, bueno, no sé si seguirá igual o... Pero, hombre, hay algunas horas en las que hay gran afluencia de gente de la gente que va a trabajar. Claro, pero hay una cosa que se llama frecuencia. Pero la frecuencia ha mejorado bastante en algunos. Ahora hay... Claro. Cuidado, cuidado, cuidado. Que siga habiendo problemas por otra razón. Siga habiendo problemas porque hace unos años hubo un ERE en el cual fueron a... o por lo menos fueron a la calle ciertos maquinistas, empleados de estación, una serie de personal y al final, bueno, pues en algunos momentos hay alguna frecuencia un poquito más más moros a la hora de llegar trenes y se han llegado a dar casos en horario normal de moras de hasta 30 minutos en un... perdón, de hasta 20 minutos en un suburbano. Uuuh, 20 minutos en un suburbano, ¿eh? En algún caso y ahora mismo demoras normales de 10 minutos también se pueden dar en algunas líneas. Aquí en Barcelona si hay una demora de 10 minutos suspenden el servicio. Sí, de hecho, el día 22 creo que los sindicatos de transporte han convocado una huelga para en algunas horas en protesta por esta situación porque, claro, ellos están notando que hace falta gente, no hay maquinistas, no hay personal de estación, etcétera, etcétera, no hay gente de mantenimiento y en un momento dado se estropea una escalera y no hay forma de... Ya, bueno, eso es habitual. Sí, sí. Oye, Mariano, perdona, una pregunta, no sé si lo has dicho, has dicho que era el aniversario del Metro de Madrid, pero no sé si has dicho cuántos años cumplía. Ah, perdón, cumple 95 años. Uy, pues en Barcelona cumple 125, en Barcelona 125. Sí, pero es que hay mucho tiempo haciendo mujeres por debajo de Barcelona. También es verdad. Nosotros menos. No, no lo sé, no lo sé, el Metro de Barcelona no lo sé. Creo que no llega a los 90 años. No, no, no llega a los 90 años. El nuestro se inauguró en un 17 de octubre, es decir, tal día de mañana de 1919. ¡Ah! Casi como en la Revolución Rusa, ¿eh? Sí. Bueno, el Metro de Moscú es bastante más antiguo. Falta un pelo. Pero se inauguró realmente, cuando empezó a funcionar, fue a finales de mes, en el 30, 31 de octubre, no recuerdo exactamente, 30, 31 de octubre. Sí, bueno, claro, porque le llaman ferrocarril metropolitano el que va por debajo de la tierra, digamos, ¿no? Porque aquí en Barcelona hubo el famoso ferrocarril de Sarriá que iba por la calle Valmes, pasa que iba por arriba. Por arriba. Y, claro, no se considera, aunque era un ferrocarril metropolitano, realmente. Sí, sí. Pero bueno. Aquí había estaciones, pero eran en extra radios, porque dentro de la zona urbana estaban todas bajo tierra, es decir, en lo que se conoce como el Metro. y se llamaban suburbanos. Sí. Es decir, pero que no estaban bajo tierra, sino que eran una especie de tranvía, mezcla tranvía y metro que iba por los, hacia la zona de, sobre todo, la zona donde estanzó, campamento, toda la zona de la carretera de Extremadura y todo eso, pues que había, que había mucha, mucha, mucha gente. Y había metro también, pero no tal como el metro subterráneo por debajo de tierra, sino era un metro que salían las vías al exterior y de repente pues veías el sol y decías, qué bonito es todo esto. Bueno, yo de hecho... Ahora ya tenemos lo que es el metro ligero que te lleva por superficie hasta otros, hasta otros... Pero eso es más que un metro, es un tranvía. Sí. No, no, no, no, no, pero hay otras cosas que es el metro ligero, no solamente... Hay tranvía también, en algunas ciudades, pero independientemente de eso está el metro ligero que es otro tipo de metro que llega... Es muy pequeño, es decir, no son grandes distancias, son estaciones que han quedado de esa forma, porque no podían, no podían, de alguna forma, la subterránea. Pero bueno, no importa, tampoco tiene gran impacto ni ecológico ni visual. Ya. De alguna forma es un poco la excepción dentro de la regla de lo que es el metro, como tal. Yo recuerdo aquí en Barcelona el ferrocarril de Sarriá que la última estación que era la de Sarriá... Estaba al descubierto. Estaba al descubierto, estaba al aire libre. Bueno, pero hubo mucho tiempo que el ferrocarril de Sarriá, como decías antes, iba por la calle Balmes. Todo el ferrocarril de Balmes tenía su estación en Provenza, sí, sí, sí. Balmes-Provenza tenía una estación, que... Sí, sí, y era totalmente descubierto. Sí, sí. Sí, sí. Y de hecho, bueno, la estación de Sarriá estuvo mucho tiempo. Mucho tiempo, mucho tiempo, hasta que hicieron, la alargaron hasta Reina Elisenda y entonces taparon el trozo. Sí, sí, sí, sí. Que fue con la gran movida de las olimpiadas de las olimpiadas aquí en Barcelona. Que bueno, poco después de Reina Elisenda, los que siguen para Terrassa a Sabadell ya van a... Sí, sí. ya van por el aire, por el exterior, no por el aire, por el exterior. Por el exterior, por el exterior, sí. Porque luego hay metros en otros países en los que sí están... hay metros por debajo de tierra y metros en superficie también. Sí, sí, sí. Y metros elevados. Elevados también. También, también. Con lo cual, no sería extraño. No sé hasta qué punto es más, digamos así, ecológico un metro subterráneo que un metro en superficie, pero en cualquier caso existen mil formas de desplazar el metro. Sí, tanto, evidentemente. De desplazar el metro. En Madrid, por circunstancias, pues ha sido casi todo subterráneo, excepto los esterráneos que en algunas estaciones se han quedado en superficie, pero generalmente... Y hay una línea que... Creo, ¿eh? Me corregirás si estoy confundido. Pero hay una línea que pasa por debajo del Manzanares. Sí. El tren pasa por debajo del Manzanares. Es difícil que alguna línea del metro no pase por debajo del Manzanares. Me refiero que es difícil simplemente por la situación. Porque es que... Y de hecho, en algunos casos se produjeron... Había miedo en el sentido de que habéis ido a ver filtraciones del agua. Filtraciones del agua. Pero va, claro. Pero bueno, todo eso está... Hay más peligro por la lluvia casi que por el Manzanares. Ya. Pues muy bien, Mariano. El Manzanares no tendría mucho problema en ese sentido. ¿Están vivos los patos que puso... ¿Tierno? ¿Tierno Galán? Sí, todavía... Bueno, no sé si ya... Bueno, no, los mismos no, pero hay otros... Los herederos de esos patos. Pero sí, sigue habiendo... Sigue habiendo patos. Sigue habiendo patos. Sigue habiendo patos, afortunadamente, afortunadamente. No, no... Se van sustituyendo unos por otros. Digo sustituyendo porque, claro, el que desgraciadamente por cuestión de edad fallece o se muere o un niño no le... Sin querer no le tuerce un cuello como diciendo hay basa roto o alguna cosa como esta. Pues sigue habiendo patos, sí. Y sigue estando todavía el paseo que hicieron el de Madrid-Río, que es un sitio donde va mucha gente a dar paseos, etcétera, etcétera, a tomar el sol en algunas de las tumbonas, aunque no hay playa, como tal, todavía. Bueno, no te preocupes que todo llegará. Todo llegará. Si no, pues ahí os queda la playa. Y esperemos, porque si París puede tener una playa que yo se la he visto en el río, tiene un trozo donde hay arena, ha colocado arena en las márgenes del río, en Madrid lo podrán hacer perfectamente. Pero no me compares el Sena con el Manzanares. Creo que el caudal no es el mismo, eh, Mariano. Creo que el caudal no es el mismo, eh. Un día lo mediremos, pero creo que hay una diferencia, eh. Sí, pero no tiene nada que ver con la arena. Es decir, la arena no la tienen puesta en las márgenes del río, la arena la tienen puesta sobre los muelles en París. Sí, sí. Entonces, hay unas zonas en las que tienen acotadas una especie de muelles con márgenes de madera y allí han puesto, pues eso, pues unas cuantas toneladas de arena de playa y han puesto allí pues unas tumbonas, una especie de parasoles y tal, y allí la gente cuando hace sol pues va. Bueno, aquí tenemos más espacio que lo que tienen allí por lo menos en los márgenes del río para hacer. Cerca de Madrid tenéis un pantano, ¿no? Donde han puesto arena y tumbonas. y el jarama y el jarama para ir a bañarse. ¿También? Sí, hombre, la novela El jarama de Sánchez Ferlosio habrá de toda una historia. Sí, pero los ríos alrededor de Madrid, no sé, yo casi preferiría, en todo caso, si encuentro un pantano donde bañarme que haya agua, casi mejor que en un río. Sí, sí. Porque los ríos queramos que no, aunque últimamente sí se están tomando medidas para que vayan un poquito mejor, más libres de polución y más libres de residuos. No me fiaría yo mucho, de todas formas. Por lo menos todavía. Bueno, Mariano... He hecho esfuerzos, ¿eh? Las cosas como son. Mariano, felicidades al Metro de Madrid, que cumpla muchos años más, que tú lo puedas ver y fins la semana que ve, mol bona nit. Mol bona nit a tu to. Hasta el viernes que viene. Adiós. Hasta el viernes. Adiós. La desbarnada. Bé, i anem a veure si contactem amb la Isabel Almató i ens explica l'agenda de les coses que passaran a Esplugues i Rodalies aquest cap de setmana i la setmana que ve. A veure si ens acaba d'explicar com acaba això de la setmana sostenible. Bona nit, Isabel. Sostenible. Hola, molt bona nit. Com esteu? Nosaltres bé. I tu? Doncs sí, també hi ha aquí. Et recordem i sabem que estàs molt bé, sí. Bona nit. Doncs vinga, anem ràpidament perquè no se'ns tiri l'hora a sobre. Molt bé. Que no se'ns posin les 9 en puny a sobre. Mireu, us vull recordar una coseta de Cornellà. La setmana passada vam comentar que afegiríem algunes coses a les poblacions del voltant i us vull recomanar una exposició que s'està fent a Cornellà. És una exposició organitzada pel Centre de Normalització del Consorci de Cornellà i l'exposició es diu Català Llengua Europea. Fa una anàlisi i posa en situació la llengua catalana en verda en comparació amb d'altres llengües de la Unió Europea. Aquesta exposició estarà oberta fins al dia 27 d'octubre a la biblioteca Marta Marta que està al carrer Rubió i Or 184 com ho dic de Cornellà. Avui s'ha inaugurat esplugues una exposició que es diu Dones d'empresa. És una exposició itinerant de l'Institut Català de les Dones. S'ha inaugurat avui i estarà fins al 13 de novembre. Com ho dic que la biblioteca para Miquel d'esplugues i la podem veure dins dels horaris habituals de la biblioteca. Per demà dissabte què tenim aquí esplugues? Doncs tenim mobilitat. Ja ho sabeu. Encara tenim actes de mobilitat. Per demà dissabte a dos quarts de deu del matí comença l'Avinguda de la Cina Esteva i Fontanet o sigui a davant de l'Escola Alemanya per fer la cursa escolar solidària i està com dic orientada per l'Escola Alemanya i el que fan és destinar aquests diners de la recaptació de les inscripcions a la Fundació Dias que és Desenvolupament Inclusió i Acció Social. Les inscripcions costen 10 euros o 7 depenent de la cursa en què t'apuntis i com dic la recaudació va destinada amb aquesta associació. Es fan 5 curses depenent de l'edat i la cursa comença com dic davant de l'Escola Alemanya per tant hi haurà restriccions al trànsit atenció Sant Lluís tots els de Sant Lluís que agafeu aquesta avinguda per anar cap a Barcelona doncs vigileu que podeu tenir no hi haurà problemes però segurament algun tipus de desviament. A la mateixa hora comença el poliesportiu de les Mogueres que està just per sota de l'Escola Alemanya a l'altra banda del pont de l'autopista comença una cursa urbana una passejada més aviat urbana dintre dels actes que us explicàvem de la setmana de la mobilitat sortiran del parc del poliesportiu de les Moleres i aniran fins al parc de Can Vidalet a les 10 i mitja tenim una activitat organitzada per les dones actives esplugines aquest cop l'activitat és fora d'esplugues se'n van al barri d'Horta han quedat a les 10 i mitja a la parada del tram de la Sardana per anar cap a Horta faran un recorregut d'aquest barri d'Horta que fins a l'any 1904 era una població amb caràcter propi no sé si em voleu dir una cosa perquè ho sento sudolls perdona sóc jo sóc jo perdona és que volia prendre nota i mira ja m'han donat una zasca bueno continua Isabel va a les 12 del migdia tenim a la biblioteca per a Liquel d'esplugues contes infantils les tres princeses pàlides i a les 5 de la tarda a la Vents va i per la gent gran a les 9 del vespre aquest cop marxem d'esplugues una altra vegada i ara estem a Sant Lluís a la sala del cinquantenari de la Taneu de Sant Lluís faran el sopar dels idiotes és una obra dirigida per Maica Dueñas la podem veure aquest dissabte a les 9 del vespre o diumenge a les 6 de la tarda per diumenge tornem a esplugues durant tot el matí des de les 10 del matí fins a les 3 de la tarda a la Rambla del Carme o sigui a la plana tenim la fira organitzada per la Unió de Botillers d'Esplugues es diu fira de la liquidació d'estocs fora estoc el que fan les botigues no és que les botigues pròpiament vagin a fora del carrer sinó que es munten unes carpes i allà posen els articles que tenen de final de temporada per acabar de vendre'ho després d'aquestes fires que no solament estaran els comerciants expulen els seus productes i venen els seus productes sinó que també hi ha actuacions d'entitats d'esplugues hi ha un DJ que també podrà de ser la música per poder ballar una mica i els diferents comerços posen a l'abast de la Unió de Botillers objectes que seran sortejats per un sorteig el diumenge a les 2 del matí hi ha una passejada amb bicicleta que ja us vaig comentar la setmana passada que també està dintre de la setmana de la sostenibilitat sostenibilitat que ve des d'Hospitalet Cornellà Espluga a Sant Lluís va cap a Sant Feliu i cap a Sant Joan i Sant Feliu i el diumenge a les 6 de la tarda tenim al Teatre de la Vents l'obra Blancaneus és una obra adreçada als més petits de casa i que està organitzada per una entitat que tenim aquí a Esplugues que es diu Xenteros és una agrupació de gent que disfrutava de les discuterres cap als anys 80 i que ara són pares i mares de família i ens oferiran aquesta tarda infantil per poder reunir-la tots la setmana que ve què tenim dilluns a partir de les 5 i mitja de la tarda s'urbanitza Esplugues i dintre del Dia Mundial contra el Càncer de Mama una marxa contra el Càncer de Mama s'iniciarà a l'Ajuntament acabarà en el parc Pont i Termes que al costat de la casa de la dona es farà ja una miqueta d'ofrena o d'oferiment de recordatori i cap a les 6 i mitja ens demanem totes cap al Casal de Cultura Robert Brillas per fer la festa contra el Càncer de Mama i que ens demanem totes perquè majoritàriament serem dones però evidentment els homes també ja esteu convidats i de dilluns marxarem cap a dijous dijous a la tarda comença la temporada del Pati Blau el Pati Blau és un lloc de conversa i d'intercanvi entre literatura per dones en aquesta ocasió tindrem la sort de comptar amb l'escriptora Belle Olit ella és la presidenta de la associació d'escriptors en llengua catalana i ens portarà a la lectura de La Mala Reputació és una obra que l'any 2013 va guanyar el premi Roc Poronat un cop acabi aquesta tertúlia literària hi ha un sopar el sopar és molt senzill és de 5 euros i si voleu assistir heu de fer una prèvia inscripció i pagar el sopar prèviament bé i de dissabte de dijous que ve ja quasi que passem divendres que ve dissabte vinent i diumenge que ja us ho explicaré perquè tenim moltes coses el cap de setmana vinent a esplorar doncs això ho deixem per la setmana que ve ho deixem però vull fer una avançada perquè tenim l'exposició de bolets tenim el festival Arrelat que és tradició catalana ball i música tradicional i després també tindrem una actuació molt important que és un un compositor o un músic basc que es diu Quepa Junquera Quepa i que Quepa sí això que el Quepa és un músic basc molt reconegut internacionalment i tindrem la sort el dia 24 de tenir-nos-los plogues però ja dic això us l'explicaré la setmana vinent la setmana que ve ens ho concretes una mica més moltes gràcies Isabel igualment un altre per tu adeu-siau adeu-siau adeu-siau la desbarnada la desbarnada bé pues ja ha arribat el moment del tema musical del nostre tècnic oficial el senyor Domènech el senyor Domènech què tal bona nit bona nit quant de temps no? sí i tant i tant ara tindrem la sensació que feien molts anys que no us veia la setmana passada vas fer campana com us va? com us va la vida? és veritat sí i tant la setmana passada la setmana passada no hi era sí estava en un altre programa estaves en un altre programa sí la competència a la desbarnada de ràdio Sant Feliu la senfiolada la senfiolada correcte la senfiolada bueno ah sí tema musical sí com que va venir U2 a tocar l'altre dia que no sé si ho va veure el Col·la de Sant Jordi no bé i doncs ho vaig anar però dic si ho sabia a saber-ho sí però anar-hi no doncs això i ell hem escollit el tema mític de With or Without You aquesta tarda sempre va bé molt bé see the stone set in your eyes see the thorn twist in your side I'll wait for you slide of hand and twist of faith on a bed of nails she makes me waste and I wait without you with or without you with or without you through the storm we reach the shore you give it all but I want more and I'm waiting for you with or without you with or without you with or without you oh I can't live with or without you and you give yourself away and you give yourself away and you give and you give yourself away and you give yourself away my hands are tied the body bruised she got me with Nothin' to win And Nothin' left to lose And you give yourself away And you give yourself away And you give And you give And you give yourself away With or without you With or without you I can live With or without you Oh Oh Oh With or without you With or without you I can live With or without you I can live WITH or without you With or without you I can live You have You have You have You have You have You have You have You have You have You have Fins demà! Fins demà! Fins demà! Està mirant si la té connectada. Què? Sí. A veure. A veure, doncs diu que no la té connectada. Ara, eh? M'havia tret el micro, eh? Sí. Sí, l'havia tret el micro. Sí. Ha, ha! Ale, vale. Com deia el... Com es deia que el Vito Corleone... E un escordo. Eh? Què? No sabeu una política. Vosaltres no sabem sicilià. No, no sabeu sicilià. No sabem sicilià. Nosaltres català, en castellano i por teléfono. I por teléfono. Bé, i por ràdio. Per teléfono justet. Per teléfono justet. Sí, més aviat, no? Bé, no, jo per teléfono en sé una mica. L'herman estarà content. Ja no ha de passar l'examen per fer-se espanyol. Ja no, ell no. Ja ho és. No. No. No. Jo no soc espanyol. No ets espanyol, tu. Jo soc català. De qui mateix? Bé, bé. Està bé, això. Diuen que soc espanyol i m'obliguen a ser espanyol, però jo no soc espanyol. Què posa en el teu carnet d'identitat? Armando, Armando. Què posa en el teu carnet d'identitat? Armando, tio. Armando. Espanya és dels pocs països que té carnet d'identitat. Espanya és dels pocs països que té carnet d'identitat. Bé, doctor. Ara ja no, eh? Hola, què? Bona nit. Ja la tens enxufada? El què? La bateria. La bateria. Bueno, m'està parla en el mòbil. Ah, ja té bateria? Sí, sí, sí. Molt bé. Sí, sí, està al 88%. Ah, mira, no, bueno. En dues o tres hores podem estar xerrant, no? Cap problema. Cap problema. Què? Tens alguna notícia per comentar-nos? Bé, comentar com a notícia, però se n'està parlant molt. El dilluns és el dia del càncer de mama, no? El dilluns que ve. I, bueno, doncs, sí, m'hauria de comentar-vos sobre el càncer de mama, que és un dels típics càncers que feien, i encara fan, però ja comencen a fer més por per tradició que per realitat, a les dones. Càncer de mama als homes també n'hi ha, però sí que n'hi ha, sí. Poc, però n'hi ha. Sí, molt poc, molt poc. Però les dones era una de les càrregues de ser dona, no?, el càncer de mama. Que era, bueno, era la causa de mort habitable més freqüent a Catalunya. Però que, en canvi, doncs, hi ha costat. I ho dic perquè jo he sigut els que hi va tallat per la implantació de la medicina preventiva en general, amb la meva especialitat de ginecologia. I, clar, dintre de la meva especialitat de ginecologia estava la mama, no? I, bueno, des de l'any 78, que es va fer la primera reunió internacional sobre establir si la mama era, o sigui, la senologia era una especialitat o no, que es va arribar a la conclusió que sí, o sigui, allà es van reunir ginecòlegs, però també cirurgians, metges, radiòlegs, o sigui, tot el que d'alguna manera li tocava a la mama en algun moment, no? I es va arribar a la conclusió que valia la pena convertir-lo en una especialitat, o sigui, que la gent es dediqués a això per acumular coneixements i també per millorar les solucions. i crec que això va ser un pas molt important per resoldre el càncer de la mama. Per l'altra banda, les dones també s'han anat conscienciant, encara que ha costat, va costar menys conscienciar-les que es fessin revisions amb la cirurgia, o sigui, revisions per dir que és el càncer de l'all de matiu, que tot i que és el càncer que més dones mata al món, pràcticament a Catalunya no hi ha mortalitat per càncer de coll de matiu. En canvi, la mama, encara ja dic, és la causa de mort més habitable, més freqüent, entre els 35 i els 60 anys. No és que després dels 60 anys baixi, sinó que hi ha altres causes de mort. I amb això és molt important, importantíssim, la mamografia periòdica. I aquí és una vegada més, entre un col·lissió, donada la meva afició a l'ofectiu, amb la sanitat pública molt més aficionada a l'oficient. La freqüència que recomanem a alguns de nosaltres, amb dient els tipus de càncer de mama, és si hi ha antecedents de càncer de mama a la família als 28 anys la primera, si no hi ha antecedents de càncer de mama als 35 anys la primera, amb l'ausència de símptomatologia, clar, si hi ha símptomatologia al moment que sigui. És un moment, evidentment. Amb l'ausència de símptomatologia, ni siquera pel passió manual, doncs, els 35 la primera, dels 35 als 40 cada 3 anys, vull dir que si has començat als 64, doncs 3 anys, més o menys, a partir dels 40 cada 2, i a partir dels 50 cada any, si m'hi hagués. I, en canvi, s'està recomanant fer-ho cada dos anys, per exemple, a partir dels 45. I sempre, sempre, cada dos anys. I així es perdi en els tipus de càncer. Jo realment no ho paro. Però això és un problema de costos, suposo, no?, per part de la medicina pública. Sí, és el que he dit, l'ofectiu i l'oficient. Llavors, clar, la mortalitat, sí, com a causa primera, la mortalitat de mama, per càncer de mama, baixa a partir dels 60, però perquè entren altres causes. Clar, ja, ja. Llavors, percentualment ja no és tan important, però continua sent important. Jo he vist dones de 80 anys que el primer símptoma d'un càncer de mama era un mal braç, que era la metastasi dels glàndules. i ningú s'havia adonat del càncer de mama, no? Ja. Llavors, aquesta era una senyora que estava bé i que, en canvi, passaria a tindre els problemes de de bans fins que es morís perquè seria un càncer ja més estatitzat, que és el que hi ha que mirar a la vida. Llavors, bueno, hem millorat molt. El diagnòstic mamogràfic és molt eficient, ho diria, molt efectiu i molt eficaç, aquestes coses, no? Però també basat en que ho facin uns rulls experts, que els que es mirin la mamografia, uns rulls experts. Però sàpiga el que està mirant, clar. Sí, i aquí ja tornem a estar amb l'ofectiu i l'eficient, eh? Perquè hi ha països com Inglaterra, com Holanda i també, últimament, Suïssa, i aquí han començat a sentir-se rumors de deixar de fer mamografies perquè no baixen la mortalitat per càncer de mama. Oh, sí que la baixen. El que passa és que el que no la baixa és un screening poblacional mal disanyat. O sigui, si tu fas mamografies a la població, ja que també en el paper et passi a fer la mamografia, allà hi ha un tècnic radiològic que diu mira, hi passis aquí un moment, xac, va, xac, va, vinga, passi bé. I després t'ho mira algú que t'emproques un senòleg o una senòloga, clar. I al final l'ensenòleg només es mira les mamografies cospitoses i ho baixa. Sospitoses, que la deu haver considerat sospitosa l'altra persona que la visi, que no és especialista en el tema. No és un senòleg, és una persona, normalment és personal, diguem, auxiliar, potser una infermera, per exemple, que està especialment entrenada per revisar muntanyes de homografies i anar separant les sospitoses de les no sospitoses. Ja, ja. I llavors l'especialista real es mira les més sospitoses. Clar, això és eficient. Sí, clar, s'escapen menys càncers de mama que si necessitem res. Com a clar. Però és el més efectiu. Doncs no. Bé, això jo crec que aquesta matització valia la pena fer-la. Perquè ara es sentiran... Bé, jo ara mateix he sentit diversos programes de televisió i tal, i tot. Per exemple, jo acabo de sentir ara les dones que van a teràpia de grup, o sigui, les dones que els hi ha menys càncer de mama i van a teràpia de grup, tenen menys recidives de càncer de mama, o estan més tard. Això científicament és a tu. En base a què? No, el que passa és que les dones que van a teràpia de grup són dones que estan molt més preocupades pel seu cas i són més obedientes amb la meditació, amb el moviment de les coses. I abans, clar. Però no és per la teràpia de grup. Sí, clar, però no és per la teràpia de grup, gens. Clar. Per tant, a la teràpia de grup hi haurà un percentatge de gent menys recidiva o més tard, perquè haurà fet les visites al metge quan tocaves. Quan tocaves, haurà fet les proves que té a la cara, etcètera. Clar, sí, per exemple, hi ha un estudi de l'Ànfes sobre 40 anys d'anticoncepció a Inglaterra, resulta que les dones que fan anticoncepció tenen menys mortalitat i morbilitat per patologia de cançó del tipus. O sigui, vist així, els anticonceptius anirien bé però no sé, per no tindre molèsties d'estómac. Ja. Però no és exactament això, sinó que la dona que està preocupada per controlar la seva fertilitat de manera mèdica i efectiva, i de manera amb un mètode efectiu, normalment també és cuidadosa amb altres coses. Clar. Menys ja millor, millor, mentes? O sigui, vigila altres aspectes de la vida. I llavors, clar, s'ajunten les dues coses, no? O sigui, la gent més cuidadosa, doncs fa millor anticoncepció, fa anticoncepció ben dirigida, i a part fa una anàlisi de sang cada any, es revisa la boca, nens, però el conjunt és, totes les que fan això estan millors de tot. Bé, totes les que es vigilen estan millors de tot. No perquè faci anticoncepció. Però si no el podríem arribar a la conclusió, també al revés, no? La gent que fa més vegades al dentista, fa més higienes de boca, i tal i qual, però té més càncer d'orella. El que passa és que quan li molesta l'orella, és amb el metge. Se'm va, clar. Bé, doncs aquest és el meu missatge d'avui. Perquè ja dic que ja s'està parlant i es continuarà donant la talada tot el cap de setmana amb el càncer de mama, bueno, i volia dir la meva, que és marcar allò, l'afectiu i l'eficient. I no per parlar-ne molt i d'aquestes, però sempre al final, l'afectiu i l'eficient, entens? Tu passes uns pneumàtics més efectius, doncs a mi no et duren menys quilòmetres, però tens més seguretat amb ullat, amb neu, no, no, és que aquests pneumàtics duren molt més, però potser et mates patinant una cantonada. Sí, sí, està clar. L'afectiu i l'eficient, de vegades sembla el mateix i no ho és. Molt bé, don Santiago. I arreu d'això, alguna pregunta més? Doncs no, no, però per nostre, de moment, no. De política, bé, no. No, no, no, aquí ja saps que... Igual la setmana que ve parlarem del govern. No la vam tocar, de momento. Ja, no ho dic perquè com que ara els jutges es posen nerviosos perquè hi ha gent a la porta. Sí, però el dia que hi va anar el senyor Albiol no es va posar nerviosos. No només els dos nerviosos els de Barcelona, perquè quan va anar una pila de gent amb el Fabra allà a la retja, ningú, no? A mi, a veure, el govern, però a mi m'ha fet gràcia el, com es diu, Pedro Sánchez? Sí. El del socialista. El del socialista, el Pedro Sánchez, dient que és una extorsió, els jutges, l'anar a fer manifestacions, i a mi em va venir la imatge de quan el senyor Barrió Nuevo va entrar a presó i el van acompanyar Felipe González i l'altre, no sé si era Fontso Guerra, o un altre gran capo de socialista. I aquí, quan també hi va haver-hi un que va entrar a presó, també va ser acompanyat de... De les hores, que no... O sigui, això de què... No, i quan van anar al Albiol també el van acompanyar. Sí, és que s'oblidin de coses... Però la diferència, la diferència és que, a València, havien anat a 750 persones i aquí van anar 6.000. Ja, ja, ja. Si no, però clar, això és vulguer... extorsionar i interferir la... Presionar. Presionar. I volen parar aquesta avalanxa donant lliçament educació, m'entens? És que, clar, escolti, aquí ha arribat un punt que l'educació ja s'ha acabat. Sí, sí. No sé si m'entén. És que, clar, és necessitada, és que t'ha perdut el respecte. És que això és com quan un pare no es fa respectar dels fills, no? Realment que els fills li passen el respecte. Llavors diu, no, és que sóc tu un pare. No, em fots, que s'hagin un pare. No tens res a dir, tu, borratxo. En fi, com et deia, potser la setmana que ve parlarem del govern. Molt bé. Molt bé. Vinga, doctor. Bona nit i moltes gràcies. Adéu. Ja podem posar a punt al forn. Sí. Ja anem cap a la cuina. Sí, avui sí. Anem cap a la cuina. Avui farem una cosa al forn. Hem d'engegar el forn. Sí. Sí. A quina temperatura el poso? 180, 180, 200, una estoneta i després s'ha de posar a la tira. Sí. Ara l'engego ja o... Sí, o força que s'ha de posar perquè es vagi escalfant. Tu vés escalfant. Tu vés escalfant. Ja està. Ja està cap a la cuina. Engegat. Què farà? Perquè tu va a carbón cara, no? Farem una assanya de bacallà amb ceps amb veluté de tàfona. Ja comencem. No, és molt senzill. A veure, allò de la veluté, em sembla que ja ho vaig explicar un dia. La veluté és una beixamel, però per comptes de llet es fa amb fumet, amb rou, amb el que sigui. i sense llet. Sí, sí, sí. Val? Es fa un roig igualment, tot igual que la beixamel normal. Per fer això necessitarem un tall de morro de bacallà procurant que sigui gruixudet, que sigui gruixut i bo. Sí, no, ha de ser bo, perquè si no és bo, no, més que res, més que res, perquè el que hem d'aconseguir és poder separar les làmines del bacallà. Ja, ja. Bueno, això depèn de la quantitat que es vulgui, però, bueno, jo calculo que per 4 persones 600 o 600 grams, no sé, una cosa així, 750, 3 quarts de quilo, més o menys, de bacallà, amb trossos, no sé, tallats amb trossos que facin 4 a 10 per 4, més o menys, i llom gruixut. necessitarem ceps, ceps de pec, clar, dir quantitat de ceps, depèn del tamany. Del tamany del bo que hi ha? No, del tamany del cep. Si el cep és gros, doncs, necessitarem veure-ho, si és petit, això ja és, mira, quan acabi d'explicar el plat, llavors ja, un ja es fa més o menys la idea. El tema està el següent, agafar una safata de forn, que no sigui massa grossa, escaldar el bacallà, però escaldar-lo, eh, només, entrar-lo, quan l'aigua mull, entrar-lo, comptar fins a 10, 15, 20, fora, treure el bacallà, posar-lo escorre. L'aigua aquella la reservem, que la faré servir per fer la veloter. Per altra banda, filategem els ceps, ben nets, evidentment, si és molt gros, el tronxo s'haurà de pelar, els laminem, i els posem a la paella o a una planxa, si tenim, plans amb una mica de mantega o oli, és igual, una mica untada a la paella només, el ceps a sobre plans, laminats, o sigui, es tira a fer en diverses sessions, i foc mig. No es tracta de torrar el bolet, sinó que es tracta d'assecar-lo una mica. O sigui, que el que ha de tenir és calor, perquè s'assequi una miqueta. quan els hi harem la volta, quan el tinguem allò que les puntes comencen a arrossar una miqueta, doncs fora, el treurem. Agafarem la safata del forn, posarem mantega sota, i farem una capa de ceps, però no tota la safata, sinó, faríem com quatre piles, quatre pilons, vull dir, les làmines de ceps, làmines de ceps, quatre pilons. tindrem el bacallà fred, ja el podrem separar, a veure, si el separem amb calent, va millor, se separa millor, no passa totes unes cremades de conya. Però et crees, ja t'anava a dir, però te cremes los de diners. Sí, llavors el millor és esperar una miqueta, que estigui una miqueta avió, i llavors se separa bé. Si és molt bacallà, se separa bé. Muntarem, a sobre dels ceps, amb les làmines de bacallà, muntarem una altra capa, una altra capa de ceps i una altra capa de bacallà. Les capes de ceps sempre amb pilons. Sí, sí, sí, seguint com si volguéssim fer un timbal. Sí. Allò d'una capa, una capa, una capa, una capa. Sí, el bacallà també sobre els ceps. Sobre els ceps. Sobre els ceps, posem el bacallà, una capa de bacallà, una capa de ceps i una altra capa de bacallà. Una vegada tinguem això, ho deixem allà quietet, i anem per la Beloté, però la Beloté és una, havia de dir, que és una beixabel, que farem amb l'aigua de la que hem bullit el bacallà, perquè l'aigua aquella porta tota la gelatina, molta de la gelatina que ha deixat anar el bacallà. Que ha deixat anar el bacallà. Res, fer ruix, no sé, agafar, per exemple, 50 grams de mantequilla, de mantega, anar a paella, la fonem, i posem, per exemple, 80 grams de farina, por ahí, més o menys, esclar que hi hagués com que la foto vull. Ja, ja, ja. És una colla. 80 grams de farina, més o menys, fem la ruix normal, igual, i quan estigui el ruix fet comencem a afegir el brau, el caldo aquest, l'aigua aquesta. Si la tenim calenta, millor, si no, doncs tampoc passarà més, trigaràs més a remenar, i tal, igual. Vas fent això, i quan estigui això fet, per comptes de posar-hi nou moscada, que es fan a la beixabel, tindrem una tofona, jo aconsello per un dia anar a la boqueria i comprar un tros d'atòfona, gastar-se 8-10 euros i comprar un trosset d'atòfona. Jo aconsello. Però si no has d'agafar d'aquest succedàneo, que no és lo mismo. Però bueno, si no es vol gastar per l'atòfona, doncs un succedàneo d'aquests, la rellem, mentre la beixabel està al foc molt fluixet, perquè si no ens espessirà i se'ns enganxarà el cul, doncs es ratlla la tofona per tal, la mena s'acaba de remenar. Amb això ho retirem del foc, aquí tindrem el forn enxegat ja. Ah, sí, ja l'hi he enxegat abans, eh? Ja l'hi he enxegat abans, eh? Veus que havia anat? Sí, sí, i tant. Cullera, per sobre tirem com si volguéssim que tirem uns carrelons. Correcte. Cobrim els timbals aquests. Jo hi acostumo posar una mica de parmesano, però el mateix, dic el mateix, que ha de ser un parmesano bo i del vell, del parmesano potent. Un parmesano ratllat, laminat. No, no, ratllat, ratllat. Una mica de parmesano. Per sobre, tampoc cap gran quantitat, eh? Una mica de parmesano, ho entrem al forn, cinc minuts, vuit minuts, deu minuts, entre cinc i deu minuts, quan hagi passat aquest cinc o deu minuts, gratinador, que es doni una miqueta. Com si fossin canelons. Sí, però no ha de quedar com els canelons, eh? Només que el format si comenci a agafar una mica de coloret, ja fora. Ja està. Servim i ja està. Fantàstic. Dinet blanc? És igual. O negre? És igual. O una cervesa? Sí, per exemple. Vull aclarir. El tamany del timbal, tot depèn si és un primer plat, si és un segon plat, si es fa com... Es pot fer com a aperitiu, una peça petitona com a aperitiu, vull dir que això va en funció de cadascú. Donat que jo agafaré... Compraré una tòfona. No el sucedànio. Sí. La tòfona. Sí. Que no és barata. No, però entre 6 i 10 euros tens una tòfona. Una tòfona guapa. Els ceps tampoc són econòmics. No. No, no, és que no és un plat econòmic. I el plat, eh? No, no, no. No és un plat econòmic. El plat econòmic, que l'hagués fet jo a cuinar per solsers. Clar. No és un plat per menjar cada dia. No, no, no. Això jo ho tinc molt clar. Ho tinc molt clar. Ja, ja, ja. Jo ho tenia molt clar. Podríem substituir els ceps per alguna altra cosa? Pregunto. És una curiositat. Sí, el que passa és que és clar, el gust del ceps. Ja no és el mateix. A veure, no és el mateix. Això ja, ja. I després... No, ho dic, home, perquè no diguessis hòstia, doncs una vegada jo ho vaig fer. No. Jo suposo... Sé que hi ha gent... És que no soc un expert en bolets. Sí. Jo suposo que ho deu haver... Si vols te'n dono un parell. No, ja... No, perquè m'hi tornaré. Ja. Jo suposo que ha de haver-hi algun bolet que pot substituir el CEP. Sí. Jo no el conec. Ja, ja, ja. El conec. Però, clar, és que el sabor del CEP és molt personal i molt familiar. Sí, sí, sí. Vull dir, no hi ha res que se li assembli. Correcte. I aleshores... Sí, home, això, la laçalla aquesta la pots fer amb argínia, pots fer amb carbassó, pots fer el que vulguis, clar. Però ja no serà el CEP amb el bacallà. I, a més, penso que el CEP és un bolet que en el bacallà li queda molt bé. Sí. perquè el problema dels peixos i del bacallà és que els bolets, per mi, no m'hi encaixen gaire. Ja, ja. Hi ha molt poc bolet que encaixi amb un peix i amb bacallà. I, per contra, el CEP, per mi, queda perfecte. Molt bé. Doncs moltes gràcies, germans, per aquesta recepta i ja ho sabeu, com sempre, com sempre deia el senyor Escazòquio, si ho feu i us assurbeu, truqueu-nos i ens ho expliqueu. I, si no, també. I, si no, malament... I, si no, doncs pitjor per vosaltres perquè no la repetirem. Bé, i demà entren a la web de Ràdio Desbèm. A l'Androide. A l'Androide. Jo deixo que m'insulteu i tot, eh? Sí? Cap problema. Bé. D'acord. Molt bé. Doncs moltes gràcies. La Desbarnada. Bé, doncs ja ha arribat a l'hora de parlar dels desports, de parlar que el Neymar el suspendran per no sé quants anys. Sis mesos. Veus? No, no ho faran, home, no ho faran. No? No ho faran? No ho faran? No ho faran? No ho faran? No ho faran? No ho faran? No ho faran? No ho faran? No ho faran? Bueno, és igual, el Messi anirà a la presó? Pots esperar qualsevol cosa. Tampoc anirà a la presó el Messi? El saltaran a la banqueta i no li passarà res més. i ja està. Bueno, bueno. Però el que busquen els de Madrid és la foto del Messi seguint a la banqueta, no en quilla. Això és el que busquen. I ja està, una vegada aconseguit això, ja està. Sí? Bueno, bueno. Tenim l'Isidre a l'altra banda. Isidre, bona nit. Bona nit, nois. Bona nit. Què tal, maco? Molt bé. Escolta, el teu amic Villar, Villar, el de les boles, sí. President, com ho diuen? en funcione. No, no, no, no, no, no, no funciona. No, jo, jo, jo, de la UEFA. Fantàfic, no? Eh? Molt bé. Sí, sí. A la línia habitual de... Podrà xorir-se millor i més. Jo, si fos ell, jo, si fos ell... És una autèntica vergonya. No, no, hagués renunciat al càrrec, perquè segur que d'aquí quatre dies ja una querella contra ell per apropiació indeguda o per qualsevol cosa. O sigui, això... Manu, el que és... Bueno, que és un niu de pirates la UEFA i tal, crec que ningú té dubte, no? Un niu de vividors i de gent que, diguem presumptament, però fa una pinta de corruptel al tema important, eh? Vols dir que cal dir presumptament? Home, sí, no? Sí, tu creus? Per què? Per quedar bé? Per correcció. Per correcció. A mi em va fer gràcia a les declaracions del Blatter que va dir... Que ha pintat la cosa molt malament, no? No, no, va dir que poden acabar amb ell però no podran acabar amb la seva obra. Quina obra? Quina serà la seva obra? Que està fent una caseta amb el gos o algú? Impressionant, impressionant, impressionant. Ja tenia raó, llàstima, que, bueno, de votar la malaltia va haver de deixar la ràdio, però en aquests moments estaria disfrutant com un cosaco el José María García. Sí, sí, sí, sí. Jo soc antipà que no veigis. UEFA Unión de filibusteros. Especuladores. Abraza faroles. Com se'l troba a faltar en ell, eh? Eh? Dica, com se'l troba a faltar el García? Sí, sí. En el seu moment no el suportàvem. No, no, però no. El Pallo tenia una gràcia espacial de fer els programes i comparat amb el que hi ha ara, diguem que era rigorós comparat amb el d'ara. I tant. Perquè en ell disparava contra tot arreu, no? Sí, sí. Indiscriminadament, no ens quedava amb ningú. Ara vi que em perdonin els de la presa esportiva però són uns pallassets tots, eh? Bueno. El 90%. Hòstia, és que jo no m'estranya, veus una roda de premsa i a mi no m'estranya que l'Eluís André o l'entreador de Torre t'emprenyi. De les preguntes xorres de... De les preguntes i a més una pregunta feta de sis maneres diferents. Exacte, la mateixa pregunta. Hòstia, però si jo m'ho ha preguntat a ell, tio... No, i sempre, sempre preguntes o gairebé sempre predisposades perquè siguis en un xarc, no saps què digues? Sí, sí, és algú... Em sembla que ha sigut avui i em sembla que ha sigut Benítez que ja se li estan començant a inflar els nassos per a les pilotes i es veu que ja els ha començat a engegar a pastar dient que ja... Bueno, perquè és que, hòstia, el tio que li ha preguntat per activa, per passiva i per reflexiva fins que ha dit això aquesta mateixa setmana, no? El rollo aquest si és el millor jugador amb el que ha entrat el Cristiano Ronaldo. És que l'hem estat una mica de pesadets. Diguem que no d'una forma prou clara pels interessos del que volen escoltar, no? Que és evidentment que sí, és el millor del món mundial. Clar, si no diu això resulta que és una polèmica, no? I l'han anat aculant que és que el tio i ara respon que digui, o sigui, sí, sí, sí, per donar la contesta que estan esperant, no? I perquè no li m'entinc més però va anar per a ell. No, però el tema del Cristiano Ronaldo... Ara ja em comença a caure bé perquè el veig una víctima del propi monstre que crea el Floriponti. El Floriponti. Això ho mou el amigo florentí, no? Però això és el primer... És un monstre aquest un monstre en el qual a nosaltres és fantàstic perquè ells mateixos es tallen al cap entre ells. Vull dir, és una cosa fantàstica, no? El Marc Calas, la Ser, el Pedrerol, etcètera. Però, Isidre, tenen coll avall que aquest any la pilota d'or no serà per a Ronaldo i clar, aleshores, doncs, d'alguna manera han de revaloritzar el seu producte. És la... Sí, però... Botador... I el millor jugador que és molt millor que el... Home, sí. I el millor jugador que el Benítez i... Bueno, que s'hauria anat al cap que és que... Jo crec que és un tema de perspectiva que s'han posat el llistó perquè a mi em sembla fantàstic, eh? Torno a dir. Que s'han posat el llistó massa alt. Vull dir, ara sembla que si no ho guanyen tot han de fer fora amb un entrenador que tots estarem d'acord del menys... Jo ho tinc claríssim que l'entrenador lineal per aquesta temporada ja ho vam parlar la setmana passada una mica. El Carlos Anxelotti i el vestidor amb aquell Pallo i jugàvem bé havien guanyat la bèssima Copa d'Europa. És que és això a veure... Perquè un any no guanyen res tot i que han estat competint fins a l'última hora fins a l'últim moment. Quan ha tingut... Hem de recordar que va tenir una plegada de les gències important a l'equip. Però escolta a mi personalment com a barcelonista em sembla fantàstic. Però no i tant. Clar, si és que ho han creat ells. Clar. Han creat un estat d'opinió de la premsa que afegucit en tot el que s'acosta. És com un forat negre. Tot el que arriba allà... Socialment, sí. Estan obligats a tenir el millor jugador del món. Estan obligats... I clar, això és una bestiesa perquè s'han posat un nivell d'exigència que fins i tot tenim una bona plantilla i gent competitiva inclús un bon entrenador ells mateixos s'encarreguen de carregar-s'ho tot i tornar a començar a quedar dos per tres. És una fugida cap endavant. Clar. O sigui, a veure, que... si el Benítez guanya alguna cosa no serà perquè ell ja hagi pogut desenvolupar el seu projecte perquè en un any no es pot desenvolupar un projecte esportiu. Ho serà perquè té uns jugadors sensacionals. Amb un equip normal, no, però els Madrid estan obligats de guanyar des del primer dia. si no ja té tota la jauriga al damunt. Jo et dic que em causa una mica de respecte al Benítez perquè estic veient la història que n'estan muntant i vaja, a mi no m'agrada gens com juguen els seus equips. El tinc que dir un futbol un futbol metal·lúrgic rupestre i que avorreix a les ovelles però que no s'ho mereix i no li estan donant ni tan sols el temps, no? No, no. Però bueno, em sembla fantàstic. Ells mateixos han cret el mostre que és la premsa afín i com hi ha disputes i rencilles i famílies i etcè, s'estan contínuament diguem que donant ganivetades amb ells. A la mínima, eh? I després de Benítez a qui posaran? No ho sé, és que no tinc ni idea. No, jo crec que al final es posarà ell, el propi Florentina. Home, no, ara com es retira ja aquesta temporada es retira el Raül i potser es posaran el Raül d'enrenador. No, però el posaran... No, home, ell té la secreta i jo es ho vaig dir i em sembla que ella ha parlat d'això. Que sembla que ella té la intenció d'algun dia posar en Zidane a... Sí, sí que al final el Zidane està qüestionat per la premsa. No, és que tothom està qüestionat per un dels dos o tres o quatre o cinc mil bàndols que tenen. No hi ha ningú que sigui el gust de tots i com no paren... És un consell, que no paren de donar-se ganivetades. És a dir, no hi ha ningú que contenti tothom. No, no, ara el Zidane concretament ha de justificar el perquè juga el seu fill davant de la premsa. No, ja et dic jo, han creat un monstre amb la premsa entre cometes de fin, perquè jo crec que ells mateixos estan autofent el llit a si mateixos. Però és que és la premsa que està controlant el Florentino, eh? És la premsa que està controlant el Florentino. No, una part està controlada pel Florentino i l'altra part, no, i la part que no, clar, va anar a la mínima que passa, llavors estan tot el dia donant-se de bufarades, però han creat un entorn bastant tòxic i sobretot el meu criteri els estem impedint tenir més èxits perquè, hòstia, recorrem que des que regalem Cristiano Ronaldo han guanyat una Lliga amb 7 anys, eh? Ja, ja, hòstia, el Cristiano Ronaldo ha dit el Cristiano Ronaldo que volen guanyar la Lliga, la Copa, la Champions, i el Mundialet, no, el Mundialet no el juguen. Això no ho recorda el Barça de fa 30 anys? Sí, sí, sí, sí. Però clar, nosaltres aquest any sí era la Lliga, cony! Sí, sí, sí. No, no, ells aquest any sí vol dir Lliga, Copa i Champions, cosa que no han guanyat mai, es posa una pressió afegida, que clar, cada partit el juguen com si els hi anés la vida, i a la mínima de canvi, que ja perden una de les competicions o estan a fora regularment la Copa, no és la que el primer pot estar fora. Hòstia, doncs ja s'incendi la història, qualsevol comentari que es miren malament, no s'han saludat, un s'ha tocat les parts mirant l'altre, pensant, hòstia, com hi ha, a més hi ha programes monogràfics pràcticament sobre el mal dit, perquè la notícia principal són els 90% del temps que estan editant els programes, no? Llavors, clar, han de treure notícies que regularment no són bones, salvo que vagi tot dient en popa, llavors clar, tothom parla fantàsticament del seu equip, no? I el que els hi creia aquesta obsessió total, el que els hi creia aquesta obsessió total és que el Barça ho ha guanyat dues vegades, eh? Home, clar, clar, no? Sí o no? Sí, sí, sí, però ja et dic, és que a mi em sorprèn, és que tot és un drama, el no guanyar la pilotadora, hòstia, no sé, jo estic encantat de la vida perquè s'han posat a sobre un pes importantíssim i no es donen temps ni a si mateixos com veia l'Emilio, a tenir un equip que funcions. No, és que no poden, jugàvem bé, jugàvem bé, és que tenen bon equip. Escolteu, penso que ja n'hi ha prou, no?, de parlar de la Casa Blanca. Oh, i tant, no, no, però és que, bueno, jo estic disfrutant, ja n'hi ha de... Oh, i tant, no, no, no, no, no. Una vegada que prudem es tripem, no? El Miquel vol parlar del Caso Neymar. Ah, no, no, jo no... L'hi passava al Barça, eh? Eh? Perdona? Anys enrere, això li passava al Barça, que els incendis eren aquí. Sí, sí, sí. I aquí els incendis, diguem que no provocats, bueno, en certa manera sí, no?, que és el tema aquest de, bueno, dels jutges i els judicis amb el Neymar, amb el Messi, tota la pesca, que ja ho fomenten, segurament. Però és que, mira, jo, del cas Neymar, però no hi ha així, del que li diu en el cas Neymar, ara, els jutges, realment, el Santos ha, eh?, acusa el Neymar d'incompliment de contracte, perquè... Home, és que no ho sé per què. Vull dir, que allò no es va fer bé i es van passar de llestos, jo diria que aquesta directiva actual, el president actual era, formava part important de l'anterior directiva, no?, el Rosell va dir, i t'un dia per un altre, de la forma més estranya, no?, al·legant motius personal, no sé, una cosa raríssima. I que aquí això s'ha fet amb el, amb el CUP, diguem-ho, està clar, vull dir, que el Barça no ho ha fet bé, no, que la directiva no ho ha fet bé, però és que ahir, ahir va ser, sí, que vaig llegir que la... la gent de Brasilera li reclama a Neymar no sé quina quantitat per la compra d'un Ferrari, eh?, perquè resulta... Un Porsche, un Porsche, un Porsche, sí, un Porsche, exacte, que l'havia comprat, però resulta que l'havia comprat d'una altra empresa, que... un liu impressionant. Bueno, aquí s'ha enjuntat, com diuen, no?, l'hambra i les ganes de comer. Em sembla que també la família ha de fer les coses com Déu mana, no? Tots són uns figures aquí, eh? Per això dic, i a mi el rotllo aquest que ara volia tornar a... com es diu, a renovar aquest nano i tal, jo et dic una cosa, a mi si la notícia aquella que van dir que el volia el Manchester algun d'aquests desesperats per tenir una figura o una persona de figura, a mi m'agrada com fuga, té 23 anys, el tio apunta molt bé, però... Si he pagat bé, l'Evai? Dels tres del davant, si tingués que triar un que marxés, a mi no m'importaria... Home, que sí, entre Suárez, Messi i Ney marx, hi ha de marxar un que marxés. A la caixa. Sí, sí. Perdó? que entre els tres, si hi ha de marxar un, jo prefereixo que marxin... Home, i si s'ha de pagar la basta que va la seva clòsula de rescició, vaja, a veure, dintre d'una ordre per el camp, diguem que per la joventut i els propens que porta, ha fet números més que correctes, però vaja, que comporta també una sèrie... no hi ha ni aquesta història que es va marcar dient que volia aquest estiu pròxim jugar a la Copa Amèrica, no? I també jugar a l'Olimpiada, jo crec que a aquest nano li falta un bull, no? Bueno, ets jo a un jugador, vol jugar tot, i això jo ho entenc. El Messi també vol fer la feixa, eh? I, bueno, el Messi recordem el famós per a miss. També vol jugar tot, encara, eh? No, el que li va fer jugar als Jocs Olímpics. Sí, i va voler jugar als Jocs Olímpics, sí. Vale, i? I la Copa Amèrica també la vol jugar. I la Copa Amèrica també la vol jugar. El que passa que ara, bueno, a veure, el Messi ja comença a ser grandet, és pare de família, té dos nens, i, bueno, possiblement s'estigui centrant una miqueta, però fins a fa quatre dies ho volia jugar tot. I suposo que continua volent-lo jugar tot. i que... Jo el Neymar aquest el veig una mica dispers, eh? El Neymar és un nen encara. S'haurà que és un nen, però és que ja sabem aquestes coses com se l'han acabat amb tants diners, amb tants diners, amb tants diners, amb 23 anys, haurem de veure en 25 o 26 com té el cap de Moclata. Aquest és el problema. Aquest és el problema. Com evolucionarà un nen que té tots els diners que... I està guanyant el que no està escrit en una edat que al Messi no ho està guanyant encara. i aquí deien que ja volia ser el segon de la plantilla a encubrar si fan aquesta renovació. No ho sé. Si vingués algú pagant la pasta a la recessió, ja veig que no... No crec que no. Però jo això de si ve un club i paga la pasta, inclús amb el Messi, eh? Si ve un club i paga la pasta... Però, a veure... Ai, tu... Que sí, t'agrada, home. Si venia a pagar en aquests moments la clàusula de recessió de Messi, si realment si ve un club i quan dius un club estàs parlant del París Saint-Germain... No és igual com si ve l'Europa. És igual? No, però, a veure... Pensa... Tu saps quina és la clàusula de recessió del Messi? 200 i escaig de quilos, no? Bueno, però... Però crec que és igual si ve l'Europa i porta 200 i escaig de quilos. Però és que no vindrà ningú. És que ja ho sé que no vindrà. Jo ja ho sé que no vindrà. Però jo estic dient per el que diu el Messi vindrà per el del Neymar. Armand, per això li han posat de dir no vindrà ningú. Ara, si ve un bèstia i en paga 250 milions d'euros... Home, però és un jugador determinant. Leo, adeu, maco. I tant. Ah, clar. Però per això li han posat aquesta clàusula. Però jo dic per comparar igual amb el Neymar el Neymar tampoc vindrà perquè la clàusula també és alteta. Però si ve un que se l'emportin, sí. I si ve per Suárez que se l'emportin. I si ve pel Messi i paga la clàusula que se l'emportin, home. però és que no vindrà ningú. Home, no el pots descapitalitzar, Pujeta, perquè no hi ha jugador que el pugui suplir. Però és igual, però els quants, oi? A veure, jo penso que si li han posat una clàusula de 250 milions és, primer, perquè no vindrà ningú a pagar 250 milions. Ni el París Saint-Germain, ni el Manchester City, ni l'equipo lunático futbol club. O sigui, no vindrà ningú. I, i bueno, i si hi ha un vot que ve, i ojo, i ojo, que ve, i el Messi vol marxar, o el Beiner vol marxar, o el Suárez vol marxar. És que l'altra història és aquesta. Tu no vols vendre. Tu no vols vendre. I venen a podrepastellar. Però el jugador de volguer. I tu no vols vendre a més, vale. Però si ve... Escolta'm, corria aquesta setmana a l'espècie que potser que veiem por ahí, que si en Messi seguia el judici, que és el seu somni humit del madridisme, que no sé què farà. Que no sé què farà. Jo dubto que aquest pallo, tenint família, tenint els crios, tenint tota la seva vida aquí muntada, se n'anés al Manchester. Jo ho veig complicar. Ho veig molt complicar. A més, diguem amb el seu caràcter que no és fàcil que combini amb altra gent. El que passa que sí. Té un caràcter un tan especial. Jo crec que li costaria adaptar-se, en fi. Segurament, i veig difícil que aquest tio marxi encara que li fessin les mil perreries aquí, no? Això és segur. I hi ha foto que va sortir el tio. Aquí estoy jo, no? Aquí me veus. Hi havia aquell H que alguns deien que era Fienda, no? Com fotent-se'm de la història. Però, coi, jo ho dic per contraposició amb Neymar. Jo, Neymar, no sé, jo hi ha un puntet amb el tema dels brasileiros que em té una mica mosca. I és que cap d'ells ha durat més d'unes certes temporades. Sí, sí, sí. Hem demostrat que cada any em sorprèn i el tio ha tingut anys d'usos amb dificultats físiques, etcètera. Però, hòstia, després ha ressurgit aquest tio és un ave fènix. Es reinventa, és un competidor i ha fet coses que jo diria que no estan a l'abast de pràcticament ningú. Per la continuïtat, eh? Perquè potser, partit a partit, igual Ronaldinho era el tio més al·lucinant que hem vist mai, no? Sí, segurament. Les gris que feia. Segurament no. El Romario era extraordinari. Sí, però amb continuïtat i durant tants anys? No, no, no, per això. Això no ho trobes. I després amb totes les facetes del joc. Efectivament, és que... El Romario era fantàstic fotent gols. Exacte, però no li demanis res més, ni cada temps. D'una pedrada et fotia un gol. Sí, bueno, el joc tàctic per aquí. Ell estava per allà, caçava el seu bolet i feia els 30 que va dir i ja ho acorda. Ja està, sí. Quants gols s'han de marcar 30, val, eh? Si no, és que el Romario si arribava la pilota als peus, fantàstic, però si anava un metro ja no hi anava ell, eh? Bueno, aleshores els seus companys li llançava la pilota al peu perquè sabien que era doncs l'havien de fer. És com que ara diuen és que els jugadors del Barça esperen a Messi a veure un testament. Doncs vale, doncs sí. I a Messi de pendència? No. No hi ha Messi de pendència? Aquí vam esperar, òbvià. Què vam esperar? Al Ter Stegen? És que és jògic. És jògic. Jo sempre aquesta història ara que diuen que igual escolta'm que diuen que poden fitxar el Van Persi. Sí, diuen el Van Persi i un altre o com es diu? El Van Persi, bueno, al Nolito sembla que la cosa es refreda perquè que no 18 milions d'euros t'hi ha pel nostre. És clar que no. En 29, Agus té la mateixa edat que a més, em sembla, són de la mateixa equitat. Sí, però aquesta història ha de tenir un jugador aquí treure'l i després tornar-lo a comprar d'aquest cony... No, és clar, que estem parlant. No, jo no veig malament però 18 milions d'euros amb un tio que té 29 que ve de reserva. No, però el Van Persi per 3 milions? Hòstia, el Van Persi és un palló promenable. amb la idea i torno amb el meu argument que s'està buscant un altre Larsson i Van Persi pot ser-ho? Doncs igual sí, igual bé feliç perquè... Home, seria un punt final a la seva càrrega de la sèrie. Un senyor que ve que és un bon jugador que encara té una capacitat i que diu ja sé que no jugaré tots els partits, de fet, ara està en el cas. No, ara està a Turquia. Ara sí, sóc a Turquia. I no jugar tots els partits. En el Banc, sí, crec. I no jugar tots els partits. No, que va, que va, que va. Per tenir la notícia. Però per estar a Turquia de la Bolsiu et penses aquí, no? Et penses a Barça que hi ha molts dits d'acord. I tindrà minuts perquè algú ha de suplir i hem d'estar d'acord amb Cassandro i Munir dels hi falta, eh? Sí, sí, sí. El tindrà que en aquesta història, llavors un palló que costa 3 milions, a veure, que no està, diguem, en el cènic de la seva carrera però que és un palló que té experiència i que dosificància i tal, perquè al cap i a la fi tampoc no és bastant gran el que té entre 32, crec, no? 31 o 32. Però Isidre, mira una cosa, això que deies que en el Munir i en el Sandro els hi falta, sí que els hi falta. El que passa és que jo crec que són jugadors aprofitables. Sí. Perquè tu mira, tu mira, tu mira la temporada passada el Sergi Robert que ja els volien fotre al carrer i ho volien vendre i de més. I mira aquesta temporada el que està fotent aquest tio. Sí, però ja, escolta'm, porta 3 anys el primer equip continuant sense jugar, eh? Però això és el que et vull dir. No pot ser una plantilla de 30 jugadors. Jo amb aquests dos crec que poden tenir futur o han de demostrar encara, clar, però jo... El problema del Sandro i el Munir jo crec en aquests moments és que el Barça B estigui a segona B. Perquè el Barça, els... diguem, els jugadors del Barça, els propers jugadors del primer equip on s'han de... no es poden fer amb un tercer D. No, però tots... Ara els hi va agafar la mania que quan els renoven, bueno, quan els fitxen, directament pacten que... Sí, amb una certa edat han de passar al primer equip. Han de pujar al primer equip. I clar, si no estàs fet encara, al primer equip no jugues, nano. No, clar. No volen tornar al Barça B perquè allà, diguem que és assegurar bé ara mateix i resulta que al primer equip no estan fets. Llavors no juguen i perden minuts. I un nano amb 20 i pocs anys, hosti, ha d'estar jugant. Clar. Jo crec que aquesta jugada de pujar-los sí o sí que era el cas també d'aquest que li han serit a l'Sporting. del... Sí, del Halilovich. El Halilovich, exacte, que el pacte era aquest i es veu que el pacte no és amb aquest, sinó és amb més encara que, bueno, aquest que ara sembla que marxarà, no? El que es diu el nano que era el Sant Per, no? Que es veu que l'altre dia va fer també una rajada... No, el que va fer la rajada va ser el... Sant Per, no? Un Sant Per, no? Jo crec que és el Sant Per, em sembla. Igual. La qüestió, el que acabem sentint, estan pactant això i és una bestiesa. tu no pots saber si el Pallón amb 19, 20 o 21 anys o tal data estarà fent per pujar el primer equip. S'ha de pujar a poc a poc. Hi ha hagut durant tota la història del Barça molts jugadors, ara mira, per exemple, el cap va venjida, que era un grandíssim jugador del Barça B, que aquest trencaram tot, va pujar el primer equip, va fer dos, tres partits i es va pagar el Barça. I es va quedar en re, es va quedar en re. El van cedir i ja no van tornar a mi. I com aquest, i com aquest, n'hi ha hagut uns quants, o sigui, no tothom és Messi. Ja ho feu, per exemple. Sí, sí, i molts. No tothom és Messi. Messi sí, que amb 14 anys, amb 9 anys, exacte, però, però, escolta, no surt cada dia, no en surten 10 cada dia d'aquests. jo crec que la fórmula seria cedir-los amb un equip de primera, tipus Malinovic. És el que s'ha fet. I que allà demostri el que poden fer. És el que s'ha fet. Amb una possibilitat de recompra, si és que els traspasses, o cedir-lo directament. I que es fugueixi, que jugui amb un equip que tingui una certa alegria, que s'assembli una mica a la forma de jugar al Barça, no jugarà amb un equip que jugui un 4-4-2 o un 4-5-1. És una bestia. No, no, clar. Que els segueixin al Rayo. Bé, a l'Esporting... A l'Esporting... El cas Halilovic, el primer que opinava que aquest noi havia d'anar a l'Esporting, va ser Luis Enrique, i per què... És que ja està el seu amic davant. I per què l'Esporting? Perquè sap que té Abelardo com a entrenador, i que Abelardo és, si ha d'imposar un tipus de joc, imposarà un tipus de joc Barça. Sí, sí. És clar. Però a Espanya o fora hi ha equips que poden... Exacte. Però s'ha de buscar un equip d'aquest tipus. O sigui, que tingui una manera de jugar que es pugui veure si realment aquest jugador pot ser efectiu amb el joc Barça. Perquè si és efectiu amb el joc, què sé jo, del Manchester Manchester United, per exemple, per dir-ho, no sé, ara... És el cas de Valito. Exacte. Exacte. No va tenir paciència ell en el seu moment, no el van saber conduir bé la història, va marxar, va marxar a Portugal, allà no es va menjar en Torrat, va anar a durar moltes fins que ha arribat al... Al Celta. Al Celta. Però, clar, ara ja té 28-29 anys. Que va marxar del Camés, si em sembla. I va arribar al Celta que en aquell moment va ser l'any del primer... Bueno, l'any de Luis Enrique. Quan va arribar. D'allà va ser quan va començar a despegar. Exacte. A Portugal el que estàvem fent és el Tello. Sí. Bueno, el Tello, exacte. El Tello és una bona mostra i allà està jugant a l'Oporto, no? Està jugant i té minuts i... Però, per exemple, hem parlat de Deulofeu i jo no crec que Deulofeu sigui un jugador estil Barça. Home, ja sembla que no tornarà, no? La qüestió és que cap entrenador compiés també. No sé si estàs jugant o no a l'Everton, ara, eh? No tinc ni idea. Jo crec que és més un problema... El Pallo té igualitat però jo crec que és... És un problema d'Ever. De Coco que no entra en rebons. És clar, el jugador estil Barça entre altres coses el té Coco com el té Iniesta, com el té Xavi, com el tenia Pujol, com el tenien una sèrie de jugadors que van sortint de la Masia. Bàsicament jugant aquí. No són figuretes sinó jugant aquí. Exacte. El problema que té és que és el millor. Sí, doncs ja està. Doncs no és un jugador estil Barça. Ell és el millor, ell és el que en s'han més. Ja està. Allí està el problema. Vull dir... Repeteixo, aquests jugadors d'aquests que sembla que destacaven amb el segon equip i vull aquest, no sé què. I que després, a l'hora de la veritat, doncs no. No. Perquè clar, per exemple, el Xavi s'ha parlat molt de la frase que li va dir Cruyff a Guardiola. Diu, al Barça ve hi ha un noi que ens eclipsarà a tu i a mi. I era el Xavi. Ho estic marxant, tu? Sí, senyor. Ja ens fan fora. Vinga. Una última dada. Què? Fa 11 anys que va debutar el primer equip al Messi, tu. Sí, sí. 11 anys, eh, no? 11 anys. Què farem demà? La setmana... Demà, no sé, però la setmana que veia el Sàmpions, eh? Sí. Va, però no passa res. No, no passa res. Doncs moltes gràcies a tots una vegada més. A l'Emilius Cazoc, al Marc Simón, al Santiago Barambi, a l'Hermán García, al Josep Maria Montes, al Mariano González, l'Isidre Anglès, a la Isabel Almató, al Jordi Domènec i al Marc Romero, i també els donem les gràcies, encara que no hagin estat aquí, a l'Òscar Ramos i a la Núria García. Bona nit a tothom i bona setmana. Fins divendres per ell. Adéu-siau. Ciao, ciao. Bona nit a tothom Bona nit a tothom La Bona nit a tothom Bona nit a tothom Bona nit a tothom Fins demà!