La Penya del Morro

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Títol i resum generats per IA

#1073 - Reflexions sobre el final de la Penya del Morro

El programa especial per commemorar els 2000 emissió de la Penya del Morro a Ràdio d’Esvern es converteix en un espai de retrobament, reflexió i humor entre col·laboradors i amics. Entre anècdotes sobre la història del programa i les seves vivències, es destaca la importància de la ràdio com a mitjà per expressar-se i connectar amb la comunitat. Es fa balanç dels anys i es recorden moments emblemàtics, tot mentre el públic gaudeix de música i cava al final del programa

Episode Transcript

El dos mil, el Jordi diu adeu, la veu més dolça de ràdio d'Esverna, presentador de luxe per seccions i tertúlies, i què faré jo ara de cinc a set? Escolta, trobo que se t'ha rejuvenit una mica la veu, no? Sí, sí, quan toco el que l'Ele se'm rejuven és la veu. En fi, escolta, què et sembla si descansem una mica, posem una mica randroid d'Esverna a veure què fan? Vinga, som-hi. Sí, posem randroid d'Esverna, vinga. En directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, comença el programa dos mil de la Penya del Morro. Què tal? Bona tarda, família, benvinguts a l'últim programa de la Penya del Morro. Sí, senyor, gravem-nos. No, un moment, un moment, un moment, un moment, un moment, un moment. Tranquil, tranquil, tranquil. No, no, no passa res. No calgui. No, no, no. No calgui. Encara hem de fer el programa. Sergi Pont, bona tarda. Hola, bona tarda. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. I també tota la gent, bona tarda, que ens acompanyeu i que va entrant a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just. Quin lloc més bonic per fer un programa. Escolta, quina llum a aquesta hora de la tarda. Quina fusta en aquesta taula. Gràcies. Quines vistes de canys dinestar. Això és meravellós. Sobretot, quin públic, Jordi, quin públic. Sí, això també, això també. El recurs fàcil, no, Sergi? A veure, comportem-nos que aquí penseu que estem on es prenen les decisions més importants del poble. Ah, sí? Sí, sí, sí. Jo, perdoni, però això es prenen els lavabos, les decisions més importants. No, no, senyor Benito, es prenen aquí. Sí, sí, aquí, aquí, aquí. N'estàs segur? Sí. Jo hauré de dir que es prenen al despatx de l'alcalde, les decisions més importants. Això sí, clar, però sí, al despatx de l'alcalde. Correcte. Concretament, sota la taula del despatx de l'alcalde. A veure, Sergi, o sigui, voleu fer el favor, per favor, de no dir més tonteries, que tenim aquí alguns regidors i regidores, i hi ha el director de ràdio, vull dir... Penseu, penseu que estem ocupant els seients dels regidors del poble, per exemple, on estic jo, seu l'alcalde, per exemple. Ah, sí? Sí. Explica'ns, què notes, què notes? Home, no t'ho... no t'ho poder, no t'ho... Tens un bòli, a mà? Sí, aquí en tens un. Sí, passa mal. I ara dono per aprovat... Vaig a fer-me un nou pla urbanístic. Molt bé, ara no faris cap desastre. No, ara dono per aprovat el nou pla urbanístic per tirar el Walden a terra. Vinga, vinga, ja està, fermat. Perdó, perdó, perdó. I aquí, on soc jo, qui s'asseu, normalment? Aquí diria que seu Sergi Seguí, primer tinent d'alcalde. Ai, sí, ja tinc la veu més aflautada, ara. Ah, sí? És veritat, és veritat. Tens raó. Jo crec que soc on seu els us fos salva, normalment, que ara és el segon tinent d'alcalde. Sí, és veritat. I tu sents alguna cosa, Sergi, en aquell lloc? Sí, sento com una olor de botifarra, de carn picada. Crec que hi ha una mica de cansalada. Normal, normal, normal. Perdó, i aquí al teu costat, que no hi ha ningú ara, però hi ha la cap de l'oposició. Ah, sí, la Montserrat Nebrera. No! No, no, no. No, no, no. Com es nota, Sergi, que fa un any que no estàs pel poble. Sí, Montserrat Nebrera, em sembla que no va arribar a ni a posar el poble a l'Ajuntament. Que no coneix el refrany que s'ha fet famós per Tots Injust? No, no, quin és? A la Nebrera no se l'espera. Sí, sí, sí. Instantíssim se l'espera. Ara hi ha la laia flotatge aquí, del PDeCAT. En fi, que estem molt contents d'estar a la sala plena de l'Ajuntament. Segur que serà una tarda plena d'emocions en aquest últim programa i dos mil de la penya del morru on parlarem una estona amb l'alcalde. Ens vindran a cantar el cor Coraggio, que em sembla que també estan per aquí. Gràcies. I, com no podia ser d'altra forma, tindrem un pastís i cava al final. Però, abans de tot això, demano un fort aplaudiment per Andrea Bueno i Carme Verdoi, sisplau. Andrea, Carme, bona tarda. Hola, què tal? Molt bé, què? Mira, anem ocupant el ple entre tots els col·laboradors del programa. Que xulo. Vosaltres, durant molt de temps, heu estat començant cada tarda a la plena del morru amb les notícies que passaven a Sant Just i, per mi, això és un mèrit increïble perquè ara estem parlant de notícies diàries a Sant Just, saps? Hi hau notícies cada dia a Sant Just. Com ho feu, això? Home, ens ho correm. Sí, jo ara fa uns quants anys que no ho faig, per tant tinc poc mèrit. L'Andrea ho explica millor. La que m'ho socorrava. Bé, doncs, el dia a dia jo també em nutreixo molt del que fa la Carme al matí i també em nutreixo i m'en aprofito del que fas tu també a la tarda, moltes vegades. I de l'actualitat política, cultural, d'A Sant Just... Sense això, doncs, no faríem res. Escolta, i què us heu preparat per avui? Mira, doncs, és bàsic que ens preparéssim alguna cosa rapideta, però així sobre l'espai d'informatius d'aquests 9-10 anys. I llavors no sabíem massa cap on tirar i hem pensat fer com un top ten, no? Això es porta... Està bé, no? De millors moments, no només de la penya del morro, dels informatius, sinó de coses que han passat informativament, parlant, com deies tu ara, durant tot aquest temps, perquè és que és molt de temps, eh? Durant totes aquestes temporades han passat moltes, moltes coses en just, i ho hem explicat moltes vegades des de la penya del morro. Per exemple? Doncs, quan vau començar la penya del morro, per exemple, no teníem aquella rivalitat que tenim ara blaus grocs a la festa major, tot això va començar... No existia, no existia. ...l'any 2010, oi? Que la Carme era quan feia els informatius a la penya del morro, i el 2010 va començar tot això, aquesta rivalitat entre blaus i grocs. Que després la ràdio, bueno, va ser blava, perquè, clar, la ràdio té els colors corporatius blaus i no podia ser groga, clar, clar, clar. Nosaltres som blaus. Sí, tota la vida. Sí. Blaus, blaus, blaus. Sí, home, però, vull dir, va ser un moment important, també, no? Sí, un moment històric. Com la vas fer, aquesta cançó, tu? Doncs, una tarda ens vam reunir i, mira, pim-pam, cançó feta. Ja està, no? Sí. Hòstia, quantes coses, és veritat. Una cosa ja va a la hora. I després la vam gravar, que s'ho va portar molta més. Sí, és veritat, a la ràdio, també, no? Sí, però el vídeo, per a la tarda, encara no es pot veure a la ràdio. No, encara. A més, també vam fer els programes, no? Els últims dos anys hem pogut compartir informatius, la penya del morro i just a la fosta, fer els programes, vull dir que hi ha un passat. Molt bé. També vam viure una època, que vam explicar aquí a la ràdio, en què es feia lloguer social a Sant Jús, te'n recordes? Lloguer social? Mm-hm. Ah? Proposions d'habitatge, noves... Proposions d'habitatge i tot això. Va ser molt interessant. Demà passat es lliuren les claus dels 140 pisos del lloguer assequible, que l'obra social, la caixa, ha fet a Masluir. Doncs un aplaudiment per a dues les persones que els ha tocat un pis a Masluir. El que està molt i molt bé, l'únic inconvenient que comenta la gent és que queda una mica apartat de Sant Jús. A veure, què diu? Generalitat. Això no ha canviat, eh? No ha acabat de canviar el tema de la distància. Sí, sí, sí. I més coses, eh? Masluir ens dona molt de joc el programa, també. Sí. Perquè veiem que era un barri que no era de Sant Jús, en un fons. Sí, encara ho diem. Està molt lluny. De fet, han estat tants anys a Penya del Morro que hem anat narrant diferents esdeveniments importants. Un d'ells, si us en recordeu tots, us en recordareu segurament, va ser la nevada del 8 de març de 2010. És veritat. A Penya del Morro va fer un gran servei, ciutadà, perquè la gent trucava fins i tot a la tarda perquè estaven atrapats. La ràdio va posar el servei de ciutadania i també molta gent va trucar, no? Sí, sí, sí. Des de les 4 de la tarda fins a les 7 va ser de gran intensitat i això ens ha fet tenir dispositius molt grans. Demà passat es lliuren l'escolta. L'alcalde, clar, hem parlat l'alcalde i va tranquil·litzar tota la població. La nevada l'alcalde que estava a la ràdio. Després també hi ha més coses, com deia, moltes temporades. La idea és fer-me plorar avui? No, això no fa plorar, però estem parlant de pisos i de la nevada. Si plores amb la promoció de pisos... Això és un récord, eh? Sí, no era la intenció. Depèn d'aquí n'hi ha per plorar, eh? També t'ho he dit. Però després hi hem viscut, per tant, 9 o 10 temporades, no? Per tant, són 10 anys i eleccions municipals cada 4 anys. Per tant, dues eleccions municipals amb cobertura especial. Sobretot l'última, les últimes, les del 2015, en què des de la penya del morro també veu fer alguna cosa al vostre estil. A veure. També hi ha hagut el des de la penya, no?, en aquest sentit. Una mica en preguntes semblants. I jo us pregunto, què creieu que tenen en comú Guillermo Francesc, de Ciutadans, Pablo Barranco, de Via Democràtica, i Josep Perpinyà, del PSC? Jo me la sé, però és que... Jo no me la sé, no me la sé. Què diries? El grup de música preferit, els Beatles. Ah, sí, clàssics, clàssics. Sergi Seguí, per exemple, va dir Bruce Springsteen, Enric Salvatore, Isolén Stones, Lluís Montfort, Radiohead, i Laia Flotats, per exemple, va dir U2. Ah, sí, és veritat, perquè vam fer un test amb tots els... Amb tots grups molt nostrats, eh? Sí, tots d'aquí de la terra. És que hem viscut tantes, tantes coses, perquè fa molts anys que fem la penya del morro, però quan diem molts, diem molts. Bastants. I ara ho sentireu, ara diré... Que avui és el seu aniversari. Oh! Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. El teu neva ser i Carme? 23. Oh, 23. 23, eh? Jo ho fareix en directe. Quan és Carme, tens 24 o 25... Sí, tot el cas del temps és relativo. I després, això és l'època en què vam compartir informatius, vaig compartir informatius amb tu al teu espai, a l'espai de la penya del morro, i llavors va anir l'Andrea a fer els informatius de tarda i la secció va agafar un toc com més divertit, en realitat. Bé. A veure. Home! Les notícies de Sant Jus, amb l'Andrea Buenos Dins, ara està ben informada tot el que... Teníem cançons, eh? Perquè estàvem parlant també de gravar un disc, que al final no... No, al final no ho pot ser, però sempre entravem en aquesta sintonia, durant un any i mig o dos anys, on està entrant en aquesta sintonia. També teníem una de Training Topic, la de l'agenda del cap de Setmana Sant Jus... No sé per què no l'has aprofitat els informatius, Andrea. Ja, ja, ja. I vau assumir també alguns reptes de nivell, corrent, de fet, alguns riscos, eh? Sí? A veure. Andrea, bon dia. Hola, bon dia. Hem desplaçat a l'arribada de la cursa de cas de cocinets, perquè falta un dia perquè comenci la cursa. No? Jordi Domènech, copilot del car de la ràdio... Està de la ràdio que si no sobrevist a la cursa de Carles de 2015, vull que el meu funeral es disposi de la següent manera. Ah, pessimista, tu també. Pessimista, al final estem sants i estalvis els dos. Abans d'anotar-hi, vaig deixar la meva herència, per si em passava alguna cosa, passen els cars, si no hi havia sent mar. I no va ser bé més, segurament. Però hi ha coses, de fet, que no han canviat mai el programa, perquè hem informat molt de tot el que ha passat a Sant Jus durant tot aquest temps, però sempre hem mantingut el mateix esperit al programa. Hi ha coses que no canvien. No, no canvien. Com a exemple... Ah, no, no, no, no. De vegades no canvien, que és de muntall i no surt. Perquè també és exacte, no podia faltar això. Perquè, en teoria, els informatius són les notícies serioses de Sant Jus, però segons tu eren l'espai d'humor del programa. L'espai d'humor del programa, per mi sempre són les notícies de Sant Jus. Curiós, no? Per a la fara, totalment. I hi ha una altra cosa que no canvia, perquè no sé si sabem el següent tall, no? Que seria... Ja ens en queden dos, Jordi, ja s'acaba. No, no. Que és aquest esperit, diguem-ne, curiós, no? Que s'ha mantingut, jo crec, que també totes les temporades, fins i tot aquesta última. Aquesta és una tarda especial. Doncs espera, espera, perquè no m'ho tenia, oi? No, era el tall anterior, però no passa res. Però, no, no, no, no. No sé si ho podem recuperar o és impossible recuperar l'anterior tall. És impossible. Bé, Andrea, si vols explicar o per què... Doncs sí, és que aquesta temporada també hem incorporat algunes trucades que sorgien improvisadament per fer els diferents llocs, o sigui, perquè hem arribat a trucar des de la Penya del Morro a l'Ajuntament de Sant Just, entitats del poble, equipaments, i volíem recuperar un tall on trucàvem directament al Departament de Mediambient de la Generalitat. Hola, bona tarda. He vist el nou anunci de reciclatge i estic tocat. Bona tarda, es atent, Míriam. La seva consulta fa referència a que ha vist el nou anunci de reciclatge i està tocat. Sí, la veritat... Hola, bona tarda, Míriam. M'ha com afectat, no?, perquè he vist aquell nen que m'interpel·lava, si no reciclava els meus fills, els fills dels meus fills ho pagaria en car... Podria parlar amb algú de la Conselleria de Mediambient? I a mi em sabria molt de greu acabar el programa i no saber qui són els ministres de Mariano Rajoy, que des de les 6 de la tarda estan parlant. Anem a trucar a la Moncloa? Hola, buenas tardes. Què és la Moncloa? Sí, sí. Ah, hola, buenas tardes. Mira, llamo de Radio Desvern i era per saber si ja sabemos los ministros. Home, Déu n'hi do, que vam arribar a trucar a la Moncloa, fins i tot. Sí, però perdona, aquell home, pobre que està molt atabalat, ens va dir que... Però vam ser els primers a saber, per exemple, que potser era un secret que tothom ja sabia, però ell ens va confirmar abans que sortís la llista definitiva que la cospeda el seria ministre del nou govern de Mariano Rajoy. Sí, sí, sí. Ho vam saber i a cap de un minut i ho vam saber tothom per Twitter. Però bueno, Radio Desvern estava allà, sí, senyora. Sí, sí, sí. Doncs avui s'acaba la penya del morro, Jordi. Estem tots una mica tristos, però no volíem acabar aquesta secció tristes, perquè no és la idea, sinó amb bon humor. I hem trobat un tema musical que vas fer fa uns quants anys quan començaves la cinquena temporada. La recordes? No, no, la veritat és que no. A veure... Aquesta és una tarda especial, comencem temporada. Ai, ai, ai, ai, quins nervis tenim, són una passada. Ai, què passarà? Bueno, sí, Andrea, Carme, moltes gràcies, un aplaudiment per les noies d'informatiu de Radio Desvern que cada tarda han estat al programa explicant-nos les coses que passaven. I ara em fa molta il·lusió donar pas al següent convidat que sempre ens ha donat suport en tot quan l'hem necessitat, Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Per favor, tothom dret. L'alcalde de Sant Just. Pau, tothom dret. Ara, ara. No, que no cal, no cal. De laura broma. De la passió. De laura broma. De la veritat. De la veritat. Molt bé, molt bé. Escolta, que jo avui estic assegut. T'assosto no el va bé. Sí, ja ho veig, estic preocupat. Sí, sí, estic preocupat. No, no, jo no t'hauríeu de preocupar gaire. Home, des d'aquí estic una visió diferent de la sala, no? Sí, aquí controles i tens tots els angles, doncs, per si passa alguna cosa. Que m'ha agradat molt, perquè m'han explicat que només aquest micròfon, perquè a veure, per la gent que està a casa, ara estem a la sala de plens, que és una taula preciosa, que fa semicercle d'una fusta de caoba, segurament. Noble, noble, noble, com ha de ser, bona. I llavors és molt curiós perquè tots els micròfons, tots els regidors tenen el seu micròfon, que n'hi ha 17 en total, em sembla, i només un té un botó que serveix per apagar tots els altres, que és el micròfon de l'alcalde. I això ho ha hagut d'aprofitar i fer alguna vegada o no? No, el que passa és que alguna vegada sí que l'hi ha apretat tan bé, des del punt de vista que fa un sorollet que si l'apretes... Sí, vaig a fer-ho. No s'ho prengui malament, li vaig a tallar el micròfon. A veure. Sí, llavors ara tots els micròfons estan tallats, menys el meu. No, no, no se sent res. A veure, parli ara. Ara sí, no? Ara sí, ara sí, molt bé, molt bé. Un avantatge que tinc, sí. Sí, escolta, aquí només es fan els plens l'últim dijous de cada mes o també s'utilitza? No, no, es fan moltes més reunions aquí, els consells de participació, de cultura, etcètera, tots els consells, moltes reunions que necessitem a la sala quan hi hagi molta gent. Clar, per cert, que veig que no porta res, no porta... No, no porto res, el telèfon a la butxaca només. I el llibre d'honor de l'Ajuntament no li m'ha tret? No, el tinc allà al despès. Ah, no, perquè com que l'altre ja va venir Puigdemont, que el va treure. Sí, va signar, sí. Sí, pot ser... L'ho li ha signat tu? Doncs em va sorprendre positivament. Es nota que havia estat per una administració local, no? Es nota que va ser alcalde. Es nota, sí. Es nota, es nota. Jo he tingut l'oportunitat de comparar amb altres presidents i es nota que l'actual president ha estat alcalde. Sí, tothom diu que va ser molt simpàtic. A veure, vaig fer un revolt l'altre dia quan va arribar tot l'Ajuntament i tothom diu que és molt... Molt proper. Jo vaig anar molt proper, doncs, preguntant coses del municipi, havia estudiat coses del municipi, no? I aquest llenguatge local, municipal, es nota, eh? Per tant, és cert. És cert que qui passa per l'escola dels ajuntaments, quan arriba a un nivell superior de la política, té aquest tacte, no? De fet, anem a preguntar-li que, per ser alcalde, o com a mínim vostè, jo crec que és un alcalde molt proper, no? Una de les coses també que li diu molt a la gent és que se't pot parlar amb vostè, que la gent no respara... Perquè no sempre diu, avui m'han parat el mercat, per exemple, no? O avui m'han dit no sé què. La frase que més em diuen pel carrer és, ara que el veig... Aquesta és una frase típica, que amb els anys que porto la tinc molt assumida, perquè és veritat. És a dir, jo crec que un alcalde ha d'estar pel carrer. Ho he dit moltes vegades, no seria mai alcalde d'un municipi o d'una ciutat gran, no? Perquè em faltaria aquesta proximitat. I això, ara que el veig, doncs també t'estimula. A vegades se't renyen, no et pensis, eh? Ah, sí? Però moltes vegades t'aporten coses, no? Que és la part positiva. I era per què el renyen? No, home, renyar no, però és evident que hi ha moltes necessitats en un poble, no? I sempre hi ha coses a fer, per tant, has d'explicar per què a vegades es retracen o per què a vegades una cosa no es pot fer, no? Perquè potser la majoria ho veu d'una altra manera, no? Ara, per exemple, què és el top? El trending topic per vostè, que és el tema que tothom li pregunta. Bé, suposo que com que darrerament hem invertit o hem destinat molts diners a la persona, l'has necessitat de cobrir les necessitats a les persones, no?, arrel de la crisi, segurament la via pública ha quedat en un segon terme. I moltes coses van relacionades amb la via pública, no? Però ja hem començat a recuperar part d'aquesta maleïda situació i econòmicament l'ajuntament està una mica millor i aleshores podem invertir una miqueta més en la via pública. Clar, de fet, aquestes millores es noten, no? Comencen a notar-se, comencen a notar-se i esperem que es consolidi i esperem que aquesta gent que està patint, doncs, surti d'aquesta situació i, per tant, arrenquem tots junts. Escolta, quants anys porta vostè d'alcalde? 13. 13 anys, eh? Més els altres anys que també portava... Més 4 de regidor. De regidor, de comunicació, em sembla. Sí, sí, de cultura, d'habitatge, economia... I vostè es veu pintats? És que jo, com que ja me'n vaig, ja... No, jo, però quan he entrat, m'he preocupat molt perquè t'havies sentat aquí i amb l'índex d'audiència que tens i el grau de coneixement de la gent de Sant Just, dic, si el Jordi es presenta a les eleccions, ho tinc malament. No, em sembla que no. No, no. De fet, li vaig demanar al Sant Joan Benito que m'aconsellés què fer ara a les tardes, però em sembla que no. No, no serà això. Això no hi... Puc estar tranquil? Sí, sí, sí, tranquil, tot el tot. Escolti, he llegit que ara vostè està a la nova executiva del PSC i del president. Ja hi era. Ah, ja hi era. Sí, ja hi era. Ah. No m'ho ha apuntat malament, això. Sí, jo no, m'ho ha apuntat tot. Ja hi era, fa 4 anys. Els 10 guionistes del programa m'ho ha apuntat malament, però bueno. Ja hi era. No passarà més, perquè ja no... Segur que no passarà més. Vostè li agradaria fer un salt a la política una mica més gran? Home, perquè no. La veritat és que si el meu partit algun dia creu que són útils en algun lloc, doncs és qüestió de trobar el punt en comú i de parlar-ne. Sí, per què no? Sí, sí, sí. Fa un temps no ve, això, eh? No? No. Em vas gravar o què? Segur. A la ràdio no aneu a tot, eh? Això de les hemeroteques... Home, és que ja fa molts anys que el vaig entrevistant i fa un temps vostè deia, no, no, no, jo ara... En canvi, ara ha canviat una mica. No, ja ha canviat una mica, sí. I ha parlat amb algú del... No, què va, què va, què va, no. Ara estic centrat aquí que prou inquietuds hi ha per Sant Just i, per tant, centrat en el municipi. Perquè veu que el PSC... Com el veu, el PSC? Sí. Home, no són moments dels més bons del PSC, no, però en política, avui estàs aquí, demà estàs allà, estàs dalt, estàs a baix. Per tant, aquells que ara creuen que estan a dalt, demà poden estar a baix, i els que estan a baix poden estar a dalt. Per tant, el que es tracta és tenir convenciment i que en el partit que estàs, doncs, que puguis fer feina i pensar sempre amb els altres, no? Per tant, em preocupa, sí, però, però, escolta'm, he vist tantes ja en aquesta vida. I li cau bé, Susana Díaz? Hòstia! No la conec, no la conec, no? En tot cas, sí, sembla que hi haurà dos o tres candidats a primàries i penso que si els dos o tres o tres que es presenten tinc bastant clar a qui recolzaré. Molent. Alcalde, moltes gràcies per haver vingut una estona al programa. Escolta, gràcies a tu i a tots els teus col·laboradors perquè ha estat extraordinari. i deixa'm dir dues paraules. Una, el teu programa o el vostre programa ha creat molta complicitat. No és fàcil, això, eh? Molta complicitat i, a més, molta proximitat. I, per tant, això, Sant Lluís són característiques que t'ho agraeixo i espero que aquesta nova etapa, doncs, et vagi molt bé, no? Moltes gràcies, alcalde. Li agraeixo moltíssim. Sí, ara, si em permet, sortirà el Cava. Ara? Sí, ara, m'han dit. Ah, val, perfecte. Doncs sí, que sortirà el Cava. Ja s'ho sent. Home, perquè veig que jo aquí no pinto ni dic res. Molt bé, molta sort. Està bé, no? Està bé saber-ho. Ara al Cava, al mig programa. Sí, sí, i tant, i tant, cap problema. Què fas? Ah, que l'obri jo, eh? No, era el so, era el so. Ara, espere't, que vaig obrir-lo. Ojo, amb el mòbil. A veure, m'acafo, potser. Vols dir, vols dir, vols dir, vols dir que et sortirà l'olida, eh? Opa, aquí! Ja està. Vinga, ja m'ho veureu el Cava. Ai, gràcies. Bueno, m'he sentit com Fernando Alonso, per un moment. Bueno, alcalde, gràcies, eh? Que vagi bé, merci. Sí, és un bon moment per obrir el Cava, perquè així també tota la gent que està en públic pot degustar una mica, no? L'Imanol em fa que sí. Bé, és que, clar, no ho hem dit, però la sala de plens s'ha anat omplint. Veig cares conegudes com el segon tinent d'alcalde, Justo Salva. Bona tarda. Que, ostres... Perdó, perdó, el senyor alcalde ha dit que érem còmplices? Com? Que érem còmplices o, si acaso, presumptos, eh? Sempre no. Presumptos. Còmplices, no, eh? Bueno, penso que està... No podem, encara no, eh? Aquestes coses són molt delicats, on estan, eh? Vull dir, no pot anar... Bueno, encara que dius... Que són i... I tot. Bueno, escolti, tenim la coral Coratgio, que està per aquí, i que crec que seria un bon moment perquè ens féssiu el primer tema de la tarda. Demano un fort aplaudiment per Coratgio, si us plau. Els que pugueu aplaudir que no tingueu la copa. I us poseu on vulgueu. Aquí, per exemple... Sí, aquí, no? Ara el Sergi Pont us encendrà els micròfons. i us escoltarem, perquè el programa, senyor Benito, durant molt de temps... Què fa? Ja estava ben? Sí. No, escolti, el programa, sempre hem intentat donar suport a tota la gent que ha fet coses... Sí, sí que sí que sí que sí que sí que sí que sí. Anava a dir que el programa sempre hem intentat donar suport a tota la gent que ha fet coses a Sant Just, a la gent jove. i Coratjo ha vingut unes quantes vegades a cantar en directe al programa i ens fa moltíssima, moltíssima il·lusió que totes aquestes noies, doncs, hagin vingut al programa i avui hagin vingut a l'últim. A veure, perdoneu, estem fent un programa de ràdio, eh? No, és que s'ha tornat, la gent s'anima i tot. Ja està el cava, ja està el cava, Sergi, ja, és igual, el 2000, ja no tinc programa, que diguin el que vulguin, ja. O sigui que un fort aplaudiment per Coratjo, que ens cantaran una cançó. Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Aplaudiments Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! M'allà dient! Bé! Escolta! Vies dos record el primer dia que vau fer ràdio? Si jo tremulant a les cars. No sé! Alguna cosa especial Fa tant de temps que no! I va紹ar fa falta, el lloc, cà deepest, o tampoc whisky... Però scomava molt abans a la ràdio! Doncs vostè parla d'abans-abans... Oh! Sí. Sí, sí, sí... aquells estudis amb aquella bromera abans es tomava tot arreu jo recordo quan l'estudava teníem els discos els vinils i hi havia com entre els vinils i la bromera i quan a la ràdio els cantants eren en directe perquè no hi havia discos llavors venia el cantant en directe jo no sóc tan antiga com ha fet el Sergi amb l'UKLL el senyor Bonito canta en directe no s'ha preparat alguna cosa per avui evidentment ha rebut el guió i vostè és un galtes perquè el dia que l'envio el guió no me l'envia portem 10 anys demanant el guió me l'envia i me l'envia l'últim dia li vaig demanar li vaig demanar senyor Bonito faci'm un favor jo ara tindré les tardes lliures no sé què faré aconselli'm hem tractat el tema aquest i com vostè sap ho hem estudiat a fons amb la Universitat de Chicago on està el nostre el nostre insigne el merda seca correcte i llavors hem fet una mica una què podia fer vostè perquè ara se li obre un món se li obre un món un buit eh sí sí estic cagat ara què farà potser em tancaré a casa i faré el programa sol llavors vam dir bueno direm d'aviam què podrà fer aquest home i remuntant-se una mica a l'antigó vam trobar que hi havia un autor que es diu que va fer un llibre que es deia els treballs i les hores els dies i les hores llavors ell deia cada dia que s'havia de fer a cada hora era com un manual però això a la Grècia a la Grècia Antiga quan Grècia estava endreçada i polida i tot no com ara no com ara que són tot ruïnes escampades i turistes i emigrant catònics allà que no entenen res el que tota la vida s'ha dit un organigrama no? un organigrama no? vull dir una mena de sexe no en parlem no no no és una mena de doncs ah sí no no no més que una sèrie una sèrie de consells llavors bueno anem a tirar el primer que hem que hem remenat així ens hem barallat una mica a mirar què podria fer el senyor Domènech donat la seva aptitud el seu tarannat el comés espaviladet de la mena que és i llavors hem de dir mira una de les coses que pot fer amb tota tranquil·litat que no li causarà massa estrès és anar a visitar les obres obres obres vostè ja em vol jubilar ja no no no no no no puc que de cap manera però vostè és un primer pagàs perquè es vagi es vagi abesant amb això d'estar una mica desvegat hi ha alguna cosa especial quan vostè veu una obra per exemple no jo això ja li deixo una mica el seu criteri perquè vostè vagi per les obres d'això no li he fet cap guia perquè d'obres en trobarà moltes des de les bueno des de les clàssiques clàssiques que podrien ser la línia 9 jo la línia 9 ha de passar ja a la Sagrada Família la Sagrada Família la Sagrada Família l'he posat en un altre apartat prenc nota obres diverses vostè pot anar a veure obres de les que vulgui obres obres pública obres d'edificis obres de monuments etc. com més gran és l'obra més pot vagar m'estima molt vostè sí procuri que en l'obra al costat hi hagi un bar i així se li farà més molt això tenim per una banda tenim això de les obres una altra cosa que també podria fer ja que és vostè ja li dic vostè és un noi que se m'ha fet net orelles net sempre intento deixar-me cada dia és freqüentar i polular els llocs d'afluència turística aquí a Sant Junts crec que no però vagi vostè home el lloc més turístic de Sant Junts aquí no sé quin podria ser penyo del morro penyo del morro no no del morro no el Sunset el meu jove era el Sunset el Sunset el Sunset era el més turístic que jo havia quan jo era jove ara mateix el lloc més turístic el Walden potser home el Walden pensi com a ruïna com a ruïna els estudis de tele de la ruïna industrial si el programa justament vam entrevistar a l'Alexandre Olivella que és qui porta ara mateix tot el tema de guies i de turisme del Walden i els fan una ruta que bueno no sé què ho dir no sé què ho dir que era la primera ruïna postmoderna el Walden ja fa temps que està escrit això ara no m'invento perdone vostè ve aquí al ple a la sala de ple de l'Ajuntament de Sant Jús i a Rajà de Sant Jús el Walden és de Sant Jús home què li sembla és emblemàtic el Walden és l'edifici signe del nostre municipi és aquell xicot el bufit però la gent no coneix molta gent que no coneix res de Sant Jús només coneix el Walden que sàpiga que és una ruïna postmoderna llavors allà pels llocs de fluència turística moment escolti estem d'anar acabant ja vaig d'anar a la barraca mira pot fer tres coses una de les coses que pot fer és practicar idiomes si és cansat una altra cosa és confondre els turistes que això els agrada molt per on està això i vostè els hi diu en un lloc contrari què és el que fa vostè no jo els hi dic és perquè facin una mica més de tomb que no vagin directe la Sagrada Família allà no Sagrada Família vagin cap allà faci una mica de tomb i d'allò i la tercera és aviam si pilla aviam si pillo jo sí que hi venen moltes turistes sempre aquí i els hi ensenya a la ciutat no canviarà mai és el primer dia fins al... bueno anem una mica de rapidets i a barraca una altra de les coses que pot fer vostè és freqüentar els centres cívics a Taneus etcètera etcètera i mirar el llistat d'activitats que fan perquè així podrà vostè veure que hi ha més coses al món que no fer el guany el centre civil com Maragall per exemple el casal de joves encara hi pots anar segons Sergi Rada que el tenim aquí que és un dels que està al casal diu que fins als 35 anys 40 ah sí va va Sergi va va va com a ser 40 perquè tu vas clar tu vas allà arribar als 60 anys és que estarem al canal de joves ara parlarem del casal ara parlarem però no ell diu que la Generalitat i això el Departament de Joventut i tal diu que fins als 35 un és jove ara 40 cada any cada any ho van 40 al casal ah al casal vale i allà en aquests llocs i podrà trobar diversos tallers cursos que li ampliaran els seus coneixements com poden ser no sé macrame guiromància i xing etc vostè això ja ho fa flors de bac etc bueno aquestes coses que es fan però sobretot el que amb el merda seca i jo li recomanem però ferventment això és una cosa que vostè s'ha de marcar en vermell és que no se li acudeixi sota cap concepte baix cap concepte com deia aquell baix cap concepte sota cap concepte fer un curs d'emprenedoria ah no? no no ho faci això no ho faci emprenedoria mai no entrepreneur entrepreneur no no intentar buscar una feina remunerada i estable no no ho faci això tampoc això tampoc no sé no sé què faré això és una de les dues coses no seguir la carrera això tampoc ho faci tinc la sort tinc la sort de saber que si alguna tarda de les que vindran a partir de dilluns em sento sol i despeurit sempre poder trucar-lo a vostè i fer veure que estem en el programa al directe vostè ja sap que si em truca una passejada per aquests llocs que jo havia dit les obres petanca i petanga el de petanga no l'he dit perquè en fi senyor Benito moltes gràcies un aplaudiment pel senyor Benito sisplau col·laborador històric del programa i que fa moltes gràcies ha de marxar vostè no? ha de marxar ara o no? vostè que marxava i tenim l'Eli que no ho deixes parlar no és bastant la meva vida per les tardes això és el que fas tu? sí és bastant és que tinc una vida bastant de jubilada l'Eli Capdevila que durant molts anys també des del primer dia gairebé ha fet un espai jo crec que és un dels martes més originals de la radiodifusió catalana que és l'antiagenda és a dir els divendres què no hem de fer el cap de setmana i llavors Eli ens has anat amb aquesta excusa parlant de totes les festes majors que hi ha hagut de la fira de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la com estan els gegants com estan els gegants jo sé que a vostè li interessa molt el tema de les de les trobades de gegants sí sí esclar és que a Catalunya estem molt llustrats amb això vull dir jo tinc secció aquí bueno clar hi havia molt de tema sí hi havia molta història perquè clar amb el tema dels mercats medievals que a Catalunya però ja saps que no n'he fet mai massa no però a Catalunya ara perquè he baixat una mica però amb el tema de mercats medievals o sigui ha sigut un boom que dius bueno què està passant o sigui prou ja jo els he intentat sempre opiar els mercats medievals només quan ja no hi havia realment agenda pam colava a un mercat medievals però si no res home i seguirem els caps de setmana allò qui vulgui apuntar-se re em feu un truc el que sigui a Facebook també un missatge i nos hacemos una antiagenda ràpida ràpida cap problema Eli senyor Benito moltes gràcies per tots aquests anys de programa que estic parlant jo ara Eli Eli també t'agraeixo moltíssim t'ho vaig dir l'altre dia t'ho torno a dir ara per tots aquests anys de dedicació a la penya del morro i per mi ha sigut un plaer tenir-vos ja ho sabeu igualment gràcies gràcies senyor gràcies finalment ai què bona tarda Ale bona tarda és veritat és veritat tanta cosa se'ns havia passat és veritat és veritat doncs re ja està ja està ara han de passar per això m'ha fet venir per això m'hi he espatllat la migdiada a veure senyor Benito ja li vaig dir que seria una estona una estona parlaria però és que han de passar mira han de venir la gent del Casal de Joves que ja convido el Sergi Herrera i l'Aroa que s'acostin cap a la taula també l'Oriol Pasqual el Manel Ripoll i el Pau Rama sisplau si estem per aquí i que s'apropin a la taula o sigui que senyor Benito ja veu que tenim molta cosa ja en parlaré això no quedarà així no? això no quedarà així moltes gràcies bé estava esperant el Manel Ripoll que no ha arribat encara no té obre't el micro sisplau Oriol i també Pau perquè l'Oriol que va derribar ah home arriba ara sisplau un aplaudiment per Manel Ripoll que deu venir de la penya del Moro deu venir d'allà dalt sisplau Manel seu aquí benvingut estem a la sala de ple Manel ubica't una mica per favor sisplau seu aquí què fa senyor Benito? la copa acaba no no mira seu un moment aquí sisplau Manel us presento el Manel Ripoll per si no el coneixeu historiador insigne del nostre municipi que el primer cap de setmana de cada mes puja a la penya del Moro a explicar a tota la gent que passa per allà les restes ibers Manel bona tarda bona tarda Jordi també m'acompanya l'Oriol Pasqual que fa la tertúlia esportiva i que també entra els dilluns i per tant ho agrupem una mica Oriol bona tarda i el Pau Rama que fa la secció política el politòleg de capçalera bona tarda bona tarda Pau que de fet estem a la sala de plens o sigui millor impossible per fer una secció de política tant sí sí hauríem de venir aquí cada dijous a fer només la meva part llavors agafes el micròfon i te'n vas un altre cop a la pàdio perfecto que sabeu què és esplugues per si noteu alguna cosa i alguna cosa sí ell per exemple és de Sant Jus però no vol dir que la resta de Sant Jus siguin gelipolles no no per res com veieu ja m'enrotllo entre el Pau i jo és el to del programa Pau ai Pau Manel que jo no sé com us dieu que he parlat de moltes coses a la secció d'història bufa però és que jo no sabia ni que Sant Jus tenia tanta història i havien passat tantes coses quan vam començar al principi jo altre dia l'últim programa que fèiem li explicava al Jordi tinc guardat un Excel que anava apuntant les coses que anaven parlant per intentar no repetir al llarg al llarg de temps totes les coses que parlàvem aquí tinc algunes coses d'elles són des de la temporada 11 a 12 que anem fent temes d'història de Sant Jus i com tu deies moltes coses que hem anat tractant hem parlat de tot des dels Ibers des dels Ibers temes del Museu Romà la primera temporada la plaqueta de plom de la penya del Moro perquè no sap hi havia una plaqueta que la tenen al Museu Nacional el Museu Arqueològic de Catalunya que està a Montjuïc ella tenen una plaqueta de plom vam trucar per saber si la tenien encara al públic que ens van dir que no perquè la vam anar a veure un dia jo amb la meva parella amb la Núria i no semblava ben bé la que jo sempre explicava a la gent que pujava a la penya del Moro i llavors els hi vaig dir escolteu aquesta és la de veritat o és una reproducció gràfica i em van dir no no és una reproducció gràfica perquè l'original i ara la tenim guardada com veiem tots temes d'història apassionants al principi portàvem pocs mesos fent-ho vam parlar de Daniel Cardona i la seva màscara mortuori i aquí vam ficar molt la gamba al principi no cal recordar-ho però després ja vam anar arreglant vam parlar també per exemple la segona temporada temes dels diferents codis QR que hi ha a tots a tots sanjust i que amb el mòbil es poden anar seguint sona com vintage el codis QR era la novetat de l'època és veritat vam estar parlant de temes d'una miscelània d'una escolar que feia 59 anys que havia mort en aquell moment aquella història és molt bona l'escola que es va penjar ell estava tocant la campana i se la va penjar el coll per tocar-la amb el coll i va quedar va quedar penjat aquí al campanar de Sant Jús al campanar de Sant Jús sí, sí vam estar parlant a la temporada de 13-14 de les mines d'aigua que molta gent no coneix i totes les coses que sí que podíem veure tot com apuntat per intentar no repetir les coses són moltes temporades que jo volia tu sol podries fer una miscelània ara ja sí jo t'agraï molt en tota la feina que va fer al principi mossèn Antorini també em parla molt aquí d'un llibre que havia escrit ell i que allà hi havia tot de documentació sobre Sant Jús un llibre abert que també de Sant Jús que hi ha tota la documentació allà guardada i les diferents miscelànies que ara hi han arribat a la número 20 al centre d'estudis perquè jo d'allà ho he anat traient no, no, no escolta'm no em tenia ni idea i a poc a poc vaig anar descobrint t'agraeixo també que haiguis vingut durant tots aquests anys al programa un fort aplaudiment pel Manel Ripoll la història Aitor López aplaudeix-me una mica més de gana sisplau gràcies i per cert aquest diumenge tornem a estar a la penya del Moro i aprofito-vos l'última vegada que ho podré dir per la ràdio estarem allà la gent que vulgui pujar els explicarem les unitats habitacionals que se'n viuen dues i la troba de guaita que hi ha molta gent que quan puja a la penya del Moro es pensa que allò és sant feliu Sí, això és una de les coses que sempre intentem puntualitzar que és sant just i que és sant just qui ho organitza Sí, sí, és veritat que és sant just qui paga la visita Bé, gràcies Manel En fi De l'espanyol què, Manuel? Vinga De l'espanyol Ara, ara, ara Home, ells sempre diuen que vaig començar molt parlant del Barça i després em vaig anar a dormir A veure, Manel Ells no, ho sap tothom Oriol Tartulla esportiva és l'únic que jo he vist a la història però també de la ràdio mundial d'una tartulla esportiva que comença a defensar un equip i acaba defensant el rival Sí, sí, sí Tu vas començar a la tartulla esportiva defensant el Barça i parlant del Barça i ara últimament fas la secció de periga Això és perquè el Rafacano falla Llavors Sí, sí Sí, sí Oh, clar, clar Últimament Ja fa dos anys Com que em miro els partits i a vegades hi ha algun que altre cop a l'estadi doncs sí podem opinar amb alguna cosa més de criteri Oriol Tu has fet una secció molt divertida últimament que és el de cada casa que són Cosa nova d'aquest any Sí, sí Futbolistes i esportistes molt curiosos Per mi potser el millor va ser el del peu Pots tornar a explicar la història sisplau? Sí Bueno, era una dintre de tartúlia fèiem una mini secció que explicàvem un personatge de fet el títol era el millor de cada casa i bueno, eren personatges que diguéssim que coneguts del món del futbol del bàsquet del futbol americà del rugby, etc que feien coses diguéssim pixades fora de test o barbaritats la que tu em dius és la la d'un personatge que li va sortir un callo en el dit del peu i no se li acudeix cap altra cosa estava concentrat per la selecció anglesa i no se li acudeix cap altra cosa que molesta molesta molesta més d'anar al serveis mèdics de la selecció agafa un taladro i ell mateix intenta treure's el pus aconseguint foralar-se el dit del peu però és un jugador de futbol sí, sí, sí Darius Basel mare de Déu conegut també va estar dos mesos de dos mesos de quina fauna pel que em va sí, sí, sí és el més fier de tots que han passat per l'únic de cada casa sí, sí, sí en fi Oriol també t'agraeixo moltíssim un plaer aquest temps de la tertulia esportiva que també ha sigut molt important pel programa i divertit i pel de futbol i de tot el que hem fet no, i t'agraïm també jo crec que una mica en nom del Rafa que avui no hi és que també li envio una salutació molt forta però també dels membres que aquests anys hem estat l'Edu que ha estat molts anys també fent tertulia l'Aitor no sé si en deixo algú més exacte el francès correcte vull dir el Nau Macià exacte i també el Pau Albornà correcte el record per a Pau i tant per cert estàvem mirant el Pau Rama perquè Pau tu també t'has preparat una mica les coses jo normalment em preparo les coses el que passa que avui la tinta ja ho podràs llegir això exacte és que aquí què ha passat hi ha un problema que això és la ràdio i no es veu però els aquí presents puc mostrar el guió ah molt bé que la tinta m'ha jugat una mala passada això ho has impresa espluga segur miri li dic una cosa perquè quedi per a la possibilitat vagi a la merda oh oh no no amb totes les fraules o sigui vagi a la merda a cagar bon rotllo bon rotllo a partir de dilluns sí en fi en fi Pau durant el programa hem estat parlant de moltes coses de política que hi ha hagut i et quedes amb alguna cosa en concret doncs jo crec que s'ha parlat massa poc del procés del procés sí jo crec que ha passat desapercebut ja ja ja ja no no sobre tant a TV3 jo crec jo crec que coi no parlen i per això doncs mira jo m'he fet un petit resum sí a veure mira doncs per exemple les últimes diades s'han convertit en grans desaveniments on l'independentisme ha demostrat que té una gran capacitat de mobilització malgrat això sí que en l'última diada va ser allò va baixar una miqueta però tot i així s'ha de dir que va ser massiva uns altres dos moments destacats van ser el 9-N el qual milers de persones van sortir per si algú no ho sabia el dilluns el dilluns hi ha una història amb el 9-N exacte algú hi ha algú hi ha sí algú se sabrà el 9-N doncs això i tothom ho sap algú va anar a votar desobeint l'Estat per simplement doncs poder decidir sobre el seu futur i l'altre cas va ser l'altre fet va ser el 27-S el qual doncs tenim aquest Parlament que tenim ara dominat per les forces independentistes molt bé amb aquests equilibris que fan que a vegades un li costa més un li costa menys arreu d'això Pau perdona tu podries presentar-te per ser regidor? com? es fa el silenci es fa el silenci es fa l'Àngel no t'ho has passat mai presentar-te per ser regidor? ah per ser regidor no havia entès Eurovisió ah bueno també eh escolta perdona Eurovisió m'ha descol·locat Eurovisió mira jo no veig que estaria malament Eurovisió no m'ha sentit cantar aquesta és la qüestió ja però van a 54 o sigui també a regidor no no hi he pensat a regidor en fi Pau moltes gràcies si em permets un últim apunt aquest és precisament el que no ha sortit impres però li he fet una foto amb el mòbil ah molt bé un home de recursos clar és que els esplugues quan no surt una cosa busquem i la solució a diferència d'algú de Sant Just no la resta que són molt bona gent els molts avis són de Sant Just el recurs fàcil el recurs fàcil escolta no no no és broma és broma mira porto aquí per si l'humorista per sorpresa Rajoy ha sigut dels grans protagonistes d'un Pere Navarro hem parlat molt de Rajoy però per exemple porto aquí un petit recopilatori de frases de Rajoy que és un vaso és un vaso i un plato és un plato los catalanes hacen cosas España es un gran país y tiene españoles y los españoles muchos españoles y muchos españoles aquesta és la molt bona és el vecino el que dice l'alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde somos sentimientos y tenemos seres humanos o quan atenció va ser declarat persona no ingrata a Pontevedra va dir molt dolgut i diu és que ni Hitler ni Stalin es van declarar persones no ingrates a Pontevedra sóc l'única en la història i atenció una altra que aquesta també m'agrada molt diu la cerámica de Talavera no es cosa menor dicho de otra manera es cosa mayor o no es lo mismo que gobierne uno o que gobierne otro no es lo mismo dicho de otra forma es muy distinto sí senyor Pau Rama Pau Rama moltes gràcies aquest tio governa recordem això s'ha de recordar imagina't el país de pandereta en què estem en fi Pau Rama moltes gràcies un aplaudiment un aplaudiment pels tres que guapos gràcies un home del nostre municipi i clar sempre per telèfon m'agrada amb les cares t'he d'explicar una cosa és una explosiva d'aquestes que t'agrada què diràs he vist tota l'expectació que s'ha creat això amb el programa 2000 i últim que el Casal fa 20 anys la setmana vinent i que fem 20 anys i que tanquem què dius ara no fotis feu el sopar i s'acaba i s'acaba a veure Aroa Carmona bona tarda mentida bona tarda hola un aplaudiment per l'Aroa Carmona sisplau Aroa què està passant també és un efecte d'on vino no no us ho cregueu el Sergi jo he vist que ha pujat l'audiència de Radio Desvern amb això d'expectació dues setmanes allà si el programa continua dilluns és mentida per tenir enganxat escolta Sergi el Casal de Joves que com dèiem des del començament que hem estat treballant i ara feu 20 anys són moltes generacions de joves que han passat per allà moltes jo era jove i tot quan vaig entrar imagina't què és el canvi més bèstia que hi ha hagut del Casal de Joves durant tot aquest temps doncs mira abans ho parlàveu quan es podia fumar dintre jo me'n recordo d'aquella època jo era de les que fumava dintre però és que l'Alejandro i el Sergi sense jo conèixer els altres venien i deien no es pot fumar aquí dintre fora fora és que la gent no en tenia però és que hi havia dos anys ja que estava la llei que no es podia fumar enlloc i enganxava-se la llei en fumar i deia ah però aquí no es pot no i també el tema de l'alcohol això va ser també una altra història que em va afectar una mica no Sergi? no per què ho dius? no gens no perquè abans jo me'n recordo que es podien fer combinats ara pots fer combinats de cervesa i cervesa o amb coca-cola també amb limona però això també va ser un canvi el casal de joves també ha anat evolucionant i canviant bueno canviant els temps ara ja la joventut ja no veu no gens també recordo per exemple la façana del casal de joves que abans era d'un sol color i es va pintar amb graficis és que fins i tot l'interior al principi no estaven pintades les pares del casal de joves era color gris tot el casal era gris per fora, per dintre d'hormigó i sí, sí quan em van deixar pintar per dins va ser tot un canvi i ja per fora va ser i amb l'Aroa també hem estat parlant aquests últims anys de mobilitat internacional perquè tu assessores i des del casal assessoreu a tota la gent i als joves que volen marxar fora, sent just però fora, sent just ja fora de l'estat i per a Europa amb intercanvis que vau marxar a Islàndia a Islàndia molt bé, no? sí és que us ho correu vosaltres va ser molt dur treballar al casal de joves molt duríssim a Islàndia i a Islàndia escolta, quina feinada també sí, clar ho heu passat malament a Islàndia molt fred ja, aleshores ens vam quedar atrapats què dius ara? bueno, a la visita prèvia amb la Mònica Parra amb la tècnica joventil a la visita prèvia vam haver de tornar un dia després perquè ens vam quedar aiaillats però després amb els xavals també ens vam rescat un dia així és veritat els xavals què va passar? havíem de creuar tota Islàndia en autocar i hi havia una tormenta de neu i tal i no podíem els busos no pujaven? perquè anàvem amb quatre amb quatre o tres tres autobusos anàvem amb tres busets petits i un d'ells portava com un remolque amb les maletes amb les maletes i tal i hi havia tanta neu que no tirava que no, que no i que als costats millor no mirar llavors van venir aquells homes així forts érem forts eren forts aroa molt i catxes molt i amb els dos blaus irlandeses això no ho veia perquè portaven ulleres gurt però jo veia la densitat et va agradar què ho pensa és que encara una aventura és l'Àndia doncs escolteu moltes gràcies jo tinc saps que a mi m'agrada molt el cinema m'agrada molt endevinar els finals sorpreses i tal i ara estic pensant espoyler? sí ara espoylaré el final del programa programa 2000 sí es descobrirà que és una prequel de 2001 pot ser que estem al futur ara o alguna cosa pot ser pot ser mai se sap hem començat el programa amb un sketch d'aquí 50 anys el Sergi Pona jo a la residència de Nostra Senyora de Lourdes i era encara no hi havia cava i me'n recordo te'n recordes d'acord sergi sergi sergi a Rada i a Carmona moltes gràcies que us vagi molt bé un aplaudiment per ells sisplau i tot seguit coratge que ens cantarà una altra cançó en aquest programa especial de la Panya del Morro 2000 i últim des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Jús on van passant van entrant diferents persones que Eli veig que hola què tal les xarxes que això es porta molt les xarxes molt bé un fire sempre les xarxes el què? un fire un fire les xarxes i tant hi ha una etiqueta segur que alguna cosa que és l'APM 2000 sí senyor les fotos que veig que hi ha molta gent perquè amb els mòbils fem fotos profitin un moment que vaig encendre els micròfons un moment ja està Jordi hauríem pogut fer al revés això si m'ho dius jo ho hauria fet jo no no no que encendres els micròfons no va aquest perquè això és que tenim tenim micròfons encesos és una cosa que hem après avui del ple i és que no poden haver-hi més de cinc o quatre micròfons encesos em sembla per tant noies coratge quan esteu preparades sí doncs quan vulgueu is burning un eternal directe. I ara continuem en aquest programa especial des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Jús. Parlem ara amb la nostra coach particular, que és l'Anna Llevaria. Un aplaudiment per l'Anna, sisplau. A veure, Aitor López, per favor, aplaudeix amb una mica més de ganes, que t'estimaria tota estona així. Una mica de la història. L'Anna, que va començar amb la gent de l'espai d'Essència, que... Sí, espera, vas començar amb ells i ens has fet una mica de coach del programa. Us he fet coaching particular. Coaching particular, és veritat. Sessions individuals. Ens ha anat molt bé, perquè quan estàs en un moment baix o tal, vinga, l'Anna Llevaria a fer un coach. Per cert, aprofito per dir que he deixat un micròfon per aquí, que el té el David Tàvila, per si algú vol fer alguna pregunta, aprofitant que tenim la nostra coach aquí al programa, ja és com l'última cosa serveia a la ciutadania de la penya del morro. El servei solidari, no? Es passa el barret, eh? Clar, si alguna cita, doncs, una mica de saber o alguna cosa, senyor Benito, per exemple, vostè, si vol preguntar a algú, ja ho sap. Avui, de què ens parlaràs, a veure? Bé, dels canvis, no? Dels canvis, clar. Dels inicis i les finalitzacions d'etapes, no? Final d'etapa, clar, és veritat, final d'etapa, no? I això... Perquè com portes aquest final d'etapa? Vols que fem una miqueta coaching? Ara, coaching aquí en directe? Què? Com ho veus? Home, potser... Molt agosarat, o què? No sé, sí... No, com el senyor Benito et preguntava, i ara què faràs, Jordi? Clar, veritat, no ho sé, no ho sé, no ho sé. Doncs això, és important que ho sàpigues. Bueno, va, a veure, va, fem una miqueta coaching, però jo sóc molt tancat, sóc molt meu, eh? A veure, nous reptes, nous projectes. Nous projectes. Lo bo de finalitzar una etapa és que comença una de nova. És veritat. Per tant, què comporta nous projectes, nous oportunitats, nous reptes, i això és motivació, perquè si no tenim motivació, te'n recordes que parlàvem de l'Ikigai? L'Ikigai? No te'n recordes que deia'm Ikigai, la paraula aquesta japonesa? No. Ai, bueno, no, perdona. Ai, no m'ho escuro, eh? O sigui, me'n recordo... No, perdona, no comencem ja, que el Jordi no escolta els col·laboradors. A veure, o sigui... No, no, què rieu tots aquí, ara? A veure, una cosa... Me'n recordo d'Ikigai, però no me'n recordo què vol dir. Bueno, doncs això, tenir una motivació, tenir un repte a la vida, un motiu per aixecar-te cada dia. Un leitmotiv, no? Una cosa. O sigui, això que deies tu, jo m'aixeco cada matí per què? Per què? Llavors, si tens un motiu, tens un Ikigai, i això resulta que fas que la gent visqui més anys. Ah, exacte. I jo m'hauria de buscar un Ikigai. Jo t'has de buscar un Ikigai. A veure, ja tinc feina ja, eh. Home, veus? Ja està bé. Entre el senyor Maní i tu que t'ha dit més això, m'agrada, m'agrada. Ja estàs ocupat, doncs jo tens un motiu. Perfecte. I alguna altra cosa, tenim en compte quan hi ha canvis a la vida de les persones? Bueno, doncs, important, la finalització, que de vegades ens entristeix, perquè, clar, això és una dicotomia. Estàs feliç per un cantó que comença un nou projecte, però després estàs una miqueta tristor, suposo, després de tants anys. Clar, molt, molt. La veritat és que sí, em fa una mica de penes. I aleshores, doncs, et has de fer superar aquesta tristor. Sí, sí, sí. I com ho faig, això? Bueno, pensant en les coses positives que t'endús. Saps si positiu a la vida, no? Clar. És veritat. Tot lo positivo que t'endús, de l'aprenentatge... Home, m'enporto moltes coses positives del programa de tots aquests anys. Home, jo t'ho dic una cosa. T'ho tinc a la segona casa. Només mirant aquí, t'endús molt, eh? Sí. Jordi, però no només a nivell professional. Només hi ha hagut una persona, que és Sergi Arrada, que s'han identificat aquí. Sergi, I love you, brother. Té, espera't. Jo també t'estimo. Sí, I know, I know, I know. Es posa vermell, es posa vermell ara, eh? És que després això de coaching sempre surten emocions, eh? Sí, és que fa molta calor. Es posa vermell per la calor. Ostia, jo pensava, quin detall de rotllo, pensava ara pel moment. Bueno. No, doncs això, superar-ho, eh? És una teràpia col·lectiva, no? Això que estem fent ara. Exacte, home, t'ho imagina, està xulo, no? Ja. Això vols que fem, algú col·lectiu o què? Aquest és el nou repte, coaching dropout. En fi, Anna, moltes gràcies també per haver-te passat pel programa durant aquests mesos i haver fet l'espai de coach. Ens ha agradat molt. Un aplaudiment per l'Anna Llevaria, sisplau. Perdona, una cosa, en nom d'essència també, perquè vaig estar parlant en l'amunt i en nom d'essència em va dir molts petons per Jordi que l'estimem bé. Correcte, moltes gràcies, moltes gràcies. Torna-li per mi, sisplau. I també tenim a l'Aroa, ai, a l'Aroa, perdó, perdó, perdó. Em dic Aranxa. Fa molt temps que no em veus. Fa molt temps que no ens veiem. Sí, és la Festa Major de Sant Feliu. Perquè... No recordes? És veritat, la Festa Major de Sant Feliu. No me'n recordava, ara. No me'n recordava. Potser no calia treure aquest tema, eh? No. O potser sí. A veure... És l'últim cop, no he dit res més. L'últim cop que ens vam veure. No hem dit en quines són inconstàncies. Ha quedat fatal, no? No. Aranxa Sánchez, saps el teu cognom? Sí. No saps el nom, però sí el cognom. Durant molts i molts anys, l'Aranxa i l'Anna Rovira. Anna Rovira, bona tarda. Bona tarda. Que les dues sou de Sant Feliu. Heu vingut al programa en una primera època, les dues, i després tu sós, l'Anna, a explicar coses que passaven a Sant Feliu. Us en recordeu? Primer no, fèiem a Barcelona primer. Sí. Fèiem... Sí, fèiem Cultura a Barcelona. Sí, fèiem Cultura a Barcelona. Teatres. Teatres. És veritat. I després? Carretera Reial. Carretera Reial. Però nosaltres continuàvem fent Barcelona. Sí. I eren el Pau i el Marcos. No, el Pau? Sí. El Pau i... No me n'agrada. El Martí. El Pau i el Martí. És veritat. Bueno, total, que vosaltres sou de Sant Feliu. Jo sempre... Bueno, estàvem, no s'està escoltant, segur. No, sí. I el Pau i el Martí, que estàvem bé i tal. Però ells sí que feien coses de Sant Just i de les plugues i de... Volem agafar nosaltres aquesta secció, perquè ells ja no venien, ja vam agafar nosaltres. És veritat. Carretera Reial. que era una mica de Sant Just. Clar, molta gent sempre ha anat a Sant Feliu, de festa. Tu, no? Jo també. Clar, sí. I llavors, bueno, una mica la Sant Feliu en cas del programa, no? A mi, te he portat una sorpresa, eh? D'aranxa, no sabies que venia. No sabies que venia. Sorpresa! Va fer molta il·lusió. Bueno, jo recordo, crec que fa sis anys que vam començar a les dues. Ella potser va començar abans. Jo vaig començar un any abans. Sí. Sí, perquè vaig fer les prèctiques de l'estat de l'empresa aquí. i feia un programa de parides a la tele que agafava els gags aquests d'anuncis xungos i feia un programa d'humor. Perdó, una cosa, m'ho sembla a mi o fa molta calor aquí? Fa molta calor. Fa molta calor. No podem posar l'aire d'alguna forma? Abans m'ha explicat l'Ainès, que és la recepcionista de l'Ajuntament. Vaig a provar-ho. Un moment. No, bueno. Però diga, diga, t'escolto bé. Puc explicar les coses que vam fer a la festa? Sí, t'escolto, Aroa. Aroa. Escolta, que quan parli de la festa et quedes aquí... Bé, no et fan anar fora perquè marxes ja. Sí, no? Clar, per això després no se'n recorda de res. Clar. Sou que quan hi vaig parlar amb aquestes coses, el Kigai i tal estava allà mirant l'aire, la música... Donant ordres a l'Ainès. I del nom, te'n recordo. I l'edat també. L'edat no perdona, eh, Jordi? Què, què, què? De què parleu? De què parleu, què? De tu, bé, de tu. I l'edat, què t'has preparat a veure? Us he preparat alguna cosa? A veure, jo venia a explicar una mica el nostre abast pel programa i centrar-me una mica més en aquesta última època que estava jo sola parlant una mica de viatges, no? Amb l'orquestra Mondragón de fons. Te'n recordes? El viaje con nosotros. Sí, que era. Perquè sí, no? Sí, home. Doncs avui vull fer un cartera i manta una mica especial on el trecomano, ara que deixes la ràdio d'Esbert i que no estàs tan just, que vinguis a Sant Feliu, no? Ah, sí? Sí. Ah, a veure. Escolta un'opost. Sant Feliu de dia. Ah. Sant Feliu de dia. Sí, de dia. Tu ja de mitja la coneixes. I potser una mica de mitja, si vols. Perquè ja saps que jo sempre escompro cap a casa i com t'agrada tu dir la capital de la comarca, no? Però és que Sant Feliu sou un xulo i veure que sou la capital i tal. I llavors, què tenia? A part de ser la capital, Sant Feliu té molts records curiosos. A veure, comencem pel més famós, que, a veure, saps quin és? No anem bé, eh? A Palau Falguera. Vale, vale. Iee! Doncs, bueno, al Palau Falguera, als seus jardins, amb el Déu Naptó allà al mig del llac, diríem que és com el símbol de Sant Feliu, però, a part, també tenim una ruta de cases modernistes. Això ho sabies? Sí. També ho sabies, molt bé, eh? Jo tens més punts, mira. Per fer-ho forjat i tal, no? Tenim una catedral, que no tothom en té. És senzilla, sí, però, bueno, és una catedral. Tens catedral, aquí? Aquí, Sant Jus, no. Hi ha una esclésia? No n'hi ha. Bueno, ah, ah. Sant Jus i, perdó, dos germans. També tenim una antiga colònia industrial, que són els pisos baltrans, que jo he de reconèixer que és un lloc que m'agrada molt. Ha quedat com atrapat en el temps, la gent hi viu i tot queda en una plaça interna, és molt maco. I, bueno, tenim barris residencials, barris obrers. Aquí hi ha barris obrers? Barris obrers? Aquí, aquí sentim. És obrera? Les residencials, sí, però... A veure, sí. Jo anava a dir, a barris sud, el que passa és que, com que tenim gent aquí que viu al barris sud, no volia... Barri nord... O sigui, tot el que no és cap mèl·lic és obrers. Seria una mica la conclusió. A més a més, últimament, Sant Feliu es fa sentir... Mira, aquesta setmana, a La Vanguardia, ha sortit una notícia sobre la descentralització de la música catalana i deien que un dels punts que sobresurten de Catalunya és Sant Feliu, perquè hi ha gent com Joan Dausar, Ramon Mirabet, The Penguins, Sí, home, i tant. No, Sant Feliu. Pots venir a Sant Feliu a escoltar-los, oi? Ah, sí. Home. Sempre s'ha de trallar sempre el botifar de sa o una cosa que fem, oi? Bueno, i ara us en direc. Veus com creix la nit de Sant Feliu? D'acord, d'acord, d'acord. Ai, aranxa, d'acord. Per tant, jo crec que has de començar més amb el de Sant Feliu. Però, a veure, si tens una mica de nostàlgia de Sant Just, et recordo que tenim en comú el barri de Maslluí. És veritat. També tenim una rivalitat per aquí, per tant, la penya del Moro. Perquè tu ve de Sant Feliu i preguntes. La penya del Moro és de Sant Feliu? Et diran, clar. No, però és que la penya del Moro... Sí que és de Sant Feliu. La penya del Moro que és Manel Ripoll... Sí, i lo sabes. Diria que no, eh? Diria que no, però bueno. A més a més, repartim-la... Aquesta xularia de Sant Feliu, és que no la suporto. Per exemple, són de la capital. Són com els madrileños. A veure, vindrem-nos a veure'ns o no? Sí, home, sí. A més, compartim-la que la té a Reial, que Sant Feliu, tenim un altre nom que es diu Laureà Miró. El tram baix. I compartim... El tram baix, també ho tenia apuntat. El que no tenim... Bueno, el que no compartim és de Renfe, que no sé jo si és bo o dolent tenir Renfe, eh? Ho estic valorant, no ho sé encara. Home, sempre arriba tard. Per això ho dic. També tenim una festa major que és bastant xula, que jo diré que ho diries molt, eh, Jordi? Però he d'admetre que la rivalitat que hi ha aquí Sant Jus entre blaus i crocs m'agrada molt. La cursa de coixinets també és molt xula. Veus que bé? Això sí. Una de les zones que més m'agrada de Sant Jus és aquesta zona d'aquí al centre on hi ha l'Ajuntament, la part de l'Església i d'aquests carrerons i la plaça i no podíem oblidar... Perdona, no que és així despectiu, eh? Aquests carrerons i la plaça. No, no, no. Carrerons i un pera enamorada. Ah, val, val, d'acord. No, no. I també no podem oblidar les poses de sol de Can Ginestà allà sobre la ràdio. També són molt maques. És veritat. Per tant, trobaré a faltar a venir a veure-us aquí a la ràdio. Bueno, el que no t'ho veu tant a falta serà pujar des del Trump fins a la ràdio amb bici, eh? Ja. Perquè es venia calorada, eh? Són els que vas amb la bici al Trump, no? Molt bé. Anna Rovira i Aranxa Sánchez. Aranxa Sánchez. Moltes gràcies per haver vingut. Un aplaudir per a ella, sisplau. Gràcies. A vosaltres. I nosaltres fem un moment de pausa i tornem d'aquí un moment. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ah, molt bé. Perfecte. Diu el nom de tots els colaboradors del programa. Perfecte. Moltíssimes gràcies, nois. És molt bonic. Moltes gràcies. Bé, doncs com estàvem explicant, Humbert Blanco, gràcies per aquest moment sorpresa, sorpresa. M'ha agradat molt. I que també t'has incorporat últimament, que som els joves, com dèiem, de la panya del morro i de la ràdio. Vosaltres, tu, Eric, quantes vas començar, tu, a la ràdio? Jo, a la ràdio aquí a Sant Jús devia ser el 2011. Quantes tenies tu? Deu anys. Deu anys. És que encara no els havia fet. I quant anys tens, ara? Ara en tinc 17. Portes 7 anys a la ràdio, ja. Mora meva. I com vas començar? Recordes el primer dia que vas arribar a la ràdio? Sí, jo me'n recordo. Per provar, i això em vas fer llegir una notícia del diari. Notícia del diari. Sí, era del temps, diria. Ara no llegim Notícia del diari. Ara ja no. Era una altra època. Ara sí, és des del mòbil. Sí, sí, sí. Me'n recordo que les seccions en aquella època me les feia la meva mare. Me les imprimia i me les portava quan anàvem a buscar el codi. Que ronxa. Sí, sí. I, Humbert, tu recordes el primer dia que vas venir a la ràdio? Va ser fa un parell d'anys, un any o dos, un any i mig, dos anys. Sí. I va seguir a ajudar l'Èrica, la idea ajuda l'Èrica a la secció de tecnologia i, bueno, a partir d'aquí ens vam començar a fer coses els dos i després, a partir d'aquí, vam anar fent coses i al final vam fer de tot menys tecnologia. Van ser, han sigut uns anys molt interessants. Bueno, i la Sofía Quiroz, que tu, Sofía, em va anar molt perquè vas començar amb solidaritat. Fent les accions solidàries, que estan molt bé i diuen molt de tu, però al final hem acabat parlant de... De qualsevol cosa. De qualsevol cosa. Una setmana, dues setmanes de solidaritat. No, tres. Tres, van ser tres. De solidaritat, està bé. De tot el temps que ha estat aquí al programa, amb què et quedes tu? Em quedo amb el dia que l'Èlex em va dir o rius més fluix o t'apartes o et faig un mute. És el d'estar tècnic, eh? Fantàstic. Aprofito també per demanar un aplaudiment per l'Èlex Ruiz, que és el becari a l'estudiant en pràctiques de la Mercè, de formació professional de so, que aquests altres mesos ha estat al programa fent una gran feina. I si t'ha dit això, és que t'havies d'apartar el micròfon. Sí, no, és que clar. Rius massa fort. Escolteu, vosaltres que sempre esteu amb el tema de tecnologia i tal, jo me'n vaig a canviar el mòbil i no és... O sigui, és veritat. Però sí, un iPhone. Com? Un iPhone. Un iPhone no? No, un iPhone no. Per què no? A veure, iPhone sí o iPhone no? Un iPhone sí. A veure què ha passat. S'han apagat els micròfons de cop. Demanem un aplaudiment pel Carles Hernández, us plau. No, no, no, Carles. Carles, sisplau, és que només funciona aquest i aquests... Ara sí. Ara funcionen, sí. Va, va. Ara sí, ara sí. Hòstia, és supervol, Carles, eh? De debò, eh? És un tio que... Només amb la mirada ja... Ho soluciona tot. A veure, és el cap tècnic de la ràdio. O sigui, alguna cosa... Ell soluciona de tot, sí. Ho soluciona tot així. Hi ha un auricular que no funciona. Per exemple, el mira i ja es posa bé. iPhone no o no? iPhone no. iPhone sí. A veure, per què? Anem a argumentar. Esplau, per favor. Comença tu. Aviam, el primer argument és que els iPhones són molt cars. Per el que ofereixen. En realitat, preu és bastant robo. Hi ha telèfons que fan coses bastant diferents, inclús millors, per el mateix preu, inclús per molt, molt menys preu. Aquí està el meu consell. Iai, quant et donen? Eh? Quant et donen? Quant et donen? Doncs a mi aquest, el meu últim mòbil... No, no diguis aquest, perquè aquest s'aproxima bastant el preu d'un iPhone. Això val el mateix que un iPhone. Doncs ja està. I mira, la pantalla curva. Oh. No, no, és a més coses. Per mi, ho pots fer més coses. No, t'has d'agafar un iPhone directe. I això és que ara que estàs amb el mòbil, un Android és una molt bona opció, perquè pots canviar tot, pots canviar els icones, pots canviar l'aperiència... Sí, però li vas posant coses i això el dia següent et va super lent. Discutible, però bueno. No, no és discutible. T'agafes un iPhone, et durarà la tira d'anys i ja està. Doncs mira, ella té iPhone, ella també... No, no, però a veure, ja saps que jo amb les tecnologies soc horrible i al final vaig haver de comprar-me un iPhone perquè tots em trencaven o no m'anaven i a la setmana doncs espatllaven. Clar, clar. Quants havies gastat? I ara n'ha parlat els mòbils xinos, que a l'altre preu estan molt bé. Estan molt bé, però quant et duren? Un any? No, dos anys, tres anys, el que vulguis. No, no et poden durar més d'un any. Ella és que m'ha dit el mòbil que dos anys. Cada dos anys? Sí, però si el trenques abans, què? Però el canvies. Doncs ja està. Però no et gastis 800 euros gastar tant 200? Sí, però si el mòbil se't trenca ell mateix per dintre perquè li pots canviar tantes coses a un Android que t'equivoques de la cosa que toques i te'l carregues, què fas? Si no ho has canviat, no ho canvies. Jo n'he canviat mil coses i mai, mai, mai m'ha passat res. Aquí ho deixo. Sí, i la tira de missatges que m'has enviat deixa'm un mòbil o m'he carregat el meu. Quants cops han sigut? Això no ho tinguem en compte. Eh? Home. No, Jordi, t'agafes un iPhone. T'ho fan l'iPhone, l'Èric, per si no s'ho hagi donat compte. Et donarà la tira d'anys. Jo tinc inclús amics que van amb un iPhone 4 o amb un iPhone 4S. La bateria és l'únic problema que jo diria de l'iPhone. I es doblegava, també, deien l'iPhone. Sí, però això només el 6. I si t'agafes el 6... Ara explotes. Però bueno, també... Tampoc és llet, eh, un iPhone doblegat. Vull dir, hi ha mòbils que tu pagues perquè estiguin doblegats, ja. Sí que... Molt bé. En Eric, què dius? De veritat? Hi ha un LG que està doblegat, ja? De per si. Tio, però molt poc. No, no, home. Molt poc. No entenen, no entenen. Per cert, l'institut, què tal? Com va? Bé. Bé. Hi ha hagut alguna cosa, eh? Va sempre a l'institut. Hi ha hagut alguna cosa? Alguna pintada d'última hora o alguna cosa així que relleix i revolucionat les aules? No. No, eh? Ara fa temps que no passa res. No, esperem, fa temps que no passa res. A l'institut, està tot tal com estava. Li havíem de fer una entrevista al director, eh? T'han recordat? És veritat. Mira. Preguntar-li allò del TR. Ja el podré ser? Ja. Bueno, en fi, escolteu, moltes gràcies, Humbert, Eric i Sofia per haver vingut avui l'últim dia i també per totes les hores que l'he dedicat al programa. Ha passat molt bé. Per l'oportunitat. Moltíssimes gràcies, moltíssimes gràcies. A tu, Jordi. En fi, hem d'anar ja... Pots aplaudir, eh, Anna, si vols. Vull dir que... Bravo! Bé, us esteu passant bé? Sí! Sí, perquè aneu parlant de les vostres coses, no? Mentre nosaltres estem aquí fent un programa de ràdio, d'acord? O sigui, una mica de respecte, per favor. Crido, per favor, que m'acompanyin en la sala de plens a Eduard Martínez, Jordi Roca i David Avila. Un far aplaudiment per ells, sisplau. Gràcies. Bé, doncs, com deia, ja estem arribant a... Ja falta mitja hora. Com que falta mitja hora? No, avui no vam quedar... David, un moment. David, un moment. Un moment de sempre de... No acabàvem a les 8. És que no sé... Sempre diuen pel tot i... Potser no... Vas dir que no podries venir, David. Però he demanat festa a la feina. Has demanat festa a la feina? He demanat festa a la feina. Que per cert... No, no. Un moment. No, no. Sí, sí, vaig a dir-ho. No, no, vaig a dir-ho. Home, què et penses tu? No, però no. Sí, digue-ho, digue-ho. Vols que ho digue o no? Sí, sí, sí, ho volem saber. No, no, digue-ho, digue-ho. Mira, mira, molt públic. No, però que escolta, que et volia dir que... Sí. M'has fet venir cada setmana des de Torelló. Estàs nerviós perquè vaig a dir-ho. Vinga, vinga, vinga. Ai, mira, mira. Digue-ho, Domenes. Digue-ho. Ha coincidit, ha coincidit. Escolta, David, mira que el programa acaba i tal. I ell diu, però mira, jo ara estic en un altre programa de televisió. I dic, què dius ara? Que això és un programa de tele? I diu, sí, sí. I dic, però quin programa? No és un programa... No anava a dir una cosa, no ho dic. Està amb el Javier Cárdenas, tu, a hora punta, cada nit de televisió espanyola. Oh! No passa res, va, va, va, que mica... Però bé, no? Sí, home, sí. David, em fa molta il·lusió. I a més és curiós perquè, clar, tu portes molts anys parlant de... parlant de televisió. De televisió, sí. Exacte. Però ara tocava fer-la. Sí? O sigui, sempre parlant i criticant i analitzant la tele, doncs ara veig que no és tan fàcil. Home, pel programa, tu has portat a molta gent. Sí. Què has portat? Quim Masferrer? Quim Masferrer, Laura Fa, que vam venir. Laura Fa. També vam tenir el part de l'Espanya. Va estar a punt de venir, si no acabaves el programa, la Xantal Llavina, que em va venir. La Xantal Llavina, també. No, que no va venir. Estic dient com si hagués vingut. No, però que volia venir. Escolta, la Lolita Flores també. La Lolita, sí, que ens va donar la visibilitat, que vam sortir tots als mitjans. Sí? Sí. Què va passar? Vam fer un... Va, sí, que jo li vaig preguntar. Què en penses de Sílvia Abril i Anna Morgade? I em va dir que no les coneixia, però que en canvi a Falete sí. I era un nom que encara no s'ha sabut. Exclusiva, no? Llavors els portals de televisió van fer retweets i això. I la setmana següent vam tenir el director de Supervivientes, que també ens va dir que se sentia malament perquè tal com havia anat tot plegat. I després també tots els portals. Molt bé, perfecte. I tenim també l'Edu Martínez. Edu, bona tarda. Bona tarda. Que vas començar fent la secció Un Padre en Apuros. No, perdona. I vaig començar fent Castells. Jo vaig començar fent llibres, eh? És que aquí hem passat tot de fer, de tot. I el Jordi ens ha aguantat. Sou molt llossos. Jo el que més haig d'agrair d'aquest programa és que el Jordi m'ha aguantat sempre totes les borrades que he arribat a dir. I de vegades que he dit, escolta, avui no vinc, avui no... I m'ho has aguantat. Ets l'únic. Has aguantat com un campió. No, home, no. No me'n faltaria. Escolta, que vas començar en Castells, vas passar per un Padre en Apuros. Mira, he portat el Bernat. El Bernat l'he portat avui, que saps fer un truc. Què li has fet? Un truc. Un truc. Què li has de dir? Jart. Gràcies, Jordi. Oh! S'ha vist una mica obligat, eh? Sí, bueno. Per això tenim nens. No, està bé. I últimament que has fet la secció de còmics. De còmics. Que anava molt bé. Anava molt bé. Fantàsticament bé. Ho he començat bé i m'has dit. No, para el programa. M'agrada molt. Perquè es deia Còmic con Edu. Sí. Em sembla que és... L'havíem d'escobrir dos dies abans d'acabar. Sí, m'agrada molt el títol. Bueno, i el Jordi Roca. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. Que tu... Bueno, això és una mica l'horari habitual ja, el teu, eh? Sí, aquest és el meu horari. L'última mitja hora dels divendres. El millor sempre has deixat pel final. En posat a tota la resta. Sí, senyor. Aquí estic, clar que sí. Hem començat que era de dia. I això ho hem tingut sempre. Perquè començàvem de dia i sempre, doncs, si m'hi havia anat a fora, ja t'està fent de nit. I a aquesta hora parlaves de cinema. Bé, menys una temporada, eh? Que em vas desplaçar per una noia bonica. I aleshores em va tocar fer una altra secció i li vas donar el cinema amb ella. I jo vaig insistir molt perquè te la tornessin, aquelles seccions. Sí, gràcies, David. És veritat, jo vaig insistir molt. Tothom per fotre punyalades. Tothom està passant aquí. Jo volia fitxar pel programa del matí amb la Carme, però m'he dit, mira, és que encara no tens nivell, millor vais a la tarda amb el Jordi i quan ja el tinguis ja podràs passar el matí. Hòstia, m'estem acabant d'enfonsar ja del tot, no? És com una salda de comptes. Bé, jo, amb aquest ambient de bon rotllo que s'està creant, Jordi Roca, només dir-te que jo t'admiro perquè ets el crític de cine, de l'únic de Catalunya, que no veu cap pel·lícula, però fa les... No, no, que sí que l'has vist totes, el que passa. I això està molt bé... A tu no t'adones, perquè jo no parlo d'Star Wars, la secatura... És que no es pot parlar d'Star Wars. Jordi, tens de dir que el Troll que vas tenir en un programa d'Star Wars era jo. Eres tu, o sigui, tu m'has parlat allò. Hola, què tal? Encantat. Fem les paus, ja, avui, jo, no. Avui estem fent les paus del Jordi i jo. Star Wars farà història. Sí, farà història. A veure. Bé, és que, perdona, però el xat de RadioEsbert.com ha donat molt d'esfia. Ha donat molt de joc i s'hauria de fer un homenatge com de humana. S'han fet grans en amics, el xat aquest. Sergi Pont sempre escrivia. Hola, el xat. Jo també escrivia, també. Sí, de fet, l'ho va és que escrivíem nosaltres, no? Sí. Això està bé perquè, hòstia, la gent... Sí que funciona, érem aquests. Érem aquests. Érem aquests. Érem aquests. Érem aquests. Érem aquests. Érem aquests. Érem aquests. Els col·laboradors ens dèiem, eh, escolta, el Sergio, eh, Sergio, què tal? Està molt bé, està molt bé. Escolta, el sábado veia aïra, allà, por ahí, tal. Bé, doncs escolteu, no es barallareu pel tema Star Wars? Crec jo volia... No, ell volia anar veient-la i jo no. Va, treure el ganivet i tal. Ara, Star Wars, podem prescindir, no, d'ella o no? No, no, no, no. No, aviam, un moment, no. A veure, no. Sergio, puja aquí. Puja. És que el Sergio s'està morint de ganes de pujar. No, no, cal. Té un micròfon. Té un micròfon. Ah, defensors d'Star Wars, vingueu. Dígueu-me una cosa. Dígueu-li alguna cosa. Star Wars... Me'n troba el micròfon, Domènech? No és... Hola, sí, és... Perdona, perdona, això m'agrada perquè... Sembla que estiguem a un col·loqui de sitges. Ara... Passem la parada... Clar, és que... Perdona, perdona, perdona, xico, perdona. Així com així, tan gratuïtament. De què bloc eres? Hambre de cine.com. És veritat, és veritat. Adelante con la pregunta. Cinéfagos más que cinéfilos. Star Wars és... És per fanàtics com tu, ja està. No, o sigui... No, no, no, ven aquí. Tot una generació de directors de cinema que es dediquen a això gràcies a Star Wars. I punt. Això és exagerar, jo diria. No, no. Tiburon i Star Wars. Tu no vols sortir d'aquí, avui? Jo vull... Tu venies d'aquí, de bon rotllo, no sé què. Sí, sí, però finalment, avui, tio. Però sí, sí, hi ha tota una generació que gràcies a Spielberg i a Star Wars es volen dedicar al cinema. Correcte. Però Spielberg i Star Wars són coses diferents, eh? Podem respectar Spielberg, Star Wars... Bé, podem enviar la paperera de la història amb tots els respectes, Sergi. És que aquesta va ser la frase, aquesta va ser la frase que vas dir però com pots dir que diguis això? Però com pots dir que la paperera de la història... És una saga sense més com qualsevol altra. El Domènech, jo no, eh? El Domènech l'ha arribat a comparar amb sagues com dos jugadors de l'Hombre, etc. Star Wars, eh? Vull dir que això no ho he dit, però ho ha dit ell. Tu també. Això ho has dit tu, també? Què? Ja. No val així, eh? The Blade Runner, boníssima, tio. Blade Runner? No, The Blade Runner. Blade Runner, no. Ha baixat el català pel Blade Runner. I el remake? Així va tot. El remake, jo crec que obrirà el Festival de Sitges, eh? Una altra explosiva. Jo crec que obrirà el Festival de Sitges d'aquest any. Tens entrades? Encara no, encara no. Això ho parlem després. A mi no ha de més la creditació per la ràdio aquest any, eh, Sergi? Ja, ja. Bé, doncs ja anem acabant. Com que ja anem acabant? Però no vam dir que et llargàvem fins a les 9? Sí, ara... No, no, no. No, no, no. Però no vam dir que et llargàvem fins a les 9? No, no, no. Però ja ha d'acabar. Us agraeixo moltíssim. Jo puc apropitar un moment d'una cosa, només? Jo també una de rama. Puc aprovar una de rama? No sé, algú de l'Ajuntament d'aquí? Puc aprovar una de rama? Si ho dius així, ara... Si no és de l'Ajuntament i ho dius en aquest micro, aproves una de rama? Jo què sé. Mira, vaig a fer una cosa que no he fet... Carles, no és que aprovem alguna cosa per la ràdio. Vaig a fer una cosa que no he fet durant tot el programa. Sí, m'he de pressupost per la ràdio. Ja està dit aquí. Vaig a fer... Ah, mira, ara ho he fet. He tancat el micròfon per primera vegada a la tarda. Ja està. Sí, no tens obert. L'alcalde m'ha ensenyat el superpoder. Veig un format de... Ara sí. A ell sí. A ell li obro. Bé, escolteu, Jordi Roca, moltes gràcies. A tu, per sentar. De mig anys. Edu Martínez, també, que us vagi molt bé. I David Tàvila. Gràcies per tot. Gràcies per l'oportunitat. Jo continuo a Sánchez. Jo no marxo ni de... Ni amb aigua calenta. Ni amb aigua calenta. Una aplaudiment per ell, justplau. Moltes gràcies. Bé, ja anem acabant. Què? Bueno, home, no passa res. A veure, una cosa. Em sabria greu ara que si algú s'ha quedat amb ganes de dir alguna cosa que ho digui. Hi ha un micròfon que corre per aquí i encara hi ha uns minuts de preguntes finals o de qüestions finals si algú té algun tipus de comentari per fer. Ara és el moment, eh? Perquè ja acabem el programa. No hi ha ningú? Ah, mira. Allà hi ha una persona. Espera, espera, que tens el micròfon. Tens el micròfon. A veure, digues. Sí, una cosa que preocupa... Perdona, tinc una pregunta per tu abans. Alguna vegada has trucat a la ràdio i has volit un sopar? Bé, jo personalment no, però gent de la meva família sí. Ah, sí. Ah, val. Bé, una cosa que ens preocupa bastant a casa. Tu seguiràs sent blau? Si podem comptar amb tu, com a blau. M'agrada que em facis aquesta pregunta. La veritat és que ara que ja no estaré a la ràdio haig de confessar que he rebut alguna oferta d'alguna entitat groga perquè, doncs, em valori la meva situació. Tant el meu representant com jo estem ara mateix en negociacions. Soc jo mateix amb una perruca. I, per tant, en principi no puc dir res sobre el tema. No puc dir res. Però jo seré blau tota la vida. o sigui, això, vamos, això tota la vida. En fi, mireu, la primera cosa que vull dir és que jo estic molt i molt agraït a Ràdio d'Esvern perquè sempre ha sigut una segona casa per mi durant tot aquest temps. Penseu que jo vaig començar amb 14 anys i ara aquest febrer em faré 34. 20 anys on a la ràdio he fet de tot i quan dic de tot vull dir de tot, sí? Vaig començar fent una col·laboració en un programa infantil després vaig fer de tècnic de so en programes que anaven els dilluns a les 11 de la nit i he acabat fent el programa de les tardes durant 10 anys. A més, el fet d'estar a la ràdio també m'ha permès ser speaker dels cars donar la benvinguda als Reis Mags d'Orient o presentar la gala de la Marató de TV3 Sant Jús els últims anys. Jo l'he dit molt a la ràdio. És un meu format com a professional i jo n'he passat uns anys on he fet el que m'ha donat la gana cada tarda i des d'aquí també vull agrair aquesta llibertat que sempre he tingut gràcies Héctor com a director de la ràdio per tota aquesta llibertat. Són moltes vivències i molts records evidentment. Quan vaig començar recordo com em col·lava els camerinos dels teatres de Barcelona amb una gravadora pel programa que feia a casa de l'escenari i anava fent entrevistes a tots els actors i també recordo més tard quan vam guanyar la menció de qualitat dels Premis Ràdio Associació de Catalunya després el pregó de festa major o la nevada tan forta del març del 2010 on vam haver de parar el programa vam obrir línies de telèfon i la ràdio va actuar com el mitjà públic que és al servei de la ciutadania. També recordo molts moments d'atacs de riure sense poder parar en directe i molta conya i molt de morro que això és el que sempre he demanat personalment a tothom que heu col·laborat al programa jo ho sabeu que feu el que vulgueu amb total llibertat però sobretot que us ho passéssiu bé i també d'altres moments no tan bons vivències molt dures que tant de bo no haguessin viscut mai un record des d'aquí pel Pau Albornà que va tenir l'accident amb la moto van a la ràdio i jo personalment sempre l'he tingut molt present perquè allò ens va marcar molt a tots i també vull agrair als col·laboradors evidentment a tots aquests dies fent memòria crec que han passat com una setantena o una una vuitantena una borrada per més col·laboradors mereixeu un capítol a part no sé si us recordeu però durant un temps teníem un eslògan que deia la penya del morro un programa més morro que penya o més penya que morro doncs efectivament ha passat molta penya pel programa i ha sigut gràcies a ells a tots vosaltres que l'heu fet possible perquè jo no em cansaré mai de repetir-ho mil vegades si cal sense vosaltres sense els col·laboradors no hauria existit el programa ni tampoc la ràdio sigui dit de pas perquè per mi Ràdio d'Esvern és la gent que hi col·labora la gent que fa els programes que socorra que ve amb tota la il·lusió del món pel simple fet de fer ràdio i és clar que la ràdio també és l'espai les instal·lacions els micròfons les sintonies tota la tècnica i tota la informàtica clar que sí però sense les persones que la fan i l'omplen de contingut i d'essència res de tot això i la gent que estem aquí tindria sentit així que gràcies a tots vosaltres que heu estat l'ànima de la penya del murro i també de la ràdio i ja per acabar gràcies Enric de Nantena per tots aquests anys a l'empresa i també a les persones que he vist cada dia durant els últims anys la Carme l'Andrea i el Carles gràcies a les tres per tot aquest temps i pel bon equip que hem fet a la ràdio bé i ara que entri el pastís que corri el cava i destrossar l'Ajuntament gràcies a tots per haver vingut i visca la penya del morro i visca la ràdio Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No et quedis fora de joc! Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'esvern. Les reserves s'esgoten. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 610-610-610-6106. 610-610-77015. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. . Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. ràdio d'Esvern. d'Esvern. . d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. . d'Esvern. d'Esvern. . d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit