#103 - Trending, Sant Just i TV: incendi, nepotisme i història

Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec i des d'ara fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Moltes gràcies. Merci de debò. Avui un públic que ens ha vingut a veure des de la bonica població de Martorell. Mira, just aquí al costat del Baix d'Obregat. Gràcies per venir a la Penya del Morro. Última setmana de la temporada. Avui, d'aquí uns moments, parlarem amb Sergi Pont de les notícies de Sant Just. A més a més, també tenim l'Edo amb nosaltres. Edu, bona tarda. Edu, bona tarda. Bona tarda. Ara, bona tarda, bona tarda, bona tarda. Si no et cobren el micròfon, no s'accent, això és normal. Amb el qual repassarem, Edu, els trending topics del dia d'avui, eh? Algun tema interessant que vegi així d'entrada? Doncs parlarem, entre altres, d'un incendi que està... produint-se a Tenerife. A Tenerife, bé, doncs d'aquí un moment en parlarem dels temes més comentats a la xarxa social. A més a més, també, avui, bé, tenim una mena de... tenim un problema, i és que el David Àvila, que fa la televisió normalment cada dilluns, doncs avui no ha pogut venir. Per tant, faig una crida. Si hi ha algun oient que ens estigui escoltant ara mateix i vulgui fer la secció de televisió, que és la que fa el David Àvila, per favor, que ens truqui immediatament, perquè estem buscant algú que ens faci la tele. 933723661. 93372-3661. Si us agrada algun programa de tele especial, si sempre heu volgut col·laborar a un programa de ràdio, avui teniu la vostra oportunitat. Aprofitem que el David Avila no hi és. Si algú vol fer la secció de televisió, que ens truqui. Cap a les 5 i 35, 5 i 40, aproximadament ho farem. I a la segona hora del programa, avui parlarem amb el Manel Ripoll, que ens farà l'última secció d'Història de Sant Just de la temporada. Ja sabeu que és col·laborador habitual de l'Arxiu Municipal de Sant Just d'Esbert, que juntament amb el Jordi Amigó treballa en colze a colze i fan moltes coses. I avui ens farà un resum del que ha donat de si... aquesta temporada a la Penya del Morro de forma cronològica. Tots els fets que hem parlat aquí al programa dilluns rere dilluns. Des dels Íbers, em sembla que va ser 4.000 o 5.000 abans de Crist, o 10.000 abans de Crist, no ho sé. Ara ens ho explicarà fins als nostres dies. I també acabarem la secció de llibres amb l'Arnau Cònsul, col·laborador habitual de l'Institut Ramon Llull, de la revista Sàpies, i que cada setmana, a més, ens porta diferents llibres i històries a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts. Bé, Edu, comencem amb els trending tòpics d'avui? Com vulguis. Bé, Edu, tu diràs quines són les notícies més comentades al Twitter? D'acord, comencem amb els trending tòpics mundials. Comencem amb un que es diu Manford & Sons, que han confirmat que el seu nou àlbum, anomenat Babel, estarà disponible a les tendes a partir del 25 de desembre. És per qui no coneixi un grup anglès de folk rock format en octubre del 2007. Ah, Mumford & Sons es diuen? Sí. Ah! Són formats del 2007. El seu primer àlbum es va dir Sign No More, o sigui, firma no més, i es va llançar a finals del 2009 a Anglaterra i a febrer als Estats Units, on va ser molt ben rebut. El grup va guanyar molta popularitat el 2010, tocant davant d'audiències extenses i tenint la seva primera aparició a la televisió americana. A mi m'agrada com sonen, eh? Sí, està bé, està molt bé. Les altres cançons, per cert, dels monfrançons, de què s'influen? Doncs la lírica d'aquest grup us conté una gran, forta influència literària. Se basa molt en els versos de Shakespeare. Sí? I es basa molt en la influència literària, sobretot. Hi ha algun premi destacat en la seva curta carrera? Sí, doncs l'1 de desembre de 2010 el grup va rebre dues nominacions pels Premi Grammy, un pel millor artista nou i una altra la millor cançó de rock, Little Lion Man, i van guanyar el Premi Musical Aria d'artista internacional més popular el 2010 i el Premi Brit el 2011 per millor àlbum britànic. Home, Sergi Pont, bona tarda. Hola, bona tarda. Què passa, que no volies entrar a fer les notícies o...? No, que jo entro quan tu m'ho diguis, ets el director del programa. Però, Sergi... Per això paguen, no, per ser director del programa? Però, Sergi, però si ja saps que sempre has de fer les notícies només comença el programa. Oh, ja saps, ja saps. Oh, ja saps, ja saps. Has donat moltes coses percebudes, no? No pots donar mai res per suposat, Sergi. És veritat, és veritat, Sergi. Sol que et tenim a tu, eh? perquè ens il·lumines com diria el Ferran Monagal cada dia. En fi, avui també ha sigut trending topic. Eres andaluz, sí, eh? Aquesta etiqueta. Sí, sí. Diu, eres andaluz si, cuando te encuentras a alguien después de un tiempo, no dices, ¿cuánto tiempo? Dices, ¡hombre! O... Sergi, pues... ¿Vas a entendre o no? Sí, sí. Vale, vale, vale. ¡Hombre, eh! Diu, ¡hombre! Vale, vale, vale. O, eres andaluz si bajas pa'bajo y subes pa'arriba. Una cosa, ¿qué no va a dir? A veure, ¿quién decideix aquests trending topics? Doncs, són la gent que va escrivint sobre diversos temes... I es van col·locant del primer 10 del que més es parla al que més es parla. Però això ha sigut trending topic mundial. Sí, estava el número 2. Sí, sí, sí, és curiós. No, però també et dic que Twitter a vegades censura algunes coses. O sigui, pots parlar potser d'alguna cosa i no te la deixen posar. Ja, ja, ja. I no surt com a trending topic perquè potser... pot ser una mica... No ho sé. Si em deixeu introduir-me un moment al tema dels trending topics, ja sé que... Per això te'n dic que vinguessis. Ja sé que això no és competència dels serveis informatius, però ahir vaig trobar un tema molt curiós. Ah, sí? Els trending topics, sí? Ah, molt bé. Que era... Ahir vam fer l'últim capítol de la Riera i llavors vam fer com uns... Bé, hi ha els personatges tenen una conta de Twitter, no? Sí. Imagino que algú se les haurà inventat, no? Perquè no crec que la Mercè Riera tingui un Twitter. Sí. I llavors es van parlant entre ells i es van dient coses. I és divertit. Sí. És divertit. Si un dia voleu reproduir-ho... Sí. Per cert, molt recomanable. Una persona que tu i jo coneixem... Tu i jo m'ho estàs dient a mi, perquè el vidre aquest no em deixa veure la cara. És un d'aquests twitters falsos de personatges de la Riera, eh? Ah, sí? És el David Avila? No te'n puc dir. Com que li agrada molt la tele? O és el senyor Benito. O és el senyor Pepito. Ei, senyor Jaime i tu. Sí, sí, sí. En fi, ara anem a les notícies de Sant Jús, però acabem aquest últim trending topic mundial. Edu, tu diràs? Va, aquest últim trending topic mundial és Celeste Holm, que és una actriu nord-americana. Ah, una actriu nord-americana, Celeste Holm. Sí, no la coneixeràs perquè va començar el teatre, el cine, la televisió, va començar el 1937. a només 20 anys, i al 1937 tu encara... 37, eh? 37, perdó. 37 tu encara no hi eres, ni ningú de nosaltres. És recordada sobretot per les seves interpretacions en Gentleman's Agreement, 1947. Molt bé. Edu, molt bé! No has dit 47! Molt bé! Molt bé. Home, un gran avanç. Un gran avanç, un gran avanç, un gran avanç. Era l'objectiu per aquesta última setmana, sí, de la penya del morro. En fi, aquesta actriu que m'imagino que s'ha mort, no? Sí, i li va valer aquest, com deia, aquesta interpretació en Gentleman's Agreement al Premi Oscar, a la seva carrera, i després dues de les seves últimes pel·lícules, en els darrers 3 o 5 anys, és Driving Me Crazy o My Guaranteed Student Loan. Molt bé, Edu, moltes gràcies. D'aquí un moment repassem els trending topics d'Espanya. Anem a les notícies de Sant Just. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta, que si no vols fer les notícies, no les facis, eh, Sergi? No, però per què? Per què em dius això, ara? Perquè sempre... Bueno, perquè pensava que no tenies ganes de fer-la. Bueno, en fi... Sempre què? Perquè sempre entres a les 5 i 5 i avui no. Va, perquè és quan s'acaba el butlletí de la com. Per això mateix. A les 5 i 5. Per això mateix. Avui que ha entrat més d'hora. No, avui també està. Avui no, si no t'ho dic no haguessis entrat o què? Bé, no sé, m'han trucat. T'han trucat a dalt. De direcció. Va, Sergi, expliquem les coses que han passat avui a Sant Just. Per on comencem? Bé, avui no ha passat res a Sant Just, però... Sergi, gràcies. Adéu. No, però... Ràdio d'Esvern sempre genera temes, encara que no l'hagi passat avui, doncs és moment una mica de fer balanç, no? No has provocat un accident. No, però és moment de fer balanç de la temporada i ja havíem parlat amb el José Antonio Domínguez, ho coneixeràs. No, no. És del Futbol Club Sant Just? És vicepresident del Club de Futbol Sant Just i ha fet un balanç. Jordi, no tens aquella cançó que posen a punt o pelota quan comença? No. Saps quina em vull dir? Quina és? El futbol... Com ho diuen aquella? No tinc... Vente Miguel, Patodo, Manolo Jugamos con Pepe, contamos con Juan Aquesta No la tinc Llàstima, és una lástima És una pena Estem perdent oients per no tenir-la En fi Continuo amb les notícies de Sant Just Ha fet una valoració de la temporada el vicepresident Ah sí? I què ha dit? Està content? Està content Valens positiu de la temporada Una temporada que considera exitosa a nivell esportiu sobretot pel que fa als equips de competició el juvenil i els dos amateurs De totes formes José Antonio Domínguez ha destacat que les categories inferiors del club són menys competitives que les de l'Atlètic Sant Just Ell mateix s'ha comparat... S'ha comparat ell amb l'Atlètic Senjus o se li ha preguntat sobre el tema? S'ha comparat... És igual, Jordi. No em podis entrar a les passes de paret. No, no, ho pregunto, perquè jo tenia entès que els presidents ja no volien parlar més d'aquesta qüestió. No, no, ha començat ell a parlar abans que l'entrevistador li preguntés. A veure, anem a... Quina retòrica, avui, tu. Avui costa, eh? Avui és tot com molt així, eh? Sí, barroc. Barroc, exacte. Anem a escoltar... Anem a escoltar alguna cosa concreta. Vinga, som-hi. Per exemple, el senyor Domínguez, vicepresident del futbol club San Just, parlant de l'Atlètic, que això, sempre vulguis o no, dona amor-vos, que hi són els dos pobles, els dos clubs de futbol que hi ha a San Just. L'Atlètic, quan va estar al San Just, va fer una tasca dintre del club d'escollir els millors. i parlar amb els pares, perquè això era una cosa que ja es veia vindre, i per part d'aquests pares ja ens van posar d'acord i van agafar tots els millors nanos, excepte l'infantil, que aquests no van estar d'acord en marxar amb ells. O sigui, segons les paraules del vicepresident, només... O sigui, tu dels bons nanos estan atlètics injust. Bons nanos, no. Bons jugadors. Bons jugadors, perdó. Bons jugadors. Es pot ser jugar malament a futbol i ser un bon nano, eh? És veritat, és veritat, és veritat. En fi, alguna cosa més sobre aquest tema? Sí, tot i això, insistir que no posaran traves als seus jugadors que vulguin provar sort en altres equips més competitius, inclús si és Atlètic Sant Just. A veure si vols posar el tall o passem del tall. No, no, passem del tall perquè seria massa ja, més un tall per notícia en aquest espai. Doncs passem del balanç de la temporada i expliquem també que aquest cap de setmana el club de futbol Sant Just tanca la temporada amb un torneig de futbol de 12 hores de Futbol 7. Ah, molt bé, molt bé. José Antonio Dominguez ha explicat que encara estan obertes les inscripcions. Teòricament es tancaven ahir, però les 10 són obertes fins dimecres, tot i que ja tenen 12 equips que ja està prou bé, més dels que tenien l'any passat. És més dels que es pensaven que els inscriurien. No sé si ha dit que tenia 12 o 16. Si podem escoltar el tall, ho sabrem. Sí, doncs... M'obligues a escoltar el tall, no? Són 12 equips. 12 equips, ja està. Informació de primer anar. Edu, aprèn com es fa una notícia. Avui el Sergi tenia un dubte, va a la font i ja ho sap. A la font de Montjuïc. En fi, Sergi, passem a un altre tema. Avui, no sé... Com està el cap de setmana, Sergi? Bé, bé. Estat bé, no? Noto com, no sé, com diferent, avui. En fi. No diu que no, no diu que no. Aquelles papallonetes a l'estómac. Sí, sí. Papallonetes de què? No sé, com que dius com notes diferents. Papallonetes de què, Sergi? Què ha passat? No sé, com que dius com notes diferents, Jordi? Sí, no sé, aquí hi ha hagut alguna cosa. Se m'escapa, Sergi, i no et segueixo. En fi, va, passem a la següent notícia de Sant Just. T'ho diràs... Sí, ara parlem de les retallades de Mariano Rajoy pel que fa als assuntaments. Ah, val, val, d'acord. No, sí, sí, ara. Doncs bé, l'alcalde de Sant Just, José Perpinyà, es va referir a les mesures anunciades pel president del govern central, Mariano Rajoy, que preveu reduir en un 30% el nombre de regidors als ajuntaments, tot i que la mesura podria aplicar-se a partir de la propera legislatura. El govern, perdó, el govern Perpinyà va afirmar que aquest anunci va... Però és una mica com el govern, no? Bé, el govern de Sant Just. El govern de Sant Just. ha afirmat que aquest anunci va contra la voluntat de la població. Perpinyà opina que les mesures suposen un atac frontal a l'autonomia municipal. I Josep Perpinyà ha partit també que el pressupost municipal s'haurà de justar en uns 150.000 euros per l'augment de l'IVA. De totes maneres, l'alcalde ha fet una crida a mantenir la calma davant les possibles retallades que puguin venir els propers mesos. D'altra banda, Josep Perpinyà també ha lamentat la manca de diàleg amb els municipis abans d'implantar aquestes mesures. Aquelles coses que ens hem assabentat per la premsa. Sí, sí, és veritat, és veritat. M'he hagut de assabentar per la premsa, això fa molt mal, eh? Sí, fa molt mal, eh? A tu t'ha passat alguna vegada, no? Que t'has hagut de assabentar per la Vall d'Averd, t'acordes? Sí, sí, sí. Que passava, ni d'una manera. Això no calia, no? Sí, sí, per exemple, ara m'he hagut de assabentar per la premsa que havia d'entrar a fer les notícies. Sí, sí, sí. M'ha assegut greu perquè, clar, el director del programa... Un problema d'humor. En fi, Sergi, acabem amb una última notícia. Tu diràs el que et doni la gana. Doncs vinga, ja que em dones carta blanca, t'explicaré que la secció sindical de comissions obreres i UGT de l'Ajuntament de Sant Just es van sumar dijous a la declaració conjunta dels sindicats en protesta per... Sindicats, sindicats. Sindicats. Sindicats. Sindicats en protesta per les retallades... anunciades pel govern de Rajoy. El manifest considera que el nou pla de retallades és una agressió a les persones a l'atur, als empleats públics... Una agressió. Una agressió a les persones a l'atur, als empleats públics, a l'economia i a la democràcia. Les mesures preveuen treure la paga de Nadal, disminuir els dies d'assumptes propis i augmentar les hores de feina als treballadors públics, als treballadors que, per cert, Van escenificar la seva protesta divendres a les portes de l'Ajuntament, en el que van batejar com els divendres negres. Aquesta reivindicació feia referència a les retallades que el Consell de Ministres anuncia els divendres. Els treballadors de l'Ajuntament recorden que aquestes mesures s'assumen a la pèrdua de poder adquisitiu que ja van patir durant el govern d'Aznar i l'alcalde de Sant Just Josep Perpinyà també va aprofitar per defensar la figura dels funcionaris i posar de relleu el fet que les retallades no s'han fixat sobre les que tenen més poder adquisitiu. Tenim algun tall dels funcionaris, per exemple, parlant d'un funcionari de les retallades. Qui vols, el tall de Ferran Rueda o el de... El de retallades, el de retallades. Vale, doncs l'altre. Es sumen a les anteriors i a la pèrdua de poder adquisitiu ja de l'època de l'Andal. Vull dir que és el que va dir també un sindicat l'altre dia. Sembla que siguem el calaix desastre i la caixa d'estalvis de l'Estat. I que és molt fàcil retallar no solament als funcionaris sinó també als pensionistes i a les persones que menys poder adquisitiu tenen i que més indefensió tenen. No, sí, com sempre, els que hi sortim perdent, bueno, és el poble, els més dèbils. No, tu ets director d'un programa. Sí, sí, bueno, sí, com a director del programa, sí. Bé, no sé en quina escala t'hauríem de situar. Sí, la Bombers, l'escala Bombers. En fi, Sergi, alguna cosa més? Sí. Doncs no, per mi no. De fet, jo fa estona que estic esperant que em deixin marxar. Home, doncs Sergi, marxa quan vulguis. No vols quedar-te a la secció de l'Edu? Vinga, va, sí. Em sembla molt poc deferent que no puguis quedar a la secció de l'Edu. Sí, home, sí. De fet, feia estona que estava esperant que em oferissis quedar-me a la secció de l'Edu. Edu, estàs fatal... Ai, Edu, Sergi, estàs fatal avui, eh? Avui no se pot seguir, avui no se pot seguir. És d'aquells dies que no se pot seguir. Edu, hi ha dies que no es pot. Tu ho veus, no? Sí, sí. Vale, vale. L'Edu diu sempre que... Mentira. Ara, ara, ara. Ara t'ho dic que no, eh? De veritat, per això, per això. Jordi, se t'està posant a les barbes. En fi, va, repassem els temes més comentaris de Twitter. A Espanya, avui, incendio a Deje, o tijoco alto, han sigut trending topic. Per què? Doncs és un incendio forestal que crema des d'ahir el sud de l'illa de Tenerife i que ja afecta unes 1.200 hectàrees de superfície. Té dos fronts actius, en cada un d'ells està tancat. Ah, no ho sabia jo, això? Doncs sí, des d'ahir que està crevant, des d'ahir, poc abans de les 3 hores... I s'ha desallotjat algú o no? Sí, s'ha desallotjat unes... De les seves viventes són unes 50 persones de quatre nuclis diferents. Ifonche, Taucho, La Quinta i Tijoco Alt. Això és Tijoco Alto. Ah, per això els pobles que estaven a la zona s'han sigut desallotjats. 50 persones, menys o menys. El foc quan va començar? Doncs poc abans de les 3 hores d'ahir, d'ahir diumenge, en unes hortes situades a la part alta d'Ifonche i avançat per dos flancs. Desitgem-lo millor per aquestes famílies, a veure si poden tornar aviat. Sí, sí, això sempre. Això ja... Sí, ja se sobreentén, no? Per cert, Anna Botella i Aznar, avui també han sigut en un tòpic? Sí, perquè la situació està complicada pels ciutadans espanyols, però ara... Els que tenen familiars al PP ho tenen fàcil. Ah? Perquè Álvaro Ampolla Pedraza, nebot de l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, i l'expresident del govern del Partit Popular, José María Aznar, és l'última persona a incorporar-se a la immensa llista de familiars de líders del PP que han estat col·locats a empreses públiques o en llocs dependents del govern. Oh! En fi... I és que des que Mariano Rajoy... No, anem molt a continuar aquestes notícies a la vida, eh? Sí, està molt bé. Continuo? Sí, sisplau. I és que des de que Mariano... És que em posen de mal humor. Sí, ja ho veig. Em posen de mal humor. Perdona, eh? Perquè jo no tinc la culpa ningú, però em posen de mal humor. Però tu també vas col·locar el senyor Benito aquí de col·laborador a la penya del morro i feien que us coneixeu. Perquè era el meu fill, clar. Clar, clar, clar. Vull dir, com a fill meu, doncs mira, vaig dir, escolta, si no fes alguna cosa ja t'espavila, no? Bueno, en fi. Per tant, tots els familiars del Partit Popular, que són els que estan més ben ficats i més ben col·locats a tot arreu... Són desenes de germans, fills, esposos, cunyats, nebots... S'ocupen llocs importants de lliure designació. Un aplaudiment pel Partit Popular, tu. Sí, senyor. Sí, home, sí. Molt bé. Aquesta gent de Martorell no deuen tenir familiar-se al Partit Popular, eh? Per cert, de què treballarà Álvaro Botella? Doncs serà el nou secretari general de Cepides. I Cepides ja ens ho tinc molt acudit, no?, sobre el tema. I què fa aquesta empresa, per cert? És una entitat de dret públic amb unes activitats que s'ajusten a l'ordenament judíric privat, adscrita al Ministeri d'Hisenda i administracions públiques amb dependència directa del ministre. Bé, imagino que la gent al Twitter una mica emprenyada, indignada, com sempre, quan acostumen a passar aquestes coses. Algun tuit així destacable sobre el tema? Diu, Ana Botella i Aznar disminuyendo el número de parados enxufando a su sobrino y vosotros criticándolo. Sois mala gente y pobre. Sí, ironia modo on, eh, allò que fan. Per cert, un altre tema d'un tòpic avui, abans d'acabar, monar. també ha sigut la Maria Antonia Monar, concretament aquesta dona, el tema més parlat en aquesta xarxa social. Per què, Edu? Doncs perquè l'Audiència de Palma ha condemnat l'expresidenta del Parlament Balear i d'UM, Maria Antonia Monar, a cinc anys i mig de presó pels delictes de malversació continuada, prevaricació, frau a l'administració i falsedat en documentació oficial, en el marc del cas maquillatge. que investiga una desviació de 240.000 euros públics. Molt bé. I acabem, ara sí, amb l'últim hashtag, que és Funcionario Desobedece. Sí, doncs la gent molt enfadada amb les fatallades, la paga extra de Nadal, que ara no cobraran, i demanen als funcionaris que surtin al carrer, que protestin, que no fein el que s'hi demanen. La gent molt enfadada des de Twitter. Bé, doncs aquests són els temes més comentats del dia d'avui. Edu, moltes gràcies. Fins demà. Que vagi bé. Fins demà. I Sergi Pont. Gràcies. Que anava a dir, has trobat algú ja per fer la secció de tele? No, no, no, estic esperant que truqui algú a veure si hi ha algun oient que ens vol trucar per fer la secció de televisió. Aquest és el missatge que vols transmetre des de la ràdio, no? Que si tens algun problema, espera de braços creuats que es resolgui. Sí, exacte, jo confio molt. Tinc una intuïció que crec que trucarà algú, però vaja, no ho sé, si algú vol fer-ho, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Sergi, moltes gràcies. A tu, home. Vinga, bona tarda. Adéu. Adéu, Edu, adéu. Dos quarts de... Dos quarts de sis de la tarda, continuem a la penya del morro. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments. A veure si hi ha alguna animada caritativa que ens truca per fer la secció de tele. 98.1 La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Fins demà! Fins demà! Fins demà! There's something in the water, something in the water. There's something in the water that makes me love you like I do-do-do-do-do, do-do-do-do-do-do. Radio Tospet, 98.1 Radio Tospet. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta'l just a la fusta. És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bé, tota la plataforma és ben coneguda. que és normalitzar la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Ara dos quarts d'onja, la Rebella. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la 1, just a la fusta, vivim Sant Just en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Camalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Jus d'Esvern. Vine, vine. Ai, por fa lloy que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les Galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de los Tientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Sóc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbem i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. 5 i 35 de la tarda. Continuem a la penya del morro. Per cert, el David Avila, que fa la televisió cada dilluns a aquesta hora, avui no ha pogut venir i ens perdrem el comiat de David Avila, últim dia i última setmana de la temporada. Tota una llàstima, la veritat, però no ha pogut venir. Per això fa una estona... Hem cridat i hem llançat un missatge a l'audiència. Si alguna persona ens estava escoltant i volia fer una secció de tele, doncs, vaja, que ens truqués i que avui tenia aquesta oportunitat per un dia ser col·laborador de la Penya del Morro. I atenció, perquè el més fort és que hi ha hagut una persona que ens ha trucat. Bé, i aquesta persona la tenim al telèfon. Hola, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Amb qui parlem? Bé, amb qui parlem, sisplau? El Pablo. Pablo? Pablo Weisling. Pablo Weisling. Sí. Que fort, què tal, com estàs? Bé, que em sabia que no hi ha desacció. Dic, mira, com jo la vaig fer un dia, potser encara queda alguna cosa. Que ens escoltes cada tarda? Sí, sempre que puc, sí. Ja ho veig. Per la webcam. Oh, que mítica, el Pablo Wesley. Home, perdona, Pablo, que tu presentaves el programa Àrea Local. Àrea Local, sí, sí. Quan vam començar amb aquesta segona etapa de la penya del morro. De la falca que has posat abans era la mateixa música de cada kanji. Aquesta era la falca? De la falca d'abans, no sé. Aquesta? Aquesta? Aquesta. Això era cada kanji? Aquesta era cada kanji. Ostres, que fort! Doncs és casualitat, eh? Bueno, però... Sí, clar. Com que surto... Escolta, i què és la teva vida? Què fas, Pablo, ara? Res, vacances. Però de què treballes, normalment? Tu no estaves treballant a Gis Músic? Sí. Ah, i encara continues treballant a Gis Músic? Sí, i quan m'han fet fora, em va tornar a contractar i... Ah, bueno, això passa a vegades, eh? Estan fora i et tornen a contractar, sí. Això passa a vegades, és normal, és normal. Doncs escolta, que fort, doncs mira, aprofitant que ja que has trucat i vols fer la secció i treballa a Gis Músic, pots parlar de tele, Pablo? Clar, tu n'expliquen tres fills, si vols. Ai, sí, que m'interessa molt això. El que passa és que m'estava mirant, mira, diré la veritat. O sigui, jo he trucat, però he trucat així molt ràpid i dic, ai, però jo no sé res ara mateix, no estic al dia. He posat Albert L i el Fórmula TV i tampoc et pensis que ha passat massa cosa. Ja, diu Emilio Aragón rodarà su nova pel·lícula con Robert Duval en USA. Dius, Luis Tosar, Javier Gutiérrez i Angie Cepeda completant el quartet protagonista del film. Dius, bueno, pues em sembla molt bé, no? Que l'Emilio Aragón, ara què passa? Que vol ser director de cinema o què? Sí, bueno, ja és director de... No, amb la sexta, no era seva, o de la seva família. Sí, i Globomedia tenia, em sembla. Sí, pues mira, doncs ara diu, de la tele en cine. Ja, escolta... Escolta, Pablo, i tu què fas, ell és músic? Podem saber-ho, no? Sí, la part muntatge musical i coordinació musical dels programes. I que coneix el Risto Mejide? Sí, el coneix un dia. Ai, coi, què tal? Bé, simpàtic, simpàtic. És maco o què? És maco, és maco molt professional. Ah, molt bé. Molt bé, molt bé. I llavors perds la part musical, però a veure, què és el que fas, en quins programes? No sé, Pablo, home. Per exemple, ara quan... ara vaig estar amb el número uno... No sé si... Sí, home, és el programa aquest d'Antena 3 que ha triomfat bastant, no?, més del que ells es pensaven, no? Sí, no s'afavia, realment no s'afavia. O sigui, es va fer, i així com el tocarà més fona també es va fer i no s'afavia i va ser un èxit total, el número 1 es va fer i ja ha anat més o menys. Tampoc et pensis que està tot molt content. Però que vaja que, escolta, de jurat hi havia el Miguel Bosé, no? Sí. I tota aquesta gent. Això és un diner, Jordi. Per tant, jo amb Miguel Bosé, l'Ada Torrofa i tots aquests, s'ha de tenir com moltíssima audiència que... No sé al final si crec que no l'ha acabat de tenir. Però què vols dir? Cobren molta gent, els del jurat, per exemple, o no? No sé quan, però evidentment, que estigui el Miguel Bosay a cada setmana. O el Sergio Dalma, o el Mato Rocha i el Gustavante també són diners. O la Mónica Naranjo. I tu què feies concretament en aquest programa, Pablo? Els muntava els números, alguns números. O sigui, érem del departament, doncs, muntant, per exemple, diuen, la setmana que ve aquest cantarà Sweet Dreams, per exemple. Ara som a cantar Sweet Dreams. I tu escudeixes la música, o no? No, llavors jo agafo la cançó i la monto de tal manera que duri dos minuts, que tingui una introducció, que es pugui... Saps, una mica sempre pensant en el lúmer. Llavors, que tinc una introducció d'uns 10 segons perquè puguin entrar i fer alguna cosa. Després, que tingui una part... És escoltar la cançó i, depenent, cito una part... molt maca cada seri, doncs posar-la. Si hi ha una part molt llarga, tallar-la. Si hi ha una part instrumental, que pot donar peu a un braiu, també posar-la. Tenir un final, sobretot, que acabi la cançó en alto i que la gent aplaudeixi. I què ho fas amb la gravadora de sonidos, això? No, això amb el Vegas. Ah, amb el Vegas. És el programa que utilitzeu, allà, que és músic. Jo, jo, és el que utilitzo jo. Però aquest... Els tècnics d'Audi i tots ja utilitzen Pro Tools i tot, però jo... Ah, vale, vale, vale. Hosti, que curiós, quina feina, clar. Hi ha algú que es dedica a tallar les cançons que sonen els programes de tele, no? De musicals. Clar, perquè no són senceres. Clar, clar. Quant acostumarà a durar, més o menys? Com a curiositat, eh? Dos minuts. Dos minuts? Dos minuts és el temps, llavors dos minuts, dos minuts. Sí, per exemple, mira, ara acabem de tirar Sweet Dreams, eh? Eurítmics. I dura 3 minuts 32 segons. Sí. I llavors, la teva feina consisteix en tallar-ho, o sigui, del minut... No, en aquest cas, la feina va ser agafar Sweet Dreams d'Euríthmics. Sí. Agafar Sweet Dreams de Marilyn Manson. Sí. I després agafar una intro de Sweet Dreams que va fer Mica en un concert. Ah. Llavors va fer la primera intro, els primers cops de bateria, vaig posar-les de Mica. Ah. Després vaig posar la part d'Euríthmics. Sí. I després va haver-hi el subidon, bueno, llavors va ser que va començar així, subidons, igual va començar iorítmics, llavors vaig posar la part de Marilyn Manson per una mica accelerar el temps de iorítmics. Ah. I llavors tenia el Subidón i una mica les guitares de Marilyn Manson. I llavors al final tots junts. I llavors el número va quedar, doncs, que comença a ser canyera amb el lliurítmic. També li vaig pujar una mica la velocitat. Després passa la part aquesta una mica més gòtica, com si diguéssim de... de Marilyn Manson, llavors té aquest subidó, llavors arriba a dalt de tot. Ostres, que bo, que bo, sí, sí, sí. Escolta, i véns a Sant Just aquí al plató, tu, o no? El del número 1, no, però a l'Avanti, que no sé si heu sentit parlar d'aquest programa, perquè aquest sí que l'ha anat massa bé. L'Avanti... I vendres a la nit amb el Carlos Sobera. Ah, sí, home, perdona. Sí, perdona, és un que surten famosos fent diferents proves, no? Sí, de fet, divendres passats estava enllaçada. Sí senyor, sí senyor, l'han ja enllaçada, és veritat. Vaig veure que vas fer com una cosa amb la caixa de... com es diu això? Amb sons, no? Amb micròfons i tal. Sí. Sí. Ho has preparat tu, això, o no? No, no, això no. Això era ja més l'equip de guió que diu el que se va fer i llavors ja era l'equip d'àudio. I el que vaig fer era la música que sonava de fons, sonava una música, així que ja la vaig escollir jo. Ah, molt bé. I d'on eren les músiques? Depèn, perquè també... Per exemple, l'antena 3 no deixa emetre tot el que és música comercial. Ah? Si tot el que és... La música normal que sentim, això no es pot emetre, l'antena 3, perquè no paga uns drets. Ah. I llavors l'antena 3 s'utilitza sempre música de llibreria, una música que tenen... Una música de llibreria de Sony i una música de llibreria seva pròpia, llavors no sortim d'aquí. L'antena 3 que està petro que Telecinco, no? Sí. Home, és que... No paguen drets per les cançons així guais, com si diguéssim. No, no, no, no es paguen i per això no s'emmeten. O sigui, no és que facin res dolent, és que han decidit no pagar un tipus de drets que són els de... Perdona, quins drets són, això? Quins drets són, de música? No me'n recordo mai, però no sé si és a heavy, o uns drets que són com els d'edició, els drets que cobra l'editor de la música. Mhm. Llavors hi ha els drets d'autor que aquest sí que els paga a tothom. Sí, sí, sí. Per exemple, si canten Sweet Dreams, lliurítmics emporta la part de drets que li toca. Clar. Però, per exemple, en el vídeo, on els assajos estaven estudiant lliurítmics, no es pot posar la música original de lliurítmics. Ah? Per exemple. I quina poses, llavors? Una altra. I assagen amb una versió, ells? No, a veure, els assajos i tot sí, o sigui, tot ho podem fer, tot el que no s'emet es pot fer, però ara que soni no es pot sentir res. És curiós, eh, tot el tema aquest del món del tret de la música i tot plegat, és a dir, que en un programa de tele no poden posar la música que els doni la gana per fer una peça de reportatge o per fer qualsevol cosa. Per exemple, a Tele 5 sí. Ah. Si t'hi fiques a Tele 5, per exemple, el... Tu sí que vales. Sí. Aquests sí que els vídeos de presentació i tot són cançons més o menys conegudes, però són cançons que coneixem. Perquè paguen més, no? Perquè ells sí que paguen aquests drets. Llavors paguen els drets d'autor i els drets d'edició. Home, tenint en compte les audiències que guanya Telecinco Antena 3 sempre, normalment, els Antena 3 no s'han pensat pagar els drets? No ho sé, a veure, jo crec que a l'audiència no va tant per aquí, a vegades sí, eh, perquè molta gent sí que m'ho diu, no sap per què, diu, és que realment són com més guapos els vídeos de 4 o de Telecinco, els que són com més guants que els de... És que són petits detalls que potser la gent no sap, però clar, que som una música més coneguda en una peça d'un rèpor entra millor que no pas, com dius tu, una de llibreria, no? Sí, sí, perquè això la gent ho nota. El guai del Twitter ara és que veus més o menys com reacciona la gent i... i moltes vegades diu, hola, està sonant o tal, o tu veus un vídeo i amb una cançó que t'agrada, doncs vulguis que no t'agrada una mica més el vídeo. Si estàs sempre utilitzant música de llibreria, La música ja no és important en aquell moment, ja no escoltes. Clar, és veritat, és com així. L'única ja és el vídeo, i si de solta hi ha un cop o alguna cosa és amb una música que no coneixes, llavors per aquí no t'entra el vídeo, llavors t'entra una mica menys. I sí que és veritat que són detalls que la gent ho nota al final, sense saber. Sí, perdona, i a Telecinco, a Sálvame i tot això, a la fàbrica de la tele, posen les músiques que els donen la gana, sempre. Sí, sí, per això, perquè ells sí que poden. Sí que poden, no? Sí, 3, 5 i 4. ¿Tú què prefereixes treballar, per Tele 5 o per Tele 3, per Tele 5? Jo per Tele 5. Ja, ja, ja. Lo que és, bueno, donar més llibertat, no?, com a mínim. Sí. I sempre fas les coses de les músiques, a GES Música, tu, Pablo, o què? Escolta, dona molt de si el tema a GES Música, estic veient, eh? No, el tema de les músiques, a GES Música. No, sí. És que portem deu minuts aquí i... Sí, no? Està omplint, no? No, bueno, està omplint. Escolta, perdona, estem entassant-nos per la gent que ha estat a la ràdio a veure què fa, eh? Que això és una... Sí. Escolta, saps que la Maribel Poma ara està a M80 Ràdio? Ah, sí? Sí. Sí, a què fa gràcia? Molta. I quan, a quin horari? Ara està, de tallar de dos o sigui, em sembla. Això ho podem fer. Ja vam fer un dia. Un dia... No va, no? Un dia ja vam fer-ho, això, Pablo. Ai, us va saludar o alguna, Maribel? No, no us va saludar, no. Us va saludar a les amics hores que ens escolten. Sí, sí, sí. A les admiracions locals que ens escolten. A veure, hi ha molta gent a ràdio. A veure, això està, M80 a ràdio. En fi, no parla la Maribel ara, eh? No parla, però vaja. No és la que canta. No, no és la que canta tampoc. La podem deixar de fons, si vols. Escolta, podem posar altres ràdios? Com està el tema de drets a les ràdios? No ho sé. Escolta, treu-ho per si de cas. Sí, sí, a veure si ara aquí... En fi. Molt bé, doncs escolta, Pablo, m'alegro de saludar-te. Veig que estàs de vacances, per tant, no estàs en cap programa ara mateix, no? No, ara mateix, no. I Operació Triunfo, què? De moment no torna, de moment. No torna a Operación Triunfo? A veure, ara Teletínco farà de boys. Sí. Però a l'Espanyola... Escolta, tu vas estar a Operación Triunfo? Sí, vaig estar a tres. A tres, a tres. Tu veus que la Pilar Rubió s'ha queixat que li passaven tard els guions? Però no s'ha queixat ella, eh? Ah, no s'ha queixat ella? Una portaveu ha dit que... Ho ha dit. Sí. Crec que no ho ha dit, perquè no és veritat. Ah. És mentida, llavors. És veritat, en part. Pensa que també una cosa, un programa el que jo mai està fet una setmana abans. Sempre hi ha canvis perquè el programa es munta d'una forma. Es diu, es farà això i això. Última hora feia no sé què i se la canvia no sé què. Última hora Telecinco diu... Ah, sí? Això passa? És a dir, la productora prepara un programa amb la seva escaleta, el seu contingut i, per exemple, ve la productora delegada d'Antena 3 o Telecinco i ho canvia tot? No, no tant així, però a vegades per temes de, no sé, de tallos publicitaris o de coses així. O sigui, no em plana mala fe, però sí que hi ha canvis de... Clar, sí, fa molta gràcia, no?, quan es prepara un programa i a última hora et ve la Telecinco o Antena 3 i et canvia tot, no? Sí, o potser nosaltres mateixos, saps que, bé, veient que alguna cosa no pot ser, llavors s'ha de fer al revés, un cumbí et fa, i saps que per això a vegades fica el guió, doncs fins a última hora no està, o a vegades perquè, per exemple... sobretot Operació en Triunfo, que era tot molt de... de seguir l'acadèmia, hi havia una cosa que havia passat al mateix dia, llavors tot això és fer el vídeo, preparar-lo, posar-lo, avisar a tothom que es posarà aquest vídeo, dir-ho... L'altre dia quan m'ho explicaves no estaves tan content, eh, Pablo? El què? L'altre dia quan m'ho explicaves que hi havia aquests canvis no et feien tanta gràcia. Home, perquè el bon privat soy yo. És broma, és broma, és broma. Escolta, va, Pablo, perquè tenim 10 minuts per arribar a les 6 de la tarda i hem buscat algunes notícies, per exemple, ja que ets un expert en televisió, perquè les comentis, a veure què et sembla. Per exemple... Bueno... Sí, home, home, treballes a Jazz Music i ets un... Home, perdona, avui en dia, en aquesta professió i en els mitjans de comunicació, tenir feina és quasi un privilegi, no, també? Sí, perquè molts companys i molta gent amb el tema de retallades i les eres i moltes empreses i moltes productores s'han tancat. La fàbrica de tele em sembla que va tancar la seva a Barcelona. Ah, sí, però això és una hogara, no? Sí, em sembla que fa poc, fa poc ho van dir. Sí, fa poc. Però no vam fer una espècie de reality en un vaixell o alguna cosa? No ho sé, jo m'ho va explicar el David Avila, que és qui feia la secció. Atenció, perquè a veure què et sembla a tu, eh? Sandra de Viu i Roberto Leal presenten des d'hoy Espejo Público de Verano, Antena 3. Què et sembla? Bé, no. Diu que és con una estructura similar. Però escolta, la Sandra de Viu no és la que ella del diario de Patricia, de Sandra. És la del diario... que ara no la tinc localitzada. No desubicada, eh? Vale, vale, vale. Tu no veus la tele, no, Pablo? Veig. Jo miro el que faig jo, allò. Ah, tu mires el plàmer de lloc de música i ja està. Sí, fas com jo també. Jo quan arribo a casa m'escolto per podcast la penya del morro, sempre. Clar. Sí, després diu, con una estructura similar a l'espejo público, Sandra de Viu, que és la que va substituir a la Patricia, del diari de Patricia... Clar. I Roberto Leal serán los encargados de conducir el programa durante el verano, d'informar, debatir i compartir con los espectadores los temas que interesen y generan expectación. Bueno, aquest és un tema. Per exemple, un altre. Rafael, en entrevista a la carta de Julia Otero, hoy en Televisión Española. Has vist la Julia Otero en algun moment? Sí, la vaig veure en el que va entrevistar el torero aquest. Me'n recordo. No, està bé perquè és gent que no se l'ha entrevistat mai. La setmana passada era Pedro Ruiz i ara... I ara és avui Rafael que tanca aquest programa de la Julia Otero a Tauria Espanyola. És car, eh, el Rafael? És car portar-lo? Sí, uf. Sí, és un dels més cars que hi ha ara mateix, porta el Rafael o no? Sí, sí, el Rafael és molt car portar-los. Ostres, quins són els artistes així top, top ten, que són els més cars per portar a un programa de televisió, Pablo? Ui, ara no s'hauria de dir-te, però jo sé que el Rafael, quan va venir, a més, sempre se'ls exigeix, per exemple, que facin només 3 minuts, i el Rafael va ser l'únic que se'l va deixar fer 5, 5 i mig, o el que hi vulgui, eh? O sigui que sempre és... Va fer 5 i mig perquè volia suplar més plano? No, perquè la cançó durava 5 i mig i va dir... A mi no se me corta la cançó. Ah, a mi no se me corta. No. No, no, no. I tu vas dir... Aquell dia no treballo, perquè tu et dediques a tallar les cançons. En fi, diu que... Un altre tema, una altra notícia. Diu que la família Griffin, de Padre de Família, la sèrie nord-americana, torna a les pantalles per completar l'oferta d'animació de Neox. Ah... Ah, perquè ara hi ha tema, entra Antena 3 i la Sexta. Sí, oi que sí? Mira, això és la fusió, no? Sí, sí, sí, sí. Aquí suposo que és el primer pas. Sí. Escolta, parlant de fusions i coses i d'empreses i tal, Gest Músic ja no està Josep Maria Mainat ni Toni Cruz, no? No, no, no. Qui està ara manant a Gest Músic? Tinet Rovira, home. Ah, Tinet Rovira, que va ser director d'Operación Triunfo. Sí, sí, sí, sí. I va marxar i va tornar. I ha tornat ara. I és el director absolut de Gest Músic, ara. Sí. Vale, vale, vale. Sí, sí, sí. Vale, vale, vale. No, no, com a dada, com a curiositat, eh? Bueno. En fi, Pablo, ja està, eh? Ja ho tindríem, això, eh? Sí? Sí, home. Vols dir alguna cosa més o no? Aquesta setmana acabem la temporada a la penya del morro? Sí, i a l'estiu què? A l'estiu, bueno, hi haurà... Em sembla que hi haurà la setmana que ve, no ho deixo confirmar, eh? Però la fórmula de la penya, amb Carles Hernández. Ah, sí? Sí. Música i coses. Què? El nom és aquest, la fórmula de la penya? Sí, la fórmula. T'agrada o què? Sí. Sí, és molt original. Doncs sí, diré així, la fórmula de la penya, música així, programa d'estiu musical i tal, molt bé. Bueno, en fi, si vols fer una secció... Jo preguntava per tu. Per mi? Ah, jo molt bé, molt bé, gràcies. Anir a la platja, com tothom, vaja. Molt bé. Sí, no faré res diferent. En fi, Pablo, moltes gràcies que vagi bé, que tinguis també un bon estiu. Merci per la col·laboració. Quina va dir que el Pablo no ha trucat, l'hem trucat nosaltres. L'hem trucat nosaltres. Home, és que és veritat, és veritat. T'hem trucat nosaltres perquè, mira, aprofitant que no venia el David Tàvila, dic, ostres, Pablo, parlem una mica, que feia temps que no ens posàvem al dia. En fi, moltes gràcies, que vagi bé i que tinguis un bon estiu. Ja la temporada que ve ja tornarem a fer alguna altra connexió. Molt bé, ja n'estic parlant, sempre n'estic faltant. A programes de gest músic i tot això que fas tu, eh? Sempre que hi hagi merder... Sempre, exacte. Truca'm. Sí, home, quan hi hagi merder i és músic et trucaré, Pablo. Quedem així, eh? Truca'm, jo t'informo. Fantàstic, Paula, una abraçada, cuida't molt. Adéu, adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Fins demà! Raise your hands and sing it with me There's sometimes the strongest and most wonderful things Of those we cannot see Hola, soy Joaquín Reyes, quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena, está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde. Mutxachada Nui! Nui! Com ràdio, notícies. Bona tarda, són les 6, us parlem amb la Ia Casasús i Marta Patrició. Les noves mesures d'ajustament aprovades divendres per l'executiu central no han allunyat avui els tamors dels mercats. L'IVAX35 ha caigut avui un 1,9% i es situa ara en poc més dels 6.500 punts. pel que fa a la prima de risc. Segueix per sobre dels 550 punts, avui ha pujat 18 punts i ha acabat en els 558 punts bàsics. Mentrestant, aquesta tarda, el Fons Monetari Internacional confirma que Espanya continuarà en recessió l'any 2013. Segons els càlculs de l'organisme, el dèficit espanyol serà del 7% aquest any. Això vol dir que s'incomplirien els objectius fixats per Brussel·les. Aquestes són algunes de les dades de l'últim informe fet públic per l'organisme sobre el creixement mundial. Un informe, però, que no té en compte en el cas d'Espanya, com afectaran les noves mesures anunciades per Mariano Rajoy, com, per exemple, la pujada de l'IVA. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha assegurat que Catalunya no serà intervinguda, a més ha reconegut l'esforç de la Generalitat per reduir el dèficit. El ministre ha respost així al president de la Generalitat, cores abans, ha dit que l'executiu de Rajoy ha amenaçat Catalunya amb una intervenció. Qui també s'ha referit a una possible intervenció ha estat iniciativa per Catalunya Verge. La portaveu d'ICB, Laia Ortiz, ha demanat al president del govern Artur Mas que lideri un front comú català. Cal un lideratge diferent i que cal un front català precisament defensant els serveis públics, defensant la ciutadania i no aixecant les banderes d'una possible intervenció per espantar la gent i que només sigui... serveixi per preparar el terreny per una nova onada retallada. És que amb això sí que Convergència i Unió i el Partit Popular s'han posat sempre d'acord. Des d'iniciativa han dit que donaran suport a les manifestacions en contra de les retallades aprovades per l'executiu de Rajoy i han tornat a demanar al govern espanyol que convoqui un referèndum o que dimiteixi. El ministre de Cultura, José Ignacio Bert, s'ha mostrat confiat que la indústria cultural assumirà part de l'increment de l'IVA i que buscarà fórmules perquè l'augment no només repercuteixi en els consumidors finals. Yo tengo toda la confianza en que las industrias culturales y creativas afectadas por este cambio en la tributación, es decir, por la subida del IVA, van a saber combinar de la forma más inteligente y más beneficiosa para la cultura española la posibilidad de absorber una parte de la subida del impuesto. Tot plegat ho ha dit després que el sector es mostrés indignat per aquesta pujada del IVA. L'expresidenta del Consell de Mallorca del Parlament Baleari d'Unió Mallorquina, Maria Antonia Monar, ha estat condemnada a 5 anys i 6 mesos de presó per diversos delictes de corrupció. La sentència considera Monar culpable de concedir dues subvencions irregulars de 120.000 euros a una productora adquirida per ella. La jutge s'ha decretat també llibertat provisional per l'exconseller d'Esquerra Republicana, Jordi Auzas, finalment. ha pagat la fiança de 145.000 euros. Recordem que Usàs va ser detingut per un cas de contrabanda tabac. És moment ara de saber si hi ha cap incidència a la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el Servei d'Informació Transmet. Marta Franco, bona tarda. moments podem parlar de situació de tranquil·litat pel que fa al funcionament del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Cap incidència, per tant, a hores d'ara a metro, a autobusos, tramvies, ferrocarrils de la Generalitat i a rodalies de Catalunya. De moment és tot des d'aquí, des del Transmet. Bona tarda. Com Ràdio Esports. Bona tarda, us parla Oriol Souto. El ciclista francès Pierrick Fédrigo s'ha adjudicat la quinzena etapa del Tour de França, després d'imposar-se clarament a l'esprint. a l'americà Van de Velde, a la general no hi ha canvis, i Bradley Wiggins continuarà una jornada més amb el malloc groc de líder al ciclista britànic, avantatge en dos minuts i cinc segons el seu company d'equip Chris Fromm. D'altra banda, el Barça 2012-2013 s'ha posat en marxa avui amb Tito Vilanova com a nou entrenador. Aquest matí fins a un total de 14 futbolistes han superat les revisions mèdiques. No serà, però, fins demà que es farà el primer entrenament. D'altra banda, l'explorant a Pitu Abelardo creu que Jordi Alba triomfarà i diu que no s'ha de comparar Tito Vilanova amb Pep Guardiola. Ho ha dit a Com Ràdio. Yo creo que Tito, hombre, va a tener una labor complicada en el sentido de que Pep ha dejado el listón no alto, sino más que altísimo, ¿no? Es muy complicado, pero bueno, Tito, tantos o más méritos que Pep habrá tenido en esos triunfos del Barça, y bueno, conoce la casa y conoce los futbolistas, ¿no? Yo creo que para mí ha sido una cierta buena parte del club que haya escogido a Tito como entrenador. I el defensa central a la gran pas s'ha convertit en el buiterre forç de la temporada pel Centre Esports Sabadell. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. El vicepresident del club de futbol Sant Just, José Antonio Domínguez, ha fet un balanç positiu de la temporada 2011-2012. Considera exitosa la temporada a nivell esportiu dels equips de competició, el juvenil i els dos amateurs. José Antonio Domínguez ha destacat, però, que les categories inferiors del club són menys competitives que les de l'Atlètic Sant Just. Tot i això, he insistit que no posaran traves als seus jugadors que vulguin provar sort en equips més competitius. Aquest cap de setmana, el club de futbol Sant Just tanca la temporada amb un torneig de futbol de 12 hores, de futbol set de 12 hores. José Antonio Domínguez ha explicat que encara estan obertes les inscripcions. El torneig es dirigeix especialment a equips del municipi i es disputarà el camp municipal de Sant Just al terreny de Gespa. L'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, s'ha referit a les mesures anunciades pel president del govern central, Mariano Rajoy, que preveu reduir un 30% el nombre de regidors als ajuntaments. Tot i que la mesura podria aplicar-se a partir de la propera legislatura, el govern ha afirmat que aquest anunci va contra la voluntat de la població. Perpinyà opina que les mesures suposen un atac frontal a l'autonomia municipal. Josep Perpinyà advertit també... que el pressupost municipal s'haurà d'ajustar en uns 150.000 euros per l'augment de l'IVA. De totes maneres, l'alcalde ha fet una crida a mantenir la calma davant les possibles retallades que venen. I acabem aquest budelletí explicant-vos que la secció sindical de Comissions Obreres i UGT de l'Ajuntament de Sant Jus es van sumar dijous a la declaració conjunta dels sindicats en protesta per les retallades anunciades pel govern de Rajoy. El manifest considera que el nou pla de retallades és una agressió a les persones a l'atur, als empleats públics, a l'economia i a la democràcia. Les mesures preveuen treure la paga de Nadal, disminuir els dies d'assumptes propis i augmentar les hores de feina als treballadors públics. Els treballadors van escenificar la seva protesta divendres a les portes de l'Ajuntament, en què van batejar com els divendres negres. Aquesta reivindicació fa referència a les retallades que els Consells de Ministres anuncien els divendres. Els treballadors de l'Ajuntament recorden que aquestes mesures... s'assumen a la pèrdua de poder adquisitiu que ja van patir durant el govern d'Aznar. L'alcalde de Sant Just, Josep Arpinyà, també ha volgut defensar la figura dels funcionaris i ha posat de relleu el fet que les retallades no s'han fixat sobre els que tenen més poder adquisitiu. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de les 7 al Sant Jus Notícies edició vespre. Podeu seguir la informació local a través del web www.radiodesvern.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. Va arribar el tiet en barba llarga, els avis feien dinar especial i va dinar. Bona nit. Fins demà! La Vanessa, ai la Vanessa, com li deu anar? Menjaven pipes amb arrogància, se'n fotien des del banc. Fins demà! 6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona part de la Penya del Morro. D'aquí una estona parlarem amb l'Arnau Cònsol en l'última secció de la temporada de llibres, com cada dilluns, però abans, també com cada setmana i els dilluns, tenim el Manel Ripoll, que ja ho tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda, benvinguts. Que, per cert, Manel, no sé si t'has fixat, sempre, últimament, que vens, sona una música de Manel, no? Són coses curioses. T'agrada Manel de tu? Sí, sí, a mi m'agrada molt, i ja t'ho vaig comentar l'últim cop el que va sonar, que m'agrada, que abans de començar la secció, posem un senyor. Sí, sí, sort que acabem temporada, perquè, si no, Manel... Han fet discos, però no tants, no tantes cançons. En fi, avui fem un repàs del que ha donat de sí a aquesta secció que hem començat aquesta temporada a la Penya del Morro, que a mi personalment m'ha agradat molt, la història de Sant Just d'Esvern amb diferents capítols per Manel Ripoll. Manel, hauríem d'acabar cap a 35, una cosa així. Sí, pel resum ho dic, perquè... Sí, perquè ens hem animat molt a l'hora de fer... No, vull dir, està bé, està bé, i la veritat és que és molt interessant, no? Això mateix, aquestes deu pàgines que tinc aquí, el resum de l'any d'història de Sant Just a la penya del Murro, podrien ser perfectament un fascicle de l'abans de Sant Just, no? Doncs l'abans de Sant Just el que es va centrar molt és el segle XX. Doncs l'abans de l'abans, perdona. L'abans de l'abans de Sant Just. Perquè nosaltres les primeres dades en què ens vam remuntar en un dels programes que vam parlar, és de fa més de 4.000 anys. Aquesta va ser la primera dada que vam treure aquí al programa de Sant Just d'Esberner a l'època de la prehistòria, concretament a l'entorn del 2360-2120 durant el Neolític o el Bronze Antic, no? Exacte. Aquests són les primeres dades que es tenen a Sant Just d'Esvern que hi haguessin persones habitant-hi i que hi fessin enterraments. Els primers santjustenys, podríem dir, no? Correcte. Són d'aquesta època i, de fet, sabem això perquè és on hi ha i hem trobat aquestes restes i bars sense anar més lluny, per exemple, de la penya del Moro. Exactament. Primer hi havia això que hem comentat de fa més de 4.000 anys, que es va trobar un enterrament de fossa i un fons de cabana, que ho vam comentar aquí al programa. Això són les dades més antigues que es disposen de gent habitant a Sant Just I després, correctament com comentes tu, ja passaríem a l'època ibèrica, que és situada entre el 550 i el 350 abans de Crist. O sigui, perdona, del 2000 abans de Crist al 550, durant aquests 1.500 anys no passa res injust? No passa res, o com a mínim no s'han trobat restes. O sigui, segurament hi va haver i s'hi va evitar de forma continuada, perquè si no, no s'explicaria que de la prehistòria es passés directament a l'època ibèrica i romana, però no tenim dades que ens comentin el que hi podria haver hagut durant aquests segles, o com a mínim, de moment no hem tractat d'aquí el programa. I, de fet, el 550-350 abans de Crist, aquí és on hi ha el tema dels Íbers, sobretot, no? Correcte, és el dels Íbers i el que hem comentat ja més d'una vegada, de les 25-30 unitats habitacionals que es van trobar... a la penya del Moro, on hi van habitar, durant aquest període que has comentat, més de 100 persones. Durant aquestes excavacions, que em sembla que es van fer durant els anys 70, pot ser? Sí, sí, durant els anys 70. Què és el que més important es va trobar? El més important, i que també ho vam comentar aquí al programa, i vam estar parlant-ho inclús amb els membres del Museu Arqueològic de Catalunya, és aquella plaqueta de plom de forma trepès vital que hi han inscrit. inscripcions ibèriques i que vam estar buscant on estava ubicada exactament i on estava guardada avui en dia aquesta plaqueta. És veritat que vas trucar fins i tot, vam trucar també, no?, en directe al Museu d'Arqueologia Nacional de Catalunya, Castellà Montjuïc, davant del Teatre Lliure, perquè ens expliquessin si teníem localitzada aquesta plaqueta que patíem, que no sabíem on era, no? Exacte, inclús els vam enviar un correu electrònic i ens el van contestar i el vam llegir aquí al programa, perquè un dia quan vaig anar jo vaig veure que hi havia una reproducció i no hi havia l'original. Clar, clar, clar. Oh, és veritat, jo me'n recordo, però això, mai més ben dit, ens remuntem a l'època, eh?, anava a dir, com es diu això?, prehistòrica, però no, perquè en aquella època ja començaven, no?, perquè parlem ja de l'època romana, ens situem en aquest ambient, on vam tractar dos aspectes fonamentals al torn del segle I després de Crist. Exacte. Vam parlar, per una banda, de la làpida de la primera Sant Justenca, de la qual en tenim el nom i cognom, que era Julia Quieta. És veritat que, a més a més, ara fa poc, el nou barri, per dir-ho d'alguna forma, de Mas Lluí de Sant Just d'Esvern, hi ha una plaça que es diu Julia Quieta. Exacte, en honor a aquesta primera Sant Justenga que en tenim dades. Aquesta va ser una primera de les coses que hem comentat a l'època romana. I després també vam parlar del mosaic romà que misteriosament es va descobrir aquí a Sant Just a l'entorn del 1890 i en el seu trasllat cap a Barcelona, cap al Museu Municipal, es va esmicolar i es va fer malbé i se'n va perdre el rastre. És veritat, de fet, el llibre de mossèn Antoni Notenna sobre la història de Sant Just... pel que fa al mosaic romà, deia que el mosaic es va malmetre i va fer-se enterament a trossos en traslladar-lo l'any 1892. Un mosaic romà que datava precisament d'això, del segle I, més o menys, de Crist, una cosa així. Exactament, durant aquesta època. Nosaltres ja vam comentar aquí que, tot i que aquesta era la versió oficial, s'estaven fent uns estudis i uns treballs recents que si es publiquen en la propera miscel·lània ja els anirem. ja es diríem tractant, i que s'investigava què li podia haver passat exactament a aquest mosaic, perquè imatges que se'n tenien posteriors semblava com si s'hagués reconstruït i arreglat. De fet, després del segle I, bé, després de Crist, fem un altre gran salt en la història de Sant Just i arribem al que seria l'edat mitjana, concretament el 1077, més o menys, fins al segle XV, que també ho hem de dir amb un capítol especial, no? Doncs sí. Ara, a partir d'aquest moment ja podem parlar que totes les coses que passen ja existeix Sant Just d'Esvern com a tal, és a dir, ja hi ha uns documents, el 965 i el 981, que parlen de la zona de Sant Just d'Esvern, que era coneguda i tenia ja un nom i una localització específica, i per tant tot el que passa a partir d'ara ja es pot... documentar d'aquesta forma. De fet, anem una mica, si et sembla, per segles, no? Sí. El segle XI, segle XII, què és el més important que va passar a Sant Just? Què en tracta del programa? Doncs la primera dada que tenim és l'any 1077, que el que avui en dia seria Camp Pedrosa, doncs en aquells moments es deia Camp Puig o Camp Puig de les Basses. Després també vam comentar en un dels programes que vam estar fent que l'any 1059 hi havia un document a la Catedral de Barcelona que que comentava els terrenys que tenia la nostra parròquia i ens feia sentir com orgullosos o veient tot el territori que havia abarcat en aquell temps Sant Just d'Esvern i que controlava. Qui ens ha vist i que ens veu, eh? Sant Just d'Esvern, que arribava fins al nord de la serra de Vallvidrera, fins a Sant Pere Màrtir i també fins a Ponent amb el riu Llobregat. Aquestes eren, si no m'equivoco, el territori que ocupava en aquell moment Sant Just d'Esvern. Després també vam parlar al segle XIII dels Dufort, oi que sí? Exacte, els Dufort, que eren els senyors feudals del Bas Llobregat, també els vam dedicar a un programa, ja que van estar molt de temps administrant els terrenys de la zona del Bas Llobregat i també de Sant Just d'Esvern. De fet, hi van estar des del 1243, que trobem la primera transacció que es fa i que els d'Ufort compren tota una sèrie de territori en què hi havia la vila de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan d'Espí, Sant Just d'Esvern, entre d'altres, fins que el 5 de març de 1325, l'últim dels senyors d'Ufort que van administrar els terrenys del Baix Llobregat va vendre aquests terrenys a la Pialmoina per sofregar uns deutes que tenia. La Pialmoina, que era una entitat, una institució, lligada a l'Església Catòlica. Exacte. Bé, arribarem al segle XIV. La majoria de masies que vam comentar en un capítol especial es van construir, o com a mínim es té constància per primera vegada en aquest segle. Exacte, unes d'elles podrien ser Can Solanes, Can Cardona, Can Cortés, entre d'altres, que són bàsicament les dades que deien del segle XIV. De fet, avancem ara al segle XV. És important aquest segle, com a mínim lligat amb el que és Sant Just avui en dia, perquè... Un dels símbols més representatius del nostre poble és Can Ginestà. La masia de Can Ginestà va ser construïda el 1403. Exacte, i posteriorment el 1669 és una altra de les dades que en tenim. En aquest cas, separant-ho d'altres masies, les dades que en tenim són sobretot per les llindes que hi havia i que tenen inscrites aquestes dades. El segle XVI arriba també a Sant Just d'Esvern amb noves masies i sobretot amb un dels temes principals que vam tractar, que vam ocupar d'altres programes, que va ser l'abatuda de llops. Sí, abans de l'abatuda de llops vam parlar del tema dels llops, que va ser concretament el 1583, quan a la zona de la Torre Espigulera es va localitzar un cadàver d'un home... anomenat Simó Carbonell, que havia estat destrossat i menjat per feres, probablement llops. La veritat és que va haver-hi una batuda on van venir les tropes del rei i tot, no? Sí, això ara quan arribem al segle XVIII, segle XIX... Ah, clar, perquè la batuda llops va durar, no?, durant els segles. Arribem ara al segle XVII. De fet, en un dels programes, parlant del segle XVII, vam treure el tema de les fites de terme. Què eren les fites de terme? Les fites de terme eren uns blocs de pedra que després, quan es van excavar, eren molt profuns perquè feien 2,5 metres d'alçada, quan es va destapar un d'aquests l'any 89, i servien per delimitar els territoris entre poblacions. Entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Just d'Esvern, i van començar a haver desavinences al moment que Sant Feliu va aconseguir poder administrar els seus territoris i, per tant, es va anar delimitant a través d'aquestes fites de terme fins on abarcava cada un dels territoris. Fins i tot, les males llengües diuen que veïns de Sant Feliu, estem parlant del segle XVII, van moure les fites per aconseguir més terreny. Sí, això ho vam anar comentant durant el programa, que aquestes fites s'anaven movent sospitosament i cada vegada s'havia de tornar a demanar que vinguessin uns notaris, que vingués la gent de la Pialmoina i tornés a delimitar exactament on estaven col·locades correctament. Sí, la gent de la Pialmoina, que ja està una mica farta d'aquestes desavinences entre els veïns de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just d'Esvern. Passem al segle XVIII o què? Passem, passem. Bé, al segle XVIII també noves masies que han perdurat i que continuen encara vigents al nostre municipi, a Sant Just d'Esvern, es van realitzar durant aquesta època, per exemple a Can Sagrera o a Can Freixas, no? Sí, bàsicament el que tenim aquí són aquests temes. Comentava com a dada curiosa Can Freixas que l'any 1709 va ser comprada pels pares carmelites calçats del convent del Carme de Barcelona. Bé, arribem al segle XIX, on ja comença a haver-hi molta més informació cada vegada més. De fet, hem repassat tot el que hem fet en pocs minuts, però lògicament cada un d'aquests temes n'hem parlat molt i amb profunditat gràcies a la feina que ha fet el Manel anant a parlar amb l'arxivert municipal de Sant Just, que és el Jordi Amigó, i també investigant els llibres d'història de Sant Just d'Esvern. Segle XIX, novament, capítol de Llops. Manel. Doncs sí, si primer hem parlat que es va trobar un cadàver d'un llop, també vam dedicar un programa, un parell de programes, a parlar de... dos aspectes, del 1828 i el 1814, en què es van fer les últimes batudes de llops a les nostres contrades. Aquesta és la important, la que deia jo. Quan es van mobilitzar a prop de 200 homes i van abarcar el perímetre comprès entre... A les escriptures ho deia ben bé, quin és el perímetre que van fer els homes per la batuda de llops, no? Doncs sí, van abarcar tot el marge del Llobregat i van arribar fins a la zona del Besòs. O sigui, van fer una batuda conjunta per poder acabar... definitivament amb el llop. De fet, la columna formada pels homes i veïns de Sant Just d'Esvern, Esplugues i Sants, va anar des de Sant Joan de l'Erm passant pels boscos d'en Cuiàs i del Llebedol. Per cert, que fins i tot hi ha la llista d'alguns, no cal repassar-la, però d'alguns s'enjustencs com Feliu Jalabert, Josep Curcoll, Sadurní, Rabando i molts més que van prendre part d'aquesta cassera del llop el 8 de setembre del 1814. Per cert, que des del segle... ens estem ja apropant al segle XX, no? Alguna menció a destacar al final del segle XIX, 1800? Del segle XIX, i que ens enllaçarà perfectament amb el que comencem a parlar ja del segle XX, El tema que vam parlar també en un dels primers programes de tot el transport rodat a Sant Just d'Esvern, doncs al segle XIX tenim les primeres dades del senyor Josep Estals Martí, que era originari d'Esplugues i que tenia la tinença de dos carruatges amb cavalls i que va ser una de les primeres persones que va començar a fer aquest transport rodat transportant passatgers des de Sant Just i Esplugues cap a Barcelona. És a dir, a final del segle XIX, 1890, per aquelles dates aproximadament, per primera vegada hi havia un transport, podem dir més o menys públic, perquè fins aleshores la gent s'havia d'espavilar amb els seus cavalls o demanant favors a qui sigui, per portar i per començar el tema del transport entre Sant Just i sobretot Barcelona. Entrem ja al segle XX. De fet, començar el segle XX a Sant Just d'Esvern va ser molt destacat algunes de les companyies que es van crear a Sant Just i van rivalitzar amb les desplugues per dur els viatgers del nostre poble cap a Barcelona, no? Ja fos a la plaça Espanya, el que podríem dir actualment, el 157, que ja va començar, per dir alguna forma, a començaments del segle XX, o a la plaça Catalunya, el que fa ara el 63, que et deixa a la plaça Universitat. Exacte. De fet, per repassar algunes d'aquestes companyies mítiques, el 1917 es va crear la companyia d'automòbils de Sant Justo d'Esvern Esplugues Barcelona S.A., que anava fins a Plaça Espanya. L'any 24 va néixer la Sant Justenca, que tenia 8 autobusos, ja que era la fusió de dues companyies anteriors en què cada una tenia 4 autobusos. I l'any 1930 apareix l'embrió de l'SJ, que després serà el... El 63, de la mà de la Companyia General d'Autobuses, que anava, això és de Sant Just d'Esvern, fins a Plaça Catalunya, passant per Pedralbes i Diagonal. Bé, també durant tot aquest any el programa cada dilluns amb el Manel hem repassat personatges mítics, històrics, molt importants en la història de Sant Just d'Esvern. Al segle XX no ens podíem deixar ni, per una banda, Daniel Cardona i Civit, qui va ser alcalde durant la República a Sant Just d'Esvern, i mossèn Antoni Notenes, que durant més de 30 anys va ser capellà a Sant Just d'Esvern. Doncs sí, som segurament dos dels personatges més importants del segle XX que hi ha hagut a Sant Lluís d'Esvern, com has comentat tu. En Daniel Cardona, podem comentar, va fer moltes coses per arreglar el poble i per modernitzar-lo. En la primera etapa, aquí va estar l'any 22, entre altres coses, es va aconseguir empedrar la carretera reial o es va començar a construir la plaça del Mercat. Després també es van fer... tota una sèrie d'obres quan ja ell va ser alcalde, com ara es va construir unes escales pavimentades de l'església, que abans tenia una altra fasonomia totalment diferent, es va pavimentar i arrenjar la Rambla, entre altres coses que es van fer. De fet, de lo més important tot això que va fer, també important va ser el fet que per tres vegades, l'any 23, l'any 31 i després l'any 36 i 37, segueix d'exiliar a França durant tres vegades, ja que va tenir certes desavinences amb aquests règims feixistes i, per tant, va haver d'exiliar-se aquestes tres vegades. Pel que fa mossèn Antonino, ja canviant de personatge... Sí, aquesta és la figura de Daniel Cardona i Chivit, eh? I ara mossèn Antonino Tenes. Antonino Tenes, que va ser rector de la parròquia de Sant Just d'Esvern durant 37 anys, del 1916 al 1953. El recordarem, sobretot, per tres grans obres capdals que va fer ell, que van ser... l'escola Cantorum o cor parroquial, que l'any 41 tenia 29 cantors i 42 cantors, és a dir, un total de 71 persones hi formaven part, va ser un dels primers historiadors de Sant Just d'Esbert i va escriure les notes històriques de Sant Just d'Esbert ni la seva parròquia. Malauradament, degut als incidents quan va començar la Guerra Civil, el 21 de juliol del 1936, quan es va cremar, van cremar l'església de Sant Just, es va perdre gran part d'aquesta tasca... que mossèn Antonino havia fet sobre les notes històriques de Sant Just d'Esvern. Exactament. Més de 6.000 clichés es van perdre degut a aquests incendis que hi van haver a la parròquia tot el moment que s'iniciava la Guerra Civil. Bé, hem repassat dues obres importants de mossèn Antonino Atenes, com són l'Escola Cantorum o el Cor Parroquial, les notes històriques aquestes i també les escoles Núria. Exacte. Durant els 37 anys que va estar a la parròquia, una de les coses més importants que va fer va ser la creació l'any 33... d'aquestes escoles parroquials Núria, que van anar sempre molt lligades a la història de la parròquia. I que, de fet, no sé si aquestes escoles parroquials estaven situades a la mateixa parròquia de Sant Just o estaven al que fins ara era l'escola Montserrat, al centre de Sant Just d'Esvern? No, estaven situades al carrer Bonavista. De fet, si s'hi passa avui en dia, Càritas ho utilitza per guardar tot el seu material, però estan situades al carrer Bonavista. De fet, mossèn Antonio Tenes, a l'igual que en Daniel Cardona i Civit, va haver de marxar de Sant Just forçat pels qui més l'estimaven, degut a la Guerra Civil i tot plegat, tot i que el 1939 es va començar a reconstruir l'església que s'havia cremat prèviament. Exacte. I ja, com a última dada, comentar que, tot i que mossèn Antonio va demanar molt insistentment No va ser fins l'any 1983, o sigui, ja bastants anys després de la seva mort, que finalment les despulles de Montsant Antonino van poder descansar a dins de la parròquia tal com ell havia demanat. I com actualment estan. Exacte. Seguim repassant històries del segle XX que hem anat comentant amb el Manel durant tota aquesta temporada a la secció d'història de Sant Just a la Penya del Morro, per exemple. També vam comentar una nota molt curiosa, i és que a Sant Just d'Esvern, poca gent ho sap, va haver-hi una època, a l'època republicana concretament, com molts pobles a Catalunya. que van haver d'emetre la seva pròpia moneda i el seu propi segell. Una moneda i uns bitllets, em sembla que eren de 5 pessetes, no? Eren d'una pesseta i 50 cèntims. Vaja, doncs no, d'una pesseta i 50 cèntims i una... Sort que ho teniu apuntat tot, eh? D'una pesseta i 50 cèntims i que estaven estampats, però d'alguna forma estaven fets i fabricats, així un notava i constava el bitllet a Sant Just d'Esvern. Exacte. A més, us en aquell moment parla a l'Ajuntament de Just d'Esvern. Estem en època republicana i, per tant, el Sant havia caigut i el poble s'anomenava Just d'Esvern. Si tots els pobles que es deien Sant, fora, no? Exacte. Se'ls va treure o se'ls va modificar el nom, com Sant Feliu de Llobregat, que era Roses de Llobregat. Exacte. Està molt bé. Està molt bé. O Joan d'Espí, no? També? Sí. No, era d'Espida Llobregat. D'Espida Llobregat, és veritat. És veritat, és veritat. Encara sort que ens van conservar el just d'Esberna, aquí, eh? Si no, que ens haguéssim posat, en fi. D'Esberna seca. Sí, sí, sí. Doncs, pel que fa als bitllets que es van emetre l'any 37, recordar-ho breument, d'una pesseta es van emetre 15.000 bitllets i de 50 cèntims 7.500 bitllets. Déu-n'hi-do. I de segells també, que se'n va emetre aquí a Sant Just d'Esvern, va passar més o menys el mateix, no? Sí, hi va haver també problemes de falta de bitllets, així com falta de segells, i durant l'any 37, sobretot, que es van fer servir, hi van haver quatre tipus de segells diferents que vam estar comentant aquí al programa, alguns que ficava Sant Just d'Esvern, uns altres que estaven a mesos per la mateixa... Creu roja... Hi havia quatre segells diferents, eh? I un d'ells, recordo, amb la campana del poble per valor de deu pessetes. De deu cèntims de... Deu cèntims de... Molt bé, no, avui estic fi. Ja veus que l'economia no és el meu, eh? Si em perdo amb els cèntims, imagina't amb les pessetes. En fi, també, per cert, vam tenir un programa a parlar del fred a Sant Just. I a més, aquí, Manel, va estar molt bé, deixem que t'ho digui, perquè ho vas fer coincidir amb aquella onada de fred sibarià que ens va afectar al febrer, no? I tu vas dir, que sapigueu que a Sant Just hi ha hagut moltes vegades onades de fred, no? No és la primera on els termòmetres han baixat a mínims històrics. Exacte, vam comentar diferents moments en què a la zona de Barcelona, a Besibregat i a Sant Just, les dades que teníem hi va fer... i va fer molt de fred i va nevar. Vam comentar l'any 1914, que va ser la primera dada que en teníem, o l'any 1930, el 30-31 de gener de l'any 30, que era la primera imatge que teníem en fotografies de Sant Justens a la zona de la vall, amb neu fins als genolls. Ja més conegudes són la gelada negra que hi va haver l'any 56, o la gran nevada de l'any 62, i ja per la gent més de la nostra època, recordem quan érem més petits l'any 93... que hi va haver una nevada, que és probablement el primer record que molts de nosaltres tenim sobre la neu, o més recentment l'any 2010, entre el 8 i 9 de març, que també va caure la neu tant a Barcelona com a Sant Just d'Esbert. Bé, i ja arribem, o anem acostant-nos ja als nostres dies, per dir-ho d'alguna forma... I d'aquesta manera acabem aquest resum de la història de Sant Just que hem fet cada dilluns a la Penya del Morro. I és que vam parlar un dia, just després de la Cavalcada de Reis, el programa següent aquí a la Penya del Morro, vam comentar alguns dels regals que tenen des de la Comissió de la Cavalcada de Reis filtrats i apuntats i guardats que s'havien donat des de l'any 1971 fins a l'actualitat. Exacte, per exemple, a tall d'anècdota, l'any 71, que és la primera dada que teníem, el que es va sortejar en el sorteig de Reis de la Cavalgada va ser una bicicleta de tres rodes i en aquell moment els globus i les butlletes valien 10 pessetes. Sí, ara no, eh? No, avui en dia... 3 o 4 euros, no? Pot ser o no? Dos, avui en dia valen 2 euros. L'any 83, per exemple, es va sortejar un futbolín, una pilota... una amb motxilla i un sac de dormir amb cantimplora. L'any 90 d'hora es va sortejar un mecano, per exemple, eh? I valien 5 pessetes. I, en fi, ja per acabar, comentar l'última cosa que han sortejat, l'últim regal, més ben dit, que van sortejar des de la cavalcada de Reis, en la rebuda clàssica i màgica, també, dels Reis Mags a Sant Just d'Esbelg, quan arriben... el 5 de gener a la tarda, i des de l'Ajuntament, l'alcalde de Sant Just els dona la clau màgica que obre totes les portes de Sant Just d'Esbert, no? Doncs aquell any, l'any 2011, es va sortejar, doncs, una equipació del Barça. Que ja, perdó que et talli, va haver-hi una mica polèmica, eh? Perquè hi havia molta gent que deia, home, però si el nen no és del Barça, què? Això va portar la seva polèmica. És veritat, és veritat. I també es va sortejar un tren elèctric. Doncs aquí acaba aquest repàs per la història de Sant Just d'Esvern amb el Manel Ripoll, amb el qual cada setmana ens està explicant un capítol de la història del nostre municipi. Manel, molt bona feina, moltes gràcies, que tinguis un bon estiu i ens tornem a escoltar al setembre. Home! Tema mític on els hi hagi de la música. Aquest tema de Bob Marley and the Wilders, No Woman, No Cry, CD 36 de la tarda. D'aquí uns moments, amb l'Arnau Cònsol parlem de llibres en l'última secció també de la temporada de l'Arnau a la Penya del Morro. Fins ara mateix. No woman, no crime No woman, no crime No woman, no crime Fins demà! Fins demà! Bona nit Fins demà! Fins demà! No, no, no. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta. És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bé, tota la plataforma és ben coneguda, que és normalitzar la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Ara dos quarts d'onja, la Rebella. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la 1, just a la fusta, vivim Sant Jús en directe. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Vita, estic conduint aquí. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. 6 i 42 de la tarda, parlem de llibres a la penya del marró. Bona nit. Durant tota la temporada, cada dilluns, última hora, més o menys, perquè em sembla que vam canviar d'horari a mitja temporada. En fi, amb l'Arnau Cònsol, que ja sabeu és col·laborador habitual de la revista Sapiens, a més a més, també treballa a l'Institut Ramon Llull i el més important de tot és que és un dels responsables de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just. També hem anat repassant les novetats editorials i tots els premis també. que s'han anat repartint durant l'any en el món literari. Avui el tenim al telèfon. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, Arnau. Bé, fas una mica de ràbia, ja t'ho dic ara, perquè em sembla que estàs com ja de vacances, no? Home, perquè no em veus. Sí. Estic aquí en un poblet perdut al mig del Pirineu, en qualsevol moment se'm pot anar a la cobertura, i demano disculpes. als oients, també a tu. De passada, diré que davant meu hi ha un bosc esplèndid i que ara estava aquí amb una tombona, prenent el sol de la tarda, que sempre... O sigui que estaves mig dormit, vaja. Bueno, estava dubtant, just com has trobat, de si em prené un suc de poma o un primer... Sí, sí, sí. Un primer llintònic, no? Aquests són els grans dubtes que tens ara mateix a la tarda, no? Sí, grans dubtes, sí. No, està bé, hòstia, quina ràbia, te'n vegem, i t'agraeixo molt que ens hagi de des, perquè potser un altre diria, escolta, ja us ho fareu, saps? No, home, no, jo, escolta, per la penya del morro, que facin el de. Oh, moltes gràcies. Fins uns temps. Sí, vull... Límits, eh? Tranquil, avui és l'última secció, ja. Sí, Arnau, avui és l'última secció, ja, no pateixis. A més, en passos de vacances. Sí, sí, sí, una mica sí. Va, parlem d'una recomanació per aquest estiu, que pot estar molt bé, que és Chesfield Beach, del Ian McEwan, que ja d'entrada no és literatura catalana, no? No, és un autor anglès, Ian McEwan, molt conegut per, per exemple, la seva novel·la Expiación. de la qual se'n va fer una pel·lícula fa un any o dos, i que va tenir bastant èxit tant la pel·lícula com, bueno, el llibre és una de les grans novel·les britàniques dels últims 20 anys, probablement 20 o 25, no? És un llibre publicat en català Anagram, perdó, al revés, en català Empúries, en castellà Anagrama, aquesta col·lecció que tothom lloa. Per què lloa la gent, Anagrama? Bueno, perquè, en el fons, és una col·lecció que porta ja, no sé, com 700 títols o una cosa així, i el seu editor ha aconseguit realment reunir una sèrie d'autors i una mena de segell, literatura no sempre comercial. És el Mario Serra? L'editor és el Mario Serra? Allò d'anagrama? No. Ah, vale. No, no, no. Vale, vale, vale. No, no, no és pas ell. No. Però això pel que fa a l'anagrama, en castellà, és el Jorge Ralle. Ah, val, val, val. I en català, doncs bé, en púries que sovint van en paral·lel. El que publica un, publica l'altre. Tot i que en castellà es publica més. En púries és un dels fegells dels grups 62. I, home, tenir Ian McEwan és com tenir un ouster, per entendre'ns, eh? És un primer espat a la literatura mundial. És la joia de la corona d'anagrama ara mateix, no? Un d'ells, perquè Auster també hi és i n'hi hauria d'altres, eh? Home, perdona, estàs dient que qualsevol títol que agafem d'anagrama és una bona recomanació per aquest estiu, per exemple? No del tot. Jo crec que un dels problemes que ha tingut el Jorge Ralde ha sigut apalancar-se, justament. O sigui, va crear aquesta col·lecció, i no ho dic jo només, eh? Ho ha dit moltíssima gent. Hi ha gent que ara deu estar retirant-me la salutació, o potser ara el teu... el teu Facebook s'omplirà de crits, d'exclamacions... Sí, com sempre, sempre portant la polèmica del món dels llibres a la penya del morro. No canviaràs mai, Arnau. És el que em toca. Si ho has fet tota la temporada, no canviaràs ara l'últim dia. El cas és que és això, que... Anagrama, que segueixen un segell de qualitat, és possible que últimament diu una mica aquesta fama de dir, bueno, qualsevol cosa que publiqui la gent, o no tothom, però hi ha molta gent que es fan d'anagrama i que només es compren llibres d'anagrama que ja els hi va bé. Per entendre'ns. Tot és qualitat. No... Però, en general, s'hi troben llibres superiors a la mitja. En fi... És un bon indicador. En fi, ara tenen aquest i en McLuhan, de fet, fa un temps, eh?, el Chessy i el Bits, que és el que t'acabes de llegir, es va fer aquesta pel·lícula que des d'expiació... Estic a la meitat, eh?, també ho hem de dir. Com? Estic a la meitat de llegir. Ah, estic a la meitat. Bé, i què tal? A veure, impressions. La veritat és que és un llibre que val molt la pena, publicat l'any 2007 en anglès, en castellà porta ja cinc edicions, o sigui que és un bon senyal que el llibre agrada. És un llibre curtet, no arriba a les 200 pàgines, i, en fi, sorprèn ja d'entrada la primera frase, que diu... A partir d'aquí, la història de... Dos joves que s'acaben de casar. Però què és de sexe, el llibre? Perdó? Què és de sexe, el llibre? Home, una miqueta. Ah. Una miqueta. Ah. Tota la primera part... Perdona, Beach és de platja o de què és? Beach és de platja, efectivament. Ah, val. El nom de la platja... De fet, és Cecil Beach, és el nom de la platja que hi ha a l'hotel on ells passen la primera nit, de moda. Ah. En una època en què abans de la boda, com ja ho diu la primera frase, eren verges. Sí, sí, sí. I aleshores totes les dificultats, timideses, sobretot per part d'ella, ell que estava més encès que un misto, que m'entens? Sí, sí. I aleshores la primera part és molt hàbil al darrador perquè, bueno, va encenent el propi lector. És així, s'ha d'entendre d'aquesta manera. Arnau, t'has encès, t'has encès. Però acaba just abans que comenci el marro, eh? Oh! Això no es fa. Això no es fa. Un sí, l'altre no, no saps com, no saben com abordar el tema del que, evidentment, ha de venir després de sopar. Ella té dificultats perquè no sap... Hi ha una paraula, que han llegit el manual sobre la sexualitat, que és penetració, que la molesta. Eh... Sento que estem en un horari infantil, però crec que fins aquí es pot dir, eh? Sí, penetració que la molesta. És com que li fa mal només sentir-la, la paraula. Penetració. I l'altre està encès com un misto, eh? Sí, sí, sí. I aleshores es va a poc a poc, però m'anyegaries, es va anar acostant al llit i s'acaba la primera part. Oh! Et deixa allà amb la mel als llavis, no? Sí, però realment la gràcia d'aquest llibre, com tots els llibres de McEwan, que el recomano ara mateix, si és un autor que algú no coneix, pot començar per qualsevol d'ells. Expiació li pot sonar per la pel·lícula, però és una història magnífica, una de les millors novel·les que hagi llegit mai. I aquesta és una delícia pel que fa a la descripció dels personatges, de l'ambient, els petits detalls... La segona part comença amb una mica com és que aquests dos els van conèixer, no?, d'on ve cadascun. Ella veus clarament que és una família aristocràtica rica, ell més aviat tot el contrari, i a partir d'aquí comença l'explicació de, bé, quina és la seva evolució en la vida... abans del dia en què es troben. Bé, en fi, doncs aquesta és una de les recomanacions d'Arnau Consul per aquest estiu, Chessil Beach de Lion McEwan. Lion McEwan, efectivament. Bueno, que ens has deixat una mica mitges, eh? A veure si ara amb el següent tema ho pots acabar, Arnau, perquè el Joan Carreras... Has procurar acabar sempre, eh? No, no, escolta, jo et parlo de llibres, de llibres, per mi. Ah, de llibres. Sí, sí, exacte, avui s'han d'acabar. Home, s'han d'acabar, és que un llibre ha deixat a la meitat, no? Home, perdona, però ara, perdona de debò, hi ha llibres que a vegades no pots, eh? No t'ha passat, t'ha passat alguna vegada, eh? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, Home, mira, jo tinc un repte... En aquest cas, jo recomano a tothom dir, bueno, el deixes, n'agafes un altre, ja hi haurà temps, si vols, de tornar-hi. Potser això, amb més lectures a sobre, amb més saviesa, amb més, no sé, en un moment en què hi hagi menys tensió en un mateix, no? Clar, no és el llibre, ets tu, no? Sí, la circunstancia, exacte. Ja, seria una mica el tema. Hi ha vegades que no, eh? Pots tornar una segona vegada i suposo que no. Home, mira, jo et llenço un repte, perquè com que a mi és l'últim programa de temporada, ja al setembre, quan tornem, si hi ha Arnau, et llenço un repte, que és fer un dia un llistat de llibres negres per Arnau Consol. Llistat de llibres negres, podem intentar. Llibres aquests que has intentat començar i mira, pel que sigui, tu personalment no has pogut. Jo de totes formes volia parlar ara, en aquests últims minuts que queden ja de secció, de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just, perquè la setmana passada en aquests cicles que fan, on conviden autors dins el seu club de lectura, un club de lectura tancat, només em sembla que són 8 o 9 persones, molt restringit, doncs vau portar l'autor Joan Carreras del llibre Carretera Secundària. Com va anar? Doncs la veritat és que molt bé, va ser sorprenent, perquè jo amb ell no el coneixia gens, no havia llegit cap altre llibre anterior, potser algun oyent sí, un dels seus últims llibres es deia l'origami, un altre el dia que va morir floquet de neu, Vull ser un títol subgerent. Sí, home, el dia que em va dir Floquet de Neu, ostres, que bo. És tot, és un títol, no? És un títol correcte. Reconec que no l'he llegit, però que ho faré aviat, perquè una de les coses sorprenents va ser que, bé, Joan Carreras es va demostrar com algú absolutament obert, parlador, amb ganes d'explicar qualsevol cosa que li preguntéssim sobre el llibre. Fins i tot d'entrada va dir, jo us ho explicaré, però això no vol dir que us estigui dient la veritat, perquè per alguna cosa soc novel·lista... M'ha enganxat molt amb les persones que hi érem. Per tant, és un comunicador nat, no? Absolutament. I a més és algú que se'l pot seguir per Twitter. És el seu nom, o com s'ha de dir, és Jan Quim. És veritat que... És Joan Joaquim. Sí senyor, que a més, mira, ens vam intentar canviar un parell de tuits amb ell, justament amb la penya del morro la setmana passada, perquè ell va situar-se en aquesta aplicació que es diu Foursquare, que et diu a quin lloc estàs, a Sant Just d'Esvern, a l'Ateneu amb A. A-T-A-N-E-U. Bé, sí, són coses de la tecnologia. No, no, no, de la tecnologia. Ell no tenia la responsabilitat o la culpa perquè el Foresquare, que és aquesta aplicació, t'ho diu automàticament. I llavors nosaltres vam posar, o sea, l'Ateneu de Sant Just, no? I llavors ell va dir, sí, perdoneu, és que és el Foresquare, diu alguna manera de canviar-ho. Li vam dir, no, no hi ha. Aquesta va ser la conversa. que vam tenir al Twitter. Realment, ell ens va explicar que és un fan de les noves tecnologies i, per exemple, el llibre Carretera Secundària té una pàgina de Facebook en la qual ell ha revelat alguna coseta més, com ja va fer amb l'anterior llibre. I, a banda, això, que és un fan de tenir i de posar missatgets al Jankim i hi havia un parell dels lectors que el seguien, per exemple, i sembla que és algú molt... Molt curiós i molt analista de certs temes, molt fi fent comentaris. Home, doncs l'haurem de tenir en compte, eh? Jan Quim es diu al Twitter. Jan Quim, sí, sí, sí. Molt bé, molt bé, molt bé. Per cert, va anar bé la xerrada, no? Va anar molt bé i, a més a més, ell va tenir el detall de dir... Jo, com que tenia a casa llibres que em sobraven, us n'he portat uns quants. I diu, perdoneu la gosadia, si no voleu me'ls torno a endur. I ens va portar, doncs, que hi són 6 o 7 llibres anteriors seus. No? O sigui, aquest de la mort de Floquet Benet... No, perdó. De neu. De neu. La mort de Floquet Benet. De Floquet de neu. T'has acomiadat per tot el alto, eh, de la temporada? Sí, sí. És que això és... És que cal... Els millors talls et deixo... Sí. És que vulguis o no, el gintònic o el suc de poma, eh, ja comença a afectar. Porten les seves coses. Bé, doncs, ens va regalar llibres seus. O sigui, em va deixar 7 o 8 a la taula, que cadascú un agafés un... Diu que els hi sobraven i que, com que estava molt content perquè mai havia anat a cap club de lectura, doncs estava molt content de veure per primera vegada la cara amb l'actors realment, amb gent que ho havia llegit i que evidentment li havia demostrat pel tipus de preguntes i de temes que van sortir. quedava evidenciat, no? Molt bé. Que bé, que bé, eh? I el taller de lectura... Perdó, el Saló d'Escriptura, jo també estic fi, eh?, per acabar la temporada. El Saló d'Escriptura... El Saló d'Escriptura... Fa calor, fa calor. El Saló d'Escriptura... Ai, el Saló, què dic jo? Què dic? El taller, no? És el taller de lectura de l'Escola d'Escriptura, ser clar, també. Sí, ser clar, també, ser clar. Poneu uns títols recient rebassats. No, és broma. En tot cas, tu has dit que, només un apunt, tu has dit que la cosa està tancada 8 o 9, és cert, un cop hi som, som 8 o 9, però de moment, qualsevol que s'hi vulgui apuntar, pagar una quota mínima al trimestre, que no arriba als 30 euros, vull dir una cosa baratera, baratera, i evidentment poder gaudir de tots aquests honors, per dir-ho així, o luxes, no? Aquests llibres, comentar-los amb tothom, i... aproximada un cop al mes o cap al mes i mig, la mitjana ha sigut aquesta aquest any, doncs bé. tenir una impressió amb el propi autor del llibre, no? Sí, sí, no, la veritat és que és un privilegi, eh?, les coses com són. En fi, Arnau, moltíssimes gràcies, una setmana més, descansa, eh?, sobretot no facis esforços, que et veig que estàs aquí com molt estressat, pren-te un calma tranquil·lament i ens tornarem a escoltar i a veure si et ve de gust al setembre a la nova temporada de la Penya del Morro. Que vagi molt bé, bona tarda. I et dic ara que sí, bona tarda a tots. Molt bé, gràcies Arnau, adeu-siau. Vinga, una abraçada. Molt bé. Benvinguts a la gravació del que ja serà el nostre proper disc. No sé, entre tots espero que la fem pujar ben amunt i ben dreta. Moltes gràcies per venir. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Bé, ho deixem aquí. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just amb Sergi Pont. Adéu-siau, bona tarda. Més que la meva sang, més que tot l'orumbant, més que poder cridar, més que poder plorar, tu ets molt més important, més que poder somiar, més que saber oblidar. No canviaria res per poder despertar i que me siguis mirant. No, no, no, no, no, no. No tinguis por, desvitar-me, no és dolent. No cal que deia res, tot el que vulgui ja ho faré. El que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens el que passi demà. Si et tinc al meu davant, res no m'importarà. I és que la veritat que mai no existirà no m'importa ja tant com tenir-te al costat. Mai vaig saber esperar i és que no em sé comptar. Si tu vols dir això avui, no has de fer-me patir, no el deixem resgadar. No, no, no, no, no, no, no, no. Que no tinguis por, desitjar-me no és dolent, no cal que diguis res. El que vulgui ja ho faré, jo ho sé. Més que tot l'or d'un banc, més que mai fer-me gran, més que poder saber qui seré d'aquí uns anys. És que no sap odiar perquè com estimat-ho ja m'ho has ensenyat. Més que la meva sang, més que poder saber...