Solidaritat, Índia i transport social; esport i cultura

Quim Araujo, Edgar i Nacor Bueno pels quatribarrats. Amb aquesta victòria el Sant Andreu s'assegura la permanència i queda ara mateix a només 5 punts a la promoció d'ascens. Recordem ahir, Olímpic d'Aixativa 2, Badalona 1 i en joc des de les 6 de la tarda, per tant, darrers minuts. Ha finalitzat ara mateix l'Untinyent 1, Reus Deportiu 1. Doncs empat el Reus Deportiu. Fora de casa sempre una bona notícia per a un conjunt com el del Reus. I baixem a la tercera divisió. Tenim una jornada a la tercera que queda factada per la Copa de les Regions UEFA, on per cert Catalunya ja té rival a la final de la fase estatal. Sí, de moment un partit sí s'ha disputat de la jornada 30. Va ser ajornat per la pluja, Balaguer 2, Gramenet 1, i això que la Grama guanyava per 0 al minut 85. Amb aquesta derrota, l'equip de Santa Coloma no surt del descens i queda dos punts a la salvació que marca la Vilanova. I com deies, a l'estadi universitari d'Oviedo s'ha disputat la semifinal de la fase espanyola de la Copa de les Regions UEFA. Catalunya Mater, formada per jugadors de tercera, ha guanyat per 3-2 a Castella i Lleó. I això que ha arribat als minuts finals de la primera part, perdent per 0-2 amb els gols d'Òscar Sierra i dos gols en pròpia porteria. La selecció de Toni Almendros ha aconseguit la classificació per la gran final. Òscar Sierra, defensa del Prat i autor del primer gol de Catalunya, reconeix a Combradiu que la semifinal s'ha complicat i molt amb el 0-2. La verdad es que las cosas han puesto muy difíciles, han marcado 2-0, bueno, tampoco han hecho mucho, han llegado dos veces, han marcado goles, luego han estado ahí metidos atrás, a raíz del 2-1 psicológicamente ellos han venido abajo y luego ya pues dos goles de más, en la puerta de ellos, pero de más suerte, pero bueno, hemos estado mucho mejor nosotros, hemos estado ahí para meter el cuarto, pero bueno, sobre todo me quedo con la victoria y el equipo que ha dado la cara. Catalunya jugarà la final d'aquesta fase espanyola de la Copa de les Regions UEFA diumenge a les 12 del migdia a l'escola de futbol de Mareo de Gijón contra Astúries. L'anfitriona que ha guanyat per 4-1 l'altre semifinal contra Múrcia. I una punta encara en aquest cas de futbol base. Tercera jornal del torneig internacional de futbol base, el MIG. que des de dimecres s'està disputant amb 530 partits que juguen a 19 poblacions a la costa Brava i que mou 3.742 persones entre jugadors, entrenadors i organització. Entre d'altres, el president del Barça, Sandro Rossell, que ha vist amb un ras el partit d'infantils aquesta mateixa tarda del Barça contra el Girona, que ha acabat amb victòria culer per 4-0 i al Lloret de Mar, partidàs, la selecció brasilera juvenil ha guanyat per 1-0 el Sant Ninasi Txària. Gràcies, Toni. Bona tarda. Bona tarda. Marta Casas, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui a Espanya, parlem de tenis, ha jugat els dos primers partits... ...als quarts de final de la Copa d'Eivis contra Àustria... ...i els ha guanyat els dos. Sí, després d'aquesta primera jornada, per tant, domina ja l'eliminatòria... ...per 2 a 0 davant d'Àustria, gràcies a les victòries... Ha sido más fácil de lo esperado, ¿no? Él ha fallado mucho y ha hecho... He hecho mi juego sin grandes cosas, pero bueno, contento por sumar el punto y un 2-0 que era importante llegar el primer día con 2-0. Ara el combinat espanyol ja només necessita sumar un punt més per aconseguir la classificació per semifinals, un punt que podria aconseguir-se demà en el partit de dobles per al que és dubta el català Marc López amb problemes d'esquena. Si no aconsegueix recuperar-se... En les pròximes hores, l'encarregat de formar parella amb Marcel Granollers serà, finalment, Nicolás Almagro. L'horari previst per al partit de demà és el d'un quart de quatre de la tarda. Gràcies, Marta. Bona tarda. Parlem de motociclisme. David, perquè aquesta tarda es disputa el Gran Premi de Qatar, l'última sessió dels entrenaments lliures. Està a punt d'acabar. Com marxa tot, David? Pendents de moto 2, l'última referència als únics lliures. Primer, Tomàs Lutis, seguit de Pol Espargaró a una dècima. Tercer, Tito Rabat, Claudio Cort i Esquart, Marc Màrquet, cinquè al català. a quatre dècimes de l'Uti. Parlem de MotoGP. L'Australia Casey Stoner ha sobrat el mallorquí Jorge Lorenzo al final dels segons lliures. El català Dani Pedrosa ha patit una caiguda i ha acabat en el sisè lloc, just per darrere del valencià Héctor Barberà, que ha estat cinquè, quart lloc, per al nord-americà Ben Espais i tercer per a l'italià Andrea Dovizioso. Niki Haydn Saté, Cal... Crutschow, 8è, Estefan Bradel, 9è, Valentino Rossi, 2è i Álvaro Bautista, 11è i amb moto 3. També els únics entrenaments lliures ha dominat Maverick Vinyales. El debutant barceloní Àlex Rins ha estat 8è. Perfecte, David. Anem a fer un apunt d'embol perquè la selecció espanyola comença d'aquí a res. A un quartet d'hora, 20 minuts, la seva participació al Proolímpic de l'Acan. Espanya, Sèrbia, Polònia i Algèria que lluitaran amb una lligueta per dues places per als Jocs Olímpics de Londres. D'aquí una estoneta el que dèiem això. Espanya, Sèrbia, Marta. A partir d'un quart de nou, el rival d'Espanya serà el més dur dels que s'enfrontaran els pròxims dies. Sèrbia, la subcampiona d'Europa, i com dèiem, el rival més fort en aquest preolímpic. Els altres equips amb què es veurà les cares són Algèria, a qui s'enfrontarà demà, i Polònia, rival de diumenge. La competició ja ha arrencat aquesta tarda, ho ha fet amb la disputa del Polònia-Algèria, que ha acabat amb triomf polonès per 28 a 27. Gràcies, Marta. Repassem d'altres notícies d'aquí al final del programa. Comencem, David, parlant de futbol sala. Doncs sí, jornada 25 a primera divisió. Aquest vespre d'aquí uns minuts comencen l'Àzcar Lugo, Marfil, Santa Coloma i a les 9 Barça, l'Ovelle i Manacó, el Pozo, Murcia. Barça i el Pozo estan empatats al capdavant de la classificació. Ho dèiem en els tuitulars. Bones notícies per al Purito Rodríguez de ciclisme. El català guanyà la cinquena etapa de la volta al País Basc. El Purito, que ha superat Samuel Sánchez en un frec a frec, manté el liderat de la prova amb 9 segons d'avantatge sobre el campió olímpic asturià. I també bones notícies per al català Marc Homa. Ha guanyat el raid d'Abu Dhabi per sisena vegada a la quarta consecutiva. A més, el pilot de via es posa líder del Mundial de Raids després d'aquesta primera cita al calendari de la competició en la prova d'Abu Dhabi com ha guanyat 3 de les 5 etapes disputades. Gràcies, David. Bona tarda. Bona tarda. Recordeu la gent del cap de setmana en clau com ràdio dissabte, des de dos quarts de sis, prèvia i partit espanyol, Reial Societat, i després Saragossa-Barça. I diumenge, des de les quatre, com esports, competició, esport en directe i rapes, a totes les notícies del dia. I com cada dia, com esports, des de dos quarts de tres. Bona tarda. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 8. Us parlem Laura Álvarez i Carina Vallbé. Uns 10.000 abonats continuen sense electricitat a la torre de Claramunt, a l'Anoia, després que un llam hagi caigut en una subestació elèctrica. Mentrestant, a la conca de Barberà, només Solivella té problemes de subministrament després de la pedregada d'aquest matí. Tot plegat per les tempestes que afecten Catalunya. Les comarques més afectades són les de Tarragona, on hi ha activada la prealerta per inundacions. Sergio Delgado és el delegat de Protecció Civil en declaracions a Com Ràdio. És d'alguna forma un avís preventiu de cara a que el que ha passat aquest matí, si a la tarda la predicció ens està dient que es pot tornar a produir, per estar una mica amatents a veure com evoluciona el territori quan aquestes pluges puguin descarregar amb una certa intensitat en aquest punt de Conca Barberà i en tota la franja de Ponent. Mentrestant a la ribera d'Urgellet, a l'Arturgell, l'hèlix d'un helicòpter ha tallat un cable elèctric i també unes 650 persones esperen encara que se'ls resfableixi el servei elèctric. Pel que fa a les carreteres, trànsit demana prudència al volant davant les pluges. Tot plegat després que la segona fase de l'operació sortida per les vacances de Setmana Santa... Estan aquí avui amb 5 ferits greus i 4 accidents per la calamarsada a Montblanc a la Conca de Barberà. A aquesta hora, però, se circula amb fluidesa i no hi ha problemes a la xarxa viària. Des de divendres hi ha hagut 7 morts a les carreteres. La pluja ha obligat a cancel·lar diversos processons que havien de sortir a Catalunya per celebrar el divendres sant. A Tarragona, la tempesta ha donat un respir i tot just a aquesta hora s'inicia la processó del sant enterrament, una de les més importants de Catalunya pels milers de participants. Tarragona, Omar Rovira, bona tarda. Bona tarda. La plaça del Rei acull a la vintena de passos de la processó del Sant Enterrament. Els cors fins ara han estat tapats, la gran majoria en plàstic, tot i que de moment no hi ha amenaça de pluja. Els armats de la sang seran els encarregats d'iniciar aquesta processó, seguit per la Congregació de la Puríssima i el Gremi de Marejans. Es tracta de la processó amb més participants de Catalunya, enguanyen més de 4.000 persones, congregades entre les 12 confreries de la ciutat. Joaquim Julià, president de l'agrupació d'associacions de Setmana Santa, explica que és un acte molt emotiu. És religiositat popular, diguéssim, al carrer. Quasi 500 anys que Tarragona celebra la processó del Sant Enterrament, fa la processó del Sant Enterrament, és a dir, que és molt emotiva per la gent qui participa i també per la gent que la veu, evidentment. Aquesta processó també és una de les més concorregudes de la Setmana Santa Tarragonina, com Ràdio Tarragona. Als Estats Units, un avió militar F-18 s'ha estavellat en una zona residencial a la localitat de Virginia Beach. Segons informa la catena de televisió nord-americana CNN, almenys dues cases han quedat calcinades arran d'aquest accident. Els dos pilots de l'aeronau han pogut saltar a temps de l'avió i han salvat d'aquesta manera la seva vida, tot i que un d'ells ha quedat ferit. Segons també aquesta catena de televisió nord-americana, hi ha dos ferits, tot apunta que un d'ells és el pilot i que l'altre podria ser un veí de la zona. A l'Alta Empordà, aquí a casa nostra, la policia ha detingut dos camioners que es dedicaven a robar gasoil dels trailers que trobaven aparcats. Segons els Mossos d'Esquadra, els detinguts agafaven el combustible amb una bomba de succió que connectaven a la bateria del camió i això els permetia xuclar tot el gasoil en molt poca estona. La policia els ha enxampat aquesta matinada amb les mans brutes de combustible, poc després que avui dessin un camió que estava aparcat al rural de la Nacional 2 a l'altura de Campany, a l'Alta Empordà. I la policia continua investigant a aquesta hora encara les circumstàncies de la mort d'una dona de 82 anys que han trobat sense vida al seu pis a Tarragona. Els Mossos d'Esquadra han detingut el fill de la víctima, un home de 50 anys que vivia amb la dona al domicili familiar. El cas està sota secret de sumari. I un tribunal de Nova York ha condemnat a 25 anys de presó el traficant d'armes rus Víctor But, més conegut com el mercader de la mort. l'han trobat culpable de conspirar per matar nord-americans i vendre armes a la guerrilla colombiana de les Farc. But ha tornat a dir que és innocent i diu que presentarà un recurs. Bona tarda, es parla David Amador. El Barça juga demà a Saragossa a les 8 del vespre. En la jornada 32 de Lliga Primera, el defensa blaurana Gerard Piqué és baixa definitiva per una sobrecàrrega a la cuixa esquerra. L'exjugador del Saragossa i també de l'Inter de Milà, entre d'altres, Rubén Sosa, ha parlat a Com Ràdio. Diu l'exdavanter Uruguayà que Messi encara no està a l'alçada històrica de Maradona. Maradona, Maradona, Maradona. Yo creo que Messi es un grandísimo jugador y es una... pero Maradona dominaba la pelota con una banana. Así que dominaba la banana y es imposible. No sé si Messi lo puede hacer. Segona divisió, jornada 33 aquesta nit, un partit en presència catalana. El Girona juga al camp de l'Hèrcules a partir de les 9. I segona jornada, entrenaments al Gran Premi de Qatar de motociclisme. Pendents encara dels resultats definitius a Moto2. De moment, primer, Tomas Luti. Pol Espargaró a una dècima. Marc Márquez és cinquè a quatre dècimes de Luti. MotoGP, Casey Stoner, ha dominat el crono per davant del mallorquí Jorge Lorenzo, Dani Pedrosa, sisè, i en moto 3, primer, el català Maverick Vinyales, el barceloní Àlex Rins, debutant, ha estat buiter. Com Ràdio, notícies. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Mil realitats, mil històries. Tots per tots. Perquè el futur ja no és el que era. Hola, com va? Benvinguts a aquesta edició especial Tots per tots. Una edició especial, deia, però que mantindrà l'essència del programa. I què tindrem avui, divendres? Doncs durant aquesta primera hora, entre d'altres coses, coneixerem la història personal de Lluís i la Sílvia, dos catalans que van decidir deixar-ho tot i anar a viure a l'Índia, col·laborant amb l'ONG Asara. També farem un repàs a algunes de les iniciatives locals solidàries que s'estan duent a terme a gran part del territori català. Són les 8 i 6 minutets i des d'ara i fins les 11 de la nit tenim 3 hores per gaudir de la ràdio que més ens agrada, la que es fa des del cor. I ja ho tenim tot a punt. L'Eva Corbatxo, la producció, el Paco Escribano, el control tècnic i qui us parla, Sara Barrera. Comencem. De 8 a 11 de la nit, tots per tots, la Com Solidària. Des del 12 de març, el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb el Servei d'Ocupació de Catalunya, ha posat en marxa bonificacions de prop del 80% per l'ús del transport públic per a persones en situació d'atur. Per saber en què consisteix aquesta proposta, tenim al telèfon a Ricard Font, director general de Transports i Sostenibilitat. Ricard Font, bona tarda. Bona tarda. Quins beneficis ha posat en marxa el Departament per fer més accessible l'ús del transport públic a les persones amb menys recursos? Bé, aquí el que hem fet nosaltres és posar en marxa una sèrie d'abonaments a el que serien, en aquest cas serien les targetes de trimestre a Barcelona i les temes que hi ha a cada una de les temes de Girona, Tarragona i de Lleida, que suposen uns descomptes per les persones que estan en situació d'atur i que cobren menys el salari mínim interprofessional al voltant d'un 80%. sobre el cos d'aquestes targetes que en aquests moments ens donen accés il·limitat a l'utilització del transport públic durant tres mesos o durant un mes, en el cas de les ATMs territorials de Tarragona i de Girona. I heu calculat més o menys quantes persones se'n podríem beneficiar? 200.000 persones arreu del país. Déu-n'hi-do. Aquest seria el volum de persones que tenen en aquest moment una situació que estan en atur, que estan... cobrant aquest que seria pràcticament en molts casos un subsidi per sota del salari mil·límetre professional. I pot perjudicar els ingressos previstos pels transports públics en temps en què les administracions públiques, com sabem, van curtes de diners? Home, nosaltres, més enllà de si perjudica, el que sí que creiem és que, com vam dir en el moment en què vam fer la darrera puja de preus del que ha estat els a la tarifació dels esports públics, vam dir que havíem d'avançar cap a una corresponsabilització dels ciutadans a la despesa, que en aquest moment està al voltant del 40%, però que aquesta corresponsabilització... hauria de tenir uns elements que per nosaltres eren estratègics, però un cantó era el fet de garantir que les persones que utilitzen més el transport públic els hi sortís més econòmic el transport públic, i això ho hem intentat començar a garantir, o hem començat a garantir amb el fet que la té trimestre i la té mes siguin dos abonaments que en aquest cas el que fa és que siguin més econòmics, aquest any amb una baixada de 5 euros i 1 euro respectivament, I per l'altre cantó el que sí que era imprescindible era, primer, mantenir tota la tarifació social actual, que beneficia persones, en aquest cas a persones grans, a persones joves que estan estudiant, o bé a gent, en aquest cas a joves de fins a 13 anys. I per l'altre cantó creiem que hi havia una part de la ciutadania que en aquests moments no tenia accés, en aquest cas d'abonament social, que era les persones que estan en situació d'atur i que era imprescindible beneficiar-los amb un abonament que els permeti fonamentalment buscar feina. En aquest cas no és una bonificació, és una bonificació de caràcter social, però que té un objectiu concret, que és ajudar la mobilitat de les persones que estan buscant feina o que estan, en aquest cas, tenint cursos de formació que els permet trobar aquesta feina que és tan necessària pels 7 anys de Catalunya. El departament també està fent estudis per canviar la tarificació del transport públic, pagar en funció de l'ús real. Com funcionaria aquest sistema? Bé, això encara estem en una fase d'estudi inicial. Estem, en aquest cas, avaluant totes les propostes, estem avaluant, però en el fons la filosofia és la mateixa. És la que les persones... que en aquest cas utilitzen més el transport públic, doncs paguin menys, i les que utilitzen més ocasionalment, o que pràcticament no les utilitzen de forma molt puntual, doncs paguin més el transport públic. Aquest és l'objectiu fonamental perquè ens sembla que això des d'un punt de vista de reequilibri i la distribució d'equitat social també té a veure amb una política que ens permet premiar o bonificar les persones que realment utilitzen el transport públic en font d'aquelles que l'utilitzen menys. Perquè el model a imitar seria el de Londres, Ricard? Bé, pot ser un dels models. De fet, nosaltres el que estem fent és com si diguéssim un observatori que estem mirant a tot arreu per veure... quins són aquells models que encaixen més amb una proposta pròpia, que és ja molt definida, que és aquesta de premio a la recurrència, fonamentalment. És a dir, aquelles persones que més utilitzen i que alhora necessiten més el transport públic, doncs que hagin de pagar menys. A més a més, és la política que ens sembla més efectiva per realment poder guanyar ciutadans i usuaris del transport públic enfront al transport privat. Com més l'utilitzis, més per a tot serà. Per tant, més rentable serà utilitzar el transport públic. I això creiem que és una manera... efectiva i real de promoció del transport públic. Ja per acabar aquesta conversa, Ricard, les persones que estiguin interessades, primer, com poden accedir a aquests avantatges i després si hi ha algun web on es pugui trobar més informació sobre aquest tema? Bé, això en tots els webs de les ATMs, en totes hi ha informació sobre això. També tots els operadors en la seva web tenen En aquest cas, la informació sobre com accedir al que serien els abonaments per les persones aturades. Però, a més a més, és molt senzill. Simplement, cada vegada que ells vulguin obtenir un tipus d'abonament, el primer que han de fer és dirigir-se, o bé a telematillament, o bé en persona. Han de dirigir-se al CEPI, al Servei Espanyol d'Ocupació, que els donaran un certificat en el qual els certificaran que estan en situació d'atur i que alhora estan cobrant menys el salari mínim interprofessional. o bé han d'anar al SOC i realitzar una entrevista personalitzada per a aquelles persones que en aquell moment no estan cobrant cap tipus de prestació i que alhora, en aquest cas, si el SOC en certifici que necessita el transport públic per poder fer la seva recerca de feina o bé per poder accedir a formació, doncs amb aquests certificats, o bé del SOC o el del CEPE, que, repeteixo, poden obtenir a través de per via telemàtica o presencial, doncs a qualsevol de les punts de les oficines en les quals estan indicades de compra de bonificació social i, per tant, podran activir la CBT trimestre, la CBT mes, amb aquestes bonificacions al voltant del 80%. Perfecte, ha quedat claríssim. Ricard Font, director general de Transports i Sostenibilitat, moltíssimes gràcies per atendre la trucada del Tots per Tots. Fins la propera. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Hello, how are you? Em dic Núria. Hola, com esteu? I deixo clar que a Washington també s'escolta. Tots per tots. Hola, bona tarda. Soc l'Anna Pardell i escolto el Tots per Tots des de Canadà. Una salutació a tots. Tots per tots. Els capvespres compromesos de la Com. Fins demà! En aquest programa especial de Setmana Santa ens fa especial il·lusió al Tots per Tots parlar amb en Lluís Durant i la Sílvia Pons. Ells són membres de l'ONG Asara, entitat que lluita a favor dels drets dels infants del carrer de l'Índia. Han viscut a l'Índia coordinant un dels projectes de l'entitat, són uns autèntics apassionats del país i avui són al programa per compartir amb nosaltres la seva experiència. Lluís i Sílvia, molt bona tarda i gràcies per venir. Bona tarda. Gràcies a tu per convidar-nos. Ho he dit a la introducció quan us heu presentat que sou uns autèntics apassionats de l'Índia. Ara m'agradaria fer un exercici de memòria i que m'expliquéssiu el primer cop que vau trepitjar aquest país. Com el recordeu? El primer cop va ser fa 24 anys. Déu-n'hi-do. És a dir que ho recordem com una il·lusió perquè realment ens feia molta il·lusió anar-hi. i quan vam arribar, la sensació va ser molt millor inclús del que esperàvem. De totes maneres, no va ser fins un parell d'anys després, quan vam tornar i vam aprofundir sobretot a la ciutat de Calcuta, que vam estar ja unes setmanes, i vam conèixer realment el que era la Índia, perquè la primera vegada havíem conegut el que era la Índia turística... hotels, monuments i botigues. A la ruta típica, no? Exacte. Lluís, ha canviat en 24 anys? Aviam, ha canviat, evidentment, ha canviat en aspectes com pugui ser infraestructures, carreteres, millors hotels, empreses, tipus Amèrica, molt vidre, però la base d'Índia no ha canviat i dubto que en els propers 100 anys pugui canviar. tenen una bossa de pobresa d'uns 300 milions de persones que no se la poden treure de sobre. I es va multiplicant, aquesta gent va procreant i és impossible frenar això. I en aquest sentit, el govern fa uns clucs amb aquesta realitat? Quina és l'opció del govern? Després parlarem de la vostra vinculació amb Massara, però vosaltres que coneixeu el terreny, què diu el govern i la gent de l'Índia? El govern els amaga a tota aquesta gent Fins fa uns anys els tenien a la vista com a reclam perquè els turistes els anessin mantenint i els donant diners, però últimament prefereixen amagar-los perquè com que ells es creuen ara una potència emergent i de fet ho són, els prefereixen amagar perquè la gent no els vegi i com si no hi fossin. Per altra banda, la gent del país, tots ajuden una miqueta... perquè sigui per la seva religió o perquè sempre han viscut rodejats d'aquesta gent, tots, gairebé cada dia, d'una manera o altra, fan el seu petit gra d'arròs per ajudar aquesta gent, però no per solucionar el problema. Una de les coses que més ha impactat de l'Índia és aquesta pobresa, i això ha fet que fosiu allò, que decidísseu formar part d'un que petit canvi i entréssiu amb a Sara? Sí, sí, i no només aquesta gent, sinó el fet de com viu aquesta gent i com poden afrontar la vida amb un somriure als llàvids. Jo abans deia som feliços, ara potser trobo que era acusarat dir som feliços, però estan alegres. La felicitat és difícil de tenir quan tens tantes mancances, si no tens una casa, si no tens... no saps què menjaràs aquesta nit. O sigui, el seu futur és... si són al migdia, el futur és a la nit, no és més enllà. I et fan reflexionar, et fan pensar molt i bé, fins i tot et fan canviar... el teu xip, no? Perquè els teus valors canvien, veiem tot això. Aquí ens queixem, ho tenim tot i ens continuem queixant i aquella gent la pot somriure. Això és el que més potser crida l'atenció. Per tant, aquest tòpic que hem escoltat tots de no tenen res però somriuen, vosaltres no el compartiríeu gaire? Bé, sí que somriuen i realment no tenen res. Però són feliços, aquest és el... Però és això, o sigui, que feliços ells no ho són. El que passa... que tenen una il·lusió, que la il·lusió està basada en la seva creença que es moriran, es reencarnaran, i es reencarnaran en algú depenent de com han sigut durant aquesta vida. I si han sigut bons, es reencarnaran en algú millor, i és la il·lusió que tenen. I, a més a més, també una altra cosa que els fa somriure, jo penso... és que gairebé mai estan sols. Sempre estan rodejats dels seus i, clar, la companyia i el compartir, encara que siguin desgràcies, et fa veure menys la desgràcia. i et fa ser una mica menys desgraciat. Sí, aprofitant, si puc, recordo que quan vam tornar d'Índia, després d'una estada llarga d'un any, reincorpores a la teva vida quotidiana, que no ho és tant, perquè ha passat un any, és tot com un xoc tremendo, i el primer que recordo és que cap al despatx vaig veure un indigent dormint en un banc a la Gran Via. I em vaig parar a mirar-lo perquè em cridava molt l'atenció i jo mateix em deia, però què és el que em crida l'atenció si vinc d'un país on cada dia els veig a milers? I era això, que estava sol, no hi havia milers, estava sol. I el que em va cridar l'atenció era la solitud d'aquella persona i allà ho viuen d'una altra manera. Anem a parlar de la vostra vinculació amb a Sara. Quan coneixeu a Sara i quan decidiu formar part d'aquesta ONG? Bé, nosaltres, clar, quan vam començar a viatjar a l'Índia gairebé cada any, vam veure que vam sentir com la necessitat personal de fer alguna cosa per ajudar tots aquests amics que havíem anat fent, que eren gent del carrer. Quan vam intentar veure què podíem fer, ens vam trobar amb moltes traves. Com a estrangers no podíem comprar res, no podíem fer cap cosa. Tenia que ser buscant algú que ja estigués treballant allà. I des de Barcelona vam començar a buscar i ens van donar el contacte d'una família catalana que havia muntat una ONG per treballar amb els nens del carrer de Bombay. I precisament Bombay era la ciutat que nosaltres teníem més tirada perquè era on havíem anat més cops i on teníem més amics al carrer. Ens vam posar en contacte amb ells, vam anar a l'Índia, vam visitar tot el que estàvem fent i ens va encantar. I va ser en aquell moment quan vam decidir que havíem trobat amb qui col·laborar. Sí, no valia la pena muntar altres fronts. Allò ja estava obert, més valia fer gran aquella petita ONG que ja aquest any passat va complir 10 anys i estem superorgullosos. i era millor, doncs, ja, si una cosa estava funcionant, ho vam poder constatar en directe, en viu i en directe. Tenien uns quants centres, això ha crescut, ho hem anat engrandint, i bé, ens va agradar molt com funcionava, era una cosa molt de proximitat, molt petitonet, centres de dia, en tenien un per nens ja de 24 hores, el Posants i nosaltres es va demanar que agafessin nenes, perquè són les més desfavorides, Això primer va ser una miqueta d'això cultural, o nenes no, perquè les nenes són un problema. Al final es va poder aconseguir que fossin nenes sí. I un cop teníem les nenes, teníem que posar-les en un centre perquè han d'estar separats per sexes. I aquí va ser quan la Silvia i jo mateix vam decidir passar un any de la nostra vida allà i posar en marxa una residència per a aquestes nenes. Això de decidir passar un any... per conèixer un projecte in situ, no ho fa tothom. Bé, no és fàcil, no és fàcil, no és fàcil perquè tots, com deia Ortega i Gasset, jo soy en mis circumstàncies, i les circumstàncies nostres eren moltes, la família, la feina, diferents feines... Poguer, dues persones, fer aquest parèntesi en la seva vida, poder marxar, i no era per un any, no marxàvem amb una data de tornada, marxàvem a acabar aquesta feina. Bé, si hem pogut estar 10 mesos, com 15 o 24, no teníem data de tornada. Amb els nervis de la nostra societat occidental, allà vam aparatar molt, i potser una feina que aquí es vés feta, en 3 o 4 mesos, allà em va durar 11 i mig. Tot i així va ser una proesa, perquè si ho haguéssim deixat de la mà d'ells, ho haurien fet igualment, i potser encara no estaria acabat, però tot és les ganes de veure-ho acabat, o les necessitats que tu creus que són més immediates, que per ells potser no ho són tant, però va ser fet amb molt de carinyo, amb molt amor, i continua, i hem anat visitant cada any el centre i hem anat millorant. Aquest centre de nenes és un dels projectes que té Asara, perquè la gent que no conegui l'entitat, quins altres projectes té Asara que fa directament a la Índia? Quin és el perfil de gent, d'infants, suposo, que són beneficiaris de Asara? Bé, els infants beneficiaris de Asara són nens del carrer de la Índia, concretament de Bombay. Sílvia, perdona una pregunta que pot semblar una miqueta tonta. Per què hi ha nens al carrer? Bona pregunta. Hi ha nens al carrer perquè molts d'ells estan amb la seva família i són famílies que tots ells han nascut al carrer, han viscut al carrer tota la vida i clar, quan tenen fills, aquests fills neixen al carrer i estan al carrer amb la família. Altres són nens que s'han perdut. encara que ens sembli mentida es perden molts nens molts nens que viuen les famílies en el camp els envien cap a la ciutat mira que el teu tiet va anar a Bombay i el trobaràs allà i que t'ajudi perquè aquí les coses ens van malament el nen se'n va cap allà es troba en una estació immensa i ja no sap què fer clar i es queda ja perdut, buscant, buscant, i clar, a l'estació es pot resguardar de la pluja, troba altres nens, troba companyia, tan bona companyia com companyia dolenta, però se sent emparat en certa mesura allà a l'estació. I per això hi ha tants, però no només hi ha nens al carrer, hi ha gent de totes les edats. És curiós això d'aquests nens al carrer perquè vam tenir un cas que ens va emportar una nena que la va trobar la policia i a part hi ha la droderecció, prostitució, mil i unes coses a l'abast d'aquests nens. I ens vam portar aquesta nena i parlant amb la Sílvia, que vam haver d'aprendre a parlar alguna cosa de la seva llengua, perquè allà l'anglès amb nens del carrer que han anat a l'escola no el parlen. I teòricament l'anglès és el segon idioma, no? Sí, hauria de ser parlat per tothom. Però el primer, que és el hindi, tampoc es parla tota l'Índia, perquè com que hi ha tants idiomes, dialectes i idiomes oficials, perquè cada estat té el seu... va poder parlar un rato amb una d'aquestes nenes i li va confessar que entre ells es tracten com a germans. I una de les coses que es diuen entre ells, sobretot, mai deixis que et portin a una casa d'aquestes. Per ells és com anar a una presó, venir a una residència d'aquestes. Encara que nosaltres pensem molts i donem tot, tenen menjar... Perquè no ho volen. Ells es senten presoners allà. A la llarga es van acostumant i veuen que no passa res, però al principi són molt contraris a... a quedar-se en un centre d'aquests. He de confessar als oients que ens estan escoltant que conec molt profundament aquesta entitat i un dels projectes que més m'han agradat és la Childline. En què consisteix, Sílvia? Bé, aquest projecte és un projecte en el qual qualsevol nen del carrer o qualsevol altra persona que vegi un nen al carrer amb problemes pot trucar a un telèfon que és gratuït i uns treballadors de Sara... van i veuen quin és el problema d'aquell nen, si és que s'ha perdut, si és que algú l'està maltractant, què és el que li passa, i intenten solucionar-ho. Sempre, tant amb aquest projecte com amb qualsevol altre, l'objectiu de Sara és trobar la família d'aquests nens i anar a veure'ls, visitar-los, veure per què aquell nen s'ha perdut, s'ha escapat, per què no estan junts, i facilitar-los les coses perquè puguin reagrupar-se i puguin tornar a estar junts. També teniu un parell de projectes, que són allò de la nova fornada. La nova fornada, correcte. Què és l'Aixadip? No sé si ho he dit bé. Aixadip és un centre... Bé, és una altra sara, però aquest és local, aquest és fundat allà, i toquen també nens del carrer en tenen com 250 nosaltres estem ajudant amb aquesta gent els hem muntat un dispensari mèdic en un barri marginal tremendo i no només es fa servir per aquests nens sinó també moltes mares o vídues o separades o deixades perquè els marits desapareixen, problemes d'alcohol poden també accedir a aquest metge i llavors els hem posat un petit ambulatori perquè puguin anar allà També tenen un petit centre de confecció per ensenyar a les noies adolescents, amb una màquina d'aquestes semblen una singer del segle passat, i elles amb això aprenen un ofici i tenen sortida al mercat laboral. I un dels altres projectes, el Chesire Home o Chesire Home. Chesire Home. Què és el Chesire Home, Sílvia? Aquest és un altre projecte que també ja estava als seus orígens. Està precisament en un dels aviadors que va veure i indirectament va participar en el llançament de la bomba atòmica. es va sentir tan malament del que havia, ell no ho havia fet, però ell ho havia tolerat i estava allà. Exacte. No, no, ell era un observador, perquè com que era una cosa nova, això de la bomba aquesta, anem a tirar, a veure amb què passa. A veure amb què passa. Un observador va veure el que es havia fet i no va poder, com a mínim, fer alguna cosa per tornar a això que es havia fet, encara no ho havia fet ell. i va muntar aquest centre que està al vell mig de Bombay. Llavors aquest centre, quan ell el va muntar, era per persones adultes discapacitades. I ara nosaltres en el que participem és en el mateix centre, però amb nens discapacitats, i és un projecte molt maco, perquè consisteix en que aquests nens no viuen allà. Aquests nens tenen família, viuen als slums, en aquests barris marginals amb tan pocs recursos, i els treballadors van a buscar cada dia un autocar per l'slum, recullen aquests nens discapacitats amb la seva mare o pare, amb el seu responsable, amb el seu educador, la persona amb la que viuen, i se'ls emporten al centre. Un cop anar allà, els ensenyen, sobretot a la mare o a qui hagi vingut, com cuidar i ajudar en el seu fill. I això es fa durant el temps que sigui necessari. Quan ja es veu que la mare és autosuficient, se li fa ja un seguiment molt més esporàdic i es recullen uns altres nens. Perquè si aquests nens discapacitats no rebessin aquest ajut, o les mares, sobretot, i els pares, no rebessin aquest assessorament, què en seria? Estarien a casa i allà els fa molta vergonya tenir un fill discapacitat i el tenen amagat. No sortiria de casa aquest nen. N'hi ha alguns que les àvies, que encara són més difícils de convèncer que els pares, no volien venir, els tenen amagats com una cosa que és com una maledicció dels déus i aquest nen quedaria allà fins la resta dels seus dies. I d'aquesta manera... se'ls pot donar una altra qualitat de vida. I en els que ja no es poden ni desplaçar per motius o del nen o de la mare o de l'acompanyant, se'ls envia a una persona al domicili i se'ls fa el mateix treball que es farien allà al centre de Txessair. Ara m'agradaria canviar de tema. M'agradaria que us poséssiu els auriculars, que us he preparat una cançó. Ja sabeu que a la ràdio és paraula, però també és música. Aviam si la cançó que anem a sentir ara, aviam si us sona. Esteu-vos rient. I tant. Què és aquesta cançó, Lluís? Doncs això és transportar-se un altre cop a la residència de Soraxa i estan les nenes ballant i cantant. I bé, és part de Bollywood. La vida de Bollywood és la vida del carrer. Aquelles nenes... És curiós perquè són artistes de Bollywood, d'unes edats molt grans per aquestes nenes, però són els seus... ídols, i quan entra una nena nova, el primer que li diuen, abans de què, com et dius, quin és el teu ídol? És el Sarucan o és el Salman Khan? I, bueno, ja és com si fos del Barça o del Madrid, ja passa amb una banda o l'altra. És que aquí costa molt explicar que és una via d'escapament, aquest cinema. La gent no entén com pot ser que tingui tants fans, tants seguidors... Per aquestes nenes que han viscut al carrer, és una alegria. Clar, perquè a més és la vida que elles saben que mai tindran, però que és com quan nosaltres érem petits i ens explicaven un cuento. I tu creies, i com que amb això tant els nens com els adults són més il·lusionistes, més innocents, o digue'ls com vulguis, ells s'ho creuen que és com un cuento i viuen aquelles històries. A més és que és divertidíssim anar al cine. amb ells, és igual que siguin nens que adults, perquè participen a la pel·lícula, s'aixequen, es queixen, opinen, parlen amb els actors, és increïble. Anem a pensar una miqueta anys vista. Sou optimistes amb la feina que està fent la Sara sobre el terreny? Hem d'esperar... Reconeguint la realitat que hi ha allà, que és molt complicat, hem de ser optimistes? Hauríem de ser-ho, hauríem de ser-ho i mirar també que des d'allà siguin els propis indis els que prenguin partit i que un bon dia nosaltres puguem deixar de ser necessaris anar allà i ells agafin les riendes i tinguin el seu problema i el vagin reduint. Però mentre això no arribi, doncs siguem optimistes, pensem que des d'aquí fem el que podem, que cada vegades menys en la situació actual d'aquesta crisi Doncs no ens enganyem, la gent sí, vol ajudar, però vol, no pot. La gent que es queda a l'atur et diu, escolta'm, jo ho sento molt pels seus nens, però jo també en tinc de nens i els he de alimentar. Però bueno, per sort, com que som una ONG petitona i a Sara, tota la gent que tenim de donant, el que no és parent, ni és amic o és amic de l'amic, o... els costa marxar i de moment anem aguantant. I bueno, siguem optimistes i pensem que acabarem algun dia amb aquest problema. Ja per acabar, Sílvia, quines són les vies, si ara la gent que ens està escoltant a casa vol saber més informació, quines són les vies per contactar amb Sara? I m'agradaria que de vegades diem amb 10 euros podem ajudar molt. Amb 10 euros, Sílvia, què es pot fer a l'Índia? Perquè la gent ho entengui. Bé, amb 10 euros es pot fer moltíssim a l'Índia. perquè és que... Perdó, dic 10 euros, però si algú vol fer 10 natius de 1.000 euros també estan benvinguts. Es pot fer molt més. Es pot fer molt més. Però qualsevol quantitat és important. En un país en què tu pots anar a un restaurant a dinar per un euro, evidentment amb 10 euros, imagina't un nen el que pots arribar a fer. Penseu que al col·le ells tenen que pagar perquè en els centres, per exemple, que nosaltres tenim de 24 hores, els nens van al col·le a fora al poble o a la ciutat. Llavors, al col·le han de pagar una tassa que és d'un euro mensual. Un euro més. Exacte. Per tant, vol dir que amb 10 euros es pot pagar al col·le, l'alimentació, el vestit... Es pot fer moltíssim. Per tant, totes les persones que ara volen contactar amb a Sara per fer donatius, on s'han d'adreçar? A la pàgina web. Tres dobles uves, Sara amb dues as, com tu, que et dius Sara, doncs posar Sara amb dues as a davant, punt ORG. Esperem que s'hi sigui, perquè ens heu demostrat que les bones persones existeixen. Lluís i Sílvia, moltíssimes gràcies i fins la propera. Gràcies a tu. Com ràdio. Informatius com ràdio. A les dues, notícies en xarxa. Edició migdia amb Oriol Fugedor. El procés de subhasta de Catalunya a Caixa començarà la setmana vinent. A les set, notícies en xarxa. Edició vespre amb Marta Patricio. Els mercats que estiguen per tercer dia consecutiu l'economia espanyola. I a les onze, notícies en xarxa. Edició nit amb Manel Carvajal. I el govern català no descarta portar els pressupostos de l'Estat als tribunals. Informatius com ràdio. Aquest dissabte anirem amunt i avall coneixent la història i les modes de les Mones de Pasqua, fent el recorregut del tren dels Llacs entre Lleida i la Pobla de Segur i visitant la fira formatgera de la vall de Rivers. Dissabtes i diumenges de 6 a 8 del matí, a com ràdio Amunt i Avall, amb Virto Morón. Xochot d'ahuacaxinga, xochot d'ahuacanguarirà, xochot d'ahuacaxinga. No és normal que amb el món estiguin morint 100.000 milions de persones i quan a Europa, en aquest cas, estem llançant, s'ha de dir així de dur i de cru, estem llançant més de 90.000 milions d'euros amb, diguéssim, retirades de fruita i de verdures. Això no ho podem permetre. Tots per tots. Pensem-hi plegats. I un moment ara per conèixer quines iniciatives locals solidàries s'estan organitzant al territori català. Anem a fer una petita ronda de corresponsals i la primera parada ens porta a Lleida. Marta Sarret, corresponsal de Lleida, bona tarda. Bona tarda. Ens vols apropar a un restaurant d'avui que fa guardiola per una molt bona causa. Doncs sí, us vull explicar una iniciativa curiosa, sobretot per la manera com es posa en pràctica. La Pepa i la seva família tenen una guardiola al restaurant i, a banda de diners dels clients, també recullen donatius dels veïns de la vall, com ara roba, medicaments o material escolar. Dos cops a l'any fan un viatge a Gàmbia i, mentre són allà, inverteixen i reparteixen personalment tot el que han recollit. S'hi estan un mes coincidint amb la temporada baixa del restaurant, és a dir, el maig i el novembre. Fins ara hi han fet dos viatges que han permès construir una granja que dóna feina a deu famílies i arranjar dues escoles. Aquests dies, últimament, els preparatius pel proper viatge, que serà d'aquí a un mes. Per tant... Sí, digues, digues. Si estem preparant ja aquest nou viatge que estaves comentant, si volem posar diners a aquesta guardiola, què hem de fer, Marta? Doncs haurà d'anar personalment avui, ja que el que fa peculiar aquesta iniciativa és precisament això, que la PP treballa sense el paraigües de cap entitat. Ha aconseguit guanyar-se la confiança dels clients i els veïns i reconeix que li porta més feina, però prefereix continuar treballant així. Home, és una bona excusa també per recordar la vall d'avui. Exacte. Cap activitat més, Marta? Doncs també tinc una proposta molt primaveral, la Fira de la Flor, que es fa demà i diumenge a la Segarra, al poble de Floreixacs. A banda de passejar pel mercat de flors i de productes de proximitat, ofereix activitats paral·leles per conscienciar de la importància del respecte pel medi ambient. Per exemple, diumenge a les 11 del matí hi ha una xerrada d'un expert en reducció d'emissions de carboni, titulada Per un futur amb flors, o Un taller per aprendre a fer sabor de la cigarra en plantes autòctones. Aquest a les 12 del migdia. I podem venir-hi amb família? Oi tant, els més petits també tenen propostes a mida, tant dissabte com diumenge, des de tallers de dibuix fins a espectacles de carrer, passant per contacontes i salts en tirolina. Per tots els gustos, vaja. Ens apuntem a la gent de Marta Serret, corresponsal de Com Ràdio Lleida. Moltíssimes gràcies i, sobretot, molt bona Pasqua. Igualment, bona Pasqua. I connectem ara amb la Mari Carme Gallego, ella és corresponsal de Com Ràdio del Baix Llobregat. Mari Carme, bona tarda. Bona tarda. Comencem parlant de Viladecans Solidària. Quina activitat proposa aquests dies de caire solidari? Doncs a Viladecans continuen les activitats d'aquesta entitat per recaptar diners que serviran per a la construcció d'un hospital psiquiàtric al Fàjara. L'associació, entre altres coses, ha convocat un sopar solidari en què poden participar totes les persones que estiguin interessades en servir els diners del seu menú a aquest projecte i a aquest cap de setmana. També s'ha organitzat tallers i un mercat solidari. Són aquestes les darreres activitats que organitza Viladecans Solidària amb aquesta finalitat i ja està pensant-hi treballant en les pròximes accions de cooperació internacional que duran a terme durant els pròxims mesos. La segona proposta que ens vols apropar ens la porta a mans mercedàries de Martorell, on crec que hi ha jugadors del bars implicats. Doncs sí, hi ha jugadors del bars implicats, però també d'altres personatges famosos. Parlem, per exemple, del cantant Rafael, del famós duo musical Estopa. Totes aquestes persones o grups han seguit a l'ONG material de la seva propietat, com ara samarretes signades o discos dedicats. L'entitat subasta aquests productes entre les persones interessades amb la finalitat de recaptar diners. I amb quin objectiu s'està fent aquesta col·lecta? Doncs la finalitat de la iniciativa és poder construir un centre educatiu a un dels barris més degradats de Manilla, de les Filipines. De fet, aquest país és on l'entitat farà el seu camp de treball aquest estiu. Cal destacar també que durant aquests dies, si us acostueu a Martorell, també trobareu oberta la botiga solidària que l'ONG Mans Mercadàries té en aquesta ciutat. Perfecte, seguim a Martorell. Acabem parlant del comerç just que es fa aquests dies. On es fa precisament? En aquest cas, el Mercat de Comerç Just es fa a la Biblioteca de Martorell, al Centre Cultural de Martorell. Hi ha diverses entitats solidàries de la localitat i també d'altres municipis de l'entorn d'aquesta zona nord del Baix Llobregat comercialitzant els seus productes com ara cafè, xocolata o roba. I quin és l'objectiu d'aquest comerç? Doncs l'objectiu és aconseguir dinar petites entitats tenen en marxa diversos països. L'iniciativa pretén agrupar-les a totes en aquest mercat conjunt perquè sovint entitats petites tenen dificultats per poder organitzar trobades d'aquestes característiques. I tant que sí, Maricarma Gallego, moltíssimes gràcies i que passis una bona setmana santa. Igualment bona setmana santa. Marxem ara a les terres gironines. Sònia Tubert, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Quines activitats podem fer aquests dies de Setmana Santa a les teves terres, a les terres gironines? Doncs jo us proposaria que us anéssiu cap a muntanya, perquè aquesta no ha estat una bona temporada d'esquí, perquè no ha nevat gaire ni ha fet gaire fred per poder fer neu artificial, però les nevades de les darreres setmanes han deixat les pistes d'esquí en molt bones condicions. I us proposaria, sobretot, que si teniu una ostra entorn d'alguna persona amb discapacitat que té ganes d'esquiar, doncs us proposaria que anéssiu a la Molina, perquè estan existint un projecte en aquesta estació d'esquí amb la col·laboració de la Fundació Johan Cruís perquè totes les persones amb discapacitat puguin esquiar. Ho han de fer a través de les escoles d'esquí, dirigint-se a les oficines centrals, que a més a més tenen rampes d'accés, lavabos adaptats, taquilles, places d'aparcament reservades per persones amb discapacitat. i a través d'aquí podeu demanar com ho podeu fer per esquiar. Hi ha també una pista d'esquí amb places d'aparcament reservades i una cinta transportadora que us permetrà accedir directament als telecadires de l'estació. Més a més, és la zona recomanada per als sabotants, per als que no sapigueu esquiar gaire. Perfecte, marxem de la Molina, anem a Hostel Ric. Parlem de la Fira Medieval. Què hi podem trobar si anem a Hostel Ric? Doncs la vila d'Hostal Ric, que és una vila que, encara que no tinguin la fira, si t'hi passeges, té nombrosos racons que et transporten a l'edat medieval i aprofiten aquests dies per fer-ho encara més palès. Fins diumenge, tant el castell, el posat, la fortalesa, les torres que tenen, la cova de relliguer, són protagonistes d'activitats com tornejos d'arqués, concerts, tances medieval, exhibicions dels rapinyaires, tornejos de cavalls, que són molt espectaculars. Tot el que es trobarà fins diumenge a la vila d'Hostalric recrearà la vida medieval. No hi falten les parades de productes artesanals i un sopar de cluenda que es fa diumenge amb més de 800 comensals. I a més a més, durant tot el dia podeu veure com es va coent la carn que es menjarà al vespre en aquest sopar, però com es feia a l'edat mitjana. És bastant espectacular i és tot un viatge en el temps. Sònia, parlem també d'una altra exposició solidària del tot recomanable que es fa al Centre Cívic de Pedret de Girona. De què estem parlant? Sí, en aquest centre cívic, des d'aquesta setmana i fins al 27 d'abril, de manera que teniu temps... Tenim temps, ja no hi ha excusa. Sí, perquè us proposem moltes activitats. I tant. S'exposa el projecte Jardins per la Pau. És un projecte que les escoles de Girona, i em sembla que també ho han fet a la província de Lleida, les escoles de Girona han desenvolupat sobre la Pau al voltant del dia escolar de la no violència i la pau. Es vol que alumnes, mestres i el personal del centre reflexioni sobre la cultura de la pau i ho faci construint flors carregades de missatges. El mes de gener, el 30 de gener, es van plantar en uns bonics jardins per la Pau, al Parc de Migdia, que ara van recórrer en diferents espais de la ciutat. Ara són al centre cívic de Pedret, perquè no hi hagi excusa perquè ningú vagi a veure totes aquestes flors que han fet els escolars de la ciutat de Girona. No hi haurà excusa. I quina relació hi ha entre el Nepal i Salt? Doncs mira, l'Hospital de Salt, el Parc Hospitalari Martí Julià, exposa una mostra sobre el Nepal. Es pot veure fins a finals de mes, també... I hi ha fotografies d'Eduardo Mata. Són fotografies que es van fer en aquest país l'any 2007 que mostren contrastos i diverses realitats del país, tant en l'àmbit rural com l'urbà. La majoria de les fotografies són a indrets on actua l'ONG Amics del Nepal, en barris perifèrics de la capital, en zones rurals, i ens acosten a la vida a aquest país i també a través d'aquestes fotografies els projectes d'aquesta ONG. Acabem parlant del mercat d'intercanvi que es farà al barri de Sant Narcís. Quan la podrem visitar i en què consisteix aquest mercat? Mira, per anar a aquest mercat d'intercanvi ens haurem d'esperar fins al 22 d'abril. Es fa davant de l'Escola Mare de Déu del Món, del barri de Sant Narcís. I els mercats d'intercanvi són una iniciativa que organitza periòdicament a diferents barris l'Ajuntament de Girona i són un espai per intercanviar objectes que a nosaltres ja no ens poden ser necessaris, però que abans de llançar-los els podem oferir a una altra persona perquè continuen funcionant bé i poden continuar tenint una utilitat per a altres persones. Del que es tracta d'això, d'intercanviar productes, béns, fins i tot serveis, però oblidant del tot els diners. S'hi poden portar, per exemple, llibres, mobles, objectes de la llar... La veritat és que s'hi pot trobar de tot. Se'n fan periòdicament als diferents barris de Girona i el proper és aquest, el del barri de Sant Narcís, davant de l'Escola Mar de Déu del Món, el 22 d'abril. Doncs esperarem fins al 22 d'abril per participar en aquest interessant mercat d'intercanvi. Sònia Tubert, corresponsal a Girona, moltíssimes gràcies i sobretot molt bona Pasqua. Igualment, bona Pasqua. I acabem aquest partícula recorregut a Tarragona. Mar Rovira, bona tarda. Molt bona tarda. Quines propostes per al pont s'ofereixen a terres tarragonines? Doncs, si us sembla, comencem amb la Tarragó Family Week, que es tracta d'una promoció turística que ofereix habitacions d'hotels o bé bungalows de canvi per 50 euros de nit. A més a més, aquesta promoció inclou preus tancats amb menús especials als restaurants i entrades gratuïtes als museus i monuments de la ciutat. gestionats pel propi consistori tarragoní, que per Setmana Santa estan tots oberts. A part de tot això, també contemplar descomptes a tot el teixit comercial de la ciutat i pel trenet turístic. La pena és que l'oferta s'acaba tot just avui. Vaja, bueno, val saber-ho. Aviam si avui encara hi ha algú que s'hi pugui apuntar. I a la ciutat de Tarragona s'organitza un cicle de conferències sobre sobirania alimentària, també? Doncs sí, durant tot el mes d'abril, Tarragona acollirà, com molt bé dèieu, una sèrie de xerrades sobre la sobirania alimentària del dret dels pobles, un cicle organitzat per la Conselleria de Cooperació i Entre Pobles, i la primera xerrada serà el 10 d'abril a les 7 de la tarda a l'espai jovequès i anirà a càrrec de Fernando Funes Aguilar, president del grup d'agricultura orgànica Premi Nobel Alternatiu del 99. Mar Rovira, corresponsal de Tarragona, moltíssimes gràcies per aquestes recomanacions i que tinguis una bona Pasqua. Molt bé, moltes gràcies. Igualment. La vivienda como derecho humano no presupone necesariamente la propiedad y además lo que es un derecho humano, la vivienda adecuada, no es el producto casa, sino la vivienda como una puerta de entrada a otros derechos humanos, el acceso a la salud, el acceso a la educación, el acceso a la movilidad y esto no necesariamente coincide Cuando se promueve vivienda masiva en muchas situaciones mal ubicada, mal localizada, que se ha transformado en muchos casos en guetos sin acceso y sin derecho a la ciudad. A Catalunya hi ha prop de 380.000 dones vídues. La gran majoria reben una pensió que no arriba als 600 euros mensuals. En temps de crisi han de fer més números que mai per poder sobreviure. Des del col·lectiu dels drets de les dones vídues de Catalunya, continuen reivindicant una pensió digna. L'Eva Corbatxo ha parlat amb la seva presidenta, la Maria Elvira Climent. La paga d'una viuda es determina per la quantitat que el marit tributava. O sigui que segons la que guanyava el marit, llavors a la viuda li queda el 52%. Hi ha moltes dones, moltes viudes, que cobren 400, 700, 500 euros. I, escolta, jo em fa la pena que amb això que es cobra, quan són més aviat persones grans, És una reivindicació que clama el cel, no? És que tu pensa que només encara que tinguis, diguéssim, has d'apagar el lloguer, has d'apagar el llum, has de mantenir-te tu. A vegades, escolta'm, tot això no passa d'allò, però t'has de comprar unes ulleres, t'has d'arreglar la boca, si no vols anar des d'entrada. Vull dir que són moltes coses que hi ha a la vida. Així com nosaltres també ens fem grans, també es fan grans les cases en què vivim. I les cases en què vivim també s'han de fer coses noves, s'han d'anar al restaurant, i no hi ha diners. Vam presentar ja fa uns anys, fa 8 o 10 anys, un projecte de llei d'iniciativa popular que demanàvem... que les pensions de viudatat foren d'almenys el 70% de la base reguladora dels nostres marits. El govern de Madrid va aprovar, diguéssim, que sí, per 330 diputats que hi havia, que es parlaria de tot aquest tema. Aquest tema es va portar en el pacte de Toledo, llavors es va dir que, esclar, amb aquesta crisi i tot el que hi havia, que en més del 70% fos el 60% de la base reguladora a les persones majors de 65 anys, que no reben cap altra ajuda que a la pensió de viudatat. Això s'ha quedat, de moment, amb algues de borrages, vull dir que no s'ha tirat endavant, ni es diu res, ni es comenta, i, esclar, nosaltres el que voldríem saber és quines promeses fan que no es compleixen. Som les grans olvidades de la història, no se'ns fa cap cas i que ens trobem, vull dir, bastant decepcionades en aquest cas. Jo parlo d'una generació que jo anomeno les nenes de la postguerra, que moltes de nosaltres... Els 12 anys vam haver d'anar a treballar perquè, esclar, a casa faltaven cèntims, vull dir, hi havia escassès d'aliments i de tot, i com que, per sort, aquell temps l'únic que teníem era feina, però, esclar, una feina que treballàvem per dues passetes. I, esclar, estem tan decepcionades en explicar la nostra vida que l'hem anat explicant durant tants anys que moltes ja diem, no volem saber res més. Si nosaltres tenim molt la misèria, la passarem nosaltres, no? Però el que he espumut de tot això és que veig que els teus fills, en més d'ells ajudar-te'n a tu, tu els hagis d'ajudar bé, que tampoc és normal, això. Me'n recordo que als anys 80 em sembla que també hi va haver una crisi. Precisament en aquell temps em vaig quedar viuda. i vaig haver de patir molt per tirar endavant els meus fills. Els meus fills no van tenir les mateixes oportunitats que els altres, perquè si estaven estudiant vam haver de deixar els estudis, i el meu fill gran va haver de deixar, que estava estudiant la carrera de Medicina, i ho va haver de deixar perquè jo no podia fer front a pagar-li la seva carrera, que, a més a més, aquell temps, els 18 anys ja treien l'orfandat que ells podien cobrar. L'any passat, el 23 de juny, es va celebrar el Dia Mundial de les Viudes. I, esclar, això representa que aquí s'alibren el Dia de la Dona, s'alibren el Dia del Treballador. I de les viudes no va sortir ni una paraula. No va sortir res en els membres de comunicació. i estem molt desolucionades, perquè pensem per què no parlen també? Si parlen d'altres coses, per què no parlen d'aquestes dones? Perquè són molt anonimats. No demano que em donin riqueses ni res, jo només vull una pensió digna, per viure dignament. Mira, ara tornem... anem al partit que té ara la majoria absoluta, a parlar amb ells, ja hem començat a parlar, ja hem començat, diguéssim, per veure si podem treure algun entrellat, i perquè fins ara sempre ens deien que sí, que ells estaven amb nosaltres, els polítics tots diuen sí, sí, nosaltres estem amb vosaltres, nosaltres comptem, que ja ho sabem, perquè un diu jo tinc la mare, l'altre diu jo tinc la meva àvia, vull dir que tots tenen algú, però a l'hora de la veritat ens sentim ignorades, ens sentim separades i ens sentim sols. al cap de gairebé 3 setmanes vaig tornar a Hong Kong i vaig anar al traumatòleg i aleshores el traumatòleg el guix me'l van obrir perquè no podia volar amb el guix i aleshores perquè em canvies el guix em va mirar, tot estava bé i aleshores quan va ser el moment de renguixar-me em va treure una carta de colors per escollir el color del guix. I aleshores, esclar, jo ho explico sempre perquè dic, a veure, un món on passes amb dues hores i vint d'avió, d'un país sencer que no té un metge, en un lloc on et donen a escollir el color del guix, vol dir que és un món que no funciona. Tots per tots, temps per la reflexió. Bona nit, són les nous. Us parlem Laura Álvarez i Carina Vallbé. Protecció Civil ha desactivat la prealerta per inundacions a les comarques de Tarragona pel risc de fortes pluges i pedregades. Mentrestant, uns 10.000 abonats continuen sense electricitat per culpa de les tempestes a la Torre de Claramunt, a l'Anoia, després que un llam hagi incendiat una subestació elèctrica. També a Capellades, a l'Anoia, hi ha uns 2.800 abonats sense llum. Mentrestant, a la Ribera d'Urgellet, a l'Art Urgell, 650 veïns esperen que se restableixi el servei elèctric en aquest cas per culpa de l'accident d'un helicòpter que ha tallat un cable elèctric. Pel que fa al trànsit, a aquesta hora hi ha normalitat a les carreteres i se circula sense problemes arreu de la xarxa viària. Això en una jornada marcada per la segona fase d'operació, sortida per les vacances de Setmana Santa, que s'ha acabat a primera hora d'aquesta tarda. El balanç és de 5 ferits greus i 4 accidents per la calamarçada Montblanc a la Conca de Barberà. Des de divendres hi ha hagut 7 morts a les carreteres. A l'Hospitalet, al Baix Obregat, els Mossos d'Esquadra busquen l'autor de la mort d'un noi de 16 anys, un menor d'origen bolivià que ha mort aquesta tarda. El cas però està sota secret de sumari. Mentre estan a Tarragona, la policia també continua investigant la mort d'una dona de 82 anys que s'ha trobat sense vida a casa seva. Els Mossos d'Esquadra han detingut el fill d'aquesta víctima, un home de 50 anys que vivia amb la dona, el cas però està sota secret de Sumari. La tempesta obligada a cancel·lar diverses processons que havien de sortir per celebrar el divendres Sant a Lleida, però... La pluja ha donat un respir i aquesta hora està previst que arrenqui la processó més multitudinària de la Setmana Santa, la del Sant Enterrament. Lleida, Marta Serret, bona nit. Bona nit. Aquesta és sens dubte la processó més multitudinària en què participen confraries de sectors tan diversos com cases regionals, entitats religioses o associacions de veïns. Surt de l'Església de la Sang al carrer Sant Antoni i precisament els armats de la Sang són els que encapçalen un seguici de més de 1.500 persones. Ho explica la regidora de Cultura, Montse Parra. La processó del Sant Enterrament és una de les més maques que tenim. Hi ha 13 passos vinculats també a alguns d'ells, a cofradies de la Casa d'Aragó, als portadors de Sant Llorenç, als Cris de la Sang, també hi ha els de de la ciutat. Enguany s'ha modificat lleugerament el recorregut per escursar-lo, ja que en les últimes edicions alguns assistents abandonaven el seguici abans d'acabar. Com Ràdio Lleida. Als Estats Units, un avió militar F-18 s'ha estavellat en una zona residencial a la localitat de Virginia Beach. Segons informa la cadena de televisió nord-americana CNN, almenys dues cases han quedat calcinades. Els dos pilots però han pogut saltar temps de l'avió i estan ingressats a l'hospital. Es desconeix, però, si hi ha víctimes a la zona per culpa de l'accident. L'Ajuntament de Barcelona vol retirar els contenidors que hi ha al carrer abans d'una gran manifestació. El regidor de Seguretat, Joaquim Forn, considera que podria ser una bona manera, diu, d'evitar el derulls, com els del dia de la vaga general, quan se'n van cremar més de 300. El consistori portarà aquesta mesura preventiva a la Junta de Seguretat Local que s'ha de celebrar el dia 16 d'abril. I des d'avui fins diumenge s'ha interromput el servei de les línies de Rodalia-Renfa entre les estacions de Granollers i Mollets Sant Fost, tot plegat per les obres de millora de la via i també de la construcció d'una nova estació Montmeló que es posarà en servei dilluns. Això obliga els usuaris d'aquestes línies a fer el recorregut amb autobús que ha habilitat la companyia o ha explicat a Com Ràdio. El portaveu de la companyia, Antonio Carmona. Les línies de rodalies afectades són la R2 Nord, la R8 i també la de Portbou. Bona nit, us parla David Amadora. Segona divisió, jornada 33 aquesta nit. Un partit amb presència catalana. Hores d'ara, minut 3 de la primera part. Hèrcules 0, Girona 0. El Barça a primera a jugar demà al camp del Saragossa. A partir de les 8 del vespre, el defensa blaugrana... Gerard Piqué és baixa definitiva per a una sobrecàrrega. El bíceps fa moral. L'Espanyol juga també de mà a les 6 davant la Reial Societat a Cornellà. El Prat torna Coutinho, recuperat dels seus problemes físics. En canvi, el tècnic Mauricio Pochettino ha deixat fora de la llista. Jordi Amat i Javi Márquez. El Real Madrid rep el València diumenge a dos quarts de deu de la nit. I en futbol serà jornada 25 a primera, el descans, Azcar Lugo 2, Marfil Santa Coloma 0. A les 9 de la nit, Barceló Velle i Manacó al Pozo Murcia. I segona jornada d'entrenaments, el gran premi de Qatar de motociclisme al circuit de l'Oseil, MotoGP. Primer lloc de moment per l'australia Casey Stoner per davant de Jorge Lorenzo. El català Dani Pedrosa, acabat sisè, amb moto 2. Primer, Tomàs Luti, Pol Espargaró, segon. Mar Marquet, DC, amb moto 3. Millor crono per al també català Maverick Vinyales. Tots per tots, perquè el futur ja no és el que era. Són les 9 i 6 minutets, seguim en directe al Tots per tots amb aquest especial Setmana Santa. Iniciem aquesta segona hora de programa d'avui divendres sant i entre d'altres coses us proposarem elaborar una mona de comerç just a l'espai titulat en exclusiva per l'ocasió Una altra mona és possible. Tindrem temps per parlar amb la psicòloga d'Albetis, la Patricia Ramírez i per què no? Repassarem llibres i destinacions solidàries per gaudir durant aquests dies. Comencem. Tots per tots. Ens podeu seguir al nostre Facebook. Facebook.com barra tots per tots i el nostre Twitter, arroba tots per tots. Ingredients. Per fer una mona de comerç just necessitem els següents ingredients. Dos ous, hem de tenir els robells i les clares per separat. 200 grams de sucre morer, que podeu comprar-lo, per exemple, alternativa 3. El sucre panela és elaborat a l'Ecuador per la cooperativa El Paraíso i és un sucre que no ha patit cap procés de refinament ni cap altre procediment químic, directe del productor a la cuina. 300 grams de xocolata negra en gotes, mitja culleradeta de sucre de vainilla, 130 grams de farina de blat, que la podeu obtenir, per exemple, a la botiga Olocuti. És procedent de cultiu ecològic i conté un elevat percentatge de fibra que millora la digestió. També necessitem 30 grams de cacau en pols, un sobre de llevat, 60 mil·lilitres de llet de la cooperativa Arts, que ofereix diferents varietats de llet que ens poden ser molt útils per aquesta recepta. Així, a banda de celebrar la Setmana Santa, desenvolupem una acció social. També necessitarem 60 mil·lígrams de xocolata, 100 mil·lilitres de nata i uns altres 100 mil·lilitres de nata muntada. La recepta pas a pas. El primer que hem de fer és batre els rovells amb el sucre i, a part, fondre la xocolata amb la mantega. Després s'ha de barrejar tot amb el sucre de vainilla. En un altre bol haurem ajuntat la farina, el cacau i el llevat, que ara anirem afegint i mesclant amb una espàtula a la barreja anterior i afegint-hi al mateix temps la llet. Després d'una estona ja tindrem les clares muntades a punt de neu i les incorporarem a aquesta massa. Tot seguit, en un motlle prèviament emmantegat i enfarinat, hi abocarem el pa de pessic i l'enfornarem a 180 graus durant 30 minuts o fins que el punxar amb un escuradens aquest surti ben net. El deixarem refredar una mica dins el forn i quan estigui completament fred l'obrirem per la meitat per poder-lo farcir. Aleshores, primer de tot posarem la xocolata al foc fins que es fongui i farem el mateix amb la nata. Ho barrejarem tot i ho deixarem refredar. Batirem la nata que ens hagi sobrat i l'afegirem a la xocolata. L'últim pas és cobrir tot el pastís amb aquesta barreja que hem elaborat, laterals inclosos, i el decorarem amb el que més ens agradi. Bona nit. Tots per tots Opinió i reflexió La gran sort que té això, i mira què dic, la gran sort, eh?, conèixer un món creu pel diable, poder contemplar les primeres pàgines de la història, coses allà importants, allò vanitós de dir, jo vaig ser allà, jo hi era allà, i posar-los també a prova, averiguar, esbrinar els nostres límits. La guerra i el conflicte és una font de notícies sobre nosaltres mateixos, perquè vivim... I això està bé, que vivim en una societat acumulada, tot i que ara també passem pels nostres dificultats, però en aquestes situacions extremes, paradoxístiques, és quan de veritat podem també saber més de nosaltres mateixos, descobrir que som capaços de fer coses que mai sabríem i que desconeixem sobre nosaltres. Fins demà! Se la coneix com la psicòloga del Betis i una de les peces claus per ajudar l'ascens del Betis a primera divisió l'any passat i a mantenir-ne l'èxit. Però la Patricia Ramírez és molt més que tot això i avui l'hem convidat a aquest Tots per Tots especial perquè ens expliqui com es viu sent psicòloga d'esportistes del rendiment. Patricia, muy buenas noches. Buenas noches, ¿qué tal? En la introducción hemos dicho que a ti se te conoce básicamente por ser la psicóloga del Betis. ¿Te gusta que se te reconozca con esta etiqueta? Bueno, de alguna manera me gusta porque yo estoy encantada de trabajar para el Betis, pero de alguna forma como que limita tu trabajo. Pero he pasado por diferentes etapas. Empecé siendo la psicóloga de Paquillo Fernández, luego la psicóloga de Manzano, ahora la psicóloga del Betis. Y bueno, pues bien, ¿no? Orgullosísima de ser la psicóloga del Betis. Además supongo que también tiene que ser muy orgullosa y que también se te conoce como ser una de las culpables, entrecomillado, del ascenso del equipo a primera. Bueno, en el ascenso... Claro, hemos contribuido todos. Lo que ocurre es que yo siempre digo que los que salen a jugar y los que se esfuerzan y corren y ganan los puntos meten goles y mantienen la portería cero son los jugadores. Incluso la disciplina de psicología deportiva, el interiorizarla y poner en práctica los recursos es algo que también depende de ellos. Por mucho que yo enseñe, si ellos luego no lo quieren aplicar, realmente la responsabilidad de haber subido es del entrenador y de los jugadores. Los demás aportamos un poquito. Una de las preguntas preparando la entrevista que más te han hecho y que te tengo que hacer es cómo se vive una mujer en un mundo de hombres. Bueno, pues bien, porque mi papel es un papel, todavía la psicología se sigue asociando con la mujer, como a veces los maestros o las enfermeras, o sea, tienen su parte femenina. Entonces no es que yo ocupe un rol de hombre, que hoy en día no hay ni roles de hombres ni roles de mujeres, pero yo creo que ellos ven la labor de psicóloga representada por una mujer y no les extraña. Claro. Y viendo también la documentación, vi una cosa muy curiosa. ¿Qué es los murales del ascenso? Los murales del ascenso. Pues el año pasado, cuando ya estábamos literalmente ascendidos, mejor dicho, matemáticamente ascendidos, las siguientes charlas, en lugar de dedicarlas a seguir machacándonos con las variables, como había hecho todo el año con ellos, que había sido muy intenso, Yo que soy partidaria de la responsabilidad social corporativa, que son todas esas acciones que hace la empresa por ayudar a la gente que necesita, pues les planteé a los jugadores elaborar unos murales, cada tres o cuatro jugadores elaboraron unos murales en los que ellos representaban lo que había significado ese año para ellos y el ascenso. Entonces en esos murales están representadas fotos del ascenso, a quién se le hemos dedicado, frases que hemos utilizado, comentarios que hemos hecho durante el año, música... Cosas que hemos utilizado también en las charlas y lo elaboraron ellos. Yo tengo recogidas fotos de las tres sesiones donde se elaboraron para que la gente luego no me diga esto lo has hecho tú. No, lo hicieron ellos. Yo ayudé y la verdad es que fue algo muy bonito. Y luego se han hecho copias tamaño folio para que los aficionados lo pudieran comprar y ese dinero ha ido destinado a la Asociación contra el Cáncer. ¿Te llega a sorprender durante este proceso que es un poco creativo, este mural que me comentas? ¿Ha habido algún momento que te han llegado a sorprender estos jugadores que son jugadores de élite? Supongo que llegas a ver su parte más humana, ¿no? Claro, y cuando tú les explicas que esto va a ser para la causa que ellos elijan... Yo les dije que el dinero iba a ir destinado a lo que ellos eligieran y dijeron que la Asociación contra el Cáncer pues para ahí fue y se implicaron. Al principio vieron allí tropecientos rotuladores, gomas, tijeras, revistas para recortar fotos, pegatinas, tarjetas que llevé yo y pensaron bueno aquí vamos a hacer manualidades. Pero como luego tenía todo un fin benéfico pues lo hicieron perfectamente. ¿Y qué diferencia podemos encontrar entre un paciente que va a consulta al psicólogo con un deportista de alto rendimiento que acude a tus sesiones, que sigue tus instrucciones para entendernos? Bueno, pues entre comillas nos encontramos en el deporte con gente sana. Gente sana a nivel mental. El que viene con una depresión, con ansiedad o con un problema obsesivo compulsivo viene mentalmente muy afectado porque lo está pasando muy mal. Y el deportista hay veces que viene a que tú le elimines un problema, pero muchos de ellos vienen a utilizar la psicología como utilizas la nutrición, para potenciar todavía más eso que hay de base, que es ese gran talento, la técnica y el trabajo físico que ya llevan trabajado. Así que te encuentras con gente altamente motivada, con muchísima ganas de hacer las cosas bien y que están ávidos de atender lo que tú le dices para seguir creciendo como deportista. En una entrevista tuya has afirmado, hace 25 años la psicología deportiva era una ilusión, pero no una realidad. Ahora es realmente una realidad. ¿Todos los equipos cuentan con un equipo de psicólogos para ofrecerles esta ayuda que necesitan? Bueno, ahora es más realidad que hace 25 años. Es cierto que en los primeros equipos de fútbol, baloncesto, balonmano, somos muy poquitos los que estamos ahí. Yo diría que contados con los dedos de la mano. En las canteras sí es algo que se lleva trabajando ya muchísimo tiempo. La cantera del Levante, el Atlético de Madrid, el Sevilla, el Betis, no me quiero dejar a nadie, pero muchísima gente que trabaja ya con la psicología deportiva. Entonces, y luego te pones a escarbar un poco, y claro, no tiene tanta relevancia como tiene el fútbol, pero hay psicólogos deportivos en el Comité Paralímpico, en federaciones españolas, en todos lados, lo que pasa que a veces no se habla de ello, siempre el psicólogo ha estado como todavía un poco tapado, pensando que estás trabajando problemas y lo que estás haciendo es trabajando deporte. ¿En cada equipo se utilizan las mismas técnicas o varía en función del equipo, si es individual, si es en grupo? ¿Cómo funciona esto? Bueno, sí, la psicología deportiva funciona con todo el mundo de la misma manera porque son unas determinadas variables las que tienes que trabajar. Tú trabajas la toma de decisiones, la percepción, la rapidez visual, la concentración, atención, el control de las emociones, atribución de responsabilidad. Lo que ocurre es que dependiendo de la situación del equipo, del rival, de la puntuación, de los objetivos o del deportista individual, pues lo trabajas de una manera o lo trabajas de otra. Pero básicamente es lo mismo en todos lados. ¿Y qué es lo que más te cuesta a ti de todo el proceso? Uy. Si es que hay algo. No sabría qué decirte porque yo disfruto tanto con lo que hago que no tengo la percepción de que me cueste. Y además soy una persona como muy creativa y me gusta estar todo el día inventando con la psicología y viendo la forma de hacerla atractiva, ¿no? No me quedo estancada y digo, qué horror, otra vez lo mismo, venga. No, no encuentro ese momento aburrido. Y supongo que al trabajar con tanta... Porque tu trabajo, en el caso del fútbol, ¿se centra solo en el equipo o va más allá? ¿Los técnicos? No, solo el equipo. Solo el equipo. Sí. Supongo que al ser tantas personas, cada persona es un mundo, ¿no? Entonces supongo que eso también tiene que ser un proceso súper, por tu parte, muy creativo, ¿no? Sí, bueno, cada persona es un mundo, pero el objetivo es el mismo. Y yo normalmente en la charla grupal trabajo un mismo objetivo. Es cierto que cada uno luego lo interioriza con su forma de ser y lo adaptará como pueda. Pero yo trabajo el mismo objetivo para todos. Supongo que es un trabajo largo, con distintas etapas. Entonces, me has comentado que tú disfrutas en toda la etapa o hay algo que realmente te gusta cuando marcan un gol o cuando estás en las charlas. ¿Cuál es tu momento de subidón, para entendernos? El momento de subidón es cuando conseguimos el objetivo. Las emociones que yo he vivido en el fútbol, bueno, también he vivido emociones muy intensas con otros deportes, sobre todo con el atletismo. Pero las emociones que vi en el fútbol, tanto cuando ganas como cuando pierdes, son increíbles. Tan negativas como la euforia que genera el ganar. pero yo desde que estoy con ellos y los veo y empiezo a hablar y tengo el contacto, yo me siento en ese estado de fluir, ¿no? Es decir, estoy haciendo lo que me gusta, soy una privilegiada y voy disfrutando el momento, cada momento de la concentración y si luego todo acompaña y consigue ganar, ya es una sensación pletórica. Y cuando no se consigue ganar, ¿cuál es el trabajo que realizas tú para poder motivar a alguien para lograr este objetivo? ¿Es más difícil o simplemente es parte del proceso? A ver, ganar, perder y empatar forma parte del juego. Y lo tenemos todos asumidos. El problema ya no es solamente cuando pierdes, sino cuando no te salen las cosas como te gustaría que te salieran. Tú estás entrenando toda la semana y te esfuerzas. Y todos los jugadores y todos los deportistas quieren dar lo mejor de sí, porque nadie es tonto y todo el mundo sabe que es su propio escaparate. Y cuando tú ves que la gente tiene una ilusión y un esfuerzo y que todos vamos a una y luego no sale, pues te da pena. Pero siempre sabes que la semana que viene tienes una nueva oportunidad. ¿Hay valores del deporte de alto rendimiento que se pueden trasladar a otros ámbitos? Los valores del deporte de alto rendimiento se pueden trasladar a la empresa y a la vida cotidiana. En una empresa también hay un líder, en una empresa hay un equipo de trabajo, hay unos objetivos grupales, está la comunicación, está el querer crecer, tanto a nivel individual como de grupo, pero en la vida cotidiana también. La gente puede afrontar las cosas con un optimismo y una actitud diferente si elige buscar esa interpretación adecuada que te lleva al éxito. Tu propia vida es una carrera y además es una carrera que no tiene repetición. Cada día que pasa no lo vuelves a vivir otra vez. Todo lo que no hagas hoy, todo lo que no te orientes de forma positiva, lo que no aproveches hoy, aquello de lo que no te impregnes para lo bueno, eso no lo vas a volver a repetir. Y eso lo hacemos en el fútbol que tenemos 93 minutos, en una carrera de 20 kilómetros marcha que tenemos una hora y 19, y en nuestra propia vida podríamos hacerlo también. Estás comentando que lo podemos trasladar en muchos ámbitos. ¿Qué lugar ocupa en todo el proceso el optimismo? Creo que es importante. Importante no. Para mí lo es todo. Es crucial. Es crucial porque... El ser optimista o el ser una persona pesimista primero es una elección que nosotros hacemos. Pensamos muchas veces que somos así porque genéticamente venimos así o porque lo hemos aprendido los padres o porque nos han educado de esta manera. Y en parte es cierto, ¿no? Tenemos como una tradición detrás de genes, de familia, pero no hay nada que no se pueda modificar si uno quiere orientarse hacia el cambio. No conozco ninguna situación en la que a alguien le vaya mejor en la vida siendo negativo o siendo pesimista. Si hay una oportunidad ahí fuera, seguramente llegue antes el optimista. Si hay algo que alcanzar, que he luchado y que invertir esfuerzos, seguramente lo hará quien crea que tiene esa posibilidad. El negativo siempre va cerrando puertas y no atreviéndose porque cree que las tiene cerradas. Entonces, igual hay algún negativo por ahí que dice, ahí me ha ido bien. Puede ser, pero por norma general, triunfa más aquella persona que está abierta a disfrutar, a ver las cosas y a buscar. Es que la teoría es muy fácil, pero supongo que la práctica es lo más complicado, ¿no? Esta reflexión del optimismo es de lógica, pero a veces cuesta, ¿no? Claro, porque la práctica tiene que ser un cambio de filosofía para el resto de tu vida. Yo no es que diga a partir de mañana soy optimista y me dura una semana. Es que tiene que ser algo como elegir una nutrición sana o practicar el deporte como una alternativa saludable. Es decir, yo a partir de ahora voy a trabajar día a día para ser cada vez más positivo. Es cierto que alguien tiene que enseñarte cómo se trabaja eso, cómo se eligen esos pensamientos, de dónde se buscan, cómo sustituirlos, cómo trabajarlos. Pero una vez que uno tiene el empeño, yo creo que tan importante es entrenar la mente como comer de forma sana o entrenar el físico. Tenemos que estar en equilibrio. Y la única forma de estar en equilibrio y tener paz y salud mental es que mis pensamientos sean pensamientos que fluyan, no que me torpedeen, me bloqueen, me hagan sentirme mal. Tener un trabajador con motivación y autonomía es lo que desean todos los buenos líderes. ¿Esto lo has dicho tú? Sí, eso lo he dicho yo. Porque eso viene... Porque cuando me preguntan cuál es el mejor liderazgo, que si el autoritario, el democrático... Yo siempre digo que el liderazgo va a depender siempre del trabajador que tengamos. Y que el mejor liderazgo es el situacional, que es aquel en el que tú te adaptas a un trabajador. Y que a todos los líderes les gustaría tener trabajadores que tengan autonomía, que es la capacidad para hacer un trabajo de forma autónoma, solo, sin que nadie esté encima, hace esto, hace lo otro, esta fecha. Y con motivación, que es querer hacerlo. Sé hacer mi trabajo y además tengo actitud y quiero hacerlo. Y como líder, encontrarte un trabajador como eso es una joya. Eso hay que retenerlo, pero vamos. Como un tesoro hay que retener al trabajador. También impartes charlas relacionadas con el tema. ¿Qué son los siete valores del éxito? Bueno, siete porque en esa charla seguramente el tiempo sería para siete. Pero son valores del deporte de alto rendimiento aplicados a la empresa. Y ahí tenemos el control del pensamiento, cómo manejar las emociones, tenemos también temas de comunicación, la ambición, la cohesión, el compañerismo, las habilidades sociales... Todo relacionado con crecer como trabajador dentro de una empresa. Y son valores que sumados te llegan al éxito, si se puede cuantificar de algún modo. Sí, te orientan, te abren las puertas, te da más probabilidad de tenerlo que si no actúa de esa manera. En ese sentido, ¿el humor positivo sería uno de los siete valores del éxito? El humor positivo está relacionado también con la personalidad... El humor positivo lo que se trata es de vivir situaciones con humor. Cuando perdemos el sentido del humor lo perdemos todo. Y cuando trabajamos con humor pues recibimos mejor las malas noticias. La gente que tiene sentido del humor es mucho más creativa. Mantiene unas relaciones personales en el trabajo mucho mejor. Acepta una crítica mucho mejor. Incluso la salud mejora con el humor y el optimismo porque el sistema inmune... es mucho más potente en un estado en el que uno está bien. El sistema inmune se deprime cuando uno tiene ansiedad o un bajo estado de ánimo. Así que trabajar en un ambiente donde tus compañeros ríen, donde tu jefe permite que se pueda reír y que la gente se lo pase bien, es todo lo contrario a contraproducente. Y tenemos el mito de que los trabajadores que no trabajan con cara seria no están trabajando. Eso es un error. Eso es que pasaría página. ¿Crees que cuesta pasar página y cambiar? Sí, cuesta. Yo veo que los líderes tienen asociado que trabajar significa estar delante de la pantalla del ordenador cuantas más horas mejor y con cara de concentración. Eso es trabajar. Y no se dan cuenta que estar sentado trabajando no significa que yo esté trabajando, porque puede ser que tenga la mente en otro sitio. Y que aquellos trabajadores que disfrutan, se ríen, se relacionan bien en el trabajo, tienen ganas de volver, porque están en un ambiente agradable. ¿Qué diferencia hay entre el humor y el humor positivo? Pues es que hay muchas cosas relacionadas con el humor que a todos no nos hacen gracia. Entonces, para que algo sea gracioso y tenga sentido el humor, yo creo que tiene que ser un ambiente en el que nos guste a todos, porque hay un tipo de humor que hay otros que no le hace gracia a ninguna. Entonces tenemos que también tener cuidado. Que tener humor no significa hacer comentarios dañinos y tener cuidado con la ironía y cosas que yo siempre le digo a los niños cuando juegan y me dicen, es que esto es muy gracioso. Digo, pues tú pregúntate si es gracioso para ti y si es gracioso para tu amigo. Porque en el momento en que a tu amigo no le hace gracia y tú sí te estás riendo, ya no es un sentido del humor sano. Y el humor positivo también se puede trabajar con pautas. Claro. Se puede trabajar con pautas empezando por el clima. El clima tiene que ser un sitio alegre. No podemos trabajar en un sitio sin luz, gris, sin una planta donde uno entre y se sienta marchito. Tenemos que rodearnos a la hora de seleccionar personas, gente que tenga una misma química. Tenemos que tener un grupo de gente que sonría, que esté viva, que tenga ganas de trabajar, que pueda hacer bromas, que no tenga un nivel de susceptibilidad como para que todo le siente mal, que sean comunicativos. Eso tiene que formar parte de la selección de personal. Antes estábamos hablando de cómo estaba la psicología deportiva hace 25 años y me gustaría terminar la charla a ver si podrías hacer una predicción. ¿Cómo ves la psicología deportiva en 25 años? Pues espero que tan integrada como está la preparación física. A los preparadores físicos hace 20 años también les costó muchísimo entrar. Y fueron ahora pues como nosotros poco a poco. Cuando empiezas tienes que partir de abajo, demostrar que esto tiene su relevancia, hacer ver de una forma muy profesional que trabajando estas variables podemos conseguir una serie de resultados o de mejoras. Y yo creo que poquito a poco esto irá formando parte del cuerpo técnico, de las federaciones, de los clubes. Es importantísimo que los niños en las canteras aprendan la educación en valores que puede transmitir un psicólogo, un club o el trabajo en equipo, que les ayuden a controlar el fracaso escolar, que pongamos los pies en la tierra, que haya una escuela de padres dentro de los clubs para que los padres no presionen y exijan más. Claro. Pues todo eso es, hay que trabajarlo. Patricia Ramírez, psicóloga del Betis, entrecomillado y muchísimas cosas más. Muchísimas gracias por haber venido en el Tots for Tots. Gracias a vosotros. Càlida i fresca com les primeres. de la música catalana més indie. Registra't al web i crea la teva pròpia playlist. Concerts Privats és un projecte de minifilms TV i la xarxa de televisions locals. Aquest dissabte el Barça es juga a la Coms. Els de Pep Guardiola segueixen amb la seva impecable trajectòria a la Lliga esperant alguna ensopegada del líder. A partir de les 8 del vespre, Zaragoza-Barça. Viu tota l'emoció del futbol amb Jordi Pons, Eric Jiménez i l'equip d'Esports de Com Ràdio. Tots per tots. Opinió i reflexió. L'amor feliç, el nou disc de Mishima, ha entrat aquesta setmana al número nou de la llista oficial de vendes espanyol. En una setmana polaritzada per grans llançaments, el quintet barceloní no sols ha obtingut la millor resposta comercial de la seva carrera, sinó que es converteix en un dels pocs grups pop, que ha aconseguit una entrada al top 10 estatal cantant en català. A mig camí entre la cançó d'autor i la banda de rock i erigits ja com a referent, Mishima iniciaran el proper dia 13 d'abril a l'Auditori de Girona, una gira per tota la península. L'Oriol Puig ha parlat amb David Carabent, cantant i compositor de Mishima, i ens en donen més detalls en el següent reportatge. El 27 de març era un dia molt esperat per tots els seguidors de Mishima, una de les bandes catalanes més importants de l'última dècada. No tan sols per la seva repercussió mediàtica, també per la seva incontestable qualitat. Amb ordre i aventura, set tota la vida, trucar a casa, recollir les fotos, pagar les multes, com a precedents, no teníem cap mena de dubte que el seu nou disc, l'amor feliç, estaria per sobre de l'excel·lència, com ens tenen acostumats. L'amor és la gran musa universal. És el motor que ha inspirat infinitat de cançons al llarg de la història. I Mishima, amb l'amor feliç, vol explorar-lo, des de totes les seves vessants, en un exercici de maduresa i complexitat sonora. De la mateixa manera que l'amor, aquest sisè treball de la banda barcelonina, demana temps perquè no és fàcil ni obvi, sinó que genera interrogants i contradiccions, des del primer fins l'últim minut. com la vida mateixa. Per tant, sigueu pacients i deixeu que amb els dies aquest univers metafòric us vagi atrapant a poc a poc. La cançó d'amor, o la idea aquesta de l'amor romàntic, Neix aproximadament al segle XII i aquí al costat, a Occitània, diguéssim, a Tolosa de Llengua d'Oc, una mica la barreja de la cultura trobadoresca i de la matèria de Bretanya. I llavors, llegint sobre això, aquest va ser l'origen i vaig llegir molt sobre això. Llavors, doncs aquí surten molts temes del disc clar. Mai res pertany del tot, de l'home ni la seva força, ni la seva feblesa ni el seu cor. I quan creu que obre els braços, fa l'ombra d'una creu. Quan creu que ha atrapat la felicitat, la fa malbé. La vida és un estrany i dolorós divorci. No existeix l'amor feliç. L'amor feliç s'endinza en aquest gran tema a través de l'humor, la desesperança, la passió, la mort i el desig. I alhora ho fa des d'una diversitat d'estils que sempre es mou dintre dels paràmetres del pop. Uns elaborats arranjaments de guitarra i piano... i un més acurat treball d'estudi el diferencien dels anteriors set tota la vida i ordre i aventura, i el fan guanyar en solidesa i profunditat. No existeix l'amor feliç, versió de Il n'y a pas de Molgé, de Georges Berson, a mig camí entre la xanson i el brip-pop de pal. Sembla l'embrió al voltant del qual es mouen la resta de temes del disc. No renunciar a parlar dels grans temes, a parlar de les coses... que ens interessen a tots, la mort, l'amor, la vida, els anells, el que sigui, no renunciar a parlar dels grans temes, però intentar fer-ho de manera que no són insuats. És afegir capes de complexitat o de... O de lectura, és a dir, tu penses, de vegades penses, bueno, el carabent està fent un personatge aquí, o no. Jo crec que això és interessant, això li va bé a la nostra música. També una mica per això acabes escrivint amb aquest català i, saps, és afegir capes, jo crec, que tingui més interès el que estàs fent. Tots els colors de l'amor es combinen amb un títol aparentment plàstic, com l'amor feliç. La portada, una imatge agradable, malgrat un mocador tacat de sang, deixa entrellocar el dualisme que impregna les dotze cançons del disc. Poemes que parlen de desig, de foscor, de tendresa i de sanglots. amb melodies que segueixen el rastre d'Ordre i Aventura, el disc anterior del grup. El títol L'amor feliç ja és una cosa tan ensucrada i tan... encara bé que arriba fins al... t'esborda i és fins i tot irònica, però llavors necessitaves que la imatge de la portada fos una mica més dura. I el... I això, doncs, és, bueno, la idea aquesta del mocador de l'edat mitjana, de les justes, on la pretesa, la dama pretesa, oferia un mocador, normalment, de seda verge, seda salvatge, vull dir, al cavaller, llavors, si el cavaller quedava ferit, doncs, socava el mocador, era una mena de vena, una vena abans de la ferida. Ull salvatge, pell de nina de bo, gran presó, que es trenquen riure clara i blanc, que es cavallera negra presó. La suggerent veu de David Caravent es passeja per aquest disc, en què continuen destacant-se els creixendos característics del grup. Teclats, guitarres i percussions vesteixen les cançons. Dualismes com els d'Ull Salvatge, Llum de la meva vida, Petita joia, Afiladora Cuisó. Vegeu com resplendeix amb tota la seva foscor. Peces divertides i alhora realistes, com El camí més llarg o Ossos dins una caixa. Cançons poètiques que toquen de peus a terra. I un final odolat. Ningú m'espera, però avui ja no tinc por. Fa tant temps que t'admiro, però és tan curta la cançó. Gràcies. Amor feliç pot sonar diferent pel seguidor que s'ha habituat a Mishima, però no prou com per sorprendre'l d'una manera dràstica. L'anterior s'assembla força a l'actual, però aquest s'allunya dels primers discos. El so ha canviat una mica i han aprofundit en algunes de les que consideren que són les virtuts del seu directe, com el joc amb les dinàmiques, les intensitats i també les textures sonores. A l'amor feliç han aconseguit traslladar això al disc, fent que sigui més divers i heterogeni, en sons i en atmosferes, i alhora més intens instrumentalment. Han treballat com una pinya, amb les incorporacions del baterí Alfons Serra i el baixista Xavi Caparrós, a l'hora d'arranjar l'àlbum. L'objectiu d'aquest disc... almenys intern dintre de mi xima, és que ja no només sigui jo qui me'l visqui de la música, sinó que me'l vivim tots de la música. Si vens a ballar amb mi aquesta nit, tan càlida i estalada, és més que no vas fer un error de càlcul. L'última vegada podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc. Finalment tens por perquè has vist en mi la cara fosca de la jugada. Espero que sabràs entendre que no em creguis que era jo qui s'equivocava. No hi ha encara prou cançons per saber quan ni amb qui ni com. No hi ha encara prou cançons per saber si és veritat que sí. Podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc. No seguia el camí de les mans, no sentia el que proclama el cos, no obeia el que ens indica el cos. La notia que criden els ulls, no seguia el camí de les mans, no sentia el que proclama el cos, no obeia el que ens indica el cos. La incorporació definitiva a la banda d'en Xavi i l'Alfons i la seva participació durant el procés de creació del disc probablement hagi tingut molt a veure amb un resultat final més treballat i ric en matisos. Amb Amor Feliç constatem com Mishima continua pujant en fermesa uns esglaons que el seu públic li posa cada vegada més amunt. Jo crec que qui ha vist un concert de Mishima es pot imaginar cap on va la cosa. No sé si no... És un concert de música i finalment tampoc no som un grup molt amic de pantalles de vídeo o de històries que despistin del que és pura música. I en això és el que treballem. No ens fa cap mena de por assegurar que la capacitat lírica de David Carabent es manté a l'altura de grans escriptors i poetes catalans per al seu ús curós de llenguatge, dels seus jocs amb el català i la seva riquesa verbal. Però no tan sols en la forma, ja que Caravent és profund en les seves paraules i transmet sentiments amb la mateixa intensitat que un punyal s'aclava al cor. I el que és millor... que ho fa sense adonar-se que és un geni, sense saber que la música que fa està per sobre de la mitjana, en una altra òrbita. Jo sempre dic que escrivim cançons, però això no vol dir que escrigui cada dia. El que passa és que sí que no em dono un període de temps per escriure, com fa molts músics. Molts músics us fan això, diuen, mira, tinc aquest mes, em tancaré aquest mes en aquesta casa i escriuré el pròxim disco. Això a mi m'admira, això trobo una capacitat de... una autodisciplina tan gran que jo soc incapaç de tenir-la. Segurament també perquè tota la carrera l'he fet robant temps a altres feines per escriure, no? I llavors aquests altres músics són gent molt preparada per posar-se aquesta preciosa, no? La mateixa lluny intensa de la nina quan somriu Fins demà! Amor feliç, el sisè disc dels Mishima, és un pas de gegant en la carrera de fons d'aquests barcelonins, que porten més de 10 anys com a referència del pop i el rock fet a Catalunya, però amb vocació d'obrir fronteres, una banda que es troba generacional i musicalment parlant entre Antonia Font i Manel, amb els quals es disputa el sceptre de millor banda en català. I és que algú dubta que aquest serà l'any Mishima? Tots per tots, tal com passa la vida. Un altre mona és possible. Marta Gómez, tecnòloga d'aliments de l'Associació de Celíacs Catalunya. L'ideal d'una mona per celíac seria que fos igual que les mones... per la gent que no pateix la intolerància. O sigui, que fossin amb el pastís, que fos de farines sense gluten, amb l'ou o la fibra de xocolata sense gluten. Aquí a Catalunya estem parlant que actualment hi deuen haver uns 12.000 o així diagnosticats. O sigui, nosaltres a l'associació som més de 10.000, però segurament hi ha uns més heliacs diagnosticats. També pensem que les mones de Pasqua es compra i es comparteix amb la família. Llavors, és una mona per a vària gent, no? I si es pot compartir i que per tot sigui sense gluten, doncs molt millor. de Catalunya que estan adaptant, estan fent mones d'aquest tipus i inclús figures de xocolata d'aquestes impactants que fan del Barça, coses així, amb xocolata sense gluten. No totes les pastisseries ho poden fer, ja que, per exemple, han de fer-ho en dies on han fet una neteja exclusiva, o sigui, han de fer una neteja a fondo de l'obrador i llavors, doncs, fer-ho en dies que no s'utilitza la farina, la farina de blat, no? I llavors és més difícil que puguis trobar mones arreu, o sigui, mones sense gluten a qualsevol pastisseria. Llavors, hi ha les exclusives, que és el que fem des de l'associació, el que fem és... recopilar aquesta informació de les pastisseries que sí que tenen les mones sense gluten, que garanteixen que no hi hagi contaminació creuada amb gluten, i llavors els facilitem aquesta informació als nostres associats i ells poden fer els encàrrecs, demanar les mones a temps per aquest dia, perquè sigui igual que els altres. La nostra pàgina web és www.celiacscatalunya.org i si vol contactar amb nosaltres via telefònica 93 412 1789 i els atendrem i els informarem. No només fiquem les coses sense gluten sinó que intolerància a la lactosa o bé altres al·lèrgies perquè també hi ha celiacs que tenen altres al·lèrgies. també els donem l'opció de buscar pastisseries que també contemplen aquests requisits mones o figures de xocolata que també no contenen altres al·lèrgies. Tots per tots. Ens podeu seguir al nostre Facebook. Facebook.com barra Tots per Tots i el nostre Twitter, arroba Tots per Tots. Un dia aèria, un dia final. Nova Iramínos, festa de matura. Quini, Nova Iramínos, sol. Aquests dies festius són un bon moment per decidir on podem anar a l'estiu a participar en unes estades solidàries. I també és un moment idoni per encetar llibres solidaris o compromesos. En Cisco Baix ja s'ha investigat en els dos àmbits i ens proposa algunes opcions en aquests dos àmbits. Bona nit, Cisco. Bona nit, què tal? Abans que res, Sisko, quins són els consells que cal donar a les persones que volen participar en aquestes estades solidàries? He fet una mica de trampa i he aprofitat les informacions que ens donen el canal solidari.org per preparar les respostes, que d'alguna forma són bastant coses de sentit comú, bastant de lògica, però... El primer i més recomanable que ens diuen els del canal solidari.org que s'ha de fer és pensar per què vols anar a un projecte amb una ONG, no? Què t'hi porta, no? I informar-se a través de la Federació Catalana d'ONGD o la Coordinadora d'ONGD de Lleida o la de Girona, també, no? Després, és important informar-se de com treballa l'ONG. Anar a buscar l'ONG, mirar internet, també. Si pots anar directament a parlar amb la gent de l'ONG i que t'expliquin com treballen, com fan els seus projectes. Si la teva intenció és participar en el projecte, és important tenir en compte que acollir voluntaris i voluntàries o visitants comporten certes despeses i dedicació i, per tant, que potser et costarà una despesa especial... que no tenies preparada. Clar, perquè malgrat siguin estades solidàries, moltes d'elles, tu com a cooperant, t'has de pagar el bitllet, no? Sí, no són gratuïtes del tot, no? Exacte. I a vegades et trobes amb gent que quan arribes al lloc, doncs et demana un ajut adicional, no? També diuen que és important, els del canal solidari, doncs la resistència i la frustració, que sovint s'han trobat amb gent que va als llocs i després se'n porta grans o petites decepcions, no? Això no és com en pensava... S'esperaven més, m'esperava menys... Haurien de funcionar d'una altra manera, haurien de solucionar això millor, no? Bé, les coses són a vegades més dures del que un es podia esperar, no? I llavors és bo tenir un coneixement real sobre el terreny de com van les coses, no? Després també és important no ser excessivament curiós o agressiu, és a dir, anar allà a ficar el nas on no em demana, no sé, ficar-te en la vida dels altres, no? Fins a un punt està bé ser una miqueta preguntar, però... Respectar a la gent amb la qual comparteixes el temps quan estàs en una estada solidària d'aquestes, no? També potser et trobaràs sol en algun moment determinat, que vas amb una ONG, però potser la gent de la ONG té la seva feina i tu et trobes en un moment sola o sola i també has de tenir certa iniciativa per saber moure't pels teus propis mitjans i iniciatives, no? Després, respectar al màxim les instruccions que et donguin i no anar fent el viu, no? En qualsevol cas, el que és important és que tot això no reprimeixi l'entusiasme del viatge, que no et perdis la il·lusió aquesta que portaves quan vas sortir, no? I després també, que encara que no vagis amb una ONG, pots viatjar també amb ulls solidaris, encara que vagis amb un viatge més convencional, amb una agència, que pots anar a certs llocs i anar amb una predisposició més a tenir en compte la gent amb la qual comparteixes l'estona, que no pas a fer vacances pures i dures, sinó a fixar-te en els problemes de la gent que tens al costat. I tant que sí. Ara que ja tenim unes recomanacions prèvies per poder seleccionar aquestes estades solidàries, anem a la primera destinació que ens porta a Palestina. Sisko, perquè a Palestina hi ha moltes ONGs que preparen aquestes estades compromeses. És una de les destinacions més habituals, és una de les destinacions més freqüents. Palestina, Colòmbia, Cuba, Guatemala, Nicaragua, potser serien els cinc llocs on és més habitual anar-hi. i són dels que ofereixen més les entitats que organitzen aquests tipus d'estades. Val a dir que no és una cosa exhaustiva el que estic fent, que hi ha molts ONGs i que potser pots anar a Etiòpia si t'acostes amb una ONG que va a Etiòpia. I més endavant suposo que mentre passen els mesos es té més informació, clar. i que pots més o menys convèncer a vegades amb alguna ONG que no té previst que vagis amb ells, doncs escolta, puc venir amb vosaltres a veure com treballeu, i aleshores suposo que és més fàcil, no? Les convencionals, les clàssiques, les que normalment estan ja constituïdes com a associacions que organitzen aquest tipus d'activitats, Doncs, per exemple, una de les habituals i que també porta gent a Palestina és l'Associació Catalana per la Pau. Després, a Guatemala, a Nicaragua, hi ha associacions d'amistats amb el poble de Guatemala o els brigadistes amb Nicaragua. Hi ha brigades internacionals de la Pau de Catalunya que també fan aquest tipus de... Més que estrada, aquests fan acompanyaments, és a dir, es posen al costat de gent que està en situació de risc a Colòmbia o així, i llavors, a la seva presència, dissuadeix de possibles agressions, no? Els que potser són més... els clàssics, no? Són el Servei Civil Internacional, molt vinculat a gent jove, però no només de gent jove. Després el CETEM, el Servei del Tercer Món, que són nosaltres els que també fan molta activitat d'aquesta cooperació. L'ONG Cooperació també en fa força, 7 Catalunya. Clar, és impossible, en els temps que tenim, explicar-ho tot. La gent que potser tingui més interès ens pot demanar contactes, telèfons, mails, formes d'aproximar-se a aquestes solucions. Perquè aquestes estades solidàries, tu que coneixes bastant profundament el món de la cooperació, per qui estan adreçades? Per joves, per gent que tingui inquietuds? Creus que hi ha un perfil tipus o que pot anar-hi qualsevol? Jo crec que ser jove és bo, eh? Sí? No, perquè, clar, si te'n vas a Àfrica... Sí, vés a saber què estàs a trobar, les situacions... Amb 50 o 60 anys és des d'orillo, és més complicat, eh? Però vaja, no és excloent, eh? Vull dir que hi pot anar gent gran i... Per exemple, no sé, parlant del tipus de voluntariat, ara que dèiem l'Associació Catalana de Parla Pau, doncs fa un acompanyament internacional durant el juliol i agost amb una durada de 20 o 30 dies, I es fan sobretot tasques de sensibilització, no? Els de Guatemala fan acompanyament internacional durant l'estiu, hi ha tallers de formació previs a la marxa. Generalment no diuen allò, fan limitacions per edats, no? En principi tothom, si és major d'edat i s'hi pot apuntar. Però vaja, jo crec que normalment la gent que s'acaba apuntant a aquest tipus d'activitats és gent relativament o jove o relativament jove, també hi ha solo els petits joves que diuen, no? I tant. Doncs que també ajuda, no? Però, bueno, no tanquen les portes normalment a ningú perquè tingui 70 anys. Ja hem recomanat un parell o tres de destinacions per a la gent que estigui interessada. Tot i això, també recomanem que vagin informant-se. Et veig carregadíssim de llibres, Cisco. Sí. Molts de llibres que podem recomanar ara de cara a Sant Jordi. Moltíssims. El dia de Sant Jordi ja farem un especial de llibres solidaris, que ja ens hi evocarem més, no? Però per la gent que aquests dies pugui... no se'n vagi fora, o que se'n vagi fora i digui temps lliure per llegir, doncs hi ha dos llibres que jo crec que són bastant, quasi quasi imprescindibles per la gent del món solidari i compromès. Un és el diguem prou de l'Arcadi Oliveres, un dels nostres... Líders espirituals, diria. I tant. Amb el seu llibre Indignació i respostes a un sistema malalt, que jo crec que és un llibre que es llegeix rapidíssimament. Millor escoltar-lo de viva veu de l'Arcadi que no pas llegir-lo, però són 133 planes molt maques. I després Vides hipotecades, que és un llibre que acaba de sortir, de l'Ada Colau i l'Adrià Alemany, que són només els líders de la plataforma contra els desnonaments. Té un subtítol que es diu de la bombolla immobiliària al dret de l'habitatge, que és l'altre gran tema que ens té ocupats en aquests moments, a part de la crisi econòmica, que és la quantitat de gent, les desenes de persones que es queden sense casa perquè no poden pagar la hipoteca. I aleshores en aquest llibre Ada Colau i l'Adrià Alemany, que són dos líders d'aquest moviment, fan una repassada a com està aquesta qüestió. Veig que tens un altre pironet preparat. Ràpidament, Sisko. Aquest pironet és el de llibres diversos. Per exemple, Què sabemos del síndrome de Down, de Salvador Martínez Pérez. Jo crec que és un bon moment per tenir present que hi ha gent discapacitada de Ramon i que ens acompanya i que són incollonuts. Després un llibre que es diu Me han robado la felicidad, que és com l'ha escrit Massal Paz Bagdadi, i que és una psicòloga i psicoterapeuta italiana, que explica, o intenta explicar, com podem explicar als nostres fills la guerra i el terrorisme. Ah, mira. Jo crec que, doncs, com que és tan difícil d'explicar, jo tinc un fill que ha d'explicar, aquest me l'hauré de llegir. Com ho expliques i tant. I no sé si me'n sortiré per explicar-li. I l'altre que volia també citar, aquest és bastant llargot, és un llibrot. És un totxo, aquest, és un totxo. hi ha bastantes fotografies, són 400 planes, és de William T. Wallman, un home que ha donat la volta al món intentant averiguar què és la pobresa. Ha anat a ciutats, a pobles de tot el món, i ha anat a parlar amb la gent, fent fotografies, i el llibre es diu Los pobres, un llibre sobre la pobresa. És un llibre sobre la pobresa de tot el món, i ha anat buscant, intentant entendre per què hi ha gent pobra al món, i jo crec que és una bona definició de com tenim el món en el qual ens movem en aquests moments. Hem de dir que per Sant Jordi farem un especial de recomanacions literàries. Hem pres nota, Cisco, i et veig amb ganes que tenies més títols. Només dir que hi ha molts llibres de la temàtica de la indignació, de l'economia alternativa, de l'economia que no s'accepta, que hem d'aguantar aquesta tristor de la crisi. i que hi ha molts llibres que aixequen l'ànim i que... Va, digue'm un títol, sisco. Doncs mira, el que tinc a les mans és la renda bàsica a l'era de les grans desigualtats. És gent que creu que a la gent se li pot donar una quantitat mínima per anar sobrevivint, anar tranquils, anar despreocupant-se que si has de pagar la hipoteca o no, que tens els mínims i que a partir d'aquí podem ser feliços. I jo crec que és un llibre que... M'encanta. Doncs ja està. David Casases i Daniel Rebentor són els autors. Doncs es quedem amb aquest títol, amb els altres títols que ens has donat i les recomanacions de Vacances i Viatges Solidaris. Ja ens veiem a la propera, Sisko, gràcies. Molt bé, fins aviat. I odiar a los que te castigan, mi amor, yo quiero vivir en vos. Porque el idioma de infantes De 8 a 11 de la nit, tots per tots, la Com Solidària. Com Ràdio, notícies. Bona nit, són les 10, us parla Carina Vollbé. Els Mossos d'Esquadra busquen a l'Hospitalet, al Baix Llobregat, l'autor de la mort d'un noi de 16 anys, que es tracta d'un menor d'origen bolívià, que l'haurien apunyalat al Parc de la Granota. Segons les hipòtesis policials, el crim s'hauria produït arran d'una baralla entre bandes rivals, el cas però està sota secret de sumari. Mentrestant, a Tarragona, la policia també continua investigant la mort d'una dona de 82 anys que s'ha trobat sense vida a casa seva. Els Mossos d'Esquadra han atingut el fill de la víctima, un home de 50 anys que vivia amb la dona, aquest cas però també està sota secret de sumari. A l'Anoia, uns 2.700 abonats segueixen sense electricitat després de l'incendi en un transformador de la torre de Claramunt a causa de la caiguda d'un llamp. Segons FEC Sandeses, preveu que la incidència, que havia afectat uns 10.000 abonats, quedi resolta com a molt tard a les 11. Queda també per resoldre encara l'averia que ha deixat sense llum al municipi de Solivell, a la Conca de Barberà. D'altra banda, els més de 650 afectats a la Ribera Drugellet, a l'Artrugell, ja han recuperat completament el suministrament... després que l'accident d'un helicòpter tallés un cable de mitjana tensió. Pel que fa a les pluges, Protecció Civil ha desactivat la prealerta pel temporal. Les carreteres, els aiguats i les pedregades han complicat el trànsit al llarg de tota la jornada a la segona fase de l'operació sortida de Setmana Santa. Hi ha hagut quatre accidents amb set ferits greus. Sapiguem com evolucionarà la previsió meteorològica al llarg del cap de setmana. Jordi Miralles, bona nit. Hola, bona nit. Al llarg de les properes hores es manté encara el risc de ruixats a les comarques del Pirineu i del Prepirineu. En aquesta tarda hi ha hagut força activitat tempestuosa, així com a punts de les comarques de Tarragona. En canvi, la previsió per demà ens indica un ambient molt més assolellat a tot el país, tot i que demà a la tarda, novament, es tornaria a repetir els ruixats cap a l'àrea del Pirineu i del Prepirineu. Les temperatures demà seran una miqueta més baixes que les d'avui, perquè ho farà vent del nord, remuntant, que també ho farà, de cara a diumenge, sobretot a la Costa Brava. Diumenge i dilluns seran dos dies sense pluja, amb un ambient força solellat i només amb alguns núvols poc importants a la tarda a les comarques pirinenques. Mentrestant als Estats Units, un avió militar F-18 s'ha estavellat en una zona residencial a la localitat de Virginia Beach. Segons informa la cadena de televisió nord-americana CNN, almenys dues cases han quedat calcinades. Els dos pilots, però, han pogut saltar temps de l'avió i estan ingressats a l'hospital. Es desconeix, però, si hi ha víctimes a la zona per culpa de l'accident. Des d'avui i fins diumenge està interromput el servei de línies de Rodalies-Renfa entre les estacions de Granollers i Mollets-Sanfós, tot plegat per les obres de millora de la via i de la construcció d'una nova estació Montmeló que es posarà en servei dilluns. Això obliga els usuaris d'aquestes línies a fer el recorregut amb autobús que habilita la companyia. Les línies de Rodalies afectades són la R2 Nord, la R8 i la de Portbou. Mentrestant a Barcelona, l'Ajuntament retirarà els contenidors del carrer abans d'una gran manifestació per evitar disturbis, com els que van tenir lloc a la vaga general, on es van cremar prop de 300. Segons el primer tinent d'alcalde i també regidor de Seguretat, Joaquim Forn, davant d'aquest tipus d'aldarulls, Barcelona no es pot quedar de braços creuats. Retirar-los de la via pública, és a dir, que quan tancem en 300, estàs parlant d'uns costos enormes. Per tant, també potser ens sortirà millor i també garantirem millor seguretat si ens retirem solcol.