#101 - Cruïlla amb Iggy Pop, FEM Maresme i festa jove

Sí, una cosa més divertida, acaba malagria, pues mira. Acaban, por exemple, momentos míticos en Twitter. Por supuesto, cuando Forlán subió esa foto, sin saber lo que había detrás. Después de la Copa América, con Van Guagnac, pica una foto al Twitter, on las podia veure Cáceres totalmente nu. Tenim momentos míticos en Twitter, com diu el gran tuit de Garay i su mujer, que va dir, Garay va dir al seu Twitter, bueno... Después de una buena comida de mi mujer, ahora ha descansat. Un saludo muy grande a todos. Clar, però parlava del menjar, no? Sí. L'havien fet per dinar i tal. Això se suposa. Sí, sí, clar, clar. Tu diguis que ets un mal pensat, eh, tu? En fi. No, no, no. També, per exemple, un altre, un que diu el dia en què no havia un solo trending topic de Justin Bieber, eh? Sí, que solen haver-hi molts de Justin Bieber. Exacte. I ja, per acabar, l'últim, diu momentos míticos en Twitter. Diu, està por llegar y será cuando Rajoy nos recorte... Els 140 caràcters. A baixar a les retallades. Sí, sí, cada setmana passa. Més val prendre-se un conya. En fi, Edu, moltes gràcies, que vagi bé. Fins demà. Disfruta'm. Sí, fins demà. Fins demà. Bona tarda. Bona tarda. És com si l'existència s'hagués tornat un fort tràmit Quan miro el calendari vull que els dies passin ràpid Si ja ho sé, que no s'acaba pas el món Qui més qui menys això ho ha sentit tothom Autocompassió com a remei per la derrota Dic que estic de puta mare somrient com un idiota I fer-me el port, el mascle dominant El que s'espolsa la pena i continua treballant Aquell tòpic suat, la tragèdia dels pallassos. I per fora i per dins plora, ocultant els seus fracassos. No fos cas que em veiessis trencat. Sóc de canta de genoll i una altra oportunitat. No hi ha res més patètic que oblidar la dignitat. Així que no t'esperis sentir que no puc viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em salvi el cul. sense miro. Tinc ningú que em salvi el cul i força d'anar-me aixecant que t'hes de viure sense tu. Sense tu la vida és avorrida de collons que no puc viure sense tu, sóc un tintint sense virus, no tinc ningú que em salvi el cul i a porça. Qui hauria pensat que això de... Seria tan difícil. És gairebé impossible. Absurdament ridícul. Qui hauria pensat que això de... Ells són els Catarres i aquest tema tintin 5 i 33 de la tarda. Continuem tots allits amb el Martí Figueres. Fins demà! Penúltima vegada aquesta temporada que sona aquest tema que ens ha acompanyat durant cada dijous a la penya del Morru. Efectivament, La Vida és un festival amb Martí Figueres, com cada setmana, Martí. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Martí. Sí. Què et prova l'estiu? Home. Fas bona cara, eh? I aquí no. Has anat a la platja? Una miquena, no? Sí, sí, sí, això et nota. Estàs com vermellet, eh? Sempre. A quina platja has anat? Volem saber-ho, no? Això és el whisky mentre avants. Sí, sí, sí. No, no. A quina platja has anat, Martí? És que no t'ho diré. Ah, no? Perquè si llavors ho dic... Tu pensa que jo sóc una eminència aquí al programa i llavors la gent començarà... Estic una part d'una platja tranquil·la i tal. L'altre dia em van fer bronca. Van fer bronca perquè vaig dir que jo havia anat al Prat, a una platja que està molt bé, per cert, al Prat de Llobregat. Sí, està bé. I em van dir, no ho diguis, perquè allà hi ha poca gent i si no vindrà molta gent. Ah. I dic, bueno, si hi vaig anar, quina culpa tinc, no? I quan hi vas tornar a anar estava ple, no? Estava a tope, perquè, clar, són dels milions d'oients a Penya del Morro, no? Senties que et miraven, no? Sí, sí, sí, sentia que et miraven molt molt. Et comprenc, et comprenc. Sí, sí, va, perquè... Entre estrelles de la ràdio, no, Martí? Com som tu i jo, sentim aquestes coses. Estrelles o estrellats no ho sabem mai. Martí, abans de fer més ràbia ja els oients, així doncs vas anar a un festival aquest cap de setmana? Eh! On vas anar, Martí? Al fòrum. Al fòrum de les cultures? Sí. Home, de fet és el millor lloc per fer grans festivals ara mateix a Catalunya, no? Sí. Què hi feien allà? Doncs feien uns concerts, uns concerts de grups molt variats i sense cap unitat estilística que marqui el segell propi del festival del que parlarem. Ah, i de quin festival parlarem? Doncs parlem del Cruïlla. Ah, sí, amb el Cruïlla acabem sortejar dos abonaments, eh? Valorats amb 87 euros, no? O 80 i escaig d'euros als oients. Va estar bé o què? Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. I realment espero, el que comentaves, que els nostres dos oients que hi van anar s'ho passessin molt bé, eh? Sí, sí, home, segur, segur que sí, segur que sí. En fi, quins concerts hi havia... Doncs mira, jo vaig gaudir d'allò més amb els concerts, per exemple, d'Aiggy Pop, brutal, Julieta Venegas, La Pegatina, The Specials o Mia, per dir els bons noms. Caram, tu. Martí, m'ho expliques d'aquí una estona com va anar el Cruquilla a Barcelona? Abans obrim la agenda de festivals, et sembla? Vinga, va. Anem, anem. Què ens presentes avui, Martí? Doncs avui us presento un nou festival que neix i ho fa a la costa del Maresme. De fet, el Maresme és la senya identitària d'aquest festival. Estic parlant del festival d'estiu del Maresme. El fem? El fem, exacte. Ah, festival estiu Maresme, fem. Exacte, mira que fàcil, eh? Es celebra demà i dissabte Arenys de Mar. Molt bé, exacte. És un festival de música principalment encarat al públic jove, català, per exemple, podríem parlar d'un públic és ídol pop-art, o que els agrada els grups de rock i indie de casa nostra més noves. Oh, molt bé. Per tant, neix amb la voluntat d'afegir-se al Faraday i al pop-art, o què? Hi ha molts altres d'aquest estil, però és un festival també molt econòmic, perquè demà Per sols 12 euros, i igual dissabte només 12 euros, podeu gaudir dels concerts del Dirac Rocher, l'Albert Freixas, Ix, Siuart, Esperit, Eric Fuentes o la banda municipal del Polo Norte. La banda municipal del Polo Norte. Molo Norte, sí. Molo mucho. Que és la de l'Òscar Andreu. Ah, que vam entrevistar aquí fa un temps, no? Sí, sí. I ja que parles de gent que hem entrevistat aquí, atenció, eh? Atenció. Digues, digues. Perquè gairebé la penya del mur podríem dir que fa el ple. Què dius? De fet, podria ser un festival que haguéssim organitzat nosaltres perquè el dissabte... Sí. Atenció. Què, eh? Va, Martí, que m'estàs incuriosint. A veure si a veure hem de rascar alguna cosa. A veure, digues. Tocaran. Anisset Labodrama. Aquest l'hem entrevistat? No, aquest no. No es conec encara. A Martí, doncs llavors no. Els primers, els taloners, els que primer comencen són els que encara estan per sortir a l'hora de l'aula. Qui hi haurà? Però després està Joan Colombo. Joan Colombo, però si l'hem entrevistat moltes vegades. L'hem tingut aquí a l'estudi. Sí, l'hem tingut i va tocar i cantar. Exacte. Rai Dibau. Rai Dibau. Que també van venir a l'estudi. Quan ningú els coneixia, ningú donava un drop per ells. Vam venir aquí. Ah, no, no? No, home. Ja donaven quatre pessetes, no? Donaven per ells, eh? Vam venir aquí, va ser un trampoló. És un trampolí, és un trampolí. Inspira. Inspira amb el Jordi Lanuta. Que també el vam tenir aquí. Oh, però escolta, si aquest festival el podíem patrocinar nosaltres. I tant, no esperes que no hi ha acabat. Ah, no? Amics del Bosch. Els amics del Bosch també. Que també els vam tenir aquí. Exacte. Oh. Els amics del Bosch també els vam tenir aquí, tocant en directe. Sí, sí, sí, també. I surfin sigles. Oh. La penya, és una mica el festival de la penya del Morro. Absolutament. Que guapo, que guapo. I tant. Sí, sí, sí. En fi, ens apuntem aquesta data. Demà i demà passat, el festival d'estiu del Maresme. El fem per tothom qui vulgui, arenys de mar. Bé, dit això, Martí, ara sí, parlem de... L'has fet una pausa musical. T'agrada, toque, aquesta pausa. M'encanta. És perquè la gent pensi, ostres, què és aquesta noia? Doncs aquesta noia que canta és la Marcia Boll amb el tema The party's still going on. És a dir, la festa continua. Oh, yeah. The news. Què passa? Oh! ¿Què continua la festa, sí? Sí, sí, i t'ho continua, tu. Yeah! Yeah! Escolta, no serà Iggy Pop, aquest? I tant. Oh, que va venir el Coruilla, no? I tant, i tant. Buà, buà. Està molt alta, o m'ho sembla? Baixeu una mica la música, està molt alta. Sí. Ara sí que m'estan calets. Que realment aquest Cruïlla ha sigut l'òstia amb vinagre i que sens dubte... Ah, perdona. No podem dir vinagre, ja ho saps. Perdó, serà l'òstia amb patinet, que sens dubte estarà recordat com el Cruïlla de Ligui Pop. Ah, sí? Quin concert, quin concertasso, que boig està aquest tio. Quanta energia, no? Jo et dic, aquest home es va llençar al públic, ell amb el mig despullat de cintura cap amunt. Però un moment, i sense drogues, això no ho sabem. Jo diria que sense drogues, perquè se suposa que ja fa bastants anys que el tio està rehabilitat, eh? Ah, val, val, val. Però bueno... Llavors no, home, no. Ja les porta totes pel cos i bueno, encara les està suant encara. Encara transpira, no? Però el tio es va tirar al públic? I em va sortir amb el llavi partit. Què dius ara? Això hi ha vídeos a YouTube. I sagnant i tot allà? I ho va ensenyar? Diu, mira, m'he sagnat. Bueno, el ràpid el van curar i va tornar a pujar a l'escenari. Sí senyor, sí senyor, equipop. Bé, què és el Cruïlla? D'on surt el Cruïlla? Aquestes són algunes de les preguntes que li vas fer al Jordi Herreruela, que ja és com el programa, també, no? Sí, ja el vam entrevistar fa un parell o tres anys. Perquè és el director del festival i, de fet, ja en porta uns quants dirigint el Cruïlla. Exacte, de fet, el Cruïlla va néixer a Mataró com a Cruïlla de Cultures, però des del 2008 s'ha fincat al Fòrum de Barcelona, on ha crescut moltíssim, competint directament amb festivals a nivell europeu. Així que, amb la importància i la consolidació que té el festival, és lícit preguntar-se llavors quina és la clau de l'èxit, quin és el segell propi del Cruylla. El segell propi del Cruylla és que no té segell precisament la gran majoria de festivals de Catalunya, de Barcelona i de tot el territori nacional es caracteritzen per ser una explicació molt clara d'una sola escena musical, l'índia, el flamenc, el jazz, l'electrònica... El Cruyó és un festival sense etiquetes per quedar gent que no li agrada l'etiquetada. És a dir, que al Cruïlla t'hi pots trobar una mica de tot, no, Martí? Doncs sí, allà s'escolta des de música balcànica fins a folk, passant pel rap amèrica més genuí, o a l'esca més verbenero. Clar, diuen els que entenen d'això, que a més es porta molt aquest adjectiu, perdó, que és molt eclèctic. Sí, sí, sí, és un adjectiu que el defineix bastant, però no és l'únic. Com la penya del morro. Diu, la penya del morro què és? Jo dic, eclèctica. Absolutament. Eclèctica sense dubtar. I calem tots. Sí, sí, sí. I sigui eclèctic o sigui com sigui, per mi sí que té un segell propi aquest festival. I de fet va ser fins i tot el propi Jordi que ho va deixar caure. Per mi el Cruïa és un festival amable. I per què és amable? Doncs perquè és un festival de format mig, d'unes 15.000 persones... Déu-n'hi-do, és un Sant Jordi, eh? Bé, sí, però no... Estem parlant del fòrum, no és un Primavera Sound. Clar, clar, clar. Ni és tampoc un sonar, ni és un pop-up, que seria més poca cosa, no? Sí, sí, sí. Ni les nits d'estiu de Can Ginesta de Sant Just d'Esvern. Exacte, que també lo peten, però... Molt, molt. Aquest any em sembla que no ho fan, però molt. Vaja. Sí, sí. És un festival on no t'agòbies per la gent i no has de fer unes cues interminables... A més a més, el cartell està molt ben equilibrat, amb unes actuacions que duran una hora i quart, amb desplaçaments curts d'escenari a escenari, un festival amable i també amb un altre fet diferencial. Nosaltres acostumem a dir que el Cruyar, a part d'un festival amable, és un festival amb ànima. I ho és perquè gairebé tots els artistes que participen en el festival tenen un discurs de transformació social en les seves lletres. És una cosa que tenim en compte alhora del programa i que es veu acompanyat per la participació de les entitats d'Amnistia, d'Intermond, d'Intervida... Bé, tota aquesta part, no? Bé, jo m'imagino que darrere d'un festival com aquest hi ha molta feina. A més, ho hem comentat ja moltes vegades quan parlem amb directors de festivals d'aquest tipus durant tot l'any. Una feina que realment no es fa visible fins a l'estiu en aquest cas. Són diverses empreses les que col·laboren en l'organització de Cruïlla, però eminentment només hi ha una empresa mare qui s'encarrega de tot, no? Darrere hi ha una empresa que està vinculada a la gestió de tot l'any de la sala clap, del projecte sociomusical de les cases de la música... i que el Cruyff Barcelona és com el seu acte més mediàtic o més important, però fa molta feina de formigueta al voltant del que és el suport als joves creadors musicals. Bé, com hem comentat fa un moment, aquestes que estem escoltant són del Jordi Riruela, el director del Cruïlla, que explicava qui són els que treballen per fer el festival cada any. Martí, et va comentar alguna cosa més així d'interès? Doncs en aquell moment, precisament, vam entrar en un tema conflictiu. Què dius? Va ser un tema polèmic? Sí, sí, sí. Però un tema conflictiu que va sortir per una pregunta tan simple sobre l'afectació de la crisi. El Jordi va aprofitar... precisament per apuntar una crítica sobre els bons promotors. Els promotors són els que organitzen els concerts, no? Exacte. Escoltem què diu. És un moment difícil per tothom i la música en directe no queda al marge. Els promotors de música en directe i en concret les sales sempre han tingut un punt vocacional. És realment complicat fer de l'activitat de música en directe una activitat empresarial... Bé, jo crec que és un moment difícil, però també tinc la sensació que la gent, els productors no estan acabant de ser transparents. Molts productors estan ficant o venent poques entrades, està passant malament. I tots ells continuen transmetent aquest podcast fantàstic i continuen fent records de gent. I tot això costa de convidar la gent a regalar entrades, de fer descomptes. I crec que hem de començar a ser transparents en tot això i explicar les coses tal com són. Oh! Què vol dir, que regalen més entrades? Bueno... Perquè nosaltres ens hem abandonadors al Cluilla, precisament, no? Sí. No ho sé, dic jo, eh? Ja, a mi també s'ha de... També penseu una mica aquesta reflexió, no? De fet, el Jordi Arregulat, de totes maneres, no es talla, però és molt interessant el que diu, eh? A seguir rajant, Martí, o què? Home, Jordi, tu ja saps que jo tinc una petita i quasi indissimulada vessant de periodista del cor. Ah, sí, eh? Sí, ho diuen a vegades. Mira, Martí, la Carmele de la penya del morro. Sí, sí, m'ho diuen molt, això. Sí, per això. Ja saps que jo quan oloro alguna rajada m'hi tiro un planxa a veure si hi trec encara més mórboles. Sí, home, sí, allà, ferida oberta. Sí. Ataca, ataca, Martí, ataca. Exacte, aquí. S'ha de generar notícies del món de la ròdia local. Està bé, està bé. S'ha de generar notícies. Aquest és l'esperit, molt bé, Martí. Però d'ara, tampoc ens enganyem, que això tampoc no té res de sensacionalisme, perquè el que el director del Cruïll apunta, la veritat és que pot acabar sent cert. I el que ve a dir és que en som molts i tots no hi podem estar. Ostres. Sí, jo crec que en algun moment començarem a acceptar que segurament no hi ha cabuda per tota aquesta oferta, no? I que també hem viscut, en certa manera, una petita bombolla al voltant de la música en directe. Semblava que havia de ser el gran salvador de tota la indústria musical. Les discogràfiques demanaven cobrar els grups part dels ingressos del directe, em semblava que era com el flotador de tota una indústria, i avui en dia ja s'ha demostrat que no, que això no és cap flotador i que amb prou feina es podrà sobreviure aquesta part de l'activitat musical. Oja está na hora Martí, si ho entenc bé, doncs hi ha massa festivals actualment a Catalunya i no podran sobreviure tots. Bé, jo crec que el que apunta és, no només pels festivals, vull dir, tanta oferta, quanta demanda hi ha, quanta demanda pot assolir, no? Jo comparteixo, d'una certa manera, la secció que estem fent aquí no deixa de mostrar-ho, vull dir, que hi ha molts festivals, molts festivals que, en el fons, s'assemblen molt. Vull dir, a vegades em pregunto quina diferència hi ha en un festival de... X, no diré noms, amb un festival d'X quadrat, quan tenen els mateixos artistes, ho repeteixen molt els artistes, i el concepte és... Sembla que estiguis parlant de la professió teatral catalana, també, una mica. Sí? Sí, no? Perquè és que tot això es pot aplicar, també, en molts àmbits, és a dir, no només a la música, no? Que és un debat interessant, aquests, no? Que sempre són els mateixos a tot arreu, no? Com allò, la típica frase... Ah, és que a les sèries de TV3 sempre són els mateixos, no? O a la tele sempre... Saps? Sí, sí, és un debat per reflexionar-hi. En fi, desanima bastant, eh? Per què no negar-ho, en general, aquest... Com pintar aquestes prediccions una mica nefastes? Mira, escolta'm, en el moment en què vivim, de tota manera, s'ha de... S'ha de gaudir, aquest moment, perquè hi ha molt bona cultura musical, hi ha molt talent... I de moment, fins que no rebenti la bombolla, em veia el Jordi, intentem disfrutar. Sí, sobretot tu, eh? Sobretot tu. Gràcies. No, sobretot tu, Martí. En fi, alguna cosa més del Cruïlla o què? Sí, sí, bastantes coses més. Simplement dir que el Cruïlla té una oferta molt bona d'artistes reconeguts a casa nostra, precisament, i que ofereix concert d'artistes consagrats, com és el cas, per exemple, del Quimi Portet, de La Pegatina... amb el de noves promeses, com la magnífica Joana Serrat, que en vam parlar aquí, o d'un projecte nou, que és el Prats, que capitaneja el Mar Prats, i, bueno, amb el Jordi Rosalà li vam preguntar sobre tot aquest cartell català, no?, i ho té molt clar, eh?, què és el que voleu oferir el Cruïa. Nosaltres creiem que vivim un moment únic de la música catalana amb una salut excepcional, però que és excepcional no perquè hi hagi 4 o 5 grups que siguin capaços d'arrossegar gent i que cantin pop en català, sinó que és excepcional i especialment ric per la quantitat de propostes i de varietat de les propostes que tenim actualment i això és el que vol transmetre el cruient quan a la música és a casa, efectivament 40% de la programació és a casa. El país vençut pel davant i pel darrere És el Quimi Portet, aquest. Ah, sí, amb els homes i dones del capdret. De veritat. Bé, Martí, jo sé que vas gaudir dels grups catalans. Què tal el concert de la Joana Serrat? O del mateix Quimi Portet, que escoltem de fons? Genial, molt bé, molt bé. Per mi, realment, dos dels millors concerts del festival. Encara que no fossin caps de cartell... Però vaja, molt, molts grups en tot el que hi ha. Et vaig content, eh, Martí? No, no, és que va estar molt bé. Sí, sí, sí. La veritat, vaig gaudir molt. I ja que el director parlava del moment de la música feta a Catalunya, precisament vull que escoltem l'opinió d'un mestre entre mestres, que a més també va tocar el pop art, i que ell mateix va poder descobrir grups que, tot i ser d'una altra generació, ben bé es podrien sentir deudors de la seva música. És a dir, de la música del Quimi Portet. Calves entrevista? Un altre cop? No pares, eh? Penso que és un panorama molt bonic. També té una cosa que no hi ha una unitat estètica, que això és molt trist. Els grups sonin igual. A mi sempre ho he trobat trist. Els grups són molt diferents. Cada un té la seva sonoritat, busquen, experimenten en la seva pròpia pedrada. I en aquest aspecte hi quadrem nosaltres. Una mica som així. Nosaltres hem anat tota la nostra vida a la nostra bola d'una manera absolutament fins a les últimes conseqüències. I sembla que ara tots els grups toquen molt, molt bé, fan material molt bo, però tots van a la seva bola. O sigui que no hi ha una unitat estètica. Per més que se'n digui indi i tot el que vulguis, no se sembla res un grup o l'altre. Quimi Portet, eh, com ens agrada. Per cert, també vam entrevistar fa un parell d'anys, bueno, ja ho he dit abans, no? Sí, sí, sí. Abans he dit no, no pares, perquè el vam entrevistar fa un parell d'anys, el Quimi Portet, també. Exacte, escolta, un gran, un grandíssim, no? I et recomano molt l'últim disc, All My Love, All My Love, perquè és magnífic, eh? I encara et recomano més sentir-lo en directe, perquè és que realment no he de fraude gens ni mica. A més, sempre m'hem molt ben acompanyat per dos guitarristes magnífics i, bueno, ja estan, no? I aquí m'he portat, no cal dir res més. Però els grans, grans, grans concerts per mi van ser uns altres, també. Per exemple, el bolazo que vam fer aquesta gent que sentim de fons el dissabte de la nit. Són de specials, no? Magnifics. T'has pinta d'haver-ho ballat molt, això. Molt. Sí o no? Molt. És que també et vas tirar entre el públic, com a l'equip-hop. No, no, no. No perquè aquest estil de música no és de tirar-se al públic, tampoc. És de xocar-se, concretament, no? És de xocar-se. Sobretot és de moure's i de moure els genolls. Jo, al final, ja, amb aquest tema, en Joe Iosaf, que era l'últim tema del disc, els meus genolls tenien vida pròpia. Ah, sí? Anaven ja sols i jo m'ha negat-ho. Els havia de para, com podia, i això era increïble, aquell concert. Però no va ser l'únic concert, eh, que val de molt la pena, ja que també vaig ballar molt amb Liggy Pop, o amb un grup de música balcànica, en Sèrcia. Es not costurica, eh, una mica? Eh, sí. No sé si els coneixes. Gogol Bordelo. A veure, escoltem-los. We step together in the river Fins demà! Una curiositat d'aquest grup, però, és que no són, no?, d'origen balcànic, realment no són d'Europa d'alès com el Costa Rica o Gran Bregovic, per exemple. No, no, no, no. Són un grup de Nova York. De Nova York. Del que es diu, bueno, el Gypsy Punk, la música balcànica. Gypsy Punk. Ostres, no concepte, no l'hauria escoltat mai, aquest. Sí, sí, sí. M'agrada. Sí, sí, sí. La música gitana i Punk té aquest caràcter com molt, bueno, sí, festiu i... Matxacón, no? Molt bé. I si així sonen realment tancanyeros, és que ja ho recomano, eh? Si algun cop tornen aquí, aneu-hi perquè és un bon festival, eh? Vas acabar xop de sua, Martí. No, no, no, és que hi ha olor des d'aquí. Sí, m'he dutxat, eh? M'he dutxat des del món. Sí, sí, sí. Doncs això és el que ha donat de si el Cruella Barcelona aquest any. Martí, tenim algun tall dels que marà de mi de salutacions? Sí, tenim, sí, sí, sí. En tenim unes quantes salutacions d'artistes. De la G-Pop també o no? Home, no. Hi, hi, hello, I'm Gigi Pop. This is a salutation for the panel Morrow. Bueno, jo crec que ho fas molt bé. Et podries gravar com a G-Pop i colar. Sí, podríem fer-ho així. Hi, I'm Nicholas Kitsch. This is a salutation for the panel Morrow. Molt bé. Podríem fer-ho, podríem fer-ho alguns, però no. Sí, però jo soc més de... Hola, soc el Miquel, del carrer Bonavista del Forn. Una salutació al Panyol Morrow. En fi, Martí, acabem amb les salutacions. Moltíssimes gràcies i fins la setmana que ve, Martí Figueres. Apa, adeu. Bueno, jo soc en Rubén, soc l'Excel, som de La Pegatina i una salutació per a la gent de La Penya del Morro, de Ràdio 2 Bern. I tots a tope amb la música, escoltar i disfrutar. Venga, poso saludo a todos los oyentes de Ràdio del Morro. Cuiaro mucho, fins ara. Soc Marc Prats, del grup Prats. I us enviem una salutació molt especial a Ràdio Sant Gius d'Esvern i a tota la penya del morro. 3, 2, 1... Hola, sóc Quimi Portet i vull saludar molt cordialment a la penya del morro a Ràdio d'Esvern. Salut. L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbem. Dos minuts i arribem al punt de les sis de la tarda amb aquest tema d'Eliott Murphy, A Touch of Kindness. Per cert, a la segona hora, després d'escoltar el butlletí de Com Ràdio i també el del Sant Just Notícies, rebrem el Dani i el Joan, l'Èrica, avui el tindrem al telèfon, a la secció dels berenars de la penya del Morro. Ja sabeu que tenen ells 12 anys i van preparar la setmana passada la festa jove, una festa dedicada als menors entre 12 i 16 anys. al casal de joves de Sant Just. Doncs bé, avui han portat, perquè ja fa dies que els deia, home, és que aquestes accions diuen el berenar de la penya del morro i no porteu mai menjar. Doncs han portat, aquí veig, begudes, un pastís, patates, ganxi i tot, a la taula número... de Ràdio d'Esvern. Jo recomano que, home, per un dia que fem els granars de la penya del morro ja menjar aquí al programa. Si algú vol picar alguna cosa, pot acostar-se fins a la ràdio. Teniu, sí, 5 o 10 minuts i podeu picar amb nosaltres això que ens han portat el Joan i el Dani tan amablement i que, a més a més, també podeu veure a través de la webcam ara mateix de radiodesvern.com. En parlem de tot això i més coses a la segona hora de la penya del morro. Fins ara mateix. Bona nit. Com Radio. Noticias. Bona tarda, són les 6, us parlem amb Leia Casasús i Marta Patrició. L'Ajuntament de Sant Joan de les Abadeses, al Ripollès, es reuneix aquesta tarda per decretar do l'oficial per la mort de l'alpinista Esteve Martínez, de 38 anys, que ha perdut avui la vida, s'ha apoltat per una allau de neu al massís del Mont Blanc, a França. En declaracions a Com Ràdio, el regidor d'Esports de Sant Joan de les Abadeses, Jordi Caparrós, ha destacat que la víctima estava molt implicada en el món de l'excursionisme. Estava involucrat amb totes les entitats esportives de més que res, la Unió Excursionista o el Club Triatló. Era el director de la cursa del TAGA, era una persona bastant involucrada en totes les associacions. En l'accident ha perdut la vida un altre espanyol, un bomber de la comunitat de Madrid. La Llau de Neu ha fet almenys 9 morts i 11 ferits, entre els que es troba també un altre muntanyen català. Però 4 persones segueixen encara desaparegudes i l'operació de rescat s'ha suspès fins a demà, segons les autoritats franceses. Esquerra Republicana de Catalunya ha expressat la seva consternació a conèixer la detenció de l'exconseller de la Generalitat, el republicà Jordi Ausàs, detingut en una operació contra el contraband de tabac a Andorra. En un comunicat, el partit demana que respecti la presumpció d'innocència i que s'aclareixin els fets el més aviat possible. Esquerra també qualifica de digne el comportament d'Ausàs dintre del partit. I aquesta hora continua a Madrid la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera on es preveu que el govern central sigui inflexible amb les comunitats autònomes pel que fa al compliment del dèficit. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, que assisteix a la reunió, ja ha dit que demanarà que sigui més flexible. A més, ha dit que calcula que amb la pujada de l'IVA, anunciada per Mariano Rajoy, el govern central hauria d'ingressar 100 milions d'euros a la Generalitat. Mentrestant, a Catalunya, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha entregat a la resta de partits polítics la proposta de pacte fiscal, un document que preveu una agència tributària pròpia de Catalunya i una quota de solidaritat amb l'Estat, tot i que establint límits. La reacció dels partits ha estat diversa. Els socialistes no han volgut valorar el document perquè han dit «arriba tard». Esquerra veu positiva la proposta. Iniciativa per Catalunya Verge considera que és poc ambiciosa. El Partit Popular es planteja presentar la seva pròpia proposta de pacte fiscal al ple del Parlament. Ciutadans defensa que el debat s'hauria de produir d'aquí a dos anys i Solidaritat considera que el govern ha presentat una proposta rebaixada. Davant de la delegació del govern de Barcelona, funcionaris de totes les administracions es concentren a aquesta hora protestant. Per les retallades que es van anunciar ahir al Congrés dels Diputats, Barcelona, Joan Porta, bona tarda. Així és, bona tarda. Seterats de funcionaris tallen ara mateix la cruïlla del carrer Mallorca amb rugida lluria davant la delegació del govern en protesta per les retallades anunciades pel president del govern Mariano Rajoy. El secretari d'Acció Política de la UGT, Carlos Vialante, ha qualificat de gravíssimes unes mesures que, afirma, acabaran empobrint el conjunt de la societat i també el país. Per nosaltres el més greu és que això generarà més atur, creixement del dèficit i que generarà també una qüestió que tota la societat patirem. Dels dels desocupats, que cada vegada seran més pobres amb la desocupació. Els pensionistes en les seves pensions. La gent en busca d'ocupació que no trobarà ocupació. I aquells que tenim la sort de l'ocupació són de la pitjor qualitat. La Policia Nacional manté acordonada tota la passana de la delegació del govern... amb previsió d'incidents, com Ràdio Barcelona. Coneguem ara si hi ha cap incidència a la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el Servei d'Informació Transmet. Marta Franco, bona tarda. Hola, molt bona tarda. En aquests moments podem parlar de situació de tranquil·litat pel que fa al funcionament de metro, autobusos, tramvies, ferrocarrils de la Generalitat i aerodalies de Catalunya. Així ens indiquen aquests operadors, així que de moment cap incidència a destacar des d'aquí, des del centre d'informació transmet. Bona tarda. Com Ràdio Esports. Bona tarda, us parla Oriol Souto. El ciclista francès de l'Europcar, Pierre Roland, s'ha adjudicat l'onzena etapa del Tour de França. La General Noé en Canvis i Bradley Wiggins continuarà una jornada més amb el Mallot Groc de Líder. Aquesta tarda hem sabut que el força llida de bàsquet jugarà la propera temporada de la Lliga Le Plata, després que la Federació... hagi aprovat el projecte del conjunt Lleida-Tal. L'Alè Plata comptarà en guany amb 14 equips i donarà inici al 4 d'octubre. I el català Didac Sales dispudrà a partir de 3 quarts de 7 de la tarda la final de sal de perxa al Mundial Junior de l'Atisme que s'està disputant a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Sales és un dels candidats a obtenir medalla. Mentrestant, aquest matí, les catalanes Alba Casanovas i Clara Mat han estat eliminades i no han pogut classificar-se per la final dels 400 metres. Com Ràdio Notícies Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. El conseller d'Interior, Felip Uts, i l'alcalde, Josep Perpinyà, han signat aquest migdia l'adhesió al Pla Rescat de Radicomunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya. La xarxa pretén arribar a tots els indrets on siguin necessàries les comunicacions, tant a nuclis de població com a municipis rurals, per garantir la disponibilitat del servei en tot moment, especialment en situacions d'emergència. En el cas de la policia local de Sant Just d'Esvern, també permetrà més coordinació i immediatesa entre els cossos de seguretat. La xarxa està especialment dissenyada perquè sigui més robusta i fiable, ja que no se s'atura per trucades de mòbils, té més cobertura que els telèfons convencionals i garanteix la confidentialitat de les dades. Per Pinyà, recordar que en els darrers anys ja s'han viscut problemes de comunicació en situacions de risc, com les nevades de l'any passat. Els mesos d'estiu no són les nevades el que preocupa més, sinó els incendis. El conseller d'Interior, Felip Puig, ha alertat que l'entorn del parc de Collserola també és una zona de risc. Collserola va ser decretat parc natural l'any 2010 i aleshores es va fixar un termini de dos anys per elaborar un pla especial que reguli els usos del parc natural. Olaguer Ferraz, membre de la Plataforma Cívic en defensa del parc de Collserola, afirma que només fa tres mesos que s'ha començat a redactar el pla. L'elaboració del pla ha de començar per un estudi científic que permeti decidir quins aspectes s'han de regular. D'altra banda, Ferraz opina que el pla especial és imprescindible perquè hi ha un abús de l'espai natural. La Plataforma Cívic en defensa de Collserola... organitza un debat sobre l'estat del parc aquesta tarda a partir de les 7 a l'Ateneu de Barcelona. La liberalització dels horaris comercials afectarà poc als comerços de Sant Just, segons assegurat Júlia Durán, presidenta de la Unió de Botiquets i Comerciants de Sant Just. Júlia Durán opina que els clients del petit comerç tampoc comprarien els dies festius si poguessin fer-ho. La presidenta de l'UBIQ assegura que el model comercial de Sant Just ha resistit bé la crisi, ja que es basa en la proximitat entre el client i el venedor. La Unió de Botiguers i Comercians està planejant noves campanyes per incentivar que els Sant Justens es quedin a Sant Just a l'hora de comprar. Tot i això, Júlia Durant no amaga que una rebassa de la pressió fiscal ajudaria molt al patir comerç. Iniciatives com el Mercat de Nadal han estat molt positives per les botigues locals i es podrien repetir en guany. Aquesta és tota la informació. De moment nosaltres tornem a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre. Podeu seguir la informació local a través del web www.radiodesvern.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin una molt bona tarda. Fa una nit clara i tranquil·la hi ha la lluna que fa llum pels convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de perfums eus aquí A Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets, el gos Snoopy i el seu secretari, en Billy i en Simba. L'alba va i en Pullivert. Benvinguts, passeu, passeu, de los tristos en farem fum. A casa meva és casa vostra si és que hi ha cases de... Sí, sí, 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. La veritat és que aquest tema, doncs, vaja, no podria haver estat millor escollit, perquè fa una estona tota la gent de la ràdio ha anat passant per aquest locutori número 1 de ràdio d'Esvern, i com diu Jaume Sisa, a la cançó que estem escoltant, qualsevol nit pot sortir el sol, passeu, passeu, o benvinguts, no us quedeu fora. i el conte Dràcula interessant. I per què ha passat això? Doncs perquè el Dani i el Joan, que els tenim aquí ja al locutori número de la ràdio. Bona tarda, nois. Bona tarda. Bona tarda. I també tenim l'Eric Pomar al telèfon. Eric, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Doncs això és perquè avui Joan i Dani heu portat un munt de menjar de berenar, no? Perquè veig que hi ha... Sí, sí. Hi ha ganxitos... Mega ganxitos. Mega ganxitos. Hi ha un pastís boníssim que ha fet el Joan. Que està... Bo, bo, bo, eh? La gent que miri a ràdio d'Svern.com podrà veure tot el que... De fet, també, Eric, em sap greu per tu que t'estàs perdent avui. Bueno, però, home, és que també ho vam dir, no? Que l'últim dia de la secció que estiguessin tots... És veritat, és veritat. Faríem el berenar, doncs. La setmana que ve el Dani no hi és perquè se'n va de vacances i, bueno... Com la setmana que també estic jo, millor que ho facin avui, però sense el Dani. Ja et guardarem alguna cosa amb un tàper. Home, més us val, més us val. Sí, perquè, escolta, a més, Joan, deixa'm dir una cosa, aquest pastís que has fet, l'has fet tu, no? Sí. Està boníssim, escolta, i ens pots explicar com l'has fet o no? Sí. Va, explica'ns ara així, més o menys. Doncs porta 3 ous, un iogurt, 3 gots de farina, 2 de sucre, I un sobre de levadura. I tot això ho poses al forn durant quanta estona? 3-4 d'hora a 180 graus. I et queda així tan bo després, ja, directament? No, és tu, està molt bé, és un aplaudiment, tu senyor. No passaràs gana, tu, eh, no? Si saps tu, si saps fer aquests pastísos tan bons... En fi, tothom qui ho vulgui veure... Ha canviat una mica, eh? La webcam de radiodesverb.com, si ho veieu a través de la webcam, l'estudi, dic, ha canviat una mica avui la seva fisonomia, amb totes aquestes patates que enxito, que està molt bé. Que no sé si és el que va sobrar a la festa jove la setmana passada. No, no, no. Molt bé, molt bé, molt bé. En fi... Si voleu venir a menjar, dos euros l'entrada. Ah, dos euros l'entrada, fem? Sí. Ah, val, doncs mira, encara agafarem una primera pel·la, no? No, no, Dani, Dani, Dani, dos euros al ganchito. Ah, dos euros al ganchito. El mega ganchito. Sí, home, és que... Bueno, doncs el mega ganchito. És que són ganchitos. No, home, no, si el mega s'ha de doblar, llavors són quatre euros al mega ganchito. Sí, ja estan fent de res. Una mica car, Eric, eh? Una miqueta més. Bueno, bueno, mira... Bueno, va. Fem oferta. Dos ganchitos por uno. Dos ganchitos a 4 euros. No sé si vindrà algú amb aquests preus, però vaja. Com que ara feu festes, us organitzeu events, ja esteu acostumats a tocar diner. En fi, de què parleu avui? Com ho teniu, això? Doncs mira, avui portem tugans. Joan, alguna vegada has anat a l'Illa Fantasia? No, però m'agradaria anar-hi. Diuen que és molt divertit. Sí, sí, sí, molt bé. Doncs regala't un dia a la Illa Fantasia i disfruta del laberint pirata, les piscines d'onades, el riu salvatge i 20 atraccions més. Tot, tot i pleni. Un munt de sorpreses per a tu i la teva família. Ah, molt bé, o sigui que avui el que recomaneu és anar a la Illa Fantasia. Sí, sí. Molt bé. Hi havia amb Dani els preus, els tens. Sí, me'n sembla que sí. Jo com avui no m'he fet la secció perquè no hi estic. Però te l'he fet jo. Bueno, ja, però és que m'has pillat a les 6 i 8 que estava tornant d'un joc. D'on, d'on? De Mare... de... Morella, a poder. De Morella, això. I on està Morella? A Castellón. Sí. A Castellón està. I que estàs molt moreno, Éric. Bueno, moltíssim, no. És molt maco. Sí, no? Què hi ha a Morella? Molt, molt maco. Un castell molt maco. Un castell amb la Morella, que sembla nova, i tu hi passes, i amb el cotxe entres per dintre, i bueno, és molt maco. Sí, sí. Molt bé, doncs estàs... Sí, sí, no, no, estàs recomanant l'Illa Fantasia, eh? Que dèiem que... Joan, quins són els preus? Doncs per a sopes gratuïts amb el carnet, Però per no supergi adults, de 15 a 21, 50 euros. Molt bé. I l'horari? Del 2 de juny a l'11 i l'horari és de 10 a 7 de la tarda. I Dani, on es fa aquesta activitat? Aquesta activitat es localitza a Finca Masmasó. Vilàs de Dalt. Vilassà de Dalt. Vilassà. Vilassà de Dalt. Joan, hi ha algun telèfon on la gent pugui contactar? Sí, el telèfon per qualsevol consulta és 93 751 45 53. Molt bé. I la pàgina web? www.iafantasia.com Abans de començar la festa jove, voldria recordar els oients que demà a les 10 hi ha una sortida de bolos al casal de joves. Per 10 euros, una sortida amb un petit berenar i dos partides. Anireu vosaltres o no? Sí, sí. I tu també aniràs? Jo diria que... A quina hora és, Ani? A les 10. A les 10 o al casal? Jo a les 10 no hi estaré, aquí. Ah, doncs llavors no. A les 10 no hi estaré. Torno demà, però no hi estaré, a les 10. Ah, tornes demà. Ah, tornes demà. Però no hi estaré. Pensava que estaves baixant, tu, Eli. Pensava que estaves arribant, ja. No, no, no. Nosaltres hem estat en un càmping amb una mena de bungalows molt macos. Ah, sí? I molt gran. Sí, en un càmping amb piscina i això... I, bueno, abans hem anat amb la meva tieta aquí a veure... Com es deia, Dani? Morella. Morella, sí. I ara tornem. Molt bé. Escolta, i al càmping què? Hi havia una piscina? Hi havia activitats o què? Sí, hi ha una piscina enorme. Hi ha dues piscines. I què has fet? Voler i piscina? Home, perdona, els càmpings es fa molt això, que hi ha l'animadora que diu, ara farem jocs, eh? I llavors ve l'animadora, no? I fa coses. No, no, això és un càmping de, entre cometes, de relax. És molt tranquil. És molt tranquil, eh? Hi ha piscina també a dintre. Perquè tu, Eric, portes un estrès a sobre de tot l'any, no? Bueno, sí. Sí, no, no, ja se't veu. I ara s'ha anat a relaxar-te una estona, no? Ara m'ha anat a relaxar, que és una mena de càmping band diari. Ah, molt bé. Fas una mica de ràbia ara, eh, Eric? Ai, és que està molt bé. A les piscinades amb les burbujes que te surten pel cos. Oh, quina ràbia, quina ràbia. En fi, per cent... Bueno, anem per feina. Jo volia comentar-vos això de la festa jove que vau fer la setmana passada, vau organitzar vosaltres i que és la segona festa jove que fèieu després d'un mes i mig i tal, la primera. I vam trencar res. D'assistència? Sí. Quanta gent va venir? A veure, Joan, explica'ns una miqueta. Segons la nostra opinió, la festa va ser un gran èxit amb la quantitat de 100 persones. Aproximadament. 70, 85... De 70 a 100 tampoc hi ha tota diferència. De 70 cap a dalt. Arrodonim cap a 200, no? Sí, bueno, sí, i tant. Oh, doncs escolta, enhorabona, eh? Tot un èxit. I una recollida de diners força gran, molt... Això és el que més t'interessa, no? Hem recollit més diners que l'altra festa i la gent s'ha divertit molt i tal. I què fareu amb aquests diners, pregunto, eh? Doncs per la següent festa. Com? Per la següent festa. A la guardiola, eh? No, si no cobro ni em duro jo. No, no, però la guardiola, perquè és el casal, no ens Ah, bueno, sí, la guardiola del casal, sí. A la guardiola d'allà... Per la següent festa, no? Sí. Per la conta bancària. Jo ja ho vaig dir la setmana passada que nosaltres el que cobrem és la felicitat dels nens que venen i de la felicitat de nosaltres del plaer que estan passant aquells nens. Oh, un aplaudiment. Hola, Dani. Aquesta, vull recordar, és la festa jove que vam fer la setmana passada al Casal de Joves de Sant Lluís, organitzada pel Dani, que el tenim aquí, el Joan, que també està aquí, i l'Èric, que el tenim al telèfon. Per tant, aquests diners que vau recaudar els guardeu per gastar-los a la propera festa. Sí. Exacte. La propera festa, per tant, ja es veu que serà espectacular. El setembre, volem fer un altre. Ja, el setembre, ja? Sí. Volem fer la... Festa jove, edició tardor, perdó. O sigui que esteu malalts de festa ja, eh? Sí. Un malaltíssim. Sí, sí, no, no, ja ho veig. Per vosaltres cada dia faríeu una festa, ja ho veig, no? Sí. O poder cada dia no, però cada dos setmanes sí. Cada setmanes, eh? Hosti, com pugeu, tu? Que n'hi hagi una generació amb ganes de gresca. Més coses, Joan. Doncs, a veure, segons el nostre regal que vam fer... És que vam regalar un gotet de cava per nens a tots els espectadors. Com allò, el Pinky? Sí. Ah, sí, no. Era... Xampín. Xampín. Xampín. Què és, el cava per nens? Sí. Ostres, tu ho has escoltat, però no... Bueno, Dani, a mi m'agrada, sincerament, m'agrada molt més el... El xampín. No, el Pinky. El Pinky, sí. Està més vol Pinky, però el xampín no estava malament. Bueno, però el champín té gust a cereza. Home, clar. No, però és que, de veritat, si el pinti té gust a pova. Sí, de veritat. Està més bo. Bueno, va. Jo, bueno, jo, si... Jo, el dia de la festa ja vaig... Ja els hi vaig donar les gràcies, però ara voldria donar-li les gràcies, ara que estem a l'antena. Sí, home, no tallis tu, eh? Ets molt agredit, eh? A tots els organitzadors, jo, el Joan, l'Èric, els del Casal, l'equip directiu del Casal i tal... I també unes quantes empreses, que també ho vam dir, que ens van donar els globus. Gratis, eh? Gratis, que ens van deixar uns globus gratuïts. És veritat, aquells globus d'Eli, no? Sí. Al final, què vau fer amb els globus d'Eli? Els vau xuclar o no? Encara els tinc. Encara els teniu? Tenien que durar 3 dies i ja és el setè dia. Però com que no ens arribava el pressupost, els de l'empresa dels globus ens els van regalar. Oh, que bé, no? 6 globus. Qui us va regalar? Qui no els va regalar? Ho podem saber? Els de Bum.cat. Com dius, Eric? Babum.cat. Babum.cat? Sí. I són de Sant Just, no? Sí. Ah, doncs escolta, Babum.cat, queda dit, fixa't. Sí. També voldria agrair a la peixateria Enriqueta... que és el pare del Joan, que ens va facilitar la nevera per als calipos. Ah, ostres, molt bé. Tothom col·laborant, eh? També voldria agrair a l'Ajuntament i al Casal per facilitar-nos els diners. A la ràdio d'Esvern, per haver sonat tots aquests dies la publicitat, i al Cinesàtri, amb Sant Andreu de la Barca, per donar-nos tots els premis dels sortets. Moltes gràcies. A tots. Molt, molt, un aplaudiment. Quin rotllo que tens, eh, Dani? Mira'l, mira'l, mira'l, mira'l. Quin rotllo que tens. Però, escolta, és que s'ha de ser agraït. Sí, senyor, molt ben fet. Joan, tu tens més coses apuntades sobre la festa o no? Bueno, alguna coseta. Alguna coseta que jo, al final, Dani? Jo voldria que el Joan expliqués més o menys la seva ubicació de la festa i tal, el que vam tenir ubicat tot el seu lloc. A veure, a la part de fora del casal de joves teníem la terraceta del bar, el bàsquet, el futbol i a dintre teníem l'escenari... amb l'Speaker, que era el Daniel. Sí, senyor. He vist algunes fotos, eh? He vist algunes fotos al Facebook. Guapo, eh? Estàs guapíssim, estàs guapíssim. Però què és el que deies tu, Dani? Què deies? Doncs jo anava... Jo era com una petita agenda, anava informant. Quan vam fer el sorteig vaig ser el que anava dient el que estava passant, qui va tocar i tal. Va tocar, si no m'hi equivoco, el número 175. Oh, quina memòria! Número 175. Un nen, me'n sembla que es deia Joan. Joan? Joanito. Sí, sí. Un nen que estava sorprès que li havia tocat aquell premi, meravellat amb els ulls de peix, i tothom perseguint-lo, i jo el vaig haver d'entrar al bar perquè pogués mirar el seu... el seu premi amb tranquil·litat i tal. Molt bé, ostres, que bo, que bo. En fi, doncs això és el que va donar una mica de sí, eh, la Festa Jove. Crec que us ho va passar millor que la primera. Sí, bastant, bastant, molt bé, molt bé. Eric, tu què destacaries de la Festa Jove? Perquè tu vas ser el DJ, no? Sí. DJ Poma. I vam tirar aquests problemes tècnics a l'hora de muntar-lo. No, no m'ho diguis. Com ho fem a la faca. Com, com? Re, re, re. Joan, Joan. Vols que tradueixi? Vols que tradueixi? Els problemes tècnics de muntar l'escenari i els altaveus, Eric. Ah, sí, allò que ens va passar, que no se'ns escoltava. Sí, això mateix. Què va passar, Eric? Doncs sabíem que nosaltres volíem posar... Un altaveu a l'escenari. Sí, un bafle, sí. Sí, els dos altaveus que anirien cap al públic. I l'altre altaveu que enfoqués cap a fora. Però, clar, tenia de ser un volum diferent. El que hi havia de monitor d'escenari, que el de fora, que els... Bueno, els del públic. Sí, sí, sí. I clar, jo ho tenia a pensar-ho fer d'una manera, de treure, perquè amb la meva taula de so es pot treure des de 3 sortides diferents. Sí. Però vam arribar allà i no ens anaven. Hòstia, no em diguis això. Total. Que vam tindre de treure. Total, que vam tindre de treure l'altaveu de l'escenari, tant a l'altre com al de fora, que aquells dos eren els meus, per la mateixa sortida. I com són autoamplificats, veig poder regular el volum per a l'alta veu. Però al final, per tant, dedueixo que no... Però al final va sortir bé. Va, va sortir bé, va. Va sortir bé, Eric. Ja està. Ja està. La vida al cap i a la fil és això, solucionar els problemes que van apareixent, no, Eric? Exacte. Sí senyora. Bé, tu què volies dir alguna cosa fa una estona, Dani? Què volies dir? Sí, bueno, jo crec que, a part d'aquest problema tècnic, va haver-hi alguna amb la música. Ah, sí? Perquè al principi va gustar una mica, va posar una música una mica rara, com el títol que he dit abans. Quin títol? Gem a la faca. Millor, no, damas la traducció, després te la dic. No cal, no cal. Jo aquesta no la vaig posar per pròpia voluntat. Qui t'ho va dir? L'Alberto Ruiz. L'Alberto Ruiz. L'Alberto Ruiz. L'Alberto Ruiz. Qui és el Buendia? L'Alberto Buendia és un nen que va venir a la festa jove i que va voler aquesta cançó i l'Eric La va posar. És bona persona l'Eric, no? Sí, sí. La cançó no és tan bona persona. De seguida que la vaig escoltar la vaig treure. O sigui, si va dir... Et va costar una mica, eh? Et va costar una mica perquè em sembla que es va acabar i la vas treure. Però bueno, més o menys. No, no, no. No, no, no, no. Home, tampoc em deixis en ridícul, perquè si jo també he de començar a parlar de lo del speaker... Em va quedar superbé. Poder caurem... Sí, bueno, bueno. És la primera, eh? Què va passar, Eric? Aviam. Doncs que... En Dani, clar, s'ho va currar molt i amb ganes, saps? Mentira. No, és veritat, és veritat. Però el que diràs ara, mentira. No, deixa que expliqui, Dani... Cuenta, cuenta, cuenta-vos. Doncs que ell quan anava a dir les coses, que ja ens havien preparat això, hi havia els típics, com t'ho dic, els repipis aquells. Sí. Aquells que els de segon o tercer d'ESO que es creuen guais i això... I que ells començaven a butxear. Oh, home. Muy mala gente. Anaven amb l'ànima a destruir la festa. I quan vaig fer el sorteig és la que em van fer. Tenia la corbata, una corbata ben maca, que ficava sigla, una molt gran, blava i tal. Me la vaig posar ben maca i tal perquè em quedés preciosa. Vaig anar, vaig mirar el públic i a la que em vaig fixar me la van arrencar. Ai... Però, escolteu, de tot s'aprèn, no, Dani? Conclusió, la pròxima vegada porta corbata enganxada amb superglú, per exemple. Sí. I llavors no te l'apadran. O amb l'octite. O amb l'octite, sí senyor, sí senyor. Aquell que s'enganxa les parets amb el teu... Ara, mira, això teniu tota la raó del món, però per molta energia, per moltes ganes que tingueu, il·lusió que li podeu, sempre hi haurà 3-4 tontos que estaran allà tocant els nassos i tocant la pera i donant la nota. No els heu de fer cas. En fi, Eric, alguna cosa més sobre aquest tema de la festa jove? No, no. Ja està. Si ells voleu dir alguna cosa més. Sí, mira, a mi m'agradaria agrair a la nostra mainocent, la Maria José, que moltes gràcies per col·laborar. Qui és la Maria José? Maria José García. Però qui és? Bé, és una noia de primer A. Bé, ara ja no ho sé perquè ara canviem a segon. Primer A. Però... És guapa. És guapa o què? Bueno, sí. Que era una... Bueno, és una amiga nostra que va venir amb nosaltres també al Montserrat. Epa. I, bueno. Un moment, un moment que... I li va fer il·lusió. Sí. Joan, tu volies agrair-li especialment a ella, no? Sí. Oh, un aplaudiment. Que gracioso. Que bonic, que bonic. Bravo. Bravo. De fet, de totes les persones que hi havia a la festa, Joan, tu et vas fixar amb ella, no? No, no, no. No? No. Va obrir la porta i es va creuar i la va mirar. Sí, no tinc mirat, Daniel, no tinc res millor a fer. Ti amo, bés-me. Jo crec que molta gent de la festa es va fixar en una noia que era molt pintada. Ah, sí? Qui? Qui? Qui? Dile el nombre. La Julia. No, no vi hables de ella. Es la íntima del Daniel. Sí, es la íntima del Daniel. Sí, la odio. Tu ens has de dir que és la íntima del Daniel. Si no em cau bé. Dani, qui és? La Julea. No em cau bé. La seva íntima. Que no, que és la del Joan. No, és la seva. I les fotos que tens penjades al Facebook... Quines fotos? De l'altra festa que tenim. No, jo no tinc ninguna foto penjada a la meva. És el Dani. Jo quan era petit deien... Quien se pelea, se desea. Sí, però... I quien no... I quien no se morrea. Ara, ara. Ara, ara. Sí, mira, l'Arnau Macià, des de la Índia, que està a Bombay, que ens estan escoltant avui des de la Índia, eh, imagineu-vos. Sí, sí, sí. Diu... De la marinera. Sí, diu, i Domènec, va per mi aquesta, a veure què em dirà ara. Diu, vas ser tu el que la va liar a la festa dels xavals. Diu, anaves disfressat... Diu, anaves disfressat de quinceñero. Gràcies, gràcies, gràcies. No, però que no vaig ser jo, que no vaig ser jo, de veritat. Que sí, que sí. Un que ens entén. Una persona que ens ha entès. Visca. L'Arnau Macià. Un aplaudiment. Molt bé, Arnau. Que em feu boicots. Bueno, haig de confessar una cosa. Sí, era jo, era jo. No, era jo, era jo, era jo. Perquè em va fer ràbia que no em va tocar el sorteig, saps? El Doraemon et va deixar una crema rejuvenecedora. Exacte, em va deixar això. I vaig pensar, per aquest premi, que no m'agrada aquest premi, no vull una crema rejuvenecedora, perquè jo sóc prou jove. Vaig pensar, aniré i vull cotejar la festa. I em vaig posar... uns pantalons així com guais i una gorra del revés i feia, ei, què passa, col·legi? Us en recordeu, no? Sí, sí, sí, eres aquell. Era jo, era jo. En fi, Joan, tens algun altre missatge d'amor? Vull dir, tens algun altre missatge per alguna altra noia? No, per ninguna més. I tampoc són d'amor, eh? Això el Daniel pregunta-li a ell que ell té més conquistadores. Home, és que són guapos. Mira'l, mira'l, mira'l que m'has posat. Mira la càmera, Dani. Escolta, has fet una mirada Martini aquí important, eh? Martini no, Martínez. Daniel Martínez. Molt bé. Escolta, mira, me n'alegro molt que anés bé la festa. Gràcies. Ara, en sèrio, jo crec que us mereixeu. I deus dir la veritat que us anés bé la festa, us mereixeu que us vagi bé la següent, i també us mereixeu que us passin coses molt bones, perquè teniu molt bona energia, i jo ja acabo amb això, però estic molt content que ens haguem conegut i hagueu vingut aquestes últimes setmanes a la penya del morro. Jo crec que et mereixes un tros de pastís. Joan, talla un tros de pastís. Gràcies, gràcies. A veure, anem a... Ara em porteu el pastís, nosaltres ho deixem aquí. Èric, moltes gràcies. A tu, home. Que vagi bé per Morella. Igualment. Adéu, Eri. Adéu. Vols que et guardem alguna cosa al pastís o no? Mesos val. Bueno, ja guardenem alguna cosa. Adéu, Eri. Sí, Eri, el pastís no és meu. No l'he portat jo. A veure si concretes du el sopar, Eric. Sí, Eric, que eres un estafador, eh? Ens vas dir un dia i ara un altre... Què passa amb el sopar? L'Eric va fer un sopar i ens va dir un dia i va dir que no li anava bé perquè s'anava de vacances. Ens va dir una altra i tampoc ja anava bé. Ara... Bueno, doncs, Eric, concreta un dia perquè hi ha molta gent que diu que no vindrà perquè no paren de canviar els dies. Però quanta gent s'ho vol dir? Quins o així. 15 persones. I això les fa portar el menjar. Quina barra. És que 15 persones que es trobin al juliol o agost quan tothom se'n va de vacances, que per aquí no és fàcil, a vegades també. És que ja teníem un dia, però l'Èric l'ha canviat. Perquè estava de vacaciones. Que me'n veien a la vacances. L'has canviat? El dia que vam acabar la festa jove, la meva mare surt a fora i m'ho diu. Veia organització, Eric, veia organització que portes. Jo li portava dient mesos a la meva mare que dijous... Castigat. Estàs castigat. I què va fer? Ja ho resoldreu, ja ho resoldreu. No perdreu la vostra vella amistat per una tutelació com aquesta. Eric, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Que vagi bé, Eric. Adeu. Bé, nosaltres ho deixem aquí, perquè ara ha d'entrar el David Pedrós, que no sé si ho coneixeu, ara us la presentaré. Que mengi, eh, que mengi una mica d'aquí, perquè si no... Sí, home, sí, ja. Los supermega ganjitos. Jo crec que sí, jo crec que sí que menjarà una mica, que fa els esports... I els anells i tal. Sí, i fa els esports extrems, el David Pedrós. Ah, guai. Sí, i veure que us agradarà. Ara us el presento. Fem una pausa musical, que no sé si voleu escoltar alguna cançó així en especial. Una cançó especial. Sí, alguna que... Mira, aquesta m'agrada molt, abans que entri el David Pedros, i per recollir a mi també tota la taula. Doncs mira, la de... A veure si està... Sí o si no. Eric! La màgica, que és molt llarga. Quina, quina? Vale, el Joan i jo ja m'he escollit una. És que l'Eric no ha marxat, que està aquí encara. Eric, ves-te'n. Escolta, què volies? Que marxi ja? No, no, no. El Daniel sí, eh? No, home, no, que és broma. És broma, home. A veure, Eric, quina cançó deies tu, Eric? No, ninguna, ninguna. Nosaltres ja tenim una. Doncs que les cuines. Ah, vale, vale. Som a like you. Som a like you? Quina és aquesta? De... Sí, de la... Adele, sí, Adele. Ah, la d'Adele som a like you, vale. Som a like you. I is nothing. Som one, potser, no? Sí, això és. Som one. És que clar, he posat som, som, i no em sortia. Ara, en canvi, si podeu, som one like you. Som one. Sí, de l'Adèle. Tu estàs d'acord, Eric, també, que acabem amb aquesta cançó? Oh, i tant, i tant. M'encanta la cançó. Fantàstic. Oh, que bonica. Doncs nois, moltíssimes gràcies, Eric, al telèfon. Vinga. Adéu. Vagi bé, bona tarda. Adéu. Fins la temporada que ve, tu. Adéu. Adéu. Adéu. I heard that your dreams came true. Guess she gave you things I didn't give to you. Bona nit. Bona nit. Sometimes it lasts and lasts But sometimes it hurts instead Sometimes it lasts and lasts But sometimes it hurts instead You know how the time flies Only yesterday was the time of our lives Fins demà! Bona nit. Oh, que bo que està el pastís del Joan, eh? De veritat us ho dic. David, bona tarda. Hola, bona tarda. Molt bo el pastís, eh? Jo també he provat. Ho has vist o no? No, no ho he vist, ho he menjat. Com pujant, eh? Com pujant. A veure si apreneu els col·laboradors més grans, ¿vale? De la penya del morro. Hi ha retallades. Sí, han de venir... I més des d'ahir. Sí, sí, sí. Què portaràs tu? Els hem portat pastissos i pink i el que va per a niños. Aquest és el que portaré jo. Home, hi ha una d'olivetes, no? Sí. Farcides, no? Sí. Vale. Alvejes. Eh... En fi, l'Adel, eh, qui és maca. Aquest tema t'agrada o no? Com a mínim. Sí, sí que m'agrada. No t'agrada. No, no, eh, no. Mira, ara estava parlant amb el Sergi, no? Em sembla que es diu? Sergi Pont, el d'Arrastes. Exacte. Estava parlant amb el Sergi de, precisament, que... Sí, no, té molt bona veu, però ja estic fins aquí de l'Adel. Però és Adel. Escolta, però un moment. L'han escollit els nens, vale? No, no, eh, amb tots els respectes, eh? Totalment. Però, bueno, puc dir la meva opinió, no? No, no, no, no. No pots dir la teva opinió. Ah, no, vale. No, és broma, és broma. Ja ho sé. Escolta, avui hem de començar amb una mala notícia, perquè ha passat això del Montblanc, no sé si ho he vist. Ostres, sí, sí, bueno, ho he vist, no ho he vist. 9 excursionistes han perdut la vida. 9 excursionistes han perdut la vida. Això sí que és un esport extrem. Sí, sí, sí, no, no. No, no, clar, tots aquests esports ja tenen aquest risc, no? Vull dir, ja la gent que ho practica... és conscient, com acabar amb bici, és conscient que el poden atropellar, no? Clar, clar, clar. Però no et veig. Últimament no et veig. Ja, perquè em moc molt. No, perquè hi ha un reflex aquí. És que és l'època de l'any. Aquesta època que ja... Tu saps que jo vinc aquí per veure't si no et veig. No passa res, perquè... Saps què faré? Mira, com que molta gent no ho diu, això, agafaré una foto meva, me la imprimiré i la posaré a la planta, aquesta que hi ha aquí a l'estudi número 1, i cada vegada que mireu la planta és com si em parleu a mi, que una mica és el mateix. Què passa, tronco? David, però hem de fer la teva presentació, allò que fem sempre. Hòstia, que cala dur, això. Sí. Vinga, va. Un home. Unes ulleres de sol. Que fa molt de sol. Oh, però escolta una cosa. La gent, per favor, que miri radiodesvern.com. No, ara mateix, sisplau. Perquè a la webcam veureu el David Padrós, que s'ha posat unes ulles de sol. És molt xulo, no? T'agrada? Sí, m'agrada molt. Me les vaig trobar. En sèrio? Sí. On? Això no ho sé. Pot ser tota la secció amb ulles de sol? No diré la... Però és que estàs molt guai, tio. Sí. Molt, molt, molt on? Mira'l, ara sí. Sí, senyor. Posa, per exemple, el Born to be Wild d'Stip and Walt. Sí, sí. També. Ah, bueno, sí. Ah, vale, però això és una versió. Sí, és una versió, és una versió. Vale. Bueno, no tinc poder de convocatòria, perquè ningú ha anat a mirar la webcam. Però bueno, de dues formes, tu, David, si vols quedar... Ni fent un striptease... Jo no puc fer, jo no puc fer així. És que no et veia. Ara sí, ara ha marxat el sol. Ara sí. En fi, doncs estàvem dient que avui volies parlar d'algunes notícies que han sortit aquesta setmana. Mira, ara mateix. Per exemple, el Miquel Sunyer, que en parlàvem justament fa dos o tres dies. Fa temps, sí. No, dos, tampoc tant. Tampoc, tampoc. Dos o tres mesos, potser sí. Ha obtingut la triple corona. Molt bé. Ara ho explicarem, no?, el que és això. Però això no és, aquesta no és l'original, tampoc. Tampoc. Però per què ens la colen tant? Pregunto, eh? Perquè no teniu... Aquesta ja sona millor. Aquesta comença a assemblar-se, eh? Exacte. Born to be well. Correcte. La pel·lícula... Easy Rider. Easy Rider, amb Jack Nicholson, Dennis Cooper... Sí, senyor. David Pedros. No. Corria l'any 1964, me sentia libre. Aquestes del 68 almenys. Sí, sí, sí. O 70, no sé. Bueno, és aquella època. En fi, David, què era això de la triple corona? Bueno, això, la triple corona, aquest noi, el Miquel Sunyer, aquest gironí, El que fa és natació amb aigües obertes, que vol dir al mar. Al mar, llacs i coses d'aquestes, o sigui, no en piscina, tot i que entrena, evidentment, en piscina. Al mar, al mar. Al mar, exacte. És el meu grup preferit, no, això? Vinga, doncs... Manuel. Prefereixo els Ramons, Ramones. Quins són els Ramones? Ah, eh, eh. Aleshores, aquest noi... Doncs el que es va proposar és aquest repte de la triple corona, que és... A veure si me'n recordo, eh? Perquè sembla que aquí l'article no ho posa. Ah, bueno, sí. Un era al Canal de la Mànega, nedant, evidentment, i sense neu prea. Què vol dir això? A pelo, val? Hosti, que fort, que són 50 quilòmetres, eh? I llavors són 50 quilòmetres. L'altre... l'illa de Manhattan, donar tota la volta a l'illa de Manhattan. Que fort, que són 55. Veig que estàs informat o tens la fotocòpia que t'hi ha passat. Com que mai em passes... Avui he sigut llesió, eh? Sí, no, ha sigut ràpid. Mai em passes el que tens... T'envio el mail. No, però el mail d'aquell no hi ha el contingut. Només perquè no t'emportis tu tota la glòria, com sempre. I les conyes... Això t'agrada, eh? i per tant tenim al cap de la mànega una volta a l'illa de Manhattan i l'altra és aquesta, la que ha fet, que és l'estret de Santa Catalina, que se'n diu, que és des de Califòrnia fins a l'illa de Santa Catalina, que són, digue'l tu. 35 quilòmetres. Molt bé. Llavors era la que li quedava per fer. Aquesta distinció em sembla que només ho tenen 54 persones en tot el món, I, de fet, ell és el primer a nivell català. És l'única persona que ho ha fet, això, a Catalunya. Sí, sí, exacte. I per què ho ha fet amb poca gent al món? Perquè és un pal d'anar fins al Canal de la Mànega. Home, sí, suposo que en part pel tema econòmic i a part pel tema el que representa aquest repte. O sigui, que són 35 quilòmetres nedant. Bueno, ja no et dic el Canal de la Mànega, 50. Aquest noi ha estat 8 hores per fer aquests 35 quilòmetres, 8 hores i una mica més. Doncs tu imagina't. Els prohibeixen agafar-se a qualsevol embarcació o, si té el caiac de seguiment, no es pot agafar el caiac. M'explico. David Meca ho ha fet, això, no? Perquè diu que és el primer català. Per tant, no ho ha fet, segur. Qui és aquest, el Meca? És un noi que t'agrada molt. Sí, sí. M'encanta. No, però... És que es veu, es veu ja, eh? No, no, no. No, ets tu el que em provoca. Que no ho sabia, això. Que no ho sabia, home. Tu saps que a mi m'agrada... Ha hagut de passar nou mesos... Per saber que... No ho sé, a veure, a veure. Ojo, ojo. Bueno, va, com això... Tu el que vols és que ragi una mica del David Meca. No, jo vull que m'expliquis per què tens aquesta animadversió de David Meca. No, ja està, tu montes tota la pel·lícula, ja estàs tergiversant les meves paraules. Jo t'he dit, David Meca, i tu has dit, jo no sé qui és. Tu com ho interpreta't? Jo aquí he vist un filon. Dius, David Meca, no sé qui és. I llavors has dit, hòstia, aquí hi ha polèmica, anem a sangrar-la. No hi ha polèmica, vull saber per què no saps qui és David Meca. No, vinga, va. Bueno, doncs dintre del mundillo aquest dels nedadors i tot això, doncs no té gaire... Jo no ho sóc, eh, nedador, però jo no té gaire simpatia el David Meca perquè fa una mica... Sí que pot haver fet algunes coses com això de l'Alcatraz, saps, que va creuar... Fins a l'illa del Catrat, allà a San Francisco, és això? Sí. Però ha fet moltes coses. El canal de la Mànega també, el canal de, no sé si el de Suè... Sí, després diuen que va anar des de, no sé si va ser València o així, fins a les illes Balears, no sé si fins a Menorca. Diuen, a veure, també les males llengües, també surten, per altra banda, de tractors que, bueno, que no quadrava, diguem, els metres per... per minut que feia, saps? Vull dir, o sigui, que massa ràpid anava, el que deien, saps el que et vull dir? Vol dir que no ho ha fet de veritat? Que ell ho deia perquè ho havia fet? És com tot, no? Quan algú fa alguna cosa, ja surt la contra, però el que sí que és cert és que aquest, el Miquel Sonyer, sí que ho ha fet. Però escolta una cosa, David Meca... L'altre el veig més mediàtic, saps? Més de, bueno... I si rep alguna ajuda per part de la barca agafar-se, doncs ho fa. Que també ho diuen, que també diuen. El David Meca va guanyar el 2000 el campionat mundial de 10 quilòmetres a Equas Obertes a Honolulu. No, pot ser, no, no, dic que no. I a Montreal el 2005 també el va guanyar, 25 quilòmetres a Equas Obertes. I va fer la plata a Perth del 98, a Honolulu el 2000 i a Barcelona el 2003, 25 quilòmetres obertes. Barcelona, 2003. Barcelona, 2003, va fer la plata. De 25 quilòmetres, en la categoria Aigües Obertes. I això, campionat mundial. I campionat europeu, David Meca va fer. Tot això ho estàs dient de memòria, perquè ho sabies, no? No, no, no. Tens la Wikipedia aquí. Tinc la Wikipedia. Tinc la Wikipedia al mòbil. Però no, t'ho dic perquè... Sí, però perquè, no sé, no sé... Per mi, per exemple, no sé, em té més mèrit aquest xaval, no? Aquest el Miquel Sunyer. No sé, sé què dir-te. Estàvem parlant del Miquel Sunyer, no del David Meca. No et vull fer ràbia, però va ser la presó d'Alcatraz. Va ser el primer home de la història a unir nedant l'illa d'Alcatraz amb la baïla de Sant Francisco. Jo crec que no. Diu que va invertir una hora en record dels 6 km de trajecte. Tampoc és tant. Després, l'estrat de Gibraltar. Diu que el desembre del 99 va aconseguir patir el rècord mundial. Som 15 quilòmetres, no? I el va creuar, sí. La Gomera, Tenerife, Tenerife Gran Canària, el Llac Nès també va fer, el Canal de la Màna... Bueno, i Munt, eh? El riego del Quibir... El Llac Nès no ho va deixar per hipotèrmia? Doncs no ho sé. Diu que... Diu que el seu objectiu era cobrir el nado. Diu que les bajes temperatures l'obligaron a deixar la prova. Correcte. Quan ho llevava a recordar els 27 quilòmetres de los 36. Bueno, a veure, també té el seu mèrit, eh? 27 quilòmetres... Però bueno, no la va acabar. David, perdona, jo estic llegint la Viquipèdia i no sé, jo què se't digui. Bueno, va, pues sí, ja em cau millor, va. Però vaja, fa temps que... Està parlant del Miquel Sunyer. No, no, avui no s'interessa. Miquel Sunyer ha obtingut la triple corona, trasllat Sant Nadal al Canal de la Catalina, el de la Mànega i fet la volta a l'illa de Manhattan. Sí. Estan parlant d'això? Sí, exacte. Senzillament només era això de... Realment és una prova impressionant, no? I més nedant. Es veu que comentava el David Meca que durant uns minuts, al principi de les primeres braçades, el va acompanyar una foca. Una foca, un animal, eh? Ah, sí? No era d'aquestes que veus aquí a la platja del Prat, no? Si fa el ton, David. Si fa el ton. Lleig, lleig. Lleig, lleig i fa el ton. No, és que et dic targeta groga. No, home. Quantes em porto aquesta temporada? Hi ha moltes. És el colorador que més acumula. En fi, si no vols dir alguna cosa més, jo m'ho he preparat. Passem a l'altra. Tu tens un tema, també? Sí. No, perquè ja que estàvem parlant d'aigua i tot això... I de foques. No, que heu buscat informació sobre Michael Phelps. Perquè no sé si competirà als Jocs Olímpics aquest any. No ho sé, pregunto, eh? No ho sé, no ho sé. Estàvem mirant el tour. Sí, sí, sí. Què fan al tour, per cert? No ho sé, perquè se m'ha anat la senyal d'internet, ho estàvem mirant per internet, i m'he quedat a 10 quilòmetres de dalt. Oh, quina ràbia. Ara ho miraré. A veure si hi ha algun productor de penya del morro que tu passi. No, és igual, ara ho miraré. Busqueu-li! Fem una cosa. No, perquè jo volia... Jo volia parlar d'una altra cosa, el que t'havia enviat del guió. Què m'has enviat, diguem-ho? El de l'article aquest de l'Everest. Ah, sí, és veritat, és molt interessant aquest tema. Molt, molt. Parlem de l'Everest. Va, vinga. Vinga, David, endavant. El transport extrem que s'ha popularitzat, també. Això és com els Ironmans, que avui ja ho pot fer tothom. Que és pujar a l'Everest. I pujar a l'Everest... No, de fet, l'article... És un article, o sigui que no... Molt de búsqueda no he fet. Va ser veure l'article, que el tinc aquí. Que és el diari ara? No. No, el periódico. El periódico. De fa un parell de setmanes. Bé, el cas és que el govern de... Sensacionalista, eh, tu? Sí. Sí. El cas d'aquest tema és que... Es veu que el govern de Katmandú el que va fer és contractar no sé quants voluntaris perquè anessin a netejar tot el que és l'Everest. Es veu que a totes les expedicions els hi posen una fiança, no, una... Sí, una... Tenen que pagar 3.000 euros... Bé, una taxa, baix. Una taxa, exacte. Bé, a part d'altres taxes. Però aquesta taxa és 3.000 euros i després retorneu tot l'equip que teníeu que llançar, d'acord? Si ho retorneu, us ho retornem aquests 3.000 euros. Normalment s'ho queden. Sí, això, un dipòsit. Normalment aquests 3.000 euros se'l queda al govern perquè no retornen res. Què passa? Que l'Everest ha esdevingut gairebé una deixalleria. Ah, sí? Sí, deixalleria a nivell de tendes de campanya, cordes. bombones d'oxigen tot el material desatxable de les desenes d'expedicions que van cada any llavors diuen el diari que és el basurero más alto del mundo perquè a part dels camps bases que ni ho desmunten ni ho deixen tot per allà et pots trobar això no desmunten els camps bases no, es veu que el camp base exacte, ho deixen per allà i s'han trobat de tot i fins i tot Per preservatius, no? Això no. No ho sé. A mi m'impactaria estar per allà i trobar preservatius utilitzats. T'impactaria més si et trobessis un cadàver d'una persona que ho he intentat i s'ha quedat allà. I es veu que a les èpoques de desgel, potser estàs per allà recollint... Hòstia, no faltis tu. Sí, sí, sí, i et trobes un tio mort, un cadàver. I aleshores, clar, el govern... Aquest no torna els diners, no? Bé, llavors va anar per la família, el govern, el govern de Katmandú, el que vol, a part de les bombones i tot això, també els cadàvers, quan queden al descobert, quan les neus aquestes estan una mica més a baix, perquè les de dalt són perennes, es diu així? Sí, sí, sí. Si tinc una filla li posaré perenne. Exacte. Perenne Domènech. Bueno, el cas és que quan... Què era això? Això, sí, és de Gela, no? Llavors surten a la vista els que s'han mort, que per cert, que no sé si han sigut en total 200 persones... 200 persones s'han mort a l'Himalaya aquest any? No, aquest any no, amb tota la història i més de la meitat en els últims 20 anys. O sigui, des del 1924 que va arribar el Hilary Agued, Clinton no, Edmund Hillary es diu i el serpa Tenzing Tenzing la corda Tenzing Tenzing, tinc una coseta i no tens nada el cas és que el govern no vol ni els cadàvers llavors els diu a la família eh, aquest és d'allà però la família argumentant que el senyor que va anar a l'expedició el seu familiar volia, si es moria que deixés el seu cos allà, com això de les cendres al mar o que l'enterri Al·legant això, això romàntic, Doncs diu, no, no, no el volem, deixi-la allà. El que passa és que el govern de Katmandú, si el repatria, és una pasta, m'explico. O sigui, els fan pagar a la família uns calés per retornar aquell cadàver. Clar, clar, clar. No, no, deixa-la allà. No, allà està millor. Ja donava pel sac a casa, que a sobre mort. Hi ha el cas contrari, que és quan algú mor. Diu, no, jo vull que m'enterrin a Hawaii, sent català, per exemple. Exacte, sí, sí. No he estat mai, ni he tingut mai. Però així la gent fa aquest viatge a costa seva, pagant-lo ell. Exacte. I això, qui ho deia? El meu pare ho diu, a vegades, això. Ah. Sí. Diu, així diu, fau tots un viatge a la meva salut. Dic, bueno, però si el deixes pagar... No, no, però és que aquests no van a l'Everest. No, no, per això, per això. Te'l retorna, mira, se'n va a viu, però te'l retorna a fiambre. Però ben conservat perquè estava congelat, eh? Sí, sí, jo em t'ha perds. Exacte. Jo li dic, però papa, però deixes els diners pagats? Diu, no, no. Diu, jo em pagaré vosaltres. Exacte. Dic, escolta, no sé si m'interessa gaire. Però a part d'això, que jo heu trobat molt curiós això, que no ho sabia realment, En aquesta expedició que et dic, que eren no sé si 200 persones o 100 voluntaris que anaven a netejar-ho tot, van morir 4, 4 escaladors. L'article posa que, o un dels alpinistes així més experts, ho deies, que semblava, per exemple, uns grans magatzems el dia de les rebaixes. Semblava l'Everest, no? Perquè hi havia tota una cadena de gent pujant. Un mercader allò, no? Exacte. Gent que potser recorda un que van arribar al campamento base de baix i els veu que hi havia hagut una tasca a dalt de tot perquè es veu que un, abans d'atacar el cim, estava meditant. Portava com 35 hores meditant. Estava mort, no? No, no, meditant. Un altre, un americà, que volia coronar amb la bici, la seva bici, que li agrada molt, i volia... I es veu que això provocava uns atascos... Gent friqui, realment. Però, perdona, què vols dir? És un pas d'una persona, no? No podem passar pel costat. No, i a part és que, clar, atacaven el cim, segons deia aquest alpinista, amb poques reserves d'oxigen. O sigui, anaven i... Vinga, gent que no era experta I que, vinga, saps com dir-te, bueno, vaig a fer una marató i no he corregut mai. A veure, jo podria fer-ho, però és que la gent en general no. No, tu sí, perquè tens una genètica ja especial. No, immutable, immutable. Bueno, en fi. Escolta, puc demanar, ara que veig que ja s'acaba això, puc demanar una cançó? No, aquesta no. Aquesta és del John Lennon. Jo vull demanar una als Rolings, que avui fa 50 anys... del concert, el primer concert del Rolling. Sí, abans hem posat alguna cosa... Sí, però jo m'agradaria... Ja que estic aquí, és la meva secció, voldria demanar una petició. Doncs mira, em sap molt de greu, però és que no pot ser, perquè ha marxat la connexió a internet. T'ho juro, t'ho juro, t'ho juro, t'ho juro. No, no, no m'has de dir res. Jo l'anava a posar, jo... Oh, quina ràbia! Però per què passa això? Doncs perquè estic jo aquí. En fi... Sí, ha sigut jo. Ha sigut jo, ha sigut jo. En fi, David, no ens podem lamentar, hem de continuar el programa, no ens podem quedar plorant perquè no ens va a internet. Per tant, aquest tema que ha escollit l'equip tècnic de Ràdio d'Esvern i de la Penya del Morro, que sóc jo mateix ara, Gelos Gai de John Lennon. Saps que no t'agrada, però és que no tenim... No, sí que m'agrada. John Lennon sí, però clar, com era això del Rolling, doncs jo deia, hòstia, el Rolling... A veure, no sé si a l'ordinador... Però clar, això fa mil anys que no ho obrim, això. A l'ordinador hi ha alguna cosa... Home, no t'anava a demanar el Satisfaction, que eres molt... No, no, no. T'anava a demanar una altra més. Escolta, va, que hem de marxar. Marxem amb el John Lennon, que és una cançó molt bonica. David, moltes gràcies per donar-nos. A vosaltres. Fins la setmana que ve. Molt bé. Adéu. I'm sorry there. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Us deixem ara amb les notícies de Sant Jus i el Sergi Pont amb l'informatiu Vespre. Bona tarda. I'm just a jealous guy I was trying to catch your eyes Thought that you was trying to hide I'm sorry that I made you cry Bona nit.