#106 - Vuelta per Sant Just, bus 157, Altaveu i comiat

A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal, com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al penúltim programa de la penya del morro d'aquesta temporada. Us parla i us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Gràcies, moltes gràcies per acompanyar-nos avui tota la gent que ha vingut des de la bonica població del Vendrell. Home, gràcies. Gràcies per ser aquí amb nosaltres. Bé, d'aquí un moment repassem les notícies de Sant Just del dia d'avui, 19 de juliol del 2012, amb el Sergi Pont. Aquí ja tenim l'estudi número 1 de la ràdio Sergi Pont. Sí, i deixa'm saludar també la meva tieta, que ha vingut des de Sant Fos de Campsantelles. Ah, sí? Bona aplaudiment per la meva tieta. Edu, bona tarda. Bona tarda. T'ha vingut algú a veure tu avui? Nou. Oh, que hàstima. Has perdut el cotxe. En fi, també repassem amb l'Edu els trending tòpics més comentats de la xarxa Twitter d'aquí una estona. Avui, atenció, perquè ens visita una cantant i cantarà en directe a La Panya del Morro. Sí, senyor. Ella és, ho tinc per aquí apuntat, l'Esther Kundal. Acaba de treure un nou disc fa un parell de mesos, estarà a l'Altaveu, que és un festival que fan a Sant Boi al setembre, i que amb la, com es diu això, de la mà de Martí Figueres, vindrà i ens farà una cançó en directe. En directe o per telèfon? No, no, no, en directe per fax ens ho farà. Ah, molt bé. Sí, que és una nova modalitat, perquè saps que sempre estan innovant i tal, i llavors posem el fax al telèfon, perquè la penya del morro sempre innovant. Molt bé. A més, a la segona hora... Què dic, la segona hora? Si encara no acaba la primera, perquè també ens visitarà, bueno, ens visitarà, això sí que serà per telèfon, la Roser Arcs, amb la seva secció de Benestar Animal. Sergi, tu tens gos? Sí. No. Gossa? Tampoc. Edu, tens gos, tu? No. Vaja. I gossa? Ni gossa? Tampoc. Tampoc. És igual, és igual, perquè sempre queda bé parlar a les converses, per exemple, encara que no tingueu gos, de gossos. No, però vaig tenir periquitos a casa meva. I saps que en tenia dos i criaven? Ah, sí? Sí. I això és veritat, eh? Sí. D'acord, com ha d'estar bé. Si parla de benestar animal, també vol parlar d'altres animals que no siguin gossos? No, perquè és de benestar animal caní. I quan dic això no vol dir gent poligonera. T'ha agradat aquest, eh? Qui l'ha escrit? L'ha escrit tu, Edu? És bo, és bo. En fi, doncs avui al programa, també a la segona part parlarem de gent de juvenil, amb l'Eric Pomar, que ens recomana una cosa de màgia, molt interessant pel cap de setmana, i acabarem també la penya en el morro i la secció ja aquesta temporada, i tinc una mala notícia, eh? Perquè això sí que posa música trista, perquè la temporada que ve no ens acompanyarà David Pedrós. No plaudiu, que és molt trist, això. Però per què? Perquè no pot compaginar la seva vida, allò que es diu, la seva vida laboral amb la seva vida familiar. Ah. I avui, per tant, serà l'última secció dels esports extrems. Apanyà, morro. És que jo no sé si puc continuar el programa sabent això, eh? Home, és el David Pedrós, uns rínxols, uns bíceps, un cos muscular. Más idees. No, no, no, gaire. Bueno, és igual, és l'últim programa que ve, jo no sé si podré aguantar. Va, Jordi, ànims. No, però és que demà és l'últim programa de penya del morro. No deixarem que vingui avall tot això, home. Però se'm ve molt... Entre tots tirarem endavant la penya del morro, home, clar que sí. No, Sergi, no, ja no és com abans, ja. Estem a final de temporada, la gent està cansada, i ja no... Home, Jordi, que només queden dos dies, avui i demà. Ja, però jo no sé si puc ni fer el programa d'ara, ja. Home, el David Pedros ha dit que vindrà algun dia a saludar-te. No ho ha dit, això? Sí, sí que ho ha dit. Ah, sí? Sí, home. Vindrà? Vindrà algun dia. Sí que vindrà, sí. Bueno, va. I ara què? Què hem de fer ara? Les notícies de Sant Just? Sí. Amb aquest ànim. Sí, sí. Bueno, fes-les tu. Jo vaig al lavabo. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. Quina tonteria que portem a sobre avui. Es nota que són els últims programes, la gent ja està nerviosa. Vinga, Sergi, repassem les últimes notícies de Sant Just d'Esbert. Per cert, d'aquí uns moments també repassarem tuits relacionats amb Sant Just i que ens han donat alguna notícia esportiva. El que passa és que jo l'avanço, aquesta notícia. L'avances? Sí. Però és que jo tinc més informació que tu, em sembla, eh? No ho sé, quina informació tens. Jo tinc el dia que veien i tot, eh? Va, jo també. Ah, sí? Vale, vale, vale. Doncs comencem per aquesta. T'agrada el ciclisme, Jordi? M'agrada molt el ciclisme! En veritat, no, però per fer una mica de camí ciclisme, vull dir, ni fu ni fa. I és que, a través de l'Arnau Macià, que ha posat al Twitter fa una estona, bueno, certament aquesta tarda, que la Vuelta passaria per Sant Jus d'Esvern, eh? La Vuelta Ciclista a Espanya passarà per Sant Jus. Doncs, segons ens ha pogut informar el nostre corresponsal a la Índia, l'Arnau Macià... Un tio que està a la Índia ens ha de dir per Twitter què passa a Sant Jus. Així van els serveis informatius, saps? Doncs sense voler tirar tampoc pedres a la meva pòrpia taulada. És igual. Els serveis informatius han pogut saber que l'etapa número 9 de la Vuelta a Espanya... 26 d'Agost. 26 d'Agost passarà per Sant Just d'Esvern. La que comença a Andorra i acaba a Barcelona. Efectivament. I a on de Barcelona acaba? Home, acaba al Passeig Lluís Companys. A Montjuïc? Sí. Correcte, molt bé. No, no, m'he equivocat, eh? No, no, no, el Port Lluís Companys és allà. No, el Port Lluís Companys és l'Art de Triomf. Correcte, és l'avingüe de Maria Cristina, no? Sí. Ho he escut d'una competició, veure qui sabia més de la Vuelta, no?, en un moment, no? Sí. En fi, doncs saps tu més, vale, Sergi? Doncs s'acaba a Montjuïc, aquesta etapa. I què han de fer? Els han d'anar a rebre tots allà amb la bandereta de la Vuelta? Si vols vegi o si no vols no hi vaig. Ningú t'obligarà. Però jo m'ho apunto ja diumenge 26 d'agost a la tarda, perquè si vénen d'Andorra, vindran cap a dos quarts de sis, no?, per Sant Jús. M'ho dic jo. No. No? Sí. Ah... No, entre les 5 i 8 minuts, les 5 i 35... Està previst el pas dels ciclistes per la carretera reial. Carretera reial. Sí. Algú deia, potser pugen pel carrer Bonavista i fan la creu del padró i fan com una volta per Sant Just, com els cars i baixen... No, eh? De fet, no és la primera vegada que la Volta a Espanya passa per Sant Just. Ah, no? De fet, ja fa anys que la Volta a Espanya arriba a Barcelona, però sempre que hi havia arribat passava per Sant Just. Jo recordo quan era tot just un infant. Viu-me. En fi, Sergi, que no tenim gaire temps avui tampoc per anar regalant minuts de ta infància a la penya del morro. No, no, simplement recordo que quan era petit baixava, jo visc la carretera reial, baixava la carretera i bé, hi havia molta gent esperant que passessin els ciclistes i tothom cridava Indurain, Indurain, perquè aleshores corria l'Indurain. Ara que criden Independència, potser sí. No ho sé, em fica... Re, destacar això, que el 26 d'agost, etapa 9 de la Volta a Espanya entre Andorra i Barcelona, passaran per Sant Just. Serà tot just la segona etapa que es farà a Catalunya de la Ronda Espanyola d'enguany. Correcte, perquè comença Pamplona. Comença Pamplona. L'etapa 8 serà entre Lleida i el Coll de la Gallina. La Collada de la Gallina, o Coll de la Gallina. Depèn de com li diguis. No em corregeixis per dir el mateix... No, no, vull dir que és de... A veure, com a dada, eh? 175 quilòmetres, eh? De Lleida a Andorra i d'Andorra a Barcelona, que és la novena etapa que es ocupa, 194. Quina sort que tens, eh? Que no t'han filtrat la pàgina de la volta en el teu ordinador. Vull dir que jo sé més, Sergi, de la volta que tu. Molt bé, doncs res. Simplement comenta això, que podem passar. Vinga, passem a una altra cosa? Sí. Escolta, que t'enfades que sé més que tu o no? No, no, no. Edu s'enfada. S'enfada perquè sé més de la volta que ell. De fet, s'apell més que tu, eh? Què dius ara? Molt bé, Edu. Un aplaudiment per l'Edu. Un aplaudiu, un aplaudiu. Sí, sí, perquè ell ho segueix més que tu. La volta, si no ha començat, la volta queda. No, no, però tu coneixes tres ciclistes i ells segur que coneixen més, eh? Jo... Tres no tants, eh? Jo conec dos. Noeny Durany i Perico Delgado. I Alberto Contador, que tu vaig dir. Les Armstrong. I després aquí a la penya del morro vam entrevistar fa un temps... A veure si David Padros tornes al programa. Un altre, un ciclista... Ah, sí, vam entrevistar... Un ciclista, Sant Justenc, de l'equip Rabobank. No, Rabobank no. Ah, l'Alberto Lozada. No, Calle... Calle... Calle... Calle... Calle de Payne. Calle de Payne. Calle de Payne. Calle de Payne. Calle de Payne. Sí, quan vas entrevistar? Que jo el vaig entrevistar fa 12 anys. És que no sé com s'ha de dir... Jo el vaig entrevistar a la Vall d'Avers. Vale, vale. A l'Alberto Lozada. Per tant, sé més. Perquè era més profunditat que la teva entrevista. Sí, home, sí. Et regalo la teva Champions particular del Tour de França, si vols. Però, a part d'això, que el... Com es diu el... O sigui, tu ja, la Champions està fora de la ràdio, l'has guanyat totes ja. Te la regalo, te la doy, ja tienes tu Champions particular. Molt bé, gràcies. Perquè és el puto amo de la informació. Gràcies. Dit això, passem a assegurar informació. Va, Sergi, que si no... T'agraden els autobusos? Molt, m'agraden molt. Doncs la línia d'autobús 157, que passa per Sant Just. Un moment, comença a la plaça d'Espanya. Doncs... Ves... T'en saps més que jo... La línia d'autobús 157 que passa per Sant Just serà una de les afectades per la implantació de la nova xarxa de bus de la ciutat de Barcelona. A partir del dia 1 d'octubre, la línia 157 finalitzarà la carretera de Collblanc a l'altura de la parada del tramvia Ernest Lluc. En aquest punt, els usuaris podran agafar la nova línia D20 que seguirà fins al passeig marítim i tindrà una freqüència de pas d'entre 4 i 8 minuts. La nova xarxa d'autobusos de Barcelona està concebuda a partir de 28 línies que travessaran la ciutat, 17 línies verticals, 8 horitzontals i 3 diagonals que formaran una xarxa en forma de quadrícula. Ara ja pots fer broma. No, no, no, perdona, però és que no vull fer broma jo perquè ens quedem sense una línia, no? No, no, no. L'han escurçat. L'han escurçat. T'ho torna a desirar? No, no, jo ho sé. A partir de l'1 d'octubre la línia 157 finalitzarà a la carretera de Collblanc a l'altura de la parada del tramvia. I a partir de Collblanc s'ha de fer un altre autobús si volem anar fins al pareig marítim que és on acaba el 157. Sí, exacte. Un aplaudiment per les repallades. Però això, més que una retallada, és una reformulació de la línia de la xarxa d'autobusos. I per què reformulen la xarxa d'autobusos? Doncs perquè sigui més eficient. Un moment, Edu, no toquis l'espuma, perquè s'assinui un susoll molt desagradable. No passa res, eh, vull dir que... Ja ho sé. Ah, vale, vale, vale. Sergi, passem a una altra informació ja d'última. Vinga, va, la tercera i última. T'agraden els nens? Com a... Home, a veure, és una pregunta trampa? No. Vale, doncs sí. Doncs sí. Doncs bé, l'Ajuntament en conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona impulsat en guany l'anomenada Xarxa 06. La xarxa pretén unir totes aquelles persones implicades en l'educació dels infants de 0 a 6 anys que treballen en diversos àmbits. A les reunions hi ha d'assistir pares i mares, professionals de l'educació formal, membres d'entitats esportives i d'educació en el lleure i professionals sanitaris, entre d'altres. Ha estat una reunió una mica de totes aquelles persones que estan vinculades amb l'educació dels nens entre 0 i 6 anys, ja sigui amb la seva educació formal, amb l'educació no formal o també els pares, en aquest cas. Tot i que l'educació dels infants continua després dels 6 anys, la xarxa s'ha volgut centrar en aquesta primera etapa formativa perquè es considera que és una etapa clau en l'evolució dels infants. La xarxa ha posat èmfasi en el fet que tot allò que es fa amb els nens... És a dir, tot allò que percem en els nens és important i significatiu per a la seva educació. En aquest sentit, malgrat reunir persones de diversos àmbits, les trobades de la xarxa 06 han servit per trobar visions comunes. La xarxa 06 continua activa Sant Just i organitza de cara al 6 de setembre una jornada de treball oberta per participar-hi, però cal formalitzar la inscripció a l'Ajuntament. Per tant, Jordi, si t'interessa, ja ho saps. Una trucadeta a l'Ajuntament i dius que vols participar en aquesta jornada... de treball de les xarxes russis. Gràcies, Sergi, ho tindré en compte. Per cert, que l'Heli Capdevila diu al xat, diu, no fotis el 157. Doncs sí, Eli, és així, és així, a partir de l'octubre. Però a veure, Jordi... Diu, jo l'agafava a la torre Mafre i fuf, fins a Sant Just, doncs vaja. O sigui, realment és veritat, la gent que venia, per exemple, des del Plaça Espanya o des de Mafre, haurà una mica de... Haurà de baixar a l'autobús. No, haurà de sortir abans, eh, ja és esperar dos autobusos, no és el mateix que esperar un, vull dir, tot està llarga, tot es dilat, en fi... una mala notícia, una mala notícia pel transport de Sant Just. Jo crec que n'estàs fent un gran massa. Jo crec que no. És a dir, potser les persones que venien des d'allà directament fins a Sant Just sí que es veuran directament afectades, però hauran de canviar de línies. I les que anàvem des de Sant Just fins a la plaça d'Espanya, per exemple, que allà hi ha un centre... Jo penso que sí, que afectarà més del que ens pensem. Però, de totes maneres, la línia D20 passa amb una freqüència d'entre 4 i 8 minuts. Per tant, passa ràpid. No serà un canvi molt traumàtic. Jo no dic que sigui un canvi traumatític, que no ajuda. No facilita les coses. I en el transport hi ha molta gent que va amb autobús i ho valora, això. No facilita des del punt de vista Sant Justenc. Però potser aquesta xarxa serà més eficient pels barcelonins. I des de la penya del morro de Ràdio d'Esverc, què ens hem de posar? A favor dels de Barcelona o els de Sant Just? Deixo aquí la pregunta sobre la taula i si algú la vol agafar, que l'agafi. Que l'agafi l'Edu. Tu ve ja marxant. L'Eli diu, home sí, però Collblanc no és el centre de Barcelona. En fi, Sergi, moltes gràcies. Ja sabeu que si voleu més informació de Sant Just... Ara mateix a radiodesvent.com o a partir de les 7 amb el Sant Just Notícies Edició Vespre. Amb la música de Pirates del Caribe. Sí, correcte. L'Eli diu, ja t'ho diré, Sergi. En canviarà què? Ja t'ho dirà si és millor o no. Ah, molt bé. Doncs la podem convidar un dia i que ens ho expliqui. Vinga, sí, però... No cal convidar-la perquè és col·laboradora. Si ha de venir expressament... Si ha de venir des del projecte marítim, surt abans. Eli, vinga. Ui, és tardíssim. 5 i 20 de la tarda. Repassem ràpidament els trending topics del dia d'avui a nivell mundial. Atenció, perquè Uribarri ha sigut trending topic a nivell mundial, el número 1 aquest matí. Què ha passat? Doncs sí, el conegut presentador José Luis Uribarri, conegut per ser la veu del festival d'Eurovisió. es troba hospitalitzat a causa d'una hemorràgia cerebral massiva. Estava anestrat molt greu. Destacar que diversos diaris importants del país, com El Mundo, El País o ABC, ahir per la nit van dir que Uri Barri havia mort. Després, hores posteriors, van desmentir la notícia. O sigui, es van equivocar, un error bastant greu. Per mi, almenys. Sí, sí, no, no, està evident. Tenim alguns tuits destacats, com per exemple, quiero mandar toda mi energía y mi cariño a toda la familia de José Luis Uribarri, o después de que el mundo ABC, el país, confirmaran la muerte de José Luis Uribarri, ¿qué periódico debemos leer? Ninguno. Bé, un altre trending topic avui, Publio, Cordón, Grapo, Sevilla i Cadiz, tot relacionat amb aquells segrets... L'any 95. Correcte. L'any 95. 95, 95, molt bé, molt bé, Edu, molt bé, 95. Doncs bé. Sí, la Guàrdia Civil ha detingut avui a Sevilla i Càdiz, altres membres dels Grapo, per segrest el juny de 1995 de l'empresari saragossa Publio Cordon, segons s'ha confirmat el Ministeri de l'Interior. Sembla ser que Publio hauria estat en una habitació, en un segon pis dins d'un armari, i que després de 15 o 16 dies l'intentar escapar s'hauria caigut des del segon pis morint-se a l'instant. Recorda al ministre que se sap on està el cos, que se sap que està a la mítica muntanya francesa coneguda com el Mont Ventú, i que esperen que les detencions de les últimes ores aportin alguna prova d'on pot estar exactament el cos. Bé, tot això són trending topics mundials, eh? I ja per acabar amb el tema mundial, Leslie King. Doncs sí. El defensor del Tottenham, King, un defensor que no és molt conegut, però hauria de ser-ho més. El seu gran problema han estat les lesions al genoll durant tota la seva carrera. Han tingut lesions al genoll constantment, que no l'han permès anar millorant. Doncs s'ha retirat del futbol professional i assumirà un paper d'ambaixador al Club Lundinenc. L'exdefensa d'Anglaterra, 31 anys, com he dit... 30, 30, 31. 31 anys... ha estat lluitant amb les lesions durant diversos anys i no ha pogut entrenar-se sobre una base diària constantment. En fi, Leslie King, que el coneixen a casa seva, defensa del Tottenham i que ara es retira als 31 anys. Molt bé. Passem ara als trending topics d'Espanya. Primer, CDC, dos punts, Palau. Imagino que referent a l'assumpte... Convergència Democràtica de Catalunya. Sí, i el cas Palau, no? Sí. I el tema de finançament il·legal i tot plegat. Doncs bé, el jutge que investiga el saqueig al Palau de la Música va declarar ahir Convergència Democràtica de Catalunya responsable civil a títol lucratiu i li va exigir que presti una fiança per valor de 3,2 milions d'euros sota l'amenaça de l'embargament dels seus béns. Perquè se suposa, presumptament, què és el que va passar? Doncs... Bueno, presumptament no. Després, el Jullet ja ha declarat. Què és el que va passar? Doncs que va rebre fons de l'associació Orfeo Català a través d'entregues opaques de diners en efectiu per valor de 2.314.495 milions d'euros realitzades en el període 2002-2008 pels imputats Fèlix Millet i Jordi Montull. Anirà Artur Mas a declarar? Doncs avui s'havia de decidir, efectivament, al Parlament, si el president Mas havia de fer explicacions al respecte o no, però SIU i ERC s'han posat d'acord i s'han oposat i, finalment, Mas no hi anirà a declarar. Per tant, Esquerra Republicàica no cal, no?, que no digui res, ni faci donar cap mena d'explicació. La fiança es pagarà i quan? Sí, doncs, efectivament, la fiança es pagarà dins del termini requedit. Se suposa que demà la pagaran, i possiblement a través d'avals bancaris o propietats immobiliàries. Molt bé, només els faltava això a la política per acabar ja de descreditar-la. Però no tot és igual, sempre sortirà aquell, no tot és igual. No, però mira, en fi. Lara López, també a 830 Tòpics, Ràdio 3 i Tomàs Fernando Flores. Tot això relacionat amb la notícia que ha deixat, o més ben dit, l'han despedit. L'han acomiadat a la directora de Ràdio 3. Doncs sí, i tant. Lara López, directora de Ràdio 3, és l'última... L'últim cap que roda la Corporació de Ràdio Televisió Espanyola les acaba sent nomenar president Leopoldo González Eixenic, l'elegit pel govern per portar les regnes de Ràdio Televisió Espanyola després de canviar la llei per poder designar-se sense consens amb la resta de partits. Un treballador de la Corporació ha declarat que la nova direcció està fent una neteja sistemàtica de tot aquell que no declari la seva absoluta obedència al PP. Sí, es veu que ara ja es coneix això com fer un Sergi Mas. L'altre dia l'Arança ens ho deia, que quan t'acomiaden així sense avisar de cop i volta és fer un Sergi Mas. Sí, i bé, han destruït el model de Ràdio Nacional Espanyola, també afegeix que han destruït el model de Ràdio Nacional Espanyola, no importa l'audiència, Ja que fa molts anys que el PP porta rumiant la venjança. Molt bé. En fi, algun tuit destacat sobre aquest tema? Bé, diu, el gobierno echa Lara López de Radio 3 i quiere dar un impulso a la música independiente poniendo de director al pianista de parada. O també, Lara López siempre tuvo claro que quería hacer la mejor Radio 3 i lo logró gracias a su talento i valentia. Te quiero mucho, jefa. Te quiero mucho, jefa. Sí. Bé, i acabem també amb un altre trending topic avui a Espanya. Atenció, perquè Groenlàndia, dos punts, Manhattan, ha sigut trending topic. Què tenen en comú Groenlàndia i Manhattan? Perquè no ho entenc, eh? Sí, mira, hi havia un iceberg, un iceberg que és el doble de gran que és Manhattan, tu coneixes Manhattan. Sí, amb l'illa de Nova York, no? L'illa de Manhattan. Doncs un iceberg, el doble de gran, de Manhattan, s'ha desprès durant l'última setmana a Groenlàndia. Oh, a una glacera! Sí, com és el doble... I l'iceberg de 150 km2... És la segona pèrdua massiva per la glacera Peterman en dos anys. El 2010 la glacera va perdre un tram de gel de quatre vegades la mida de Manhattan, o sigui, 300 quilòmetres quadrats, que és bastant, moltíssim. I tot això, tot i això, els experts diuen que encara és aviat per parlar d'escalfament global. Mira, la Eli diu el xat de radiodesvern.com, on també tothom qui vulgui pot anar a donar la seva opinió del que anem dient. Diu, que vergüenza de país, ara Radio 3. Sí, i espera't, i espera't. A més, a Ràdio 3, que havia fet un 33% més d'audiència en aquesta última onada de l'IGM. Gràcies a la López, que estava... Sí, sí, per això. I havia arribat, em sembla, que els, no sé si, 400.000 oients, que per Ràdio 3, estaven molt i molt bé i anaven augmentant les audiències. En fi... És un moment crític. És un moment polític, no té més misteri. Edu, moltes gràcies. Demà ens tornem a retrobar en l'últim programa de la penya del morro. Que vagi bé, Edu, gràcies. Canvi que va a dos quarts de sis de la tarda i d'aquí uns moments amb el Martí Figueres parlarem i ens cantarà, a més a més, també una cantant, l'Esther Kundal, que té una veu meravellosa. Fins ara mateix a la penya del morro. Ràdio Desvet, sintonitzes. Ràdio Desvet, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desvet, 98.1. Ràdio Desvet, 98.1. Última vegada aquesta temporada que sona aquest tema, perquè durant cada setmana i cada dijous, des del setembre, quan sona... Aquest tema que, per cert, no sé si ho hem vist alguna vegada, és de Rodolfo Guerra. La vida és un festival. Martí Figueres apareix a l'estudi número 1 de la ràdio. Martí, bona tarda. Ei, què tal? Com estem? Molt bé, molt bé. La vida és un festival. El Martí cada setmana ens ha parlat d'un festival. Han anat a tots els festivals per haver-hi a Catalunya. Se m'ha quedat cara de festival, ja. Sí, i per l'estranger. Però avui, com que Martí és l'última secció, ens portes a una cosa diferent, no? Avui tanquem el cercle. Després de viatjar per les quatre províncies de Catalunya... I, perdó, l'estància, com m'has dit, tornem a casa, al Baix Llobregat. Ah, molt bé, molt bé. Roda el món i torna el món, que diuen. Per cert, a quina localitat del Baix Llobregat avui anem, no sé, de festival, allò que fas tu? A Sant Boi. Recordes quin va ser el primer festival que vaig anar? Sí, home, no vas anar a Sant Boi, també? Exacte. A l'Altaveu, no? Vas anar? I tant, exacte, a l'Altaveu. Però, lògicament, com que falta un mes i mig, no podem fer cap crònica al Festival Altaveu, perquè és al setembre, és al principi de setembre, a l'altre de Sant Boi. I no ets Sandro Rey? Com, com? I no ets Sandro Rey? No sóc Sandro Rey. Que si fessis Sandro Rey potser podries fer-ho d'aquell setembre, però encara no. No, no, no, jo sóc Rey, però no Sandro. Ah, exacte, sí, sí. Després d'aquesta nota d'humor, lògicament, com deia, si falta un mes i mig, difícil ho tindré, no? Llavors farem una cosa... Una secció diferent. Ah, una secció diferent? Exacte, perquè parlarem d'altaveu, però el que farem és trucar amb el periodista Albert Puig. Albert Puig? Sí, que és el presentador del Licatessen. Ah, sí, aquell que parla així. Que parla així d'aquesta manera, no? Ah, sí, m'agrada molt, m'agrada molt. És molt xulo, i tant. I, a més, l'Albert és el director artístic del festival. Ah. Sí, sí, sí. I, sobretot, sobretot, ho farem amb una xerrada amb una de les persones que hi participaran. I no ho farem per telèfon. Ah, no? No, perquè la tenim aquí al costat. Oh, quins nervis. Bé, això serà d'aquí uns moments, perquè abans hem de repassar alguns dels festivals que hi ha els pròxims dies a Catalunya. A veure Martí, ràpidament, quins festivals destaquem per aquest estiu? Doncs mira, em podia destacar molt, però de moment em quedaré simplement amb dues petites cosetes que es faran perquè la gent que caigui se'n vagi cap amunt, cap a la Costa Brava, que en som molts. I Costa Braves, terra de festivals. Primer anem a l'escala, Empúries. Ah, bona enxoba. I tant, i tant. I, bueno, unes runes precioses d'allà. És el marc incomparable per fer un festival com el Portal Blau, el cinquè festival de músiques i arts a la Mediterrània, que comença el 3 d'agost fins al 14 d'agost. I, bueno, hi tindrem els Amics de les Arts, la Sílvia Pérez Cruz, el Roger Mas... amb molta gent. Música, pensament, poesia, arts plàstiques, gastronomia, és com el macrofestival dels festivals, no? Sí, sí, sí, però una cosa com més petitona, no? Allà tranquil·lament, allà veus unes actuacions, la brisa marina, ideal, molt mato. Del 3 d'agost al 14 d'agost a l'escala. Bé, i l'altre festival que ens apuntes per aquest estiu, Martí? Doncs continuarem a la Costa Brava, baixem una mica més, fins a Calonja, on se celebra l'Interludi. Oh, Calonja, que bonic allà, la Torre Valentina, tot allò, no? Bé, això és Sant Antoni, la Torre Valentina és Sant Antoni i Calonja. Calonja és el poble de dalt, diguéssim, de muntanya, no? I l'Interludi és l'hereu del Festival de Música de Calonja, que és el festival més antic de la Costa Brava que hi ha. Ja és això, eh? Ja té nom, sí, sí. La curiositat del festival és tant que l'objectiu està en fer maridatge entre música, enologia i gastronomia. Ah, veig que a la Costa Brava es porta molt, no?, barrejar la música amb el menjar. Sí, sí, llavors estàs allà i pots prendre un vinet que ja ve en bo, mentre escoltes també la Sílvia Pérez Crut o el Marc Parrot. O, escolta, amb el Joan Chamorro i l'Andrea Motis, que també els vam tenir aquí al programa. És veritat. O el Xavi Lloses, que acabarà amb un format trio que oferirà una nit de... De gent jazz, és a dir... És a dir, el maridatge perfecte, jazz, de qualitat. Que hi haurà el Joan Motera, també, allà. El qui? El Joan Motera, és un amic meu. Pot ser, eh? Pot ser, pot ser. És que em sona, em sona, em sona. En fi, doncs aquest és el festival, eh? El Pati d'Armes del Castell Medieval de Calonja, molt bonic, el 21 de juliol, el 18 d'agost. Bé, dit això, passem als convidats que tenim avui, va. Què dir? Què dir? Què dir? Què dir? Mare de Déu, quina delicadesa, quina sensualitat, quina veu més dolça. Martí, explica'ns una mica, què és això que sona? Doncs això que sona és l'Esther Kundal, que és una noia nascuda a Caldes de Montbuí, que als 7 anys va començar a estudiar piano, 10 anys més tard es va atrevir amb el clarinet, i als 27 van entrar al taller de músics i va descobrir que el seu instrument preferit, el que millor li podia donar, era la seva veu. Ara publica Home, un disc d'11 cançons rodones, a mig camí entre el jazz i el pop, però amb un toc personal, fosc, trist, molt emocionant. I, bueno, l'Esther Cundall es ve acompanyada pel guitarra Joan... Com no, perdona? Joan Motera. Ai, el Joan Motera, no en parlàvem abans. En realitat, contrabaixista, eh? En realitat, contrabaixista. Cap com el Xavillós. Exacte, mira, avui tot queda rodó, escolta'm. Parlem de l'Esther Cundall, però... Tenim aquí un músic que participa al festival de Calonja, escolta'm, això és rodó. Bon dia a tots dos, bon dia Esteve. Bon dia, bon dia. Ho teniu tot avui. Sí, sí. Benvinguts al programa, gràcies per venir. En fi, què he dit d'aquest disc? És el teu primer? És el primer, sí, és el disc de debut, presentació, estrena, tot, tot el que tu li vulguis dir. Estàs contenta o què? Bastant, sí, sí. La veritat és que sí. Quan va sortir? Va sortir a principis de maig. Finals d'abril, principis de maig va ser el dia que ja el vam tenir, de la fàbrica, i el vam presentar a Barcelona, a l'Helio Gaval, el dia 12 de juny. Molt bé. Va ser la presentació oficial. Sol d'out. Sol d'out, em comentàvem abans. Que bo. Sí, la veritat és... Per això estic contenta, el fet que surti el disc al cap d'un mes, fas la presentació i et trobis aquestes coses... Home, ja t'esperes que vagi bé, però potser tant no. I a més a l'Hélio Gaval. I a l'Hélio, sí. Sí, sí, sí, sí, molta il·lusió. Seguir la progressió aritmètica, els 7 anys toques el piano, els 17 el clarinet, els 27 descobreixes la teva veu, ara en tens 37. Els 37 primer disc. Diguéssim que sóc lenta, però segura. De 7 en 7, als 47. De 10 en 10. Dís d'or. Dís d'or, als 47. Potser als 47 em retiro. No, home, no. Et valem anys i anys, eh? No, home, no. En fi, com diu el Martí, que estàs pressionat amb l'edat, com veus, als 27 vas entrar al taller de músics. Què vas fer fins als 27? Com va anar el començament amb la música, els primers compassos, no sé? Però m'estàs dient de petita o des que vaig entrar al taller i tot plegat? Sí, de petita, no sé. Jo sempre dic que hi ha gent que el seu camí és com línia recta. Jo tinc la sensació d'haver fet moltes corbes per entremig. El que passa que suposo que l'haver fet aquestes giravols, aquestes giragonses també t'ajuda a trobar-te molta gent, a conèixer moltes coses, a estudiar mil coses diferents, que suposo que tot suma, no? Però de petita és això que estudies música i fas piano, que és l'instrument allò típic a casa. Et diuen, bueno, mira... Piano sempre anirà bé. I és veritat o no? Sí, he de dir que sí. Ets una bona pianista. I crec que, bueno, no diria això, però crec que el piano és indispensable per la formació musical. Una base de piano està molt bé tenir-la. I va ser amb el llenguatge clàssic i després vaig estudiar clarinet i tot això. I a mi m'agradava molt la música, però sí que hi havia... una separació molt gran entre el que jo estudiava i tocava i entre el que jo escoltava a casa, per exemple. I llavors... Perquè què escoltaves a casa? A casa escoltava, sobretot... Jo tinc germans més grans que jo, bastant més grans, i quan jo era petita no arribava al tocadiscs i eren ells que posaven els discs, i des del gran de Rolling Stones, Beatles, Pink Floyd, Super Trump, fins al següent, que ja era... els Kings, Paul Weller, The Jam, Style Council, tot aquest. Per tant, podríem dir que aquestes són les teves influències? Sí, sí, jo crec que sí. Entre el que estudies, el que escoltes i el que després t'acaba agradant a tu, pròpiament, que tu descobreixes, podríem dir, fas un poti-poti i... I així has creat el teu propi son, el teu propi esager personal, no? Això és el que suposo que tothom busca, intentar trobar una sonoritat que... que s'acosti el màxim possible al que un vulgui expressar, no? S'intenta. I com ha sigut aquest procés fins a arribar a trobar el teu so? Hi ha un fet que jo crec que és bastant important, que és aquest d'entrar al taller de músics, que va coincidir, a part de començar a estudiar veu, de començar a estudiar un altre llenguatge musical, que seria el llenguatge més modern, el jazz... I això per mi va ser un descobriment perquè veia que d'alguna manera jo em podia expressar molt més fàcilment i molt més directe amb la música. Cosa que amb el clàssic sempre... Sempre hi havia hagut per mi com una barrera. Hi ha gent que no l'hi troba, eh? Que l'hi troba com un llenguatge més directe. Però per mi allò va ser un descobriment. I d'allà ja vaig entrar a l'ESMUC i vaig dir, carai, ara sí que m'atreveixo potser a... fer cançons i intentar dir alguna cosa amb la música. En fi, Martí, em sembla que s'han preparat. Veig un xilòfon aquí a l'estudi, veig una guitarra i, atenció, un home darrere la guitarra. Què tal? Bona tarda, Joan. Bona tarda. Tots el Joan Motera, que hem saludat abans, no? Sí, sí. Que hem fet menció al començament del programa. En fi, que has vingut avui a acompanyar l'Ester, no? A la guitarra? Sí, avui el seu guitarrista no podia venir i jo, doncs, m'he ofert. És el contrabaixista, ell. Ah, és el contrabaixista? Sí, exacte. Ostres, però hi ha molta diferència entre el contrabaix... Ostres, es mentiu un tòpic, no? Realment no hi ha tanta diferència. Home, Déu-n'hi-do, eh? De volum n'hi ha molta. Sí, sí. Però, bueno, jo havia estudiat una miqueta de guitarra abans i, bueno... Algú puc tocar. Molt bé, molt bé, fantàstic. Doncs no sé, què ens interpretareu? Doncs havíem pensat de fer el primer tema del disc, anomenat Dream. que és una nana, i espero res, que us agradi. Molt bé, doncs... En versió molt acústica i molt reduïda. Sí, home, clar, hem de tenir en compte que esteu aquí, al locutor número 1 de Ràdio d'Esvern, i que, en fi, el xilòfon i la veu l'Esther Condal, i a la guitarra el Joan Motera, quan vulgueu, nois. Dream a little one grim Still the night's hunter Is singing for you Yearning to follow your steps Do not be afraid It's just a dream, a little wondering Still the night's hunter Is singing for you Yearning to follow your stairs Do not be afraid It's just a dream Dream my little one dream Still the night's hunter is singing for you and yearning to follow your steps. La, la, la, la. La, la, la. Leaning, leaning, safe and secure from all alarms Leaning, leaning on the everlasting arms. Oh, que bé! Oh, de veritat, eh? No, no, no, en sèrio. Quina veu, no? Esther, que guai. Bueno, gràcies. No, és veritat, és veritat. Escolta, com heu arribat a enregistrar aquest home? On l'heu enregistrat? Com ha anat el procés de gravació? Tot el procés va començar amb la proposta de Petit Indi de dir, bueno, si vols fer el disc, vinga, som-hi, comencem. I després d'això ja tenia potser unes quantes cançons i em vaig posar a fer unes quantes més perquè poguéssim fer tot un disc. I després d'això jo el que tenia molt clar és que... Tenia ganes que algú es mirés totes aquestes cançons des de fora i musicalment li pogués donar una sonoritat que jo potser tenia al cap i que potser et costa més de trobar, no? I aquest algú va ser en David Soler, que li vaig demanar si tenia ganes de produir aquest disc... I a partir que ell em va dir que sí, ja vam començar a treballar-hi en sèrio. Perquè vas començar tu sola, sense músic, ni ningú com et diu. Vaig començar jo sola, fent les cançons. Em sembla que algun dia havíem quedat amb músics per assajar, més que res, per veure com sonaven una mica, per veure si acaben de fer el pes o no. I després d'això ja vaig parlar amb en David. En David Soler em va dir que sí, que endavant. I vam començar ja a treballar en sèrio, a acabar de fer les cançons, a buscar... el lloc on gravar-ho, que va ser la Casa Morada, a Banyeres del Penedès. La Casa Morada? La Casa Morada. Morada no de color, sinó de mur. És una casa medieval antiga, tot envoltada d'un mur. Que xulo, no? Sí, sí. És un lloc que vam poder estar allà, dormir, menjar i gravar. I després d'això, la resta de recordings i mescles les vam fer a Infusioners Musicales amb en Jordi Colomer, que també va ser el tècnic que ens va venir a fer, a assistir a la Casa Morada. Martí, tu has estudiat el disc, no? Te l'has posat per anar a dormir quatre dies o cinc seguits. Somies? Mira, et trobo que és un bon disc també per potser anar a dormir com a nanes i llavors et vas dormint i vas... i es va filtrant la música en els teus somnis. És que és molt relaxant, eh? Sí, també. De fet... No tinguis malsons. En absolut. Esther, com vas a tenir malsons, per favor, en aquesta veu? Algun dels temes és fruit d'algun malson, també. Ah, sí? A veure, hem tirat aquí un fil. Un fil, home, l'últim, Loneliness, sí. Home, Loneliness, per mi... Posa el Jordi, perquè és que per mi és la primera cançó que vaig sentir d'Ester Condal... És espectacular. De moment hi ha un piano. On està gravat, Ester? Aquest piano? Sí. A la Casa Morada. A la Casa Morada. Sí. Hi havia com algun grinyol, pot ser? És que als micros se sentia fins i tot el moviment de la banqueta quan anaves d'un canto a l'altre. Ostres, que curiós. Ens va agradar i ho vam deixar, sí, sí. Sort al contrabaix. Sí, hem de dir que sort al contrabaix. Joan, quines ars a les cordes. Ja el grapeja bé, ja l'instrument. And be no more alone and I'll go through fire. I per què deies que aquest tema més aviat venia d'un malson, que d'un somni? Sí, venia... Bueno, no sé si voleu us ho explico, eh? És una mica així de mal rotllo, però... A veure què ens ho explicaràs, ara. Venia d'un somni d'aquests que jo en dic de transició, en què jo somiava com es moria la meva mare. d'aquests somnis tan reals, que quan no et lleves et quedes amb aquella sensació de buidor més gran. I d'aquí va sortir el tema. Ostres! I de fet d'aquí va sortir el videoclip també, que com artista invitada de casualitat també hi surt la meva mare. I per això també hi ha molta gent que quan he explicat això comença a entendre millor el videoclip, perquè a vegades costa d'entendre. I volia reproduir aquesta sensació de solitud, de desorientació a vegades que tens amb el somni, de dir estic en un lloc, estic en un altre, aquesta sensació d'angoixa i d'inquietud també. Per què ens creiem tant als somnis? No sé si... Ens creiem, dius. És que clar, és que jo el que sento és que d'alguna manera quan ho vius, i quan el somies ho vius. I et lleves d'una altra manera. Jo a vegades molt sovint em llevo d'una altra manera de com m'he anat a dormir. És veritat, és molt fort això. És molt fort. Tant si tens un somni d'aquests d'angoixa, fins i tot al revés, com si tens un somni molt feliç, com si, no ho sé, has somiat, no us passa que ho somies amb una persona i de cop i volta no sabies res d'aquella persona i o truca o la trobes pel carrer o... Sí, sí, coses... Jo l'altre dia em vaig somiar amb l'Albert Puig, que és el locutor del Delicatessen, i que havíem de trucar avui, però malauradament, com que en un moment del començament, Deixeu-me explicar que no l'hem localitzat. O sigui que una llàstima. En fi, Martí, no sé si vols... O és veritat que vaig somiar amb ell, eh? De veritat. Anava conduint el cotxe i anava parlant per telèfon. Martí, explica'ns alguna cosa per acabar o que tinguis més de comentar del disc. Varies coses, no? Curiositats del home. Tires de... Com parlàvem abans, alguna mica referents. i versiones precisament a Paul Waller, que l'havies anomenat a The Smith, a Rebel o a Tom Waits. Per què? Què decideixes? Jo crec que cada una d'aquestes versions té la seva història personal i particular i al seu disc de presentació d'alguna manera treus del sac totes aquelles cançons que tens pendents i aquestes eren molt marcades. L'Alice el vaig fer al projecte final de carrera de l'Smook, és una versió de Tom Waits, Tom Waits a mi m'encanta m'agrada molt tot el que fa i aquest tema el vaig posar en el projecte final de curs que es deia Wonderland i tenia relació amb Alicia, País de les Meravelles i Tom Woods va fer un disc també relacionat amb aquest tema i concretament aquest tema Alice va ser un dels que em va atrapar quan vaig sentir i ara en aquest disc de presentació amb Home, és de fet l'única cançó, podríem dir, de les antigues que aquí he conservat i es manté aquí. Bé, doncs amb aquesta versió, sí, fantàstica, de l'East, de Tom Waits, acabem aquesta conversa amb l'Easter Condal i el Joan Motera, que ens han vingut a visitar. Moltíssimes gràcies. Però abans, lògicament, deixa'm anomenar perquè teníem també l'Albert Puig, que era el director artístic de l'Altaveu, perquè l'Esther Gundal és una de les convidades a l'Altaveu. A l'Altaveu, sí. Explica'ns una mica com va arribar el... la proposta de participar en l'Altaveu? El Festival d'Altaveu és un concurs i com a banda d'aquí a Catalunya t'hi pots presentar, llavors nosaltres vam presentar la proposta i aquesta proposta va estar escollida d'entre, no sé si eren 200 propostes que van haver-hi, em sembla, van escollir quatre bandes el jurat que forma el concurs del Festival d'Altaveu. I una d'elles som nosaltres i, de veritat, molt contenta. Molt contenta. Ja sabeu quin dia actueu? Sí, el dia 8 de setembre. 8 de setembre a la 1 de la matinada. A la 1 de la matinada. Allà on sempre fan l'altaveu, no? Això sí que no ho sé. És a Camp Massallera. A Camp Massallera, sí. És gratuït, que això estarà molt bé. Això també ajuda molt. Sí, sí, sí. Abans a Manos de Topo, que... No sé què té d'una cosa amb l'altra. Mira, prepararem, no sé. No sé què prepararem. Martí, això es porta molt bé ara, festivals eclectics. És el que es porta. En fi, moltíssimes gràcies per venir, Esther i Joan. Gràcies a vosaltres. Gràcies per l'actuació acústica i en directe. Un plaer. I Martí, tu també t'acomiadem, perquè acabem ja, la vida és un festival, i la temporada que ve, ja tens si aniràs de festival en festival com aquesta temporada, o què faràs? Jo crec que el projecte de la vida és un festival estanc, amb aquesta última secció. Llavors què? I tots els tiquets i les factures que ens has passat d'hotels que has anat durant tot l'any, els festivals i tot això? Sí, sí. Tampes estancar, vale? Exacte, no cal, és igual. Martí, que tinguis un bon estiu i ja pensarem a veure què fem l'any que ve. Perfecte, una abraçada a tu i a tots els oients. Bona tarda. A l'escoltes ràdio d'Esbert Sintonitzes ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Perdón, camarero, ¿podría ponerme, por favor, una... Sangrilla congelada, paella marinera, melón, carajillo y Popeye de limón. Racisco milagroso, quema la arena, peligro, medusas, la crema, tibia. Alonso de San Juan, bermudas y gafas, cangrejos por las rocas, sudores y sábanas, turistas, fritos, olivas rellenas. Me doy un paseo, of course en chancletas, llentes y tegrados, sombrillas de colores, toallas en balcón. Bona nit. La canción de Interano, y es que esta es la canción de Interano de 1984. Fins demà! Bona nit. Es que esta es la canción del verano, es que esta es la canción del verano de 1984. Fins demà! Fins demà! Doncs una abraçada ben forta de Pere Quillué, saludar a Ràdio Esbert i tota la colla del Morro. I endavant amb les haches i que no pari la cosa i anar fent bullir l'olla. Una abraçada ben forta. Hola, què tal, Penya del Morro de Ràdio d'Esvern? Soc el Toni Albà i us saludo a tots. Ja sé que sois un poc justets, perquè sois de Sant Just, però no passa nada. Todos tenemos nuestras cosas. Mira, jo que tengo que aguantar con Sergio Ramos, que también es bastante just. Gràcies a aquestes salutacions, Pere Arquillué, el gran Pere Arquillué, Toni Albà, eh, Toni Albà. I, a més a més, també fa un moment que ho estàvem escoltant, per cert, de la fe i les flores azules amb el tema 1984. A la segona hora del programa parlarem amb la Roser Arts, la nostra educadora canina en particular, que ens donarà consells ja, l'última vegada que ens dona consells, aquesta temporada amb el tema caní. Si teniu gossos, us interessarà la secció. I si no, també, perquè el saber no ocupa lloc. Tindrem l'Eric Pomar i el seu amiguet, el Dani, que està avui al telèfon a un lloc perdut, a la Manxa, i tindrem l'última secció, no de temporada, sinó ja de la vida, de David Pedrós, perquè ens deixa, ens abandona el David Pedrós amb els esports extrems. Tot això serà la segona hora de la penya del morro, després del bolletí de Com Ràdio i el bolletí dels Sengius Notícies amb el Sergi Pont. Fins ara mateix. Bona tarda, són les sis. Us parlem l'Aia Casasús i Marta Patrició. La prima de risc continua disparada en aquests moments. Està als 579 punts, però al llarg del dia ha arribat als 583, després del que avui s'ha considerat una mala subhasta del tresor. Finalment s'ha acabat col·locant la pràctica totalitat dels 3.000 milions, però d'una manera molt ajustada. L'interès del bo espanyol a 10 anys es manté al nivell crític del 7% considerat insostenible a mig termini. Pel que fa a la Borsa Espanyola, tancat la jornada amb un timid creixement, l'IVAX 35 ha pujat 63 dècimes i es manté per damunt dels 6.600 punts. Segons els experts, tot plegat, és per als dubtes que desperta Espanya als mercats. El Congrés dels Diputats ha aprovat el decret que inclou les noves mesures d'ajust econòmic, com la pujada de l'IVA o la retallada de la prestació de l'atur. Ho ha fet amb els vots a favor del Partit Popular i l'abstenció d'OPN. El govern justifica les mesures per poder sortir de la crisi, mentre l'oposició critica aquestes retallades perquè, diuen, ofeguen els ciutadans. El ple de l'Ajuntament de Barcelona de la setmana que ve rebutjarà previsiblement la reforma de la llei de bases de règim local que impulsa el govern central. Iniciativa per Catalunya presentarà una proposta de declaració institucional contra la modificació que podria comptar amb el suport de tots els grups excepte el Partit Popular. El president d'Agro Municipal d'Iniciativa, Ricard Gomà, ha criticat aquesta reforma. És una llei profundament recentralitzadora, que per tant obvia l'autonomia de les comunitats autònomes i obvia l'autonomia dels ajuntaments, perquè és una llei que aposta per debilitar la capacitat política, les competències, la capacitat dels governs locals per governar en benefici del conjunt dels ciutadans i les ciutadanes i fa esdevenir els governs locals simples instruments de gestions de competències taxades per part del govern de l'Estat. Unitat per Barcelona també presentarà una proposició de rebuig a la reforma de la llei de bases de règim local. L'Ajuntament de Calafell multarà a partir de la setmana vinent els compradors del top manta. Les sancions podrien arribar fins als 20.000 euros. Tot i això, serà la Generalitat, l'administració encarregada de xifrar i imposar les multes. Tarragona, Marrovira, bona tarda. Bona tarda. Calafell serà un dels primers municipis a sancionar els compradors del top manta a partir de demà. El consistori engegarà una campanya de conscienciació amb panells informatius i el proper dilluns la policia local ja aixecarà acte com a falta administrativa a aquelles persones que comprin productes il·legals al tot manta. No es tracta, doncs, d'una normativa municipal, ja que la Generalitat serà l'encarregada d'imposar les sancions, les quals podrien arribar fins a 20.000 euros, segons estableix la llei òmnibus. Francisco Clavero, regidor de Seguretat Ciutadana. El que passa és que la quantia de la sanció dependrà del perjudici econòmic que tu fas i també de la reincidència que tu puguis tenir a l'hora de cometre aquest tipus d'actes. Recordar que fa dos anys l'anterior govern va proposar habilitar una zona franca per al stop mental municipi, com Ràdio Tarragona. Els cooperants espanyols alliberats ahir a Mali ja viatgen a un avió militar de retorn a casa. Inoà Fernández de Rincón i Enric Gunyalon, juntament amb la italiana Rossella Urró, han sortit d'una base militar de Burkina Faso en direcció a Espanya i Itàlia. Pel que fa als serveis, coneguem si ara a aquesta hora hi ha algun problema en el funcionament dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el centre d'informació Transmet. Marta Franco, bona tarda. En aquests moments podem parlar de situació de tranquil·litat pel que fa al funcionament del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Cap incidència, per tant, a metro, autobusos, tramvies, ferrocarrils de la Generalitat i a rodalies de Catalunya. De moment, cap incidència des d'aquí, des del Transnet. Bona tarda. Com Ràdio Esports. Bona tarda, us parla Gerard Costa Freda. Ja s'ha acabat la 17a etapa del Tour de França de 143 quilòmetres amb final a Peiraguts. El corredor de l'equip Movistar, Alejandro Valverde, ha guanyat l'etapa. La general Bradley Wiggins continua líder. Rafael Nadal no participarà als Jocs Olímpics de Londres en un comunicat oficial. Nadal admès que no es troba en condicions òptimes per competir. I que és un dels moments més tristos de la seva carrera. Recordem que Rafael Nadal havia de ser el portabandera de l'equip espanyol el dia de la cerimònia d'inauguració. I el jugador del Barça, Javier Macerano, ha confirmat aquest matí que la renovació amb el club català fins l'any 2016 és molt a prop de concretar-se. Está muy encaminado, prácticamente. No creo que vaya... a tardar mucho el tema de ponernos de acuerdo y así que de parte mía está la mejor predisposición para renovar obviamente porque estoy muy feliz acá me siento muy valorado y bueno obviamente quiero seguir jugando muchos años en el Barcelona L'Argentia ha assegurat que va prendre la millor decisió fitxant pel Futbol Club Barcelona i a més ha assegurat que si ell pogués votar per la pilota d'hora aquest any escolliria el seu amic Leo Messi Com Ràdio Notícies Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. La línia d'autobús 157 que passa per Sant Jus serà una de les afectades per la implantació de la nova xarxa de bus de la ciutat de Barcelona. A partir de l'1 d'octubre, la línia 157 finalitzarà a la carretera de Collblanc, a l'autura de la parada del tramvia Ernest Lluc. En aquest punt, els usuaris podran agafar la nova línia D20, que seguirà fins al passeig marítim i que tindrà una freqüència de pas d'entre 4 i 8 minuts. La nova xarxa d'autobusos de Barcelona està concebuda A partir de 28 línies que travessen la ciutat, 17 línies verticals, 8 horitzontals i 3 diagonals que formaran una xarxa en forma de quadrícula. Sant Jus serà escenari de la novena etapa de la Vuelta a Espanya 2012, amb inici a Andorra i final a Barcelona. Els ciclistes passaran per la carretera reial des de Sant Feliu i en direcció a Esplugues del Llobregat. L'horari de pas previst És entre les 5 i dos quarts de 6 de la tarda aproximadament. La Volta a Espanya torna a Barcelona 13 anys després de fer-ho per darrera vegada. Catalunya acollirà dues etapes, la primera entre Lleida i el coll de la gallina i la segona entre Andorra i Barcelona. L'Ajuntament en conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona ha impulsat en guany l'anomenada Xarxa 06. La xarxa pretén unir totes aquelles persones implicades en l'educació dels infants de 0 a 6 anys que treballen en diversos àmbits. A les reunions hi han assistit pares i mares, professionals de l'educació formal, membres d'entitats esportives i d'educació en el lleure i professionals sanitaris, entre d'altres. Tot i que l'educació dels infants continua després dels 6 anys, la xarxa s'ha volgut centrar... En aquesta primera etapa formativa, la xarxa ha posat èmfasi en el fet que tot allò que es fa amb els infants és important i significatiu per a la seva educació. En aquest sentit, malgrat reunir persones de diversos àmbits, les trobades de la xarxa 06 han servit per trobar visions comunes. La xarxa 06 continua activa a Sant Just i organitza, de cara al 6 de setembre, una jornada de treball oberta. Per participar-hi, cal formalitzar l'inscripció a l'Ajuntament. Aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem d'aquí una hora als Sant Jus Notícies Edició Vespre a partir de les 7. Podeu seguir informats a través del web www.radiodesvern.com i a través de les nostres xarxes socials Facebook i Twitter. Que passin una molt bona tarda. Assegut a la plaça del sortir Aquí t'espero com si fos el primer bar, el bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit. Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra en la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens patran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rongues al port. Parlem de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar. i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap, tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens vendrà mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. Bona nit. Què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. D'aquí una estona amb l'Èric Pomar i el seu amiguet el Dani, que avui està al telèfon perquè el tenim a Castell de la Manxa. Ens explicaran deures d'estiu i també tindrem el David Pedros que farà l'última secció de la temporada i una mica de la vida també a la Penya del Morro, a no ser que el convencem perquè continuï l'any que ve, tot i que ho dubto. Però abans de tot això, connectem amb una piscina municipal. O no sé si és municipal, però vaja, allà hi tenim la Roser Arc, la nostra educadora canina particular. Roser, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Oh, quina enveja! Bona tarda! Perquè avui fa una calor i una aixafogor, que és que el millor lloc és on hi ha aigua o com a mínim si està fresquet. sincerament no sé de què parles. Calor no en tinc. No, clar, clar. Fas una mica de ràbia, ja t'ho dic ara, però mira com riu ella. En fi, estàs en una piscina municipal o és pública o privada? No, no, no, és privada. Oh! Allà, a Vilanova i la Geltrú? Al cantonet de la platja, a més. Oh, quina ràbia, amb un daiquiri. És que ho estic veient, eh? No, encara no, ho estic Estic esperant per no dir cap de genada, eh? Ai, doncs escolta, potser avui la secció dura fins a les 9 de la nit. Bueno, va, sí, sí, sí. A veure, som-hi. Va, parlem de coses sobre gossos, perquè amb la Roser cada setmana, ja ho sabeu, doncs avui, que per ser l'última secció de la temporada, vam dir, escolta, per què no preparem, per què no parlem alguna cosa relacionada... amb el receptari de Premis Casolans per Gossos, que això és, concretament, menjar per gossos? Bueno, no, aviam, volia fer alguna cosa especial i diferent, no?, posar-nos una mica més de broma, però bueno, que no és de broma, és de veritat. Llavors, hi ha algunes que són de collita pròpia, però n'hi ha altres que són trobades tal qual en webs. En web o blogs de gent que el que fa és penjar. Mira, jo al meu gust, com que no li vull comprar les galetes del súper, doncs li preparo això. I hi ha receptes que te les menjaries ben a gust. Sí, o sigui que en lloc de pel gos és per nosaltres, ja directament. No, no, és pel gos, és pel gos. Però te les pots menjar tu tranquil·lament, igual amb una bicona de sal o de suple. Sí. Ja m'ho diràs tu, ja m'ho diràs tu. Bé, ja t'ho diré, jo ja tinc un boli aquí i un full, prenc nota, receptari de premis casolans per gossos i gats, atenció, perquè per gats també hi ha molta gent que ens ho diu, escolta, de gats no parleu mai. És cert, és cert. Perquè tu el tema gats com el portes, Roser? Bé, puc mirar on he tingut. però no és la meva branca professional doncs per l'any que ve s'obre una nova finestra em sembla molt bé em posaré les piles aquest estiu entre piscina i piscina en fi comencem per alguna recepta pel nostre gos que pugui ser original que puguem preparar nosaltres a casa amb 4 ingredients i que a més a més el gos també li agradi jo crec que totes els meus encantats ve amb aquestes que porto aquí Mira, una que m'ha fet molta gràcia, les delícies de plàtans. Ah, les delícies de plàtans? Sí. Va, apuntem ingredients. Sí, a veure, digues. Diu, els ingredients són 3 passes de cibada, que això te'n pots anar a ensallar on te venen els llagums i tal, que em venen, de cibada. Una tassa i quart de farina, de farina integral, de farina de la típica, dos ous... un quart de tassa d'oli, d'oliva, mitja tassa de mel, mitja tassa de llet i dos plàtans que estiguin madurets, que es puguin aixafar. I tot això, com ho lliguem, això? Tot això, fiquem tots els ingredients líquids, amb els ous i el plàtan, i es bat amb un vinipimer, una batedora o una licuadora, es passa tot, que quedi ben finet. Llavors s'afegeix la farina i la cibada, es barreja bé, I el que queda és una massa com quan fem un pastís. Ah, ja, ja, ja. I què, també l'hem de posar al forn? Exacte. Això es fica dins d'una... com es diu això, una placa d'aquestes de forn, com per pizza, i se'n forma a 160 graus, uns 25 minutets. Ah, molt bé. Quan ho tenim, ho traiem, ho tallem a tiretes o a quadradets, amb un tallapizzes o amb una tisora, i llavors s'ha de mantenir refrigerat, aquest. Home, perdona, digues, digues. Digue'm. No, no, digues, digues, digues. No, si el fem servir o en fem molt, el podem congelar, i també està bo si el traiem del congelador. Ah. Escolta, anava a dir que si hi ha algun gos que menja això aquest estiu, menjarà millor que jo a algun dinar. No, no, t'ho dic perquè m'estic començant a preocupar. Jo soc molt cuinetes, a mi m'agrada la cosa de la cuina i no em costa res. Si preparo per mi, doncs ja em preparo una part que no porta sucre i sal i ja està. Perquè els gossos sucre i sal no pot ser, no? Aviam, mira, jo m'he apuntat aquí un petit recordatori de cosetes. No és que no pugui fer, és que no els hi va haver ben accés. Si un dia tu li dones un trosset de galeta que porta sucre, no passa absolutament res. Però no convé que em mengi sovint. Llavors, jo el que sí que volia recordar, perquè tot això jo n'he portat algunes, ara en podem dir alguna més, però depèn molt de la creativitat de cadascú, realment. Llavors, recordar sobretot que zero ceba, zero xocolata, xocolata tampoc no en poden menjar, Zero picants, sobretot. Sí, bueno, anava a dir, ja no em fan tanta enveja, eh?, amb el tema de xocolata, ja. Clar, sí, a mi la ceba, per exemple, a les cuinetes també m'agrada molt. Sí, segur que no, la ceba va bé amb tot, no? Sí, bueno, jo la poso pràcticament a tot arreu. A tot arreu, eh? Dóna cos. És veritat, és veritat, dona consistència, eh? Ceba a tot arreu, m'apunto, eh?, segons la Roser, s'ha posat ceba a tot arreu. Eh?, us faré un... farem una, no sé... Va, anem per peina. I una altra cosa, una altra cosa important, si fem, és igual quin sigui el premi, tant si és d'aquests o és dels del súper que agafem una casseta de galetes o el que sigui, sempre és millor. Premis petitons i bastants, que no premis grossos i pocs. El gos ho disfrutarà molt més, també. Doncs queda apuntat. Per cert, deixa'm recordar que si a algú no li ha quedat, o arriba tard, o arriba ara, o no ha tingut temps d'apuntar-lo, que pot escoltar-ho també gràcies a Ràdio d'Esvern, que hi ha al servei. Ràdio a la carta, on allà tranquil·lament podeu escoltar, aneu a la penya del morro, programa d'avui, 19 de juliol, a les 6 i 10 de la tarda, i llavors agafeu, torneu a escoltar la recepta, en aquest cas, els plàtans, i aneu apuntant, poseu pausa, apunteu, pausa, i aneu fent, perquè clar... Potser a algú no li ha donat temps d'apuntar-ho. Això és fantàstic, però hi ha molts dijous que no puc escoltar l'Albert i gràcies a això sempre el sento, clar. Ah, l'escoltes, l'Albert? Home, de tant en tant. I què et sembla? Clar, perquè com que avui és l'últim dia ho podem fer una mica de balanç, no? Perquè la Roser, juntament amb l'Albert, s'han anat tornant cada setmana i ens han anat fent aquesta secció d'educació canina, que jo ja t'ho dic, jo no tinc gos, però m'ha agradat molt, perquè sent més dels gossos ara. Home, era l'intent una miqueta, no? Si em trobo algú i vull lligar, vulguis o no, que porta gos, això ja és un punt a favor, no? Sí, eh? Ja ho diuen, que és més provable amb gos que sense. Oi que sí? La gent que té ni gos, lligueu més. Home, és més fàcil, no? És com un estímul que et dona per acostar-te. És veritat, és veritat. Escolta, i què et semblava la secció d'Albert? A veure... Bueno, no les he sentit totes, però les he sentit molt bé. La veritat és que l'Albert l'admiro molt com a professional, com a educador i com a amic, no? Però com a educador, que és el que ens ocupa, és molt coherent. Mira, la gent aplaudeix. Concentra les boniques. Molt bé. És veritat, és veritat. Ha sigut molt maco, no? El mantenir tots els mesos aquests de secció i haver de pensar cosetes. A mi també m'ha reafirmat Una mica, segons quines cosetes que havia après a gossos, no m'he hagut de pensar bé com eren per poder-los explicar, també. Home, ha sigut maco, sobretot, que no heu marxat a meitat de temporada, cosa que també us ho agraeixo, eh? Ah, o us hem disfrutada, si no... No, la veritat és que jo m'ho he passat molt bé i ja ho sabeu que us ho agraeixo molt i m'agradaria comptar amb vosaltres, si voleu, l'any que ve, eh? Així us ve de gust. Mira, veig si... Va... Penso que, a no ser que tingui un compromís ineludible, també serà encantat. Ai, que bonic, que m'emociono. Ah, però és veritat, s'han de dir les coses maques. Home, clar, sí, sobretot les maques s'han de dir, perquè de dolentes ja ens en diuen prou a les notícies i a tot arreu. Per cert, dius que tenies una altra recepta d'aquestes de cuinetes pel gos? En tinc unes quantes. Mira, una altra que també m'ha semblat curiosa, que és aquesta que me la faria per mi, eh? Galetes d'all i formatge. All i formatge? All i formatge. Recordo, bueno, abans no l'hem dit. El plàtan aporta potassi, que va molt bé. Per les funcions... Renals. Renals. Neuronals, això és el cervell, el plàtan. Ah, sí? Ah, ostres, doncs ja en menjaré més. I porta hidrats de carboni, i porta proteïna, porta... Bueno, són bastant completetes, totes les receptes. Ah, molt bé. Aquí l'all, respecte a l'all, que porten alls formats a aquestes galletes, l'all, recordo que és un antibiòpic natural, no només per ells, per a nosaltres també. Llavors, va, que dic els ingredients, seria una taça i mitja de farina integral. Com? Una taça i mitja de farina integral. Val. 150 grams de formatge ratllat, amb pols, és igual, el que ens agradi, o el que li pugui agradar el cos. Dues cullerades d'all amb pols, o un gran, un gran d'all ben picat. Mhm. dues cullerades d'oli d'oliva i una tassa d'aigua, que potser no la necessitem tota, anem mirant. Llavors, què fem? Barregem primer la farina i el formatge, com si féssim una massa de pizza així. Fas el volcà de farina i formatge, fas un foreret al mig i allà hi tires l'oli, i poquet a poquet l'aigua i anem remenant amb els dits mateixos fins que queda una massa també tipus pa, aquesta quedarà una mica més elàstica que l'altra. S'ha de pastar una mica i amb un corró de cuina les tenem totes. Més o menys un centímetre de gruix. I aquí també dona peu a la creativitat. Quan les fem, ens ho passarem bé i tot. Si tenim nens és una bona manera també d'empedrar-los als cuidadors del gos. Es poden fer galetes de formes, però és igual que fem les noces, que si ara un os, que si ara un cor, que si ara una flor, no? Escolta, tu passis bé, tu, a la cuina, eh, Roser? Ja, home, a mi m'encanta la cuina. Veig que ho disfrutes. I els meus gossos també. Quan jo cuino, estan totes allà al cantó. Oh, allà els gossos esperant, no? Oh, que bé, que bé. En fi, Roser, doncs, escolta, també ens ho apuntem. Bueno, alguna cosa més sobre... No, ja està, que l'enportem. Aquestes són 200 graus i que estiguin deurades. i es veu i està deixat-la refredar i es poden menjar. Oh, molt bé, Roser. Doncs escolta, t'agraeixo molt que hagis trencat la teva pau espiritual i de relax aquesta tarda en aquesta piscina que jo m'imagino que esteu allà en biquini, no?, i tal, amb banyadors... Sí, aquí, bueno, d'estiu, amb la xancla... Esteu fent tobles, esteu fent tobles, si no m'ho vols dir. Oh, oh, oh, home, home, no m'ho diguis, això, no m'ho diguis. Jo m'imagino tot de noies fent tobles a una piscina, ara mateix. Que te'l guardis ja, fins la temporada que ve. És broma, és broma. Escolta, Roser, moltes gràcies i ens tornem a escoltar la temporada que ve i disfruta de l'estiu, eh? Igualment, Jordi, i a tots els oients. Que vagi bé, bona tarda. Adéu. Adéu. I just wanna make love to you. Love to you. Love to you. Love to you. Música Música Música La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes. Bé, ja sabeu, estimats urgents, que aquesta és l'última setmana de la Penya del Morro, perquè demà acabem temporada i ens estem una mica acomiadant, també, de tots els col·laboradors que vénen cada dia i han vingut durant tot l'any. Avui toca, és el torn d'Eric Pomar, que ja el tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Eric, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Eric, bona tarda. Vas començar la temporada sent el locutor més jove de Catalunya i jo ja no ho vaig dient, perquè clar, tu vas creixent i ja no sé si ets el locutor més jove de Catalunya. Home. De moment, tu quan ens tens ja, 12? 12. Faré 13. Faràs 13 ara. D'aquí un mes. Sembla que a ràdio, al Papiol, hi ha un... No, no ho sé, m'ho estic inventant. Però vaja, que no ens han arribat veus, que hi hagués algú més jove a Catalunya. Millor, millor. En fi... Segueixo sent exclusiu. Sí, sí, sí. Si tens 25 anys, eh, i encara seràs el més jove de Catalunya, d'esperit, sempre. Pues sí. Eric, avui què ets el que ens portes? Doncs mira, avui us porto màgia. Ah, sí? Doncs sí. Bueno, em deixes avançar el Dani. Ah, clar. Que el tenim al telèfon, que avui està de vacances, com jo ho estava la setmana passada, doncs avui ho estaré ell. Dani, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Dani. On estàs de vacances, tu, avui? Doncs mira, estic a Luisa del Marqués. Ah, on? Al Vicent Marqués, que és a Castilla-la-Manxa. Ah, Castilla-la-Manxa. Oh, que bonic, amb els molins Don Quixote i Dulcinea. Sí, que ara mateix estic sortint de Toledo. Ah, vale, vale. Que estàs al cotxe? Sí. Ai, mira com jo. Sí, tu no estàs al cotxe ara, Eric. No, ara no. Ah. Però dic la semana passada que em vau agafar i està al cotxe. Però tu no estàs conduint, no, Dani? No, no, jo no estic conduint, no. Vale, vale. Està bé. Serien dos delictes, eh? Un que no tens carnet i l'altre... Estàs parlant pel mòbil. Correcte. En fi, doncs parlem de màgia. Eric, què ens portes avui? Doncs mira, avui us porto al Club de Màgia Juvenil. Doncs sí, heu de disfrutar d'un espectacle de màgia per tota la família i més de 85 espectadors ja ho han fet. 85.000, voldràs dir. Això, perdó. Ah. 85.000 espectadors. Home, a dir-ho, són molts, eh? No, i tant. Sí, sí. Doncs, a cada funció trobaràs un mag diferent, amb un espectacle per als petits, diferent, i també pels grans, i que pots veure durant tot l'any. Ah, ostres, i escolta, això té bona pinta, no? Sí, jo ja et dic, això es veu que ho feien tot l'any, i jo ho he trobat ara. Molt bé, molt bé. Mira, ara es diu... El club de màgia és júnior, eh? Exacte, es diu. Doncs, acosta't al món de la màgia amb els millors il·lusionistes. I aviam, els dies que ho fan són, com hem dit, tots els dissabtes de l'any, a les 6 i mitja. Ah, de la tarda, eh? A les 6 i mitja de la tarda. Molt bé. 18.30. Sí. I els diumenges fan la funció a les 12 del migdia i a les 5 i mitja de la tarda. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, i on ho fan, això? Doncs això ho fan... En el Teatre Neu. Ah, aquella... Sí, al carrer Tarol 26. Està a Gràcia, eh? Sí. Al Teatre Neu, molt bé. Aviam, el telèfon per qualsevol dubte i per fer reserves és el 9-3-285-3712. I hi ha algun tipus de descompte? Amb el carnet de Súper. Amb el carnet de Súper 3, eh? Amb el carnet de Súper 3. Molt bé. Que els preus no Súper... Preus Súper és gratuït amb el carnet Súper 3, si el portes. Sí. I el preu no Súper són 8 euros a partir de dos anys. O sigui que la gent que teniu el carnet del Club Súper 3 entreu de forma gratuïta, eh? Sí. Molt bé. I tant, per als de menys de 16 a 18 anys. Molt bé. I els d'adults són 8 euros. Molt bé. Doncs escolta, queda dit. Per cert, Dani, encàstres el telèfon, no, tu? Sí, sí, encara estic al telèfon, sí. Escolta, que fa molta calor a Castellà-la Manxa, perquè avui, bueno, ja fa un parell de dies que... Això és insuportable. Això és insuportable. El que estem vivint aquí és insuportable, eh? 42 graus fa, ja. Perdona, m'estàs dit 42 graus a Castellà-la Manxa? Sí, sí. Però això és això, però ja, ja, ja... I no se desfant les rodes a l'asfalt o alguna cosa? No, home, ara estic a la meitat del procés del Collolà. Tu mateix, no? Sí, perquè m'estigui quedant una mica rostident. O sigui, tu mateix ja vas donant voltes, no?, sobre tu mateix darrere el seient del cotxe, no?, i vas fent voltes sobre tu mateix i vas rostint-te i després els teus pares a la nit et menjaran. És això una mica, no? Bueno... Jo també, quan vaig estar a Sevilla l'any passat vam estar a 48. 48 graus a Sevilla? 48 graus a Sevilla. Escolteu, això no és normal, no? Un divendres al migdia. A més, vosaltres que som nens us deu afectar més, això, no? Sí. Dani, t'afecta molt la calor, tu, per exemple, o no? Digues. Suportes bé la calor, tu? No. Jo prefereixo mil vegades el fred, eh? Perquè amb el fred et pots anar posant coses. Esclar. I amb la calor, no. I en un moment ja que no has trobat més. A no sé que et tallis un braç, no? Això sí que és veritat. Sí, això fa molta gent, no? Quan fa calor, dic, mira, tinc calor al braç, doncs me'l tallo. Molt bé, doncs no sé si vols aportar alguna cosa més des de Castellà la Manxa. Què tal Toledo? T'ha agradat? Sí, molt maco, molt maco. Què destacaries de Toledo? Digues? Què destacaries de Toledo? Ah, doncs destacaria a l'Alcazar. Sí. I què és? És com... Sí, és com un palau de Toledo. L'escateria això... Bueno, destacaria això i la catedral. Molt bé. Ja. Sí, home, allà hi ha molta cultura de l'espasa, oi que sí? T'has fixat o no? Sí, a totes les tendes hi havia espases. Petites, grans, navalles... Sí, home, el ferro de Toledo, que es veu que a l'edat mitjana era molt preuat i la veritat és que, vaja, tothom a Europa... A moltes pel·lícules també surt, eh? Les espades de Toledo, no sé què. Sí, com la sèrie aquella, la sèrie d'Antena 3, Toledo... Ah, clar, clar, ara, ara, ara, ara. Escolta, i Dani, tu t'has comprat algun espasa o alguna cosa per l'estil o què? No, espasa no, però sí que m'he comprat coses, sí. Ah, què t'has comprat, tu? Enceler-ho? Una samarreta. Ah. Una samarreta del Don Quixote lluitant amb el molí. Ah, és veritat. T'has llegit el Don Quixote, tu? Sí, jo el Don Quixote, sí, sí. Però te l'has llegit? Sí. ¿Tú te has visitado a Quijote? Sí? Us heu llegit el Don Quijote, ja? Al col·le. Al col·le? Però el primer d'això, ja? Us l'heu llegit? No, no, al... Bueno, aviam. A veure, a veure, a veure. Quin Don Quijote estàs dient? El Don Quijote de Cervantes. Nosaltres hem llegit el de la doncella aquesta, el Rocinante. Sí, la Lucinea, que hi ha el Sancho Panza. No, és que hem llegit edicions per nens. La va aquí, que això, Superbuixa. Ah, vale. Les tres bessones i coses d'aquestes. Ah. Home, a dir, i tres bessones tampoc. Les tres bessones... Tenies sis anys. Tu m'has dit que has llegit el que sabeu de l'existència d'en Quixote perquè hi havia un capítol de les tres bessones que sortia d'en Quixote. Sí. En el Pingo també surt. El Pingo també surt? Ah, el Pingo, què dius? I el Teo. El Teo diria que sí. Teo va a la manxa, no? Sí, pot ser. És veritat, és veritat. Per cert, un tema que no sé si tocar-lo o no, però mira, jo ho faré perquè és l'últim programa de la temporada. Deures d'estiu. Almaí. Com aneu de deures d'estiu? Perfecte. Sí, sí, sí, sí. Perquè, a veure, ja fa com 3 setmanes que no teniu institut, que ja no teniu col·le, per tant, heu començat ja a fer els deures d'estiu o no? Sí. Sí? Bueno, no ho sé. Bueno, bueno. A veure, a veure, a veure. Expliquem-ho, expliquem-ho. Alguna cosa hem fet, alguna cosa hem fet. Sí, les tutores... ho vam pujar a l'IES virtual, que és la plataforma que tenim nosaltres d'internet. Ah, no et van donar cap quadern, no sé d'aquests, analla o alguna cosa per l'estil? No. Ah, jo quan era petit, sí. Tot ordinador... Tot ordinador, eh? O sigui, ens vam posar en el curs de l'IES virtual. Sí. Allà ens vam posar totes les direccions i deia que era obligat per als que havien suspès la matèria. Ah... Però els que no... No cal. Vull en triar. Ah, i vosaltres heu suspès alguna matèria? Jo no. Tu no, eh? I tu, Dani? Jo tampoc, jo tampoc. Ah, vale, fantàstic. O sigui, que no cal que feu re obligatòriament, no? No, però jo igualment he fet allò d'anglès. Ah, tu has fet anglès? Sí, m'han obligat els meus pares. I t'han obligat els teus pares a fer anglès? Està molt bé, Eric, perquè així no he perdut l'anglès, no? No, sí. I és molt important. I tu, Dani, què dius que has fet? Matemàtiques? Matemàtiques no és obligatori perquè he aprovat i l'he fet. Molt bé, doncs. A mi li agraden les mates. A mi també. Molt bé, doncs escolteu, està molt bé això, encara que no sigui obligatori, per no perdre el ritme. Però que jo vaig fer pàgines d'anglès potser un al dia, tres a la setmana. Home, clar, no m'imagino que estaràs vuit hores al dia fent anglès, Eric. No, m'estic vuit hores a l'ordinador, això sí. I què fas a l'ordinador aquests dies? Jugar. Jugar. Jugar, programar i... Programar? Què programes? Aplicació per iPhone. Una aplicació per iPhone que t'estàs inventant tu, no? I de què va aquesta aplicació? Podem saber-ho. O no ho expliquis, no ho expliquis, perquè les idees van molt buscades. Exacte. Sí, millor no ho expliquis perquè les idees van molt buscades. Ja ho veureu. No sigui cas que algú te la foti i es faci... Es faci... Es faci amb la meva idea. Sí, et farà ràbia, et farà ràbia. Molta. Sí, sí, sí. Llavors et posaré la culpa a tu. No, no, home, no. Home, tu hauràs fet la pregunta. Però tu respons, ets lliure de respondre. Jo t'aconsello només. Ara, si vols dir l'aplicació de què va. No, no, millor no. Millor no ho diem. I tu, Dani, què fa? Bueno, tu aquest dia ara estàs de viatge, no? Sí, ara, durant aquesta setmaneta, estic de viatge. El tilluns vam tenir un problema. Què va passar? Doncs mira, que... Un problema molt bròs. A veure... A les 4, estaven tots esters... Vem engegar el cotxe i la bobina del motor no funcionava. Allà, perduts a la manxa? No, no, no, a Sant Just. A Sant Just? Sí. I estava a punt de sortir i no anava el cotxe? A les 4 del matí. No, a les 4 de matinada vam engegar-ho i de 4 bobines que hi ha ens va petar una. Ostres, i no vau poder engegar-lo llavors? primer vam començar a donar voltes, a veure si s'arreglava el catxarro, no s'arreglava, i a les 8 vam dormir una miqueta més a casa i a les 8 el vam portar al taller. Perquè havíeu, clar, jo ho entenc, a l'hora de sortir i fer el viatge, no?, a les 4 del matí és l'hora prevista. Perquè pensa que són quasi 8 hores. Clar, per això, és l'hora prevista que teníeu per sortir, i al final vau portar el mecànic, però, vaja, m'imagino que el va regalar al matí el mecànic, no?, Sí, a les 10 vam sortir d'aquí a Sant Just, i a les 6 vam arribar... A les 6 vam arribar aquí al Vicent del Marquès. Bueno, bueno, bueno, bueno, bueno, bueno. A mi no passa. Perdona, això és un consell que donen molt també als mecànics, que cada vegada que s'ha de fer un viatge llarg estigui tot ben revisat, que el cotxe vagi bé. Això és el més fort, que el dimarts vam anar-lo a revisar. Oh! Ah! I el mecànic què? I em emocionava. És un mecànic d'aquí Sant Just? Sí. No diguem el nom, perquè a veure si... No, perquè si no, si dic el nom, traurem a gent. Sí, farem mala publicitat. Sí, escolta, farem mala publicitat. Els mecànics, a més que són molt econòmics, molt, o sigui que està molt bé. Doncs a mi em va passar això semblant Anant cap a Andorra. Cap a Andorra també? Que se'n calentava massa el cotxe. Ostres, tu. I al final com ho va solucionar? Vam trucar a la grua. Sí, clar. I, bueno, jo què sé, d'aquí a Andorra que hi ha 300 quilòmetres, quasi 300 quilòmetres, deuen haver-hi. Sí, sí, sí. Doncs a 150 quilòmetres va i el cotxe comença a marcar... l'agulla de la temperatura que estava a lo vermell. Oh, al límit ja cremant. S'ha de parar el cotxe, en aquest cas. No, no s'estava cremant. Jo crec que s'ha de parar el cotxe. S'ha de parar, perquè clar, no pots continuar amb el cotxe. M'he parat en una estació de servei i llavors no baixava. Llavors ens vam esperar un rato que baixés. El meu pare va anar a comprar aigua d'aquesta. Sí, refrigerant, no? Sí, exacte. I, bueno, i després, bé, anàvem parant de tant en quant. I a la tornada vam anar així, amb l'agulla així, i no ens va passar res. No va passar res, no? No, vam fer 300 quilòmetres directament, i després anem, el portem al bacànic, i ens diuen, ah, no, que... L'agulla estava trencada. Estava trencada l'agulla? Oh, quina ensurt, no? Mare meva. Mare meva, mare meva. En fi, Dani, moltes gràcies per haver-nos atès malgrat estar de viatge. Que vagi molt bé el viatge. I també, Eric, a tu, moltes gràcies per haver vingut. De res. I que tingueu un bon estiu. Igualment. Bueno, ens trobem la temporada que ve, no? Ens trobem la temporada que ve, si voleu. Aquí estarem nosaltres. Dani? Vols veure. Volveré. Volveré. Vinga, és una amenaça, no? No és fàcil, he de fer mal a mi. No, ja ho veig, ja, ja. No marxes ni amb aigua calenta, que diu aquell. Que vagi bé, Dani, una abraçada. Cuida't. Adéu, adéu, bon estiu. Adéu. Bé, doncs ja ho tenim això, Eric. Doncs sí, avui ja és l'última secció de la temporada. Sí, és veritat, doncs això, merci per haver vingut. A vosaltres. I la temporada que ve continuarem parlant de més coses. Molt bé, vinga, que vagi bé. La feia del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Fins demà! No running around. I can't stand. No put me down. I put a spell on you. Oh, yeah! Stop the things you do What's up? Fins demà! Espera, espera. Què li passa? Que s'està morint. No sé què li passa, tu. Escolta, posa una mica. Sí, posa una mica. Veig que el Cava està plorant. Has plorat molt? He plorat molt la primera hora. Quan vas rebre el teu mail de me dient que ja deixaves la penya del morro per sempre... Sí, però m'ho vaig currar, no? Calla, calla, calla. El mail m'ho vaig currar. Estava a escurrar, sí. Sí, sí. Vols que et llegeixi? No, no cal, no cal. Queda per nosaltres, allò. Sí, home, clar, és entre tu i jo. Com els bons amors. Exacte. No cal fer-ho públic. Correcte. Però potser demà vaig al Salvame i els hi explico quatre coses. Ah, sí? No, no, no. Escolta, deixa'm dir que has portat una ampolla de cava. Sí. Del Mercadona, però de cava, tu. Sí, home, i tant. Escolta, jo sempre he portat... I després que t'agraeixo molt que l'hagis portat, perquè avui el David... Perquè no teníeu res per veure. No, només aigua d'aquest sanerari que tenim aquí. I poca cosa més. Perquè avui el David s'acomiada de tots nosaltres i la penya del morro. Bé, avui és un dia una mica trist. No, home no, home no. Té, va. Per què te'n vas, David? Per què me'n vaig? Sí, tu que has fet la secció d'esports extrems, vull dir... Tu que ets una referència al programa... Una referència, sí. La gent t'escolta, veus? Molt, molt, molt, molt. És una secció aquesta... Home, gràcies al programa, realment han augmentat els meus... Follower. Follower de Twitter. Que tenies dos i ja tens tres. Ja, exacte. És el veí. Bueno, va, jo faré a veure que com que no... Perquè t'has preparat alguna cosa avui? No. No. No, només et volia comentar una cosa. Què et sembla el xandall de l'equipació d'Espanya als Jocs Olímpics? Espera-ho bé, ara parlem de tot això. Ah, ja has parlat? No, no, no. Fem l'últim... Com que m'has portat cava, jo vaig una mica i ja vaig piripi. Perquè demà és l'últim dia, no? Demà és l'últim dia, que demà vénen molts col·laboradors, així de set... I amb més ampolles de cava... Més ampolles de cava... acabarem allò, ho parlàvem, acabarem com a la piscina aquesta, com a la porta, tirant-se a acabar per sobre. Que faci el que vulgui. Sí, home, llibertat. Però com que ho és l'últim dia, anem a presentar el David à Vila ja per última vegada. Mira, pell de gallina, que sona aquesta sintonia. Un home. Uns rinxos. Uns bíceps. Un moranó a sobre. David Pedrón. Gràcies Jordi. Interpretació d'Òscar. Una mosca sota el llami. Bueno, en fi, David, avui, però com que és l'últim dia, hem dit, va, traiem un tema així, original. I és que el David, durant tota la temporada, això també ho van explicar, ha anat preparant-se diferents temes dels post-extrems, que gràcies a tu hi ha molta més gent que ara ja sap què és una triatló, què és un Ironman, i vaja, un... ha servit d'alguna cosa, no, Jordi? Sí, i un munt de... Sí, sí, ara m'ho preguntes a mi i no sé si tu ho sabries. Bueno, és igual, perquè tu ja sabem que ets limitat, però bueno, està bé. Ara, ara, ara. Home, ara estic carregant. Ara ja... Ja veig que tota la ràbia... No, no, jo t'estimo molt, Jordi, ho saps, ho saps. Sí, però soc limitat o m'estimes molt. No, exacte. Estimes una persona limitada, oi? Bueno, clar, puc fer-ho, no? Sí, home, estàs al teu dret a estimar les persones tan limitades com vulguis. A veure si acabarem malament. No, no, no. Tot l'any aquí ve i ara acabarem amb tensió. Em pots trucar sempre que vulguis. És que l'alcohol fa molt mal. Jo m'ho he pogut dir una mica i em sento com a gràcia. Eh, tu de què vas? De què vas, marxant? La millor secció de la penya del morro. Ara, és normal. Què t'anava a dir? Què, què? Ja no sé què t'anava a dir. Que va, parlem dels uniformes aquests... Nòvio ha parlat, en sèrio. M'estranyaria molt, no? Perquè ha sigut... És que, perdona, no ho hem parlat perquè tu em vas dir que parlaries. Ah, vale. Ah, vale. Com a... Ah, vale. Ah, vale. Com a coordinador de... Sí, Rollo Jiménez Los Santos a APM, no? Era això? Ah, ah. Ah, vale. Això que m'has enviat, el Jiménez Los Santos? Ah, vale. Sí, crec que sí. Ah, vale. Ah, vale. Sí, sí, sí. Perquè és que jo et vaig enviar allò del... Perdoneu... Sí, espera't, que ho vaig de dir. Algú ho ha de dir. Sí. Perdoneu, però algú ha de dir que... A veure, no a tothom li agran els manels. Ja, ja. El Manel, el Manel, com es digui. Jo no sé, no sé ni com es diuen. Sí, amb els Manel. Vale, pues prefereixo els Ramones. Prefereixo els Ramones. Sí, sí. Vale, pues els Manel, pues no, no, no. Ni els Manel ni el bici. Ah, vale. És que això, de veritat, eh? O sigui... Ni els Manel ni els Bicibox. Fracàs total. Si una cosa queda clara durant el tu... Em talles, eh? Em talles quan parlo del Bicibox, eh? No, però dic... No, no, el contracte. Ah, sí, sí. Ah, vale. Ah! Ah, vale. No, ho dic perquè... Escolta, no podem fer la secció així. Jo no vull veure més ja. I segon, que t'anarà a donar-les perquè si una cosa ha quedat clara és que tu, els Manel, no t'agraden, aquesta temporada... Ah, sí. Vale, vale. Ah, vale. I la segona és que l'aplicació aquesta de l'APM fa molt mal, eh? Más vale tener buen humor que en el cul un tumor. Vale, vale. Però no comencem, no comencem. Sí, home, però és que no tens aquesta aplicació al mòbil, tu? No. La de l'APM, eh? No. No la tens, eh? No, ja ho miraré. Ja... I l'altra cosa que ens ha quedat clara és que... És que tu no faràs una triatla. No, és que el bici-box no t'agrada. No, a veure, no sé. Així com el bicing tampoc m'agrada, però veig que és útil i és pràctic. Doncs el bicicocs no el trobo pràctic. Jo no aniria amb la meva bici. Vale. Tu em talles ràpid i dius, hòstia, això ho fot a l'Ajuntament, a mi em paga l'Ajuntament. No, no, al contrari. Si aquí hi ha una cosa, tu m'ho diràs. És la llibertat d'expressió. Aquí hi ha llibertat d'expressió. Perfecte. Què és això? No ho sé. En fi, David, vols parlar de les seleccions espanyoles, que tenen ja uniforme i que l'altre dia... Tu ho has vist? I què et sembla? Home, molt caní, no? Tu ho has vist? Jo vaig veure en el Twitter que diverses opinions d'això del xandall, li puc dir, o la uniformitat aquesta de la selecció espanyola dels Jocs Olímpics... I un posava, estos más que para ir a por el oro van a robar cobre. És veritat, és veritat, és veritat. Aquest va ser boníssim, és el que em vaig recordar. Home, jo crec que, no ho sé, és com raro, no?, aquest uniforme, i a més és com molt... Qui l'ha dissenyat, això? No ho tinc ni idea, però és com volen... Serà el costo, segur. Sí, sí, sí. El del blau. Hosti, t'assembles el costo, tu, ara una mica que ets? Sí, ara mateix. T'assembles el costo, tu? De compte corrent, sí. Sí, mira, la gent diu que sí. Sí, sí, sí. La gente emocionada dice que sí. És veritat. Doncs jo no sé qui l'ha fet, però és una... A veure, si em preguntes personalment a mi què em sembla... Trobo que és una mica lleig, una mica hortera, i no sé, com raro, poc modern. Jo la veritat. Jo vaig poc modern, allò. Allò que és als anys 80, però ara em cal allò, amb aquelles anilles... És que ni als anys 80 eren tan horteres. I no sé, per exemple, no sé si era el d'Anglaterra, el de Great Britain, i estava bé, era bonic. I em sembla que no sé si algú... Com es diu la... No, Linda. Com es diu la dissenyadora aquesta, McCartney, la filla del Pol McCartney? Agatha Ruiz de la Prada. No, McCartney, no ho sé. Lisa McCartney? No. No ho sé, no ho sé. Bueno, doncs no saps tu que la filla del Pol McCartney és dissenyadora moda? Però un moment, una cosa, una cosa. De què parlem? D'esports? Ens hem anat per los foros de Uveda. Tu vens d'aquí l'últim dia, pensa, va, que és l'últim dia... Yes. Porto una ampolla a la cama, passo de tot... No, no, no, estem parlant sobre els Jocs Olímpics que comencen d'aquí a 8 dies. És veritat que, per cert, parlant de Jocs Olímpics, dimecres que ve ja es faran els 20 anys de Barcelona 92. Correcte. Hòstia, que fort. És veritat. Quins records teniu de Barcelona 92? David, tu recordes alguna cosa? Això sortirà molt, eh? La setmana que ve els programes de ràdio... Sí, sortirà molt d'això. Sí, sí. Així, a vot de pronto, com es diu, a vot pront, no? Bueno, és igual. A veure, el primer... Sort que te'n vas, sort que te'n vas, perquè a vot pront. Si no ja em fotríeu fora, ja ho sé. Jo és que vaig venir aquí perquè no em volien ni a casa, però ara ja m'han acceptat i va, torna. Veig suert-ho, avui, eh? Veig... És el cava, és el cava al mercador aquest. És barata, però peleon, eh? No. L'havien d'haver pres al final, la secció, el cava. Eh? Sí, és veritat, l'havien d'haver pres al final. L'havien d'haver... Bueno... El primer que em ve a la ment és... És que és el primer que em ve a la ment. És la imatge de la infanta Elena plorant a la cerimònia inaugural. La banderada era el seu germà, no? El príncep Felip. Eren a Barcelona 92, no? Sí, senyor, sí, senyor. Doncs, correcte, els Manolos, que van posar la banda sonora final de la col·lenda. A mi, en Barcelona 92, per mi, els Manolos, eh? Els Manolos i Montserrat Caballé. I el Freddy Mercury. Però això va ser abans. El Freddy Mercury va morir abans, abans dels jocs, d'acord? Sí, sí, sí. Sí, ara que dius dels Manolos, també, però... Bueno, a veure, i el que és la inauguració, tota la festa de la inauguració també, està molt bé, eh? No riguis. Podem escoltar la cançó? Sí. Doncs la setmana que ve hi haurà tot de vídeos, tot de reportatges, 20 anys, 20 anys als Jocs Olímpics. Saps el que m'agrada a mi, el que em va agradar? Que fort, nen. Que encara ho recordo. És el barco aquell de la Fura als Baus. Sí. Te'n recordes allà a l'Estadi Olimpíc? Ah, sí. Te'n recordes del barco que desplegava les planxes aquestes? I els rems i tot això que era de la forada dels Baus. Però me'n recordo, saps per què? Perquè moltes vegades passo en bici davant del jardí. Allà a Sant Andreu de Llevaneres hi ha un jardí d'un personatge que em sembla que és el Bassat. Saps aquest... No sé si... No, periodista no és. Com es diu? El Bassat és... Publicista. Per cert, deixem dir que l'Eli diu una empresa que ja ha fet els dissenys, és una empresa russa que es diu Bosco Sport. Són els dissenyadors. Una empresa russa, eh? Hem d'anar a Rússia, a qui dissenyin... A tope de bot que anaven aquesta gent quan van dissenyar-ho. Sí, pitjor que nosaltres avui. Sí, sí, sí. Bueno, el que et deia, i en el jardí... Gràcies, Eli. Gràcies. I en el jardí d'aquest personatge hi ha el barco de la fora dels Baus. Se'l va quedar ell. Ah, sí? Sí, per això me'n recordo d'aquest vaixell, perquè sempre que passo per allà amb bici, et paro davant del jardí per veure el barco que el té. Pots dir on és? Dius a Sant Andreu? Sant Andreu de Llevaneres. Si vas de la carretera per l'interior, des de Mataró, la carretera a l'interior, cap a Sant Andreu de Llevaneres, abans d'arribar a Sant Andreu de Llevaneres, a mà dreta, però res, a menys d'un quilòmetre de Sant Andreu, hi ha un jardí, que em sembla que és la Casa del Basar, I hi ha el barco aquest de la Fora, els baus. Mira, aquest és el moment que porten la torxa, em sembla? Sí, sí, sí, correcte, sí, això me'n recordo. Del Rebollo. Rebollo, moment Rebollo, em sembla, eh? Que la música la va fer Carles Santos. Això és el moment del Rebollo? Bueno, aquí diu fanfàrria d'antorxa. Fanfare a marató, fanfare a atletes, eh? La notària d'Eutrera, també. Home, la veritat és que va ser original, eh? Sí. Penso que va ser una cerimònia inaugural amb lo de l'antorxa, el barco aquest de Forals, tot el desplegament aquest de la inauguració va ser bastant original. Hola! Hola! Això era l'hola? Hola! Sí. Sí, sí, sí. Sí, d'això fa 20 anys. Ja fa 20 anys, tu. És que ets fort, eh? Sí, sí, com passa el temps. Com passa el temps, eh? Jo en aquell moment tenia dos anys. Jo en tenia més. Sí, tu no en tenies dos. Que mentider que ets. No, vull dir... Sí, que en tens 22, ara. No, però jo vaig anar a les Olimpiades, eh? És el moment de recordar a tothom. Ai, què vas fer? Vas anar a les Olimpiades i què feies? Vas mirar... Sí, ara fa poc es veu que sortejaven, o no sé si es posaven a subhasta, coses sobre les Olimpiades, que sigui un cartell del COVID, que sigui no sé què. Bueno, te'n recordes del COVID, la mascota... que va tenir tanta polèmica. I la Petra, que era la seva amiga, que no tenia braços. Exacte. Perquè era la mascota... Bueno, i el mateix any del curro, de l'Espò Sevilla. Per què va portar polèmica el Cobi? Em creia bé. Clar, jo era petit, però em creia bé. Bueno, a mi no... No, no, no, sí. Però per què has dit que va portar polèmica? Perquè, bueno, perquè ho va portar polèmica. Quan va sortir el disseny hi havia molta gent que no estava d'acord. No, no es pot tenir... I el d'això i el curro aquest d'Espò Sevilla... Era una còpia, però una còpia descarada d'un ninot de la niña L'exorcista. Ah, sí? Hòstia, sí. A la pel·lícula L'exorcista... els juguets que té la nena, hi ha un que és el curro, però el clavau, però el clavau, a l'habitació de la nena. Com a mínim el mariscal... No, aquell no era del mariscal, el curro, eh? Com a mínim el mariscal, el colbi, ho va fer original. Exacte, exacte. En fi, ho hem de deixar aquí ja. Sí, sí, pues torna l'any que ve. Home, m'ho pensaré, va. Si tinc temps, va. Eh, eh, oh, atención, atención, salta la noticia. No, no, no, no. Bueno, no sé si m'estimeu molt, pero ahí donde te quieren no vayas muy a menudo. Salta l'audícia, David Pedreus diu que continua l'any que ve, a la penya del morro. No, no, no, ja està, ja estàs liant, estàs liant la troca. Ja està, David. Si ens trobaràs a faltar, David. Això ja ho sé. Va, home, va, vine, David. David. Ho pensaré, tinc un estiu. No, no dic res. Toneu-li més cava. No faré declaracions. Millor, ha sigut un plaer tenir-te aquí, ja ho saps, David, i res, tens les portes de ràdio i d'esbert ni de la penya del món obertes, per sempre que vulguis. Gràcies, gràcies. Em pots trucar, eh? No, no, per favor, la Filomena no, o la Margarida tampoc. No, no. No, perquè tenies una trucada, no? No, no, no. Diu, molt ens ha explicat i transmès les tardes dels dijous. Diu la Meri, eh? Ah, mira la Meri. Diu, simplement, agrair-li el temps que ens ha acompanyat i dedicat a conèixer i fer més proper al món dels esports. Moltes gràcies, David. Hòstia. No te vayas todavía, no te vayas, por favor. S'ha passat, eh? S'ha passat l'Amery. Mira, eh? Molt, molt, molt. Té raó, eh? Jo ho estic d'acord 100%. Gràcies, gràcies. A tu. Ja t'enganxaré, ja, Meri. Bueno, saps qui és? I tant. Ah, vale, vale. Que no és l'Amery Barranco? No. David, gràcies, de veritat. A vosaltres, moltes gràcies. Acabem amb una cançó, va, que vulguis tu. Amb una de Manel, va, la que vulguis de Manel. Anava a dir que cabra. A veure, quina vols? Hòstia, no sé, perquè et vaig dir una, però no crec que sigui adient aquesta. No, una de l'hora dels adeus. No, no. L'hora dels adeus, no? Això sempre... No, no, no, no, no, una trista no. La vall del riu vermell. Però per què? Espera, deixa'm pensar. Mira, los Ronaldos, los Ronaldos, no, los Rodríguez, los Rodríguez, mucho mejor. T'acabo de fer una petició. David, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé, tinguis un bon estiu. Moltes gràcies, igualment. Adéu, bona tarda, bona tarda. Gràcies per tot. Bona nit. Fins demà! Fins demà!