#1049 - Ateneu amb aforament retallat, Enric Majó 50 anys, final de Velvet en directe, Just Teatre i les botigues pel record (Can Colet)

Exacte, exacte. Ho recuperarem avui i també l'entrevista que l'hem fet a la Maica Dueñas parlant de la ratera i les botigues pel record avui amb el Pere Font. Bona tarda, benvinguts a l'Espanya de les festes número 3. Una excusa com una altra per no haver de treballar aquests dies. Andrea, què faràs? Estic avui també aquí a escoltar-ho tot? Clau, com tu. No, no, jo em vaig. No saps tota la feina que tenim. Jo poso play i no s'hi do. No, jo treballaré. Bé, comencem amb les notícies de Sant Just i atenció perquè l'Ateneu de Sant Just ja no serà, ja no és, ja no és ara, aquesta hora de la tarda, a les 5 i 10, ja no és el que era. I és que s'ha reduït dràsticament l'aforament de la sala del cinquantenari de l'Ateneu, coneguda com, amb el terrorífic nom de la sala de dalt. L'Ajuntament ha comunicat a l'entitat que redueix l'aforament de la sala a una quarta part de la seva capacitat. És a dir, si abans hi cabien quatre persones, ara només hi cap una. Andrea Bueno, té més informació. Doncs així és, això implicarà canvis en la programació de dones... Així és? Així és, efectivament. Només hi cap una persona, ara? Jo ho crec com a moda d'exemple. Ah, val, val. Perdó, perdó, m'avíeu. De fet, hi caben les quatre, però vaja, per motius de seguretat només podria entrar-hi una. Oh! Així implicarà... Les mates, eh? Maria Quintana. Sí. Així implicarà canvis en la programació d'algunes de les activitats d'aquest any. L'Ajuntament ha comunicat a l'Ateneu que per motius de seguretat la sala del cinquantanari només podrà donar cabuda a 56 persones quan ara hi ha 196 cadires a l'espai. Aquesta reducció notable de la capacitat farà que molts dels actes previstos a la sala del cinquantanari les properes setmanes s'hagin de traslladar a la sala gran. Diu que a la pop, perdona, han aparegut 150 cadires que es venen. 15 euros cadascuna per si... A quant? 15 euros cadascuna. Necessito per casa meva. Albert Macià, 22, és l'usuari que m'ho aprenca. Per si algú l'interessa. Què serà? No ho sé. Bé, doncs ja ens posarem en contacte amb ell. Tot i això, hi haurà activitats que no acostumen a comptar amb un públic superior a aquesta cinquantena de persones, com ara el documental del mes o els recitals de jazz. Estàs dient que estàs de ser per l'oritzant del documental del mes? No, ho ha dit el president de l'Ateneu, que curiosament es diu Albert Macià. Ah, 22. Això no ho sé. I que, per tant, se seguiran fent a la sala del cinquantanari. Pel que fa a les obres de teatre, per exemple, els pastorets... Ara, ara, ara, els pastorets. Si ells sols ja són 300 persones, que moltes vegades... Sí, no és cap. S'ha d'un dels casos que hi ha hagut més gent a l'escenari que de públic. De fet, l'Abra Macià ha dit que només els actors ja són aquestes cinquantena de persones. És que potser algun dia hem de percentatge de Josep, un altre dia de la Maria... Bé, en fi, és el que ha dit ell, eh? Doncs hauran de canviar d'emplaçament aquest any, per exemple, i traslladar-se a la sala gran, igual que la propera obra de Just Teatre, La Ratera, que es trenarà al novembre. Això, diu el president de l'Ateneu, comporta més mals a cap del que sembla perquè els escenaris són diferents i tu prepares una escenografia pensant en un escenari i després te'l canvien problema. I que la sala gran també té mala sonoritat a l'hora de fer, per exemple, recitals de música... Tots som pegas en aquest poble. Bé. A veure, fem una cosa, perquè jo estic preguntant-me... Què faran amb les cadires que s'obrin ara de la sala centenari? Perquè aquí a la ràdio... No, però és que no m'has deixat acabar. Què? Doncs que l'Ateneu té previst fer obres de millora de la seva seguretat al llarg del primer semestre del 2017, coincidint amb el seu centenari, però vaja, ja podrà entrar més gent si... Però què faran? Però què faran amb les cadires, Andrea? Doncs no ho sé. Les que no es venen a la Gualapop, doncs... Escolta, per què no truquem a l'Ateneu de Sant Just? En Carles hem estat tenint uns gestos amb les dades. I preguntem aquesta... Podem trucar a Àlex, please? L'atendeu? Home, sí, truquem. Truquem per saber una mica què passarà amb aquestes 150 cadires que a partir d'ara ja el dia s'obre. Perquè, per exemple, podríem fer una paradeta a Sant Just al carrer, aquest diumenge, amb totes les cadires, Wallapop, ja ho hem dit, o aquí a la ràdio... Com anem de cadires, aquí? Aquí a la ràdio anem molt malament de cadires. Regula, regula. Estic trucant a la... Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola. Hola. Hola, bona tarda. Què és l'Ateneu de Sant Just? A veure, baixa el tot, eh? Estan baix i ha baixat tot. Sí? Hola, bona tarda. Hola. Oh! Bueno, ha sigut repenent. Jo provaria de nou, eh? Perquè... Tornem a trucar. Potser ha estat un problema... Tornem a trucar. Tornem a trucar. Potser no em sentia. Jo crec que... Però jo crec que sí en sentia i potser la música de Pons... S'ha fet la tonda? No ho sé. No, és l'Anna de l'Ateneu. Ja. Que m'agrada molt perquè el seu fill ho posa Anna, Ateneu, s'est just. Sí, és veritat. Sí, està molt bé. Bé, estem intentant trucar una altra vegada perquè, clar, això serà... És un drama. Volem saber una mica com estan vivint aquesta situació perquè, a més, ho han comunicat aquesta setmana, no? Sí, i a més, a partir del moment en què s'ha... El partit en el moment en què s'ha fet afectar-te, sí? Sí. No, no, penja, penja. Penja perquè no ens podran escoltar. De totes maneres, ara ho hem solucionat. Andrea, no, deia que això els hem comunicat aquesta setmana, no? No sé si aquesta setmana o la passada, però en el moment en què els van comunicar ja era efectiva aquesta reducció de l'ajurament. Per tant, doncs, ja no poden entrar més de 56 persones a la sala. Bé, en fi, doncs estem a punt. Va, passem a una altra història perquè hem de... Ara recuperarem la trucada, eh? Molt bé, que hi hagi ganes. A veure quin ambient es respira allà i a veure si s'han plantejat què fem a les cadires. No, és que aquest és el tema. Què fan amb les cadires que li s'obre? Ara, potser ens posem molt passatge amb això, però és que aquí a la ràdio no es creu que... Truca, truca, truca, truca. Truca perquè... Gràcies, Carles. Sí, perquè ara hem acabat d'arreglar això. Molt bé. Volem saber què passa. Ah, dic una cosa. Si després de la solució tècnica que hem fet ara tornem a trucar i ens diuen hola, bona tarda i no ens escolten i ja el deixem, eh? Sí. Perquè... Hola, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Què és la Teneu de Sinjust? Sí. Mira, sóc el Jordi de la ràdio. Sí. Mira, que estàvem fent el programa i hem sabut que hi havia això de la reducció de l'aforament de la sala cinquantenari. Sí. Què tal? Que ets l'Anna, tu? Sí, sí, clara. Home, un aplaudiment per l'Anna. Anna, bona tarda. Què tal? Bona tarda, Anna. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Escolta, com ho heu rebut, això? Bé, vam rebre una carta certificada. A per carta? Ni una trucada ni res? No, no, no, no. Ai, senyor Duny Post, amb una carta certificada amb la notícia. Senyor Duny Post. Escolta, no, saps que estàvem fent la notícia i dic, hosti, truquem un moment a l'Ateneu i atraquem a l'Anna, una mica, gent directa, i després preguntem-li què fareu amb les 150 cadires que us sobren? Perquè aquí a la ràdio tenim espai. Per 150 no ho sé, eh? Sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Val, val. Què fareu? Ja aneu bé. Bé, de moment les deixarem a la sala per veure si... Viviu al límit. Si poden tornar a fer servir. Ja, mira, és que tenim algunes idees, a veure què us sembla. Per exemple, vendre la segual a la pop. De moment no. Val, després, per exemple, també les podeu posar a una paradeta de cadires a Sant Jus al carrer que és aquest diumenge. i després portar-les aquí a la ràdio i fer una mica de magatzem. Bueno, estaria bé, però de moment em sembla que ens les quedem. Ens les quedeu, eh? Molt bé. Es queden les cadires, es queden les cadires. Un aplaudiment, sí, senyor, es queden les cadires. Molt bé, Anna, molt bé. Perquè l'esperança és l'últim que es fa. Sí, sí, i les cadires també. Anna, molts ànims. Vinga, gràcies. No, a tu, que vagi molt bé i ara has de fer-ho tot a baix, a la sala gran. Sí, sí, sí. Molt bé, gràcies, Anna. Que vagi bé. Que vagi bé. Adéu, adéu, adéu, adéu. Que és maca, l'Anna. Molt maca. Molt maca, molt maca. Sempre disposada a ajudar-les. En fi, jo crec que no els agrada cap de les propostes, eh? No? Que les hem fet, no. Jo crec que la que més li ha agradat és la de la ràdio, eh? Portar les cadires a la ràdio. Hem de començar parlant de la modernització de Sant Lluís arreu de la instal·lació de la fàbrica Sanson, que s'entrarà a una conferència avui a Can Ginestà. Temps era temps que vam sortir de l'or Temps era temps que vam a la col·la sota El centre d'estudis s'ha convidat al catedràtic d'Economia Carles Sodrià Per parlar de com el ciment va transformar Can vi, can vi. Can, no, fes molt de temps. El centre d'estudis s'ha convidat al catedràtic d'Economia Carles Sodrià Per parlar de com el ciment va transformar Sant Just el segle passat Molt bé, molt bé, molt bé. Gràcies, gràcies. En fi, Andrea, digues, sisplau. Doncs, al segle... A principis del segle XX, cap allà del 1920, Sant Just era un poble de poc més de 1.300 habitants, majoritàriament agrícola, i la instal·lació de la cimentera Sant sobre el poble va comportar grans canvis a nivell social i econòmic. A banda dels més de 300 treballadors de la fàbrica, hi havia moltes persones que no hi treballaven, però sí que depenien de la seva producció i, a més a més, la seva instal·lació va fer canviar el tipus de feines que hi havia al poble, tant pel tipus d'activitat que es feia, com en clau de gènere. I és que moltes dones van trobar feina a la cimentera quan era habitual ni que les dones treballessin. Era una altra època, eren uns altres temps, era temps d'entubir. Àlex, puja, ara! Segons ha explicat Carles Sodrià el Just a la Fusta, el poble havia quedat, de fet, al marge de la industrialització i la instal·lació de la Sanson el va fer entrar de ple en la segona onada industrial. La fàbrica va ser, per tant, una revolució positiva de forma econòmica per ser injust i social, però també va comportar greus problemes vinculats amb la contaminació. Doncs, de tot plegat, en parlarà avui a la sala Egidor Cònsul de Can Ginesta, Carles Sodrià, que és catedràtic d'economia de la UB, a la conferència al ciment, transforma-se en just des d'Arns. Serà a les 7 de la tarda i l'organitza al centre d'estudis. Molt bé, doncs el ciment tan important pel nostre municipi. De vegades no li donem clar la importància que té. Per exemple, aquí a Can Ginesta, el pàrquing, ara és de ciment, abans de terra. És veritat. Per tant... Ara hi ha un tros de terra. I abans tot això era camp. Tot això era camp. Tot això era camp. I tot això seran ciments. Va haver-hi una vegada que per aquí va passar un triceratops. Què dius ara? Segurament, sí, sí. Primer va ser allò de la Sanson Pro. Què era del programa aquest que fan avui a la ràdio? Bé, en fi, canviem. A les portes de Vildesbem Sintonitzes de Vildesbem del ràdio de Sant Jus L'obreta ben fort Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic? Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Jus Avinguda Indústria Sense Númer. El nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència porta posterior intel·ligent assistent dinàmic per llums de carretera. Vine a conèixer-lo a AR Motors a les seves instal·lacions de Sant Jus d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Kia 5 estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva. Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB Metròpolis Barcelona. Primer van ser les zones 98.1 FM Després, internet radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015 Ràdio Desvern Cada dia Més a prop teu. La penya de les festes Un programa amb alegria, diversió i xerinola. Avui el programa ens fa molta il·lusió poder parlar una estona amb un actor que celebra els seus 50 anys de professió dalt dels escenaris amb l'obra Una vida al teatre de David Mamet i que es pot veure aquests dies a la seca al Born. Enric Major, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Com estàs? Doncs, bé, estic encantat de la vida escoltant-vos. Aquest projecte que esteu a la seca com comentàvem, Una vida al teatre, el David Mamet, és un projecte que el vas buscar tu o te'l van proposar i ha coincidit amb els 50 anys. Com ha anat això? No, ha sigut una casualitat. És Ben Moisés Maicas, és el director i productor d'aquesta obra i em va oferir aquesta obra i al mateix temps que estem fent l'obra hi haurà unes taules rodones per parlar del procés que hi ha hagut des del teatre independent fins al teatre que es fa avui en dia a Catalunya. I llavors em va dir home, d'això també podries participar i les taules i tal. Dic, home, fa 50 anys que m'hi dedico i és veritat, ho podríem celebrar. I va anar així. Aquest diumenge, de fet, amb l'Abel Folk, el Marc Martínez, l'Albert Florejacs i la Clàudia Benito, per exemple, amb la Carme Sansa com a moderadora i després també un altre amb el Sansi Sinisterra, el Toni Cabré, el Pau Miró, Jordi Casanova, i la Clàudia, que és el que haurien de la teatre. I el que haurien de la teatre, que és el que haurien de la teatre, que és el que haurien de la teatre. Sí, però sempre he estat envoltat de la gent de la professió. És la meva feina i és també un lloc de relacions imprescindible que és quan la gent que fa teatre és imprescindible que ens relacionem amb els companys i, per tant, no només ara estic voltat de gent i, afortunadament, no només de teatre, tinc amics a tot arreu. Creus que has tingut el reconeixement que et mereixies? Més i tot. Més i tot. Sí? Sí, home, i tant. És que jo dic que Enric Major és un actor per mi, eh? A reivindicar. Vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure l'altre dia el... Vull que no el descobrirem ara, Enric Major, eh? Però vaig tenir l'oportunitat d'anar-lo a veure i, Enric, és que a mi em vas agradar molt, no? I què vols que et digui? Em vas fer... Em vas fer molta gràcia amb aquest màmet que estàs fent a la sega. No, val a dir que és un màmet molt amable i molt divertit i que ens tracten els actors amb molta tendresa i que ho fem amb molt de gust en Daphnis, Valdúf i jo ho fem... Som dues generacions que no tenen res a veure l'una amb l'altra i en canvi en allà, diguéssim, per edat, per diferència generacional, ens portem molts anys ell i jo. Sí. I, i esclar, en allà el màmet un reflex a això molt bé i nosaltres ens ho passem molt bé fent aquesta... aquesta història que ve a partir de màmet. Que de fet tu interpretes el actor, el personatge que és l'actor gran, no?, que una mica aconsella, també fa de guia moltes vegades a l'actor jove. A tu també et passa com el personatge que interpretes i de tant en tant se t'ha oblidat del text o no? No, no, això no pot passar mai i si passa i si passa és... pot ser horrorós. Horrorósíssim. Espero que no em passi. no, no, segurament. Si no t'ha passat amb 50 anys ja, no et passarà ara ja, no? Oh, no se sap mai això, saps? La memòria és un muscle que hi ha vegades pot fallar. Aquesta obra de Mamed parla, segons diuen els experts, sobre les pors, les obsessions, també les alegries dels actors. Hi ha qui diu que l'ofici, aquest matí amb en Jordi Baster parlàveu de l'ofici de l'actor, és un dels oficis més meravellosos del món. Estàs d'acord, tu, que has treballat tants anys amb aquest ofici? Sí, mira, l'ofici aquest és fantàstic, és fantàstic, perquè és un ofici que mai no, que mai no la, que mai no estàs graduat, saps? Del tot, que cada estrena és una, és un examen, i és un examen imprescindible. I per tant mai pots estar còmode, no, del tot? i per tant cada, és un ofici que mai no l'acabes de tenir del tot apamat, saps? Que sempre te'n pots endur sorpreses. I l'art és això, l'art evoluciona, i per tant nosaltres estem dins d'un món de cultura i artístic que sempre pot haver-hi una diferència i sempre pot haver-hi una novetat i que és imprescindible que sigui així. D'aquests 50 anys potser hi hauria 50.000 records, bons records, també mals records, no has volgut dir uns directors aquest matí i hem sentit l'entrevista a RAC1, però podem repassar així ràpidament grans èxits de la teva carrera quan vas estrenar cap als anys 1965 amb l'Adolfo Marcillac i vau fer després el celebrat Marat Sade, per exemple, una obra que va trencar una mica els esquemes aquí, quan es va escriure sobretot, però s'ha de veure tu també amb el teatre aquí a Espanya, no, el país? I tant, i tant. La companyia Dolpho Marcillac i la companyia Núria Espert, així com la companyia Adrià Gual, eren uns referents imprescindibles i que van fer que el teatre d'Espanya canviés, fos un teatre diferent. Sí, perquè te recordem que després també vas passar pel molt celebrat Guillerma de la Núria, amb la companyia Núria Espert, amb aquella escenografia del Fabià Puigcerver que s'anava canviant amb aquella fabulosa lona. De tot això suposo que en parlareu amb aquestes trobades teatrals, amb aquestes taules rodones, no? d'aquell teatre independent que ja fa 40 i més, no? Sí, suposo, suposo. De la memòria. El Ricard Salvat, a qui vaig tenir l'honor de tenir com a professor, després també recordarà una cosa que vam fer tu i jo i molta gent més l'any 2003, els Versos contra la Guerra, amb el qual vaig també tenir l'honor de sèrie, allà a la plaça del Rei. El Ricard Salvat parlava gairebé cada dia a les seves classes de la memòria. Ja ens en recordem? el teatre català, aquest teatre català que ara està triomfant arreu d'Europa, arreu del món, d'aquests inicis, d'aquests inicis tan precaris que potser també, no només els inicis, sinó també a moments d'ara també, les companyies joves doncs no, no hi ha prou circuit, no s'ha creat un circuit prou important perquè es puguin automantenir, etcètera, etcètera. Mira, la memòria que es farà dedicar en el Ricard, el Ricard va fer una cosa molt important en aquest país. va fer el que apuntava que el teatre català estigués a l'alçada de qualsevol teatre que s'estava fent en aquell moment en el món. Jo no puc oblidar la primera vegada que vaig estar a Venècia va ser fent Ronda de Morta cinera amb el Ricard Salvat a la Bienal de Venècia, que era allà on anaven totes les millors companyies del món. Per tant, el Ricard sí que és una figura imprescindible en el nostre teatre. I que potser no s'ha recordat prou. Perdona? I que potser no s'ha recordat prou. O que les noves generacions no el tenen potser molt en compte. No, la desmemòria és un valor avui en dia. Ah, sí, sí. I això, noi, tots en serem víctimes d'això, saps? Després, ara recordo, també, amb la ronda de mort de cinera, amb la Bienal devia ser això amb aquella ronda de mort o amb aquella primera o segona ronda de mort, però tu vas fer el Quim Federal amb la Lloro Beltrán amb l'última ronda de mort. Això, l'última, sí. Va fer el lliure nou, diguem-ne, que també, per cert, estava fantàstic, estàveu tots fantàstic, i el seu muntatge de dir, jo, que no l'havia vist mai, doncs de dir, ostres, així això, ja és un muntatge d'aquells que creus que és important en aquell moment, doncs, 20 anys enrere llavors, o perdó, 30 anys enrere llavors, som encara més. Exacte, sí, sí. I una altra última pregunta, no sé si el Jordi després te'n vol de fer més, recuperen això de l'any 2003 amb aquests versos contra la guerra, que vas organitzar tu, de fet, no sé si vas fer també la tria de poemes... No, la tria de poemes me la van... me la van... la vaig demanar i me la van enviar un... un... un grup de poetes em van fer... em van fer aquesta feina, la dramaturgia me la van fer ells. L'ordre i els contactes, jo sé que tu una mica em manegaves els contactes i ja tu aquí o passa el micro allà, no sé què, no sé quantos... Sí, sí, sí, sí. No sé, va ser una experiència molt maca, única, de fet, perquè es va veure només una vegada, però va reunir tanta gent a favor, en contra de la primera guerra d'Iraq, com si diguéssim la del... la que també hi vam... hi vam participar com a país, la del 2003, no? No seria hora que hi hagués també... Com veus el compromís de la gent de teatre avui en dia? No... Ningú agafa les regnes per fer un acte com aquest avui en dia, per exemple, amb l'Europa que no obre les fronteres? Tens tota la raó. Tens tota la raó, noi. No sé què ens està passant a tots, a tots, que no ens cau la cara de vergonya amb el que està passant a Europa. Vull dir, el teatre sempre havia sigut un... sempre ha sigut l'art del diàleg, l'art de la protesta també contra els poderosos, els manaires, diguem-ne, però sí que hi ha hagut obres i, per exemple, en parlàvem en aquest programa fa un meset, l'estrena del Teatre Lliure va anar per aconseguir diners, pel vaixell que rescata vides humanes cada dia. Potser el que estic dient és que s'ha borgesat al teatre, no sé si Enric tens aquesta sensació després de tants anys. No, no, no, no, desgraciadament. No ens podem aborgesar en el teatre, eh? Pensa en els sous que estem cobrant i pensa en la quantitat d'atur que hi ha dins el sector d'actrius i actors. L'altre dia llegia... No, no ens hem aborgesat. Llegia una dada... Sí? Mana? No, no, digues, digues. Perdona. No, el teatre normalment només és el reflexe del que passa socialment. I socialment, en aquests moments, Europa està tots plegats, estem, som una banda de desvergonyits que no ens cau la cara de vergonya pensant en l'exili d'aquesta gent que estan tancats amb malvivint, amb fred, amb aigua fins al coll, parint les dones, amb barracons i altres, ofegant-se en el Mediterrani i nosaltres estem aquí una mica mirant cap a l'altra banda. Tots. Tots, eh? Tots. Excepte aquests voluntaris que són capaços de jugar-se tot per anar a salvar vides a l'aigua mentre els altres estan a punt d'ofegar i molts d'ells ofegant-se. Sí, senyor. La veritat és que tens tota la raó del món. Les coses com... Però això no és perquè siguem uns burgesets als actors. No. La societat en general. I el teatre només és un reflexe de la societat en què vivim. És veritat. Més ni menys que això. Sí. Ens hem acomodat. Estem en una situació molt còmode per tots i de vegades oblidem justament aquestes qüestions. En fi, Enric, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Enhorabona. Ens ha fet moltíssima il·lusió parlar amb tu justament aquests dies que estàs celebrant a la seca amb una vida al teatre de David Mamet els teus 50 anys de... I amb el Daphnis que només en fa 15 que es dedica a això. Home, encara li queden uns quants, eh? Per arribar al teu estat. De fet, home, jo a Catalunya amb els dits de la mà pots comptar els actors, actrius que han celebrat els seus 50 anys al de l'escenari, eh? A veure, a veure, a veure, no, no, no, no, no, no, som molt bona acollita, eh? Sí. Jo ve molt bona acollita aquell any. No, però que no, no dic, no dic que de qualitat sinó de quantitat d'actors que han arribat a fer 50 anys. Mira, t'en dic uns quants del mateix curs que jo, és a dir, que vam començar 10 minuts endavant, 10 minuts enrere. El Joan Pera, en Carles Canut, i així podríem dir-ne uns quants, eh? Sí, senyor, és veritat, és veritat. Us hauríeu de juntar tots i fer alguna cosa, eh? Enric, clar. Un sopar, que és... Sí, un sopar, que és... Això segur, això segur. Enric, que vagi molt bé, moltes gràcies i felicitats. Abraçades, gràcies a vosaltres. Adéu. Des del camp de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic? Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Jus, avinguda indústria sense números. El nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència, porta posterior intel·ligent, assistent dinàmic per llums de carretera. Vine a conèixer-lo a AR Motors a les seves instal·lacions de Sant Jus d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Kia 5 estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva. Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, Metròpolis, Barcelona. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. El 5 de gener des de les 4 de la tarda truca al 93-372-3661 i emporta't un regal que els Reis Mags ens deixaran a la ràdio. Programa especial de Reis 5 de gener a les 4 de la tarda a Ràdio d'Esvern. Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La penya de les festes! Un resum d'alguns moments que hem fet els últims mesos a la penya del morro. I ho fem ara per no haver de venir a treballar. girls 10. Fins demà! Fins demà! Andrea! Andrea! Andrea! Andrea! Andrea! Andrea! Andrea! Andrea! Andrea! Andrea! Andrea! Le dueit del nantemente en aquests moments, per parlar justament d'aquest final que avui, a tota la gent que li agrada de tele jo crec que ens tindrà pendents parlem de Velvet perquè aquesta nit Antena 3 posa a punt i final a una de les sèries més emblemàtiques dels últims anys i ho farà amb algunes de les escenes gravades en directe. Per parlar-nos dels preparatius d'aquesta escena i del final de Velvet tenim el productor executiu de Bambú, que és la productora de la serie, que és Ramón Campos Ramón Campos, muy buenas tardes Hola, muy buenas tardes Hola, gracias por atendernos, porque esta noche se despide Velvet con la grabación de varias de las escenas en directo, y no sé cómo estás tú ahora mismo Pues bueno, estamos todos un poco nerviosos, pero llevamos muchos días ensayando llevamos ya desde el sábado que estamos haciendo ensayos generales con el equipo, con las cámaras y con los actores y la verdad que todo lo que hemos visto hasta ahora nos ha gustado mucho y ha funcionado muy bien ayer no fallamos ni en una toma así que cortamos los dedos para que hoy siga igual Claro, porque ¿esto cómo va a funcionar? A ver, cuéntanos Pues durante el capítulo va a haber una emisión normal y en un momento dado en la 3, como si fuera de una secuencia a otra vamos a cortar al equipo que estamos en directo y durante 15 minutos un poquito más de 15 minutos vamos a estar emitiendo lo que está sucediendo en directo en un edificio de Madrid varias secuencias previas a la boda de los protagonistas y a partir de ahí pues funcionará como una especie de estudio uno de hace años pero muy modernizado con un sistema de cámaras hemos traído cámaras de Estados Unidos cámaras de Francia hemos traído una unidad móvil también de Francia y tenemos que hacer cámaras entonces bueno, es un estudio uno muy modernizado yo creo que la idea principal es que los espectadores no noten la diferencia entre lo que está grabado en directo y lo que hemos grabado hace meses claro, esto es lo que te iba a preguntar porque ¿habrá alguna forma de saber qué es en directo y qué no para el espectador? sí, habrá una vez de Antena 3 de que en ese momento en concreto estamos en directo para que todo el mundo pueda disfrutarlo comentabas a Ramón que habrá equipos de Francia creo que se ha publicado que se hayan 250 profesionales trabajando en estas escenas y más de 130 personas en un set de rodaje ¿es cierto o no? es cierto porque teniendo en cuenta que nosotros somos grabando diferentes sets en diferentes decorados para entenderlo fácilmente y los actores van pasando de un acuerdo a otro y en cada decorado necesitamos un equipo de rodaje completo entonces lo que tenemos es un control de realización que vamos dando paso a cada uno de los decorados por donde se van viendo los actores si en cada serie nosotros manejamos 80 personas 90 personas imaginaros multiplicar eso por los sets que hay o para que os hagáis una idea nosotros tenemos dos cámaras en la serie y ahora son 14 hemos multiplicado el equipo muchísimo ¿y por qué se ha decidido hacer este final en abierto y en directo? a ver pues fíjate fue una idea que viene de Antena 3 que nos la lanzó hace meses en Los Ángeles durante un viaje que hicimos juntos a Los Ángeles y de repente nos sonó al principio raro y luego entendimos muy bien que en la televisión que vivimos actualmente sobre todo en la televisión en abierto hay que generar eventos hay que hacer que la ficción se acerque al público también de otras maneras y es cierto que enfrente tenemos un fenómeno como es la voz y pensábamos bueno para despedir nuestra serie quizás deberíamos hacer que el público nos sienta tan cerca como siente a los artistas cuando suben al escenario y se lo propusimos a los actores todo el mundo se animó y a partir de ahí empezamos a trabajar en directo ¿es cierto que habéis traído material de los Estados Unidos ahora que comentas esto de Los Ángeles? Sí, hemos traído varias cámaras desde Estados Unidos porque son unas cámaras especiales para que no se nos dé la diferencia entre la imagen que nosotros grabamos que la grabamos en 4K con cámaras HD cámaras en directo que no pueden tener esa gran calidad necesitábamos traer unas cámaras especiales que solo hay un modelo en el mundo que graba al nivel de calidad que nosotros queremos y que puedan pincharse en directo y estas cámaras que son unas son de 35 o creo que se llaman las tuvimos que traer desde Estados Unidos Mira, esta noche los actores que participan en las escenas de estos 15 minutos son Paula Echevarría Miguel Ángel Silvestre Asire Chandía Marta Azas Cecilia Freire Javier Rey y Adrián Lastra ¿Cómo? Adrián Lastra y Adrián Lastra ¿Cómo se encuentran los actores por el hecho de tener esa responsabilidad de hacer esas escenas y no equivocarse porque a veces puede pasar y que ayer Miguel Ángel Silvestre en varias entrevistas dijo que estaba que se pasó todo el día en el rodaje llorando y riendo por ese final tan emotivo ¿Cómo se encuentran los actores en este momento? Pues la verdad no sé si muy nerviosos que entiendo que tienen que ser pero estoy muy emocionados porque para todos nosotros Velvet ha sido una serie muy especial para Bambú como productora y para el reparto lo hemos vivido todos como una familia y es muy difícil que un reparto tan grande además sea tan bien avenido siempre bueno pues somos de carácter distinto las personas y se percho que alguien y en este caso ha sido como una gran familia de verdad entonces hace meses se despidieron todos y ahora esta es la sensación como que se despiden entre ellos se despiden de nosotros del equipo y se despiden de la audiencia al tiempo ayer decía que era el teatro y supongo que para ellos tiene que ser muy parecido solo que hay que sacarse de la cabeza que enfrente puede haber cuatro millones de espectadores eso es un teatro muy grande si si Ramón ¿cómo definirías el episodio de esta noche? ¿cómo definiría? perdóname el episodio de esta noche ¿cómo lo definirías? el gran final el gran final y para este capítulo nació Velvet para terminar así nació Velvet y en este capítulo Velvet no tendría ningún sentido hasta parla de Ramón Campos que es uno de los productores de Velvet que justamente abuía a cava la serie es uno de los productores más vistos de Antena 3 ¿por qué se pone el punto y final? porque normalmente estamos acostumbrados a que cuando una cosa funciona lo largamos lo largamos y años y años ¿no? es que Velvet nació como una gran historia de amor nació hace ya unos años cuando emitimos una serie en Antena 3 llamó Marcos también Salos Andes nos pusieron enfrente Telecinco pues creo que Puppyty Woman y en la 1 la boda de mi mejor amigo y nos vapularon nos dejaron en mínima audiencia y hablé con Teresa con mi socia y le dije oye si una comedia dos comedias románticas consiguen vapulearnos vamos a hacer nuestra propia comedia romántica vamos a hacer nuestra historia de ambos a partir de ahí nace la historia de Ana y Alberto con el fin del amor de Ana y Alberto acaba Velvet como lo conocemos temporada pasada sentimos como una pequeña bajada de audiencia que también nos bueno nos escamó un poco y nos puso en alerta y dijimos bueno pues mira mejor terminar aquí la gran historia de amor y sentirnos felices con cuatro temporadas que ver Lange y decir la serie por la parrilla que al final es una sensación muy agredirse ¿no? porque de repente empieza a morir en la parrilla y es como ver que se te escapa entre las manos y yo creo que somos unos desafortunados de poder despedir de Velvet Así Ramón se rumorea por distintos portales se está rumoreando de que podría haber un spin-off de Velvet ¿qué nos podrías decir en este sentido? Todavía no hay nada cerrado es cierto que ahí se está valorando diferentes opciones para la historia de algunos personajes de Velvet lo maravilloso que tiene Velvet es que aparte de una historia de amor hemos creado un universo de personaje muy especial los secundarios casi casi han cogido la categoría de protagonistas en muchos casos entonces bueno pues hay diferentes opciones abiertas y esperando hacia dónde tirar lo que sí tenemos claro es que no queremos que sea una continuidad de Velvet no queremos que el espectador diga ah bueno ahora se ha estirado el chicle no queremos que claramente se vea que es un universo paralelo que nació desde algo como Velvet pero que no es a Velvet que conocemos ahora mismo y por cierto que uno de los proyectos que tenéis en cartera es las chicas del cable para Netflix ¿sabéis cuándo se podrá ver? ¿a qué nos podéis avanzar? por muy poco o nada porque Netflix tiene una política muy muy rígida de comunicación en la cual ellos comunican y nosotros trabajamos detrás de las maras entonces eso es algo que tienen que comunicar ellos no tenemos mucha información tampoco nosotros en cuanto a colgar serie en su parte es muy ilusionante estamos terminando el rodaje y esperamos a partir del año que viene a medida de América y por cierto otro de los proyectos que realizaréis para Antena 3 es Farinha ¿verdad? ¿qué nos puedes avanzar de Farinha? ¿qué es esto? suena la música de Narcos suena Narcos ya me lo imagino es una serie basada en el libro de Nacho Carretero es la historia de los años 60 y yo hasta el 2015 y nosotros Ramón Ramón un segundo es que hay interrupciones es que perdemos la señal no sé si estás ahora en algún sitio donde te podemos escuchar mejor ahora perfecto ahora bien sí, ahora mejor estamos hablando de Farinha ¿no? basado en un libro está basada en el libro de Nacho Carretero en el libro Farinha de Nacho Carretero y nuestra idea que nosotros somos una productora gallega es contar la historia en realidad de nuestra tierra la historia de nuestra tierra está plagada de marijadores furtivos de contrabandistas de trabajo y narcotráficantes en los años 90 el 90% de la droga que entraba en Europa lo hacía a través de Galicia entonces hace muchos años ya que quisimos contar esa historia bueno pues no hubo ninguna cadena que se atrevese a hacerlo y supongo que un poco ahora la moda de narcos ha permitido que ahora sí que se nos permita dar el pistoletazo de salida a Farinha es una historia de Sito Miñanco de Uviña de los Charlines y es una serie que al contrario de Velvet que es un mundo ideal en el que no hay ni política como sabéis empezamos en el año 39 y la Gran Vía parece San Francisco no hay guerra civil no ha existido la guerra civil en Farinha no en Farinha vamos a hablar de una realidad que fue muy apasionante pero también muy dura en la que murió mucha gente en la que hubo muchos jóvenes que perdieron el futuro en ese camino y nos apetecía contar esa historia que como os decía por ser gallegos no está muy cerca ¿Se sabe que actores la harán o no? Estamos todavía en casting sí que queremos que la gran mayoría del reparto y del equipo técnico sea gallego sea gallego Ramón antes con la pregunta de las chicas del cable como ha habido interrupciones te lo podemos volver a preguntar que si sabes por favor cien veces me lo podéis preguntar y desgraciadamente cien veces tengo que responder lo mismo que es que Netflix tiene una política de comunicación muy muy rígida muy estricta y son ellos los que comunican nosotros no podemos comunicar nada no nos permiten manejar redes sociales no nos permiten dar ninguna imagen no nos permiten filtrar nombres no nos permiten contar nada de nada que ellos no cuenten porque tienen muy muy controlados los momentos de marketing y de promoción de las series y no quieren que unas se les pisen con otras y sabéis que cada semana están estrenando nuevas series originales de Netflix entonces nosotros estamos en el vagón trabajando y esperando que nos den la historia de la salida porque vosotros que habéis estado trabajando con Netflix ahora y también con pues en cadenas de españolas como Antena 3 por ejemplo como Velvet ¿notáis mucha diferencia entre una producción y la otra y en qué ¿dónde está la diferencia? Mira yo yo trabajo feliz con Antena 3 y para mí es el lugar ideal para trabajar si os soy sincero yo el trabajo que hago con Sonia Martínez que es la jefa de ficción de Antena 3 nunca he sentido tanto respeto por los creadores como el que tiene Antena 3 y te hablo de comparado con Netflix comparado con BBC que hemos trabajado tanto con ellos el mayor respeto a nuestro trabajo Sí Ramón perdona es que te perdemos lo siento hijos no te preocupes no te preocupes ahora creo que tenemos un poco mitificados a los americanos trabajamos muy a gusto con Netflix trabajamos muy a gusto en su día con BBC pero en realidad las diferencias de trabajo no son tan tan grandes la única gran diferencia que pudieras encontrar es la duración de los capítulos que en el caso de Netflix van a ser 50 minutos 45 minutos en algunos casos y en Antena 3 pues por cuestiones de programación nos obligan a ir a 70 pero ya os digo que a mí me tengo que quedar de todos los clientes sobre todo la gente con la que he trabajado me quedo con Sonia Martínez y Antena 3 sin duda pero a nivel económico me imagino que habrá diferencia ni que sea ya por el marketing que dices tú de a nivel mundial sí pero es una diferencia que a mí no me toca es lo de copias y publicidad esa parte no es para la producción esa parte es para la promoción y esa parte la manejan ellos sí que es cierto que hay una repercusión que se nos va de las manos a todos son 90 180 países 90 millones de usuarios nos van a doblar a más de 10 idiomas sustitular a más de 25 idiomas claro yo creo que incluso los actores no son conscientes de que el día que salga la serie en Netflix tanta tanta gente se va a poder ver y de repente se van a convertir en gente conocida nosotros tenemos la experiencia de Velvet y de Gran Hotel en Netflix y sí que de esa pudo hablar que ha sido una repercusión a nivel mundial que no esperábamos a nuestros actores los conocen en todo el mundo y nuestras series se ven ahora mismo en muchísimos países del mundo claro es que está cambiando esto lo hemos hablado alguna vez la forma de consumir las piezas audiovisuales porque por ejemplo ahora hace unos días llegaba HBO otra plataforma que se puede ver esto claro en el fondo es un regalo para las productoras y para el sector ¿no? para vosotros por lo menos es una revolución y es un acicate para que todos se pongan a producir bueno hasta hace poco teníamos tres canales Telecinco Antena 3 y la primera y de alguna manera ese monopolio que tenían ellos tres nos tenía todos como un poco pues atados de repente la llegada de Netflix lo ha revolucionado porque ha obligado a Movistar a empezar a producir han tenido que poner las pilas y yo creo que la llegada de HBO y de Amazon ahora si realmente se ponen a producir va a hacer que todo se vuelva a revolucionar creo que necesitamos más productores más guionistas y más actores porque si todos quieren producir no tenemos suficientes equipos en España y Movistar que también ha dicho que también quiere entrar en el mundo de las series de ficción españolas y quiere también producir y también creo que está realizando Ramón para esta noche ¿tenéis pensado en plan B por si falla algo o no? David por favor yo espero que no falle porque si tenemos pensado es bueno porque tenemos unas copias de seguridad por si algo sucediese y nos fuésemos a negro poder salir del atolladero y poder pinchar de las copias de seguridad que hemos hecho los ensayos estos días pero bueno estamos convencidos que todo va a ir bien y tenemos una cámara de seguridad en cada set por si algo falla tenemos luces de seguridad en cada set por si alguna luz se funde tenemos micros extra cada actor lleva dos micrófonos no solo uno como habitualmente tenemos las pértigas hemos puesto seguridad por todos lados si algo falla como en Murphy tenía que fallar y no se podía haber hecho nada pero bueno seguro que irá muy bien yo creo que esa sensación de directo va a llegar a l'espectador de forma muy emocional la expectativa es muy alta hay mucha expectativa mucha gente estaremos pendiente de lo que pase y seguro que será un éxito mucha suerte muchas gracias por habernos atendido estas horas previas me imagino Ramon que también debe estar un poco nervioso o sea que vaya bien y un abrazo muy fuerte gracias mil gracias un abrazo fuerte desde el cap de Sant Just posemos a la teva disposición la Meva Salud la Meva Salud es un espacio de consulta personal y transferible donde puedes disposar de la teva información de salud y hacer trámites electrónicos de forma segura y confidencial tens 18 años y una adreça de correo electrónic acosta't al nostre cap y porta la teva tarjeta sanitaria y el DNI y te informaremos sobre como y puedes acceder fem salud por tu Cap Sant Just Avinguda Indústria Sense Númer El nou Kia Sportage et sorprendrá pel seu disseny i la seva tecnología sistema de frenada d'emergència porta posterior intel·ligent assistente dinámico per llums de carretera vine a conécter l'Ua AR Motors a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona reconegudes amb la categoria aquí a 5 estrelles pel seu servei excel·lent Qualitat amb 7 anys de garantia A les portes Ràdio d'Esvern Sintonitzes Ràdio d'Esvern Ràdio de Sant Just No l'ha acabat per tu Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La part baixa päisión! A la part baixa i el no a la independència mantenen un empat tècnic. L'ONU celebra l'alto al foc general a Sìria i espera que serveixi per lliurar ajuda humanitària i com a preludi de les converses de pau. La treba entre el règim de Beether Al-Assad i la principal coalició opositora ha d'entrar en vigor aquesta nit i exclou estat islàmic i altres formacions considerades terroristes com l'antic front al-Nusra l'han acordat Rússia i Turquia que donen suport a parts enfrontades en el conflicte. En les converses no hi han participat els Estats Units. El president russ Vladimir Putin admet la dificultat de l'actual foc. Els acords que s'han tancat són, per descomptat, fràgils i necessiten una atenció especial i un acompanyament per preservar-los i desenvolupar-los. Però, malgrat tot, és un resultat notable de la nostra feina conjunta. El president de les Filipines, Rodrigo Duterte, ha amenaçat de llançar els corruptes des d'un helicòpter en ple vol. El mandatari ha revelat que en els seus temps d'alcalde de la ciutat de Davao ja ho va fer amb un ciutadà xinès sospitós de segrest i assassinat. Si ets corrupte et faré pujar un helicòpter i et llançaré al buit mentre volem cap a Manila. Ja ho ha fet abans. Per què no ho hauria de tornar a fer? Fa unes setmanes el president Filipí va reconèixer haver executat personalment presumptes criminals. Correus convocarà més de 2.300 places de carter l'any que ve, Pilar Marodio. Avui n'ha de publicar part de les bases a la pàgina web i posteriorment en farà public al calendari els requisits per presentar-s'hi i el sistema de selecció. El novembre passat, Correus ja va tancar una altra convocatòria per contractar 1.600 carters fixos. Era la primera en 8 anys i s'hi van presentar a prop de 125.000 persones. Esports, Roger Bussà. El nou entrenador del Nàstic, Juan Merino, assegura que arriba carregat d'il·lusió i confia que l'equip salvarà la categoria. També ha admès que caldrà fer canvis a l'equip i fitxar jugadors al mercat d'hivern, al que Editar dirigeix aquesta tarda el seu segon entrenament. Avui ja ha arribat a Tarragona al miggampista Luismi, que arriba cedit fins a final de temporada procedent del Valladolid. A l'Espanyol, Hernán Pérez, confia que l'equip redreci el Roma el 2017 i faci una excel·lent temporada. El paraguaià promet que l'equip se centrarà a la Lliga i que ja ha passat pàgina de l'eliminació de la Copa del Rei. L'Espanyol, per cert, cedeix fins a 5 jugadors per jugar a un amistós benèfic aquesta tarda a Sevilla, entre la selecció de l'USA i un combinat de la Lliga. I van convocats Clavi López, Rubén Duarte, Salva Sevilla, Reyes i Jurado. A la Lliga CB de Bàsquet, el Manresa jugarà aquest vespre a dos quarts de nou a la pista del València. L'entrenador dels manresans, Giron Navarro, creu que la victòria contra l'Estudiantes els pot ajudar, tot i ser que ho és. I també a dos quarts de nou es disputarà la final de la Copa Intercontinental d'Huquei Patins entre el Vic i l'huracan argentí. Es podrà veure en directe a Esport 3. Fins aquí les notícies. Dissabte al suplement creuarem els dits. Des del Cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic? Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Jus. Avinguda Indústria sense número. El nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior intel·ligent. Assistent dinàmic per llums de carretera. Vine a conèixer-lo a AR Motors a les seves instal·lacions de Sant Jus d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Kia 5 estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva. Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB Metròpolis, Barcelona. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. El 5 de gener des de les 4 de la tarda truca al 93-372-3661 i emporta't un regal que els Reis Mags ens deixaran a la ràdio. Programa especial de Reis 5 de gener a les 4 de la tarda a Ràdio d'Esvern. Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. A les 4 de la tarda Ràdio d'Esvern. Bé! A les 4 de la tarda a Ràdio d'Esvern. Sintonitzes a Ràdio d'Esvern. A Ràdio de Sant Jocs La penya de les festes, un programa amb alegria, diversió i xerinola. La penya de les festes S'ha acabat el programa i a mi em sabria molt de greu acabar el programa i no saber qui són els ministres de Mariano Rajoy, que des de les 6 de la tarda estan parlant. A veure, fem una cosa. Anem a trucar a la Moncloa? Anem a trucar a la Moncloa? Sí, Àlex? Intentem localitzar-ho. A veure, tenim el telèfon. És que el telèfon de Moncloa no el tenim, no? Per això. Potser hauríem de trucar. Truca al 012, sisplau. Agafa el telèfon. Sí, avui. Truca al 012. Clar, perquè, a veure, si no... Jo he buscat telèfon de Moncloa al Google i no m'ha sortit. Ho dic perquè, clar, volem ser... Estàs d'acord amb el 8296 del 2012. Consultiu a la seva operadora. Ah, vale. Ah, no, perdona, ja el tinc, ja he trobat. Penja, penja, perquè el telèfon de la Moncloa és el següent. Mira, apunta tal, apunta tal. 9-1, 9-1, val? Sí, apunta tal, no serà fàcil, eh? 9-1, 3-3-5, 3-5-3-5, val? 9-1, 3-3-5, 3-5-3-5. Va, anem a trucar a la Moncloa, més que res, perquè està acabant el programa i em sabria greu no acabar el programa i no dir als ministres, perquè, clar, la idea és que volem ser el primer mitjà informatiu per donar als ministres, val? Anem a trucar a la Moncloa. Això és Madrid, no? Sí, Andrea, prepara la notícia, prepara la notícia, que això serà Ràdio d'Esvern, sí, la primera ràdio que consigue... A veure, estem trucant a la... Sí, sí, buenas tardes. Hola, buenas tardes. Què és la Moncloa? Sí, sí. Ah, hola, buenas tardes. Mire, llamo de Ràdio d'Esvern, és una ràdio que estem en Barcelona, i era per saber si ja sabem els ministres. A veure, li vull passar el compres, eh? Vale, gràcies. No hi ha... No hi ha això, tampoc? Com és això? No, no, passen... Passen de tot, no? Aquesta gent? Bé. Això és com allò, Moncloa, diga-me. Doncs és una mica el mateix. Clar, és que... A veure, a veure si ara ens passen... Com Mariano. No, home, no, Mariano Rajoy està a Reulidó con el rei, a veure, ara no es pot atender. A veure... Clar, perquè a aquesta hora de tarda deuen tenir molt poca feina la gent de premsa de la Moncloa, ara... Deu estar... Aquí no hi ha ningú. No hi ha ningú, eh? No hi ha ningú al despatx del... El departament de premsa de Moncloa? Ui, això no té mala pinta, eh? No, no, no. No contestes, estan ocupados. A veure, li voy a pasar con otros braços y le pueden atender. Ah, perfecto, muchas gracias. És que és normal que estén ocupados també. No, perdona, però si estem trucant ara justament, que és quan se sap els ministres. Horari d'oficina. Què? Horari d'oficina. Horari d'oficina. Bueno, ara estan tots ocupats. Bueno, clar, Mariano segur que està ocupat amb el rei, això ho tenim. Ara, amb acuda premsa, no ho sabem. Se suposa que estem, no? Els tenim, no? Vale, vale, no ho dic perquè no sento res ni cap música. Són sossos a la Moncloa, eh? Segur que al Palau de la Generalitat tens una musiqueta, mentre estaves parant, no? Dic jo, vaja, no ho sé, tampoc no he trucat mai. Truca'm a la Generalitat, per saber-ho. No le puedo pasar porque están comunicando, eh? Están comunicando. Claro, es que no m'estranya. Es que ahora, claro, debe estar todo a tope, no? Sí, no le puedo pasar. Porque... Vale, porque... Perdona, que hay mucho... Oh! Què fa? M'ha penjat. M'ha penjat a saco. Però que jo volia parlar amb aquest home. Torna a trucar. Torna a trucar, Aleix. Torna a trucar. Torna a trucar, sisplau. Perquè... Home, això no pot ser. Clar, torna a trucar. Torna a trucar al telèfon de la Moncloa, perquè aquests no saben aquí parlant, home. No em poden penjar així, d'aquesta manera. A veure, jo que volia parlar amb aquest home, se l'ha vist una mica com... No me molesta, conyo! Ja ha penjat el telèfon. A veure, tornem a trucar a la Moncloa, perquè, bueno, encara que estic aquí comunicant. Bueno, ell diu, ja me he dintre un rato, però tampoc no... M'he dintre uns minutos, però bueno. A veure si... Hola? No hi ha línia. Torna a trucar, Torna a trucar, Aleix. Torna a trucar. No, més que res, perquè no podem acabar el programa sense estar pendents de qui són els nous ministres de Mariano Rajoy. Clar, ara mateix estan ocupats, també, a veure, normal, també, jo també ho entenc, perquè, clar, estan pendents de tots els nous ministeris i de tot això. A veure... Hola? No. Què passa, que han tallat les línies de la Moncloa? O alguna cosa? A mi, ens han penjat? Ens han penjat? Torna a trucar, Torna a trucar, Aleix. Ja, última vegada. Ja, última vegada, torna a trucar i, si no, doncs, ho deixaríem aquí. És una llàstima. Què diuen de Twitter? Sempre és un referent saber si... Perquè potser Twitter ja ho estem dient i estem fent el tonto nosaltres. estem intentant trucar a la Moncloa perquè ens diguin qui són els nous ministres de Mariano Rajoy i, d'aquesta manera, ser el primer mitjà de comunicació que dóna l'exclusiva. Aquesta és una mica la... Hola, buenas tardes. Hola, buenas tardes. Mira, és que acabo de llamar hace un rato. Sí, te pasa con pres, a ver si te pueden atender. Muchas gracias, muy amable, caballero. Que, toma, tot el tema de relacions públiques i tal, passa molt del tema, no? És que, sí, està... No, a veure, jo també ho entenc, eh? És un altre tío. És que tú... Sí. Hola, buenas tardes. Buenas. ¿Con prensa de Moncloa? Sí. Ah, hola, buenas tardes. ¿Con quién hablo, por favor? Habla con prensa, dígame. Ah, mira, llamo de una radio de Barcelona. Era para saber cuándo se sabrá lo de los ministros. Ya hemos hecho pública la lista, eh? Ah, ya, pero ahora mismo ha sido, ¿no? En los últimos 30 segundos. Ah, ¿los últimos 30 segundos? ¿Y quiénes son? Es que no... ¿Dónde lo puedo encontrar esto? Pues ahora mismo se colgará en la web y supongo que las agencias empezarán a rebotarlo ya. Ah, bueno. ¿Y hay alguna novedad, alguna cosa que pueda informar? Pues mire, vamos a ver. Es que ahora mismo estoy atendiendo muchas llamadas. Me estoy volviendo un poco... Ya, normal. Pero, por ejemplo, Cospedal, ¿está en la lista? Sí, ministro de Defensa. Ministro de Defensa, Cospedal. Vale, venga, le dejo, que tengo muchas llamadas. ¿Y Albiol también? ¿Eh? ¿Albiol está también? No, no está en la lista. Ah, Albiol no está en la lista, eh? Bueno. Venga. Bueno, gracias, eh? A luego, hasta luego. Venga, buen trabajo, buen trabajo. Bueno, en fi, escolta, Cospedal, ministro de Defensa. I ara ho penjaran a la web, m'imagino. Bueno, a veure, aplaudim. Aplaudim i no aplaudim. A veure. Ojo, que Cospedal està... I se ven de Santa Maria. No ho heu vist. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic? Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just. Avinguda Indústria sense número. El nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior intel·ligent. Assistent dinàmic per llums de carretera. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Kia 5 estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva. Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, Metròpolis, Barcelona. Aquestes festes omplim de música a les vostres llars. Escolta a Ràdio d'Esvern les Nadales de sempre i la millor música. Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre. Per Nadal escolta, Ràdio d'Esvern, als 98.1 de la FM i bones festes! A les copes, la Ràdio d'Esvern, sinfonitzes, la Ràdio d'Esvern, pel Ràdio de Sant Junts, no l'heu tan ben portat. La penya de les festes. Un resum d'alguns moments que hem fet els últims mesos a la penya del morro. I ho fem ara per no haver de venir a treballar. MÉCOLI MÉCOLI 5 i 46 de la tarda, continuem en directe a la Panya del Morro de Ràdio d'Esvern. Parlem ara de teatre, concretament de la companyia de teatre amateur d'aquí de Sant Just, que la podeu trobar a l'Ateneu i que és Just Teatre, perquè justament aquest dissabte i diumenge, dins els actes embarcats del novembre literari a Sant Just, han interpretat i representat la retera d'Àgata Cristi, tant dissabte com diumenge. Ho va empatar, va anar moltíssima gent, i tenim la seva directora, la Maica Duenyes, al telèfon. Maica, bona tarda. Bona tarda. Hola, Maica, bona tarda. Què tal? Em fa molta il·lusió saludar-te, i a més a més, això ve arrel d'un post que has penjat al Facebook, justament, em sembla que ha sigut avui, agraint tota la gent que va omplir la sala gran de l'Ateneu, no? Sí, sí, sí, és que la veritat és que va ser fantàstic. Ha estat un cap de setmana teatral, però molt, molt i molt bo. Estem molt contents, perquè tenim un públic molt fidel a Just Teatre, que sempre venen, però aquesta vegada, a part del Fidel, ha hagut moltíssima gent nova que ha vingut a veure La Ratera, d'Àgata Cristi, La Ratonera. Sí. Una obra que nosaltres només l'hem fet dos dies, però que té el rècord Guinness de representacions ininterrompudes perquè està a Londres, des de l'any 52, en cartellera, sense interrupció, imagina't. Home, segurament és una de les obres més longeves de la història del teatre, no? Sí, jo crec que sí, s'ha representat a tot arreu, però clar, el rècord Guinness està a Londres. Sí, sí. Perquè des de fa 64 anys es pot anar a veure, perquè estan sempre, sempre, sempre, sempre. Han canviat els actors, evidentment, perquè ja s'ha fet gran, però La Ratera continua ja representant-se cada dia. I escolta, com és que s'ha donat aquest fenomen a Londres? Tu per què creus? Doncs no ho sé, suposo que perquè l'obra és bona, perquè La Ratera Cristi suposo que té molta tirada, no? És una dona reconeguda arreu del món, internacionalment. A més a més, jo diria que està considerada l'escritora més important dins del que és les novel·les policiaques. Quina suspensa, no? Llavors, això suposo que crida molt. Però a part, en el nostre cas, també suposo que tira que pràcticament tot el repartiment, tots, tots, tots són d'aquí de Sant Lluís. I llavors, això també, doncs, a la gent del poble, la gent que viu i que és d'aquí del poble, li fa gràcia veure els seus companys, no? I tant. Que els veuen pel carrer, que els veuen a les botigues, que els veuen, doncs, al damunt d'un escenari. M'imagino que també això... Quants anys porteu... Sí, sí, clar, això també fa il·lusió. Escolta, quants anys porteu al Just Teatre, ja? Doncs mira, ahir ho estaven comentant, fa 20 anys llars que portem al Just Teatre. 20? 20. 20 anys? Hòstia, hòstia. Sí, sí, portem 20 anys, han passat quantitat, quantitat de persones per al Just Teatre. I tant, moltíssimes. Algunes d'elles són actors i actrius ara reconeguts, perquè de Just Teatre, doncs, clar, Just Teatre és una escola per començar a fer teatre. Però si algú es vol dedicar, ja, diguem-ne, en plan seriós, professional, jo sempre els envio a l'Institut del Teatre i, a més, els ajudo perquè passin les proves, perquè les proves de l'Institut són dures. Sí. I llavors n'hi ha uns quants que han passat per al Just Teatre. Ah, sí? Com, per exemple? Qui te'n recordes, per exemple, que ajudessis a entrar a l'Institut? Ai, n'hi ha uns quants. Mira, l'última, diguem-ne, l'última és l'Anna Maria Ricard. Ah, l'Anna Maria Ricard. A l'Anna Maria Ricard ha tingut uns quants premis, ja. Sí, sí, sí. I, bueno, s'ha convertit en una persona absolutament teatral, que adapta obres, que ha treballat amb els millors directors, però, vaja, com ella, n'hi ha uns quants, eh? Sí. Escolta, i quanta gent sou a Just Teatre, ara? Doncs, no t'ho sabria dir. Ara mateix, no ho sé, potser 12 persones, potser. No estic massa segura, la vida és que... Home, 12 persones... Perdona, Déu n'hi dole. 12 persones que pujan a l'escenari, eh? Sí, sí, sí. A l'escenari hi ha un equip tècnic que està allà, també, quan es fa la representació, que és superimportant, tu ho saps. Sí, sí, sí. En el teatre tot el treball és un treball d'equip, perquè els actors sense els tècnics no són res, i els tècnics sense actors tampoc. Tampoc, tampoc. S'ha de muntar un equip que funcioni, que hi hagi bon ambient per treballar, perquè, a veure, el teatre professional és molt dur, és veritat. Sí. Però és molt més dur el teatre mater, perquè un actor no ha de fer absolutament res més que prendre el text i interpretar-lo bé, no? En canvi, aquí tots treballem, colze amb colze, doncs, muntant, cosint, en fi, tot el que fa falta per posar una obra a l'escenari, no? Quantes obres feu a l'any, més o menys, just teatre, ara? D'obres grans, normalment fem una. Una a l'any, no? Sí, després de coses petites, que són lectures de mesitzades, recitals de poemes, cursets, per començar, la gent que vulgui provar si li agrada el teatre i tal, ja és una altra cosa. Clar, no, t'anava a dir que Déu-n'hi-do, una obra a l'any, i a més a més amb totes aquestes coses de satèl·lits que feu, com les lectures i tot això, perquè costa molt, Maica, mantenir una estructura, no? Una companyia, encara que sigui mater. Sí, clar, perquè totes les gent que integren just teatre treballen en una altra cosa. Vull dir que venen, però ells ja porten des de les 7 del matí treballant, m'entens? I això fa falta voluntat per fer-ho. Clar. I sobretot il·lusió. I de moment, de moment, tots estem il·lusionats a que just teatre continuï fent obres que, bueno, han fet des de Moltsur al Panc Norris de Xespi, fins a la que ara estem parlant de la ratonera, fins a homenatges a, no sé, al Martí i Pol, vull dir, fem de tot una mica. De tot, de tot. I el següent projecte ja el tens en ment, Maica? Sí, el tinc en ment, però encara com que no he parlat amb els actors, prefereixo no dir-ho. Secret professional, no? Sí, soc molt sincera. Clar. Perquè aquesta setmana farem festa, sempre ho fem, després una representació, fem festa, i després la setmana vinent, doncs ja ens posem a la taula, jo faig unes quantes propostes, i d'aquestes propostes, que ara mateix tinc 3 propostes, doncs agafarem una per unanimitat o per majoria, per dir-ho d'alguna manera. I Maica, a vosaltres, a Just Teatre, us ha afectat aquesta norma que s'ha sabut ara fa unes setmanes, que a la sala cinquantenari... Oh, Jordi, i tant, que ens ha afectat moltíssim. No hi caben més de... em sembla que són 56 o 60 persones. 56 persones, sí. Mira, perquè tot el temps que m'estàs asseixant, asseixen a la sala cinquantenari. Sí, sí. I fa un parell de setmanes, o no arriba un parell de setmanes, arribem a asseixar i ens comuniquen que no es podrà fer a dalt, perquè a dalt no hi caben més de 56 persones. Hosti, però escolta, tu això ho havies sentit alguna vegada, amb tants anys que portes aquí a la Teneu? No, no havia passat mai. Mai, no? I a més a més, no saps el dalt... Bueno, imagina't que jo tinc la escenografia pensada des de fa molt de temps. Sí. I allà a dalt, a la cinquantenari, a l'escenari té parets, evidentment, i feien servir les parets per unes quantes coses de l'escenografia, i em trobo que de la nit al dia, doncs, heu de muntar en un altre lloc. Déu-n'hi-do. I llavors, clar, heu de muntar a la sala gran, que és la sala de baix, no? Clar. És que no té res a veure ni per dimensions, ni per espai, ni res. No, no, no, he hagut de canviar dràsticament la escenografia. Ha quedat molt maca, tot sí que he dit, molt. Molta gent ahir m'ho va comentar, que era preciós, però, clar, has de replantejar-t'ho i dir, a veure, a veure com ho faig, a veure com ho faig. Clar. I, bueno, després de pensar una mica i de prendre mides de la sala gran, o sigui, bueno, doncs, ben feu. Clar, perquè... Prens la mateixa escenografia, però una miqueta canviada, diguem-ne. Clar, i també pels actors no és el mateix, fer l'obra a la dalt, a la sala petita, que més o menys pots arribar, doncs, a l'última fila, però d'alguna forma, que no pas a la sala gran, que per arribar a l'última fila, bueno, has de... Evidentment, vam haver de fer servir micros. Sí, seguritzar-ho. I, afortunadament, no van anar massa malament, perquè ja saps que la microfonia en el teatre moltes vegades falla i ho passa supermalament, no? Clar, tenies poc a... Mira, vaig anar a veure a l'estrena del Despertar de la Primavera. Sí. On la feien? El Gaudí. El Gaudí. Un musical. Sí. Vaig anar la setmana passada a l'estrena i se'n van anar a fer punyetes dos micros. Hòstia, no fotis. Hòstia, però això és fatal. Al mig de l'escena, o sigui, al mig de l'escena va sortir el tècnic a canviar els micros. Vull dir que treballar amb micros sempre és un risc... És un risc, és un risc molt gran en teatre. Sí, senyora. De dues maneres, jo et puc preguntar, teníeu por, clar, perquè també el públic no és el mateix haver d'omplir la sala de dalt que haver d'omplir la sala gran, no? Jo no sé si al final has quedat contenta i realment t'ha sorprès la gent que ha vingut. Sí, la veritat és que, mira, jo no pensava ni molt almenys que vingués tanta gent, eh? Però hem omplert... Jo havia, per motius logístics, havia deixat de fer servir les tres llotges primeres. Sí. Perquè no es veiés al fons, diguem-ne. Clar. Entre cametes, diguem-ne. Però hi havia tantíssima gent, tantíssima, una cua que arribava al carrer Creu i continuava al carrer Creu. Meravellós. Que vam haver de fer servir, doncs, totes les llotges. Això és fantàstic, això és fantàstic. Mira, me n'alegro molt. Per cert, mira, és que... Digues, digues. Jordi, a més a més, un públic molt i molt bo, perquè estaven... Tu saps que quan el teatre, ho saps perquè teatreo com jo, quan al teatre se senten moltes tos... Ai, sí. Tothom tossint, tothom remenant-se, tothom encarmel, tothom... Llavors, és que no interessa el que està passant damunt de l'escenari, ho tens claríssim, no? Clar. Però, a l'altre dia, o sigui, aquests dies han estat la gent super, super, super silenciosa. Home, que bé, tu, que bé. Sí, sí, sí, sí. Això és meravellós. Estan enganxats, o estan enganxats, perquè, si no, algú faria... Exacte. O sigui que, no, no, va ser una... De veritat que va ser... Fantàstic. Mira, Maica, no tenim més temps, però, abans d'acabar, és que si no t'ho pregunto, rebento. Què tal l'agenda de Pere Arquilloé? La portes bé a l'Ajuntament? Té algun forat lliure aquesta setmana perquè em puguis rebre, o què? Com la porta? Em penso que m'hauràs de dir el tema que vols tratar amb el senyor alcalde, eh? Amb el senyor alcalde... No, no. Escolta, fa moltes bromes, això, o no, Maica, de la gent? Sí, sí, sí. La veritat és que sí. Però, a veure, que soc una secretària molt eficient, eh? Molt eficient. Molt malcarada, molt malcarada. Molt, molt. Però molt eficient, eh? I no sé si l'alcalde Joret Perpinyà, d'aquí a Sant Just, t'has comentat o t'ha comentat alguna cosa? A veure, clar, tu ets la secretària de l'alcalde de la ficció de la Riera. Perpinyà, perpinyà. Sí. No, encara n'he parlat amb ell. He tornat amb moltíssima gent del poble perquè et saluden, em diuen el que veuen la Riera. Sí. I que, bueno, parlen una mica del personatge que és tan malcarat i tan amargat, però... No, però amb el senyor alcalde, el senyor Perpinyà, encara no... No, no, no, i per l'alcalde també em dóna... A lo millor em dóna un puest. Potser et dóna un paper de badir. Bueno, una mica sí, també, a l'Ajuntament, com a secretària, o al caminet d'alcaldia, o alguna cosa. Home, l'experiència, bueno, és fàcil portar-la com a alcalde Pere Quilloé. Això jo crec que tens punts ja. Bueno, Maica, moltes gràcies. Gràcies, merci per tot. Enhorabona també per la Riera, que podem continuar veient els migdies a TV3. I un dia, escolta, quan passi tot això de la Riera, no sé si passarà, o quan tu puguis, has de venir un dia i parlar de la Riera tranquil·lament, eh, Maica? Molt bé, d'acord, ho farem. Que vagi bé un petó. Gràcies a tu. Gràcies, Jordi. A tu, a tu, gràcies. Adéu. Des del Cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic? Acosta't al nostre Cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just. Avinguda Indústria Sense Númer. El nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior intel·ligent. Assistent dinàmic per llums de carretera. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Kia 5 estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. ràdio d'Esvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. El 5 de gener, des de les 4 de la tarda, truca al 93 372 3661 i emporta't un regal que els Reis Mags ens deixaran a la ràdio. Programa especial de Reis, 5 de gener a les 4 de la tarda a Ràdio d'Esvern. Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern. El 5 de gener a Ràdio d'Esvern. Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern. Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern. Let me tell you about a place Somewhere up a New York way Where the people are so gay Twisting the night away Here they have a lot of fun Putting trouble on the run Man, you find the old and young Twisting the night away They're twisting, twisting Everybody's feeling great They're twisting, twisting They're twisting the night away Here's a man in evening clothes How he got here I don't know But man, you ought to see him go Twisting the night away He's dancing with the chicken slacks She's moving up and back Oh man, there ain't nothing like Twisting the night away They're twisting, twisting Everybody's feeling great They're twisting, twisting And they're twisting the night away Let's twist a while Let's twist a while Lean up Lean back Lean up Lean back They're twisting, twisting the night away They're twisting, twisting the night away Here's a fella in blue jeans Dancing with the older queen Who's dolled up in the diamond rings And twisting the night away Man, you ought to see her go Twisting to the rock and roll Here you find the young and old Twisting the night away They're twisting, twisting And man, everybody's feeling great They're twisting, twisting They're twisting the night One more time Lean up Lean back Lean up Lean back One Now one Now one La penya de les festes Un resum del millor, del pitjor Del millor, del pitjor De la penya del morro Durant els últims mesos A veure, el que hem fet Ha sigut agafar quatre coses Així, doncs ara la primera I ja està, saps? Vull dir, no té gaire misteri ikka big Són les dues que ja hem repassat. Són les botigues que durant bona part del segle XX van omplir els carrers del nostre municipi i de les quals ja no existeixen. No, exceptuant dues que veurem més endavant, de moment encara no hem parlat. De les dues aquestes i la que parlarem avui ja no existeixen avui en dia. I és que avui tenim amb nosaltres el Pere Font Grassa, conegut ja per tots. Pere, que tal, bona tarda. Benvingut al programa i gràcies. Avui parlarem de Can Colet, no? Sí, era una botiga que estava situada al costat d'on avui en dia hi ha la floristeria arrel al passeig de Sant Lluís perquè els oients ubiquin la zona. I l'anirem descobrint fent una sèrie de preguntes amb el Pere. Primer de tot, jo volia saber, perquè sempre els hi pregunto quan venen a explicar aquestes botigues, per què vas escollir aquesta botiga i no una altra? Si tu la vas poder escollir, si no, perquè aquí no hi tens per entès directe amb aquesta botiga. No, no, jo no vaig escollir res. Van repartir les cartes, no? I em van dir, mira, aquesta era a prop de casa teva, vols fer aquesta? Dic, sí, sí, te'n recordes aquesta botiga? Sí, més o menys. I compraves? Sí, més o menys. Doncs bé, faràs aquest redactat. Ja està, molt bona adjudica. Aquesta botiga Can Colet, què hi venien? Era un sac de tot. Vull dir, d'entrada hi venien comestibles, embotits famosos, però també hi havia una cosa molt especial, que eren sacs de gran. És a dir, blat de moro, sègol, mongetes, mongetes seques, cigrons, tot el que en puguis imaginar, i molt de menjar pel bastià, el bastià domèstic. Recordem que es funda l'any 1950 i a Sant Jus d'Esberra encara hi havia moltes cases que tenien gallines i pollàs. Clar, de fet, quant anys vas tan actiu? Del 50 al 83. Déu n'hi do. Sí, de moltes tínes. He 35 anys, no? Sí, sí, aquesta és la història. Jo recordo que jo què anava a comprar, no? Què anava a comprar, jo. Perquè jo tota la vida he anat a comprar. Perquè era fill de vídua i quan anava a la fabriqueta a preguntar a la mare què vols que vagi a comprar? Vull dir, anava a comprar. I em deia, vés a comprar sègol per les gallines. Sègol es barreja, barrejava ella, ho estic veient, amb pa dur mullat, feia com una mena de menjar per les gallines i per les pollastes. Bàsicament anava a comprar això. Això és el que recordo jo del que jo feia. I com era la botiga? Hi havia un aparador? Hi havia coses a l'aparador? Sí, era un aparador molt petit a la dreta. Hi ha una fotografia que se n'hi ha un aparador molt petit, una porta molt petit i a dins un espai gran i a darrere una escala, allà on hi hagi la Montserrat Sala aquí, que us ho podria explicar millor, una escala que anava a la vivenda del Fèlix i la Lola, els pares de la Montserrat Sala. Clar, perquè això era el passatge a Sant Lluís. Sí, sí, sí. O on era el passatge a Sant Lluís? Aquí mateix, aquí al costat. Passada la casa de Camp Preciós. Entre Camp Preciós i... Sí, sí. És un carrer que fa corba. Sí, la casa peïnal es diu Can Camp Preciós, que és aquella tan gran, tan antiga, que ja es diu, perquè es diu Passatge, ara és un carrer normal. Doncs perquè tenia un hort, a Can Camp Preciós tenien un hort i es passava justet arran de Can Tovella. Hi ha una fotografia que es veu a l'hort d'intorn, no? I allà hi havia Can Colet. Can Colet, sí. Perquè Can Colet és una casa que té davants i darreres. Dóna, emerge els dolors i dóna el passatge a Sant Lluís. I llavors hi venien una mica de tot, com deies, de gra, eh? Sobretot el tema aquest del gra, que no ho havíem vist, no ho havíem vist, no ho havíem vist. Llegums, llagums, sí. Hi ha molts pobles a Catalunya, ara ha desaparegut un de Sant Quatre, Cal Graner. A molts pobles hi havia Cal Graner, que venien de tot, de tot. Veus que venien 25 o 30 sacs de llagum i de menjar per les bestioles, etcètera, etcètera. I això, doncs, a algun lloc venien altres coses. I a Can Colet, sí, a Can Colet era una botiga completa. Una de les coses que em va fer bastanta gràcia i vaig trobar curiós com vas a explicar-ho, és que just a l'entrada tenien com una cortina de plàstic, oi? Sí, ells sempre s'han dit que aquella primera cortina amb les quatre barres va ser que això vaig trobar molt curiós. Sí, i és veritat, hi havia una cortina amb les quatre barres, cosa que després va proliferar, sense que ningú se n'adonés què era allò, però, evidentment, tampoc no era una cosa tan explícita, era saber veure-ho, etcètera, no? I també tenien un rodolí que era com una... Si vols comprar, per vendre bo i baratet, a Can Colet. És curiós, aquest. Sí, perquè això va ser una auca que es va fer. Ah, venia d'una auca. A cada botiga hi feien un petit... Ara en diríem eslògan, no? Sí, seria... Un petit rodolí, no? Molt bé, molt bé, molt bé. Llavors, també, en aquesta... Que això sí que ho vaig trobar... Avui en dia, amb els ordinadors, amb els mòbils, tots aquests aparells electrones que tenim, és com d'un altre món o d'una altra època, hi havia un senyor allà que tenia una habilitat molt especial, no? Sí, de fet, era el patriarca de la casa. Magí Sala i Colet, que era una persona, jo crec, molt intel·ligent, que va arribar a tenir dos o tres carros, molts carros per anar a buscar sorra al riu. Després va... Quan els fills es van fer grans, van comprar camions, tenien dos o tres, no me'n recordo, dos com a mínim de camions, i treballàvem per a un malet per anar a buscar totxos, per anar a buscar sorra, etcètera, no? I aquest senyor, de gran, es va quedar sec. Es va quedar sec. I tenia una memòria prodigiosa. I jo recordo veure el vist que estava assegut damunt d'un sac d'algun tipus de gra, i allà, doncs, la seva Nora, que despatxava, que era la Lola, la Lola Mitjant, o la Lola de Calculet, li anava cantant les sumes del que anava posant el... que anava gastant l'estat. I com ho feia, això? És a veure, ell... ella... anava escomprant una cosa, ella apuntava el que costava, no? Sí. I quan acabava, deia, vols alguna cosa més? No vull res més. Llavors, ella, avi? Li deia, avi. Jo m'ho deia sort, deia, avi, anem a sumar, va. Cinc més cinc més quatre, més tres, més dos, més quatre, em portem dos. Tres més un, més cinc més cinc més cinc més set, em portem quatre. Tres més dos, més un, etcètera, no? I total, quant? I l'avi deia, 35 amb 40. Hòstia, i no fallava mai, eh? No fallava, era com la calculadora humana de la botiga, no? I aleshores, la Lola deia, vol mirar el compte? Si era client de tota l'avidea. No, no cal. Si era un de fora, deixi-ho mirar. De fet, això era habitual? No. És a dir, quan l'home es trobava que no sabia què fer, baixava, recorda, que es va quedar sec de gran, i baixava un fill per l'escala, però ell tenia la casa del costat, la casa al costat, i venia per allà, el seien allà... Clar, perquè en aquell moment, de caixes registradores... Sí, sí, tenien una bàscula Berkel. Una bàscula Berkel. Berkel, Berkel, amb B. Que es feien a Sant Jús. Ah, sí, es feien aquí a Sant Jús? Sí, o sigui, quan tu entres a Sant Jús per l'autopista, i en lloc d'anar cap a la carretera, vas cap a Sant Feliu, a la dreta, hi havia una nau molt gran que es deia bàscula Berkel, i allà feien bàsculs o muntaven les bàscules, eh? un tal senyor cavallerí, etcètera, i venia a casa de mecànics, que feien les hores. Sant Jús estava ple de bàscules Berkel. Això te'n vull dir. Vostè parlant amb en Pere Font, de Can Colet, aquesta botiga del record per la història que va haver-hi al passatge de Sant Lluís, aquí al centre del municipi, que s'hi havia 35 anys, eh? Dels 50 als 80. I, clar, durant tots aquests anys va ser la mateixa família la que ho regentava? O sigui, van ser ells mateixos. Els amos d'aquella propietat, de davant i de darrere, i el portava tot ells, sí, sí. I una cosa curiosa també, quan potser sortins una mica del que es venia no només a Calcolet, eren les mesures que es feien servir. Mira la introducció aquesta que vas fer al principi. Clar, avui en dia, si ara en llegeixi algunes pel·lis alguna, tan a mi com el Jordi, ens sonaran a xino, tota una sèrie de mesures, perquè nosaltres anem amb mig quilo, tres, tres quilos, però n'hi ha moltes, jo em vaig quedar... El curiós és, a veure, jo he de donar una explicació bastant raonable quan l'he explicat a ell. Aquesta entrada de quatre ratlles explicant com anaven les mesures, ho vaig posar-ho, no en funció de Calcolet, sinó en funció de la passejada que anàvem a fer a visitar botigues, perquè jo havia de ser el primer de parlar. Sí, perquè això ve d'una passejada que es va fer al centre d'estudi recordant moltes botigues de Sant Just que no existeixen. Com que havia de ser la primera, jo vaig intentar posar... En situació, no? Una mica d'introducció. I què vas explicar? Doncs mira, vaig explicar que una onça, la gent parlava d'una onça, eren 33,3 grams. Per exemple, que tres onces, 100 grams, 49,9. Exacte. Una lliure, una lliure catalana, 400 grams. Una terça de can. La gent anava a comprar una terça de can. Em feia molta gràcia, això, perquè no... Una terça de can. A veure, vaig saber que eren 400 grams, no? Una terça de can. Sí, i anaves a buscar colònia, perquè ara anaves a buscar colònia a la barceria de la senyora Lalleta Oliveres, la mare del Francesc Fàbriques, tenia una barceria al Carrebedó, i deies, Lalleta, posi'm un patricó de colònia. Un patricó? Home, això em sona molt, no? 23,5 centilitres. Un patricó? 23,5 centilitres. Sí, sí. Això era, clar, a Granel, també, no? Sí, fos a Granel, i jo vaig atrevir-me a buscar per internet els equivalents, perquè no ho sabia, evidentment, però el sistema mètric decimal es va implantar a Barcelona l'any 1871, a França el 1799. Sí. En desús, la mesura catalana antiga, que encara sobreviu per a la gent gran, no? Algunes coses del món agrari és on segueix més, no? Sí, el que passa és que si es va implementar el 1871, aquí estem parlant de 70 anys més tard, i malgrat això, continuava el que ha fet servir aquestes mesures. Les mesures que feien 200 o 300 anys. Sí, sí. Ara no sé si és així. Home, en principi ara no. Ara vas al mercat, t'ho vas aquí a les botigues del centre. I ho agafes directament. Sí, o grans. No, però a part grans, ara, tot. Jo, com que aquest senyor era del món agrícola i m'hi atractava amb carruatges i cavalls, amb agir sala de Can Colet, doncs jo vaig fer una cosa, perquè també tenien vi, m'he solat de dir-ho. Ah, sí? Una fotografia molt maca de Can Colet que es beu una bota de vi allà al mig del passatge de Sant Lluís. Una fotografia molt antiga, molt maca. Quin vi era? Sempre diferent, depèn de temporada, no? No ho sé. No ho sé. L'anàvem portant. Bocois de vi. Per tant, sabia perfectament que un barral eren 15 litres de vi. Un barral. Una càrrega, 50 litres. Ah, perdó, un barral, això ho entens per uns dies, eh? 50 litres. Una càrrega, 50 litres. Un bot, 60, i una bota, 120 litres. Bé, això, aquestes mesures justament agrícoles canvien segons les comarques de Catalunya, eh? Ah, no són. Ara anem 3 comarques més amunt o 4 comarques i no són exactament aquests noms, eh? Ja no et dic si vas lluny cap a l'Ebre o cap a Lleida. De fet, Sant Lluís tampoc no és que fos molt diferent, no? Als pobles del voltant. Tenia, el que més o menys hi havia aquí a Esplugues en aquella època, a Sant Feliu, o tenia alguna peculiaritat amb el tema de les botigues? No, a les botigues no hi havia cap peculiaritat, vull dir, hi havia molt poques botigues, poquíssimes, no? El poble era molt petit. Hi havia botigues, curiosament, a la carretera en funció també d'Esplugues, no? A proximitat d'Esplugues hi havia carretera. O sigui que al centre no n'hi havia tantes com a la carretera. No, no vull dir que n'hi haguéssim tantes, n'hi havia, però a Cal Arcadi el carrer Madó que tenia 3 portals i era molt gran era importantíssima. A Cal Arcadi que hi venien? Sí, a Cal Valentí o a Cal Arcadi venien de tot. Ah, sí? Sí, sí. Clar, dilluns que van passant diferents senjustengues que van explicant com eren les botigues abans que no hi havia molta especialització. És a dir, venien una mica de tot, sí, doncs venien una mica de tot el que tenien i més o menys eren molt semblants a les botigues que les altres. Totes eren molt iguals en el sentit del gènere, no? Que viures en general, no? Que viures. Una diferent podria ser que a Cal Arcadi venien estris de cuina, venien olles, venien, venien què, com se diu, paelles, venien coses més, eren més basars, hi havia de tot, com que era molt gran hi havia de tot. Jo ja no l'he vista, eh? Jo no l'he vista, però el que ell i sí, l'han explicat era així. Aquesta, l'especialitat aquesta de potser més gra que en d'altres, o és el que tu recordes més? Van arribar a vendre de tot, però jo recordo que hi havia molts sacs de gra i la gent anava a comprar gra. Jo anava a comprar sègon que hi barreja una mà i posava les gallines, no? I bé, alguna cosa amb aquest temps que ens queda abans d'acabar que t'hauria agradat explicar-ho, perquè clar, l'espai que heu tenir era una pàgina per cadascú i els minuts que us van deixar per poder explicar, però alguna cosa que t'hauria pogut agradar explicar o un cop vas haver-ho llegit i van dir ai, et vas deixar això o em va... M'hauria d'explicar això? No, jo em sap greu que precisament la Montse Colet, la Montse Sala, perdó, Montse Sala Mitjans, sempre diuen Montse Sala Colet, la Montse Sala Mitjans el seu marit amb Pere Pasqual van anar de viatge i no van poder ser-hi. Això és el que em va a veure més, perquè quan vam organitzar tot això ells ja tenien emparaulat amb les CES, no sé si anar al Perú o anar... Escolta, i no els hi pots fer una visitaria personalitzada? No, els hi vaig ensenyar el text abans. Ah, directament, eh? I em van corregir el nom del tiet que vaig posar Joan, i era Josep. Clar, perquè ella també ho va viure, tot això, no? Sí, sí, clar, però va ser l'última dependenta. Ah, va ser... Els anys 80 estava ella venint allà. Sí, 7 o 8 anys amb la seva mare, i després ella sola. Ara, jo ja no hi era aquí, no sé com va acabar, però van tancar perquè ja no durava més de si, ja començava a haver-hi el Cabravo i començava a dir altres coses. Clar, això era començament dels 80, el supermercats... Va tancar Galtovella, va tancar... Sí, de fet, una mica també reflecteixen tota una època aquesta, les botigues aquestes que repassem. Botigues de poble. Les botigues de poble i sobretot després de la postguerra i la dictadura, perquè ja quan va entrar la democràcia ja van entrar els supermercats, que això potser no n'hi havia abans. Un altre sistema de vida comercial, evidentment, i un canvi bastant important va ser a Calra Casens, que era baixant la... baixant de la Mercat, a la dreta, hi havia el Calra Casens, que era també molt gran. I van venir uns de fora, que es deien els germans Clemente, eh? Els germans Clemente van fer ja una mena de supermercats, una mena d'una cosa diferent, com que l'embargadura del local ho permetia, van començar a vendre més barat, i van començar a córrer la veu. A Cal Clemente és substitut a Calra Casens, que van plegar. A Cal Corrales van plegar la botiga amb els mariquets Clemente i sembla que sí que va donar un tomb i per això va prejudicar molt a molts de les altres botigues, suposo, no? Molt bé, doncs Pere, moltíssimes gràcies per haver vingut per la ràdio. T'hem d'emportar més vegades, eh? Perquè realment... Ja portarem té un poble de sabidoria. Si vols, parlem de l'origen de la ràdio Sant Just. Quan vulguis, les golfes de Can Ginestar, eh? No, no, no, no. Can Ginestar. Oi tant! On era això, Pere? Servicio Informativo Municipal de San Justo d'Esbert. Sí, però on estaven situades? A l'Ajuntament. Ah, l'Ajuntament. Funcionava dissabte i diumenge. Ah, només dissabte i diumenge? Tres hores, tres hores o així. Bé, escolta, doncs ja ho farem, ho farem aviat perquè ens interessa... Bé, com ho veus. Està escrit tot això, eh? Vull dir que no... Sí, ja ho sé, a les miscel·lànies, no? A tot arreu. En fi, Pere, moltes gràcies. Que vagi molt bé. A les portes de Vildesbred Sintonitzes l'àdio d'Esbert L'àdio de San Just No l'acabre importo Des del camp de San Just posem a la teva disposició La meva salut La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic? Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir Fem salut per tu Cap San Just Avinguda Indústria Sense Númer El nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia Sistema de frenada d'emergència Porta posterior intel·ligent Assistent dinàmic per llums de carretera Vine a conèixer-lo a AR Motors a les seves instal·lacions de San Just d'Esvern i Badalona Reconegudes amb la categoria Kia 5 estrelles pel seu servei excel·lent Qualitat amb 7 anys de garantia Smooth Jazz Club De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda Relaxa't amb estils com el chill out l'smooth jazz el funk el soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem Aquestes festes omplim de música les vostres llars Escolta a Ràdio d'Esvern les Nadales de sempre i la millor música Els dies 24, 25, 26 31 de desembre i l'1 de gener us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre Per Nadal Escolta Ràdio d'Esvern als 98.1 de la FM Bones festes Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat i informatiucomarcal.com Notícies Entrevistes Reportatges Agenda No et perdis tot el que passa al teu voltant Ara la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil informatiucomarcal.com informatiucomarcal.com a la informatiucomarcal.com a la informatiucomarcal.com a la informatiucomarcal.com a la informatiucomarcal.com a la informatiucomarcal.com a la informatiucomarcal.com A la informatiucomarcal.com a la informatiucomarcal.com A la informatiucomarcal.com a la informatiucom Don't you know Oh Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit