Temps, nyap al Broggi, Madrid en crisi i Euro 2012

La desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La metamela. La desbarnada. La metamela. No, la desbarnada. La metamela. No, sembles el de passapalabra, no. La, la desbarnada. La metamela. No, la, la desbarnada. Va ser una mala. Va ser una mala. Molt bona tarda, són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus, i aquest programa és... La Desvernada. Salutacions a l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola, Miquel, bona nit, bona tarda, benvingut. Bentrobat, senyor Escazóquio, bona tarda. Avui no tenim el senyor Marc Simó perquè avui li tocava sopar. Sí, sí. Avui és el dia que sopa, i sopa una vegada... De tard en tant. I avui li tocava... El Marc Simón no hi és, però sí tenim... Ho esperem contactar amb el doctor Santiago Barambio, amb l'Emili Sánchez, l'Armand García, el Josep Maria Montes, el Mariano González, l'Isidre Inglés. La que sí que tenim, com sempre, aquí davant nostre, a darrere del mirall, és la Carme Berdoi. Bona nit, Carme, ben trobada. La desbarnada. I anem pel dia. Avui és dia 8. 8 de juny de l'any 2012, any de la crisi. Sí. Estem a la setmana 23 de l'any. Han transcorregut 180 dies d'aquest 2012 i només ens falten 206 per arribar al 2013, que serà l'any de la crisi. També. El sol. El sol ha sortit quan eren les 6 i 18 minuts i es pondrà, doncs, d'aquí una hora i 22 minuts, a les 9 i 24. Mhm. I la lluna, doncs la lluna sortirà a les... No sé si ha sortit, això, 0.36 d'avui. Sí, o sigui que ja ha sortit. Ha sortit i es pondrà a les 10.43. Sí, que es deu bé post, no? Sí, i ara no es veuria, no? No, no, no. No es veuria molt poc, no. No, no, no. No sé. Bueno, la lluna està minvant. Sí, això sí. Això sí, és el que sabem ben clar. Sí. Demà. Bé, demà el Sol sortirà igual que avui, a les 6.18, i es pondrà igual que avui, a les 6.24. Exacte. La Lluna sortirà igual que avui, a les 0.36, i es pondrà a les 11.50, una mica més tard que avui, segons el tema. Però m'estranya, no em quadra gaire això. Jo tampoc. No em quadra gaire. No sé. Bé. Bé. Deixem-ho córrer. És que són les fonts d'informació que a vegades, segons on l'agafis... Però jo no diré quines són. No, jo tampoc. Anem als aniversaris. Gent que fa anys del dia com avui i que, per tant, són gèminis. Sí. El senyor Javier Mascherano. O Mascherano. Mascherano. Ell diu que... Prefereix que li diguin Mascherano. Mascherano. Doncs en fa 28. Ara pots jugar una mica, no? Sí, encara té uns senyets. Fa 77 el senyor Isidoro Álvarez. I qui és el senyor Isidoro Álvarez? Jo no sé qui és. El senyor Isidoro Álvarez és el president del Consell d'Administració del Corte Inglés. És el nebot del fundador del Corte Inglés, Ramon Areces, i el que va heredar la propietat. Ah, molt bé. És una d'aquelles persones, un grapat d'euros que ha de tenir el paio, però que no es prodiga a la jet set. No, no. Suposo que tindrà un fren elèctric i jugarà a casa amb el fren elèctric. Que em convidi un dia. Sí, oi? Sí. A mi m'agrada molt els trens elèctrics. A mi també. Una pregunta. Digues. El Corte Inglés és societat anònima? El Corte Inglés és una societat anònima, amb accionistes, però que no cotitzen bolsa. No pots comprar accions del curt inguís. Ja, ja. No, perquè ja és una mica com Zara, ens sembla, no? Com els d'Inditec. Inditec sí que cotitzen bolsa. Sí, però també els paguen part del sou, ens sembla, amb acció. Bé, i per últim, per acabar, el senyor José Antonio Camacho. Entrenador de la Xina. Sí, senyor. En fa 57. 57. Que ara és jove. Encara pot donar guerra. Sí, encara és jove, encara és jove, sí, sí. Jo el feia més gran, la veritat és aquesta. Bueno, efemèrides, coses que m'han succedit el dia com avui, 8 de juny, i comencem per l'any 1970, quan Espanya va firmar un acord preferent amb la comunitat econòmica europea. va ser el primer pas per la integració d'Espanya a la Comunitat Europea, posteriorment Unió Europea, abans Comunitat del Carboni de l'Acero, en fi, totes aquestes coses. I l'euro, i la crisi, i visca la mare que ens va cubar. Sí, senyor. Doncs també avui fa anys, és a dir, el 8 de juny de 1973... el senyor Luis Carrero Blanco va ser nomenat president del govern espanyol. Sí, no sé si algú s'ha aixecat quan ha sentit Luis Carrero Blanco. Però, bueno, aquest senyor, poc després, sis mesos i dies després, sis mesos i dotze dies, concretament, doncs va volar pels aires, con los congojos aquí. Sí, sí senyor. Segons l'acudit de l'època. Ens en anem a l'any 2003. Això molta gent ho recordarà. Un fotògraf americà que es diu Spencer Tunick va reunir a Barcelona 6.997 persones nues per fer fotografies. Que bé. Jo en conec algú que hi va anar. Ah, sí? Sí, sí, van posar anuncis al diari, del que vulgui... Jo això no recordo, recordo el tema de la fotografia, perquè el van fer allà a l'Avinguda Maria Cristina. Ah, a l'Avinguda Maria Cristina, sí. Recordo el tema de la fotografia, no recordo haver vist... Sí, sí, van demanar a gent que volgués posar... Bueno, posar... Estar-se allà, no, perquè aquest senyor fes fotografies. Vull veure que s'acostumava a fer-ho. Diu, me'n vaig, ja te'l pots... També va anar a Hong Kong o Singapur. Sí, sí, és un home que va fent fotos així de col·lectius nus. Exacte. Bé, ara no ens equivoquem amb el que diré. No. No ens equivoquem. És així. El 8 de juny del 2004, després de 122 anys, es va poder veure el trànsit entre la Lluna i el Sol del planeta Venus. Exacte. Aquella piga que tenia el sol fa quatre dies, abans d'ahir, que va sortir per tots els diaris, les televisions, el podies veure per internet, i és una cosa que, si no la aprofiteu ara, no la podreu veure fins a l'any 2100, no sé quants. Això va passar també el dia 8 de juny del 2012, 122 anys després. Perquè passa cada 122 anys dues vegades. Més o menys. Coses rares. Vinga, vinga. Doncs anem al Sant Oral, és a dir, les festivitats d'avui de la gent que porta determinat nom. I avui és concretament... La dedicació de la Catedral de Tortosa. Sí, Santa Catedral de Tortosa. Sí, la van acabar el 1597. Exacte. I tal dia com avui la van dedicar... com a catedral. Sí, bueno, dedicar, això que vam fer el Benet fa quatre dies amb la Sagrada Família. Sí, sí, sí. La dedicació. Sí, sí. Bueno, Sant Guillem, bisbe de York, Santa Caliope. Caliope. Aquest, el Caliope, no és aquell d'un ilçol? Aquell era el Ciclope. Ah! Sí, dic jo. Bueno, Santa Caliope que era màrtir. Sí. I després el beat Jaume Bertiu, que també era màrtir. També era màrtir. Més sant tenim per demà. Comencem per Sant Afren. Afren que va viure entre el 306 i el 373. Era diaca, siríac, doctor de l'Església. No sé com es poden saber tanta cosa d'un senyor que va néixer el 306. Bueno, perquè està documentat, home. Com que era doctor de l'Església. Sant Marí, ermità. Sant Prim i Felicià, màrtirs. Santa Pelagia o Pelagia, verge i màrtir. El beat Josep Anxieta, presbíter jesuïta. La beata Anna Maria Taigi, Mare de família. Jo quan veig una senyora, mare de família, que és santa, dic, sí senyor, a totes les mares de família les haurien de fer santes. Totes. Totes s'ho mereixen. Però només hi arriben unes quantes. Salut. Salut perquè la... Es torna d'ara. Es torna d'ara. Renta un... Sí, un de lloncis. Un de lloncis i tanca l'aire condicionat. Sí, això també. Està tancat ja. Va, anem pel temps, va. La semanela! La semanela! Portem aquí 10 minuts i, com deia, ha arribat el moment de saber quin temps tindrem aquesta setmana, la propera. Senyor Montes, bona nit. Hola, bona nit. Què tal? Apunteu-vos això. Apunto. Apunto. Un quart... Bé, sí, un quart i un minut de 8 de la tarda del 21 de juny és quan canviarem d'estació. De quin dia, m'has dit? 21 de juny. Del 21 de juny. O sigui, a les... Un quart, a les set... A les 19 i 16. 19, 16. Allò mateix. Del 28 de juny. Correcte. Arriba l'estiu. Molt bé, perfecte. Això és un dijous. Ara parlarem amb el jefe perquè t'augmenti el sou perquè aquest any has fet els deures. Perquè m'han retallat, no? Això ho pots recuperar. T'haig de fer després una pregunta, si me la contestes bé, i igual pensem en treure-te la retallada. Ja, va, vinga. Pronòstic del temps per aquest cap de setmana. Doncs, que aquesta setmana serà, almenys aquí a Sant Just, creem, molt tranquil. Molt tranquil en el sentit que les temperatures que han estat altetes, aquesta part central de la setmana, i que avui han començat a baixar una mica, doncs seguiran amb aquesta tendència a baixar una miqueta més. Baixaran una miqueta, bueno. Una miqueta més. Però hi haurà aixafogor perquè hi ha molta humitat. Sí, avui hi ha molta aixafogor, demà creem que n'hi haurà menys. Per a més sol, això sí, ja des del bon matí. Però això, la sensació serà una mica més de fresqueta, hi haurà menys humitat i donarà una sensació més de confort. I això és a causa que en aquests moments, si mireu el cel, està pràcticament tapat. Un tros, sí, sí. El tros que veig és núvols finets, sí. Que ara, en aquest moment, ja tapen bastant el sol i que en aquests moments només a Catalunya està provocant algunes precipitacions a les terres de l'extrem sud de Catalunya, a la zona de l'Ebre. Sí, sí. que són algunes tempestes que s'han generat al sistema ibèric i que en aquests moments han avançat fins al riu Ebre. No creiem que avancin gaire més cap al nord. Per tant, aquí, evidentment, no arribarà absolutament res. El que arribarà és quan aquests núvols acabin de passar, perquè Catalunya, que això serà d'aquí a unes 3 o 4 hores, el cel quedarà ben clar i els vents giraran transitoriament al nord. Fem baixar això, el que dèiem. O sigui, venen del nord. Els vents venen del nord. O sigui, baixaran les apertures. i demà això ens aixequarem amb força solet i les temperatures d'aquesta nit seran una mica més baixes respecte a les de la nit anterior. Demà, durant part del dia, farà sol, però cap a la tarda poden augmentar els núvols baixos, aquests núvols que tapen més el sol i estan molt a prop del terra, a uns 500 o 800 metres sobre el terra, i que indicarà això que ha entrat aire més fred. amb el contacte amb el mar, es formen aquests núvols a mitja tarda o cap al vespre ja. Ja. Però no plourà. No plourà. No plourà. Aquests núvols aporten pluja? No, aquests no. Va. I diumenge? I diumenge aquests núvols poden aixecar-se... Sí, que quan els aixequem els veurem nosaltres pel matí. Primer al matí, però s'aixecaran durant el mig matí. Poden crear alguns núvols d'aquests durant la part central del dia... i durant el migdia començaran a arribar núvols alts. Un altre cop d'aquests finets, tot això amb el sol pel mig, eh? Que tampoc porten positiu. Aquests núvols que arribaran a partir del diumenge estaran anunciant el que pot passar entre el dilluns i el dimarts. És un petit canvi en el temps. Alguna depressió borresca? Sí, una que s'apropa des de l'Atlàntic i que afectarà bona part de Galícia, el Cantàbric... I aquí ens afectarà de manera que creiem que a la tarda del dilluns es podrien generar algunes tempestes al Pirineu, al Prepirineu, i afectar la meitat nord de les comarques de Barcelona. Creiem que aquí no arribaran. Quan dius Pirineu, neu a 2.000 metres, per exemple? 2.200, 2.300 metres, sí. Realment vindrà una massa atlàntica, frasqueta, que aconseguirà arribar aquí al Mediterrani, i això provocarà que a partir de dilluns, sobretot a la tarda i vespre, les temperatures inicin un nou descens de les temperatures, que aquest sí que seria més pronunciat. Tot d'això, màniga curta, eh? Màniga curta. Sí, sí. El que passa és que a les nits ho notarem més, que s'estarà realment molt, molt bé. Bueno, bé. El dimarts la inestabilitat pot augmentar una mica més. Mm-hm. a causa que tindrem la perturbació aquesta atlàntica molt a prop del Pirineu, a la part de Francesa. Però aquí ens pot provocar a la tarda també alguns xàfecs o tempestes, que en aquest cas sí que hi ha molta prioritat que es poseixin aquí a Sant Just. Això a dimarts. Les temperatures a dimarts amb una nova baixada. Dins d'encara poden anar amb anex curta. Mhm. I a partir del dimecres les coses poden canviar. Aquesta perturbació passaria, n'arribaria una altra part l'Atlàntic. Segons el que estem veient, aquesta nova que arribi es podria quedar ancorada a l'oest de Portugal. A l'oest de Portugal, a les Açores? Entre les Açores i Portugal. Si això passa, el que provocarà és vents del sud. I els vents del sud, ja sabeu. Pujen les temperatures. Sí, sí. I depèn d'on es col·loqui, poden pujar molt. Molt vol dir que pot arrencar aire àfricà i enviar-nos-el cap a nosaltres. Cosa que faria que les temperatures fresquetes del dilluns, dimarts i part del dimecres passin a ser història i es descontrolin cap amunt a partir del dijous i divendres i dies posteriors. Però vaja, tot això encara no està segur i s'haurà d'esperar, com sempre. Bé, si ja em dius que no està segur la pregunta que t'haig de fer, em diràs que no estàs segur. I és el temps que farà a Madrid, capital de l'imperi, dimecres, dijous, divendres. A la capital de l'imperi, doncs... No ho podem dir. Pot ser que aquesta perturbació que hi hagi a Portugal allà sí que els hi afecti. Sí, sí. Podria ser, perquè la tindran molt més proper. L'augment de temperatures que es produeix aquí allà serà molt sotil i allà podria ploure. Allà podria ploure. Sí, sí. Voleu algunes hores concretes? Bueno, no, no. Ja et dic, uns dimecres, dijous, divendres. Farolero, eh? Farolero. No, no. A veure, dimecres a les 5 de la tarda quin temps farà Madrid? Hombre. No, no. Ja us puc assegurar. No plourà. No plourà? No plourà. Però no farà tanta calor, perquè a Madrid normalment fa calor. Sí, però no en farà tanta. No en farà tanta. Molt bé. I se l'envolarà... I força, repeteixo, seria aquí a la costa mediterrània i a les Balears. Això, eh? O la massa africana... doncs estarà a sobre nostre. I a Madrid arribaran aires més atlàntics. Més atlàntics. Aquí bé que la farà més fresqueta que aquí. Cosa que no és habitual. Però sí, no, no és habitual. I menys ja amb l'època de l'any que estem. Doncs molt bé, moltes gràcies. Ja mirarem el teu sou a veure què fem, eh? Disfruteu de la fresqueta dels propers dies. Procurarem. Vinga. Gràcies. Bona setmana. Adéu. Adéu. Em puc fer una pregunta? Què passa la setmana que ve a Madrid? Ja t'ho explicaré Ara l'explicaré a tot Sant Just i part de l'estranger què passa el dimecres És que volia saber el temps que fa Madrid el dimecres Bé, anem per les notícies Notícies que hem trobat aquesta setmana en els diaris i com sempre abans de les notícies fem el nostre regalet I de fet notícies no falten el que ha donat-li la nostra botifarra per això cada dia la selecció és més complicada. Aquesta setmana no sabia si la mereixia més els polítics habituals, el president del València, que no es va presentar en una reunió perquè hi va trobar periodistes fora del restaurant on havien quedat, els economistes, que ara tenen la solució de tot allò que no van saber veure fa uns anys, però l'actualitat sempre entresola el problema. I avui, doncs, Hem llegit la notícia. L'1 de febrer de l'any 2010, és a dir, fa escasament dos anys, es va inaugurar a Sant Joan d'Espí, després de sis anys d'obres, l'Hospital Moïsès Brogi. Va ser una inversió de 113 milions d'euros, 15 milions més dels que s'havien pressupostat per aquelles coses que passen, i després de 30 anys que la població del Baix Llobregat reivindiqués el tenir un hospital. Doncs bé, ara, poc més de dos anys després de la seva inauguració, el Consorci Sanitari Integrat anuncia que els quiròfans de la labrosi es tancaran el dia 14 al 29 d'aquest mes de juny per obres. La versió oficial és que el terra dels quiròfans es té que reafirmar. En canvi, alguns treballadors eren més explícits i diuen que es tracta d'arreglar un nyap que fa que el terra dels quiròfans sigui inestable i que en algunes zones estigui completament aixecat. Segons aquests treballadors, a la recta final de la construcció i després d'una aturada de diversos anys, doncs es va haver-hi moltes presses per acabar-ho, a qualsevol preu. El Brogi és el centre de referència d'11 municipis del barri Llobregat i es va construir per descongestionar Belvitge i el 2 de maig de Barcelona. Ara, unes 150 intervencions es faran a l'Hospital General de l'Hospitalet, l'antigua Creu Roja, i la resta es traslladaran els mesos de juliol i agost. Clar que els que estaven previstos pels mesos de juliol i agost s'hauran de passar al setembre i octubre, i així, sucessivament. O, potser, els que faran hores extres. Calen dues setmanes per arreglar la terra del quiròfan? Doncs no. Realment es podria fer en un cap de setmana. Però, clar, Després s'ha de netejar fons i dur a terme un intens control bacteriològic. No sigui que queden microvis. Bé, s'augmentaran les llistes d'espera i aquesta vegada no tenen la culpa les retallades. Suposem que el cos de la reparació anirà a càrrec de les garanties de 10 anys que han de donar els constructors i la pagaran les pòlisses d'assegurança de responsabilitat civil dels constructors. Però... Qui és el culpable de les coses s'hagin fet a córrer cuita i tan malament? Potser això no ho sabrem mai. Però sigui el que sigui, si a sobre has rebut diners per aquesta actuació, que els torni. Que per menjar no s'ha de preocupar. Nosaltres ja li regalem una bona quantitat de... Un, dos, tres, botifarra de pagès! Senyor Armand, bona nit. Bona nit, bona nit. Què tal? Què t'has fet al cabell? Vaig caure i m'ha passat la talladora gespa i mira, com cada estiu. Com cada estiu. No ho sé, mira, la càmera t'enfoca tu, o sigui que pots ensenyar el teu nou look. Sí, un nou del 2012. El look extiuenc. No, no, ja el pots deixar a la càmera amb ell, eh? No cal. No, no, no caldria tampoc, no caldria, eh? Per allò que hem de veure... Això, això, per allò que hi ha que haver... Vinga, doncs anem a les notícies, senyora Simón. Bueno, doncs mira, porto una de ben curiosa avui. Una senyora té una granja... allà a Texas, entra a la granja, té gallines, i entra al galliner a collir els ous del galliner. Va collint i de cop i volta troba un ou de 145 grams. Déu-n'hi-do, la gallina. Quan aproximadament els ous pesen entre 40 i 50, 45, 55. I una gallina morta, clar. No, no, no. Bé, Van agafar l'ou, clar, tothom va posar les mans al cel, que a més ja sabem que a vegades la gent aquesta del camp és una mica supersticiosa, que si era una senyal de no sé què, que si ara això volia dir que s'acabava no sé quantos, etcètera, etcètera. Bé, total que... El van portar a un hospital on treballava un dels seus familiars, a l'ou. Allà el van mirar, el van mesurar, el van pesar i, ja dic, feia 2,54 centímetres. Déu-n'hi-do. I passava 145 grams. I llavors van decidir trencar-lo per veure què hi havia dins. I era un ou d'estruç? No. No, no, el van trencar i resulta que dins de l'ou hi havia un altre ou. Hi havia una clara, una yema, i a sobre un altre ou totalment fet. Això pot muntar els polonesos, aquests que fan aquelles nines una a l'altra. No són russos? Ah, no, russos. Eren bessons. Sí, són russos. Nadiuska? Sí, sí. Catioska. Catioska. O sigui, que eren bessons. Sí, sí. Aleshores, doncs, bueno, van trencar i eren dos ous normals, però hi havia un ou a dins de l'altre. Diu que aquesta peculiaritat, el que sí es troben a vegades, i segur que tothom s'ha dit comentar, l'altre dia vaig... Amb dos robells. Amb dos robells. Però dos ous? Dos ous, no. i és una cosa molt rara. La gallina d'hauria quedat arreglada, no? No, és el que havia pensat. Els estats no es va trobar la gallina morta, però bueno. Diu que l'any passat es va produir un cas similar a la Xina, i després també el febrer del 2011 també va passar a Gran Bretanya. Doncs jo me'n vaig, crec que als Estats Units... No sé exactament, però em sembla que no parla d'on és això, però bueno, el senyor David Cambridge pensa que hi ha molta gent que agafa àvits sedentaris amb el qual, doncs, malbarat a part de la seva vida. I aleshores se li va poder inventar un rellotge que marqués no l'hora, sinó el temps de vida que li queda al propietari. Va patentar aquest rellotge l'any 1991 i aquest rellotge calcula el temps que li queda de vida al seu propietari basant-se en dades estadístiques globals com l'edat dels pares del propietari del rellotge, el seu estat civil, que això sí afecta a quina persona pugui viure més o menys, el nivell econòmic, la quantitat d'exercici que fa, si fuma, si beu, i si és propens a agafar malalties amb la solidaritat. Bé, si hi ha alguna persona que es compra aquest rellotze i perquè li assenyala a quina hora i dia pot morir, doncs arriba un moment que s'estressa, doncs el rellotze té un botó pel qual el pare. Però no entenc per què la gent... Quin sentit té? Clar, si es pot parar, quina gràcia té? No ho sé. A més a més, sapia quant temps en queda. Sí, oi? De fet, de fet... Home, tens que viure molt angoixat. Uno. i després, perdona, que això no vol dir res perquè quanta gent hi ha que mora d'accident ja estaria fora de tota previsió en quant a salut, diguéssim de fet, jo recordo que fa uns quants anys com més de 20, potser 30 uns científics anglesos van dir que examinant el cromosoma d'una persona es podia determinar a quina edat moriria Si no moria d'accident. Si no moria d'accident, lògicament. Que podria determinar quan les cèl·lules ja no l'aguantarien. Però això no vol dir que podria morir d'un accident o inclús contraure una malaltia que no estava prevista i que seran dues a l'altra banda. Vas a veure una mica a l'hospital no sé què, que fos l'infecció a l'hospital, que és el seu a l'hospital, que fos la infecció i ja està. Sí, que tot això no serveix. El que passa és que, clar, tenen molt poca feina. Sí, aquest senyor Kindreds tenia poca cosa a fer i, mira, metat de carrellosa no sé, l'ha patentat, no sé si ens venen molts. Hi ha una pel·lícula de no fa gaire, una pel·lícula, Time em sembla que es diu. Com? Time, una pel·lícula de no fa gaire, deu fer mitjany o una cosa així, que anava una mica d'això, no? El que passa és que tu podies comprar temps o robar temps als altres. Ah, sí, sí, sí. No l'he vist, eh? No, jo tampoc. I tothom portava un rellotge que li anava marcant el temps que li quedava i tu podies comprar o robar el carnet de conduir, no? Sí, sí. No es negociava amb calés, sinó que es negociava amb Amb temps. Sí, sí. Una cosa d'aquestes així. Però que embolesca. Més coses. Bé, hi va haver-hi una senyora, la directora nacional de salut dels Estats Units el 1995, Jocelyn Elders, que va fer una campanya o va fer unes declaracions dient que a les escoles yanquis es tenia que ensenyar tècniques de masturbació... per millorar l'educació dels joves sobre la sexualitat. El senyor Bill Clinton, que era el president en aquell moment dels Estats Units, la va dimitir. A partir d'aquest moment hi ha un centre sexual que es diu Good Vibrations, que van decidir... van decidir celebrar, o millor dir, protestar en contra d'aquest acomiadament o d'aquest cessament de càrrec, celebrant el dia de la masturbació. Ah, està bé. I llavors convidaven a tots els seus associats i a tothom que es vulgués apuntar a fer la masturbació. Això, des de l'any 1995, ha anat creixent fins a un moviment que hi ha ara a internet que es diu... I ho llegiré tal com està escrit. Masturbate guió A guió T H O N. Ton. I el mes passat, el mes de maig, van fer el mes de la masturbació. Ah, està bé. El mes. El mes de la masturbació. Clar, podies anar al centre que tenen ells, que és el Center for Sex, en Kultur de San Francisco, eh?, a masturbar-te amb 50.000, o fer-ho més íntimament, ho podries fer... A casa teva. Ah, per internet. Ah, per internet, sí. I aleshores, bueno, esclar, llavors diu... Hi ha frases no referint-se a la història aquesta, diu... per què reunir-se si la celebració és d'un acte solitari, eh?, perquè d'allò, llavors diu que... Un acte íntim. Sí, tal com es pregunta Quinn, diu, ¿es lícito pedir colaboración o inspiración? I diu que, en canvi, el senyor Woody Allen deia que masturbar-se és fer l'amor amb la persona que més estimes. Això és veritat, sí. I, bueno, una mica el xiscarrillo aquest. Molt bé. Doncs jo tinc aquí una notícia que ens pot interessar tots nosaltres. Sí? Sí, els que estem aquí en aquests moments. A Mures, a Haen, hi havia una penya que cada setmana feia la mateixa combinació de la primitiva. I, doncs, per allò que... Fixeu-vos bé que cada membre de la penya pagava 5 euros... I, bueno, i van començar a guanyar petits premis. Aquí ja no s'assembla. Ja s'assembla a veure, ja. Aquí es trenca. Resulta que el president de la penya, el senyor Antonio Padilla, doncs va dir que, clar, que la gent havia de pagar el diumenge perquè el dilluns ell segellava la... La primitiva, que era per dues setmanes, o sigui, per dos dies a la setmana, i que, clar, ell el diumenge havia de tenir els diners. Membres de la penya no estaven d'acord i es va dissoldre la penya. Resulta que un dels membres, el senyor Buenaventura Cuenca, que recordava els números, va fer una primitiva amb aquests números... i van sortir els sis números i va guanyar el premio no sé quants membres tenia aquesta penya però si haguessin continuat jugant haguessin guanyat 90.000 euros cadascú Déu n'hi do Coses que passen Sí senyor Doncs no és un premi molt gros. Eh? Home, no sé quants membres... Clar, depèn dels membres. No, però... Perdona, ara que fossin cent... Bueno, no ho sé. No, home, 90.000 afegeixen, ja és 9 milions d'euros, eh? No, home, tal com és la notícia, no crec que fossin cent... Suposo que no, que en deuen ser menys. Bueno, no era un dels grans premis de la primavera, però bueno, si ens toquen... Almenys aquell mes el passes bé. Home, i tant. Jo arribaria a passar una setmana i mitja. Aquell mes arribes bé a final de mes. Sí, sí, sí. Més notícies, Miquel. Bé, doncs mira, una altra. A la Índia, una colla de nanos joves per entretenir-se, jugaven a menjar-se peixos vius. Peixos vius. Un peto de guamba. Un dels nanos, sembla ser que en lloc d'empassar-se'l cap a l'estómac, va aspirar i va anar a parar cap a la tràquea i va anar a parar-li els pulmons. I li va anar a parar el pulmó esquerre. Poc de temps després d'haver passat això, va començar a tindre dificultats per respirar i tal, el van traslladar a un hospital, van verificar els nivells d'oxigen que hi havia a la sang i van veure que estaven però sota mínims. Van fer una intervenció d'urgència que va durar aproximadament uns 45 minuts i li van treure el peix que encara estava viu. I clar, li anava xuclant la sang. Sí, i li anava xuclant la sang. S'havia posat allà i li anava xuclant la sang. Sol que no era una piranya. No. I bueno... El doctor Pramnot Jauer, no sé com es pronunciarà això, amb l'indostení, que era el que li va fer la broncoscopia aquesta, diu que és la primera casa d'aquests que s'ha trobat en 20 anys. Deu ser difícil que algú es mengi un peix viu. Deu ser molt complicat que aquest peix viu... continuï viu, o sigui no m'estanya que és la primera vegada que se'l trobi. Ja perquè que algú es mengi un peix viu ja deu ser complicat, eh? Deu ser difícil trobar-ho. Bé, els japoners no sé quin cony de peix es mengen... Sí, però no, per exemple, pla pla pla. Sí, sí, sí, cony, els pobs... Els pobs, vius. Els pobs petits els foten vius. More de Déu, senyor. Sí, sí, que jo el dia que vaig veure vaig pensar. Les ostres i les almejas no es mengen vives? Sí, però les traus de la closca i es moren. Sí, però no és lo mismo. Ja, no, ja, ja. No és lo mismo, así pequeñico. Ja, ja, ja. Li fots el llimón i veus com es mor. Sí, sí. Sí, sí. Bé, segurament vosaltres recordareu el famós Toro de Osborne. Sí. Sí. Que molts han sigut indultats. Tristament. Molts han sigut indultats i continuen en el seu d'allò. Doncs ara tenim un altre cas semblant, que és el cartell publicitari del Vino Fino Tío Pepe, que fins a poc estava a la Porta del Sol de Madrid. A Sol, li diuen ells. i el van retirar del que estava, l'edifici que va comprar Apple, el van retirar perquè l'edifici es tenia que remodelar, i ara Apple diu que... que no està disposada que es torni a posar perquè li queda un mes de contracte per aquest cartell i per un mes que és una tonteria tornar a posar perquè ells no estan d'acord amb la botella que allà amb el... amb el barret i la guitarra que presideix el seu edifici. Ells hi volien posar una poma Però l'Ajuntament de Madrid li diu que no, si van deixar que estigués el tio Pepe, que el van indultar quan van treure tota la publicitat d'allà, però que la poma ni parlar-ne. Aleshores sembla ser que Coca-Cola s'ha ofert a González Díaz perquè aquest carrer luminós del tio Pepe pogués estar a sobre d'un dels seus edificis. Jo no ho sabia. Tu saps el que és un rebujito? Un rebujito, sí. Coca-Cola amb... Amb xerès. Amb xerès. I aleshores, doncs, diu que farien el monument al rebujito. Coca-Cola més al tio. És per ser que és escarosíssim. Deu ser... Ara bé, aquesta notícia és d'ahir, i avui sembla ser que una empresa catalana... que té també el seu edifici a la porta de la plaça d'aquesta Porta del Sol, o com es digui, doncs s'oferta a González Díaz perquè el cartell pugui estar en el seu edifici. Serà la caixa? No, no és la caixa. He llegit el nom, però no el sabria dir, perquè diu que és un símbol de la plaça del Sol i que... Bueno, crec que ha d'estar allà. Encara estem a la colla dels símbols. Bueno, símbols, símbols. Tots són símbols, eh? Tots són símbols. És com el rellotge del BBVA de la plaça Catalunya, que hi gira, que quan vas a mirar l'hora dius, hòstia, he girat ara, jo no el veig. No me l'he mirat mai. No? No. Jo sí, jo sí. Tens més notícies? Si em deixes una, en plan ràpid. No sé si heu rebut mai per internet un d'allò que diu, mira la foto i després responde la pregunta del final del correo. I també en una foto que es veu una noia amb una moto. un conductor de moto equipat amb el tratge del que sigui aquell tratge que porten, amb casc i tal, i la noia totalment nua, i llavors la pregunta és, de d'on és la matrícula? Què marca és la moto? O de què color són els tapats de la xica i tal. Bé, doncs han trobat a la parella protagonista d'aquesta foto. Ah, sí? Sí, i la van multar. Per què? La van multar perquè la noia en aquells moments anava sense casc. I, a més a més, la policia, que la va multar, li va dir la pròxima vegada serà condenada com prision. Tu has vist la pel·lícula Vacaciones en Roma? Sí, ara sí, que l'han repetit molt ara per la Sexta 3, o el pare Montchanel. Que van amb una vespa. El cartell anunciador de la pel·lícula, en una reposició que van fer als Estats Units, els van haver de posar casc el Gregory Peck i l'Audrey Hepburn, perquè, clar, no podien anar sense casca amb una moto. Sí, però després a la pel·lícula no portaven... No, a la pel·lícula no. Bueno, no sé si a la pel·lícula també li he posat. Això és com també un anunci d'una pel·lícula a França, no recordo quina pel·lícula era, però hi havia un anunci... Tampoc recordo l'actu, però bueno, estava fumant. Bueno, a la reposició d'aquella pel·lícula li van, amb el Photoshop, Li van traure la cigarreta, però no... Clar, això ve que fumar no és políticament correcte. I és que al·lucina, de veritat. Clar, aleshores, t'està estranya, tu, que vulguin tornar a posar el tio Pep? No, no, no, no. I ja veus que no són coses que passen només a Espanya, eh? No, no. Home, sí, aquestes tonteries passen a dalt arreu. Va, parlant d'Espanya, ens anem a Madrid? Anem-hi. Vinga, cap a Madrid. Doncs, complint l'horari previst, fa 40 minuts que hem començat el programa. Sí, senyor. Tens tota la raó. Senyor Mariano. Bona nit. Bona nit. Per dir, com va això? En Madrid, molt bé. Sí? Sí, d'aún. Bé. ¿Aún? ¿Qué quiere decir? ¿Que prevés que irá mal? No. Llevamos una temporada que las cosas van... Lo que pasa es que tenéis que... Se van programando para que vayan un poquito peor. Con el hijo de que en el futuro vayan un poquito mejor. Pero estaréis más contentos ahora, ¿no? Porque ahora ya no lleváis la M de Montserrat en vuestras matrículas, pero las autopistas las vais a pagar, igual que aquí en Cataluña. Sí, sí, sí. O sea, ya os parecéis más a nosotros, ya os parecéis más, ¿eh? Hombre, es una cosa lógica. No, no, pero a mí no... Sí, dime, dime, dime. Yo digo que si aquí no las habíamos pagado de alguna forma, pues nos tocará pagarlas. ¿Cómo? Vosotros. Pero lo que a mí me parece muy bien es que quieren, además, reducir, doña Espe, quieren reducir el número de concejales de la comunidad, ¿no? Sí. A la mitad. Bueno... Una cosa es lo que quiere y otra cosa es lo que pueda. No, no, porque es que ya puestos a reducir yo no los reduciría a la mitad. No solo en Madrid, sino a los otros lados. Yo los reduciría del todo. Hombre, siempre hace falta algún cargo público porque si no estaríamos en una sociedad anárquica. Si no, ¿a quién le das las cuejas luego? Entonces siempre tenemos que tener algún culpable. Y en este caso el político de turno. O los políticos de turno, puede que sean dos para que se peleen entre ellos y entre medias nos dejen vivir a los demás. El problema es que en vez de ser dos, son 200.000. Entonces ya tenemos un problema y encima que financiamos. Así que me parece muy bien que se puedan quedar en la mitad los diputados o los de la comunidad de Madrid. Y si pueden ser incluso menos, pues menos todavía. Muy bien. Oye, una cosa. En Madrid la gente paga las multas de tráfico. habitualmente cuando les embargan las cuentas. Solo, ¿no? Antes es difícil. Primero porque tienen la costumbre de enviarlas donde no vives, con lo cual no te enteras. Tú te presupones que te pueden haber puesto una multa en algunas ocasiones, pero con seguridad no lo sabes. No lo sabes. Entonces te van enviando la multa que nunca recibes con los recargos correspondientes a un domicilio en el que no vives desde hace años. Ya, pero la cuenta bancaria sí que saben cuál es la tuya. Sí. La localizar en cuanto quieren. Entonces, en vez de cortar de radical y decir, señores, vamos a crear... o a poner en funcionamiento una ley que haga que las multas se descuenten directamente de las cuentas de los... Claro, hay una garantía legal entre medias que tú puedes reclamar, pero eso nunca ocurre porque tampoco te enteras habitualmente. Entonces pasan todos esos plazos en los que no te enteras, te sacan en el boletín oficial o del Estado o de la comunidad o del ayuntamiento, que habitualmente no sueles leer, porque tampoco es que sea una lectura de fácil asimilación... Y luego viene, pues eso, tú un día llegas al banco o a la caja, bueno, ahora ya había a banco, a cualquier banco, oye, ¿esto que me ha visitado aquí qué es? Y tú dices, pues no lo sé, ¿qué será? Mira, oye, parece un embargo, ¿un embargo? ¿De qué? Si yo pago todo. Yo pago el IBI, yo pago el no sé qué, yo pago no sé cuánto, pago Hacienda, y dices, no sé, esto parece aquí, te dan una referencia, tú llamas al organismo que teóricamente te ha puesto esa referencia o ese embargo y dices, anda, la multa. Claro. Te lo explican. Pero ese es el último extremo. ¿De qué multa te han puesto hace tres años? Y dices, anda, es verdad. Yo pasé por ahí. Tres años de recargo. Claro. Yo te preguntaba esto porque el otro día se ve que hubo unos señores que entraron a la Jefatura de Tráfico de Madrid y se llevaron 17.500 euros de dos cajas fuertes. En un principio, cuando vi esa noticia, no sé si os acordáis de la película aquella de Terminator, la primera, cuando entra en la comisaría, cuando dice aquello de volveré, y entra en la comisaría con el coche aquel estrella dentro de la comisaría de policía y se lian tíos ahí dentro. Pues esto ha debido ser... Yo pensaba en algo parecido, pero no. Han sido unos choricillos, o choricetes, o vamos a decirlo así, que con los medios más rudimentarios del mundo se han metido la Dirección General de Tráfico, se han ido a la caja de las cajas de seguridad donde... Sí, había dos cajas. Claro, donde estaban los dineros de las cajas, gente que va a pagar y pues nada, pues con toda la tranquilidad del mundo se lo han llevado. Sí, sí, dice que había una caja pequeña que la abrieron con una palanca, ya me explicarás tú, una caja fuerte abierta con una palanca... Donde había unos 4.500 euros. Muy fuerte, muy fuerte. Y la segunda, donde había ya más dinero, había unos 13.000 euros más o menos, lo abrieron con una radial. Con una radial. Sí, o sea que tampoco era la caja fuerte aquello... O sea, que tampoco es que fueran silenciosos. Era para jugar al monopolio. Sí, y además se llevaron, claro, eso al cajero, o el que estaba en caja, es lo que más le reventó el dinero suelto que tenía para dar el cambio a lo que ellos... Claro, claro. Claro, eso al empleado. Sí. Porque a ver, ahora cómo doy el cambio, ¿no? Pero bueno, la Dirección General de Tráfico lo tiene fácil. No da cambio. Hoy no se da cambio. Hoy no se da cambio. Hoy redondeamos. Hoy, efectivamente, hoy no se da cambio. Hoy no se devuelve. 930, mil. Mil. Parece ser que debido a los recortes presupuestarios... Pues la jefatura de tráfico dejó de tener vigilancia nocturna y todo se basaba en los sistemas de seguridad, alarmas y tal. Y estos no tuvieron ningún problema en entrar, en utilizar las alarmas y ala. Es que lo mismo también había recortes en alarmas y resulta que las alarmas funcionaban en según qué sitio. En la zona de la caja fuerte no. En los despachos de los jefes sí, pero en la zona de las cajas fuertes no. No, además, si esto fuera una película, resultaría que uno de los miembros del equipo de chorizos era precisamente el hijo del que puso las alarmas. O para no disimular, directamente el que puso las alarmas. En los despachos seguro que funcionaban las alarmas porque es donde están los papeles comprometedores. Claro. Efectivamente. Y no necesariamente tienen que ser papeles políticos. No, no hace falta. No hace falta. Sí, pues este es un hecho que puede repetirse en muchos organismos, bueno, en muchos, sí, organismos públicos, porque todo el tema de la seguridad ha sido uno de los que más recortes ha sufrido. Han sufrido todos recortes, pero el tema de la seguridad antes en muchos ministerios estaba, aparte de la Guardia Civil, Sí, estaba la seguridad. Había la seguridad privada que estaba también por dentro del... Dependiendo qué funciones hiciera, antes de la Guardia Civil o después de la Guardia Civil. Entonces, ahora todo eso se ha reducido, se ha reducido tanto, tanto, tanto, que en algunas ocasiones no está ni la Guardia Civil ni la Vigilación. No, porque bueno, ya ha dicho el Ministerio del Interior que va a tener que cobrar los servicios que presten. Sí, sí, sí. Vamos a ver, eso es... No lo veo bien. Pero si no se puede pagar, ¿cómo lo hacemos? Claro, claro, claro. Bueno, eso es lo que le pasa al Metro de Madrid. Tú tienes suerte que no coges el metro. Yo le cojo poco. A veces le cojo poco. Y además ahora estoy pensando si cogerlo más, no por el tema del impago, que a lo mejor eso significa que cierran o que no tienen energía para circular. Pues es lo que te iba a decir. Las dos empresas que suministran la energía... al Metro de Madrid, una de ellas es HC Energía, que es la que suministra el 80% de la energía que gasta el Metro de Madrid, pues le ha presentado una querella al Metro por impago de unos 17 millones y medio de euros. Pues a mí se me ocurre una cosa. Bueno, se me ocurren dos cosas. Primero, cómo permiten que tener una deuda de 17 millones de euros. Pero por otro lado se me ocurre que me voy a apuntar a esa compañía eléctrica, porque hasta que no deba 17 millones de euros no me van a pagar esa deuda. Pues... Pues sí, ¿no? Efectivamente. Claro, como vivimos en un país que en principio no se permite el tipo de discriminación social por... Efectivamente. Ninguna causa, pues bueno, yo voy tirando, voy tirando hasta los 18 millones de euros o 17 y luego pues que me lo soliciten. Y ya llegaremos a un acuerdo. La que ha sido muy buena es la respuesta del Ayuntamiento de Madrid. Esa no me la conozco, fíjate. Pero cualquier cosa de ellos. Pues resulta que, bueno, el Ayuntamiento o el Metro de Madrid, que supongo que dependerá del Ayuntamiento. El Metro de Madrid... No, es de la comunidad, creo. Ah, es de la comunidad. Es de la comunidad, pero es una mezcla. Bueno, el hecho es que Metro de Madrid le ha dicho que, bueno, que, a ver, que esta deuda es de los últimos meses del 2011. Y que tampoco hay para tanto, porque este año ya se han ido pagando poco a poco las facturas. O sea que la deuda era superior a los 17 millones y medio. Desde enero del 2012 hasta ahí se han ido pagando la factura poco a poco y todavía le deben 17 millones. Pues fíjate tú. Claro, y lo que le tenían que decir, no se preocupen que le vamos a seguir pagando a medida que vayamos poniendo peajes en las autovías. Efectivamente. Yo no sé si en el Metro de Madrid han puesto los mismos carteles que han puesto en el Metro de Barcelona, que son buenísimos. ¿Los comparativos? No. ¿Sabes que en el torniquete, donde tienes que poner el billete para que el torniquete gire, han puesto un cartel de un señor saltando? O sea, es un dibujo de una persona saltando por encima del torniquete y pone no lo hagas. Pero claro, el que mira parece ser, si no lees el no, no hagas, lo que parece es que te están invitando a saltar. A saltar. Y por eso cada vez hay más gente que salta. O bien, si eres extranjero, estás de vacaciones, no entiendes el idioma. Eso dice, aquí hay que saltar. Y más, si eso lo ponen en Madrid, con eso de que la candidatura a la Olimpiada del 2022, pues se deben estar entrenando ya para las Olimpiadas. Aquí no tenemos eso. Aquí lo que tenemos es una plataforma que es, paremos el tarifazo o algo así creo que se llama, que hace dos cosas. Primero, cogen y se juntan un montón de personas, un grupo de personas. saltan la valla directamente, no ponen carteles, o sea, no hacen nada, simplemente llegan a una estación... Y saltan. ...en grupo, en un gran grupo, y saltan. Saltan los torniquetes y se meten para adentro, perseguidos por los agentes de seguridad... Bueno, hombre, ya es algo. Sí, pero no pasa nada, porque son tantos que los otros dicen, bueno, pues mira, ¿para qué no vamos a meter en más historias? Y luego está la misma plataforma que lo que hace es que se ponen de acuerdo en las estaciones de metro... Y tiran de los frenos de seguridad, de los frenos de emergencia. Ah, está bien. Entonces paralizan el metro parando convois de vagones en media docena de estaciones. Ah, está bien. O sea, es muy divertido. Sí, sobre todo si tienes prisa. Bueno, voy a coger el coche y voy en coche. Y te encuentras con que están haciendo las obras para los peajes de las autovías. Y te puse bien. No tenemos remedio. Yo no sé cuál de las dos ciudades, Barcelona o Madrid, será la primera en poner el peaje para entrar en la ciudad. Bueno, bueno. Podemos hacer apuestas, pero todo se andará. En Madrid yo creo que todavía falta una cosa para poner peaje de entrada, que es que aún hay zonas de Madrid que todavía no tienen estas zonas de estacionamiento restringido, para residentes y no residentes y todo esto. Entonces faltan por poner todavía zonas para... Para que la gente pueda parcar. Los parquímetros, efectivamente. Sí. Pero aquí por lo menos ya hay algún estudio, no se ha sacado suficientemente a la luz o no está suficientemente claro, pero ya hay algún estudio que tiene el Ayuntamiento de Madrid en ese sentido. No sé lo que tardarán en hacerlo, pero sí, desde luego hay algún estudio que ha cuantificado, por un lado, el coste electoral y por otro lado el coste de recaudación. El beneficio de recaudación. Claro. Las cifras no las conozco, pero de momento no hay nada público. Bueno, ya hay. Pero si hay algún estudio al respecto. Todo llegará. No te queda la menor duda. Es decir, comprarse un coche va a ser gravoso. Y tanto. Pero no tenerlo también. También. En cualquier caso no van a freír. Si lo tenemos como si no. Te pongas como te pongas, vas a quedar mal. Al final tienes que pagar. Bueno, Mariano. Bueno. Que tengas un buen fin de semana. Y vosotros que lo veáis. Procuraremos. Bueno. Hasta el viernes. Hasta el viernes. Bé, avui estem complint l'horari previst pràcticament al minut, eh? Sí? Sí, sí. I, bueno, li hem donat uns minutets més al Mariano, que ara li compensarem amb el doctor Baràmbio. Molt bé, eh? Molt bé. I, bueno, però anem bé. El doctor Baràmbio sempre i quan, doncs, podem contactar amb ell. És clar, la setmana passada estava... En un bar, no? En un bar, fent una cervesa, un covata, no sé què. Avui no sabem on t'és. Doctor Barame, bona nit. Hola, què hi ha? On estàs avui? Avui estic de la meva ordinada a fer una mica de feina. Ah, estàs fent... Home, de tant en tant està bé. Sí. Sí, home. Jo pensava que tu treballaves al consultori, el teu... Jo tinc moltes feines. Ah. Moltes feines. Per exemple, la de president de l'Associació de Quínicas Acreditades... I això l'has de fer... Clar. Això l'has de fer per a l'ordinador. Bé, a vegades és per a l'ordinador, a vegades és parlar amb la gent, a vegades és revisant algú que no es quita més, a vegades escrivint-ho jo, a vegades es publicant, a vegades es llegint les publicacions dels altres, a vegades tenim l'Assemblea General la setmana que ve i... Ah... Doncs molt bé. S'ha de presentar la memòria anual... I tot això no tens secretari? Perquè els presidents acostumen a tenir un secretari... Sí, sí, sí que en tinc. Tinc una secretària. És que és millor tenir una secretària. No ho sé quan. Tinc una secretària, però al final algú s'ha de mirar i dir ok. Estàs allà encara? Fem moltes notes de premsa, fem moltes coses així. Fem moltes notes de premsa, però... Escolta, hi ha que donar una nota de premsa, dient més o menys a la... El cap de comunicació ho redacta, m'ho envia, jo dic, home, això no m'agrada. Tu li dones el vistiplau o... Esmenes. Recalquem això d'aquí, recalquem això d'allà, torna a enviar-ho, m'ho torna a escriure, m'ho torna a enviar, torna-t'ho a mirar... Quan entro l'incendi, que em dic jo, quan de cop i volta passa alguna cosa... Doncs has de fer de bomber. Sí, per exemple, ahir vaig tindre una mica d'incendi. Per exemple, va haver bastanta feina. Aquesta que la gent diria... Com un metge sembla que si no va amb guants ja no és un metge. No, clar. Fem més coses. Estudiem, també. Ah, sí, sí. El metge t'està estudiant tota la vida. Exacte. Això m'ho deia el meu metge de capçalera quan jo era petit. Em deia Carlitos, el médico tiene que estar estudiando toda la vida. Que va ser una manera de dir-me no estudis medicina perquè no... De fet, ho hauria de fer tothom. Sí, no, de fet, qualsevol professió que tinguis, si vols estar, doncs, vols fer la teva feina com Déu mana, has d'estar constantment, doncs, renovant coneixements. Sense anys, sense fer un manteniment, ja estàs. Sense fer un manteniment més o menys, potser més tràl·legis, vull dir, estàs absolutament ferò a lloc. Clar. I les solucions que hi ha, i tot això. Clar. Ahir l'incèntia que vaig tindre és que una persona a l'associació li vam fer una entrevista a l'Europa Press i va dir que a Madrid estaven pagant, sabeu que les clíniques acreditades continuen fent el 98% de les intervencions d'embaràs, igual que abans que hi hagués una llei que digués que ho ha de pagar el diner públic, l'únic que passa és que ara ho van les clíniques. És a dir, és gratuït per les hores, però no perquè ho paga l'estat, sinó l'estat corresponent, no? L'autonomia o qui sigui. O qui sigui, perquè cada autonomia ha autoorganitzat d'una manera diferent. Tu què? L'autonomia diu, per exemple, l'autonomia de Madrid deu a les químiques de CAI, de les associacions de paciència d'això, més o menys un milió d'eus. Oh, re, home. Al metro de Madrid li deu 17 milions i mig a la companyia elèctrica. Bé, això, les químiques de CAI, hi ha químiques que no són de CAI, posem un altre millor, serien uns dos millors. Però, si ara jo dic això, l'autonomia a Madrid li deu... No, és veritat, l'autonomia pot sortir, la senyora... Aquesta... La doña Espe, doña Espe. No, aquesta és la de l'autonomia, no? Ah, sí, sí, l'autonomia, exacte. La senyora, l'esperança aquesta, doncs pot dir, no, no, jo no veig res. I té raó, no, i té raó, no deu res, ella. No deu rellar perquè el marit s'ha organitzat de manera que li diuen als hospitals, no ho ha de fer vosaltres. I si no voleu fer-ho... Doncs pagueu vosaltres. Pagueu vosaltres, del vostre pressupost. Ah, està bé. Llavors, el que paga els hospitals, tant els públics com els de gestió privada, públics però de gestió privada, que són els que menys paguen, doncs no ho volen fer, ho tenen que enviar a la clínica acreditada i ho tenen que pagar ells i no ho paguen. I no ho paguen. Llavors, aquesta persona va dir que havien pagat alguna cosa i llavors Europa Press va treure la notícia que la deuta a Madrid ja estava saldada. Ah, està bé. Clar, la veritat no és aquesta. La veritat és que el que paguen, pagar paguen de tant en tant, però paguen menys del que han gastat. És a dir, en tres mesos et paguen una quantitat i en aquests mateixos tres mesos la deute creix. Ara, clar, si tu dius, escolti, no paguen, escolti, però bé, sí, miri aquí, els veus van pagar tant, no? Per tant, hi ha que dir les notícies, hi ha que dir-les bé, no? I en aquest cas, la persona aquesta va ser somera en la seva informació i ràpidament Europa 3, que tot sabem de quin color és, doncs va dir que ja estava arreglat. Ja estava arreglat. Doncs això va obligar a parlar amb una sèrie de clínicas, diguem què és la teva deute, tal, diguem la teva, és la teva, suma, sigui, resta, multiplico per dos, divido per quatre, tal, parlar... Només per ser de cas, aquesta notícia que deia una agència de notícies, avui sortia de la premsa, perquè ja saps que avui dia... Els diaris són agències de notícies. Sí, sí, clar. Hi ha periodistes, periodistes... Pocs. I ara no n'hi ha, no? Bueno, és que és una feina molt sacrificada. Hi ha becaris a les agències de notícies, no?, fent alguna foto amb la càmera que li van regalar pel seu cumpleany i fent una entrevista, vull dir, gravat en el telèfon, un mòbil. I amb això després en van a la redacció i treuen una notícia com els hi convingui. Bé, doncs vam tindre que tot això, per si de cas. Què ha passat? Ha sortit d'algun lloc i tot això? No. Per tant, tota una feina, tota una pila d'hores, amunt i avall. Home, no, ja anava a dir, no t'ha servit de res, però sí, t'ha servit. No, no t'ha servit de res. Com a mínim tens el dia el deute que tenen. Sí, però bé, a mi això m'és igual, jo no sé si tu sapigues el deute que tenen les quíniques. Ho vaig tindre que averiguar. per si a la tarda em començarà a tocar periodistes, escolti, això m'has dit, com va i tal i igual. I de totes maneres... I de totes maneres, la notícia és DB, no que paguen. Clar, però és que... DB ja no és una notícia. M'entens? És allò de... Quan un gos mossega a una persona no és notícia. La notícia seria que una persona mossega a un gos. Que els estaments públics deuen diners ja no és una notícia. Doncs no fa gaire, diguem que un, diguem, un grup empresarial, bueno, un grup empresarial públic, ja està, em va trucar una periodista d'altra notícia de TGTN. que havia sentit això, que no pagaven a Saragòs i tal, i el que interessava era, em va trucar per preguntar-me si aquí pagaven o no. I vaig dir, home, a veure, paguen amb retard però amb un retard pactat. O sigui, de moment compleixen el seu compromís. Això no va sortir. Home, clar. Si hagués dit, sí, ens haurien dos milions d'euros... Home, però ja et dic, això ja... Com l'estament públic? Tot a més, aquest mes sembla que ja tenen fins dilluns per complir el compromís. I si no el compleixen? Si el dilluns no, ja començarem a estar en retrasos. I? Començarem a tindre un retraso, ja. Però bueno... O sigui, un incompliment. O sigui, pagarem 90 dies. Si tienen un retraso, ja sabes, a los nueve meses, nena o nena... Són 120. Quan diuen paguem en 90 dies són 120. Però tot el primer mes tu ja estàs consumint, pagant, no? La més pagues, i abans factures, i et paguen en 90 dies, el qual vol dir 120 dies. Llavors, 120 dies t'han de pagar, però llavors només paguem el 75%, doncs ja estàs. I mentrestar-ho estàs finançant tu, no? Sí, bueno, però això... Bueno, això no pot ser. Això no pot ser, perquè jo ara per 5 més, si no em paguen el 75%, junta de la gent, escoltem, m'han pagat el 75%... Us paguen el 75% del saló? Us paguen el 75% del saló? Ja està, ja està. A la part que ho diré, i ells que li diguin el de la carnisseria, us paguen el 75%. Clar, clar, clar, com ha de ser, home, com ha de ser. Escolta, per què? Perquè la Generalitat no paga. Ves a la Generalitat i li reclames el 25% que falta. Ja està. Sí, sí, ara. Molt bé. I és que voleu saber alguna cosa més? Voleu saber alguna cosa, per exemple? No, no, nosaltres no tenim interès, no som curiosos. Ampliar coneixements i coses d'aquestes? Ampliar coneixements. Sobre quin tema concret? Vosaltres creieu que ens intervenen o no? A veure, a veure, què és una intervenció? No, no ens intervendem perquè estem intervinguts. Què és una intervenció? No, no, intervindre vol dir explicar i dir ara mando jo i me lo miro jo i... I qui mana? I qui mana ara? Però això és el que estan fent. No, no, no, ara no estan fent això. Ara estan dient, estan orientant la política, però el Rajoy Goma Bon Gallego de fet s'ha avalat. Ah, sí. Això no, jo tampoc. Per què no interessa al govern que ens intervinguin quan, de fet, a veure, demà ja fa temps? És que hi ha dues coses que són totalment diferents i que hi ha gent que confon, que és la intervenció i el rescat. No, no, jo dic la intervenció. La pregunta més a ser el que és. Home, la intervenció és lògic que el senyor Rajoy digui que no. Per què? Perquè ell mana poc, però si ens intervenen ja no manaria res. No, i a més a més començaria a mirar què ha passat. Què ha passat aquí, què ha passat allà, què ha passat amb la Banquia, què ha passat amb la de Llonsis, clar. Home, per això... No li interessa? Hem passat de la intervenció al rescate blando aquest. Al rescate blando. Sí, és com el formatge, ja. Queso blando i queso seco. A Grècia hi ha un formatge sec. I per què t'hi ha dintre de fer un escat? Primer, torno a fer la pregunta. Tenint clar el que és l'intervenció, creieu que ens intervenen? No, creieu que no. Jo crec que no. De moment no. Jo crec que sí. Sí? Sí, jo crec que sí. I, a més, jo crec que, abans de l'est. I el rescat de Blando, que és com l'alternativa a la intervenció, ja que no podem intervenir o no us deixeu, doncs llavors fem el rescat de Blando, que de fet és rescatar només les entitats financeres. Les entitats financeres. Que és un invent que s'acaben d'arribar a la màniga. Si rescaten les entitats financeres, per què és? Però les entitats financeres s'han de rescatar? Sí. Totes. Sí, clar, no tenen diners. No tenen diners. No tenen diners per pagar el que deuen els alemanys. Els bancs alemanys. Clar. Llavors, què fan els alemanys? Demanen que els paguen. Agafem diners europeus, els inyectem... Fem aquí perquè ens paguin a nosaltres. Els dèficits, clar. Els bancs amb dèficit que deuen diners... als bancs alemanys, i llavors els bancs alemanys es rescaten a si mateixos. I ho fan no amb diners alemanys, ho fan amb diners europeus. Part d'ells són alemanys, clar. Això ja fa els anys 78-80, ja es deia que quan els bancs espanyols haguessin de pagar el deute que tenien amb els bancs europeus, no tindrien diners per pagar-los. I, des de les hores... Sí, però això no era important... De les hores fins aquí, doncs han vingut a dir... Bueno, pues ja... No, això ja era un pacte internacional. Això no tenia massa importància. No. Perquè era funcionar sobre el dèficit que se'n deia. I tothom, els noms americans, també està en dèficit. O sigui, el dèficit espanyol, del govern espanyol, no és massa gran. El gran dèficit que tenim aquí és tota la quantitat d'actius... que estan tassats en un preu perquè les caixes s'hi van ficar. Quan dius actius parles del totxo. Sí, clar, no hi ha hagut altra cosa. Bueno, home, ha hagut indústria a Catalunya, indústria al País Basc, el Guastúries, però bé, la majoria del moviment... Totxo. El d'Espanya era el totxo del turisme, no? Bueno, home, per mil, i la guitarra, i flamenco, i això. Però, bueno, no... Senyor, abans, clar, totes aquestes monumentals inversions, amb tot just por ahí, que això es finançava amb diners de caixes, i... Bueno, mig no, estan abandonats. Estan abandonats, que no es venen els solars que són... Tot això, que són diners que han sortit a les caixes, i que vas a saber a qui beneficiava, Ara la Caixa té allà una cosa que diu, val mil milions, i val deu milions. Aquest és el drama real. Perquè, per el que entenc, tampoc s'està creant una morositat brutal. No. N'hi ha de morositat. No és superior a altres moments de la... Per tant, el gran problema de deute està a les caixes. A les caixes, sí, són les caixes. I a qui li deuen els calers les caixes? Als bancs. Als bancs alemans. Doncs clar, que volen rescatar. Clar, que els bancs alemans diuen si fem el rescat a veure si cobrem alguna cosa. Evidentment, això. Però jo crec que la idea que té Alemanya és apoderar-se de... No, no, Alemanya, no sé, les fuerzas aquestes ocultes del mal. Ah. L'eje franco-alemà, dames, el que sigui, no sé qui està allà. No, ja ho has dit bé, les fuerzas del mal. Sí, clar, és mal o és bien, perquè potser més val ser un landes alemany que ser una colònia espanyola. Però el cas és que, clar, tot això, el que diuen és, aprovechando que el pisor que passa per Valladolid, em quedo amb Espanya. Em quedo amb tot. Que és això que li diuen Mas Europa. Clar. Bueno, continuarem la setmana que ve amb la història econòmica. Eh? Teremos Mas Europa. Mas Europa. El qual vol dir que pagaràs diputats a Europa. Sí, això és com el repito. Más langostinos para él y más patates para mí. Molt bé. Molt bé, vinga. Adéu, bona nit. Adéu. S'ha passat un minut, aquest home, eh? Sí? Sí. No pot ser això, eh? Carme, ja tenim el tema musical preparat. Em fa així amb el cap? Us vol dir que sí. Sí. Quan fa així és que sí. Sí. Què passa? No pots parlar? Ara sí. Ara sí. No sentia res. Molt bé. Doncs escoltarem bé l'en Sebàstian. Molt bé, perfecte. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Bona nit. Bona nit Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit! Doncs comencem la segona part i última d'aquest programa d'avui, d'avui divendres, que la podeu escoltar en dimarts, si voleu, només haureu d'entrar a radiodesverb.com, us baixeu l'androide i escolteu la ràdio quan... Això d'androide va sonar sempre andròmina. Bueno... Eh? Bueno... Jo que sóc un expert en aquesta història. Comencem amb la cuina. Amb la cuina de l'Armand. Bueno, no, cuina meva, no. Jo l'únic que faig és explicar coses que provo i que llegeixo en altres llocs. I sento en altres llocs. Avui què? Avui farem una sopa de crevassó amb oli picant. Amb què? Oli picant. Sí. Primer has de preparar l'oli picant. Exacte. I un tàrtar de salmó, ai de salmó, un tàrtar de tonyina amb advocat. Ah, molt bé. L'advocat té que ser bo, així. L'advocat criminalista, no? Exacte. No, per fer la sopa de carbassó, primer prepararem l'oli, com ho has dit, Farem un catxarret per posar un pot per posar el foc, evidentment. I posem oli. Oli d'oliva del bo. Del bo que refereixes a... Oliva verge. Verge. Quants graus? L'acides, no, home, pot ser... No, és que l'acides, un grau... Un grau. Un grau és més... té més sabor, és més potent. Però vaja, això va a gustos. De mig... 0,4... El més normal és un grau. Al voltant d'un grau és el més normal. Molt bé, ja tenim el pot amb l'oli. Aleshores, pelarem 3 o 4 llets... els posem allà dintre, el posem al foc a un punt que no arribi ni a bullir, que no bulli l'oli, que estigui calent. Calent però sense bullir? Sí, sense bullir. Que fumeja? No, no, no. Ni fumeja? No, no ha de fumejar. Si fumeja és que està supercalent. O sigui, ni fumejar ni bullir? Exacte. Té que estar uns, per entendre, té que estar a 70-80 graus, més o menys. I dos... guindilles d'aquestes caienes, aquestes, un parell, o tres, o quatre, depèn del gust. Depèn del picant que vulgui cadascú. Molt bé. Posem allà i el deixem una estoneta, com bé mitjoreta, tres quarts d'hora, mitja hora i una hora. Que vagi estofant. Que vagi allò, vagi fent. Quan el tiquem, el retirarem i el deixarem refredar. Molt bé. Per una altra banda, agafarem tres o quatre carbassons, depèn de la gent, normalment... I del tamany del carbassó. També, clar, evidentment. Normalment, per persones, compta per fer una crema de carbassó, una sopa de carbassó, un carbassó per dues persones, un carbassó, un carbassó i mig per dues persones. Depèn del tamany, evidentment. Tanyarem trossos, posarem llet. A trossos... Trossos grossos. Grossos. Primer, aviam, hi ha dues maneres de fer-ho. Una, amb pell i l'altra, sense pell. Ho dic perquè a mi, per exemple, m'agrada amb pell. Amb pell. M'agrada amb la pell de perversó. El rento bé i els faig a s'empell i tot. Hi ha aquí la pell, aquell puntet verd que deixa no sé què, tal, no agrada. I el pela. Es pela ni ja està. Es tallen a trossos grossos. Un crevassó es fa amb 4 o 5 trossos. Perdó. Posem el llet al foc, a escalfar, i el crevassó dintre. Llet? Llet, sí. Bullint? No, no, llet. Posem llet o crevassó, que bulli a la que arrenca el bull. Sí. es retira del foc, mini pimer, es passa pel mini pimer, sal, pebre, i ja està. Deixem refredar. A la que bulli. A la que requi l'ull. Sí, però el carbassol millor estarà cru, no? No, és que ha de ser mig cru. Ha de ser només escaldat el carbassol. Pensa que tota l'estona que està pujant de temperatura l'aigua, el carbassol ja es va coent. Sí, sí, això sí. Ja es va coent. La que bulli... La llet. Si quan bulli la llet i que tens els carbassons a dintre i tal... quan l'acabulli deixes un parell de minuts i hauràs de baixar el foc que baixi i tornar 3 vegades. Ha de pujar i ja no puja més. Amb 2 vegades segur, però amb 3 és segur que ja no vés a la llet. vols deixar dos minuts, si t'agrada més cuit el carbassó, doncs el deixes una estona més, però vaja, només que arrenqui el bull i això, fora ja. Una pregunta, no? Sí. Jo poso, la llet, té que tapar tot el carbassó, té que estar mantent? Sí, sí, sí, no, no, té que quedar el carbassó. Perquè, esclar, com que hem dit el carbassó, doncs un i mig per cada dues persones, però... Té que quedar, perdó, té que quedar el carbassó tapat amb llet. Amb llet, amb la llet. D'acord. Llets sencera, a més. Descremades, desaigua. S'hi pot afegir una mica de mantega, qui ho vulgui. S'hi pot posar, quan poses a bullir, posar un tros de mantega. Però allà podem bullir, deixar refredar, sal, pebre, l'acabes d'arreglar. Per servir, posarem el carbassó en el plat, evidentment. Bueno, que és una crema, ja. Sí, es passa pel minipimer. Qui vulgui pot passar pel xino. Jo no el passo i m'agrada notar la farinositat aquella del carbassó. Es pot passar pel xino i deixar més líquid. Una cosa, el xino. El xino no és allò del passapuré, perquè hi ha gent que confone el xino amb el passapuré. El xino és un colador. El colador aquell que és com un embut amb molts foradets i que normalment es passa amb una mà de morter. És cònic, eh? Això és un xino. Es pot passar per allà o no. Això depèn com agradi cadascú. la textura que agradi. Posem en el plat, fred per això, això és per menjar fred. Aleshores, servim el plat, trossos de pa fregit, petitons, i una... Un ratll de l'ali. Sí, però allò amb cullera molt suau. Diríem, si parlíssim de gotes, parlaria de 7-8 gotes d'oli. Ja està. Llavors seria... Per l'estiu... Fantàstic. Si no es fa molt picant l'oli, jo... Bueno, qui li agrada dir picant, que es pot fer superpicant. Però vaja, un quart de litro d'oli, per exemple, amb tres alls o quatre alls i dues caienes d'aquestes, ja queda un oli... Ja pica. Ja queda un oli potentet, eh? Ja està bé. Llavors queda perfecte, perquè queda una sopa molt fresqueta, amb un punt picantó i tal, queda molt bé. Anem pel segon. Anem pel segon. Tonyina. Important que sigui superfresca. Important que sigui superfresca. No tonyina d'allà. Jo la trauré del congelador. Sí, clar, està més fresca. Et costarà trinxar per això. Comprem un tros de llom de tonyina. Si trobem entresca millor. El que passa és que difícil trobar entresca de tonyina. Normalment el que trobem és... Llom. Llom. Bueno, comprem un tros de llom de tonyina... Depèn també de les persones, si som per persona, es poden comptar entre 100 i 125 grams de tollina per persona. Un parell d'avocats, els pelem, els traiem els ossos aquells que tenen, tot allò, i el piquet... I aleshores la pots plantar amb una... Sí, a veure si te'ls surt. A veure si te'ls surt algun avocat o algun fiscal. El fem a de uets, de uets superpetits, molt petitons, eh? La tonyina, el mateix, trinxem... A de uets, sí. La tonyina, una vegada la tenim trinxada, li posem soja, oli, sal, pebre... Soja líquida. Soja líquida, sí. oli, sal, tebre i un toc de Pedro Ximénez o de Porto. A mi particular, sí, a mi m'agrada més el Pedro Ximénez, però això, sí, a mi particularment. Deixem re, això amb acenació un quart d'hora, 20 minuts, no més, i ho colem ben colat. agafem un mollo d'aquests, un aro d'aquests que es van servir per als famosos tipus d'aquestes històries, i muntem tot barrejat, el bocat barrejat, tot a de uets, pum, omplim allò, i a sobre, unes, regat amb unes gotes del que hem colat de la tonyina, i unes fulles de rucolà. Dic rúcula perquè la rúcula té aquest punt com amargós i tal i qual, que amb l'advocat i l'advocat queda perfecte. A mi m'encanta el gust de la rúcula. A mi, segons amb què, sola no, però segons amb què... Jo, per exemple, fer una amanida d'encià, però hi posar-hi unes quantes colles de rúcula per... Vale, perfecte. La rúcula barrejada, perfecte, sola... No, no, estic d'acord amb tu. Jo n'he menjat a vegades i es fa una mica... Ja sabeu la meva opinió de la rúcula. De la ròtula. De la ròtula. Molt bé, perfecte. Un sopar d'estiu ràpid de fer, de més. Si algú es prova, pot telefonar a la Carme i dir-li, escolti, l'ha provat i molt bo. Dic a la Carme, perquè la que està aquí cada dia... Exacte. Demà al dematí, demanó, demanó. Demano i ets, Carme, aquí. El proveu aquest cap de setmana. No pot ser això, eh? I el dilluns truqueu a la Carme. Molt bé, herman. Gràcies. A vosaltres. Gràcies. Doncs ja estem a l'últim espai, que és l'espai esportiu. Sí. Avui ha començat l'Eurocopa. No sé com ha quedat al final Portugal, dic Portugal, Polònia-Grecia. No, no, jo quan l'he vist estaven 1-1. Ah, 1-1. 1-1. A Grècia jugàvem 10 jugadors. i el porter de Polònia va fer un penal. Va sortir un noi jove de 19 anys i va fer una centrada amb un... sol davant del porter. I el porter li va fer penal, el van expulsar, amb la qual cosa ja els dos equips jugaven amb deu. Va sortir el porter suplent... I el para. I para el penal. Molt bé. Els grecs ja estaven celebrant la victòria abans de llançar el penal i jo vaig dir, el penal s'ha de marcar. Tenim experiències. Aquests grecs d'or. I el porter ha parat al penal. I no sé com ha acabat. Tenim l'Isidre? Bona nit. Com ha acabat Polònia-Grècia? Polònia-Grècia ha acabat en Padaun. En Padaun. Gran nivell. Sí. T'ho he vist, eh? De tota manera, tenim una setmana trista, eh? Sí, per què? Amb la mort del Preciados, no? Sí, jo em vaig quedar de pedra ahir quan ho vaig llegir... És curiós perquè avui precisament hem llegit que avui és l'aniversari de Camacho, fa 57 anys, i si no estic confós, Preciados no tenia 58. 54. 54, encara més jove. Acabava de fitxar pel Villarreal. Pel Villarreal, sí. I, bueno, coses de... Sí, però és d'aquelles persones que és un cop... Sí. A mi em va saber que era molt bé perquè, no sé, considera un tio molt... Sí, a més... Molt íntegre. Sí, i es feies, jo sí, veies la roda de premsa i es feia simpàtica, es feia agradable, l'home. I, bueno, i quan llegeixes la seva... biografia, o sigui, hem de dir, ostres, mala sort, es mata el fill, el fill es mata amb una moto, el pare el van atropellar, es va atropellar ell, sí, per ajudar una persona, el pare es va posar a arreglar el seu cotxe, no se'n va recordar posar el fremde de mà, i el cotxe li va passar per sumar, jo he llegit que va parar per ajudar una persona que estàvem punxant el cotxe, va baixar el cotxe per ajudar-lo i el va atropellar el seu propi cotxe. Això sí, sí, una cosa així. Però bueno, què hi farem? Són coses lamentablement de la vida. Em anava a dir una cosa greu, eh? Sí, sí. Sí, perquè era un tio que parlava molt clar i molt directe, no? Sí, sí. Sí, exacte, exacte, el veia un tio índic. Se van los buenos. Pues sí, sí, sí. Jo tinc aquí una notícia del antifutbol.com aquest. Ja comencem? Sí, no, és que és curiós perquè... Emilió, vale, no, ja... Aquesta gent ho sap tot. Ets el topo. Ho sap tot. Saben el que cobrava Guardiola. Tu saps el que cobrava Guardiola? No, i tant me fot, també. I ara diuen que el Barça sabe, que allò de la roda de príncia aquella, dir que el proper entrenador del Barça seria el Tito Vilanova, que, clar, s'han colat perquè el Tito Vilanova no vol firmar el contracte. I que ara el tindran que firmar perquè, clar, queda molt malament després d'haver dit que el Vilanova seria entrenador, ara dir que no, perquè no es posen d'acord amb el tema econòmic. Però és que a sobre diuen que Vilanova era el tercer entrenador millor pagat d'Espanya després de Pep i Mobrillo. Això és veritat. És possible. Però jo no sé ni el que cobrava el Pep ni el que cobrava el Mobrillo. Però bueno, és aquesta gent si ho sap. Però bueno. Diuen moltes coses que no val la pena de... Que no s'han d'escoltar aquesta gent. No s'han de... Bueno, i fa gràcia perquè una de les coses que van dient és el tema del fitxatge del... de l'Alba, que diu que clar, que els diaris catalans ja l'han vestit amb la samarreta balograna i que això, recordem que això ho va fer el Marca amb el Villa i el Madrid i que per això el València no el va traspassar al Madrid. perquè si és curiós és l'actitud del president del València que va venir aquí a Barcelona per reunir-se amb el Fubi Ferreta i el directiu dels directius. Havien quedat en un restaurant... Sí, el Carles Villarubis, no? El Carles Rubies o... Sí, no sé qui és. Havien quedat en un restaurant i quan va arribar va veure que hi havia premsa i aleshores va marxar i va trucar al Fubi Ferreta i va dir, escolta, que aquí hi ha molts periodistes i jo no entro. Lògic, no? Que arribi i estigui allà tota la premsa esperant-lo. Sí, bueno, però són gajes... Algú ha escalfat la boca. Gajes de l'ofició. Però, perfectament, s'ha de fer ventilar la premsa. Sí, algú l'ha revisat a la premsa, suposo. De hora, dia i lloc. Aquest és el problema. Per cert, veu veure el partit del dimarts de bàsquet? Jo vaig veure un tros, però era un horari que... Jo vaig estar veient un trosset, vaig passar olímpicament. Perquè perdia el Barça? Sí, perquè anava perdent i m'estava fotent més a més. Com que el donàvem per la... Jo és que anava escoltant per la ràdio. Anava connectant i al final el vaig veure al final... Sí, però el donàvem per... El donàvem per la televisió d'Espanya, la televisió nacional, i, hòstia, em fotia, m'estava fotent de molta malaltia. Sentir els comentaris d'aquella gent... Com una guerra d'aigua freda, eh? I res, allò a canvi quedaven 10 segons i jo, hòstia, ja està perdut això i tal, i de cop i volta pas fot la jugada aquella. Sí, bueno, va ser un llançament detrás del Madrid que van fallar, van agafar el rebot i llançament detrás. Increïble, eh? Per cert, d'aquí 20 minuts juguen. Sí, exactament, el segon partit. Senyor Sánchez, bona nit. Hola, Emili. Hola. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Què tal? Doncs mira, aquí estem. Tens alguna notícia important de dir d'esports o no? Sí, que el Barça ha guanyat la Copa del Rei. Ah, sí? Què no ho sabíeu, això? Ei, i el futbol s'ha classificat per la final de la Lliga. Doncs jo et diré una cosa. I el Barça, què? I al bàsquet juguen d'aquí 20 minuts. Ah, d'aquí 20 minuts. Doncs a aquella Copa del Rei de moment al Barça li costarà 4.000 euros i a l'Atleti Club 94.000. Per què? L'Ajuntament de Madrid li reclama als dos clubs els danys que les seves aficions van provocar a les zones habilitades... perquè estiguessin dolç. Doncs mala sort, que no tenen una assegurança. Sembla ser que no. Sembla ser que van obligar... Aquests mediolenys, per tal de demanar diners, ara que per una vegada paguem menys nosaltres... Ojo al dato, i és que l'Ajuntament de Madrid va demanar una fiança als dos clubs. A l'Atleti Club 100.000 euros i al Futbol Club Barcelona 50.000 euros. Clar que és iògic, és iògic, home. I això és per la ràbia de la xiula l'himne? No ho sé, segurament. Per cert que no hem sentit a la impresentable aquesta de la guerra, no l'hem sentit parlada de l'altre dia a Sevilla amb el partit de la seva selecció espanyola. Doncs com els aficionats de la selecció espanyola xulaven a l'himne de la Xina. A l'himne, sí, a l'himne de la Xina. No he sentit, no he sentit. No, home, no, però és que... Jo directament suspendria l'Eurocopa, ja. No, home, ja saps l'acudit, no? No. Que le den por el chino. Ah, això és un acudit. Sí, hi ha un acudit que acaba així. Mm. Entens? Molt constructiu. Final feliç. Sí. Bueno, ara volen fer... No sé qui ha presentat... Ah, sí. Algú de València, no sé què, els valencians, no sé què, han presentat un projecte de llei... projecte de llei perquè es castigui els xiulets i agressions, els símbols nacionals... No, però no us ho perdeu, que això, si no ho va gerrat, això és una cosa que va presentar, que es va aprovar al Parlament de València. Sí, quan l'altra final. Ah, exacte. Quan l'altra final. vull dir el 2010 i ara sembla ser que ho han repescat ho han repescat els valencians havien presentat la meva única pena és que no se xiula Si no xiularia ara mateix. A mi em va fer molta gràcia, de veritat, o sigui, estava al·lucinat els reportatges que estaven donant per TV3 abans del partit, com la policia requisava els xiulets que portaven els aficionats, els pituls, i dic, però, bueno, realment hi ha alguna llei que em priveix a mi a anar amb un pitul? O sigui... bengales, pals i tot això, ho entenc. Poden fer mal. Però amb un pitó. Sí, sí. Impressionant. Impressionant. Directament demano presó. Vull dir, presó, presó. Directament presó. Bueno, és un delicte gravíssim. I portar una estelada. Aquí se li acudeix portar una estelada. Sí, sí. Ara, això sí, a la final europea entre l'ètic de Madrid i l'ètic de Bilbao sí que hi havia banderes amb l'Aguilutxo. Això ningú les va requisar. Sembla ser que l'Aguilutxo no molesta. La manifestació que es va fer el dia de la final també hi havia banderes de l'ICS i amb signes... Això sí que hi ha una normativa que prohibeix aquests símbols en els camps de futbol. Se'l passen... El que tenen molt poca vergonya és que barregen aquests símbols amb l'estelada. A veure, diuen que és inconstitucional. No, no, què vol dir? Que és que la Constitució ha de dir quines banderes són. O sigui, jo demà surto amb la bandera, la bandera del Papa, la blanca i groga aquesta, és constitucional? No. Bueno, és d'un estat, no? És d'un estat, sí. O jo què sé, o la bandera del Canet Futbol Club és inconstitucional o què és? Jo crec que sí que és inconstitucional. Home, Canet segur. Segur, la de Canet segur, eh? No, home, però ho dic en aquest sentit. Una cosa és una bandera antidemocràtica, feixista i que representa una repressió... No, no, que a més té un nom que és... Preconstitucional. O sigui, ells mateixos diu que és d'abans de la Constitució. Això és el que li diuen els seus amants. Però si és d'abans de la Constitució, no és constitucional. No, no, però sí, a mi què més em dona que sigui Constitució? No, no, a mi també, tant se me'n fot. Vull dir, a veure, hi ha per començar una Constitució que ja... Quin és el tant percent de població que no ha votat la Constitució actualment? Molt, molt alt. Vull dir, de majors d'edat de la població, de la població... La Constitució té trenta i pico d'anys, no? Tants? Sí, no? No. Sí, sí, i tant. 70... Per tant... És el 78, eh? 79? Sí, sí. És el 79, doncs 33 anys. 33 anys. Per tant, tota persona que tingui en aquests moments 40... 33 més 17, sí. 50 anys no ha votat la Constitució. O sigui, 49 anys... No, sí, home, perdona. Home? A veure, què estàs dient? Que el que en té quants? El que en té 50 no ha votat la Constitució. Menys de 50. Menys de 50. De 50 cap avall. Jo tinc més i tampoc l'he votat. Menys de 50 anys. Menys de 50 anys, sí. Jo tinc més i tampoc l'he votat. Seria hora de fer-ne una altra, no? Perquè tu ets un subjecte perillós. Sí, sí. I ho podria ser més, eh? Però bueno... Re, ara estem tots amb la roja. Per cert, Emilio, que a mi també em fa molta gràcia quan parlen de... És que no, s'ha de barrejar esport i política. Ah, no. I un bulló de mico. I això de l'Eurocopa què és? Això de l'Eurocopa què és? Esport o patriotisme? Que em sembla molt bé a nosaltres perquè com que no ens deixen portar la nostra selecció, però vull dir que no em venguin motos. Sí, que la nostra selecció ha empatat avui. Polània, tio. Polània. No són polacs? A veure si podem fer intervenir l'Isidre. Jo ara mateix soc italià, croat i... Què més? Irlandès? És que no ho sé. Escocès. No, no, no. No sé qui hi ha al grup d'Espanya. Hi ha Itàlia, hi ha Croàcia... No en tinc ni idea. No ho segueixo. No en tinc ni idea, la veritat. No ho segueixo. Ah, sí. Ah, sí, una cosa que ho estan tregant molt malament i no saben què fer en aquests moments són l'entrevista que li van fer a Xavi Hernández, que va sortir l'altre dia per Canal Plus, on, amb tota la sinceritat del món, el Xavi Hernández va dir que el Madrid no va ser respectós amb el Barça i que el Barça sempre ha sigut respectós. Ostres, Tito, quin problema els ha creat el pobre Xavi perquè en aquests moments el Xavi està bastant La Roja. I un dia abans, un dia després, el Marcelo diu que el millor jugador del món és el Messi. Sí. I el Pere Alfalde de la Caranca, pam, immediatament trucada, ho he retirat. Sí. Fantàstic. Ai, Déu meu, senyor. Ai, Déu meu, senyor. Isidre, que expliquem com ho veus, això. El què? No hi és l'Isidre, ja? Sí. Tota la història aquesta de la xerrada del Xavi i tot això. A mi em sembla perfecte. A mi també. Sí, sí, home. Se suposa que quan parla Maurinho se l'ha d'aplaudir perquè és un pallo que diu sempre la veritat, que no se n'amaga, que diu el que pensa, etcètera, etcètera. El criteri... On és el criteri? Clar, hauria de ser el mateix. Una cosa que és òbvia i que ha vist absolutament tothom, que el mal dit no s'ha volgut perdre, i és veritat. A veure, jo, el dia de la final de la Copa del Rei, precisament... vaig veure com els jugadors de l'Atleti Clubs es van quedar al camp, van esperar que li tinguessin la Copa al Barça. I no va passar... La final, això ho fa absolutament tothom. El que no és normal és no quedar-se a veure com rep el guanyador el seu premi per haver guanyat. Què és el que va fer el Madrid a la final de la Supercopa d'Espanya? Va desaparèixer. Com diria el Caranca... todos los habéis visto ahí están las imágenes no hace falta decir nada más son ganes d'enredar en fi no, jo realment clar el pobre del bosc té un problema i bueno, la solució és allò si no se lleven bien que se lleven en el campo que vols que faci pobre home Que no hi ha feeling. No, és que... No es veu, home. Com has de tenir feeling amb un tio que t'ha agafat del coll amb un company, ha fet una empenta amb un altre, ha fet una patada que li podria haver arrencat els lligaments al Messi. Titular de l'antiesport. Tito Villanova se quedarà sin castigo. Aquesta és bona. És fantàstic. Aquesta és bona. És fantàstic. És que és... Això sí que és sense ficció. Quan vaig llegir, parlaran de... No sé, que l'Ascensió, Mourillo, Tito Villanova... I l'altre mitjà de mà del Bebe. No, no, no, però parlaven de l'indult que vol fer el senyor rei de la Federació Espanyola de Futbol, el senyor Villar, el de les boles de Villar, que... La seva setena reelecció vol fer l'indult. Clar, amb aquest indult, el problema és que Tito Villanova es quedarà sense sanció per la seva bofetada a la bossa a Mourinho. A la bossa. Sí, perquè li va donar per darrere. Ah, mira, veus. Clar. És això. O sigui, és realment impressionant. Però, clar, el problema és que, segons qui llegeix això, li dona la raó. Clar. Sí o no sí? Per tot, però vaja, a mínim que tinguis un cert criteri la cosa està clara, no? Jo no crec que això, les imatges aquelles, sí que van passar les puntides en el resto de llocs... Home, en el resto de llocs de bon al·lucinar. Bueno, menys a Grècia. Bé, això també és un altre món. És un altre món. És un altre món. Sortint una mica del futbol, heu vist les imatges de la... Impressionant, eh? Sembla que els parlaments... Una conversa. Sí, sí. Sabeu els parlaments aquells vietnamers? Diuen que el tio no el troben, eh? No el troben. La policia l'ha anat a buscar i no el troba. Deu estar aquí desfilant una manifestació. Ai, Déu meu, senyor. Ai, Déu meu, senyor. En fi. Doncs res, tenim Eurocopa. El diumenge a les 6... A les 6 o a les 4? A les 6, a les 6. A les 6, sí. No, no, és per no estar a casa, no tinc cap televisu, però... No, no, aquest el volia veure jo. Sí? Sí. Home, pot ser un bon partit. El debut de la Roja contra Itàlia el volia veure. Va. Pot ser un bon partit. Sí, pot ser un bon partit, però... Bueno, tu sí, tu sí, perquè tu ets aquí d'Itàlia. No, no, però jo sempre ho he dit, a mi les seleccions nacionals no... no em diuen... És una pallassada. No. Tampoc crec que sigui... Per lògic hauria de ser el millor futbol de les seleccions nacionals, donant que la formen, en teoria, els millors jugadors de cada país, però no és el millor futbol. Mira, el 2004 va guanyar Grècia. Sí, per això. I abans va guanyar els danesos que li van dir, ei, on esteu? Diu, aquí a la platja. Doncs mira, hem tret a Sèrbia que no pot jugar... veniu vosaltres i van guanyar estaven a la platja gaudint de l'estima és espectacular el que sembla ser per el poc que he vist del partit Isidre has vist tot el partit de Polònia? no, jo no he vist absolutament res el resultat perquè he llegit però no, no he vist molt poc de l'actuació de l'àrbitre ha lluvit com es diu aquest? no ho sé Però... Si aquestes són les normatives que ha donat la UEFA la propera temporada, crec que no veurem res de futbol, eh? Res. Veient els àrbits, no saps ben bé quines normatives han donat. Perquè tots piten diferents i tots tenen criteris diferents. Perdona, el president o l'assessor o no sé què nasos és dels àrbitres, el senyor Colina... Hòstia... No sé si podem sentir l'Emili la seva opinió sobre el senyor Colina... Colina, colina. Colina, colina. Es veu que s'ha reunit amb tots els equips, ja s'ha dit, ja s'ha explicat, inclús amb vídeos i diapositives, tot el que els àrbitres sancionaran. Crec que Sergio Ramos ha dit que torna a Espanya. Sí, trobarà a faltar Pepe. Sí, i tant. Bueno, Pepe suposo que jugarà a Portugal, no? Eh, suposo. Jo tinc unes ganes que li trenqui una cama a algú d'Espanya. Home, però... És que és un... El que passa és que pillarà Xavi el ministro. Sí, clar, aquest és el problema. Per cert, és molt divertit veure que ara hem de descobrir a Iniesta. Sí. Sí, sí, sí. Fantàstic. És uns dies. Clar, perquè ara va amb la roja. Fins al... Fins al 19 d'agost. Això va ser quan el Mundial s'ha oblidat d'Iniesta i ara torna a recordar-se d'Iniesta. És com Puyol. Ara resulta que Puyol és imprescindible. És imprescindible per la selecció. Sí, senyor. Villa i Puyol, eh? Tots dos. Però especialment Puyol. Resulta que ara els espanyols han descobert que hi ha un català que posa ordre a la vestida i que posa ordre a la defensa i que és fonamental per guanyar un Mundial i una Eurocopa. Sí, però que fa quatre dies s'havia atrevit a anar amb una senyera i una icurrinya. I amb les mitges baixades, tu. Hòstia, aquí se li acudeix. Aquí se li acudeix. Ai, Déu meu, senyor. Ah, però la passada a Portugal li van fotre tres, no? A Portugal li van fotre tres? Sí. I el Cristiano Ronaldo va fallar un penal. Sí, no ho sé. Què heu dit, això? Està fent la sopa aquesta de Carme Sotil. Sí, nen, no facis la minipipi. No, no, teniu una alijadora a les mans. Ah, no, això em sona una... Estàs fent l'avericura o què? Jo mencionava amb una radial, precisament... parlo de les roces, em surten crostes a certes parts. He de passar-me la dicadora. Si Turquia anem a fotre 3 a Portugal. I el Cristiano Ronaldo va fer el penal? No ho sé. Crec que sí. Fantàstic. Molt bé. I l'entrenador de no sé què li diu ja posarem 4 o 5 al Cristiano Ronaldo el posarem nerviós que no pugui tocar la pilota, diu, ja està, ja hem guanyat el partit. Sí. Sí, és un problema d'emprenyar-lo i acabes... o s'auto-expulsa... S'auto-expulsa. O no toca pilota. Sí, ja està. Sí, està amb el sistema. O per una manera. Sí, sí. En fi. Ens queden un parell de setmanes, no?, amb l'Eurocopa aquesta. Tan dura? Un mes. Un mes? Tota la competició gairebé un mes. Tota la competició. Quan comencen els Jocs Olímpics? El juliol. El juliol? Sí. Però és que la Copa d'Europa no sé si són tres setmanes llargues, eh? Sí, és possible. O sigui, serà Eurocopa i Jocs Olímpics seguidament. Són tres partits per grup, però tenen dos dies de descans. Jo sé que avui, no sé on heu sentit, que deien que és gairebé un mes. Sí, sí, és possible. Però o sigui, són tres setmanes i escalls. Molt dur, molt dur. I després els Jocs Olímpics, no? I després els Jocs Olímpics. Hòstia, molt dur. Home, però jo els Jocs Olímpics sí que et tinc ganes. A més, fent-los a Londres, serà un horari assequible. Hi haurà un altre problema. El senyor Busquets ha dit que no va a l'Associació Olímpica. Una altra manifestació esportiva que no t'ha res a veure amb la política, als Jocs Olímpics. No, res. No barregem esport i política. Quan un català treu una senyera o una estelada en un partit de fútbol, estem barrejant política. Ara... Vull dir, avui que la Razón, aquest cap de setmana, sentia aquesta tarda a la tele que deia que regalen la camiseta d'Espanya per animar l'Espanya! Això no és política, senyors. No és nacionalisme. És nacionalisme. Vull dir, és unisme. És unisme diferent. L'altre dia vaig llegir una columna, em sembla que dada el Quim Monzo, que deia, precisament això, en barrejar política i esport, que deia, jo no sé per què a les competicions esportives... toca l'himne. Diu, per exemple, quan el senyor aquest que va amb moto... Quin d'ells? Lorenzo. I ho guanya, diu, sona l'himne d'Espanya. Però aquest senyor va amb una moto japonesa. Diu, per què no posen l'himne del Japó? Diu, quan el senyor Alonso guanya, posen l'himne d'Espanya. Diu, però aquest senyor va amb un cotxe italià. Per què posen els himnes? Podríem posar una cançó. I així no polititzaríem a l'esport. I la idea de posar una cançó està bé. No, però és que és això. Per exemple, a Espanya li poden posar la Macarena. No, el que tu vulguis, però que a mi em sembla fantàstic, vull dir, no polititzem, però, a veure, senyors, el que tu estàs dient, amb el món del motor, és encara més flagrant que amb el món del futbol, però similar, vull dir, quan guanya qualsevol de les curses de qualsevol campionat, vull dir, són a l'himne del pilot i són a l'himne de l'escuderia, no?, de la marca, del motor... però per què ha de sonar l'himne? És que el senyor Briatore o el senyor... Això és una de les poques coses que jo vaig trobar... No em sembla ridícul, vull dir, a mi aquest senyor representa Itàlia? No. O representa la pasta que fa amb la Fórmula 1? Potser sí. Clar, hauria de sonar l'himne de... De la pasta esgallo. Hauria de sonar l'himne del Banco de Santander. Per exemple. No, però jo una de les coses que vaig trobar bé de la UEFA... és que les Champions sona l'himne de les Champions i s'ha acabat la història. Exacte. Jugui qui jugui. Sí, sí. I ja està. Sí, senyor. Amb això estem completament d'acord. És una de les poques coses que dius, mira, et sap poc. És com hauria de ser. Sí. Per una cosa que fan ben feta els gripals aquests de la UEFA, doncs els hem d'aplaudir, sí, no? Sí, sí, sí. Has sentit algú d'això de la Supercopa aquesta que volen muntar al Japó o al Xina? Sí, sí, sí, però sembla que ni Madrid ni Barça estan disposats a anar a jugar a la Xina. Però que estan bojos o què? Però si s'han venut els drets, vull dir que... Sí, bueno, doncs mira tu que la juguin l'Alcorcon i el Rayo Vallecano, jo vols que et digui... Ja t'ho diré el 2013. Sí, ja ho veurem. La Carme ens ha posat la sintonia. Ens fa fora. Emili, fins el divendres que ve. Molt bé. Isidre. Igualment, fins divendres. Vostè s'ho passi molt bé veient futbol. Ara mateix m'hi poso. Perfecte. I si algú encara ens està escoltant després de tot aquestes dues hores, gràcies. per la seva paciència. I tant. I, per si cas, tornarem el proper divendres a la mateixa hora. Allà al voltant de les 8. Més o menys. Fins a les hores, que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Bona nit. Bona nit. Bits, molt més que nits d'electrònica. And it's hard to show Gets hectic inside of me When you go Can I confess these things to you? Well, I don't know Embedded in my destiny Fins demà!