Vota 25M, meteo, Mossos, ciència i Barça

Fins demà! I decided to not let this play with my mind. But when the boys from out of town, they come back around. Has de dir, la desvernada. Que has de dir, la desvernada. Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desvernada. La desvernada. La semantela. No, sembles el de passapalabra, no. La desvernada. La semantela. No, la desvernada. La semanela. La semanela. Molt bon vespre. Són les 8 d'en punt. Esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Just. I ara mateix comença... La desvernada. Salutació de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a la dreta, una mica més lluny. Marc, bona nit. Bona nit a tothom. El Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta una mica més a prop. Hola, Miquel, bona nit. Bona nit, senyors, que sóc jo. I com sempre, doncs, confiem i esperem contactar amb el doctor Santiago Barambi, amb l'Emili Sánchez, l'Hermán García, Josep Maria Montes, Mariano González, Isidre Inglés, Núria García, que ha de venir. L'Òscar Ramos no ho ve. No. No. Mare. Òscar, sé que m'estàs escoltant. Et posarem una floreta al costat del nom. I aquest senyor que fa sorolls és el Jordi Domènech. Benvingut, Jordi. A veure, si no m'estic confós, avui és dia 9 de maig. No estàs confós. Molt bé. Any 2014. També és veritat. Setmana 19. Això ja ho tindria que comptar. Trascorregut 129. Comença a comptar. Un cop passo de 10 ja, malament. I si han trascorregut 129, ens falten només 236 per arribar al 31 de desembre de 2014, que és el dia que ve abans de l'1 de gener del 2015. Ah, sí, perdó. Xole. Anem a la sortida del Sol i de la Lluna. El Sol ha sortit avui quan eren les 6 i 39 minuts. I es pondrà d'aquí 55 minuts. Sí, senyor. A les 8 i 57. Molt bé. I demà? Demà sortirà un minut més aviat, a les 6.38, i es pondrà un minut més tard, a les 8.58. Molt bé. La Lluna ha sortit quan eren les 15.36, és a dir, les 3, 2 quarts de 4 de la tarda. I es pondrà... a dos quarts de quatre més vuit minuts, o sigui, a les 3.38 de la matinada. Sí, senyor. I demà? Demà sortirà una hora més tard, és a dir, a les 16.36, i es pondrà a les 4.07. Sí, senyor. Hem de dir que està començant a estar plena, farta ja de tot, concretament estarà totalment farta el dimecres. Sí. Plena, plena. Sí, senyor. Anem als aniversaris. Avui fa anys el senyor Juan Antonio Bayona. Suposo que el Marc sí sap qui és. És un director de cine? Sí, senyor. En fa 39 anys... Espera, la pel·lícula. Sí, aquesta, la de Mar Adentro? No. Aquella, aquella, sí. Sí, aquella del Tsunami. Molt bé. Sí, senyor, Lo Impossible. Abans havia fet El Orfanato... I després de la impossible va fer Guerra Mundial Z. Sí. Sí, és veritat. Eh? Ho deixarem aquí. Molt bé. Continui, senyora Simón. Bé, doncs 77 en fa el senyor Rafael Moneo. Sí. Marc? Rafael Moneo? No, aquest ja no. No, és un arquitecte. És el que va construir l'edifici d'Illa de Iagonal. i l'Auditori de Barcelona. A més, va ser Premi Príncep d'Histúries de les Arts l'any 2012. Ah, bé. Bé saber-ho. Molt bé. El senyor Víctor Ullate, en fa 67. Tampoc sabem qui és, no? Jo no. Polític? No. Em sona molt. Ballerí de sardanes. Sí, totes les coses de baller de sardanes. Ballerí, ballerí. Bé, en fa uns quants més, 78, el senyor Albert Finei, que deu ser... No. No? Finei, Albert Finei. Albert Finei. Ni idea, no. Actor de cinema... Pel·lícula potser més carismàtica d'ell, una de l'any 1963, Tom Jones. I dos en la carretera. Dos en la carretera. I Skyfile, en el que feia... T'has vist Skyfile, l'última dels anys bons? Sí. Quan arriben al castell... Bueno, que és la casa dels anys bons. Sí. Allà a Escòcia. Sí. Que hi ha un guarda, una persona que s'ocupa de la... Seguretat, sí. Sí. Aquest és l'Albert Finlay. Està bé. En deixar-nos l'aniversari, si algú fa anys avui, moltes felicitats. Jo felicitaré el meu jefe, que ell ja sap qui és, que els fa demà. Demà el fa el teu jefe? Sí. Ell ja sap qui és. Felicitats. Felicitats, senyor jefe d'aquest. Atenció, atenció, en aquests moments està fent la seva entrada als estudis de Ràdio d'Esbert el senyor Armand García Ponti. Hola, Núria, bona nit. Hola, bona nit. Per un moment m'he quedat pensant... No, és que ho estava fent així pel vidre i m'he despistat. La teva presència ja és, diguem, molt benvinguda. Moltes gràcies. Però, clar, que l'Armand vingui a aquestes hores ja no és normal. No, no, sí. No és normal. No. Et trobes bé, Armand? Jo sí. Ah, val, perfecte. No, no, no, no. No, però que digui el motiu per què està aquí a aquestes hores. Digue-ho, digue-ho, Armand. Descobreix tot. Ah, bueno, vale. Tots l'incaspo. No tens cascos? Bé, hem dit que hem felicitat a tots els que fan anys. Felicitats. Gràcies. I ens anem a les efemèrides. Coses que van succeir del dia com avui, 9 de maig. Doncs el 9 de maig de 1563 es va col·locar la primera pedra al Real Monasterio de l'Escorial. Que és la tomba més gran que jo crec que hi ha al món. I cal tant de gent allà. Sí. Bé, uns quants anys després de fer la primera pedra de l'Escorial, concretament l'any 1816, el senyor Josef Nissefore Niepce, allà fent tonteries, va descobrir un procés per poder prendre fotografies basades en la gravació d'imatges sobre un asfalt sensibilitzat amb... ara no me'n recordo ben bé... sulfur de plata, sulfur de plata. Si agafava l'asfalt, el sensibilitzava, posava sulfur de plata, quedava sensible el llum, i aleshores la imatge quedava gravada. És la primera fotografia. I per què ha servit, això? Per la fotografia. Ah, d'acord. Per la fotografia, sí, sí, sí. El que passa és que encara no hi havia màquines de fotos, però bueno. Perquè, clar, llavors l'asfalt que has de posar el tros de carrer. No. Per posar-ho a la cartera una mica difícil. Clar, clar, clar. L'asfalt, l'asfalt, l'asfalt és la textura. Després la van posar a paper. Després li van posar a paper. Molt bé, doncs aquest senyor el va descobrir això l'any 1816. El 9 de maig de 1929 es va inaugurar a Sevilla l'exposició iberoamericana i, mentrestant, a Barcelona s'inaugurava l'exposició universal. Sí, després, uns quants anys després, concretament el 1992, l'any 1992, va ser que Sevilla va fer l'exposició universal i Barcelona, les Olimpiades. Sí, senyor. Aquesta efemèrica la dirà algú quan faci la desvernada d'aquí uns quants anys. Ves quina cosa. Ens n'anem a l'any 1967. Fa quatre dies. Un senyor que es deia, o que es diu, perquè encara està viu, queixius Clay, li van treure el títol del campió del món de boxa dels organismes rectors de la box nord-americana, perquè es va negar a anar a fer el servei militar perquè el volien enviar a Vietnam. I va dir, doncs, va ser que no. Jo, hòstia, es va dir. No, no, això, clar, anava allà a donar-li cop de punys als vietnamites. El Vietcong. El Vietcong. El Vietcong. El Vietcong eren els bons, diguem. El Vietcong Pels americans, per els americans. Bons... Pels americans. Tu mires les pel·lícules aquestes de l'oeste i hi ha los buenos y los malos. I els indios sempre són dolents. I els negres... I quan surt un negre diu aquest morirà d'aquí poc. Poc de conya que ells hi eren allà, eh? Mira, l'altre dia estàvem pensant, el que van fer els anglesos o els emigrants anglesos que van anar als Estats Units amb el poble originari no és un... com es diu això? Una ocupació. No, no, una ocupació no. Això que van fer, que diuen que han fet els tours amb els armenis, un genocidi. de fet hi ha gent a Estats Units que ha presentat denúncies en contra dels diferents governs per al genocidi de les tribus d'indis d'allà el que passa que evidentment sempre els perden eh Bueno, de totes maneres, els pocs pèls roges, que no sé per què li deien pèls roges, no és una mica moreno. Pel color, sí. Pel colorador. S'estan venjant i tenen tot el joc de Las Vegas, pràcticament estan mencius. Ah, sí? Sí. S'han comprat casinos com bojos. No ho sé, no paguen. Bé, doncs fins aquí les efemèrides i ara anem a felicitar el Sant Oral. Bé, doncs avui és la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València. I de tots nosaltres. Si és la dels Desemparats, és la patrona de tots nosaltres, sí. Però no feien festa. Aquests fan com nosaltres per Sant Jordi. Em sembla que no feien festa avui. I els Desemparats. Els de València. A València poten festa cada dia. També Sant Gregori de Berrueza, que va ser bisbe. Sí. I Santa Caterina de Bolònia, verge. Sí. I Santa Casilda. També verda. També. I demà és Sant Joan d'Àvila. que era d'Àvila no, era d'Andalusia apòstol d'Andalusia i patró del clergat secular espanyol que ben bé no sé què és clergat secular que això ben bé no sé què és sembla que sigui contradictori perquè el clero són els capellans i el seglar són els que no són capellans o sigui, clergat Deven ser aquests senyors que els agristà, per exemple. Ni peix ni cap. Els de l'Opus, que no són capellans. També és Sant Antoni de Florència, Que no sabem si portava barba ni té tortell. No ho sé. Jo diria que no. No té tortell de Sant Antoni. Que jo sàpiga no. Que era bisbe, aquest era bisbe. I Santa Beatriu? Santa Beatriu. Saps tu que era Santa Beatriu? Sí. Què? No ho sé. Verde. Una cosa que m'ha vingut al cap, no pregunteu per què. Per què totes les santes són verges i dels sants ningú diu que sigui verge? Jo penso que tots aquests sants d'aquella època, com que morien joves, no els donava temps. Quan sabíem per què ho podíem fer servir, cascaven. Quan deien, mira, això serveix per... Bé, doncs fins aquí el repàs del dia d'avui i part de demà. I, no sé, marxem. Sí. Sí. La desbarnada. Tenim el senyor Montes? Sí, senyor Montes, bona nit. Hola, bona nit. Quants dies de festa, eh? Sí, potser masses. Masses, masses. Després demanaràs augment de sou. No, ja no m'atreveixo. D'acord, molt bé. A veure, temps d'aquest cap de setmana. Doncs, aquí a Sant Just d'Esvern, la veritat és que el temps es presentarà molt agradable. Sí? Sí, sí, igual que aquests darrers dies. És a dir, temperatures una mica per sobre de les normals, tant les mínimes com les màximes. I amb cel, doncs, això pràcticament serà, com està passant avui, que, vaja, no us n'hem vist pràcticament gens, excepte ara, en aquests moments... que està arribant un tell de núvols fins per l'oest i el nord, que són, vaja, restes de fronts atlantis que estan desplaçant-se pel centre d'Europa, i aquí arriba, vaja, més que les restes, poquíssima cosa, vaja. I, vaja, les temperatures es mantindran això amb la línia alta, alta vol dir això, al voltant dels 25, 26, 27 graus, les màximes. Sama això ja preestiu. Com avui. Avui hem tingut tanta temperatura. Home, fa caro, eh? Sí, ahir. Haurem arribat a uns 26 graus avui. 26? Mínimes de 16 graus. Que són altetes. A quina hora és la de 16 graus per sortir al carrer, vull dir? Això, entre les 6 i les 7 del matí. 6 i les 7 del matí. Pot ser una mica d'hora, però hi ha gent que surt a aquesta serra. I tant, i tant. Tu l'has notat, Miquel, aquest matí? No. No. No l'has notat. No. Bé, això al cap de setmana. Sí, que cap de setmana, doncs el creiem. Tindrem l'anticicló, que ens està afectant, i el que sí que comencem a veure és canvis. Canvis? Sí. I no pluja. Ah, no? No. Serrà amb temperatures. I això serà ja entrada la setmana vinent. A partir del dilluns a la tarda, l'anticicló... que el tenim pràcticament a sobre en aquests moments, es traslladarà cap a l'oest de nosaltres. O sigui, a les Açores. Això mateix, entre les Açores i la península imèrica. I des d'aquesta posició et deixarà començar a fer trap al nord. I a partir d'aquí, i creiem que serà el dilluns a la tarda, i espanyol ja dimarts, que notarem una baixada interessant de les temperatures. No és que vingui fred, eh? Però vaja, retornarem a temperatures potser més del mes d'abril. Més d'abril. Les mínimes de 12 graus, 11 graus, i màximes dels 21-21 graus. Una davallada d'uns 5 graus, que l'any que es notarà a partir del dimarts i en dies posteriors. Així tot l'any. Està bé. No, tot l'any no. No, tot l'any no, perquè precisament això sí que s'iniciarà el dimarts, que és el dia més fresc, i en dies posteriors les màximes potser recuperin una miqueta, molt poquet, i les mínimes més o menys es mantinguin així. Bueno, sortiran quan les mínimes. S'anirà allargassant cap al nord d'Europa, s'anirà desplassant cap al nord, és a dir, fins a la península escandinava, i anirà fent fluir vent del nord, això, de latituds relativament altres. Això sí, com que l'anticiclo el tindrem molt a prop, però veiem que d'inestabilitat, almenys fins al dijous o divendres de la setmana vinent, no en tindrem. Què vol dir, que pleurà dijous o divendres? No, no, al revés. Vull dir que mantindrem una estabilitat amb dies bastant clars com els que hem tingut, però això sí, amb temperatures més fresquetes. Més fresquetes. A més, fins dijous i divendres. Però això vol dir que d'aquí poc ja estarem en ple estiu, oi? No sé per què. No? Hi ha anys que ha fet això, un abril i maig molt càlid i després tenim un juny. L'any passat... Sí, no, que l'any passat deia aquest any no tindrem estiu, aquest any no tindrem estiu, la calor que va fer l'any passat. No tindrem estiu. Si us agrada la caloreta, desaprofiteu aquests dies. Almenys fins dilluns, perquè després s'acaba. Ho farem, però durarà poc, ja ho veuràs. Ja ho veuràs, ja ho veuràs. Molt bé. Alguna cosa més? Doncs res més. De moment avorrit, en qüestió de precipitacions. Si voleu veure precipitacions o alguns xàfecs, haureus d'anar al Pirineu. Ara almenys hi ha una tempesta al Pirineu. Si digues que no comenci, encara hi anem. Quan arribeu ja s'haurà de fet. Molt bé. Fins divendres. Gràcies. Adéu. Bé, ha arribat el moment de llegir les notícies. Aquesta gent està convoja buscant notícies amb els seus aparells mòbils. No, no, jo les tenia impreses, però he perdut el full i l'he aconseguit trobar la mateixa al mòbil. Ah, sí. Anda. Sí. La setmana passada no, però fa dues setmanes vaig dir el mateix, eh? Sí, sí, em va passar mateix. Bueno, jo no. Almenys no. No, no, és la veritat, eh? Nosaltres ho fem en directe. Ara se l'ha pres ja aquesta i ara sí, però ja... Bé, però que abans s'ha de fer el regalet. Per avui, més que fer el regalet, més que donar la botifarra, vull fer un prec. Durant 39 anys en aquest país no vam poder expressar les nostres idees perquè un dictador feia i desfeia com volia. Això sí, justificant-se que tot ho feia pel bé del poble, incloses les condemnes a mort. Fa gairebé 39 anys vam recuperar els nostres drets i una nova Constitució establia les regles perquè cada 4 anys el poble decidís qui ens havia de governar. A les eleccions legislatives es van unir les autonòmiques, les municipals, les europees i va arribar un moment en què algú es va cansar d'anar a les urnes. Això sumat al fet que amb el temps han assolit l'edat que dona dret a votar a persones que no van viure a l'època fosca en què no es podia fer, doncs això ha fet créixer l'abstenció. Frases com «votar no serveix per res» sempre manen els mateixos, «per què votar si després els polítics fan el que volen i omplen les seves butsaques» i altres similars, han allunyat a poc a poc el poble de les urnes. En aquests moments en què Catalunya es viu un procés decisiu, l'eslògan més difós és Catalunya un estat d'Europa. I des de l'altre fora, el major càstig amb el qual ens amenacen és que si fóssim un estat independent ens faríem fora d'Europa. El poble català vol votar el seu futur, vol seguir Europa, vol ser demòcrata i ha arribat el moment de demostrar-ho. El diumenge 25 de maig estem cridats a les urnes. Ens demanen la nostra opinió per a llegir els que han de regir els destins d'una Unió que està encara en construcció. Els que han de formar el Parlament Europeu i que han de llegir per primera vegada el futur president de la Comissió Europea. Perquè aquest pugui formar el seu govern. Un govern encara amb poca força, però que és el futur de la Unió Europea. Si realment els catalans som demòcrates, si volem ser un estat d'Europa, ara és el moment de demostrar-ho, acudint massivament a les urnes a depositar el nostre vot. La democràcia ens ofereix la solució del vot en blanc, és a dir, dir-li als polítics, volem votar, volem escollir els nostres governants, però els que us presenteu no ens convenceu o no teniu la nostra confiança. Hem de demostrar que els que no creuen que Catalunya... vulgui ser un estat d'Europa amb la menor abstenció, amb l'abstenció més baixa a aquestes eleccions, a la major afluència a les urnes que a la resta dels països que conformen la Unió Europea. Voteu a la persona o al grup en què hi confieu més i, si ningú us convenç, voteu en blanc. Però, sisplau, aneu a votar. Voteu. Però bé, hem de donar la gotifarra i la donarem a tots aquells que per desídia, per vagància o perquè no saben el que significa estar privat d'aquest dret ja estan preparant alegrement la seva sortida de cap de setmana pel dia 25. Amb ells, amb tot el dolor del nostre cor... Un, dos, tres, botifarro de pagès! Vinga, va, les notícies aquestes que heu trobat... Sí, corre un missatge per WhatsApp que diuen que cap al 9 de novembre... No, no, no, no, no és aquest top. No, no, aquest no és el del WhatsApp, eh? El 9 de novembre. Com que no volen donar el cens, que per aquestes eleccions ens guardem el cens. Ah, l'avís important, passeu a tothom. La targeteta. Sí, guarda't el cens perquè el 9 de novembre no ens el volen donar. Sí. però és que clar home, sí, està bé, no? però clar, això aquest paperet ha d'anar confrontat amb una llista i si no tenen una llista sí, clar, però poden fer una jornada de portes obertes a l'Ajuntament que reculli els cents d'aquestes eleccions i el reutilitzin aquest paperet però aquest té un inconvenient això que estàs dient i és que hi ha ajuntaments que no volen col·laborar gens a veure, els que estiguin a les meses electorals que facin fotocòpies de les listes i ja posats a perdre el dia no sé si això no pot afectar la llei de protecció de dades sí, jo diria que està alerta alerta sí, és un dels que es passen pels nasos la protecció de dades també és veritat Bueno, què? Quina notícia? Perquè no era aquesta dels senys, no? La teva notícia? No, no, això era un afegit que volia. Molt bé. Vosaltres recordeu el cas de l'Ester Quintana? L'Ester Quintana, sí. La senyora que li van buidar un ull amb una pilota de goma que no se sap d'on va sortir. No, perquè no van tirar pilotes de goma. No, no, no. Doncs resulta que el jutge que investiga els fets, Francisco González Maillo, Sí. Ahir va fer pública amb la interlocutòria i va dir que Esther Quintana va perdre l'ull per l'impacte d'una pilota de goma, és a dir, li va donar la raó a ella. El que afegeix, però, és que la lesió no es pot considerar una acció feta voluntàriament. No, o sigui, no li van voler disparar la pilota de goma a l'ull. Com una acció imprudent que desestima la... O sigui... Sí, ell passa per allà, va carregar l'abdelló... Que no va ser intencionada. Va disparar i... I ara dimitirà el cap de la policia. No va disparar ell, home. No, però ell va dir que si es demostrava que havia sigut una pilota. De goma, dimitiria. Saps el que ha dit? Que tot això són suposicions... Veus? Així m'agrada. Vosaltres us en recordeu aquells 39 anys que parlaves abans, d'una època fosca d'Espanya, que deien la policia realizó varios disparos a l'aire i se'n morien tres. Això va ser el mateix. Això era el caure. i la bala de goma cau i si estàs en un balcó mirant doncs se siente perquè ha sortit el balcó mirant llavors la cosa està en que Esther Quintana l'ha entrevistat al Món Arracú i al matí de Catalunya Ràdio i ha dit que des de la Conselleria d'Interior que espera que hi hagi dimissions No hi haurà. No. Si no hi ha barguets que desapareixen diners, no passa res. No passa res. No passa res. Això sí, ara ja no les utilitzaran. No, ara em faran servir unes de... Mangueres d'aigua. No, i unes d'això de viscolàstics. De viscolàstics. De viscolàstics, sí. Quan t'adafan... I els canons sònics, no?, aquells que volien utilitzar els altaveus aquells sònics. Sí, els canons sònics i canons d'aigua. Bueno, els canons d'aigua jo ja els he vist, eh?, per Barcelona. Perdoneu, a l'estiu no està gens malament, eh? No? Home, podrà fer una manifestació. Una tutxeta i... Ah, vinga. Molt bé. Josep Lluís Trapero, que és el comissari en cap dels Mossos, la setmana passada va demanar disculpes a tots els que s'hagin sentit perjudicats per les accions dels Mossos. És que hi ha un sector dels Mossos que volen que això s'aclareixi i que salti qui tingui que saltar. Perquè diu que això els està afectant. El Prat aquest és el que ha de dimitir. En el seu moment va dir que si hi havia cap prova que demostrés la lesió dimitiria immediatament. Jo he llegit avui, no sé si ha sigut ell o algú que diu... Són suposicions, això ho diu el Jutze, però no té cap prova. No hi ha proves físiques. Jo estic convençut, com a tots els cossos policials, que hi ha una secció d'un grup, i per tant això ja no ho sé, que els agradaria que moltes d'aquestes coses s'aclarissin de veritat. I imatges que s'estan veient de quan van a declarar tots els Mossos i tal, no els fan gens de favor aquest cos, que els catalans que tenim uns quants edats ens pensàvem que aquest cos ho arreglaria tot. I ho està pitjorat. La teva notícia tecnològica, senyor Simón? Fuf, en tinc quatre i no sé quina escollir. Una, la primera, aquesta. No, aquesta la puc deixar per la setmana que ve. Molt bé. Per ser tecnològica, és d'aquestes enquestes que fan empreses que es dediquen a fer enquestes. A fer enquestes, sí. Sí, d'aquestes curioses. Aprofitant la diferència entre iOS o iPhone i Android, han fet una enquesta sobre les... persones d'aquests dos dispositius. Sistemes operatius. Sistemes operatius. Amb els robots. I han comparat, han fet una enquesta amb aquestes persones i han arribat a unes conclusions que dius... bastant curioses. Això deu ser la Universitat de Connecticut. Es diu Battery Ventures. No té res a fotre. Jo li acabo de treure una estoneta. Entre altres coses hem descobert que els usoris d'iPhone prefereixen beure vi abans que cervesa i també tenen més possibilitat de tenir accions a la borsa, encara que siguin poquetes, i els usuaris d'iPhone també senyalen que en l'últim any han agafat un avió. En canvi, els usuaris d'Android van a peu. Sí, transport públic. Són més propensos a fer servir el transport públic. És que l'Android és més pobre. En l'últim mes han menjat el McDonald's i han fumat tabac. Ostres. Això és els perrofaltos. Ostres. Llavors també diu que s'ha centrat als Estats Units, normalment els que tenen un iPhone són propensos a tenir una arma de foc. a veure si tinc amics que tenen un iPhone, anirem en compte. Sí, tot això es desvincula una miqueta a l'hora de, si filtres per ingressos la gent, sí que canvia una miqueta el fet, però ho han fet d'aquesta manera perquè no... Com més ric, en lloc de portar-nos de fort, porta guardespais. Correcte. Està pensada aquesta enquesta per al tema de la publicitat. Aquí va destinada. Aquí va destinada, segons quina empresa de publicitat vulgui fer un anunci, anar a una plataforma o a una altra. Ja. També, bueno, una altra d'aquestes, els amos d'un iPhone te'n deixen a gastar-se amb més diners. Clar, sí, per això es compren l'iPhone. Per això es compren l'iPhone, clar, 600 euros de mòbil, 90. Això no cal que ho fotis aquests. I també el promig de compra d'aplicacions. de gastos al que seria el market d'IOS o de... Els d'Android agafen totes les gratuïtes... Bueno, no ben bé. En el cas de l'Apple estem en un dòlar per aplicació, és el promig, i en el cas d'Android 0.23. Bueno... són d'aquestes enquestes també l'últim punt de l'enquesta és els usuaris d'iPhone prefereixen escriure i enviar missatges i en canvi els d'Android prefereixen trucar normal perquè la gent que té un Android a una persona gran no li compres un iPhone perdoneu-lo de persona gran aquí d'aquí a la sala ningú s'ha sentit però per si acaso no li compres un iPhone És cert, un amic meu li ha regalat al seu pare un iPhone i l'ha tirat. Bueno, està desesperat perquè diu que li explico i diu que això no fa per ell. És de tontes, això. Però jo, en veritat, he pensat dir, bueno, si li compres, no sé, un Android així una mica... És tu mateix. Però per això et dic, això per tancar la... és com el Windows Vista i el Windows XP el que em referia anava per la cosa de no et gastes, amb una persona gran ja que li tens de comprar un mòbil, no et gastes 600 euros en comprar-li un mòbil sinó que et compres el més barato que tingui les tecles més grans que no sé què, anava per aquí la cosa d'altra manera a mi aquesta història, quan m'expliquen coses d'aquestes, em fa molta gràcia perquè penso, no hi ha res més important amb què perdre el temps sí No sé què haurà costat l'enquesta. Jo és que al·lucino. No tenim cap més problema en aquest món que veure si el tio aquest es fuma més cerveses. O si fuma més, o si no fuma. O que fuma. No és que al·lucino. O si pentina el gat o li talla la cua al gos. Hòstia, vull dir... Però estàs parlen de les xarxes socials o dels... De tot, dels mòbils. No, no, dels mòbils de tot en general. Jo em referia a aquestes enquestes. Dels estudis. Aquests estudis que es fan. A què treuen a cap? Si el fan és perquè els serveix per això que diu. Per publicitat, per saber que... Però tu imagines... Que aquest estudi ho hagi demanat, per exemple, a una agència de publicitat per saber a qui ha de dirigir un anunci determinat d'una manera... Però que això ho demani, per exemple, per dir a algú la Generalitat, que també demanen coses bajanades com aquesta que dius... Jo és que l'ho sé, no... I que li interessa, que... Però, bueno. Tens la notícia, Miquel? Sí, en tinc una. Vinga, va. Bé, A veure, jo una de les primeres coses que vaig veure a lo que era la festuosa televisió espanyola, quan tenia 7-8 anys, va ser uns dibuixos animals. Que era la millor televisió d'Espanya, eh? Sí, sí. Amb uns nivells d'audiència... Brutals. Brutals. Brutals. Tothom veia aquell canal. Sí. Tothom. Sí, sí. Dintre de la vària, tant. Bueno, i la gent que no tenia televisió se n'anava a casa del veí que sí la tenia. Com ho saps, i tant. Sí, sí, sí, sí. tan tonto de dir, m'he comprat una tele, que a partir d'aquell moment tenia tota l'escala allà a casa seva. Una de les primeres coses que vaig veure va ser l'òspica piedra. Els dibuixos animats. I, bueno, i resulta que ara, bueno, no sé si recordareu que fa uns anys, l'any 94, van fer una versió amb personatges reals, que és el John Goodman, l'Elisabeth Taylor, l'Elisabeth Perkins, el Rick Moranis, bueno, d'allò, no? Doncs ara tornaran a fer una versió animada. Animada. De dibuixos animats, sí. Amb la Pebel... Sí, sí, amb tota la companyia, no? Sí. la Barner Bros que va comprar els drets perquè va comprar la Turner Broadcasting que havia comprat a la Anna Bárbara i aleshores ara té els drets per poder-ho fer i ja estan començant a preparar tot el tema aquest i bueno, tenen gana diu que quan van fer la versió de l'any 94 amb personatges reals que la va produir van fer dos ensambles sí, van fer d'unes pel·lícules sí jo me'n recordo d'aquesta del joc Gumban és que les segones també et sembla que la va fer que la va produir l'Steven Spielberg va comptar amb 32 guionistes i diu que ara entre l'equip de dibuixants en arribaran al mig miler o sigui 500 persones d'equip guionistes i dibuixants és que per fer dibuixos és molt més complicat el que sembla que si em poses a dos no les tremen fins que els meus nets d'eixit de totes maneres això ha evolucionat molt tot i això és entreticat sí, sí però fer-ho com ho feien abans en plan artesano allò era impressionant home, jo recordo que aquell famós programa que feien fa també els anys 60 a televisió que era Disney World que a vegades feien pel·lícules a vegades explicaven com s'havia fet no sé què i aleshores doncs explicaven com feien els dibuixos cada acció, cada moviment en algunes pel·lícules de Disney que ara et compres en DVD a vegades et posen en els extras com es van dibuixar jo recordo el favós balet aquell que són hipopòtams que van fer anar a l'estudi o van anar ells a un teatre tots els dibuixants a veure com un balet I esclar, totes les noies anava ballant i d'allò. I el disgust que es van aportar aquelles noies quan van veure que els seus cossos s'havien transformat amb cossos d'hippopòtams. Jo recordo una sèrie de la Disney que sempre després del... Bueno, la pel·lícula, una sèrie d'aquelles que duraven 20 minuts, sortia el propi Walt Disney explicant i tal, i explicava com va néixer el Mickey, com va néixer el Patrick Donald, que per cert... La primera veu que va tenir als Estats Units al pato de Donald, sabeu de qui és? De qui? Del Walt Disney. Ah, sí? Ara mateix? Ara mateix. Sí, senyor. Bé, i ara amb el tema musical del Jordi nosaltres... A veure, què voleu que us parli jo, de les abelles o del gafo? Del què? Del gafo. I l'altre què has dit? Les abelles. Les abejas. Les abejas, el de les maripositas i les abejas. Ja és grandeta per saber-ho, el de les abejas i les mariposes. Doncs a mi el gafo, perquè no sé què és. Gafo. Doncs mira, gafo és el senyor que es diu Juan Carlos Gafo. Aquest senyor que va ser ambaixador d'Espanya al Líban, cap de producció del president del govern, quan era el president del govern el senyor José Luis Rodríguez Zapatero, i que des quan van arribar el Partit Popular al poder, o sigui el senyor Rajoy, va incorporar-se al projecte Marca Espanya. I ho va ocupar al càrrec de director ajunt de l'oficina de l'Auto Comissariado de la Marca Espanya. Bé, aquest senyor, el juliol passat, o sigui, fa ara més o menys un any, estava presenciant la inauguració dels Mundials de Natació aquí a Barcelona. I en el moment en què van posar l'himne nacional espanyol, doncs el públic va començar a xular. Sí. Aquest senyor es va aixecar, va agafar el telèfon mòbil o la tablet o l'ordinador o no sé què, i va tuitejar la frase que deia catalanes de mierda no es mereix nada ara me'n recordo bé, després de fer aquest tuit clar, amb el Ramon Bori que es va crear ell va dir que respectava totalment els catalans i va justificar que s'havia cabrejat perquè ell deia dir que ell mai xiularia l'himne català i bé, el fet és que va demanar disculpes i va presentar la seva dimissió del lloc que ocupava a la marca Espanya. Bé, doncs ara resulta que aquest senyor... Ha tornat. No, com a premi per això que havia fet, i que havia dimitit, i que havia demanat perdó, i que no sé què. L'han anomenat cònsul, no sé si en cònsul l'ambaixador, espera't un moment que ho trobi. Ha sido nombrado cònsul general d'Espanya amb el burnet. l'han enviat a l'altra punta perquè no la li sí, a veure, jo recordo fa uns quants anys, tornem a recordar que el que havia sigut delegado general de Deportes quan Antonio Samaranch en un moment determinat va fer unes declaracions una mica contràries al règim dient que s'hauria de dir i el van anomenar ambassador a Moscou va ser el primer, van establir relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica I el primer ambaixador a Moscou va ser el senyor Samarang. Un altre que també va ser anomenat ambaixador per fer-lo fora del país va ser Frager i Barna, que l'han anomenat ambaixador a Londres. Perquè també un moment determinat va dir, potser podríem fer eleccions. I el Clos. I el Clos. A Turquia, no, va ser? A Turquia, el Clos a Turquia, sí. I clar, en aquella època, quan li parlaven d'eleccions, l'altre era molt tremoluda la mà. No se meteu sent polític, haga como yo. Doncs això, aquest de l'anomenat ambaixador, cònsul general a Montmore. De totes maneres, a veure, és un càstig relatiu. Sí que, clar, amb el de Moscou, clar, amb el fred que fot, a Londres amb la... Melbourne, no sé. Es viu bé, no? Es viu bé, hi ha cangurs i tot. L'únic inconvenient és que caminen cap per avall. Sí. pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, pot arribar la sang al cap, Ladas Barnabas. Pendientes de establecer nuestro contacto con la capital del imperio. Debido a una demora de la conferència de aproximadamente tres segundos, rogamos, esperen, por favor. Sigan atentos a la pantalla. Sigan atentos a la pantalla. Don Mariano, buenas noches. Buena nit. ¿Cómo andamos? Muy bien, muy bien. ¿Sí? Con los pies, supongo. ¿Ya estás recuperado? Ya estoy bastante recuperado. Hombre, te hemos dado un tiempo prudencial de fiesta para que te recuperes, ¿eh? Sí, me habéis dado vacaciones. Sí, sí. Ha estado bien, ha estado bien. Sí. Oye... Me ha servido, me ha servido. Que sepas que no son pagadas estas, ¿eh? No, ya, ya, ya. Nos las tendrás que pagar. Oye, una cosa. ¿Tu coche tiene catalizador? Sí, es de los que tiene. Pues ves con cuidado, no vayas a un pueblo que se llama Zarzaquemada. Cercano, cercano aquí, sí. Por eso digo está cercano, hay sobre todo los pueblos de aquellos cuyo nombre no recordaré. No sé recordarlo, pero son de estalla fonética, por lo menos. Sí, zarza quemada. Bueno, pues en zarza quemada la Policía Nacional ha desarticulado una banda especializada en sustraer los catalizadores de los coches y ha detenido a tres de sus miembros. Curiosamente fueron sorprendidos Infraganti, puesto que vieron un individuo que se movía entre los coches, le dieron el alto, le cogeron la mochila y dentro de la mochila llevaba dos catalizadores. Fíjate tú que eso suele ir en el tubo de escape, creo, o cercano al tubo de escape. Sí, antes del tubo de escape. Entre motor y tubo de escape. Sí, pues difícil de... Bueno, difícil. A lo mejor resulta que es sencillo de robar, ¿eh? Sí, bueno, esto del señor lo encontraron además de los dos catalizadores, un gato para elevar el coche, o sea que no se crea súper eso, sino que lo elevaba. Era como la hormiga atómica. Dos hojas de sierra, para cortarlo, lógicamente, y sprays de lubricante. Supongo que sería para lubricar la sierra. No, para disfrutar. Para lubricar el gato. Ah, para lubricar el gato. Para sacar las tuercas. Bueno, pues resulta que los catalizadores, y ojo, que esto siempre puede ser interesante en un momento de apuro para llevarlo a una casa de empeños, contienen platino, paladio y rodio. Coño, ay, caray. Sí, que son muy apreciadas en el mercado negro casi tanto como el cobre. Sí, por tanto, pues... Metales nobles. Sí, sí, hay una diversificación de los que robaban los cables de Renfe. Nunca he entendido yo cómo pueden robar los cables de cobre de Renfe sin cortar la luz, porque es que yo no me atrevo a hacer un empalme sin cortar la luz. Ni cambiar las bombillas. Ni cambiar las bombillas, ¿verdad? Pues estos, oye, cortan... Bueno, pues ahora, además del cable de cobre de Renfe, se dedican a robar los catalizadores de los coches. Fíjate que lo tienen relativamente sencillo. Se van a un desguazo y van pillando barato y luego lo venden más caro. ¿Verdad, no? Igual los dueños de los desguaces ya están... Y lo primero que le quitan es el catalizador. Es que los dueños de los desguaces seguro que ya lo saben estos. Saben en qué pueden utilizar todas y cada una de las piezas el mayor rendimiento que pueden dar antes de venderlas en segunda mano, que las venden luego yo en segunda mano. Esa gente, los setoreros, son un peligro, ¿eh? Sí. No, me refiero que están muy puestos en el tema. Sí, sí, sí, saben, saben. Claro, claro, que saben. Sí, sí. Yo, por ejemplo, estos que roban el cable, por ejemplo, siempre he dicho, digo, muy bien, o sea, que lo vigilen, pero hay que ir al que compra. Claro. Es una compra ilegal, se pone al que compra en la cárcel, ya no tienes a quién vendérselo, pues ya no es negocio robar el cable. Siempre hay que comprar. Pero siempre hay que comprar. Si hay un mercado, alguien lo compra, pero al final todos van a las chatarrerías y ese tipo de sitios. Mira, esto que acabas de decir, si hay un mercado siempre hay alguien que lo compra, yo lo oí en una película que se llama El Señor de la Guerra, que se dedicaba a vender armas. Una escena que se va a un coronel ruso de la Unión Soviética, antes de la caída de la Unión Soviética, y le dice, es que si hay mercado, siempre hay alguien que compra. Claro. Aquí de lo que se trata es de restringir el acceso a esos distribuidores, nada más. Efectivamente. Posteriores, que son las personas que acaban comprando y distribuyendo, porque claro, yo me pregunto una cosa. Se me ocurre ahora de repente, ¿eh? Cuando una chatarrería de repente... ¿A quién vende la chatarrería todo ese cobre? Ahí, ahí, ahí. ¿Y qué documentación presenta? A la fábrica de moneda y timbre para hacer monedas de 5 céntimos. Entonces ya la hemos liado. Porque con cobre hoy en día ¿qué se hace? Pues las monedas de 5 céntimos, ¿no? Y los cables de la luz. Y los cables de la luz. Reciclan los cables. Claro, y nos vuelven a vender otra vez. Y cobran tipo Renfe y cobran tres veces más, como ya sabemos, o cinco veces más, o diez veces más. Claro. Es que claro, si no, no tendría sentido. O sea, a Renfe derroban los cables, se los venden a un señor, el cual recicla estos cables y se los vende a Renfe. Ese señor paga 5 euros por un montón de cables de cobre, lo vende a los que reciclan, hacen material, y se lo vende por 5.000. Y eso lo vende por 10.000 a Renfe otra vez para que le ponga los cables que le han robado el primero que ha cobrado 5. O cuando tú vas a la ferretería y compras cable o tal, lo pagas a 25.000. Exacto. Y ya está. A Renfe le cobran un poco más porque entre medias está el subcontratista. Claro. El subcontratista principal de la obra y todos tienen que llevarse su tarjeta. Hombre, faltaría más. Si no le compramos a otro. Claro. Claro. Aquí o vuelan los sobres maletines o las palomas, lo que se quiera, o no hay obra. Mal asunto. Para no llevarnos nada, ¿para qué vamos a hacer una obra? Efectivamente. ¿Para qué vamos a trabajar si no nos vamos a llevar nada, hombre? Por eso está por todas partes tantas autopistas y tantos aeropuertos y tantas historias. No por industrializar y modernizar el país y las comunicaciones, sino porque es que entre medias quedan jugosas velas. Además, si por una de aquellas casualidades resulta que su fuente de ingreso industrializa o mejora el país, encima van y les dan una medalla. ¿Eh? Y si no también. Y si no también. Y si no también, sí. Y si no le dan una pensión vitalicia, si no le ponen una secretaria y un despacho y luego encima le dan una pensión vitalicia. Hombre, claro. Como está mandado. Como debe ser. Como debe ser, hombre. Faltaría plus. En fin. Y algunos les pillan y dicen que no. Que no han sido ellos, quiero decir. Que no, que no, que yo... Que ni siquiera pasaban por allí. No, no, yo pasaba por allí y vi un sobre con... 4 o 5 millones de euros. 2 millones de euros, que es lo normal que te encuentras. Que es lo normal que te encuentras en la calle. Nos lo vamos encontrando todos cualquier día por la calle. Hombre, hombre, por favor. Vamos a comprar al panel. Lo primero que vemos en una cina es un sobre con 2 millones de euros. Con 2 millones de euros. No, pero me lo llevé sin querer, ¿eh? Sí, no, no, no me di cuenta. En realidad yo lo cogí para llevarlo a la policía. Pero estaba cerrada la comisaría. Pero cuando fuiste a cerrar la comisaría ya se me olvidó. Sí, y luego ya ahí quedó. La excusa habitual. Voy a comprar tabaco y mira por dónde. Sí, es como aquel que vendía preferentes, el de la Caja Madrid, dice, no lo conocí, era el de Caja Madrid. Dice, nosotros no hemos vendido este producto a gente que no conocía. Sabían perfectamente lo que compraban porque se les explicaba. Claro, claro. A mí por mucho que me expliquen una teoría de mecánica cuántica... Tampoco lo entiendes, ¿verdad? Un contrato de aquellos es como leerse un libro de física cuántica. Imagínate la señora María que va y dice, no, no, y oiga, en mi libretita, al 0,50 ese que me daba usted, no, señora María, que con esto va a ganar usted la intenerata. Tiene usted su vejez garantizada. Dice, no, no, si ya la tengo garantizada, la vejez. Y a pesar de lo cual le vendían la preferente. En fin, ¿qué le vamos a hacer? Es el mercado de la necesidad. Es que todo... Todos los clientes de este país necesitaban precisamente eso, preferentes. Estaban esperando como locos a que salieran las preferentes para comprarlas. Hombre, claro. Sí, hombre, yo estaba esperando que salieran las preferentes. Digo, hombre, me voy a quedar yo sin preferentes. Y ahora me hago una pregunta. ¿Quién leches había oído hablar, aunque la tuviera contratada, de preferencia? Nadie. Hasta que explotó. Nadie en absoluto. A ver quién sabe si a la mayoría, por no decir a la totalidad de las personas... Digo personas normales, no porque era un producto más de cierta dificultad técnica y de cierta dificultad en la comprensión. Si a la mayoría, y digo la mayoría, fíjate, no digo ni todos, ninguno, a la mayoría de las personas que tenían preferentes les pregunta que qué han comprado. No lo sé. No, dice a mí me han hecho una libreta donde me dan un interés muy bueno. Esto es. Pero es que yo estoy convencido, Mariano, que si al 90% de la gente que tiene imposiciones de estas hechas en bancos, sin que sean preferentes, ¿eh? Sí, sí, sí. Los típicos... Hay más productos, ¿eh? Esos productos que venden los bancos y tal, estoy seguro que el 90% no saben cómo lo tienen. Yo te voy a decir una cosa. Ponte a leer lo que son las características generales. Yo leo siempre, bueno, el poco depósito que puedo hacer, pero siempre leo dos cosas. Primero, que tenga una fecha de vencimiento y que me digan que el capital será retornado íntegramente. Lo máximo que puede ocurrir es que no me den esos intereses que me... Pero has perdido dinero. Has perdido dinero. En cualquier caso, puedes perder el IPC, pero es que con una preferente... Sí, es que lo tienes todo. No recuperas nada. No, en absoluto. O poco. Y espérate que no te vengan al momento determinado a pedirte dinero y decir, oiga, mire, que es que lo que usted compró ahora vale menos 20 y tienes que poner la diferencia. Eso como con los pisos. De repente compras un piso y vale menos de lo que te has gastado en él y de lo que te has hipotecado. O sea, resulta que, digo, oiga, que no puedo pagar la hipoteca. Uf, pues fíjese usted, este piso que nosotros le dimos una hipoteca de 10 ahora es que vale 5, nos tienes que pagar 5. Sí, no, pues eso pasa, pues eso es como con las preferencias. Tiene usted que seguir pagando la hipoteca y además de darnos las 5 que perdemos, ¿eh? Sí, sí, sí. Lo que todavía tenían que hacer era, que todavía no lo han hecho, era depurar responsabilidades en la cúpula de entrada, la cúpula de Banco de España, Comisión Nacional Mercado de Valores, etcétera, etcétera, etcétera, que todo el mundo se lava y se ha lavado las manos. ¡Hombre! ¡Hombre! Y se las seguirán lavando... Si la seguirán lavando la fábrica de jabón, no veas tú que el dineral que están sacando. Sí, sí, sí. Y que siguen sacando con eso, ¿eh? Sí, sí, sí. Que todavía no han terminado, ¿eh? Siguen sacándolo con eso. Mira, hace unos años, poco antes de que salieran los casos estos de Afinsa y el otro, ¿cómo era el otro Filomatis? Filesa. ¿Filesa? No, no, no. Era Afinsa y... El de los sellos. El de los sellos. El de los sellos. Pues el padre de un amigo mío me dijo, me viene y dice, oye, que me han ofrecido, me ha venido un vendedor de Forum Filadélio, no lo coja. Oye, pero es que me ha dicho que esto, que no, hombre, que no. Digo, si los sellos no... Eso le van a dar unos sellos que no valen nada. Bueno, ¿quieres decir? Bueno, pues a las tres semanas me... Me llama su hijo y dice, oye, que mi padre, que muchas gracias, ¿eh? Yo había salido la noticia de que el foro filatélico y afín se habían sido intervenidas y no sé qué, y la gente quejándose. A ver, ¿cómo podéis pensar? Tenemos que empezar a pensar una cosa. ¿Cómo puede pensar una persona que mínimamente, por pocos conocimientos que tenga, que le van a dar duros a cuatro besitas? Hay una cosa que sí es cierta. A nivel de coleccionista, colecciones, ciertos sellos... No, perdona. Pueden tener cierto valor, pero masivamente... A nivel de coleccionista, cuando recibe un coleccionista de sellos, un poco entendido, recibe la primera remesa de sellos, se borraba. Claro. Se borraba. Te daban sellos de franco de pie, franco sentado... Franco de lao. Claro, lo que topabas en el estanco. Franco delgao, Franco viejo. Claro, las correcciones de las emisiones que hacían, que se iban haciendo. Esto con el tiempo. Esto con unos 500 años. Claro, sí, hombre. Esto ya una pasta que no veas. Claro. No, pero de todas formas sí había en algún tiempo sellos bonitos, porque mi padre ha sido con el... Sí, sí, no, no, que había sellos. Yo recuerdo sellos de Sidivni y del primer vuelo del... Y los sellos del Vaticano eran preciosos. Y de la República incluso. Sí. Quiere decir que yo he visto sellos de cierto valor y de cierta... Pero claro, sellos que salen ahora, que teóricamente, no, no, pues esto lo vamos a peritar, pero ¿qué estáis peritando? Sello a sello para ver qué es lo que vale. Y luego se han metido los expertos y no han sabido cuantificar. No han sabido cuantificar. Para mí, a ver, yo, por ejemplo, tengo una colección de monedas que son monedas que he ido recogiendo de sitios donde he estado y que me han traído amigos de sitios donde he estado. Y un día me preguntaba a uno, que no sé cómo fue, que se le enseñé, dice, ¿y esto vale mucho? Digo, esto no vale nada. Entonces, ¿por qué lo haces? Esto vale lo que quiera pagar el que lo quiera comprar. Pues mira, porque me gusta. A no ser que el sello esté impreso al revés. Si hay algún error... De eso te voy a explicar unas cuantas... Pero estos siempre van a buen recaudo. Están súper controlados estos ya. En Italia hubo un caso que llamaron los Gronk y Rosa. Gronky era el presidente de la República e hicieron una emisión de sellos con la cara del presidente que tenía que ser de color lila. No se sabe por qué extraña razón la primera hoja, solo la primera hoja, la combinación de tintas no fue correcta y salieron rosas. El que especialista dice, uy, esto ha salido mal, la apartó. Nunca más se supo, acabo de quedarme sordo. Sí, yo también. Nunca más se supo dónde fue a parar esa hoja con los sellos de color rosa en vez de lila. Supongo que con el tiempo igual yo ya no lo veré, pero ¿saldrá alguien que tiene esos sellos? Pues te digo que situaciones como esas seguramente se habrán producido con mayor frecuencia de las que nosotros sabemos. Y como tú dices, con el paso del tiempo irán saliendo cosas. Y muchas de esas series con erratas o defectuosas, teóricamente defectuosas, pero que tienen gran valor precisamente por ese pequeño error o por ese gran error, pues andarán en manos de coleccionistas y tendrán un valor. En este caso, para eso, si hay mercado. Sí, hombre, tanto. También hay las famosas monedas de 500 liras, que se hicieron muy pocas, porque cuando las inspeccionó el inspector que tenía que verlo, vio que la bandera, que era un barco con una bandera, la bandera ondeaba al revés. Mira tú. Se habían hecho, pues yo qué sé, igual 10. Dijo, no, no, no, esto está mal. Lo lógico, lo que tenía que haber hecho este señor era destruir esas monedas. Esas monedas desaparecieron, no se destruyeron. Hicieron las buenas con la bandera. ¿Dónde están las monedas de 500 liras con la moneda al revés? Y eso sí que vale dinero, probablemente. Eso es... Todo eso, yo estoy convencido que todas esas cosas, aunque nosotros no las veamos, o veamos una mínima parte, la punta del iceberg, pero todo eso tiene su mercado y además el mercado del coleccionismo en estos casos es total y caro. Es como los que se dedican a vender grandes obras de arte, grandes cuadros en museos, ¿y qué van a hacer con él? Seguro que hay alguien que lo compra. Y tiene una habitación cerrada cal y canto donde nada más entra él y lo tiene ahí puesto y cortado. Yo esto lo he tenido demasiado nunca. Es para disfrutar de la... ¿Disfrutar qué? De la contemplación. Yo supongo que aquí hay dos tipos de personas, ¿no? Los que compran cuadros robados o obras de arte robadas. que unos sí que lo harán para disfrutar ellos. Lo que pasa es que hay mucha gente de esta que tiene cosas de valor, que lo que quiere es que los demás las vean para que les envidien. Ah, también, pero si es robada no se lo puedes enseñar a cualquier persona. Si es robada no se lo puedes enseñar a cualquiera, pero bueno. Símbolo de estatus. Cualquier rico puede tener un Porsche o un Ferrari, pero no todos pueden tener un Un Picasso o el grito del mundo. Todo va en función de lo que tengas y de lo que dispongas, evidentemente. Pero es que me suena así como muy bestia, ¿no? Tener un Picasso de 200 millones... No, son inversiones, ¿eh? Son inversiones en las últimas subastas... Me domino cada noche y... Cada noche no. Ocho horas al día delante del cuadro para amortizarlo. No le veo la gracia. Bueno, yo tengo que decir que si un día soy millonario me compraré una Harley Davidson de esas grandes que llevan una silla de montar en lugar de un sillín, una silla de montar. Para tenerla en el salón de casa y contemplarla. Es mía, ¿eh? Es mía. Porque en la calle me da miedo, que hay mucho kinky. Hombre, si luego te dejan ponerla en marcha, está bien. Hombre, en casa no creo que te dejan, ¿eh? No, es verdad, es verdad. Oye, Mariano, que son las nueve ya, ¿eh? Tienes que ir a cenar, ¿eh? Si no, tu madre te reñirá si llegas tarde. Ya me va tocando. Voy a ver si encuentro por ahí algún catalizador o algo para hacer algo de video por fin de semana. Y si no te acercas a Tocha y robas un par de kilómetros de cable de cobre. Sí, que creo que los pagan bien. Buen fin de semana, Mariano. Igualmente a todos. Adiós. Adiós. La dasbarnada. Bé, i ara ha arribat el moment de parlar amb el doctor Santiago Barambio, que no sabem si tindrà algun tema per parlar o voldrà parlar de les pilotes de goma. Quan me refereixo a les pilotes de goma, em refereixo a aquelles coses que tenien els bossos d'esquadra. Doctor Barambio, bona nit. Hola, bona nit. Què tal? Doncs mira, bé. Home, no et veig molt alegre. Bé, bé. M'heu agafat fent una cosa. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, és un segon espera un segon està a mitges de la partida del Candy Crush està a mitges de la partida del Candy Crush i si no perd la vida sí, segur Talla el so. Talla el so, Jordi. Són coses del directe. Baixar el volum de la connexió. Com sou. Quines coses de fer. Què passa? Vosaltres no feu? Hòstia. Què ha sigut? Hola. Hola. Què tal? Veus? A assegurar-la. Ara et dediques a fer seguros? Com a... Com a aquell que era president... Pullar una cosa que si no la pullaves... Què voleu? Pensava que feies com el Roldan, que et dedicaves a vendre seguros. Sí. No sé, no, voler res. Tens alguna cosa que comentar? Alguna cosa asseguro jo per això. Tens alguna cosa que comentar o el deixem per la setmana que ve? Bueno, no els puc comentar com va el meu experiment. El teu estranyiment? Sí, sí. Esperiment. Ah, l'experiment. I quin és el teu experiment? Bueno, doncs ara estem comprovant-ho i de moment hem aconseguit bé que creixin les cèl·lules embrionàries i de moment tenim un efecte, que clar, no s'ha de m'interpretar encara, però sí que hi ha un efecte Sí que estem veient una... Això ho anirem radiant, no? Allò, pim-pam, no? Sí. Una miqueta com una novel·la. Sí. I, doncs, sí que hem vist un efecte de les... O sigui, en la zona de les cèl·lules embrionàries, les cèl·lules del creixement de cèl·lules canceroses no s'hi acosten. A veure si ho entenc. Les cèl·lules estan creixent, no? Sí. I van veient com un paviment, no? Sí. Bé, doncs en la zona on estan les embrionàries... No s'apropen les... El moviment s'atura, no? I en canvi, en els controls, que és en un altre lloc on no hi ha embrionàries, les zones s'increixen. De moment, això no significa res, especialment, però sí que significa que hi ha un efecte. Per tant, hi ha una causa. Exacte. I ara s'ha de descobrir quina és la causa. Bé, això té molts passos, encara. Tindrem que fer altres proves d'aquest estil, a veure si hi ha una influència realment de les cèl·lules embrionàries sobre les cèl·lules cancerígenes. O és una casualitat? Clar, hi ha que fer-ne més. A veure si hi ha una influència. Per exemple, les cèl·lules embrionàries estan en un mitjà nutritiu, no? Perquè si no es moririen de gana. Clar, si s'alimenten. Sí, abans també farem agafar aquest mitjà nutritiu i passar-lo al mitjà on estan les cèl·lules a veure si passa el mateix si passa el mateix vol dir que la informació està en la nutrició en el medi que no és una influència directa a la cèl·lula que tampoc pot ser perquè no es toquen sinó que a través del mitjà el mitjà en el que estan més endavant ja veure si hi ha expressions de cèl·lula embrionària a una cèl·lula cancerosa. Les cèl·lules canceroses no tenen expressions embrionàries. Si deixes posar uns marcadors i es veu si aquests marcadors responen, si aquests marcadors responen, vull dir, s'està comportant com una cèl·lula... Com una cèl·lula embrionària. Com una cèl·lula embrionària, exacte. Les cèl·lules canceroses no tenen aquest comportament. Si l'arriben a tindre, vol dir que s'han reeducat. Ja. Això servirà per curar alguna cosa? No ho sabem. Això ja... Això ho vaig explicar, hi ha diferents... I això de moment és ciència pura. Si després aquesta ciència pura doncs és aplicable, diguem-ne... I això el fas amb ajut d'algun laboratori o tu a casa teva a la cuina? No, això ho fem a la... a la càtedra d'anatomia de la facultat de Medicina de la Solana. O sigui, hospital clínic. L'hospital clínic és un hospital que està vinculat A la facultat de medicina. Una cosa és una facultat de medicina que forma part del món universitari i una altra és un hospital que forma part de la reta assistencial. Clar. Però és que quan, que això ja avui ja no és així, però vull dir, els hospitals on els estudiants, diguem, aprenien, eren el que se'ls deien hospitals clínicos. Mhm. que normalment al voltant d'una facultat es feia un hospital perquè els estudiants poguessin... Avui dia això, ja tots els hospitals de la xarxa pública d'alguna manera són hospitals, ja no se diuen clínics, sinó se diuen hospitals universitaris. Universitaris. Universitaris, ja vol dir que els estudiants... Poden fer pràctiques... Estan incluïts dintre del seu aprenentatge, està allà. Sí, senyor. Pràctiques, doncs, ja no se li diu, tampoc. Bueno... Això induiria... El període de residencia. Exacte. Molt bé. Quants investigadors sou? En aquest som dos directors, després hi ha tot un seguit de gent, que són biòlegs, també hi ha estudiants de medicina, que diguem que participen en una cosa, perquè això també, no et creguis tampoc, que això és una cosa de 2.000 persones, és agafar un lloc, posar les cèrboles, cultivar-les, després s'ha de posar al mitjà i això ho va fer, després s'ha d'anar mirant, el líquid que es posa és d'un color i conforme els nutrients se'ls van menjant les cèl·lules, però d'alguna manera... Canvia de color. Canvien de color, llavors això no ho fa pròpiament un investigador. Un investigador és el que, diguem, o tots són investigadors, com tu vulguis dir-ho. En aquest moment, de fet, estem... Avui teníem un seminari de tots els implicats, però al final l'hem suspès, i la setmana que ve el veurem, i també depèn... Això, quan vagi, potser s'incorpora més gent. Si va bé, segurament s'incorporarà més gent. Això és una mica com està a la cuina. Tinc allà unes cèl·lules i els hi poso. I d'altra lleura, subvenció. Com un jardí. Els abonos deixo en una estufa perquè tal, perquè es cultivin, perquè tinguin una temperatura de 37 graus. M'ho trec, m'ho miro a un microscopi i ja sí que hem crescutat. Aquí es paren, no? Doncs això ho portem en principi a pagar unes 4 persones, no tampoc som 2.000. I quant de temps esteu més o menys investigant? Home, els dos directors poc. Ja, és que la investigació es basa en... La investigació pròpiament dit és l'avaluació dels resultats. I el cultiu de cèl·lules ho fa una persona de laboratori, que és la que... s'ha encarregat d'anar vigilant, doncs, que hi hagi menjar, per dir-ho. En matxaca, vaja. Llavors es va també controlant, a veure si creixen o no creixen. Llavors, ara ens ho mirarem. Llavors ens ho mirarem i dic, ah, doncs mira, aquí... Doncs mira, va bé, eh, canviat de pològrafs. Sí, aquí hi ha creixement, ara veiem si ens ha crescut l'altre cultiu, doncs sí, també ens ha crescut. Doncs mira, aquest sembla que aquí es para. De moment, aquest és el primer dato que tenim, no? Ara hi haurà que comprovar-ho amb altres mecanismes si realment els para o és que ha perdut l'autobús exacte o poder se'n menja tot el nutrient i això no està creixent però clar, no creix al redor de la zona on hi ha les cèl·lules embrionàries perquè potser les cèl·lules embrionàries es mengen tot el nutrient no sé, jo no tinc ni idea d'això m'ho has d'explicar no, perquè el nutrient és com una peixera i el nutrient és de tothom el mateix el que passa és que les zones embrionàries estan com diguem imagina't un cubilet amb potes i llavors en el cubilet estan creixent les zones embrionàries i a la base estan creixent les altres zones les cançeroses però les cançeroses quan arriben a la zona del cubilet no creixen Se'n rodegen i continuen sempre a una altra banda. I això és el primer efecte que hem observat. A veure si aquest efecte és casual o no, hi haurà que repetir-ho. La paciència és... Paciència. Sí, això t'anava a dir que no crec que la setmana que ve ens puguis ampliar res, però bueno, espero que quan la propera temporada de la desvernada, ja serà la temporada 30, podem donar dos anys. La propera temporada de la desvernada que ja ens puguis donar més informació sobre això i no et preocupis, si et donen el Premi Nobel de Medicina jo faig el viatge a Estocol per anar i em llogo un smoking, eh? Molt bé, Santi. Gràcies per l'informació. Piano, contrabás, batería y saxo. Take five. Take five. Yeah. Joey Morello. Sí, señor. No, Jordó Mena, perdón. Senyor Domenech, que escoltarem. Què tal? Mira, avui porto, perquè estic farà calarmant cada vegada que poso una cançó miri malament. Si miris malament amb aquesta, no et parlaré més. No, porto una cosa de Sílvia Pérez Cruz. Perquè em sembla que no l'hem posat mai. Són paraules majors aquestes, eh? Com que la van imitar i el Polònia, em sembla que per primera vegada, que no sé si ho veurà la imitació, amb tots els cabells, com la nena aquella de Ring, amb tots els cabells aquí davant, que no veia res, va ser divertit. I no sabia quina cançó posar, però he buscat la cançó que té més visites a l'Spotify, la més escoltada, la més popular, que es diu De Villorar, que és aquesta. Molt bé, doncs escolteu-la. Debí llorar y llaves casi siento placer. Debí llorar de dolor por vergüenza, tal vez. Debí sufrir el bollorno de tu insensatez. Pero ya ves y apenas estoy triste y sola y es que sufrir sin razón es fugaz padecer. Yo comprendí tu traición como un simple revés. ¿De quién jamás podrás saber cuánto cariño soy capaz de ofrecer? Debi llorar, pero pensé ¿por qué? ¿Por qué? Debí llorar del dolor o vergüenza, tal vez. Debí sufrir el bochorno de tu insensatez, pero ya ves. Y apenas estoy triste y sola. Y es que sufrir sin razones fugas padecer. Yo comprendí tu traición como un simple revés. ¿De quién jamás podrás saber cuánto cariño soy capaz de ofrecer? Debí llorar, pero pensé ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? Sí, a ti que te encanta el deporte no pares de hacer ejercicio al ritmo de la mejor música. Sigue la playlist y verás como todos tus esfuerzos se verán recompensados. Durante 30 maravillosos días disfrutarás de música sin interrupciones en todos tus dispositivos Apúntate ya a la prueba gratuita de Spotify Premium Haz clic en el banner para empezar Escoltes ràdio d'Esperm, sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esperm, 98.1. Ràdio d'Esperm. Catalans, catalanes, l'altre estrena nou espectacle. 15 anys no és nada. O sigui, que ens tocarà treballar un altre cop gratis. No et perdis la preestrena. Dissabte, 17 de maig, a les 8 del vespre, a l'Ateneu de Sant Just. La diversió no està assegurada. I per a tota la família. Venda d'entrades al Casal de Joves de Sant Just d'Esvern. Ràdio d'Esvern. 98.1 Bé, ha arribat l'hora de sopar. Senyors, fareu la taula i entreu a la cuina i farem... Avui farem un estofat de calamars. Estofat de calamars. Primer que necessitem són calamars. Exactament. Què més? Dos calamars... Bé, això per quatre persones. Dos calamars d'aquests grossets, quatre patates, quatre pastanagues, 200 grams de pèsols, una ceba grossa, dos grans d'all, una mica de tomàquet, un parell de tomàquets naturals, però madurs, per fer. No de plàstic, natural, sí. No, que no, no de maní, conya. Vale. Ja, ja serà... Si a mi ho toca en la pera, tu també. A mi m'és igual. Continuï, continuï. I un passet de tio Pepe Moriles d'un fino d'aquests. Un fino. Un vi valoroso d'aquests. Primer que farem serà agafar... Netejar els calamars. No, bueno, això te'ls ve de l'endència. Sí. Calamars ja te'ls ve de l'endència. D'acord. Agafar la ceba, trinxar-la petita, Juliana, si pot ser, i posar-la a sofregir. Mentre rellegem els tomàquets. Es pot fer un tomàquet de pot, però jo sempre recomano tomàquet natural. Perquè el de pot no és natural. És de pot. Porta conservants, antioxidants... ratllarem els tomàquets, els tirem a part anirem frixent la ceba els alls també tritxats petitons a mig coure la ceba, tirarem l'all no tirem mai primer l'all i després l'all es posa negre la ceba i l'all junts perdó perquè l'all es cou abans que la ceba i llavors dona gust aquell all amargo i tal Quan tinguem allò ja una miqueta així rucidat i tal, hi afegim els calamars, tallats a rodanxes, evidentment. Rodanxes, l'amples que es vulguin. El gust. Exacte, però vaja. Jo no consigui tallar-ho com la sèpia, que la sèpia va bé tallar-la d'aus. Sí. Amb el calamar queda diferent, queda diferent. S'ha de tallar rodanxes. Posem allà, remenem una miqueta, que es dori una mica el calamar, una miqueta... Una vegada estigui durat, hi afegim el got de fino, envoltem una miqueta, que es redueixi i marxi tot l'alcohol, llavors hi afegim el tomàquet. El remenem tot, que vagi coient el tomàquet, quan el tomàquet comenci a estar cuit, afegim les patates pelades, crues, no escaldades, ni res. Patates crues i tal, pelades, i el que sí... Sencera, tallada. Però el que sí, mal tallada. O sigui, la patata perquè es cogui bé... no s'ha de tallar, no s'ha d'acabar s'ha de trencar s'ha de trencar, s'esclau el ganivet i prac, vas trencant perquè així conserva tot el midó i demés la marxa i això poses les patates, es volta una miqueta més es cobreix amb aigua i aleshores, això hi ha dues maneres de fer-ho una, amb olla pressió doncs tapes l'olla, el comenci a bullir, el comenci a pitar 10-15 minuts, 15 minuts i tal, ja està llest, i si no, posa el foc baixet i tipus estofat, vull dir, que vas a coent, serà uns 25 minuts, xona, molt bé, molt bé, així. Aquí d'un estofat de conya, és intencional. Llavors llences el calamari i et fots les patates, que no està bé. I com fas una barra de fa, no? Que és el que passa amb els suquets... I això podries acompanyar, no sé si m'acudomarà, amb un albariño. Jo més que amb un albarinyo, si no, amb un albarinyo també. Sí, sí, sí. Sí, pot ser. Vi blanc. Que estigui bé i ja està. Molt bé. Una pregunta. Parlant d'això de les patates mal tallades. Però normalment, per exemple, si tu fas patates fregides, normalment la gent tenia tendència... Una cosa és fregir i l'altra és bullir. Altres coures, cal destafar. Si tu talles per fregir... va millor que sigui tallada perquè així quan tu tires deixarà tot el vidó l'aigua i agafa l'oli no no emmerdes l'oli no emmerdes l'oli entre altres moltes coses i per contrari, per bullir això si tu trenques la patata conserva tot allò i es queda l'aigua exactament I agafa el gustet de lo del voltant. Exactament. Molt bé. Molt bé. Vinga, perfecte. Molt bé. Au. Sí, perfecte. Molt bé. La desbernada. Bé, hombres de poca fe. Sí. Ay, liga. Sí. Eh? Tots aquí. Començant pel Xavi. No, hemos dejado la liga. Ara què faran diumenge? Perdre. Perdre? Messi ha dit, Messi dixit, no podemos desperdiciar esta oportunidad. A veure si és veritat. A veure, tinc aquí una notícia que m'ha fet gràcia. Després parlem del Barça... La Federació Anglesa de Futbol li ha imposat una multa de 10.000 lliures esterlines, uns 12.000 i escaig d'euros. Després tinc una altra cosa d'aquesta notícia. El senyor José Mourinho. Què ha fet ara el pobre? Doncs aquest senyor va felicitar després d'un partit contra no sé qui. Vam jugar un partit, vam perdre 1 a 2 perquè l'àrbitre, el Sutherland, el dia 19 d'abril, amb aquest partit, l'àrbitre del partit que es deia Dianne, va pitar un penal contra el Chelsea quan faltaven 10 minuts per acabar el partit. Lògicament, el jugador del Sutherland va marcar el gol i el Chelsea va perdre 1-2. Després d'aquest partit, Mourinho va felicitar l'àrbitre, el senyor Dink, i el cap dels àrbitres de la Premier, Michael Riley, va dir, només has de dir quatre coses. Felicitem els meus jugadors perquè han donat tot el que tenen i el que no tenen Felicitar el Sutherland, perquè ha guanyat. Felicitar a Mike Dean, que era l'àrbitre per la seva fantàstica actuació. I felicitar a Mike Riley, perquè el que ha fet durant la temporada és fantàstic per la forma en què es porta el campionat. Això ho va dir davant de les càmeres de televisió i aleshores la Federació Anglesa l'ha multat amb aquests 10.000 lliures. Però és que és la tercera que li fot, també. Efectivament, és la tercera multa que rep l'entrenador del Chelsea des que es va fer càrrec de l'equip. La primera multa va ser de 8.000 lliures, uns 9.000 i escaig, quasi 10.000 euros, el mes d'abril perquè va entrar al terreny de joc davant de l'Astolm Vila un partit del 15 de març estava acabant el partit i l'àrbitre que ja havia expulsat un jugador del Chelsea doncs li va ensenyar targeta vermella a Ramírez i va deixar el Chelsea només amb 9 jugadors i Mourinho cosa que no li passa mai va perdre els nervis va entrar al terreny de joc per protestar i doncs l'àrbitre el va expulsar i a més a més després d'aquesta entrada al camp el van multar 8.000 lliures i a l'octubre amb un partit contra el Càrdif també el van expulsar per aquelles coses que Maurillo no fa mai i també li van posar una multa de 8.000 lliures o sigui que és la tercera cosa que aquí amb el Madrid dos anys i no tres anys o tres anys amb un bagatge importantíssim una lliga i una copa de rei Un 3 anys, està bé. Està bé. Està molt bé. Bé, una Lliga i una Copa del Rei. Copa del Rei, que sembla ser que, si les coses van com haurien d'anar, serà també l'únic... Bueno, li queda la Champions. Jo no crec que la guanyi la Champions al Madrid, eh? Jo no ho sé. Jo crec que ho té difícil. Crec que ho té difícil perquè l'Aretre de Madrid havent arribat i amb totes les ganes i tal com juguen... Hòstia, ho tindrà molt difícil. Jo crec que ha sigut difícil el Madrid. Jo vaig veure el partit del Valladolid quan va marcar Sergio Ramos. Bueno, primer de tot va marxar Cristiano Ronaldo. Jo no vaig veure, però diuen que sí, que va una punxada. Ja fa temps que l'estan, segons he llegit avui, precisament que fa temps que l'estan forçant. I, bueno... aquí sí que possiblement Cristiano Ronaldo va pensar en el Mundial diu si m'acabo de trencar s'ha acabat el Mundial va marxar Però Sergio Ramos va marcar un gol a lo cristiano. Sí, senyor. La falta que va llançar va ser impressionant. El porter la va arribar a tocar, però, bueno, li va doblegar la mà i va entrar i vaig dir, bueno, pues ja està. Però no, no, els del Valladolid van... Bueno, el Valladolid és un equip que jo no entenc per què està on està, eh? Per què? Bé, però hi ha molts equips que quan els veus diuen com és possible que aquests equips estiguin on estan? El Rayo Allagano també, que era un... El Betis mateix. el Betis mateix que ha tingut molt mala sort encaixant gols que dius... Sí, però el Betis té un jugar... El Valladolid i el Valladolid juguen... Jo i el Betis he vist algun partit i juguen tan malament com per perdre tot... Pràcticament han perdut tots els partits del campionat. No s'entén, però bueno. El fet és que el Madrid ja està a dos punts del Barça, si no m'equivoco. A un. A un punt del Barça. i a 3 no, el Barça està 3 a 4 a 4 de l'Atlètic de Madrid per tant perquè pugui guanyar la Lliga allò que dèiem, ostres que passarà l'últim partit de Lliga el Madrid té la seva única opció és guanyar els dos partits i que el Barça i l'Atlètic no fotin res punxin perquè Màxica Votrò s'han horat de punts Senyor Cid Inglés, a Illiga. A Illiga. Sí, torna bé Illiga, sembla. De ser-hi és, que ho aprofitin. A veure, com una probabilitat sí, però vaja, si ens hem de basar en els últims resultats i els últims partits... Hòstia, ser optimista costa. Molt. Sí, sí, realment sí. És que jo, de totes maneres... És molt estrany, eh? La setmana que hem fet amb els assados, aquests assuntos... Sí, bueno, el Tata va donar per perduda la lliga, els va donar un dia de festa, va organitzar un assado i després, quan va veure que encara hi havia possibilitat, va dir... Però, vaja, quan l'han programat, no ho sé, però que la Sado l'han fet quan ja s'havien resultat. Sí, bueno, però ja suposo que estaria ja... Dos dies de festa, home, però t'esperes acabar, dic jo. Seria lo normal. No. Ah, bé. No, el diumenge sortirà el Barcelona allà al Camp de l'Elgin i fotrà ben bé un... 0-7. Un o dos o cap i ja està. Quin problema hi ha? No, no, no. El temps és l'únic títol al que podem aconseguir aquesta temporada. No sembla poca cosa. La Supercopa. La Supercopa la podem comptar o no. Un dels títols importants. Quan el guanyem nosaltres és important. La Lliga? No, la Supercopa. Ah, la Supercopa. Suma, però vaja, no diguem que no és un dels títols dels que siguin. Jo el que penso és que aquesta gent possiblement estigui cansada, estigui desmoralitzada, estigui... Jo què sé. Però no es poden haver oblidat de jugar a futbol. i de fet en el partit contra el Getafe quan vas començar a veure jo estava dient que fa Messi va caminant, està dormint no està fent res allà pel mig del camp de cop i volta va despertar va fer una jugada va marcar un gol ja s'ha despertat però no va ser un miratge però si tampoc cal que siguin els 90 minuts Home, a poder ser que siguis 95. No, vull dir-te que no cal que Messi estigui així 90 minuts. És que no hi ha estat mai. No hi ha estat mai. Home, no hi ha estat mai, no. Des de Madera sí que estava més actiu. 90 minuts no hi ha estat mai jugant al Messi. Pràcticament. Ell presionava com un mes temps enrere. Hi havia moments de partit que deies on està el Messi. I de volta t'apareixia, et fotia la jugada del segle i... I pèrdues al mig del camp. Però que potser el seu nivell de participació era una mica més alt. Sí, sí. Era una pilota per recuperar, per ajudar la defensa. Que sí, però no tot és un problema del Messi. no, el Xavi perd moltes pilates que no perdia abans que no perdia abans el Busquets també d'unidor és que tots, és que tothom no ho estan però jo penso o desitzo que amb aquesta nova oportunitat que tenen la darrera sí, sí, no, està clar si Palmen s'ha acabat han de guanyar diumenge sí o sí Això està clar. Si el diumenge no guanyen, si empaten, s'ha acabat. S'ha acabat la història. Si guanyen el diumenge, el Barça s'endurà la lliga. Possiblement. No, no, segur. Molt possiblement. Si guanyen el diumenge... Comptem que si guanyen el diumenge... Quan juguen la final de Champions? El 25. El 24. doncs potser els altres no es voldran arriscar a tenir una lesió, potser no entraran amb tot... No, això no m'ho crec, jo del Simeone. No, però els jugadors són com són, eh? Mira què li ha passat al Madrid. Sí, però el Madrid és el Madrid i el Simeone és el Simeone. Jo precisament penso, o crec, o vull creure, que aquesta nova oportunitat que tenen els jugadors del Barça serà la motivació que Simeone li dona als seus jugadors de l'Atlètic de Madrid. Perquè el que tenen és motivació, és creure en el que li diu el seu entrenador i que de fet, de fet, també el que feia Guardiola els primers i que va arribar un moment que va veure que això no podia seguir, que ja no li feien cas, que... que és la història de sempre, i bueno, sí, sí, somos muy buenos, i jo crec que per això va marxar, perquè ja no els podia motivar. I el que fa el Simeon és motivar-los. El presumpte últim partit de Lliga en què se la poden jugar serà el dia 18, suposo que serà diumenge o dissabte, no sé exactament, i la final de Champions és el dia 24, és una setmana després. No se sap encara quan es jugarà l'últim partit de Lliga, ni l'hora ni el dia, és possible que es jugui dissabte per donar temps a la recuperació és a dir, si el Madrid queda definitivament descartat és a dir, que l'última jornada faci el que faci ja no pot guanyar la Lliga i la cosa queda entre el Barça i l'Atlètic de Madrid o també en cas que l'Atlètic de Madrid que es podria proclamar campió de Lliga aquest cap de setmana En aquest cas, el partit del Barça-Atlètic és possible que es passi a dissabte a les 6 de la tarda. Sí, sí. Però, clar, que depèn de... També dependrà... Home, esperem que el Celta, no? Bé, això tenim... Que vagi a la seva part. una altra cosa que jo he sentit crítiques que s'havia fet molt malament l'entrevista entre el cos tècnic de Barça les crítiques venien d'on sempre sí, sí, sí m'ha agradat l'altre dia escoltar el Ciro el dia del Valladolid que va perdre el Madrid em va agradar molt escoltar el Ciro i veure com estava Clar, perquè pots sospitar que li han regalat, que li han donat aire al Barça, el teníem allà. Sí, home, clar que li han donat aire. Sí, sí, home, el que li emprenyava més no era perdre la Lliga, sinó... Que la guanyés al Barça, que el Barça la pot guanyar. Que li estaven regalant la Lliga al Barça. Això és el que li emprenyava més. I, ojo, que el partit contra el València anaven perdent 1 a 2... I el va salvar Cristiano amb un jut de casualitat. Que el mires i dius... Jo vaig pensar, no el tornarà a fer, però sí, sembla que és la segona vegada que ho fa. Sembla que és la segona vegada que... Jo en fas 17 i em fots una. Va ser un bon gol. Sí, és un gol. Res que dir. Però que en aquell partit ja el Madrid ja podia haver quedat totalment descartat de la Lliga. Perquè si perd contra la València ja... Adiós pajarito. sí, sí però que el tema està boig, ho sembla perquè mira que palma els tres equips sí, sí, bueno li ha passat en tota la temporada no, no, faria temps que no passava però bueno, recordem la lliga del que se li va guanyar al Deportivo Dos seguides. Les dos de Tenerife. Aquestes tres ligues, em sembla, la del Deportivo Segur, la vaig celebrar a les Rambles amb un bon amic meu, que no sé si se'n recorda a ell. Em sembla que no. No se'n recorda. Perdó, perdó. No se'n recorda. No, no, no, no. No he sentit la pregunta. Dic que la lliga que es va guanyar quan el... El penalti de Ducy. Què et vaig dir? Vam anar a les Rambles, vam comprar una bufanda en un dels kioscos i un xupa-xup. En aquella època no estàvem acostumats a guanyar en Lliga. Ara em sap greu si no la guanyes. Aquest és el gran problema, jo crec, del Barça. No serà que estigui mal acostumats, punyeta. El seguidor del Barça sempre, jo sempre he volgut que el Barça guanyi, i quan érem los eternos segundones, doncs, a veure... No m'agrada ni molt menys. Moltes vegades s'ha condonat esforçats. Sí, però era allò de... Aquest any hem guanyat el Madrid, hem guanyat l'Espanyol i hem quedat segons. Molt bé. I quan ja va ser possible que el segon jugués la Champions, els miris estaven contentíssims perquè anàvem a la Champions. Durant una època només podia jugar-la al primer classificat. Però, bueno, ja, segon, mira, ja està, ja podem. Teníem que conformar amb la Copa de la UEFA o amb la Copa de la Fèria. Jo, de tota manera, no... A veure, no és que no serveix de disculpa, no?, evidentment, però el que sí entenc una mica... tota la temporada estranya des del primer dia que ha viscut el Barça. Sí, sí, sí. Estranya en tots els sentits. En tots els sentits, en tots els aspectes. Vull dir, hòstia, costa molt concentrar-se en tot això. I tant. És que un, l'altre, l'altre, plega el president, pam, pim, hòstia, els hi fotien per totes bandes. Perdona, i avui, em sembla que és avui, i crec que és l'As... hi ha una notícia dels 10 jugadors del Barça que Luis Enrique no vol. Passa bé? Doncs mira, estan Dani Alpes, està Pedro, està Macerano, Alexis, Tello... Messi també la notícia que ha sortit que no sé si l'heu llegit o l'heu sentit que la directiva del Barça li va dir a Messi que si algú pagava la seva clàusula de 250 milions el 25% seria per ell I això? Però qui ho va dir això? Això és un de les tantes mentires i bulos que Messi l'altre dia va dir i s'han dit moltes mentires igual que volia forçar la renovació perquè es quedés el Pinto Sí, i Cesc Pinto i Cesc Bueno, i que el fata Martí no l'havia portat el Messi A veure, va ser ell que diu, no, no, l'entrenador ha de ser el senyor Martino. És algo que, en fi, no sé, bueno, és que d'aquella gent d'allà, del país d'ahir. Sí, ja dic, però clar, d'aquesta... No hi ha dels dos diaris d'aquí de Barcelona, del Mundo Deportivo i de l'Esport, ningú es fa resò d'aquesta notícia de l'ASC, crec que és, dels dos jugadors que Luis Enrique no vols. Però, bueno, sí, també s'està parlant que si Alexis ja ha fitxat per la Lluve, que si hi ha una oferta per Dani Alves... Home, que s'ha de fer una renovació profunda, seria el moment. Sí, jo no... El moment és adequat. Ja portem anys que s'havia de fer. Home, indudablement, jo estic d'acord, si ara vingués una oferta per Dani Alves... No, no, i l'any obri s'ha de vendre. Perquè ara encara se'n poden treure calés. És l'últim any. Clar, l'any que ve tindràs que regalar. Sí, no, no, però d'això et dic que estic d'acord. Però tampoc se'l pot vendre com el Villa. No, clar que no. És que amb el Villà, deu-n'hi-do. Deu-n'hi-do. Els negocis que sempre ha fet el Barça, per això. Sí, bueno, el Barça no és un equip venedor. Ha comprat a 40 i ha venut a 3. El Barça no és un equip venedor. Però, per exemple, parlaven d'Alexis, amb una notícia que vas dir l'altre dia, que Alexis crec que va costar 40 milions. amb les temporades que porta ja s'ha amortitzat no sé quan i que si es ven per 10 milions home, no fotem el Barça sortiria guanyant home, jo crec que sí home, tot el que sigui vendre per menys de 25 No, i a més... Una cosa és que te'l vulguis, que el posis al mercat, vull dir, aquest jugador ja no interessa i tal, i les altres has de vendre, però si ve un equip, com sembla ser la Juventus, que ve i diu el Bui, o tant... O hi ha un jugador central migcampista de la Juve que sembla ser que interessa el Costany i el Barça. Aquest més tant. Canvi de cromos. Sí, el canvi de cromos. Que també és habitual. Sí. En canvi de cromos com el d'Ibranovitz, no? Sí, més o menys. Més o menys. Que també el va imposar... el Messi i el va fer fora el Messi després va veure que era massa gran i ell es petitó va dir ui no que esta es muy grande no no a veure les coses que s'inventa en la premsa esportiva i després volia dir que en el Tata aviam jo no sé si és entrenador o no pel Barça perquè tampoc han tingut massa opció però diríem que no Jo crec que no ho és. Però el que sí que s'ha de gran notar és que és un tio honest. Això sí, superhonest, i un senyor. Sí, però ell és una relació pública, és entrenador de futbol. I estic molt emprenyat amb la premsa catalana, sobretot amb la premsa d'aquí, perquè l'han triturat des del primer dia. L'han tractat molt malament. Des del primer dia han anat a parell. A veure, tampoc no ha donat... En els moments claus... Perquè no tenia que donar res. A veure, jo penso... Tinc la meva teoria, i més ara que s'ha fet públic, que tant el contracte de Luis Enrique amb el Felta com el contracte de Martino amb el Barça hi havia la mateixa clàusula, que es pot rescindir el contracte sense cost. transcorreguda la primera temporada. Per mi Martín ha sigut ja contractat com a un entrenador de pas, de transició. No, si els hagués sortit de la jugada encara seguiria, però clar, és que no ha demostrat res. S'hauria escapat la cosa de les mans. Jo crec que no. Jo crec que la directiva del Barça en aquell moment va ser conscient que apagar la clàusula de rescissió de Luis Enric Alcelta no era ètic, i va dir, bueno, doncs en portem un per un any l'any que ve aquest senyor queda lliure si vol i que l'entrenador del Barça des de la temporada passada era Luis Enrique De tota manera, diem això que no ha portat re nou i tal, però tinguem en compte que aquest tio va vindre aquí, que la lliga estava comentant allà. Sí, sí, pràcticament. Vull dir que es va trobar l'equip fet. Sí, sí. No va poder dir... A veure, això s'ha de dir... No, no, no. Amb això... Vale? Li retreuen que diuen els fitxats es collol. Que havia de dir aquest senyor. A veure, tot això molt bé. A mi l'única cosa que... diguem, em condueix a pensar que no has entrenat pel Barça, és que quan he vist que l'equip perdia, que ha sigut més d'un partit, per un gol que li hem marcat abans del minut... I no s'ha pogut fer reaccionar. Per favor, pràcticament no ha fet cap canvi, és que no, jo no l'he vist mai cap partit guanyat per l'entrenador. Ni un de sol. No, això és cert. És que això és molt relatiu. Home, no. Jo crec que sí. No ha canviat mai la dinàmica. I diria que en els últims partits sempre ha sigut la mateixa jugada. Entrar de part l'esquerra, per l'esquerra d'ells a la nostra dreta, que és l'esquena d'Albes, i centrada, o t'arriben fins a la cuina, i va, el segon pal, si és que tots els gols són iguals. A veure, això em fa molta gràcia. Però mira, en una jugada així, el Bartra va marcar el gol... Sí, fantàstic, sí, molt bé. No, però és que a mi em fot gràcia. Entra per la banda, tal, per l'esquerra, no sé què. I llavors, quan volen entrar pel mig... No poden. No poden. És que al mig hi ha un embut que foten jugant pel mig i que foten jugant pel centre. És impossible. A veure, llavors com han de jugar, tio? No, no, no, jo em refereixo... No, em refereixo als que en fan a nosaltres. Ah, els que en fan a nosaltres. Però els que en fan a nosaltres es fan els gols perquè tenim una defensa... Perquè tenim una defensa pacotilla i anem. Home, és com el Madrid, aquell partit, ara no recordo quin va ser el que vam jugar. Sóc la calda a la Copa. És que els dos gols que ens vam fer van ser calcats. Perquè tenim una defensa que no va. No, però és que tots els gols són per la mateixa banda. Perquè tenim una defensa que no va. Es diu que juguem amb un 4-4-2 i no és cert. Perquè Alves no és defensa. Alves és un extrem. I... No, se li ha oblidat defensar. I cada vegada li costa... Sempre li ha costat tornar enrere, sempre, però ara li costa més. Sí, però ha de tenir una mica més de cap. En aquest últim partit de Lliga que es va empatar... ell tornava a estar per allà dalt, com sempre, a buscar un bolet. Si estàs guanyant, estàs al minut 89. Sí, passa. Però és que d'entrada entren per allà, entren per allà, que a l'Albes no arriba. I després, quan s'entren, el senyor Marcerano moltes vegades busca bolets. És que no és central. Doncs aquest és el problema, que no hi ha una defensa. Tots som entrenadors. Llavors que el defensa dreta es quedi... O si se'n va que torni, o algú que el cobreixi. Però Isidre, tots som entrenadors i veient-lo per la tele... Però clar, jo estava dient, amb el partit contra el Getafe guanyant 2-1, dic, ostres, que tregui l'Albes i posi el Montoya, que és més defensa. Que és més defensa. Se'n va de tant en tant cap a dalt, però té més d'allò de quedar-se enrere. I en algun partit important potser treure com a extrema Adriano... que t'ajuda més a la defensa. Ja serien dos defenses, home. De totes... Sí, bueno, Adriano està jugant perquè Alba està lesionat, que també és una de les coses que hem de mirar. Està lesionat Alba, està lesionat Piqué, està lesionat Víctor Valdés... Tothom ha tingut lesionats. La qüestió, estaríem d'acord en que... Doncs estem d'acord en que el Tata no és el tècnic per al Barça. Jo et diria, no sé si el Tata és de tècnic o no és tècnic per al Barça, ara què jo puc dir? Que el preparador físic el palorroso aquest o com es digui, no és el preparador físic pel Barça. Doncs l'ha portat ell. Sí, d'acord. És del seu estat, però possiblement no sigui, perquè si s'ha vist i s'ha palpat, és una manca de preparació física, o sigui, amb els últims partits. Però a quina pretemporada han fet aquesta gent? És que, clar, arribant aquí s'ho troben tot fet lligat i comencen... No, no, no. Diumenge juguem ja. Sí, sí, sí. Com estan la gent? És que, clar, no han pogut fer res, no han pogut preparar res. Però, bueno, sí, estic d'acord amb tu, però la preparació física no és, indudablement, la pretemporada afecta, però la preparació física s'ha de mantenir durant tota la temporada. Evidentment, però amb les bases que posa la pretemporada. Però també és cert que la temporada passada també va passar el mateix. també vam fer una baixada impressionant amb els últims partits. Sí, però això tots els equips ho fan. El que passa que, bueno, l'avantatge que portava des de la Lliga era complicat que el Barça perdés la Lliga, però l'hem vist a la semifinal de la Champions. Sí, sí, això no està clar. No estaven, no estaven. Ni estava Messi, ni estava Pedro, ni estava Xavi, ni el mateix Iniesta. I clar, si Ernest està baix, Xavi està baix, Pedro corre amunt i avall com un boig, però tampoc té la potència física perquè està baix, és complicat també. I a més tens una defensa que no s'aclareix entre ells. Defensa? Que és que no hi ha defensa, perquè ja et dic, Alves és un extrem. Maserano no és central. Bartra és un noi que necessita partits. Ho està fent de fàbula, però necessita partits. Adriano està fent el que pot, però no és comparable a Zobard i Alba. I tot això es nota. Tot això es nota. O sigui, que Adriano pugui sortir en un moment determinat, quan el partit ja està més o menys solucionat o tal, per fer descansar Jordi Alba i per fer la seva internada, que també de tant en tant les fa, i els seus xuts des de fora de l'àrea, que també són necessaris, em sembla molt bé. Però el defensa lateral esquerra titular és Jordi Alba, no és Adriano. Però està jugant Adriano. I això també afecta. Tot afecta. I Piqué, que diuen que segurament jugarà contra l'últim partit, no crec que es jugui l'últim partit. Però el pitjor de l'equip és que sembla que no tingui ànima. Bé. No tenen ànima. Vull dir, van perdent i no veus que tinguin una reacció, els empaten un partit d'última hora... Aquí falta tema tècnic. Sí, mira, en el partit contra el que estava, jo anava a dir, s'ha de marcar el tercer, perquè si no marquem el tercer, aquests en marcaran un gol. I s'ha de marcar el tercer. I ocasions en fan. Sí. Un altre lesionat que tothom diu, bueno, no, és un bluff, aquest no serveix de res, és Neymar. Neymar ha fet més d'un partidet més que de 100, eh? I no està encara integrat dins de l'equip, amb el tipus de xoc. Bueno, hi ha gent que el vol fotre fora. Sí, sí, sí. Hi ha gent que diu que en Neymar no serveix. Bueno. O ara. Bueno, per això és típic. Bueno, trenquem el carnet. Ara, quan vingui Lluís Riqui, ho arreglarà tot. I ojo, Luis Enrique no és guardiola. Té molta mala lletra. Sí, sí, sí. La premsa de moment que comença a tremolar ja. Sí, sí. No és el Tata Martí, no? De res. I dintre del vestuari també fot... Això és l'únic que poc que tinc. Jo crec que no. Home, ara caldrà... Perquè Guardiola... Guardiola tampoc és un angelet dintre del vestuari, eh? Quan havia de fotre el crit, el fotia. No, però és més diplomàtic. És més diplomàtic que... Sí, no, no, i sentit que de diplomàtic no té res. És tasca, és directe. Sí, sí, de diplomàtic no té res, però bueno, això igual els motiva, eh? Bueno, si m'hi haurem, tampoc és diplomàtic. De fet, el Barça B el va pujar de tercera a segona i el primer any a segona van quedar tercers. Per cert, la mateixa classificació que tenen ara amb l'Eusebio, que no servia de res, tampoc. Sí, que deien que estava baix de tot i ell va dir que acabarien entre els cinc primers. Sí, doncs va tercera. Una altra de les coses que també seria simpàtica és que Messi està només 3 gols d'empatar els 31 que porta en Cristiano. I les seves últimes declaracions van de far d'ahir. Va dir que entre les seves fites està guanyar la Lliga, indudablement, guanyar el Pichichi i guanyar la Bota d'Or. Home, seria un cop per al portugueix. A veure, si realment té l'esma de fer-ho, la capacitat la té. Hi ha un rumor d'aquells que corren, que no saps fins a quin cert punt és cert, de gent de l'entorn del Messi que diuen que el Messi vol guanyar la Lliga perquè el Tata se'n vagi con honor és. Que no marxi per la porta darrere. El Messi vol guanyar la Lliga perquè... Una altra motivació més. Clar, això són rumores. Sí, el rumor és indudablement si el Barça guanya la Lliga té més punts a favor que serà el proper seleccionador d'Argentina després del Mundial. És diferent que la selecció de la Federació Argentina li faci l'oferta a l'entrenador campió de Lliga, a l'entrenador que ha perdut la Lliga. Perquè si el Barça no guanya la Lliga, l'ha perdut. La situació és molt diferent. No és que l'hi han guanyat, l'han perdut. Això està clar. El resultat de Granada, el resultat de Valladolid, el resultat d'aquí de València, el resultat de Getafe, és perdre la Lliga. I si no s'hagués perdut contra el València en l'últim minut, en aquests moments estaríem empatats amb l'Albàtic de Madrid. Si no s'hagués perdut a Valladolid... Estaríem... I si la meva... No, però per això vull dir-te que... Tinc la mà de servir una bicicleta. Que sí, però vull dir-te que el Barça ha perdut, fins ara ha perdut la Liga. No és que els altres s'hagin jugat millor o hagin fet millor temporada, inclús l'Albàtic de Madrid. És que el Barça l'ha perdut. Ha perdut dos partits, em sembla, tota la temporada... No sé si són dos o tres. Crec que tres. Tres. Tres. No em sembla. Ja ho tens. Ja ho tens. Tres i el març a quatre. Està. Ara, que hem de marxar ja, no penseu que no és el mirar. Fem porra que si no fa males plogants. Vols dir que fem porra? I tant, i tant. Vinga, quina porra, la de Lletxe. Hombre. Vinga. Comença. 1 a 4. 1 a 4. El seguir. Armand. Hat-trick de Messi i empata con Cristiano Ronaldo. Armand. 0 a 5. 0 a 5. Marc. 1 a 2. 1 a 2. Miquel. 1 a 2. Posats a liar-la. 1 a 2. Domene. Nota. 1, 0, 1. I ara em toca a mi. per redonejar la temporada 07. Alcim! Hola! Hola! Tira't a la moto. Després direu que els altres fumen. Bé, marxem. Ja queda menys d'un minut perquè siguin les 10 de la nit. Marxem. Tornarem a atropellar divendres, com sempre. I fins a les hores, sisplau, que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Adéu-siau. Molt més que Nits d'Electrònica. Les branques escupen flames nues de fulles Ballen les danses, no les comportes. Criden i dansen, polítics sou cendres. Canten i ballen, sou menys perverses. Crem les vostres ànimes a l'infern. Cremin com les fulles dels nostres arbres. Cremin les vostres ànimes a l'infern. Cremin com les fulles dels nostres arbres. Sou el que nosaltres en sereu, el que nosaltres som. Sou el que nosaltres en sereu, el que nosaltres som. Les blanques escupen flames nostres fulles. Ballen les danses, nues com puntes, criden i dansen, polítics sou cendres, canten i ballen, sou menys perverses, crem les vostres ànimes a l'institut. Cremin com les fulles dels nostres arbres. Cremin les nostres ànimes a l'infern. Cremin com les fulles dels nostres arbres. Sou el que nosaltres érem sereu, el que nosaltres som. Sou el que nosaltres érem sereu, el que nosaltres som. Sou el que nosaltres érem sereu, el que nosaltres som. Som el que nosaltres érem ser eu, el que nosaltres som. Bona nit, benvinguts a Bits, novament en sintonia de Redos Verdes, un divendres més aquí a l'emissió Sant Justenca. Amb tots vosaltres, havia tres setmanes que no podíem fer programa en directe per diferents ponts que han anat succeint. I novament ens tenim aquí amb tots vosaltres, amb un programa força especial, perquè avui tenim un programa... Així com el d'avui i els dos següents, o així ho intentaré com a mínim, que està molt encaminat a aquest proper Primavera Sound que tenim tot just aquí al costat, a tres setmanetes vista. És una mentida que passen els anys que passa en primavera i tornem a esperar a la següent i tot just el de 2014 el tenim aquí mateix. Molt bé, per tant, dintre d'aquesta preparació del programa d'aquest 2014, la primera saun, farem tres programes especials, un per cada dia de festival. Avui toca, com no pugui ser d'altra manera, pel dijous i farem un seguiment, doncs, diguem, a nivell d'horari del que nosaltres aquí des de Bits, com a mínim jo mateix, el Luis i suposo que més o menys farem el mateix, doncs allò que anirem o volem anar veient. Començar amb la proposta nacional, aquí de Guisona, amb el Petit de Caleril, una de les propostes de l'escena de cantades en català molt recomanable, i en aquest cas el tema cendres, que jo crec que és un gran tema, i un artista tot just descobert per mi fa poques setmanes, així que crec que és força destacable, i el trobarem a les 5, que serà, o intentaré que sigui el primer que veuré aquest dijous del primer de la Sauna, a l'escenari Ray-Ban, Són 40 minuts del Petit de Caleril per començar aquest festival 2014. A partir d'aquí seguim, són molts temes i per tant no intentaré no enrotllar-me massa. Seguim amb una altra descoberta que no conec res més que un tema, una banda que es diu Gangs of Youth, que toquen tot just a les 5 i mitja a l'escenari baix i aquest tema es diu Evangelist. Gang of Youth, l'àlbum es diu també Evangelist. Endavant. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà!