Solstici, fi maia, notícies, Madrid, SIDA i Champions

Bona nit. Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternela. La desbernada. La semantela. No, la desbernada. La semantela. No, sembles el de passapalabra, no. La desbernada. La semantela. No, la desbernada. La semantela. La semantela. La semantela. Molt bona nit, són les 8 i un minut ara mateix. Esteus utilitzant Ràdio Desver l'Emissora Municipal de Sant Just i aquest programa és... La Desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola Miquel, bona nit, benvingut. Ben trobats senyor Escazóquio, quan fa un minut que ha començat el programa. Sí senyor. I com sempre, doncs esperem comptar amb la participació del doctor Santiago Barambio, de l'Emili Sánchez, de l'Armand García, del Josep Maria Montes... del Mariano González i de l'Isidre Inglés. Avui no tenim el Marc Simó, però sí que tenim el cupo de paritat. Sí. Perquè tenim aquí a la meva esquerra la Núria García. Hola, Núria, bona nit, benvinguda. I aquí davant, que acaba de sortir de la porruqueria, la Carme Bardoi. Hola, Carme, bona nit, benvinguda. Quan vulguis, comencem. Doncs avui és el dia del Maia. Sí, sí. Estic tothom esperant i... Sí, bueno, queden exactament 4 hores. Sí. No, no, no, ja està, ja ha passat. Ah, ja ha passat. A quina hora era això? Era quan entrava el solstici d'hivern. Ah, sí? A les 12. Ah, horari Maia. Quin és l'horari Maia? Doncs aquí eren menys 6 hores o més 6 hores les 6 de la tarda, aproximadament. Les 12 i 12, doncs les 6 i 12 de la tarda. Està bé, o sigui que ja no. Ostres, pobrats aquells que s'han marxat Allà dalt, aquella muntanya al sud de França Però es veu que hi havia gent allà a les piràmides, aquestes maies allà fent ballant coses d'aquestes rares Molt bé Doncs 21 de desembre de l'any 2012 estem a la setmana 51 de l'any han transcorregut 355 dies d'aquest 2012 que ja sabeu que és l'any de la crisi i no, però en falten 10 10 per entrar el 2013 l'any de la crisi Sí senyor El sol ha sortit quan eren les 8 i 14 minuts i s'ha post a les 5 i 25 de la tarda. Demà? Bé, demà el sol sortirà un minut més tard i es pondrà un minut més tard també. És el que jo deia l'altre dia, que el dia ja comença a allargar-se per la tarda però s'escurça pel dematí. Ja em diràs una altra vegada allò de... Fins als primers dies de gener que llavors ja s'escurça per les dues puntes. S'escurça per les dues puntes. S'allarga per les dues puntes, sí. I es tira un de la... T'ha quedat clau? Sí, sí, sí La lluna ha sortit quan era la 1 i 7 minuts del migdia i es pondrà a la 1 i 42 de la matinada I demà? Demà sortirà 30 minuts més tard a la 1 i 37 i es pondrà una hora més tard a les 2.42 Sí, perquè la lluna està creixent a poc a poc va creixent i el dia 28 el dia dels innocents serà plena Que bé, que bonica. Plena del tot. Que bonica. Que maco. Anem als aniversaris. Bé, doncs avui fa anys... Hombre, m'encanta. El que passa és que Déu-n'hi-do, eh? Sí. Geny Fonda, 75 anys. És el que fa l'anunci de la crema. Sí, esclar. I ho diu... Bueno, diu, tinc 70 anys. És que ho va fer fa 5 anys, l'anunci. Suposo, suposo. Un mestre de la guitarra. Sí, senyor. Un número 1, Paco de Lucía. En fa 65. Mm-hm. En fa uns quants menys, 52. Un senyor que es diu José María Sanz Beltrán. Sí, senyor. Que algú coneixereu per loquillo. Exactament. I li falten els trogloditas. Sí. Els trogloditas no sé quants anys faran. No ho sé. Home, si són trogloditas en faran uns quants, no? Sí, perquè deuen venir a la tallada. De l'època troglodita. Sí, sí. De l'ossocavernario. Exacte. I l'actor americà va a color... Com es diu? Negre. Afroamericà. Sí. Diuen afroamericà. Sí. Samuel L. Jackson en fa 64. L'any que ve jubilarà. Sí, és veritat. Anem per les efemèrides, coses que van succeir tal dia com avui, 21 de desembre. Bé, doncs el 21 de desembre de 1879 el New York Herald va anunciar que el senyor Thomas Edison havia inventat l'alluminat elèctric. Sí, mira. La bombeta. La bombeta elèctrica. Sí. Aquella cosa, eh? Sí. 1890. Hombre. Feia una gira per Europa i va arribar a Barcelona al circ en el que demostrava les seves habilitats el senyor Buffalo Bill. La Nora ha sigut que no sap qui és el Buffalo Bill. Aquest molt jove. Era un senyor d'aquells de la Conquista de l'Oeste. Després es va dedicar al circ, muntava cavall, disparava, matava els indis... I els índies l'endemà tornaven a sortir perquè no els matava de veritat. El circ? El circ, sí. Era mentida, eh? Com el teatre. El circ és com el teatre. No els mata de veritat, no, eh? Perquè sortiria car. Bé, doncs també el 28 de desembre, però de 1966, l'abat de Montserrat, el famós abat Esquerrer, es va veure obligat a renunciar al seu càrrec després de fer unes declaracions al diari francès Le Monde en les que criticava durament el règim del meu tiet Pequito. Exacte, el tiet d'ell. El abuelo. El abuelo. 1977, el govern espanyol va suprimir la festa del 18 de juliol. Uns anys després, concretament el 2012, el govern espanyol, presidit pel senyor Rajoy, ha suprimit la paga extraordinària del 18 de juliol. Ha, ha, ha. Bé, doncs, avui, 21 del 12, del 12, a les 12 i 12, s'ha produït el sostici d'hivern. Per tant, és el dia més curt de l'any. És el dia que arriba l'hivern. Tot això ho diem tot esperant, a veure si el senyor del temps ha fet els deures o no. Però com si suposem que no els ha fet... Per començar, no està aquí, va dir que no hi ha. Exacte, havia d'estar aquí i ja no hi és. Ja no hi és. Ha estat el telèfon, o sigui que no vindrà. Ens està sentint ara? Ah, doncs no diré el que penso, ja ho diré després. Anem pel centural, dia del centural d'avui. Sant Pere Cassini, Canissi. Canissi. Canissi. Va néixer el 1521, va morir el 1597, era presbítera, jesuïta, doctor de l'església... va néixer a Nimega, que no sé on és Nimega. Ni deia. Tu saps on és Nimega? No. Carme, tu saps on és Nimega? No. La Carme fa així, eh? No. Aquest senyor va néixer a Nimega. Sant Saberí, bisbe i màrtir, i Sant Gliceri, que és el... encara que us sembli, no és l'alimentó de la Glicerina, era presbíter i màrtir. I Sant Temistocles... té més tocles, deu ser greic aquest. Sí, segur. Màrtir. Sant oral de demà. Demà és Sant Zenó, o Zenon, Sant Helena, amb H, amb H. Verge Clarissa, Santa Francesca Javiera Cabrini. Mira que diguis, Santa Francesca Javiera. Sí. Hosti, no ho sabia això, veus? Verge i fundadora. No sé de què, però va fundar alguna cosa. Va fundar alguna cosa, sí. I era patrona, i és, patrona dels emigrants. O sigui que ella devia ser emigrant. Suposo. No havia sentit novenar mai aquesta santa. Cabrini. Cabrini. Dels Cabrini de tota la vida. De tota la vida, sí. No havia sentit mai. Fins aquí el dia. Si algú celebra la seva unomàstica o el seu aniversari, felicitats. Sí, senyor. No és el teu aniversari avui, no? No. Santa Núria tampoc. No, Santa Núria és el 8 de setembre. El 8 de setembre. No fem programa el 8 de setembre. Depèn, si cau en divendres, sí. No, el setembre fem programa. Ah, no, el septembre no fem programa. Fem vacances, nosaltres fem vacances com els d'escoles. Ah, val. Sí, del juny al setembre. Dos inclosos. T'ho dic perquè et vagis fent la idea. Com aquest senyor que parla, que també fa vacances tot l'estiu, saps? Sí, exacte, exacte. Bé, ha arribat el moment de fer la predicció del temps. Senyor Josep Maria Montes, bona nit. Hola, bona nit. Estàs lluny, eh? Ja et veig. Sí. On pares? Has fet els deures. Has fet els deures, però no estàs aquí. No, una part dels deures no els he fet. És que clar, no ens tocarà la loteria, dit-ho. No, no, ei, guardeu-m'ho, eh? Sí, però si no es paga la loteria no toca. No toca. I us faig el pagament. Que què? El compte corrent. El compte corrent, el que corre massa, el compte, no el trobaries. Bé, a veure, crec que aquest cap de setmana tindrem un cap de setmana d'estiu després d'haver entrat l'hivern. Doncs sí, sorprenentment, a l'inici del desembre, que havia començat amb, bé, em digues, bastant freds, o molt freds, estem en situació de sud-oest o de oest, fins a Ponent. A veure, Josep Maria, estàs parlant per molt, perquè surts una mica retallat. Que és normal, eh? Que és normal. Deponeix amb l'anticicló que el tenim molt a prop nostre, de fet al sud de la península ibèrica. Durant totes les vacances de Nadal. O sigui que de Nadal blanc, bueno, igual sí, no? No, no, blanc res. Res. Res. Durant el dia de Nadal sí que passarà un front que farà provocar algunes nevades al Pirineu. Febles, creiem. O bastant febles. A la resta de Catalunya veurem núvols a passar. I serà el dia en què comenceu que demà poden ser com les d'avui, pràcticament 19 graus. El diumenge podem arribar als 20 o 21, per si tot. Mànica curta. Doncs al migdia, sí. Si es dona el sol, sí. Molt bé. I al dilluns potser no pugin tant perquè arribin núvols, però vaja, les han sentit gens. I les nits. No se sap fins a quan durarà. El dia de Nadal i Sant Esteve sí que hi haurà una interrupció, perquè les temperatures es normalitzarien, però amb molt de sol. I a partir de dies posteriors, és el que és el final d'aquest any, del 2012, i segurament inicis del 2013, comenci amb temperatures un altre cop altes, o molt altes un altre cop, és a dir, aproximar-nos pràcticament als 20 graus, com el que hagin tingut aquests tres propers dies. Home, podré complir una de les il·lusions de la meva vida, anar a passar el cap d'any a la platja. Doncs mira, podrà ser possible. Eh? Jo pensava que m'havia d'anar a Argentina o Uruguai a fer això, i mira, ho podrem fer aquí. Està bé. Doncs sí. La veritat és que és una situació excepcional, sobretot aquí al Mediterrani. en què anirem viscant això és càlid, ben sempre deponent, que faran que l'atmosfera sigui molt seca. Molt seca, però això sí, molt càlida. De totes maneres, si per Nadal i Sant Esteve potser neva al Pirineu, algú podrà anar a esquiar per aquestes festes de Nadal? Sí, de Neu al Pirineu en queda encara, però ens preocupa que les altes temperatures que anem tinguent aquests propers dies la vagin melmetent molt. Penseu que està previst que en cotes d'uns 1.500, és a dir, a la zona de les baixes, a les pistes d'esquí, el diumenge puguem tenir temperatures de 13 graus o 14. Ui, no quedarà neu. No, és a dir, aclararà moltíssim el procés de jet de la neu. Bueno, què hi farem? Aquest any ja vam poder aprofitar el pont de la immaculada Constitució. Sí, també és cert. Ja en tenen prou. Ja, sí. Doncs molt bé, Josep Maria Dius, que has fet els deures. Sí, perquè avui, per casualitat, a les 12 i 12 del 21 del 12, s'ha prohibit el famós solstici d'hivern. Molt bé. En el qual és el dia més curt de l'any. Molt bé. I la nit més llarga. Molt bé. Tienes aquests 11 euros, no? Sí, sí, sí. Aquests sí, els altres no. Sí. Bueno, per res, escolta, que tinguis un bon Nadal. Escolta, em permets, encara que sigui parantena? Jo de tu aniria planificant el primer divendres de febrer tindre-ho disponible. Sí. T'ho diem amb temps. No sé quin dia és, ara no tinc cap calendari aquí, però és igual. El primer divendres de febrer. T'ho diem amb temps perquè si tens que, no sé... Sí, com sempre estàs tan ocupat i... treure a passejar la senyora, la canalla i tot això per tindre els contents, que tens des d'ara fins al 12 de febrer, dius tu que és el primer divendres, fins al 12 de febrer. No, el primer divendres de febrer és el dia 1. Doncs aquest, el dia 1. El dia 1 de febrer. Molt bé. Vinga, doncs, com deia, que tinguis un bon Nadal, un bon Sant Esteve, un bon dia de Cap d'Any, un bon dia de Reis i ens tornarem a trobar el divendres després de Reis. Ah, no, no, el divendres abans del rei. El divendres abans del rei. A veure, Carme, com funciona això? El dia 4. El dia 4, el dia 4. El dia 4 de gener ens tornarem a trobar. Tenim programa? Sí, sí, sí. Molt bé. Vinga, doncs. Doncs vinga. Que ho passis bé. Adéu, bon any nou. Doncs ha arribat el moment d'escoltar, sentir alguna de les notícies que hem recollit al llarg de la setmana i, com sempre abans, fem el nostre regalet. Sí, senyor. Resulta que hi ha molta gent, moltíssima gent, des que fa temps, que està reclamant una nova llei electoral amb el que li diuen les llistes obertes, sobretot i principalment per les eleccions municipals. Amb les llistes tancades, el que es vota és un partit, És a dir, en funció dels vots que tregui aquest partit, van comptant quantes persones hi ha i aquestes són les que guanyen l'escor. El que sigui el·ligit per aquest sistema, diputat, senador o regidor, recordem que el vot és del partit i si es donés de baixa del partit, per lògica, hauria de deixar l'escor i donar pas al següent de la llista. Amb les llistes obertes, que és el que reclama moltíssima gent, l'elector marca el que vol escollir i pot fer-ho de diferents partits. Per tant, el vot seria, en aquest cas, per la persona que es presenta. Ara, el Lloret de Mar, un fet dona la raó a tots aquests que demanen aquest canvi de la llei electoral. Resulta que el senyor Josep Cortés es va presentar a les llistes del Partit Socialista de Catalunya de les Eleccions, el senyor Cortés va deixar el grup socialista... i es va quedar d'aquesta manera, el Partit Socialista es va quedar només amb tres regidors en lloc dels quatre que en principi havia assolit. Doncs això va ser, lògicament tenir quatre regidors va ser un desgavell pel Partit Socialista i a més a més van tenir que parir la fugida de Cortés, que sempre li han dit que és un trànsfoga, encara que el senyor Cortés diu que mereix... Doncs perquè ara resulta que el PSC ha fet públic que el senyor Cortés es va afiliar al Partit Socialista el 9 de desembre de l'any 2010, és a dir, sis mesos abans de les eleccions municipals. I mentre era el PSC, va continuar militant en el PP, on té un carnet més antic que el portaveu dels populars a Lloret. Això sí, segons expliquen els socialistes, el senyor Cortés no els va dir mai que militava el PP, i a més a més diuen que no ho podien saber perquè les bases de dades dels militants dels partits simpatitzants no són no estan a l'abast de tothom l'OPD el partit socialista de Lloret lògicament se sent enganyat però a més a més a part de l'engany el que passa és que diuen que el senyor Cortés va venir recomanat Des de l'asseu del partit. Des del carrer Nicaragua. Com a la llista del grup popular a les passades municipals, a més a més, hi figurava la seva exdona, l'exdona del Cortés, doncs ells van pensar que podia ser incompatible tenir-los tots dos a la mateixa llista. Cortés va arribar a assumir la secretaria de Finances a l'Agrupació Socialista de Lloret, càrrec del qual va ser apartat després d'abandonar el grup municipal, sense donar cap explicació i un mes i mig després dels comissis locals. Segons el Partit Social XII va ser finalment expulsat del Partit Socialista per transfuguisme i demana que ritorni la seva acta de regidor. Des del Partit Popular ningú ha volgut fer cap valoració anegant que es tracta d'un tema personal d'en Josep Cortés. Tampoc s'ha pronunciat al Partit Popular sobre la doble militància del regidor no ha escrit durant més d'un any i no diuen si és una cosa normal o no ho és. Qui té molt clar que no és gens normal és el portaveu dels socialistes de Lloret, que diu que ens va enganyar i mentir, i ara té la seva cadira de regidor, i el PP ho consent, i en fan gala que ells també són tres. El consistori està governat per la Convergència i Esquerra Republicana, amb set regidors de Ciu i un d'Esquerra Republicana, és a dir, tenen d'huit entre el governs, 6 que formen el moviment independent de Lloret, els 3 del PSC, 2 del Partit Popular, 1 d'Iniciativa i el senyor Rovira, que en aquests moments figura com no escrit, encara que és militant del Partit Popular. I ara direu, a qui li donem la botifarra? Doncs la botifarra la donarem en primer lloc al senyor Josep Cortés i Rovira, perquè és un impresentable. El Partit Socialista de Catalunya de Lloret, per Benells. El Partit Popular de Lloret, per Trampós. I a la llei electoral actual, per inútil i enganyosa. A tots ells... Un, dos, tres, botifarra de pagès! El pobre, el pobre Navarro. Sí, no. Posa un cicle i creixen els anons. Vinga, anem per la notícia. Ah, Núria, estrena't. Avui, vull dir, que encara no es diu res. Que diu que, segons un estudi realitzat a Òstria, els gossos són capaços de detectar un càncer de pulmó amb l'olfacte, olorant l'alera de les persones. És possible. I un dels autors del descobriment, Peter Errald, que és cap del departament de Neumonologia de l'Hospital Krems, a Òstria, va explicar que els gossos no tenen cap mena de problema per identificar els pacients amb el càncer. I què fan els gossos? O sigui, oloren, s'assenyen i fan així amb la pota. No ho sé, suposo que deuen... O bordar. Sí, bordar. I de l'estudi, que eren 120 persones, els gossos en van detectar correctament un 70%. O sigui, bastant efectiu. I d'aquí dos anys tenen intenció de fer-ne un altre, un estudi? Sí, però aquest 70% s'hauria de veure si... van fallar un 30%, és a dir, que van detectar un 30%, van dir que tenia càncer i no el tenien. O a l'inrevés, no van detectar res i el tenien. Home, suposo que devien agafar una mostra que tothom tenia càncer, no? Sí. Suposo, no? Les 120 persones tots tenien el càncer. Clar, les 120 persones ja tenien el càncer. Tenien el càncer. O sigui, ja estava, com es diu, diagnosticant. Sí. Bueno, això és una manera com una altra de dir... Sí, sí. Ara, clar, seria bo saber què és el que fa el gos, no? Perquè tu vas pel carrer tranquil·lament, saber que és el que és si un gos fa això, dius, ei, correnge l'oncològic. A més a més és això, no? Què és el que fa el gos o com el gos, no sé. Els científics el que volen fer és descobrir les olors aquestes que detecten els gossos i crea com un nas electrònic. Ah, perquè detecti... Clar, perquè detecti les olors. Home, jo recordo una vegada que a l'aeroport de Milà hi havia uns policies amb gossos, d'aquests que detecten la droga, i de cop i volta un dels gossos es va deslligar del policia, va anar corrents cap a mi, i em va saltar a sobre. Jo vaig dir, ei, ei, ei, que no porto res. I el policia em va quedar mirant i diu, que tens una gossa? Dic, sí, és que l'olorada. Que també pot ser. Sí. Bé, Quina notícia tens tu? Jo continuaré també amb qüestions medicinals i, a més, amb històries rares d'aquestes. Diu que una de les millors maneres... per saber si un té problemes o que pot tindre en un moment curt de temps apendicitis és amb els obstacles aquests que hi ha als carrers Sí, sí, quan aixeques la pota i et fa mal No, no, diu que quan vas amb cotxe al pujar i baixar diu que com més dolor tens a la zona abdominal al passar per ells més gran és la inflamació de l'apendicitis Ah, i si tens dolor a l'esquena? Ah, no ho sé, això ja no diu res Home, jo vaig tenir apendicitis Ah, sí? I ho vas descobrir per un trastó d'aquests, no? No, no. Vaig anar del trajecte del taxi a l'hotel, se'n va fer superllarg. Sí. Molt dolor. Sí. Bueno, ja passa. Bueno, diu que és molt difícil de diagnosticar correctament, suposo que per on pot anar i dir, mira, el doctor em fa mal aquí, com és... Ah, doncs sí, doncs no. I diu que, aleshores, la millor manera és aquesta, pujar dins d'un cotxe, anar per un carrer que hi hagi, i com més dolor tens, doncs més... Home, jo recordo que a mi una de les maneres que m'han explicat fa molts anys, quan el medicina no estava tan avançada que ara, no? Una manera de diagnosticar l'apendicitis era atxecar la cama dreta. És possible. Atxecar la cama dreta, si et fa mal a la zona inguinal, és possible que tinguis una inflamació a l'apendicitis. Diuen que si saltes i et fa mal... També. És... Diu que aquí en aquest cas van fer un estudi amb 101 pacients d'apendicitis. I el 30%... No, i el 84% diu que quan van passar per un obstacle d'aquests, que a més a més se'ls va empitjorar, o sigui, se'ls va inflamar més. No sé què té a veure una cosa amb l'altra, no? Diu que, evidentment, que això de l'obstacle aquest del carrer, que no és un diagnòstic correcte. Sí, exacte. A veure si ara... Que no garantitza que pugui detectar-se que hi hagi... A veure si ara es col·lapsa urgències, no? Ostres, em fa mal cap urgències. Bé, vosaltres us agradaria ser famosos, coneguts per la gent i que us demanin autògrafs. Depèn. Perquè hi ha un exjugador de futbol argentí que es diu Batistuta, conegut com Batigol, inclusive va haver-hi un moment que es va parlar de la possibilitat de fitxar pel Barça, que el senyor jugava a Itàlia, a la Roma i a la Fiorentina... I ara està a l'Argentina i una persona se li va apropar, li va demanar un autògraf i ell, pensant que li faria feliç amb un aficionat, va signar un full i després va descobrir que es tractava d'una estafa perquè el que li van fer firmar, sense que ell el veiés, era un pagaré per 50 milions d'euros. Està bé, eh? Mira. Un home i una dona, segons va denunciar el propi jugador, havien transformat aquest que ell pensava un full en blanc... un document de pagaré a nom d'un d'ells. O sigui, el senyor Batistuta ha de pagar la quantitat de no sé quants milions de... d'euros. No, d'euros, no, de pesos argentins, concretament 320 milions de pesos, que són 49 milions d'euros. I clar, l'altre va signar pensant que era... Un autògraf. Els va denunciar, els han jutjat, i aquests presumptes estafadors, concretament, ell es diu Mabel Lamelas i ell, Eduardo Roberto Sanz, doncs s'hi ha obert judici i ells mateixos han confirmat, segons fonts judicials, que hi ha una imputació d'estafa en el grau d'intent, perquè no van arribar a fer l'estafa, en bus d'un document fals. O sigui que, si algun dia sou famosos, aneu amb compte. Si algú us demana un autògraf, doncs mireu ben bé que sigui un paper en blanc. O, si no, millor anar tu amb el paper a l'obutçà. És allò de posar con cariño. Con cariño. Si jo faig con cariño, llavors és molt difícil de convertir aquell tros de paper. No ho sé. Tens més notícies? Sí. Vinga. Diuen que el millor desempaquetador de regals és espanyol. Bueno, no, diuen no, està comprovat. Ah, no, segur, segur. En un campionat que es va fer a Londres participaven 15 jugadors de 8 països d'Europa i el guanyador va ser Alberto Costa, que va aconseguir en un minut i un segon desempaquetar 8 regals. Però trencant el paper, clar. Això no ho sé, suposo. L'estil no el diu. No el diu. Però jo em conec un que faria més ràpid, eh? La segona va trigar un minut i dos segons. Està bé. Déu-n'hi-do, eh? Sí. Regals en un minut i dos segons, o un segon, com el guanyador. Està bé, està bé. I els regals se'ls va poder quedar? El premi què era, els regals? No, el premi és que l'empresa TomTom, que era qui patrocinava el concurs aquest, els va regalar tot de regals. Del TomTom? Sí, suposo. Així arribaran a puestos sempre. Sí, sí. Més coses, Miquel. No us ha passat mai que esteu fent alguna cosa, sona un telèfon i el primer que teniu a la mà és agafar-lo i acostar-lo a l'orella? Sí. Doncs hi va haver un pobre senyor que li va passar. El fotut és que el que tenia a la mà era una planxa calera. I es va planxar l'orella. Sí. Bueno, aquest senyor, per ajudar la seva dona i per demostrar-li que ell també tenia interès en fer feines a casa, doncs es va posar a planxar. Perquè, clar, la seva dona estava treballant i ell va dir, bueno, doncs quan vingui que es trobi la roba planxada. Mentre estava planxant va sonar el telèfon i es va acostar la planxa a l'orella. I diu que, bueno, que va cremar tot el cantó dret... i que té l'ull tot negre i ara no hi veu d'aquest ull, evidentment i que a més a més diu que només hi veu per un ull i el té tan inflat diu que la meva cara sembla un jugador de boxa però l'ha perdut l'ull de moment està inflamat no, l'hi han embolicat bé no, els metges diuen que es recuperarà completament diu però que ell ja no pensa fer mai més cap feina a casa Doncs, sí, segur que no farà cap feina més. Li farà mal l'ull cada vegada que... Bé, doncs, com hem dit al principi del programa, avui és 12 del 12 i, per tant, segons una interpretació del calendari maia, alguns van dir que seria la fi del món. Després, altres han dit que era impossible, inclús hi ha hagut uns que en una cova han descobert la continuació d'aquest calendari maia, és a dir, se les havia acabat la tinta... i quan van refer la tinta per fer el calendari ells se'n van anar a un altre lloc. Però bé, el fet és que molta gent hi creia en això de la fit del món i hi ha hagut gent que s'ha preparat, ha fet plans per acomiadar-se de la millor manera. Hi ha un xino que ha construït un arca, un refugi a la sierra, a Madrid. Sí. Després, un xino ha construït un arca, hi ha hagut gent que ha construït un refugi a la Sierra de Madrid, i hi ha milers de festes organitzades a tot el planeta. Hi ha un projecte que ha fet l'empresa Pink Visual, una productora de cine per adults, de cine porno, que ha construït un búnquer sota les seves instal·lacions a Los Angeles per uns 1.500 persones que han anat allà, per dir adeu al món tal com el coneixem ara, amb una immensa urgia. El búnquer ja estava acabat, té una gran plataforma giratòria en el centre i també té una zona d'espargiment i, el més interessant, hi ha diverses, com ho diuen, fertility chambers, és a dir, habitacions de la fertilitat, per si cas, s'hagués de repoblar el món. Els caps d'aquest estudi estan preocupats per si el problema que hi veuen és la possibilitat d'insuficiència d'oxigens perquè, comptant la intensa activitat física, hi pot haver un gran consum d'oxigen i es pot acabar, comptant que el búnker està sota terra i, per tant, no té renovació d'aire. Tenim alguna notícia més? No. Jo en tinc una. Una senyora que era una senyora que tenia, com se diu això, obesitat, pesava 120 quilos i aleshores va anar a veure un metge i el metge li va dir que el millor seria fer-li un bypass gastric. Un bypass glàstric. L'hi van fer i va aprimar-se fins a 50 quilos, és a dir, va perdre 70 quilos. Ha quedat tan dèbil i tan... Ella ho va fer per poder estar més amb els seus fills i per poder jugar amb els seus fills, que amb el sobrepes evidentment no podia, i ho va fer per estar més amb els seus fills i ara amb aquest aprimament, ha quedat tan dèbil que no té força ni per anar a l'escola a buscar-los tranquil·lament. I a partir d'aquest moment, els metges que ara estan portant el seu cas li han dit que ha de consumir 3.500 calories al dia per poder-se recuperar. D'un extrem a l'altre. Sí, sí, sí. i diu que no li poden desfer el bypass? no ho sé, sembla ser que no i a més a més 3.500 calories té que menjar molts aliments i evidentment molts aliments amb greixos perquè si no diu que el seu pes continua caient diu que a pesar que això pugui sonar una mica bé el fet de menjar tant la fa sentir molt malament evidentment i que està sempre cansada i esgotada i es troba sempre malalta Aquesta senyora diu que se sent destruïda totalment i que hi ha una cosa que volia fer, que era buscar els seus fills a l'escola, ara tampoc ho pot. Abans no podia fer-ho perquè pesava massa i ara perquè pesa poc. Sí, senyor. Bé, no em callo bé a gust de todos. No. Doncs fins aquí les notícies. Ens anem cap a Madrid. Som-hi. Vinga. I suposem que el senyor Mariano estarà ja a l'altra banda del telèfon amb el seu ordinador davant. Funciona la càmera avui, Carme? Sí, avui funciona, així que ens pot veure el Mariano. Mariano, bona nit. Bona nit. Com va això? Molt bé. Perfecte. Oye, que per el dia 1 de febrero... No, espera, espera. Falta confirmarlo, no? Què dia serà? Què dia serà, Mariano? ¿Lo sabemos? En febrero? ¿Qué día será enero? No. ¿Qué día será de febrero? ¿Lo de febrero qué día? Sí, sí, sí. En principio el primer viernes, ¿no? Que es el día uno. Es el día uno. Vale, vale. Vale, vale. Salvo error u omisión. Bueno, o... Salvo error que la que manda en tu casa decida otra cosa. O aquello de que el hombre propone... Y la mujer dispone. Y la mujer dispone. Efectivamente, efectivamente. Pero vamos, como todos los años y en... En esas fechas, el primer viernes de febrero, que cae el día 1. Muy bien. Oye, una cosa. A ver, tengo una noticia aquí de Madrid. La plaza de las descalzas, que debía ser una plaza por la que deambulaban señoras sin zapatos, digo yo. Convento de monjas. Bueno, te puedo explicar. No eran señoras, eran religiosas. Eran monjitas. Las hermanas descalzas. Las hermanas descalzas, sí. Que iban pidiendo dinero diciendo que no tenían ni para zapatos. Ni para zapatos, sí. Tienen un monasterio. Tienen un convento al lado. En la misma plaza. En la plaza de las descalzas. Pues parece ser que en la plaza de las descalzas hay un parking. Sí, es cierto. Donde el otro día quedaron atrapados durante casi dos horas un montón de coches. Sí, no es extraño. Porque ese parking está en el centro de Madrid. Totalmente. Los accesos son angostos a la plaza. ¡Qué palabra más bonita! ¡Angosto! ¡Qué palabra más bonita! Repite, repite. ¿Cómo son los accesos? ¡Angostos! ¡Qué palabra más bonita! ¡Qué pico de oro! Sí. Esto ves aquí en la escuela catalana no nos lo enseñan. O angosto no nos lo es. No, nos enseñan la angosta. Y a escamarlá. Sí. Tampoco es mal sustituto, ¿eh? Continúa, continúa. Pues la primera cosa que me ha hecho gracia es que los empleados del aparcamiento, claro, los conductores estaban desesperados porque no podían salir. Algunos después de haber pagado el parking, ya sabes que hay 10 minutos, ¿no? Para no haber pagado. 10 minutos de cortesía para abandonar el parking. Ahora me van a hacer pagar otra vez. Y los empleados le decían, es que en la calle hay mucho tráfico. Por eso no se puede salir. Estaba absolutamente bloqueado. Ya. Mariano, ¿este es el parking que efectivamente, como tú dices, está al lado del convento y al lado hay unos jardines? Bueno, hay unos... Encima del parking, encima del parking. Sí. Bueno, hay unos jardines, pero hay una plaza donde... Bueno, una placita. Hay una pequeña placita. Seguramente porque un día... Estuvimos comiendo en un restaurante que había allí. Vale, vale, lo ubico, lo ubico, ya está. Sí, sí, sí, ya sé cuál es. Efectivamente, esas calles allí, además, las calles son estrechas y a la mínima se puede producir un atasco fenomenal. Sobre todo porque no tienen salida fácil. Entonces, si hay atasco en los alrededores, quedan bloqueadas. Sí, señor, sí. Y el aparcamiento prácticamente queda bloqueado. Está muy cerca del... gran centro comercial por antonomasia de España, y en este caso en Madrid, uno de los centros comerciales que tiene. Que es el Fais Britannic. Efectivamente, y bueno, pues eso contribuye a que a más a más quede absolutamente bloqueado. Lo que pasa es que lo del otro día ya fue el... porque habitualmente puedes moverte un poquito, aunque sea un poquito, pero es que el otro día no había forma ni de salir del parque. La policía municipal se desplazó a la zona, sobre las doce y media, alertada por llamadas telefónicas de los propios afectados, de decirle que estoy aquí en el parking y no puedo salir, y tardaron más de una hora en conseguir que los vehículos pudieran ir abandonando el recinto. La policía, según la noticia, intentó regular el tráfico en la calle Mayor, Hasta que uno de los conductores que estaba en el parking se bajó del coche, se fue a la plaza Celenque. La plaza de Celenque. La plaza de Celenque. Y desde allí empezó él a regular el tráfico y empezó a hacer que los coches desapareguen. Y esto ayudó muchísimo a acelerar el... Siempre la iniciativa privada en algunos momentos ha tenido gran fortuna. No en todos los casos, pero gran fortuna. Y lo que decíamos del refugio, de la falta de oxígeno, pues aquí también, en el interior del parking, hubo una intensa concentración de monóxido de carbono, a pesar de que los empleados le iban diciendo a los conductores por megafonía que, por favor, apagaran el motor del coche mientras estuvieran dentro. Pero la gente, con ganas de salir, dice, sí, hombre, sí, ahora apago el motor, luego se me cala, no puedo hacerlo otra vez. Y dejaban el coche en marcha. Normal, normal. Es una zona muy bonita, el parking es muy socorrido también porque el aparcamiento por la zona es más bien escaso y normal que pasara eso porque además eran días de gran concentración por la zona precisamente por temas de compras navideñas. Y ahora entiendo parte de la noticia que no sabía bien ubicar, por lo que has dicho del gran centro comercial, dices que pues algunos... ...de les persones que hi havia allà... ...pues tuvieron ataques de nervios... Parejas de personas mayores, una madre con un bebé también que quería salir. Y entonces los trabajadores del aparcamiento recomendaban a los que tenían ataque de nervios que se fueron a dar una vuelta por el centro comercial a ver si se calmaban. Efectivamente, efectivamente. Es que pilla muy cerca. Además, según Saler del centro comercial, perdón, del aparcamiento, mirando hacia el centro comercial por la calle... es donde ponen el gran espectáculo de Navidad para los niños, para que vayan a montar en las atracciones esas que tienen, ya ver a los Reyes Magos y todo esto. Y luego, claro, para agilizar que los coches pudieran salir, levantaron manualmente las vallas de control y para evitar que algún pícaro se marchara sin pagar, iban mirando los tickets y a los que estaba pagado les escribían la palabra atasco. Con lo cual cuando pasaban por la barrera enseñaban el ticket con la palabra atasco y los dejaban salir. No enseñaban la palabra atasco en el ticket y se lo paraban, con lo cual se organizaba un nuevo atasco. Otro nuevo atasco, claramente. Ahí ya simplemente, bueno, algún pícaro intentaría salir, pero claro, hay que reconocer que en algún momento la picaresca estaría directamente en ir pagada, Y luego, por menos horas después... Irte al centro comercial, claro, decirle, oiga, mire, yo... ¿Qué quiere que te diga, no? No podía salir. Yo pagaré pagado, pero no podía salir y he hecho caso a sus reencomendaciones y me he ido a calmarme al centro comercial. Al centro comercial, claro. Y de paso ya he hecho todas las compras de Navidad. Claro, claro, claro. De todas formas, zona muy bonita que yo recomiendo para pasear justo en el centro de Madrid. Pero andando, no en coche. Y con acceso a... Muchas zonas realmente al Madrid de las Austrias, a la Gran Vía, hay muchas zonas por los alrededores muy bonitas. Y digo yo, ¿y el centro comercial no tiene aparcamiento? También, pero la salida es un poquito mejor. Es mejor. O sea que si vas, en vez de ir al parking de las descalzas, te vas al parking de los ingleses. Efectivamente. Y estás mucho mejor. Lo que pasa es que en esa fecha también estaba... Sí, suelen estar llenos, sí, es verdad. Lo que pasa es que tiene salidas más diversas y por lugares un poquito más libres. No voy a decir más libres de circulación porque hay en todas partes, pero la circulación de vehículos es más fluida, más posible. Sí, lo que pasa es que... La plaza de las descalzas está justo... Es una plaza que es como una isla. que se entra por unas calles muy pequeñas y estrechas, y la salida es por el mismo tipo de calles muy pequeñas y estrechas, y cuando un coche se queda bloqueado, bloquea todo. No, lo que sí es cierto es que aquí en Barcelona hay algunas calles, por ejemplo la Diagonal, tú bloqueas la Diagonal y bloqueas la circulación en Barcelona, o bloqueas las rondas, bloqueas una ronda, pero en Madrid son muchos más, porque hay muchos centros neurálgicos de estos que con que se ponga un señor en medio de la calle comiendo patatas, ya... bloqueas medio Madrid. O también tiene la ventaja que si un señor se pone a dirigir el tráfico, cosa que no es nada extraña en Madrid algunas veces, no la Guardia Urbana, sino... El señor harto de esperar que no le dejan pasar. El señor harto de esperar que se baja del coche y dice, vamos a ver, esto es muy sencillo. Primero los de la derecha. Tú pasas, ahora pasas tú, ahora pasas tú y ves, ya pasamos todos. Esto se da con cierta asiduidad, eh. Yo te puedo decir que los policías urbanos que he visto más diligentes regulando el tráfico son los de Roma, y hay una plaza, que es la Plaza Venecia, donde hay atascos de vez en cuando. Entonces vi una vez la actuación de los policías, eran cinco policías puestos en lugares estratégicos, pegaron una pitada enorme parando todo el tráfico, todo, Y entonces ya estaban de acuerdo, primero los de la derecha, venga, pam, pam, pam, pam. Cuando habían pasado los de la derecha, ahora los de la izquierda, pam, pam, pam, ahora los de aquí. Y en nada, en menos de un cuarto de hora despejaron la circulación de la plaza. Que allí habría, pues, es que Roma ahora, porque hay muchas calles que está prohibido circular porque son peatonales o prohibidas a la circulación, porque antes era un auténtico caos, o sea, te podías encontrar multitudes de coches en la calle. Pues nada, en menos de un cuarto de hora despejaron la circulación. Yo esto de hacer de guardia de tráfico, Lo hice en cierta ocasión a la salida de un súper, no digo de un centro comercial, en el parking de un supermercado. También te pusiste... Sí, la salida era muy conflictiva, el paso y tal, y claro, no salía nadie, no podía entrar nadie, y todo colapsado. Entonces hice parar a uno que intentaba entrar, empecé a dejar salir coches, cuando salió el mío... Dije que salió solo, lo conducía mi señora. Me senté dentro y digo, y ahora ya os apañáis. Pero no, no, entonces ya entraba y ya fue. Pero también fue una cosa terrible, un parking. Bueno, pues aparte del problema del parking de las descalzas, ¿qué otras novedades hay por Madrid? Bueno, pues ya tenemos luces de Navidad. Ya tenéis luces de Navidad. Nosotros también. Y no, vosotros las inaugurasteis un poquito antes. Sí, sí, sí. la iluminación. Sí. Pero bueno, nosotros las tenemos más que el año pasado. En todos los sitios se ha modificado muy poquito. Hay algunos árboles, como por ejemplo en la Plaza de Colón y en algunos otros sitios que han sido... La Plaza de Colón es donde tenéis la bandera esa tan grande, ¿no? Sí. La Plaza de Colón es donde está la bandera tan grande, sí. Sí. que patrocinados por empresas públicas, en concreto, por ejemplo, el de la Plaza de Colón es de una joyería, de una cadena de joyerías. La verdad es que son bonitos, pero es lo único que es novedoso con respecto al año pasado y con respecto a los años próximos anteriores, porque no ha habido... Mayor gasto que otros años. No se ha hecho absolutamente nada nuevo con la iluminación. Y bien está también. Bien. Y bien está, sí. Yo creo que aquí en Barcelona sí que hay novedades porque el año pasado se empezaron a poner luces LED, pero no en todo. Y este año han aumentado el... Hay más kilómetros con luces, pero son de LEDS. En Madrid también. El año pasado ya empezaron a implantar masivamente luces LED y este año lógicamente las han dejado. Pero lo que es la decoración en sí es la misma. No ha habido ni mayor ni menor. Hay menos horas de iluminación si se iluminan las luces menos horas, las calles menos horas con esta decoración. Pero vamos, de todas formas el ambiente sigue muy bien. Cuando te vas acercando a la zona del centro donde están los Belénes y todo este tipo de cosas, a la Plaza Mayor y tal, pues mucha gente paseando, mucha gente mirando. Sigue habiendo ambiente. Bueno, a pesar de la crisis. Madrid tiene ambiente navideño. A pesar de la crisis. A pesar de la crisis. O por la crisis, claro. O por la crisis. Porque muchas veces cuando uno está pasando... Una crisis personal, tanto a nivel personal como grupo o sociedad, pues al final tiene que expresarse de alguna forma. Y bueno, pues mira, vámonos a dar una vuelta. Exacto, vamos a pasear. Efectivamente. Vamos a pasear. El que tiene suerte gasta dinero, porque dicen que una de las manifestaciones de una depresión es ponerte a gastar dinero compulsivamente en regalos y en cosas. Se puede dar. Y el que no, pues se da paseos con intención de comprar, aunque luego no lo haga, si no tiene dinero. Sí, bueno, efectivamente, ver que aquí el primer domingo que hubo de tiendas abiertas, el primer domingo, pues salió por televisión y señaló y dice, no, no, la afluencia de gente ha sido mucho mayor que en años anteriores, pero las ventas muchos menos. Sí, sí. O sea que la gente pues decía, bueno, vamos a ir pasear por las tiendas, vamos a ver lo que hay y comeremos jamón a la sombra. Claro, es la cultura del centro comercial trasladada a la calle. Efectivamente. En el centro comercial no compro, pero veo un montón de tiendas. Veo un montón de tiendas. Ahora me voy a la calle, no compro, pero veo un montón de tiendas. Exacto. Nos han acostumbrado a los centros comerciales, pues ahora el centro comercial es la urbe, la ciudad. Sí. Y ahí paseamos y íbamos mirando. No hacemos nada nuevo que no hiciéramos antes. Además es barato. Además, el otro día me hizo gracia porque dicen que estas Navidades han bajado el marisco. Sí, ha bajado, sí. Ha bajado el marisco y el pescado. Sí, dicen que sí. Dicen que sí, que el besugo... ¿En Madrid coméis besugo al horno? Sí, sí, sí. Es pescado navideño. Es pescado navideño, sí. Aquí comemos pollo, es pescado navideño también. A mí me hizo gracia porque me enteré de lo del besugo que en Burgos comían besugo al horno por Navidad. Llegué el besugo a Burgos. Algo tenían que comer diferente a lo de... A lo de cada día, no, claro. Claro, claro, claro. Pues eso, que el pescado y el marisco ha bajado de precio, sin embargo ha subido de precio la fruta y la verdura. Sí, sí. Pues algo querrá decir eso con respecto a otros años. Que tenemos menos para una cosa y más para otra. Efectivamente. Con lo cual, lo más barato se encarece y lo más caro se pone más barato, se abarata. Pero si ha subido mucho, ya las uvas de fin de año ya eran caritas, si ha subido la verdura y la fruta, pues yo creo que vamos a tener que celebrar las 12 campanadas con olivas este año. Lo que hay que hacer es... Además, se lo aconsejo a todo el mundo, porque, hombre, las naturales están mejores, evidentemente, pero las venden envasadas, que duran mucho tiempo, las puedes comprar cuando son más baratas, con bastante antelación, y cuando sea la hora, pues las sacas y ven. Yo no sé si se pueden congelar las uvas. No lo sé si se pueden congelar o no. No lo tengo tan claro porque como están rellenas de líquido, lo mismo revienta. No lo tengo claro. Nunca he hecho intención yo de congelar uvas, pero las venden envasadas. Sí, sí. Y eso no hace falta meterlo al frigorífico ni a ningún sitio. El año pasado me parece que fue que vi unas uvas envasadas en una especie de copas de cava de plástico con su tapadita de celofán y se me ocurrió decirle, podríamos comprar esto. No, como estamos en un medio público, no voy a reproducir lo que me dijo mi mujer sobre las uvas envasadas. Hombre, por eso digo que es una solución de emergencia. Y tanto. Si tienes lo de emergencia o de prevención. No, pero es que lo curioso es que las uvas... Las uvas son uvas envasadas, como puede estar la piña... la almíbar o puede estar el melocotón o la pera o cualquier cosa que esté en almíbar simplemente que estén en un botecito pequeñito y bueno pues abres el botecito y sacas las uvas perfectamente para consumir en el fin de año pero es que ten en cuenta que la uva de fin de año es una cosecha especial no es la misma uva que se recolecta en septiembre es una cosecha especial, un tipo especial de uva que es se cultiva expresamente para final de año Yo, que no soy un gran comedor de uvas, tengo que decir que las envasadas, que las he probado, no están mal. Son comestibles. Son comestibles. Pues muy bien, Mariano, oye, que tengas una feliz Navidad. Vosotros también. San Esteban hacéis fiesta vosotros también ahora, ¿no? No. Ah, ¿no? No. Durante una época estuvieron haciendo fiesta en Madrid, era el llamado Día del Balance. Sí, bueno, durante una época. Ahora tenemos en Madrid un descontrol con las fiestas. Extraordinario. Primero porque como siempre andamos de huelgas... Nunca sabes si es fiesta o es huelga. Luego, con las fiestas tenemos que si nos las traspasan a los lunes, a los viernes o a los sábados... La verdad es que no sabemos. Yo, por ejemplo, no me había enterado de que en Madrid, por lo menos, no sé si en el resto de España, el día 7... 7 de enero es fiesta. Es fiesta. Sí. Aquí en Barcelona no lo sé, pero... El lunes. El lunes es el día 7. Sí, el día 7 que es lunes, sí. Sí, sí, sí, correcto. Pues no lo sabía. Yo pensaba que ese día tenía que ir a trabajar y menos mal que alguien me lo ha recordado. Alguien lo hubiera dicho. Claro, lógicamente. Si no, se hubiera presentado el trabajo como ya hice una vez en una ocasión, en una fiesta... que me extrañaba no ver gente por la calle, pero yo como iba dormido, llegué al trabajo, me lo encontré cerrado, cosa que no me extrañó, porque en aquellas épocas abría yo. Quito las alarmas, enciendo los ordenadores, y llegada la hora no aparecía nadie. Hasta que me di cuenta que era fiesta, claro. Ya pasa esto, también te podría explicar alguna anécdota de ese tipo. Pues nada, vaya que tengas, pases una feliz Navidad, un feliz Año Nuevo. Una feliz entrada de año y el día 4 nos volvemos a escuchar. Fenomenal. Venga. Un abrazo, Mariano. Feliz Navidad. Adeu. Adeu. La dasbarnada. I fa 54 minuts que hem començat el programa Sí senyor, 54 minuts I ha arribat el moment de felicitar també el Nadal i l'any al doctor Santiago Barambio que suposo que tenim ja a l'altra banda del fil telefònic Doctor Barambio, bona nit Hola, bona nit Com anem? Bé, aquí intentant comportar bé el final del món Sí? Sí Bueno, jo esperava una cosa espectacular i tal, però veig que de moment... No, ja està dient que ja ha passat això, eh? Ah, sí? Sí, era a les 12 i 12. Hora mai ja, hora mai ja. A mi em feia il·lusió que era la lluvia de meteoritos i... Pues no, no, no. Ja veus. Ja t'ho diré ben clar. Jo, clar, això com... Per molt prometre, eh? Com diuen a Itàlia, no? Sí. Piove... Governa ladro. Port al govern. Port al govern. Doncs sí, no hi ha fi del món. Mira, què hi farem? Bueno, però tenim començament. Eh? Però potser sí, potser és el fi d'un món. A veure, segons les interpretacions que hi va haver i després sobre aquest tema, diuen que és el fi d'un cicle. Bueno, del cicle Espanya. I avui potser hagi començat un nou cicle. Catalunya. Exacte. Tot podries ser... Tot podria ser. Bueno, ha sigut avui, de fet. Sí, sí, ha sigut avui. Hòstia, estaria bé saber... Avui ha sigut la sanificació del principi i del fi. Estaria bé saber alhora que la presidenta del Parlament català ha dit que el senyor, el candidat, el senyor Mas... No sé a quina hora ha sigut, no crec que hagi sigut a les 12. No, no, em sembla que ha sigut una mica més tard. Bueno, però tenia que ser a les 12 i 12 i 12 hores mai. Bueno, però si era l'hora catalana ja en tenim... No, no, perquè t'ho dic perquè ha sigut a la tarda, crec. No, ha sigut al matí. Ha sigut al matí perquè jo ho he vist ja... A les notícies del migdia ja ho han dit. Bueno, jo he vist al Twitter. És que tu ets molt modern. Tu vas piolant pel món. Sí, sí. Jo pio-lo i llegeixo el que pio. Deixa't estar de nassos, però és comodíssim. Jo a la hora que m'aixeco pel dematí, que ve a les 10 i mitja. Quina sort, hijo! Ja t'ho he dit, Núria, que estàs equivocat de professió. Això de ser periodista no és bo. No, però ser metge tampoc. Els metges aixecen nassos al dematí per estar currant com a dames de fer feines. Sí, sí, sí. Al seu hospital. Els de l'hospital. I els que no es creen la clínica pròpia per obrir-la quan li passa pels masos. El que hi ha que ser és amos. Això no sé si ho heu entès. Sí, t'hem entès. Ha quedat claríssim. Claríssim, claríssim ha quedat. Després resulta que quan totem se'n va a emborratxar-se... Sí, el que sigui tu et quedes a jugar amb l'ordinador. tu et quedes allà, eh? A piulà. A piulà. A piulà. Fent números. Sí, sí. Per veure com pagues a Hisenda i com... Ja, ja. El 69, el 70... Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs no saps si ha sigut a les 12 i 12. Amb alguna becària, clar. Ja. Veus? El 69, el 70... Sí, sí, sí. Perfecte. Els membres aquests m'agraden, m'agraden. Doncs tu t'aixeques allà, ara que t'aixequis, quan encara és de nit o alguna cosa així, T'ho dic perquè ets tu el que t'aixeques. Sí, sí, ja, ja. Ja ho sé que sóc jo, ja. És ell. És ell. Doncs posa't al Twitter i hi ha algú, abans que tu t'aixequis, ja ha piulat. Ja ha seleccionat tot el que hi havia que seleccionar. Ah, està bé. Ja et diu, el New York Times ha dit això, la Razón ha dit allò, l'Ara ha dit allò altre, i et posa els links a tots els articles més interessants. Doncs no cal llegir la vanguardia, que sempre és una cosa sosgada. O sigui, totes llegir la vanguardia, la gaceta, la razón, l'ara, per fer tu la teva composició. No, ja te l'han feta. Ja, però, bueno, a veure, això és llegir el diari amb els ulls d'un altre. No, no es llegi el diari amb els ulls d'un altre. Clar, perquè si aquest senyor et diu el que a ell li sembla interessant, bueno, però dirà el que a ell li sembla interessant. No em convenç. Anem a suposar que jo et segueixi tu. Anem a suposar que jo et segueixo tu. No, no et segueixi. És una suposició perquè no et segueixi. No trobaries absolutament res a les 6 del matí. Però anem a suposar-ho. Jo ja dic que jo llegeixo perquè faràs d'ell mitja. Ja pots haver escrit alguna cosa. Bon dia. Més no, que és molta feina que es fa ara. Tu supones que jo et segueixo a tu. I tu ets lector del País. I tu m'hi deixes confiança perquè si no jo no et segueixo. A veure què ha dit a l'Emili. Ah, doncs mira, ha dit que al País hi ha un article molt interessant sobre això o allò. Entens? Sí, sí, sí. I amb l'Incas, i jo me'n vaig al país i em lleixo cada article. Siguiente, qui és? El senyor Solana, que jo segueixo el senyor Solana. Ah, segueixes el senyor Solana. Sí, però el senyor Solana em fa un altre recull d'informació. Sobre el país, segurament. El següent em diu, sabeu, per exemple, amb la bandera catalana posada, no? Sabeu què diu el mundó? Llegiu, pum, i t'ho poses, no? Jo per això dic llegir diari, no, llegir diari no. Igual que ja, ara ja ho faig cada dia menys, però veure la tele. Per què? Tampoc veus la tele. No, veig el que vull. Jo també a la tele veig el que vull. Abans no, perquè només hi havia la Uno i el huevo frito. Però tu veus el que vols del que estan fent en aquell moment. O no. Ah, per això, perquè jo no. Jo ja miro... que hi ha a la tele, potser ho hem fet d'ahir, no és igual, és el Polònia. Mira, ara tinc ganes de ser a Polònia. I veus el Cracòvia. Exacte, jo em poso, m'entens? Vull dir que això de posar la tele està allà pendent a les 9 i 10 per donar el programa de tele. Mira, ara m'acaba de recordar que havia de gravar una pel·lícula aquesta nit i no l'he gravat. Però no cal gravar-la, eh? No, sí, ja ho sé. Ja ho sé que no cal gravar-la. Vols dir que les pel·lícules també pots accedir fora quan ja l'han feta? Sí, sí, sí. O sigui, jo vull veure una pel·lícula que van fer ahir, per exemple, a Telecinco, no ho sé, per dir una literària. Si Telecinco ho té organitzat, sí. Ah, val, val. Sí, però, per exemple, això que fan... Perdona, eh? Això que fan que tu connectes amb un canal de televisió, amb una cadena, i posa a la carta, jo ponxo allà, i em posarà una pel·lícula que van fer. Sí, poden posar la pel·lícula, poden posar una seta, li posen normalment sèries ja diria que el normal és producció pròpia a menys que els drets que han pagat per aquella pel·lícula no els hi permeti la producció permaneix a la pel·lícula que a vegades et passa que et piques la pel·lícula i et dius Per una qüestió de dret, aquesta pel·lícula... No, és que ara estava pensant, no sé quina cadena va ser l'altre dia, vam fer... Però ara hi ha unes coses, tipus... Bueno, n'hi ha moltes, de música i de tot, que per un... Si acceptes publicitat, gratis, et veus la pel·lícula que vols, però no d'ara, no, de fot 20 anys. Sí, senyor, sí, senyor. I si pagues, no sé si són... 5 euros al mes o una feina. Veus totes les pel·lícules que vulguis o una sèrie de pel·lícules sense publicitat. Sense publicitat. I la tens durant 3 dies per veure-ho. Sí, sí, sí. És cert, és cert. Avui dia, i l'altre dia vaig anar, perquè volia comprar-me una tele jo, i vaig dir, vaig a comprar-me una tele. I vaig sortir sense comprar-me una tele. Ah, sí? Per què? Perquè abans anaves i et compraves una tele. La dubte que podies tindre era si era una Philips, una Panasonic o una JVT o una Ferguson o el que sigui. Ara no tio, ara amb wifi, sense wifi, amb obediència de la veu, hi ha aquesta de leds, la de no sé què, la de plasma, és complicadíssim amb ulleres, sense ulleres tu que ets un internauta un amb wifi és la teva sí, però jo per això vaig sortir sense comprar-me perquè com que soc molt pesaret vaig a documentar-me i això del wifi no transmet la mateixa qualitat que reps tu per exemple Estàs rebent una pel·lícula amb HD de high definició. Sí, sí. Això ho sabem, eh? L'Emilio i jo som inculs en tecnologia, però fins aquí arribem. Arribem fins a l'androide. A l'androide sabem de què va, també, sí. Abans us parlarem ingles. No, no, no. Hem dit que entenem les sigles i... Molt bé. Et compres un HD. Et compres una televisió amb HD... Sí. I llavors tu ho veus en HD. Però si tu captes una pel·lícula que està en HD via wifi, no la veus en HD. Perquè el router no ho transmet en alta definició. Però si connectes la tele directament al router amb un cable, es rep molt bé. Molt bé, sí. Molt bé. Però vull dir que la via inalàmbrica és com un Bluetooth. Es veu millor si connectes el router directament a la presa de l'ADC. O bé si ho veus directament via satèl·lit o via cable. Però això és com tot, a casa, a l'ordinador, si tu el connectes amb un cable directament al router, la navegació per internet va molt més de pressa que si no que fa servir el wifi, evidentment. Ja no et dic si el que està de ser és una reproducció d'un lector d'EVD. Ja. Sabeu el que vol dir d'EVD? Sí, sí, sí. Doncs d'EVD, que és amb blu-ray. Blu-ray. Rayo azul. Sí, però també hi ha el rayo rosa. I el rayo amarillo, que és una casa de... Pink Rai, sí. És el de la Pantera Rosa. Exacte. Bueno, doncs, si tens un reproductor en Blue Rai, teniu un reproductor en Blue Rai? No. No, no, això. Doncs el veu molt bé, eh? Sí, sí, sí. I les pel·lícules també tenen un bon preu. Pots anar al videoclub i te la lloguen al mateix preu que... Sí, ara... Al mateix preu que el de vídeo. Això, ara, aquí al costat de casa meva... Han posat un videoclub. És un videoclub, tio, d'acord. Vull veure una pel·lícula. Baixes en pijama, agafes la pel·lícula i després, quan acabes, la tornes a baixar. Però jo em crec que havia desaparegut per obsolet. No, no, no. El que passa és que la majoria per això són caixers automàtics. Caixers automàtics, sí. Bueno, notícia mèdica. Heu entès bé-ho de les dendrítiques i el sida i els linfocitos T o no? Es tracta de bloquejar una molècula. Es tracta que el virus primer entra a la cèl·lula dendrítica. Sí. No entra directament al linfocit T. Ja. I després, la dendrítica és la seva porta d'entrada a l'organisme, per dir-ho de manera, i per fer això, la cèl·lula té una membrana, que es diu membrana celular, que és el que envolta la cèl·lula, i fins ara tens els elements de la cèl·lula, Doncs el virus ha de travessar aquesta membrana, aquesta paret celular, no? I per fer-ho enganya a la paret. Li fa veure que surt quan realment està entrant. Sí, li dona una informació que la cèl·lula li permet entrar. Doncs el que hem descobert és allò que hi ha a la cèl·lula que permet al virus... Enganyar-la. dir-li, hola, que em deixes passar, ara et diu, si té d'allò, pot entrar. Si no en té, no pot entrar. Llavors, la feina a fer dels pròxims 10 anys... És trobar la manera que no la tingui. El meu amic Plotet, que és el que sembla que està liderant això, doncs, és mirar-la a evitar que les cellules endrítiques tinguin aquesta proteïna que permet que li permet al virus de la sida entrar dintre de la cellula. Llavors, si no pot entrar dintre de la dendrítica, tampoc després se'n podrà anar al linfocito C, que és quan et fa mal. Quan et fa mal no és quan entra a la dendrítica, sinó quan passa al linfocito T. Perquè el linfocito T és el que porta les defenses contra altres infeccions. Clar, que és el que anula el virus. Que és el que et mata, en realitat. Al final, no et mata el virus d'oci. Si no et mata, perquè no tens defenses. No perquè no tens defenses, no. Si no, perquè no les pots transportar. Bueno, que és el mateix. Bueno, va, sí, no és el mateix, però l'efecte és el mateix. O sigui, l'infocitu T és el que transporta els anticossos contra el que sigui, no? Contra els fongs. Sí, no, jo això ho veia en Era-se una vez el hombre. Ah, exacte. Això que vas veure quan eres ja grandet, eh? Sí, no, però... Ell era grandet. Perquè feies companyia als nens. Exactament. Ara, ara. I d'alguna cosa va servir, crec jo. I ja els ajudaves, els deies, mira, perquè quan vinguis bé, això és un ninfocito T. Exacte, sí. I dic que d'alguna cosa va servir que veiessin aquesta escola. T'ha sortit una nena, t'ha sortit una nena mitja. Exactament. Sí, sí. Això passa per parlar. Sí, senyor. Sí, senyor. Bé, doncs llavors, això, perquè aquesta notícia... és molt important. Però molt, perquè no solament... Aquests avanços que surten sempre amb el SIDA és perquè si parlen del SIDA té primera plana. I si parlen del virus té quarta plana. Però la majoria de la inversió que s'està fent amb SIDA, cometes, SIDA, cometes, és en realitat amb virus. Signes d'admiració, virus, signes d'admiració. O sigui, tot allò que s'inverteixi en investigació amb virus servirà pel SIDA. Ja. Tot allò que s'inverteixi en investigació amb el SIDA servirà per virus. I el que els interessa amb tots aquests cabrons d'inversors és, en realitat, és el maneig dels virus. La veritat és que el del SIDA no se'ls importa massa. No, el que van... Perquè si els hi han portés molt, estarien ajudant a la gent que més ho necessita, que és Àfrica. Clar. Clar, no, no, que a ells el que els interessa és que algú trobi la manera que ells guanyin diners. Exacte. Llavors, els virus són una manera d'introduir modificacions al cògic genètic de la cèl·lula. Llavors, si tu saps els mecanismes perquè els virus puguin atravessar les membranes cel·lulars per canviar el cògic genètic de la cèl·lula... Pots canviar el cògic genètic de la cèl·lula. ...de la cèl·lula del blat i fer un blat transgènic... o també amb bones intencions, pots fer canviar les cèl·lules cancerígenes, per exemple. Normalment tot es fa amb bones intencions. Després és com s'utilitza el que un científic ha fet amb bona intenció. El que passa és que les bones intencions també donen pasta. Tota la investigació sobre virus serveix per modificar codis genètics, perquè tu l'única manera que tens de modificar un codi genètic és utilitzant un virus. Llavors, per exemple, anem a suposar que tu vols matar, és una suposició meva, però té base científica, si tu vols evitar, per exemple, la proliferació de cèl·lules canceroses, les cèl·lules canceroses tenen també una codificació genètica, una informació. Llavors, si tu dius, bueno, però ara invento un virus, Que li canviï la informació. Exacte, que té una patència especial per a aquestes cèl·lules, igual que el del SIDA té una patència especial per a les entrítiques i, posteriorment, els linfocitos T, té una patència específica per a aquestes cèl·lules i, llavors, entra, modifica el codi genètic i ja no hi ha càncer. Per fer-ho... Seria més complicat. O sigui que la importància del descobriment d'aquesta... porta d'entrada, d'aquesta serradura, serradura-pany, es coneixia, diguem, la clau, el virus tenia la clau, però no se sabia quin era el pany, on posava la clau. Tenies la clau però no sabies on era el pany. Exacte. I ara s'ha descobert el pany. El pany. I com tenim la clau ja podem obrir. No, podem saber com bloquejar-li el pany a la clau del virus. El virus continuara tenint la clau. Ah, la clau la continua tenint el virus. Sí, però... El que podem fer és posar-li silicona al pany. Ah, posar-li silicona o canviar-li el pany. Llavors ja no... Que és el que acostumen a fer els ocupes. Entren a casa i et canvien el pany. És que el virus és un ocupa. I per una altra banda, el que pot passar és que el virus muti, que són molt mutants... Això també és possible. Muti i acabi trobant Una altra proteïna a utilitzar per entrar. Llavors, llavors haurà de buscar-la. Trobar un altre pany per utilitzar la seva clau. Sí. Ho heu entès bé, ara? Sí, senyor. Moltes gràcies. I creieu que els auditors, els que ens escoltem, n'hauran entès? Jo penso que sí. Jo penso que sí. Gràcies a la meva ajuda amb això del pany i la clau. No, no, gràcies. Gràcies a tu perquè em truques per telèfon o perquè si no, no podia explicar-me. Molt bé, Santi. Res, que passis un bon... Ja sé que tu no... Per això ja anava a dir, ja sé que no ho celebres tu, però bueno. Sí, és algú que odio, però sí que us desitjo un bon any. Igualment. Serà dintre de lo miserable que serà, perquè serà molt dolent. Sí, l'any de la crisi. Dintre de lo dolent, doncs que ho passeu el millor possible. I barato i coses així, no? I el dia 4 de gener, doncs tornarem a parlar. Prepara't alguna cosa. Ah, d'acord. Però el dia 4 de gener segurament podria dir allò de Santiago Bernanjo, Preses Bern, Astúria. Astúries, pàtria querida. Molt bé. Vosaltres truqueu-me igual i ho sabeu que sempre els contesto allà on sigui del món. Perfecte. Ho sabem. Vinga. Bon cap d'any, noi. Bon cap d'any. Adéu. Adéu. Doncs ja fa una hora i quasi 15 minuts que han començat el programa i per tant ha arribat el moment que la Carme ens presenti el seu tema musical. Sí. S'està posant els cascos. Ja s'ha posat els cascos, s'apropa el micro i ara la seva dolça veu passarà per les zones de ràdio d'Esbert. Digues. Doncs escoltem a Wilco, avui. Aquí. Wilco. Wilco. Són famosos, eh? Sí, sí. Va, vinga. You and I We might be strangers However close we get sometimes It's like we never met But you and I I think we can take it All the good with the bad makes something that no one else has grown. You and I. You and I. Me and you. What can we do? Well, the words we use sometimes Bona nit. Bona nit. Oh, I don't want to know Oh, I don't need to know Everything about you Oh, I don't want to know And you don't need to know That much about me You and I I think we can take it All the good with the bad Fins demà! Bona nit. What's out wrong? Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Impossible Germany Unlock with Japan Wherever you go Wherever you land Say what this means to me I'll do what I can Impossible Germany Fins demà! This is what love is for To be out of place Gorgeous and alone Now I know you'll be listening Bona nit. Fins demà! la desvernada. I després del ritme del silenci que ens ha portat la Carme, continuem el programa, manca 3 minuts perquè faci una hora i mitja que hem començat el programa. Hola Armand, bona nit. Bona nit, bona nit. I bé, ens anem directament a l'espai d'esports, concretament al futbol. i esperem tenir la participació a veure de l'Isidre Inglés i de l'Emili Sánchez. Hi ha hagut més d'una notícia esportiva durant aquesta setmana, una d'elles és el sorteig de la Champions, al Barça li ha tocat el de sempre, que és el Milan, i al Madrid el Manchester United, que no és el de sempre, però que bueno... Els altres equips de la Lliga Espanyola, el Màlaga jugarà contra l'Oporto i el València contra el París Sant Germán. Tampoc ho tindran fàcil, sobretot el València. I després dels altres equips, el Celtic Juventus, Arsenal Bayern, Xarca Donets contra el Dortmund i el Galatasaray contra el Xalca 04. Emili Sánchez, bona nit. I bona hora. Què tal, com anem? Bé, bé, aquí esperant, però no arriba. El què? El fi del món. No, no, ja ha passat, eh? Ah, ja ha passat? Ja ha passat, sí. Per on? Jo, de tota manera, et diré una cosa, Emili. Digue'm. Que el que em feia por, el que em preocupava, no era el fi del món, eh? Era que seguís igual. Ah, doncs això, noi... De moment no he notat cap canvi. No, per desgràcia de l'Arban... No hi ha hagut solució al problema. Diu que no era el fi del món, que era un canvi de cicle, els canvis de cicle vam anar a poc a poc. Però això ho deia el Roncero, qui ho deia, això? No, l'Armand no. L'Arbel. L'Arbel. De totes maneres, a veure, igual avui sí que ho hem dit durant el programa, igual sí que avui ha començat un canvi de cicle. No ho sabem. No ho sabem. No ho sabem, no ho hem notat encara. Home, de moment el senyor Artur Mas, amb el recolzament d'Esquerra Republicana, en primera votació, ha sigut escollit president de la Generalitat. Igual és un canvi de cicle. Sí, sí, home, jo... Home, alguna cosa deu canviar perquè estan com molt revolucionats, eh? Sí, sí, sí. Santa Soraya del Perpetuo Recorte està que no... Que no hi cap. Truquen a la porta. Truquen a la porta. A veure, és que no sigui un cicle canviat. Alguna cosa pitjor. Què opines del canvi de cicle? Què opines del sorteig dels vuitens de finals de la Champions? Milan-Barça. Madrid-Mànchester. Molt bé pel Madrid. Oi que sí? Sí, i tant. Ja poden estar contents. Jo, sincerament, jo desitjava un Bayern... Tu desfitgeves el Bayern, pel Madrid, vols dir? Sí, sí, sí. A veure, pel Barça, i ho dic sincerament, el futbol és futbol i qualsevol equip el Valladolid et pot fer un 7 el proper dissabte. Però, sincerament, pel Barça, almenys en aquesta ronda, no veia rival. En canvi, pel Madrid... Hi havia uns quants. i veia uns quants i entre especialment el Bayern el Bayern de Múnich diguem que li té perquè només falta que li xulessin un penal a favor i que el fei Sergio Ramos i alguna cosa d'aquestes vull dir que que realment jo crec que ha sigut bo fins i tot pel Màlaga crec jo eh que dius que pel Màlaga ha sigut bo? Jo crec que sí. Jo crec que el Porto... No veus el Porto amb... És un bon rival pel Màlaga. De totes maneres, el Màlaga que ja faci el que faci no podrà jugar la propera Champions. Per què? Perquè l'han suspès durant quatre temporades per als deutes que té. Ostres! Ostres! El mateix que li va passar crec que al Mallorca, que havia de jugar la Champions League i no la va poder jugar... Això és un cop, no ho sabia, la veritat. Això és un cop dur, eh? Sí, sí. I que si no solventa els problemes econòmics, doncs la suspensió pot ser més llarga. No és d'un ara, perquè el Màlaga... Eh? Un ara. Sí, però té deutes i no paga els jugadors, no paga les deutes a Missenda, no paga res. Sí, això és el que passa de vegades, vull dir que... que, bueno, que dius, està molt bé, ve un àrab aquí a posar calés, però ja a fer, vull dir, l'olla, però, clar, després, si no paga, què fem? Clar, has fet un equip, l'equip funciona, l'equip, doncs, està competint molt bé, molt bé, però, noi, clar, s'han de complir els compromisos. Exacte, exacte. Vull dir que, doncs, ho sento pel Màlaga, perquè perquè bé, jo no sé el que hagués passat i a més a més això fa sospitals a mi si em passés de cara a aquesta temporada pensaria i si els àrbitres no m'afavoreixen no em perjudiquen sí, sí en fi així va, igual mira, igual Màlaga arriba a la final, que podria ser poder arribar a la final de la Champions que l'any que ve no la pogués jugar té condicions per fer-ho i no podràs jugar l'any que ve i si paguen no es soluciona de moment la suspensió sembla ser que no o sigui la suspensió és per 4 temporades i si si no si paguen sí em sembla que té temps de pagar fins l'abril fins l'abril té temps de pagar ja veurem home doncs jo jo crec que si el Màlaga va passant rondes clar però que queden molts calés perquè escolta Home, n'ha de veure molt, no?, perquè arribin amb aquestes... Els calés de ronda, de passar ronda, estan els d'embargats. Els d'embargats? Sí, sí, sí. Ells no veuen un duro, dels calés que guanyen per passar ronda. I el Madrid està al corret de pago? No, però hi ha els bancs darrere. Clar, té aval bancari. Igual que el Barça també deu molta pasta. De banquia, vols dir? Eh? Bé, possiblement sigui banquia, clar. Bé, però com que el Rata no ha fet res, doncs això. Bé, escolta, no ens deprimim, tu. No, no. I una altra cosa que, bé, no sé si vas sentir les declaracions del Diego Pablo Simeone després de jugar contra el Barça, després del 4-1, que va dir que Castelliga és molt avorrida. Bé. Ja, però bueno, jo també... A veure, si ho vaig sentir, vaig veure el partit i és avorrida. A veure, jo m'ho he d'aprendre com un halago, com una virtut, com una cosa cap al Barça. Vull dir, jo no veig pejoratiu. Ah, no, jo per part del Diego Pablo Simeone no el veig indudablement pejoratiu, sinó que si això és avorrit perquè hi ha un equip que... que és molt complicat guanyar-lo, però els senyors del diari Marca, arrel d'aquestes declaracions de Simeone, van fer una enquesta en la qual el 71% dels lectors del Marca Digital van dir que efectivament que sí, que la Lliga era avorrida. Sí, sí, sí. És que fa una mica de ràbia. Què passa? Quan el Barça va a 11 o 13 punts perquè és avorrida... doncs perquè evidentment no t'arribava l'únic rival que podia tenir és el Real Madrid i atenció perquè el Madrid a la hora despertarà és de suposar o acabarà d'explotar vull dir perquè no sabem ben bé com acabarà la història amb la temporada del 6-2 recordo que el Madrid va retar una retallada increïble de punts també anava a 12 punts també anava a 12 punts A mí lo que me ha fet gracia en que estés después las opiniones que he dado a los internautas que van llegin, y ni aun que digo, dice, en el único lugar donde se puede leer que aburre el juego del Barça es por estos foros y de parte de algunas mentes en blanco. Mientras tanto, en contraposición en el resto del planeta, todos aman el juego del balón. Trastocado en obra de arte. Ni aun que digo, ja, ja, ja, el 71% de los internautas que serán todos del Madrid. I un altre diu, por suerte para los culeres la Liga és avorrida, pero ver al Barça jugar no, en cambio para los madrinistas ver al Madrid debe ser un coñazo. Sí, clar, aquest és el tema, aquest és el tema. El tema és aquest, vull dir, la Lliga és avorrida perquè hi ha un equip que ara mateix, perquè la Lliga queda molt... Queda molta Lliga i hi ha molts partits encara... Vull dir que això que no us embauquen. Queda molta lliga i n'hem vist de molts colors. Però el que sigui cert és que, en el sentit que no hi ha competitivitat, que sembla que no hi ha rival pel FC Barcelona, és cert. En quant a joc i en quant a distracció no estic gens d'acord. Gens d'acord. Aquí l'únic que avorreix és el que esteu dient. El que avorreix és el Real Madrid. El que deprimeix és el Real Madrid. perquè ja no només el Barça, vull dir que està fent un bon futbol, el Valladolid, que és el proper rival del Barça, el Celta, hi ha una sèrie d'equips que estan jugant molt bé, però molt bé el futbol, que estan plantejant un futbol molt atrevit, molt alegre, una sèrie d'equips que curiosament coincideixen amb aquests clubs que pugen de segona, que tenen tècniques... que no són los viejos de tota la vida, que plantegen un futbol molt més modern del que estem acostumats. A veure, els Aguirre ja sabem com juguen, ja sabem a què juguen. però hi ha una sèrie d'entrenadors, jo crec que tard o d'hora, doncs Guardiola, Tito, Ara Roure, doncs crearan escola, crearan escola, Reijard, Clif, crearan escola, i això té un perill per molts, doncs perquè els aficionats volen que els seus equips més o menys juguin així, vull dir, posats a perdre, és el que sempre diem, vull dir, posats a cal Valladolid, per posar l'exemple que ara tenim com a rival, per posar que el Valladolid quedi dels 10 primers o dels 10 segons, però allò en tierra de nadie, que seria el més exitós, no patir per mantenir la categoria i per què no, si sona la falta igual anar a la UEFA, posats això, o no baixar de categoria, simplement quedar al cinquè per la cua, posats a veure un equip que es tanca darrere, que A les marmotes, doncs, com a mínim, que em plantegi un futbol alegre. Un futbol alegre, sí, sí, això és cert. Jo crec que això té molta culpa, doncs, això, el Barça, el Barça de Cruyff, el Barça de Rijka, el Barça de Guardiola, el Barça de Tito, i ara, doncs, per conseqüència, el Barça de Roure. Doncs l'última... Un comentari que he pres, que ja també va fer molta gràcia, diu... Aquest és bo, eh? Aquest és molt bo. No, clar, és que és exactament el mateix. És molt absurd. Jo per això et dic que una cosa és el comentari que va fer el Diego Pablo Simeone. Sí, bueno, el Diego Pablo Simeone va dir la Liga és avorrida perquè sembla ser, es veu clar, que hi ha un equip... que té tots els números per guanyar-la i aleshores perd emoció i quan una cosa perd emoció... No, i que en el fons és un reconeixement el que havia vist al camp, jo de dir, carai, ho hem intentat fer tot... Sí, sí, ho van intentar durant 20 minuts, mitja hora, ho van intentar... Vam fer el ridícul més absolut al camp del Bernabéu perquè van sortir amb la tàctica absolutament equivocada i perquè ho van basar tot a la provocació. Vam fer honrats a molts jugadors delinqüents del Real Madrid. Els delinqüents eren els de l'ètica de Madrid. Els que anaven a provocar, a buscar l'agressió fictícia, a buscar el cop de colze quan no mirava l'àrbitre, eren els de l'ètica de Madrid, que és una cosa que habitualment fan els jugadors del Real Madrid. Aleshores, vull dir, aquí ho van equivocar. En canvi, aquí al Camp Nou, doncs, especialment, perquè bàsicament, i bàsicament els primers 20 minuts... Els primers 20 minuts, sí, sí. Ho van intentar. Doncs ho van intentar. Després, doncs, també he sentit que des de Madrid li deien que és que va renunciar, és que es va tancar, és que no sé què. Clar, vull dir, potser no són els més indicats per donar lliure. Sí, exacte, sí. Però bueno... En fi, així ho tenim. Aquesta última jornada la tenim una mica rara. Va començar ahir, amb dos partits, i entre ells el de l'Espanyol, que va guanyar 2 a 0 a un dels seus principals... Sí, un candidat al títol. Sí. Un candidat al títol al de set, vull dir... Exacte, és un dels rivals principals que té l'Espanyol en aquests moments. I, bueno, un 2 a 0 no... Tenim en línia també el senyor Anglès, senyor Isidre, bona nit. Bona nit. Què tal? Bé, millor, jo millor. Veig que tu vas enganxar els virus. Sí. Es nota. Una mica. Es nota. Què t'ha semblat el sorteig de la Champions? Perfecte, no? Sí? Home, el Milan pot fer... Pot fer què? Pot fer, no sé, guanyar, mirar. A veure, d'entrada, potser s'ha rejuvenit una mica d'aquí, i té una davantera que en un moment donat pot posar problemes, no té l'Iberè Mòvic, no té el Tiago Silva, home. Jo diria que de 10 partits potser que 8 passaria el Barça, no? Sí, però bueno, això que tu dius de 10 partits segurament passaria el Barça, però els altres dos... Sempre pot haver-hi un ben carença o algun imponderable, alguna cosa, clar. Un volcán... Sí, també. També. També riurem amb el Madrid, no? Bueno... El que no sé és quan es juga la tornada de la Copa del Reí. No tinc clar. Sé que es juguen entre mig, però lliga. I el Barça-Madrid és entre mig, em sembla, si no recordo malament. No, això és de la Champions, sí. El partit de tornada, concretament, del Madrid-Manchester United es jugarà el dimecres següent que es jugui el Barça-Madrid al Bernabéu. Que ja s'ha queixat avui amb Mourinho del calendari, dels partits, ja comencem. Ploram. Bé, sí, perquè el Barça, en canvi, jugarà dues setmanes després. O sigui, la Champions la jugarà dues setmanes després. Hem parat alguna vegada. Eh? Que ha parat alguna vegada. De plorar? De plorar, no. No, però bueno. Vull dir... Jo realment ja, del que digui el senyor Mourinho, passo totalment. Jo crec que ja passa a tothom. O sigui, que passem nosaltres, no és novetat, però que passin inclús els del propi... seguidors del Madrid ha no ser tan novetat que ha arribat ja el moment que aquest senyor marxarà perquè ja se li ha acabat el show és com el showman que va presentar en el programa de televisió però sempre explica el mateix acudit arriba un moment que diu sempre explica el mateix acudit sempre fa el mateix i ja no el miro és el que li està passant al Mourinho però això es veia vindre home sí, tarda d'hora perquè tal subrotllo a més ja es va demostrar quan el va soltar que és el mateix que havia explicat a la Premier League, el mateix que havia explicat a la Itàlia. La mateixa pel·lícula, Estan contra nosaltres, bla, bla, bla, bla, bla, bla. Arriba un moment que això ja tu saps. Potser que vagis ara a França, no? O a Qatar. A soltar el rotllo. Que ja encara no el coneixen. Sembla que sí que li estaven als tejos des del PSG. El PSG? Sembla. Sembla. Bé, jo l'altre dia vaig llegir una notícia que, clar, això encara és un cop més dur per al senyor Mourinho, no? Va baixant. Que hi ha equips que possiblement, on possiblement podria anar el Mourinho, però que estan esperant a veure que decideix Guardiola. El PSG acabarà l'Ansi després, no? Anirà reculant. Sí. Està clar, veien en un moment donat també que l'estaven esperant del Manchester i jo dubto moltíssim que el Manchester el vulguin veure ni en pintura ni en fotografia. Home, no crec que tingui bona premsa per als altres. Sempre pot anar al Chelsea. Sí. Suposo que allà sí que l'agafarien amb... Però bé, ara sembla que la jugada és contractar... Han contractat el Soriano, han contractat el Chiqui. No, però aquests són els del City. Al City, disculpa. Al City. Sí, que ens volen fotre jugadors. I volen contractar Guardiola, clar, lògicament. I després li canviaran la seraneta allà de Blava, li posaran Blaurana i les dirà Barça B. I volen tocar, han tocat ja el Neymar. Volen fitxar busquets. Sí, sí. Bueno, molt bé. Bueno, ho poden intentar, no? Sí. És la seva feina, no? Clar, intentar-ho és la seva feina. La cosa que ho aconsegueixin. Home, i si el Busquets, si el toquessin i decidís, doncs, me'n vaig perquè em donen una morterada i m'arreglen la vida any sécula, sécula. Jo crec que el Busquets ja la té arreglada, la vida, eh? Sí, bueno. Per això no seria. Home, estar mitja hora de casa seva, ja no crec amb la pasta que guanyen. Per això, aquests tios tenen la vida arreglada, ja. Sí, però bueno, com deia la cançó, todos queremos más. Però ara, en aquests moments històricament, hi ha una cosa que jo crec que compta moltíssim també a la balança, i és que punyeta la possibilitat de tenir un palmarès amb rècords a victòries i Champions i lligues, etcètera. Hosti, això també pesa. Home, sí, sí. Sí, i a més en xales que són molt joves. Són tios que, bueno, no és allò que... És que passa el tren i... No, no, home, tenen tota una carrera per davant encara. Li passarà. Li passarà molts trens encara en el Busquets. Sí, bueno, però, bueno, si ho mirem així, en canvi hi ha gent que ja, com el Xavi, com el Puyol, que ja tenen la vida pràcticament feta i que podrien aprofitar... una ocasió d'aquestes i renoven pel Barça, doncs, pràcticament fins a la fi de la seva vida esportiva. Guanyant molta pasta. No, no, sí, sí, sí, sí, no, a veure, que no renuncien a... Tomà, sempre hi ha qui fa el que ha fet Eton, que et donen 20 milions d'euros i s'ho aspiren a... Clar, clar, per això et dic. A l'Eton no li quedava més remei, eh? No, no, i l'Ibrahimovic... No sé si més remei, eh, perquè... Sí, estava l'Inter i... No, no, però l'Eto, amb la fundació aquella que té i totes les històries que té, que ha fet molt per la gent del seu país i tal, estava sense on duro, eh? Bueno, i amb el 70-80 cotxes que té, no? Ah, també, també, però estava sense on duro, eh? Estava sense on duro, eh? No, però tenim el cas de l'Hidramovich, a veure... No ha marxat al Paris Saint-Germain perquè se sent francès de tota la vida, eh? No, no, no... Basta li donen. Clar... i el Cristiano Ronaldo que és possible que aquesta temporada sobretot si marxa Mourinho en marxi i se n'anirà no a l'equip del seu cor a l'equip sinó al que més li pagui jo crec que no tenen equip en el cor no és un problema de pasta per aquí s'aplica una mica la teoria d'en Cruyff ja va començar en el seu dia amb en Milla que va venir perfecte ja pots marxar sí que no vols estar fora. De fet, jo crec que el tema té que acabar així, perquè el que no pots anar és, bueno, tens una oferta i jo te la igualo o te la milloro. Al cap de dos dies no sé si tinc una altra oferta i jo estic, què passa? Sí, però tenim, per exemple, un cas, un exemple que és el Luis Enrique. Luis Enrique, que jugava a l'Sporting, va fitxar pel Madrid, després de Madrid va passar al Barça, i ell sempre ha dit que el seu equip és a l'esporting, perquè és un altre tema. Però que el joc del Barça i que el Barça el té molt present sempre. Tampoc no es van portar amb ell al Madrid, no es van portar gens bé amb el Luis Enrique. Bueno, per alguna raó serà, no? No hi havia feeling. I en canvi del Barça sí que està content, ha sigut entrenador del Barça, del Barça B, i continua lligat a l'entitat. Llàstima que no podem sentir alhora el Xavi... L'Emili. L'Emili i l'Isidre. Serà una mica complicat. Emili. Digue'm. Hola. No sé si tu ens assents i en algun moment volies intervenir, perquè ja saps... No, no, no, m'agrada sentir-vos, eh? Ja saps de les dificultats de poder sentir-vos a tu i a l'Isidre alhora, per la línia telefònica. Què m'explicaràs si aquí a Canel, a la ràdio, l'hem baixat un 20% al pressupost? Què m'has d'explicar a mi? De rebellades i de mancances. Bueno, no sé, Sant Jus, no sé si es porta bé l'Ajuntament amb la ràdio, però... I tant, no, clar que heu de dir, punyeteros. A mi m'han doblat el contracte. No, jo... Bueno, a mi he ganat també, eh? M'han multiplicat per 25. Ei, senyor, dira't bé què passa, i el meu contracte què? Sí, home, sí, ja ho mirarem. Ah, vale, hòstia. Ja renovarem el contracte fins al 2016. Ah, vale, vale. Aquesta tarda s'han dit a RAC1, en Quique Guàs, que m'ha preocupat amb dos comentaris. Un concretament era sobre Villa i deia que hi ha dos equips que directament la temporada vinent no seguiria el Barça, cosa lògica, té 31 anys. L'actual temporada, diguem que tampoc està en la forma que hauria d'estar. Vull dir que crec que és un dels motius pel que no juga. i sembla ser que tant la Juventus com l'Atletico de Madrid estarien darrere del Villa de cara a l'any vinent però després hi ha hagut un altre comentari que m'ha preocupat a veure, també hem de dir per això dic el nom i el mitjà i dic sobretot el nom del periodista perquè quedi retratat perquè fa unes setmanes el vaig sentir també comentar que Xavi no renomaria i que marxaria Bueno, ser profetes, profetes n'hi ha molts. Sí, sí, vamos, i il·luminats també. Doncs ara sembla ser que Guardiola no es parla amb ningú de la directiva de la Barça, amb ningú del Barça, vaja, ni de la directiva, ni de... Home, és que una conferència costa peles, eh? Una conferència des de Nueva York. Deus això. Però sembla ser que n'hi ha mentit tot. Sembla que la comunicació entre Guardiola i Tito són les dones, que entre ells tampoc no hi ha, que no té bon rotllo amb ningú, que no va sortir bé del Barça, que va sortir més aviat malament, i que quan s'especulava amb la malaltia de Tito, que s'especulava si el Barça l'havia trucat, si el Barça... Això em sembla una vaginada, sincerament. No, sí, a veure, evidentment, què pensa un culer? O què pensaria amb qualsevol culer de carrer? De dir, ostres, doncs ara mateix el Barça es queda sense entrenador d'aquí a final de temporada? En un moment donat és allò de dir, el gran barcelonista guardiola és allò de dir, escolta, estic aquí pel que necessiteu. El salvador de l'equip. El Salvador no ho sé, però enteneu, no? Aleshores aquesta és l'especulació. I clar, per una altra banda, doncs sembla ser que evidentment hi ha confiança absoluta en en Roure. Segons aquest mateix, doncs diu que el club està molt preocupat per la qüestió comunicativa. Sembla ser que, carai, que és tímid, que jo sàpiga precisament, Precisament Tito no era l'alegria de la huerta ni l'home més. Exacte. Amb més facilitat. I sembla ser que el que de moment està agafant una mica el tema de comunicació és su bizarreta. O sigui que bueno, ja està. Està fent una mica el que no vam fer, que tots pensàvem que... que això li molestava a Guardiola, i és que potser és que no ho deixava fer. És que no ho sé, eh? Però crec que això s'hauria d'haver fet més vegades, vull dir que Subizarreta prengués més protagonisme, vull dir que es mullés més, carai. I et dic una cosa, hi ha gent que es queixa que Sandro Rosell no surt a parlar, no surt a fer comunicats, no surt a fer rodes de premsa, però jo prefereixo que no les faci, eh? No, no, està més maco que allà. Calladet està més maco i el Subizarreta fins ara se n'ha sortit i prou bé. Carai, és que... A veure, aquests presidents... No són presidents contractats com la CSA. Aquests presidents tipus Florentino o tipus Barça... Tens un tio a sou, caramba, no vol dir que tu no hi hagi el moment que has de... El moment que has de parlar i donar la cara la donaràs, però... A veure, ara, la veritat és que tot és més fàcil, vull dir, no estem vivint els moments en què Maurinho anava amb el ganivet a la boca i anava a destrossar-ho tot, vull dir, que aquí sí, jo crec, i jo suposo que si hi ha mal rotllos amb el club, més que per diners, han de venir per aquí... Una mica el que reclama Maurinho al Madrid, jo crec que és més escandalós en el cas del Barcelona. Jo crec que quan s'ha insultat, en el cas del Dita, el Tito Vilanova... Sí, tampoc hi ha hagut una defensa del club... No ha sortit el president, però clar, és que aquí nosaltres només especulem, és que no som ningú, som uns mindundis i no sabem realment com ha funcionat. Això és com una baralla entre amics, fots el mig, res pels dos cantons, però clar, realment no saps si, jo què sé, en aquell moment tant el Tito com el Guardiola van dir, no digueu res. Deixeu-lo córrer. Exacte, i estem crucificant el president. Clar, però de cara a l'aficionat, el crucificat, a menys per mi, el crucificat no és el president perquè, carai, en aquell moment que el teu treballador i tu com a jefe no surtis a donar la cara i a dir, me cacjo en dena... Te voy a espabilar, portugués. Te voy a afeitar el bigote el tuyo y el de tu madre. Pues no, encara no van sortir, no van dir. En fi, Emili, ens queden 4 minuts, deixarem parlar a l'Isidre, et desitzo un bon Nadal, una bona entrada d'any, i el dia 4 tornarem. perquè només faltaria que et desitjessis el contrari ara sí que tindríem problemes oi que sí? igualment per tots vinga, fes el dia adéu, bona nit igualment, adéu Isidre, una abraçada encara tens 4 minuts no, menys mal, menys mal sí, encara pots escolta, que sí, que sí que molt bé, què farem demà? Demà, home, complicat, però jo suposo que... A part que fos un encostipat. Jo suposo que el Barça s'obrirà al partit. No li deien el campo del resfriado? Sí, sí. El campo de la pulmonia. El campo de la pulmonia, sí. Jo crec que sortiran a menjar-se d'erba. Jo suposo que sortiran, com sempre, a jugar a futbol. Segurament el Valladolid tindrà el seu... Enxufes des del minut 1. Estic convençut. És possible. És possible, no? I que el Valladolid ho intentarà, suposo, perquè no és un equip que, jo l'he vist poc, però no és un equip que, sobretot a casa, jugui a defensar-se, a posar l'autobús, i que això li pot costar, probablement, doncs, rebre-me. Però també en poden marcar algú, eh? Que sigui fàcil, el que dic, que el Barça sortirà... Sortirà motivat, sí, sortirà motivat. Espiritat des del primer minut. I el problema de ti, tot el que d'allò sembla ser que seran sis setmanes, si tot va bé, si tot... Home, indudablement, rebre sessions de quimioteràpia et deixa valdat. Tampoc ha de fer molt d'exercici, possiblement del tema d'exercicis i moviments es pot carregar el roure i ell encarregar-se més de la part tècnica-tàctica, que tampoc significa un gran esforç. Tot depèn de com reaccioni a la químio, més que a la ràdio. Una gran notícia ha sigut la tornada de Vidal, no? Sí, sí. Suposo que algun minutet jugarà. Trigarà, trigarà. Trigarà a jugar, eh? Perdoneu, perdoneu. Què, què? Jo parlava de demà. però parlava del Màlaga-Real Madrid. Ah, és demà. I ho dius ara, tio. Ara sí, jugant a les 10, no? Marquem aquí una parrafada. Home, el Barça ha de fer la seva feina, que es guanya a Valladolid. I després té un morbo brutal, el partit aquest. El Màlaga-Madrid? Sí. És un partit d'aquells, és com el Madrid espanyol. Ah. Saps què et vull dir? Pot passar de tot. Pot passar de tot. Vinga, va, porra pel Màlaga-Madrid. 1-0. 2-1. 3-1. 1-1. El Barça, 1-4. Ja estaria bé, també. Amb l'empat ja me'n conformo. Igualment, fins al dia 4. Doncs ja ha arribat l'hora de marxar. Desitgem a tota l'audiència, si és que queda algun en aquests moments, els que ens escoltin per Android. que tingueu un bon Nadal, una bona entrada d'any i l'any que ve, el 2013, l'any de la crisi, tornarem a estar aquí amb tots vosaltres. Crisis? What crisis? Doncs fins al 2013, que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bona nit.