#1 - Aniversari, adolescència, Beach Boys i esports

Fins demà! Avui és el dia del Jordi. Avui el Jordi Panys. És el seu aniversari. Sortirem tots a ballar. Mira, Jordi, jo t'estimo. Ets un amic de veritat. Però amb 10, 50 euros, quant collons em pagaràs? Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi. Jordi. Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi. Gràcies. Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Jordi Sí, el José Malaguía, que en el seu moment va fer-me aquesta cançó d'aniversari i cada any me la poso, sí, per no oblidar-lo. Ja que no em truca mai, penso, com a mínim, sempre tindrem un record per ell. Bona tarda i benvinguts a La penya del marró. Què fas, papers? Molt bé. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Efectivament, avui és l'aniversari del presentador de la Penya del Morro. Podeu fer arribar els vostres regals a Ràdio d'Esvern, a Can Ginasta, a l'atenció de Jordi Domènech. El no atení, amics, jo també us ho agrairé. Avui al programa Notícies de Sant Just amb la Carme Verdoi-Torra. Home, Carme, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Bé, bé. Enhorabona i felicitat a tu també, eh? Sí? Per què? Per la part que em toca. Per la part que et toca. A més a més, també avui parlarem amb l'Anna Lías del cas Fontsanta dels canvis en l'adolescència. Carme, t'interessa el tema. Sí, perquè hi ha gent que encara no hem sortit, i jo m'inclop, de l'adolescència, som immadurs. Quants anys fas, Jordi? 29. Ah, ho has dit molt ràpid. Sí, perquè és la veritat. Per això pensava que diries 20 o alguna cosa així. No, no, no. Gràcies. Menos Jordi Jordi i més regals, que de moment avui no he vist res. Has dit que es emportin de regals a un objecte o no? Sí, sí, sí. Jo ho he fet al Facebook. No, feliciteu-me. No, he posat... Si podeu fer arribar els regals a Ràdio d'Esvern, és el que he llegit ara, estic llegint al Facebook. Se m'ha desconnectat. Que per cert, l'Ivonne Villar ha comentat, no, novetat, novetat. Ivonne Villar ha comentat al Facebook de la Penya del Morro o Ràdio d'Esvern, no havia passat mai en els últims 4 hores, I diu, pobre Jordi, diu que no té amics. Diu, farem una pàgina al Facebook per buscar amics per ell. Gràcies, Ibon, però fins aquí podem arribar, eh? Tampoc estic de desesperat. Tinc un amic que viu a Suècia. Diu, moltíssimes felicitats i que tinguis una tarda morrocotuda. Molt bé. O sigui, genial. Gràcies, Ibon, moltes gràcies a tu també. Per cert, avui també al programa amb Pau Marcos, Martí Ramírez, amb un grup de música, repassarem el bo i millor d'aquest grup musical, no sé quin és, per tant no us ho puc dir. A més a més també notícies curioses amb la Lilian Rodas, connexió amb el casal de joves avui doble, Primer, per comentar com estan els preparatius del Carnestol Fest aquest dissabte i després per comentar una sèrie de televisió. Avui comentarem l'equipo A, perquè ja sabeu que el Carnestol Fest, el casal de joves, va dels anys 80. Ahir vam comentar Magnum i avui comentem l'equipo A. Cada dia una. Sí, cada dia d'aquesta setmana, a les 6 i 10, parlem amb el Sergi del casal de joves per comentar una pel·lícula ochentera, ja que el dissabte hi ha Carnestolfes. Sí, i llavors també recordarem El cotxe fantàstic o algun altre dia, coses. I en fi, també avui la tertúlia esportiva amb el Rafa Cano. que ens explicarà la seva aventura a la Com, que se'n va anar amb el Sergi Mas dissabte passat a retransmetre l'Espanyol Juga a la Com, representant Ràdio d'Esvern. A més a més, també un concurs que en farà avui el Sergi Pont, des que és director de la Tartúlia Esportiva, que està fatal. I també avui el Pau Albornà amb l'apunt a la Tartúlia Esportiva. Tot això a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts. La penya del morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro. Per cert, Carme, una cosa. Sí. He fet una estadística perquè m'han felicitat algunes persones, encara que no siguin amics al Facebook, personal del meu Facebook, de Jordi Domènech, i he fet una estadística que la volia compartir amb tots vosaltres. Mireu, el 40% de les persones m'ha dit que passi un bon dia al Facebook. Que no hi ha gaire relació així de costum, llavors, clar, te poses la vida, i dius, què li dius, moltes felicitatges, en canvi dius, que passis un bon dia. El 25% utilitza paraules com crac o artista. Ei, felicitats, crac. Vinga, artista, ens veiem. Després, un 20% de les felicitacions que s'han penjat al meu mur al Facebook, em tracten de senyor. Això també està molt bé perquè et dona un cert prestigi. Diuen, ei, senyor, saps? Senyor Domènech, fins i tot algú. I després, ja per acabar, el 15% restant utilitzen la paraula guapo. Tota cosa, no, per això? Sí, jo crec que el guapo hauria d'estar al 80% i només un 15%. Bueno, potser són 15 importants. Sí, i encara, més preocupant, només un 4% són noies, eh, d'aquest 15. Clar, i la resta són extraterrestres. En fi, són les dades del Facebook de felicitacions de... de penya al morro, no, en aquest cas, meu. Carme, comencem amb les notícies de Sant Just? Comencem. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Doncs amb aquesta música ben ampulosa, comencem repassant l'actualitat del municipi per on iniciem aquesta conversa. Doncs parlem de batinatge, que diumenge es va fer aquest primer trofeu de Carnaval. Sí, senyora. I van participar 200 persones, un torneig que es substitueix l'anterior campionat intern, que s'havia fet durant 7 anys, ara s'ha oberta la participació d'altres clubs de la província de Barcelona... i se li ha donat també un toc de carnaval. El campionat va durar a prop de 14 hores, va començar a les 8 del matí, es va allargar fins a quart de 10 del vespre, i va haver 3 desfilades en premis per les millors exhibicions i també per les millors disfresses. Qui ho presentava, això? Sembla que no hi havia presentador, no? Només, algú ha de posar l'ordre. Jo crec que sí. Doncs, en tot cas, els patinadors i patinadors eren de 8 clubs barcelonins, entre els artesans just, que van ballar amb disfresses de tota mena, i llavors la idea de cara a l'any que ve, com que ara hi han participat 8 clubs i n'han hagut de quedar fora, doncs la idea de l'any que ve és treballar per allargar aquest campionat i aconseguir que es faci durant tot un cap de setmana. Molt bé, doncs queda dit. Que per cert, he vist algunes fotografies i molt xulos, eh?, els vestits i aprofitant també que carnestoltes van fer així com anaven disfressades i tal, les de... Què era? Patinatge artístic... Sant Just i després 8 clubs més. Sí, era grup xou o no ho saps, això? Clar, això és una categoria de patinatge, grup xou són 8 o 9, que fan entre totes... Hi ha diferents categories al participar. Segurament... És a dir, que potser aquesta hi era, també hi havia individual... Molt bé. Bé, repassem més notícies de Sant Just. Carme, per on continuar. Doncs sí, mira, perquè d'aquí un mes just se celebrarà el Dia Mundial de la Poesia a Sant Just, del dia 21 de març. Les entitats urbanitzadores d'aquesta jornada ja han triat els textos que protagonitzaran l'acte principal. Entre altres, es llegiran poemes de Judit Covenya, Caterina Brillas, Miquel Martí Pol i també els poemes inèdits que han fet Joan Margarit i Narcís Comadira, especialment per aquesta jornada. A més a més, aquest poema de Comadira... ha estat traduït a moltes llengües perquè llegeixen alumnes d'entitats com el Servei Local de Català o l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, que també són alguns dels organitzadors d'aquest acte, que es farà el dia 20 de març a les 7 de la tarda a la plaça de l'Església. Estava buscant alguna poesia per llegir-la, de la Judit Covenya, per exemple, però no surt cap. Potser si posem alguna de Miquel Martí Pol... És més fàcil, no? Sí, segur que tindrem més sort. En fi, ja ens ho prepararem pel dia de poesia, perquè quin dia és això, dius? 21 de març. Ah, 21 de març, clar, que és quan comença la primavera. Clar, per això és el dia mundial de la poesia. Està molt bé. No sé dir que fos per això. Home, jo no ho sé, però té lògica. Té la seva lògica, no? Vull dir que la primavera, els poetes apassionats... amb com neix tot plegat i aquest romanticisme, jo ho veig bastant. I si no, a mi m'ho diu a Nicola. En fi, acabem ja amb una última notícia de Sant Just. Tu diràs... Doncs avancem que dijous se celebra el ple municipal, corresponent al mes de febrer. S'ha d'anar aquest o no? Jo ja saps que sempre t'ho consulto abans. Jo aquest no crec que sigui dels més interessants. El tema més destacat de l'hora del dia, de fet, és l'aprovació del plec de clàusules per la concessió d'una parada del mercat municipal... I d'altra banda es donarà compte també sobre la no renovació de l'adhesió de l'Ajuntament a les xarxes espanyola i catalana de Ciutats Saludables. Després d'aquests temes, a més l'hora del dia hi ha sis punts, aquest cop n'hi ha menys del que és habitual, s'obrirà això sí el torn de pregs i preguntes per part de regidors i també del públic assistent, per tant, doncs aquí sí que sempre poden sortir temes interessants. Després serà dijous a les set de la tarda a la sala de sessions del Consistori. Mira, l'Edu Martínez m'acaba de posar al Facebook, diu, ei, felicitats capullo, T'he escoltat al principi del programa i he volgut ser original. Gràcies. Està bé. Està bé perquè, clar, ningú diu capullo, no?, quan felicita algú. Vull dir que és un 10,4% d'aquestes coses. I després també m'he deixat una altra que també es porta molt, que és la del... Què diu? Mestre. Ei, mestre, per molts anys. Gràcies a tota la gent. Molt carinyo m'ha arribat avui, eh? Aquesta està bé, mira. Carme, ja està, no? Sí. Bé, avui com que és 21 del 02 del 2012... Que, per cert, tu escrius 21-02-2012. Sí. I és un número cap cos i cua avui, eh? Per tant... Bonic. No és perquè estic al meu aniversari, però avui és un dia especial, no? I que portarà sort a molta gent, ja ho veuràs. Doncs repassem què va passar, Sant Just d'Esvern, perquè fa dies que no ho fem. Sí. I, com a mínim, avui en una data assenyalada, per mi, lògicament, doncs, he pensat. Tal dia com avui a Sant Just d'Esvern. Fa un any. 21 de febrer del 2011. Diu que aquell vespre la secció local d'Esquerra Republicana triava el seu candidat per les eleccions municipals del 22 de maig. Finalment va sortir Sergi a seguir i al final es va seguir com a regidor. L'alcalde de Sant Just també era notícia, fixa't, i el vicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola, que eren la mateixa persona, Josep Perpinyà, no, és veritat, recolzava la mesura de caçar amb arc els ports sanglars de la serra. Atenció! No, no, m'agrada molt. No hi ha com tornar a l'at de pedra, eh? Allò que fem amb el Manel Ripoll cada dilluns, la història de Sant Just. Molt interessant. Sí, fa 4.000 anys, ja es caçava millor que el que proposava fa un any. No, no ho proposava, donava suport. Donava suport a això, no? Que és caçar porcs anglars amb barcs i fletxes. Està bé perquè els caçadors també es poden comunicar amb senyals de fum. Entrem part i part de collcerola. No, però les fogueres no es poden fer, no? No? Doncs llavors com es comuniquen? Sí. No vas comellar-te amb WhatsApp i anaves penant fletxes, o una cosa o l'altra. I ja acabàvem parlant de la vagoneta. Ai, mira tu, la vagoneta fa un any feia coses. Faig droga perquè ara també em fa, fins al 21 de març. Diu que un taller per preparar comparses i disfreses per carnestoltes, fixa't. L'any passat encara no havíem fet carnestoltes i a Sant Juli ens queda com el paleolític inferior. En fi, Carme, moltíssimes gràcies per la teva... Participació al programa. Molt bé. Què penses que anava a dir? No ho sé. Una altra cosa, eh? Quina cosa? No ho sé, diguem-ho tu. No sé, no ser pres. Jo també. Jo pensava que em portés algun regal o alguna cosa. Ja m'ho he pensat, eh? Ah, sí? Sí, però ja era estar de camí. Ja, sempre passa l'última hora. Més 29 tampoc és un número tan màgic. No, no. Però com que és 21, és més igual, saps? El 29. Ah, 29 anys. Clar. Pensava que era el 29 de febrer. Això passa molt, no? Perquè la gent comenta i pensa, si no són anys rodons, 25, 30, la gent no fa res. En canvi, als 30, quan l'any que ve faci 30 diré. Serà infinit. Serà infinit. Perdoneu. L'Àngel Llàcer és notori que va fer una festa en el seu moment. Quan va fer 30 anys, que ja era bastant famós, que havia sigut ja professor d'Operació Triunfo i tot plegat, pel seu 30è aniversari va omplir tot l'ús de gas i va anar molta gent. És l'objectiu que jo tinc l'any que ve. Gràcies. Gràcies. Si és un plilus de gas, bueno, poca broma, Carme. En fi, fem una petita pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb l'Anna Lías parlant dels canvis a l'adolescència. Ai, quina mandra fa! Si us fa mandra, vol dir que encara esteu a l'adolescència, perquè si no tindríeu superat parlar del tema. D'aquí uns moments amb l'Anna Lías i després el Pau Marcos i el Martí Ramírez amb la música... Toma ja, a una altra part. Ui, Jordi, a una altra part? La música a una altra part té, allò que es diu... Carme, no estàs on fire, no estàs fent la onda. És que, com que ara, com que hem fet un any més vell, estic intentant utilitzar expressions que ho treuen els joves. Com per exemple, la penya del morro és Chachi Pirulí. Ara escoltes pràdio d'esperc, sintonitzes pràdio d'esperc. Fins demà! Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que ha d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant al miut. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Fins demà! Una salutació per la gent de la penya del Morro, de Raios Bern, sóc el Juan Rabonet, suposo que no sabeu qui sóc, clar, ja fa temps, cert. Jo, el Caiga d'abans, el del Fuentes, estava el Fuentes, l'acturo Valls i l'altre. Doncs jo a l'altre, aquell. El que abans va fer equipos rebola, aquell. El que també va fer allò de l'intermedio, aquell, doncs aquell. Que ara estic al Teatreneu fent teatre aquí a Gràcia. Sí, divendres i dissabtes a les 10 de la nit. Sí, mira que hem anat això per fer la prova. Una salutació a la gent de Ràdios Verde. Moltes gràcies, Juan Rabonet. 5 i 23 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro i com cada setmana connectem amb el Cas Font Santa. Allà hi tenim la treballadora social, l'Anna Elías. Anna, bona tarda. Per això hem de connectar d'aquesta manera perquè ens estem quasi fent dobletes. No passa res, perquè teniu feina molt més important i ho entenem perfectament. No, no, no, no, no és això, no és això. No, no, que no arribo, que no arribo perquè surto d'un joc i no arribo a la ràdio, però no, la setmana que ve estem allà, eh? Quin ambient respira el centre de drogodependències de prevenció de drogues del cas Font Santa aquests dies? Tot bé o no? Que què es respira? Sí, una mica per preguntar, eh, allò que es fa. Com va per allà? Com va per allà? Bé, bé, bé. Molta feina, molta feina. Desgraciadament, sempre tenim molta feina, no? Clar, per això no vens, és el que comentàvem justament. La setmana passada, Anna, ens va quedar un tema... Com es diu això? El tinter, no? Sobre la taula pendent, que és el tema de l'adolescència. Perquè... Sí, sí. Perdona, perdona. No, perquè vam parlar dels primers amurs, no? Com era Sant Valentín i tot això. I després, doncs, com més o menys el tema que anaven a parlar era una mica de l'adolescència. Ai, sí, sí. Que fort, tio. Parlem de l'adolescència a la ràdio, que fort. Té la tela el període aquest, eh? O sigui que... Bueno, jo era que he comentat abans, hi ha gent que encara no hem sortit d'això. No heu sortit. Ara va dir, no heu sortit, tampoc. No, home, tu sí, tu sí, que acabes de fer xerrades als instituts i dones consells a tothom i tot això. A vegades, però a vegades, quan estem tan enfeinats, quan estem tan enfeinats o estressats, el rotllo aquest de la crisi de no arribem a final de mes, el joguer o la hipoteca i tal, i a vegades... pensem, què bé es vivia, no?, quan érem adolescents i tal. Sí, el que passa és que jo moltes vegades penso, no sé si què bé es vivia quan érem adolescents o just abans de ser adolescents, perquè d'aquella etapa de que, ai, no vull fer res, no vull ajudar a casa... No, no, no, digueu, perquè, clar, l'hem passat tots, no?, i potser és la pretapa aquesta, no?, potser. Clar, això, en tots casos, seria la pobertat, no?, la pobertat, perquè diguéssim que l'adolescència, no?, va entre... És un procés que comença amb la pobertat. I és entre els 10 i els 14, aquesta època molt tonteta, seria la pobertat. És molt difícil, perquè no ets ni nen, nen, nen, que comences a tenir diferents sentiments i ganes de fer coses, però tampoc ets suficientment gran. I després, a partir dels 14... És quan, dels 14 als 18, de pura adolescència, no? I després ja dels 18, en principi, fins als 25. Fins als 25. És la joventut. Ah, la joventut, eh? Sí, sí, sí. Que jo la posaria més cap als 30 o així, eh? Home, jo avui precisament que faig 29 anys penso que encara estic a la joventut, no? Ens portem molts poquets dies. Jo el dia 7 de març faig els 29. Què dius ara, Anna? Sí, sí, sí. Ets pistis també? Sí, sí, sí. Visca! Ah! Ara ho entenc per què ens portem tan bé. Clar, els pistis són els millors. Sí, així molt somiadors i molt... A que te'n donen les postes de sol. A mi m'agraden les costes de sol... I els colors violeta, ets molt sensible... Els globus de color rosa, la sopa de maca... Estàs en tu mundo, nadie te entiende... Nadie i tal... Sí, sí, sí. El visti, sí, sí, tal qual. Som així, som uns incompressos. No, però no en fem pena, eh? Vull dir, està bé, està bé. En fi, i a partir dels 30 què és ja la bellesa, no? A veure, no, en principi, a partir dels 25, els estudis diuen que a partir dels 25 és la maduresa, però jo crec que com això s'estipula també no només la persona, sinó també més la societat i tot això, jo crec que això de la joventut s'està allargant més. Sí, home, i a més pensa que avui en dia cada vegada es trigava més a marxar de casa, no? Vull dir que avui en dia la gent amb 35 anys continua jove. I la maduresa està relacionada amb les responsabilitats que tu tens i amb els actes. Jo crec que això cada cop anirà pujant més. A més, abans una persona de 40 anys, i això ho podem veure, una persona de 40 anys... Uala, té 40 anys, que gran... I ara una persona de 40 anys... La ballé molt, no? Molt jova, sí. Molt jova, jova. Bueno, molt jova no, jova. Sí, abans era una dona de 40 anys, era ja quasi una àvia. Home, també ajuda el fet que, per exemple, entre els 35 i 40 anys ara estan amb més fills que abans, no? Sí, sí, sí, i fins i tot els primers fills, no? No el fill, sinó el primer, però bueno. El tema de l'adolescència, que és un procés molt difícil, o sigui, jo ara, a mi, si tornaria... No sé, Jordi, si tornaria, potser no. Jo quasi que no, eh? Jo quasi que no. Home, jo, mira, anava amb el cabell llarg, feia cua, una mica... Bueno, diferent. Un altre estil, no? Sí, sí, sí. Però, clar, hi ha molta gent que potser ens escolta i pensa... És l'etapa, potser, no més problemàtica, però sí més difícil, no? Sobretot pels pares, perquè es nota que els adolescents, lògicament, comencen a canviar, amb 12, 13, 14 anys, 15 anys també, el seu comportament, la seva actitud, han de començar a prendre decisions, i hi ha molts moments de mal rotllo entre pares i adolescents. És que és un procés totalment de canvis. El primer de tot és els canvis físics. El tema aquest de les hormones sexuals, que fan no només que es canviï a nivell de... no només físicament, que és quan un nota el desenvolupament físic, tant les noies com els nois, sinó també surten els desitjos sexuals, i tot això d'una manera inconscient trastorna l'estar. És com, què m'està passant? I per això una persona, si veiem als adolescents, un dia estan molt tristes, un altre dia estan molt contents. Sí, una manera com els émos. Sí, els pares diuen, aquest que li passa, els pares diuen, aquest que passa, i és molt difícil. Però també té coses bones, no?, és en el moment en què un comença també, per exemple, a empatitzar. Abans de l'adolescència, quan un és nen, és potser més jo, jo, i el que jo vull, no?, el que a mi em va bé, no?, que estigui la gent per a mi, i a partir de l'adolescència on pren consciència, no?, dels altres, les relacions de parella, s'aprèn molt, clar. Clar, del que pot sentir l'altra persona si jo faig segones quines coses, no? És veritat, és veritat. Home, és que, clar, a l'adolescència o després sempre arriba la primera parella, normalment, no? També, normalment. Com diu el mestre Lluís Camín, no?, eh? No, no, o sigui, diu que, clar, tenir parella és l'aprenentatge més ràpid i més heavy, no?, que hi ha a la vida, perquè al cap de la fi tu amb els amics pots aprendre coses, però clar, amb la parella és un aprenentatge directe, un tocar de peus a terra espectacular moltes vegades, no? Moltes vegades, bueno, moltes vegades quasi sempre et fa una mica de mirall, eh, tenir parella. És a dir, pots veure reflexades moltes coses, coses que a tu no t'agraden de l'altra parella, no?, que també te les fan saber a tu de les teves que no li agrada, no?, i, home, És un procés també de maduresa, tenir parella, clar que sí. I de fet, els adolescents, per exemple, que ens estiguin escoltant ara, quan tenen canvis d'humor, això tan típic de l'adolescència, que no vull fer res, saps? Allò que fan, deixa'm estar, que estic jugant a la play. L'edat del pavo, no? I la mare, ja estàs con l'edat del pavo. Exacte. Ai, déjame, que estic jugant a la play. Doncs quin consell li podem donar als joves que ens estiguin escoltant ara? Sí, en general, eh? Què és la d'experiència? Jo crec que, bueno, saber que aquests altibajos són normals, que ningú s'espanti, això és el primer, que ningú s'espanti... i pensar que tot passarà, perquè és una mica lluita, jo ho recordo, jo si ho faig una mica així, de memòria, i és veritat, és una mica lluita, perquè vols fer, potser, a nivell de sentiments, vols fer moltes coses, però no m'he salenada. I a més, és que no em deixen, perquè és veritat que també per edat hi ha els pares, o la societat que no et deixa fer coses, que tu en aquell moment vols fer, i a més, és que en aquell moment et penses que ets capaç de fer-ho tot. Jo me'n recordo que tenia 16 anys, posant un exemple, no? Anècdota? Estàs explicant una història? Anècdota. Jo tenia 16 anys i no me'n recordo on, que van planejar un viatge amb les amigues a l'estranger i els pares van dir, però què esteu dient, no? Sí, sí, sí. I en aquell moment jo estava convençudíssima que per què no, no? Amb 15 o 16 anys, no sé què era. I penses que estàs, jo què sé, que pots amb tot, no? Bé, jo també me'n recordo... Ara no em diguis que era ben bé. Em sembla que era una reunió de polítics, una cimera d'aquestes al G8, que es feia a Montpellier. Jo tenia 15 o 16 anys... Sí, puja la música a mi també. Jo tenia 15 o 16 anys i vam organitzar... Volíem anar en tren fins a Montpellier. Sí, amb dues amigues i algun amic també i tal, no? I al final, clar, no va sortir la història. Per què? Perquè érem menors d'edat i el meu pare va dir, però aquí tu et quedes a casa i no te'n vas enlloc. Com fas, com fas? No, clar, home, nen. Vull dir que una mica la cosa, no? I clar, és que també va razonar tot això, totes aquestes coses, el més important és perquè t'estàs creant una identitat, no? Sí, senyor. I... Això és molta feina, eh? És molta feina crear-te una identitat. És que clar, un mateix no sap ni el que li passa, eh? Quan és adolescent i està en aquesta etapa, és lògic. En fi, Anna, no sé si vols afegir alguna cosa més amb aquesta tertúlia, teràpia, que a mi també em serveix. Sí, perquè clar, jo encara... Fem una mica de memòria cap enrere, no? Nosaltres que estem ja a punt de... la trentena, eh, Jordi? Ens queda un any. Sí, avui, per exemple, algú m'ho ha dit, diu, hòstia, avui fa anys, diu, bueno, prepara'l ja per la crisi dels 30. Dic, no. No, la crisi dels 30 ja l'he passat, la vaig tenir quan tenia 23 anys. Sí, ara jo segurament viuré la crisi dels 40. Gràcies. Sí, sí, sí. Però bé, és el que té ser alumne avantatjat a la classe, no ens enganyem. Molt bé. Molt, molt, una cosa increïble. En fi, que alguns encara continuem a l'edat del pavo, eh? I sort de l'Anna Elías que ens ve a visitar cada setmana al programa per explicar-nos aquestes coses. Anna, moltíssimes... T'has de fer alguna cosa? O vols explicar alguna cosa més? No, no, no, ja està. És que canvis a l'adolescència un muntó, eh? O sigui que, si voleu, un altre dia, que ens facin preguntes, els oients que ens facin preguntes, o que ens plantegin temes, no?, que estan vivint ells i podem parlar de tot això. Doncs mira, em sembla molt bona idea. Si algú vol fer-ho, lapenya.gmail.com. També teniu el Facebook de la penya del morro, a través del Twitter... I a la pàgina web del Cas Font Santa. Correcte. Prevenciodrogues.cat. Prevenciodrogues.cat. Visiteu la pàgina. És veritat, no ho diem mai. I la veritat és que és una pàgina molt xula que s'ha estrenat fa poquet i que està molt bé. I que no només parleu de drogues, perquè allà també... No, no, no. De parella, també d'adolescència. Tot. Una mica de tot... el que envolta la vida en general. Sí, a més també teniu un gabinet psicològic totalment gratuït, a través del mail, una primera consulta, si algú vol. I anònim, i anònim. O sigui que les respostes seran... Bé, que no posarem la persona qui fa la pregunta. És molt interessant perquè, home, avui en dia, escolta, qui més qui menys, alguna vegada el psicòleg, per algun dubte que tingui, que no el deixa dormir a la nit o el que sigui, doncs mira, no costa res enviar un mail allà i segur que us atendran amb tota l'amàbilitat del món. I tant que sí. Escolta, amb aquesta música sembla un anunci com de seguros, no? Sí. Siento seguro. Ah, molt bé. Bé, ho deixem aquí, deia Anna. Moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve. Sí, la setmana que ve estarem allà. Molt bé. Que vagi bé. Ah, és veritat. Bona tarda. Adéu, adéu. 5 i 37, d'aquí uns moments el Pau... Pau Marcos, perdó, Pau Marcos, sí, ja tinc una edat ja, i Martí Ramírez amb l'actualitat musical i un grup de música, un grup de música que no sé qui és, però vaja, d'aquí uns moments el descobrim abans, però... Ah, si avui fèiem els Amics de les Arts, precisament. La escena fina fa aterrar un aviós entre el parc i la gran patata Aquest tema és del seu últim disc, Espècies per catalogar, l'home que doble amb Bruce Willis, perquè la setmana que ve entrevistem el Ferran Piqué dels Amics de les Arts. I quan la porta finalment s'obre, la gent crida i comença a aplaudir. Tots dos saluden, es besen i ell li diu... Nena, ara ja som més que amics. Sona un orquestre i el plafon a negre i surten les lletres final. Recull la carpeta i els auriculars, s'abraça amb el tècnic... Avui Nit d'estrenar, de comiat, una to posa al punt final. El nostre home té una idea nocipal. el posa contra el pit i diu Hello dear Mr. Willis It's such a great pleasure to meet you at last No és pas un crac en idiomes però almenys aquest tros se'l porta preparat Tots dos es miren i el món s'atura Dones per tot el camí que han recorregut, juro. La cara que posen Bruce Willis no deixa cap marxa per l'ambigüitat. I és que l'home n'hagués tingut prou amb un gest d'un somriure de complicitat. Que no arribarà mai perquè hi ha un guarda espatlles que el paguen per això. Estès a terra que es pensen que és bo, jo mai, go, jo mai, go. 5 i 40 de la tarda, què passa? Ah, l'home, que doble en Bruce Willis, sí senyor, és la cançó dels Amics de les Arts, directament dins el seu àlbum Espècies per Catalogar, on explica la història d'efectivament el doblador de Bruce Willis, que un dia se'l troba cara a cara, però que el Bruce Willis, pobra, passa una mica d'ell. En fi, 5 i 41, com us comentava, ja teníem amb nosaltres el Pau Ramírez i el... Ai, el Pau Ramírez, el Pau... No, clar, com un estiu, Pau... Has de mirar Martí Ramírez i Pau Marcos. No te'n recordes els nostres noms, eh? Un any més tard. És que és l'edat. És l'edat. Com que abusa el meu aniversari. Moltes felicitats. Moltes gràcies. Què m'heu portat? Capibarri, molt dia. Capibarri, no sé què. Moltes gràcies. Capibarri, no sé què. No sou ja nada, coño. No, no. Capibarri tuyo. Gracias. Maricón eres tú. ¿Yo? El doble yerri cari. ¿Qué diu? Capibarri, la puta soy yo. ¡Oh! Carmen de Mairena, que bona és, com deia... Bones tardes, amics meus tots. Bones tardes, amics meus tots. Quimet Canellas, soci de l'Espanyol. En fi, que per cert, ja que parlem del Quimet Canellas, no sé si vau veure el bolo que l'Ivan... el bolero, perdó, que l'Ivan fer, els del Zona Zapping. Ostres, doncs a veure si després... En Quimet Canyelles? Sí, el de Bones tardes, amics meus tots. Va ser l'últim Zona Sàping o no el van fer? No, no, no, ja fa temps, eh? Doncs el buscarem perquè ha de ser Quimet Canyelles jo crec que hauria de ser personatge del Cracòvia, eh? Jo crec que s'hauria de plantejar això de la gent del Cracòvia. No em pensis, que segur que ho han parlat. Mira, la cançó de Quimet Canyelles, ja la tinc aquí. Espera, perquè estan sonant els Beach Boys, que és el grup que farem. Avui repassarem la seva biografia, però ja que... Mira, ja el tenim aquí. Però ja que hem comentat això... Mira, això és una cosa que van fer els de la zona de zapping, aprofitant... O sigui, és l'original, Quimet Canyelles... que a l'assemblea de compromissaris i de socis de l'Espanyol, d'accionistes i tal, va sortir allà, va fer el seu speech típic i mireu què va explicar la música que li han posat als zones a ping. Bones tardes, amics meus tots. Bueno, anem per feina. Hableu es claro. Yo perdono, pero no olvido. Perdono, pero no olvido. Yo perdono, pero no olvido. Perdona, pero no olvida. Era una noche fría de enero. En una noche lluviosa. Viajé por mi propia cuenta. Se loco buses de penas. Bueno, al llegar a Papona, lo encontré en costada y bolsita. Tanto las voltas y voltas... Me abrió la gran madame. Si el tio expliques, que se'n va anar... Pampona. O sigues hasta el final o no empiezas. Que gran, Quim Etcanyelles. Sí senyor, i també un aplaudiment a la gent dels companys de Zona Zapping, de TV3, Departament d'Esports, que socorren. Fan uns muntatges. En fi, avui parlem d'un grup que també té la... Has vist com ho heu lligat? Sí, sí, molt bé. Sí, vaig fer un curset ràpid amb Matías Prats per lligar notícies. Sí, fantàstic, eh? Sí, després d'aquests acudits tan dolents que fan ràbia, parlem avui del grup de la setmana, bé, de la setmana, de la dècada dels 60 concretament, no? Sí, bueno, avui ens n'anem una mica enrere, però vam veure fa un parell de setmanes que els Beach Boys t'agradaven i hem dit... Home, ell és el seu aniversari. Sí, perquè jo, com que soc un surfero de pro... Home, ja et veiem la teva melena rosa al vent. A la teula de surf, fot el braç. La té aquí a l'estudi. Correcte, el meu referent és el nen de Colacau. No sé si l'heu vist alguna vegada, que és molt mono i simpàtic i no fa ràbia. I no se l'entén, eh? Exacte, eh? Ei, jo estic a Colacau. Bueno, doncs aquest és el meu referent i per això cada setmana vaig a la Barceloneta. A veure si pillo alguna ola. En fi, avui parlem de Beach Boys, que bons eren els Beach Boys, eh? Doncs sí, parlem dels Beach Boys perquè aprofitant això, que t'agraden a tu i que vam comentar que potser tornen amb un nou disc, doncs hem dit anem a parlar dels Beach Boys i comencem parlant pels seus inicis i és que es van formar, l'agrupació original es va formar el 1961 a la ciutat californiana, com no podia ser d'una altra manera, de Howthron Hawthorne, allà al costat de... De Santa Mònica. Del centre d'art Santa Mònica. Exactament. Doncs això, a Hawthorne, els integrants principals de la banda eren els germans Wilson, que érem tres. Brian, que feia de compositor vocal o vocalista baix i piano. Carl, que era guitarra i vocalista. Dennis, bateria i vocal. I després, a part dels tres germans, també hi havia el seu cosí, que es deia Mike Love, que també era vocal, teclat i saxo. I un amic seu, que era el Jardin, que era guitarra i veu. Tots cantaven perquè és una música molt vocal. És tot molt vocal, superposició de veus, com podem escoltar. Bé, de fet, van començar a gravar Vendora, Vendora, el 1961, més o menys, el seu primer tema, no? Exactament, s'aixecaven Vendora, com has dit, al matí, per començar a gravar. Després d'anar a Califòrnia a fer una mica surts. Sí, aquí està, i Guardiola també per allà, va, una cosa increïble. Va ser amb l'Elena també, Guardiola. Molt, molt, en aquella època, imagina't. Bé, doncs, entre regals d'aniversari de Nadal, doncs els van regalar instruments i... Gravedores i totes aquestes coses. Sí, material per començar... A fer els seus inicis i així van començar les gravacions basades sobretot, com ha dit abans el Pau, en la superposició de veus i s'afegia també una guitarra i un piano i amb aquestes tres elements feien les seves músiques. El 1961 van gravar el seu primer tema. Correcte, titulat The Wreck of the Haspers. Oh, ja... Yes. Ok. Que vol dir... Això. El rec dels dispersors, no? Exactament. Exactament. Curset de Matías Prats. Sí, sí, sí. De fet, era un poema, no? Sí, era un poema que ells mateixos li van posar a la música, li van posar al ritme. Al principi es van dedicar a fer versions de cançons conegudes i populars d'aquella època. Però des de la discogràfica en què els va contractar els van recomanar que busquessin un estil més propi, més personal i original també per poder triomfar i desmarcar-se d'una mica del que eren les coses d'aquella època i poder destacar també. I llavors va ser quan Dennis, que és un amant i practicant del surf, va proposar fer una cançó sobre aquest esport i llavors d'aquí és on va sorgir un dels seus primers temes, que és surfing, i el van gravar sota el nom de Pendletons, i que van composar juntament amb Luau i Lavander. Corria l'any 1961, quan en Califòrnia les xiques s'hi van a la playa. M'agrada, m'agrada. En fi, Surfing va arribar a vendre més de 50.000 còpies, no, Pau? Doncs sí, va entrar a la llista Billboard el mateix any 1961, això comptant que només els coneixien pràcticament a Califòrnia. Era l'any del seu debut i encara no eren gaire coneguts, o sigui que ja van començar bé, van començar forts. I a causa d'un problema de la gravació dels discos, la caràctua del senzill, i apareixia el nom de Beach Boys, perquè el que imprimia els discos va pensar que havien de canviar el nom. Si feien cançons titulades Surfing, havien de tenir alguna cosa a veure, no de Pendletons. I va dir, doncs els hi posarem de Beach Boys, però per iniciativa pròpia, sense preguntar ni res. I així fue como los chicos de la playa llegaron a lo más alto del ranting de las listas. Sí, mai. Sí, mai. En fi, l'any 1962, després que Al Jardín... Ah, mira, com l'actor aquest francès, no? De Artis, o no? Ah, no, aquell és... Du Jardin. Du Jardin. No sona? No l'hem vist de Artis. En fi, va ser substituït... No has vist de Artis? És aquella pel·lícula que no parlen, no? Us la recomano amb versió original, la vaig veure jo. Blanc i negre, també. Estic cultural. Amb versió original la vaig veure de Artis, és la veritat. Es van gravar al 1962 grans temes com aquest que escoltem, Surfing Safari. També es van gravar altres com Surfing Girl i Beach Boys Tom. A veure, Surfing Girl com sona? Sí, a l'hora baixa, quan ja has acabat de fer surf. Quan el sol ja s'està ponent. Correcte, estàs amb una cuaipirinha allà al xiringuito de la Barceloneta. Bueno, en aquest cas... A Califòrnia. A Califòrnia, no? Que allà ve el mateix, eh? Sí, no canvia gaire. No, només el nom. Passa'm un daiquiri, nena. Estoy cansado. Tengo arena en los pies de surfear. Doncs aquell mateix any, el 1962, vam firmar un contracte amb la companyia Capital Records i vam passar a ser un dels primers grups amb integrants fixes, ja que les altres bandes, en la seva època, els integrants suposo que anaven canviant. Era més tipus orquestra i tot això que hem parlat també alguna vegada i anaven rotant els integrants. Renovant la plantilla. Oye, tenemos un concierto el sábado en Santa Mónica. Ah, no puedo venir. Bueno, ve tu, que estoy sofrendo. Clar, clar. Aquesta u era literalment el diàleg que es va mantenir, no? Sí, sí, parlaven així tota l'estona, eh? Tot el dia. Home, clar, això dels anys 60, no? Com aquelles pel·lis gris i tot allò. En fi, per cert que em va arribar una nova discogràfica, no? Sí, amb Capital Records, que van signar un acord, van gravar el seu segon senzill, que es titula Surfing Safari, que és la que hem escoltat abans. Sí, home, Surfing Safari, mítica. Ah, no, sí. No. Aquesta és la nova. Aquesta és la bona. Surfing USA. Quan totes dius surfing... No, aquesta és Surfing USA, que també la van gravar, com deies tu, amb Capitol Record. Sí, l'any 1963, i que també va tenir un gran èxit. Fins i tot es va col·locar al top 5 de la llista d'èxit dels Estats Units. Trobo que avui portem un rotllo molt surfer-ho tots. Sí, sí, eh? Sí, a més, molt lernal dinyo, no? Jo crec que podríem donar ja per començar a la primavera, eh? Des d'una penya del morro. Jo ja he sentit l'anunci del cort inglès, o sigui que ja pot començar. I a més, perdona, amb aquestes camises així de flors que em porteu i aquestes ulleres de sol, qui no està en la moda del surf? Ara ens en anem, allà. Sí, amb el nostre xip, eh? Exactament. On podem anar a fer surf? A Castelldefel, segur que fa molt bé el surf. Sí, sí, surfeja molt allà. A la nit, també. També. ¿Quieres ver mi planxa, nena? Comentaris de baix to, que no ens porten enlloc. I que estàvem parlant que això, que l'àlbum homònim va situar-se en la segona posició dels més venuts als Estats Units amb aquest tema, Surfing USA, aconseguint ser disc d'or. Sí, correcte. I, a més a més, va suposar el retorn d'Alger Dane, que el que havia fet era acabar els seus estudis d'odontologia. Va tornar al grup i... Molt bé, quina pachorra, no? Has vist? Ei, os dejo, porque estoy estudiando para ser dentista. I després torna al grup. I ara voy a hacer esta ola de 10 metros, no? I se'n va cap allà. Doncs amb el jardín un altre cop al grup van començar a gravar el seu següent disc, Surfing Hill, que els va comportar un altre disc d'hort gràcies a temes com Catch the Wave, que vol dir cogera hola. Clar, és que no podíem canviar la seva temàtica. Clar, o In My Room. Catch the Wave, a veure si podem escoltar aquest tema. O In My Room, aquí és de la meva habitació, no? Sí, sí. Mira, Catch the Wave de... Bueno, mentrestant anem dient que tot i que això va ser el mateix 1963, el mateix any vam publicar un tercer disc. Un tercer disc al mateix any? Tres discos en un any, només un mes després del que acaben de publicar. Aquest tercer disc era Little Dance Couple i va ser un nou èxit. Un altre èxit. 1963 ho va empatar molt, eh? Sí, sí, jo ho veig, eh? Catch the wave. Catch the wave. A partir de l'any 1964 van començar les seves gires internacionals. Sí, les van... Portar cap a Austràlia i Nova Zelanda, que també són zones on el surf... No podia ser d'una altra manera. Correcte, correcte. On el surf és molt important. No vivien malament aquesta gent, eh? No. Perquè els seus concerts, les seves gires, vull dir, surfer... No, el matí anaven fent surf. No, però el bo és que en realitat d'ells no és que fessin surf. Ells, la majoria no sabien fer surf. Ah, no sabien ni fer surf. No, n'hi havia un o dos. Però com són de Califòrnia, ho és. Ah, clar, clar. Aprofitant una mica el màrqueting que havíem fet, no? Sí, sí. I també van voler escampar, doncs, la seva música... podríem dir, surfera, per Europa i, sobretot, va tenir molta importància al Regne Unit, on havien tingut molt d'èxit. Van tenir temps de gravar un nou senzill, fins i tot. Sí, van gravar un nou senzill. A part, durant la gira van gravar I Get Around. Home, mític, eh? Sí, que va arribar al número 1 de les llistes d'èxit d'aquell moment. I Get Around, Get Around, I Get Around. A més, aquesta cançó... Em sona d'una banda sonora d'alguna pel·lícula. Tots l'hem cantat alguna vegada i és la més utilitzada, potser, eh? Tot molt se sentero, eh? Sí. Que no sigui el començament de Mira qui en habla, quan els espermatosous van a l'òbul... Pot ser, pot ser, eh? Hi hagi aquest tema, eh? Sí. O que sí, Pau? Sí, pot ser. No sé quina pel·li és, però... Jo crec que sí, eh? Pot ser, pot ser. En fi, tot això l'any 1964, només tres anys més tard d'haver tret el primer single que comentàvem fa un moment l'any 61, The Wreck of the Herpers, que hem quedat que era El Wreck dels Espersós. Correcte. I què passava en aquell moment? Doncs mira, que el 1964 van tornar a publicar un altre àlbum titulat All Summer Long, però les lligrades van provocar que Brian William deixés el grup i va ser substituït per Bruce Johnson. Tot i això, Brian seguia treballant com a compositor del grup. Atenció, perquè quatre anys més tard de començar ja portaven set LPs, és a dir, set discs, al mercat. Una atentica barbaritat. Sí, és que aquell mateix any vam treure Today, que mostrava un gir cap a la música pop. O sigui, ja començaven, deixaven d'aquest sub-rock que van crear ells mateixos i amb cançons com She Knows Me Too Well. o Please Let Me Wonder, es va començar a veure que intentaven adaptar-se, perquè clar, també començaven els Beatles a aparèixer per allà i havien de fer el que demanaven les masses. A veure... Ah, doncs sí que té un altre rotllo, eh? Més balada, més pop així romàntic. Tranquil. Sí. ¿Dónde están vuestras plantes de surf, a veure, chicos? ¿Os habéis apoyardado? Parcer, estava veient que hi ha molta cosa, no?, dels Beach Boys. Home. No sé, em sembla que ho haurem de seguir el proper dia, però... Jo crec que sí, eh? Tenen molta teca, eh? Sí, podríem fer un punt... És que tenen 4 anys, mira, tots els discos que vam fer, o sigui... Home, de fet, mira, ara, per ara és un bon moment, perquè estem en aquest moment d'impàs, no?, dels bitboys, que deixen la música surf i ja s'adapten una mica al que sonava a finals dels 60, amb aquest pop, sobretot iniciat pels Beatles. Sí... El dia abans d'aquest impàs que es va venir amb el disc Pet Sounds, que suposo que parlarem ja la setmana que ve, que és el seu disc més important, però el 1965 van publicar dos nous treballs que també eren aquí entre el surf rock i el pop, encara estaven acabant de treballar, que eren Summer Days and Summer Nights i Beach Boys Party, i que van deixar temes com California Girls o Help Me Rehumla. Doncs queda dit, Pau, Martí, moltíssimes gràcies una setmana més per haver-vos passat per la penya del morro. La setmana que ve, la segona part dels Beach Boys amb éxits com Would It Be Nice or You Still Believe in Me? I també California Girls, mític, eh? O Help Me Ronda, altra... Sembla un metge de ràdio, no? Sí. Tu i jo lo sabíem, California, que els Almi Ronda, de l'exitós, de les Beach Boys a finales de les 70. Nois, que vagi molt bé, gràcies, i també saludar a tota la gent que ens està mirant, gràcies a la compartició que has fet, Pau. Sí, tenim molts ullants, o què? A la gent li interessen els Beach Boys, volem tornar als 60. Beach Boys de platja, no Beach d'una altra cosa. Bueno, bueno. Nois, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Vosaltres sou wit boys, també? Bé, és igual. Són bat boys. Són bat boys, sí. Festa un altre dia, la portem, també. Nosaltres tots aquí et connectem amb Com Ràdio. D'aquí uns moments, a la segona hora de la penya del morro, connexió amb el casal de joves, que, per cert, parlant de fa anys, aquest dissabte, Carnestol Fest, temàtica, anys 80. Repassarem com està la història, a més a més també notícies curioses amb la Lilian i la nostra tertúlia esportiva particular de la Penya del Morro amb Sergi Pont, Pau Albornà i molta més gent. Fins ara mateix. Com Ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6, us parlem al Verses i Marta Patricio. Problemes a aquesta hora a l'autopista P7, a l'altura de Cerdanyola del Vallès, sentit sud, després que dos camions hagin xocat. Un dels vehicles duia a cavalls i, com a conseqüència del xoc, han saltat a la via. Servei Català del Trànsit, Finarà, què? Quina és la situació? Bona tarda. començar situant l'autopista a l'altura de Sardanyola del Vallès. Aquí hi ha un carrer tallat en sentit Martorell, però fins fa uns minuts hi havia totalment la calçada tallada en sentit, tot com a conseqüència d'un accident amb dos carrers. transportava cavalls dels animals i han estat retirats i retinguts en una zona de seguretat. I com dèiem, ara estan acabant de retirar els vehicles accidentats i queda un carro tallat que provoca en aquests moments fins a 6 quilòmetres de retencions i també afecta la circulació al lateral de l'autopista P7 a la mateixa zona, la B30. També ens ha de destacar que en aquests moments hi ha hagut un altre accident a la mateixa autopista P7 però a l'altura de Santa Perpetua de Moguda, en sentit nord, que també talla un carril en sentit Girona i provoca dos quilòmetres de retencions. D'aquesta zona del Vallès també destaquem que hi ha circulació lenta a la C58, a l'altura de Badia del Vallès, en sentit Barcelona, en quilòmetre de retencions, i també a la C17, a Mocada i Reixac, d'entrada a la capital catalana. Acabarem destacant que a la ronda litoral hi ha circulació lenta a la zona de Bon Pastor, en sentit Trinitat. Ha finalitzat sense acord la segona jornada de reunions entre representants dels treballadors de metro i la direcció de transports metropolitans de Barcelona amb la mediació de la Generalitat. Els sindicats rebutgen la congelació salarial durant tres anys que els ha proposat l'empresa i per tant mantenen la vaga de metro i autobusos del 27 de febrer a l'1 de març. Pere Ramon és membre del comitè d'empresa de metro. Davant de la postura de la direcció de l'empresa... Realment veig que la situació està molt difícil per arribar a un acord i que la vaga és inevitable. Totes dues parts s'han emplaçat a una nova reunió demà a la tarda, dient que també hi haurà nous contactes entre TMB i treballadors d'autobusos. La ministra de Treball, Fàtima Banyed, ha demanat més col·laboració i menys confrontació als partits de l'oposició pel que fa a la reforma laboral, ho acaba de dir el Senat. en resposta a una pregunta d'entesa pel progrés de Catalunya. Senat Edgar Iba, bona tarda. Bona tarda. El senador d'entesa pel progrés de Catalunya, Jordi Guillot, ha acusat l'executiu central de tractar els sindicats com un obstàcul. En resposta, la ministra d'Ocupació, Fàtima Banyet, ha demanat col·laboració. Escoltem-la. Mire, senyor Guillot, menos confrontación y más colaboración, menos ruido y mucha más conversación que se lo da este gobierno con diálogo constructivo, con consenso y con una salida de la crisis entre todos, pero también con una reforma laboral equilibrada y útil. Báñez ha acusat Guillot d'aprofitar-se d'aquest tema per aconseguir vots. Com ràdio, Senat. Milers de persones es manifesten a aquesta hora al centre de València de forma pacífica contra la violència policial i també per solidaritzar-se amb els estudiants de l'Institut Lluís Vives, una marxa multitudinària que es desenvolupa avui sense presència d'antiavalots i que reclama la dimissió de la delegada del govern central a València, Paula Sánchez de León, també la llibertat sense càrrecs dels detinguts. Ho ha explicat a Comràdio Joan Carles Caralt, portaveu del sindicat d'estudiants dels Països Catalans. Solament hi ha hagut policia local tallant el trànsit i la manifestació ha sigut totalment tranquil·la i pacífica. Hem eixit d'història després de dinar i ara estem davant delegació de govern amb una quantitat enorme de gent exigint la dimissió de la delegada de govern Paula Sánchez de León i exigint que alliberin els detinguts. Estudiants, sindicats i partits polítics han convocat per demà a la tarda a València una gran manifestació de rebuig a la violència policial. Sobre els incidents a València, el president del govern central, Mariano Rajoy, ha demanat seranitat i responsabilitat per no danyar la imatge d'Espanya a l'exterior. Creo que si todo el mundo actúa con mesura y con sentido común, este tipo de cosas no se va a repetir. Y ojalá, porque eso es lo que le conviene a España y lo mejor para todos. Ho ha dit des de Londres després de reunir-se amb el primer ministre britànic. Com Ràdio. Esforç. Bona tarda, us parla David Amador. En joc el partit que disputa el Real Madrid al camp del SESC de Moscou a l'anada dels vuit anys de final de la Lliga de Campions i amb una temperatura sota zero a l'estadi de Luz Niki. Minut 3 de partida, empata zero al marcador. L'ex davanter de l'Espanyol José Callejón és titular a l'equip de Mourinho. D'altra banda, el tècnic italià Rigosaki, exentrenador del mític Milan dels holandesos, ha aconsellat a Pep Guardiola que no es plantegi anar a dirigir un equip del Calcio a Itàlia. També s'ha fet el sorteig de la Copa del Rei d'Huquei Patins, que jugarà de l'1 al 4 de març a Vilanova i la Geltrú, amb aquests duels Liceo Vendrell, Noia Blanes, Barça Reus i Vilanova Massanet. I en bàsquet, el jugador txec Lovos Barton s'ha incorporat als entrenaments del FIAC Joventut després que rescindic contracte amb el Fuent Labrada. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Promoció Econòmica estudia crear convenis amb empreses per crear llocs de feina a Sant Just. El govern espanyol va aprovar al desembre un decret que no permet que els ajuntaments contractin personals, una mesura que afecta directament els plans d'ocupació perquè fins ara funcionaven d'aquesta manera. Per això l'administració està plantejant fórmules noves per reduir les llistes d'atur al municipi. Ara s'estan avaluant aquestes noves vies i es calcula que aproximadament d'aquí a uns dos mesos se sabrà si poden tirar endavant. A nivell local, a més, estan fent accions per intentar reactivar l'economia i l'activitat de les empreses, per exemple, a partir de trobades amb empresaris. El mes de març està previst que un responsable d'Acció 10 de la Generalitat expliqui empresaris de Sant Just, unes línies d'ajuts noves del govern català. 200 persones van participar diumenge del primer trofeu de carnaval del patinetge artístic Sant Just, un torneig que substitueix l'anterior campionat intern que s'havia fet durant 7 anys. Ara s'ha oberta la participació d'altres clubs de la província de Barcelona, I se li ha donat una pinzellada carnavalesca. El campionat va durar prop de 14 hores, va començar a les 8 del matí i es va allargar fins a dos quarts de 10 del vespre. Hi va haver 3 desfilades amb premis per les millors exhibicions i també per les millors disfresses. Aquest any hi han participat 8 clubs a la bona aigua, però n'han quedat fora 8 més per qüestió de temps i espai. Per això des del patinetge artístic s'enjusti la regidoria d'esports del municipi. Ja treballen per allargar el campionat durant tot un cap de setmana de cara a l'edició de l'any que ve del trofeu de Carnaval. I acabem aquest butllet explicant-vos que dissabte se celebra l'Assemblea General Ordinària de l'Ateneu, en la qual es renovarà el càrrec de president. Per tant, Josep Maria Marquès deixarà de ser president de l'Ateneu. Només s'ha presentat una candidatura per encapçalar la nova junta directiva amb Albert Macial capdavant, la completen Manel Ripoll com a secretari i Anna Vilanova com a vicesecretària. No serà una renovació total, però perquè els Estatuts de la Taneu marquen que es mantenen dos membres al Consell Executiu. D'aquesta manera entrarien tres persones noves i continuarien Vicenç Rodríguez com a vicepresident i com a tresorer Francesc Gallar. Dissabte la Junta haurà de ratificar aquesta alternativa. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre. I had to leave you and go away, but I think about you every day. Fins demà! Now listen. Bona nit Bona nit Bona nit. Bé, sembla que ja ha arribat l'estiu amb Herman Dions. Amb aquest I wish that I could you see soon. 6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde. Bé, una segona hora en la qual ens esperen unes quantes coses. La primera, les notícies curioses de la Lilian Rodas, que ja la tenim aquí, Lilian, bona tarda. Bona tarda. Es pot prendre el capell molt llarg, eh? Sí? Sí, no? O què? L'havies tingut alguna vegada tan llarg com ara? Sí. Ah, perdó, perdó. Bé, a més a més, també avui al programa d'aquí uns moments parlarem amb el Sergi Arrado, del casal de joves de Sant Just, amb el qual compartirem uns moments en què parlarem de la festa que hi ha aquest dissabte, Sant Just Carnestol Fest, ja ho sabeu. quan la sardina està morta i enterrada de carnestoltes. Quan la sardina és una zombi, a Sant Just també encara continuem amb festes. I la festa, la temàtica, és dels anys 80, aquest dissabte. Avui parlarem de la sèrie mítica El Equipo A, d'aquí uns moments amb el Sergi Arrada. I acabarem el programa amb la tertúlia esportiva Rafa Cano, que per cert l'altre dia va estar a Com Ràdio amb l'equip de l'Espanyol Juga la Com, amb el Sergi Mas... I ens explicarà com li va anar la seva experiència, si el van tractar bé o no, que segur que sí, i també amb el Sergi Pont, que té preparat un concurs, i el Pau Albornà amb la tertúlia esportiva. Tot això durant aquesta segona hora de programa, però vinga va, comencem amb la Lilian i les seves notícies curioses. Bé, avui, Lilian, comencem amb una teràpia contra l'estrès. Desfogar-se de l'estrès i quedar-se en pau. Aquestes són les prioritats del nou i peculiar tractament Crash Therapy, que consisteix a trencar tot tipus d'objectes per relaxar-se. Crash Therapy, eh? Atenció, la gent que està malalta de buscar coses alternatives, com paintball i coses així, ara arriba Crash Therapy. Sí. Vas trencant coses, no, tu? I llavors dius, és que m'estic relaxant, no? En fi, a més, és una teràpia que va ser creada a Espanya. Sí, va ser aquí, així que suposo que qualsevol d'aquí pot fer-ho. I compta amb una gama impressionant de coses per trencar, des d'ansilis d'ús domèstic fins a aparells electrònics d'ús laboral en oficines. Jo vaig començant, eh? Vinga. Doncs Javier Talavera, que és el creador de Crash Therapy, explica que el singular mètode va néixer de la idea de permetre-li a la gent que viu aclaparada d'una manera de desfogament a tanta càrrega d'estrès que reben cada dia. Clar, clar. I per això Talavera ha creat una zona de destrucció on el pacient tindrà 30 minuts per trencar tot el que vulgui. Està molt bé, que és com una mena, he vist alguna fotografia, algun reportatge, que és com una mena de cementiri de cotxes, cotxes ja usats i tot plegat i allà et desfogues una mica, et deixen un martell i vas fent la teva. I, a més, al final de la seva teràpia es pot portar a casa el pacient, es pot portar a casa un DVD amb l'enregistrament del seu moment de relax. Ah, molt bé, molt fantàstic, molt xulo. Alguna cosa més sobre aquest tema? Doncs el gestor de la idea afegeix que també l'usuari, en una sala de massatges on, acompanyat de música suau, és atès amb totes les comoditats. Veus que bé, escolta, doncs d'aquí una iniciativa que aplaudim, eh? Crash Therapy. Si algú vol buscar-ho a Google ja ho sap. Bé, parlem ara de xocolata, eh? Per això sona Willy Wonka i el Zompa Loompa, perquè, atenció, la medicació i la xocolata li salven la vida a una persona. Sí. Veus com la xocolata és bona, ja ho deia. La vida de l'Ele Wilkinson s'ha salvat gràcies a la xocolata. No el conec. Doncs aquesta jove de 16 anys d'edat ha passat de necessitar un transplantament de fetge a recuperar-se miraculosament i tot gràcies a que es va fer un fart de llaminadures. Què dius ara? O sigui, es va fer un atracó, com si sol dir. De llaminadures, eh? Oh, quines coses! Doncs així és com va passar. L'El, que viu a Bridlington, que és Angaterra, va desafiar els metges que li van dir que li quedaven entre 6 i 12 mesos de vida. si no trobaven aviat un donant per curar la seva insuficiència hepàtica. O sigui, si no li donava un fetge, ella moriria. Sí. Doncs la jove va canviar la seva dieta diària per una alta enidrat de carboni i grans quantitats de xocolata, el que amb la seva medicació ha fet que la seva salut millorés ràpidament. Però això li van recomanar els metges o el van fer pel seu compte? No, ella, com va dir, la vida són dos dies, doncs... Ah, va fer això? Sí, ja, va començar. No ho proveu a casa, no? Això que se sol dir, perquè la veritat és que... En fi... Doncs la miraculosa recuperació s'ha completat quan els metges oficialment l'han tret a la llista de transplantaments de fetge després que la seva nova dieta li hagi ajudat a controlar la seva malaltia. Bé, ella va dir unes paraules, no?, que ens serviran per reflexionar sobre el tema. Doncs ella va dir, no m'ho puc creure. Menjar xocolata i patates fregides i tot tipus de menjar ràpid i no haver de preocupar-se per les conseqüències, perquè... Clar, clar, clar, clar. Ella ho feia com que, bueno, ja se'l riu, no?, si em queden pocs mesos de vida, vaig a menjar tot el que em doni la gana. I això, curiosament, la va salvar, tu. Oh, quina ironia i quines coses. Bé, i encara falten dues notícies i hem de connectar amb la casal de joves, eh? La primera, la dona que va donar a llum a onze nadons en un sol part, eh? És una heroïna per tots nosaltres. Bueno, aquesta notícia va sortir a la televisió i tot. Correcte. Doncs la notícia, bueno, que la dona va donar un part a onze nadons, es va mostrar una foto a l'equip, a la tele, a la sexta, a TN3 i altres magazins diversos. Sí, sí. Doncs aquesta notícia ha cridat bastant l'atenció i es va dir que es va produir a un hospital i que es desconeixia la identitat de la mare. Ja. I la mateixa informació, doncs, es dubtava que si és la concepció del producte de la ciència o de la naturalesa. Però molta gent no s'ho va creure. Oh. O sigui, molta gent sí que s'ho va creure. Ah, val, val, val. Sí, sí, sí. I per això, doncs, es van assegurar i tot això i es veu que la notícia és totalment falsa. Què dius ara? Ah. Això és el que diuen que encara que alguns mitjans l'hagin publicat, com moltes cadenes de televisió... Jo m'ho havia cregut. Sí, jo també. Doncs es veu que no, que a part que la informació era molt escassa, la fotografia que s'usava assenyalant els 11 anadons no és la corresponent. O sigui, que la fotografia sí que és real, però es tracta d'11 nens d'11 mares diferents. Ah. La fotografia va ser publicada pel motiu de l'11 de novembre de 2011. O sigui, l'11, l'11, l'11. Ah, que havia nascut l'11, l'11, l'11. Era això. Tant és mentida, no us cregueu res que això la de tele, nens, com diu aquella. I acabem ja amb una última notícia que, home, com a mínim és divertida, no?, perquè és d'aquella categoria d'allades que no tenen ni idea. Es desperta l'home o la dona, la dona de Florida, en aquest cas, i troba a la seva cuina el seu, bueno, un lladre cuinant. Doncs va trobar a la cuina de casa seva un home desconegut preparant una sopada i un més tranquil, l'home, com si estigués a casa seva. Sí, clar. La senyora s'havia espartat a causa del fum provinent de l'altre costat de la seva casa i pensant que s'estava incendiant o alguna cosa, doncs va currar a la cuina i va descobrir que un complet estrany estava cuinant a la seva cuina. I, bueno, espantada per la intrusió, la senyora va escapar i es va tancar a la seva habitació des d'on va trucar al 911 per informar la policia. I va ser llavors quan l'home, amb tota la persimònia, va decidir fugir. I la seva fugida va ser vista pels veïns, que va sortir l'home amb una cartera a les seves espatlles i va acabar capturat per la policia als pocs minuts. Oh! Per tant, la dona que es desperta veu un lladre cuinant a la seva pròpia cuina. Imagina't el malament que està tot, a Florida, per això. I finalment va comentar alguna cosa, no, el lladre? És encara més insòlit que la notícia, perquè va dir que... Va contestar que estava en una festa i que quan els convidats se'ls van retirar de la festa li va donar fam i es va posar a cuinar. Veus? És que la gana t'agafa els llocs menys inspirats. I si t'agafa la feina, com és aquest cas d'aquest lladre que estava treballant, doncs imagina't. Lilian Rodas, moltes gràcies. Tinc la setmana que ve. Bona tarda. Adéu, bona tarda. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc l'Anna Elis Adan... i envio molts petons, molta sort per al que feu, la penya del morro, que trobo que és un nom fantàstic, i aquestes coses només ens les podem inventar els catalans, no? Bona nit, sóc l'Emma Efe Gil, i us vull saludar a tots els de la penya del morro de Ràdio Desvern. Penya del morro. Soc l'actor Boris Ruiz. Hola, soc el Sergi Pompermaier, autor de teatre i guionista. Saludo amb molt d'amor i amb molt de carinyo a tota la penya del morro. Una salutació molt especial per la penya del morro de ràdio d'Esvern. Encanta que seguiu el teatre des de la ràdio. Felicitats. Hola, bona nit. Acabo de ser atacada per la penya del morro, amb molt de morro. Rosa Renom. Però que vaja, que bona nit d'Esvern i bona nit penya del morro. Hola, soc Mercè Montalà, saludo a la penya del morro. Molts petons a tots. Penya del morro de... Mario Gas. D'Esvern, us saludo, és el bon dia, la bona tarda, la bona nit i el que sigui quan fem el programa. Fins sempre. 6 i 21 de la tarda, o 6 i 21, com s'ha de dir això? Tinc un dubte ara. Espera't, vaig a consultar amb l'home lingüístic per excel·lència de la penya del morro, que és el Sergi del Càrrec de la Jove. Sergi, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda. Espera't, que no hem començat, ja estàs amb el to de secció. Et volia preguntar, què s'ha de dir? 6 i 21 o 6 i 21 de la tarda? I m'ho preguntes a mi perquè... Ets el cap lingüista de la 6 i 21 dels timants de la penya del morro. Mm-hm. Doncs jo diria les 6 i 21 de la tarda. Doncs a les 6 i 21 de la tarda tenim amb nosaltres el Sergi Herrada Ruiz. Ui, he començat fatal aquesta presentació perquè fèiem allò d'un home. Unes idees, unes clapes a la barba, un color, el blau. Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Què tal, Sergi? Com estàs? Molt bé, que estàs nerviós perquè és el teu aniversari. Sí, sí. Una mica, sí, sí. Què m'has regalat? Què em portes? Doncs mira, aquesta setmana regalo una intervenció meva cada dia. Gratis. De fet, ja sabeu que aquest dissabte hi ha el Carnestol Fest, que és aquesta festa que organitzen el Cineclub Utopia Associació de cine de Sant Just d'Esbert, del Casal de Joves, i també l'associació MAI, correcte? Sí, exacte. I, de fet, cada dia anem comentant una mica com va la cosa, i com que la temàtica de la festa de Carnestoltes és els anys 80, ahir vam parlar d'una sèrie de televisió mítica, també, que era Magnum, i avui fem El Equipo A. En 1972, un comando compuesto por cuatro de los mejores hombres del ejército americano fueron encarcelados por un delito que no habían cometido. No tardaron en fugarse de la prisión en que se encontraban recluidos. Hoy, buscados todavía por el gobierno, sobreviven como soldados de fortuna. Si tiene usted algún problema y se los encuentra, quizá pueda contratarlos. El equipo A. Sí, a ver cómo fa la sintonía, Sergi. Per cert, una sèrie que es va emetre a la NBC, la cadena nord-americana, entre l'any 1983, mira, l'any que vaig deixar jo, i el 1987, 4 anys en antena, on explicava les aventures d'aquest grup de, com diu, los mejores hombres del ejército estadounidense fueron encarcelados por un delito que no habían cometido. Mítica presentació, i que, vaja, hi havia l'MA Barracus, Mr. T, el capitan HM Crazy, oiador Murdoch, que era Dwight Schultz, i també el capitan Smith, que era el George Peppel, coronel John Aníbal Smith, i també el Feisman Peck, que era el fènix, en la traducció... una española al Dirk Benedict. Ahora buscados por la policía y el gobierno estadounidense, los fugitivos se ven obligados a convertirse en mercenarios para poder sobrevivir económicamente. ¡Oh! ¡Quin raccord el equipo A! Respuestas contra la crisis, ¿no? Pues estás en mercenario. Yo qué sé, ahora me voy por los pueblos y los voy salvando de dictadores o de, no sé, de caciques. Sí, per cert, aquesta sèrie va tenir, diu, el delito que nunca habían cometido. T'has preguntat quin va ser el delicte que me van cometre? Doncs no. No, ja, jo tampoc. Però ara, com que la Wikipedia t'ho diu, m'ho he preguntat. I hi ha la resposta, i mira, la tenim aquí. Diu, oficialmente, es va dir que durant la guerra del Vietnam el coronel Samuel Morrison va ordenar l'equip O.A. que atraqués. al banc de Hanoi, per ajudar a la financiació de la guerra. L'equip OA va completar la missió amb èxit, però al tornar a la base americana, quatre dies després del fi de la guerra, es van trobar en runes per un atac del Vietcong. I tots els soldats morts, també el coronel Samuel Morrison. Com no es va poder demostrar que complien ordres d'un superior perquè tothom havia mort, perquè no hi havia proves, van ser empresonats a Fort Braque per l'atracament al banc. Però no van trigar a enfogar-se De fet, en la versió del cinema es va modificar per un fet similar desenvolupat a Irak, que l'equip OA també va estar al cinema, com bé sabràs. Aquesta versió dels fets és explicada a l'episodi pilot, nomenat El poble de Sant Riu Blanc, però mai va ser confirmat pels guionistes i productors de la primera temporada. Fixa't, eh? Fixa't. Uau! Eh, que no ho sabies tu, això? Sí, quantes dades saps, eh? Sí, molt. Bueno, és que llegir és fàcil i amb la Wikipedia, més. Per cert, com està el carnestol, a part del cartell que ja hem vist aquí molt ochentero, eh? Sí, sí, sí, la Clara Narvion l'ha penjat fa una estona. Hi ha molts comentaris, per exemple, el xau diu qui punxarà, diu quines ganes, la Clara Narvion, estem acabant de tancar el cartell, de moment estem preparant una llisteta amb uns temazos ochenteros. De fet, és un tema que no porto jo, però el mantinc informat. Diu, a tu què et ve de gust punxar una estoneta? Li diu, bueno, i avui hi ha hagut molts comentaris... en aquest cartell, que jo em sembla que em desetiquetaré de la foto, perquè cada vegada m'arriben, no ho sé, 20 missatges. Però ho ho penjar també com a ratlles verd, no? Sí, com a penya del morro, si vols, ho podem penjar. Sí, cap problema. En fi, alguna última hora així del carnestol fest? Doncs, bueno, també el que podem fer durant aquesta setmana és que si els vostres oients tenen peticions per ficar dintre de la llista... Tu després, com que em trucaràs cada tarda, me les dius i jo les fico. Ah, doncs mira, és una molt bona idea. O sigui que ja ho sabeu, si algú té peticions de música dels anys 80 per la carnastolfes d'aquest dissabte, que ens enviï un mail a lapenyadelmoro.gmail.com Sí, de fet, el casal de joves, com a casal de joves al Facebook, també ho posareu, això, o no? No. Per què? No, perquè, a veure, en principi és només l'organització, eh? Ja. Que estem aquí, una organització mai siné Club Utopia, que estem aquí ficant les cançons, però com que ets tu i ets la penya del morro... Sí, no, sí, aquí, bueno, fem el que vulguis. La gent es pensa que... Sí, nosaltres la fiquem. Sí, no, la veritat és que la gent es pensa que aquí fem el que volem, a la penya del morro, que també tenim normes i coses, eh? Que també hi ha jefes. Bueno, en fi, doncs, Sergi, ja ho farem, ja ho farem, i a veure si algú vol... Mira, per exemple, tu ara, tens alguna petició? Sí, jo ja t'ho dic, ja sempre, Girls Just Wanna Have Fun. Aquesta ja està. I Countdown també hi és? També, eh? Ja, que són molt típiques, no? I la del, com es diu, del Ricky... Rick Ausley. Sí. Quina vols? Ah, doncs, a veure, deixa'm mirar, a veure què hi ha per aquí. Home, home, quina vaig a voler? Never gonna give you up, aquesta ja la tenim. Ah, ja la teniu aquesta? Sí, i el programa de Forever també. Oh, rollo centero, eh? El carnestor el fes. I pot anar tothom qui vulgui, no? Perquè hi ha molta gent que diu, ah, jo vull reviure quan sortia el Sunset, com es deia la discoteca que hi havia aquí, el Walden, als anys 80? Un set, no? El Sunset. També pot anar, també, encara que tinguis, no sé, 42 anys? Hola? Hola, Sergi? És que m'ha entrat un adolescent aquí, m'estava xerrant i no em sentia. Un adolescent, eh? Un adolescent. Escolta, no, et preguntava si pot anar a tothom qui vulgui, també a recuperar com a... A recomanar qualsevol ullent vostre, tu m'altius després a mi, i jo els poso. No, jo et pregunto si pot anar a tothom qui vulgui a la Carnestol Fest. És a dir... A partir de 16 anys. Ah, a partir de 16 anys, eh? Sí, i els de 18 tindran un segell allà ben maco, que els facilitarà l'accés a la cervesa. Molt bé, Sergi, no tenim més temps avui. Moltes gràcies. Fins demà. Moltes gràcies a tu. Adéu, bona tarda. Fins demà. Oh! Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts a l'última part de la penya del morro d'avui amb la tertúlia esportiva, ja mítica i tòpica dels guimars amb nosaltres, de la meva dreta. A la luna d'esquerra, Sergi Pont, bona tarda. Hola, bona tarda. La tertúlia és així. Què vols dir? Un tòpic. Un tòpic, no? Un tòpic. Tertúlia és tertúlia. No, tròpic. El tròpic de càncer, no? És com un meridian i tal. I a més, també tenim com si hagués baixat de Moisés. Saps com baixar del... del Monte Sinaí, amb les taules de la Llei. Sí, de la Llei. Rafa Cano, que ha vingut directament de la transmissió de Com Ràdio amb el Sergi Mas. Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Oh, mira quina... Molt bé, molt bé, molt bé. Tranquil, Rafa, tranquil. Estic emocionadíssim. Perquè has vingut com... Has anat a conèixer com nostre senyor Sergi Mas... que et va convidar l'altre dia, bé, ell i el futbol juga a la Com, a retransmetre el partit entre l'Espanyol i el Getafe des dels estudis centrals de Com Ràdio. Rafa, com va anar? El vas portar bé? Vas dir per a pelotes? Jo crec que sí que em vaig portar bé. Porta't bé, eh? Que es noti que aquí és de pago, eh? El que passa és que això és una masterclass, sí, sí, una classe maestra, no? Perquè són uns megacracs. Ah, sí? Sí, sí, Edu Cabré, tot a l'equip. Tot a l'equip, eh? Guillem, ara no me'n recordo. Guillem Parkín. El David Fleta. El David Fleta. El que us deia, estimats oients, veieu com ha baixat? Ha baixat com un il·luminat. Dic que són uns cracs. A part no només això, sinó el tracte que em van donar, saps? Em van tractar com un mes, un mes. Em van pagar llavors. No em va pagar, però em van tractar com un menys. No, Rafa Això no importa Oh, us ho he dit, que ha vingut canviant el Rafa Jo vindria cada dia allà sense cobrar Bé, doncs no ho diguis molt alt perquè encara et faran anar Però sí que no sé si a veure si és un si ho van dir per complir o no però em van dir que fins una altra O sigui, això això dona bueno, deixa les portes obertes o no, no ho sé Un aplaudiment pel Rafa Sí senyor, un moment memorable El que es va viure dissabte passat amb Ràdio d'Esvern, perquè al cap i a la fi representava Ràdio d'Esvern. T'ha trucat el director de la ràdio per donar-te l'enhorabona? No, encara no. No em pateixis, et trucarà segur. Jo espero. Sí, sí, sí, t'ho he esperat. Mira, tenim aquí un fragment del Rafa Cano al costat de Sergi Mas. Quins derbis, eh? Sí, sí, quins derbis, quins derbis. La família Perica està dient, bueno, va, i l'equip, i l'equip, i l'equip, un momentet, un momentet abans. presentem avui el nostre convidat, que no és de pedra, és Rafa Cano, que ve des de Ràdio d'Esvern. Ets tu, Rafa! Tota Catalunya em va escoltar. Bona tarda, bona tarda. Hola, Rafa, quantes vegades t'han dit... Bona tarda. Quantes vegades t'han dit, vamos, Rafa, allò que li criden a Rafa Nadal? Moltíssima. I Rafa, no me fodes, també? També. Hi ha un company del meu fill que em diu Rafa Nadal. Què passa a Nadal? Ah, sí? Em xoca. Molt bé. Doncs saludem des d'aquí el company del teu fill, a la vida del teu fill que va a l'escola. Dit això, vens de Ràdio d'Esvern, on ets l'habitual editor d'una tertúlia que es diu La Penya del Morro. I els dilluns feu tertúlia, eh? Sí. Dimarts, dimarts. Molt bé, Rafa. Dos quarts de set a set. Molt bé, aquí no surten... Altres veus dient, a dos quarts de vuit, no, no. No, no, no. A dos quarts de set, a set. Aquí sóc el que digui... No, perquè a aquella hora estem preparant el com es pot. Clar, clar, clar, clar, clar. Molt bé, Rafa, benvingut. Gràcies. Tu mateix. Sí, i tant. Sali de disfrutar. Sí, sí, sí. Gràcies. Sali de disfrutar, no? Sali de disfrutar, no? Sali de disfrutar. Sali de disfrutar. Sali de disfrutar. Que connecta habitualment amb Com Ràdio. Coses meues. Dit això, 17 hores 38 minuts. Estem en disposició de conèixer l'alineació de l'Espanyol. Va, i començava la retransmissió, no? Sí. I ha sorpresa... Jo diria que una mica sí, eh? Una mica. Molt bé, molt bé. No m'ho sembla. Molt bé, molt bé. No, perquè el que havia de sortir de capità... Molt bé, ja. Fins aquí la foto. Primer la intervenció de Rafa. Bravo! Molt bé, molt bé. No pot ser Tieví juga o no juga. Han trucat de ràdio d'Esvern reclamant que torni. Oh! Jo argumento que sí que hi ha una sorpresa i és que l'home que havia de ser capità avui de l'equip no juga. Exacte. No, no, no. Oh! No, no, no. Te estás metiendo en un terreno peligroso, tío. No, em van comentar que a TV no és molt del gust de Sergi Mas, i llavors, mira, a l'Edu Cabrello me'n recordo que en aquell moment em va fer una clocada d'ull. Ah, sí, eh? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Ah, molt bé. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, El braç. Rafa, un moment. És que no t'hem d'adaptar-te. No, no, és un apunt. I vaig dir lo de les carretilles, que tenen un... Ah, sí, sí, sí. I va donar peu a... El Sergi Massa, que digués el de Carter Pilar. Però, que sí, que perfecte. Molt bé, doncs, Rafa, què ha dit? Tenim un últim tall? Director de Tartúlia, no sé com... Un últim, no? Passem-lo, però... Es va acomiadar. Tot això va en detriment de la secció d'Espanyol, perquè ja en part estem parlant d'Espanyol. Efectivament. No, però després... No, només tinc un apunt de l'Espanyol i ja ho donaré després. Ja, però l'apunt no ho feia Paul Burnat. Sí, hi ha un temps. Anem a escoltar l'última intervenció de temes, Rafa. Tan evident que són un problema esportiu. Més que una solució són un problema esportiu. Aquest no ets tu, eh? No, no, aquest és educador. Aquest ja es veu que té el seu discurs ben elaborat i tal. Fan el que poden, però és que no estan preparats. Jo és la primera vegada que venia aquí. Ben fet, Rafa. M'ho quedo i ho sigo. Rafa Canó, des de Radio Desvern, la teva opinió del partit d'Espanyol avui. Sí, jo, igual que Edu... Ai, Edu, perdona. Sí, sí, sí, és correcte. És correcte. Passa a ser vist, tio. Com anem amb l'Iberdi Cindy. Exacte, el mateix que diu ell, que necessiten un referent i la falta de Bardú al mig del camp s'ha notat moltíssim. Perquè no hi ha hagut mig del camp. I a part Raúl Rodríguez, fatal, amb les ajudes de Tevi, que per això ha sigut el Paral, penso jo, que ha sigut per això. I, bueno, en definitiva, el coitus interruptus que hem tingut amb el gol, el primer gol d'Àlvaro. Però, bueno... Gràcies, que hem marcat un gol, i després hem marcat seguidament el Paral, que va demetre... Anem-me! No, però, bueno, ja dic... Bé, doncs Rafa, escolta, enhorabona, abans que res, felicitats, i si et tornen a cridar, doncs ja els passaràs el que... Ho faré millor. No, no, no, això no, home, escolta. No, sí, perquè... Què passa? No, una mica de soltura, menys nervis i tal, però bueno, mira, ara ja hem parlat massa de mi, ara... Tothom ho fa bé, Rafa, comencem la tertúlia de veritat. Ho fa bé, enhorabona i... Gràcies, de veritat. I si tornen a trucar... I gràcies, sobretot, a tu. Bueno, escolta, una cosa, Sergi... Ja està, ja està. Hem de parlar del Barça. Sí, vinga, va, s'ha acabat. Sergi, com estàs, Sergi? Hola, bona tarda. Sergi Pot, un aplaudiment per Sergi Pot. El nostre director. És el Sergi Pont, de la penya com un morro, i la tertulia d'esports. A veure, Sergi, tenim diferents coses avui al programa, no? Doncs sí. Sí, sí, tenim l'actualitat més rabiosa, diríem, d'abans d'ahir, és la del partit de Lliga, que el Barça va guanyar a València, no sé si Rafa va ser el partit, tu. Sí, sí. Sí, una miqueta, eh? No tot sencer, perquè em va avorrir ja amb tants gols. Sí, des del punt de vista d'un perico, què? Un bany, no? Un bany, total. Ho ha dit un perico, eh? No ho he dit jo. No, no, no. Jo, a veure, les coses clares. El que passa que podien ser 10, tranquil·lament. Jo volia preguntar-te una cosa, Rafa, perquè des de fa uns dies, ho penso, els aficionats del Barça, els socis del Barça, els culers en general, estem acostumats en les últimes temporades a... veure els partits de Lliga sempre pensant aquests tres punts ens han de conduir a guanyar la Lliga s'ha de retallar respecte a Madrid però darrerament ja s'ha parlat que potser la Lliga està perduda que potser hem acabat ja i llavors tu que estàs més acostumat a viure aquesta situació com a perico et pregunto quin motiu t'empeny anar a l'estadi quan la Lliga ja està perduda I també t'ho pregunto a tu, Jordi. Doncs que soc perico, tio, i estimo els colors. Més igual si perden, si baixen a segona, si no guanyen, jo continuo sent perico. Jo he anat a una final de la Copa de la UEFA i hem perdut els penals. I vaig tornar cabrejat, perfecte, però... enamorat del meu equip. Per tant, tu el que preguntes avui, i segur que vols respondre que ens enviï també, no? Sí, sí, que enviï. Segurament no li respondrem, però que enviï. Hem de trobar un motiu per seguir lluitant, per anar seguint el camp cada cap de setmana, malgrat, diuen que la Lliga està perdut. Per anar a l'estadi i animar l'equip, malgrat que creiem que no podem guanyar la Lliga. Bé, jo crec que el motiu principal són els 500 euros de mitjana que valen els carnets del soci i d'abonament a l'any. És un motiu, clar, és un motiu important. És com si tu, per exemple, vas a un restaurant, no?, porten un plat que omple molt, encara queda mig plat, tu hi estàs ple, però pel que he pagat, jo m'acabo. Home, i tant, i això ho sabrà més el Pau Albornaguer, el tenim al telèfon. Pau, bona tarda. Molt bona tarda. Oi que quan es va a un lloc d'aquests que pagues molt, t'acabes costi el que costi el plat? Sí, sí. I el pitjor és quan surts al bull i vomites i aquell vomit quan no el baure. Sí. Què anava a dir? Què t'ha passat a tu? A mi em va passar, la veritat. Però quin fail més gran, no? Anar al bull i vomitar després. Perquè hi ha aquella carretareta de corbes que... Ja ho fan perquè tornis. Clar. No m'he quedat amb gana, no? Torno. I més d'un aquell vomit el podria posar al museu i dir que és un quadre. Bueno, prou ja. A veure, Pau, el Burnà, tens a punt preparat? Sí. Doncs vinga, quan vulguis. Bé, aquesta música d'avui encaixa molt bé amb l'Apunt perquè el millor balsam per les penes és una bona copa amb els amics. Aquesta dita de la filosofia popular encaixa molt bé amb la situació que viu el Barça i amb els amics. La Lliga està molt difícil, per no l'impossible, i la temporada passa per les copes i el grup d'amics que forma la plantilla del FC Barcelona. La Lliga ja és un fet quasi d'utòpic i la tensió passarà totalment cap a la Copa del Rei i la Champions, la Copa d'Europa, el trofeu més important de tots els que juguen en el futbol mundial. El Barça, amb Guardiola com a capatàs, que va ser renova d'una vegada, ha de confiar en la potència de la plantilla com a grup, com a equip i com a amic. i pensar que una Copa del Rei i una Champions pot ser molt més que una Lliga. Aquest equip ens ha acostumat a guanyar durant les temporades tot, quasi bé tot. Em sembla que són 13 de 15 títols possibles. I per què no, aquest any, podem donar les escorriades al Madrid perquè es confiïn i l'any que ve tornar-los a guanyar aquesta Lliga, però ara bé, amb la renovació de Guàrdia de la Sota el Braç, i potser no donar-li la facilitat perquè any a any renovi i potser perquè faci un contracte de més llarga durada. No sé què pensarà la resta de tatoleans. Ja sabeu, futbol, copes i amics. Estàs improvisant? No. Per un moment pensava que s'havia quedat en blanc. La punta aquesta el prepares tu cada setmana, no, Pau? Va, que sí. Què vol dir, això? No, no, la parla de la portera, com el Núñez. Sí, no tens un negre, no, que t'escrigui un becany. No, un negre, no, un blanc, que no siguem racistes. Que ets tu mateix. No, què passa, si una persona és negre, és negre. No, de color. Jo volia... Jo volia... Jo volia traslladar l'atenció a això que diuen de les copes d'aquests dos trofers. Cada cop estic més d'acord amb el que diu el Sergi de la Lliga, tot i que no em vull resignar. Què dius tu, Sergi de la Lliga? Doncs això, que ho tenim difícil i que hem de buscar un motiu per anar a l'estadi en diumenge. Un motiu pot ser el que va passar el diumenge. Un motiu és veure Messi, no? En aquest motiu, per molt que n'hi hagi res en joc, hi ha molt la pena. Home, és el motiu número 1 per el qual sempre hi ha entrades venudes en joc, no? Però el motiu hauria de ser l'amor als colors, no? No sé, eh? El meu motiu és... Tinc la pregunta que li feies al Rafa, Sergi, que primer de tot Rafa, felicitats per... per la seva experiència, que no vaig poder-te escoltar. Però felicitats, eh? Molt bé, molt bé. Ja m'hem repassat això, eh? Té m'han tancat. Encantat i m'han tractat com un més. Sergi, una pregunta. Tu, quin és el motiu que trobaries per anar cada cap de setmana? per això el fet d'entrar per una boca del Camp Nou, que, per cert, al Madrid li diuen vomitorios. És igual, aquest tema el deixem aparcat. Per què li diuen vomitorios? No sé, li diuen així. Doncs jo només per entrar a l'estadi i notar l'olor de gespa. I l'olor de fum. No sé o no. Jo només per això i per sentir l'himne a l'inici de cada partit ja val la pena anar a l'estat. És igual com quedi. Pau, i tu per què? A part d'ara el Messi. No, està bé, eh? Per tot el que ha dit el Sergi. Com es nota que no pagueu el carnet, eh? No, jo sí que el pago. No ho sé si el pago o no, però jo sí que el pago cada mes. I la pregunta que li feies al Rafa de que tu, allò que li deies de si no pots guanyar la lliga, a quin motiu vas al camp... No ho sé, tampoc el Rafa, quan comença la Lliga, si no m'equivoco, corregis-me, Rafa, tampoc us pantageu com si anéssiu a guanyar la Lliga, no? No, no, ni molt menys. Per tant, hi ha altres aspiracions, hi ha altres coses per què lluitar, mirar l'Espanyol, estar al quart, empatar de punts a l'Atlètic, en posicions de Champions. Sí, d'aquí uns moments, justament, en parlarem al netbook perico, però abans, em sembla que el Sergi Pont té un regal, una sorpresa, no? Vaig pometre un regal... Tot i que... No ens ho esperàvem. Ah, com que avui és el meu aniversari, per això me'l dona. Sí, exacte. Avui dimarts 21, el meu aniversari. Al final t'ho has dit tu mateix. A veure, la condició del regal... que era com un regal de benvinguda com a nou director de la Tartoria Esportiva. Ah, tu mateix, tu fas un regal a tu mateix. La condició del regal era que vinguéssim tots. El Pau incomplirà aquesta condició, però seré condescendent i faré el regal igualment. Ho diu el Pau? Totalment d'acord amb el ser director. La meva culpa que darrerament estic Sembla que la tertúria la pagui telefònica i estic venint massa poc, no pot ser això. Ja passem la factura, però pateixis. En fi, doncs segur quin és el regal? No, m'has portat un toc de l'Ixbox per mi. No, no, és un regal radiofònic que també podran gaudir els oients des de casa seva, des del cotxe o des de qualsevol punt de la món que ens escoltin, perquè Ràdio d'Esvern ara es pot escoltar també per internet, a radiosvern.com. Però què dius, Sergi? Des que no està a Catalunya, Ràdio, de veritat, necessita un espai propi, no? Com ha manat, això? Se li ha pujat Lego, se li ha pujat Lego. Per muntar peces. És un concurs d'aquests, recordeu que vaig fer un concurs? Home, feia anys que no t'ho corraves tant, eh? Com que sembla que us va agradar, dic, doncs vinga, fes un altre concurs. Començo ja perquè si no estem aquí perdent el temps. Comencem. Un moment. Bé. El concurs de Sergi Pont, el concurs de Sergi Pont, a la penya del morro avui. El concurs de Sergi Pont, el concurs de Sergi Pont, a la penya del morro avui. Amb tots vosaltres el Sergi Pont amb el seu concurs avui. Sergi Font, parla ja! Que comenci el coi de concurs! Moltes gràcies, Jordi Homènech. Comença el concurs amb una primera secció que es diu Frases Mítiques. I la secció consisteix en... Jo us diré una frase, la meitat de la frase, i us diré tres opcions de com acaba. I m'heu de dir quin és el correcte, d'acord? Doncs, primera pregunta pel Paul Burnat, que està al telèfon. Marco Van Basten va dir... En el futbol opino lo mismo que Ivan Lendel respecto al tenis. ¿Y cómo continúa la frase? A. Con dos pelotas se juega mejor. B. Hay que jugar cerca de la red. O C. Si quieres tener un amigo, cómprate un perro. Si quieres tener un amigo, cómprate un perro. Correcte. Un punt per Paul Bornar que encerta la primera pregunta. Pensàveu que era la menys possible. Ja, sí, sí. Continuem en pregunta ara pel Rafa Cano. A veure. John Benjamin Tosac va a dir... Benito Floro és un bon entrenador, però... A. No té la talla per entrenar al Real Madrid. B. No té ni zorra idea de fútbol. O C. La alineació la fa su mujer. No té ni zorra idea de fútbol. Correcte, Rafa Cano. I tercera pregunta i última d'aquesta secció pel Jordi Domènech, que diu així... Un moment, jo no puc estar tirant efectes de so... Doncs deixa de tirar els efectes de so. Què faig? El més important és respondre la pregunta. La va dir José María García, més com a botanito, i va dir... I sobre l'àrbitro, división de opiniones. A. Unos se acordenen de su madre y otros de su padre. B. La mía, ya os la imagináis. O C... Unos nos perjudiquen y otros también. Jo crec que la A. La A, correcta. Correcte. Tongo, tongo. A més, tirant efectes de so. Vamos. Hem acabat la primera part amb un encert per cada concursant. Passem a la segona secció, que és el que s'acosti més a un número concret. La primera pregunta és... Quina capacitat té l'estadi de Wembley? Tots m'ho deuen un número i el que s'acosti més sense passar-se s'emporta de punt. Puc començar, jo? Comença, Jordi, vinga. 52.000. 52.000. Pau? 54.239. Home, té el de Wikipedia davant. Si no, no s'entén tant. No, no, no la tinc. I Rafa? Doncs 60.000. Doncs punt per Rafa. 90.000 espectadors. Ja tant. modelació es va ampliar. 90.000. Per tant, dos punts per Rafa, un pel Pau i un Pau. 90.000 són molts, eh? Segona pregunta d'aquesta secció. Jo anava a dir 90.000, eh? T'ho juro. Has guanyat igualment. Aquests dos que són els anteços de futbol... Vinga, va. Ara començarem pel Rafa. Vinga, va. Quants gols ha marcat Lionel Messi amb la samarreta del primer equip del Barça? Ostres... En total, des de cada porta del Barça? Sí, sí, sí, el primer equip. Ara. No, no, no, des de que va posar el 27. Doncs no sé, 500. Jordi? Jo què sé, tio. Tu què dius, Pau? No, Jordi, Jordi. No sé ni pico. Amb el primer equip, eh? I el partit oficial. Jo dic... 500... 510. I el Pau? Ha posat tapa, el Jordi. Què? 440. Doncs he punt per ningú. Són 222. Per tant, com que tots ho heu passat, ningú té punt aquí. El Pau més a prop. És per mi la puritat. Si tots els concursos n'estan d'acord... No, perquè he dit per això del 90 mil abans. He dit 60. Darrere pregunta. Ha durat molt aquest concurs? No, no gaire. No ho dic perquè he quedat. Quants anys va ser president del Barça Josep Lluís Núñez? Comencem pel Pau. 23. Jordi? Va, Jordi. Va molt la teva resposta, perquè es queda tan bé, no? No, jo dic que 21. Jo dic que va ser igual que el Jordi Pujol, 25. Doncs ha encertat. El Jordi, 22 van ser. És el que més a costat no s'ha passat. 23, eh? I jo 21. Però bé, com que ell no s'ha passat, per tant... Molt lògic i molt coherent. Bé. Triple empat. Triple empat a dos. També va bé donar una mica d'emoció. Clar. Preguntes d'actualitat esportiva. Aquestes seran ràpides. La primera pel Rafa. Perdona, tens el full d'amagats, no? Home, perquè no ho vegi ningú. Primera pregunta pel Rafa. Quins tres equips ha superat el Real Madrid abans de proclamar-se campió de la Copa del Rei de Bàsquet? Hòstia. I m'agrada l'espló no sense opcions. No sé, el tau... Hi ha rebot, eh? Ja rebot. El tau, que ara no és tau. No, el tau no. Doncs vinga, fora. Fora, fora. Potser repetir la pregunta? Quins tres equips ha superat el Real Madrid abans de proclamar-se campió de la Copa del Rei de Bàsquet? Sí, home. L'unicaja laboral? No, fora. El Pau la sap? El Barça, l'últim? Home, clar. Sóc el que m'he preocupat més de moment, eh? A veure, sort a tu. Espera't, el va estar... Sí, espera't, que s'obre la pàgina al Google. Espera't un moment, eh? Sí, sí. Bueno, escolta. Banca cívica? Sí, correcte. ACB.es. No ho estic mirant. Han encertat dos, li falta un, el dels quarts de final. Banca cívica va ser civis final, Sergi, una petita pista, oi? Sí. Vale, ja em falten el dels quarts. Hòstia. Plucentum. No. Ara fue en la brada. Bé, segona pregunta pel Jordi. Què passa? Però també hi haurà rebot. Quin equip s'ha proclamat campió de la Copa de Rei de Waterpolo? Un moment, deixa'm pensar. Deixa'm pensar un moment. No miris, Jordi. No, no miro, tinc aquí un net box. Jordi, ja està. No, el Barceloneta. No. No, el Nata, el Natació de Montlluïc. No. El Pau ho sap? Qui l'ha dit, el Jordi, perdona? No, no, el Jordi ha dit Barceloneta. Estic atent. Que va ser el finalista. Bé, per això t'ho deia. Jo pensava que havia vingut a Barceloneta. Sí, jo també, jo també. Un moment, un moment. Oh, va, prou de mirar a internet. No, no, no, estic mirant. És que no em surt ara, hòstia. No, a Terrassa no és. No, al Sabadell era... L'estima. L'estima, l'estima, l'estima. L'estima, l'estima, l'estima, l'estima. L'estima, l'estima, l'estima, l'estima. L'estima, l'estima, l'estima, l'estima. L'estima, l'estima, l'estima, l'estima. L'estima, l'estima, l'estima. L'estima, l'estima, l'estima. L'estima, l'estima, l'estima. L'estima, l'estima. L'estima, l'estima. L'estima, l'estima. L'estima, l'estima. L'estima, l'estima. L'estima, l'estima. L'estima, l'estima. L'estima, l'estima Correcte, correcte. Això és tan guà. Preguntem a mi coses sobre el món eròtic, jo també en sé moltes. És igual. Jordi, mira, ha donat la casualitat. Ha donat la casualitat que portem 25 minuts de tertúlia. Molt bé, doncs no feu tanta donteria, que ara ho busco, ara ho busco i anem malgrat. Última secció. Barça i Espanyol. 3 punts per Pau Albornà, 2 per Jordi Domènech, 2 per Rafa Cano. Una pregunta del Barça. Pel Pau, una pel Jordi i una pel Rafa. D'espanyol. La de la Rafa? Ara parlo com el Trias. Jordi, actualment el Barça està patrocinat per la marca esportiva Nike, però em sabries dir quines són les dues marques de roba esportiva que van patrocinar el Barça anteriorment? És a mi? Pots tornar a la pregunta, sisplau? Quines dues marques de roba esportiva van patrocinar el Barça abans de Nike? Abans de Nike? Les dues abans, volies tu. Capa. Sí. I Meiva. Correcte. Molt bé. Ara pregunta pel Pau. Quin és el jugador més jove en fitxa del primer equip del Barça? No comptem ni Isaac Cuenca ni Tello, eh? Vale. Iago. Iago Cantara. Correcte. Se l'han xivat. Se l'han xivat. Així també guanyo el concurso. A veure, Jordi, doncs no et xivis, si no vols. Tinc l'excusa, perfecte. Atenció perquè tenim el Jordi Omenac amb 3 punts, el Pau Burnà amb 4 i el Rafa Cano amb 2. Però atenció perquè ara té la seva pregunta per intentar igualar el Jordi Omenac. Quin és el jugador de la història de l'Espanyol que ha tingut més aparicions en la selecció espanyola mentre és jugador de l'Espanyol? L'Ardin. No és l'Ardin, no. Abans no has dit nestiago, eh? Aparicions amb la selecció espanyola. Jugador de l'Espanyol que ha tingut més aparicions amb la selecció espanyola mentre era jugador perico. Ostres. Un moment, perdó, t'ha dit el concurs. Què estàs fent, Pau? Obras a casa. No, estic fent... Ara estava remenant una cosa, se sentia. Home, estàs matent un ou, no? No, no, estava remenant un got d'aigua amb sucre, tio. No, no, no. No, és que ara se sent tot, eh? Jo sé com el Pujal, aquí, vull dir, el sol està perfecte. Ah, perdó, perdó. Doncs no ho sé, la veritat és que no ho sé. Tamudo, possiblement? No, era Ricardo Zamora, però hi havia... Ostres! Si haguessis encertat, tenies una repregunta per guanyar el concurs, però, com que no ha estat així, primer classificat el Pau amb 4 punts, l'última Rafa Cano, que tot i venir de com... S'havia... S'havia travessat aquest concurs. Càmpions! Càmpions! He deixat tota la meva experiència. Pau, sense sortir de casa, eh? I me'n recordo que el primer concurs el vaig guanyar jo. Aquí marquem càtedra. Sí, no? Què anava a dir? Tenim res. Tres minuts justos per acabar. Fem uns apuntes... Bueno, acomem el Pau al Bornà, que si, pobre, està fent-se una aigua amb sucre, vol dir que no està passant la mala temporada. No, Pau, sí que prent-ho tranquil·lament. Ei, abans de marxar, us deixo anar una pregunta per si ho la debatera en un minut o dos. No, no ho farem, però bueno, fes-ho. Renovar a guarniola? Sí, vinga. No ho sabem, no ho sabem. La setmana que ve en parlarem. Pau, gràcies. Bona tarda. Salud. A recuperar-se. Bé, i Rafa, avui no tenis sintonia. No, 30 segons. Ara ens toca el Llevant, partit superimportant perquè està a un punt nostre, o sigui que si guanyem fem un salt de molta qualitat i després al Madrid, que anem a casa i normalment hem guanyat alguna vegada, i seria ja impressionant. Però el primer és el Llevant, guanyar el Llevant és donar un salt de molta qualitat. Bé, ens han agradat alguns temes. Com es diu això? El tinter, no? Què passa, bàsquet? Vols parlar de bàsquet? De la maledicció dels vocals? Parlem un minutet de bàsquet. Bé, és que tenim 30 segons, Sergi. A tots ens sap greu parlar del partit d'ahir, però d'abans d'ahir, perdó. De bàsquet de Copa del Reina. Però jo crec que s'ha de fer. A mi, però, m'agradaria fer una lectura positiva i és que quin va ser el millor jugador del Barça L'Orbec, no? Pel meu gust va ser Bonifaz Endong, un jugador que per tots és segur que és Sant Justenc. De fet, si no recordo malament, el va entrevistar a la Vall d'Aver. Si no recordes malament, el vas entrevistar tu. Jo he titulat el Sant Justenc Endong brilla enmig del desert. Què et sembla? Sí, em sembla bé. La gent riu, però a mi em sembla bé. Doncs jo crec que va ser el jugador més estegat dintre un Barça del qual es poden salvar poquetes coses. I Marcelinho Huertas em va semblar que va fer un partit lamentable. Brillaria més al Polo Norte, no? Bueno, no tindrem en compte el documentari. Un fort negre, no. Una cosa. Navarro... està desaparegut a la final. Navarro! I no sé si té a veure amb aquell debat que vam tenir un dia aquí sobre si els futbolistes d'elit han de fumar o no. És la pregunta que deixem. Què té a veure amb futbolistes d'elit, Navarro, fumar? És que fuma, es deixa la barba, nen. No, no, no. Té els problemes físics, Navarro, que li estan passant factura. No volia dir futbolistes d'elit, volia dir esportistes d'elit. D'elit. Ah, estic per deixar-me la barba també, perquè veig que d'aquí ara m'he donat compte que esteu... Esportistes? Has dit esportistes de llit? De llit? No. Quins són aquests? Rocco Sifredi. Són diferents esportistes. Deixem-ho aquí. El Sergi està director de Tertúlia. Això que de vegades se'm va més a les mans. Sergi, gràcies. Director de Tertúlia, un aplaudiment al Sergi. Rafa Canó, director de la Com. De la secció de l'Espanyol. Aquí tothom té càrrecs. Director de l'Apunt, director... L'únic que no té càrrecs és el Jordi Pobre. Jo soc director d'efectes. Em fa l'efecte que sí. Que vagi bé. En fi, ja veieu que qui no riu és perquè no té sentit de l'humor o perquè ha canviat de ràdio. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda a la Pella del Morro. Que vagi molt bé. A veure, xau.