#1015 - Clara Segura i “La Treva” | Programa TREVA a l’escola | Saló del Manga | Apps per al gimnàs | Tatuatges i pírcings | Sant Just: residus, cultura i esports

En directe, des de Can Ginestà, comença la penya del morro número 1942. Bona tarda, família. Avui al programa entrevistarem la Clara Segura pel seu paper a la Treva de la Villarroel. A més a més, també parlarem del programa Treva, que és solitat, però no té res a veure amb la Caroline Capstey d'Educació als instituts de les escoles. I també eines per motivar-nos per anar al gimnàs amb Humbert Blanco i Eric Pomar, tatuatges i pírcings amb la Sofia Quirós. I amb l'Edu Martínez ens comentarà la visita que va fer l'altre dia al Saló del Còmic. El control tècnic l'Àlex Ruiz. Andrea, bueno, bona tarda. Bona tarda. Marc Romero, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. La dada del dia. Atenció, perquè la dada del dia és la següent. Aviam. Els molins de vent sempre giren al contrari de les agulles del rellotge. Sempre. No ho estic d'acord. Sempre. No. Depèn d'on vingui el vent. Menys a Irlanda. Aquesta és la dada. Doncs no me la crec. No, és veritat. Perdona, per això no dic jo. M'ho expliques? M'ho pots explicar o no? Això no dir jo. Datoscorioses.com. Vinga. Bona tarda i... No, no ho sé. Podem trucar a datoscorioses.com. No, no. Podem trucar a un molí d'Irlanda. Bona tarda i benvinguts al programa. Som-hi, va. Que em deixi. El revés d'avançar-ho. Calla. Comencem calla. Anem cap a les notícies de Sant Just. Avui què passa? Em sento baix o... Ostres, soc jo, que soc lluny del micròfon. Parlem de les notícies de Sant Just, com dèiem. I hem de començar parlant del segon Fòrum Sant Justenc de Residus. El segon Fòrum Sant Justenc de Residus. És un Fòrum Sant Justenc de Residus. Tindrà com a objectiu seguir debatent sobre el model de gestió de residus més favorable per Sant Just i és obert a tothom. Andrea, bueno, que fa molts anys que no recicla, té més informació. No és veritat, això. En aquesta ocasió s'analitzarà si és possible millorar la recollida selectiva amb el model actual, s'explicarà en què consisteix el model de recollida de residus porta a porta, es presentarà un estudi de viabilitat d'implantació del porta a porta a Sant Just, s'exposaran els diferents models de taxes de residus i la importància de les campanyes de comunicació. La primera sessió, el repte dels residus a Sant Just, es va fer el passat mes de juny i amb la participació de l'àrea metropolitana i de l'agència de residus es va exposar la situació actual de la recollida selectiva tant al municipi com a l'entorn metropolità i a Catalunya en general. A Sant Just la recollida selectiva dels residus és d'un 51%. L'objectiu de Catalunya està fixat en el 60% per l'any 2020 i el d'Europa en el 70% pel 2030. El Fòrum Sant Justenc tindrà com a objectiu també debatre sobre com podem actuar per assolir aquests reptes i és que, segons Lluís Monfort, regidor de Medi Ambient de Sant Just, les dades de recollida de residus santjustenques no són gaire positives. El segon fòrum de residus serà obert a tothom i tindrà lloc dijous, dia 10 de novembre, a dos quarts de set de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just. Molt bé, doncs com hem de reciclar, què hem de fer amb els residus, no? Tot això és una mica la història. Per cert que demà, que engin està, a més a més també hi haurà una conferència que acostarà els assistents a la comèdia italiana de la segona postguerra, situem-nos, a través del cinema d'Ettore Scola. Tot això s'emmarca dins el cicle Històries del Cinema. Doncs sí, Ludovico Longhi, que és professor d'Història del Cinema a la Universitat Autònoma, impartirà aquesta xerrada demà a la Casa de Cultura. Ettore Scola va morir a principis d'aquest any i va ser un dels directors i autors referents de la comèdia italiana, una corrent cinematogràfica crítica i irònica. Com molts altres directors de cinema italià, Ettore Scola es va formar a la revista humorística Marco Aurelio, una publicació editada durant el feixisme. I d'aquí també van sortir noms tan destacats com ara Federico Fellini. La xerrada de demà amb Ludovico Longhi pretendrà també reflexionar sobre l'ús de la ironia cinematogràfica a partir de la figura d'Escola. També s'analitzaran les dimensions sociològiques que s'amaguen en la història del cinema sota el paraigua de la comèdia crítica o la comèdia humana. Per tot plegat, Longhi s'ajudarà de diferents recursos i alguns fragments de pel·lícules. La conferència amb Ludovico Longhi porta per títol La comèdia a l'italiana, ens havíem estimat tant, i serà demà a 2.47 de la tarda a Can Ginestat. Perdona, perdona que ho talli. Quantes preguntes? No, no, un moment, perdona que ho talli. Amato i tanto, no? Que seria... Sí, però aquí, però fixa't com ho ha dit el Jordi, eh? És que no ho estàs dient bé. És que... Escola. Escola. O sigui, després l'informatiu ho està a fer així. Escola. Si no, no ho pronuncies bé. A més la geminada. I posar les manques així com si... Encara que sigui ràdio. D'acord. En plan, un invers al Rajoy, no? Sí, sense pomodoro. Sense pomodoro? Sí, cafè cappuccino. Sense pomodoro, no? Un cafè sense tomàquet. Molt bé, Andrea. No, de fet, ets molt original. A mi hi ha hagut alguna vegada que... I prosciutto perra. Que a algun company que li feia mal olor als peus li hem dit els teus peus fan olor a pomodoro. Pomodoro és tomàquet. Suposo que és per la ignorància que tenen els meus amics. A veure, anem a dir coses que sabem dir en italià. Jo, per exemple, en italià sé dir jo no em parlo italiano. Ristret. És bàsic. Ristret. I després, dove vai. Dove vai. Això és un clàssic. Com estàs? Dove sei. Dove sei. Sí. Yo me llamo Andrea. Ah, sí? Sí. Ah, jo em dic Jordi. Què tal? Com estàs, Jordi? Jo vaig aprendre una paraula que és stròvolo. Sí. Ui. Que és... Ara no em... Shark, ara em surt en anglès. Shark, tauró. Tauró, això. Com, stròvolo. I tu dius, per què em vaig aprendre aquesta paraula quan vaig a itàlia? Pues per res. Bueno, va. Que m'hem de... És una qüestió. Vinga, va, anem a una altra cosa. Hem de parlar ara del poeta Maria Manent, que serà el protagonista de la propera conferència del cicle Geografies Literàries de les Cees. Què passa? Teniu calor? Vinga. Dijous, el filòleg Arnau Vives parlarà del poeta i de la seva estreta vinculació amb el Montseny i Montseny. Sí, ara conferència. El Montseny de Maria Manent. Maria Manent va ser un dels poetes, prosistes i crítics més destacats de la cultura catalana del segle XX. Va néixer a Premià de Mar, però durant la Guerra Civil es va haver de refugiar el Montseny a una masia de Viladrau, propietat del seu amic Jaume Bufill. Aquells indrets van centrar i ambientar gran part de l'obra literària del poeta, el van inspirar. Durant la seva estada a la masia, Manent també va escriure fidelment un dietari on relatava el seu dia a dia, les notícies que li arribaven de la Guerra Civil i, sobretot, on explicava com evolucionava el seu entorn i el paisatge. La conferència serà amb el filòleg Arnau Vives a dijous, excepcionalment. Recordem que totes les xerrades de les Cees es fan en divendres. Així doncs, tindrà lloc doma passat a les 8 del vespre al Salà Piquet de la Taneu i, per complementar-la, diumenge hi haurà una excursió a arbúcies. Les inscripcions s'han de fer ja al correu cees.santjust.gmail.com i la sortida serà diumenge. a les 7 del matí des del parc del paradó. Perfecte, canviem de qüestió, anem cap als esports, va. Carles Martínez, del club de l'atisme Sant Just, va passar ahir pel Juguem a casa al programa d'esports de la ràdio per valorar el cross escolar del passat cap de setmana. Marc Romero, com va anar? Doncs Martínez, Carles Martínez, va començar valorant molt positivament els més de 500 corredors i corredores que van haver-hi en aquest cross escolar. De fet, va arribar a afirmar que si tinguéssim més places, omplirien totes les places, però que només en aquests cross, en aquestes competicions, només es poden apuntar a clubs del Baix Llobregat. Per tant, això els limita pel que fa al nombre de places. Com dic, va valorar molt positivament tota la competició. I també va parlar de la cursa solidària de l'Hospital Sant Joan de Déu, que també és d'Uterma aquí Sant Just, però que, per d'altra banda, no va anar tan bé en les dues últimes edicions, com és el cas del cross escolar. És possible que l'any que ve no hi hagi, per tant, cursa de l'hospital? És possible que està sobre la taula. Un dels motius pel qual Carles Martínez va dir que això passa és segurament perquè no s'apunten clubs en aquesta competició, en la cursa solidària, sinó que s'apunten les persones individualment. I això fa que molts clubs no puguin apuntar a tots els seus corredors. I, a més a més, també va destacar que aquesta cursa és de pagament. D'altra banda, pel que fa al Club Atletisme Sant Just, Martínez va assegurar que ara mateix el club segueix creixent, però sobretot de valorar el bon ambient i el bon rotllo, podríem dir, que allà dintre de tots els atletes. Per cert, aquest cap de setmana, si no ho tinc mal entès, hi ha una cursa a Sant Feliu de Llobregat d'Atletisme. La Sansi. La Sansi, pot ser? Sempre a Sant Feliu l'espa de la Sansi. Aquí, de fet, va ser el primer any que se'n va fer. Tu vols parlar de Sant Feliu, però jo vull parlar dels cars. No, però de 5 quilòmetres i 10 quilòmetres. Doncs de pinta que serà la Sansi. És la Sansi, no? Val, val, val. Què passa amb els cars? Atenció, nosaltres dijous som un programa especial, eh? Sí, i nosaltres divendres. Molt bé. I diumenge, hi serem, també, amb els cars. Ja ho explicarem. Molt bé, molt bé. Amb qui parleu vosaltres dijous? Què? Amb qui parleu vosaltres dijous? Doncs amb gent protagonista, que serà, sense cap manera de dubte, un referent en aquesta cursa de cars. No ho sé, amb qui parlarem. Molt bé. No, escolta, dic que diumenge és la quarantena a cursa de cars. Sí, què passa? A veure, que... A veure, para, para, para, para, que veig aquí que em volen vendre una moto. Notícia exclusiva. A veure, para, para. Que si no us heu entenat, jo us volia preguntar si us tirareu aquest any. No, no us tirareu. Per què? El Jordi, perquè el Jordi no ha volgut. Perquè... Oh! Perdona? I aquest cop baix? No, el Jordi té coses, crec, i jo també tampoc no estic supermega fina per tirar. A veure, m'he dic una cosa. No he entrenat aquesta. Mira, m'he trobat avui... L'any passat tampoc. Així us va anar. M'he trobat avui a la Mari, que és la senyora de la neteja, de la ràdio, que diu un pato d'una abraçada, que diu, ui, que no us tira aquest anyo. Digo, no nos tiramos. Diu, ui, Andrea quería y tú no. Digo, a veure, una cosa. Però si ja començem ja... A veure, música de tensió. Música de tensió. És que li vaig ensenyar el vídeo. I llavors jo... Clar, i llavors jo una cosa. Dic, Mari, jo acabé hecho polvo l'any passat. Però, clar, l'Andrea estava sentat al rató i només feia que conduir l'estona d'esquerra i jo estava empenyent el car tota l'estona. Sí, és veritat. Per tant... Amb baixada. Amb baixada, és veritat, eh? Què? Estaves empenyent amb baixada. No, no, no. No, la recta primera de Canigó, que són 200 metres, allò tot és baixada. És una baixada que, bueno, i a més el car que ens van deixar és tan lleuger... Ja, és que és fatal. És que no ha estat pràctica. El ridícul que vau fer és per culpa del car, no? Què? El ridícul que vau fer és per culpa del car. El ridícul que fas tu cada dia amb aquesta ofenda. Bueno, ho pots atacar a nivell personal, però... No, no és personal. L'has fet tu, sí. Va, que hem d'acabar. Gràcies, Mar Romero i Andrea. Però què no truquem avui? A qui vols trucar? No sé, a la policia un altre cop. Que vagi molt bé. Ja teniu més informació ara mateix a radiodesbert.com i a partir de les 7 als Enjuns Notícies, edició vespre. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb la gran Clara Segura que està al Teatre Villarroel amb la treva. Fins ara. Cinemes sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Música, un programa realitzat i presentat Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiu, informatiucomarcal.com Ràdio d'Esvern, 98.1 i tot el que passa al teu voltant. Ràdio d'Esvern, 98.1 Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Qualsevol persona que estigui ara començant una nova relació també, vull dir que parla de persones, no de professions, però és veritat que com a taló de fons d'alguna manera estan les professions d'aquestes dues persones que tenen un nivell de risc i compromís que potser no és les nostres professions més habituals, però alhora també hi ha aquest taló de fons de les guerres del món que estan passant a tot arreu i com ens posicionem nosaltres des del nostre apartament de Barcelona o de Bruque. Exacte, exacte. De fet, vaja, jo volia dir que el text és una perla que ho ha trobat la gent de la Brutal, no?, amb el Manrique, els selves i tal. Tu, clar, com a actriu de gran recorregut i bagatge, quan t'arriba un text d'aquestes característiques, què penses, Clara? Mira, jo crec que va ser un text que intuïtivament vèiem que podia estar bé, però sobretot, sobretot ens en vam adonar i amb això incloc la traductora, que és la que si no hi ha anat al propi Julio i amb la resta de l'equip, de tot, que a mira que anàvem desglosant-lo part a part, peça a peça, rèplica a rèplica, dèiem que ben escrit estava, que ben definits estaven els personatges, que complerta era l'obra en aquest sentit, perquè d'entrada són aquestes coses que a vegades passen amb el teatre ben escrit, que no és evident en una primera lectura, no sé com dir-t'ho, però que quan comencen a poblar-ho actors i comencen a fer els seus matisos i comences a aixecar-ho, de cop veus la riquesa que hi ha darrere. Hi ha moltes capes, clar, clar, efectivament. Doncs la veritat és que és increïble i jo recomano moltíssim de debò. Doncs a Sant Justenques ja sabeu què heu de fer, a més a més això dura fins al 15 de gener. Parlaves, Clara, que no és una obra exclusiva de reporters de guerra, sinó que totes les professions i totes les persones s'hi poden sentir reflectides, és les bombes d'un gran text, mai més van parlat o mal parlat d'això de bombes. El Julio Manrique deia a la presentació que és una història sobre gent que ha de prendre decisions. Totalment, vull dir que... I això ho ha de fer tothom, sovint a la vida, prendre decisions. Tots ha de prendre decisions, algun dia o altre, o molts més dies dels que ens pensem, no? I també jo penso que és cert que ha creat com una mica d'expectatives entre la professió periodística, perquè, bueno, o potser és que els periodistes estan donant altres vegades al teatre i no t'ho diuen, no? Però aquest cop sí, quan ens n'hem adonat que un dia ve aquest, un dia ve l'altre, i tenim la sort que es queden i parlem un moment, i d'alguna manera també hem constatat que l'autor estava molt ben informat i que, a part de ser un gran autor teatral, no va quedar-se a la capa externa de poder fer un retrat d'aquest tipus de gent, sinó que crec que van a les llagues, els problemes reals, que en el fons són problemes humans, no problemes professionals, no? Tu fent el personatge... Però que realment... D'acord, que realment que els periodistes, alguns ens han dit que aquestes converses jo l'he tingut a casa amb la meva dona. Vull dir que... Sí. Que en aquest sentit crec que el tio ho ha fet molt bé. Ho ha fet molt bé. Tu estudiant la Sara, estudiant el seu comportament, finalment has entès i transmets què fa que una persona decideixi a jugar-se la vida, a anar a la guerra, a fotografiar, a reportar aquests principis del que parla l'obra, els principis periodístics i si realment val la pena jugar-se la vida per aquests principis. Bé, no ho sé, la veritat és que mira, una altra sent justenca, ex sent justenca, la Yasmin Córdova, que també és periodista, que també havia treballat a la ràdio fa molt temps, quan li vaig explicar quina obra feia em va dir, em va ser un mail super extens i em van dir benvinguda a l'enganxe que et causarà el tema del fotoperiodisme a la guerra o als reporters de guerra, no? I realment alguna cosa ha passat, eh, que fascina des de fora, des d'una persona aliena absolutament en aquesta professió, fascina el punt de dir com podeu viure amb aquesta semicotidianitat de l'horror, de la guerra, d'aquesta adrenalina, com podeu fer fotos sense, o sigui, que l'únic filtre que hi poseu és la càmera, com ho filtra això el cos humà, com tornes aquí a anar-li que un dia ja has d'anar a comprar-te un llit i tot aquest dilema doncs jo crec que ens l'ha obert a tots els que fèiem l'obra i, bueno, hem necessitat això, doncs llegir el llibre de la Dario, mirar algunes pel·lis o documentals sobre fotoperiodistes i sentir-los parlar sobretot, no? I després també t'adones que cadascú és un món, que cadascú també té unes guerres internes que a vegades són més fortes que les guerres externes i que a vegades són ferides que un porta que d'alguna manera va a curar-les amb una guerra exterior i després també la perversió de veure que la guerra és un negoci, no? I que ells, bueno, que formen part de tot el xou, no? Perquè si només citant un tros de l'obra que ella porta un fixer, doncs jo no sé on llegia i ens parlàvem els periodistes de què val un fixer en època dura, en època de guerra. Un fixer, per la gent que no hagi vist l'obra i perquè no sàpiga, no, que és la persona de contacte resident del país, nadiu d'allà, sigui d'Iraq o de Síria, que acompanya els periodistes i els fotoperiodistes a la zona, no? Que en el text i en l'obra expliqueu que sense ells ens podria fer res. Clar, per veure la feina dels fotoperiodistes, per exemple, hi ha el World Press Photo, que això de tant en tant em sembla que arriba aquí a la Santa Mònica, però clar, el gran dilema d'aquests professionals, d'aquests periodistes de guerra, que és el de sempre, no? interferir en el que passa o no i quedar-te darrere l'objectiu i no ajudar. Això, Clara, ho has treballat d'alguna manera o què opines tu d'això? Bé, això, per sort, és un dels punts que peten la funció, peten acció, diguéssim, i d'alguna manera, bé, jo crec que allà estem, no? Allà estem tant el David com jo currant-nos a veure què deu voler dir fer això, però com que això és impossible perquè no sou fotoperiodista ni tinc temps per fer-ho ni per apropar-m'hi, com sempre, els actors d'alguna manera també hem sentit en algunes altres circumstàncies però potser una sensació similar en què som un frau o que estàs enganyant la gent o o que vius gràcies a les històries dels altres, no? Vull dir que que d'alguna manera bueno, per fer per fer aquesta feina no, clar, no, per fer MacBet no has d'haver... No, no, però jo em referia més, per exemple, que la Sara defensa més la seva feina dient que són necessaris perquè justament es pugui veure el que està passant i transmetre la realitat encara que no puguis ajudar doncs aquella mare que li acaba d'explotar una bomba a Irak i té els seus fills als braços, no? Vull dir que és aquesta duresa realment la d'aquesta feina. Sí, jo crec que sí, jo soc, a part de perquè ho defenso perquè la Sara no ho defenso i d'alguna manera hem de defensar els personatges però sí que penso que s'han de fer les fotos i que penso que hem de saber què passa al món. Ara, l'altra part de la història que també es tracta dins de l'obra i que per això penso que és una obra més complexa del que pot ser en aparència que és que estem sobressaturats d'imatges d'alguna manera també i que... No ens afecten fins i tot aquestes imatges no? Hi ha tantes, tantes que finalment... Això m'ho he fet que se'n parli econòmic entre les élits econòmiques ja no dic els governs que tampoc una foto ha mogut o en pes al cor de la ciutadania però no sé si el cor d'aquí pot fer canviar realment la situació que a vegades és tan cru com uns diners en un banc però per això jo penso que sí que s'han de fer però és veritat que on està l'impacte no? I on està i què crea fins i tot ara com ara l'impacte Això no? On està? He llegit que ja heu rebut l'assessorament d'un fotògraf Plàcid Garcia Planas ell què en pensa d'això també? Ell és reporter Sí amb qui treballa és amb el Guillermo Cervera que és amb qui les fotos que podíeu veure o que es poden veure mentre estigui en funció al hall de la Villarroel del Bai Bai Cabul Exacte Exacte Informem que la representació es complementa al hall del teatre amb l'exposició fotogràfica Bai Bai Cabul de Guillermo Cervera Digues, digues Clara No, doncs que jo crec que ens va anar molt bé la xerrada que ens va venir fer al Plàcid perquè d'alguna manera també veus totes les vessants que també té el fotoperiodisme vull dir que es pot explicar la guerra des d'una forma més crua més literal més èpica o es pot explicar la guerra amb la paradoxa del costat no? o sigui vull dir que potser com a vegades deia el Plàcid no cal ensenyar el parc de Setmana Santa en el sentit la cruesa perquè això ja no afecta i en canvi amb una contradicció com un preservatiu al costat d'un tank també està explicant que que la guerra bueno que que també hi ha una part de negoci que hi ha una part de tràmit que hi ha una part d'una cosa un tràmit molt cruel però que la vida també continua no? Estem parlant amb la Clara Segura de la Treva l'obra que es pot veure aquests dies a la Villarroel clar té aquesta vessant tan crua que ens estem centrant ara però és que el text com dèiem i també vosaltres ens porteu al públic cap a uns llocs perquè cap a aquesta cruesa ara i després cap a l'altra banda amb una amb una comocitat increïble no? que hi ha moments que es talla l'ambient doncs podria tallar amb un ganivet de la tensió que hi ha i que genera tot aquest tema que estem parlant però després la banalitat del dia a dia no? Aquesta és una mica clara la contradicció de l'obra la contradicció de veure uns conflits per la televisió de l'ésser humà és una cosa molt profunda això totalment jo crec que és l'essència de l'ésser humà de dir no sé neix un nen i mor algú en el mateix moment i no et dona temps d'anar a un lloc perquè estàs parit no sé és com una cosa molt és com si inclús és grotesc si inclús és còmic vull dir que hi ha un punt de l'obra i també la intel·ligència del test no? crec que sí que fa que això que que hi ha una part molt això que s'instal·laria el drama perquè ella acaba d'arribar després d'estar dues setmanes en coma i ha estat quatre meses a un hospital a Alemanya pendent de veure com evolucionava i el dia que arriba el dia que té menys ganes de parlar d'això doncs arriba el ritxar amb una nova nòvia no? i que porta uns globus no sé com dir-t'ho que sí que sí que sí que sí que sí que és com perdó o sigui bueno perquè la vida conviuen les dues coses la vida, la mort la lo tràgic i lo còmic i bueno i tots també tenim referents vitals de coses que ens han passat en moments que era un desastre i estàvem plorant i que hi ha hagut alguna cosa que dius hòstia si és que la vida també és això no? sí en fi jo crec que una part d'aquesta paradoxa és que a vegades hi ha alguns fotovaristres que volen fer més no? fer posar-hi més atenció en aquesta part perquè això perquè per veure això que la vida malgrat la guerra doncs ens ho explicava el plàcit que a Líban quan hi havia guerra i s'estaven bombardejant algunes zones de Beirut un senyor va obrir la seva perdeta de souvenirs 9 del matí i els plàcit preguntar per què i ell el tregui a dir per què no i és veritat i l'hauria continuat malgrat tot no? malgrat tot sí malgrat tot doncs clar que la veritat és que esteu estupendos és una obra que jo vaig sortir encantadíssim i la recomanem moltíssim hem de canviar ara de registre perquè tinc entès que ja ha començat és que tot hem de preguntar això ja ha començat la segona temporada de nit i dia no? el rodatge o com està la cosa? no encara no ah no encara no ah calla calla escolta però espoyler espoyler tio espera espera a veure què com està la cosa que estem allà tots pendents home la gran sèrie de Catalunya ara s'estan començant a moure totes les preproduccions vull dir que ara ja hi ha els capítols em sembla que gairebé tots escrits t'han arribat ja els guions a mi m'han arribat a mi m'han arribat quin nou cas quin nou cas què serà qui serà ara l'antagonista serà un pederasta serà un que bueno que ens haurem d'esperar una altra vegada però però que bueno que que ara ara s'ha d'anar ja estan tot clar també és veritat que la vegada passada n'hi ha molts que no poden sortir que no poden sortir no segur que Mario Gas diu que no ha pogut diu que no diu que no podia Mario Gas i Vicky Penya no poden sortir per dates per dates i la Carme Sanz escolta no no encara falta falta una mica que estem per producció comencem si tot va bé rodar el gener ah el gener bueno mira sí perquè ara s'està matent Marlí no després de Nadal suposo que s'ha matat el Crac si no es boco i després suposo que del Crac mira molt bé primavera avui estem ja mirem primavera escolta per cert que tema això em queda falta una mica però tema té un altre projecte és que no para noia Conillet que torneu de gira sí està de gira no Conillet vam fer una gira així d'estiu diguéssim i vam quedar a bastants llocs que no podíem col·locar-los a l'estiu i llavors es van anar a plaça això a la primavera ara aquesta i llavors que eren una gira d'uns tritxers torta molt no parar molt bé molt contenta m'ho passo molt bé si no home clar Premi Nacional de teatre és que estem tan orgullosos sempre Clara que parlem amb tu com a Sant Justens clar en fi que vagi molt bé gràcies per atendre'ns enhorabona per l'obra la treva i un petó molt fort cuida't molt moltes gràcies una abraçada que vagi bé adeu bona tarda fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments parlant d'un altre projecte que no es diu la treva sinó que es diu el projecte treva mar de Déu de treva a treva i tiro perquè no treva de la treva a treva en fi en parlem d'aquí uns moments amb la Carola en capta i fins ara mateix Agriuntas Gràcies. cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio avui a les 9 del vespre Emma de Música un programa realitzat i presentat per Maria Quintana Ràdio Tospet Durant a 8.1 Ràdio Tospet Durant a 8.1 I una setmana més continuem amb la gent de l'espai Essència del nostre municipi canviem de més i aquesta vegada tenim una bella coneguda del programa que és la Caroline Campste Caroline, bona tarda Una setmana més un més més d'Essència tot psicoterapeu d'Essència ja ho saben els nostres oients i a més a més també ets formadora del programa Treva que ja en vam parlar em sembla la temporada passada no sé si vam fer alguna pinzellada per sobre sobre tot això però per recordar una mica què és el programa Treva Caroline ens fes una mica de memòria què és això del programa Treva? El programa Treva és un programa que és per les escoles on es treballa el tema de la interioritat o es treballa la relaxació i la meditació i són una sèrie de tècniques que s'ensenyen als docents perquè ells després ho puguin aplicar dins de l'aula Per tant fer relaxació amb els alumnes fer relaxació a les escoles a través de classes de tutoria per exemple o altres? Bé es pot fer durant tot el dia o sigui depenent de què és el que es fa el Treva es pot ficar inclús a una hora Treva on només es treballa aquestes tècniques o si no coses com per exemple a les 9 del dematí en totes les aules es fa un silenci Això és una cosa més o menys nova? o ja fa molt que ho porteu Caroline? No el programa ja porta anys però clar això tu has de pensar que antigament a les escoles per exemple quan es llegia en veu alta o quan es feia l'oració totes aquestes coses al cap i a la fi el que també es busca més d'altres és el buscar que el nen es concentri i arribi a l'escola i estigui per tant relaxat disponible i tranquil i d'aquesta manera segur que és molt més productiu exacte i per tant també rep més l'atenció i es concentra més mira per parlar-ne avui has portat una convidada que és l'Ainoa Vigil Ainoa què tal bona tarda hola molt bona tarda vinga del programa també explica'ns perquè tu ets professora d'una escola on s'aplica Treva no? el programa Treva sí aquest any no però l'any passat sí i quines diferències vas trobar explica'ns una mica des del teu punt de vista com a professora de tot això que estem comentant doncs les diferències són moltes és a dir jo venia d'una escola que no es feia el Treva no aquest projecte i després quan vaig arribar a l'escola nova doncs sí aleshores els nens d'acord el clima de treball el clima a l'aula és molt més tranquil més relaxat estan més disposats vull dir amb això nosaltres abans que ha dit la Carola i no en quin moment feu servir el Treva doncs nosaltres per exemple les relaxacions sempre abans de venir del pati després doncs per començar fèiem una petita visualització o una relaxació i ells doncs ja estaven com més més atents o més capaços d'agafar aquesta informació teníem més ganes clar perquè durant també tota la jornada escolar des de les 8 del matí fins a les 5 de la tarda que de fa que s'entra però més o menys que se'n van clar és que el nen la nena passa per uns estats d'ànims molt diferents i potser quan tornen del pati és quan estan més dispersos és el pitjor de tots sí i aleshores nosaltres ho feien fixa i ells ja ho sabien que tocava arribar a classe i fer una petita relaxació i això els ajudava molt i també a nosaltres per dur a terme doncs el que volíem fer no en aquell moment i aquesta reflexió relaxació i reflexió també com era? era tots els alumnes al seu lloc sentats tranquil·lament? sí, depèn depèn pots fer una relaxació assegut a la cadira no? on vas relaxant les diferents bueno traient tensions de les diferents parts del cos o bé fas una petita visualització en aquell mateix moment o si la vols fer a terra doncs també tot depèn de l'espai una miqueta no? Carola hi ha molts municipis no? que tenen ara mateix el programa Treva als seus centres i a les seves escoles sí sí hi ha moltíssimes escoles a nivell de de tota Espanya inclús hem estat a Canàries el que passa que ara hi ha municipis inclús que el que estan fent és a nivell d'ajuntament ampers i escoles tots van cap a aquest programa llavors cada centre aporta uns quants docents perquè es pugui formar amb això llavors aquells docents tornen a l'escola i fan com la comissió Treva ja tu ets formadora de fet jo soc formadora d'aquests docents com ens ha explicat alguna vegada aquí ja sent just hi ha algun centre que faci el programa Treva? encara no Jordi encara no estem allà estem ja intentant-ho sí perquè clar això està dirigit com dèiem a tots els estaments quasi bé de la comunitat educativa no? perquè tant els docents que també ells d'aquesta manera segurament que fent la relaxació també relaxen els alumnes i també dieu a l'AMPA també per què això de mares i pares? clar a veure el primer també i m'agrada que la Inoa que és mestra dins d'una escola on fan el programa Treva clar jo mare d'aquesta mateixa escola què és el que passa? després què és el que fan amb el meu nen? què és el que fa la Inoa? que resulta que la Inoa li diu a la meva filla que tanqui els ulls i llavors està bé que amb els AMPAs que els pares i mares sàpiguen que no estan fent res raro amb els nens que simplement s'està amb ells i portant-los a la presència abans quan la Inoa estava dient que després del pati tal com tu has dit és importantíssim entendre que el pati per als nens és una cosa molt heavy allà passa clar molta energia amunt, avall s'estan lliures no s'estan amb la pressió d'haver estat tancats durant moltes estones escoltant el professor o la professora o abans d'un control o d'una prova que hagin de fer doncs també va molt bé doncs relaxar una miqueta perquè sempre estan com més nerviosos no? del que s'hi trobaran i d'aquesta manera doncs bueno ho comencen diferent ara sempre entenem que la relaxació no és només el massatge o la pluma no? el passar la pluma treves són nou tècniques i es poden utilitzar qualsevol d'aquestes nou tècniques per relaxar els nens en aquests moments quina franja d'edat estem parlant? perquè aquí hi ha una franja o són tots? no, no, no ara per exemple a Vilassar de Mar s'està treballant des tallars d'infants fins a fins a institut fins a l'ESO i batxillerat i per tant des de primària i secundària és que a més tu abans has dit una cosa molt important que l'Ainó m'ho va comentar ahir per telèfon diu és que m'ha canviat en mi la meva vida o sigui si vols explicar que a més a més d'amels nens és en un mateix sí i tant moltíssim una vegada realitzes el Treva són eines i recursos que tu tens per conèixer-te a tu mateix i regular-te una miqueta aquests estats d'ànim per exemple si el mestre està molt nerviós i tot és com que uau és un caos doncs primer ens hem de preocupar per uns mateixos per mi mateixa i dir bueno estic molt nerviosa què passa perquè això es transmet als alumnes potser sempre enfoquem una miqueta que són ells els que estan nerviosos però realment som nosaltres que transmetem aquests nervis i aleshores una vegada arribes a aquesta conclusió tot es fa més relaxat més paït més tranquil i a la vida diària també abans amb el tema de les respiracions és un mètode que funciona moltíssim quan estàs en un moment d'ansietat millor no arribar i doncs respires fas una respiració i aleshores això també ajuda i ajuda per tot abans d'acabar discutint doncs tens eines és a dir o pots dir fins aquí marcar el límit una miqueta fins aquí hem arribat o bé ho pots fer d'una altra manera i com ho reben els alumnes tot això els alumnes sí com ho reben per exemple l'escola nova ara ens posarem a tancar els ulls farem unes respiracions ens relaxarem i farem unes visualitzacions o l'exercici que toqui com ho reben tot això si parlo de l'escola nova l'escola nova és una escola que ja serveix que porten cinc anys ja amb el programa clar aquests alumnes eren experts és a dir em van ensenyar a mi aleshores estaven super acostumats ara dia d'ara en l'escola on jo treballo no fem el treva però sí que de tant en tant puc introduir alguna relaxació els hi encanta és més ho demanen ho demanen directament ho demanen això és meravellós i em diuen com podem fer això dels mantres i jo dic quin mantres i nosaltres no en fem mantres però els hi encanta els hi encanta sí molt bé abans has parlat dels nous tipus diferents de treva que hi havia quins són aquests perquè són diferents tècniques i exercicis que heu catalogat vosaltres mateixos sí bueno està demostrat amb estudis científics tot això tot això està avalat per la Universitat de Barcelona i llavors amb les diferents tècniques hi ha molts exercicis hi ha d'estar el mindfulness que ja ho hem parlat aquí més d'una vegada el prendre consciència de la teva atenció de com estic jo i com això afecta els que estan al voltant el tema de la respiració que ha dit la Inoa que per mi és fonamental un altre que m'agrada molt per l'escola dins de l'aula és el tema de la postura com canvia la nostra postura com jo em presento envers els altres quan estem cansats quan un està cansat com està el seu cos està molt abatut això als nens els hi arriba i a ells mateixos també i com ens va afectant la posició a la cadira totalment tot el dia és important també perquè la posició si em moc per la classe corporal tot això té a veure amb l'energia amb la relaxació amb el moviment amb el moviment consciència sensorial i com dius això està demostrat per la Universitat de Barcelona que després els resultats són molt més positius de cara als alumnes de cara als alumnes i també de cara als mestres es redueix el nivell d'estrès dels mestres i també s'augmenta la concentració dels nens i llavors òbviament això els resultats es veuen després amb els resultats econòmics i acadèmics dels nens això està basat amb el doctorat de Luis López González que és una eminència en aquest camp i llavors a partir de totes les proves que hi ha anat veient doncs està el recull com es veuen els resultats i es fa proves d'abans de passar treva a després de passar treva i com estàs al començament i com estàs al final jo ens preguntava si era molt nou perquè volia saber quants anys fa que s'aplica més o menys això perquè jo si no és per tu Carol jo això no l'havia escoltat mai i tampoc no ho veig molt ni a la televisió ni tampoc no n'he vist gaire ni reportatges ni els mitjans de comunicació saps el que passa Jordi que està el tema està el tema curricular i està el tema que els nens han de saber les tables abans de passar de tercer a quart i s'està donant moltíssima ai no va dient que sí amb el cap però es dona moltíssima importància això i llavors ens dona por perdre temps entre cometes perdre perdre temps en que els nens siguin més persones i és una inversió perquè nosaltres com a mestres i com a mares i pares volem per exemple que els nostres fills siguin sempre ho diuen competents que estiguin preparats preparats quina millor preparació que gestionar-se un mateix conèixer el seu cos saber en quin moment es troba saber com afrontar la vida amb el treva aquests recursos els tens aleshores abans quan deies fins a quina edat no? doncs tota la vida tant de bo jo ho hagués sabut abans i ho hagués pogut portar a terme no? és a dir és que és una forma de vida una persona que fa el treva s'ho creu i realment ho veu perquè és molt positiu et canvia la vida totalment tens qualsevol dificultat qualsevol conflicte i t'ho replanteixes diferent de fet és com fer relaxació avui en dia estem acostumats i acaba de més ja fa uns anys potser amb el ioga que va ser com la primera així activitat o taller teràpia digue'li com vulguis concentració relaxació amb un mateix de l'edat adulta però clar si es comença des de ben petit això és una cosa que pots portar amb tu durant tota la vida en fi estem parlant amb la Caroline Capsteig i l'Ainola Vigil d'aquest programa Treva que és aquesta proposta d'intervenció pedagògica per portar aquesta relaxació a les aules de moltes escoles i molts instituts perquè per anar acabant perquè com sempre el temps ja s'estirà sempre es parla de l'educació que és un dels temes pendents bé jo des que soc petit em sembla que en aquest país estic sempre escoltant altres models que són molt millor que l'espanyol que el català com està aquesta situació ara perquè realment clar és que és una cosa molt i molt complicada no? Digues digues Caroline què passa? Sí és molt complicat de alguna cosa s'ha fet el silenci i no sé si és que no en voleu parlar o preferiu no dir la vostra no, saps què passa Jordi que és complicat i es pot donar voltes i voltes sobre el mateix i sempre estem buscant fora d'Espanya les coses funcionen molt millor hi ha sistemes del nord que es diuen que funcionen molt millor i es veuen els resultats tot també és un tema que és que jo d'estar fora i no si em permets veig i és el cansanci del mestre hem de tenir en compte això llavors el docent més que la formació que se'ls està donant jo com a cuidadora de cuidadors crec que és molt important cuidar els mestres no és tan important i espero que ningú ara se'm tiri el coi però no és tan important el currículum que se li està donant que els nens han de ser Catalunya Ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Kilian Sabrià El candidat republicà a la presidència dels Estats Units Donald Trump ha votat a Nova York prop de la torre que porta el seu nom en el moment de dipositar la butlleta ha assegurat que tot pinta bé hores abans també a Nova York la seva rival demòcrata Hillary Clinton ha votat i s'ha mostrat confiada en la victòria ha enviat especial a Nova York Cèlvia Cernades Bona tarda efectivament ja han votat tots dos l'últim ha estat Donald Trump perquè és el que va estar fins més tard ahir la nit fent campanya a Michigan fins molt tard la policia ha tancat al carrer de Manhattan on Trump i la seva dona Melania han dipositat el vot el milionari ha estat molt evasiu davant les preguntes a la premsa tot està molt bé tot està molt bé abans li havia concedit una entrevista però d'una hora a la cadena Fox on es mostrava convençut que guanyarà però la mesmatinera ha estat Hillary Clinton amb el seu marit Bill expresident ell aspiren a presidenta ella han votat a Chapacua la localitat del nord de Nova York on van anar a viure quan van deixar la Casa Blanca els Estats Units recordem-ho tendeixen a ser un país abstencionista les presidencials solen votar només la meitat dels electors però aquest cop pot ser diferent la web de referència RealClearPolitics li dona a Clinton un 81% de possibilitats de victòria Celes Arnadas Catalunya Ràdio Nova York Notícies breus Montse Quadreny la CUP ha denunciat avui davant de la Fiscalia de Barcelona un tuit del líder del PP català Xavier García Albiol on s'instava a linxar el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona José Tellez segons la CUP García Albiol podria haver incorregut en un delicte d'incitació a l'odi i amb la seva violada volia atemorir Tellez Albiol va assegurar que el tuit era ironi que ara la Fiscalia ha de determinar si investiga els fets i si són delictius un dels dos jutges que controla el centre d'internament de la zona franca de Barcelona descarta que els interns amotinats la setmana passada hagin estat víctimes d'agressions per part de la policia segons han explicat fonts judicials a Catalunya Ràdio en aquestes mateixes fonts subratllen que els interns van explicar a la metja a la metja del centre que s'havien autolesionat i que per això ha fet amb les rajoles que van trencar d'un dels lavabos nous La Guàrdia Urbana de Barcelona posa prop de 2.000 denúncies per infraccions relacionades amb la tenència i responsable d'animals quan encara falten 3 mesos per comptabilitzar l'increment ja és del 20% respecte a l'any passat segons dades d'aquest cos policial la majoria de denúncies són per dur gossos potencialment perillosos sense morrió o sense lligar se n'ha fet prop de mig miler també hi ha prop de 300 denúncies per dur animals sense censar o sense microxip i més de 150 per falta de llicència La Guàrdia Urbana recorda que cal recollir les deposicions d'animals i complir la normativa en relació amb la presència de gossos al carrer els bancs d'aliments de Catalunya necessiten 15.000 voluntaris més per poder fer el gran recapte del 25 i 26 de novembre els organitzadors preveuen habilitar voldrien habilitar 2.500 punts de recollida d'aliments arreu de Catalunya per cobrir-los es necessiten 27.500 voluntaris però a dia d'avui quan falten dues setmanes llargues per la campanya solidària no s'han inscrit ni la meitat de participants que fan falta en el gran recapte de l'any passat es van recollir més de 4.600 tones d'aliments per a persones necessitades el rapet lleidatà Pablo Hasel anirà a judici el 23 de novembre per la cançó amb amenaces de mort a l'alcalde de Lleida Àngel Ros la fiscalia demana un any i 3 mesos de presó pel tema mentirós que va ser publicat a Youtube fa dos anys i després retirat per ordre judicial Lleida per Joan Alvarez Hola bona tarda l'escrit de fiscalia remarca que la cançó conté expressions dirigides a l'alcalde com Àngel Malparit et mereixes un tret t'apunyalaré massa arruïnat o t'arrencaré la pell a tires el raper Pablo Hasel recordem-ho ja va ser condemnat per l'Audiència Nacional a dos anys de presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme per cançons de suport als Grapo Oeta entre d'altres la condemna va ser ratificada pel Tribunal Suprem el març de 2015 Hasel llavors no va entrar a la presó perquè no tenia antecedents Pere Joan Alvarez Catalunya Esports Marta Gràcia L'exjuaor del Barça Adriano Correia assegura que no ha comès cap delicte fiscal i que sempre ha pagat tots els impostos Adriano l'investiguen per un presumpte frau a Hisenda de més de 600.000 euros per no declarar els guanys dels seus drets d'imatge El Barça va pagar més de mig milió d'euros per una declaració complementària del Juaor l'any 2014 El Madrid perd Toni Kroos un mínim de dos mesos després que s'ha confirmat que s'ha trencat un dit del peu Això vol dir que no podrà jugar el Clàssic contra el Barça el 3 de desembre El coordinador general dels Jocs Mediterranis de Tarragona Javier Villamayor acusa el govern espanyol de passivitat Villamayor que no amaga que aquest ajornament és un entrebanc reclama al govern espanyol ara un compromís ferm de cara a assegurar que els jocs se facin en el 2018 Partit únic dels vuitens de final de la Copa del Rei de Futbol Sala a partir de dos quarts de nou llevan Barça i a les nou Catgat Santa Coloma Movistar Inter A les nou també s'ajuden dos partits pendents de l'Hockey Lliga Noia Barça i Dica Alcoi En segona el Girona ha arribat a un acord per renovar una temporada més el migcampista Rubén Alcaraz i el tripulant català Didac Costa ja ha pogut solucionar els problemes en l'embarcació i en les pròximes hores espera poder participar ja en la regata Vendeglo Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda són les 6 i 6 minuts us parla Andrea Bueno Jaume Pons a l'ordre i Anna Gual seran dos dels protagonistes del novembre literari d'aquesta setmana a Sant Just Demà dimecres tots dos presentaran tres llibres a qual llibre té Gual presentarà Molsa i el Tubercle i Jaume Pons a l'ordre que la foca els ossos L'acte tindrà lloc demà a les 8 del vespre a la llibreria del carrer Bonavista D'altra banda hi haurà més actes literaris al poble aquesta setmana per exemple dijous a les 7 de la tarda es farà un taller de relats breus al centre cívic Joan Maragall per un preu de 12 euros amb 40 Més coses aquesta setmana ha començat el procés de renovació dels consells escolars aquest procés renovarà parcialment aquests consells que són els màxims òrgans col·lectius de decisió i participació de les escoles i estan representats el professorat els pares i mares el personal d'administració l'AMPA i l'Ajuntament ahir es va iniciar el procés que seguirà amb la constitució de les meses electorals abans del 16 de novembre les votacions tindran lloc el dia 29 a l'Institut el 30 a l'Escola Concertada Madre Sacramento el dia 1 de desembre a les escoles Montserrat i Montseny i el dia 2 a Canigó la constitució del Consell Escolar dels Centres i la presa de possessió dels membres serà abans del 22 de desembre i un apunt més a la venda als tiquets per assistir al sopat d'aniversari de l'associació Amics del Barri Sud el barri celebra en guany 56 anys d'existència i l'entitat ho commemorarà amb un sopar i una festa el sopar serà el dia 19 de novembre al Casal de Joves i els tiquets per assistir-hi ja són a la venda es poden comprar per 10 euros al quiost de Salvador Espriu i al centre cívic fins al dia 13 de novembre el sopar d'aniversari tindrà lloc el dia 19 a les 9 del vespre i això és tot de moment la informació local tornaran menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició vespre a les 7 mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com bona tarda cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio avui a les 9 del vespre M de Música un programa realitzat i presentat per Maria Quintana Música boring 2020 x v v v v v Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant. Passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esvern, durant 8.1 Ràdio d'Esvern, durant 8.1 Ràdio d'Esvern, durant 8.1 Què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, un munt de coses, perquè tindrem a la Sofia Quirós, també a l'Éric Guamara, a l'Humbert Blanco, d'aquí una estona, parlant de tatuatges i pírcings, i a més a més també d'eines que podem fer per anar al gimnàs. Però això serà d'aquí una estona. Abans rebem a un altre Sant Justenc i veí del poble il·lustre del nostre municipi, que és Edu Martínez. Edu, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Edu. És que jo em vaig fer un piscing a la vegada. Un piscing a la llengua. A la llengua, tu ets un piscing? Sí. Però tu ets un... Ets durat durant 3 o 4 anys. Ets un marrano. Bueno, ja anava d'això. Què? Que sí. És igual. És igual, és que... En lloc de dir, doncs no, perquè hi hauria un lloc que no... Tu dius, sí, sí, portava per això, no? Bueno, en fi... Si no, per què et poses un piscing a la llengua? No ho sé, Edu. Ah! Ah! Estàs dient que totes les persones que porten... Sí, són marranos. Començarà a trucar totes les persones que porten un piscing a la llengua... Tampoc són quantes, eh? Dient-te que no. Ah, és veritat, quantes en coneixes que porten un piscing a la llengua? Una conec, segur. Una conec, una conec. Aquest tema s'està escorrint cap a un moment... No, no, no, jo conec una persona que porta un piscing a la llengua. I l'Àlex diu que també hi ha un jefe seu, que no sé d'on és, que també porta un piscing a la llengua. I hi ha molta gent... Tots els que porten piscing a la llengua, no dubteu que és per alguna cosa sexual. I ho deixem aquí. Entro fort aquí. M'has matat. Entret fort, Edu. Saps què m'ha passat, Jordi? No. Que t'entro en aquest tema, perquè jo, tot motivat de mi, m'he preparat la secció... Però que n'hem de parlar del cel·lò del manga, de còmics, de coses així que vam veure... Però he tingut un problema tècnic, aquestes coses que ens passen als amateurs, i no he pogut portar-te el que volia portar, i ara us estic parlant de xorrades. Per això no ho expliquis, Edu. Va, anem a parlar del cel·lò del còmic, que tu vas estar-hi aquest cap de setmana... I tu també. I van ser milers i milers de persones, una edició que ho va petar, i la veritat és que sí, vam tenir la sort d'anar-hi, i ens ho vam passar molt bé. Sobretot... Milers i milers de persones, quatre dies, en el pont. Sí. Em va agradar molt... Era una idea que tothom deia, hòstia, el pont, tal, no sé què... Va anar-hi moltíssima gent, moltíssima gent, moltíssima gent, allà a la Fira de Barcelona, allà vingut la Maria Cristina, i van ocupar un parell de pavellons, i a més a més també un espai públic, que hi havia fora del recinte firal, on feien concerts, i feien, que això em va agradar molt, karaoke de japonès. Això va ser una cosa que jo encara... Perquè s'ha de dir, per tothom que vulgui anar l'any vinent, hem de dir que el Saló del Manga no s'està centrant només en còmics, sinó que en tota aquesta cultura occidental. Sí, perdona, aquest... No dissimulis. Para un moment la música. Trau la música un moment. A veure, acabo d'escoltar un nen... Ho vistem, ho vistem, que lo pitamos. Silenci. A veure, això... És el meu fill petit. A veure, Edu... És una cosa que no s'ha fet mai ara. Has vingut amb el Pere, amb el teu nen, d'aquí quants, 9 mesos, no? 8 mesos. 8 mesos, aquí a l'estat número 1. Hola. Per logística familiar l'he hagut de portar. Hola, Pere. I no sembla que li estigui agradant, que no estigui a casa. Perdona, però això és el pitjor que li va posar un locutor de ràdio, que al seu fill no li agradi la secció que està fent el seu pare. Sí, és el meu fill és crític. Estava tranquil fins que has començat a parlar de piercings i de coses. Solo el manga. Bé, de totes maneres, Edu, a mi em va agradar molt anar a veure els friquis, bàsicament. Perquè hi ha molts friquis que es disfressen. Otakus és un nivell superior, eh? Allò eren friquis. Els otakus són els que es disfressen allà a Japó, a Tòquio, per exemple. Però, clar, aquest no. Que n'hi havia de molt bons. N'hi havia un o dos de molt bons. N'hi havia un o dos de molt bons? No, hi havia uns quants. La majoria era, mira, con este globo y este bol y esta cinta, aquí soy Son Goku. Sí, n'hi havia alguns que treballen molt, eh? Sis mesos d'hace i veia alguns que... Però jo vaig veure alguns que es posaven una tirita i es pensaven ja que eren aquí un personatge... Sí, hi vaig veure un, un en concret, que ho portava una tirita sola a l'ull. Sí, sí. No sé, li han preguntat, d'on ve? I em va dir, no, no, no, que... Edu, soc una paleada al manga. Vas, vas, vas parlar amb algú, no? Perquè tenim un tall avui, com a mínim podem escoltar un tall, o no? Tenim el primer... Ah, no? Què? Ah, no, no, no tenim cap tall, tampoc. Tenim un tall, però no... Ah, però t'agrada, just també el que hem... Bé, és de... és de por. Bé, en fi, doncs, Edu, també vam veure altres coses, com, per exemple, això m'agrada molt, eh? Cuina japonesa. Cuina japonesa. Va arribar... Vam veure un dorayaki. Un dorayaki, que això és el que menja el Doraemon. Correcte. Dorayaki. És la diferència de... Jo vaig descobrir en aquest saló, la diferència entre el dorayaki i el futumachi... No m'agrada com... Com a... El segon de ser? Perdona, i té panjaki? Això és una altra cosa, no? És una història, sí. Perquè també té... El yaki, és que em sembla que el yaki és la salsa que porta a dins. I després hi ha yaki-chan, però és xinès. El recubierto, el yaki-chan, sí. Però això no té res a veure amb salses. Què? No, és una altra cosa. Yaki. Repartés panes com... Hòstia, com panes. Sí, sí, així és. Bueno, en fi... Vam veure un taller de dorayakis, autèntic, de Japó. Vam veure un karaoke. Va venir un home de Tòquio per cuinar els dorayakis i va dir que van haver d'adaptar les planxes que tenien, serrar-les pel mig. Parlem una mica de còmics. Va venir Fungiillo, que és l'autor que més ha venut... El de l'aire acondicionat. Això està molt ràpid. No, l'autor que més ha venut d'ECC, que és un autor de por brutal. Què és ECC? Sí, espera, aquest t'agradarà. Què és ECC? ECC és la... ECC Publicacions. És una editorial que publica diversos autors mangas, com el Milky Way, el Fungiillo... Sí, i diferents coses. I diferents coses. Ja, ja, de la vida. Bueno, per cert, que al Saló del Manga... Tenim un taifet, però... Al Saló del Manga també vam poder veure altres coses curioses, o com a mínim per mi, que jo no havia estat mai, que són moltes... Aquest nens necessita teta, perquè són moltes coses curioses, com, per exemple, escoles de dibuix. Que n'hi ha moltíssimes, jo no ho sabia. És a dir, que tu pots ser dibuixant d'anime i hi ha cursos de dibuixant per ser... Per tots els que vulgueu. Exacte, il·lustrador d'anime, que tenen... Clar, hi ha un prototip i hi ha una història, com, per exemple, posar els ulls grossos, tenir això, l'estiu, una mica, tot això. En general, tu que has estat en altres edicions, també, del Saló del Còmic... Cada cop va més. Sí? Vas veure que la cosa... És una pregunta que m'anaves a fer? Bueno, no, no, pregunto, eh? Cada cop va més. Com vas visar amb altres anys? La història d'anime i de cultura oriental, cada cop va més. Perquè va començar... Aquest Saló va començar a la Farga d'Hospitalet. Sí, sí, senyor. De molts anys, que només és un pavelló petit, tal. Sí, senyor. Per aquí ens diuen que... L'Àlex d'anava, correcte. I els barres els van passar a la Fira de Montjuïc. Sí, senyor. Juntament com amb el Còmic, també va ser el mateix. Sí, sí. I van adquirint pavellons. Per què? Perquè ara fan cinema. Perquè fan... Vénen molt merchandising. És veritat, és veritat. Vas veure samarretes, ninos... Ara, la cervesa cara, eh? Això també ho haig de dir, perquè a veure... Si ens senten des d'aquí algú, el responsable de la Fira de Barcelona, sisplau, baixi la cervesa. Per favor, què? Truquem? Perquè dos i mig, dos euros i mig, em sembla una borrada... Era massa, massa, massa, massa. No, què dos i mig? Tres i mig, Edu. Dos i mig, no. Tres i mig. Tres i mig. Tres i mig, no. Tres i mig, no. Tres i mig, no. Tres i mig, no. Tres i mig. Però bé, de tot manera, Edu, va ser una experiència... Per repetir. ...mística. I també, bueno, no podia faltar també l'espai pels gamers que estaven jugant, no sé, un joc que no sabien ni ells el que jugaven. Sí, és un nou joc. Aquest nen necessita... Tu jugaràs, pera, jugaràs? Tu? Sí. Diu que sí. Això és que sí. Saps qui sembles? Qui sembles? La diputada de Podemos que va portar el seu nom al Congrés. Perdona, hem de conciliar la vida familiar, amb la vida radical. Geofònica, no, no, ja ho veig, ja ho veig. Hi havia un gamer, un nou joc, que no ens han recordat com era, però hi ha un Instagram penjat a la penya del morro, on podeu veure que estan... Un Instagram a la penya del morro? Sí, què dius? Com que soc jo? El teu Instagram. No, ja va passar jo, eh? Això va ser... No, no. A veure, deixem explicar, perquè les coses s'han d'explicar bé, perquè si no no s'entenen. Sí. A Instagram, ara hem posat una opció, que és rotllo Snapchat, que tu pots publicar un vídeo o una fotografia durant 24 hores només. No sé quina és la gràcia d'això. No li trobo la gràcia, aquest, d'això. No li trobo gens la gràcia. És que em posa nerviós i tot. És perquè és com, aquest mensatge s'autodestribirà en 24 hores. Però per què? Per què fan això? A mi no m'agrada gent. Perquè són coses efímeres, Snapchat va funcionar molt bé, ho han copiat i després també no és el mateix el que queda perpètuo, el perfil d'Instagram, que el que és efímer. Però a mi m'entra menys ganes d'entrar a Instagram, mira. Com? A mi em fa un efecte rebote. Bueno, doncs no ho miris. Clar, a aquest nen li agrada... A aquest nen dic... Què fa? Escolta, per fer una fotografia, per conciliar la vida laboral al Twitter, familiar. Pot ser o no? I ho fas Snapchat, d'aquest. No, no, no. Que passi... És pel Twitter, pel Twitter. No, pel Twitter de la Panyamorro. Això queda per separat allà. Sí, això ho permeten. Això no ho puc fer. Sí, puc fer-lo? Puc demanar a... Ara que ja hem desviat el tema dels còmics, perquè avui no parlem de còmics, com us esteu adonant, perquè ja hem pogut parlar de còmics... A veure, no estic justificant tota l'estona. Què passa? Us heu fixat quines postes de sol ja aquests dies per fer Instagramers? Ah, sí, sí, perquè són... Porto dos o tres i, eh, me n'han fet quatre o cinc de followers. Sí. Quatre o cinc. Això passa molt quan hi ha canvis de temperatura, quan hi ha canvis d'estació, d'hivern, d'estiu i d'estiu a hivern. Aquí la vall es veu molt bé. Passa molt bé. Aquest nen necessita menjar, també. En fi, hem de deixar-ho aquí, Edu. Moltíssimes gràcies. Des d'aquí els colegis. Ja estan allà? De manera de tecnologia. Han arribat ja? Ah, perfecte, molt bé. Edu, doncs que vagi bé. Pere, mua, mua, mua. La setmana que ve es porto uns tais. Va, doncs perfecte. Parlem la setmana que ve. Avui ha sigut una mica d'escalfament i la setmana que ve ja entrem a tot bé. Edu, que vagi molt bé. Pere, mua, mua. Cuida't molt i ens retrobem dimarts que ve amb més còmics. Adéu-siau i que... Se l'està menjant. Fem una pausa per la velocitat i tornem d'aquí uns moments a la penya del morro amb més coses. Fins ara. Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem 98.1 Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva, Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. En definitiva, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. En definitiva, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. La de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius Connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio Despert. 98.1. Ràdio Despert. Quatre minuts. Ja arribem al punt de dos quarts de set de la tarda. Continuem en direc de la penya del morro de Ràdio Despert com cada setmana. Aquesta hora, aproximadament, 10 minuts abans, 10 minuts després, tenim l'Elipo Mare. Bé, què tal? Bona tarda. Bona tarda. A l'Hombert Blanco. Hombert, què tal? Bona tarda. Bona tarda. I a la Sofía Quirós, què tal? Bona tarda. Bona tarda. El trio lalalà, eh?, de la ràdio, de l'Institut. Passejant, què tal per l'Institut? Una novetat aquesta setmana per comentar d'aquí a Sant Just? Jo és que vaig a un altre instit i aixecar. Ah, tu no vas a Sant Just? No, anava i... Fuera del plató. On vas, on vas tu? A Barcelona. Ah, a Barcelona. Molt bé. Com es diu l'Institut? Pueta Maragall. Com? Pueta Maragall? Joan, no? Bueno, sí. Li diu un poeta Maragall. Està bé, està bé. És més poètic. I l'Hombert i l'Èric sí que estan aquí al Institut. Sí, que anem aquí. Però no ha passat res de fora del... No ha passat res aquesta setmana? Aquesta setmana no. No hi ha hagut cap cap pincitiu. No han pintat res. No hi ha hagut cap grafiti fora d'allò. No, encara no. No han explotat cap perines. No han cremat res. Bueno, està bé. En fi, hem de començar parlant de diferents coses. Per exemple, avui, Hombert, Éric, ens voleu proposar coses per anar al gimnàs? Eines per anar al gimnàs? Sí, perquè tots són uns vagos i avui portem unes eines que ens ajudaran a anar al gimnàs. Però a veure, quines eines són aquestes? Bé, són eines digitals, com tu havies dit, i són coses, petites aplicacions o petites webs que ens ajudaran a aconseguir les, a posar-nos ben forts o ben fortes. Va, perfecte. A veure, per on comencem? Sí? A veure, algú dels dos? Hola? Hi ha algú aquí? Sí. Pornhub s'ofereix a comprar bany. 6 segons són més que suficients. Com? Perdona? A veure, aquest és el titular. Pornhub compra bany. No, s'ofereix a comprar bany. 6 segons són més que suficients. Bueno, a veure, anem a una capa tèria. Sí, sí. Què és Pornhub? L'aplicació és la web de continguts d'adults més importants del món. Ah, sí? Es el porta al web. No em pregunteu com ho sé, m'ho han dit. No ho sabia. No ho sabia. No ho sabia. Doncs la cosa és que la mort de bany, l'aplicació de vídeos de només 6 segons, ha provocat certa revolució entre els seus antics usuaris, tot perquè Twitter, la propietària, tancarà en els pròxims mesos, la bany, després de la gran davallada d'usuaris que ha patit. Bany tancarà, per tant. Bany tanca bany. Però una... Crec que té a veure això amb el gimnàs. Ah, aquí anem. No, no, no. El gimnàs, no, no, no. Això és a part. Fem unes notícies, primer. Ah, val, primer fem unes notícies i després parlem del gimnàs. Val, perdó, perdó. Per cert, Bany és una xarxa social que el que fa, bàsicament, és fer vídeos de 6 segons. 6 segons curts. Aquí el titular, 6 segons són més que suficients. Clar, i venint d'una pàgina porno, ara ho entenc tot. De fet, per alguns 6 segons ja és molt. De totes maneres, a mi m'agradaria saber, Bany, per què desapareixerà. Doncs perquè Twitter està passant per un mal moment i han portat ja, diguéssim, que els vídeos estan passant a xarxes socials grans, els vídeos curts, tipus Periscope... I sobretot Snapchat. Està mudant. La cosa que està mudant. I això ha portat el vicepresident del portal de vídeos per adults de Pornhub a enviar a una carta al jefaso de Twitter que anuncia la intenció de comprar Vine. El senyor aquest a la carta, directament a la posat, amb els 6 segons són més que suficients. Té uns nassos bastant grans. Però la veritat, si hem de ser realistes, si Twitter es vengués Vine a Pornhub, cauríem bastant baix, cosa que creiem que no farà que ho venguin. Jo crec que sí que ho farà. No, no. Més notícies. Atenció perquè us ho hauré de Renfe i del tren que sapigueu que Renfe tindrà wifi gratis a l'AVE, però només podres gastar 20 megas. És a dir, que no podres veure cap mena de vídeo de YouTube ni a res. Ni a Pornhub. Ni a Pornhub, correcte? Sí, ja fa... Aquesta setmana ja ho han anunciat que posarien Renfe i que posarien wifi a l'AVE, només de moment. Ah, només a l'AVE. I per el que vaig escoltar, només en la trajecte de Madrid a Sevilla. Ah, va, molt bé. Sempre pensarà en l'AVE de Barcelona i tal, no? Ja m'estanyava a mi, ja m'estanyava a mi. Bueno, una serà molt baixa, de molt baixa velocitat aquest wifi, però el que destaca és que només podràs fer 20 megas d'abús. Jo 20 megas, un ver que s'envia 3 fotos per WhatsApp. Ara sí, l'altra cosa, sí, això és veritat, però per l'altra banda tindrà com un Movistar Plus, ho hem fet amb una corta amb Movistar. Movistar és el que ofereix tota la infraestructura, una infraestructura supercomplicada, amb repetitiosos túnels i coses topecomplicades, però ofereix ara des del mòbil, la nostra tauleta, podem veure continguts de Movistar Plus. És un servei, tant d'internet com de continguts, són un servei gratuït pels usuaris de preferent, però si som turistes, si som la plebe, haurem de deixar-nos allà a la cartera. Perdoneu, la següent notícia té a veure amb el WhatsApp? Sí, la següent notícia té a veure amb el WhatsApp. Atenció, perquè hi ha nous emoticones a WhatsApp. Nous emojis i s'elimina el... Nous... i s'elimina el préssec. Sí, senyor, sí, senyor. Aquesta és la dada del dia. De fet, no sé si us heu pogut actualitzar WhatsApp, però ha sortit això, no?, a les últimes hores? He vist la paella, la paella emoji. Una paella emoji? Sí, sí, sí, és unes emoticones. Un pallasso també ha sortit. Ah, sí? A veure, anem a repassar quins són els emoticones nous, per exemple. I aquest del nas gran. Veig un albocat, també, que és nou. Veig aquí un... Una pastanaga. Sí, perdona, jo em pensava que hi ha... Que més emoticones ja no podíem posar, més emojis, també conegut com... Un caramal. Veig que hi ha una cara com somrient, però en diagonal, no? Podem creuar els dits, no us ho perdeu. Ah, podem creuar els dits. Sí. Ja era hora, ja era hora. Podem fer el símbol surfero, també. El símbol surfero. I quan estem angustipats. Està bé. I també, perdona, quan dues persones donen la mà, que això és molt important, també. És com un trato cerrado, no? Llavors poses aquest emoticone. Està bé, està bé. I un gorila, també. I un gorila. I un gorila també. I un gorila també. I, oi, cuidao, han eliminat el préssec. Què dius ara? Que bèstia. Han eliminat el préssec? Sí. Que semblava, la cosa és que semblava una part del cos trasero, el cul, directament, i han decidit, per aquesta mateixa raó, que regressen. Però per què han eliminat el préssec? Doncs perquè semblava una altra cosa. Però perquè semblava un cul. A mi, perdona, m'agrada molt el préssec. Era un dels emojis que més utilitzava jo de forma personal. Jo em pregunto si es cargaran a la vergina. Espero que no. Espero que no. Ni el pepino ni el cogombra. Bé, en fi, va, abans de parlar del tema del gimnàs... Ah, no, però si hi ha moltes notícies aquí, però és un no parar. En tenim una altra, que és els nous MacBook Pro són, com esperàvem, difícils de reparar. I és que el gurú de la reparació d'andromines digitals i Fixit s'han apropiat d'un dels nous MacBook Pro, han fet la prova, i com els ha anat, a veure? Sí, ja el va presentar fa dues setmanes els nous MacBooks i, bueno, tal com s'esperava, Apple ho ha soldat absolutament tota la placa, ja no es pot treure res, ni RAM, ni el disc dur, ni inclús les bateries, són molt més complicats de treure-les. És a dir, si tens algun problema, hauràs de portar directament a l'Apple i ells ja valoraran si te'l canvien o mirant ells d'arreglar-lo. Llavors, i Fixit li dóna al nou MacBook Pro un 2 sobre 10, 2 sobre 10, en escala de poder reparar el teu Mac. Això vol dir que si se t'espanya el Mac, ja n'has begut oli i que millor comprar-te una altra cosa. No puc comprar-te'l, però sí que portar-lo a que te'l reparin, a que te'l reparin o a que te'l canviin, però això sí, quan se t'acabi la garantia, a l'ordinador perquè no te'l podran reparar de cap manera. Això no passa amb altres ordinadors, com per exemple en Windows, que sí que se li pot canviar absolutament tot de dintre, inclús la RAM, el disque dur i la gràfica en alguns cops, en alguns també. S'ha de dir, s'ha de dir. Bueno, és complicat, però es pot arribar a fer. En Mac és molt, molt, molt més complicat. Però bueno, també van presentar els nous Macs, la fa dues setmanes, i el que es destaca més és perquè porta, si veieu fotos, que suposo que ja n'ho haureu vist, han tret tota la barra de tecles de funció, les han tret i han substituït per una pantalla interactiva, és a dir, que depèn de quin programa estàs fent servir, et surten diferents coses. Per exemple, si estàs fent servir a Spotify o a algú així, et surt tota la cançó, i és tàctil aquesta pantalla, llavors tu pots interactuar amb l'ordinador de la manera, no sé, és una manera més nova, ja m'havíem vist en algun altre portàtil de fa molts anys de Windows, però bueno, ara que ho hagi posat Apple, és clar. Bé, de fet, bueno, ara l'Alais em comentava que si puja més de 60 euros, no?, una repressió o alguna cosa per l'estil, que moltes vegades et diuen que el reparen i ni el reparen. No, no, sí, tens raó, eh? Sí, sí. Què vol dir jo que ni el reparen, Eric? Que depèn de com, clar, no els hi surt a compte reparar-lo. Clar, clar, clar, perquè és massa car. Clar, perquè hi ha un component que els hi val 10 euros i triguen mitja hora a fer-ho, clar. Ui, jo i mitja hora. Tu tens algun MacBook o tens l'iPhone o tu ets més d'Android? Sí, ja sé. Però dels arcaics. Dels arcaics? Quins són aquests? Blackberry o què? No, no, no tant, però... Vaig amb un Sony així, blanc, molt bonic. Amb un Sony blanc. Sí, sí. Molt bé, molt bé. Bé, en fi, alguna cosa més, Humbert, abans de passar a les eines per anar al gimnàs? No. No, ja està. Sí, ja està. Bé, doncs escolta, anem a parlar del gimnàs i d'eines que ens poden ajudar, apps i gadgets diferents, per fer esport. Comencem parlant dels llibres d'àudio. Què són, això? També coneguts com e-books i estan relacionats amb el gimnàs perquè, segons un estudi de The Warzone School, que ha estudiat el comportament humà, ha descobert que una de les millors maneres de fer una activitat, entre cometes, obligatòria, és connectar-la o relacionar-la directament amb una aplicació, perdó, una aplicació, amb una activitat que directament ens agradi. L'estudi ha sigut realitzat sobre l'àmbit d'anar al gimnàs concretament i ha descobert que els usuaris que llegien un llibre molt adictiu, com els Jocs de la Fam, durant els entrenaments, han anat un 51% més que els usuaris que no han estat motivats per aquesta eina. Podem reproduir... Això està clar, és una eina que ens ajuda molt, ens ajudaran molt els llibres. No ho havia sentit mai, però realment, un descobert... Però, perdona, el llibre d'àudio, el llibre aquest... És un senyor que té molt bona veu que va llegint un llibre. Sí, i això ho entenc, però què té a veure amb el gimnàs? O què et diu? Vés al gimnàs 50 vegades? No, no, no, és el llibre, és un llibre normal, però quan relacionem una activitat segons els de The Warzone School... Perdona, com has dit això? The Warzone School. Escolta, a més que a través d'un accent molt elaborat. Que bon�, està a Wisconsin? De Wisconsin, sí. Doncs això, quan relacionem una activitat agradable amb una activitat desgradable, l'activitat desgradable se'ns fa més agradable. Això ho sabíem, però sempre aquests estudis estan bé. Podem reproduir aquests llibres amb aplicacions com audible.com o audiobooks, que són llocs de pagament, però tenen llibres a prova i així podem veure si els resultats d'anar al gimnàs acaben d'anar més al gimnàs, però l'altra opció gratuïta és que podem anar a la web de biblioteques a Barcelona i podem baixar llibres que tenen ja pujats ells de manera totalment gratuïta. He anat a preguntar ara quan he anat a la biblioteca i ells també ho tenen disponible. Aquí s'ajust. Ah, molt bé. Molt bé, molt bé. Perfecte. Bé, una altra d'aquesta, lògicament, i això ho fa servir a tothom qui va al gimnàs, és el tema de la música, el tema de la música. I ara Spotify farà un mes, més i menys, van actualitzar i van treure una actualització amb una... Això per als usuaris que tenen premium. Que depèn de com tu t'estàs movent i si mous més el telèfon et van posant músiques amb més ritme o menys ritme. I automàticament, segons els teus gustos, et va crear en llistes. Això ho vam veure en un iPod que van treure de l'any de la picor ja fa molts anys, aquell que era quadrat, que això també ho feia i depèn de si t'anaves movent t'anava baixant el ritme de la música o te l'anava pujant. Això és un clàssic, no? Depèn de... Per exemple, el ritme cardíac directament i llavors et posa una cançó que és més canyera o no tant. Després també, per exemple, hi ha una altra eina digital per anar al gimnàs que ens pot anar molt bé que és el Google Calendar Hábits. Sí. Què és això? Això inclús te pots programar el que són les rutines. El que tu tens... Si vas al gimnàs normalment depèn de quin vas hi ha una persona que t'ajuda i te crea com una mena d'entrenó. El que es diu el personal trainer. El personal trainer també. Ho sap tothom. Bé, doncs això i llavors tu inclús tu pots programar-ho i te pots dir de tal a tal faig només aquesta màquina o en faig una altra i et va avisant i te va fent... Bé, està bé. És com el Google Calendar però d'una mica de gimnàs, no? Exacte. I ja per acabar tenim el Google Fit i l'Apple Health. Sí, això és molt útil si tenim l'Apple Watch. Si tenim l'Apple Watch algunes smartwatchs aquests d'Android que poden... poden... també és... sobretot és com una mena de podòmetre. i ho estàvem a calcular les calories i tot el que vas perdent. Molt bé, doncs escolta m'han agafat moltes ganes en el gimnàs, eh? Quan surti aquí de la ràdio aniré cap allà. Tot això queixes a les soves tecnologies i als gadgets. Humbert, Eric, moltes gràcies. De res. Que vagi molt bé. Fem una cosa. Som una pausa de res de res, de dos minuts i d'aquí uns moments amb la Sofia i a recta final del programa avui ens vols parlar de tatuatges i de pírcings. Sí. Tu portes un pírcings, sí? Porto cinc. Portes cinc. I tatuats i en portes algun? No m'ho diguis ara. Respóndemelo després de la publicitat. Fins ara. Ràdio Tostel 98.1 Ràdio Tostel 98.1 Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva Cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio. Avui a les 9 del vespre M de Música Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana kilometres es fa ràdio. Miss Nova Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. 6.43 de la tarda, recte final ja del programa, i com dèiem fa un moment hem de parlar ara dels piercing-statuatges a la secció El món de Sofia. Sofia, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. El llibre aquest, El món de Sofia, que no sé si tu l'has pogut llegir, que és un llibre filosòfic, jo tampoc no l'he llegit. Humbert, tu has llegit El món de Sofia? No. Molt bé. Vinga, Àlex, tu tampoc l'has llegit, no? El món de Sofia, diu que vaig a llegir jo, sóc tecnic de so. De totes maneres, avui, com dèiem, parlem de tatuatges i de piercing, perquè l'altre dia un professor, a l'escola Poeta Maragall, que se'n va la Sofia i la podeu anar a veure, si voleu, us va preguntar que per què la joventut d'avui en dia es feia aquestes coses? Sí. És a dir, per què us feu piercings, per què us feu tatuatges, i perquè molta gent és massacrar-vos la pell i també, doncs, fer-vos mal, no? Una mica, fer-vos mal a vosaltres mateixos. Què va passar, Sofia? I què li vas dir, tu? O sigui, estàvem, perquè estic fent el TR i teníem reunió i de sobte... El TR és el treball de recerca? Sí. Perquè si algú no sap, el TR. Llavors, se'm queda mirant i em diu, per què els joves d'avui en dia es feia aquestes coses? Oh! Jo, en plan, no sabia què responde-li. O sigui, entenc que hi hagi gent que li agradi més o que li agradi menys, però no sé, o sigui, primer de tot, no és una cosa d'avui en dia. Llavors, em preocupa bastant perquè potser la gent pensa que és una cosa que ha sorgit fa poc i no. O sigui, va sorgir fa un muntó. O sigui, que hi havia un professor que, com sempre... No en té ni idea. No en té ni idea i no ho entendria. Tu, de fet, portes piercings. Sí. Quants piercings portes? Cinc. Cinc piercings. A on? Al llavi? Al llavi i a les orelles. Al llavi i a les orelles, eh? Dos a cada orella, per compensar? No, porto... Et pesa més una orella que l'altra. No, sí, porto dos a cada orella. Ah, val, dos a cada orella. No sabem ni els piercings que portes. No, no. I després portes algun tatuatge? No. No portes tatuatge. Tu i Jordi? No, jo ni piercing ni tatuatge. Però m'agrada molt, eh? Molt. I, de fet, Sofia, tens intenció de fer-te un tatuatge d'aquí a 10-20 temps? Sí, però jo crec que és... O sigui, a mi m'agraden els tatuatges com a símbols. També, o sigui, pots fer-te com a símbol o com a pura estètica, no? Sí, correcte. Llavors, jo vull trobar alguna cosa pel que valgui la pena, doncs, tatuar-me. Val. De fet, tu dius que això no és una cosa d'ara, sinó que això ja es feia fa molts i molts anys, no? Sí. Qui venen els primers indicis de la humanitat amb el tema de piercings i de tatuatges? Doncs, els tatuatges van començar, per així dir-ho, amb els egipcis. Sí? O sigui, fa 3.000 anys. O sigui, fa 3.000 anys els egipcis ja es tatuaven la pell. Sí, sí, sí. Bé, i també s'ha trobat en un glaciar un caçador neolític que tenia l'esquena i els genolls tatuats completament. Què dius ara? Sí, clar, llavors, xoca. Clar, això ja passava fa 3.000 anys, no? Per tant, no és una cosa d'avui en dia, dels joves d'avui en dia... No, no, ni molt menys. No ens ha donat ara la vena aquesta per fer-nos coses. Concretament, és un glaciar que es va trobar l'any 1991. Sí. I, segons sembla, feia 5.300 anys que aquest home, aquest caçador neolític, estava congelat i tenia l'esquena i els genolls tatuats. Sí, sí. Es desconeix, però quin tatuatge tenia a l'esquena? Es desconeix. No sabem si era un mamut, no sabem si era, no sé, una cabana... No se sap. No ho sabem, val. Després, els mariners, per exemple, són una professió, un sector de la població que sempre ha tingut molt a veure amb els tatuatges, no? A Popeye, no? Sí. A Popeye, és el teu referent de mariners, no? No, a veure, els mariners així, pel que tenim de prototip de delinqüents i tal, doncs portaven... Ah, perdona, perquè estàs dient, perquè estàs dient els mariners prototip de delinqüents. Perdona, què estàs dient? Però, o sigui, per tu, un mariners és un delinqüent, per dir, és una professió normal i corrent que es dedica a sortir al mar i a viure molts mesos de mar. No, no, no, em justifico, fa molts anys, em refereixo als mariners que s'embarcaven, doncs, per no tenir d'enfrontar-se a la justícia de si havien comet algun crim o alguna cosa. Tu parles de les persones que se n'anaven en alta mar per evitar la justícia de terra, no? Sí, sí. Però, bueno, després trobaven la justícia del mar, que és la del capità, que aquesta segurament és pitjor encara. Sí. Llavors s'associava molt als mariners amb els tatuatges perquè tornaven tatuats i tal, i era com associar els tatuatges a un prototip de persona una mica delinqüent. Amor de madre, no? Allò típic, que és un tatuatge clàssic de mariner de la Barceloneta de tota la vida. Sí. Llavors, després van tornar a sorgir amb els hippies als anys 60 i 70, que el que van fer ells va ser com catalogar-los d'art. I llavors eren molt més florits i colorits i tal. Llavors, els tatuatges, o sigui, l'ús que tenien era per demostrar o la valentia, o confirmar la maduresa, o era com un càstig pels acusats de sacrilegi. Llavors era bàsicament això, saps? Van anar canviant una mica la trajectòria, l'ús i l'associació a qui es feia. Molt bé, Sofía, tot això, tot això, ho has buscat? Perquè hi va haver un professor, que no... tipus Merlí, no, al revés de Merlí, no, al revés, que et va dir que feies amb un tatuatge, no? O sigui, a mi no m'importa què li agradi més o menys, però si no saps per què em va dir, és una cosa d'ara. Clar, o sigui, parla una mica amb propietat, no? O sigui, jo no et parlaré d'algú que no tinc ni idea, perquè no puc jutjar. Bé, els piercings són un art antic que ha emergit de nou en les últimes dècades, perquè fins ara hem parlat de tatuatges, però ara parlarem de piercings, perquè clar, també és una altra qüestió. Tu ets una experta en piercings, i tu, Humbert, tens algun piercing? No, però jo tinc un dubte sobre els piercings. Bueno, ella és una experta. Ah, sí, m'experta en piercings. Així com els tatuatges poden tenir un significat, el piercing creus que pot tenir un significat igual que el tatuatge? O és merament estètic? O sigui, ara, actualment, el piercing potser és una mica més estètic, però en tribus... Un moment, perdona, és que vaig a fer una fotografia del teu piercing, em permets? Sí. És que no volia molestar, però per penjar-la a Twitter, per dir que estem fent això... Però fes-me-la després? No, no, ara... Indirecte, escolta'm. Ah, en directe. Que estic parlant? Bueno, no passa res, no et preocupis, no et preocupis. Ara vaig a fer una fotografia del piercing perquè la gent el vegi. Et sembla bé, Sofía? Sí, sí. Va, perfecte. Digues, digues, què estaves dient això sobre...? Els tatuatges, si els piercings eren estètics o significaven alguna cosa? Antigament, o sigui, a les tribus i tal sí que tenien un significat, perquè era com la dona, el pas de la dona a la maduració i tot això. Però jo crec que actualment és en blanc més estètic. O sigui, jo m'he fet per pura estètica. Per pura estètica t'ho has fet, eh? Sí, perquè m'agrada. Molt bé, doncs, el tema dels piercings, com els tatuatges, també té una història que no és recent d'ara, sinó que ja fa molts i molts anys que s'arrosseguen pel món, no? Sí, com per exemple, a l'època victoriana, els piercings eren molt comuns a les noies, però d'alta societat. O sigui, perquè diguin ara que només el porta determinada gent en plan més perrofla i tal, que no. Perdona, més? Perrofla, però no és veritat. Estic expliquent, perrofla, jo deixo, perquè jo ja sóc gran ja, perroflauta, no? Molt bé, molt bé. Jo no ho sé, ok, mira, forto pírcings. Perrofla, això. I a Àfrica, jo crec que a Àfrica la gent també té significats molt religiosos, inclús religiosos. Les tribus africanes van plenes de piercings. Per exemple, també depèn d'on portis el pírcings, vol dir una cosa o una altra, no? Sí. Per exemple? Com per exemple, els pírcings genitals són un mètode de càstig. Sí, un mètode de càstig. Sí, sí, que es feia l'enquisició i el concili de tren, o sigui, en aquella època t'elita. Sí, si havies pecat o havies fet alguna cosa que no estava bé, et posaven uns pírcings on et feia mal, no? Sí. Després, el del melic és un signe de l'antiga reialesa. Uf, com estic avui, eh? Reialesa. Sí, egípcia i es prohibia... Ah, egípcia? Sí. Portaven els pírcings d'Egipte. I només era per la noblesa. Es prohibia a qualsevol altra persona que fos d'una altra rang social. Mhm. I també el sèptum, que tenia una funció defensiva, que era com per donar un aspecte així més feroz. Aquesta noia, què li passa? Perquè es parteix sola, no? Sí, sí. Ja està bé, està bé. Bé, total, que tot això és la història dels pírcings i dels tatuatges. Mira, jo, si fos el teu profe, que no ho soc, jo et posaria un 10 al TR, ja, de recerca. No, però que no veni d'això al TR. No, ja ho sé, però bé, és igual, podries fer un TR sobre tot això. No, clar, pírcings i tatuatges. De què va, el teu TR? De com gestionen les emocions els professionals en l'àmbit de salut mental. Uau, molt bé, molt bé. Doncs, Sofía, moltíssimes gràcies. Una setmana més al programa. Humbert, que vagi molt bé, que fanguis una bona setmana. I nosaltres que ho hem de deixar aquí, agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del murro d'avui, l'Andrea Bueno, al servei informatiu, el Roger Consul, a l'espai de teatre, avui entrevistant a la Clara Segura, a la Caroline Capstec, i, a més a més, també a la Sofía Quirós, a l'Éric Omar i a l'Humbert Blanco i a l'Edu Martínez, que ha anat al Saló del Còmic. El tècnic de so, com sempre, a l'Àlex Ruiz. Gràcies i tornem demà a partir de les 5 de la tarda, que us ha parlat Jordi Domènech. Us deixem ara amb l'informatiu vespre. Adéu-siau i, sobretot, abrigueu-vos avui, perquè fa rasca i molta. Fins demà. Ràdio Tespel, 98.1 Ràdio Tespel, 98.1 Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Música Aquest dimarts, A les 10 del vespre, La música coral Més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. RadioDesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio Desvern. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com. Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Mius Connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Grim. Quedant. Bona nit Bona nit Bona nit